pirineus 7
description
Transcript of pirineus 7
El tr
en g
roc
· C
am
ins d
’aig
ua
· M
useu d
els
Sants
d’O
lot
REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA
EXEMPLAR
GRATUÏT
EXEM
PLA
RG
RA
TU
ÏT7 estiu/tardor de juliol a octubre de 20077
El tren grocFent via per la muntanya pirinenca
Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals
Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants
El tren grocFent via per la muntanya pirinenca
Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals
Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants
esti
u/ta
rdor
200
7
PORTADA set OKOK.qxp 6/7/07 11:52 Página 2
3Pànxing Pirineus
8
72
96
FrançaEl tren groc
CerdanyaRomànic a la Batllia de Bellverde Cerdanya
Alta RibagorçaCamins d’aigua
Alt UrgellLa Seu d’Urgell i Sant Ermengol
Val d’AranVIII Mostra Gastronòmica deraCodina Aranesa de Tardor
BerguedàFent turisme Industrial al Berguedà
RipollèsActivitats d’estiu a Vall de Núria
8
72
28
90
48
54
60
Pallars SobiràEls gegants de fusta delPallars Sobirà
70
Alt EmpordàXV Schubertíada a Vilabertran
GarrotxaMuseu dels Sants d’Olot
AndorraNatura a l’estiu
96
94
108
Pla de l’EstanyA la tardor, fira de la carbassai l’all
118
Pallars JussàParc Territorial Collegats-Terradets
120
SolsonèsOdèn no et deixarà indiferent
124
Guia d’establiments126
Guanyadors del Sorteigd’11 estades
130
Sumari
4 Pànxing Pirineus
a som al carrer amb el nou exemplar nº7 i amb les piles ben carre-
gades gràcies a tu. Moltes gràcies a tots els qui heu participat en
l’enquesta que publicavem en el darrer número. Us prometem
prendre nota dels vostres suggeriments i dur a terme tots aquells
que ens sigui possible. Saber que tenim tants lectors que valoren
la nostra feina, ens dóna forces per no defallir. Per cert, trobareu la
llista dels guanyadors a la darrera pàgina de la revista, l’enhorabona als
guanyadors, esperem que gaudiu d’una bona estada.
Estem millorant la nostra web per a fer-la més util i dinàmica. Com ja
sabeu, podeu descarregar el vostre Pànxing Pirineus des de la web. I si
preferiu fer-ho més senzill, us hi podeu subscriure per rebre-la en format
digital o en paper. També hi estem incorporant nous serveis, entre ells, a
partir d’ara teniu la possibilitat d’accedir a les webs dels nostres anun-
ciants només fent un click.
En aquesta edició que teniu a les vostres mans, hem ampliat tres dels
reportatges de la revista. El primer d’ells és el Tren Groc, famosíssim
transport de les terres franceses que recorre pintorescos prats i boscos
conectant les poblacions de La Tour de Querol i Vilafranca de Conflent.
El Camí de l’Aigua és el segon reportatge, una ambiciosa obra de recu-
peració dels vells camins tradicionals de la comarca de l’Alta Ribagorça,
un autèntic recorregut de 26 km entre pins, roures i ambients fluvials en
una terra d’importantíssima riquesa romànica.
Per últim, ens endinsem en el recent estrenat Museu dels Sants d’Olot,
l’únic museu d’Espanya dedicat a la imagineria religiosa. Un museu on
veure i viure en directe l’elaborat procés de fabricació d’aquestes figures
artesanals.
El proper mes de novembre sortirà al carrer el nou exemplar del Pànxing
Pirineus amb noves i suggerents propostes per gaudir dels Pirineus.
Entra a www.panxing.net, restem a l’espera dels teus suggeriments.
Necessitem seguir comptant amb tu.
• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i tel. contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu (C/ Alfons I, 44A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.
• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària i per 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.
• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) a la següent adreça indicant el teu nom complet:PÀNXING CERDANYA. C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)
JGràcies a tothom
Direcció EditorialGemma Pàmies i Jordi Pàmies.
Coordinació EditorialGemma Pàmies, Cristina Saball i Gonzalo Sanguinetti.
RedaccióSílvia Culell, Cristina Saball, Gonzalo Sanguinetti,Salut Marquina, Llorenç Pubill, Gemma Pujalte, ManelFiguera, Josep Maria Rispa Pifarré, Lluís Florit Molina, Pilar Ferrés i Manel Martinez.
Correcció en català dels textosSCC de la Cerdanya, Consorci per a la NormalitzacióLingüística.
Col.laboradorsDiputació de Lleida, Patronat de Turisme Costa BravaGirona, Consell Comarcal del Pla de l’Estany, ConsellComarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’AltBerguedà, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, ConsellComarcal de la Cerdanya, Consell Comarcal del Solsonès,Consell Comarcal del Pallars Jussà, Patronat Comarcal deTurisme de l’Alta Ribagorça. Departament de Turisme delGovern d’Andorra, Oficina Comarcal de Turisme del PallarsSobirà, Torisme Val d’Aran, Turisme de la Seu, Ajuntamentde Bellver de Cerdanya, Dominique Pilato (Museu deCerdagne), Vall de Núria, Museu dels Sants d’Olot,Joventuts Musicals de Figueres, Centre de Natura d’Odèn iCasa del Batlle.
Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, XavierEscandell, Aleix Muñío, Llorenç Pubill i Irma Casas.
FotografiaGonzalo Sanguinetti, Parc Naturel Régionel des PyrénnéésCatalanes, Lluís Florit i Fotografia Carné.
CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com
Publicitat
PUIGCERDÀGemma Pàmies, Cristina Saball, Sofia Viguera, EstelCarreras, Àlex Portas, Óscar Palomino i Salut Marquina.Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)
LA SELVACarme Domínguez, Marta Sala, Yolanda Sànchez i Marta Miquel.Tel. 972 87 72 57 - [email protected] - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)
BERGAMonserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]
EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - www.sinopsis.cat - [email protected] Morera, 25 - Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)
Dipòsit legal B-49063-2004
Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer.Pànxing Pirineus en cap cas estableix una selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.
Foto portada:Les Gorges de Carançà.
20.500 EXEMPLARSSOL·LICITAT CONTROL
DE TIRADA
I DISTRIBUCIÓ PGD.
Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus
Editorial
6 Pànxing Pirineus
ituat a Santa Coloma de Farners, capital de la
Selva a 20 km de Girona. Gràcies a l’Eix
Transversal, és un punt estratègic per anar tant
a la Costa Brava com al Pirineu.
L’hotelTenim les nostres portes obertes des del 1927, quan el
besavi, conegut per tothom com en Pinxo de la Sardana,
va inaugurar els fogons de la nostra cuina. En l’actualitat
s’incorpora al negoci familiar la cinquena generació.
En aquests moments oferim 8 habitacions tipus suite i 22
habitacions dobles, amb totes les comoditats i avenços
tecnològics, situades a la nostra casa rústica al costat de
l’església de Santa Coloma de Farners.
Tenim tarifes especials per a empreses, grups i col·lectivi-
tats que cal consultar en funció de la disponibilitat i de
l’època de l’any.
El restaurantElaborem una cuina casolana, amb el més acurat estil tra-
dicional. Veniu a tastar algunes de les nostres especiali-
tats: pastís de pebrot amb caviar d’arengada, albergínies
a la crema, fideuà, galtes de porc confitades, filet de lluç
al forn, pollastre amb escamarlans... Durant la Festa de la
Ratafia, al novembre, o per encàrrec, proposem la Cuina
de la Ratafia
SHotel Pinxo
HOTEL PINXOCarrer Hospital, 117430 Santa Coloma de Farners (Girona)Tel. 972 84 01 24
Cinc generacions innovant...
Al bell mig del nucli antic de Santa Coloma deFarners. Hotel de 3 estrelles amb botigues demoda, roba i complements. Ara, amb la incorpo-ració de 8 habitacions suite amb totes lescomoditats i un nou menjador que s’afegeix alja existent.
9Pànxing Pirineus8 Pànxing Pirineus
Text: Dominique Pilato
Adaptació: Salut Marquina i Silvia Culell
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
El tren grocEl tren grocfent via per la muntanya pirinencafent via per la muntanya pirinenca
FO
TO
: P
arc
Natu
rel R
ég
ional d
es P
yré
nnéés C
ata
lanes
[ FRANÇA TREN GROC >
10 Pànxing Pirineus
UN MITJÀ DE TRANSPORT QUE COHESIONA
na vall encaixada entre parets escarpades, pro-
fundes gorges treballades per aigües torren-
cials i pobles disseminats a les faldes de la
muntanya. Aquest és el paisatge que des de
principis de segle XX travessa el Tren Groc. Tot
i les dificultats orogràfiques d’aquesta postal,
l’esperit aventurer dels homes de finals del
segle XIX van permetre l’impensable: que un mitjà de trans-
port permetés la connexió des de la Tor de Querol fins a
Vilafranca del Conflent, unint la Catalunya Nord a través de
poc més de 62 quilòmetres de via estreta que salven un
desnivell de 1.100 metres. Les xifres són espectaculars: 22
estacions, 386 corbes, 15 túnels, 18 ponts o viaductes d’o-
bra, 18 ponts metàl·lics i 65 passos a nivell.
Per entendre aquesta aventura, cal situar la gènesi del Tren
Groc en el seu context històric. Des de la primera meitat del
segle XIX i fins a finals de segle, el ferrocarril francès va
tenir un desenvolupament sense precedents. Preocupats
per assegurar un servei públic en el domini dels transports,
l’Estat tenia per ambició crear una xarxa ferroviària per
donar servei a les regions més aïllades, una d’elles era el
departament dels Pirineus Orientals i, concretament, la vall
de la Tet.
El Tren Groc va ser puntal per al desenvolupament turístic i
econòmic, a més d’afavorir també els intercanvis comer-
cials. Així, i a tall d’exemple, cal dir que a partir del 1920 el
transport de la fusta, després de les campanyes de repo-
blació forestal de la fi del segle XIX, esdevé essencial. Ben
aviat el tren es vincula a dues poblacions importants:
Joncet i Serdinyà, amb la finalitat de recollir el mineral de
ferro i de manganès de les mines de Torenc, d’Escaró i
d’Aitua, i de transportar-lo a Vilafranca per tal de ser distri-
buït a la resta de França. El tren va ser cabdal també en el
sector de la sanitat i va viatjar paral·lelament al desenvolu-
pament del termalisme en aquesta zona, on ja s’exploten
les fonts d’aigües calentes als banys de Canavelles, de
Toès, de Sant Tomàs de Balaguer i de les Escaldes.
Ja cap a la meitat dels anys 30 del segle XX, seguint l’es-
tela del tren es creen fins a prop de 150 centres de vacan-
ces i se n’arriba al seu màxim esplendor cap als anys 50,
quan s’aconsegueix ja la transformació de l’economia cer-
dana, que passarà progressivament del domini de l’agricul-
tura a una economia turística.
U
Se l’ha definit de diverses maneres: com a columna vertebral delsPirineus, com un dels trens més emblemàtics de la CatalunyaNord... Fins i tot se’l veu com un homenatge a la muntanya piri-nenca per la seva capacitat d’adaptació al terreny. Però ha estat elseu característic color el que l’ha batejat com el que és: el TrenGroc.
A LA PÀGINA ANTERIOR: Els artesans de Vilafranca. A DALT: Vilafranca de Conflent.
FRANÇA TREN GROC >FRANÇA TREN GROC >
Vilafranca de Conflent fou fundada el 1092 per Guillem Ramon,comte de Cerdanya. La seva història està vinculada durant moltssegles a la casa comtal catalana. En l’actualitat està considerat comun dels pobles més bonics de tot França.
FRANÇA TREN GROC >
15Pànxing Pirineus14 Pànxing Pirineus
UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIA PIRINENCA
És tradició descobrir la línia del Tren Groc sortint de
l’estació de Vilafranca de Conflent - Vernet - Fulla, seguint
d’aquesta manera l’ordre cronològic dels treballs de
construcció de la via. El seu característic xiulet fa girar el
cap no només dels qui esperen a l’estació, sinó també dels
qui, al seu pas prop de la carretera, han optat per anar amb
cotxe. Sortint de l’estació, el tren deixa enrere el famós
dépôt, un mític edifici que emmagatzema tot allò necessa-
ri per al manteniment del material rodant. El tren circula
entre la muralla de la vila i el seu bastió nord, una de les
imatges més característiques d’aquesta població.
La pròxima visió ja serà la de les estacions de Joncet i de
Serdinyà, testimoni de l’activitat minera al massís del
Canigó, ara ja desapareguda. Mentre recordem aquest
passat històric, les cases d’Oleta, penjades al pendent
de la muntanya, es perfilen a l’horitzó. A partir d’aquí s’ac-
centua l’ascens. El tren s’enganxa a les parets rocoses,
dominant els barrancs. A l’estiu, els vagons panoràmics
descoberts, anomenats “jardineres” o “barques”, s’enca-
rreguen d’airejar els viatgers mentre a l’altre costat de les
baranes descobreixen, als Graus de Canavelles, les runes
d’un antic establiment termal que va esdevenir un hotel de
reputació abans de desaparèixer en un incendi. Els excur-
sionistes tenen parada i fonda obligada a Toès-Carançà per
recórrer les espectaculars gorges de Carançà.
Després d’aquesta pausa i continuant el recorregut, trobem
la primera obra digna de destacar per la seva espectacula-
ritat, el pont Séjourné, classificat com a monument històric
el 1995. Aquest viaducte de dues plantes domina el riu a
65 m. d’alçada.
A l’estació de Fontpedrosa – els Banys de Sant Tomàs, són
els amants de les aigües termals els qui decidiran baixar
del tren. A LA PÀGINA ESQUERRA: El tren groc al seu pas per Vilafranca i Les Gorges de Carançà.A DALT: Forn Solar de Font Romeu.
El segon pont destacable és el pont Gisclard. Construït
entre el 1907 i el 1909, és testimoni d’una tecnologia inno-
vadora per a l’època i amb una envergadura total de 234 m.
El trajecte del tren arriba ara al punt d’unió de l’alta vall de
la Tet i de la plana cerdana: Montlluís – la Cabanassa.
Després d’haver passat el coll de la Perxa, línia de partició
de les aigües entre les conques hidrogràfiques de la Tet i
del Segre, el tren es dirigeix a l’estació de Bolquera, la més
alta de França (1.592 m.) i porta d’entrada a la població
turística de Font-Romeu. És aquí on tenim un bon exemple
de l’estratègia de desenvolupament turístic duta a terme
per l’empresa ferroviària de l’Estat, que hi va construir el
Gran Hotel el 1913.
El tren reprèn el recorregut serpentejant entre les dolces
corbes del relleu cerdà per aturar-se a diverses poblacions,
entre les quals Santa Llocaia, seu del Museu de Cerdanya,
situat en una granja del segle XVIII. El recorregut acaba a
l’estació internacional de la Tor de Querol – Enveig, l’única
d’Europa amb tres amplàries de via diferents: la del Tren
Groc, la de l’SNCF (1,435 m.) i la de la Renfe (1,676 m.)
FRANÇA TREN GROC >FRANÇA TREN GROC >
FRANÇA TREN GROC >
Pont penjant a les Gorges de Carançà
19Pànxing Pirineus18 Pànxing Pirineus
La granja-museu Cal Mateu, la relació home-muntanya
Aquesta casa senyorial, que va esdeve-
nir centre de poder al segle XVII, s’ha
convertit avui en la seu d’un museu
encarregat d’explicar la història de la
frontera i la relació establerta en aques-
ta zona entre l’home i la muntanya.
Nascuda amb la frontera, la història de
Cal Mateu debuta amb el Tractat dels
Pirineus, al segle XVII. Per delegació del
poder reial, es converteix en la seu del
poder administratiu local de la vegueria
de la Cerdanya francesa fins a la vigília
de la Revolució, uns trets històrics que
Cal Mateu sap combinar amb l’explica-
ció de l’etnologia i de les explotacions
agrícoles de la Cerdanya.
La granja museu és oberta al públic des
dels anys 90. Des de llavors el seu
emplaçament i el seu hort honoren els
pagesos cerdans d’abans, i també la
seva vinya, la més alta d’Europa. Des
del 2006, Cal Mateu acull un nou espai
etnoecopedagògic. El Museu de
Cerdanya, la Granja Ecopedagògica i
Les Enfants de la Planète s’han asso-
ciat per proposar activitats i esdeveni-
ments a la seu d’aquest monument his-
tòric amb exposicions i visites guiades,
l’hort amb espècies tradicionals, el
pavelló ecològic, animals i vida a la
granja i tallers i activitats lúdiques i cul-
turals proposades per a petits i grans.
Museu de Cerdanya – Granja Museu
66800 Santa-Llocaia
Tel: 00 33 468 040 805
00 33 468 048 682
www.fermecalmateu.com
FRANÇA TREN GROC > FRANÇA GUIA PRÀCTICA >
Com arribar-hiPodeu accedir al Tren Groc des de
les estacions de La Tour de Carol i
des de Vilafranca de Conflent.
En cotxe:
Des de Barcelona direcció Manresa
per la C-58 i enllaçar amb la C-16
fins al Túnel del Cadí. Un cop arribem
a Puigcerdà, des d’allà mateix surt
una carretera que en pocs quilòme-
tres ens durà a La Tour de Carol. Si
opteu per anar a Vilafranca, des de
Puigcerdà mateix aneu fins a Bourg-
Madame, just a l’altra banda de l’anti-
ga duana. A la carretera que uneix
Bourg-Madame amb Perpinyà trobem
la localitat de Vilafranca de Conflent.
En autobús:
La línia Barcelona – Llívia de l’Alsina
Graells ens pot deixar a Puigcerdà i
des d’allà enllaçar per carretera fins
a Vilafranca o La Tour de Carol.
www.alsinagraells.net
Amb tren:
La línia Barcelona - La Tour de Carol
us porta directament a La Tour i des
d’allà ja podreu enllaçar amb el Tren
Groc.
www.renfe.es
CAFÉ DE LA FRANCE
Al centre del poble trobareu el Café de la France, on la cuina no tanca al migdia.Concerts tots els mesos.
1, Place Saint PierreOSSEJA (França)Tel. 0033 468 042 059
BAR RESTAURANT MICABRI Situat darrera l’església, amb una terrassa moltacollidora, el bar restaurant Micabri us proposauna cuina tradicional elaborada per un xef experimentat. Menú 14 euros.Happy-hour els divendres de 19h a 20h.Servim fins les 23h.
7 Place Ste. Lucie (darrera de l’església) OSSEJA (França)Tel. 0033 468 045 489
AUBERGE CATALAN H. REST. **
Alberg amb molt d'encant, just al final del recorregut del tren groc. Cuina tradicional.
10 Avenue du PuymorensLA TOUR DE CAROL (França)Tel. 0033 468 048 066Fax. 0033 468 049 525www.auberge-catalane.fr
SALAISONS DE CERDAGNE
XARCUTERIA - CARNISSERIAXarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.
SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271Fax 0033 468 045 373
20 Pànxing Pirineus 21Pànxing Pirineus
FRANÇA GUIA PRÀCTICA > FRANÇA GUIA PRÀCTICA >FRANÇA GUIA PRÀCTICA >
AILIPSE SARL
Centre de vol lliure, estades, vol tàndem,
botiga i taller de reparació.
94, Rue creu de FéTARGASONE (França)Tel. 0033 468 046 415 / 0033 612 189 [email protected]
PARC RESID. "LE VEDRIGNANS"
Xalets de 4 ,6 i 8 persones, obert tot l'any,
per setmanes i caps de setmana.
A 10 km. de Puigcerdà i 5 km. de Llívia.
Route de Vedrignans SALLAGOSA (França)Tel. 0033 468 040 479 - Fax 0033 468 040 [email protected]
24, avenue des GuinguettesBOURG MADAME (França)Tel.0033 468 045 580www.luvintia.com
RESTAURANT LE LUVINTIA
El restaurant “Le Luvintia” es troba al cor
de la Cerdanya, al límit entre França i Espanya.
ALBERG LA MARMITE DE BALOU
Productes regionals i especialitats catalanes.
Habitacions equipades amb televisor,
telèfon i dutxa d’hidromassatge.
4, parking del rentadoFORMIGUERES (França)Tel. 0033 674 430 214www.lamarmitedebalou.com
ORIGINE PYRÉNÉESAl cor de MontLluís, poble emmurallat per l’arquitecteVauban, i que formarà part del patrimoni de la Unesco, descobriu la riquesa dels Pirineus a traves d'una selecció deproductes regionals i artesanals. Productes agrícoles, vins,formatges, plats preparats, foie–gras, xarcuteria, mels i confitures… Llibreria de muntanya i mapes. Artesania: tèxtil,fusta, cotó, llana dels Pirineus, vidre, kukuxumusu…
6 Bd Vauban - MONTLLUÍS (França) Tel. 0033 468 040 573www.originepyrenees.com
PRATS DE MOLLO – LA PRESTE
FESTIVAL TROBADORS
10 de juliol
BOLQUERA / PYRENEES 2000
TROBADA DE PASTORS
Artesania, intercanvis amb els pastors, fotografies,
pel·lícula, contes i llegendes, música, i postres per tothom.
18 de juliol
VILAFRANCA DEL CONFLENT
FESTA PATRONAL DE SANT JAUME
Entre altres activitats es fa un gran castell de foc a les m
uralles de Vilafranca. Actes gratuïts.
21 de juliol
OCEJA
CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D’ATURA
22 de juliol
MONTLLUIS
RONDA DE MONTLLUÍS
Cursa a peu i passejada per un traçat de camins a través
del bosc (desnivell 150 m)
22 de juliol
PRADES
56è FESTIVAL PAU CASALS
Dedicat a la música de cambra.
Del 26 juliol al 13 d’agost
CÉRET
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA A CATALUNYA
Del 27 de juliol al 5 d’agost
BOURG–MADAME
HIX…TORIQUES
Reconstitució històrica
Juliol
ELS ANGLES
FESTICATALANGLES
Festival Cultural i tradicional dels Països Catalans, amb
animació, concerts, espectacles de carrer, sardanes,
exposicions, focs artificials, correfoc...
Del 10 al 15 d’agost
MONTLLUIS
RECONSTITUCIÓ HISTÒRICA MONTLLUÍS
Soldats vestits a l’estil Lluís XIV faran una demostració
d’un bivac, faran maniobres, relleus de la guàrdia i trets.
Els habitants i comerciants, vestit a l’estil segle XVII, us
acolliran en una ciutat guarnida amb banderes i estendards.
18 i 19 d’agost
FONT-ROMEU
CURSA DE CÔTE
Cursa automobilística per la carretera Egat a Odeillo.
Agost
PERPINYÀ
MERCAT MEDIEVAL
15 de setembre
SALLAGOSA
ART I TRADICIONS DELS PAÏSOS CATALANS
Exposició i venda d’artesans de Cerdanya.
Fins a mitjans de setembre
VILAFRANCA DEL CONFLENT
“VIDE GRENIER” DE TARDOR
Festa molt típica de França on es fa una mena de mercat
on la gent ven el que li sobra.
Finals de setembre
FORMIGUERES
PESCA AL LLAC DE L’OLIVE
Permís de pesca obligatori.
Fins a finals de setembre
COLLIURE
DANSES I CANÇÓ TRADICIONALS CATALANES
Setembre
MONTLLUIS
FIRA D’OCTUBRE
Tot el dia. Fira tradicional de Montlluís, dedicada al tir al plat
i als productes de la terra
7 d’octubre
PERPINYÀ
NIT I FESTA DEL VI PRIMERENC
Del 18 al 20 d’octubre
PERPINYÀ
EXPOSICIÓ CANINA INTERNACIONAL
20 i 21 d’octubre
UR
6a FIRA INTERNACIONAL DEL CAVALL
Concurs de criadors, salts d’obstacles, venda de cavalls
i accessoris, demostració d’ensinistrament, passejades
en calessa, mercat d’artesania i de productes de la terra.
20 i 21 d’octubre
BOURG–MADAME
FIRA DEL FOIE GRAS
26 i 27 d’octubre
EYNE
FESTA DE LES BRUIXES I DELS BRUIXOTS
31 d’octubre
Agenda
Oficina turisme Vilafranca de Conflentwww.villefranchedeconflent.fr
Oficina turisme Oletawww.haut-conflent.com/html/v_olette_evol.php4
Oficina turisme Fontpedrosawww.chez.com/fontpedrouse
Oficina turisme MontlluísTel. 0033 468 04 21 97www.mont-louis.net
Oficina turisme Font Romeu38, Av. Emmanuel BrousseTel. 0033 468 30 68 30www.fontromeu.com
Oficina turisme SallagosaPl. del Roser, 1Tel. 0033 468 041 547 / 0033 468 047 [email protected]/saillagouse
Oficina turisme La Guingueta d’Ix – BourgMadameTel. 0033 468 04 55 35 / 04 52 41www.monclocher.com/nversion/monclocher.asp
Oficina turisme La Tour de Carol – EnveigPlace de CarolaneTel. 0033 468 04 81 82
Més informació del Tren Groc:www.trenscat.com/catnord/trengroc_ct.htmlwww.pyrenees-cerdagne.com/index2.html
Dades d’interès
SNACK–BAR "EL CANIGÓ"
Plats combinats - informació turística del Fort LiberalVILAFRANCA DE CONFLENT (França)Tel. 0033 468 052 587
CÀMPING LES JARDINS D'ESTAVAR
Lloguer de xalets de fusta i mobil–home. Bar, restaurant, terrassa, piscina, animació, festes.Tel. 0033 468 048 535 ESTAVAR (França)www.lesjardins-destavar.com
EL BALCÓ DE DORRES.
Turisme rural. Ctra. Escaldes, 2. DORRES Tel. 0033 468 044 742 / 649 311 [email protected] www.elbalcodedorres.com
HOTEL LE YAKA**
32, Av. de Mont-Louis. LES ANGLES (França)A peu de pistes i davant del llac.Tel. 0033 468 044 [email protected]
HOTEL LE CHRISTIANIA
Av. principal de SallagosaSALLAGOSSA (França)Tel. 0033 468 047 207www.hotel-le-christiania.com
CAMPING LA GRIOLE
39, Route d’Andorre. TARGASONNE (França)Tel. 0033 468 30 03 84Fax 0033 468 30 17 [email protected]
HOTEL L'ANCIENE AUBERGE**Pensió completa i mitja pensió.A 4 km de Font Romeu, Logis de franceBOLQUERE PYRENEES 2000 (França)Tel. 0033 468 300 951www.hotel-pyrenees2000.com
S.A.R.L BERGES ET FILS
13, rue Lt Pruneta. MONT LOUIS (França)Tel. 0033 468 042 116Carnisseria, xarcuteria d’elaboració pròpia,especialitzats en xarcuteria catalana.
AJUNTAMENT DE DORRESCarrer Major - 66760 DORRES Tel. 0033 468 04 60 69 - Fax 0033 468 04 67 [email protected]
dificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb
una vista impressionant dels cims del
Puigmal, els banys romans de Dorres oferei-
xen als enamorats de la natura i de l’aigua,
moments de pau, tranquil·litat i relaxació.
L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la
prehistòria (1500 ac) però la seva utilització es torna
habitual i organitzada a partir del segle XVII. Molt utilit-
zades a partir del segle XIX, les qualitats d’aquestes
aigües calentes sulfuroses són citades al 1926 a la Guia
de la Cerdanya d’E. Brousse. La temperatura que surt,
la més elevada del país, arriba fins els 41ºC
El poble de Dorres
Descobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas a pas,
carrer rere carrer, on l’agricultura ha conservat la
memòria de l’ofici de picapedrer… Voltar per la plaça
fins a l’església romànica, cor del poble amb les seves
campanes que marquen el pas del temps. Seguint la
nostra passejada, visitem el museu del granit i els
tallers de pedra, seguint per la capella del Belloc i aca-
barem en els banys de Dorres, d’aigües calentes i molt
relaxants
Amb el tiquet d’entrada als banys s’inclou visita gratuïta al museu.
EEls banys de Dorres
Hix...toriques
CAMPING L’ORATOIRE**
Lloguer de mòbil – homes.LA TOUR DE CAROL (França)Tel. 0033 616 345 [email protected]
RESID. HOTELERA LA PRADELLA***
Avenue de CerdagneBolquère-Pyrénées 2000 - FONT ROMEUTel. 0033 468 300 331 - Fax 0033 468 302 [email protected] - www.lapradella.eu
23Pànxing Pirineus22 Pànxing Pirineus
mb l’objectiu de protegir la població de
Vilafranca de Conflent i de controlar les tres
valls que la rodegen, es va construir al segle
XVII el castell anomenat Fort Libèria. Ara, 400
anys després, esdevé per als visitants un perfecte mirador
del Canigó i de les valls que l’envolten.
Una construcció estratègicaEl Tractat els Pirineus del 1659 i la creació d’una nova fron-
tera entre Espanya i França va ser la que va convertir
Vilafranca de Conflent, fundada el 1092 pel comte Guillem
Ramon de Cerdanya, en un lloc estratègic per a la defensa
del Conflent i la vigilància del pas cap a la Cerdanya. A
causa dels continus problemes per a la protecció d’aques-
ta regió i amb el retorn de la pau, el rei Lluís XIV decideix
portar a terme un vell projecte: la creació d’un gran fort al
Conflent. Ben aviat, enginyers vinguts d’arreu del país arri-
baran a aquesta població del sud de França per presentar
els seus projectes, tots ells de costos exorbitants. Però
finalment s’accepta el projecte de Vauban, el que compleix
el desig de Lluís XIV de veure el Rosselló amb un sistema
de defensa invulnerable.
Les obres del castell comencen amb la construcció d’una
fosa profunda, a més dels allotjaments destinats al regi-
ment de militars. El castell es construeix segons els desigs
del rei, en un lloc elevat que domina els diversos punts
estratègics de la ciutat i que esdevé un fort clau per a la
defensa del Rosselló. El 15 de novembre de 1681 el castell
queda operatiu.
Napoleó acaba el projecte: la connexió amb VilafrancaJa en el projecte de Vauban es contemplava una connexió
del castell amb Vilafranca, passant per sota del riu Tet, però
el castell haurà d’esperar uns 200 anys per veure aquesta
connexió. Serà el coronel Napoleó qui, conscient de la
importància de la ciutadella, encarregarà les obres per fer-
la realitat. Esteve dirigirà el projecte i per realitzar-lo, el
1850, comptarà amb 250 obrers. El que canviarà del pro-
jecte original és el pas per sota el riu Tet, massa costós.
Finalment la comunicació s’establirà per l’interior de la
muntanya de Bell-lloc i es crearà una galeria subterrània
per sota del pont.
Actualment el fort està enllaçat amb Vilafranca per mitjà
d’una escala subterrània de 734 esglaons.
El pas del temps i el canvi d’usos del Fort El Fort serà definitivament abandonat el 1890; tot i així,
durant la Primera Guerra Mundial va servir de presó per a
12 oficials alemanys. Més tard, i durant la Segona Guerra
Mundial, del 1940 al 1944 es va reutilitzar el Fort com base
de vigilància aèria.
Finalment, el 1917, Vilafranca de Conflent, propietària del
Fort, decideix posar el castell a la venda. El compra el sen-
yor Juliens Laurans, un industrial d’Alger, que bateja el lloc
amb el nom de Fort Libèria, en homenatge al nom original
de la ciutat, Villa Libera. Més tard, el castell canviarà de nou
de mans i serà comprat per diferents personalitats, fins que
va ser obert al públic el 9 de juny de 1987.
El 1988 el Fort Libèria va ser mereixedor del Premi Nacional
de Restauració del Patrimoni Històric, atorgat pel Govern
de França.
Actualment el Fort s’ha convertit en una visita ineludible per
a tots aquells turistes que s’acosten al Conflent. L’accés al
castell es pot fer per diferents vies, la més senzilla de les
quals ens permet agafar un telefèric que ens hi acosta. Per
a l’opció dels més caminadors, dues possibilitats: l’exterior,
que segueix un caminet que puja fins al cim de Bell-lloc i
que ens requerirà uns vint minuts de passeig, i el pas sub-
terrani, més ràpid i excavat sota la muntanya, i que ens per-
metrà accedir al castell després d’haver pujat els 734 inter-
minables esglaons col·locats en línia recta. Això sí, un petit
replà, cada 25 esgraons, ens permet fer un petit descans.
La meravellosa vista, un cop a dalt, compensa tot l’esforç
Una defensa històrica convertida en un mirador de luxe
A
Horaris: d’abril a maig: de 10 h a 19 hDe juny a setembre: de 9 h a 20 hVisites guiades a l’estiu cada 20 min. i només per a grups que avisin amb antelació.
17, Rue St jacques66500 Villefranche de ConflentTel. 0033 608 479 975 - 0033 468 963 401 - 0033 468 057 429
El Fort Libèria
FRANÇA PUBLIREPORTATGE >
l fons d’un estret i rocós congost que el riu Tet
ha anat llaurant al llarg dels segles, trobem el
preciós poble de Vilafranca de Conflent. La
seva situació privilegiada, controlant el pas que
uneix el Rosselló i la Cerdanya, li atorga un valor estratègic
que van saber valorar les diferents corones que van dispu-
tar-se’n el control; però avui, més enllà d’aquestes consi-
deracions, Vilafranca és un enclavament màgic per ser un
dels pobles emmurallats més bonics de tot França.
A més de la bellesa del poble: la seva muralla, els seus
carrers estrets decorats amb flors i altres detalls urbanístics
d’indubtable bon gust, així com la seva arquitectura tradi-
cional, cal destacar, com un dels principals atractius del
poble, la pervivència d’un treball artesanal ric i variat que té
els orígens en el mateix moment de la seva fundació.
Des del segle XI, Vilafranca de Conflent ha estat tal i com
el seu nom indica, una vila lliure de taxes, una vila franca, i
això va afavorir el comerç i el desenvolupament d’una acti-
vitat artesanal pròspera i florescent. Avui dia, malgrat que
certes condicions han canviat, com perdre el privilegi de
l’exempció de taxes amb què es beneficiava l’intercanvi
comercial, conserva encara viva la tradició del treball ben
fet i de la creativitat. A Vilafranca, en el marc d’aquest
municipi tan bonic i hospitalari, els visitants hi podran tro-
bar les més diverses mostres d’artesania i d’oficis artístics:
des de la pastisseria tradicional al forn de llenya, passant
per l’orfebreria, fins a la galeria d’art adossada a una sec-
ció de la vella muralla. La varietat és molt gran
A
> FRANÇA PUBLIREPORTATGE ]
Aquests són alguns dels representants més destacats d’aquestgremi d’artesans
FORN DE PAViennoserie
Carrer de Saint Jaques, 13 - Tel. 0033 468 963 706
Especialitats: Coques salades i sucades, de
verdures i de fruites de temporada, bunyols,
pastisseria tradicional, pa cuit a forn de llenya,
tortell d’anís de Vilafranca, data de 1935
GALERIA D’ARTFrançois, artista pintor. - Tel. 0033 468 052 972
Taller i galeria de pintures a l’oli, marcs de fusta
molt originals, una gran creació personal i per
a tots els gustos, un plaer per a la vista.
ARTESÀ JOIERMaurice Sevestre
Carrer de Saint Jaques, 29 - Tel. 0033 468 963 833
Creació i reparació de joies o pedres precioses.
ARLEQUÍ, PINTURA AMB CERESMichèle Pastor
Carrer de Saint Jaques, 42 - Tel. 0033 681 609 281
Creació única davant el públic amb una planxa.
Punts de llibres, cartes de visita, treballs per
comanda...
TALLER ARTESÀ EN PEDRES I MINERALSCarrer de Saint Jean, 51 - Tel. 0033 468 960 900
Treballen amb marbre de Vilafranca, minerals
de la regió, fonts per a interiors, pedres
semiprecioses, minerals i fòssils.
ALBERG SAINT PAULRestaurant gastronòmic
Plaça de l’Eglise
Tel. 0033 468 963 095
Productes de temporada.
RESTAURANT BRASERIA LA SENYERA AU GRILL81, Rue Saint-Jean - Tel. 0033 468 961 765
Especialitats catalanes.
CAVA DE VINSVins d’aquí i d’arreu. Soni Gomez
Carrer de Saint Jean, 69 - Tel. 0033 468 057 847
www.vinotech.fr
Més de 200 referències disponibles, vins del
Rosselló, també algunes altres referències
disponibles com els vins de Borgonya,
de Bordeus o d’Alsàcia.
Artesansde Vilafranca de Conflent
25Pànxing Pirineus24 Pànxing Pirineus
Romànic a la Batllia de Bellver de Cerdanya
[ CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER > Ajuntament de
Bellver de Cerdanya
Text: Manel Figuera
Fotos: Manel Figuera i Gonzalo Sanguinetti
REFLEX VISIBLE DEL
ROMÀNIC CERDÀ
n conjunt hi ha a la Cerdanya
més de trenta esglésies romàni-
ques que es defineixen per la
senzillesa constructiva que s’a-
dapta al paisatge, els absis semicircu-
lars, la decoració sòbria de les corni-
ses, la fortalesa de les espadanyes —
campanars sense torre— i una certa
ingenuïtat en les portalades. Són tem-
ples nascuts de la terra, primitius, en
què s’utilitzen els materials de l’entorn:
granit, esquist o calcària, en funció del
lloc. Els de la Batllia de Bellver, que
abasta actualment el terme municipal
de Bellver de Cerdanya, no en són cap
excepció.
Tot i l’habitual planta de creu llatina,
els estils solen ser diversos, amb
influències romanes, germàniques i en
algunes ocasions islàmiques. No en
va, les voltes que adopten els arqui-
tectes romànics procedeixen de Síria i
de l’Islam. A la Batllia, els models són
semblants als de la resta de comarca:
varietat d’estils, senzillesa, dimensions
sovint reduïdes, estructures fortes,
rigidesa de línies i riquesa decorativa.
La Guerra Civil espanyola, per desgrà-
cia, ha fet estralls en els elements
escultòrics i pictòrics, els quals es
conserven intactes a les esglésies de
la Cerdanya francesa.
SANTA MARIA DE TALLÓ,
LA CATEDRAL DE LA CERDANYA
S’arriba a Talló, des de Bellver, per una
carretera local. Es tracta d’una pobla-
ció molt antiga. La seva església és la
primera que se cita a l’acta de consa-
gració de la catedral d’Urgell (segle X).
Durant els conflictes que tingué la
mitra d’Urgell amb el comtat de Foix i
el vescomtat de Castellbò al segle XII,
el bisbe s’hi refugià i per això se l’ano-
mena “la catedral de la Cerdanya”.
Criden l’atenció, d’aquesta basílica,
les grans dimensions, malgrat que van
unides a una perceptible esveltesa
arquitectònica. L’espadanya, damunt
de l’ull de bou flanquejat per dos fines-
trals allargats, és petita si se la compa-
ra amb la resta de l’edifici. El porxo
que oculta l’entrada principal és
modern, del segle XVII, però la porta
conserva la ferramenta original. A la
dreta del porxo, entre l’edifici i la casa
del costat —Ca la Renda—, hi ha un
passadís on es pot observar l’entrada
primitiva i, al fons, el braç dret de la
creu llatina, seu de la sagristia.
E
28 Pànxing Pirineus
A DALT:Esglésies romàniques repartides per la comarca de la Cerdanya.
A LA DRETA:La portalada de Santa Cecília de Bolvir està decorada
amb caps humans, ocells i lleons.
La torre campanar romànica de Santa Eugènia de Nerellà ésuna de les més singulars de la comarca. Té la particularitat quepresenta una inclinació d’1,25 m, per la qual cosa se la coneixcom “la torre de Pisa de la Cerdanya”.
CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >
32 Pànxing Pirineus
A l’esquerra, tocant al cementiri, s’ele-
va la torre campanar, també del segle
XVII, que ocupa l’espai del braç
esquerre. Tant el porxo com la torre
són de construcció més matussera;
els carreus, disposats anàrquicament
els uns damunt dels altres, contrasten
amb les línies definides i el paral·lelis-
me de la part romànica.
Abans d’entrar a l’interior cal fixar-se
en els contraforts semicirculars que
divideixen la nau en quatre trams i que
reforcen uns arcs torals o de suport de
l’edifici. A continuació val la pena diri-
gir-se al sector de ponent, passejant
pels carrers, per veure l’absis, del
segle XI, caracteritzat per tres finestres
i decorat amb un fris d’arquets cecs
sostinguts per mènsules —peces sor-
tints— triangulars.
Dins del temple, més estret al fons que
a l’entrada, l’ambient és fosc i sobri.
Les reformes del sostre, que oculten la
volta de canó llevat de l’absis, no tren-
quen aquest aire auster. Al creuer o
transsepte hi ha l’únic element deco-
ratiu que ha sobreviscut la Guerra
Civil: la imatge romànica de la Mare de
Déu de Talló, del segle XIII. La Mare,
vestida amb túnica i mantell, apareix
asseguda en un tron episcopal. El Nen
s’asseu sobre la túnica, cosa que
n’accentua l’espiritualitat. La mirada
dels dos és hieràtica, tot i que els ulls
de la Mare no dissimulen una manifes-
ta preocupació pel Fill. Les dues figu-
res porten corona. La Mare de Déu va
ser coronada solemnement el 1956 i el
2006 se’n celebrà el cinquantenari.
Val a dir que el 1983 el temple fou
declarat bé d’interès cultural, que s’hi
fan concerts a l’estiu i que des del
2000 s’hi fa la concorreguda Trobada
de Corals de Cerdanya.
EL PLA DE LA BATLLIA: DE SANT
SERNI DE COBORRIU A SANTA
EUGÈNIA DE NERELLÀ
Sortint de Talló en direcció a l’Ingla es
troba l’església de Sant Serni de
Coborriu. Situada en un racó envoltat
d’arbres de ribera, sorprèn per la seva
senzillesa, on radiquen la bellesa i l’a-
tracció especial que desprèn. Molta
gent coincideix a dir que no és sols
romànica, sinó també “romàntica”. És
un edifici del segle XII, allargat i baix,
de formes delicades, amb nau i absis
coberts per una volta de pedra plana.
L’absis presenta dues finestres de
doble esqueixada i està decorat amb
una corona de cartel·les —peces trian-
gulars que serveixen de reforç estruc-
tural— amb motllures o ornaments. La
porta s’obre al sud i té al muntant dret
el bust d’un orant. La capella de mig-
dia és un afegit del segle XVII.
A DALT: Santa María de Talló. A BAIX: Sant Serni de Coborriu.
CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >
Al costat hi ha un petit cementiri. En
aquesta església hi té lloc una cele-
bració pels volts de Sant Joan: la
Poesia per a una Nit d’Estiu, comme-
moració de l’arribada d’aquesta esta-
ció a la Cerdanya, que combina la
poesia amb la música.
Tornant enrere en direcció a Talló, s’a-
gafa una desviació per anar a
Coborriu de Bellver. Després del mas
de Cal Pons la carretera esdevé de
terra, però apta per a automòbils. Es
passa pel costat del Molí del Pons i
s’arriba a la carretera de Bor, que se
segueix a la dreta fins a la plaça prin-
cipal del poble. Aquí es pot deixar el
cotxe i es pren a peu un camí senyalit-
zat que duu, en uns 5 min, a l’església
de Sant Marcel —o Marcell— de
Bor, del segle X. La seva estructura
original és una nau, engrandida poste-
riorment amb capelles laterals i un
porxo. A l’exterior de l’absis es veuen
quatre faixes verticals de pedra tosca
—calcària molt porosa i, per tant, fàcil
de treballar— que el divideixen en cinc
panys. A l’estiu, com a Santa Maria
de Talló, s’hi fan concerts.
Sortint de Bor cap a Riu de Cerdanya,
s’aprecia a l’esquerra, enturonada,
l’església de Sant Julià de Pedra. Cal
deixar l’automòbil a la plaça d’aquest
petit nucli i enfilar-se al cim de la
penya on s’alça el temple. És un edifi-
ci de planta trapezial i d’una nau amb
l’absis precedit de l’espai presbiterial.
El seu origen podria ser preromànic,
del segle X. Al segle XII es va cobrir
amb una volta de canó —avui desapa-
reguda— i els murs foren reforçats
amb arcs. L’absis té una finestra de
doble esqueixada i dues absidioles
laterals en forma de creu. La porta
actual és al frontispici —cara princi-
pal— i data dels segles XVII i XVIII per
substituir la de migdia. Al capdamunt
hi ha una espadanya amb dos llargs
finestrals. A l’interior s’exposa una part
de patrimoni eclesiàstic de la Batllia i a
l’estiu també s’hi fan concerts.
De Bor surt a la dreta una carretera
que es dirigeix al nucli de Beders, on
es troba l’església de Santa Cecília.
És del segle XII, d’una sola nau que
encapçala un absis amb una finestra
de doble esqueixada. La coberta, des-
apareguda també, era de volta de
canó. El frontispici és coronat per unaA LA DRETA:Sant Julià de Pedra.
A DALT: Sant Marcel de Bor.
CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >
CC
ASSOCIACIÓ D’HOTELS I CÀMPINGS DE LA CERDANYA
www.hotelscerdanya.com
Cerdanya, la gran vall del Pirineu t’ofereix totsels seus encants perquè en gaudeixis plenament.
34 Pànxing Pirineus
CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >
A DALT: L’antiga fortificació de Sant Martí dels Castells que data del s. XIII
CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >
La gran vall del Pirineu
OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA
Cruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected]
www.cerdanya.org
Horari d’atenció al públic:
De dilluns a dissabte de 9 a 13h. i de 16 a 19h. Diumenges de 10 a 13h.
PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA
c/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ CONSELL COMARCAL
DE LA CERDANYA
sino
psis
.es
37Pànxing Pirineus
petita espadanya d’un sol ull. Les
reconstruccions n’han respectat l’es-
tructura original romànica, amb l’ex-
cepció de l’obertura de la porta actual,
al mur nord.
Seguint la mateixa carretera es va a
Baltarga, poble bastit al peu d’un turó.
La part antiga, atesa la coloració
rogenca dels carreus —calcàries
devonianes—, es caracteritza per la
seva vermellor. L’església de Sant
Andreu és situada en aquesta part
antiga. Es tracta d’un notable edifici
romànic del segle XI, d’una sola nau
amb volta de canó, encapçalada per
un absis amb una finestra de doble
esqueixada al centre i decorat amb
arcuacions —arcs iguals i contigus al
mateix pla d’una construcció—
cegues. La porta, a migjorn, té un arc
peraltat i un altre d’estret de dents
d’engranatge. Les dues capelles
adossades són posteriors, del segle
XVII, així com un contrafort a ponent i
la torre campanar.
Aquest temple és carismàtic per les
pintures romàniques de la volta i dels
dos arcs preabsidials, conegudes com
la Volta de Baltarga. Són del segle XII i
es conserven al Museu Diocesà de la
Seu d’Urgell, encara que existeix un
projecte de reproducció a la mateixa
església. S’hi troba una rica temàtica,
amb la Mare de Déu en majestat que
comparteix dignitat amb la mà de Déu,
així com representacions de Caïm i
d’Abel, l’Agnus Dei, Sant Andreu, el
Sant Sopar i la Crucifixió. Cal recordar
que un frontal d’altar romànic d’a-
questa església és al Museu Nacional
d’Art de Catalunya (MNAC).
Per visitar la resta d’esglésies romàni-
ques del pla de la Batllia, es torna a
Bellver i es pren la carretera de Pi,
poble on es troba l’església de Santa
Eulàlia. Molt reformada el 1775,
manté elements constructius dels
segles XI-XII a les façanes nord i oest,
aquesta amb una porta romànica apa-
redada.
Continuant per la mateixa carretera
s’arriba a Santa Eugènia de Nerellà.
L’únic element romànic del temple és
la torre campanar, però es tracta d’una
de les més singulars de la comarca.
Té la particularitat que presenta
una inclinació d’1,25 m, per la qual
cosa se la coneix com “la torre de Pisa
de la Cerdanya”. Consta de quatre
cossos separats per dos frisos amb
arcuacions cegues d’estil llombard,
amb un tercer cos que presenta grans
finestrals en arc de mig punt a cada
cara. La coberta, de llosa, és de dos
vessants. Una escala de gat permet
l’accés a dalt, amb un panorama
extens de la Batllia.
La carretera que va a Montellà passa
per Cal Manxot, on una pista a la dreta
duu a l’antiga fortificació de Sant
Martí dels Castells. (També s’hi pot
arribar per la carretera N-260 en direc-
ció a Martinet.) Data del segle XIII.
L’ala sud, la més ben conservada, és
constituïda per dos cossos units per
una torre quadrada i una sala rectan-
gular. L’església, amb volta de canó,
ocupa la meitat est de l’edifici.
LA SOLANA DE BELLVER: DE SANT
POLICARP DE CORTÀS A SANT
MAMET D’ANES
Un altre cop a Bellver, es pren la carre-
tera N-260 en direcció a Puigcerdà.
No es triga a trobar, a l’esquerra, la
carretera local que s’enfila a Cortàs.
Aquí s’alça l’església de Sant
Policarp, del segle XII, d’una sola nau
amb volta apuntada i planta trapezoï-
dal. A l’absis hi ha una finestra de
doble esqueixada. L’antiga porta, apa-
redada, és a migdia, tot i que l’actual
manté el forrellat de ferro forjat de la
primera.
Més amunt s’arriba a Éller, amb l’es-
glésia de Santa Eulària —pronuncia-
da Santa Eulari o Santulari en parlar
cerdà—, molt modificada, de nau
coberta per una volta de canó. Data
del segle XII. La torre campanar, amb
merlets, és posterior. Al MNAC se’n
conserva el Crist en majestat, romànic,
i a l’estiu també s’hi fan concerts.
A LA DRETA:Detall de la Volta de Baltarga al MuseuDiocesà de la Seu d’Urgell.
CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >
RESTAURANT EL BOSCAparcament Muntanya Sagrada, s/nLa Molina 17538 - Alp972 89 21 69 - 972 89 29 12
Esmorzars i dinars· Acollidor establiment, de pedra i fusta,
tranquil, càlid i perfectament situat.
· Cuina casolana.
· Self Service.
· Espai reservat per a grups i una
sala privada per a reunions.
El Bosc RESTAURANT - GRILL - BAR
38 Pànxing Pirineus
41Pànxing Pirineus40 Pànxing Pirineus
A BAIX: Sant Policarp de Cortàs.
Cal tornar a Bellver i agafar la carretera que
per la solana puja a Ordèn, amb l’esglesiola de
Santa Maria. Presenta una nau amb absis i
una porta al sud. El frontispici té un ull de bou
i acaba en una petita espadanya d’una fines-
tra.
Més amunt hi ha Talltendre. Hi destaca l’esglé-
sia de Sant Iscle i Santa Victòria, del segle
XII, de planta rectangular i d’una sola nau. En
decoren la porta tres arcades de calcària ver-
mella —pedra griotte, nodular, coneguda a la
comarca com a “marbre d’Isòvol”— l’última de
les quals simula una llinda i un timpà refosos.
La volta de la nau, les restes d’una capella i la
sagristia són posteriors. El frontispici té una
petita finestra d’arc de mig punt de doble
esqueixada, sobre la qual es recolza la torre
campanar, d’antiguitat incerta.
Per conèixer Sant Mamet d’Anes, en una
propietat privada, la millor opció és arribar-s’hi
a peu des d’Ordèn per un interessant sender
local senyalitzat amb franges blanques i ver-
des (45 min de baixada). El temple és del segle
XII, d’una sola nau, amb el frontó transformat
en una robusta espadanya de dues finestres.
La nau és coberta amb una volta de perfil
semicircular. Hi destaquen les dovelles —
peces amb què es construeixen els arcs i les
voltes—, de pedra tosca
Manel Figuera
Escriptor, excursionista i tècnic en
normalització lingüística
CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >
la Cerdanya, en plena natura i envoltat d’un
paisatge idíl·lic, trobareu un bon lloc per des-
cansar: l’Hotel de Pi.
LA PERFECTA COMBINACIÓ DE TRADICIÓ I CONFORTUna casa autènticament cerdana, recentment remodelada
com a hotel de vacances a la muntanya, on podreu des-
cansar, passejar, fer esport… i gaudir d’uns dies inoblida-
bles en plena natura. Un tracte familiar i un servei persona-
litzat per dissenyar-vos una estada a mida.
El confort del segle XXI s’ha adaptat a les formes de l’anti-
ga casa Bonet. El resultat és un espai acollidor i agradable
que conserva la seva estructura original, amb la incorpora-
ció dels millors acabats i equipaments perquè us sentiu,
senzillament, com a casa.
Les habitacions, el restaurant, el bar, la cuina, les terrasses,
els porxos, l’era… Tot ha estat preparat perquè descobriu
l’autèntic estil de vida cerdà.
HABITACIONS FETES A LA TEVA MIDAPerquè cada persona és un món, a l’Hotel de Pi trobareu
sis habitacions amb ambients diferents i que s’adapten als
vostres desitjos. Això sí, totes compten amb vistes exte-
riors immillorables, finestra i terrassa. L’Hotel del Pi també
ha pensat en els més petits, és per això que totes les habi-
tacions són de tipus suite.
CUINA DE CASAEl restaurant instal·lat a l’antiga cort de la casa... Totalment
reformada, es converteix ara en un espai ideal per oferir
una cuina artesana i de base totalment tradicional. El
secret, els ingredients: naturals i de la terra, amb una ela-
boració molt acurada.
TOT PLEGAT, EN UN ENTORN DE SOMNI...A la Cerdanya, cada dia pot ser diferent! Excel·lentment
comunicada, la comarca ofereix un ampli ventall de possi-
bilitats per aprofitar cada minut del nostre temps lliure.
Un petit tast: per als entusiastes de l’esquí, tres de les
millors estacions de Catalunya a un pas. I si voleu encara
més esport: hípica, senderisme, tir a l’arc, aeròdroms i molt
més!
AHotel de Pi
HOTEL DE PIC/ Major, 22 - 25721 Pi (Bellver de Cerdanya)Tel. 973 510 906 - Fax 973 510 [email protected] - www.hoteldepi.cat
El descans natural
CERDANYA PUBLIREPORTATGE >
LLÍVIA
FESCAT
Com ja és habitual de cada estiu, Llívia acull el Campus de
Cultura Popular on s’ofereixen diversos cursos i tallers
agrupats en diferents àmbits temàtics.
Del 8 al 15 de juliol
PUIGCERDÀ
UNIVERSITAT D’ESTIU RAMON LLULL
La IX edició de la Universitat d’Estiu Ramon Llull compta
aquest any amb una vintena de cursos i activitats, oferint
la possibilitat de poder combinar la formació amb el lleure
en un espai natural incomparable com és la Cerdanya.
Del 8 al 14 de juliol
BELLVER DE CERDANYA
XI JORNADES DE REFUGIS CÀTARS AL PIRINEU CATALÀ
Jornades repartides entre les poblacions per on van passar
els Bons Homes fugint de Montsegur. Consten de xerrades,
conferències, mercats, etc.
Del 9 al 19 d’agost
BELLVER DE CERDANYA
FIRA PRODUCTES ALIMENTARIS ARTESANS
DEL PIRINEU
Hi podem trobar tota mena de productes elaborats d’una
manera natural i així conèixer la gran varietat de format-
ges, embotits, iogurts, melmelades, coques, etc. També
compta amb grups d’animació i música tradicional.
10 d’agost
BELLVER DE CERDANYA
VIII CONCURS DE GOSSOS D’ATURA
El camp de futbol acull el Concurs de Gossos d’Atura amb
participants catalans i francesos. Durant el descans s’hi
poden veure exhibicions.
15 d’agost
PUIGCERDÀ
FESTA DE L’ESTANY
Aquesta festa commemora una estranya llegenda, amb
més de 110 anys d’antiguitat, que sempre ha despertat
força expectació.
26 d’agost
GUILS
XX TROBADA D’ACORDIONISTES
Aquesta trobada aplega anualment un bon nombre de ciu-
tadans que es retroben per passar una bona estona, tot
escoltant les diferents peces i estils que els intèrprets
saben treure d’aquest popular instrument, l’acordió.
Agost
BELLVER DE CERDANYA
BELLVERÍADA 2007
Excursions guiades, tertúlies de capvespre, audiovisuals
sota els porxos, recitals de poesia, havaneres, concerts,
passejades naturalistes, sardanes, recorreguts literaris...
Agost
LLÍVIA
FESTIVAL DE MÚSICA CLÀSSICA
Festival que des del 1981 agrupa conjunts d’alt nivell de
música clàssica i que actuen a l’església de Nostra Senyora
dels Àngels, transformada gràcies a les aportacions que
l’organització del Festival, depenent de l’Ajuntament, hi ha
fet.
Agost
ALP
CONCURS D’ARROSSAIRES I PAELLA POPULAR
11 de setembre
PUIGCERDÀ
XIII TROBADA MICOLÒGICA DE CERDANYA DE TARDOR
29 i 30 de setembre
BELLVER DE CERDANYA
VIII TROBADA DE CORALS DE CERDANYA
30 de setembre
ALP
MOSTRA GASTRONÒMICA
L’àmplia i diversificada oferta en establiments gastronò-
mics ha portat a Alp a ser la Mostra on estan representats
la majoria dels restauradors, no tant sols del municipi, sinó
de tota la comarca.
Setembre
BELLVER DE CERDANYA
FIRA RAMADERA
S’hi programen activitats relacionades amb la pagesia que
cada any atreuen a més participants, encara que el prota-
gonisme se l’enduu el sector boví. Amb un esperit de supe-
ració que es renova any rere any, a cada edició s’hi afegei-
xen noves activitats que fan que aquesta fira sigui molt
activa.
11 i 12 d’octubre
GER
MOSTRA DE CUINA POPULAR AMB
NAPS DE CERDANYA
Jornada gastronòmica que promou l'Ajuntament de Ger i
que dóna el tret oficial de sortida a la temporada del nap a
la comarca. Congrega a restaurants de la Cerdanya, les
mestresses de casa del Municipi i la Societat Gastronòmica
del Pirineu.
28 d’octubre
Agenda
Fira ramadera
Dades d’interès
Patronat Turisme Bellver de Cerdanya
Pl. Sant Roc
25720 Bellver de Cerdanya
Tel. 973 510 229
www.bellver.org
Patronat de Turisme del Consell Comarcal
Plaça del Rec
17520 Puigcerdà
Tel. 972 884 884
www.cerdanyaonline.com
Oficina Comarcal de Turisme de la Cerdanya
Cruïlla N-152 amb N-260
17520 Puigcerdà
Tel. 972 140 665
www.cerdanyaonline.com
Oficina de Turisme de Llívia
C/ Forns, 11
17727 Llívia
Tel. 972 896 313
www.llivia.org
Patronat de Turisme d'Alp
C/ Nord, s/n
17538 Alp
Tel. 972 890 385
www.ddgi.cat/alp
Visites guiades per a grups a les diferents
esglésies. Guies Locals de Bellver de
Cerdanya. Més informació a www.bellver.org, Oficina
de Turisme i Ajuntament de Bellver.
CERDANYA AGENDA >
HOTEL *** REST. FONDA MERCÈFonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el con-fort en un entorn molt agradable i familiar. Reformadacompletament. Compta amb 9 habitacions dobles (2dúplex), amb telèfon, TV, bany complet. Ascensor,calefacció central i restaurant amb cuina de mercat.
Estavar, 29 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 [email protected]
HOTEL ESQUIROLHotel d’estil rústic i confortable, amb totes lescomoditats que pots desitjar. El vostre descansés la nostra prioritat. Gaudiu del restaurant ambla millor cuina casolana.
Av. Catalunya, s/n - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03 - 972 14 63 63www.hotelesquirol.net
REST. MARISQUERIA EL MESON D’ALP
Restaurant d’ambient rústic i acollidor. Amb menú i cartadiària. Peix fresc i marisc viu els caps de setmana, rebutsdirectament de la Costa Brava. "El Mesón d'Alp" valora elseu èxit per la seva cuina de tradició, adequada al gust i preferències actuals, amb la correcta relació qualitat–preu. És referència obligada quan es tracta de parlar de la gastronomia d'Alp i, conseqüentment, de la Cerdanya. Obert de dimarts a diumenge migdia.
Sant Pere, 8 - ALP (Girona)Tel. 972 14 41 20 - Fax 972 89 03 51
HOTEL CAL REI DE TALLÓSituat al Pla de Talló, l’Hotel Cal Rei de Talló ésl’adaptació del paller d’una antiga masia catalanaamb 12 habitacions amb bany, telèfon, minibar, TV.Ambient tranquil i familiar. Al seu restaurant hi trobarem una bona cuina i un espai acollidor.
Camí de Talló, s/nTALLÓ - BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 10 [email protected] - www.hotelcalrei.cat
TURISME RURAL CAL MATEU
Residència-Casa pagèsDiploma Turístic de Catalunya.Plaça Major,1Tel. 972 89 04 95
RESTAURANT BOIX
Ctra. N-260 km. 204,5MARTINET (Lleida)Tel. 973 515 050
FONDA BIAYNACasa senyorial que conserva l’essència de les anti-gues fondes de poble. Amb 16 habitacions reforma-des i decorades amb molt de gust i un menjador ones serveix cuina senzilla i tradicional de muntanyaamb un toc de creació. La seva història es remuntaal 1846, essent un dels establiments més antics deles comarques dels Pirineus.
Sant Roc, 11BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 04 75 - www.fondabiayna.com
REST. ESTACIÓ DE QUEIXANSPels vostres dinars i sopars d’aquest estiu i
tardor. Menú al migdia de dilluns a divendres.
Parada i Fonda. Dimecres tancat.
Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00
PASTISSERIA CERDANYA
Tercera i quarta generació de pastissers, amb lacarta de MestreArtesà Alimentari ivaris guardons,on podrà assaborir latradició i modernitatdels nostres pastissosi xocolates.
C. Espanya, 11 Av. Catalunya, 49PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 880 348
RESTAURANT L’OLLAAquest magnífic restaurant està situat al centrede la bonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!
Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41
RESTAURANT TAPANYAMBonic restaurant situat al centre de Puigcerdà. Un dels balcons de la Cerdanya. Les sevesespecialitats són: cargols a la llauna, carn a labrasa, paella, peix i marisc fresc, gran assorti-ment de tapes, trinxat de Cerdanya i bolets detemporada.
Plaça l’Alguer, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 23 60
RESTAURANT EL PORTAL
Restaurant tradicional amb cuina de mercat.Espai rústic i acollidor. Vine a tastar els seus plats!! Són per llepar-se els dits!!
Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. i Fax 972 89 42 75
RESTAURANT REBOST DE GERCuina actual elaborada amb la millor qualitat de pro-ductes de mercat. Compta amb un espai “CHILL”per trobades i reunions, on ens podrem delectaramb els millors vins, “tastets”, whiskys i cigars. ElRebost dels paladars més exigents. Arròs cremós demuntanya, productes de l’ànec, caça...
Pl. Major, 2GER (Girona)Tel. 972 14 70 55
HOTEL JAUME ***Hotel familiar i molt acollidor. Situat al centre del poble d’Alp, a pocs km de les estacions d’esquí de la Molina i Masella i a 1 km del Golf Fontanals. Disposa de 14 habitacions decorades totes elles d’estil provençal. Equipades amb banycomplet, assecador de cabell i algunes amb columna d’hi-dromassatge. Una Junior Suite. Sala d’estar i de jocs ambxemeneia i bar. Servei d’allotjament i esmorzar.
Central, 30 - ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 14 42 42www.hoteljaume.com
HOSTAL CADÍHostal d’ambient familiar on podreu gaudir d’un bon menjar casolà. Totes les habitacionsdisposen de bany.
C/ Segre, 50MARTINET (Lleida)Tel. 973 515 [email protected]
42 Pànxing Pirineus 43Pànxing Pirineus
CERDANYA AGENDA >
HOSTAL ESCADARCS
C/ Rufaca, 6 - ESCADARCS (Girona)Tel. 972 144 088 - 616 935 [email protected]
quests són els pilars sobre els quals la família
Isern-Casanovas ha bastit possiblement la
més àmplia oferta hotelera del Pirineu. Situats
estratègicament al poble de Prullans, anome-
nat popularment “el Mirador de la Cerdanya” per les seves
imponents vistes sobre la serra de Cadí, hi trobem l’Hotel
Muntanya, l’Aparthotel Ca l’Aurèn i el Càmping-Bungalows
La Cerdanya.
L’Hotel Muntanya els ofereix tots els serveis d’un gran hotel
amb l’encant d’un establiment familiar i el plus de la tran-
quil·litat. Les impressionants vistes sobre el Parc Natural
del Cadí-Moixeró i els seus majestuosos voltants són la
delícia dels amants de la natura, així com dels senderistes
(membre de Senderhotels). Tindran l’oportunitat de poder
gaudir tant de les seves instal·lacions com de les piscines
exteriors o interior climatitzades, el seu Spa, el fitness, l’es-
calfor de la seva llar de foc o el plaer de llegir un llibre als
jardins o a les sales panoràmiques. I podran degustar la
cuina pirinenca i internacional al seu bufet de muntanya
(forma part de l’associació Gourmet Hotels).
En aquests establiments tindran assegurat el benestar de tots
els membres de la família des dels 0 anys fins als 100 anys! I
és que els més petits reben un tracte especial des de l’arriba-
da, i on troben el seu paradís és al Mini-Club El Follet Cerdà,
amb més de 500 m2 d’instal·lacions (xiqui-parc, rocòdrom,
castells de fusta, joguines gegants...) i servei de guarderia.
Les sales panoràmiques Valls del Cadí, equipades amb
tota la tecnologia necessària, són el lloc ideal per a semi-
naris i reunions d’empresa. Disposen de servei Wifi d’accés
a Internet gratuït.
Els jardins i la terrassa de la piscina són el marc ideal per a
casaments civils i per a aperitius. Més de 60 anys els ava-
len en l’organització de banquets amb capacitat fins a 300
persones.
És gairebé impossible que no trobin un allotjament que no
s’adigui a les seves necessitats, ja que es poden allotjar en
habitacions estàndard, habitacions confort, suites dúplex,
apartaments de 2-4 persones i apartaments de 4-6 perso-
nes o al Càmping-Bungalows La Cerdanya, amb 4 tipus
diferents de bungalows amb el seu jardinet i la barbacoa, i
alguns fins i tot amb llar de foc
APrullans... Un balcó sobre la Cerdanya
HOTEL MUNTANYA25727 Prullans de CerdanyaTel. 973 51 02 60 - [email protected] - www.prullans.net
Benestar & Família & Natura
45Pànxing Pirineus
CERDANYA PUBLIREPORTATGE >
finals d’estiu obrirà les seves portes el Campus
Cerdanya, us resort especialment concebut
per a persones actives i amants de l’esport ubi-
cat al municipi fronterer de Puigcerdà, en ple
cor del Pirineu català. Situat en un marc de bellesa incom-
parable, oferirà unes modernes instal·lacions residencials i
esportives que permetran practicar, en un ambient cordial i
distès, un ampli ventall d’esports i d’activitats de tots els
nivells.
La seva estratègica ubicació en una de les valls més
àmplies, assolellades i exclusives d’Europa, a una hora i
mitja de ciutats com Barcelona, Girona, Tolosa o Perpinyà,
permetran gaudir, en un rang d’altitud que va des dels
900 m. al fons de la vall fins als gairebé 3.000 m. dels seus
pics més alts, d’un excel·lent clima i d’una natura rica i
diversa durant totes les estacions de l’any.
El Campus Cerdanya oferirà 53 modernes habitacions
dobles, quàdruples i sèxtuples, dotades de televisió amb
canal satèl·lit, telefonia IP, accés wi-fi i espectaculars vistes
de la vall. Les instal·lacions residencials disposaran també
de: menjador, sports bar, sala multimèdia (e-space), audito-
ri, sala d’audiovisuals, sala de reunions, zona de spa, sala
wellness, zona de barbacoa, jardí i camp fire.
El resort comptarà amb accés a unes instal·lacions espor-
tives punteres, amb piscina coberta, piscina descoberta,
pavelló poliesportiu, pavelló de gel, camp de futbol, gimnàs
i circuits de senderisme i BTT. A més, el centre es trobarà
a escassa distància de 16 estacions d’esquí, 3 camps de
golf, un aeròdrom esportiu, uns banys termals i diversos
clubs d’hípica
ACampus Cerdanya
CAMPUS CERDANYAAv. del Poliesportiu. 17520 Puigcerdà, Girona. Tel. 972 88 08 10www.campus-cerdanya.com [email protected]
BendicoGRUP IMMOBILIARI
GRUP IMMOBILIARI BENDICO S.L.PASSATGE MARIMÓN, 6, 4-1A / 08021 BARCELONA / TEL. 610 211 415 – 610 424 247
Al cor de la poblaciód’Alp. 4 exclusivesvivendes d’alt standing en vendadins un conjunt residencial de 6 cases. 165 m2.4 Habitacions. Piscina
comunitària en àmplia zona enjardinada. Acabats ceretans. Amplis pàrkings tipus boxes de fàcil accés. Orientació sud i molt solellades.
En el paratge idíl·lic de Meranges 8 cases d’alt standing en venda. 130 m2. 3 Habitacions. Solejades. Magnífiques vistes panoràmiques. Gran zona enjardinada comunitària.Acabats ceretans. Amplis pàrkings de fàcil accés.
Alp
Meranges
DIRECTE PROMOTOR
> CERDANYA PUBLIREPORTATGE ]
49Pànxing Pirineus48 Pànxing Pirineus
La Seu d’Urgell i SantErmengol
Font: Turisme de La Seu Fotos: Turisme de La Seu i Fotografia Carné
El claustre de la catedral de Santa Maria d’Urgell es converteixcada any en escenari de la representació d’El Retaule de SantErmengol. Llum, música i interpretació s’encarreguen de trans-portar urgellencs i visitants fins al passat més esplendorós de lacapital de l’Alt Urgell.
[ ALT URGELL SANT ERMENGOL >
l temple basilical de la capital
de l’Urgellet fou construït al
segle XII. És aquesta data la
que ens corrobora que, entre
les catedrals existents en els nostres
dies a Catalunya, aquesta és la més
antiga. L’estil romànic de la catedral, la
seva majestuositat i els seus aires, ja
un pèl renaixentistes en la decoració, la
converteixen en escenari natural i ideal
per al retaule, que es representa inin-
terrompudament en aquest indret des
del 4 fins al 15 d’agost. La vocació i
l’esforç de centenars d’urgellencs el
fan possible, i els efectes tècnics, l’es-
merat vestuari i el text creat per Esteve
Albert i Corp aconsegueixen que l’en-
cert, tant en el lloc com en la forma,
sigui total.
Una exhibició medieval que forma part
del patrimoni cultural i històric de la
ciutat, que evoca de manera plàstica la
vida de Sant Ermengol. Un espectacle
de música, llum i color que omple de
màgia les nits d’estiu a la Seu i no
deixa a ningú indiferent...
I és que els urgellencs tenen molt a
agrair a Sant Ermengol. Tant que no
només li dediquen aquest retaule, sinó
una fira que en porta el nom. La seva
història de final tràgic —va morir en un
accident en la construcció del Pont de
Bar— va marcar un dels períodes més
brillants de la ciutat. Fill dels vescom-
tes Bernat i Guisla del Conflent i nebot
del bisbe Sal·la, del qual fou successor,
Ermengol va destacar per haver des-
plegat una gran activitat de caràcter
social que pretenia millorar les condi-
cions de vida dels pobles, sobretot a
través de la construcció de noves vies
de comunicació. La seva vida i obres li
van valer la canonització només nou
anys després de la seva mort, el 1035.
Després de centenars d’anys, els urge-
llencs continuen homenatjant la seva
figura a través d’aquest magnífic retau-
le i de la fira, que cada tardor duu el
seu nom arreu de les terres catalanes.
E
El retaule de Sant Ermengol s’inicià
el 3 d’agost de 1957. Enguany,
doncs, es compleixen cinquanta
anys de la primera representació. La
idea fou obra del Sr. Esteve Albert
Corb, autor del text literari i director
els primers temps.
Tal com es dedueix del seu nom, es
tracta d’un retaule, o sigui, d’una
evocació, d’una visió esquemàtica
de la vida de Sant Ermengol (979-
1035) a través d’una sèrie de qua-
dres que, amb l’aportació decisiva
d’un marc esplèndid, el claustre de
la catedral de la Seu d’Urgell, ens
porten dels albors de l’any 1000 a
l’apoteosi d’un quadre final que
resumeix tots els que el precedei-
xen.
El retaule és fruit de la seva època,
les darreries dels anys 50, quan es
posen de moda els espectacles de
música i llum (“son et lumière”), prin-
cipalment al sud de França. En
aquesta mena de representacions,
aprofitant la bellesa de monuments
com castells i catedrals, es relaten
fets històrics, barrejats a vegades
amb llegendes i tradicions. El nostre
retaule, però, hi afegeix elements
diferenciats, ja que hi tenen lloc la
paraula, la llum i la música, en un
entorn certament màgic.
Fem-ne una síntesi:
• El primer quadre evoca les darre-
ries del primer mil·lenni i ens duu el
record del mil·lenarisme. Ermengol,
diaca d’Urgell, infon confiança al
poble, que tem la fi dels temps.
Toquen les dotze i res no ha passat!
Ja som en un altre mil·lenni!
• Ermengol és consagrat bisbe
d’Urgell, amb l’assistència de bis-
bes, nobles i del poble que l’aclama.
Esplèndid!
• Ermengol estableix que els canon-
ges visquin en comunitat i, amb
aquest fi, funda La Canònica, institu-
ció regida per la regla establerta al
Concili d’Aquisgrà.
• Judici de Ponts. Es discuteixen els
drets sobre Cortiuda. Ermengol no hi
és present. El representa el seu
assessor Sunifred. El litigi es resol a
favor de l’Església d’Urgell.
• El nostre sant fa un doble miracle
en el cas d’un pagès cec, que s’en-
testa a oferir-li una vedella si li torna
la vista, però que li nega, després,
quan els seus ulls han recuperat la
llum.
• Llumeneres, llogaret de les mun-
tanyes d’Andorra, es constitueix en
protagonista d’aquest sisè quadre,
en rebre la visita de Sant Ermengol
en els darrers anys de la seva vida.
• Arriba ara el millor moment del
retaule. Després del relat fet des de
la torre de la catedral pel cantor, que
ens assabenta de la mort accidental
del sant al Pont de Bar, amb el so de
les campanes que l’acompanyen, es
posa en marxa el seguici que, en
una impressionant manifestació de
dol, trasllada a la catedral el cos,
que les aigües del riu Segre han dut
als voltants de la nostra ciutat. La
música remarca profundament la
seva marxa cadenciosa i solemne.
• No plou. Es fan rogatives. Sant
Ermengol intercedeix i del cel cau la
pluja joiosa i abundant!
• El retaule s’ha acabat. Cal arrodo-
nir-lo. Tots els actors, en actitud
estàtica, ens recorden cadascun
dels quadres precedents. La música
(un Glòria vibrant) i la llum, com si
fos un vitrall, rubriquen un especta-
cle que s’acomiada amb la satisfac-
ció de la cosa ben feta.
El retaule ha estat, des del primer
dia, un espectacle popular, en tant
que els seus promotors, actors i
altres col·laboradors, constitueixen
un entramat de persones de tota
mena, en professions, edats i activi-
tats, perfectament engalzats i pos-
seïts tots ells d’un interès comú: tirar
endavant el retaule.
Sota la direcció de Josep Ingla ens
disposem, un any més, a guarnir de
bellesa i d’emoció les nits dels dies
4 al 15 del proper mes d’agost.
Com es sol dir, us hi esperem! En
sortireu gratificats!
F.J.G.Ll.
EL RETAULE DE SANT ERMENGOL
ALT URGELL SANT ERMENGOL >
50 Pànxing Pirineus
I A LA TARDOR... UNA FIRA
DEDICADA AL SANT
Sense deixar el centre urbà i el nucli
històric de la Seu, els visitants tenen
una altra cita a la tardor: la Fira de Sant
Ermengol, que es celebra el 20 i 21
d’octubre. Sota la qualificació de Fira
de Productes Turístics i Artesans del
Pirineu, la ciutat s’omple d’activitat per
rebre els diferents monogràfics d’a-
questa mostra que dediquen diversos
espais als formatges artesans del
Pirineu, l’artesania de la zona, els pro-
ductes turístics i una mostra d’entitats.
Formatges representants de cada
racó dels Pirineus: Els formatgers
artesans de tot el Pirineu s’apleguen
des del 1995 en aquesta mostra, que
se celebra en una carpa situada a la
plaça de l'Ajuntament amb capacitat
per a una trentena d'expositors. El visi-
tant, adquirint un tiquet de degustació,
pot fer un tast d’algunes de les més de
100 varietats de formatges que s’hi
apleguen. La mostra de formatges
artesans, llet crua i de gran qualitat
més gran que es realitza. En el marc de
la fira se celebra també un concurs de
formatges artesans i cursos de tast.
Unes quantes dades: En aquests
moments treballen al Pirineu uns 250
artesans formatgers. Repartits territo-
rialment, en trobem 22 al Pirineu cata-
là, 8 al Pirineu aragonès, 100 al Pirineu
basc i navarrès i 100 al Pirineu francès.
Quant a denominacions d'origen, n'hi
ha quatre de reconegudes: Idiazábal,
Roncal, Alt Urgell – Cerdanya i Ossoa
Irati.
Fet i pastat a la Seu i artesania del
Pirineu al carrer: Aquesta és la fira
dedicada als productes alimentaris tra-
dicionals de la Seu. Embotits, confitu-
res, pa i coques, entre d’altres, s’en-
carreguen de delectar els visitants
demostrant una vegada més l’alta qua-
litat d’aquesta artesania alimentària...
Però no tan sols aquesta: des de l’any
2002 el carrer dels Canonges s’omple
de joguines de fusta, decoració amb
flor seca, ceràmica... Tot plegat acom-
panyat de demostracions d’oficis arte-
sans i de tallers en què el visitant pot
elaborar el seu propi objecte
A DALT: Retaule de Sant ErmengolA BAIX: Fira de Sant Ermengol
ALT URGELL SANT ERMENGOL >
52 Pànxing Pirineus52 Pànxing Pirineus
Dades d’interèsOFICINA COMARCAL DE
TURISME ALT URGELL
Pg. Joan Brudieu, 15
Tel. 902 154 715 / 973 35 31 12
OFICINA TURISME DE LA SEU D’URGELL
Avda. de les Valls d’Andorra, 33
tel. 973 351511
www.turismeseu.com
RESTAURANT CAL TITARRÓ Envoltat d’una excel·lent vista panoràmica, a Cal Titarró podràs gaudir de carns a la brasa, cuina casolana i menú diari. També tenim carta naturista i vegetariana. Alhora podràs veure lanostra exposició d’eines antigues. Disposem declimatització ecològica amb energia geotèrmica(renovable) i d’espai apropiat per a nens.Cal Titarró, s/nSANT ANDREU DE CASTELLBÒ (Lleida)Tel. 973 298 104 - 659 724 598www.caltitarro.com
RESTAURANT ALÀSRestaurant regentat per mare i fill, on gaudiràsdes del plat més tradicional, a la cuina més avantguardista. No deixis de tastar el menúdegustació i les postres més casolanes.
C/ Zulueta, 10 (1r restaurant a l'esquerra)ALÀS (Lleida)Tel. 973 354 192
HOTEL ANDRIA***
Des de 1875.
LA SEU D’URGELLTel. 973 35 03 00 [email protected]
ARSÈGUEL
TROBADA AMB ELS ACORDEONISTES DEL PIRINEU
Festival de música popular i tradicional que aplega intèrprets
d’acordió diatònic del Pirineu i de diversos països d’Europa i
d’Amèrica.
28 i 29 de juliol
LA SEU D’URGELL
FESTIVAL SONS DE MUNTANYA
Aquest festival donar a conèixer i potenciar la feina dels grups
joves de música tradicional dels Pirineus.
6, 7 i 8 de juliol
LA SEU D’URGELL
“DIJOUS A LA FRESCA” A ST. AGUSTÍ
Actuacions diverses de música i teatre entre altres.
12, 19 i 26 de juliol i 2, 9, 16 i 23 d’agost
LA SEU D’URGELL
32è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA
JOAN BRUDIEU. JULIOL-AGOST 07
Cicle de concerts en el marc del patrimoni monumental
de la ciutat.
11 de juliol, Església de Sant Miquel
Recital amb violins de diferents èpoques de la Historia de
la Música.
18 de juliol, Església de Sant Miquel
“Joves promeses del Brudieu”. Quartets de corda de J.
Haydn, W.A., Mozart i D. Shostakovich.
25 de juliol, Claustre de la Catedral
Concert de Jazz.
1 d’agost, Sala Sant Domènec
“Joves promeses del Brudieu”. Guanyadors del Concurs
“El Primer Palau” del Palau de la Música Catalana.
8 d’agost, Sala Sant Domènec
Concert per a flauta de W.A. Mozart, Simfonia 43 “Mercuri” de
J. Haydn.
17 d’agost, Sala Sant Domènec
Producció del Festival Carmina Burana de C. Orff.
22 d’agost, Sala Sant Domènec
Guanyadors del Concurs “Paper de Música” de Capellades.
OLIANA
FESTA MAJOR
Durant aquest dies es realitzen tot tipus d’activitats, combinant
les que es realitzen a l’aire lliure (trobada de gegants, trobada
de puntaires, activitats esportives diverses, cantada d’havane-
res....) amb les que es realitzen en recintes tancats (teatre,
ball...)
Cap de setmana més proper al 2 d’agost
COLL DE NARGÓ
BAIXADA DELS RAIERS
Descens de dos rais des dels Clops de Fígols fins al Pont
d’Espia. Al riu Segre la festa serveix per recordar un ofici mític,
desaparegut en aquesta ribera fa gairebé setanta anys.
11 i 12 d’agost
LA SEU D’URGELL
RETAULE DE SANT ERMENGOL
Celebració del 50è aniversari amb un espectacle medieval de
llum i so. Del 4 al 15 d’agost
LA SEU D’URGELL
FESTA MAJOR Del 22 al 28 d’agost
23 d’agost. Teatre de Guerrilla. Pavelló de festes
24 d’agost. Seu Rock. Casetes
25 d’agost. Ball de Festa Major “Tony Brams’s”.
Pl. Catalunya.
25 d’agost. Concert Sr. Trepador + Skalariak .
Pavelló de festes.
25 d’agost. Ball Cerdà infantil. Pl. Patalín.
25 d’agost. Seu Tronic. Pavelló de festes.
27 d’agost.. Concert Lexus. Casetes.
27 d’agost.. Correfoc “Diables de l’Alt Urgell”. Pl. Oms.
27 d’agost.. Concert Antònia Font + Pastorets Rock + Dj.
Pavelló de festes.
27 d’agost.. Ball de Festa Major “Costa Brava”. Pl.
Catalunya.
28 d’agost. Sardanes “Principal de La Bisbal”.
Pl. Catalunya.
28 d’agost.. Concert de Festa Major “Principal de La
Bisbal”. Pl. Catalunya.
28 d’agost.. Gran Ball de Fi festa “Principal de La Bisbal”.
Pl. Catalunya.
Cada dia hi ha espectacles infantils, sardanes, ball, concerts i
activitats i demostracions esportives.
CASTELLBÓ, JOSA DE CADÍ,
VILAMITJANA
JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS AL PIRINEU CATALÀ
Conferències, taules rodones, excursions, gastronomia, anima-
ció, teatre... Activitats per a recordar el passat.
Agost
VILAMITJANA
ESPECTACLE MEDIEVAL CERCAMÓN
Vuitanta persones posen en escena la celebrada novel·la de
Lluís Racionero.
Agost
ORGANYÀ
HOMILIA. FESTA DEL LLIBRE PIRINENC
El bressol de la llengua catalana acull la trobada
d’escriptors i lectors.
1er cap de setmana de setembre
LA SEU D’URGELL
RAL·LI 1000 MILLES DELS PIRINEUS
28 de setembre
FIRA DE SANT ERMENGOL
20 i 21 d’octubre
Agenda
HOTEL RESTAURANT “CAL PETIT”
Ctra. Tarragona a La Seu, km 140 – 500OLIANA (Lleida)Tel. 973 470 449 - www.hotelcalpetit.es
CASA RURAL MESTRE GROS Ctra. General La Seu d' Urgell Ortedo, s/n CERC (Lleida)Tel. 0034973 360 230 / 00376 327 085www.casamestregros.com [email protected]
ELS BANYS DE SANT VICENÇTardes de balneari. Tots els dilluns, dimarts, dimecres i dijous. Infusió d'herbes relaxants a laterrassa. Banyera d'aigua termal sulfurosa amb olisessencials. Massatge corporal antiestrès (50 min).Parafang d'una regió. Inhalador termal. 65 €. Incloutovallola, barnús i sabatilles.
Ctra. De la Seu-Puigcerdà N-260, km. 214EL PONT DE BAR (Lleida)Tel. 973 38 40 10 - Fax 973 38 40 [email protected]
> ALT URGELL AGENDA ]
54 Pànxing Pirineus
VIII Mòstra Gastronòmicadera Codina Aranesa
de TardorText i fotos: Torisme Val d’Aran
Els amants de la bona cuina,i en concret de les especiali-tats de la Vall d’Aran, tenenuna cita obligada per aaquesta tardor. La MostraGastronòmica dera CodinaAranesa prepara la seva vui-tena edició. Una mostra aptaper a totes les butxaques,però només per als paladarsmés exigents.
[ VAL D’ARAN MOSTRA GASTRONÒMICA >
a caiguda de les fulles, els
colors torrats de la tardor i la
necessitat d’estalviar energies
per entrar a l’hivern conviden a
fer un bon àpat. Si aquest pot fer-se
envoltat d’un paratge idíl·lic, millor que
millor. Això és, en bona part, el que
proposa la Mostra Gastronòmica dera
Codina Aranesa de Tardor, que aquest
any ja va per la vuitena edició. Des del
14 de setembre fins al 21 d’octubre, i
durant sis caps de setmana, un total
de 23 restaurants oferiran des de
divendres al migdia fins a la nit de diu-
menge un menú gastronòmic amb l’à-
nec com a protagonista.
Els amants de la bona cuina podran
gaudir d’un menú de degustació con-
sistent en cinc plats en què, com a
mínim, dos d’aquests plats tindran
com a element protagonista l’ànec. A
més de descobrir les excel·lències
d’aquest producte i les seves diferents
combinacions, aquesta exhibició gas-
tronòmica és també una bona manera
de descobrir les habilitats d’alguns
dels cuiners més prestigiosos de
l’Aran.
L’ÀNEC, EL FIL CONDUCTOR
DE LA MOSTRA
La implicació dels cuiners aranesos i la
voluntat de promocionar la cuina
autòctona de la vall va portar, ara fa
vuit anys, a la creació d’aquesta mos-
tra. En un inici la proposta girava a
l’entorn de la cuina aranesa, amb els
seus productes típics i el seu caràcter
i manera de fer. Però l’organització de
seguida va adonar-se que calia buscar
un fil conductor de la mostra, un pro-
ducte que li donés sentit i cohesió.
Entre les elaboracions i els productes
propis, a més dels fruits del bosc, els
bolets i les truites, també sobresurten
els embotits. Els plats més tradicionals
són l'olla aranesa, la truhada —pata-
tes farcides de carn—, i la sanganhe-
ta, a base de sang de porc però també
els formatges; caulets (col farcida), el
civet de senglar, el conill, les truites de
riu i l’ànec i els seus derivats. Va ser
aquest últim producte, l’ànec, l’aposta
de la mostra, un ingredient que durant
els darrers anys ja ha atret milers de
L
persones fins a la Vall d’Aran.
L’ànec és l’encarregat, des de llavors,
d’apel·lar la imaginació dels cuiners de
la zona, que el fan amb receptes tan
agosarades, originals i bones com un
magret d’ànec amb làmines d’Idiazábal
i trompetes confitades amb crema de
foie o bé el sashimi de pop amb pit
d’ànec confitat, i les làmines de baca-
llà amb escames vives de tonyina
sobre Strogronoff d’ànec...
UNA MOSTRA PER A TOTS ELS
GUSTOS I LES BUTXAQUES
Un dels propòsits dels organitzadors
de la mostra, Torisme Val d’Aran, i del
Gremi d’Ostalaria dera Val d’Aran, és
apropar la mostra a tothom i fer-la
apta a totes les butxaques. Amb
aquest objectiu s’ha instaurat un preu
únic per menú de 36 euros (no inclou
el vi). Per acabar d’arrodonir la pro-
posta, durant els caps de setmana
que dura, un total de 24 hotels oferei-
xen al costat del menú uns paquets
gastronòmics que inclouen l’estada a
l’hotel del cap de setmana i dos àpats
a triar entre els restaurants que hi par-
ticipen. Els paquets gastronòmics són
un complement ideal per aquells gur-
mets que, a més de gaudir menjant,
volen fer visites turístiques a la Vall
d’Aran: uns paquets turístics disponi-
bles a partir de 110 € i que inclouen
l’estada a l’hotel, l’esmorzar i un parell
d’àpats als restaurants, a més d’una
excursió de senderisme amb un guia
per alguna zona emblemàtica de la
comarca.
L’èxit de la mostra, que va començar
amb uns mil comensals i l’any passat
ja en va tenir més de dos mil, fa que
any rere any s’hi vagin afegint nous
atractius
Patés de la Vall d’Aran.
VAL D’ARAN MOSTRA GASTRONÒMICA >
DIVERSES POBLACIONS
X JORNADES UNIVERSITÀRIES OCCITANOCATALANES
Cursos, conferències i actes culturals al voltant de les cultu-
res catalana i occitana. A més, es portaran a terme la Fira
d’Artesania Alimentària i la Setmana de la Cuina Occitana.
Durant una setmana es realitzen activitats d’unió de les cul-
tures catalana i occitana.
Del 16 al 22 de juliol
DIVERSES POBLACIONS
SETMANA DE LA CUINA OCCITANA DE MONTANHA
Dins del marc de les Jornades Universitàries Occitanocatalanes
diversos restaurants aranesos ofereixen menús de cuina
occitana.
Del 16 al 22 de juliol
ARTIES
MERCAT NOCTURN
25 juliol
DIVERSES POBLACIONS
CURSA D’ARAN PER LA LLENGUA
Senderisme des de tres punts de la vall: Port de Vielha, Les
i Montgarri, amb trobada final a Vielha i festa en honor de la
llengua aranesa.
29 de juliol
VIELHA, LES I MONTGARRI
III FESTIVAL D’ESTIU DE LA VALL D’ARAN
Actuacions de teatre, música i dansa.
Juliol, agost i setembre
DIVERSES POBLACIONS
ROMANIC MUSICAU
Un cop per setmana es portaran a terme concerts de músi-
ca clàssica a diferents esglésies de la Vall d’Aran,
acompanyats d’una visita guiada pel temple.
Juliol, agost i setembre
LES
TROBADA D’ACORDIONISTES DELS PIRINEUS
Acordionistes de Navarra, Aragó, País Basc, Sud de França,
Catalunya i de la Vall d’Aran.
Agost
LES
MERCAT NOCTURN
4 d’agost
BAQUÈIRA
MERCAT NOCTURN
5 d’agost
VIELHA
MERCAT NOCTURN
11 d’agost
BOSSÒST
MERCAT NOCTURN
16 d’agost
SALARDÚ
MERCAT NOCTURN
18 d’agost
DIVERSES POBLACIONS
CURSA DELS QUINZE POBLES
2 de setembre
VIII MOSTRA GASTRONÒMICA DE TARDOR DE
LA CUINA ARANESA
Durant diferents caps de setmana de tardor, restaurants de
la Vall d’Aran ofereixen uns menús gastronòmics amb l’ànec
com a producte estrella.
Del 14 de setembre al 21 d’octubre (caps de setmana)
NAUT-ARAN
JEEP CAMP NACIONAL ESPANYA 2007
Esdeveniment esportiu
Del 28 al 30 de setembre
BOSSÒST, LES, SALARDÚ I VIELHA
FIRA RAMADERA
Fira ramadera comercial que se celebra al Passeig Principal.
Del 5 al 8 d’octubre
Agenda
Mostra gastronòmica
> VAL D’ARAN AGENDA ]
56 Pànxing Pirineus
Dades d’interès
INFORMACION TORISTICA
DERA VAL D’ARAN
VIELHA
Sarriulèra, 10
Tel. 973 640 110
Fax 973 640 372
www.torismearan.org
SALARDÚ
Trauèssa de balmes, 2
Tel. 973 645 197
www.torismearan.org
ARTIES
Molino, s/n
Tel. 699 969 044
www.torismearan.org
(oberta del15 de juliol al 15 de setembre)
BOSSÒST
Eduard Aunòs, s/n
Tel. 973 647 279
LES
Sant Jaime, 39
Tel. 973 647 303 Fax 973 648 382
www.turismoles.com
VAL D’ARAN MOSTRA GASTRONÒMICA>
A DALT: Magret d’ànec.
A BAIX : Truita de riu.
Fent Turisme Industrialal Berguedà
Text i fotos: Consell Comarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà i Consorci del Parc Fluvial
ada vegada trobem més turistes
que viatgen buscant activitats,
motivacions i propostes que vagin
més enllà de l’anomenat turisme
de sol i platja. Són visitants –d’un
sol dia, de cap de setmana o d’estada
més llarga- que pretenen aprofitar el
seus moments d’oci per conèixer nous
territoris i el seu patrimoni històric, cul-
tural o natural. Un nombre creixent de
persones que contribueixen a consoli-
dar un sector en expansió: el turisme
cultural. Un sector en el qual el
Berguedà –una comarca que gaudeix
d’un ric i variat patrimoni cultural- té
moltes propostes per oferir.
El què avui anomenem turisme cultural
no és una novetat de fa quatre dies.
Sempre hi ha hagut gent que ha viatjat
per descobrir el patrimoni cultural o
natural de terres més o menys llunya-
nes, però durant els últims anys
aquest sector ha viscut un creixement
continuat, tant pel que fa a l’aparició
de noves propostes com pel nombre
d’usuaris.
Al Berguedà el turisme cultural també
està creixent. I ho està a fent, en part,
a partir de l’aprofitament i reconversió
del patrimoni industrial que es conser-
va dels últims dos segles. Dos segles
d’industrialització que al Berguedà
s’han viscut, fonamentalment, entorn
de dues activitats diferents: la mineria
i el tèxtil.
LA RUTA DE LES MINES:
PASSAT I PRESENT
Carbó, margues bituminoses, ciment...
Riqueses de la profunditat de la terra
que han fet del Berguedà una gran font
de matèries primeres. De fet, aquestes
han provocat l’obertura de més de
cent mines al Berguedà.
Un passat miner i industrial que ha
marcat la vida de milers d’homes. Una
història que reviu avui amb diferents
espais visitables.
Museu del Ciment Asland, situat a
l’antiga fàbrica del ciment del Clot del
Moro, a Castellar de n’Hug i que fa
trenta anys que deixà de funcionar.
Les restes visibles actualment, situa-
des en un paratge singular, permeten
gaudir d’un dels conjunts fabrils més
espectaculars de la industrialització
catalana. A més, en aquest espai s’ha
habilitat un museu que explica el pro-
cés industrial que s’elaborava en
aquesta fàbrica.
Els Jardins Artigas, dissenyats per
Antoni Gaudí, ens mostren com la
intervenció humana pot fer-se en per-
fecta harmonia amb els elements de la
natura. Les fonts, els bancs, les ram-
pes i els ponts que travessen el riu ens
acompanyaran durant tota la passeja-
da.
Tren del ciment- Ferrocarril turístic
de l’alt Llobregat. Uneix la Pobla de
Lillet amb el paratge del Clot del Moro,
situat dins del municipi de Castellar de
n’Hug. Durant el seu recorregut, d’uns
vint minuts, es pot gaudir de la vista
dels Jardins Artigas, dissenyats per
Antoni Gaudí, del Museu del Ciment
Asland i d’un entorn natural privilegiat.
La mina de petroli de Riutort, situada
a Guardiola de Berguedà, té com a tret
diferencial de la resta de la mineria del
Berguedà el fet que se n’extreia petroli
(margues bituminosos). Avui, després
de cent anys d’inactivitat, es pot obser-
var encara com el petroli regalima per la
roca.
L’edifici centenari de l’Estació, a
Guardiola de Berguedà, mostra la his-
tòria del ferrocarril a Catalunya: la
construcció de la xarxa ferroviària, les
empreses, el món a l’entorn del tren i,
molt especialment, la vinculació del
tren amb aquest municipi de l’Alt
Berguedà.
Museu de les Mines de Cercs.
Aquest museu, situat a la colònia
minera de Sant Corneli, mostra la his-
tòria de la mineria del carbó a la
comarca i permet visitar, amb un ferro-
carril miner, l’interior de la mina.
Milions d’Anys. Vallcebre acull aques-
ta exposició que mostra el món sor-
prenent de la paleontologia a partir de
la informació que transmeten les res-
tes fòssils (ossos, ous, petjades, espè-
cies vegetals) que s’han trobat en els
principals jaciments de Catalunya i el
Berguedà.
Les mines de carbó a cel obert de
Fumanya s’han convertit en un jaci-
ment geològic i paleontològic de gran
valor. Les extraccions mineres del
passat han deixat al descobert una
paret amb un conjunt impressionant
de petjades de dinosaures que trepit-
jaren aquestes terres fa 65 milions
d’anys. A més del seu passat miner, el
Berguedà també té una remarcable
tradició tèxtil. Des de l’època romana,
trobem a la capital de l’imperi teixits
originaris d’aquestes terres prepirinen-
ques. Al segle XVIII, el sector tèxtil
pren una importància determinant i
transforma la vida dels habitants d’a-
questa comarca. Des de llavors, la
indústria tèxtil sempre ha estat pre-
sent, especialment entre la segona
meitat del segle XIX i les dècades
finals del segle XX, quan les colònies
tèxtils del Llobregat acolliren a milers
de treballadors que feren de la colònia
la seva vida.
LA RUTA DEL TÈXTIL:
ENTRE BETES I FILS
A més del seu passat miner, el
Berguedà té també una important tra-
dició tèxtil. Des de l’època romana,
trobem a la capital de l’imperi teixits
originaris d’aquestes terres dels
Pirineus. Al segle XVIII, el sector tèxtil
pren una importància determinant i
transforma la vida dels habitants d’a-
questa comarca. Des de llavors, la
indústria tèxtil sempre ha estat pre-
sent, transformant-se poc a poc per
arribar al que és avui.
Tot i que la crisi del tèxtil que afectà el
conjunt de Catalunya els anys vuitanta
ha deixat poques indústries actives
d’aquest sector al Berguedà, sí que hi
persisteix un ric patrimoni industrial
que palesa i testimonia la intensa acti-
vitat tèxtil d’aquesta comarca durant
els últims dos segles.
Espai d’interpretació de Berga.
Durant el segle XVIII la ciutat de Berga
treballa i s’especialitza en el filat i el
teixit de cotó; apareix llavors la màqui-
na de filar coneguda com la bergueda-
na o maixerina. En aquest espai
podreu fer un recorregut per la història
de la ciutat.
Ruta dels Molins. Fou amb l’aigua de
la riera de Metge que Berga donà
impuls a la seva industrialització. Avui
encara podem passejar, enmig d’un
paisatge urbà que combina tradició i
modernitat, per les restes d’aquest
passat.CA L’ESQUERRA: Vista de la colòniade l’Ametlla de Merola.
A LA DRETA: Museu del cimentAsland de Castellar de n’Hug.
[ BERGUEDÀ TURISME INDUSTRIAL >
61Pànxing Pirineus60 Pànxing Pirineus
Casa Pairal Teixidor Bassacs.
Situada a l’antiga casa senyorial d’un
dels primers industrials tèxtils de la
comarca, conté una exposició d’ob-
jectes antics i restaurats que recreen la
vida laboral i quotidiana dels bergue-
dans del segle XIX i de la primera mei-
tat del segle XX. La joia de la col·lecció
és un obrador que permet veure com
es teixia manualment.
Itinerari del riu de Viladomiu Vell.
Itinerari de natura de 3 quilòmetres
que permet gaudir de l’entorn natural
del riu Llobregat i conèixer els espais
d’una colònia tèxtil des d’un punt de
vista singular. És un recorregut per a
tots els públics, especialment per als
més petits. L’itinerari està integrat per
un conjunt de panells on apareixen
uns personatges que expliquen els
elements que van donar vida a les
colònies: els horts, la palanca, el riu, la
pesca, el bosc...
La Torre de l’Amo de Viladomiu Nou.
Casa senyorial de 1902 restaurada.
Entrant en aquest edifici n’observarem
tots els racons i descobrirem com
vivien els industrials de les colònies
tèxtils. També és la seu del Parc Fluvial
del Llobregat, on trobarem informació
turística i històrica de les colònies tèx-
tils i de la comarca.
Ruta Cultural de l’Ametlla de
Merola. Itinerari per descobrir la histò-
ria i el patrimoni de la colònia tèxtil
amb la vitalitat cultural i tradicional
més forta. Els plafons i les escenogra-
fies són finestres obertes per tafanejar
el passat històric mentre passegem
pels carrers de la colònia.
Museu de la Colònia Vidal. La visita a
aquest espai ens permet copsar com
es treballava i es vivia en una colònia
industrial de principis del s. XX. A tra-
vés d’un recorregut guiat pels antics
espais de la colònia, podrem fer un
viatge apassionant al passat més
recent.
PER AMPLIAR LA RUTA:
UNA VISITA ENTRE L’ARIEJA I EL
BERGUEDÀ
Si les vostres vacances us ho perme-
ten, la visita a aquesta història tèxtil i
minera del Berguedà es pot comple-
mentar amb la d’un altre territori pro-
per, però ja al país veí: la regió pirinen-
ca de l’Arieja, a França. Un projecte de
cooperació entre aquestes dues
regions pirinenques per tal de donar
valor als seus territoris, els lliga pel
que fa els seus passats tèxtil i miner. Al
cor del projecte: aquest passat miner i
tèxtil, però també els seus sabors, el
seu saber fer, les seves tradicions i les
seves festes. La creació d’aquestes
rutes tèxtils i mineres per valoritzar i
dinamitzar els territoris tenen com a
punt important i distintiu una bona
gestió ambiental, una qüestió de con-
vicció però també d’estalvi econòmic i
de competitivitat de les empreses
www.altbergueda.com www.elbergueda.cat www.parcfluvial.cat
A DALT: Fàbrica amb una roda/turbina. Parc Fluvial del Llobregat. A LA DRETA: Viladomiu Vell.
62 Pànxing Pirineus
BERGUEDÀ TURISME INDUSTRIAL >
HOTEL BERGA PARK ***En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel disposa de 58 habitacions totalment equipades (connexió a internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar,despertador, etc). També posem a la seva disposicióel Restaurant “La Terrassa”, amb plats fruit de fusióentre la cuina tradicional i l’alta cuina catalana.
Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona)T. 93 821 66 66 - [email protected]
HOTEL QUERALT
Habitacions amb bany, calefacció i televisor. Snack-bar. Menú diari i servei a la carta. Sala de convencions.
Plaça de la Creu, 4BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 06 11
SANT JULIÀ DE CERDANYOLA
V PEDALADA LA CATLLARÀS
A partir d’aquesta 5a edició la pedalada, popular i no
competitiva, formarà part del calendari de pedalades de la
Federació Catalana de Ciclisme.
1 de juliol
AMETLLA DE MEROLA
RUTA CULTURAL I VISITES GUIADES
Itinerari de turisme cultural que permet passejar per tots els
racons d’una de les colònies més emblemàtiques del
Berguedà.
1r i 3r cap de setmana de juliol, agost,
setembre i octubre
BAGÀ
SETMANA MEDIEVAL
Dos de les activitats són el Sopar Medieval, on la condició
indispensable per assistir-hi és anar vestit a la usança del
temps i el Mercat Medieval.
2a setmana de juliol
MAÇANERS (SALDES)
TROBADA D’ACORDIONISTES
Any rere any els bons manxaires, bufadors i sacaires, fan
durar la festa fins a la sortida del sol.
14 de juliol
AVIÀ
FESTA DEL SEGAR I EL BATRE
Festa grossa on es reviu el Segar i el Batre, amb tots els
seus elements, que ja fa una bona colla d’anys es van dei-
xar de fer servir en els camps, en les eres i en les cases de
pagesia catalana.
15 de juliol
BERGA
FESTA DELS ELOIS
Festa dedicada al patró de l’antic gremi dels treballadors del
ferro on Berga s’omple de genets i cavalcadures disposades
a rebre una benedicció popular, que consisteix en el llança-
ment de galledes d’aigua des de balcons i finestres dels
carrers per on passen.
21 i 22 de juliol
LA BAELLS
VI FESTIVAL DEL RIU
El Festival del Riu va néixer amb la voluntat de ser el punt
de trobada i referència obligada de tots aquells que valoren
els rius com a font de riquesa i cultura. El Festival vol reco-
llir cada any l’índex de preocupació mundial per la vitalitat
d’aquesta aigua dolça.
21 i 22 de juliol
GÓSOL
DANSES TRADICIONALS DEL PIRINEU I D’ARREU
25 de juliol i 1 d’agost
FUIVES
VISITES GUIADES AL NUCLI ZOOLÒGIC
Centre mundial de l’autèntic ruc català, on es poden veure
més de 100 exemplars de pura raça autòctona (el guarà
català). L’objectiu és donar a conèixer i poder veure de prop
aquesta cèlebre espècie i garantir-ne la preservació.
De juliol a octubre i també la resta de l’any
GÓSOL
JORNADES CÀTARES
Cicle de conferències sobre cuina medieval.
4 i 11 d’agost
GÓSOL
A PRENDRE LA FRESCA!
Tallers de tatuatges i malabars entre altres.
8, 9 i 10 d’agost
LA POBLA DE LILLET
PASSEJADES MUSICALS ALS JARDINS ARTIGUES
14 d’agost
GÓSOL
FESTA DEL SEGAR
Aquesta festa es tota una tradició al poble i es repeteix cada
any, un cop s’ha segat el prat, amb el blat es fa farina usant
les eines de l’època.
19 d’agost
CASTELLAR DE N’HUG
CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D’ATURA
El concurs va néixer el 1962 de les trobades que feien una
colla de pastors de la comarca on competien per a demos-
trar qui tenia el millor gos d’atura.
26 d’agost
BERGA
26è APLEC DE LA SARDANA
2 de setembre
BERGA
FIRA DE SANTA TECLA
Reflex de la “tossuderia” dels pagesos per fer front a les
adversitats i mantenir una producció amb aquella qualitat
que la distingeix.
22 i 23 de setembre
BERGA
MERCAT DE VEHICLES D’OCASIÓ
23 de setembre
BERGA
FESTA DEL BOLET
La festa, que va començar mig en broma, va néixer l’any
1956 de la mà d’un col·lectiu de boletaires aficionats de
Berga. Aquell grup de persones inicial va posar la llavor d’un
esdeveniment festiu que atrau cada any milers de visitants.
6 i 7 d’octubre
Agenda
Dades d’interèsConsell Comarcal del Berguedà
Oficina de Turisme
Tel. 93 822 15 00
www.elbergueda.cat
Consorci del Parc Fluvial del Llobregat
Tel. 93 825 06 89
www.parcfluvial.cat
Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà
Tel. 93 822 21 12
www.altbergueda.com
Museu del Ciment Asland
Tel. 93 825 70 37 / 93 825 70 77
Jardins Artigas
Tel. 93 823 61 46
Ferrocarril Turístic de l’alt Llobregat
Tel. 93 205 15 15
Mina de petroli de Riutort
Tel. 93 822 70 59 / 608 222 525
Estació de Guardiola
Tel. 93 822 60 05 / 93 824 90 25
Museu de les Mines de Cercs
Tel. 93 824 81 87 / 93 824 90 25
MA Milions d’Anys
Tel. 626 696 976 / 93 822 70 31
Fumanya
Tel. 626 696 976 / 93 822 70 31
Centre d’Interpretació de Berga
Tel. 93 821 13 84
Ruta dels molins
Tel. 93 821 13 84
Casa Pairal Teixidor-Bassacs
Tel. 93 822 80 32
Itinerari del riu de Viladomiu Vell
Tel. 93 825 06 89
La Torre de l’Amo
Tel. 93 825 06 89 / 93 838 00 93
Ruta Cultural de l’Ametlla de Merola
Tel. 93 825 06 89 / 93 838 00 93
Museu de la Colònia Vidal
Tel. 93 829 04 58
> BERGUEDÀ AGENDA ]
64 Pànxing Pirineus
Els gegants de fustadel Pallars Sobirà
Text i fotos: Turisme Pallars Sobirà
mb aquesta suggeridora introduc-
ció se’ns presenta la guia titulada
Els gegants de fusta del PallarsSobirà, 13 itineraris per conèixer
els arbres més singulars de la
comarca. És una guia que arriba al
mercat editorial amb la intenció de
reunir la bella sensació d’observar un
gran arbre mentre coneixem el petit
món que l’envolta. Al voltant d’un
arbre hi ha històries que l’arrelen, hi ha
persones que el coneixen, hi ha bos-
cos que el rodegen i també hi ha ani-
mals que hi viuen; sota la seva capça-
da tenim la possibilitat de sentir mol-
tes sensacions...
UN LLIBRE PER CONÈIXER
MILLOR UN GRAN TRESOR: ELS
ARBRES
El Pallars Sobirà ha presentat, des de
sempre, un marcat caràcter forestal.
Les extenses masses de bosc han
estat font de vida i de treball per a
molts. I el record no tan llunyà dels
tiradors arrossegant mules i dels raiers
baixant troncs per la Noguera
Pallaresa ha servit per poder explicar,
encara, el lligam de l’activitat humana
amb la vegetació actual. Els boscos i
la seva conservació ens poden servir
per a conèixer aquesta cultura, tan lle-
gendària i màgica, a través d’una pro-
posta d’itineraris que ens acosten a un
bosc que avui no s’escapa tampoc del
món globalitzat.
La guia, editada pel Consell Comarcal
del Pallars Sobirà, s’estructura en
dues parts principals. La primera
exposa una introducció sobre els
arbres, els boscos i els grans trets
naturals de la comarca, i la segona hi
descriu 13 itineraris per la que ens
duran al peu de 36 arbres singulars.
Això sense oblidar, tampoc, que els
boscos, durant segles, van ser consi-
derats llocs insegurs tant pel bandole-
risme com per les històries terrorífi-
ques que omplien la cultura popular
de por. Fades, follets, bruixes, bando-
lers i animals fantàstics ajuden a com-
pletar aquesta guia, el quart volum
que recull propostes d’itineraris per
conèixer el Pallars Sobirà. En aquesta
nova guia s’han pogut coordinar dues
feines, la feta a través de la xarxa
comarcal de senders i la realitzada
durant temps pels agents rurals de la
comarca a l’hora de recollir informació
sobre els arbres més singulars. Durant
els 13 itineraris desenvolupats es des-
criuen aquests arbres singulars i cone-
guts pels pallaresos, a més de prop
d’una trentena de boscos d’interès.
Aprofitant la seva singularitat s’ha
explicat la relació dels arbres amb la
cultura i la història dels habitants que
l’envolten.
Una nova oportunitat de descobrir de
ben a prop aquest racó del Pirineus
i les històries que envolten un dels
tresors que millor ha de saber preser-
var l’home: els gegants de fusta, els
arbres.
IDENTIFICAR UN GEGANT
DE FUSTA
No només perquè un arbre sigui molt
vell o perquè estigui en perill d’extinció
mereix un tractament especial. Hi ha
molts indicadors que ens faran saber
si un arbre es mereix la identificació de
monumental: com ha arrelat la cultura
al seu entorn, les històries viscudes al
seu costat, les llegendes creades, els
sentiments comuns de tot un poble...
És només el conjunt d’aquests raona-
ments i sentiments el que pot portar
l’administració competent a elaborar
una protecció especial cap a aquests
companys de viatge de la vida d’un
poble, d’una cultura, d’una tradició.
En Marc Sans, en aquesta nova guia,
ens introdueix en aquest món merave-
llós i ens ajuda a conèixer els secrets
que s’amaguen dins l’escorça d’a-
quests gegants pallaresos. Per a
cadascun dels arbres descrits a la guia
s’ha elaborat una fitxa tècnica amb les
seves característiques morfològiques:
alçada, perímetre del tronc, estat vital,
a més del municipi on es troba i l’alti-
tud. Cada ruta disposa també d’una
fitxa amb la descripció del seu recorre-
gut: punt d’inici, punt final, indrets per
on passa, distància en quilòmetres,
durada i un apartat d’observacions. La
guia també disposa d’uns apartats on
s’expliquen curiositats dels arbres,
receptes casolanes i remeis medici-
nals entre d’altres.
... I TAMBÉ
DOS MAPES PER RECÓRRER ELS
SENDERS DEL PALLARS SOBIRÀ
I un altre document ens ajuda també a
conèixer millor el Pallars Sobirà. En
aquest cas no cal llegir gaire... Es trac-
ta dels dos mapes excursionistes que
ha editat el Consell Comarcal en el
marc del projecte de recuperació de
senders transfronterers que du a
terme conjuntament amb el programa
Interreg III Espanya-França. Els mapes
ocupen el Pallars Sobirà nord i el
Pallars Sobirà sud respectivament, i
s’hi troben cartografiades totes les
rutes de senderisme que es poden fer
actualment a la comarca.
Els mapes, fets a escala 1:50.000,
recullen itineraris dins del Parc
Nacional d’Aigüestortes i Estany de
Sant Maurici, rutes pel Parc Natural de
l’Alt Pirineu i tots els recorreguts que
formen part de la xarxa comarcal de
senders. En els dos mapes hi figuren
també les rutes temàtiques de Carros
de Foc, La Porta del Cel i el Camí
Natural de Sort i la Vall d’Àssua.
Els mapes han estat confeccionats per
l’Editorial Piolet, que disposa d’una
magnífica i extensa col·lecció de
mapes d’excursions al mercat. En la
seva revisió han col·laborat els serveis
tècnics del Parc Nacional i del Parc
Natural
A
Aturar-se un temps per observar un arbre vell és un acte gairebéinstintiu i reflexiu a la vegada. Quants anys deu tenir? Quinamida deu fer? El puc abraçar? Són tot de preguntes que fàcilmentens vénen al cap i que ens l’omplen de curiositat...
SORT
III Open Internacional d'Escacs “Vila de Sort”
Fins el 4 juliol
SORT
44è RAL·LI INTERNACIONAL DE LA
NOGUERA PALLARESA
Proves de totes les modalitats de Kayak. Enguany es rea-
litzarà la copa catalana d’eslàlom. Espectacles nocturns a
l’aigua amb sopar popular. Copa catalana Eslàlom, Copa
catalana infantil Eslàlom i Campionat de Catalunya d’estil
lliure.
Del 20 al 25 de juliol
PERAMEA
III FIRA D’ARTESANIA DE PERAMEA
Aquesta fira pretén convertir-se en un espai de promoció
del nucli de Peramea, declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional, a partir de la presentació de productes artesans
que recuperen les antigues formes i materials però també
aporten nous productes.
28 i 29 de juliol
ESTERRI D’ÀNEU
DANSÀNEU
Conjunt d’activitats i tradicions a l’abast de tothom. Una
forma d’aprendre i conservar els costums del Pirineu.
Darrera setmana de juliol
SORT
FESTA MAJOR
Concert de rock, balls populars, concurs de “botifarra”,
concurs infantil de pesca...
Del 28 de juliol a l’1 d’agost
RIALP
FESTIVAL DE LA MÚSICA DE RIALP
Concerts de música clàssica a l’església de Rialp.
Enguany, com a novetat, el 1r concert es celebrarà en
plena natura a les Planes de Son, a Son del Pi (Valls d’À-
neu).
Agost
SORT
DIMARTS MÀGICS
Espectacles durant tots els dimarts del mes d’agost per a
joves i grans. Tots seran a la llum de la lluna i gratuïts.
Agost
ISIL
XVIII PUJADA AL PORT DE SALAU
Pujada popular al Port de Salau que es realitza cada any el
primer diumenge d’agost.
5 d’agost
GERRI DE LA SAL
BALL DE LA MORISCA
Ball típic de la comarca del Pallars Sobirà.
19 d’agost
ESTERRI D’ÀNEU
VIII FIRA D’ARTISTES I ARTESANS DE LES
VALLS D’ÀNEU
23 d’agost
LLAVORSÍ
CONCURS DE GOSSOS D’ATURA DEL PALLARS
Concurs en que gossos, acompanyats dels seus amos, han
de demostrar al jurat les seves habilitats i obediència per
guiar el ramat d’ovelles.
19 d’agost
SORT
IV TROBADA DE VEHICLES CLÀSSICS
Trobada de vehicles clàssics que faran parada a la pobla-
ció de Sort.
6 i 7 d’octubre
ESTERRI D’ÀNEU
Fira de Santa Teresa
Fira tradicional de vaques i cavalls, amb concurs de la
Vaca Bruna i Cavall Hispà-Breto. Tast de pinxos i mercat
popular.
16 i 17 d’octubre
Agenda
Dades d’interèsTURISME PALLARS SOBIRÀ
- OFICINA DE TURISME I ENS DE
PROMOCIÓ –
Camí de la Cabanera, s/n – 25560 Sort
Tel. 973 62 10 02
Fax 973 62 10 03
www.pallarssobira.info
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS
SOBIRÀ – ÀREA DE MEDI AMBIENT
C/ del Mig, 9 - 25560 Sort
Tel. 973 62 01 07
www.senderspallarssobira.com
PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I
SANT MAURICI
Prat de la Guarda, 4 - 25597 Espot
Tel. i Fax 973 62 40 36
www.parcsdecatalunya.net
PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU
Ctra. Val d’Aran, 31 - 2n - 25595 Llavorsí
Tel. 973 62 21 62
Fax 973 62 21 21
www.parcsdecatalunya.net
[ PALLARS SOBIRÀ GEGANTS DE FUSTA > > PALLARS SOBIRÀ GEGANTS DE FUSTA ]
Fulles d’om (Ulmus glabra). Alzina de Montardit de Dalt.
71Pànxing Pirineus70 Pànxing Pirineus
Text: Josep Maria Rispa Pifarré
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Camins d’aigua
[ ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >
nes aigües que s’han convertit, durant les
darreres centúries, en un dels tresors naturals
més preuats i alhora en un recurs econòmic
sorprenent de molts pobles de muntanya.
Foren els rius els que esdevingueren extraor-
dinàries vies de transport dels arbres que
eren tallats en els intensos aprofitaments forestals que es
produïren a finals del segle XIX i a la primera meitat del
segle XX; i després foren, novament, els rius amb els
estanys d’alta muntanya, els que es van convertir en
extraordinaris motors naturals de producció elèctrica.
Però la forma d’entendre la natura, les aigües i els rius del
nostre país va canviar. Una nova cultura de l’aigua naixia:
més enllà d’un mitjà de transport, més enllà de ser un
generador d’energia, més enllà de tot el conegut fins lla-
vors... l’aigua aspirava, ni menys ni més, a seduir-nos cre-
ant entreteniment i gaudi. Tota una novetat!
Una autèntica revolució econòmica i d’usos del medi fluvial
s’obrí a partir d’aquest moment. Per a aquells rius per on
de bell antuvi baixaven rais i raiers, ara hi baixen barques
de goma plenes d’entusiastes navegants practicant un nou
esport d’aventura conegut com a ràfting; les vetustes cen-
trals hidroelèctriques passaren a ser petits museus de l’e-
nergia o de l’aigua, i els embassaments més petits es varen
transformar progressivament en magnífics aiguamolls d’in-
terès naturalístic amb una gran varietat d’espècies animals
i vegetals. Per això i moltes coses més, tots aquells antics
camins tradicionals, que unien uns pobles amb uns altres,
vorejant o creuant rius i barrancs, passaren a ser, per art de
la màgia quotidiana, senzillament... camins d’aigua!
UN CAMÍ ENTRE DUES NOGUERES!
El camí de l’Aigua de l’Alta Ribagorça n’és un exemple!
Durant els seus quasi trenta quilòmetres de longitud, ens
ofereix un viatge a trenc d’aigua, que arrencant des del
bressol de la comarca, el vilipendiat i desconegut monestir
de Lavaix, acaba força aixafat o fatigat a l’anomenat i con-
corregut balneari de Caldes de Boí.
La ruta travessa prats, boscos, tossals, serretes, ponts,
ermites, palanques, miradors, pobles i poblets... sense per-
dre mai la companyia fidel del riu, dels rius, de la Noguera
Ribagorçana primer i de la Noguera de Tor després!
Nogueres d’aigua que ens ofereixen el primer i principal
al·licient de la ruta: fruir dels seus encants i rumors, gaudir
de la vida que es genera per sobre, per sota i pels voltants
de les seues aigües, i trescar o navegar, això si, a peu, vora
el brogit dels seus tremolins. Un autèntic tresor!
El camí de l’Aigua és, en si mateix, com tot en aquesta
vida: un camí diferent a d’altres, un camí especial, un camí
que evoca la història i la geografia de la Ribagorça. Però,
on comença? El nostre punt de sortida se situa molt a prop
de les restes de l’antic monestir de Lavaix, que després
de quasi deu segles d’esplendor econòmic, cultural i espi-
ritual, els capricis de la història el van condemnar, a partir
de mitjan del segle XIX, a una progressiva i dolorosa des-
trucció que l’oblit i l’espoli popular acabaren per refermar
del tot.
Arrencarem a peu des de l’aparcament de la font de la
Mena, situat al quilòmetre 345 de la carretera nacional 260,
U
Temps era temps que extenses glaceres cobrien els Pirineus.L’evolució geològica i els canvis climàtics successius varen provo-car, però, que d’un país de gels permanents es passés, en pocsmil·lennis, a un paradís d’aigües divers, on els rius, els barrancs,els estanys, els salts d’aigua o els txancullers fossin i siguin, enca-ra avui, l’empremta paisatgística més ferma i singular de la nos-tra geografia quotidiana.
A LA PÀGINA ANTERIOR: Gaudint de la fauna alSalencar de Barruera.
A DALT: Pel Camí de l’aigua.
A LA DRETA: Restes del Monestir de Lavaix.
FO
TO
: Llu
ís F
lorit
Empassat per les aigües de
l’embassament d’Escales, les
restes de Santa Maria de
Lavaix són els pobres testimo-
nis del que fou el monestir
més important de l’Alta
Ribargorça, autèntic aglutina-
dor de la vida social i econòmi-
ca durant gairebé 1.000 anys.
ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >
74 Pànxing Pirineus
El pont medieval de Castilló deTor fou construït fa segles persalvar les aigües braves de laNoguera de Tor.
ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >
també coneguda com a Eix Pirinenc. Un dels nombrosos
mapes de presentació i seguiment de la ruta, ens ofereix
tota la informació necessària per a començar. El camí va
pujant i baixant tossals mentre segueix trams d’una antiga
cabanera fins que arriba a les portes del Pont de Suert, la
capital de la comarca. Travessant el poble, val la pena fer
una visita al barri històric, que data de finals del segle XIII,
on destaquen edificis de gran valor arquitectònic com l’es-
glésia de l’Assumpció, on es pot visitar una magnífica i
acurada col·lecció d’art sacre ribagorçà; el Palau Abacial,
edifici gòtic seu dels successius abats de Lavaix, recon-
vertit en casal de cultura de la major part de les associa-
cions culturals i esportives del municipi, o la palanca
d’Aragó, pont ancestral, tant ramader com humà, entre
una riba i altra de la Noguera Ribagorçana.
Avançant per les vores del riu i deixant el Pont enrere, s’ar-
riba a l’aiguabarreig d’aigües de les dues nogueres.
Orientats cap al nord, comencem a pujar a contracorrent
per les aigües més braves de la Noguera de Tor fins a arri-
bar a les envistes de Castilló de Tor, el primer poble d’a-
questa ribera que, sotmès a un discutible procés de reno-
vació urbanística, destaca sobretot pel seu vetust pont
medieval i per les velles tradicions que envolten l’ermita
del Remei, on els romers i romeres es reuneixen cada any,
a finals del mes de maig, per agrair a la marededéu la pro-
tecció i cura que ens oferí segles enrere davant una pesta
terrible.
Entre tremoleres de trèmols i rouredes de roures, el camí
ens porta fins a les primeres terres i els primers prats de
Llesp, on apareix de sobte un indret de descans i d’obser-
vació, en arribar a un petit embassament transformat pels
processos de sedimentació en un paradís de tastets de
natura. Multitud d’espècies d’ànecs i polles d’aigua, moi-
xons de ribera i serps d’aigua, bernats pescaires i corbs
marins i, fins i tot, alguna llúdriga, conviuen en un hàbitat
aquàtic molt ben conservat per la seva vegetació exube-
rant i per una accessibilitat limitada.
Riu amunt, noguera amunt, sempre acompanyats per les
músiques fluvials dels corrents i les poesies plàcides de
les tolles o aigües encalmades, el camí travessa els límits
administratius del municipi del Pont de Suert per continuar
el seu viatge pel municipi de la Vall de Boí, un dels més
coneguts i visitats dels Pirineus.
LES PORTES DE LA VALL
Les antigues bordes del poble de Saraís, situades a tres
quarts d’hora per sota de l’únic poble sense carretera de
la vall, així com l’antic Hostal de les Cabanasses, avui
reconvertit en casa de turisme rural, ens apropen a un
espectacular pont que, sembla ser, travessa la Noguera de
Tor molt a prop d’on la tradició situava l’existència de les
antigues portes que donaven accés a la Vall de Boí.
Fossin ací o astí, aquí o allí... les portes llegendàries de la
vall, un canvi paisatgístic important es produeix en arribar
al salencar de Barruera. D’una vall més o menys estreta
i primmirada es passa a una extensa i ambiciosa cubeta
d’origen glacial que fa milers d’anys fou ocupada per un
gran estany i que, de nou, els intensos processos de sedi-
mentació, posteriors a la desaparició de les glaceres qua-
ternàries, van anar omplint fins a fer-lo desaparèixer o,
millor dit, transformant-lo en un extens patamoll o zona
humida on, com el de Llesp, nombroses espècies d’ani-
mals i plantes d’hàbits aquàtics neixen i moren amb abso-
luta normalitat biològica.
La plana de Barruera, més enllà del ric salencar, ens ofe-
reix l’oportunitat de visitar la primera de les vuit esglésies
romàniques de la vall, declarades no fa pas gaire patrimo-
ni de la humanitat. Sant Feliu de Barruera, de pedres
nobles i ancianes, es troba molt a prop del riu i destaca
sobretot per la seua senzillesa i pels aires d’independèn-
cia respecte del poble, situat un centenar de metres més
amunt! Per sota de l’església romànica, diverses palan-
ques o pont penjants travessen el riu, la qual cosa ens per-
met, si volem, creuar d’una riba a l’altra durant el nostre
recorregut pel poble dels granotaires (sobrenom que reben
els habitants de Barruera).
Des d’aquesta plana o antic estany, el camí s’enfila, capri-
ciós, cap a Boí, el poble que dóna nom a tota la vall. És un
dels moments en què ens allunyarem més del riu, però l’o-
casió s’ho val. Les vistes des del vessant obac de la vall
milloren a mesura que guanyem alçada i assoleixen el seu
zenit en arribar a un mirador, el mirador de la vall, que
penjant del buit i ventilat pels vents de port, ens permet
A LA PÀGINA ANTERIOR: El Noguera Ribagorçanapel Pont de Suert.
A DALT: Observatori de fauna al Salencar de Llesp.
A LA DRETA: Sant Feliu de Barruera.
FO
TO
: Llu
ís F
lorit
ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >
79Pànxing Pirineus78 Pànxing Pirineus
contemplar les valls i les muntanyes que ens envolten pels
quatre punts cardinals: cap al nord, les capçaleres i els
cims de la ribera de Caldes; cap al sud, la plana de
Barruera i els boscos de Durro; cap a l’oest, el poble i la
muntanya d’Erill la vall, i cap a l’est, l’entorn natural de
Taüll, el poble més alt de la vall.
La plaça del Treio, al bell mig del poble de Boí, ens dóna
la benvinguda. És el punt on antigament els viatgers a peu,
a bast o els transhumants tenien l’oportunitat d’escollir
entre els camins de Durro i Barruera, Erill, Taüll o Caldes.
La nostra elecció contemporània, però, serà per l’antiquís-
sim camí de les Roquetes o de Sant Pere, dit així en honor
a una antiga capelleta avui desapareguda, i que ens por-
tarà cap a la darrera part del nostre recorregut. Després de
travessar la Noguera de Tor, al pont de la Donsa, el camí
s’enfila pel marge dret del riu de Caldes, i després de tra-
vessar dos dels barrancs més fers de la vall, el de
Pedregana i el de la Montanyeta, fers d’allaus i fers de tro-
nades, ens deixarà a les portes del banys de Caldes, avui
més coneguts com a balneari de Caldes de Boí, on com
cada any milers de persones, durant els mesos que és
obert, gaudeixen de les propietats curatives i relaxants de
les aigües minerals i medicinals de les quasi quaranta
fonts termals, fredes o calentes, de gustos i olors dife-
rents, on les aromes sulfuroses es barregen amb les fèrri-
ques, sòdiques o fluorades.
El nostre viatge arriba al seu destí! Quasi trenta quilòme-
tres de marxa; entre sis i vuit hores de caminar; pujant,
baixant o planejant. Sigui primavera, tardor, estiu o hivern,
el camí de l’Aigua ens ha ofert les seues sensacions, emo-
cions, misteris i satisfaccions!
Però l’eco de les veus dels pastors, caminants per
excel·lència, repeteix amb vehemència que qui camina...
sobreviu! “Sólo se hace camino al andar”, diu també el
poeta. Potser aquest és el missatge més important del
camí de l’Aigua. Qui camina avança. Qui avança triomfa.
Qui triomfa és viu. Si estàs viu ets feliç! Caminar és avan-
çar, triomfar, viure! Qui camina és feliç!! El camí de l’Aigua
genera, sobretot, felicitat!
Josep Maria Rispa Pifarré
Geògraf
Santa Eulàlia d’Erill laVall és una de lesvuit esglésies romà-niques de la Vall deBoí, declarades no fapas gaire Patrimonide la Humanitat.
A DALT: Balneari de Caldes de Boí.
ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >
81Pànxing Pirineus
PROJECTE DERECUPERACIÓDEL PATRIMONIMINER A L’ALTARIBAGORÇATradicionalment l’economia de l’Alta
Ribagorça s’ha basat en la ramaderia
extensiva i en l’aprofitament dels recur-
sos forestals i miners. L’explotació
minera s’intensificà des de principis del
segle XX i es va complementar amb l’a-
profitament hidroelèctric dels recursos
fluvials.
Aquestes indústries (minera i hidroe-
lèctrica) van ser els motors econò-
mics de la comarca fins a finals del
segle XX, quan es va produir el tanca-
ment de les darreres mines, concreta-
ment l’any 1983, i van finalitzar les
obres de construcció dels embassa-
ments.
A partir d’aquest moment s’inicià una
forta irrupció del turisme, amb la
implantació de la pràctica d’esports
d’hivern i del turisme vinculat a la
descoberta del patrimoni natural i cul-
tural de la comarca, com ara el con-
junt romànic de la Vall de Boí, visites
al Parc Nacional d’Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici...
Les excel·lents condicions geològi-
ques de l’Alta Ribagorça van afavorir
el desenvolupament d’una intensa
activitat minera associada principal-
ment a l’extracció de carbó i de mine-
rals metàl·lics com el plom i el zinc.
Aquesta activitat es localitzà a les
zones de Cierco i de Malpàs.
D’una banda, les mines de carbó de
Malpàs constitueixen un exemple
excepcional dels primers treballs en
la mineria del carbó a Catalunya en
condicions d’alta muntanya. D’altra
banda, les mines de Cierco han estat
catalogades com a geòtop, és a dir,
com a punt d’interès geològic dins de
l’inventari de punts d’interès geològic
de Catalunya realitzat pel Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya.
Aquestes dues zones mineres han
deixat un nombre important de gale-
ries, vies, casetes de miners o aflora-
ments geològics.
Amb aquest projecte es pretén garan-
tir la conservació i la recuperació d’a-
quest patrimoni geològic i miner per
tal de promoure’n la descoberta, amb
un conjunt d’accions de recerca, res-
tauració i divulgació.
De moment s’ha redactat un pla
director que estableix les actuacions
prioritàries que s’han de dur a terme,
entre les quals destaquen fer visita-
bles algunes galeries i condicionar i
senyalitzar diferents itineraris, així
com la creació d’un centre d’interpre-
tació, amb un espai didàctic sobre el
patrimoni miner de la comarca, amb
elements recuperats i restes mineres
museístiques
Lluís Florit Molina
Enginyer de Monts, tècnic de l’Àrea de Medi
Ambient del Consell Comarcal de l’Alta
Ribagorça.
A L’ESQUERRA: Restes de les antiguesmines de plom de Cierco.
ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >
85Pànxing Pirineus84 Pànxing Pirineus
ALTA RIBAGORÇA GUIA PRÀCTICA >ALTA RIBAGORÇA GUIA PRÀCTICA >
NaturaLa comarca de l’Alta Ribagorça és
terra d’alta muntanya on les activitats
agropecuàries i l’aprofitament del
bosc s’han complementat moderna-
ment per l’aprofitament dels recursos
hidràulics (centrals elèctriques). Els
darrers decennis hi ha arribat el turis-
me, atret per la bellesa del paisatge,
per la pràctica de l’excursionisme i de
l’esquí, per les aigües termals i, molt
especialment, pel conjunt romànic de
les esglésies de la vall de Boí, conegu-
des internacionalment.
Parc Nacional d’Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici
Situat al cor del Pirineu de Lleida,
constitueix la representació més
genuïna de l’alta muntanya i és únic
per la majestuositat dels seus paisat-
ges i per la riquesa de la flora i de la
fauna que acull. El parc està sembrat
d’avets i boscos de pi negre centena-
ris, i el reguen gairebé 200 llacs de
muntanya. Hi troben refugi l’isard, el
gall fer, la marmota i el mític trencalòs.
Embassament d’Escales
Construït l’any 1955 per
produir energia hidroe-
lèctrica i situat al
peu de la carre-
tera N–230 a
l’entrada del
Pont de Suert,
l’embassament
d’Escales, el
més gran i
emblemàtic de
la comarca, ofe-
reix una aigua cris-
tal·lina i raconades de
roca i aigua ideals per
practicar-hi tot tipus
d’esports nàutics i activi-
tats ludicoesportives com la
pesca, l’esquí aquàtic i el pira-
güisme, entre d’altres.
Centre de Fauna
El Centre de Fauna del Pont de Suert
va néixer l’any 1995. Inicialment va ser
destinat a la conservació, la sensibilit-
zació i l’educació ambiental de la llú-
driga. Actualment es dedica als mamí-
fers semiaquàtics (llúdriga i visó euro-
peu, entre d’altres). Està ubicat en una
part de la piscifactoria. S’hi realitza
recerca, reproducció i recuperació
d’individus ferits o malalts del Pont
de Suert i inclou un edifici típic de les
instal·lacions hidroelèctriques dels
anys 50 i 60.
Atractius culturalsRomànic
Una de les característiques principals
del romànic de l’Alta Ribagorça és la
unitat d’estil arquitectònic. Són cons-
truccions dutes a terme durant els
segles XI, XII i XIII, seguint el model
provinent del nord d'Itàlia (romànic
llombard), que es caracteritza per l’a-
curat treball de la pedra, els esvelts
campanars de torre i la decoració
exterior d’arquets cecs i bandes llom-
bardes. Cal destacar els conjunts de
pintura mural que albergaven les
esglésies de Sant Climent i de Santa
Maria de Taüll i de Sant Joan de Boí,
així com totes les talles produïdes pel
taller d'Erill.
El 30 de novembre de 2000 la Unesco
va reconèixer l’excepcionalitat d’a-
quest romànic i va concedir la distinció
de Patrimoni Mundial al conjunt d’es-
glésies romàniques de la Vall de Boí.
Cicle de concerts “Solistes a
l’Alta Ribagorça”
Seguint la trajectòria iniciada l’any
1992 i fidels a les persones que any
rere any es reuneixen en el marc arqui-
tectònic de les nostres esglésies per
escoltar els diferents repertoris musi-
cals marcats per la pluralitat d’estèti-
ques i sensibilitats, tots els dissabtes
del mes d’agost, a les 23h, amb caràc-
ter gratuït i a l’entorn de les esglésies
ribagorçanes, es du a terme el cicle de
concerts “Solistes a l’Alta Ribagorça”,
amb intèrprets reconeguts.
Falles
Cada any, coincidint amb el solstici
d’estiu, els pobles de l’Alta Ribagorça
corren les falles, una festa d’arrelada
tradició en aquesta comarca. Aquesta
cerimònia, relacionada amb el culte
solar, es realitza per donar gràcies per
l’èxit de les collites i l’arribada del bon
temps.
Les falles són troncs resinosos d’uns
dos metres de llargària que preparen
els joves de cada poble. Es fan amb el
trossos de teia de pi que es lliguen a
un mànec de freixe. També hi ha una
varietat de falles d’una sola peça que
s’anomenen rentines.
La baixada s’inicia des d’un lloc elevat
de la muntanya, visible des del poble.
Allí hi ha plantat un pi anomenat faro
que és on s’encenen les falles abans
de començar el descens, guiats pel
fadrí major o cap de colla.
El camí de foc transcorre muntanya
avall fins a la plaça del poble, on és
rebut amb el so de la música i de les
campanes. Enmig de la plaça s’amun-
teguen les falles mig consumides i es
fa una gran foguera al voltant de la
qual es balla tota la nit.
Gastronomia
La gastronomia de l'Alta Ribagorça es
caracteritza per tenir una cuina d’alta
muntanya basada en els recursos
naturals i elaborada seguint les tradi-
cions més antigues. Una altra de les
peculiaritats principals de la gastrono-
mia local es troba en l'antiquíssima
tradició de les confraries gastronòmi-
ques. La confraria de Sant Sebastià, al
Pont de Suert, creada el 1503, és la
més antiga i popular.
Jornades Gastronòmiques del Bolet
Cada any, durant tots els caps de set-
mana del mes d’octubre, els restaura-
dors de la comarca organitzen aques-
tes jornades, en què el bo i millor de la
cuina ribagorçana, tant en la seva
forma tradicional com en l’elaboració
de les diferents espècies de bolets
més saboroses, protagonitzen els
menús, capaços de satisfer els pala-
dars més exigents.
AgendaMALPÀSBALL DE BASTONSTípica i bella dansa ballada només per homes amb dosbastons a les mans. Malpàs és l’únic poble que ha conser-vat sempre aquesta tradició.1 de juliol
ERILL LA VALLBAIXADA DE FALLESLa filera de foc discorre muntanya avall fins arribar a laplaça del poble on és rebuda amb el so de la música i lescampanes. Enmig de la plaça s’amunteguen les falles migconsumides i es fa una gran fogata.6 de juliol
ERILL LA VALLFESTA MAJOR6, 7 i 10 de juliol
TAÜLLBAIXADA DE FALLESAquest poble tanca la temporada de falles de la comarca,cerimònia relacionada amb el culte solar i festa d’arreladatradició a la nostra terra.13 de juliol
TAÜLLFESTA MAJORDel 13 al 15 de juliol
TAÜLLBALL PLA DE TAÜLLEs balla juntament amb el Ball de Sant Isidre. A continua-ció, es fa la Pila, torre humana coronada per un sol home decap per avall.15 de juliol
BARRUERA FESTA MAJOR27 i 28 de juliol i 1 d’agost
BARRUERA, BOÍ, DURRO, ERILL I TAÜLLDIJOUS A LA FRESCACicle de concerts de musica tradicional i popular2, 9, 16, 23 i 30 d’agost
BOÍ, EL PONT DE SUERT, CALDES DE BOÍ I VILALLERSOLISTES A L`ALTA RIBAGORÇAXVI edició cicle de concerts en l’entorn de les esglésiesamb actuacions de diferents estils musicals com jazz,blues, música celta, fado, gospel...amb reconeguts intèr-prets de prestigi internacional.4, 11, 18 i 25 d’agost
VILALLERBALL TATEROBall constituït per 4 parelles de casats i solters amb indu-mentària típica que ballen a les 4 cantonades de la plaça.Aquest ball es repeteix el darrer dia de la festa major.15 d’agost
DURROBALL PLA DE DURROEs balla una vegada a l’any per la festa xica amb la partici-pació de dos majordoms solters i dos casats.9 de setembre
BARRUERA8a FIRA DE BESTIARFira ramadera amb concurs de dalladors a ma i degustacióde plats típics.30 de setembre
EL PONT DE SUERTFIRA DE LA GIRELLA8a edició de la fira d’exposició d’oficis i tradicions ances-trals de l'Alta Ribagorça. Mostra i mercat ramader.Elaboració i degustació de girella.21 d’octubre
POBLES DE LA VALL DE BOÍ, EL PONT DE SUERT IVILALLERJORNADES GASTRONÒMIQUES DEL BOLET A L`ALTA RIBAGORÇA13a edició de les Jornades Gastronòmiques del Bolet ondiferents restaurants de la comarca ofereixen el menú delsbolets. També es duen a terme d’altres activitats com sorti-des de camp, exposició de bolets, etc...Tots els caps de setmana d’octubre
HOTEL EL RANTINER
Un bon descans no té preu... El nostre hotel, amb 28 habitacions (3 amb hidromassatge), estroba a 10 Km. de l'estació d'esquí de Boí-Taüll. Molt a prop, podràs gaudir dels magnífics raconsde la comarca.
Casa Baró - TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 61 84 - Fax 973 69 60 [email protected]
REST. LA COMA “EL RACÓ DE TAÜLL”
Gran bodega de vins. Menú i carta.Av. de les Freixes, s/n. TAÜLL (Lleida)Tel./Fax 973 69 63 33
RESTAURANT LA LLEBRETA
Carta elaborada i rebosteria pròpia.Ctra. de la Vall, s/n. BARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 42
R.C.P. DE L'ALTA RIBAGORÇA
Enrique Llovet i Pepita FondevilaPlanominguero, 9. TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 61 17 - 628 047 191
HOSTAL COTORI
Pl. Mercadal, 8EL PONT DE SUERT (Lleida)Tel. 973 69 00 96
HOSTAL RURAL BAR-REST. AUDE
C/ Saraís, 22DURRO (Lleida) Tel. 973 69 41 [email protected]
Patronat Comarcall de Turisme de l’AltaRibagorçaAv. Victoriano Muñoz, 4825520 El Pont de SuertTels. 973 690 402 / 902 101 516Fax. 973 690 [email protected]
Oficina Municipal de Turisme El Pont de SuertAv. Victoriano Muñoz, 2225520 El Pont de SuertTel. 973 690 640 / 973 690 [email protected]
Punt d’Informació de VilallerC/ Sant Climent, 1Tel. 973 69 81 [email protected]
Patronat Vall de BoíPasseig Sant Feliu, 4325527 BarrueraTel. 973 694 000Fax 973 694 [email protected]
Centre del Romanic de la Vall de BoíC/ del Batalló, 525528 Erill La VallTel. 973 69 67 [email protected]
Oficina de Turisme de TaüllPl. de Santa Maria, 125528 TaüllTel. 973 696 [email protected]íode d’obertura: Setmana Santa i estiu
Casa del Parc Nacional d’AigüestortesC/ de les Greieres, 2. BoíTel. 973 69 61 89www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm
Dades d’interès
Com arribar-hiLes diverses opcions i ramals del Camí
de l’Aigua aconsellen informar-se prèvia-
ment de quines són les possibilitats a
Turisme del Pont de Suert.
Per arribar al Pont de Suert des de
Barcelona, es pot passar per l’autovia
N-II o bé per l’autopista A-2 i després
seguir l’N-230 (Lleida - el Pont de Suert -
Vielha). Des de la veïna
comarca del Pallars Sobirà s’hi
accedeix seguint l’N-260 (la Pobla de
Segur - el Pont de Suert). Si es ve de les
comarques orientals de Girona s’ha
d’agafar l'A-7 fins a Barcelona i després
continuar per l'A-2 o l’N-II fins a Lleida.
Per la banda occidental s’hi pot accedir
des d’Osca per l’N-240.
9
8
6 7
5
4
3
2
1
11
10
Jornades Gastronòmiques del Bolet
ols gaudir d’unes vacances sense estrès i en un
entorn natural de bellesa incomparable? Sí és
així tenim la resposta perfecta per al teu temps
lliure: Boí Taüll Resort.
Situat al Pirineu de Lleida, a la comarca de l'Alta Ribagorça,
Boí Taüll Resort ofereix al visitant un gran complex turístic
dedicat a l’oci i a l’esport de muntanya.
Els seus 1.600 m d’altitud, la seva situació a 2 km del poble
de Taüll i la seva bellesa i singularitat el converteixen en un
espai privilegiat per a unes vacances sense estrès, en un
entorn autèntic.
I què hi podem fer?Aquesta pregunta és més difícil de respondre per la multi-
plicitat d’opcions. A Boí Taüll Resort es poden fer infinitats
de coses: senderisme, rutes culturals entorn de l’art
Romànic, excursions pel Parc Nacional d’Aigüestortes...
Això sense parlar de les activitats organitzades per l’equip
d’animació, sempre disposat i a punt per acompanyar i
divertir grans i petits.
I és que Boí Taüll Resort és el lloc somiat per passar unes
vacances envoltats de natura. Descobrir els racons més
inhòspits de la vall, assaborir les rutes culturals, atrevir-se
amb els esports de risc o simplement descansar i deixar-se
captivar per la naturalesa són només algunes de les
opcions per convertir les teves vacances en inoblidables.
El senderisme, l’estrella del ResortLa bellesa dels paisatges a més de 1.600 m d’altitud i de la
natura que envolta Boí Taüll Resort ens regala els seus
colors i olors juntament amb la companyia del murmuri de
l’aigua i de les sorpreses d’un univers natural de vida ani-
mal i vegetal: isards, llúdrigues, marmotes, mussols piri-
nencs, perdius blanques, violes d’aigua, orquídies, gencia-
nes, pins negres... Tenir com a part integrant del paisatge
el Parc Nacional d’Aigüestortes converteix el Resort en un
paradís per als amants del senderisme. Rutes com el
Circuit dels Llacs del Circ de Colomers, de 3 hores i 600 m
de desnivell, o la ruta de la Presa de Cavallers, la de
l’Estany de Sant Maurici i la dels Llacs de Lladregota i
d’Amitges, per citar-ne algunes.
Cultura i aventura, una combinació perfectaPer als amants de la cultura, un passeig entorn de les 9
esglésies romàniques, un dels patrimonis culturals més
importants de Catalunya i declarades Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
I per als amants de l’aventura, un meravellós regal: les
característiques geogràfiques d’aquesta regió... Gràcies en
bona part a elles es pot gaudir d’un entorn immillorable per
al descens de barrancs, la pràctica de ràfting per la
Noguera Ribagorçana, rutes a cavall, escalada i la pesca de
la truita, entre d’altres.
I amb tanta activitat, la millor recompensa:bona gastronomia i benestarRESTAURANT GASTRONÒMIC LA PERDIUUn món de sensacions en un espai dissenyat per a la cre-
ació on la cuina es converteix en poesia i el plaer és un
equilibri entre tradició i sofisticació. Noves aromes, noves
textures i formes inspirades en els gustos de sempre al nou
restaurant gastronòmic La Perdiu.
SPA AUGUSTADespertar els cinc sentits
Un univers d’aigua per als sentits, així es presenta l’Spa
Augusta, una de les novetats de Boí Taüll Resort. Materials
naturals, olis essencials i productes de les més prestigioses
marques que es combinen per crear tractaments exclusius.
Tot plegat en més de 1.200 m2 d’exclusives instal·lacions
dissenyades amb un únic objectiu: proporcionar benestar
als sentits.
A més de les seves meravelloses instal·lacions, l’SPA
AUGUSTA pot presumir de tenir unes vistes incomparables
a la Vall de Boí, que es poden veure des de la piscina inte-
rior. Deixa’t seduir despertant els cinc sentits, embolcallat
per l’aroma de l’oli o del cacau, pel murmuri de l’aigua, per
l’emotiva bellesa del paisatge
Una muntanya de sensacions
V
BOÍ-TAÜLL RESORTPla de l'Ermita s/n25528 TaüllTel. 902 40 66 [email protected]
Boí Taüll RESORT
ALTA RIBAGORÇA PUBLIREPORTATGE >ALTA RIBAGORÇA PUBLIREPORTATGE >
87Pànxing Pirineus86 Pànxing Pirineus
a Casa del Batlle es troba situada al petit poble de
Sarroqueta, a 1.140 m d’altitud, a l’Alta Ribagorça
i a 7 minuts del Pont de Suert.
Sorgida de la reconstrucció d’un antic paller, s’enclava en
una zona d’alta muntanya, enmig d’un gran prat i envoltada
d’extensos boscos que el dia d’avui encara mantenen tota
la diversitat de flora i fauna dels Pirineus. Es tracta d’un lloc
realment magnífic que els amants de la natura i dels esports
a l’aire lliure sabran apreciar i gaudir-ne al màxim.
Els apartaments
La reconstrucció de l’antic paller de la Casa del Batlle i de
la seva era i tríbol han donat lloc a 5 apartaments rurals
totalment independents i equipats, així com a una sala
comuna amb biblioteca, jocs de taula i una gran xemeneia.
La casa i el paller van ser construïts el 1913 i han estat reha-
bilitats el 2004-2005. Els apartaments s’han construït a l’an-
tic paller i n’han mantingut el tríbol i l’era. Respectant l’anti-
ga fisonomia pròpia de l’arquitectura rural catalana, s’acon-
seguí crear un tranquil i captivador allotjament en un parat-
ge incomparable si us agrada gaudir de la natura en tota la
seva grandesa.
Realment la Casa del Batlle és un allotjament preciós encla-
vat en un paratge d’una bellesa privilegiada. No és estrany
trobar-se amb la presència d’alguna guineu a primera hora
del matí o amb el vol majestuós de les rapaces més grans
dels nostres boscos. No obstant això, si encara busquem
més pel que fa a bellesa natural, a tan sols 20 km trobem el
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La
seva condició el converteix en un paradís per a senderistes.
Indubtablement, el marc natural és tan magnífic que és el
primer atractiu que en destaquem, però convé recordar que
a tan sols 8 km hi ha el conjunt d’esglésies romàniques de
la Vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat per la
UNESCO, on s’ofereixen des del Centre d’Interpretació del
Romànic (Erill la Vall) diverses visites guiades que ens faran
més comprensible el tresor cultural que tenim enfront.
L Els amants de l’esquí no deixaran de valorar la proximitat
de tres importants estacions d’esquí com la de Boí-Taüll, a
tan sols 25 min; la de Baqueira-Beret, a 45 min, i finalment,
a una distància similar, la de Cerler.
Després de tota aquesta varietat d’activitats, tan sols volia
recomanar quelcom sobre la gastronomia local amb què
recuperar forces per tal de continuar gaudint de noves pro-
postes. En general, la gastronomia pròpia d’alta muntanya
està basada en els recursos naturals i elaborada seguint
receptes tradicionals. A la Casa del Batlle us podran reco-
manar els llocs més populars de la zona
FITXA TÈCNICA
LA CASA DEL BATLLE
Únic de Sarroqueta - 25520 El Pont de Suert (Lleida)
Tel. 670 24 58 53 - 660 73 19 57
[email protected] - www.casadelbatlle.com
SITUACIÓ
Per l’N-230 des de Lleida direcció Viella. Una vegada passat el Pont de
Suert i desprès del desviament a la Vall de Boí aproximadament un qui-
lòmetre més endavant, hi ha el desviament a la dreta de Sarroqueta, on
es troba Casa Batlle, aïllada, amb l’accés asfaltat als afores del nucli urbà
i entre muntanyes. Senyalització d’accés.
CARACTERÍSTIQUES:
Exterior: barbacoa, jardí, mobles de jardí, piscina, terrassa, zona d’aparca-
ment.
Interior: sala de convencions, sala d’estar, TV, menjador, llar de foc, cale-
facció, cuina, microones, rentadora, rentavaixelles, biblioteca, col·lecció de
jocs, DVD o vídeo, equip de música, habitacions amb bany...
Serveis: accés a Internet, activitats per a nens i nenes, disponibilitat de bici-
cleta, bressol disponible, bugada, documentació sobre la zona, s’admeten
animals, servei de mainadera, sortides guiades, venda de productes locals.
Idiomes: anglès, català, castellà
RESERVES I PREUS
Podeu fer la reserva per mail: [email protected] o si ho
desitgeu també per telèfon al 670 245 853 (Àlex) i 680 422 438 (Maria).
Per vacances, ponts i Setmana Santa sencera, caldrà consultar els preus.
Per formalitzar la reserva caldrà abonar-ne el 25%.
Apart. El Campo 4-6 places, cap de setmana, 250€
Apart. El Torno 4-6 places, cap de setmana, 250€
Apart. La Chenill 4-6 places cap de setmana, 250€
Apart. La Salada 4-8 places, cap de setmana, 300€
Apart. El Llumà 4-8 places, cap de setmana, 300€
IVA inclòs.
ACTIVITATS
Al nostre complex podreu gaudir de multitud d’activitats: senderisme pels
voltants de la casa, ping-pong, rutes de BTT, rutes de moto de muntanya,
excursions nocturnes, excursions amb quads de 2 places, petanca, parc
infantil, bàdminton, barbacoa, golf (rústic) de 9 forats i dards, entre altres.
Text: Casa del Batlle Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Casa rural Casa del Batlle
> ALTA RIBAGORÇA TURISME RURAL ]
89Pànxing Pirineus88 Pànxing Pirineus
Activitats d’estiu a Vall de Núria
Text i fotos: Vall de Núria
a vall de Núria, situada al vessant
meridional del Pirineu oriental,
dins el terme municipal de
Queralbs, constitueix l’extrem
més elevat i muntanyós de la vall de
Ribes. A 2.000 metres d’altitud, està
envoltada de cims que freguen els
3.000 metres, en un ampli amfiteatre
de suaus vessants en què el silenci i la
pau són els protagonistes.
Entre les altes muntanyes, només s’hi
enfila, silenciós, un transport singular:
el tren cremallera, un oasi ple de pau i
de natura, carregat d’història i de tra-
dició. El tren cremallera surt de l’esta-
ció de Ribes-Enllaç i fa parades a
Ribes-Vila i a Queralbs. La bellesa i
l’espectacularitat del paisatge que tra-
vessa el cremallera de Núria són pot-
ser les característiques més remarca-
bles d’aquest tren.
Assolits els 12,5 km de recorregut i els
més de 1.000 metres de desnivell...,
arribar a la vall de Núria és retrobar el
paisatge i la natura amb tota la seva
esplendor i magnificència, on es pot
gaudir de totes les activitats relaciona-
des amb la natura, la neu i l’alta mun-
tanya, en equilibri amb el seu entorn i
amb uns serveis renovats que oferei-
xen totes les comoditats.
Vall de Núria posa al vostre abast tot
un món de possibilitats per gaudir ple-
nament de la puresa del lleure, acom-
panyats i assessorats per experts
guies de muntanya i amb activitats
que us ajudaran a descobrir totes les
possibilitats del lleure dins el marc de
la vall. Excursions, sortides a cavall,
ascensions a cims, circuits de tir amb
arc, esquí de muntanya, sortides amb
raquetes, trineus, visites guiades i per
als més menuts un parc infantil on fer
activitats que us ajudaran descobrir la
vall de Núria.
Com a gran novetat per a aquest estiu,
Vall de Núria estrena el Tubby, el pri-
mer tobogan gegant de muntanya de
Catalunya. El Tubby és una instal·lació
respectuosa amb la natura que s’a-
dapta al perfil del terreny i que ens
permet baixar lliscant amb pneumàtics
amb total seguretat pel pendent natu-
ral.
Per als més menuts, entre 4 i 10 anys,
el nucli disposa del Parc Lúdic, un
espai on podran gaudir amb gran
diversitat d’activitats guiades per edu-
cadors amb els quals podran conèixer
la vall de Núria. També tindran l’opor-
tunitat de fer una passejada amb poni
o de conèixer el comportament dels
animals domèstics a La Granja.
Puntualment, durant l’estiu, se cele-
bren festes infantils, el VII Cicle de
Concerts, sortides naturalístiques, el
Trofeu d’Estiu Circuit de Bosc – Bosc
de la Verge, les Jornades d’Esports
Rurals, així com molts altres esdeveni-
ments.
En el nucli de serveis es poden realit-
zar les visites a les exposicions i al
Centre d’Interpretació Mediambiental,
a les projeccions de l’Auditori i a les
diferents àrees temàtiques de Vall de
Núria.
I per als més nostàlgics, Vall de Núria
us proposa un viatge d’època amb el
cotxe saló: circulacions puntuals (amb
calendari programat) d’un cremallera
històric amenitzades amb comentaris
sobre els diferents punts del recorre-
gut i acompanyades amb cava i pas-
tes
L
[ RIPOLLÈS VALL DE NÚRIA > > RIPOLLÈS VALL DE NÚRIA
Dades d’interèsVall de Núria
Tel. 972 73 20 20
www.valldenuria.cat
Oficina de Turisme de Ribes de Freser
Pl. Ajuntament, 3
17534 Ribes de Freser
Tel. 972 727 728
91Pànxing Pirineus90 Pànxing Pirineus
MOLLÓ
FESTA DEL ROSER
De la Festa del Roser destaca la benedicció de vehicles i el
Ball del Roser, un ball vuitcentista, on tradicionalment el noi
regala una rosa amb confits a la seva parella, mentre que
aquesta el convida a berenar a casa seva.
Del 7 al 9 de juliol
CAMPRODON
FESTIVAL DE MÚSICA ISAAC ALBÉNIZ
Del 7 de juliol al 14 d’agost
VALLFOGONA
APLEC DE MILANY
Recuperat l’any 1988 pels Ajuntaments de Vallfogona de
Ripollès i Vidrà. El dia de l’aplec es puja fins al peu de les
restes del Castell de Milany pel GR-3. Al migdia s’hi cele-
bra una missa i un dinar popular.
8 de juliol
SANT JOAN DE LES ABADESES
XII CICLE DE REPRESENTACIONS DEL MITE DEL COMTE
ARNAU
21 i 28 de juliol i 4 d’agost
VILALLONGA DE TER
5ena EDICIÓ FIRALLONGA
Fira artesana i tradicional del món rural. Trobarem un
seguit d’activitats al voltant de les costums i tradicions dels
nostres avantpassats, com la demostració de batre, tot
adaptant-nos a la modernitat dels nostres dies. També
podrem trobar productes típics del municipi a la fira arte-
sana, una exposició de pintors i demostració d’oficis antics.
22 de juliol
RIPOLL
28è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA
Juliol i Agost
ESPINAVELL
FESTA MAJOR
Es tracta de dos dies de festa amb actes ben diversos, des
de la tradicional Missa Solemne a Jocs de Cucanya per a
la mainada.
5 i 6 d’agost
RIPOLL
MERCADAL DEL COMTE GUIFRÉ. MERCAT MEDIEVAL
El mercadal va néixer l’any 1997 i està inspirat en els mer-
cats medievals. Compta amb actuacions que recorren els
carrers de la població. La festa ens retorna a èpoques pas-
sades i els comerciants del centre de Ripoll es disfressen i
ofereixen activitats lúdiques als visitants.
11 i 12 d’agost
CAMPRODON
DESCARREGADA D’ANTIGUITATS
15 d’agost
SETCASES
X JORNADES DE PLANTES MEDICINALS I
AROMÀTIQUES
Exposició de rams de flors silvestres
1a quinzena d’agost
SETCASES
VIII FESTIVAL DE MÚSICA DE LA VALL DE CAMPRODON
1a quinzena d’agost
VALLFOGONA
FESTA MAJOR
Trobareu actes com ball, gimcana de bicicletes, escuma
per a la mainada, correfoc, sardanes, entre altres.
Del 24 al 26 d’agost
RIBES DE FRESER
FESTA DE LA MEL
Del 6 al 9 de setembre
SANT JOAN DE LES ABADESES
FESTA MAJOR
Hi trobareu l’Entrevoltes, gegants, sardanes, ball i moltes
altres coses.
Del 7 al 11 de setembre
MOLLÓ
II FIRA DE LA PATATA
La Patata de Molló gaudeix d’un gran reconeixement entre
el sector gastronòmic pel seu gust, qualitat, conservació i
varietats de cocció. La fira es combina amb diversos actes
entorn la Patata de Molló, com són xerrades, conferències
o petites mostres o degustacions gastronòmiques.
9 de setembre
SANT JOAN DE LES ABADESES
XVIII CURSA D’ALTA MUNTANYA TAGA 2040
16 de setembre
SETCASES
XV FESTA DEL BOLET CUINA DEL PLATILLO
2a quinzena de setembre
ESPINAVELL
TRIA DE MULATS
La festa comença amb la baixada dels caps de bestiar fins
a Les Planes d'Espinavell, on té lloc la fira, després d’haver
passat l’estiu a la muntanya. Al final de la Fira, es proce-
deix amb la separació o tria de les eugues i dels mulats.
D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al·ludeix a la separa-
ció de les cries de les seves mares.
13 d’octubre
RIPOLL
FIRA DE SANTA TERESA I FIRA CATALANA DE L’OVELLA
Compta amb exposició i concurs de bestiar, esmorzar
popular, fira de productes tradicionals i d’artesania i altres
activitats.
15 d’octubre
Agenda
Av. del Mariner, 6SANT PAU DE SEGURIES (Girona)Tel. 972 747 160
RESTAURANT CAN PINÓSCuina tradicional i casolana de la comarca. Especialitats: graellades de verdures, carn i peixamb marisc, ànec amb peres, peus de porc, espatlla de xai, carns a la brasa i els postres dela casa. Tancat dijous. Menú diari i dissabtesmigdia. Carta festius. Facilitat d’aparcament.
C/ Sant Quintí, 30 - RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 001 - Fax. 972 729 186www.hotel-prats.cat - [email protected]
HOTEL RESTAURANT PRATSDe caràcter familiar i amb prop d’un segle de trajectòria, compta amb servei de restaurant basat encuina tradicional catalana, amb salons per a banquets,26 hab. totes amb bany, calefacció geotèrmica i TV,saló de TV, bar, sala de jocs i terrassa amb jardí.Disposa també de pàrquing i connexió Wi-Fi.
RESTAURANT ANNAFusta d’embotits del país. Carns guisades i a la brasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.
VENTOLÀRIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 72 60
ELS ARENYS – TURISME RURALMasia catalana tranquil·la i acollidora, totalment res-taurada i rehabilitada per a turisme amb menjador,bar i sala d’estar. Disposa de diferents mòduls: casa,paller i galliner; amb diferents habitacions, totes ellesamb bany complet i Internet. A l’exterior, amplis prats,parc infantil i petita zona esportiva.
SANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)(veure mapa a la web)Tel. 629 553 565 - [email protected]
CAN JORDIBAR - RESTAURANT - VINS I QUEVIURESPetit establiment de muntanya que fa les funcions de bar,
botiga i restaurant. La cuina és d'arrel tradicional, amb
productes de la terra i de temporada. La carta, força
reduïda, canvia cada setmana en funció del calendari
gastronòmic, els productes disponibles i la inspiració de
la cuinera. Un racó per anar a descobrir els orígens de la
nostra cuina. Obert de divendres nit a diumenge vespre,
més festius i períodes de vacances. També fem àpats per
encàrrec. Horari de 10 a 22 h.
VEÏNAT D'ESPINAVELL (al costat de l'església)
MOLLÓ (Girona)
Tel./fax: 972 741 370 - [email protected]
CAN COSTAS
FONDA I RESTAURANTAvda. de les Mines, 20 - OGASSA (GIRONA)Tel. 972 720 293
CÀMPING MASIA CAN FOSSES
Servei de bungalows. Obert tot l’any.Can Fosses s/n - PLANOLES (Girona)Tel. 972 736 065 - 696 152 830www.canfosses.com
> RIPOLLÈS AGENDA ]
92 Pànxing Pirineus
Andorra: natura a l’estiuText i fotos: Ministeri de Turisme i Medi Ambient d’Andorra
ls ginys mecànics de les esta-
cions de neu d’Andorra fan més
assequible la muntanya a les
estacions de neu d’Andorra,
transformades de juny a setembre en
els centres d’activitats a la natura més
importants dels Pirineus. BTT, sende-
risme, karts de muntanya, circuits d’a-
ventura, rutes en poni, en quads i en
4x4 són algunes de les propostes de
les estacions de Vallnord, Naturlàndia-
La Rabassa i Grandvalira a l’estiu.
A Vallnord, per exemple, els ginys
mecànics ens porten a les cotes més
altes de la muntanya, ens condueixen
a la sortida de diverses rutes en bici-
cleta i de senderisme, al nou Wood
Park i als circuits de Cross Country i
descens que aprofiten el pendent de
les pistes a l’estiu.
Els karts de muntanya, la tirolina, el tir
amb arc, el Peke Park amb piscina de
boles i inflables o les rutes en quads,
vehicles 4x4 o l’amfibi 8x8 són altres
de les ofertes més atractives de l’esta-
ció. A Ordino, el telecadira de
Creussans ens du a la ruta dels
estanys de Tristaina, on podem trobar
més de 700 espècies vegetals autòc-
tones dels Pirineus.
ELS BOSCOS DE NATURLÀNDIA
Els boscos de l'estació de Naturlàndia-
La Rabassa (Sant Julià de Lòria),
situats entre els 2.160 i els 1.960
metres d'altitud, són l'escenari perfec-
te per realitzar activitats a la natura
com descens en BTT, excursions a
cavall, vols amb globus, tir amb arc o
rutes en vehicles 4x4, entre d’altres.
També permet als més menuts familia-
ritzar-se amb la vida del trencalòs, una
espècie protegida pel Govern
d'Andorra; conèixer l’estil de vida dels
esquimals a l’estiu al Centre Temàtic
Inuït, i iniciar-se en l’orientació a la
muntanya per descobrir un tresor mit-
jançant la ruta de la Natura i el Tresor.
CAMPBASE A GRANDVALIRA
A Grandvalira (Encamp, Canillo i
Soldeu), l’activitat a la natura es con-
centra al Campbase (Soldeu), un cen-
tre de la bicicleta tot terreny (BTT) que
ofereix recorreguts de descens lliure o
freeride, cross-country i un circuit de
mòduls per a bicicletes creat pel cam-
pió Óscar Sáiz.
El Sector Canillo està destinat als
esports d’aventura i al senderisme,
des del qual comencen fins a 16 recor-
reguts de muntanya que ens poden
dur a les cotes més altes. Altres pro-
postes són el Devalkart, que permet
gaudir de descensos en karts sense
motor; o l’Arapahoe, els trineus de
muntanya tirats per gossos que es tro-
ben en el pla d’Espiolets. Els passejos
en ruc, navegar pel llac del Forn en
piragua i/o patinet o el forfet + barba-
coa són algunes de les altres propos-
tes de l'estació a l’estiu.
LA VALL DEL MADRIU
La vall del Madriu és un dels indrets
més espectaculars i desconeguts
d’Andorra que es pot visitar de juny a
octubre. Es tracta d’un entorn natural
declarat Patrimoni Mundial de la
UNESCO l’any 2004. La mare riu és
l'apel·latiu llatí de Madriu, la vall que
deu la seva forma de “U” al seu origen
glacial. Es troba al vessant sud-est del
Principat, representa prop del 10% de
la superfície del país i forma part de les
parròquies d’Encamp, Andorra la
Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-
Engordany.
L'interès de la vall del Madriu, que ha
mantingut intactes les seves estructu-
res d'organització i gestió des de l'è-
poca medieval, es basa en l'elevada
concentració d'elements de valor
patrimonial —naturals i culturals—,
perfectament conservats en una
superfície relativament petita. En
aquest esplèndid espai natural, amb
un sistema hidrogràfic i lacustre de
gran interès, hi ha diferents itineraris
que van de les 3 a les 8 hores. A qui li
agradi la natura, li recomanem passar
una nit en un dels refugis de la vall
EA LA PÀG. ANTERIOR, D’ESQUERRA ADRETA I DE DALT A BAIX:
Pic de Comapedrosa.
Treking per la Coma de Ransol.
Santa Coloma.
Sant Martí de la Cortinada.
Treking per la Vall del Ransol.
Cotonera.
Des de fa uns anys, les estacions de neu i muntanya d'Andorra estransformen a l'estiu en un dels centres d’aventura més impor-tants dels Pirineus. Vallnord, Naturlàndia - La Rabassa iGrandvalira obren les seves portes a l’estiu amb un munt d’acti-vitats per fer amb un grup d’amics o la família. L’estiu també ésla gran ocasió per conèixer la vall del Madriu, espai natural decla-rat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
LA MASSANA-ORDINO
ITINERARIS TRENET TURÍSTIC
Juliol, agost i fins el 15 de setembre
ORDINO
CONCURS GUARNIMENT FLORAL
Juliol, agost i fins el 15 de setembre
ESCALDES ENGORDANY
COLORS DE MÚSICA
De l’1 al 15 de juliol: 9a Escola d’Estiu de Música i Dansa
Del 16 al 20 de juliol: setmana del Jazz
8 i 9, 22 i 23 i 29 i 30 d’agost: música al carrer
Octubre: concert sorpresa
SANT JULIÀ DE LÒRIA
VESPRES D’ESTIU
Espectacles de música, dansa i teatre
Juliol i agost
ORDINO
NITS OBERTES
Cicle de música amb diferents actuacions
11, 18 i 25 de juliol i 1 i 22 d’agost
ANDORRA LA VELLA
MERCAT MEDIEVAL
Del 3 al 6 d’agost
SANT JULIÀ DE LÒRIA
CAMPIONAT DEL MÓN DE TRIAL
1 i 2 de setembre
DIVERSES POBLACIONS
DIADA DE MERITXELL
Festa Nacional
8 de setembre
SANT JULIÀ DE LÒRIA
TROBADA DE PUNTAIRES
21 i 22 de setembre
ENCAMP
FESTIVAL TITELLES
Del 21 al 23 de setembre
ORDINO
16a MOSTRA GASTRONÒMICA D’ANDORRA
23 de setembre
SANT JULIÀ DE LÒRIA
VILA MEDIEVAL. COMPETICIÓ DE TIR. TIRADA NOCTURNA
A CÀRREC DEL CLUB DE TIR LAURÈDIA. CONCENTRACIÓ
DE VEHICLES TUNING ANDORRA.
28, 29 i 30 de setembre
SANT JULIÀ DE LÒRIA
FIRA DEL ROSER I DE LA GANGA
7 i 8 d’octubre
Agenda
Mostra Gastronòmica
Dades d’interès
Ministeri de Turisme i Medi Ambient
C/ Prat de la Creu, 62
AD500 Andorra la Vella
Tel. 00376 87 57 02
www.andorra.ad
Centre d’Interpretació Andorra Romànica
C/ Sant Climent. Era i Ereta Torres Pal.
AD400 La Massana.
Tel. 00376 839 555.
La Rabassa-Naturlàndia
Tel: 00376 759 798
www.larabassa.ad
Grandvalira
Tel: 00376 801 074
www.grandvalira.com
Vallnord
Tel 00376 878 000
www.vallnord.com
[ ANDORRA NATURA A L’ESTIU > > ANDORRA NATURA A L’ESTIU ]
95Pànxing Pirineus94 Pànxing Pirineus
Text: Pilar Ferrés
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Museudels
Santsd’Olot
[ GARROTXA MUSEU DELS SANTS >
MÉS D’UN SEGLE FENT SANTS
ens dubte, l’atractiu més espectacular de la
Garrotxa és el gran nombre de volcans estrombo-
lians que alberga i que, d’altra banda, en configu-
ren l’aspecte singular: una geologia tan única —
es diu que el nom Pirineus, del grec Pyrene,
podria venir d’aquestes potents muntanyes de
foc— i una vegetació sorprenentment generosa,
d’un verd que atrau i emociona.
Envoltada d’aquest magnífic marc energètic, la capital,
Olot, manté des fa molts anys una estreta vinculació amb
l’art i més concretament amb la pintura de paisatge de
finals del segle XIX, en la qual s’inscriu com a centre d’im-
portància rellevant.
De la mateixa manera, la gastronomia de la Garrotxa, els
seus productes, les seves tradicions i, tanmateix, la seva
gent, presenten també aspectes particulars i afins amb
l’entorn. El caràcter d’Olot es referma i complementa amb
un dens ventall d’activitats econòmiques derivades dels
diversos sectors, unes basades en les característiques prò-
pies del territori i altres fruit de l’enginy i de la creativitat que
en distingeixen els habitants.
Una d’aquestes activitats, curiosa i singular, és la de la
imatgeria religiosa, els tallers de sants, una artesania molt
arrelada a la comarca, que compta amb més de cent anys
de vida, al llarg dels quals s’han fundat més de quaranta
tallers que s’hi han dedicat.
Per testimoniar, dignificar i donar a conèixer la manufactu-
ra d’imatges religioses a Olot, el passat mes de març es va
inaugurar el Museu dels Sants, un centre que té com a
objectius la conservació i difusió d’aquest patrimoni cultu-
ral únic i el foment d’una artesania avui encara plenament
activa. L’obertura del Museu dels Sants ha significat la con-
solidació d’un desitjat projecte per a Olot en els aspectes
cultural, turístic, econòmic, històric i social que va més
enllà del significat religiós i iconogràfic que pugui suggerir
el nom.
El Museu dels Sants vol mostrar un procés de manufactu-
ra —des dels vessants tècnic i didàctic— que ha consoli-
dat Olot com a centre artesà d’importància mundial i pre-
tén donar-ne a conèixer els productes, els sants, avui con-
vertits en elements representatius i identificatius de la ciu-
tat.
La visita al Museu dels Sants està pensada de tal manera
que permet trobar-se ”dins” d’un taller de sants en plena
activitat i seguir, en directe i de ben a prop, amb total rea-
lisme, com els artesans modelen, retoquen i pinten les
imatges.
El recentment inaugurat museu està situat a l’antiga seu del
taller El Arte Cristiano, el primer taller d’imatgeria que es va
fundar a la ciutat el 1880. A partir d’un projecte museístic
respectuós i atractiu, s’han aconseguit integrar les sales de
treball de l’empresa —actualment situada en un edifici nou
annex— al recorregut del museu, per tal de poder veure les
diferents etapes del procés de manufactura de les imatges
i seguir en el seu dia a dia els operaris.
En uns moments en què la majoria de processos de pro-
ducció estan automatitzats i mecanitzats, la indústria de la
imatgeria religiosa a Olot continua treballant igual que quan
va néixer, ara fa 125 anys.
Les imatges realitzades als tallers d’imatgeria religiosa es
construeixen per emmotllament amb pasta de fusta a par-
tir de models originals d’escultors reconeguts. Llueixen els
característics ulls de vidre i es decoren artesanalment amb
pintura a l’oli, sanefes i daurats, seguint les pautes del
conegut art de Sant Sulpice, originari de París.
El contingut d’aquest centre patrimonial s’estructura en
tres àmbits ben diferenciats. La planta baixa del museu i el
soterrani estan dedicats al procés de construcció de les
imatges i és, en aquestes sales, on ens trobarem al costat
dels operaris per observar de ben a prop les tasques que
realitzen. Concretament al soterrani, s’hi pot veure el pro-
cés d’emmotllament i retoc, mentre que a la planta baixa es
poden contemplar les seccions de pintura i daurat de les
imatges.
A baix, el procés d’emmotllat de les peces comença amb
l’obtenció del motlle de gelatina, que es construeix amb l’a-
juda d’unes carcasses rígides anomenades xarpes.
Les figures emmotllades són sempre buides. Es fan en
dues parts, cara i esquena, i posteriorment s’uneixen. El
material que es fa servir per a donar consistència als sants
és la famosa “pasta de fusta” o “pasta de taller”, feta amb
una fórmula que li dóna una gran duresa amb un mínim
increment de pes. L’interior buit de les imatges es reforça
amb arpillera i també s’utilitzen petites peces de fusta o de
metall, a manera d’armadura, per consolidar parts com ara
braços o dits. No totes les figures es poden emmotllar amb
dues meitats. Hi ha moltes imatges complicades que, pels
seus gestos i positures o pels elements que inclouen,
requereixen emmotllar algunes peces per separat que des-
prés s’uneixen a la sala de retoc. En aquesta mateixa sala
es poleixen perfectament els sants i es posen sobre les
peanyes de fusta.
S
A DALT: Edifici del Museu dels Sants.
A LA DRETA A DALT: Sales d’exposició permanent.
A LA DRETA A BAIX: El museu es troba ubicat a la quehavia estat la residència particular de Marian Vayreda.
GARROTXA MUSEU DELS SANTS >
99Pànxing Pirineus98 Pànxing Pirineus
La indústria de la imat-
geria religiosa a Olot
continua treballant igual
que quan va néixer, ara
fa 125 anys: llueixen els
característics ulls de
vidre i es decoren arte-
sanalment amb pintura
a l’oli, sanefes i daurats,
seguint les pautes del
conegut art de Sant
Sulpici, originari de
París.
GARROTXA MUSEU DELS SANTSS >
En altres ocasions els models s’encarregaven a escultors
reconeguts, com va ser el cas, per exemple, de Llimona,
Alentorn o Vallmitjana.
Un darrer apartat de l’exposició permanent està dedicat a
les figures de pessebre, temàtica estretament lligada a la
producció de sants i també molt associada a Olot. En
aquesta secció, el museu exhibeix una mostra de figures
realitzades pels tallers de la ciutat, la magnífica col·lecció
de figures de reis i patges de Ramon Amadeu i una selec-
ció de l’extensa col·lecció de figures de pessebre de
Joaquim Renart, formada per més de mil peces.
La visita al primer pis del museu i planta noble de l’edifici
permet passejar per la que havia estat la residència parti-
cular de Marian Vayreda, artista polifacètic, membre de l’a-
nomenada Escola d’Olot dedicada a la pintura de paisatge
i reconegut escriptor d’obres tan conegudes com Records
de la darrera carlinada, Sang nova o La punyalada, la seva
última novel·la, que foren escrites a les dependències d’a-
questa espectacular casa d’estil neogòtic.
La planta superior del Museu dels Sants, l’àmbit dinàmic
del conjunt, es destina a la realització d’exposicions tem-
porals i alberga les sales destinades a aula pedagògica on
es realitzen tallers didàctics i seminaris. Entre altres serveis,
el Museu dels Sants disposa d’una botiga especialitzada i,
a dins, set expositors diferenciats o corners —un per
cadascun dels tallers actuals— conformen el projecte
comercial conjunt d’imatgeria religiosa.
Aquest nou Museu dels Sants d’Olot —regit per una funda-
ció privada— pertany, juntament amb el Museu dels
Volcans i la Casa Museu Can Trincheria, a l’estructura
general del Museu Comarcal de la Garrotxa. D’altra banda,
és un centre patrimonial molt particular que té, entre els
seus objectius, fomentar i reactivar una activitat productiva
característica d’aquest territori que, com dèiem al comen-
çament, resulta ben singular, com us assegurem que ho
serà la seva visita
Abans de polir, però, hi ha encara un altre pas també curiós:
la col·locació dels ulls de vidre. Quan la pasta està encara
tova es talla la part del darrere del cap de les imatges i es
col·loquen els característics ulls de vidre dels sants d’Olot.
Un cop finalitzat el procés de retoc, les imatges arriben a les
mans dels pintors, que són els encarregats de donar-hi el
color i l’acabat desitjat. La decoració determina la catego-
ria de les imatges: els vestits daurats, les sanefes més ela-
borades, la quantitat de pintura, el full d’or i els comple-
ments es realitzaran segons el valor o la classe que es vul-
gui donar a la figura. Tot aquest procés es fa també a mà,
fins i tot el dibuix de les sanefes, per al qual mai no s’utilit-
zen plantilles.
Al primer pis de l’edifici, en el segon àmbit de col·lecció
permanent del museu i seguint un discurs expositiu més
clàssic, hi veurem una mostra d’imatges representatives
dels tallers d’Olot, com també una selecció de passos de
Setmana Santa, gegants i altres elements de faràndula
igualment realitzats pels tallers de sants, així com una com-
pleta col·lecció de figures de pessebre. Hi podem veure
peces representatives dels diferents tallers de sants que
han existit a la ciutat al llarg de la història, de tallers emble-
màtics com El Renacimiento, El Sagrado Corazón o Las
Artes Religiosas, entre altres, fins a arribar als actuals, dels
quals també s’exposen catàlegs i documentació diversa.
Una petita unitat d’aquest àmbit ens permetrà copsar la
categoria dels escultors que feien els models originals dels
sants i podrem contemplar originals de Blay, Claret, Devesa
o Martí Casadevall, artistes de prestigi que van col·laborar
amb els tallers o que formaven part de la seva plantilla.
Museu dels Sants d’Olot
C/ Joaquim Vayreda, 9
17800 Olot
Tel. 972 26 67 91
www.olot.cat/museusants
Horaris Museu:
Feiners: 10 a 13 h. i 15 a 18 h.
Dissabtes: 10 a 13 h. i 16 a 19 h.
Diumenges i festius: 11 a 14 h.
Serveis: visites guiades, activitats pedagògiques
i botiga.
“Per testimoniar, dignificar idonar a conèixer la manufacturad’imatges religioses a Olot, elpassat mes de març es va inau-gurar el Museu dels Sants, uncentre que té com a objectius laconservació i difusió d’aquestpatrimoni cultural únic i elfoment d’una artesania avuiencara plenament activa.”
Pilar Ferrés
Directora del Museu dels Sants d’Olot
GARROTXA MUSEU DELS SANTS >
103Pànxing Pirineus102 Pànxing Pirineus
HOTEL BORRELL***Situat en una zona tranquil·la, a prop del centre comercial de la ciutat i emmarcat dins el ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.L’Hotel Borrell és un bon lloc per gaudir tant de lacomarca, com de la seva capital, Olot.
Nònit Escubós, 8OLOT (Girona)Tel. 972 276 161 - Fax 972 270 408www.hotelborrell.com - [email protected]
CAN MESTRE HUMÀCasa rural independent, totalment reformada i envoltada de natura i vegetació capacitada per a10-12 persones. Es lloga la casa sencera. Lloc idealper famílies o amics, situat a pocs km. del ParcNatural de la zona Volcànica de la Garrotxa.
APARTAMENTS PLAÇA MAJOR
Apartaments Turístics.Lloguer d’apartamentstotalment equipats, per a dues, quatre o sis persones, per caps de setmana, vacances...Es troben a la plaça porticada de Santa Pau.
Pl. Major, 7SANTA PAU (Girona)Tels. 972 68 00 09972 68 03 [email protected]
LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipa-ments, el descans i el confort d’una estada a la sevamida. Un equip de persones al seu servei, amb unaatenció personalitzada, li garanteix una visita immi-llorable.
Ctra. de la Deu, 9 - OLOT (Girona)Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com
CAL SORDETEn un indret envoltat de natura trobem un petit
restaurant de caire familiar amb una cuina acura-
da, imaginativa i natural. Ampli pàrquing al cos-
tat de la carretera.
Ctra. Castellfollit a St. Joan les FontsSANT JOAN LES FONTS (Girona)Tel. 972 29 02 21 - [email protected]
COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.
REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123
Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) - Tel. 972 690 606 [email protected]
LA FRANCESA RESTAURANT-APARTAMENTS
Quatre apartaments completament equipats, amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Idealfamílies o amics i poder gaudir de la tranquil·litatde la zona. Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb productes de temporada.Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 3SANTA PAU (Girona)Tel. 972 262 241 - [email protected]
RUTES TURÍSTIQUES 4X4Les rutes 4x4 de Santa Pau et permeten descobrir lanatura garrotxina, panoràmiques volcàniques, salts d’aigua, el romànic de les nostres esglésies, santuaris onel temps sembla no haver-hi passat; els cims més alts dela comarca, etc... I tot això acompanyat d’un pic-nic ambpa amb tomàquet i embotits de la zona. T’ho perdràs?
Francesc Garcia / Rutes 4x4 SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 078 - 686 061 [email protected] / www.garrotxa4x4.com
105Pànxing Pirineus104 Pànxing Pirineus
Com ArribarEn cotxe:
Des de Barcelona agafar la C-17 direc-
ció Vic. Després anar direcció Manlleu i
Torelló per la C-37 fins arribar a la carre-
tera comarcal GIV5273 que us portarà
fins o Olot.
Des de Girona agafar la N-II fins enllaçar
amb la C-66 i a la N-260.
En transport públic:
Amb autobús hi arriba la companyia
Teisa, des de Barcelona i Girona.
Tel. 972 20 48 68 / 972 20 02 75
www.teisa-bus.com
També podeu agafar el tren fins a Girona
o Figueres i des d’allà enllaçar fins Olot
amb els autobusos de la companyia
Teisa.
www.renfe.es
Què fer?OLOT I LA TRADICIÓ CULTURAL
La ciutat d'Olot té un ric patrimoni cultu-
ral. Arquitectònicament, es poden des-
tacar els monuments d’estil modernista,
així com els Claustres del Carme, que
són del Renaixement. Pintura, escultura
i ceràmica són elements claus de l’am-
bient artístic olotí, sense oblidar la gran
tradició pessebrística i els tallers de
sants, de renom mundial.
OLOT I EL PARC NATURAL
El Parc Natural té una superfície de
11.908ha, de les quals 887,6ha corres-
ponen a 25 reserves naturals que prote-
geixen els cons volcànics més ben con-
servats i la famosa Fageda d’en Jordà.
El clima especial de les valls olotines
afavoreix una gran riquesa i diversitat
d’espècies vegetals. Hi trobem alzinars
propis de la vegetació mediterrània al
costat de fagedes i rouredes de roure
pènol, pròpies de la vegetació atlàntica i
centreeuropea.
LA CUINA VOLCÀNICA
Els restauradors de la Garrotxa varen
crear, a partir del segon Congrés Català
de Cuina, la denominació de cuina vol-
cànica per divulgar una sèrie de plats
elaborats amb productes autòctons de
la comarca, que tenen com a denomina-
dor comú el fet de ser cultivats en
terrenys d’origen volcànic. Aquesta par-
ticularitat els dóna un sabor i unes textu-
res diferenciades que marquen una per-
sonalitat gastronòmica pròpia.
Els ingredients més representatius que
formen part del catàleg volcànic són: els
fesols, el fajol (per elaborar les farinetes),
el blat de moro (amb el qual s’aconse-
gueix el farro), les patates, els naps, el
senglar, els cargols, les castanyes, els
escarlots (escarlets), les tòfones i el porc
(embotit).
GARROTXA GUIA PRÀCTICA > > GARROTXA GUIA PRÀCTICA ]
Dades d’interèsMUSEU COMARCAL DE LA GARROTXAC/ Hospici, 8 17800 OlotTel. 972 27 91 30 - Fax 972 27 30 [email protected]/cultura
OFICINA DE TURISME OLOTC/ Hospici, 8 17800 OlotTel. 972 26 01 41 - Fax 972 27 00 [email protected]
CONSELL COMARCAL GARROTXAAv. Onze de Setembre, 2217800 OlotTel. 972 27 49 00 - Fax 972 27 15 94 www.infogarrotxa.cat
OLOT
FESTIVAL INTERNACIONAL DE LA CORNAMUSA
Concerts i cercaviles amb els sacs de gemecs com a
protagonistes.
Juliol
OLOT
FESTA MARE DE DÉU DEL CARME, BALL DEL DRAC I DEL
CONILL
Ball de la faràndula més tradicional de la ciutat.
Juliol
OLOT
APLEC DE LA SARDANA
Tradicional congregació de colles sardanistes.
Juliol
LA VALL D’EN BAS
FESTA MAJOR DE JOANETES
Juliol
LES PLANES D’HOSTOLES
FESTA MAJOR DE SANT JAUME
Juliol
BESALÚ
“AQUESTA NIT, BESALÚ”
Visites nocturnes novel·lades pel recinte medieval.
Tots els dimecres de juliol i agost
OLOT
OLOT AMB UN LOT, JUGUEM DALT DEL VOLCÀ, EL PAISATGE
EN EL TEMPS i MIRANT AL CEL
Visites teatralitzades, jocs d’exploració en família,
passejades per l’entorn i observacions astronòmi-
ques.
Juliol i agost
LES PRESES
VISITES GUIADES AL PARC DE PEDRA TOSCA
Juliol i agost
SANTA PAU
FESTA MAJOR
De l’11 al 16 d’agost
LES PRESES
ÉS DANSA
Festival Internacional de Música i Dansa.
Agost
SANT FELIU DE PALLEROLS
FESTA PETITA
Homenatge a la vellesa, Ball dels cavallets, gegants i
Mulassa (petits).
Agost
OLOT
BOTIGA AL CARRER I MERCAT D’ARTESANIA
Agost
OLOT
FESTES DEL TURA I BALL DE
L’ÀLIGA DE SANT FERRIOL
Festa d’Interès Nacional i una de les festes majors
més importants de les comarques gironines i de tot
Catalunya.
Setembre
LA VALL D’EN BAS
FESTA MAJOR
Setembre
BESALÚ
BESALÚ MEDIEVAL
Besalú torna mil anys enrere i es transforma en l’antic comtat de
Besalú oferint espectacles i record històric. Els carrers s’omplen
de personatges que fan gaudir als visitants amb les seves histò-
ries i actuacions: trobadors, músics, malabars, personatges de la
cort, artesans, etc.
31 d’agost, 1 i 2 de setembre
LES PLANES D’HOSTOLES
FESTA DE LA SANTA ESPINA
Setembre
FIRA DEL BASTÓ I LA FUSTA
Mostra i venda d’articles artesanals fets de fusta.
Setembre
OLOT
MIRANT AL CEL I NITS DE CLAR DE LLUNA
Activitats a l’aire lliure
Setembre
LES PRESES
FESTA MAJOR GALA DE LES PRESES
Octubre
OLOT
FIRA DE SANT LLUC
Fira d’origen ramader que ha anat evolucionant cap a
la sostenibilitat, el medi ambient i el turisme ecològic.
Mercat extraordinari de roba, Fira Ramadera i Fira del
Dibuix.
Octubre
SANT JOAN LES FONTS
FIRA INTERNACIONAL DE BRUIXERIA
Per descobrir un món de màgia i misteri mitjançant
diferents activitats per a tots els públics.
Octubre
VALL DE BIANYA
CAMINADA PER LA VIA ROMANA
Recorregut per l’antiga calçada romana que unia la
Garrotxa i el Ripollès
Octubre
LES PLANES D’HOSTOLES
CICLE REMENÇA
Octubre
RESTAURANT "CAL PARENT"
Avda. President Lluis Companys, 6-8BESALÚ (Girona) - Tel. 972 590 110 Fax 972 591 243 - [email protected]
HOTEL COMTE TALLAFERRO***
Ganganell, 2 - BESALÚ (Girona)Tel. 972 591 609 - Fax 972 591 [email protected]
Agenda
MUSEU DE LA LAVA
Museu temàtic de la Garrotxa. Adequat a tots els gustos i a totes les edats. Vine i descobreix-lo.Av. de l’Estany, 8 - SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 154 / 678 874 [email protected] - www.museudelava.org
Ctra. Sant Esteve d'en Bas a St. Feliu de Pallerols - LA VALL D'EN BAS (Girona)Tel. 649 206 [email protected] / www.fina.cat/canmestrehuma
a Garrotxa és una terra rica i variada, de clima
suau i d’una diversitat d’atractius que la conver-
teixen en un dels destins turístics més importants
del país. Entre volcans adormits, boscos profunds
i ciutats medievals, un pot sentir-se com a casa gràcies a
l’àmplia oferta d’allotjaments rurals que la comarca ofereix.
Cal Tort, a tan sols 5 km de Besalú i a 22 km de Figueres,
és una acollidora masia del 1850 situada al poble de
Dosquers, a 2 km de Maià de Montcal.
Cal Tort va ser restaurada entre els anys 2000 i 2001, pro-
curant preservar la fisonomia pròpia de l’arquitectura tradi-
cional que representava, però dotant-la de les comoditats
actuals que qualsevol allotjament rural necessita: tot englo-
bat en el marc d’un tracte familiar i agradable.
Cal Tort és una casa aïllada amb capacitat per a 7 perso-
nes. Disposa d’un ampli menjador i sala d’estar a la planta
baixa, amb xemeneia i televisió, cuina, bany complet i ren-
tadora. Hi ha la possibilitat de gaudir d’una magnífica pis-
cina municipal a Maià de Montcal.
Situada prop de la muntanya i del mar, permet realitzar infi-
nitat d’activitats esportives, culturals, socials, ambientals,
gastronòmiques…
La masia de Cal Tort es troba al poble de Dosquers. Si
veniu de Girona agafeu la carretera C-150, que us portarà
a Besalú. En aquest punt agafeu la C-260 direcció
Figueres. Tant si s’arriba de Figueres com de Besalú, l’en-
creuament de Dosquers està senyalitzat amb cartells de la
xarxa de carreteres de l’Estat
L
Turisme rural
Cal Tort
CAL TORTDosquersMaià de Montcal (Girona)www.jordifelix.com/caltort/[email protected]. 607 289 911
> GARROTXA PUBLIREPORTATGE ]
106 Pànxing Pirineus
XV Schubertíada aVilabertran
Font i fotos: Joventuts Musicals de Figueres
UÈ ÉS UNA SCHUBERTÍADA?
Originàriament eren unes reunions
d’amics de Franz Schubert, inte-
grades per músics, pintors, poetes i
melòmans que es reunien a Viena per
conèixer i gaudir de les obres del seu
amic i de les d’altres compositors del
moment. Organitzaven també excur-
sions pels boscos i compartien llar-
gues sessions de lectura on comenta-
ven les obres de grans poetes com
Goethe, Heine i Schlegel...
Després de la prematura mort del
compositor, els seus amics van con-
servar el costum i van seguir reunint-
se. Amb el pas dels anys, però, les
Schubertíades van quedar pràctica-
ment reduïdes a dues per any, en
motiu del naixement i la mort del com-
positor.
Durant els anys setanta, i coincidint
amb el descobriment mundial de la
rica i variada obra de Schubert, es va
organitzar en un poble vienès,
Hohenehms, una Schubertíada anual.
El seu èxit immediat va obligar a tras-
lladar-la a la ciutat de Feldkirch.
A partir d’aquí, la idea s’ha anat este-
nent per diversos països i arriba a
Espanya de la mà de Joventuts
Musicals de Figueres.
PER QUÈ UNA SCHUBERTÍADA?
El festival que, amb el nom de Festival
Internacional de Música de l’Empordà,
s’havia celebrat durant els últims anys,
tenia una bona acollida i una llarga tra-
dició.
Però la creixent proliferació de festi-
vals al llarg dels estius, i molt especial-
ment la importància adquirida per dos
festivals tan pròxims geogràficament
com són els de Torroella de Montgrí i
de Peralada, van fer aconsellable la
recerca d’una personalitat específica
per al festival.
En el moment de buscar aquesta
especificitat, Joventuts Musicals de
Figueres, entitat que sempre ha estat
pionera a implantar nous projectes, va
decidir organitzar, per primera vegada
a Espanya, l’any 1992, una
Schubertíada. I es va sumar a les
Schubertíades existents de Viena,
Feldkirch, Nova York, etc.
PROGRAMACIÓ D'UNA
SCHUBERTÍADA
La programació d’una Schubertíada
avui dia es concreta en l’organització
de concerts dedicats a la música de
Schubert i altres activitats paral·leles.
Entre els concerts destaquen els reci-
tals de lieder —gènere del qual Franz
Schubert és el rei indiscutible—, els de
música de cambra i els de piano. La
seva música orquestral, les seves mis-
ses i altra música religiosa estan pre-
sent en algunes edicions del festival.
Activitats paral·leles poden ser classes
magistrals impartides per especialis-
tes en la interpretació de la música de
Schubert, conferències i simpòsiums
sobre la seva obra, projeccions de
pel·lícules, exposicions, etc.
En ser el repertori, en alguns casos,
limitat, també es programen obres
d’altres compositors, especialment
dels seus contemporanis, com ja es
feia en les Schubertíades originals. I
en alguna ocasió s’han estrenat obres
compostes per encàrrec del festival.
La programació global del festival
demostra que, rememorant aquella
atmosfera que es va crear al voltant
del compositor vienès, es pot integrar
un conjunt de concerts on conviuen
les obres dels nostres compositors i el
repertori de música tan adequat a la
intimitat d’una Schubertíada.
La Shubertiada d’aquest any, que se
celebra del 17 d’agost al 8 de setem-
bre, comptarà amb artistes com
Quartet Ebène, François Salque, Malin
Christensson, Roger Vignoles,
Angelika Kirchschlager, Helmut
Deutsch, l’Orquestra de Cambra del
Gran Teatre del Liceu, Anoni Ros-
Marbà, Javier Perianes, Juliane Banse,
Martin Helmchen, Matthias Goerne i
Elisabeth Leonskaja.
La Schubertíada a Vilabertran proposa
evocar aquells concerts musicals i
poètics en la intimitat de l’església
romànica del poble de Vilabertran
Q
A L’ESQUERRA: Concert.
A DALT A LA DRETA: Cartell de laSchubertíada.
[ ALT EMPORDÀ SCHUBERTÍADA >[ ALT EMPORDÀ SCHUBERTÍADA >
109Pànxing Pirineus108 Pànxing Pirineus
Dades d’interèsJoventuts Musicals de Figueres
Ap. de correus 94
17600 Figueres Tel. 972 500 117
www.schubertiadavilabertran.cat
www.jmfigueres.cat
Oficina de turisme de Figueres
Pl. del Sol, s/n
17600 Figueres
Tel. 972 503 155
Alt Empordà Turisme
C/ Nou, 48, 2n
17600 Figueres
Tel. 972 514 431
www.empordaturisme.cat
110 Pànxing Pirineus
PORTBOU
VII TROBADA DE PUNTAIRES
Trobada anual de puntaires.
8 de juliol
ROSES
15a EDICIÓ DEL BLUES
El Festival oferirà juntament amb una programació de Blues
prestigiosa, un seguit de concerts de Gospel de gran qualitat.
Del 15 al 21 de juliol
LLANÇÀ
FIRES D’ARTESANIA
20 de juliol i 10 d’agost
PERALADA
CICLE DE CONCERTS CLAUSTRE DE SANT DOMÈNEC
Juliol i agost
PERALADA
XXI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA CASTELL
DE PERALADA
Juliol i agost
L’ESCALA
CANTADA D’HAVANERES
Cantada sobre un vaixell mentre que el públic està assegut
a la platja.
4 d’agost
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
FESTA DE SANT LLORENÇ
La festa de Sant Llorenç, copatró del municipi, es viu inten-
sament en tots els actes festius lúdics i culturals, ja sigui els
més tradicionals com els de més recent incorporació.
Jornada de portes obertes a l’Ecomuseu–Farinera.
10 d’agost
VILABERTRAN
SCHUBERTÍADA
Festival Internacional de Música de l'Empordà.
Del 15 d’agost al 15 de setembre
AGULLANA
FESTIVAL INTERNACIONAL MÚSICA TRADICIONAL
"EL MÓN EN EL POBLE"
Festival que té com a filosofia donar a conèixer les diferents
cultures del món en una zona rural. Conferències, conta
contes, taules rodones...són algunes de les activitats que
proposa el Festival.
Agost
VILABERTRAN
FIRA DE L’HORTA I DE L’ARTESANIA
Fira dedicada exclusivament als productes de l’horta, nas-
cuda al 2002 gràcies a la iniciativa d’un grup de joves del
poble, que veient que es perdien les arrels en el món de
l’horta, van decidir dedicar-li una fira monogràfica.
2 de setembre
FIGUERES
MOSTRA DEL VI DE L'ALT EMPORDÀ
Promoció dels productes vitivinícoles de la comarca, de pro-
ductes de l’ànec i xarcuteria selecta, elaborats a la mateixa
zona. Hi participen gairebé totes les cooperatives de la
comarca.
Del 8 al 11 de setembre
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
XVII FESTIVAL TERRA DE TROBADORS
Espai cultural obert a la participació ciutadana i als visitants,
que té com a eix comú el món medieval i que durant quatre
dies es traslladen a aquella època gloriosa en què Castelló
d’Empúries fou capital del comtat d’Empúries. Es celebra
des del 1991.
Del 8 a l’11 de setembre
LLADÓ
FIRA DEL FORMATGE
Formatges d’ovella, formatges de vaca i formatges de cabra.
Les seves formes es barregen, les seves olors es confonen.
La seva aroma arriba a tot arreu.
3r cap de setmana de setembre
L’ESCALA
FESTA DE LA SAL
En aquesta festa la mateixa gent del poble rememora un
antic ofici: el transport de sal per via marítima. Es tracta de
la recreació d’un dia de la vida quotidiana a l’antic port de
l’Escala, amb una representació dels oficis i les arts de
pesca de fa cent anys.
22 i 23 de setembre
VENTALLÓ
FIRA DE L’OLI
Fira que es celebra des del 1990 i on s’exposa i ofereix oli
verge d’oliva i productes d’artesania.
30 de setembre
L’ESCALA
JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L`ANXOVA
I EL SUQUET
Diversos restaurants de la localitat ofereixen uns menús
especials on el plat principal és el suquet de peix.
De l’1 al 15 d’octubre
L’ESCALA
FESTA DE L’ANXOVA
Degustació popular de pa amb tomata, anxoves i havaneres,
on l’anxova és un producte reconegut arreu del món amb
denominació d’origen.
7 d’octubre
L’ARMENTERA
FIRA DE LA POMA
Festa que inclou venda de productes artesanals, mostra i
degustació de postres cuinats amb poma, sardanes, etc.
14 d’octubre
BOADELLA I LES ESCAULES
FIRA DE L’AMETLLA
Com a complement de l’estand principal d’ametlles, a la fira
també hi ha parades de productes autòctons i d’artesania.
21 d’octubre
Agenda
ALT EMPORDÀ AGENDA >
A DALT: Mostra del Vi de l’Alt Empordà A BAIX: Fira del formatge a Lladó
a Clàudia i en Cliff van Hek van trobar en aquesta
masia de Vilacolum, prop de les millors platges de
la Costa Brava, el lloc perfecte per obrir l’hotel-res-
taurant-spa que sempre havien desitjat. Aquí ha
pogut posar en pràctica tots els coneixements que durant
anys havien anat adquirint.
Sota el nom de Can Cristòfor, la masia fusiona harmònica-
ment les antigues parets de pedra amb el disseny interior
més actual. Les bigues de fusta, el mobiliari de disseny, el joc
d’aixetes... tot està pensat al més mínim detall.
El restaurant, ubicat als antics estables de la masia, sedueix
tots els clients amb una cuina mediterrània i internacional a
còpia de productes frescos de mercat. En Richard, el cap de
cuina, ha passat per diferents hotels de renom de Suïssa,
Califòrnia i dels Països Baixos. Les seves creacions no dei-
xen indiferent cap comensal. Entre altres delícies, serveixen:
amanides d’estiu, filet de bou de l’Argentina, excel·lents cos-
telles de xai a la brasa, peix i marisc fresc, i de postres,
refrescants sorbets de fruites exòtiques. Les vesprades a la
terrassa del restaurant són un autèntic plaer banyat amb vi i
cava.
Can Cristòfor disposa d’àmplies habitacions i suites al pis
superior, lluminoses i confortables. El parquet i els grans
banys donen un toc especial que us fan sentir com a casa.
L’hotel-restaurant compta amb jardí, piscina i una zona de
fitness amb pistes de tennis, però aviat també obrirà el cen-
tre de wellness, unes vacances per als vostres sentits on es
poden recuperar i renovar les forces.
Tot, a Can Cristòfor, està pensat per què les vostres vacan-
ces siguin immillorables, posant a la vostra disposició el per-
sonal més amable i atent als vostres desitjos
L
CAN CRISTÒFORC/ Besalú, s/n17474 VilacolumTel. i fax 972 55 06 [email protected]
ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >
111Pànxing Pirineus
112 Pànxing Pirineus
BAMBU NATURAVenda de mobles auxiliars, regals i complements per la llar.Exposició de mobles antics.
Carbonar, 1 - Palau MacelliCASTELLÓ D’EMPÚRIES (Girona)Tel. 609 544 [email protected]
TURISME RURAL CAN MASSOT
Ctra. de Maçanet, 17 - Darnius (Girona)
Tel. 972 535 700 - [email protected]
www.canmassot.com
REST. L’OLIVAR D’EN NORATSituat enmig d’un olivar on es gaudeix d’un ambienttranquil. Terrassa a l’estiu i sales alternatives per a banquets, reunions, festes, etc. Especialitzat en CUINABASCA, generalment peix fresc i carns, com el garrí o elxai de llet al forn. També disposem de pica-pica i menúsdegustació. Obert tot l’any (Dilluns descans setmanal).
Ctra. Vilajuïga a Roses, km 1 - 17494 PauAlt Empordà - Girona - Tel. 972 530 300Fax. 972 552 055 - www.olivardennorat.com [email protected]
REST. CA LA MARIA DE MOLLETSituat al centre del poble, en un antic celler quedata del 1736, podreu gaudir dels plats típics dela cuina empordanesa: platillos, rostits, plats i ver-dures de temporada (bolets i cacera) i assortimentde postres casolanes. Local climatitzat.
Unió, 5 - MOLLET DE PERELADA (Girona)Tel. 972 56 33 82 [email protected]
arriguella, situat entre les serres de l’Albera i
de Rodes, al sector nord-oriental de la plana
de l’Alt Empordà, és un poble que conserva
molts vestigis de la seva història, de gran tra-
dició popular i molt turisme.
Entre grans extensions de vinyes, conreu majoritari de la
zona, trobem el Restaurant Turó de la Perdiu, un restau-
rant amb 21 anys de tradició que conserva l’esperit de
la cuina casolana amb un toc d’actualitat.
La Carme, cuinera i propietària del restaurant, és la
segona generació que regenta el Turó de la Perdiu de
Garriguella, ja que el seu pare era qui fins fa uns anys
estava cada dia als fogons i de qui n’ha adquirit molts
dels seus coneixements.
Caldo gallego, canelons, escudella de llegums de l’àvia,
paella, sarsueles de peix per encàrrec, espatlla al forn,
postres... tot al més pur estil casolà.
El Turó de la Perdiu el trobaràs obert tot l’any de dimarts
a diumenge, de les 12 a les 16 h i de les 20 a les 23 h.
Podràs escollir entre el menjador interior i la terrassa,
entre menú o carta, entre un ampli ventall de plats i de
sabors, però el que és segur que obtindràs és bona
qualitat i bon preu.
RESTAURANT TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses(a 2 km. de la ctra. de Figueres a Llançà)GARRIGUELLA (Girona)Tel. 972 53 01 29
G
Restaurant
Turó de laPerdiu aGarriguella
ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >
l Restaurant Portal de la Gallarda està
ubicat en un lloc privilegiat de l’antiga
muralla de Castelló d’Empúries. Un pati
ajardinat i molt coquetó, fa de balcó a la
muralla que encerclava tot el perímetre urbà. Als
seus peus encara topem amb les fossades o valls
omplertes d’aigua, amb la intenció de protegir millor
la població d’ençà, conegut com el Rec del Molí.
El portal de la Gallarda és l’única porta o torre de
defensa que es manté en peu, construïda el s. XIII.
Mentre els clients es delecten amb una cuina, de
mercat, tradicional i de gran qualitat, poden divisar
tota aquesta increïble bellesa.
És normal que en Carles i en Salvador se sentin tan
orgullosos de trobar-se al front d’aquest restaurant,
un dels més emblemàtics de la ciutat. Un espai que
s’estimen i defenen. En col·laboració amb
l’Ajuntament, fa un parell d’anys que van construir
un petit pont de fusta sobre el rec que permet acce-
dir a l’interior de la muralla pel Portal de la Gallarda.
Després de dinar bé i beure alguns dels extraordina-
ris vins de la comarca que ens ofereix aquest
Restaurant, és recomanable fer un tomb pel cami-
net que va paral·lel al recorregut del rec. Ens perme-
trà contemplar la majestuositat del mur, on s’eleven
les siluetes de l’absis de l’església, del campanar i
de tot un seguit de grans extensions d’horta, i els
darrers contraforts de les Alberes, fins arribar a la
Casa Gran
El Portal de la GallardaCuina de qualitat en el millor entorn paisatgístic i arquitectònic de la zona
Restaurant
RESTAURANT PORTAL DE LA GALLARDA
Pere Estany, 14 - 17486 Castelló d’Empúries
Tel. 972 250 152
DIMARTS DESCANS SETMANAL.TANCAT PER VACANCES DEL 15 DE DESEMBRE AL 31 DE GENER.
CUINA OBERTA
NON-STOP ELS MESOS DE JULIOL i AGOST de les 14.30 a les 0.00 h
DE SETEMBRE A JUNY de 13.00a les 15.00 h i de 19.30a 22.30 h
ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >
113Pànxing Pirineus
E
n la publicitat d’aquest hotel se’n destaca la
qualitat més important: ens trobem davant d’un
allotjament creat per descansar i relaxar-se. La
seva ubicació al petit i tranquil poble de
Vilabertran, entre els rius Muga i Manol, a l’Alt
Empordà, així com les seves sis habitacions totalment dife-
rents en la seva concepció, ajuden a aquest propòsit. Les
habitacions han estat decorades seguint principis extrets
de les teràpies naturals del Dr. Bach, amb la finalitat d’acon-
seguir el màxim confort dels hostes.
El petit municipi de Vilabertran es troba situat a la fèrtil plana
empordanesa. Diversos canals que provenen de l’embas-
sament de Boadella reguen els camps, que produeixen
gran quantitat de verdures i hortalisses, les quals es venen
als mercats propers de Figueres, a tan sols 2 km de
Vilabertran.
El poble va néixer al voltant del monestir de Santa Maria de
Vilabertran, important abadia agustiniana, que després
seria col·legiata des de l’any 1592 fins a la desamortització
de Mendizábal l’any 1835.
Catalogat com a monument
històric artístic des del 1930,
es tracta d’un dels grans
atractius d’una comarca
plena d’encants.
La història d’aquest petit i
acollidor hotel el resumeix la
filla dels actuals propietaris,
Gal·la Fernández Llaona, en
poques línies, però plenes de
calor i que conviden a conèi-
xer el lloc
E
FITXA TÈCNICA
CASA GAL·LA
C/ Concha, 6
17760 Vilabertran (Girona)
Tel. i fax: 972 505 923
www.casagala.com
CARACTERÍSTIQUES:
Exterior: jardí, mobles de jardí, terrassa, zona d’aparcament.
Idiomes: català, castellà.
Interior: aire condicionat, TV a l’habitació. calefacció, TV.
Serveis: accés a Internet, es serveixen esmorzars, dinars i
sopars, restaurant (públic).
HABITACIONS
- Habitacions personalitzades
- Bany
- TV - satèl·lit
- Aire condicionat i calefacció
- TF - Internet
- Nevera
- Terrassa
- Sortida directa al jardí
- Aparcament privat
Nombre d’habitacions:
Habitacions dobles: 6
Cambres de bany: 6
PREUS
Allotjament: persona/nit, 40€
Preus per persona i dia:
Habitació i esmorzar: 40€
Mitja pensió: 50€
Pensió completa: 60€
Nens fins a 10 anys amb adults: descompte 35%
Una persona sola per habitació: 45€
3a persona en habitació doble: descompte 20%
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
La casa fou construïda el 1800. La família Boris es va dedicarmolt temps a la pagesia. Solament fa 20 anys, Jaumina Boris vadecidir reconvertir Can Lons en un restaurant, L’Hostalet d’enLons. El menjador està ubicat al celler, on es feia el vi de la peti-ta vinya que tenia la família, i la cuina al paller, al costat d’unafiguera centenària. Fa dos anys, l’Hostalet d’en Lons va passar aser Casa Gal·la, un hotel rural de tres estrelles on, a més de res-taurant, si hi veniu us ofereix poder passar una estança agrada-ble a les sis habitacions independents amb sortida al jardí,cadascuna d’elles personalitzada i ambientada amb els colorsde diferents essències florals. Casa Gal·la, un espai per a des-cansar.
Hotel rural Casa Gal·la
[Gal·la Fernández Llaona]
“
”
ALT EMPORDÀ TURISME RURAL >
115Pànxing Pirineus114 Pànxing Pirineus
na indiscutible qualitat i 20 anys d'història
avalen el Festival Internacional de Música
Castell de Peralada, on durant els mesos de
juliol i d’agost es programen espectacles
d'òpera, ballet, concerts simfònics i de cambra, recitals,
musicals... Tot plegat amb la participació de grans figures
de renom internacional.
Situat a Peralada, població empordanesa de 1.500 habi-
tants, el Festival gaudeix d'un entorn idíl·lic. El conjunt
monumental de l'època medieval està dotat d'un castell del
segle XIV, als jardins del qual s'hi ha instal·lat l'Auditori,
amb una capacitat per a 1.800 localitats, i de l'església del
Carme, on se celebren principalment recitals, amb 400
localitats. Però també es caracteritza per la flexibilitat i
capacitat per adaptar-se a nous escenaris, depenent de les
necessitats de l'espectacle. Precisament, en resposta a
aquesta capacitat d’adaptació, el Festival ha engegat el
projecte Petit Peralada, una aposta de futur amb produc-
cions pensades per a nens i nenes a partir dels 3 anys, que
tindran com a escenari el Pavelló Jardins del Castell.
Conscients de la necessitat de renovar el públic, s’ha ence-
tat aquesta iniciativa que acostarà als reis de la casa músi-
ca clàssica, teatre i jazz.
Un entorn privilegiat, amb activitats per a tots els gustosPeralada, del llatí petra lata, és a dir, ‘la pedra més llunya-
na’, fou el nom encunyat pels romans per delimitar la ciutat
d'Empúries i s’ha convertit, durant tres-cents anys, en una
de les principals viles de l'Empordà. Aquesta petita pobla-
ció se situa a l'Alt Empordà, entre Figueres i la Costa Brava,
a uns 140 km de Barcelona.
El castell de Peralada, on s’instal·la el Festival, data de la
baixa edat mitjana. El complex medieval alberga el Casino
de Peralada, el Museu del Vidre, el Museu del Vi, els cellers
i la gran Biblioteca, amb 80.000 volums de llibres antics.
Comunicats per un pont, es troba l'església del Carme,
d'estil gòtic, on també se celebren espectacles durant el
festival i de la quan depèn el claustre del Carme.
L'oferta lúdica de Peralada es completa amb el Club de
Golf, que envolta l'Hotel Golf Peralada, de cinc estrelles
Música en un entorn de somni
U
XXI Festival Castell de Peralada
PROGRAMACIÓCONCERT INAUGURAL20 de juliolCONCERT SIMFÒNIC amb Txaikovski. AuditoriJardins del Castell
GEORGE BENSON & AL JARREAU21 de juliol"Givin It Up". Auditori Jardins del CastellEstrena a Espanya
KEITH JARRETT, GARY PEACOCK & JACKDeJOHNETTE 22 de juliolAuditori Jardins del Castell
LES CONTES D'HOFFMANN, d'Offenbach27 de juliolÒpera fantàstica en pròleg, tres actes i epíleg.Estrenada a l'Òpera-Comique de París, el 10de febrer de 1881. Coro Lírico de Cantabria.Coproducció Palacio de Festivales deCantabria, Festival Castell de Peralada iQuincena Musical de San Sebastián. AuditoriJardins del CastellNova producció - estrena
XIV GRAN CONCERT DE MÚSICA CATALANA28 de juliolCobla Ciutat de Girona. Cobla Mediterrània.Esbart Marboleny. Auditori Jardins del Castell
LES CONTES D'HOFFMANN, d'Offenbach29 de juliolÒpera fantàstica en pròleg, tres actes i epíleg. Estrenada a l'Òpera-Comique de París,el 10 de febrer de 1881.Coro Lírico deCantabria. Coproducció Palacio de Festivalesde Cantabria, Festival Castell de Peralada iQuincena Musical de San Sebastián.Auditori Jardins del CastellNova Producció
PIRATS: ELS JOGLARS FLOTANTS29 de juliolPETIT PERALADA. Un musical familiar d'ÚNICSPRODUCCIONS. Espectacle en català. Espectacle per a nens i nenes a partir de 5 anys. Pavelló Jardins del CastellEstrena absoluta
CARLOS NÚÑEZ – IO30 de juliolConcert solidari en benefici d'INTERMÓNOXFAM. Auditori Jardins del Castell
LA MÚSICA DEL MISTERI D'ELX31 de juliolVersió Orquestrada per a veus mixtes, de larepresentació declarada patrimoni de laHumanitat per la UNESCO. Grup Vocal deCambra d'Elx. Orquestra Barroca Valenciana.Església del Carme
NIT DE GOSPEL: THE CAMPBELL BROTHERS31 de juliolAuditori Jardins del Castell
MIGUEL BOSÉ1 d'agost"PapiTour'07". Auditori Jardins del Castell
AINHOA ARTETA2 d'agostCançó Iberoamericana.Auditori Jardins del Castell
GALA LÍRICA: RADVANOVSKY & GANASSI3 d'agostAuditori Jardins del Castell
MEMORIAL LUIS POLANCO - MIGUEL POVE-DA "Cante i Orquestra"4 d'agostUna coproducció de Taller de Músics i FestivalCastell de PeraladaNit de flamenc. Auditori Jardins del Castell
NIT DE RUMBA CATALANA5 d'agost"TEMPS DE CALÓ". Auditori Jardins del Castell
MIS PRIMERAS CUATRO ESTACIONES5 d'agostPETIT PERALADA. Musical d'ARA MALIKIAN.Espectacle en castellà. Espectacle per a nens inenes a partir de 7 anys.Pavelló Jardins del Castell
JULIO BOCCA7 d'agost"Adiós hermano cruel". Ballet en dos actesBasat en el Drama Isabelí "TIS PITY SHE IS AWHORE", de John FORD. Auditori.Jardins del Castell. Estrena a Catalunya
JULIO BOCCA8 d'agost"Adiós hermano cruel". Ballet en dos actesBasat en el Drama Isabelí "TIS PITY SHE IS AWHORE", de John FORD. Auditori. Jardins delCastell. Estrena a Catalunya
RECITAL DE FLAUTA I ARPA9 d'agost"De Bach a Guinjoan". Església del Carme
BALLET FLAMENCO DE ANDALUCÍA10 d'agost"Romanero gitano", de Federico García Lorca(1889-1936). Ballet Flamenco de Andalucía.Auditori Jardins del Castell.Estrena a Catalunya
BALLET FLAMENCO DE ANDALUCÍA11 d'agost"Romancero gitano", de Federico García Lorca (1889-1936). Ballet Flamenco de
Andalucía. Auditori Jardins del Castell.Estrena a Catalunya
ROMEO Y JULIETA, PER A NENS I NENES12 d'agostPETIT PERALADA. Basat en l'obra original de W. SHAKESPEARE. Una producció del TEATRO ESPAÑOL. Espectacle en castellà.Espectacle familiar per a nens i nenes a partirde 5 anys. Pavelló Jardins del Castell
BOSTON BALLET14 d'agost"La Sylphide". Auditori Jardins del Castell
BOSTON BALLET15 d'agost"Classic Balanchine".Auditori Jardins del Castell
NORA I EL JAZZ16 d'agostPETIT PERALADA. Amb la BIG BAND DE GRANOLLERS. Una producció del'Associació Cultural de Granollers LA BOTZINA, Audicions Didàctiques Ajuntamentde Granollers i Generalitat de Catalunya. Espectacle en català. Espectacleadreçat al nens i nenes de 3 a 8 anys. PavellóJardins del Castell
IL BARBIERE DI SIVIGLIA, de Rossini16 d'agostÒpera en dos actes de Gioacchino Rossini(1792-1868). Estrenada a Roma el 1816Estrena a Moscou juliol 2007. Presentació a Lisboa agost 2007. Auditori Jardins delCastell. Estrena a Espanya
CALIXTO BIEITO - Los Persas,"Réquiem por un soldado"18 d'agostLos Persas,"Réquiem por un soldado". A partirdel text d'ÈSQUIL. Espectacle en castellà. Unacoproducció de Festival de Teatro Clásico deMérida i Focus, amb la col·laboració especialde Sagunt a Escena Festival d'Estiu. AuditoriJardins del Castell.Estrena a Catalunya
SERRAT I SABINA19 d'agost"Dos pájaros de un tiro".Auditori Jardins del Castell
L’organització del Festival podrà alterar, siles circumstàncies ho reclamen, les dates,la programació, els horaris o els intèrpretsanunciats en aquest programa.
Festival de Peralada
> ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE ]
117Pànxing Pirineus116 Pànxing Pirineus
A la tardor, fira de lacarbassa i l’all
Text i fotos: Consell Comarcal Pla de l’Estany
LA CARBASSA, ACTRIU
CONVIDADA A ESPONELLÀ
e totes les mides, formes i colors.
Amb fantàstiques propietats nutri-
tives i saludables... El taronja de
les carbasses més exuberants és
present cada any a Esponellà durant
aquesta mostra de tardor dedicada a
aquest producte. Tot aquell qui en vul-
gui conèixer els diferents tipus no pot
perdre’s la Fira de la Carbassa, més
que una mostra, una festa per al pala-
dar i per a la mirada.
Després de tenir-ne una cura extrema
durant tota la primavera i l'estiu, cada
hortolà ens mostra les seves millors
peces. La Fira de la Carbassa es con-
verteix en una magnífica oportunitat
per rebre una classe magistral sobre
aquest aliment, tan conegut arreu del
món. L’escenari que l’acull, la plaça de
Maig, manté el caràcter rural i agrícola
de l’antic municipi. Allà mateix, des de
fa segles, es planta l’arbre de Maig i es
balla l’antic ball del Cornut durant la
festa del poble. En aquests dies, l’ani-
men el concurs de carbasses provi-
nents de tots els pobles del voltant,
amb les formes més insospitades i els
volums més desaforats; el concurs de
fanalets per als més petits, on cada
any triomfa la imaginació, i les parades
amb els seus articles artesans, com
ara melmelada i dolços de carbassa.
Quan us sentiu defallir després de
tanta animació, serà hora de visitar
algun dels hostals i restaurants que
durant tota la setmana ofereixen plats
amb la carbassa com a protagonista. I
si havent dinat us ve de gust estirar les
cames, fareu el dia complet visitant la
capella de Sant Antoni de Cornellà, la
petita capella romànica d’un castell
medieval avui desaparegut.
ALLS DELS BONS,
A CORNELLÀ DE TERRI
Per les mateixes dates, Cornellà de
Terri celebra la Fira de l’All, un produc-
te de gran tradició i anomenada a la
comarca. El municipi ha estat des de
sempre vinculat al cultiu i la comercia-
lització d’aquest petit bulb d’origen
asiàtic amb propietats gustatives,
medicinals i antisèptiques tan espe-
cials. A Cornellà el conreen, el conser-
ven, l’enforquen i el cuinen amb espe-
cial destresa. Si ho voleu comprovar,
només us hi heu d’apropar. Podreu
assistir a les demostracions d’enforcar
D
A l’octubre el Pla de l’Estany va de fires, i no unes fires qualsevol...S’hi troba el bo i millor dels productes de la terra, els que més hansabut distingir aquesta zona. Les fires de l’all i la carbassa s’encar-reguen de mostrar al visitant la permanència i tradició de la cultu-ra agrícola del Pla de l’Estany, que reviu i troba resposta en unrenovat interès per la gastronomia i els productes naturals.
[ PLA DE L’ESTANY FIRES DE TARDOR >
118 Pànxing Pirineus
alls, una tradició artesana germana de
la cistelleria i que, si no l’heu vista mai,
no us la podeu deixar perdre. Allà
mateix trobareu els productors i
podreu tastar el botifall, una especial
botifarra d’all.
Igualment, a l’hora de dinar, durant
tota la setmana els restaurants de la
comarca tenen com a convidat espe-
cial l’all, bo per al paladar i excel·lent
digestiu, si és que es té un estómac
delicat. En acabat, us recomanem una
visita pel rec que porta les aigües inter-
mitents de l’estany a la platja d’Espolla
i que ha format gorges de particular
bellesa en el seu recorregut cap al riu
Fluvià, on descarrega les seves aigües
a l’arbreda d’en Colomer.
Haureu fet un tast de la comarca i hau-
reu descobert tot el que encara us
queda per veure. Qui més qui menys,
tothom ha vingut amb l’escola a visitar
l’estany i, potser fins i tot, el museu
Darder, però són pocs els que poden
dir que en coneixen els camins i
racons, amb tant de caràcter propi.
Encara avui podem dir que té el privi-
legi de no haver-se massificat i, tot i
això, tenir una bona oferta de cases
rurals i hostals on allotjar-se i cuidades
infraestructures per a la pràctica d’es-
ports de natura
BANYOLES
APLEC DE LA SARDANA
Ja s’han fet més de 52 edicions d’aquest aplec a la ciutat
de Banyoles, coneguda per la seva implicació en el món
sardanístic. L’aplec té lloc en els paratges de l’estany,
entre els Desmais i la font del Vilar, on les ballades de sar-
danes en sessions de matí i tarda apleguen balladors d’a-
rreu de Catalunya al so de les millors cobles d’orquestres
del Principat.
1r diumenge de juliol
PLA DE L’ESTANY
FESTA DE SANT CRISTÒFOL
2n dissabte de juliol
BANYOLES
FESTA DEL BARRI DE MAS PALAU
Festa que reuneix tots els veïns al voltant dels actes popu-
lars que s’hi fan. Els més petits també tenen els seus pro-
pis jocs i la tradicional xocolatada. Per als grans, a banda
del ball i la típica cantada d’havaneres, s’organitza un
sopar a l’aire lliure que reuneix més de 300 persones.
Cap de setmana més proper al 15 de juliol
CORNELLÀ DEL TERRI
FESTA DEL BARRI DEL CARME
16 de juliol i dissabte següent
CAMÒS
APLEC A L’ERMITA DE SANTA MAGDALENA
Missa, sardanes i un sopar a l’aire lliure i un posterior ball
al pavelló arrodoneix una festa que agrupa veïns i amics.
22 de juliol
FONTCOBERTA
FESTA MAJOR
Del 4 al 7 d’agost
BANYOLES
FESTA MAJOR
Del 10 al 16 d’agost
BORGONYÀ
FESTA MAJOR DE BORGONYÀ
La festa Major o la Festa Grossa, com diu la gent de més
edat, ofereix un ampli ventall d’activitats per engrescar la
participació de tothom. Estirada de corda, campionat de
botifarra, sardanes i un concorregut ball, són alguns dels
actes que es fan.
Setembre
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR
APLEC D’ERMITA A FALGONS
10 de setembre
FESTA MAJOR
Del 29 de setembre a l’1 d’octubre
PALOL DE REVARDIT
FESTA MAJOR
Del 29 de setembre a l’1 d’octubre
SERINYÀ
APLEC DE SANT MIQUEL SESVINYES
Acompanya a l’aplec un dinar, que habitualment se sol fer
a l’esplanada de davant l’ermita. Consisteix en una arros-
sada o fideuada per a tothom que hagi comprat el tiquet.
Una ballada de sardanes arrodoneix el dia de festa.
30 de setembre
ESPONELLÀ
FIRA DE LA CARBASSA
Del 30 de setembre a l’1 d’octubre
CORNELLÀ DE TERRI
FIRA DE L’ALL
7 i 8 d’octubre
BANYOLES
FESTES DE SANT MARTIRIÀ
Del 20 al 23 d’octubre
Agenda
Dades d’interès
Consell Comarcal Pla de l’Estany
Pg. Indústria, 78
17820 Banyoles
Tel. 972 583 258
Oficina de Turisme de Banyoles
Pg. de la Indústria, 25
17820 Banyoles
Tel. 972 575 573
www.banyoles.cat/turisme
www.plaestany.cat/turisme
Ajuntament d’Esponellà
Pl. de l’Ajuntament, 1
17832 Esponellà
Tel. 972 597 068
Ajuntament de Cornellà del Terri
C/ Mossen Jacint Verdaguer, 4
17844 Cornellà del Terri
Tel. 972 594 001
> PLA DE L’ESTANY FIRES DE TARDOR ]
119Pànxing Pirineus
RESTAURANT EL CAPITELL
Cuina de mercat, tradicional.Pl. Major, 14 - BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 31 24
BAR RESTAURANT LA PESQUERA
Passeig Darder, 44 - BANYOLES (Girona)Tel. 972 575 979
HOTEL L’AST
Hotel – ResidènciaPg. Dalmau, 63 - Ap. 74 - BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 04 14www.hotelast.com
BARQUES DE L'ESTANY
Avda. de l’Estany – AquàriumBANYOLES (Girona)Tel. 972 580 923
Vista del Llac de Banyoles
[ PALLARS JUSSÀ COLLEGATS-TERRADETS >
Parc TerritorialCollegats-Terradets
Text: Consell Comarcal Pallars Jussà Fotos: Gonzalo Sanguinetti
l Pallars Jussà, comarca que ens
permet endinsar-nos al Pirineu,
es caracteritza per un relleu, un
clima i un paisatge ple de con-
trastos i variable al llarg de tot el
seu recorregut; i també ens presenta
un sector caracteritzat pels cultius i el
paisatge prepirinenc de la plana, que
es contraposa als vessants boscosos
pròpiament pirinencs que trobem al
nord del territori.
És cert, però, que aquest incompara-
ble paratge es complementa per un
elevat nombre d’atractius turístics i de
lleure que ofereix als visitants múlti-
ples possibilitats de gaudir de l’entorn
que els envolta en el seu recorregut
per la comarca.
Davant d’aquesta varietat de possibili-
tats, es va creure positiu aglutinar-les
sota una mateixa marca, amb l’objec-
tiu de, seguint les vies blaves (princi-
palment el riu Noguera Pallaresa) i les
vies verdes (senders), generar compli-
citats entre els principals valors.
L’objectiu és crear, a partir de la coor-
dinació d’iniciatives públiques i priva-
des, i amb un escrupulós respecte a
l’entorn i el medi natural, un producte
turístic únic, diferent i de qualitat.
Aquest projecte, sota el nom Parc
Territorial Collegats-Terradets, pre-
tén aprofitar l’eix fluvial que inclou
trams de riu i els embassaments de la
comarca i amb el seu entorn, per tal de
generar una xarxa de serveis ludicotu-
rístics i socioculturals que permetin la
difusió dels valors patrimonials, natu-
rals i paisatgístics d’aquest entorn i a
la vegada de tota la comarca.
D’entre els principals recursos del
Pallars Jussà que potencia aquest
projecte, hi podem incloure la natura,
la qual podem conèixer i gaudir-ne a
partir de la pràctica del senderisme,
activitat que ens permet no només
practicar esport, sinó també descobrir
els racons de més bellesa i els ele-
ments culturals i patrimonials més
emblemàtics del territori.
Amb aquesta voluntat, l’any 2004 es
va iniciar, des del Consell Comarcal
del Pallars Jussà, el projecte Camins
E
del Jussà, amb l’objectiu de recuperar
els antics camins de ferradura i altres
camins històrics i tradicionals de la
comarca. Així, s’ha creat una xarxa de
senders per recórrer a peu, en 4x4 i en
BTT; en total, 34 rutes, les quals s’han
reobert, s’han senyalitzat i s’han bali-
sat amb marques grogues per garantir
la seguretat als senderistes.
121Pànxing Pirineus120 Pànxing Pirineus
A DALT: La Capçalera de la Vall Fosca
La via de l’antic trenals voltants del llac Tort
Dades d’interès
Parc Territorial Collegats-Terradets
www.collegats.terradets.info
Consell Comarcal Pallars Jussà
Pau Casals, 14
25620 Tremp
Tel. 973 650 187
Fax 973 652 831
www.pallarsjussa.net
Patronat Municipal de Turisme
de la Vall Fosca
Casa Consistorial. C/ Únic, s/n
25515 La Torre de Capdella
Tel. 973 66 30 01 i 973 25 22 31 Fax 973 66 31 45
www.vallfosca.net
Oficina de Turisme de la Pobla de Segur
Av. Verdaguer, 35
25500 La Pobla de Segur
Tel 973 68 02 57 Fax 973 68 02 57
Oficina de Turisme de Tremp
Plaça de la Creu, 1
25620 Tremp
Tel 973 65 00 05 i 973 65 00 09 Fax 973 65 20 36
Oficina de Turisme d’Isona
Museu, 4
25600 Isona
Tel 973 66 50 62 Fax 973 66 42 28
www.parc-cretaci.com
> PALLARS JUSSÀ AGENDA ]PALLARS JUSSÀ COLLEGATS-TERRADETS >
LA POBLA DE SEGUR
XXIX FESTA DELS RAIERS DE LA NOGUERA PALLARESA
Recuperació d’antics sistemes de transport fluvial de la
fusta. Es completa amb el Centre Cultural dels Raiers, que
aplega un important fons documental, fotogràfic i bibliogrà-
fic.
Del 28 de juny a l'1 de juliol
LA POBLA DE SEGUR
TRAVESSA TRADICIONAL AL LLAC
Prova de natació amateur d’aproximadament 1 quilòmetre,
organitzada pel Club Nàutic.
21 de juliol
CONQUES
FESTA MAJOR
21 i 22 de juliol
LA POBLA DE SEGUR
FESTA MAJOR
4t cap de setmana de juliol
ISONA
SORTIM AL CARRER
Activitats lúdiques i culturals com xerrades, balls
tradicionals, sortides...
Caps de setmana fins a finals d’agost
TREMP
NITS A LA FRESCA
Concerts, teatre, havaneres, cinema, espectacles infantils,
etc.
Dijous de juliol i agost
FIGUEROLA D’ORCAU
FESTA MAJOR
Del 11 al 15 d’agost
BENAVENT DE LA CONCA
FESTA MAJOR
18 i 19 d’agost
ISONA
FESTA MAJOR
Del 23 al 26 d’agost
BASTURS
FESTA MAJOR
1 i 2 de setembre
LA POBLA DE SEGUR
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Tradicional ofrena floral al Monument del General Moragues,
als jardins de l’Ajuntament.
11 de setembre
BISCARRI
FESTA MAJOR
29 i 30 de setembre
DIVERSES POBLACIONS
JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL PALLARS JUSSÀ
Hi participen diferents restaurants de la comarca.
Caps de setmana de setembre i octubre
ISONA I CONCA DELLÀ
FIRA DEL BOLET
Fira dedicada als bolets i els seus derivats. Parades de
bolets frescos, secs, conserves, coques amb bolets, llonga-
nissa amb bolets....
28 d’octubre
TREMP
FIRA DEL CODONY
Mostra de la cuina del Pallars i l’aplicació del codony.
Octubre
Agenda
123Pànxing Pirineus122 Pànxing Pirineus
Un altre aspecte a destacar és la pos-
sibilitat de conèixer el patrimoni histò-
ric i arquitectònic format pels diversos
castells de frontera, que trobem
majoritàriament al sud, a la serra del
Montsec. La realització de diverses
actuacions encaminades a la difusió
d’aquest patrimoni, consistents en la
seva conservació i rehabilitació, la
senyalització mitjançant un gravat
explicatiu o altres projectes —com la
il·luminació del Castell de Mur—, ha
permès establir, en determinades èpo-
ques de l’any, un sistema de guiatge
cultural als castells en base a la Ruta
Arnau Mir de Tost.
L’aigua es constitueix com un dels
principals valors del territori, no única-
ment com a recurs natural, sinó també
turístic. A partir del desenvolupament
d’una xarxa de serveis lúdics i cultu-
rals al seu entorn, amb el mínim
impacte i amb la preservació del medi
ambient, en tots els casos, i amb la
creació de zones de lleure als embas-
saments de Sant Antoni i de Terradets,
s’aconsegueix comptabilitzar-ne els
diversos usos. Això ho aconsegueix
l’aprofitament hidroelèctric o la pesca,
amb la pràctica d’una gran varietat
d’esports nàutics, que permeten gau-
dir-ne tant en família com experimen-
tant noves emocions.
Amb la voluntat de donar una nova
empenta al rellevant valor que confor-
men l’espai fluvial i els dos embassa-
ments, s’han realitzat diverses actua-
cions en aquest àmbit, com ho és, per
exemple, l’arranjament de l’Àrea de
Serveis dels Dos Arbres. S’ha condi-
cionat aquesta zona resolent-ne les
mancances pel que fa a l’aparcament
de vehicles, millorar-ne les condicions
d’estada vora la làmina d’aigua i pro-
veint-la d’un accés regular per a les
embarcacions, tot delimitant, també,
les zones de bany i de navegació.
Un altre aspecte potenciat des del
projecte Parc Territorial Collegats-
Terradets és la geologia i la paleonto-
logia. El Pallars Jussà, i sobretot la
zona de la Conca Dellà, conserva
importants restes paleontològiques
que ens remunten a un passat de fa
milions d’anys, moment en què la terra
era habitada pels dinosaures.
El Centre Museístic de la Conca Dellà,
a Isona, ofereix la possibilitat de des-
cobrir les empremtes de “ratjades” i
les petjades dels dinosaures, les seves
niuades d’ous i nombroses restes
òssies. A més, les diverses excava-
cions dutes a terme als diferents jaci-
ments existents aporten noves dades i
informació sobre les característiques
d’aquests éssers. Alguns dels jaci-
ments més importants del món de
petjades i d’ous de dinosaure els
podem trobar a Basturs, la Posa o els
Nerets.
Els constants processos evolutius de
la capa terrestre han convertit el pai-
satge de la comarca en un autèntic
manual geològic. D’aquesta manera,
indrets com Sant Corneli, Abella de la
Conca, Puigcercós Vell, Fígols o el
Mas de Faro són alguns dels llocs d’o-
bligada visita per part d’estudiosos
i professionals de la geologia d’arreu
del món. Aquests i altres punts estan
essent senyalitzats per donar a conèi-
xer la geologia al gran públic i des del
Museu Comarcal de les Ciències
Naturals de Tremp se’n fa difusió.
S’han senyalitzat punts d’interès geo-
lògic, com són el de Puigcercós
(Tremp), de Comiols (Isona i Conca
Dellà), dels estanys de Basturs (Isona i
Conca Dellà), de Mur (Castell de Mur),
de Santa Helena a Claret (Tremp) i
finalment de Llimiana.
Amb totes aquestes actuacions es
pretén dinamitzar el territori, apropar i
fer conèixer al major nombre de perso-
nes possible la seva història, el seu
paisatge, el seu patrimoni, la geologia,
l’esport, les tradicions, la gastronomia
i la seva gent, mostrant d’aquesta
manera el gran ventall de possibilitats
que ofereix la comarca per gaudir al
màxim d’uns dies de lleure i de tran-
quil·litat
A DALT: Carrilet. A BAIX: Windsurf al Pantà de Sant Antoni.
FOTO: Consell Comarcal del Pallars Jussà
Odèn no et deixaràindiferent
Text i fotos: Manel Martinez. Agent de Desenvolupament Local, Centre de Natura d'Odèn.
ple Prepirineu trobem aquest
espai privilegiat on la policromia
de colors grisencs de les seves
muntanyes, combinat amb el verd
fosc dels seus boscos de pins i
d’alzines, li confereixen una agradable
sensació de pau i tranquil·litat.
Poblets com Canalda, el Montnou,
Odèn, el Racó, Cambrils, Llinars, la
Móra Comtal, el Sàlzer i la Valldan es
caracteritzen per les seves masies his-
tòriques, distribuïdes de forma aleatò-
ria per tot el territori. Conformen el
municipi d’Odèn, amb una extensió
territorial de 114,40 km2 i una densitat
de població de 2,4 h./km2.
NATURA A L’ABAST DE TOTHOM
Des del mirador de Serra Seca obser-
vem a vista d’ocell que el terme
d’Odèn es situa entre dues de les tres
unitats geològiques de Catalunya: els
Pirineus i la depressió de l’Ebre. Als
Pirineus hi dominen les roques calcà-
ries, que formen relleus alts i abruptes,
i a la depressió de l’Ebre, els conglo-
merats, que ofereixen un relleu més
suau i pla on el vent i la pluja han anat
erosionant aquestes roques i han con-
tribuït a la creació de formes ben
curioses com de cargol, l’elefant i
petits monòlits de conglomerats que
recorden la muntanya de Montserrat,
d’aquí el nom de les Montserratines.
Els valors naturals i paisatgístics exis-
tents a Odèn, per la seva raresa i sin-
gularitat, han fet possible que gran
part del municipi es declari espai natu-
ral protegit, amb més de 4.000 ha.
També apareix una gran extensió del
territori inclosa dins la Reserva
Nacional de Caça del Cadí.
Destaquem l’Espai d’Interès Natural
Serres d’Odèn - Port del Comte, on
trobem una de les poblacions més
meridional de gall fer (Tetrao uroga-
llus), de picot negre (Dryocopus mar-
tius) i d’isard (Rupicapra rupicapra)
entre molts altres animals protegits. En
aquest espai es troba el Pedró de
Quatre Batlles, el punt més elevat del
municipi, de 2.383 m. d’altitud.
Conèixer-lo és a l’abast de tothom
perquè la ruta no presenta dificultats.
Durant el trajecte des dels prats de
Besies, trobarem animals i plantes que
lluiten aferrissadament per subsistir
durant les quatre estacions de l’any,
sota la neu o damunt el verd intens.
Caminant, caminant, de seguida tro-
baràs que no estàs sol, notaràs que
algú controla cada passa que fas i no
et costarà gaire identificar-lo. Qui pot
ser? Qualsevol dels nombrosos rapi-
nyaires que habiten per aquestes con-
trades, ja que el terreny escarpat afa-
voreix la nidificació d’aquestes aus. El
voltor (Gyps fulvus) i el majestuós tren-
calòs (Gypaetus barbatus) en són un
bon exemple.
Un altre important espai d’interès
natural és la Ribera Salada, una mos-
tra excel·lent de les característiques
dels rius de muntanya de la conca del
Segre. El seu peculiar interès rau a
conservar valuosos ecosistemes flu-
vials originats en fonts càrstiques (font
del Racó i de Sant Quintí) i les surgèn-
cies d’aigua salada del salí de
Cambrils. Les aigües netes de la
Ribera Salada i dels seus afluents acu-
llen una saludable població de truites
autòctones del país (Salmo trutta
fario).
La gran variabilitat d’estatges vegetals
fa que sigui una zona molt rica en bio-
diversitat. A Odèn es troben espècies
de flora tan interessants com l’orella
d’ós i la genciana groga. El pi de
Nerola és un arbre monumental majes-
tuós; abraçar-lo necessita tres perso-
nes i esbrinar-ne l’alçada és un miste-
ri tan sols conegut per les nimfes del
bosc. Les plantes medicinals són pre-
sents arreu del territori, ben conegu-
des per la gent de la contrada. Una
extensa varietat de plantes omplien el
rebost de les àvies com a veritables
farmàcies, amb el remei a punt per
prevenir i guarir qualsevol malaltia.
A la tardor, la catifa del bosc està
representada pels bolets: des de fre-
dolics fins a rovellons, passant per les
mucoses i els moixernons, i fins i tot
trobem la tan preuada tòfona, molt
estesa per les solanes d’aquestes
muntanyes, només a l’abast dels
darrers tofonaires de la contrada, que
lluiten encoratjadament amb el porc
fer per veure qui arriba primer.
EL CENTRE DE NATURA
El Centre de Natura d’Odèn és una ini-
ciativa de l’Ajuntament d’Odèn de
difusió i d’oci dels elements d’interès
natural i cultural en un entorn singular.
Es tracta d’una iniciativa que integra
en un sol equipament natura i patrimo-
ni per gaudir i per aprendre.
Des del Centre es volen donar a conèi-
xer els indrets idíl·lics d’aquest territo-
ri i divulgar el gran patrimoni natural i
cultural de què disposa el municipi a
través de visites guiades, adreçades
als escolars i obertes a tothom. Per
això hi ha un grup de monitors-guies
que us acompanyaran a descobrir els
rastres dels animals, a ensumar les
olors de les plantes aromàtiques i
remeieres, a tastar l’aigua salada del
salí de Cambrils i a deixar-se portar
per la màgia dels sorprenents paisat-
ges meravellosos
A
El municipi d’Odèn es troba al nord-oest del Solsonès, a la capça-lera de la Ribera Salada. És un territori muntanyenc que té unabellesa especial, conferida per un relleu molt trencat amb colls icingles, a cavall entre el Port del Comte i l’embassament d’Oliana.
Agenda
Dades d’interèsConsell Comarcal Solsonès
Palau Llobera, C/ Dominics, 14
25280 Solsona
Tel. 973 482 003
Oficina de Turisme del Solsonès
Ctra. de Bassella, 1
Tel. 973 482 310
Fax 973 481 933
www.turismesolsones.com
Ajuntament d'Odèn
C/ Major, s/n
25283 Odèn
Tel. 973 481 700
Fax 973 481 933
www.oden.ddl.net
Centre de Natura d’Odèn
C/ Major, s/n
25283 Odèn
Tel. 687 875 624 / 687 875 614
[ SOLSONÈS ODÈN > > SOLSONÈS ODÈN ]
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
DIADA D’ARTS I OFICIS DE LA VALL DE LORD
Mostra de treballs d’artesania i antics oficis, composicions
de flors seques...
1 de juliol
SOLSONA
V TROBADA DE GEGANTS
Concerts, balls, cercaviles i plantades de colles geganteres...
13, 14 i 15 de juliol
LLADURS
FESTA MAJOR
21 i 22 de juliol
LA COMA
FESTA MAJOR
Del 14 al 16 d’agost
CASTELLAR DE LA RIBERA,
GUIXERS, LA MOLSOSA i ODÈN
FESTA MAJOR
15 d’agost
DIVERSES POBLACIONS
FESTIVAL MÚSICA DE L’ACADÈMIA INTERNACIONAL DE
MÚSICA DE SOLSONA
Concerts de música de cambra en algunes de les esglésies
més emblemàtiques de la comarca.
Del 15 al 27 d’agost
SOLSONA
X TROBADA DE GEGANTONS I ALTRES ELEMENTS
FOLKLÒRICS INFANTILS
A la plaça de Sant Roc els infants, amb els seus elements
folklòrics, ballen i fan una cercavila.
16 d’agost
SOLSONA
APLEC D’ACORDIONISTES
Trobada d’acordionistes d’arreu del món.
1 de setembre
SOLSONA
FIRA DEL CAÇADOR
Mostra i venda d’equipament per a caçadors, menjar i com-
plements per a gossos.
2 de setembre
SOLSONA
FESTA MAJOR
Els gegants, els trabucaires i tot el folklore popular recorren
els carrers del nucli antic.
Del 7 a l’11 de setembre
PERACAMPS-LLOBERA
FIRA DE L’EMPELT
Recuperació d’una de les fires que se celebraven durant els
s. XVII i XVIII al Solsonès.
6 i 7 d’octubre
SANT LLORENÇ
DE MORUNYS
FIRA DE LA TARDOR
Exposició i venda de productes com bolets, gossos de caça,
estris per al camp, etc.
7 d’octubre
NAVÈS
FESTA DE SANT GALDERIC
Festa recuperada en honor de Sant Galderic, patró de la
pagesia a Catalunya.
14 d’octubre
ARDÈVOL
FESTA DE LES NOIES
Festa en la qual tot el protagonisme el tenen les noies del
poble, tant en l’organització com en les mateixes activitats.
20 i 21 d’octubre
DIVERSES
POBLACIONS
III JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL SOLSONÈS
Diferents restaurants de la comarca oferiran un menú
degustació, basat en una cuina marcada per les arrels tra-
dicionals de la comarca.
Octubre i novembre
COLL DE PORT Petit restaurant d'alta muntanya, a 1.660 m d'alti-tud amb espectaculars vistes a la Serra del Cadí.Està situat a la frontera que separa l'Alt Urgell delSolsonès i a tant sols 3 km de les pistes d’esquíde fons de Tuixent-La Vansa. Cuina elaboradacombinant plats tradicionals amb noves propos-tes gastronòmiques. Dia de descans, dimarts.
Ctra. de La Coma, s/nTUIXENT (Lleida)Tel. 608 130 184
125Pànxing Pirineus124 Pànxing Pirineus
Posta de sol des de Serra Seca.
Guiad’establiments
TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS
•TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA
•MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUSDE FUSTAFusta interior - Fusta exterior
•CONTROL I TRACTAMENTDE PLAGUES
Ús ambiental / Indústria alimentària
Desinfecció DesinsectacióDesratització
•VERNISSOS - LASURES
•COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DEPARQUETS (Naturals o sintètics)
•POLIMENTS I VERNISSATS DEPARQUETS
•MANTENIMENT I RESTAURACIÓDE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS
•Tot tipus de PINTURADECORACIÓ - ESTUCATSPintura Façanes amb elevadorpropi
•SORREJATS I DECAPATS DEMETALL, FUSTA I PEDRA
GI-0028S-SA
Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Coronel Molera,16 - 17520 PUIGCERDÀ
CERDANYA TRACTAMENT
TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA
LLLAR DE MUNTANYA
Av. del Segre, 4 - 17520 PUIGCERDÀ Mòbil: 606 784 560
Autèn
ticambient alpí!
Moble Massís
Decoració
Il·luminació
Cortines
Complements
Regals
Nou!
Plats de Muntanya - Cuina CasolanaLes Millors Carns a la Brasa
Ambient AcollidorRestaurant recomanat per Guies
GastronòmiquesAv. Supermolina, s/n (Antic Hotel Palace)
17537 La Molina - www.eltorb.comTel. 972 89 28 62
Establiment adherit al Circuit de Cuina Pirinenca
Pastisseria
Raval, 38
17527 Llívia
Tel. 972 89 63 24
Gil
RESTAURANT
Ctra. Supermolina, s/n - LA MOLINA - ALPTel. 972 14 50 14
R E S T A U R A N T
La Taverna dels Noguers
C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT
PUIGCERDÀ MARTINET
6 Km
LA TAVERNA DELS NOGUERS
LA SEU
N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T el. 973 38 40 20 - Dijous Tancat -
Alt UrgellHOTEL RESTAURANT ANDRIADes de 1875...Passeig Joan Brudieu, 24Tel. 973 38 03 00 - [email protected] - La Seu d’Urgell
HOSTAL FONT DEL GENILC/ Dr. Llangort, 5 - Tel. 973 38 40 [email protected] - Arsèguel
Alt EmpordàHOTEL CANYELLES PLATJAPlatja de Canyelles Petites, s/nTel. 972 25 65 00 - 04Fax 972 25 66 [email protected]
RESTAURANT TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses a Garriguella - Tel. 972 530 129Especialitat en cuina casolanaGarriguella
Baix EmpordàGOLF PLATJA DE PALSCtra. del Golf s/nTel. 972 66 77 39 www.golfplatjadepals.comPals
GOLF SERRES DE PALSCtra. de Pals a TorroellaTel. 972 63 73 75www.golfserresdepals.comPals
Berguedà
HOTEL BERGA PARK ***Ctra. de Solsona, 1A - Tel. 93 821 66 [email protected]
HOTEL QUERALTPlaça de la Creu, 4 - Tel. 93 821 06 11Berga
127Pànxing Pirineus126 Pànxing Pirineus
GUIA D’ESTABLIMENTS >[ GUIA D’ESTABLIMENTS >
VENDES - LLOGUERS -
ADMINISTRACIÓ DE FINQUES
Av. Victoriano Muñoz, 4 bxs
25520 El Pont de Suert - Boí[email protected] - www.finquesplanes.com
Tels. 973 69 06 59
678 237 800
Fax 973 69 12 13
Plaça Cabrinetty, 15 - PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 366
Tel. 972 13 61 02 Setcases �Ripoll s� Tamb ens trobar s a Camprodon!La Carena
Serveis Immobiliaris C/ Doctor Piguillem, 3 baixos • PuigcerdàTel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34
Fax 972 88 22 61www.lacarena.com [email protected]
Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques
Assessorament immobiliari Serveis administratius
HOTEL LA PERLACtra. de la Deu, 9 - Tel. 972 262 326www.laperlahotels.comOlot
HOTEL BORRELLC/ Nònit Escubós, 8 - Tel. 972 276 161www.agtat.es/borrell - [email protected]
Maresme
HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l’Església, 32Tel. 93 753 19 02 - Cabrils
RESTAURANT EL NOU BOTAVARACristòfol Colom, 76
Tel. 93 759 29 45 - Fax 93 754 06 64
[email protected] - www.noubotavara.com
Vilassar de Mar
RESTAURANT XEFLISCuina catalana, carns a la brasa, cargols a la llauna,
cuina de temporada, calçots, peix fresc, bacallà.
Camí de Vilassar de Dalt, 15
Tel./ Fax 93 750 81 95 / 93 750 89 83
www.xeflis.com - Cabrils
RESTAURANT EL RACÓ DE CAN FELIUC/ Àngel Guimerà, 41 - Tel. 937 532 916 www.elracodecanfeliu.com - Vilassar de Dalt
RESTAURANT XARETC/ Xurroia, 3 - Tel. 93 750 75 49www.restaurantxaret.com - Cabrils
RipollèsCAN JORDIBar – Restaurant – Vins i Queviures
Al costat de l’església - Tel. 972 741 370
Espinavell
RESTAURANT ANNATel. 972 727 260 - Ventolà
Cerdanya
RESTAURANT CELLER D’ALLC/ Major, s/n - Tel. 972 894 288 - All
HOSTAL RESTAURANT D’ESCADARCSC/ Rufaca, 4 - Tel. 972 144 088 Escadarcs
GarrotxaRESTAURANT CAN BASTANSCtra. de Santa Pau, km 5 - Sant Miquel Sa CotTel. 972 68 04 76 - Santa Pau
RUTES TURÍSTIQUES 4 X 4Agrobotiga (productes típics)C/ Major, 24 Tel. 972 68 00 78 - 686 61 99 68 - Santa Pau
RESTAURANT SANT MIQUELMas Colomer, s/n Tel. 972 69 01 23 - La Vall d’en Bas
RESTAURANT CAL SORDETCtra. Castellfollit a Sant Joan les FontsTel. 972 29 02 21www.calsordet.comSant Joan les Fonts
129Pànxing Pirineus128 Pànxing Pirineus
> GUIA D’ESTABLIMENTS ]GUIA D’ESTABLIMENTS >
AERO HOTELCERDANYA
RESTAURANT
Passeig Agnès Fabra, 4
17538 ALP Tels. 972 89 00 33
972 89 03 54
Fax 972 89 08 62
HOTEL
HUSA
MOIXERÓ
Completament
reformat,
acollidor,
familiar...
voldràs repetir!
(972 89 02 38)
PIZZERIA
DOLCE VITA
La nostra massa
de pizza
marca la diferència.
Cuinades al forn de
llenya... comprova-ho
tu mateix!
(972 89 04 01)
www.husamoixero.com · www.husalamontana.com · www.husa.es
PENSA EN VENDRE LA SEVA CASAO PIS?C/ Pons i Gasch Nº 4 PUIGCERDÀ / Tel. 972 88 14 45 Fax 972 88 30 35
IMMOBILIÀRIA��������� ����������������������������
TRUQUI NS!
Refugi Cap Del Rec
MENJARS CASOLANS
ESTADES PER A GRUPS
DORMIRS - BAR
Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya
Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093
www.spainmountains.info/ refugicapdelrec
Cal MateuFontanals de
CerdanyaTel. 972 890 495
Can CibatRocabruna
www.elripolles.com/
cancibat
Can Massot
Darniuswww.canmassot.com
Font del Genil
Arsèguelwww.fontdelgenil.comCasa
Gal·laVilabertran
www.casagala.com
La BatlliaSant Joan de les
Abadesseswww.labatllia.com
Hotel de la MonedaCastelló d’Empúries
www.hoteldelamoneda.com
Can BuixatSetcases
Tel. 972 136 139
Cal MartiGuixers
www.calmartircp.com
JA TENIM GUANYADORS DELSORTEIG D’11 ESTADES
LesCabanasses
Les Cabanasseswww.lescabanasses.com
en turismes rurals i hotels amb encant
Judi
th
Rodeja
Ramon Orriols
Nuri Verard
Ivet
teC
ol
omer
Raq
ue
l Torralba
Mar
cos Arias
M
. José Espuny
Núria
Sald
ons
Erika Fernández
Gemma Castro
Jose
Lui
sPed
raza
GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ
Cal ReixacSant Joan de les
Abadesseswww.elreixac.com
El tr
en g
roc
· C
am
ins d
’aig
ua
· M
useu d
els
Sants
d’O
lot
REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA
EXEMPLAR
GRATUÏT
EXEM
PLA
RG
RA
TU
ÏT7 estiu/tardor de juliol a octubre de 20077
El tren grocFent via per la muntanya pirinenca
Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals
Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants
El tren grocFent via per la muntanya pirinenca
Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals
Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants
esti
u/ta
rdor
200
7