Pirates, Corsaris i Bucaners

Pirates, corsaris i bucaners. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1

PIRATES, CORSARIS I BUCANERSCentre de Recursos Educatius del Mar

ELS PIRATES

Els pirates van ser uns personatges que, durant molt de temps, van navegar sense capLlei ni pàtria, per tots els mars del planeta. Vivien amb absoluta llibertat, fent en tot momentallò que els venia de gust, i sense tenir por dels governs, que només tenien autoritat terraendins. Per això el seu mitjà habitual era el mar. Es dedicaven per tant a robar altres vaixellsi a assaltar ciutats del litoral, de manera ràpida i devastadora, evitant d’així qualsevol tipusde reacció per part dels ciutadans o dels exèrcits.

La pirateria més coneguda és aquella que es va donar entre els segles XVI i XVIII, a lazona coneguda com el mar del Carib, però en realitat s’ha donat a pràcticament tots els marsdel planeta, i en gairebé totes les èpoques. AI Carib, personatges com Morgan, l’Olonois,Barbanegra o Drake, van assolar les possessions espanyoles, ja que era el lloc on podientrobar els tresor més inimaginables.

Finalment, aquests personatges van ser triats per Hollywood per il·lustrar, sense massarigor històric, les històries de pirates. Aquestes pel·lícules van contribuir a construir la imatgeromàntica que es té dels pirates, però la realitat va ser força diferent.

La pirateria americana va aparèixer per diferents raons: en primer lloc, Amèrica va ser unlloc on es podien aconseguir grans fortunes amb relativa facilitat, ja que tot l’or que es trobavaen aquests territoris era transportat a Europa en vaixell, i havien de passar forçosament pelCarib; d’altre banda, hi havia molts pobres a Europa, que intentaven canviar el seu destí alNou Món; a més a més, aquests territoris eren molt grans, i estaven poc defensats. Això feiamolt difícil trobar els amagatalls dels pirates i també dificultava la seva defensa; d’altra ban-da, Amèrica va ser el lloc triat per continuar amb les lluites que mantenien els països europeus,que van fomentar d’aquesta manera la pirateria, Altres factors, tot i que de menor importància,van ser la recerca de la llibertat, el desig d’enriquir-se, l’interès de servir els seus països (enel cas dels corsaris), o l’esperit d’aventura, a més d’altres causes religioses, com la lluita del’Europa protestant contra la catòlica, representada per Espanya.

S’ha de fer una distinció, però, entre tota la tipologia de pirates que hi va haver per aquelleslatituds, ja que cada grup tenia les seves característiques i motivacions:

* Pirates. Eren genèricament els que robaven pel seu compte al mar o a les zonescostaneres. Van ser enemics del comerç marítim en general, sense afectar un país més queun altre.

Pirates, corsaris i bucaners. Museu Marítim de Barcelona.

* Corsaris. Atacaven vaixells de països enemics del seu, comptant amb l’autorització ivist-i-plau del seu monarca. Els reis cobraven comissions dels seus corsaris, per la qualcosa eren còmplices dels seus actes. Era una manera d’atacar el vaixell d’un país enemicperò de forma no oficial, la qual cosa hagués suposat una declaració de guerra.

* Bucaners. Van ser contrabandistes i caçadors furtius que van ser expulsats pelsespanyols de l’illa Española, actual Haití i Santo Domingo, a començament del segle XVII, ies van instal·lar a l’illa Tortuga, des de la qual van començar a practicar la pirateria,preferentment contra propietats i vaixells espanyols.

* Filibusters. Representaren la institucionalització dels bucaners, organitzats en confrariesi associacions, que van atacar tot tipus de vaixells des de 1630 fins a 1680.

pàg. 2


LES BANDERES

Els pirates, sobretot els del Carib, es dissenyaven les seves banderes, ja que en haverabandonat el seu estil de vida anterior, també van renunciar a la seva nacionalitat, i en nosentir-se identificats amb cap bandera de cap país, decidien fer-se la seva pròpia.

Les primeres banderes dels pirates americans van ser uns pavellons totalment vermells,que portaven els pirates francesos en els seus vaixells, i que anomenaven ‘’joli rouge’’, pelseu color llampant. Més tard, quan van arribar pirates d’altres nacionalitats, aquest colorvermell va ser canviat per banderes de color negre, però tot i així, va continuar conservantel mateix nom, tot i que lleugerament variat per l’accent anglès d’aquests nous pirates, que lavan anomenar Jolly Roger. Aquesta bandera era enarborada quan els pirates volien que elsseus enemics es rendissin. Si, tot i això, aquests volien continuar la lluita, aleshores canviavenla bandera negra per una altra de vermella, amb la qual volien expressar que no tindrien capcompassió en l’atac i que no prendrien presoners.

Però no tots els pirates volien portar la mateixa bandera, i va arribar un moment en què,per tal de diferenciar-se entre ells, els pirates van passar a dissenyar la seva pròpia bande-ra, amb elements que feien referència a la seva crueltat, per tal d’espantar els enemics, comara destrals d’abordatge, rellotges de sorra (amb els quals els espantaven fent referència alpoc temps de vida que els hi quedava si no es rendien), espases, esquelets o les típiquescalaveres i tíbies encreuades.

De fet, aquesta iconografia extreta de les banderes dels pirates del Carib s’ha exportat aqualsevol altre època i espai geogràfic on s’hagi produït la pirateria, no només posterior sinófins i tot anterior, com els pirates que habitualment apareixen als còmics de l’Astèrix i l’Obèlix.

Quan una tripulació era capturada, el primer que feien era llençar per la borda la bandera,ja que la seva possessió constituïa una prova irrefutable de la seva activitat al marge de laLlei.

A continuació podeu veure exemples de banderes d’alguns pirates:

Bartholomew Roberts Christopher MoodyEdward Teach«Barbanegra»

Jack Rackham

pàg. 3


ELS VAIXELLS

Els pirates utilitzaven unes embarcacions molt concretes; en principi, no necessitavencap vaixell que fos molt gran, ja que la seva força no estava en la utilització de grans bateriesde canons, sinó més aviat en la velocitat que aconseguien amb les seves naus. Per tant,calia que fossin petites i lleugeres, i que els permetessin tant fugir quan eren perseguits,com ser capaços de capturar vaixells indefensos quan eren ells els perseguidors.

Per tant, en comptes de navegar amb grans embarcacionscom navilis o fragates, s’estimaven més navegar a bord devaixells com balandres, goletes o bergantins, ja que eren nausque s’ajustaven més a aquestes característiques que cercaven:Ileugeresa, velocitat, petits calats per poder navegar per aigüespoc profundes, etc. Aquests vaixells no passaven gaire dels 30metres d’eslora, i no portaven molts canons perquè confiavenmés en la descàrrega dels mosquetons i en l’abordatge.

La propulsió d’aquestes embarcacions es feia mitjançant les veles, amb les quals podienrecollir la força del vent que els permetia desplaçar-se per sobre de l’aigua. Generalmenttenien dos pals, dels quals penjaven una sèrie de veles que tenien diferent forma i tamany.N’hi havia de triangulars, anomenades flocs, de rectangulars, anomenades gàbies, i detrapezoïdals, anomenades cangrees.

Aquesta idea de disposar de vaixells petits i maniobrabless’imposava entre els pirates a tots aquells llocs on ha aparegutaquesta activitat al marge de la llei, ja que la finalitat era la dedisposar d’un mitjà ràpid que permetés perseguir les pressesi fugir dels enemics en cas de perill. Així, a la Mediterràniaes feien servir les galeres entre els segles XV i XVII, vaixellsque amb la seva propulsió a rem podien navegar moltràpidament i sorprendre els pobladors indefensos de les cos-

tes, i els xabecs els segles XVII i XVIII, uns vaixells de vela molt lleugers i maniobrables; elsvíkings navegaven amb els drakkars, vaixells que combinaven el rem i la vela i amb els

Galera

Goleta

DrakkarXabec

pàg. 4


Jonc xinès

seus cascs tan baixos podien remuntar els rius i atacar poblacionsde molts quilòmetres terra endins; i els pirates xinesos utilitzavenels joncs, uns vaixells també molt lleugers propulsats amb velaamb els que podien atacar els vaixells mercants europeus, moltmés grans i pesats.

Quan els seus vaixells es començaven a fer malbé preferienrobar-ne un altre que no arreglar-los, ja que quan els estavenreparant era un moment en què es trobaven molt exposats a l’enemic i eren molt vulnera-bles.

pàg. 5


ELS TRESORS

Un dels elements romàntics vinculats als pirates ha estat, des de sempre, la recerca detresors amagats en illes desertes. La il·lusió de trobar, en un indret paradisíac, un magnífictresor, ens ha acompanyat des que Stevenson va escriure «L ‘illa del tresor’’. De fet, actualmentencara hi ha gent que es dedica a la recerca de tresors a llocs on se suposa que es podentrobar antics vaixells enfonsats, en un intent per rememorar les passes que van fer aquestsantics pirates.

Però la realitat no era tan romàntica. Els pirates intentaven gastar-se tot el que havienrobat, perquè mai no sabien on ni quan podien trobar la mort. Tot i mantenir aquesta idea,s’han documentat alguns casos on, efectivament, alguns pirates enterraven en alguns llocsconeguts només per ells, els tresors que havien aconseguit. Això ho feien generalment quaneren perseguits (d’aquesta manera eliminaven proves), o bé per evitar donar tot el que havienrobat als seus socis.

Aquests tresors eren repartits entre la tripulació dels pirates en funció de la seva categoria.Normalment, de tot el botí es feien parts iguals, i es feia el repartiment de la següent manera:

Mitja part per a cada aprenent.Una part per a cada mariner.Dues parts per al contramestre.Dues parts per al capità.Si el capità era qui posava el vaixell, en rebla 5 o 6 parts més.

D’altra banda, si un pirata en fer un abordatge era ferit, també rebia una part del botí mésque els que havien acabat el combat ilesos. Si eren ferits en un braç, rebien 600 pesos, o bési perdien un ull, 100 pesos.

En qualsevol cas, cada capità i cada tripulació tenien els seus acords, ja que aquestsvariaven a cada viatge, i quedaven ben palesos en signar un document, una mena de contracteanomenat «Charte Partie», on s’estipulaven les condicions dels drets i deures que tenienels pirates en passar a formar part d’aquesta tripulació, entre els quals constava la partproporcional de guany que rebrien en acabar cada singladura.

pàg. 6


LA PIRATERIA A LA MEDITERRÀNIA

De pirates n’hi ha hagut a tots els mars del món, i la Mediterrània no n’ha estat unaexcepció. Des de ben antic, fins i tot en època dels romans, es documenta la presència depirates atacant vaixells que solcaven les rutes comercials i que eren l’assot dels poblescostaners.

En època medieval també apareixen atacs dels pirates, especialment a partir de lesCreuades, i sobretot quan el comerç de les espècies comença a deixar importants guanysals comerciants que navegaven per aquestes aigües.

Però serà a patir del segle XV i sobretot del XVI quan laMediterrània es converteix en un mar veritablement perillós,ja que aquests pirates es converteixen en corsaris, i ata-quen els vaixells i les costes enemigues dels seusrespectius països. Així, varen ser especialment virulentsels atacs dels corsaris berberiscos contra pobles costanersd’Espanya, Itàlia i Malta, que es van haver de protegir ambun sistema de defensa consistent en la construcció de to-rres de guaita des de les quals era possible avisar ambcert temps de l’atac d’aquests corsaris, i poca cosa més.

Hi havia alguns punts especialment desprotegits de la costa catalana que servien depunt de refugi per als pirates, i també per preparar les seves incursions, com les illes Medes(l’Empordà), la Punta dels Alfacs (delta de l’Ebre) o la desembocadura del Besòs, des d’onatacaven pobles del Barcelonès i del Maresme.

Els anys 1542 i 1543 van ser els de màxima intensitat de perill d’atacs corsaris per alspobles catalans: estols de moros assolaven les costes dels Països Catalans, des de Cotlliurefins a Guardamar. Els atacs van ser constants i brutals. Potser el més cruel fou el que es vaproduir l’any 1558 a l’illa de Menorca, a Ciutadella, en què la ciutat va ser assetjada durant 8dies, al cap dels quals va ser assolada, i prop de 3.500 dels seus habitants van ser convertitsen esclaus a Constantinoble. A Ciutadella, aquest any és recordat com l’any de sa desgràcia.

El segle XVIII representa un altre moment important de la pirateria a la Mediterrània.Després d’un període en què l’activitat comercial havia passat del Mare Nostrum a l’Atlàntic,deixant el primer en una fase d’ensopiment generalitzat, va tornar a reactivar-seeconòmicament a causa, en part, dels tractats que permetien als ports no castellans (entreells el de Barcelona) mantenir relacions d’intercanvis comercials amb enclaus comercialsamericans, fet que va tornar a revifar l’activitat dels corsaris mediterranis, que tenien la sevabase al port d’Alger.

Torre de guaita

pàg. 7


La pirateria de la Mediterrània va continuar fins que els territoris nord-africans van serconquerits i/o controlats pels occidentals. Els nord-americans van ser els primers a enviarmissions punitives ja en plena edat contemporània, però van ser els francesos els que, alsegle XIX, van eliminar aquesta amenaça envaint els territoris d’Algèria i Tunísia, i van con-vertir-los en colònies.

pàg. 8

Dragut, Ali Koja i Kheir-ed-edin Barbarroja, tres dels corsaris que van omplir de porles aigües de la Mediterrània


ELS PIRATES MÉS FAMOSOS

A tot el mar Carib, hi ha noms que durant molts anys van espantar la majoria de pobladorsd’aquelles terres paradisíaques. Henry Morgan, Francis Drake, l’Olonois o Barbanegra vanser alguns dels pirates més destacats que van navegar per aquelles latituds durant més dedos-cents anys.

Els pirates es posaven ells mateixos els seus noms, per tal de trencar definitivamentamb el seu passat en el moment de convertir-se en pirates. Així, intentaven trobar un nomque espantés, com Menjatrons, Trencacames, etc, o bé eren noms que feien referència alseu aspecte, com Pota de Pal, el Borni, Barbanegra, etc.

Els pirates més famosos van ser els que van participar de l’època més activa de lapirateria al Carib, és a dir, els que van actuar entre els anys 1630 i 1680. La majoria d’ellseren filibusters, com Rock el Brasilier, Edward Mansfield, o els ja esmentats Jean DavidNau l’Olonois i Henry Morgan.

Però abans i després d’aquesta època també n’hi van haver, de pirates, com els anglesosFrancis Drake i John Hawkins al segle XVI, o Bartholomew Roberts, Edward TeachBarbanegra, William Kidd, Thomas Tew i Henry Every al segle XVIII.

Tal com hem dit abans, no només hi van haver pirates al Carib. Alguns dels méssanguinaris van atacar ciutats catalanes, com Palamós, arrasada I’any 1543 pel pirata Kheir-ed-eddin Barba-roja, o Begur i Blanes, per citar-ne només un parell més, atacades per altrescorsaris del nord d’Àfrica, com Dragut o Uluj Ali. També hi van haver pirates catalans, que esdedicaven a atacar vaixells i pobles costaners, generalment del nord d’Àfrica, durant granpart de l’Edat Mitja, mentre que a l’Edat Moderna es practicava el corsarisme, també contraaquesta zona de la Mediterrània.

A continuació podreu trobar informació sobre alguns dels pirates més temuts iconeguts:

Francis Drake. Va ser negrer abans de convertir-se en corsari.Va ingressar a la Marina Reial anglesa de molt jove. EI 1566 va ferel seu primer viatge a Amèrica, i a partir d’aquí va començar Laseva activitat al marge de la llei, amb petites interrupcions, que nova acabar fins I’any de la seva mort, el 1596, a Portobello, en unenfrontament amb els espanyols. Abans però, va tenir temps desaquejar la costa americana del Pacífic, fer la volta al món,enfrontar-se i derrotar l’Armada Invencible i assolar diferents ciutatsespanyoles d’Europa i del Nou Món. EI seu cadàver va ser col·locat

pàg. 9


dins d’una caixa de plom, i llençat a l’aigua de la badia, perquè no tornés a sortir.

Henry Morgan. Va arribar a Amèrica des del seu Gal·les natala la recerca d’aventures, i embarcat amb l’Edward Mansfield, vainiciar la seva carrera a la pirateria el 1665. La seva etapa mésfructífera correspon a I’any 1667, quan va assaltar places comPuerto Príncipe, a Cuba, Portobello, Maracaibo o Gibraltar, peròsobretot va destacar per l’assalt a Panamà, I’any 1671. Lesautoritats espanyoles van protestar, per la qual cosa va ser requeritdavant la cort anglesa, que no només no el va trobar culpable,sinó que a mes a més el van nomenar cavaller i governador deJamaica, càrrec que mantingué fins la seva mort, eI 1688.

Edward Teach Barbaneqra. Aquest pirata va actuar a la costanord-americana de l’Atlàntic, el primer quart del segle XVIII,especialment al litoral de les colònies angleses de Carolina delSud, Virgínia i Carolina del Nord, on va establir una base des de laqual assaltava tots els vaixells que passaven a prop del seuamagatall, amb el vist-i-plau del corrupte governador de la colònia.Abans d’atacar les seves víctimes mullava els seus cabells ambquitrà, i després els calava foc; d’aquesta manera aconseguia quedel seu cap en sortís una fumera que li donava un aspecte ferotgei infernal, i espantava de tal manera els seus enemics que molts

es rendien sense lluitar.

Bartholomew Roberts. Aquest pirata d’origen gal·lès es va convertir en el més gran delslladres del mar, amb la captura de més de 400 vaixells, a tots els mars del món, des deTerranova fins a Brasil, des de la Martinica fins a Madagascar. Va actuar en la primera meitatdel segle XVIII. Des de les seves bases a l’illa de Madagascar i a l’Atlàntic va atacar localitatsdel Brasil, de les illes Barbados, La Martinica, Guinea... L’any 1722, el seu vaixell va sersorprès pel HMS Swallow, vaixell de l’Armada anglesa, contra el qual va combatre; Robertsva ser ferit de mort i, seguint les seves indicacions, va ser llençat al mar amb el vestit deseda vermella que tant li agradava portar.

Kheyr-ed-din Barbarroja. El petit dels Barba-roja va ser el corsarimés famós i temut a tota la Mediterrània. Gràcies a la seva capacitatguerrera i a la seva temeritat, juntament amb la seva prudènciad’estadista, es va convertir en un dels personatges més importantsde l’Islam. El primer que va fer va ser oferir la província d’Algèria alsultà de Constantinoble, i d’aquesta manera va aconseguir el suportd’un dels monarques més importants del món, i alhora certa

pàg. 10


independència per fer el que volgués.Va morir el 1546, però abans havia portat el cognom Barbarroja a la màxima expressió

de crueltat, assolant pobles costaners de tot el litoral mediterrani cristià; des de Gibraltar finsa Grècia, cap ciutat era lliure dels seus atacs, de vegades organitzats amb absolutaminuciositat, com si es tractés d’una acció de guerra.

Dragut. Originari d’Anatòlia, va ser un dels pocs caps de la flota turca nascut sota l’Islam.Va posar-se a les ordres del segon dels Barbarroja, i va ser capturatpels cristians -va haver de passar 4 anys a galeres-, però en seralliberat es va convertir en l’assot més temut que van haver depatir els cristians, sense arribar, però, als límits del seu mentor. Vainstal·lar la seva base a Djerba, a la costa de Tunis, davant deMalta, des d’on va atacar les possessions dels Cavallers del’esmentada illa. Va morir al setge de Malta, l’any 1565, on, tot iassaltar durant més de 6 mesos l’illa, els turcs van haver de reti-rar-se sense aconseguir conquerir-la als Cavallers de Malta.

pàg. 11


Activitats suggerides

pàg. 12


La visita que acabeu de fer al Museu Marítim de Barcelona es pot continuar treballant uncop hagueu tornat a l’escola. Amb la realització d’un seguit d’activitats d’ensenyament-aprenentatge molt vinculades amb el món de la pirateria, els alumnes i les alumnes podranfer ràpidament un vincle gairebé immediat amb aquest tema, i així associaran el que haginaprès amb la visita al museu amb tots aquests conceptes de caire més lúdic que puguin fermés tard a classe.

Les activitats que es poden fer a classe tenen vinculació amb els següents temes:- Ètica. Els alumnes poden plantejar-se preguntes que tenen una marcada actualitat i

que poden fer-los reflexionar sobre el seu entorn quotidià: Té cap justificació la violència?Per quins motius s’arriba a situacions tan extremes?

- Expressió plàstica. Els nens i nenes poden desenvolupar la seva creativitat artísticamitjançant la realització de banderes pirates, igual que feien aquests personatges en el seumoment.

- Expressió escrita. Els alumnes han de saber-se expressar amb facilitat i creativitatliterària mitjançant la paraula escrita, i el tema dels pirates, força atractiu per a la canalla, potser un dels més interessants a l’hora de plasmar sobre el paper aquesta vessant creativa.

- Orientació i coneixement del medi físic. Gràcies a l’elaboració de determinats instrumentsde navegació, els navegants, i per tant també els pirates, podien conèixer quina era la sevaposició en alta mar. Els alumnes els poden imitar i, seguint la orientació que els dóna labrúixola que han fabricat ells mateixos, trobar un tresor amagat en una illa deserta anomenada«pati de l’escola’’, per exemple.

- Aprenentatge del llenguatge escrit. Les pistes que apareixen en els escrits han de sermolt ben interpretades per saber arribar al lloc correcte on trobar un tresor o uns companysperduts.

- Aprenentatge de la observació directa de representacions de la realitat. EI monitor quefa la visita va convenientment caracteritzat com per, amb només un cop d’ull, rebre moltainformació relacionada amb el tema de la pirateria. EI mateix passa amb moltes altres iconesvinculades amb aquest tema, que els alumnes van trobant en fer les activitats i la visita.

Des del departament d’educació s’aconsellen un seguit d’activitats complementàries queajudaran a fer més entenedor el tema, i també a involucrar molt més els alumnes amb unainteractivitat idònia per assimilar al màxim els continguts.

La majoria d’aquestes activitats es realitzen en grup, amb la qual cosa es produeix unarelació entre molts dels alumnes, que poden exposar posteriorment als seus companys laseva feina, i que sempre poden realitzar a casa seva com una activitat extraescolar i d’esbarjo.

pàg. 13


L’ATAC PIRATA

Les novel·les de pirates van tenir molt d’èxit durant el romanticisme, de la mateixa mane-ra que avui en dia, les pel·lícules de pirates ens agraden molt a tots. Però aquestes històrieshan de tenir un ordre per ser enteses.

* El pirata Malacara ha canviat l’ordre d’aquesta història, i la teva feina és tornar-ho aordenar.

Els pirates llencen crits esfereïdors amb elsque volen espantar els espanyols, mentrea poc a poc s’acosten per la banda debabord.

Els garfis estan llestos i les destralsd’abordatge preparades. Es mastega latensió i la por a bord.

Un crit omple l’oceà: “Al’abordatge!”. Al mateix temps,desenes de pirates salten d’unvaixell a l’altre, armats ambespases i pistoles, disposats afer-se amb el control del’embarcació.

* Hauràs vist que el relat no està acabat. Això et toca fer-ho a tu.

El vaixell pirata és més petit i lleuger ien poc temps escurça la distància queels separa, fins posar-se a tir de canó.

Un vaixell espanyol navega pelCarib. El vigia veu una vela al’horitzó amb la seva ullerallargavista. Una bandera negraoneja a l’horitzó. Són pirates!!

Comença la persecució. Mentre elsmariners intenten fugir del vaixellpirata, els artillers preparen els seuscanons.

Tots dos vaixells es disparenmútuament, però és el vaixellespanyol el que perd dos delsseus pals i va perdent velocitat,fins quedar immobilitzat.

pàg. 14


LES BANDERES DELS PIRATES

La bandera que portaven els pirates del Carib s’ha associat a qualsevol altre tipus depirateria. EI cap i les dues tíbies encreuades s’han convertit en el símbol tradicional d’aquesttipus d’activitat, però en realitat, no tots els pirates portaven la mateixa bandera.

En un principi, les banderes dels pirates eren vermelles, i van ser els francesos els queprimer les van fer servir. Aquestes banderes vermelles eren mostrades quan els enemicsdels pirates no s’havien rendit, i aleshores aquests no donaven cap treva. Aquesta bande-ra vermella era descrita irònicament com joli rouge pels francesos, i va ser reconvertidaamb el nom de Jolly Roger pels anglesos. Amb el temps, la bandera vermella va sersubstituïda pel drap negre, com a símbol dels sense pàtria, però aquesta bandera negra vaanar evolucionant cap a senyeres personalitzades pels capitans pirates. De fet, en l’èpocad’esplendor de la pirateria, gairebé cada pirata dissenyava la seva bandera i la de la sevaembarcació i tripulació. Caps de mort amb espases encreuades, esquelets amb rellotgesde sorra, braços armats... Aqui en podeu veure uns exemples:

Ara, els alumnes que han fet aquesta activitat podran dissenyar la seva pròpia bande-ra, igual que si fossin pirates de debò.

* Podeu fer la vostra bandera pirata dibuixant-la o retallant trossos de cartolina. Enqualsevol cas, per fer-la, necessitareu el següent: un llapis, unes tisores, cola, un tros decartolina negra de 12x18, un tros de cartolina blanca de 12x18, i un tros de cartolina negrasobre el qual s’han de dibuixar els detalls i les parts interiors de les figures que dibuixem,com els ulls de la calavera, el nas o les dents.

Amb tot això, cal fer en primer lloc un esbós del disseny de la bandera sobre la cartolinablanca, retallar-lo i enganxar-lo amb cola sobre la cartolina negra. Després, sobre la figurablanca, s’han d’enganxar els detalls que, prèviament, s’hauran retallat de l’altra cartolinanegra.

Això ho podeu fer més fàcilment si només ho dibuixeu sobre paper. En qualsevol cas,un cop l’hagueu acabat, només us cal posar nom al vostre capità i a la vostra tripulació,perquè els vaixells de tots els mars sàpiguen contra qui s’enfronten quan vegin aquestabandera onejar a sobre del més alt dels pals del vostre vaixell.

pàg. 15


ATRAPA EL PIRATA

De pirates famosos n’hi ha hagut molts i a tot arreu. En aquest joc veurem vuit dels piratesmés importants de la història.

1. En primer lloc us haureu de dividir en grups de quatre o de cinc.2. El joc “Troba la seva parella” consta bàsicament de dos materials:- Fitxes amb les fotografies dels pirates- Fitxes amb la biografia d’aquests pirates3. Després retallarà cada grup les fitxes de les il·lustracions dels pirates.4. Per un altre banda retallarà les fitxes amb la biografia d’aquests pirates .5. Cada grup posarà de bocaterrosa les fitxes amb les fotografies dels pirates, sense que

es vegin les fotografies i no les mourà de lloc.6. Cada grup anirà destapant dues fitxes.7. Si aquestes dues fitxes coincideixen, es a dir són del mateix pirata. Haureu d’agafar la

fitxa explicativa d’aquest, llegir-la i fer una petita exposició sobre la vida del pirata alsaltres grups. Aquest grup tindrà un punt.

8. Ara li toca a l’altre grup, destaparà dues fitxes i si no coincideixen, no tindrà punts. Sicoincideixen tindrà un punt i haurà de fer una petita explicació sobre la seva vida.

9. El grup que tingui més punts serà el guanyador.

pàg. 16


Bartholomew Roberts Dragut Reis

Francis Drake

Kheir-ed-edinBarba-roja

John Hawkins William Kidd

Anne Bonney Edward TeachBarbanegra

Jean David Nau,«l’Olonois»

Henry Morgan Mary Read

Chui Apoo

pàg. 17


Bartholomew Roberts Dragut Reis

Francis Drake




Jean David Nau,«l’Olonois»

Henry Morgan Mary Read

Chui Apoo

pàg. 18


Bartholomew Roberts Dragut Reis Chui Apoo

Francis Drake




Jean David Nau, «l’Olonois» Henry Morgan Mary Read

Va actuar a la costa nord-americana

de l’Atlàntic, el primer quart del segle

XVIII. Es va casar amb 14 dones i va

tenir més de 40 fills. Va ser mort per

un oficial de l’Armada anglesa,

després de rebre 25 ferides en el seu

últim combat.

Es va enamorar del pirata Jack Calico

Rackham i a l’any 1719 tots dos van

començar a practicar la pirateria.

Va destacar per la seva crueltat

Va ser juntament amb Mary Read

l’única que va defensar el seu vaixell

quan els anglesos les van capturar.

Va ser un dels pirates més temuts pels

cristians, sobretot després de fugir

d’una de les seves galeres. Va instal·lar

la seva base a Djerba, a la costa de

Tunis, des d’on va atacar molts pobles

cristians. Va morir al setge de Malta

l’any 1565.

El 1566 va començar la seva carrera

corsària. Va assolar la costa america-

na del Pacífic, després va passar a

les Illes Marianes i posteriorment va

fer la volta al món; per aquest motiu

la reina Isabel d’Anglaterra el va

nomenar cavaller. Va morir a

Portobello al 1596.

Al 1563 va començar a practicar la

pirateria introduint esclaus de

contraban a Amèrica i obligar els seus

compradors a pagar-ne el preu que ell

volia.

Va morir en el mateix viatge que Drake,

el 1595.

L’any 1650 es traslladà a la Españo-

la, per anar a treballar com a

servent.però de seguida es

transformà en pirata. Extremadament

cruel amb els tripulants dels vaixells

espanyols, va atacar Maracaibo, Gi-

braltar, Puerto Caballos (Hondures),

Nicaragua…

Va ser contractat per posar fi al’amenaça dels pirates de l’OceàÍndic, l’any 1695, però va assaltar unvaixell del Gran Mogol, la qual cosael va posar fora de la llei. Es vainstal·lar a Madagascar, amb altrespirates, però el pes de la consciènciava ser més gran, i es va entregar alsanglesos que el van declarar culpa-ble de pirateria.Va ser penjat el 1701.

Va prendre Puerto Príncipe, a Cuba,

Portobello, Maracaibo, Gibraltar,

Panamà (on va robar un gran botí d’or

i plata)… Les autoritats espanyoles

van protestar, però la cort anglesa no

només no el va trobar culpable, sinó

que a mes a més el van nomenar

cavaller i governador de Jamaica, on

va morir l’any 1688.

Aquesta noia volia ser marinera i esva enrolar a l’Armada anglesadisfressada d’home, però el seuvaixell va ser capturat pel pirata JackRackham, i va passar a formar partde la seva tripulació.Molt amiga d’Anne Bonney, va morirempresonada després que el seuvaixell fos capturat pels anglesos,l’any 1720.

Comandava un vaixell negrer aprincipi del segle XVIII que va sercapturat pels pirates, als quals es vaintegrar ràpidament i, sis mesos méstard, ja n’era el capità. Va capturar untotal de 400 vaixells a tots els marsdel planeta.Va morir el 1722, en combat contraun vaixell de guerra anglès, i el seucos va ser llençat al mar amb el vestitde damasc vermell que li agradavaportar.

Aquest pirata va comandar una for-midable flota de vaixells, amb basea poques milles de Hong Kong desd’on interrompia les rutes comercials.El setembre de 1849, la seva flotava ser destruïda pels anglesos, i tot ique va fugir, dos anys més tard vaser detingut i condemnat a mort.

Aquest era el petit dels germans

Barba-roja, i potser el més cruel dels

dos. Va atacar ciutats i pobles del li-

toral català al llarg del segle XVI i el

seu nom va ser sinònim de terror

durant molt de temps

pàg. 19


LA CHARTE PARTIE

Entre els pirates existia un Codi d’honor que anomenaven Charte Partie, on es recollientots els acords del viatge, és a dir, com es faria el repartiment dels guanys, quina havia deser la feina de cadascú i fins i tot una mena de codi penal, amb les penes que s’aplicavenper les infraccions més comunes.

* Aquí tens algunes de les regles de la Charte Partie, cerca la imatge que estigui rela-cionada amb l’acord corresponent.

Per desertar del vaixell i abandonar elscompanys durant la batalla, seràcastigat a mort o serà abandonat en unailla deserta

No es permeten els duels a bord.Quan algú es vulgui barallar ambalgú altre, seran desembarcats ambuna pistola i una espasa

Quan s’aconsegueixi el botí, el capità i elsegon oficial rebran dues parts del botí;el mestre, el contramestre i el canonerrebran una i mitja; altres oficials, una i unquart; finalment, els mariners rebran unapart.

pàg. 20


ELS CAÇADORS DE PIRATES

L’anglès John Maynard, el mallorquí Antoni Barceló o l’italià Andrea Doria van ser algunsdels mariners que es van enfrontar als pirates per tal d’aconseguir uns mars en pau.

* Converteix-te en un d’ells i mira de capturar els pirates del llistat que tens més a baix,dins d’aquest mar de pirates

H O A C V A L N B HE E P J R E I S A AN G W G A G L F R WR T Q S B E E A T KY L U I A K K S H IM A R Y R E A D O NO N O R B R R I L SR N J H A D D P O SG E K L R U S U M AA B I X R I I N E RN O D S O T C A W GK N D N J F N N R EG N N R A P A I O NH E O E I J R S B AY Y S B K D F B E BM H D R A G U T R RW U S R K L J R T AA H N E M I R A S B

pàg. 21

Bartholomew Roberts; Anne Bonney;Barbarroja; Drake; Hawkins; Kidd;Barbanegra; Mary Read; Henry Morgan;Dragut


EL MAPA DEL TRESOR

Què es pot dir d’un pirata que no tingui un tresor? Doncs que no és un pirata complet. Éscom si li faltés el lloro, o la bandera, o el vaixell. Qualsevol pirata que vulgui ser digne de laseva condició ha de tenir un tresor amagat en una illa deserta, i per descomptat, un mapaper trobar-lo!

* A continuació us explicarem com heu de fer el vostrepropi mapa del tresor, on amagar els vostres tresors mésimportants (almenys per a vosaltres) i com fer per trobar-lo seguint les indicacions del vostre mapa.

EI tresor que els alumnes hagin de buscar pot que-dar a elecció del mestre, o bé fer que un grup de la classedissenyi el mapa i la ubicació exacta del tresor, així comla seva concepció, i que la resta de la classe hagi detrobar-lo seguint les indicacions que trobaran al mapa.

Amb aquesta activitat s’assoleixen una sèrie d’objectiusvinculats amb el treball en grup, la orientació, el plantejamentd’hipòtesis i la resolució de problemes, etc.

Per fer el mapa del tresor es necessiten els materials següents: un tros de paper, unbolígraf o un llapis i un sobre humit de bossa de te (així podem fer que sembli molt antic), toti que també es pot fer amb un paper que tingui una aparença antiga.

EI primer que cal fer és un esbós de la forma de l’illa (o de la classe, o del pati...) sobre el fullde paper. S’hi ha d’incloure símbols (cadires, taules, arbres, bancs...) que serveixin com aelements de referència per a la recerca del tresor, que és clar, també s’hi ha de representar.

Es pot dibuixar també una rosa dels vents al cantó superior de la dreta, per indicar laorientació. S’ha de poder retolar i posar nom als mars, cales o badies que hi hagi a l’illa, coml’arbre del penjat, la font dels pirates o la taula del lloro corsari, per exemple.

Un cop el mapa estigui acabat, s’ha de fer pressió amb la bossa de te humida a sobre.Després s’ha d’arrugar el mapa amb molta cura, i estripar lleugerament els costats perquèsembli més antic. Si el feu amb paper normal, el podeu cremar lleugerament pels costats,perquè sembli més antic, i estripar-lo lleugerament.

pàg. 22


EL COMPÀS NÀUTIC

Quan ens trobem al mig del mar es perden els elements de referència que ens permetenorientar-nos, i hem de recòrrer a alguns invents que va fer l’home per tal de saber on estroba, quan al seu voltant només es veu aigua i cel. Un d’aquests invents va ser la Rosa delsVents, per indicar la direcció dels vents, i també la brúixola, que al mar rep el nom de compàsnàutic, i que ens informa de la situació on es troba el nord.

EI coneixement dels vents era fonamental, no només per als pirates, sinó per a qualsevolque volgués navegar a vela. Per tant, havien de tenir molta cura d’identificar-los amb rapidesa,perquè també els servien com a punt de referència a l’hora d’orientar-se degudament en altamar.

* Els materials necessaris per construir uncompàs nàutic són: un imant, un tros de suro,un clau d’acer o una agulla de cosir, un plat fon-do i transparent, de plàstic, una cartolina i unretolador.

En primer lloc, a la cartolina s’han de marcarels quatre punts cardinals (Nord, Est, Sud i Oest)sobre una creu i, si es vol, els punts intermedis(Nord-est, Sud-est, Nord-oest, Sud-oest).Aquests punts cardinals es poden batejar ambel nom dels vents amb els quals es corresponen(Nord - Tramuntana; Nord-est - Gregal; Est -

Llevant; Sud-est - Xaloc; Sud - Migjorn; Sud-oest - Llebeig; Oest - Llevant; Nord-oest - Mestral).

A sobre de la cartolina s’ha de posar el plat ple d’aigua, exactament al centre, perquèpermeti veure amb claredat els punts assenyalats. A continuació, es magnetitza l’agulla o elclau fregant-lo unes 30 vegades, en una sola direcció, amb un dels extrems de l’imant. Uncop l’agulla està magnetitzada, s’ha de clavar al tros de suro, i travessar-lo fins deixar-lo a lameitat. Un cop fet, es deixa el suro a l’aigua i, immediatament, l’agulla apuntarà cap al Nord,i per molt que vulguem canviar la seva orientació, sempre acabarà mirant cap a la mateixadirecció.

D’aquesta manera tenim un punt de referència molt important per poder navegar pel maro, en el nostre cas, per orientar-nos si el que ens ocupa és la recerca d’un tresor.

pàg. 23

Pirates, Corsaris i Bucaners

Education

Transcript of Pirates, Corsaris i Bucaners