Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · La metodologia de treball s’ha...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Vacarisses

Document I

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Març 2012

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Gerència de Serveis de Medi Ambient

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic

i Sostenibilitat

Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg. 2

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Vacarisses

Document I

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Març 2012


Josep Mª Ortiz Prat Assessor Energètic

Núm. de col·legiat: 20.734

C/ Torrent del Llort, 32 - 08233 Vacarisses

Mòbil:636 00 75 52- Fix: 93 828 07 00

[email protected]


Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de Vacarisses

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

EQUIP REDACTOR:

JOSEP Mª ORTIZ PRAT - Assessor Energètic

Enginyer Tècnic Industrial, especialitzat en Instal�lacions

Tècnic certificat per EVO segons protocol CMVP

Ajuntament de Vacarisses; Responsable seguiment PAES

Eva Navarro, Tècnica municipal de Medi Ambient.

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Salvador Fuentes Bayo, Tècnic del Programa de Suport Ambiental Local/ Gerència de Serveis de Medi Ambient/ Àrea de Territori i Sostenibilitat


Índex

1 Introducció i Marc general .................................................................................................... 7

1.1 Marc General ................................................................................................................. 7

1.2 Característiques del municipi ...................................................................................... 10

1.3 Organigrama municipal i descripció de competències ............................................... 11

2 Avaluació d’emissions. Inventari ......................................................................................... 13

2.1 Metodologia emprada per l’avaluació d’emissions del municipi ................................ 13

2.1.1 Factors d’emissió ................................................................................................. 16

2.2 Resum de les emissions de GEH del Municipi ............................................................. 19

2.3 Avaluació de les Emissions de GEH del municipi......................................................... 21

2.3.1 Consum i emissions totals del municipi per fonts ............................................... 21

2.3.2 Consum i emissions totals del municipi per sectors ........................................... 25

2.3.3 Consum i emissions del sector primari ............................................................... 28

2.3.4 Consum i emissions del sector industrial ............................................................ 31

2.3.5 Consum i emissions del sector domèstic ............................................................ 33

2.3.6 Consum i emissions del sector serveis ................................................................ 35

2.3.7 Consum i emissions del sector transports........................................................... 38

2.3.8 Sector residus ...................................................................................................... 41

2.3.9 Depuració d'aigües .............................................................................................. 45

2.3.10 Taula resum de punts forts i punts febles a nivell de municipi .......................... 46

2.4 Emissions de GEH a nivell ajuntament ........................................................................ 48

2.4.1 Dades energètiques de partida i avaluació de les emissions globals .................. 48

2.4.2 Consum elèctric ................................................................................................... 48

2.4.3 Consum de Gasoil C calefacció. ........................................................................... 54

2.4.4 Avaluació de les emissions .................................................................................. 54

2.4.5 Taula resum de punts forts i punts febles a nivell d’ajuntament ........................ 57

3 Diagnosi ............................................................................................................................... 60

3.1 Projecció dels consums i emissions del Municipi per al període 2012/2020.............. 63

3.2 Punts forts i punts febles detectats en la Diagnosi del municipi ................................ 65

3.3 Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions

municipals ............................................................................................................................... 66

3.4 Estratègia energètica................................................................................................... 66

4 Pla d’Acció ........................................................................................................................... 68


4.1 Fitxes Pla d’Acció ......................................................................................................... 68

4.2 Actuacions i resultats per al sector transports .......................................................... 178

4.3 Actuacions i resultats per al sector Domèstic ........................................................... 181

4.4 Actuacions i resultats per al sector Serveis ............................................................... 188

4.5 Actuacions i resultats per a l’àmbit de l’Ajuntament ................................................ 191

4.6 Situació final del municipi ......................................................................................... 198

4.7 Resum del Pla d’acció ................................................................................................ 203

4.8 Taula tècnica del Pla d’acció...................................................................................... 204

5 Pla de seguiment ............................................................................................................... 211

5.1 Sistema d’indicadors ................................................................................................. 211

5.2 Sistema de gestió continuada del pla ........................................................................ 213

5.2.1 Avaluació de la implementació del PAES .......................................................... 214

5.2.2 Programació anual ............................................................................................ 214

5.3 Marc de relació dels agents implicats ....................................................................... 215

6 Pla de participació ............................................................................................................. 216


1 Introducció i Marc general

1.1 Marc General

La Comissió europea ha posat en marxa el anomenat "Pacte d'alcaldes/esses", una iniciativa molt potent com a mecanisme de participació del món local en la lluita contra l'escalfament del planeta.

El desafiament de la crisi energètica i climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania. És per això que s’ha considerat que les ciutats han de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços.

El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats que s'hi adhereixin d'aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables.

En concret els objectius comunitaris que es traslladen a l’escala local, i el compliment dels quals s’ha de satisfer a l’any 2020 en relació a l’any base (2005), són els següents:

Reduir un mínim del 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi.

Reduir el consum energètic del municipi en un 20%.

Assolir una contribució de fonts d’energia renovable a l’energia subministrada al municipi de com a mínim el 20%.

I per assolir aquest objectiu estratègic de reducció d’emissions els municipis adherits també es comprometen a dur a terme les següents accions operatives:

Elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’Adhesió al Pacte.

Elaborar un informe biennal per l’avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l’Energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment del Pla d’Acció i a participar (en els temps que es consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes per l’Energia sostenible a Europa.

La metodologia de treball s’ha basat en la cerca i presa de dades energètiques i estadístiques del municipi, el seu tractament i la seva posterior anàlisi i diagnosi. Finalment també s’ha dut a terme treball de camp realitzant 10 miniauditories energètiques a 10 equipaments que destacaven pel seu consum. Amb tot això s’ha elaborat el conseqüent pla d’acció.


O

bje

tiiu

sA

ctiv

itats

Res

ulta

ts

Més en detall la metodologia general del projecte és la següent:

• Definir la planificació en detall: Persones implicades, rols,

compromisos i objectius de les tasques • Anàlisis de dades qualitatives/quantitatives a través de

documents, informes i factures • Identificació i selecció d’equipaments susceptibles d’estudi

en detall

• Seleccionar les propostes tècniques analitzades • Elaborar un pla de comunicació intern-extern a través

de diferents plataformes de divulgació • Establir un Pla de Seguiment a través de la creació

d’un Comitè

• Llançament de projecte • Recollida i anàlisi de les dades facilitades pel municipi • Anàlisi de l’entorn : visites a instal�lacions / equipaments • Recollida de dades qualitatives/quantitatives a través de

documents, informes i factures • Entrevistes / Workshops amb els departaments involucrats

(bàsicament intervenció i manteniment) • Auditories energètiques dels equipaments seleccionats • Recerca i propostes tècniques de millora

• Analitzar la viabilitat de les solucions tècniques proposades

• Avaluar Beneficis i Costs • Accions de divulgació i sensibilització • Dissenyar una metodologia simple i efectiva com a

eina operativa per realitzar seguiment de l’avanç de millores

• Metodologia i planning detallat de treball : visibilitat global del projecte

• Proposta de solucions tècniques associades als equipaments seleccionats pendent de l’estudi de viabilitat

• Visió general de l’estalvi potencial segons millores proposades

• Redacció d’un Pla d’Acció recollint les millores aprovades, activitats i recursos necessaris de cara a poder complir objectius establerts

- Pla d’ implantació : calendari - Equip de treball

Diagnòstic Disseny Pla d’Acció

Llençament del Projecte Pla de Comunicació Pla de SeguimentPla de Viabilitat

4 5 6Anàlisis de les

Dades

Identificaciód’Equipaments

1 3

Recollida d’Informació

2


La influència de l’activitat humana sobre el clima es posa de manifest a l’escena política a la 1a Conferència Mundial del Medi Ambient Humà a Estocolm, l’any 1972. Des de llavors, la comunitat internacional encapçalada per les Nacions Unides i la Unió Meteorològica Mundial enceta un llarg procés d’anàlisi i investigació.

La Cimera de Rio de 1992 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament) dóna un impuls definitiu a la necessitat d’abordar aquest problema global que no admet solucions pal�liatives sinó únicament preventives. Es defineix i s’obre a la signatura el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que es concreta en el Protocol de Kyoto (1997) com a instrument per establir compromisos per a la reducció d’emissions en els països industrialitzats.

La Unió Europea (UE) el signa l’any 1998 i inicia un procés de lideratge polític i legislatiu en aquest àmbit que manté fins avui. L’any 2002, la UE ratifica el Protocol de Kyoto.

Per la seva banda, el Parlament espanyol, per unanimitat, ratifica el Protocol de Kyoto també l’any 2002 i assumeix el repartiment de compromisos de reducció que la UE planteja entre els seus Estats membres.

L’any 2005 és el primer any de funcionament del mercat de drets d’emissió europeu, com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE. Això permet que dins els inventaris d’emissions es pugui diferenciar per primera vegada aquelles que provenen dels sectors sotmesos a la Directiva del mercat de drets d’emissions de la resta d’emissions (anomenades dels sectors difusos).

L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan de asignaciones y la Estrategia española del cambio climático y energía limpia, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a la Directiva del mercat d’emissions).

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (aprovat el 30 de setembre de 2008) és el primer document que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya.

Simultàniament, l’any 2008, la comunitat internacional i la UE estan ja treballant intensament per fixar nous compromisos de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020. La darrera Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP 13, Bali) va establir el full de ruta de Bali, on tots els signants del conveni, inclosos els EUA, es comprometien a establir, abans de l’any 2009, compromisos de reducció per al període 2013-2020.

Aquest llarg procés configura un marc molt clar i molt reglat que emmarca l’acció per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle en els propers anys.

El compromís d’Espanya per al compliment del Protocol de Kyoto és no augmentar les seves emissions per sobre del 15% respecte a l’any base. Atès que les seves emissions estan molt lluny d’aquest compliment, Espanya ha proposat a


la UE, la qual ja l’ha aprovat, un pla per complir el compromís del Protocol de Kyoto basat en un increment d’un 37% de les emissions sobre l’any base, que correspon als percentatges següents:

15% d’increment d’emissions gratuït segons el compromís del Protocol de

Kyoto

2% a compensar per creixement d’embornals (boscos, principalment)

20% de drets d’emissió que Espanya comprarà per compensar l’excés

d’emissions difuses de tot l’Estat mitjançant els mecanismes de flexibilitat

del Protocol de Kyoto.

L’augment de les emissions dels anomenats sectors difusos és molt difícil de controlar, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Tot i això, el Govern de Catalunya té un gran espai competencial per treballar en les mesures de lluita contra el canvi climàtic en els anomenats sectors difusos com ara la mobilitat, els residus, l’agricultura, el sector residencial, el comercial, la construcció o la indústria i l’energia no inclosa a la Directiva europea de comerç de drets d’emissió. Per aquest motiu, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012 centra les seves mesures en aquests sectors difusos.

1.2 Característiques del municipi El terme municipal de Vacarisses es troba emplaçat al nord de la comarca del Vallés Occidental.

En l’actualitat, Vacarisses té aproximadament 6.300 habitants i ocupa una superfície de 40,54 km².

Figura 1.1 Pla general del municipi de Vacarisses.

La característica urbana dominant del municipi és de dispersió de baixa densitat. Des d’una punt de vista aeri es poden distingir amb claredat quatre grans agrupacions urbanes i unes altres sis molt més petites i disseminades per la part central i nord occidental del terme.

Està constituït per dues parts ben diferenciades: la zona residencial, formada majoritàriament per cases unifamiliars amb una baixa densitat de població (un 90 % de la vila està constituïda per aquesta tipologia d’habitatges) i una distribució


molt dispersa i la zona del nucli històric emplaçada al centre de la vila ocupant només el 10 % de l’extensió total del terme municipal i Figura 1.1).

Analitzant el sector industrial, no és l’activitat que més predomina, si no que el sector de la construcció i el de serveis, son els més destacats. El segueix a distància el sector dels professionals i artistes.

Taula 1.2: Dades IDESCAT relatives al sector industrial de Vacarisses

1.3 Organigrama municipal i descripció de competències L’organigrama municipal s’estructura com es mostra a continuació:

Nom Càrrec Partit Polític

Salvador Boada i Guàrdia Alcalde Unió Independent per Vacarisses

Josep Maria Gibert i 1r tinent d'alcalde Unió Independent per Vacarisses

Salvador Martín i Martín 2n tinent d'alcalde Unió Independent per Vacarisses

Pedro Roque Serna i 3r tinent d'alcalde Veïns per Vacarisses

Anna Singla i Sangrà Regidora Unió Independent per Vacarisses

Martí Llorens i Morraja Regidor Unió Independent per Vacarisses

Lluís Alburquerque i Regidor Unió Independent per Vacarisses

Eva Arambarri Viladerrams Regidora Veïns per Vacarisses

Carles Canongia i Gerona Regidor a l'oposició Partit dels Socialistes de

Laura Sánchez i López Regidora a Partit dels Socialistes de

Antoni Masana i Ubach Regidor a l'oposició Esquerra Republicana de

Ricard Reollo i Bonet Regidor a l'oposició Convergència i Unió

Mariano Méndez i Rudilla Regidor a l'oposició Partit Popular

Les àrees que estaran directament relacionades amb la gestió i l’execució de les accions que es considerin importants amb l’objectiu d’assolir la reducció d’emissions


explicitada en l’apartat anterior són la regidoria d’Hisenda, Via Pública i la d’Urbanisme Medi Ambient i Habitatge.

És recomanable crear una comissió que aglutini de forma transversal totes les àrees involucrades en la gestió i execució del PAES. A tall d’exemple, podria ser una àrea tècnica de gestió i serveis.


2 Avaluació d’emissions. Inventari

2.1 Metodologia emprada per l’avaluació d’emissions del municipi

Les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle hom les expressa en emissions de CO2 equivalents segons la següent expressió:

ONCHCOeqCOGEH 2422 29825. ++== Eq. 2.1

Els sectors emissors i les fonts energètiques emissores que es tenen en compte en l’inventari d’emissions es poden veure en l’esquema de la figura 2.1.

Figura 2.1: Emissions per fonts i sectors que es tenen en compte en l’inventari

Així les emissions que es consideren i s’analitzen són:

Les degudes al sector primari. Per al càlcul de les emissions de l’esmentat sector es té en compte les diferents fonts energètiques que consumeix i es multipliquen pel corresponent factor d’emissió. S’exclou doncs emissions com ara les de N2O dels sols agrícoles, les de la fermentació entèrica, les provinents del cremat de residus agrícoles, etc.

Les degudes a la indústria. Per al càlcul de les emissions de l’esmentat sector es té en compte les diferents fonts energètiques que consumeix i es multipliquen pel corresponent factor d’emissió. S’exclouen, doncs, les emissions directes a l’atmosfera degudes a processos industrials.


Les degudes al sector serveis. Per al càlcul de les emissions de l’esmentat sector es té en compte les diferents fonts energètiques que consumeix i es multipliquen pel corresponent factor d’emissió. Aquest sector inclou les emissions gestionades per l’Ajuntament.

Les degudes al sector domèstic. Per al càlcul de les emissions de l’esmentat sector es té en compte les diferents fonts energètiques que consumeix i es multipliquen pel corresponent factor d’emissió.

Les degudes al sector transport. Inclou les emissions del consum de combustibles líquids del parc de vehicles del Municipi (turismes, motocicletes, camions, furgonetes, autobusos, tractors i vehicles municipals).

Les degudes a la depuració, potabilització, dessalinització i bombament d’aigua. Cal tenir en compte que les emissions causades pel bombament d’aigua també estan incloses dintre del sector serveis.

Les degudes al transport i tractament de residus. Cal tenir en compte que les emissions causades pel transport dels residus també estan incloses dintre del sector transport.

Les causades per l’Ajuntament. Cal tenir en compte que aquestes estan incloses dintre del sector serveis i es poden desglossar en:

o Enllumenat públic

o Semàfors

o Equipaments municipals (Edificis d’Ensenyament, Edificis Corporatius, Poliesportius, Centres Socials, etc.)

o Flota de vehicles municipals, flota de vehicles de serveis externalitzats i transport públic.

Així doncs per tal de realitzar el còmput global d’emissions cal sumar les emissions de tots els sectors (primari, industrial, serveis, domèstic i transport) més les emissions del tractament de residus (la part del transport de residus s’inclou dins del transport) més les emissions del cicle de l’aigua (ETAP, EDAR sense el bombeig ja que està inclòs dins del sector serveis). En el cas que hi hagués producció d’energia amb renovables es restarien les emissions estalviades de l’anterior suma, però no és el cas del Municipi de Vacarisses.

Les dades amb les quals s’ha partit per al càlcul de les emissions anteriorment anomenades són bàsicament de consums energètics, de consum d’aigua, de generació de residus així com d’altres de caire estadístic com ara la població, el parc de vehicles etc. Generalment es disposen per als anys compresos entre el 2005 i el 2009 a excepció de les proporcionades per l’Ajuntament que només es disposen per a l’any 2005 i 2010.

Per últim, s’han dut a terme diverses aproximacions les quals apareixen totes detallades en la fulla de càlcul d’emissions en els diferents apartats on ha estat


utilitzada alguna aproximació. L’esmentada fulla de càlcul es pot trobar adjuntada en el Document IV:Annexos.


2.1.1 Factors d’emissió

Els factors d’emissió i els factors de conversió que han estat utilitzats es presenten en les taules que venen a continuació.

Combustible Factor de conversió

[TJ/kWh PCS]

Emissions CO2 [tCO2/TJ]

Emissions CH4 [tCH4/TJ]

Emissions N2O [tn2O/TJ]

Gas Natural (en kWh)

0,0000033 56 0,0025 0,0009

Combustible Factor de conversió [GJ/kWh]

Emissions CO2 [tCO2/GJ]

Emissions CH4 [tCH4/GJ]

Emissions N2O [tn2O/GJ]

GLP (en kWh) 0,0036 0,065 0,0000015 0,0000025

Combustible Factor de conversió

[GJ/t]

Emissions CO2 [tCO2/GJ]

Emissions CH4 [tCH4/GJ]

Emissions N2O [tn2O/GJ]

Gasoil C (en tones) 42,40 0,073 0,0000035 0,0000007

Fueloil (en tones) 40,18 0,076 0,0000070 0,0000015

Carbó (en tones) 25,53 0,101 0,00045 0,0000014

Taula 2.1: Factors de conversió i factors d’emissió de diferents combustibles

Combustible Densitat [t/m3]

Valor calorífic net - VCN -

[TJ/t]

Emissions CO2 [tCO2/TJ]

Emissions de CH4

[tCH4 / TJ]

Emissions de N2O

[t N2O/TJ]

Gasoil A 0,83 0,04 73,70 0,00 0,00

Gasoil B 0,85 0,04 73,70 0,00 0,00

Benzina 0,75 0,04 69,00 0,03 0,00

Biodiesel Factor del gasoil A - % Biodiesel

Taula 2.2: Factors de conversió i factors d’emissió de diferents combustibles líquids


Emissions en grams de CO2 per kWh d'energia produïda segons mix elèctric estatal

Any Factor Emissió gr. CO2/kWh

2000 465

2001 408

2002 468

2003 403

2004 417

2005 481

2006 434

2007 443

2008 390

2009 270

Mitja 418

Taula 2.3: Factors d’emissió de l’energia elèctrica

Així doncs per a calcular les emissions de GEH només cal multiplicar cada font energètica pel seu corresponent factor d’emissió i aplicar la fórmula de l’equació 2.1.

A continuació es mostra una comparativa de les emissions de les diferents fonts energètiques on s’hi pot apreciar l’elèctrica com la font amb un major factor d’emissió seguida pel carbó i en última posició el GLP. L’elevada emissió de l’ús de l’electricitat és degut a que és una font d’energia no primària, és a dir, que s’ha obtingut mitjançant un procés de transformació, el qual emet gasos d’efecte hivernacle, i amb una eficiència associada actualment no molt elevada. És aquesta baixa eficiència en l’obtenció de l’energia elèctrica la que causa que el seu ús repercuteixi en elevades emissions a l’ambient.

No obstant els elements consumidors d’energia elèctrica, com ara els motors elèctrics, són molt més eficients que els elements consumidors de combustibles, com ara els motors tèrmics, de manera que en certs casos és recomanable l’ús d’energia elèctrica en substitució dels combustibles i ho és en tot cas si aquesta ha estat obtinguda a partir de fonts d’energia renovable (eòlica, fotovoltaica, etc.).

Comparativa de factors emissió


Electricitat 417,90

Carbó 363,60

Fueloil 273,60

Gasoil A 265,32

Gasoil B 265,32

Gasoil C 262,80

Benzina 248,40

GLP 234,00

Gas Natural 184,80

Taula 2.4: Comparativa entre els diferents factors d’emissió


Els factors d’emissió associats als residus es mostren a les taules de tot seguit.

Emissions de CO2 eq. d'1 tona de Residus Municipals en funció del tractament

Tractament Factor emissió [gr CO2 eq.]

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs

1tn RM 744.668,14

Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs

1tn RM 1.241.113,56

Incineració 1tn RM 2.203.000,00

Metanització 1tn RM 440.000,00

Compostatge (tones de FORM) 1tn RM 320.000,00

Font: Diputació de Barcelona Taula 2.5: Factors d’emissió associats al tractament de residus

Emissions lligades al reciclatge de residus

Material Estalvi en kg de CO2eq. per tona de residu reciclada

Mitjana

Paper -418,18 -264,7

Cartró -111,22

Vidre -667,69

HDPE (tots els colors) -2102,66 -1.513,42 PET -1236,22

LDPE film -1201,38

Tetrabric 7,82

Llaunes (acer i alumini) -615,72 Font: Diputació de Barcelona

Taula 2.6: Factors d’emissió associats al reciclatge de residus


2.2 Resum de les emissions de GEH del Municipi

A continuació es presenta el consum energètic total del municipi, les emissions per habitant i totals del mateix i la intensitat energètica per als anys compresos entre el 2004 i el 2009.

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Consum energètic (kWh) 90.667.325,04 100.284.387,71 107.406.646,20 108.410.181,59 107.156.025,26 107.340.150,98

Consum energpetic per habitant (kWh/habitant) 23.064,70 21.872,05 21.133,68 20.018,32 20.667,82 19.594,83

Emisions CO2 (Tn CO2 eq( 29.202,92 34.507,31 35.110,77 35.369,14 32.933,08 28.700,38

Emisions CO2 per habitant (tnCO2eq/hab) 7,43 7,51 6,89 6,51 6,33 5,20 Intensitat energètica (kWh/PIB) 0,89 0,82 0,71 0,69 0,66 0,71

Taula 2.7: Consum energètic, emissions i intensitat energètica de Vacarisses

En la següent gràfica es pot apreciar una tendència constant creixent en l’evolució del consum d’energia final.

Figura 2.2: Evolució del consum d’energia final de Vacarisses

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Consum Total

Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transports


Pel que fa a la intensitat energètica s’aprecia una tendència oscil�lant. Sembla que en els últims anys el nivell d’eficiència va pujant i el municipi es capaç de generar més riquesa per kWh d’energia consumit. Tot i així i per tal d’assegurar el manteniment d’aquesta tendència no s’ha d’abaixar la guàrdia i seguir incrementant l’eficiència.

Figura 2.3: Evolució de la intensitat energètica de Vacarisses

En l’evolució de les emissions de Vacarisses s’aprecia encara amb més claredat relació amb la tendència de comportament del consum energètic, però en els últims anys hi ha una clara reducció degut a les mesures d’eficiència aplicades en tots els sectors.

Figura 2.4: Evolució de les emissions de Vacarisses

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

2004 2005 2006 2007 2008 2009

kWh/PIBkWh/PIBkWh/PIBkWh/PIB Evolució de la Intensitat energètica a VacarissesEvolució de la Intensitat energètica a VacarissesEvolució de la Intensitat energètica a VacarissesEvolució de la Intensitat energètica a Vacarisses

0

10.000

20.000

30.000

40.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

tn CO2 eq.tn CO2 eq.tn CO2 eq.tn CO2 eq. Evolució de les emissions de CO2 a VacarissesEvolució de les emissions de CO2 a VacarissesEvolució de les emissions de CO2 a VacarissesEvolució de les emissions de CO2 a Vacarisses


2.3 Avaluació de les Emissions de GEH del municipi

2.3.1 Consum i emissions totals del municipi per fonts

A continuació es mostren les taules dels consums i emissions (totals i per càpita) per als anys que van des del 2004 al 2010 diferenciats per fonts d’energia.

Font

2004 2005 2006

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

tnCO2eq tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])


Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])


Electricitat 33.506.866,0

0 13.972,36 3,55 36.180.920,00 17.403,02 3,79 38.542.475,0

0 16.727,43 3,28

GLP 1.365.271,64 323,32 0,08 1.497.590,80 354,65 0,08 1.389.826,18 329,13 0,06

Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Gasoil B 401,57 1.294,38 0,32928 475,38 1.532,28 0,33368 499,37 1.609,60 0,31598

Gasoil C 1.353,17 4.205,31 1,07 1.573,14 4.888,93 1,06 1.720,83 5.347,93 1,05

Fueloil 113,30 348,80 0,09 190,91 587,75 0,13 92,16 283,74 0,06

Gasolines 860,09 2.696,81 0,69 868,83 2.724,22 0,59 894,16 2.803,63 0,55

Gasoil A 1.973,75 6.361,92 1,62 2.176,81 7.016,45 1,53 2.484,84 8.009,29 1,57

TOTAL Combustibles líquids

4.701,88 14.907,23 3,79 5.285,08 16.749,63 3,65 5.691,36 18.054,20 3,54

TOTAL 29.202,92 7,43 37.683.795,8 34.507,31 7,51 35.110,77 6,89

Font

2007 2008 2009

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])


Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])


Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])


Electricitat 36.442.395,00 16.143,98 2,97 36.702.000,00 14.313,78 2,81 36.501.500,00 9.855,41 1,81

GLP 1.342.305,00 317,88 0,06 1.292.590,00 306,11 0,06 1.193.160,00 282,56 0,05

Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Gasoil B 526,95 1.698,50 0,31274 524,06 1.689,19 0,33160 505,18 1.628,33 0,29982

Gasoil C 1.851,52 5.754,06 1,06 1.977,10 6.144,35 1,07 1.970,03 6.122,38 1,05

Fueloil 77,54 238,72 0,04 51,45 158,38 0,03 34,97 107,65 0,02

Gasolines 869,62 2.726,70 0,50 831,95 2.608,58 0,51 817,29 2.562,60 0,47

Gasoil A 2.633,76 8.489,30 1,56 2.598,51 8.375,69 1,64 2.735,25 8.816,45 1,62

TOTAL Combustibles líquids

5.959,39 18.907,28 3,48 5.983,07 18.976,19 3,59 6.062,72 19.237,41 3,46

TOTAL 35.369,14 6,51 33.596,08 6,46 29.375,38 5,33

Taula 2.9: Consum i emissions del municipi per fonts

Cal destacar el predomini del consum de gasoil C, al no disposar el municipi de Gas Natural i, en conseqüència, del consum tèrmic. Aquest Gasoil C és principalment demandat pel sector Domèstic i de serveis els quals tenen un consum majoritari d’aquest combustible. A continuació d’aquest consum es situaria

Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

l’energia elèctrica i seguidament els combustibles líquids el més consumit és el Gasoil A (gasoil usat en el sector transport) seguit per les gasolines (també usades en el sector transport) i el gasoil B (Usat en el sector primari).figura 2.5 per a l’any 2005Catalunya per fonts on s’hi pot apreciar una marcada diferència pel que fa al consum de Gas Natural en detriment de la electricitat

Cal comentar en aquest punt que Natual ni de GLP canalitzat, de Gasoli C i de electricitat.

Figura 2.5: Consum d’energia final de

Figura 2.6: Consum d’energ

51%

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

l’energia elèctrica i seguidament els combustibles líquids per automociócombustibles líquids el més consumit és el Gasoil A (gasoil usat en el sector transport) seguit per les gasolines (també usades en el sector transport) i el gasoil B (Usat en el sector primari). Tot el que s’esmenta també es pot aprec

per a l’any 2005 i comparar-ho amb el consum d’energia final de Catalunya per fonts on s’hi pot apreciar una marcada diferència pel que fa al

Gas Natural en detriment de la electricitat.

Cal comentar en aquest punt que Vacarisses no diposa de subministre de canalitzat, però que alternativament, es consumeix més quantitat

de Gasoli C i de electricitat.

: Consum d’energia final de Vacarisses per fonts any 2009

: Consum d’energia final a Catalunya per fonts any 2007Font: ICAEN

48%

1%

Electricitat

GLP

Combustibles

líquids

(gasolina, gasoil..)

Pàg. 22

utomoció. Dintre dels combustibles líquids el més consumit és el Gasoil A (gasoil usat en el sector transport) seguit per les gasolines (també usades en el sector transport) i el gasoil

també es pot apreciar en la ho amb el consum d’energia final de

Catalunya per fonts on s’hi pot apreciar una marcada diferència pel que fa al

subministre de Gas , es consumeix més quantitat

per fonts any 2009

ia final a Catalunya per fonts any 2007

(gasolina, gasoil..)


Pel que fa a les emissions combustibles líquids amb un predomini (consum (51%). Això és degut al seu elevat factor d’emiste el la electricitat, molt més baixen les emissions, degut a que el mix elèctric actual te moltes menys emisassociades.

Figura 2.7: Emissions de les diferents fonts ener

En quant a l’evolució temporal de2.8 com l’electricitat i els combustibles líquids paral�lela i a la alça. Tl’evolució del consum total

Figura 2.8: Evolució temporal

67%

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

90.000.000

100.000.000

kWhkWhkWhkWh

Consum Total


emissions es té que la majoria són causades per amb un predomini (67%) que no tenia en el gràfic de

%). Això és degut al seu elevat factor d’emissió, en detriment del que , molt més baix. També cal destacar com la electricita

ions, degut a que el mix elèctric actual te moltes menys emis

: Emissions de les diferents fonts energètiques any 200

En quant a l’evolució temporal del consum energètic hom pot observar en la figuras combustibles líquids evolucionen d’una forma quasi bé

paral�lela i a la alça. Tanmateix aquesta evolució d’ambdues fonts deterl’evolució del consum total.

: Evolució temporal del consum de les diferents fonts energètiques de

Vacarisses

32%

1%

Electricitat

GLP

TOTAL

Combustibles

líquids

Electricitat GLP Combustibles líquids

Pàg. 23

la majoria són causades per l’ús de tenia en el gràfic de

, en detriment del que lectricitat perd pes

ions, degut a que el mix elèctric actual te moltes menys emissions

gètiques any 2009

consum energètic hom pot observar en la figura evolucionen d’una forma quasi bé

aquesta evolució d’ambdues fonts determina

de les diferents fonts energètiques de

Electricitat

Combustibles

Combustibles líquids


En les emissions destaca l’estancament en les emissions dels combustibles líquids, degut a una millora en la tecnologia, i una baixada clara de les emissions en Electricitat, degut a una reducció de les seves emissions associades per una millora en el mix elèctric.

Figura 2.9: Evolució temporal de les emissions de les diferents fonts energètiques

de Vacarisses

0

1

2

3

4

5

6

7

8

tnCO2eq/hab.tnCO2eq/hab.tnCO2eq/hab.tnCO2eq/hab.

Emissions totals Electricitat GLP Combustibles líquids


2.3.2 Consum i emissions totals del municipi per sectors

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per als anys que van des del 2005 al 2009 diferenciats sectors.

Sector

2004 2005 2006

tnCO2eq tnCO2eq/hab

. tnCO2eq tnCO2eq/hab

. tnCO2eq tnCO2eq/hab

.

Primari 1.315,54 0,33 1.551,99 0,34 1.627,47 0,32

Industrial 6.259,51 1,59 7.142,94 1,56 6.533,41 1,28

Domèstic 7.619,64 1,94 9.247,37 2,01 9.609,17 1,89

Serveis 4.949,48 1,26 6.824,33 1,49 6.527,79 1,28

Transports 9.058,74 2,30 9.740,67 2,12 10.812,93 2,12

Residus (Només tractament) -159,45 -0,04 -217,07 -0,05 -274,82 -0,05

Aigua (potabilització + depuració)

- - 150,60 0,03 - -

TOTAL 29.043,47 7,39

34.440,84 7,50

34.835,95 6,84

Sector

2007 2008 2009

tnCO2eq tnCO2eq/hab. tnCO2eq tnCO2eq/hab. tnCO2eq tnCO2eq/hab.

Primari 1.715,53 0,32 1.705,36 0,33 1.642,95 0,30

Industrial 5.756,66 1,06 4.826,40 0,95 3.069,10 0,57

Domèstic 10.521,84 1,94 10.711,28 1,97 9.612,93 1,69

Serveis 6.159,11 1,13 5.368,77 1,05 3.671,35 0,68

Transports 11.216,00 2,07 10.984,27 2,16 11.379,05 2,10

Residus (Només tractament) -306,68 -0,06 -337,10 -0,07 -346,57 -0,06

Aigua (potabilització + depuració) - 0,03 - - 187,00 0,00

TOTAL 35.062,47 6,49 33.258,98 6,39 29.215,80 5,26

Taula 2.10: Consum i emissions del Municipi per sectors


Cal destacar el fort predomini del sector domèstic i la poca rellevància del sector que s’ha esmentat també es pot apreciar en la figura comparar-ho amb el consum d’energia final de Catalunya per sectors on s’hi poden apreciar diferències en el sector sector transports i domèstic tenen un pes específic mototal.

Figura 2.10: Consum d’energia final de

Figura 2.11: Consum d’energia final a Catalunya per sectors

37%


predomini del sector transports seguit de ben apoca rellevància del sector primari i industrial

esmentat també es pot apreciar en la figura 2.10 per a lho amb el consum d’energia final de Catalunya per sectors on s’hi poden

apreciar diferències en el sector domèstic i industrial. En el cas de sector transports i domèstic tenen un pes específic molt important en el consum

: Consum d’energia final de Vacarisses per sectors any 200

: Consum d’energia final a Catalunya per sectors

Font: ICAEN

6%

16%

14%

27%

37%Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transports

Pàg. 26

de ben a prop pel industrial. Tot el

per a l’any 2005 i ho amb el consum d’energia final de Catalunya per sectors on s’hi poden

En el cas de Vacarisses el lt important en el consum

per sectors any 2005

: Consum d’energia final a Catalunya per sectors

Industrial

Domèstic

Transports


Pel que fa a les emissionsrespecte la gràfica de consumfont energètica és l’elèctrica, la qual té un elevat factor d’emissió. En la mateixa línia s’observa com la resta de sectors disminueixen en pes a causa de que el seu consum majoritari no és e

Figura 2.12: Emissions de

Pel que fa a l’evolució del consum energètic caltransports i els sector domèstic comdetermina l’evolució del concreixent en un primer període, y decreixent en l última part de l’estudimateixos comentaris són aplicables

Figura 2.13: Evolució del consum energètic

20%

28%

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2004 2005

tnCO2eqtnCO2eqtnCO2eqtnCO2eq


Pel que fa a les emissions cal destacar com el sector serveis guanya en pes ràfica de consum (del 14% al 20%) degut a que la seva principal

font energètica és l’elèctrica, la qual té un elevat factor d’emissió. En la mateixa la resta de sectors disminueixen en pes a causa de que el seu

consum majoritari no és elèctric.

: Emissions de Vacarisses per sectors any 2005

Pel que fa a l’evolució del consum energètic cal tornar a remarcar com els transports i els sector domèstic com els principal consumidors i, en conseqüència, determina l’evolució del consum total del Municipi, el qual, té una tendència

en un primer període, y decreixent en l última part de l’estudisón aplicables per a l’evolució de les emissions (figura 2.14)

: Evolució del consum energètic per sectors de Vacarisses

4%

20%

27%

-1%

0%

Primari

Industrial

Domèstic

Serveis

Transports

Residus (Només tractament)

Aigua (potabilització +

depuració)

2006 2007 2008 2009

Pàg. 27

tor serveis guanya en pes ) degut a que la seva principal

font energètica és l’elèctrica, la qual té un elevat factor d’emissió. En la mateixa la resta de sectors disminueixen en pes a causa de que el seu

per sectors any 2005

tornar a remarcar com els i, en conseqüència,

sum total del Municipi, el qual, té una tendència en un primer període, y decreixent en l última part de l’estudi. Els

per a l’evolució de les emissions (figura 2.14)

Vacarisses

Residus (Només tractament)

Aigua (potabilització +

Emisions totals

Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transports

Residus (Només

tractament)


Figura 2.14: Evolució de les emissions de Vacarisses per sectors

2.3.3 Consum i emissions del sector primari

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per als anys que van des del 2004 al 2009 diferenciat per les fonts energètiques que es considera que consumeix el sector primari, que com es pot apreciar, són l’electricitat, el GLP i el Gasoil B.

Font

2004 2005 2006

Consum [kWh]

(Gasoil B [tones])


Consum [kWh]

(Gasoil B [tones])


Consum [kWh]

(Gasoil B [tones])


Electricitat 11.761,00 4,90 0,001247605 3.913,00 1,88 0,000409877 3.028,00 1,31 0,00025798

GLP 68.654,92 16,26 0,004136009 75.308,80 17,83 0,003883799 69.889,68 16,55 0,003249129

Gasoil B 401,57 1.294,38 0,329275293 475,38 1.532,28 0,333683956 499,37 1.609,60 0,315979739

TOTAL 1.315,54 0,33 1.551,99 0,34 1.627,47 0,32

Font

2007 2008 2009

Consum [kWh]

(Gasoil B [tones])


Consum [kWh]

(Gasoil B [tones])


Consum [kWh]

(Gasoil B [tones])


Electricitat 2.351,00 1,04 0,000191768 2.000,00 0,78 0,000134785 1.500,00 0,41 6,89714E-05

GLP 67.500,00 15,99 0,002943316 65.000,00 15,39 0,003021811 60.000,00 14,21 0,002616281

Gasoil B 526,95 1.698,50 0,312742232 524,06 1.689,19 0,331603596 505,18 1.628,33 0,299822227

TOTAL 1.715,53 0,32 1.705,36 0,33 1.642,95 0,30

Taula 2.11: Consum i emissions del sector primari per fonts

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2004 2005 2006 2007 2008 2009

TNco

2EQ

/HAB

TNco

2EQ

/HAB

TNco

2EQ

/HAB

TNco

2EQ

/HAB

Emissions

totals

Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transports

Residus


Cal destacar el consum insignGLP esdevenint doncs el primari amb notòria diferència.figura 2.15.

Figura 2.15: Consum d’energia final d

Com és d’esperar quasi bé totes les emissions del sector també són degudes al gasoil B, tal i com es veu a la figura

Figura 2.16: Emissions del sector primari per fonts per a l’any 2005


el consum insignificant d’energia elèctrica així com també el del GLP esdevenint doncs el Gasoil B com el principal consum que té el sector

amb notòria diferència. Tot això es pot observar amb més claredat a la

: Consum d’energia final del sector primari per fonts per a l’any 2005

quasi bé totes les emissions del sector també són degudes al gasoil B, tal i com es veu a la figura 2.16.

: Emissions del sector primari per fonts per a l’any 2005

Electricitat

0%GLP

1%

Gasoil B

99%

Electricitat

0%

GLP

1%

Gasoil B

99%

Pàg. 29

així com també el del Gasoil B com el principal consum que té el sector

Tot això es pot observar amb més claredat a la

el sector primari per fonts per a l’any 2005

quasi bé totes les emissions del sector també són degudes al

: Emissions del sector primari per fonts per a l’any 2005


Pel que fa a l’evolució del consum i de les emissions s’observa una tendència creixent per referent al consum i una estabilització pel que fa a les emissions. (figura 2.17 i 2.18).

Figura 2.17: Evolució del consum energètic del sector Primari

Figura 2.18: Evolució de les emissions del sector primari

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

kWhkWhkWhkWh

Consum Total

Electricitat

GLP

Gasoil B

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

tn CO2 eq/hab.tn CO2 eq/hab.tn CO2 eq/hab.tn CO2 eq/hab.

Emissions totals

Electricitat

GLP

Gasoil B


2.3.4 Consum i emissions del sector industrial

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per als anys que van des del 200

Font

2004

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/ha

Electricitat 13.816.861,

00 5.761,6

3 1,465690928

Gas Natural 0,00 0,00

GLP 155.983,97 36,94 0,009397012

Fueloil 109,72 337,78 0,085927361

Gasoil C 39,63 123,16 0,031331173

TOTAL 6.259,5

1

Font

2007

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/ha

Electricitat 12.073.241,

00 5.348,4

5 0,984799441

Gas Natural

GLP 153.360,00 36,32 0,006687213

Fueloil 75,09 231,18 0,042566204

Gasoil C 45,28 140,72 0,025909979

TOTAL 5.756,6

6

Taula 2.12: Consum i emissions del sector industrial per fonts

Cal destacar com les principals fonts energètiques de què s’abasteix el sector industrial són l’electricitat, entre els combustibles líquids el més usat és el fueloil. Tot això es pot observar en la figura 2.19 per a l’any 2005.

Figura 2.19: Consum d’energia final del sector Industrial

0%

1% 16%


Consum i emissions del sector industrial

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per nys que van des del 2004 al 2009 diferenciat per fonts energètiques

2005

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

1,465690928 13.309.237,00

6.401,74 1,394107796 14.089.590,

00

0 0,00 0,00 0 0,00

0,009397012 171.101,59 40,52 0,008823991 158.789,35

0,085927361 184,88 569,18 0,123949598 89,25

0,031331173 42,31 131,50 0,028636489 34,16

1,59 7.142,9

4 1,56

2008

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

0,984799441 11.500.000,00

4.485,00

0,880447585 10.500.000,00

0,00 0,00 0

0,006687213 147.680,00 34,97 0,006865554 136.320,00

0,042566204 49,74 153,14 0,030062878 33,81

0,025909979 49,32 153,29 0,030091564 31,45

1,06 4.826,4

0 0,95

: Consum i emissions del sector industrial per fonts

les principals fonts energètiques de què s’abasteix el l’electricitat, el fuel oil i Gasoil C en aquest ordre.

entre els combustibles líquids el més usat és el fueloil. Tot això es pot observar en per a l’any 2005.

Consum d’energia final del sector Industrial per fonts any 2005

83%

16%

Electricitat

Gas Natural

GLP

Fueloil + Gasoil C

Pàg. 31

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per diferenciat per fonts energètiques.

2006

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

6.114,88 1,200408728

0,00 0

37,60 0,007382022

274,77 0,053940505

106,15 0,020837745

6.533,41 1,28

2009

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

2.835,00

0,5220033

32,28 0,0059442

104,08 0,0191647

97,73 0,0179953

3.069,10 0,57

: Consum i emissions del sector industrial per fonts

les principals fonts energètiques de què s’abasteix el en aquest ordre. De

entre els combustibles líquids el més usat és el fueloil. Tot això es pot observar en

per fonts any 2005

Electricitat

Gas Natural

Fueloil + Gasoil C


Pel que fa a les emissions s’observa la tendència que s’hamoment en la què l’electricitat guanya pes (del (del 16% al 8%) a causa dels seus respectius factors d’emissió

Figura 2.20: Emissions del sector industrial per fonts any 2005

En l’evolució del consum final d’energia del sector industrial s’observa una tendència baixista causada principalment energètica en els processos.

Figura 2.21: Evolució del consum energètic del sector industrial

Els mateixos comentaris sónen la figura 2.22.

Figura 2.22: Evolució de les emissions del sector industrial

0%0%

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

2004 2005kWhkWhkWhkWh

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2004 2005tn CO2 eq/hab.tn CO2 eq/hab.tn CO2 eq/hab.tn CO2 eq/hab.


Pel que fa a les emissions s’observa la tendència que s’ha anat comentat fins al moment en la què l’electricitat guanya pes (del 83% al 90%) i el Fuel oil

%) a causa dels seus respectius factors d’emissió.

: Emissions del sector industrial per fonts any 2005

sum final d’energia del sector industrial s’observa una causada principalment per la crisi econòmica i la millora

os.

: Evolució del consum energètic del sector industrial

Els mateixos comentaris són aplicables per a l’evolució de les emissions mostrada

: Evolució de les emissions del sector industrial

90%

8%

2%

Electricitat

Gas Natural

GLP

Fueloil

Gasoil C

2005 2006 2007 2008 2009

2005 2006 2007 2008 2009

Pàg. 32

anat comentat fins al Fuel oil en perd

: Emissions del sector industrial per fonts any 2005

sum final d’energia del sector industrial s’observa una per la crisi econòmica i la millora

: Evolució del consum energètic del sector industrial

aplicables per a l’evolució de les emissions mostrada

: Evolució de les emissions del sector industrial

Electricitat

Gas Natural

GLP

Fueloil

Gasoil C

2009

Consum Total

Electricitat

GLP

Fueloil

Gas Natural

2009

Emissions

totalsElectricitat

GLP

Fueloil

Gas Natural


2.3.5 Consum i emissions del sector domèstic

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpitaals anys que van des del 200

Font

2004

Consum [kWh] (Comb.

Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab

Electricitat 8280625,0

0 3453,02

Gas Natural 0,00 0,00

GLP 824545,53 195,27

Gasoil C 1277,88 3971,35

TOTAL 7619,6

4

Font

2007

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/ha

Electricitat

10.932.534,00

4.843,11

Gas Natural

GLP 810.675,00 191,98

Gasoil C 1.765,50 5.486,75

TOTAL 10.521

Taula 2.13: Consums i emissions del sector domèstic per fonts

Les principals fonts energètiques que consumeix el sector domèstic són el i l’electricitat (figura 2.23

Figura 2.23: Consum d’energia final del sector domèstic

63%


Consum i emissions del sector domèstic

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpitan des del 2005 al 2009 diferenciat per fonts energètiques.

2005

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh] (Comb.

Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh] (Comb.

Liq [tones])

0,88 9135228,00 4394,04 0,96 9825127,0

0

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,05 904458,69 214,19 0,05 839375,06

1,01 1492,76 4639,14 1,01 1655,95

1,94 9247,3

7 2,01

2008

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Comb. Liq [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh] (Comb.

Liq [tones])

0,89 12.000.000,00

4.680,00

0,92 13000000

0,00 0,00 0,00

0,04 780.650,00 184,87 0,04 720.600,0

0

1,01 1.881,23 5.846,40

1,01 1.908,86

1,94 10.711 1,97

: Consums i emissions del sector domèstic per fonts

Les principals fonts energètiques que consumeix el sector domèstic són el 2.23) en aquest ordre.

: Consum d’energia final del sector domèstic per fonts any 2005

34%

0%

3%

Electricitat

Gas Natural

GLP

Gasoil C

Pàg. 33

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per diferenciat per fonts energètiques.

2006

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

4264,11 0,84

0,00 0,00

198,78 0,04

5146,29 1,01

9609,17 1,89

2009

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

3.510,00

0,65

170,65 0,03

5.932,28

1,01

9.612 1,69

: Consums i emissions del sector domèstic per fonts

Les principals fonts energètiques que consumeix el sector domèstic són el Gasoil C

per fonts any 2005

Electricitat

Gas Natural

Gasoil C


En la gràfica de les emissions

l’electricitat guanya més pes específic davant del

d’emissió.

Figura 2.24: Emissions del sector domèstic per fonts any 2005

Pel que fa a l’evolució del consum final d’energia s’consum de Gasoil C i Electricitasector.

Figura 2.25: Evolució del consum energètic del sector domèstic

50%

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

2004

kWhkWhkWhkWh


En la gràfica de les emissions es mantenen els pesos de la distribució per fonts essent tot i que

es específic davant del Gasoil C a causa del seu elevat factor

Emissions del sector domèstic per fonts any 2005

Pel que fa a l’evolució del consum final d’energia s’aprecia un fort creixement en el lectricitat, el qual determina l’evolució del consum total del

: Evolució del consum energètic del sector domèstic

48%

0%2%

Electricitat

Gas Natural

GLP

Gasoil C

2005 2006 2007 2008

Pàg. 34

a distribució per fonts essent tot i que

a causa del seu elevat factor

Emissions del sector domèstic per fonts any 2005

fort creixement en el el qual determina l’evolució del consum total del

: Evolució del consum energètic del sector domèstic

Electricitat

Gas Natural

Gasoil C

2009

Consum Total

Electricitat

GLP

Gasoil C

Gas Natural


Respecte a les emissions es pot observar una tendència a la estabilització, amb una reducció considerable aquest últim 2009, gràcies a la reducció del factor d’emissions de l’electricitat per la introducció cada vegada més representativa en el mix energètic de les energies renovables, amb un factor d’emissions nul.

Figura 2.26: Evolució de les emissions del sector domèstic

2.3.6 Consum i emissions del sector serveis

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per als anys que van des del 2005 al 2009 diferenciat per fonts energètiques.

Font

2004 2005 2006

Consum [kWh]

(Gasoil C [tones])

tnCO2eq tnCO2eq/hab

.

Consum [kWh]

(Gasoil C [tones])

tnCO2eq tnCO2eq/hab

.

Consum [kWh]

(Gasoil C [tones])

tnCO2eq tnCO2eq/hab

.

Electricitat 11.397.619 4.752,81 1,21 13.732.542 6.605 1,44 14.624.730 6.347 1,25

Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

GLP 316.087 74,85 0,02 346.721 82,11 0,02 321.772 76,20 0,01

Gasoil C 35,65 110,80 0,03 38,06 118,30 0,03 30,73 95,49 0,02

Fueloil 3,58 11,02 0,00 6,03 18,57 0,00 2,91 8,97 0,00

TOTAL 4.949 1,26 6.824 1,49 6.527 1,28

Font

2007 2008 2009

Consum [kWh]

(Gasoil C [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Gasoil C [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Consum [kWh]

(Gasoil C [tones])

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Electricitat 13.434.26

9 5.951,38 1,10 13.200.00

0 5.148,00 1,01 13.000.00

0 3.510,00 0,65

Gas Natural 0,00 0,00 0,00

GLP 310.770 73,60 0,01 299.260 70,87 0,01 276.240 65,42 0,01

Gasoil C 40,73 126,59 0,02 46,55 144,66 0,03 29,72 92,37 0,02

Fueloil 2,45 7,54 0,00 1,70 5,24 0,00 1,16 3,57 0,00

TOTAL 6.159,1

1 1,13 5.368,7

7 1,05 3.671,3

5 0,68

Taula 2.14: Consum i emissions del sector serveis

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

2004 2005 2006 2007 2008 2009


Emissions

totalsElectricitat

GLP

Gasoil C

Gas Natural


Aquest sector té un consum molt elevat d’electricitat sent el que té un percentatge d’utilització d’aquesta font major de tots (

Figura 2.27: Consum d’energia final del sector serveis per fonts any 2005

Això provoca que les emissions també seguin causades principalment pel consum d’electricitat i en un percentatge major

Figura 2.28: Emissions del sector serveis per fonts any 2005.

0%

2%

0%


quest sector té un consum molt elevat d’electricitat sent el que té un percentatge d’aquesta font major de tots (94% tal i com es mostra a la figura

Consum d’energia final del sector serveis per fonts any 2005

Això provoca que les emissions també seguin causades principalment pel consum d’electricitat i en un percentatge major (96%).

: Emissions del sector serveis per fonts any 2005.

94%

2%4%

Electricitat

Gas Natural

GLP

Fueloil + Gasoil C

95%

0%2% 3% 0%

Electricitat

Gas Natural

GLP

Gasoil C

Fueloil

Pàg. 36

quest sector té un consum molt elevat d’electricitat sent el que té un percentatge % tal i com es mostra a la figura 2.27).

Consum d’energia final del sector serveis per fonts any 2005

Això provoca que les emissions també seguin causades principalment pel consum

: Emissions del sector serveis per fonts any 2005.

Fueloil + Gasoil C

Electricitat

Gas Natural

Gasoil C

Fueloil


En quant a l’evolució del consum, hi ha una linealitat en el consum en els últims anys, degut sobretot a la crisi econòmica, més significativa al sector indústria, transports i serveis.

Figura 2.29: Evolució del consum energètic del sector serveis

En quant a l’evolució de les emissions per habitant, s’observa una tendència marcadament decreixent per a l’electricitat, degut a la linealitat en el consum i al continuat augment de la població en els darrers anys. La reducció del factor d’emissió degut a l’entrada de les renovables, també és un factor que hi ha influenciat.

Figura 2.30: Evolució de les emissions del sector serveis

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

18.000.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

kWhkWhkWhkWhConsum Total

Electricitat

GLP

Combustibles

líquids

Gas Natural

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

2004 2005 2006 2007 2008 2009


Emissions totals

Electricitat

GLP

Gasoil C

Gas Natural

Fueloil


2.3.7 Consum i emissions del sector transports

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per als anys que van des del 200bàsicament gasoil A i la suma dels diferents tipus de gasolines.

Font

2004

Consum [tones]

tnCO2eq

TOTAL gasolines

860,09 2.696,81

Gasoil A 1.973,75 6.361,92

TOTAL 2.833,8

4 9.058,7

4

Font

2007

Consum [tones] tnCO2eq

TOTAL gasolines

869,62 2.726,70

Gasoil A 2.633,76 8.489,30

TOTAL 3.503,3

8 11.216,0

0

Taula 2.15: Consum i emissions del sector transports

El consum majoritari del sector transports és de gasoil A iemissions són majoritàriamentpes en el gràfic de consums (figurasemblant ja que el seu factor d’emissió és similar al de les gasolines tot i que lleugerament superior.

Figura 2.31: Consum d’energia final del sector transports per fonts any 2005

71%

72%


Consum i emissions del sector transports

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per als anys que van des del 2005 al 2009 diferenciat per fonts energètiques que són bàsicament gasoil A i la suma dels diferents tipus de gasolines.

2005

tnCO2eq/hab.

Consum [tones]

tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Consum [tones]

tnCO2eq

0,69 868,83 2.724,22 0,59 894,16 2.803,63

1,62 2.176,81 7.016,45 1,53 2.484,84 8.009,29

2,30 3.045,6

5 9.740,6

7 2,12 3.379,0

0 10.812,9

2008

tnCO2eq/hab.

Consum [tones] tnCO2eq tnCO2eq/ha

b. Consum [tones] tnCO2eq

0,50 831,95 2.608,58 0,51 817,29 2.562,60

1,56 2.598,51 8.375,69 1,64 2.735,25 8.816,45

2,07 3.430,46

10.984,27

2,16 3.552,54

11.379,0


m majoritari del sector transports és de gasoil A i, en conseqüènciaissions són majoritàriament degudes a aquest combustible, no obstant, el seu

pes en el gràfic de consums (figura 2.31) i en el gràfic d’emissions (figurasemblant ja que el seu factor d’emissió és similar al de les gasolines tot i que

: Consum d’energia final del sector transports per fonts any 2005

29%

71%

TOTAL

Gasolines

Gasoil A

28%

72%

TOTAL

gasolines

Gasoil A

Pàg. 38

A continuació es mostren les taules del consum i emissions (totals i per càpita) per diferenciat per fonts energètiques que són

2006

nCO2eq tnCO2eq/hab.

2.803,63 0,55

8.009,29 1,57

10.812,93

2,12

2009


2.562,60 0,47

8.816,45 1,62

11.379,05

2,10


en conseqüència, les degudes a aquest combustible, no obstant, el seu

) i en el gràfic d’emissions (figura 2.32) és semblant ja que el seu factor d’emissió és similar al de les gasolines tot i que

: Consum d’energia final del sector transports per fonts any 2005

Gasolines

gasolines


Figura 2.32: Emissions del sector transports per fonts any 2005

Una altra característica del sector transports de vehicles està format principalment per turismes (emissions són degudes a aquest tipus de vehicles que sol anar lligat als desplaçaments privats. Després dels turismes venen els camionun pes del 21% els quals solen anar lli

Figura 2.33: Tipus de vehicles de

Pel que fa a l’evolució del consum energètic i de les emissions del sector transport cal destacar dos aspectes. En primer lloc estable per al període 200anat augmentant el consum del gasoil en detriment del de gasolinadel menor cost d’aquest combustible i de la major eficiènciaconsum, dels motors que l’utilitzen.

Figura 2.34: Evolució del consum energètic del sector transports per fonts

10%

21%

1%

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2004 2005

tones/habitanttones/habitanttones/habitanttones/habitant


: Emissions del sector transports per fonts any 2005

Una altra característica del sector transports de Vacarisses és que el parc de principalment per turismes (65%) i, per tant, gran part de les

emissions són degudes a aquest tipus de vehicles que sol anar lligat als desplaçaments privats. Després dels turismes venen els camions i furgonetes amb

% els quals solen anar lligats a desplaçaments comercials.

: Tipus de vehicles de Vacarisses per a l’any 2005

Pel que fa a l’evolució del consum energètic i de les emissions del sector transport cal destacar dos aspectes. En primer lloc un consum total del sector força

per al període 2005 - 2009. D’altra banda és important fer notar com anat augmentant el consum del gasoil en detriment del de gasolina

d’aquest combustible i de la major eficiència, i per tante l’utilitzen.

: Evolució del consum energètic del sector transports per fonts

65%

1% 3%

Turismes

Motocicletes

Vehícles industrials

Tractors industrials

Autobusos i altres

2005 2006 2007 2008

Pàg. 39

: Emissions del sector transports per fonts any 2005

és que el parc de %) i, per tant, gran part de les

emissions són degudes a aquest tipus de vehicles que sol anar lligat als s i furgonetes amb

gats a desplaçaments comercials.

per a l’any 2005

Pel que fa a l’evolució del consum energètic i de les emissions del sector transport consum total del sector força

. D’altra banda és important fer notar com ha anat augmentant el consum del gasoil en detriment del de gasolina a causa

i per tant menor

: Evolució del consum energètic del sector transports per fonts

Vehícles industrials

Tractors industrials

Autobusos i altres

2009

Gasolines

Gasoil A

Consum total


Figura 2.35: Evolució de les emissions del sector transports per fonts

L’evolució de la quantitat de vehicles que es mostra en la figuramanifest com, tot i que 2004-2009, no ha repercutit en un augment en el consum energètic iemissions, ja que el nombre d’habitants també ha augmentat proporcionalment. La millora en l’aquest període.

Figura 2.36: Evolució del parc de vehicles de

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

2004 2005


2004 2005

3.221 3.635


: Evolució de les emissions del sector transports per fonts

L’evolució de la quantitat de vehicles que es mostra en la figura hi ha hagut un augment de vehicles en el període

no ha repercutit en un augment en el consum energètic i, ja que el nombre d’habitants també ha augmentat

La millora en l’eficiència que han experimentat els vehicles en

: Evolució del parc de vehicles de Vacarisses

2005 2006 2007 2008

2005 2006 2007 2008 2009

3.635 4.020 4.339 4.584 4.703

Pàg. 40

: Evolució de les emissions del sector transports per fonts

L’evolució de la quantitat de vehicles que es mostra en la figura 2.36 posa de hagut un augment de vehicles en el període

no ha repercutit en un augment en el consum energètic i en les , ja que el nombre d’habitants també ha augmentat

ntat els vehicles en

Vacarisses

2009

Emissions

totals

Gasoil A

Benzines

2009

4.703


2.3.8 Sector residus

En el present apartat es tractaran les dades relacionades amb la gestió dels residus, tals com els kg de residus tractats, l’emissió associada al tractament d’aquests, els residus reciclats així com l’estalvi d’emissions degut a aquest reciclatge.

Els tractaments que ha comentat l’Ajuntament que ha dut a terme amb els seus residus municipals des de l’any 2004 ha estat el reciclatge i de tractament de compostatge nivell domèstic i recuperació de biogas.

Tractament de residus 2004 2005

tn RM tnCO2eq tnCO2eq/hab. tn RM tnCO2eq tnCO2eq/hab.

Compostatge 47,17 15,09 0,0038 63,5 20,32 0,0044


5521 4.111,31 1,0459 3935 2.930,27 0,6381

TOTAL 5568,17 4126,41 1,0497 3998,5 2950,59 0,6425


tn RM tnCO2eq tnCO2eq/hab. tn RM tnCO2eq tnCO2eq/hab.

Compostatge 75,3 24,10 0,0047 90,3 28,90 0,0053


3754 2.795,48 0,5488 2975 2.215,39 0,4079

TOTAL 3829,3 2819,58 0,5535 3065,3 2244,28 0,4132


tn RM tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

tn RM tnCO2eq

tnCO2eq/hab.

Compostatge 122,6 39,23 0,0077 141,15 45,17 0,0083


3302,8 2.459,49

0,4828 3181,94 2.369,49

0,4363

TOTAL 3425,

4 2498,7

2 0,4905 3323,0

9 2414,6

6 0,4446 Font: Agència de Residus de Catalunya

Taula 2.16: tones de tractament de residus i tn CO2 associades.

Les dades referents al reciclatge de residus es poden trobar a la taula 2.17.

Esmentar també que els valors de tn de CO2 estalviades es simbolitzen en negatiu ja que resten en el còmput global d’emissions.

Reciclatge de residus

2004 2005

tn de Residus Reciclats

tn de CO2 estalviat


tn de CO2 estalviat

Paper i Cartró 92,72 -24,54 150,11 -39,73

Vidre 131,33 -87,69 171,61 -114,58

Envasos

HDPE (tots els colors)

0,22

34,96 -52,91 47,27 -71,54

PET

LDPE film


Tetrabric 0,58 20,30 0,16 35,14 0,27 Llaunes (acer i alumini)

0,21 7,50 0,06 12,51 -7,71

TOTAL 1,00 0,00 -78,97

TOTAL 286,81 -164,93 416,64 -233,29


2006 2007


tn de CO2 estalviat


tn de CO2 estalviat

Paper i Cartró 162,40 -42,99 162,25 -42,95

Vidre 177,68 -118,64 103,96 -69,41

Envasos


0,22

67,58 -102,28 78,24 -118,41

PET

LDPE film

Tetrabric 0,58 78,92 0,62 89,86 0,70 Llaunes (acer i alumini)

0,21 28,11 -17,31 32,00 -19,71

TOTAL 1,00 -118,97 -137,42

TOTAL 514,69 -280,59 466,32 -249,78


2008 2009


tn de CO2 estalviat


tn de CO2 estalviat

Paper i Cartró 159,57 -42,24 144,11 -38,15

Vidre 99,84 -66,66 208,56 -139,25

Envasos


0,22

91,35 -138,25 100,26 -151,73

PET

LDPE film

Tetrabric 0,58 105,99 0,83 99,08 0,77 Llaunes (acer i alumini) 0,21 37,75 -23,24 35,29 -21,73

TOTAL 1,00 -160,66 -172,68

Font: Agència de Residus de Catalunya

TOTAL 494,50 -269,56 587,29 -350,08

Taula 2.17: tones de residus reciclats i emissions associades estalviades segons

tipologia de residu reciclat.

Pel que fa al reciclatge de residus, el ritme de creixement de la quantitat de residus reciclats augmenta de manera sostinguda o es manté constant en el pitjor dels casos any rere any des del 2005 i en conseqüència les emissions de CO2 evitades.

I així s’obté el balanç d’emissions del sector residus. Els resultats posen de manifest una notable reducció causada per la disminució en la quantitat de residus generats juntament amb l’augment dels residus reciclats.

TOTAL tractament

+ Reciclatge

2004 2005 2006



3.961,48 1,007754 2.717,30 0,591747 2.538,99 0,498428

TOTAL tractament

+ Reciclatge

2007 2008 2009


1.994,51 0,367245 2.229,16 0,437605 2.064,58 0,380147 Taula 2.18 Emissions del tractament i reciclatge dels residus de Vacarisses

Figura 2.37: Evolució de les emissions del tractament i reciclatge de residus

Aigua: emissions degudes a la seva depuració i potabilització

Disposant de les dades corresponents al bombament de l’aigua i de l’impacta del seu tractament, és a dir, el de la potabilització i depuració, a partir dels m3 consumits i dels ratis energètics de les plantes de tractament.

Els resultats es mostren a les taules següents.

Potabilització d'aigües

Any Consum elèctric ETAP

del Llobregat[kWh/m3]

2005 0,49

2006 0,53

2007 0,54

2008 0,55

2009 0,56

Font: Diputació de Barcelona

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

2004 2005 2006 2007 2008 2009

tnCO2eq/hab.tnCO2eq/hab.tnCO2eq/hab.tnCO2eq/hab.


2005 2010

m3 d'aigua bombejada 212.044,00 248.211,00

Consum de la potabilització de l'aigua[kWh] 103.901,56 134.033,94

tn CO2 eq 49,98 59,38

tn CO2 eq/hab. 0,01088 0,01093


2.3.9 Depuració d'aigües

Cas peculiar el del la planta potabilitzadora de les aigües residuals de Vacarisses, ja que

aquestes instal·lacions no estan connectades a la xarxa elèctrica, i funcionen amb un

generador de corrent de Gasoil, amb el consegüent increment del cost energètic associat per

m3 tractat.

Hem posat la comparativa de les dades EDAR standar si la planta estigués connectada a xarxa, i

el consum EDAR actual amb el generador de Gasoil.

Any Consum elèctric

equivalent generador de gasoil (kWh/m3)

2005 2,60

2006

2007

2008

2009 3,90

Consum EDAR [kWh/m3]

0,442

2005 2009 2005 2009

m3 d'aigua bombejada 212.044,00 248.211,00 212.044,00 248.211,00

Consum de la depuració de l'aigua[kWh] 93.723,45 109.709,26 551.314,40 968.022,90

tn CO2 eq 45,08 52,77 265,18 465,62

tn CO2 eq/hab. 0,00982 0,01149 0,05775 0,10140

EDAR standard[kWh/m3] EDAR Vacarisses Gasoil C

TOTAL potabilització + depuració

2005 2009 2005 2009 Consum elèctric [kWh] 197.625,01 243.743,20 655.215,96 1.102.056,84

tn CO2 eq 95,06 112,15 315,16 525,00 tn CO2 eq/hab. 0,02070 0,02242 0,06863 0,11233

EDAR standard[kWh/m3] EDAR Vacarises Gasoil C

Els ordres de magnitud de les xifres de les taules posen de manifest que l’impacta del tractament de l’aigua en el conjunt del municipi és molt significatiu. Sobre tot en el consum de Gasoil C en la instal�lació de la depuradora d’aigües municipals, degut a una falta de subministrament d’electricitat.


2.3.10 Taula resum de punts forts i punts febles a nivell de municipi

Àmbit energètic Punts forts Punts febles

Sector primari

Representa només el 4% del global Les emissions de gasoil C son de

les més altes

Bàsicament te consum de gasoil C, el qual pot ser substituït per derivats de bio combustibles

2.3.11 Es disposa de molta superfície de conreu amb la possibilitat de transformar els cultius actuals per cultius energètics per a la producció de biomassa i bio combustibles

Sector industria

Es disposa de grans superfícies de cobertes per a instal�lar-hi plaques solars fotovoltaiques

Representa un 20% del global. És difícil poder incidir-hi a nivell municipal per falta de competències.

Reducció de les emissions en el sector degut a la reducció de la activitat degut a la crisis econòmica.

Increment en el consum energètic global del sector

Sector serveis

Representa un 20 del global. Hi ha possibilitat de actuar-hi per a reduir-les

Altíssim consum energètic en la xarxa d’abastiment d’aigua al municipi

Gran dependència de la electricitat com a combustible majoritari.

Sector domèstic

Reducció de les emissions per habitant de 1,94 a 1,69 tnCO2/hab Representa un 27% del global

Possibilitat de realitzar-hi accions de millora


Àmbit energètic Punts forts Punts febles

Sector transports

Augment del consum de Gasoil A en detriment de les benzines, cotxes més eficients.

Te el % més alt d’incidència amb un 28% 65% del parc mòbil, son

turismes privats, sector on s’hi poden realitzar accions de sensibilització

Cicle de l’aigua

Falta de connexió durant molts anys de la depuradora municipal a la xarxa elèctrica. Us alternatiu d’un generador de gasoil amb un molt baix rendiment elèctric. Alt índex EDAR.

Producció local d’energia

Es disposa de molta superfície de coberta (pública i privada) per a la implantació de cobertes solars fotovoltaiques

Nul�la producció local d’energia en la actualitat

Al ser un municipi forestal, es disposa de molta biomassa llenyosa per a usos tèrmics i elèctrics.

Residus

Amb la implementació del reciclatge de residus, les tn de residus resta ha disminuït progressivament

Proximitat de les instal�lacions de generació de biogàs del abocador, sense aprofitament per part del municipi, ja sigui com a font de combustible, o com amb l’aprofitament elèctric i tèrmic en un cicle de cogeneració..


2.4 Emissions de GEH a nivell ajuntament

2.4.1 Dades energètiques de partida i avaluació de les emissions globals

En l’actual apartat s’exposaran les dades de consum energètic (elèctric, gas,combustibles líquids) donant una visibilitat global del perfil de consum dels equipaments municipals. En els sub apartats següents es discretitzarà el consum per fonts i per sectors. També s’adjuntaran:

Consum energètic total de serveis municipals discretitzat per fonts i per sectors.

Emissions totals de serveis municipals discretitzat per fonts i per sectors.

2.4.2 Consum elèctric

Abans de visualitzar els gràfics cal explicar quina tipologia d’edifici s’integra en les categories que es mencionaran:

Els centres socials aglutinen els edificis de cultura, els edificis de corporació integren els edificis que allotgen els òrgans de govern i en els edificis d’ensenyament s’inclouen els col�legis públics o instituts. Pel que fa a l’enllumenat públic, biblioteca, centre de salut, correus, nau de bombers, Protecció Civil, serveis socials, jutjats, mercats, poliesportius i semàfors el nom de la categoria indica ja quina tipologia d’equipament s’integra.

Cal comentar que el consum global de tots els equipaments i instal�lacions de caràcter públic del municipi repercuteix en un 8% respecte el total. Per tant, sempre que es prenguin mesures en direcció a l’estalvi energètic, o de reducció d’emissions, en l’àmbit de l’Ajuntament s’ha de tenir en compte que aquestes no repercutiran d’una forma significativa en el conjunt del Municipi. En canvi, quan es prenguin mesures que afectin a equipaments, serveis o àmbits que no siguin públics de l’ajuntament repercutiran d’una forma més clara tan pel que fa a estalvi de consum com a reducció d’emissions.


Figura 2.38: Distribució consum elèctric entre Ajuntament i Municipi.

Municipi


Distribució consum elèctric entre Ajuntament i Municipi.

Ajuntament

[kWh]

8%

Municipi

[kWh]

92%

Pàg. 49

Distribució consum elèctric entre Ajuntament i Municipi.


Consums elèctrics 2005

Servei TOTAL (kWh)

TOTAL reactiva TOTAL €

Emisions (tnCO2

eq.)

Emisions (tnCO2 eq. /hab.)

Edificis de la administració 51.113 0 5.742 24,59 0,0054 ADM01-05 Dependencies edifici Ajuntament 51.113 0 5.742 24,59 0,0054 Altres equipaments 100.445 2.896 10.290 48,78 0,0106 ALT01 Edifici la Fàbrica - Correus 8.217 0 1.019 3,95 0,0009 ALT02 Edifici la Fàbrica - Loc Magatzem 5.334 2.825 750 2,57 0,0006 ALT03-05 Inmoble Magatzem 10.374 0 1.439 5,46 0,0012 ALT06-07 Inmoble Protecció Civil 11.348 0 1.350 5,46 0,0012 ALT08 Equipament Medi Ambient - 4.390 0 500 2,11 0,0005 ALT10 Urb. Ventaiol (C/Ebre) - Edifici - s/n 60.782 71 5.231 29,24 0,0064 Bombeig aigua 1.500.925 148.932 139.766 540,92 0,0832 BOM01 Col·lectors - Estació bombeig 3.089 0 652 1,49 0,0003 BOM02 Col·lectors - Estació bombeig 799 0 272 0,38 0,0001 BOM03 Col·lectors - Estació bombeig 3.696 0 500 1,78 0,0004 BOM04 Serveis - Dipòsits 579 0 115 0,28 0,0001 BOM05 Serveis - Dipòsits 4.483 0 506 2,16 0,0005 BOM06 Serveis -Pous captació d'aigua potable 0 0 415 0,00 0,0000 BOM07 Serveis -Pous captació d'aigua potable 698.827 50.110 62.620 336,14 0,0732 BOM08 Serveis -Pous captació d'aigua potable 765.160 96.050 72.529 187,01 0,0061 BOM09 Serveis -Pous captació d'aigua potable 20.109 2.772 1.682 9,67 0,0021 BOM10 Serveis - Dipòsits 4.183 0 476 2,01 0,0004 Equipaments esportius 166.974 88.538 22.066 106,59 0,0191 ESP01 Casal Vestidors Pista C.Gall 87 0 192 0,04 0,0000 ESP02-03 Pavelló Polisportiu Loc. 118.271 71.523 15.670 56,89 0,0124 ESP04 Piscina 24.547 0 2.707 11,81 0,0026 ESP05 Pista Poliesportiva - 24.069 17.015 3.498 37,85 0,0041 Equipament socio cultural 156.327 53.641 20.259 75,19 0,0164 SCB01 Edifici la Fàbrica - Loc Centre 65.296 33.729 8.406 31,41 0,0068 SCB03-04 Biblioteca -El Castell 13.403 5.083 1.275 6,45 0,0014 SCB05 Casal 0 0 0 0,00 0,0000 SCB08 CEIP Pau Casals 59.804 5.259 7.730 28,77 0,0063 SCB09 E.B. El Cuc 17.824 9.570 2.848 8,57 0,0019 Enllumenat públic 913.634 347.304 91.748 439,46 0,0029 ENP01 C/ Joan Miró s/n - Urb.L'Eixample 37.040 20.567 3.381 17,82 0,0039 ENP02 Cami Vell de Monistrol - Urb. El Palà 22.955 8.085 2.047 11,04 0,0024 ENP03 C.Xoles C/Mare Deu Montserrat - Urb.El Palà 26.378 6.946 2.326 12,69 0,0028 ENP04 C/Afores 93 E.T. Fca.Bruqu. 31.210 5.054 2.720 15,01 0,0033 ENP05 Plaça Esglesia edifici s/n Rellotge - 49.467 19.819 4.204 23,79 0,0052 ENP06 C/ Calvari cantonada C/ Sant Jordi 1.084 0 136 0,52 0,0001 ENP07 Cami de l'Obach s/n semàfor 12.226 4.097 1.116 5,88 0,0013 ENP08 Major E.P. Annexes Aj. 7.259 0 855 3,49 0,0008 ENP09 Ctra. Bauma Junt- s/n E.T.- E.P. Cementiri 27.598 9.583 2.433 13,27 0,0029 ENP10 Ca l'Oliva 0 1 2 0,00 0,0000 ENP11 C/ Ca L'Oliva 30.602 17.082 2.803 14,72 0,0032 ENP12 Passatge Badalona s/n - Can Serra E.P. 9.467 5.188 898 4,55 0,0010 ENP13 C/ Ripollés s/n - Can Serra E.P. 39.454 18.992 3.555 18,98 0,0041 ENP14 C/ Dalies s/n - Can Serra E.P. 16.736 8.503 1.541 8,05 0,0018 ENP15 C/ Sant Salvador de les Espases s/n - CS 37.591 19.423 3.404 18,08 0,0039 ENP16 Can Serra - Pont i accessos 0 1 2 0,00 0,0000 ENP17 C/ Cerdanya s/n E.P. Urb. Can Serra 30.984 13.657 2.767 14,90 0,0032 ENP18 CR C-58 AP KM 33,176 7.957 2.203 712 3,83 0,0008 ENP19 C/ Roselles 11 Piscines E.P. 26.309 3.954 2.296 12,65 0,0028 ENP20 Urb. El Fresno Junt - SN ET(E.P.) 27.899 6.064 2.445 13,42 0,0029 ENP21 Arr. Pala s/n 300 mts. 53.771 7.836 4.674 25,86 0,0056 ENP22 Camí Roure Monjo 35.045 14.607 12.658 16,86 0,0037 ENP23 Av. Vacarisses 9999 - Enllpúblic -940- 17.538 12.684 1.689 8,44 0,0018 ENP24 C/ Font dels Pinatons 62.557 62.881 6.388 30,09 0,0066 ENP25 C/Roures - Urb.Colonia Gall Edi.EP 7.523 1.447 694 3,62 0,0008 ENP26 C/ Farigola - Edi- s/n E.P. Lado E.T. 247 3.392 1.325 345 1,63 0,0004 ENP27 C/Montseny - Urb. La Farinera - Edif. s/n EP 57.775 17.415 5.057 27,79 0,0061 ENP28 Passeig de les Oliveres s/n 81.722 38.410 7.320 39,31 0,0086 ENP29 C/ Mirador Esq Cingle 28.492 5.744 2.498 13,70 0,0030 ENP30 C/ Bonavista - Edi EP Final carrer 46.780 6.577 4.057 22,50 0,0049 ENP31 C/ Fonts de Torreblanca Ap- (E.T.-1042) 12.067 2.074 1.081 5,80 0,0013 ENP32 Pj/ C.Llarga - 13 ET 2161 34.854 7.063 3.043 16,76 0,0037 ENP33 Cami Fonts de Torreblanca , 38 29.902 22 2.599 14,38 0,0031

TOTAL 2.889.418 641.311 289.871 1.236 0,0229

Taula 2.19: Distribució de consums i emissions elèctriques segons serveis per a l’any 2005


Consums elèctrics 2010

Servei TOTAL (kWh) TOTAL reactiva TOTAL € Emisions

(tnCO2 eq.)

Emisions (tnCO2 eq.

/hab.)

Edificis de la administració 81.243 0 13.156 21,12 0,0036 ADM01-05 Dependencies edifici Ajuntament 81.243 0 13.156 21,12 0,0036 Altres equipaments 99.720 3.777 14.936 26,07 0,0044 ALT01 Edifici la Fàbrica - Correus 6.173 118 1.268 1,61 0,0003 ALT02 Edifici la Fàbrica - Loc Magatzem 38.234 2.997 4.103 9,94 0,0017 ALT03-05 Inmoble Magatzem 4.808 0 1.102 1,40 0,0002 ALT06-07 Inmoble Protecció Civil 5.366 0 2.055 1,40 0,0002 ALT08 Equipament Medi Ambient - 4.523 0 785 1,18 0,0002 ALT10 Urb. Ventaiol (C/Ebre) - Edifici - s/n 40.616 662 5.623 10,56 0,0018 Bombeig aigua 601.129 6.290 86.384 252,60 0,0237 BOM01 Col·lectors - Estació bombeig 1.978 0 887 0,51 0,0001 BOM02 Col·lectors - Estació bombeig 0 0 161 0,00 0,0000 BOM03 Col·lectors - Estació bombeig 4.523 0 785 1,18 0,0002 BOM04 Serveis - Dipòsits 3.462 0 552 0,90 0,0002 BOM05 Serveis - Dipòsits 1.205 0 225 0,31 0,0001 BOM06 Serveis -Pous captació d'aigua potable 3.870 0 622 1,01 0,0002 BOM07 Serveis -Pous captació d'aigua potable 418.640 2.915 74.121 108,85 0,0183 BOM08 Serveis -Pous captació d'aigua potable 149.076 433 6.340 135,07 0,0040 BOM09 Serveis -Pous captació d'aigua potable 0 0 105 0,00 0,0000 BOM10 Serveis - Dipòsits 18.375 2.942 2.585 4,78 0,0008 Equipaments esportius 166.974 88.538 22.066 106,59 0,0191 ESP01 Casal Vestidors Pista C.Gall 719 21 40.562 0,19 0,0000 ESP02-03 Pavelló Polisportiu Loc. 61.892 3.571 15.984 16,09 0,0027 ESP04 Piscina 28.530 0 4.449 7,42 0,0012 ESP05 Pista Poliesportiva - 8.509 405 875 24,28 0,0044 Equipament socio cultural 156.327 53.641 20.259 75,19 0,0164 SCB01 Edifici la Fàbrica - Loc Centre 110.271 31.542 20.099 28,67 0,0048 SCB03-04 Biblioteca -El Castell 93.381 7.774 11.943 24,28 0,0041 SCB05 Casal 14.398 2.366 4.789 3,74 0,0006 SCB07 CEIP Font Orpina 41.225 0 5.537 10,72 0,0018 SCB08 CEIP Pau Casals 47.723 813 8.826 12,41 0,0021 SCB09 E.B. El Cuc 22.619 1.867 3.664 5,88 0,0010 SCB10 E.B. El Xic 15.973 0 3.252 4,15 0,0007 Enllumenat públic 841.421 8.328 117.681 210,59 0,0011 ENP01 C/ Joan Miró s/n - Urb.L'Eixample 31.463 0 3.233 8,18 0,0014 ENP02 Cami Vell de Monistrol - Urb. El Palà 23.394 0 2.587 6,08 0,0010 ENP03 C.Xoles C/Mare Deu Montserrat - Urb.El 31.889 0 3.364 8,29 0,0014 ENP04 C/Afores 93 E.T. Fca.Bruqu. 24.660 0 3.993 6,41 0,0011 ENP05 Plaça Esglesia edifici s/n Rellotge - 47.407 0 7.456 12,33 0,0021 ENP06 C/ Calvari cantonada C/ Sant Jordi 1.134 0 194 0,29 0,0000 ENP07 Cami de l'Obach s/n semàfor 13.962 0 1.539 3,63 0,0006 ENP08 Major E.P. Annexes Aj. 4.830 1.108 1.051 1,26 0,0002 ENP09 Ctra. Bauma Junt- s/n E.T.- E.P. Cementiri 44.743 0 7.175 11,63 0,0020 ENP10 Ca l'Oliva 2.965 0 392 0,77 0,0001 ENP11 C/ Ca L'Oliva 29.940 0 4.341 7,78 0,0013 ENP12 Passatge Badalona s/n - Can Serra E.P. 5.132 0 583 1,33 0,0002 ENP13 C/ Ripollés s/n - Can Serra E.P. 45.232 0 11.259 11,76 0,0020 ENP14 C/ Dalies s/n - Can Serra E.P. 33.780 0 3.353 8,78 0,0015 ENP15 C/ Sant Salvador de les Espases s/n - Can 35.156 0 3.693 9,14 0,0015 ENP16 Can Serra - Pont i accessos 13.307 0 2.953 3,46 0,0006 ENP17 C/ Cerdanya s/n E.P. Urb. Can Serra 39.601 0 6.727 10,30 0,0017 ENP18 CR C-58 AP KM 33,176 9.426 0 1.046 2,45 0,0004 ENP19 C/ Roselles 11 Piscines E.P. 28.135 0 3.069 7,32 0,0012 ENP20 Urb. El Fresno Junt - SN ET(E.P.) 22.865 0 2.452 5,94 0,0010 ENP21 Arr. Pala s/n 300 mts. 0 0 279 0,00 0,0000 ENP22 Camí Roure Monjo 4.434 0 594 1,15 0,0002 ENP23 Av. Vacarisses 9999 - Enllpúblic -940- 21.462 0 2.346 5,58 0,0009 ENP24 C/ Font dels Pinatons 32.586 1.335 4.974 8,47 0,0014 ENP25 C/Roures - Urb.Colonia Gall Edi.EP 9.776 0 1.123 2,54 0,0004 ENP26 C/ Farigola - Edi- s/n E.P. Lado E.T. 247 9.377 0 1.528 2,44 0,0004 ENP27 C/Montseny - Urb. La Farinera - Edif. s/n 62.624 0 10.085 16,28 0,0027 ENP28 Passeig de les Oliveres s/n 52.611 82 4.113 13,68 0,0023 ENP29 C/ Mirador Esq Cingle 33.012 0 5.111 8,58 0,0014 ENP30 C/ Bonavista - Edi EP Final carrer 41.943 5.099 5.732 10,91 0,0018 ENP31 C/ Fonts de Torreblanca Ap- (E.T.-1042) 13.435 0 1.423 3,49 0,0006 ENP32 Pj/ C.Llarga - 13 ET 2161 39.839 0 6.577 10,36 0,0017 ENP33 Cami Fonts de Torreblanca , 38 31.301 704 3.337 8,14 0,0014

TOTAL 1.946.815 160.574 274.481 692 0,0114 Taula 2.20: Distribució de consums i emissions elèctriques segons serveis per l’any 2010


Figura 2.39: Consum elèctric per a l’any 2005 serveis

� Pel que fa als consums elèctrics s’observa que el gruix dels consums 2005,(un 52% aproximadament) se l’emporta per l’enllumenat públicconsumidor (amb un 4perfectament, que durant aquest actuacions per a reduir el consum en 29%, ja que el consum no ha variat.

� El segon sector amb més pes específic en el consum elèctric d’equipaments municipals durant els anys 2005un consum entorn el d’aquest equipament destaca

� En termes generals, s’ha 2005, concretament un (900.000 kWh) en el consum de bombeig d’aigua. Si no tinguéssim en compte aquest consumidor, la evolució en el consum d’energia, podríem dir que s’ha mantingut, amb un lleuger increment

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2% 3%

52%

6%5%

32%


onsum elèctric per a l’any 2005 serveis Figura 2.40: Consum elèctric per a l’any 2

serveis

Pel que fa als consums elèctrics s’observa que el gruix dels consums proximadament) se l’emporta el bombeig d’aigua

l’enllumenat públic amb un 32%. En canvi, al 2010(amb un 40%), és l’enllumenat públic

perfectament, que durant aquest transcurs de temps es varen realitzar ons per a reduir el consum en bombeig d’aigua, que passa a un

, ja que el consum energètic en il�luminació pública 2005

El segon sector amb més pes específic en el consum elèctric d’equipaments municipals durant els anys 2005 és el de els equipaments esportiusun consum entorn el 6% respecte el total, que passa a un 5% al 2010d’aquest equipament destaca el Pavelló Poliesportiu de Vacarisses.

En termes generals, s’ha reduït el consum durant l’any 20102005, concretament un 28%. Bàsicament, degut a la reducció en un 60% (900.000 kWh) en el consum de bombeig d’aigua. Si no tinguéssim en compte aquest consumidor, la evolució en el consum d’energia, podríem dir que s’ha mantingut, amb un lleuger increment.

4% 5%

29%

17%

40%

Consums equipaments 2005/2010

2005 2010

Edificis de la

administracióAltres

equipamentsBombeig aigua

Equipaments

esportiusEquipament socio

culturalEnllumenat públic

Pàg. 52

: Consum elèctric per a l’any 2010

Pel que fa als consums elèctrics s’observa que el gruix dels consums al bombeig d’aigua, seguit

n canvi, al 2010, el primer enllumenat públic. S’aprecia

es varen realitzar , que passa a un 05-2010, gairebé

El segon sector amb més pes específic en el consum elèctric d’equipaments equipaments esportius amb

% al 2010. Dins Poliesportiu de Vacarisses.

10 respecte l’any Bàsicament, degut a la reducció en un 60%

(900.000 kWh) en el consum de bombeig d’aigua. Si no tinguéssim en compte aquest consumidor, la evolució en el consum d’energia, podríem dir

29%

5%

Edificis de la

administracióAltres

equipamentsBombeig aigua

Equipaments

esportiusEquipament

socio culturalEnllumenat

públic


� Tot i la sensible baixada del consum elèctric associat a l’enllumenat, seria recomanable instal�lar reguladors i estabilitzadors de flux de capçalera, en tots els quadres, i si ja hi estan instal�lats, revisar del seu correcte funcionament (No by-pass), també el implantar un sistema de monitorització o telegestió punt a punt per tal d’optimitzar el consum d’una forma notable.

A causa de l’elevat pes de l’enllumenat públic dins del consum elèctric de l’Ajuntament (40%) s’ha fet una petita anàlisi per a aquest servei graficant els seus consums i d’aquesta manera s’ha obtingut una comparativa entre quadres i anys (figura 2.41).

Figura 2.41: Consum elèctric dels sectors d’enllumenat per a l’any 2010

� Per el que fa a l’enllumenat públic, els quadres que tenen un major consum, tant per l’any 2005 com per el 2010, és el denominat (C/Montseny- Urb. La farinera, i el del passatge de les Oliveras s/n).

010.00020.00030.00040.00050.00060.00070.00080.00090.000

2005 2010


2.4.3 Consum de Gasoil C calefacció.

Vacarisses no disposa de la xarxa de GN ni de distribució canalitzada de GLP. Tots els usos tèrmica municipals es fan en base al consum de Gasoil C i Electricitat.

Si ens centrem en el consum de Gasoil C.

Ubicació dipòsit Total l 2005 kWh

Total facturat 2005 €

Total l 2010 Kwh

Total facturat 2009€

CEIP l'Urpina

0 0,00

11.795

115.59

1 8.846,25

CEIP Pau Casals 25.000,00

245.00

0 13.750,00

12.077

118.35

5 9.057,75

Escola bressol El

Cuc 3.000,00

29.400 1.650,00

4.914 48.157 3.685,50

Escola bressol El

Xic

0 0,00

2.225 21.805 1.668,75

Protecció Civil 500,00 4.900 275,00 410 4.018 307,50

Ajuntament 5.000,00 49.000 2.750,00 4.044 39.631 3.033,00

Poliesportiu

0 0,00

24.000

235.20

0 18.000,00

El Casal de Cultura 0 0,00 1.237 12.123 927,75

La fàbrica 4.500,00 44.100 2.475,00 6.500 63.700 4.875,00

Biosdiesel 0 0,00 3.976 38.965 2.982,00

Total 38.000 372.40

0 20.900 71.178 697.54

4 53.384

Figura 2.42: Distribució consums de Gasoil C de l’any 2005-2010 per serveis

municipals

Podem apreciar que des de el 2005 al 2010, han aparegut nous consumidors, que fan que el consum total de Gasoil C hagi augmentat molt. D’altra banda, s’aprecia un augment del consum de combustible en certa equipament degut a que aquests han sigut ampliats, o bé s’hi realitza més activitat que anteriorment.

2.4.4 Avaluació de les emissions

A continuació es mostren i s’analitzen les emissions que es produeixen en tots els serveis municipals. Tal i com passa en els consums, les emissions associades a l’àmbit de l’Ajuntament representen un 5% respecte el total.


Figura 2.43: Impacte de l’Ajuntament

Figura 2.44: Distribució de les emissions segons fonts energètiques per a l’any

Combustibles

líquids

31%


: Impacte de l’Ajuntament en les emissions globals del municipi.

: Distribució de les emissions segons fonts energètiques per a l’any

2005

Ajuntament

[tn CO2 eq/hab.]

8%

Municipi

[tn CO2 eq/hab.]

92%

Electricitat

69%

Combustibles

Pàg. 55

les emissions globals del municipi.

: Distribució de les emissions segons fonts energètiques per a l’any

Ajuntament

[tn CO2 eq/hab.]


Figura 2.45: Distribució de les emissions per servei

L’any 2005, el gruix de les emissions aquestes al consum elèctricl’enllumenat públic amb un

Aquestes altres emissions, o consums, referents al bombamereduït en un 60% per l’any 2010

Per tal de pal�liar aquestes emissions seria òptim analitzar, estudiar i revisar aquestes dues tipologies dculturals i esportius ja que sumarien 3/4 paproduïdes pels serveis municipals.

Enllumenat públic

22%

TOTAL Serveis

externalitzats


: Distribució de les emissions per serveis a l’any 200

l gruix de les emissions recau en el bombament d’aiguaal consum elèctric (37%), i seguidament es troben les emeses per

amb un 22%.

Aquestes altres emissions, o consums, referents al bombament de l’aigua, s’han reduït en un 60% per l’any 2010.

Per tal de pal�liar aquestes emissions seria òptim analitzar, estudiar i revisar es de consumidors, juntament amb els equipaments

ja que sumarien 3/4 parts de les emissions totals de les produïdes pels serveis municipals.

Equipaments

esportius

4%

Edificis de la

administració

2%Equipament socio

cultural

8%

Bombament d'aigua

37%Enllumenat públic

TOTAL Serveis

externalitzats

22%

TOTAL Vehicles

municipals

3%

Pàg. 56

l’any 2005

bombament d’aigua, associades idament es troben les emeses per

nt de l’aigua, s’han

Per tal de pal�liar aquestes emissions seria òptim analitzar, estudiar i revisar juntament amb els equipaments socio

rts de les emissions totals de les

Equipament socio

cultural

Altres equipaments

2%

Bombament d'aigua


A tal fi en el Document IV: Annexos hom pot trobar els informes detallats de 10 miniauditories realitzades als següents equipaments:

REF. EQUIPAMENT MUNICIPAL

1 Escola bressol El Cuc

2 CEIP Pau Casals

3 Escola bressol El Xic

4 CEIP Font de l'Orpina

5 Pavelló municipal

6 Piscina municipal

7 La Fàbrica

8 Casal de cultura

9 Castell de Vacarisses

10 Casal de la gent gran

11 Ajuntament

2.4.5 Taula resum de punts forts i punts febles a nivell d’ajuntament


Àmbit energètic

Punts forts Punts febles

Emissions sector

municipal

Representa el 8% del total d’emissions al municipi, quant la mitjana a

Catalunya és de un 5%

Enllumenat públic

Accions correctores i millora de tecnologia

progressiva

Existència d’un 10% de làmperes de VM amb molt baix rendiment energètic

Inexistència d’un pla de director d’enllumenat públic (zones sobre

il�luminades i d’altres amb mancances)

Elevat pes dins de les emissions municipals

Bombament d’aigua

Es disposa d’us sistema de telegestió molt

potent

Elevadíssim pes dins dels consums i les emissions municipals

Lògica de funcionament no optimitzada (hores vall, acumulació)

Bombes antigues sense manteniment amb pèrdua d’eficiència hidràulica


Equipaments

En la majoria es disposa de equips i tecnologies força actuals

Us de calderes de gasoil C o equips elèctrics enfronts tecnologies més eficients (biomassa, geotèrmia,...)

Falta de sistema de gestió i control de les instal�lacions

(temporitzadors, termòstats,...)

Disponibilitat de m2 en coberta per realitzar instal�lacions fotovoltaiques

Es disposa d’espai per a poder instal�lar calderes de biomassa i els seus equips corresponents (sitja de

combustible, acumulador,..)

Falta de coneixements de les instal�lacions i equips

instal�lats

Per a proximitat geogràfica, possibilitat de realitzar una petita

xarxa de calor distribuïda amb caldera centralitzada de biomassa

(ajuntament, la fàbrica, CEIP Pau Casals, EB El Cuc)

Pobre estat dels aïllaments en la majoris de canonades

de conducció de fluids tèrmics


3 Diagnosi

En primera instància es descriurà, de manera sintètica, la diagnosi a nivell de municipi amb totes les dades presentades fins al moment. Per a tal fi s’utilitza la gràfica de la figura 3.1, que representa de manera general l’estat del municipi.

GEH [tCO2 eq] Tendència

GEH

Tendència [tCO2 / hab.]

2005 2009 2005 2009

Població 4.592 5.872 Alcista

Emissions àmbit municipi

Total emissions municipi 34.507 34.288 A la baixa 7,54 6,28 A la baixa

Emissions àmbit PAES

Domèstic 9.247 10.688 A la baixa 2,01 1,89 A la baixa

Serveis 6.824 5.366 A la baixa 1,49 0,99 A la baixa

Transports 9.741 11.379 Alcista 2,12 2,10 És manté

Residus (Tractament+reciclatge) 2.717 2.064 A la baixa 0,59 0,38 A la baixa

Aigua (potabilització + depuració)

95 112 Alcista 0,02 0,068 Alcista

Total emissions PAES 228.624 29.609 Alcista 6,23 5,42 A la baixa

Emissions àmbit Ajuntament

Equipaments 331 316,25 A la baixa 0,0263 0,0073 A la baixa

Enllumenat públic 439,46 210,59 A la baixa 0,0030 0,0010 A la baixa

Flota de vehicles pròpia i externalitat

470,53 428,13 A la baixa 0,1025 0,0788 A la baixa

Infraestructures municipals (bombament)

721,94 228,43 A la baixa 0,1572 0,0321 A la baixa

Total emissions Ajuntament

% emissions de l’Ajuntament respecte l’àmbit PAES

8% 4% No aplica 5% 2% No aplica

Taula 3.1: taula resum de les emissions del municipi en diferents àmbits


Figura 3.1: Emissions de Vacarisses per sectors any 2005

Aquesta gràfica indica que el sector que més incidència té en les emissions del municipi és el transports i el domèstic aplicades en aquest repercutiran de forma notòria en el conjunt del municipi. A més a més, aquest sector està dins de l’àmbit PAES i, per tant, l’Ajuntament no prendrà mesures enfocades a la Indústria.

En referència a l’àmbit d’actuació del PAES3.2 on s’hi poden apreciar els sectors en què hi ha un compromís d’incidir (elscolor verd). També pel que fa a l’àmbit PAES s’han mostrat dades de les seves emissions en la taula 3.1 assolint un valor de quals representen un 75%

Figura 3.2: Àmbits d’actu

Transports

37%

Consum d'energia final de Vacarisses per sectors Consum d'energia final de Vacarisses per sectors Consum d'energia final de Vacarisses per sectors Consum d'energia final de Vacarisses per sectors

-Industrial-Sector Primari -Transport

-Domèstic-Serveis-Residus



àfica indica que el sector que més incidència té en les emissions del transports i el domèstic i que, per tant, les mesures que siguin

aplicades en aquest repercutiran de forma notòria en el conjunt del municipi. A més stà dins de l’àmbit PAES i, per tant, l’Ajuntament no prendrà

mesures enfocades a la Indústria.

àmbit d’actuació del PAES es presenta l’esquema de la figura 3.2 on s’hi poden apreciar els sectors en què hi ha un compromís d’incidir (elscolor verd). També pel que fa a l’àmbit PAES s’han mostrat dades de les seves emissions en la taula 3.1 assolint un valor de 25.910 tn CO2 eq a l’any 2005

% respecte al total del municipi.

: Àmbits d’actuació del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Primari

6% Industrial

16%

Serveis

14%

Domèstic

27%

Consum d'energia final de Vacarisses per sectors Consum d'energia final de Vacarisses per sectors Consum d'energia final de Vacarisses per sectors Consum d'energia final de Vacarisses per sectors

any 2005any 2005any 2005any 2005

MUNICIPI

TransportDomèsticServeisResidus

PAESHi ha compromís de reducció

- Flota de vehicles municipals i externalitzats- Equipaments- Enllumenat i semàfors- Bombament d’aigua

AJUNTAMENT

Pàg. 61


àfica indica que el sector que més incidència té en les emissions del i que, per tant, les mesures que siguin

aplicades en aquest repercutiran de forma notòria en el conjunt del municipi. A més stà dins de l’àmbit PAES i, per tant, l’Ajuntament no prendrà

es presenta l’esquema de la figura 3.2 on s’hi poden apreciar els sectors en què hi ha un compromís d’incidir (els de color verd). També pel que fa a l’àmbit PAES s’han mostrat dades de les seves

eq a l’any 2005 les

ació del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible


El sector Transports es presenta com a un altre sector amb possibilitats d’implantació de mesures amb repercussions significatives en el municipi amb un pes del 28 % respecte el total de les emissions total. Cal recordar que aquest sector es caracteritza per utilitzar únicament combustibles líquids i que el seu parc de vehicles està format bàsicament per turismes. Amb el fet que els vehicles dependents de l’Ajuntament representen menys d’un 1% respecte del transit urbà també es posa de manifest el caràcter indirecte de les accions que pugui dur a terme l’Ajuntament en el conjunt del sector. Així doncs es preveuen com a accions per al sector les incloses en les línies mestres consistents en incentivació d’energies renovables com ara la biomassa, en les seves formes de bio, i la incentivació del vehicle elèctric per l’alta eficiència del seu motor, el seu baix nivell de soroll i les seves emissions nul�les per al municipi (cal tenir en compte però les derivades de l’obtenció de l’energia elèctrica en algun altre indret).

Com s’ha vist el sector domèstic consumeix majoritàriament Electricitat i Gasoil C, degut a les demandes de calefacció la qual suposa un 41% del consum energètic del sector segons fonts de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro de

Energía. Així doncs, línies d’acció del tipus, sensibilització en campanyes per optimitzar l’ús de la energia a nivell domèstic, plan renove de calderes, millora de l’aïllament amb la instal�lació de finestres de doble vidre, incentivació de sistemes de climatització alternatius com ara les bombes de calor geotèrmiques o bé implantació de solar tèrmica, entre d’altres fonts renovables de calor, es mostren adequades.

El sector serveis en canvi es presenta com a consumidor majoritàriament d’energia elèctrica i és en el que es situa l’Ajuntament.

Un cop descrita la diagnosi del municipi amb les dades disponibles i presentades fins al moment hom es centra en l’àmbit de l’Ajuntament sobre el qual les accions seran directes i implementades pel mateix. En primer lloc es recorda la poca influència que té sobre el municipi (5%) amb el gràfic de la figura 3.3 amb la qual cosa les mesures que es plantegin en aquest àmbit tindran escassa repercussió a nivell de tot el municipi.

Però cal tenir en compte la funció exemplificadora que realitza l’ajuntament envers la resta de la ciutadania. Fent que les accions realitzades per aquest, i essent divulgades cap a la ciutadania, tindran un impacte significatiu a nivell pedagògic i sensibilitzador.

En la diagnosi de l’Ajuntament destaca de manera significativa l’enllumenat públic i el bombament d’aigua, en conseqüència, es posa de manifest la necessitat d’obrir una línia d’actuació en aquest sentit amb mesures com ara, pel el EP, la implantació d’un sistema de telegestió i control de l’enllumenat, revisió i reducció dels nivells llumínics segons Normativa estatal, millora de les lluminaries actuals per d’altres amb un consum energètic menor, com ara la implantació de la tecnologia LED.

I referent al sistema de bombament, analitzar el esquema de principi de funcionament, la tecnologia utilitzada, i la possible substitució de bombes per d’altres més eficients,o la implementació/millora de variadors de velocitat.


Seguidament, caldria considerar els equipaments municipals inclosos en les categories de, E. Esportius (Poliesportius) , E. Educació Centres Socials (El Castell), E. Administració Pública (ajuntament), pels quals s’han realitzat 11 miniauditories. En elles s’han analitzat els principals equips consumidors que hi tenien instal�lats així com l’anàlisi del seu aïllament mitjançant una càmera termogràfica arribant a la conclusió, en termes generals, que instal�lacions com la il�luminació, la climatització, l’ACS (aigua calenta sanitària) i l’aïllament eren en la majoria de casos convencionals i d’eficiència moderada o baixa. Amb la qual cosa s’ha redactat una bateria de propostes de millora per als esmentats equipaments que es poden trobar detallades en les fitxes del pla d’acció.

Per últim cal destacar que actualment el municipi no té cap energia renovable de forma destacada de manera que el seu Grau d’auto abastament energètic en recursos renovables és 0. Aquest indicador s’espera sigui diferent de 0 mitjançant l’aplicació de les mesures en energies renovables proposades per als diferents sectors de l’àmbit directe i indirecte de l’Ajuntament.

3.1 Projecció dels consums i emissions del Municipi per al període 2012/2020

Les dades disponibles de què es disposa són per al període 2004/2009 i en elles s’aprecien tendències que segueix el Municipi pel que fa al seu consum i les seves emissions. Aquestes tendències no poden ser menyspreades a l’hora de dissenyar el Pla d’Acció per a l’horitzó 2020 de manera que, tot i que amb una extrapolació hom no pot predir el consum i emissions que hi hauran d’ençà al 2020 ja que no es preveuen factors com ara l’actual crisi econòmica, es plantejaran escenaris de consum i emissions mitjançant ajusts, de primer i segon grau, en base a les dades disponibles.

Pel que fa a les emissions, aquestes han estat calculades per a l’àmbit PAES (Domèstic, Serveis i Transport) donat que són els sectors en què s’implementaran mesures. Aquest càlcul ha estat realitzat mitjançant l’aplicació dels corresponents factors d’emissió al consum prèviament extrapolat, no obstant, cal fer una petita indicació en el que fa referència al factor d’emissió de l’electricitat.

Donat que el factor d’emissió de l’electricitat és variable i depèn de la tecnologia i font primària utilitzada per a obtenir-la ha calgut establir unes hipòtesis. Així doncs, basant-se en estudis de diferent caire, des dels més optimistes que preveuen un mix elèctric 50% renovable en el 2020 fins a d’altres que preveuen un model amb un lleuger increment de renovables per al 2030, s’ha establert un model amb un pes de les renovables del 35,6 % a l’any 2020.

Amb tot això, l’evolució del factor d’emissió és la que es pot apreciar a la taula 3.2.


Emissions en grams de CO2 per kWh d'energia produïda segons mix elèctric

estatal


2000 465 2001 408 2002 468 2003 403 2004 417 2005 481 2006 434 % Renovables 2007 443 17,40% 2008 420 18,80% 2009 412 20,20% 2010 405 21,60% 2011 398 23,00% 2012 391 24,40% 2013 383 25,80% 2014 376 27,20% 2015 369 28,60% 2016 362 30,00% 2017 354 31,40% 2018 347 32,80% 2019 340 34,20% 2020 333 35,60%

Taula 3.2: Projecció dels factors d’emissió de l’electricitat per al període 2000/2020

Projecció del consum energètic en l’àmbit municipal sense PAES

Realitzant una extrapolació en la tendència evolutiva dels consums energètics en el període 2004/2020 (figura 3.11).

Es pot apreciar com la predominança del consum total és d’un increment aproximat en el període 2005-2020, és d’un +30%. Degut bàsicament al augment en el sector transport i domèstic.

Figura 3.11: Projecció del consum del Municipi per al període 2004/2020

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Consum Total

Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transports


Projecció de les emissions en l’àmbit municipal

Realitzant una extrapolació en la tendència evolutiva de les emissions energètiques en el període 2004/2020 (figura 3.11).

Es pot apreciar com la predominança de les emissions és d’un increment aproximat en el període 2005-2020, és d’un +15%. Degut bàsicament al augment en el sector transport i domèstic.

Tot i així, % en comparació amb el consum energètic, el de les emissions és menor degut a la reducció del factor d’emissions de la energia elèctrica per la progressiva inclusió de les energies renovables dins el mix energètic.

Figura 3.11: Projecció de les emissions del Municipi per al període 2000/2020

3.2 Punts forts i punts febles detectats en la Diagnosi del municipi

Pel que fa a estructura i territori, com s’ha comentat a l’apartat d’introducció, el municipi compta amb dues zones ben diferenciades, la zona residencial i la zona industrial. La zona residencial, que es veu afectada pel Pla d’Acció, està formada majoritàriament per cases unifamiliars i, en conseqüència, mostra una baixa densitat de població. Aquest fet és un punt feble pel que fa al consum energètic donat que aquesta tipologia de vivendes acostuma a tenir un consum més elevat però, per contra, és un punt fort pel que fa a la implantació de renovables com la solar tèrmica, la fotovoltaica, la biomassa o les bombes de calor geotèrmiques donat que, entre d’altres raons, al ser una població dispersa, es disposa de gran superfície i espai per a la seva implantació podent arribar a cobrir una part significativa de la demanda energètica de les llars.

Vinculat a la tipologia de municipi es té un altre punt feble consistent en una tipologia de mobilitat i transport basada en l’ús del vehicle privat juntament amb la manca d’un transport públic urbà donada la mida reduïda del municipi.

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tnCO2eqtnCO2eqtnCO2eqtnCO2eq Emisions totals

Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transports

Log. (Emisions

totals)

Log. (Primari)


En el tractament i transport de residus s’ha produït una reducció notable, al llarg dels anys, de les emissions que hi estan vinculades. Tanmateix, a dia d’avui, està totalment implantada la recollida selectiva.

En l’àmbit de l’ajuntament, l’enllumenat públic, el bombament d’aigua i els equipaments, es presenten com a punt fort per a implantar millores amb repercussions notables en el consum i en les emissions, a causa de que està format actualment per tecnologia convencional, generalment mal regulada i té un fort impacte en la despesa energètica.

3.3 Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables a les instal�lacions municipals

S’ha vist que els edificis i equipament municipals estan sense explotar en el camp de les energies renovables.

Donat que aquesta manca d’explotació no és causada per una inviabilitat tècnica, les energies renovables com la solar tèrmica, la fotovoltaica o la biomassa són de potencial implantació.

3.4 Estratègia energètica

Amb totes les dades i consideracions presentades fins al moment es tracen les línies d’actuació que s’indiquen a continuació.


68

4 Pla d’Acció

El pla d’acció és materialitza en una bateria d’actuacions que s’emmarquen dintre de les línies d’actuació i sectors definits en l’apartat d’estratègia energètica. Cada actuació proposada es pot trobar especificada al detall en les fitxes del Pla d’Acció que es mostraran, juntament amb la definició de la seva estructura, a continuació.

En aquest document, i més concretament en aquest apartat, es presentaran també els resultats de l’aplicació de totes i cada una de les actuacions, que apareixen en les fitxes del Pla d’Acció, així com certes hipòtesis establertes en la implantació de les mateixes.

4.1 Fitxes Pla d’Acció

Tot seguit es defineix l’estructura de les fitxes per a facilitar la seva comprensió.

En primera instància es presenta el model de fitxa per a després definir els seus camps.

A continuació de la definició de l’estructura es mostraran les fitxes.


69

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE _____________________

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de

CO2eq (Tn/any)

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Descripció

Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Període d’execució

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

Termini d’amortització (anys)

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)


70

Nom del municipi: Codi: El codi de l’acció es basa en el quadre resum per àmbits i temàtiques de les accions. A cada temàtica li correspon un codi, com es pot veure al quadre següent:

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

Equipaments i serveis

Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció Infraestructures municipals (bombament i altres...)

1.2/núm. acció

Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm. acció Sector domèstic 1.4/ núm. acció Sector serveis 1.5/ núm. acció

Transport

Flota municipal (pròpia i externalitat)

2.1/núm. acció

Transport públic municipal 2.2/ núm. acció Transport privat i comercial 2.3/ núm. acció

Producció local d'energia1 Producció d’energies renovables 3.1/ núm. acció Cogeneració 3.2/ núm. acció

Planificació

Planejament urbà 4.1/ núm. acció Mobilitat o transport 4.2/ núm. acció Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

4.3/ núm. acció

Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'eficiència energètica 5.1/ núm. acció Requisits d'energia renovable 5.2/ núm. acció

Participació ciutadana

Serveis d'assessorament 6.1/ núm. acció Finançament i ajuts 6.2/ núm. acció Sensibilització i treball amb xarxes locals

6.3/ núm. acció

Formació i educació ambiental 6.4/ núm. acció

Altres

Residus 7.1/ núm. acció Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) 7.2/ núm. acció

Altres 7.3/ núm. acció

Taula 4.1: Definició dels àmbits, temàtiques i codis de les actuacions El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1.2/5 serà:

1Producció local d’energia : En aquest apartat s’inclouen les accions en què l’energia produïda és connecta a la xarxa. Les accions que fan referència a la instal·lació d’energia solar tèrmica, calderes de biomassa, etc., en què l’energia produïda és per a consum propi de l’equipament o edifici, s’inclouen en l’àmbit d’equipaments i serveis.

Àmbit “Equipaments...”

Infraestructures...

Acció nº 5 d’aquest tipus

1.2 /5


71

Títol: Nom que identifica l’acció proposada. Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any): Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció.

Àmbit: D’acord amb el quadre anterior es descriuen 7 àmbits d’actuació.

Temàtica: Al quadre resum dins de cada àmbit es detallen diverses temàtiques.

Tipologia: Les tipologies es presenten a continuació:

CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouen també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotèrmia...

ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, mini eòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.

PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.

AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i la sensibilització del ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi Ajuntament

Descripció: Es defineix el títol de l’acció i els objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifica l’actuació.

Interrelació amb d’altres accions del PAES: Es fa esment amb quines altres accions del pla es relaciona.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...: Es fa esment a accions incloses en d’altres plans que estan relacionades.

Prioritat: La prioritat de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, la prioritat pot ser:

� Alta � Mitjana � Baixa


72

Calendari: � Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2012 � Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2015 � Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020

Període d’ execució: El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot ser:

� Puntual: l’acció té un inici i un final definit, (instal�lació de plaques solars). � Continuada: període d’aplicació variable, (construcció de carril bici, de

programes de manteniment d’equipaments). � Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb

periodicitat anual). Cost d’inversió (euros), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. Per exemple en una acció de promoure electrodomèstics classe A, només inclou el cost de la campanya, no el del canvi de l’electrodomèstic. Termini d’amortització (anys): Període que es triga en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta i/o eficient. El termini d’amortització es calcula en base a la diferència de cost. Responsable: S’especifica el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció. Agents implicats: Àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats, administracions i organismes implicats en el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables directes poden finançar l’ajuntament per dur-la a terme. Indicadors de seguiment: Indicador específic que permet avaluar la consecució de l’acció. Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: Indicadors clau influenciats en la mesura. 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14) 2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16) 3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15) 4. Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20) 5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5) 6. Consum final d'energia de l’ajuntament 7. Grau d’auto amb energies renovables respecte consum total d'energia 8. Percentatge de recollida selectiva Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): Estalvi energètic associat a l’acció. Expectativa de producció energètica local (kWh/any)


73

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VACARISSES

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq

(Tn/any)

1.1 1 Creació de la figura del gestor/a energètic 83,53

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP

Descripció Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic en l’equip tècnic municipal amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal·lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Les tasques principals d’aquesta figura serien:

- Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals. - Gestió preventiva de les instal·lacions energètiques d’aquests equipaments. - Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que

sigui possible. - Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments. - Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments. - Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels

equipaments municipals. - Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES. - Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament

en matèria de sostenibilitat energètica. - En municipis petits amb pocs equipaments es poden ampliar les funcions a l’assessorament en matèria energètica a la ciutadania i a les activitats econòmiques. - Vetllar pel compliment de l’ordenança d’eco eficiència.

De cara a facilitar les tasques del gestor energètic es pot instal·lar un programa de comptabilitat energètica municipal. Relació amb d’altres accions PAES 1.4.5 Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini Junta de govern


Puntual Agents implicats Dep. urbanisme Cost d’inversió (€), IVA inclòs Dep. medi ambient

Sou del gestor energètic (a temps complert): - Tècnic mig: 30.000 €/any - Tècnic superior: 36.000 €/any Brigada d'obres públiques i manteniment Dep. de participació ciutadana Termini d’amortització (anys)

Un estalvi econòmic en la facturació resultat de la reducció de la despesa energètica que autofinanci aquest sou.


Creació figura gestor/a energètic

Es considera un estalvi del 6% per a cada font d’energia consumida a l’ajuntament. 110.726,28

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats

Consum final d'energia total Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament NA


74



(Tn/any)

1.1 2 Implantació d’un sistema de comptabilitat energètica 41,27



Descripció

Es proposa la implantació d’un software intel·ligent de gestió de l’energia amb la finalitat d’optimitzar el consum energètic dels equipaments municipals. El sistema de comptabilitat es basa en la implantació d’un sistema de control integrat que permet analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic de forma instantània i regular i així permet actuar de forma directe sobre les variables causants del increment innecessari del consum energètic.

Amb la introducció de les dades de facturació, es revisa de forma automàtica un conjunt de paràmetres de seguiment: en cas de sobrepassar els rangs preestablerts o de no coincidir amb la programació de correcte funcionament, es genera l'alarma corresponent. Per mitjà de les alarmes és possible identificar anomalies en el consum energètic i d’aigua, i d’aquesta manera facilita la ràpida actuació per tal de corregir-les.

El gestor/a energètic serà la persona encarregada de controlar aquest sistema.


1.1.1 Creació figura gestor/a energètic

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat...

VACARISSES


Alta Curt termini Area tècnica i serveis

Període d’ execució

Puntual Agents implicats

Dep. urbanisme

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Dep. medi ambient

NQ


NQ


Percentatge centres supervisats

55.363,14

10-15% estalvi energètic de l’edifici




75



(Tn/any)

1.1 3 Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals 12,38



Descripció

Un manteniment adequat de totes les instal·lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa centralitzat de manteniment de les instal·lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirecta).

La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara:

- Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament. - Detecció de fuites i revisió d’instal·lacions per detectar defectes d’aïllament. - Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular. - Neteja i substitució de filtres - Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats. Tant si la gestió del manteniment és per mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per cadascun dels equips en els quals es determina la realització informes periòdics que descriguin l’estat de la instal·lació. La figura del gestor energètic serà qui supervisarà aquests informes.

Respecte les instal·lacions tèrmiques, l’ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), essent el titular de les instal·lacions tèrmiques el responsable del seu correcte manteniment. A més, es proposa recolzar aquesta acció.


1.1.1 Creació figura gestor/a energètic.

6.4.3 Sensibilització per als treballadors municipals per a l'ús racional de l'energia.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequ ació enllumenat...

VACARISSES




Contínua Agents implicats

Dep. urbanisme


Es preveu un estalvi econòmic en la facturació resultat de la reducció de la despesa energètica. Brigada d'obres públiques i manteniment


76


NA


Consum energia/superfície 33.217,88




77



(Tn/any)

1.1 4

Millora dels aïllaments dels equipaments fent especial èmfasi en la substitució de vidres simples per vidres dobles

15,21



Descripció

Per tal de reduir les fuites tèrmiques a l'hivern o els guanys tèrmics i solars solars a l'estiu, és convenient:

- Incorporar elements d'ombrejat i substituir els vidres simples per vidres dobles. - Minimitzar les infiltracions d’aire als marcs de portes i finestres. - Fer millores tèrmiques (aillants tèrmics) en l’envolupant de les façanes o per l’interior. - Disminuir alçada de sostres alts per millorar el confort tèrmic i l’aillament tèrmic.




VACARISSES


Mitjana Llarg termini Area tècnica i serveis


Contínua Agents impl icats

Dep. urbanisme


NQ


Depén de l'actuació


Nombre de finestres simples substituides i de m2 d'aillament millorat. 31.616,72




78


Acció Codi Títol Expectati va de reducció de CO 2eq

(Tn/any)

1.1 5 Eliminació dels Stand-by o consums fantasma i bon ús dels sistemes informàtics 2,23



Descripció

Es tracta de desconnectar els aparells electrònics de la xarxa d'alimentació, ja sigui manualment amb una base de connexió múltiple amb interruptor o bé de manera automatitzada amb una que incorpori un interruptor programable. D'aquesta manera s'evita que l'equip segueixi consumint quan està apagat en repòs.

També, a l'hora de fer servir els sistemes informàtics cal tindre en compte que com a equips consumidors d'energia que són cal infondre una sèrie de bones costums energètiques com ara apagar la pantalla per a pauses prolongades, configurar les opcions d'energia de l'ordinador, el salvapantalles, el mode d'hibernació, promoure l'ús d'ordinadors portàtils, etc..



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mob ilitat, d’adequació enllumenat...

VACARISSES





Dep. urbanisme


0,0


0,0


Percentatge d'equips que es mantenen connectats a la corrent quan estan apagats. Percentatge d'equips que resten encesos de manera innecessària 4.632,59




79



(Tn/any)

1.1 6 Adequació de la temperatura de climatització 40,55



Descripció

És molt important no climatitzar en excés ja que 1ºC per sobre o per sota de la temperatura òptima pot provocar increments en el consum de climatització de fins al 7%.

Com a referència es poden fixar les següents temperatures en el termòstat del sistema de climatització:

Hivern: 21 ºC

Estiu: 24 ºC



1.1.3 Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals






Dep. urbanisme


0,0


0,0

Indica dors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Temperatura mitjana a la que es fixen els termòstats

84.311,25

Espectatives d’un 20% d’estalvi en climatització




80



(Tn/any)

1.1 7

Substitució de làmpades halògenes dicroiques per làmpades amb tecnologia LED

17,87



Descripció

Les làmpades d'incandescència halògenes són, després de les d'incandescència convencional, les que tenen una eficiència més baixa. En aquest sentit el LED és un bon substitut per a aquest tipus de làmpades ja que es fabriquen ja adaptats per a la immediata substitució tot proporcionant prestacions similars, amb baix consum i elevada vida útil.



1.4.2 Campanya de renovació de bombetes



Alta Llarg termini Area tècnica i serveis



Dep. urbanisme


30


De 3 a 4


Percentatge de làmpades halògenes que encara resten en els edificis i equipaments 37.149,6




1


Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq

(Tn/any)

1.1 8 Incorporació de balasts electrònics en els fluorescents 19,54



Descripció

Aquests balasts substitueixen als convencionals que incorporen els fluorescents i que es basen en tecnologia electromagnètica. Aquests, pel contrari, són electrònics proporcionant estalvis de fins al 25% i permetent la regulació del flux lluminós, allargant la vida útil, eliminant indesitjables efectes òptics, així com sorolls o enceses fallides típiques dels balasts convencionals.




VACARISSES





Dep. urbanisme


20 per equip


4 a 5 anys


Percentatge de balasts convencionals que queden en els equipaments 40.632,37




1



(Tn/any)

1.1 9 Incorporació, en el sistema d'il·luminació, de detectors de presència en zones comuns. 8,38



Descripció

En zones comuns és difícil controlar que els usuaris encenguin i apaguin les llums quan cal. Amb el detector de presència s'aconsegueix apagar la il·luminació quan no hi han usuaris eludint d'aquesta manera el pertinent consum








Dep. urbanisme


60 per detector


3 a 4

Indicadors de seguiment Expec tativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Percentatge de detectors de presència en zones comunes instal·lat 17.413,87




1



(Tn/any)

1.1 10 Zonificació dels punts de llum i aprofitament de la llum natural 8,38



Descripció

Un local d'una certa mida que rep llum natural pot requerir que els punts de llum es sectoritzin de manera que hom pugui apagar o regular el flux d'aquells que es trobin a prop de la finestra o en zones en què no es fa necessària la il·luminació artificial.

Aquest control es pot fer de forma manual mitjançant interruptors diferenciats per a cada sector o de forma automàtica mitjançant cèl·lules fotosensibles, les quals poden anar incorporades en les lluminàries.




VACARISSES





Dep. urbanisme


Els sensors es situen al voltant dels 60 euros i cal afegir els treballs elèctrics de sectoritzar la instal·lació


De 4 a 5

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalv i energètic (kWh/any)

Nivell d'aprofitament de la llum natural en els equipaments (pot ser un indicador qualitatiu) 17.413,87




1



(Tn/any)

1.2 1 Incorporació de variadors de freqüència 9,14


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP

Descripció

La instal·lació de variadors de freqüència en els motors elèctrics de les bombes d'impulsió d'Aigua Calenta Sanitària permet que el motor treballi en règim de velocitat variable adaptant-se d'aquesta manera a la demanda en cada moment.

Encara que actualment ja en disposen força d’elles. Cal però, revisar si aquestes estan ben dimensionades i calibrades per l’ús que se’ls hi està donant.



Relació amb alt res plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequaci ó enllumenat...

VACARISSES


Mitjana Mig termini Area tècnica i serveis



Dep. urbanisme


Molt variable en funció nombre i tipologia de variadors de freqüència incorporats. Brigada d'obres públiques i manteniment


Variable en funció del la tipologia de la bomba actual respecte la seva funció, i el nombre d'hores de funcionament i


Nombre variadors de freqüència incorporats 24.045,16



Abastament d'aigua municipal


1



(Tn/any)

1.2 2 Canvi de les bombes per d’altres més eficients 9,14



Descripció

L’acció proposa canviar progressivament les bombes més antigues per models més eficients. Els motors d’alta eficiència transformen pràcticament tota l’energia elèctrica que consumeixen en energia mecànica útil, inclouen ventiladors més petits i eficients i tenen càrregues magnètiques menors, la qual cosa fa que siguin més silenciosos. Hi ha models que també inclouen variadors de freqüència (augmentant encara més la seva eficiència).L’ajuntament haurà de dur a terme una diagnosi de l’estat actual de les bombes municipals i determinar la prioritat de substitució per a cada cas.



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’a dequació enllumenat...





Dep. urbanisme


NQ, depén de la potència de la bomba. Buscar una tecnologia més eficient, suposa un sobrecost respecte un model estandar Brigada d'obres públiques i manteniment


NQ

Indicadors de seguiment Expectativa d’est alvi energètic (kWh/any)

Nombre de bombes cambiades

24.045,16

Es considera que l’estalvi energètic d’una

bomba eficient respecte una no eficient és

d’un 5-10%.



Abastament d'aigua municipal


1



(Tn/any)

1.2 3

Creació d'un mini district heating entre varis edificis municipals amb una caldera de biomassa centralitzada

20 a 30% en usos tèrmics



Descripció

La ubicació de varis edificis de gestió municipal dins el nucli urbà, fa molt favorable l’emplaçament d’una petita xarxa de calor distribuida.

Els edificis que en formaries part son: Ajuntament, La Fàbrica, CEIP Pau Casals, EB El Cuc, (opcional El castell).

La sala de calderes és un mòdul extern pre muntat, que ja incorpora tots els components, com caldera de biomassa de estella, equips de gestió i control, inclòs la sitja del combustible.

Les actuals sales de calderes i tecnologies actuals, no s’han de retitrar, es fa un by pass, i aquestes queden com a Back up o de recolzament en cas d’averies.

Amb aquesta acció, es redueix:

- La potencia total instal·lada entre un 20 a un 30%, al central·litzar la caldera. - El consum energètic total, degut a disposar d’una corba de consum més uniforme i menys pèrdues tèrmiques. - Reducció costos d’explotació en manteniment, al passar de 6 calderes de gasoil C a 1 de biomassa. - Reducció costos en material combustible un 40 a 50% al passar de Gasoil C a a estella.



3.1.5 Instal·lació de calderes de biomassa per a ACS i/o climatització d'equipaments municipals

7.3.2 Gestió forestal sostenible dels boscos de l'entorn per tal de ser sanejats i obtenir-ne biomassa per a usos tèrmics

Relació amb altres plans: A21, PO UM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...





Dep. urbanisme


NQ. A part del modul de la sala de calderes, hi ha la part d’obra civil per fer les franges i la conexió amb els equipaments. Brigada d'obres públiques i manteniment



2

NQ


Execusió de l’acció 20 a 30% en usos tèrmics




1



(Tn/any)

1.3 1 Substitució de làmpades de l’enllumenat per d’altres més eficients (VSAP, LED...) 140,63


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

L’acció consisteix a substituir de forma progressiva les làmpades de vapor de mercuri (VM) per d’altres més eficients com les làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP), tecnologia LED, etc. en compliment del Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. L’objectiu és arribar a la substitució del 100% de les làmpades de l’enllumenat per d’altres més eficients al 2020.

Les làmpades més utilitzades per a l’enllumenat exterior són les de VM degut al baix cost i qualitat cromàtica; però energèticament són les més ineficients. Actualment hi ha al mercat làmpades com les de VSAP, halogenurs metàl·lics o de descàrrega compactes que presenten valors de lluminositat equiparables a les de VM, però suposen un gran estalvi energètic. Caldrà determinar quina és la làmpada més adient per a cada cas, ja que totes presenten avantatges i inconvenients.

La tecnologia LED per a l’enllumenat públic es troba en fase d’experimentació i s’aplica a petita escala, tot i que segurament en els propers anys aquesta tecnologia acabarà substituint totes les làmpades de VSAP, ja que presenta valor d’estalvi energètic del 80%, té una vida útil mot més llarga (fins a 50.000 hores) i el cost de manteniment és molt inferior. Es pot fer una prova pilot de substitució de les làmpades actuals per LED.

En cas que el municipi disposi d’un Pla d’Adequació o d’un Pla Director de l’enllumenat, caldrà consultar-ho per saber quina làmpada és la més adequada per a cada punt; sinó serà necessari l’elaboració d’un estudi que ho determini.



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació en llumenat...


Alta Mig termini Area tècnica i serveis



Dep. urbanisme


2

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Empresa externa mantenidora

25-60 €/làmpada (en funció tipologia i potència)

Estudi de viabilitat (en cas necessari)

Tecnologia LED representa un cost d’inversió elevat, però un estalvi del 60% en el cost de manteniment en relació a les làmpades de VSAP.


3


Percentatge làmpades substituïdes respecte el total

292.362,88

Pot suposar una mitjana del 30% d’estalvi energètic en l’enllumenat.



Consum final d'energia total


1



(Tn/any)

1.3 2 Incorporació de reguladors de flux en capçalera, doble nivell o altres. 52,73



Descripció

Aquesta mesura consisteix a incorporar reguladors de flux en capçalera per millorar la intensitat lumínica de l’enllumenat públic. Els reguladors de flux en capçalera són dispositius que permeten reduir la tensió al conjunt de la làmpada reduint el flux lluminós, de manera que evita les sobretensions de la línia (una sobretensió del 10 % implica un sobre consum del 20 %) obtenint un augment de l’estalvi energètic i de la vida útil de les làmpades i equips auxiliars.

L’ajuntament vetllarà per la incorporació d’aquesta mesura de control en tots els quadres amb una PTI (Potència Total Instal·lada) superior a 5KWh, tal com decreta el Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

La majoria dels reguladors són equips electrònics estàtics que actuen de manera independent per a cada fase de la xarxa i sovint s’equipen amb sistemes de telegestió per facilitar el control remot de la instal·lació.




VACARISSES





Dep. urbanisme

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Empresa externa mantenidora

Entre 2.000 - 3.000 €/regulador de flux en capçalera. Substitució làmpades (en cas necessari):100 €/làmpada + instal•lació


2


2 a 3


Percentatge incorporació quadres amb sistemes de regulació

109.636,08

En un 10% dels quadres amn PTI >5 kW, un 20% d’estalvi





1



(Tn/any)

1.3 3

Elaboració del Pla d'adequació de l'enllumenat o d'un Pla director de l'enllumenat

21,97



Descripció

Aquesta acció consisteix en la redacció del Pla d’Adequació de l’enllumenat (Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001) o d’un Pla Director de l’enllumenat públic municipal (Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre) amb l’objectiu d’adequar-se al reglament de contaminació lluminosa.

Els objectius principals del Pla són:

- Definir les característiques de les instal·lacions actuals.

- Millorar les condicions de seguretat i qualitat de vida de la ciutadania.

- Optimització la despesa llumínica del municipi d’acord a les necessitats reals.

- Allargar la vida útil de les instal·lacions.

L’elaboració d’aquest Pla consta de les fases següents

- Inventari: aixecament topogràfic de la xarxa amb identificació dels punts de llum, quadres,etc.

- Diagnosi de l’estat actual de la xarxa amb identificació dels requeriments.

- Definir les accions de millora seguint criteris d’estalvi i eficiència energètica.

Des de la Diputació de Barcelona s’ofereix suport tècnic en relació amb l’elaboració del Pla de la xarxa de l’enllumenat, així com altres assessoraments relacionats.

Aquesta acció no inclou el desenvolupament del Pla, tot i que el paper de l’ajuntament serà instar per a què s’apliquin les mesures concretes del Pla i dur a terme un sistema de seguiment.

Relació amb d’altres accion s PAES


2






Puntual Agents impli cats

Dep. urbanisme


80.000, Empresa externa mantenidora


NQ


Elaboració del Pla d’Enllumenat Municipal 45.681,7





1


Acció Codi Títol Expecta tiva de reducció de CO 2eq

(Tn/any)

1.3 4 Disminució de la potència contractada NA



Descripció

Es proposa disminuir la potència contractada en els quadres de l’enllumenat públic en cas que l’actual potència sigui superior a la necessària. Tot i que aquesta mesura no suposi un estalvi energètic, és important des del punt de vista econòmic, ja que les tarifes d’energia elèctrica són d’estructura binomial (una part de la factura és la potència i una altra l’energia) i la contractació d’una potència inadequada implica un augment dels costos de la factura.

L’ajuntament és qui decideix la potència que vol contractar, per aquest motiu és important fer un inventari de la potència instal·lada a cada quadre i conèixer bé la corba de consum horari i elèctric per tal de:

- Determinar la potència òptima a contractar.

- Contractació de la discriminació horària adequada.

- Determinar la tarifa més adequada.

Amb l’actual alliberament del mercat elèctric, l’ajuntament pot negociar el preu de la tarifa emprant com a referència el cost mig del kWh a partir dels preus del Pool elèctric.



Relació amb altres plans: A21, PO UM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

VACARISSES


Mitjana Curt termini Area tècnica i serveis



Dep. urbanisme



2

La contractació de la potència adequada pot disminuir fins el 15% el cost de la factura


NQ


Percentatge quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal•lada NA





1



(Tn/any)

1.4 1 Campanya de renovació d'electrodomèstics 937,49


Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció

Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi.

L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc.

L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració.

La campanya pot incloure:

- creació de material informatiu

- col·laboració dels punts de venda dels electrodomèstics

- punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients.

- informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).




VACARISSES



2

Alta Llarg termini Dep. medi ambient


Periòdica Agents implicats

Dep. participació ciutadana

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Dep de comunicació

NQ


NA


Nombre de campanyes renovació electrodomèstics/any 1.949.041,81


Consum final d'energia total NA


1



(Tn/any)

1.4 2 Campanya de renovació de bombetes 1.203



Descripció

Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per d’altres més eficients com les làmpades fluorescents compactes (baix consum) al sector domèstic i serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 10% de les llars del municipi.

Les làmpades fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar fins el 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment.

El paper de l’ajuntament és el d'informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a les bombetes incandescents i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant:

- material informatiu.

- difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’Administració

(sobretot de cara als comerços).

- punts d’informació i possible distribució de bombetes eficients.

- informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web

municipal, twitter, facebook, etc.).

En el període 2009-2012, la UE farà desaparèixer progressivament les bombetes tradicionals per donar pas a les bombetes de baix consum, s’estima que gràcies a aquesta mesura, l'any 2020 es reduiran 15 milions de tones de CO2 anuals.





2







NQ


NA


Nombre de campanyes renovació de bombetes/any 2.501.732,04




1



(Tn/any)

1.4 3 Campanya millora d'aïllaments 346,73



Descripció

L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi.

L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l hivern i la refrigeració a l’estiu.

Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal·lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic.

El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden incloure:

- mostres d’exemples d’instal·lacions i períodes de retorn.


- difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’Administració.

- punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament.

- informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).

- informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible.




VACARISSES




2





NQ


NA


Nombre de campanyes millora d'aillaments 1.226.339,92 Aplicat a un 5% de les llars, redueix el 30% del consum en climatització




1



(Tn/any)

1.4 4 Compra d'energia verda a llars i als serveis NQ


Equipaments i serveis Sector domèstic ER

Descripció

L’acció consisteix a promoure la contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat verda entre els particulars i serveis del municipi.

A partir de l’alliberament del mercat elèctric, qualsevol consumidor pot escollir quina empresa vol que li subministri l’energia elèctrica. Les comercialitzadores d’energia verda comercialitzen únicament amb energia procedent de fonts d’energia renovable certificades, la seva contractació implica un consum energètic amb un balanç de zero emissions.

En aquest sentit, existeix també la possibilitat de formar part d’una cooperativa de producció i consum d’energia verda, que tot just comencen a implantar-se. Aquest és un model innovador a Catalunya, però a la resta d’Europa ja s’han dut experiències similars amb resultats satisfactoris: enercoop (França), onze energie (Holanda), etc. Es considera que s’adheriran un 2% de les llars i serveis del municipi.

Així doncs, l’ajuntament actuarà com a impulsor i difusor d’aquesta informació entre els particulars i comerços del municipi. La informació es pot transmetre mitjançant les vies de comunicació habituals:

- mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).

- diaris i butlletins municipals, cartells, etc.

- bustiada amb díptics informatius.

Es poden dur a terme campanyes puntuals, que informin sobre la possibilitat de contractació d’energia “verda” per part d’usuaris domèstics i de serveis. Aquestes campanyes poden incloure:

- punts informatius situats en llocs estratègics del municipi.

- distribució díptics informatius.

Hi ha la possibilitat de crear un distintiu específic per aquells serveis que contractin electricitat verda i col·locar-lo a l’exterior per tal de fer encara més difusió.


5.2.1 Compra d’energia verda

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllume nat...


2




Continua Agents implicats



NQ


NA


Consum energètic llars i serveis NA




1



(Tn/any)

1.4 5

Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

NQ


Equipaments i serveis Sector domèstic PDR

Descripció

Actualment hi ha dos decrets vigents pel que fan les ordenances de construcció sostenible:

d’una banda, el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals d’ecoeficiència en els nous edificis, el qual presenta limitacions com ara la no consideració dels edificis industrials, amb la qual cosa es desaprofita el potencial d’obtenció d’energia que els sostres d’aquests equipaments ofereixen.

D’altra banda, el CTE, que estableix uns requisits bàsics d’estalvi energètic a complir pels nous edificis. Aquests requisits consisteixen a aconseguir un ús racional de l’energia necessària per a l’ús dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i aconseguint que una part d’aquest consum procedeixi de fonts d’energia renovable.

Amb l’objectiu de superar les exigències pels dos decrets i garantir el seu compliment, es proposa que l’ajuntament aprovi una ordenança de construcció sostenible tot incloent aquelles mancances observades en els decrets de construcció sostenible esmentats.

Aquesta ordenança podria incloure en part el Model d’ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a la producció d’aigua calenta en edificis i construccions redactat pel grup de treball sobre energia i canvi climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.


Relació amb altres pla ns: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllu menat...





Dep. urbanisme

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs


2

NQ


NA


Redacció ordenança NA




1



(Tn/any)

1.4 6

Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o d'altres suports energètics menys contaminants

4.139,81


Equipaments i serveis Sector domèstic NQ

Descripció

L’acció consisteix a fomentar la substitució de les calderes de gasoil C per calderes de biomassa als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització mitjançant energia renovable. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi.

La biomassa es considera una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació i, a més, es considera que la seva combustió provoca un balanç net d’emissions igual a zero, ja que les emissions per combustió de biomassa ha estat absorbit prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat. Existeixen diversos combustibles que formen part de la biomassa; però en general les calderes petites admeten combustibles estandarditzats com estella i pèl•lets.

L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes de biomassa, que poden incloure:

- mostra de les diferents tipologies de calderes de biomassa i períodes de retorn.


- difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració.

- punts d’informació i assessorament sobre calderes de biomassa.

- informar sobre els avantatges de les calderes de biomassa a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).

Es proposa aplicar una bonificació fiscal en l'impost sobre construccions, instal•lacions i obres (ICO) per la instal•lació de calderes de biomassa. Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal que correspongui.


1.1.1 Gestor energètic municipal

6.2.2 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables


2

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllum enat...





Dep. urbanisme


NQ


NA


Nombre de campanyes de calderes de biomassa/any NQ

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expect ativa de producció energètica local (kWh/any)



1



(Tn/any)

1.4 7 Promoció de l'us d'energies renovables com la fotovoltaica, solar tèrmica 2.631,12



Descripció

Consisteix en la instal·lació en la teulada de les vivendes de col·lectors solars plans o bé de tubs de buit, aquest últims proporcionen un major rendiment, per tal de donar suport al sistema d’Aigua Calenta Sanitària i/o calefacció a través de l’energia tèrmica absorbida de la radiació solar.

Amb aquest suport que proporciona la radiació solar s’aconsegueixen estalvis en el sistema principal d’Aigua Calenta Sanitaria i/o calefacció.

En aquest aspecte l'Ajuntament pot donar a conèixer la tecnologia, difondre les subvencions en aquesta matèria i prescriure empreses instal·ladores i subministradores d’instal·lacions de sistemes solars tèrmics per tal que desenvolupin negoci en el municipi.




Alta Llarg termini Dep. Medi Ambient

Període d’ex ecució


Dep. Participació Ciutadana

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Dep. Comunicació i Noves Tecnologies

NQ ICAEN

Diputació de Barcelona


Si s'assoleixen els objectius 2020 de la campanya, fixats en els


2

supòsits del càlcul d'estalvis, s'obté un període inferior a 1 any


Número de llars amb instal·lacions d'energia solar tèrmica NQ


Producció local d'energies renovables 0

Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia


1



(Tn/any)

1.4 8

Us de bones pràctiques com eliminació de Stand By, reducció T calefacció , millora finestres

NQ



Descripció

Conscienciar a la ciutadania sobre la repercussió dels consums fantasmes en el consum de la llar podent arribar a obtenir un estalvi de fins al 10% mitjançant la senzilla eliminació d'aquests.









NQ


2


Si s'assoleixen els objectius 2020 de la campanya, fixats en els supòsits del càlcul d'estalvis, s'obté un període al voltant de 5 anys.


Nombre campanyes de sensibilització 2.716.210




3



(Tn/any)

1.5 1

Pla de difusió sobre renovació de làmpades d'incandescència halògena per làmpades de baix consum o LED

1.246,07


Equipaments i serveis Sector serveis AM

Descripció

Es tracta de divulgar entre el sector serveis aspectes com:

- Subvencions a què pot optar el sector serveis en aquesta matèria

- La reducció de consum de fins a un 90% que proporcionen les esmentades làmpades

- Característiques de la tecnologia de fluorescència compacta i LED

- Preus orientatius

- Període de retorn

- Exemples d'establiments que hagin implementat mesures semblants i beneficis reportats

- Llistat d'empreses instal·ladores

- etc.



Prioritat Calend ari Responsable






NQ


4


NQ


Nivell de presència de la incandescència en el sector serveis 2.590.590,22


Consum final d'energia total 0


5



(Tn/any)

1.5 2 Pla de millora de l'eficiència de la climatització en el sector serveis 855,15


Equipaments i serveis Sector serveis AM

Descripció

La climatització té un impacte important en el consum elèctric, per tant, és important que el sector prengui consciència dels beneficis de disposar d’un bon sistema de clima podent arribar a assolir estalvis de fins al 30%.

Una bona manera de fer-ho és mitjançant un petit estudi de baix cost enfocat a la millora de la climatització existent.

En aquest aspecte l'Ajuntament pot donar a conèixer la tecnologia, difondre les subvencions a què es pot optar en aquesta matèria i prescriure empreses instal·ladores i subministradores d’instal·lacions de climatització eficient i que siguin capaces de dur a terme estudis d’eficiència en aquest camp.









NQ



6

NQ


Percentatge d'establiments que han dut a terme millores en el sistema de climatització 1.777.856,03


Consum final d'energia total 0


1


Acció Codi Títol Expectat iva de reducció de CO 2eq

(Tn/any)

2.1 1 Ús de biocombustibles (biodièsel) 86,35


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Descripció

Aquest pla pot consistir en actuacions com les següents:

1. Incentivar la instal·lació d’un sortidor de Biocombustibles:

- Prioritzar el subministrament de Biodiesel per sobre del de Bioetanol a causa de que el consum majoritari del Municipi és de Gasoil.

- A causa de la polèmica que generen els biocombustibles, incentivar l’ús dels de 2a Generació els quals utilitzen matèries primeres no convencionals i que no condicionen la seguretat alimentària i minimitzen l’impacte ambiental (desforestació, ús de pesticides, etc.). Més concretament són interessants els biocombustibles que s’obtenen a partir de residus o algues.

- En aquest aspecte l'Ajuntament pot cedir terrenys per a tal fi

2. Anàlisi de la capacitat d’autoabastiment de Vacarisses en matèria de Biocombustibles

- Anàlisi dels excedents agrícoles del municipi

- Anàlisi dels terrenys de cultiu sense explotar

- Anàlisi dels Residus agrícoles, forestals i d’altres residus susceptibles de valorització.

- Anàlisi de la possibilitat d’utilitzar els Residus Municipals per a tal finalitat.

- Tot això tenint en compte l'horitzó 2020 del Pla d’Acció, és a dir, considerant viabilitat present i futura.

- En aquest aspecte cal que l'Ajuntament plantegi les diferents alternatives en matèria d’autoabastiment i estudiar-ne la viabilitat així com difondre els resultats obtinguts.

3. Campanya de difusió

Informar i fer difusió sobre biocombustibles per a que la ciutadania s’avingui i es familiaritzi amb ells i d’aquesta manera el Municipi pugui arribar a l’objectiu del 10% del consum del sector transports subministrat amb biocombustibles. Possibles temes són:

- Combustibles de 1a Generació i 2a Generació

- Avantatges

- Inconvenients

- Aplicacions en el transport privat



2

1.1.1 Creació de la figura del gestor/a energètic

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumena t...







NQ


Si s'assoleixen els objectius 2020 de la campanya, fixats en els supòsits del càlcul d'estalvis, s'obté un període inferior a 1 any

Indicador s de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Consum de biocombustibles del Municipi 320.128


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 0


1



(Tn/any)

2.1 2 Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil NQ

Àmbit Temàtica Tipol ogia

Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció

Es proposa la renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/km) un cop en finalitzi la vida útil. L’adquisició de vehicles de baixes emissions per part del consistori promou la seva compra per part de la població, sobretot si es difon correctament aquesta bona pràctica.

Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions, en el moment d’adquirir-los s’haurà de considerar l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que haurà d’oferir. Es poden adquirir vehicles de classe A, que funcionin amb motor biodièsel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (híbrids Full o Mild Hybrid, elèctrics, vehicles bifuel alimentats per gas natural i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.). En el cas dels camions haurien de complir com a mínim la norma EURO V i posterior (com per exemple la norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014).

És important disposar de benzineres amb servei de biodièsel o punts de recàrrega per les bateries dels cotxes elèctrics.

• Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles

nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/


2.1.1 Ús de biocombustibles (biodièsel).







2


NA


NA


Parc de vehicles elèctrics del Municipi 0,0


Emissions CO2eq àmbit PAES NA


1



(Tn/any)

2.1 3 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació NQ


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció

La incorporació de criteris de vehicles més eficients en els plecs de contractació té per objectiu impulsar aquesta tipologia de vehicles en la flota de vehicles externs i reduir les emissions de CO2. Els plecs de contractació són l’eina què disposa l’ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta mitjançant una empresa privada.

A l’hora de redactar el plec de contractació externa d’un servei que requereixi l’ús d’una flota de vehicles (recollida de residus, neteja viària, manteniment, transport públic, etc.) s’exigirà: 1) que tots els vehicles que funcionin amb motor dièsel siguin aptes per a l’ús de biodièsel; 2) que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO V i posterior (norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014); 3) que la flota incorpori vehicles que funcionin amb gas natural comprimit (si es compta amb estacions a prop) i 4) que els vehicles nous que s’adquireixen siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o elèctrics.

A més, l’empresa concessionària haurà d’acreditar la realització de cursos de conducció eficient per part de tots els conductors i emetre informes anuals amb informació relativa als vehicles usats (model, antiguitat, combustible, etc.), a més dels km recorreguts i consums anuals estimats.

Relació amb d’altres accio ns PAES

2.1.1 Ús de biocombustibles (biodièsel).





Contínua Agents implicat s


NA


2


NA


Nombre de contractes amb clàusules de vehicles de baixes emissions 0,0




1



(Tn/any)

2.1 4 Optimització de les rutes dels serveis NQ


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) NQ

Descripció

Un dels mecanismes per a reduir el consum de combustible i les emissions de GEH associades a la flota de vehicles (municipal i externalitzada) és optimitzar al màxim les rutes dels diferents serveis. Per assolir aquest objectiu, l’ajuntament s’encarregarà de fer un estudi dels recorreguts realitzats per la flota de vehicles dels diferents serveis: recollida de residus, neteja viària, manteniment, etc.

A partir dels resultat obtinguts, es planificaran de manera acurada les rutes per tal de reduir-ne el quilometratge mitjançant noves vies que redueixin la longitud dels recorreguts, sense perjudicar el serveis oferts a la població.

És important que hi hagi un seguiment posterior a la implantació dels canvis proposats i seguir millorant les rutes. Les empreses concessionàries hauran d’emetre informes anuals a l’ajuntament amb informació relativa als quilòmetres recorreguts i els consums anuals.


NQ


VACARISSES




Contínua Agent s implicats


NA


2


NA


Canvis de rutes realitzades 0,0

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expect ativa de producció energètica local (kWh/any)



1



(Tn/any)

2.3 1

Recanvi de vehicles per d'altres més eficients en el parc mòbil privat i us de biocombusdtibles

1.650,33


Transport Transport privat i comercial AM

Descripció

L’acció consisteix a promoure el recanvi dels vehicles convencionals per d’altres més eficients en el parc mòbil privat amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica) i augmentar així la qualitat de vida de la població.

L’ajuntament s’encarregarà de promoure l’adquisició de vehicles més eficients entre la població mitjançant diverses mesures, com ara:

- Aplicació d’una reducció de l’ Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, a tots aquells vehicles que siguin més eficients i, per tant, emetin menys emissions a l’atmosfera (<120 g CO2/Km). Es realitzarà un seguiment de l’evolució del parc mòbil privat amb les dades requerides a l’IVTM (tipus de combustible, emissions, etc.) i es valorarà la possibilitat d’aplicar penalitzacions econòmiques als vehicles més contaminants (> 300 g CO2/Km).

- Afavorir la instal•lació de benzineres locals que disposin de biodièsel, sempre i quan provingui de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics i la instal•lació de punts de recàrrega per les bateries dels vehicles elèctrics.

Aquestes mesures es reforçaran amb una campanya informativa, que pot constar de:

- Creació de díptics informatius.

- Xerrades a centres cívics, associacions de veïns, etc.

- Col•laboració amb concessionaris de cotxes per la cessió de vehicles de baixes emissions i exposar-los en actes públics.

- Informar sobre els beneficis dels vehicles de baixes emissions a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, facebook, twitter, etc.).

• Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles

nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/



2

6.2.3 Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllum enat...







de 3.000 a 5.000 €/campanya


NA


Percentatge de vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/Km) 6.988.885,59




1



(Tn/any)

3.1 1

Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal·lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica

NQ


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables PDR

Descripció

Actualment és vigent el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els nous edificis. Entre d’altres mesures, el decret estableix l’obligatorietat d’instal•lar captadors solars als edificis de nova construcció. A més, el CTE estableix uns requisits bàsics d’estalvi d’energia que han de complir els nous edificis.

L’acció consisteix en l’elaboració d'una ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal•lacions fotovoltaiques i de captació de solar tèrmica. L’ordenança inclouria l’obligatorietat de la instal•lació d’energia solar als edificis d’habitatges i edificis públics sempre que sigui viable, adoptant en part el Model d’ordenança reguladora de sistemes de captació d’energia solar per la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) en edificis i construccions redactat pel Grup de treball sobre Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Aquest model supedita l’obtenció de la llicència de primera ocupació d’un certificat final de posada en funcionament de la instal•lació solar, subscrit per l’instal•lador i el tècnic director de la instal•lació, així com un contracte de manteniment per un mínim de 3 anys. Aquest control es mantindria d’ofici i de forma regular per part dels serveis tècnics municipals.

L’ordenança detallaria el règim sancionador per punir les infraccions detectades a través dels controls periòdics realitzats per l’ajuntament:. També es proposa que l’ajuntament: bonifiqui a través d’aquesta ordenança l’adopció voluntària de les mesures que s’hi contemplen per part dels propietaris dels edificis ja existents.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents:

Model d’Ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a la producció d’aigua calenta en edificis i construccions:

http://www.diba.es/xarxasost/pdf/OrdenancaSolar2009.pdf


1.4.5 Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

Relació amb al tres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequac ió enllumenat...



2






NQ


NA


Nombre de m2 instal·lats 8.915.600,59

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energèt ica local (kWh/any)



1



(Tn/any)

3.1 2

Implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals

15,97


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables CP

Descripció

Per tal de dur a terme aquesta acció cal fer estudis de viabilitat preliminars on es determinin els sostres amb potencial, a més de la viabilitat econòmica i tècnica de la proposta. Un dels objectius de les VAE és determinar la viabilitat de la instal•lació a cobertes d’edificis i equipaments municipals (m² superfície a terrats) per instal•lar plaques fotovoltaiques i la potència estimada de les instal•lacions. El principal requeriment per establir-ne la viabilitat és la disponibilitat d’espai per a la correcta ubicació dels mòduls. Altres factors que condicionaran les instal•lacions són l’orientació i inclinació de la coberta, així com la tipologia del material de la mateixa.

Un cop efectuats aquests estudis es pot desenvolupar un avantprojecte a partir del qual es podrà establir quin és el millor mecanisme per aplicar l’acció i es podran elaborar plecs específics, ja sigui per executar l’obra o per concessionar-la. En el cas de cessió de terrats, l’ajuntament no necessita fer cap inversió ni endeutar-se, l’adjudicatari és el titular de la planta i qui l’explota a canvi d’un petit cànon.

També existeix la possibilitat de redactar un model de plec per a la contractació mitjançant el renting d’una planta de producció fotovoltaica. En aquest model, el titular de la planta és directament l’ajuntament, o bé una societat participada pel municipi; però no és el propietari de la planta de producció, sinó que opta per arrendar-la a una empresa de renting.

També hi ha la possibilitat d’involucrar la població en els projectes municipals de generació d’electricitat mitjançant els mòduls solars fotovoltaics. La participació ciutadana consistiria en la realització d’una inversió mínima, a determinar en funció del projecte, que es recuperarà amb la venda de l’electricitat generada.

La Diputació de Barcelona ofereix assessorament sobre les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal•lacions productores d’energies renovables.



3.1.3 Implantació d’instal•lacions solars fotovoltaiques a les activitats econòmiques amb sostre disponible.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...




2



Dep. urbanisme


NA


NA


kWh/any aportats a xarxa NA

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció ener gètica local (kWh/any)

Producció local d'energies renovables 33.202,84



1


Acció Codi Títol Expectativa de reducció de C O2eq

(Tn/any)

3.1 3

Implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques a les activitats econòmiques amb sostre disponible

21,07



Descripció

Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar les cobertes i teulades de titularitat privada per instal•lar plaques fotovoltaiques.

L'objectiu de la mesura és que l’ajuntament actuï com a interlocutor entre empreses explotadores d’instal•lacions fotovoltaiques i les indústries del municipi per tal que aquestes instal•lin mòduls fotovoltaics al sostre. És important que l’ajuntament acompanyi el seu paper d’interlocutor amb altres accions més directes que donin contingut i permetin assolir l’objectiu proposat com ara organitzar xerrades i trobades amb el sector, jornades informatives sobre els tràmits necessaris, bonificacions en l’impost de construcció, etc.

Els mecanismes financers per aconseguir la instal•lació són diversos. En el cas de lloguer de sostre, l'empresa adjudicatària es fa càrrec les despeses d'inversió, explotació i manteniment de les plaques solars i un cop finalitzada la durada del contracte, les instal•lacions passen a ser propietat del propietari del sostre. També hi ha l’opció que la indústria participi en la inversió, obtenint una part dels beneficis econòmics.


6.2.2 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a millores en l'eficiència energètica dels habitatges o locals. 1.1.1 Creació figura gestor/a energètic


VACARISSES





Dep. urbanisme


NQ


2


NA


kWh/any aportats a xarxa NA


Producció local d'energies renovables 43.800



1



(Tn/any)

3.1 4 Implantació de captadors solars tèrmics a edificis i equipaments municipals 81,57



Descripció

L’acció consisteix a implantar captadors solars tèrmics a diferents edificis i equipaments municipals sempre que sigui viable. En els sistemes de captació solar tèrmica es produeix una transformació de la radiació solar en energia tèrmica i té diferents aplicacions:

- Producció i subministrament d’ACS.

- Recolzament calefacció per terra radiant.

- Climatització dels edificis i equipaments.

- Climatització de piscines.

Les instal•lacions de circuit tancat són més cares i complexes que les de circuit obert, però són les més adequades pels edificis de col•lectivitats, amb un consum molt elevat i continu com els equipaments esportius. La no presència d’ombres, així com la correcta orientació i inclinació dels col•lectors determinarà el màxim rendiment i funcionament de la instal•lació.






Període d’exe cució


Dep. urbanisme


Els costos inclouen:

- 200 €/m²: col•lector solar tèrmic.

- Estudi de viabilitat.

- Instal•lació elements auxiliars com mòduls dissipadors,


2

bescanviadors tèrmics, etc (en cas

necessari).

- Tramitació administrativa.


>5


Nombre d’instal•lacions de captadors solars tèrmics. 169.582,48


Producció local d'energies renovables NA



1



(Tn/any)

3.1 5

Instal·lació de calderes de biomassa per a ACS i/o climatització d'equipaments municipals

18,46



Descripció

L’acció consisteix a instal•lar calderes de biomassa per a cobrir les necessitats tèrmiques de l’ACS i climatització dels edificis i equipaments municipals. La instal•lació de les calderes de biomassa s’efectuarà un cop finalitzada la vida útil de les calderes convencionals o es plantejarà en noves instal•lacions. És especialment interessant la substitució de les calderes de gasoil i aquelles de gas natural amb consums superiors als 200.000 kWh/any. Les instal•lacions per a un edifici amb calderes mitjanes i grans (a partir de 300kW) poden incorporar aplicacions avançades com la producció de fred amb màquina d’absorció.

Les calderes de biomassa generen calor mitjançant la combustió de recursos forestals i agrícoles, restes de la indústria de la fusta i agroalimentària, etc. per aplicar-la a la calefacció i a l’ACS, essent una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació. Es considera que la combustió de biomassa té un balanç net d’emissions, ja que les emissions de CO2 alliberades per combustió de biomassa han estat absorbides prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat.

Existeixen diversos combustibles que formen part de la biomassa:

- Restes de la indústria de la fusta: estella, pèl•let, briqueta tronc (per calderes petites), etc.

- Restes agrícoles: excrements procedents de granges, etc.

- Altres: closques triturades, pinyols d’oliva, cereals, marro, palla, etc.

Aquesta tipologia de calderes requereixen de major manteniment i vigilància que les convencionals. Un factor important a tenir en compte és el grau d’autoabastament de combustible, per aquest motiu es proposa estudiar les possibilitats del municipi i vincular-ho als PTGMF i fer partícips a les ADF, de manera que permeti treure un rendiment dels boscos, que podrien esdevenir una nova font d’ingressos.







2



Dep. urbanisme


NQ


NQ


Nombre instal•lacions calderes de biomassa NQ


Producció local d'energies renovables NQ



1



(Tn/any)

3.1 6 Instal·lació de la geotèrmia en nous edificis, equipaments o desenvolupaments previstos NQ



Descripció

Es proposa implantar energia geotèrmica en aquells equipaments o nous edificis on sigui viable i efectiu (es pot començar amb la instal•lació d’una prova pilot en un edifici municipal).

L’energia geotèrmica aprofita la calor interna de la terra que es considera contínua i inesgotable i no depèn de la variabilitat del temps (se’n disposa els 365 dies/any) a més d’altres avantatges com la seva llarga durabilitat (vida útil de 25-50 anys) i alta eficiència dels equips de baixa temperatura.

Les aplicacions de geotèrmia de baixa temperatura (<30ºC) poden ser les següents:

- Terra radiant (sostre o paret) per calefacció/refrigeració.

- Fan coil calefacció/refrigeració (moltes hores o sempre en funcionament).

- ACS.

- Climatització de piscines.

Mitjançant un sistema de captació adequat i una bomba de calor geotèrmica (les d’aigua-aigua són les més recomanables), s’aconsegueix absorbir o cedir grans quantitats de calor per ser utilitzada com a calefacció a l’hivern o refrigeració a l’estiu, i per l’ACS. L'augment de temperatura s'aconsegueix mitjançant el consum d'energia elèctrica amb un quocient d’eficiència (COP) de 4/5, és a dir que per cada kWh d'electricitat consumit la bomba de calor geotèrmica produeix 4-5 kWh tèrmics.







2



Dep. urbanisme


60 €/m l de perforació. Normalment son pous de 100m i en cal 1 per cada 20 kW tèrmics intal·lats. Depen de la tipologia del terreny


NQ

Indicadors de seguimen t Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Nombre instal•lacions de geotèrmia NQ


Producció local d'energies renovables NA



1



(Tn/any)

3.1 7 Instal·lació de minieòlica en edificis i equipaments municipals 39,45



Descripció

Es proposa la instal•lació d’energia minieòlica (<100 kW) per a la producció d’energia elèctrica en edificis, equipaments i parcs municipals. L’objectiu és promoure aquesta font energètica al municipi, ja que és una de les fonts d’energia renovable més important en la generació d’energia elèctrica.

L’energia eòlica aprofita directament l’energia a partir del vent per moure els molins i produir energia elèctrica.

Els sistemes d’energia minieòlica consisteixen en petits aerogeneradors que es connecten a xarxa i subministren electricitat. Segons la normativa de fabricació de petits aerogeneradors (IEC-61400/2) són instal•lacions amb una àrea de rotor màxima de 200 m². Aquestes màquines es poden instal•lar a les cobertes i teulades dels edificis i equipaments municipals, així com parcs, terrenys agrícoles, etc. fins cobrir el consum elèctric de l’edifici/espai i vendre la producció restant.

Els avantatges d’una instal•lació de minieòlica són molt nombrosos, entre d’altres:

- La proximitat entre el punt de generació i el punt de consum minimitza les pèrdues energètiques.

- Producció descentralitzada.

- Evita la proliferació de grans centrals.

- Minimitza les sobrecàrregues a la xarxa.

En l’actualitat, l’energia minieòlica no disposa d’un marc retributiu específic que reconegui els seus costos. Aquest buit legal comporta que s’englobi en els tràmits legislatius i administratius de la gran eòlica, la qual cosa es tradueix en l’exigència d’uns requisits que obstaculitzen la seva implementació.

S’espera l’aprovació a curt termini d’un Reial Decret específic per a l’energia minieòlica.

L’impacte ambiental d’una instal•lació minieòlica és molt baix en comparació amb les grans instal•lacions degut a què són sistemes de mida petita, tot i així poden repercutir negativament en l’entorn i per aquest motiu cal realitzar un estudi d’impacte ambiental i implantar les mesures adients d’acord amb els criteris establerts a la Llei 6/2010, de 24 de març, referent a l’avaluació d’impacte ambiental de projectes.





2

Prioritat Calendari Respons able




Dep. urbanisme


NQ


<10


Potència instal•lada petits aerogeneradors (kW) NA


Producció local d'energies renovables 82.007,89



1



(Tn/any)

4.1 1 Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica NQ


Planificació Planejament urbà PDR

Descripció

Un dels elements que determinen la configuració urbanística més o menys sostenible d’un municipi és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per aquest motiu es proposa la inclusió de reglamentacions que afavoreixin la sostenibilitat energètica municipal.

Es podrien considerar els següents criteris:

- Millora de l’eficiència energètica dels edificis: prioritzar l’estructura compacta i tipologies urbanístiques i arquitectòniques que generin menys consum de sòl i recursos.

- Introducció energies renovables: delimitació adequada de les àrees edificables per facilitar la incorporació d’energies renovables (sobretot la solar); així com estudiar la possibilitat d’utilitzar altres energies renovables com ara sistemes de calefacció central, biomassa, geotèrmia, etc.

- Tenir en compte la mobilitat més sostenible, tot dissenyant el sistema viari per tal de millorar la mobilitat i connectar adequadament les zones edificades i els sistemes d’espais lliures i d’equipaments comunitaris. Cal reduir les distàncies als serveis bàsics per evitar desplaçaments en vehicles privats.







Dep. urbanisme



2

NA


NA


Nombre d’accions relacionades amb l’eficiència energètica incloses al POUM NA


Consum final d’energia total NA


1



(Tn/any)

4.1 2

Implantació de mesures de “mobilitat suau”: carrers per a vianants, eixamplament de voreres, camins escolars,…

NQ


Planificació Planejament urbà PDR

Descripció

Es proposa implantar mesures de “mobilitat suau” amb l’objectiu de potenciar els desplaçaments a peu en detriment del transport motoritzat privat i augmentar la qualitat de vida de les persones.

Per assolir aquests objectius, es contemplen les següents mesures: la peatonalització de carrers, la millora d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, l’eixamplament de voreres, creació i ampliació d’espais urbans dedicats a vianants, etc., així com les zones de prioritat invertida afavoreixen el desplaçament a peu o en bicicleta en detriment del transport privat i contaminant (com és el cotxe o la motocicleta), potencien els espais on els ciutadans es poden desplaçar (i jugar) de forma més segura, asseguren l’accessibilitat per a totes les persones i afavoreixen les relacions veïnals.

Una altra mesura és la creació de camins escolars, es tracta de crear itineraris segurs mitjançant la senyalització de les principals rutes d’accés als centres escolars perquè els nens i nenes puguin anar sols a l’escola (a peu o en bicicleta). També es poden introduir mesures per reduir el volum de trànsit al voltant d’aquests centres com ara reduir la velocitat, senyalitzacions d’avís, etc.

Aquests camins es poden dissenyar a partir d’un procés participatiu per part del propis alumnes, on també s’involucrin les famílies, professors, l’administració, els establiments comercials, etc.

Amb l’aplicació d’aquestes mesures es preveu reduir en un 2% el tràfic de vehicles privats al

municipi.




Baixa Llarg termini Area tècnica i serveis



Dep. urbanisme


Molt variable en funció de la superfície d’actuació.


2

- Condicionament de vies de vianants: 40-50 €/m².

Senyalització itinerari vianants, elements físics de protecció, etc.: 80 €/m

Senyalització vertical: 215 €/unitat

- Creació itineraris camins escolars.

- Execució de les obres.

- Tasques de senyalització


NA


Nombre mesures de “mobilitat suau” implantades Reducció del 2% de l’us del vehícle privat




1



(Tn/any)

4.2 1

Plans o estudis de mobilitat específics per als nuclis generadors de mobilitat (polígons, zones comercials, hospitals, …)

NQ


Planificació Plans de mobilitat o transport PDR

Descripció

Instar per a què els nuclis generadors de mobilitat com ara polígons industrials, zones comercials, hospitals, etc. que superin les 400 visites diàries (incloent treballadors) redactin un Pla de Mobilitat Específic (PME).

L’objectiu principal dels PME és millorar l’accés a aquests nuclis sense dependre del vehicle motoritzat privat. Una de les formes de millorar l’accés a peu o en bicicleta és mitjançant itineraris de vianants i carrils bici que connecti aquests centres amb les estacions de trens i els nuclis urbans dels municipis més propers. Un altre factor a tenir en compte és l’accés a aquests centres mitjançant el transport públic (sigui en autobús o assegurar una bona connexió entre l’autobús i el tren).




Baixa Llarg termini Dep. medi ambient



Dep. urbanisme


NA


2


NA


Redacció del Pla o estudis específics de mobilitat NQ




1



(Tn/any)

4.2 2 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU) NQ


Planificació Plans de mobilitat o transport PDR

Descripció

La redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) és l’eina bàsica de la planificació futura i desenvolupament de la gestió de la mobilitat sostenible dins el terme municipal. Els objectius principals són potenciar el transport sostenible i promoure el desplaçament eficient, en detriment del vehicle privat i d’acord amb el què preveu la llei 9/2003.

Per tal d’assolir aquests objectius, el PMU pot incloure accions com ara la pacificació del trànsit rodat, ampliació de la xarxa de carrils bicicleta, habilitació d'aparcaments perifèrics, promoció dels camins escolars segurs, fomentar el transport públic,...

Una altra mesura relacionada seria realitzar una campanya per donar a conèixer les diferents possibilitats de mobilitat urbana i recollir suggeriments i bones pràctiques per part dels ciutadans i considerar-les de cara a la redacció del Pla i posteriors actualitzacions (es poden promoure fòrums, taules o pactes de mobilitat).

Per garantir l’èxit del PMU es proposa la creació d’una comissió transversal encarregada d’analitzar la planificació de la mobilitat amb l’objectiu de facilitar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives.


Guia bàsica per a l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana (Departament de Territori i Sostenibilitat)

http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20

documentacio/Mobilitat/Publicacions/Guia%20basica%20per%20a%20lelaboracio%20

de%20plans%20de%20mobilitat%20urbana/doc/GuiaPlansMobilitat_tcm32-35794.pdf






2


Puntual Agents impl icats

Dep. urbanisme


NA


NA


Redacció del Pla o estudis específics de mobilitat NQ




1



(Tn/any)

4.3 1

Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans

NQ


Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans PDR

Descripció

De cara a assegurar un creixement urbà sostenible és necessari integrar criteris que afavoreixin l’estalvi, l’eficiència energètica i la inclusió d’energies renovables en els nous desenvolupaments urbans mitjançant els instruments de planejament municipal (POUM, PAUM, PMU, etc.) que disposa l’ajuntament.

L’ajuntament vetllarà per la inclusió d’aquests criteris en la redacció dels plans, tenint en consideració els següents aspectes:

- Fixar la obtenció de la classificació A d’eficiència energètica en nous equipaments i en noves promocions d’habitatges; així com assegurar el compliment de la normativa vigent relativa a l’eficiència i estalvi energètic en noves construccions (CTE i Decret pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i ecoeficiència en els edificis).

- Dur a terme projectes d’emissió zero en edificis i incorporar criteris bioclimàtics en les noves construccions i edificis, tenint en compte criteris com ara: orientació de carrers, inclusió d’energies renovables, xarxes de calor i fred urbanes amb producció centralitzada, etc.


4.1.1 Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica.

6.2.1 Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a la implantació d’energies renovables.

Relació amb altres plans: A21, POUM, pla ns de mobilitat, d’adequació enllumenat...






2

Dep. urbanisme


NA


NA


Nombre de nous edificis que afavoreixen l’estalvi i l’eficiència energètica NQ


Consum final d'energia total NQ


1



(Tn/any)

5.1 1 Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals NQ


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica PDR

Descripció

L’acció consisteix a incorporar criteris ambientals en l’adquisició de béns i serveis municipals a partir de la redacció d’un “manual de compra ambientalment correcte” (“compra verda” o “sostenible”) en què es definiran d’una banda, les directrius a seguir en l’ambientalització de compres i consum responsable i d’altra banda, els requisits ambientals en els plecs de prescripcions tècniques, amb l’objectiu d’augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis amb el mínim cost ambiental.

Realitzar una “compra verda” implica adquirir productes que ofereixen els nivells de qualitat exigits i alhora són més respectuosos amb el medi ambient. Els productes que generen un menor impacte ambiental estan certificats amb etiquetes ecològiques (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Ecoetiqueta Europea, Cigne Blanc, Angel Blau, Energy Star, FSC, etc.).

A més de la tipologia de producte, també es poden incloure criteris de consum responsable i minimització de residus, com ara: reutilitzar mobiliari (2a mà) i racionalitzar la seva adquisició; escollir productes amb la menor quantitat d’embalatge possible o que aquest sigui reutilitzable; productes amb un període de vida útil llarg; que no continguin substàncies perilloses o en la menor proporció possible, etc.


Eines per a la compra verda municipal. Fitxes per a la compra verda.

Base de dades d’ecoproductes municipals.

(Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat)

http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf

Guia de Compres Públiques Ambientalment Correctes.

(Departament de Medi Ambient i Habitatge)

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf

Manual Procura+

(ICLEI – Sustainable Procurement Campaign)

http://www.procuraplus.org/index.php?id=4927

Per tal de fer un seguiment del procés d’implantació es proposa la creació d’una comissió de seguiment formada per representants de Medi Ambient i de Compres, amb l’objectiu de facilitar i fomentar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives.


2


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilita t, d’adequació enllumenat...





Dep. urbanisme


NA


NA


Incorporació dels criteris en l’adquisició de productes NQ

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica loc al (kWh/any)

Sense indicador de xarxa NA


1



(Tn/any)

5.2 1 Compra d'energia "verda certificada” NQ


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable PDR

Descripció

Aquesta acció consisteix a comprar energia “verda certificada” mitjançant la inclusió en el contracte del servei de subministrament d’electricitat municipal que com a mínim el 50% de l’electricitat sigui “verda” amb l’objectiu de promoure la generació energètica amb fonts d’energies renovables, fomentar la inversió en noves plantes i reduir els impactes de la producció amb combustibles fòssils i nuclears.

L’electricitat “verda certificada” és una electricitat generada a partir de fonts d’energia ambientalment sostenibles (solar, eòlica, hidràulica, energia de les ones, geotèrmica i biomassa). La garantia del seu origen es basa en els certificats d’origen de l’energia, regulats per la Directiva europea 2001/77/EC i Directiva 2009/28/EC.

Fins la data d’avui la compra d’electricitat “verda” ha estat complicada, ja que el sistema ha dificultat que les empreses comercialitzadores d’aquest servei puguin ser viables (preu de compra de l’electricitat majorista sovint està per sobre de la tarifa regulada); però cada cop sorgeixen noves comercialitzadores i cooperatives de consum que aposten per l’energia de fonts renovables.

En el marc actual de liberalització del mercat energètic, hi ha la possibilitat de contractar diferents comercialitzadores per obtenir un millor preu. Una altra estratègia és la cooperació entre diferents ens locals (mancomunitats, associacions de municipis, ...) per obtenir encara millors condicions en la contractació d’energia.


El manual Procura+, de l'ICLEI, fixa en el capítol VI un seguit de criteris de subministrament d’electricitat verda per a edificis públics que es pot consultar a:

http://www.procuraplus.org/fileadmin/template/projects/procuraplus/New_website/

printed_Manual/Printed_Manual_catalan/Manual_Procura_capitol_6_c.pdf n



Priorit at Calendari Responsable



2



Dep. urbanisme


NA


NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’esta lvi energètic (kWh/any)

Nombre de subministraments amb energia verda NA




1

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOS TENIBLE DE VACARISSES


(Tn/any)

6.1 1

Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar que se'n creï un a escala supramunicipal

NQ


Participació ciutadana Serveis d'assessorament PDR

Descripció

La creació d’un servei d’assessorament energètic i de canvi climàtic té com a principal objectiu difondre a la ciutadana la relació existent entre l’ús que es fa de l’energia i l’escalfament global, oferint un seguit d’eines per poder actuar i mitigar així els efectes del canvi climàtic.

L’ajuntament vetllarà per a què s’ofereixin els següents serveis:

- Informar i assessorar sobre eficiència energètica i les energies renovables, a més de difondre campanyes municipals per reduir el consum energètic domèstic (substitució de làmpades, adquisició electrodomèstics de baix consum, etc.)

- Organització de conferències, cinefòrums, seminaris, intercanvis d’experiències, tallers, exposicions, ...

- Creació d’un fons de documentació i recursos d’informació.

De cara a millorar la seva difusió, és important preveure un espai virtual del servei al web municipal, tot informant de les activitats que es duen a terme i bones pràctiques en matèria energètica.







Dep. urbanisme


2


En cas que es contracti una persona responsable del servei:

- Tècnic mig: 15.000 €/any (mitja jornada), 30.000 €/any (jornada sencera)

- Tècnic superior: 18.000 €/any(mitja jornada), 36.000 €/any (jornada sencera)

Termi ni d’amortització (anys)

NA


Creació del servei d’assessorament NQ




1



(Tn/any)

6.2 1 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables NQ


Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR

Descripció

Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i la inclusió d’energies renovables en els edificis. Una de les eines què disposa l’ajuntament és l’aplicació de bonificacions fiscals en l’impost sobre construccións, instal•lacions i obres (ICIO) per a aquelles que implantin energies renovables que no siguin d’obligat compliment (com l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar per a l’autoconsum, etc.).


3.1.2 Implantació d’instal•lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals.

4.3.1 Inclusió de criteris que afavoreixen l’estalvi i eficiència energètica i la inclusió d’energies

renovables en els nous desenvolupaments urbans.






Dep. urbanisme


Equivalent al cost que es deixa d’ingressar per la bonificació.


2


NA


Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions amb implantació d’energies renovables NQ




1



(Tn/any)

6.2 2

Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a millores en l'eficiència energètica dels habitatges o locals

NQ



Descripció

Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i l’eficiència mitjançant l’aplicació de bonificacions fiscals. Una de les eines què disposa l’ajuntament és l’aplicació de bonificacions en l’ICO per a aquells habitatges o locals que implantin millores amb la finalitat d’augmentar en l’eficiència energètica (millora aïllaments, etc.). Es poden aplicar estàndards de certificació energètica més enllà del que obliga la llei en matèria d’arquitectura i construcció dels edificis.

Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal de l’any corresponent.


4.3.1 Inclusió de criteris que afavoreixen l’estalvi i eficiència energètica i la inclusió d’energies

renovables en els nous desenvolupaments urbans.






Dep. urbanisme


Variable en funció de les bonificacions realitzades.


2


NA


Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions de millora de l’eficiència energètica NQ




1



(Tn/any)

6.2 3 Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions NQ



Descripció

L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, és un import d'àmbit local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques. Actualment, la quota a satisfer es fixa en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental.

L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat d’introduir criteris ambientals en l’impost i impulsar la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i empreses, ja que els vehicles a motor són una de les primeres causes de contaminació a les ciutats.

Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors es consideri que produeixen menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les bonificacions:

- Vehicle elèctric: exempt de l’IVTM.

- Vehicle híbrid: reducció del 80% en l’IVTM.

- Altres vehicles amb emissions inferiors o iguals a 110 g CO2/km: reducció del 60%.

- Altres vehicles amb emissions entre 111 g CO2/km i 120 g CO2/km: reducció del 40%.

També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma d'increments del 20% per als vehicles amb emissions iguals o superiors als 300 g CO2/km. Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/


2.2.2 Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil

Relació amb altres plans: A21, P OUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...






2

Dep. tècnic


Variable en funció de les bonificacions realitzades.


NA


Nombre de vehicles que obtenen bonificació fiscal per baixes emissions NQ




1


Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq

(Tn/any)

6.3 1

Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.

NQ


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció

L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia aplicables a les seves llars o comerços, tals com la substitució de les làmpades incandescents per les de baix consum o tecnologia LED, l’etiquetatge energètic dels electrodomèstics, etc.


- Creació de material divulgatiu.

- Xerrades centrades en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables (associacions de veïns,

centres cívics, comerços més específicament, etc.).

- Punts d’informació i exposicions sobre les bones pràctiques en l’ús energètic.

- Es pot considerar la idea de regalar “kits d’eficiència” (regletes, bombetes de baix consum,

etc.).

- Informar sobre la campanya als mitjans de comunicació i a través dels mitjans 2.0 (web

municipal, twitter, facebook, etc.).

- Informar sobre accions i mesures que afecten directament als ciutadans com el Pla renove

d’electrodomèstics, el Pla de renovació de vehicles, etc.

- Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics.

De cara a les activitats econòmiques es podria adherir a la campanya i comprometre’s a reduir el seu consum energètic en el període d’un any, amb aquest objectiu se’ls informa de com estalviar energia i ser més eficients in situ. La campanya podria donar lloc, inclús, a la creació d’un segell de responsabilitat ambiental, a més de fomentar l’adhesió a la Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de comerços i comerç verd de Catalunya. Aquesta xarxa disposa d’una base de dades amb els proveïdors “verds” dels diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de artró, envasos retornables, agricultura ecològica, etc.). Es considera el 10% de les llars i comerços aplicaran conceptes d’estalvi i eficiència energètics.





2

VACARISSES





Dep. medi ambient


NQ


NA


Nombre de campanyes/any 10% llars i comerços * 2% estalvi energètic (per cada llar i comerç)




1

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBL E DE VACARISSES


(Tn/any)

6.3 2 Implantació de mesures tipus 50/50 NQ



Descripció

La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Medi Ambient, lidera el projecte EURONET 50/50, en el qual s’aplica la metodologia 50/50 a les escoles per promoure l’estalvi energètic.

Aquesta metodologia es basa en la creació d’incentius econòmics vers l’estalvi energètic, així el 50% de l’estalvi econòmic fruit de les mesures d’eficiència energètiques aplicades retorna a l’equipament en forma de transferència econòmica i l’altre 50% es tradueix en un estalvi de l’ajuntament en factures.

El resultat és que totes les parts guanyen: l’equipament té majors possibilitats d’actuació, l’ajuntament disminueix la seva despesa econòmica i la societat per la disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi energètic assolit. L’èxit aconseguit a les escoles encoratja a ferlo extensiu a d’altres tipologies d’equipaments municipals, i inclús no municipals. L’ajuntament promourà la implantació d’aquest mètode d’estalvi energètic als edificis i equipaments municipals, prioritzant els de major despesa energètica (com els centres esportius) i serà el responsable del bon funcionament del projecte. En aquest sentit, és interessant que es creï un grup als equipaments que supervisi el bon funcionament del projecte i informi els

responsables municipals de qualsevol incident o noves propostes.

El gran nombre d’equipaments municipals i el seu elevat consum energètic són dues realitats que fan que aquesta metodologia tingui una gran potencialitat en l’estalvi energètic municipal.

Es considera un estalvi mig d’un 10% anual del consum energètic per cada equipament municipal.

• Per obtenir més informació es pot consultar la següent adreça:

www.euronet50-50.eu



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequ ació enllumenat...





Dep. medi ambient


2


3.500 €, que inclou:

- Monitorització

- Auditoria

- Formació del personal


NA


Nombre equipaments amb aplicació mesura 50-50 o similar. Estalvi aconseguit.

128.478,30

Estalvi 10% consum energètic anual per

equipament municipal




1



(Tn/any)

6.3 3 Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques NQ



Descripció

La realització de VAE o auditories domèstiques als habitatges i petites activitats econòmiques tenen per objectiu promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a llars i comerços, així com detectar les possibilitats d’instal•lació d’energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2.

Les VAE als habitatges consisteixen a visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les emissions de GEH amb l’ajuda de comptadors intel•ligents del consum d’electricitat. En aquestes visites es mesura el consum energètic, el consum d’aigua i la gestió dels residus.

Les VAE a les petites activitats econòmiques seguirien el sistema dels habitatges, però incidint més en la gran reducció de costos i l’augment de la competitivitat que representa l’aplicació dels principis d’estalvi i eficiència, ja que aquests establiments tenen un potencial de reducció del consum energètic important.

Cada avaluació inclou tres visites del tècnic/a: en la primera s’instal•la el comptador, es facilita un qüestionari sobre els consums i s’informa sobre les bones pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica. La segona visita (passats 6 mesos) s’analitzen els consums i s’informa sobre les mesures que poden dur a terme per ser més eficients. La tercera visita es realitza per observar els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos. Es pretén arribar al 10% de les llars i activitats econòmiques del municipi.







Contínua Agents implica ts

Dep. medi ambient


300 €/ VAE llar


2

Variable en funció de les VAE realitzades.


NA


Nombre de VAE realitzades. Estalvi aconseguit 675.806




1



(Tn/any)

6.3 4 Premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2 NQ



Descripció

Es proposa premiar aquelles entitats del municipi que prenguin mesures per reduir les seves emissions de CO2 mitjançant els principis d’estalvi i eficiència energètics.

L’acció consisteix a dur a terme xerrades informatives i assessorament específics sobre la problemàtica del canvi climàtic i les estratègies locals, per promoure que els responsables i les juntes directives prenguin el compromís de reducció en els seus àmbits d’actuació. Les diferents entitats poden realitzar auditories energètiques i millorar la seva gestió ambiental, fer compra “verda”, ambientalització de festes i esdeveniments populars, etc.

Caldria compensar l’esforç realitzat per les entitats compromeses ambientalment com, per exemple, obrint una línia de subvencions específica, etc.








Dep. medi ambient

Cost d’ inversió ( €), IVA incl òs

NQ



2

NA


Nombre entitats que prenen mesures per reduir emissions NQ Es suposa un 10% d'estalvi energètic pe a cada entitat




1



(Tn/any)

6.4 1

Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals

NQ


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció

L’acció consisteix a oferir cursos de conducció eficient als usuaris de la flota municipal de vehicles (incloent serveis externalitzats) amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció dels treballadors i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles.

Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum. En aquest sentit es proposa dur a terme cursos de conducció eficient periòdicament en els departaments de la policia i la brigada.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces:

Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’ade quació enllumenat...

VACARISSES





2

Periódic Agents implicats

Area tècnica i serveis


Depenent del centre


NA


Nombre de treballadors municipals que realitzen el curs

Al Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona s’estima que mitjançant la conducció eficient es redueix el consum de combustible en un 19%.




1



(Tn/any)

6.4 2 Cursos de conducció eficient per a la població NQ



Descripció

L’acció consisteix a oferir cursos de conducció eficient a la ciutadania amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles privats. Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum.

Es proposa que l’ajuntament ofereixi cursos de conducció eficient al municipi, ja sigui en les seves instal.lacions o en col.laboració amb les autoescoles, per tractar els següents aspectes:

els beneficis ambientals d’una conducció eficient, l’estalvi econòmic, el major confort de conducció i la disminució del risc en carretera.

Per assegurar la participació ciutadana es realitzarà una campanya de difusió a través dels canals de comunicació que utilitza l’ajuntament (ràdio, butlletí, etc.), dirigida sobretot als col.lectius professionals (taxistes, professors d’autoescola, etc) ii a conductors/es professionals de vehicles industrials. A més, es repartiran díptics i fulletons sobre les mesures bàsiques que es recomanen per una conducció eficient. Es suposa que els 50% dels conductors integraran els criteris “d’ecoconducció”.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces:

Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/

04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_

Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf




VACARISSES


2







Depenent del centre


NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Nombre de ciutadants municipals que realitzen el curs

Al Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona s’estima que mitjançant la conducció eficient es redueix el consum de combustible en un 19%.




1



(Tn/any)

6.4 3 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals NQ



Descripció

Aquesta acció consisteix a sensibilitzar els treballadors municipals sobre l’eficiència i l’estalvi energètic tot incorporant pautes per a un consum correcte de l’energia en les seves tasques diàries mitjançant sessions informatives i formatives i la disposició de cartells informatius per fomentar la correcta utilització d’aquest recurs. Una de les vies de sensibilització és mitjançant la realització d’estimacions sobre la despesa energètica que comporten les diferents tasques a la feina.

Es poden realitzar formacions específiques dirigides d’una banda, als tècnics municipals que realitzin inspeccions als equipaments privats amb l'objectiu que puguin proposar mesures bàsiques per a l'estalvi energètic i d’altra banda, als encarregats del manteniment de les instal•lacions municipals per aplicar criteris d’estalvi i eficiència a les seves tasques. La formació es pot acompanyar amb la monitorització dels consums energètics.




Prioritat Calendari Respons able

Alta Mig termini Dep. medi ambient





Monitorització: entre 500 - 3.500 €/edifici.



2

NA


Nombre de mesures de sensibilització 128.478




1



(Tn/any)

6.4 4 Cursos de formació en matèria d'energies renovables per a tècnics municipals NQ



Descripció

Aquesta acció consisteix a formar els tècnics municipals en matèria d’energies renovables amb l’objectiu d’impulsar la seva implantació a nivell local i reduir les emissions de CO2. A nivell municipal, es poden realitzar moltes accions en les quals s’aprofiten les diferents fonts d’energies renovables (sobretot l’energia solar), per aquest motiu calen tècnics formats en la matèria que siguin capaços d’extreure el màxim rendiment d’aquestes fonts energètiques inesgotables.

La Diputació de Barcelona ofereix cursos de formació en matèria d’energies renovables dirigits específicament als tècnics municipals, aquests poden participar de la formació i aplicar els coneixements adquirits als municipis respectius.



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequaci ó enllumenat...

VACARISSES


Alta Mig termini DIBA



Dep. medi ambient

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Area tècnica i serveis

0



2

NA


Cursos de formació als que s’ha assistit NQ




1



(Tn/any)

6.4 5 Educació ambiental a les escoles NQ



Descripció

L’educació ambiental a les escoles és un element clau per difondre les bones pràctiques ambientals. L’objectiu de l’acció és introduir activitats relacionades amb aquestes bones pràctiques i, més específicament, sobre l’estalvi i l’eficiència energètica en els currículums escolars.

A més de la incorporació de l’escola al programa d’escoles verdes per prendre mesures concretes envers un desenvolupament sostenible, es poden realitzar les següents activitats:

- Organitzar tallers, xerrades i jornades ludicofestives relacionades amb l’estalvi energètic, la promoció d’energies renovables, l’estalvi d’aigua, reciclatge dels residus, etc.

- Desenvolupar un projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica i treballar-lo de manera transversal en les diferents matèries amb l’objectiu que cada classe prengui un compromís d’estalvi que condueixi a una millora energètica de tot el centre educatiu. Com ampliació d’aquest projecte es pot crear una aula de l’energia amb un comptador intel•ligent de visualització del consum del centre, per sensibilitzar alumnes i pares i mares.

- Implantació del projecte 50/50 al centre per reduir el consum energètic.

La base del 50/50 és que el 50% de l'estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d'eficiència energètica implantades es retorna a l’escola en forma de transferència econòmica i l’altre 50% és un estalvi per a l’ens que paga les factures.

- A més la Direcció General d'Energia i Transport de la UE promou durant els cursos 2010-11 i 2011-12 una competició europea per a què les escoles de tots els estats membres treballin l’eficiència energètica i les energies renovables. Aquesta competició consta de diferents categories tant a nivell nacional de cada estat com a nivell europeu.

• Per obtenir més informació es poden consultar les següents adreces:

Competició energètica escolar europea “U4energy”:

http://www.u4energy.eu/web/guest/

Xarxa Euronet 50/50:http://www.euronet50-50.eu/


6.3.2 Implantació de mesures tipus 50/50 1.1.1 Creació figura gestor/a energètic



2

Prioritat Calendari Respon sable

Alta Mig termini Dep. medi ambient



Dep. educacció

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Area tècnica i serveis

- Xerrades, tallers, jornades, etc.: 2.000 €

- Ambientalització energètica del centre: 8.000 €

- Projecte escola 50/50: 2.000 - 3.000 €

- Comptador intel•ligent: 100 - 1.000 €.


NA


Consum energètic de l’escola 0,0


Consum final d'energia total VACARISSES


1



(Tn/any)

6.4 6 Foment del consum de productes de proximitat i d'agricultura ecològica NQ



Descripció

L’agricultura és un dels major emissors de GEH degut, en gran mesura, al transport dels aliments. Per aquest motiu és important promoure el consum de productes de proximitat existents al territori, que siguin de temporada i millor si són d’agricultura ecològica.

El paper de l’ajuntament serà fomentar el consum de productes locals mitjançant diverses mesures:

- Establiment d’un logotip per als productes d’agricultura ecològica del territori, independentment del segell CCPAE.

- Fer d’interlocutor entre les escoles i els pagesos ecològics locals per introduir aliments ecològics locals en el menú dels menuts.

- Realitzar cursos d’agricultura ecològica dirigit als pagesos.

És important fer una bona difusió de la importància de consumir aquests productes, per aquest motiu caldrà realitzar campanyes de sensibilització dirigides a la ciutadania de forma periòdica i inclús es poden organitzar cursos d’agricultura ecològica obert als ciutadans (o cursos d’agricultura ecològica al balcó de casa).


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat ...

VACARISSES






2


NQ


NA

Indicadors de seguiment Expect ativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Nombre pagesos de producció ecològica en el territori NQ




1

PLA D’ACCIÓ PER L’ENER GIA SOSTENIBLE DE VACARISSES


(Tn/any)

7.1 1 Implantació del compostatge casolà o comunitari NQ


Altres Residus CP

Descripció

La implantació del compostatge casolà pretén promoure l’autogestió de la fracció orgànica i vegetal al municipi. El principal objectiu és que els ciutadans reciclin aquests residus a la seva pròpia llar (residus orgànics de la cuina i residus vegetals) per obtenir un adob natural. Es pretén, així, incrementar les expectatives de recuperació de MO fixades en un 55% pel PROGREMIC i arribar a un 80% de recuperació de MO al municipi, tot i que de mitjana a Catalunya s’està recuperant un 15% de la MO.

L’acció consisteix a realitzar campanyes de difusió, tot informant de manera personal als participants sobre els aspectes fonamentals del compostatge (quins materials es poden compostar i quins no, quines són les eines adequades de manipulació, cicles naturals, etc); a més de facilitar un compostador per a cada llar participant i oferir formació in situ, col•laborar en el muntatge i fer el seguiment (tres visites).

En funció de les característiques del municipi o barri existeix la possibilitat d’implantar el compostatge comunitari, en aquest cas els compostadors s’instal•len en zones verdes i l’aportació de residus orgànics és col•lectiva, donant lloc a un procés participatiu. Un dels participants pot ser el mateix Servei de Parcs i Jardins del municipi, ja que pot aportar una quantitat considerable de restes vegetals. Es preveu que un 30% de la població faci autocompostatge, a la seva llar o comunitari.

Hi ha la possibilitat d’establir bonificacions a la taxa d’escombraries (10 – 15%) per aquells qui optin a fer compostatge casolà o comunitari.

Relació amb d’altr es accions PAES






Cost d’inversió ( €), IVA inclòs

De 12.000 a 40.000 € , que inclou els següents costos:


2

- Campanya informativa (6.000 €/campanya)

- Compostadors (també es poden cessar en préstec)

Compostador casolà, 300L, 70 €

Compostador comunitari, 900 L, 200 €

- Jornades de formació in situ (a les llars dels participants).

- Visites de seguiment (3 visites).


NA


Nombre de compostadors domèstics i comunitaris en ús NA


Emissions CO2eq àmbit PAES

Percentatge de recollida selectiva NA


1



(Tn/any)

7.2 1 Millores en els sistemes de reg per minimitzar el consum d'aigua NQ


Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) CP

Descripció

La introducció de millores en els sistemes de reg té com a objectius optimitzar el sistema de reg i minimitzar el consum energètic municipal.

A l’hora d’escollir el sistema de reg cal tenir en compte les característiques del terreny(extensió, les espècies plantades, tipologia de sòl, etc) i aplicar el sistema més eficient per a cada cas, com ara: reg manual, reg per aspersió (de baix consum) o per degoteig.

En qualsevol cas, es proposa la implantació d’un sistema de control, el qual permet controlar informàticament el reg a partir de les necessitats hídriques específiques de cada moment en funció de les condicions meteorològiques (regula la quantitat i la freqüència del reg). Cal recalcar la importància de disposar d’un programa de manteniment per minimitzar les fuites.

Les bones pràctiques en el reg també són molt importants, cal tenir en compte:

- Regar al capvespre o a primera hora del matí per reduir les pèrdues per evaporació (sobretot a l’estiu).

- Seleccionar varietats de plantes autòctones, que són les més adaptades a les característiques climàtiques i edàfiques de la zona.





Mitjana Mig termini Dep. medi ambient





Sistemes de control i manteniment


2


NA


Litres aigua de reg consumits / any Estalvi d’un 5% en el consum d’aigua de reg


Abastament d'aigua municipal NQ



1



(Tn/any)

7.2 2 Recursos hídrics alternatius per a usos que no requereixen aigua potable NQ


Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) CP

Descripció

La implementació de recursos hídrics alternatius als convencionals té com a principal objectiu evitar el malbaratament d’aigua potable municipal. En funció de les característiques del municipi, es poden aplicar les següents mesures:

- Reutilització: l’aigua reutilitzada es pot fer servir per regar zones verdes i netejar carrers (després de rebre el tractament de depuració específic). Per exemple, l’aigua de la piscina municipal es pot reutilitzar per netejar carrers.

- Captació i aprofitament de l’aigua de pluja: instal•lació de captadors d’aigua a les cobertes d’edificis municipals (equipaments esportius, escoles, etc.) i aprofitar-la per a reg de zones verdes o neteja de carrers.

- Recuperació de l’aigua de pou i aqüífers d'aigua potable i no potable i donar-li un ús per al municipi (regar zones verdes o netejar carrers).



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllume nat...







Els costos inclouen:

- Cost de la obra i dels processos de depuració per a la reutilització.

- Costos instal•lació captadors d’aigua pluvial.


2

Col•lector aigua pluvial (exterior), 500 L, 120 €.

- Costos de la recuperació de l’aigua de pou i aqüífers


NA


Nombre de mesures realitzades Percentatge disminució consum municipal d’aigua

Estalvi d’un 10% del consum d’aigua

municipal


Abastament d'aigua municipal NA



1



(Tn/any)

7.2 3 Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua NQ


Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) AM

Descripció

L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per conscienciar la població sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua a nivell domèstic i donar a conèixer mesures d’estalvi, bones pràctiques, etc. per tal de reduir el consum d’aigua entre la població.


- Creació de material divulgatiu.

- Xerrades sobre l’ús racional de l’aigua i difusió de bones pràctiques.

- Punts d’informació i exposicions sobre l'estalvi d'aigua.

- Promocionar l’estalvi a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.)

- Es pot considerar la idea de regalar airejadors per a les aixetes o altres mecanismes estalviadors (reductors de cabal, reductors volumètrics, ...). La implantació massiva d’aquests mecanismes podria comportar un estalvi de fins el 20% d’aigua d’ús domèstic.

- Creació d’un espai de participació en què la ciutadania pugui aportar i donar a conèixer les iniciatives ciutadanes per a l’estalvi d’aigua.

Les campanyes d’estalvi d’aigua solen tenir una resposta molt positiva per part de la població, amb un canvi dels hàbits i el conseqüent estalvi en el consum d’aigua (5%).

Relac ió amb d’altres accions PAES

6,3,1 - Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc. 1.1.1 Creació figura gestor/a energètic






2




de 3.000 a 5.000 €/campanya


NA


Consum d’aigua domèstica (litres / hab.*dia)

Estalvi d’un 5% en el consum d’aigua

domèstica


Abastament d’aigua municipal

Emissions de CO2eq àmbit PAES NA




(Tn/any)

7.3 1 Implantació d’una Xarxa Intel·ligent (Smart Grid) NQ


Altres Altres CP

Descripció

El sistema Smart Grid (o xarxa intel•ligent) es basa en la utilització de la tecnologia digital per controlar i regular la xarxa de distribució elèctrica. A diferència de les xarxes convencionals pasades en la unidireccionalitat (de proveïdor a consumidor), el Smart Grid preveu les demandes de la xarxa i equilibra els punts de producció amb els de consum. L’objectiu d’aplicarun Smart Grid és assegurar l’estabilitat de la xarxa i disminuir el consum d’energia, facilitant la implantació de sistemes de generació renovables.

També hi ha la possibilitat d’implantar un Microgrid (microxarxa), funciona igual que un Smart Grid però es gestiona a una escala local. Aquestes xarxes més petites es poden integrar a les grans xarxes intel•ligents amb la característica principal que funcionen de forma independent si se les desconnecta.

• Per obtenir més informació es poden consultar les següents adreces:

European Technology Platform for the electricity Networks of the future.

(Plataforma tecnològica europea per la xarxa elèctrica del futur).

http://www.smartgrids.eu/








Dep. medi ambient

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Dep. urbanisme

NQ


175


NA


Consum d'energia final de l’ajuntament NQ




176



(Tn/any)

7.3 2

Gestió forestal sostenible dels boscos de l'entorn per tal de ser sanejats i obtenir-ne biomassa per a usos tèrmics

NQ


Altres Altres CP

Descripció

Des de mitjans del segle XX, on és van deixar de realitzar tasques d’aprofitament forestal continuades als boscos, com ara l’extracció de carbó i el progressiu abandonament dels camps de conreu, ha fet que l’evolució en la superfície de bosc fins a l’actualitat, presenta una dinàmica d’augment , durant la qual tant els alzinars com les pinedes han ocupat una superfície major, fet més significatiu en la pineda, de pi blanc sobretot, afavorida per diversos factors.

Pel que fa als aprofitaments de la fusta petita, els boscos presenten una distribució per mides en la qual la quantitat d’arbres petits és excessiva. El que fa que la alta densificació de capçades, generi arbres de poc diàmetre i molta alçada en busca de la font lluminosa. Cosa que fa que aquestes capçades amb poc diàmetre, tinguin poc valor per a usos de la transformació de la fusta.

Els treballs de millora forestals, suposen uns costos importants, però per compensar la despesa la fusta petita ha de tenir un mercat. Tradicionalment, la fusta petita es tritura per a l’obtenció d’aglomerats o per pasta de paper, però els ingressos generats no cobreixen les despeses. Molt sovint aquests arbres es deixen al bosc, de forma que es veu incrementat el risc d’incendi...L’aprofitament d’aquesta biomassa per a usos energètics, fa que sigui rentable.

La gestió sostenible dels boscos, amb esclarides periòdiques, fa que les capçades restants guanyin més qualitat, ,es redueix significativament el risc d’incendis, i s’aprofita la biomassa extreta per a usos tèrmics en substitució de combustibles fòssils.

L’extracció d’aquesta biomassa dels boscos de l’entorn del municipi, generaria llocs de treball, cobriria les demandes energètiques de combustible de biomassa per als edificis municipals, i permetria obtenir beneficis de la venta dels excedents generats a la ciutadania o municipis veïns.


1.1.1 Creació figura gestor/a energètic 1.4.6 Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o d'altres suports energètics menys contaminants

1.2.3 Creació d'un mini district heating entre varis edificis municipals amb una caldera de biomassa centralitzada

3.1.5 Instal·lació de calderes de biomassa per a ACS i/o climatització d'equipaments municipals



177





Dep. medi ambient

Cost d’inversió ( €), IVA incl òs Dep. urbanisme

NQ


NA


Consum d'energia final de l’ajuntament NQ




178

4.2 Actuacions i resultats per al sector transports MESURES Pla de foment de l’ús de bio combustibles bioetanol i bio) Aquest pla pot consistir en actuacions com les següents:

1. Incentivar la instal�lació d’un sortidor de Bio combustibles:

Prioritzar el subministrament de Bio diesel per sobre del de Bio etanol a causa de que el consum majoritari del Municipi és de Gasoil.

A causa de la polèmica que generen els bio combustibles, incentivar l’ús dels de 2a Generació els quals utilitzen matèries primeres no convencionals i que no condicionen la seguretat alimentària i minimitzen l’impacta ambiental (desforestació, ús de pesticides, etc.). Més concretament són interessants els bio que s’obtenen a partir de residus o algues.

En aquest aspecte l'Ajuntament pot cedir terrenys per a tal fi

2. Anàlisi de la capacitat d’auto abastiment de Vacarisses en matèria de Bio

Anàlisi aprofitament BIOGAS del abocador de Coll Cardús per a usos municipals.

Anàlisi dels excedents agrícoles del municipi Anàlisi dels terrenys de cultiu sense explotar Anàlisi dels Residus agrícoles, forestals i d’altres residus susceptibles de

valorització. Anàlisi de la possibilitat d’utilitzar els Residus Municipals per a tal finalitat. Tot això tenint en compte l'horitzó 2020 del Pla d’Acció, és a dir, considerant

viabilitat present i futura. En aquest aspecte cal que l'Ajuntament plantegi les diferents alternatives en

matèria d’auto i estudiar-ne la viabilitat així com difondre els resultats obtinguts.

3. Campanya de difusió

Informar i fer difusió sobre bio per a que la ciutadania s’avingui i es familiaritzi amb ells i d’aquesta manera el Municipi pugui arribar a l’objectiu del 10% del consum del sector transports subministrat amb bio. Possibles temes són:

o Combustibles de 1a Generació i 2a Generació o Avantatges o Inconvenients o Aplicacions en el transport privat

Instal�lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics Es tracta d’implantar un sistema municipal de recàrrega de vehicles elèctrics, a mode exemplificador, a fi de proporcionar a la població facilitats per a que adquireixin aquest tipus de vehicles.


179

En aquest aspecte l'Ajuntament pot treure a concurs la instal�lació dels punts de recàrrega i fer una concessió per a la gestió i explotació de la instal�lació.

Així doncs, l'Ajuntament cedeix espais públics per a tal fi i l'empresa guanyadora del concurs du a terme la inversió la qual és amortitzada amb els beneficis de la seva explotació i un cop finalitzat el contracte, la duració del qual ve determinat pel període d'amortització, les instal�lacions passen a ser propietat de l'Ajuntament. HIPÒTESIS Per a la primera mesura, es suposa que un 37% del consum energètic del sector transports serà amb bio. L’esmenta’t percentatge és un objectiu europeu per al seus Estats membres de cara al 2020. Per a la segona mesura es suposarà que les motocicletes del parc de vehicles del municipi seran les més propenses a fer el canvi cap a l’electricitat i els turismes ho faran només en part. La resta del Parc de vehicles es suposa que restarà sense canvis. Per tal de dur a terme el càlcul dels estalvis derivats del canvi de vehicles amb motor de combustió interna a vehicles elèctrics, es considera que els motors alternatius de combustió interna tenen una eficiència mitjana del 30% (tenint present el predomini del motor dièsel en el parc de vehicles i ponderant en conseqüència) i els motors elèctrics tenen una eficiència mitjana del 93%. A la taula 4.2 es pot veure l’evolució de la implantació de les mesures.

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Motocicleta elèctrica

(Evolució del percentatges de motocicletes elèctriques

respecte el total de vehicles)

0,50% 0,75% 1,00% 2,00% 5,00% 8,00% 12,00% 15,00% 18,00% 20,00% 25,00%

Turismes (Evolució del percentatges

de turismes elèctrics respecte el total de

vehicles)

0,50% 0,75% 1,00% 2,00% 5,00% 8,00% 12,00% 15,00% 18,00% 20,00% 25,00%

Bio (Evolució del percentatge

de bio en el consum energètic del sector)

0,00% 4,00% 8,00% 12,00% 16,00% 20,00% 23,00% 25,00% 28,00% 33,00% 37,00%

Evolució del Consum de bio diesel del tipus B20 respecte al consum de bio

0,00% 70,00% 68,00% 66,00% 64,00% 62,00% 60,00% 58,00% 56,00% 54,00% 52,00%

Evolució del Consum de bio del tipus B100 respecte al consum de bio

0,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00% 8,00% 10,00% 12,00% 14,00% 16,00% 18,00%

Evolució del Consum de bio etanol del tipus E10 respecte al consum de bio

0,00% 30,00% 28,00% 26,00% 24,00% 22,00% 20,00% 18,00% 16,00% 14,00% 12,00%

Evolució del Consum de bio del tipus E85 respecte al consum de bio

0,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00% 8,00% 10,00% 12,00% 14,00% 16,00% 18,00%

Taula 4.2:Evolució de la implantació de les mesures del sector transports


180

RESULTATS Amb tot lo exposat anteriorment s’ha assolit un estalvi d’emissions del 41,58% respecte les emissions mitjanes que ha experimentat el sector en el període 2004/20010 i un estalvi de consum del 33,87% també respecte el consum mitjà del període esmentat. Els resultats es poden veure graficats en la figura 4.1 i 4.2. En les gràfiques es pot notar la reducció dràstica del consum de combustibles fòssils i l’augment moderat del consum d’energia elèctrica i de bio. Això es degut a la major eficiència dels motors elèctrics els quals demandaran menys energia que els motors de combustió substituïts.

Figura 4.1: Evolució del consum energètic del sector Transports amb l’aplicació del

PAES.

Figura 4.2: Evolució de les emissions del sector Transports amb l’aplicació del

PAES.

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

45.000.000

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

kWhkWhkWhkWh

ELECTRICITAT BIOCOMBUSTIBLES COMBUSTIBLES FÒSSILS TOTAL

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eq

ELECTRICITAT BIOCOMBUSTIBLES COMBUSTIBLES FÒSSILS TOTAL


181

4.3 Actuacions i resultats per al sector Domèstic MESURES Acció 1.4.1 - Pla de difusió sobre renovació d’electrodomèstics i l'etiquetatge energètic La mesura es basa en:

Donar a conèixer les subvencions en matèria de renovació d’electrodomèstics a què pot optar la ciutadania.

Difondre l’etiquetatge energètic d’electrodomèstics i els estalvis, en termes econòmics, energètics i ambientals de l’adquisició de diferents electrodomèstics de diferent etiquetatge.

Dintre dels electrodomèstics s'espera que siguin renovats el Frigorífic, la Rentadora, el Rentavaixelles, l'Assecadora i el Forn. Acció 1.4.2 - Pla de difusió sobre renovació de làmpades d'incandescència per làmpades de baix consum o LED Es tracta de divulgar entre la població aspectes com:

La reducció de consum de fins a un 90% que proporcionen les esmentades làmpades

Característiques de la tecnologia de fluorescència compacta i LED Preus orientatius Període de retorn Equivalència de l'estalvi energètic en unitats comprensibles per a la població etc.

Acció: 1.4.6 - Promoció del canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o d'altres suports energètics menys contaminants Donat que en el Municipi hi ha un número de vivendes unifamiliars considerable es fa viable la implantació de la biomassa.

Els rendiments d’aquestes calderes es situen al voltant del 90% essent capaces de proporcionar calefacció i A.C.S, no obstant, la principal avantatge és que utilitzen un combustible renovable en forma de pellets, estelles o llenya, procedents de biomassa que proporcionen un balanç net d’emissions igual a zero. A més el combustible és de baix cost.

En aquest aspecte l'Ajuntament pot donar a conèixer la tecnologia, difondre les subvencions en aquesta matèria i prescriure empreses instal�ladores i subministradores de biomassa per tal que desenvolupin negoci en el municipi. Una acció paral�lela, seria la de realitzar la gestió forestal dels boscos del municipi, realitzant esclarides i franges de seguretat, extraient d’aquesta manera la matèria prima que posteriorment s’utilitzarà com a combustible. També apel�lant a la presència de vivendes unifamiliars es presenta com a factible l’energia geotèrmica mitjançant les bombes de calor geotèrmiques, les quals són


182

capaces de climatitzar la llar (fred + calor) amb una elevada eficiència gràcies al seu intercanviador geotèrmic. Aquest intercanviador es troba soterrat en el terreny i permet extreure calor del sòl a l’hivern o bé cedir-li a l’estiu.

En aquest aspecte l'Ajuntament pot donar a conèixer la tecnologia, difondre les subvencions en aquesta matèria i prescriure empreses instal�ladores i subministradores d’instal�lacions de sistemes geotèrmics per tal que desenvolupin negoci en el municipi.

Acció 1.4.7 - Promoció de l’energia solar tèrmica i fotovoltaica

Consisteix en la instal�lació en la teulada de les vivendes de col�lectors solars plans o bé de tubs de buit, aquest últims proporcionen un major rendiment, per tal de donar suport al sistema d’Aigua Calenta Sanitària i/o calefacció a través de l’energia tèrmica absorbida de la radiació solar.

Amb aquest suport que proporciona la radiació solar s’aconsegueixen estalvis en el sistema principal d’Aigua Calenta Sanitaria i/o calefacció.

En aquest aspecte l'Ajuntament pot donar a conèixer la tecnologia, difondre les subvencions en aquesta matèria i prescriure empreses instal�ladores i subministradores d’instal�lacions de sistemes solars tèrmics per tal que desenvolupin negoci en el municipi.

També s’instal�len panells fotovoltaics en les teulades de les vivendes per tal de proporcionar energia elèctrica a la Xarxa a partir de la radiació solar.

Cal tindre en compte que l’eficiència és baixa (al voltant del 13%) i el cost energètic de la seva fabricació és elevat (es calcula que triga uns 2 anys a retornar l’energia que ha consumit).

En aquest aspecte l'ajuntament pot donar a conèixer la tecnologia, difondre les subvencions a què pot optar la ciutadania i prescriure empreses instal�ladores i subministradores d’instal�lacions de sistemes fotovoltaics per tal que desenvolupin negoci en el municipi.

Acció 1.4.8 - Pla de us de bones pràctiques com eliminació de Stand By, adequació T de climatització , millora de finestres i tancaments. Es tracta de conscienciar a la ciutadania sobre la repercussió dels consums fantasmes en el consum de la llar podent arribar a obtenir un estalvi de fins al 10% mitjançant la senzilla eliminació d'aquests. Referent a la T de calefacció, es tracta de conscienciar a la ciutadania sobre la repercussió de climatitzar la llar en excés i la rellevància de tindre un sistema de control per a la climatització.

1ºC per sobre o per sota de la temperatura de confort implica un augment del consum del sistema de climatització de fins a un 7%.


183

Referent a tancaments i finestres, l'objectiu de la campanya és fer desaparèixer el vidre simple de les llars de Vacarisses. Per a tal fi es proposa de manera indicativa que:

Es doni a conèixer les subvencions en matèria de renovació de finestres a què pot optar la ciutadania.

Difondre les avantatges i estalvis que proporciona el vidre doble Mostrar exemples d'instal�lacions i períodes de retorn

HIPÒTESIS Pel que fa al càlcul de les accions 1.4.7 de solar tèrmica i fotovoltaica s’ha partit de dades de radiació solar, d’eficiència de la conversió energètica i de superfície disponible a les teulades. Aquesta última dada no es troba disponible de forma directa amb la qual cosa ha estat aproximada a partir de dades de superfície de les vivendes de Vacarisses proporcionades per l’IDESCAT. De la superfície de teulada s’ha suposat que només una part seria ocupada per les plaques, obtenint finalment una superfície útil de captació que ha estat repartida en un 53% per a solar tèrmica i un 30 % per a fotovoltaica al 2020. Tanmateix aquests percentatges d’implantació es van assolint de forma progressiva en el període 2012/2020. Pel que fa l’acció 1.4.6 calderes de biomassa s’ha suposat un percentatge d’energia respecte al total aportat per aquest tipus de caldera. Aquest percentatge ha estat determinat tenint en compte la distribució de consums genèrica en el sector domèstic que fa l’IDAE, en la qual s’assigna un 67% a la cobertura de les demandes de calefacció i A.C.S. Tanmateix a l’hora d’establir el percentatge de biomassa cal tindre en compte que aquestes calderes conviuran amb calderes gasoil C, bombes de calor, energia solar tèrmica i d’altres equips.

Pel que fa les bombes de calor geotèrmiques es suposa que al 2020 part de la demanda de fred (10% del total energètic) podrà ésser coberta amb bombes de calor geotèrmiques. A més cal tindre en compte la calor que poden proporcionar a l'hivern amb la qual cosa aquesta haurà de ser descomptada de la part tèrmica del mix energètic, per exemple, restant-la del consum del gasoil C.

Pel que fa a la l’acció 1.4.1 de renovació d’electrodomèstics s’ha suposat una substitució progressiva fins a arribar a assolir, al 2020, el 90% dels electrodomèstics de Vacarisses amb etiquetatge classe A. Tanmateix s’han estimat els pesos que tenen les diferents classes energètiques actualment en el Municipi, suposant que la majoritària és la classe D. Pel que fa referència a l’acció 1.4.1 de la substitució de làmpades d’incandescència s’ha suposat que en el 2020 ja no en restarà cap a les llars de Vacarisses i que actualment aquestes tenen presència del 60% sobre el conjunt de tecnologies per a la il�luminació domèstica. Pel que fa a les calderes de Gasoil C es suposa que, en general, aquesta tecnologia encara és vigent en la majoria de instal�lacions, i encara tindrà una presència significativa a Vacarisses. Així doncs, tenint en compte els nivells d’implantació de les calderes de biomassa, de les bombes de calor geotèrmiques, de l’energia solar tèrmica i d’altres equips, es suposa que la resta estarà format totalment per calderes de Gasoil C a l’any 2020.


184

Pel que fa a l’acció 1.4.8: A les finestres de vidre simple s'aplica una reducció sobre el consum de climatització per la substitució d’aquestes per vidre doble, suposant que el vidre simple suposa el 60% de les finestres de Vacarisses.

Estalvi

Substitució de vidre simple per vidre doble 12,00%

Estalvi

Pes del vidre simple a Vacarisses 60,00%

Pel que fa als stand-by s’aplica un estalvi sobre el consum elèctric dels aparells electrònics, el qual s’obté mitjançant la repartició d’usos de l’energia elèctrica al sector domèstic que estableix l’IDAE.

Bones costums Estalvi Comentaris

stand-by 0,1 Aplicat sobre el consum elèctric i dintre d'aquest dintre del

consum dels aparells electrònics

Pel que fa a la selecció adequada de temperatura de climatització s’aplica un estalvi sobre el consum de climatització, el qual també s’extreu mitjançant percentatges de l’IDAE.

Bones costums Estalvi Comentaris

stand-by 0,1

Aplicat sobre el consum elèctric i dintre

d'aquest dintre del consum dels aparells

electrònics

Selecció adequada de temperatura de climatització 0,1 Aplicat sobre el consum de climatització

Proporció de població que fa un

mal ús del sistema de climatització 0,70


185

Tot seguit es presenta l’evolució de la implantació de les diferents mesures en el període 2010/2020. 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Calderes de biomassa Percentatge d'energia

respecte al total aportat per calderes de Gasoil C,

substituit per calderes de biomassa

0,00% 0,00% 2,00% 4,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00%

Energia solar tèrmica Percentatge de superfície útil

dedicat a tal energia 0,00% 0,00% 6,00% 12,00% 22,00% 27,00% 33,00% 38,00% 42,00% 47,00% 53,00%

Promoció de l'energia fotovoltaicaca

Percentatge de superfície útil dedicat a tal energia

0,00% 0,00% 3,00% 6,00% 8,00% 10,00% 14,00% 18,00% 22,00% 26,00% 30,00%

Taula 4.3: Evolució de la implantació de les energies renovables en el període

2010/2020

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Frigorífic Percentatge de frigorífics renovats a classe A++

0,00% 0,00% 10,00% 20,00% 25,00% 35,00% 45,00% 55,00% 70,00% 80,00% 90,00%

Rentadora Percentatge de rentadores

renovades a classe A 0,00% 0,00% 10,00% 15,00% 25,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00%

Rentavaixelles Percentatge de rentavaixelles

renovats a classe A 0,00% 0,00% 10,00% 20,00% 25,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00%

Secadora Percentatge de secadores

renovades a classe A 0,00% 0,00% 10,00% 20,00% 25,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00%

Forn Percentatge de forns renovats

a classe A 0,00% 0,00% 10,00%

20,00%

25,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00%

Il�luminació Percentatge de làmpades incandescents subsituïdes

0,00% 0,00% 15,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

Condensació Percentatge del consum

d'A.C.S i calefacció aportat per calderes de condensació

0,00% 0,00% 0,50% 1,50% 2,00% 2,50% 3,00% 3,50% 4,00% 4,50% 5,00%

Bomba de calor Percentatge d'equips de

refrigeració substituits per B.C geotèrmiques

0,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00% 8,00% 12,00% 16,00% 25,00% 40,00% 50,00%

Finestres Percentatge de finestres

substituides 0,00% 0,00% 3,00% 6,00% 8,00% 25,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00%

Taula 4.4: Evolució de la renovació d’equips en el període 2010/2020


186

RESULTATS Amb tot lo exposat anteriorment s’ha assolit un estalvi d’emissions del 56 % respecte les emissions tendencials del sector en l’any 2020 i un estalvi de consum del 16,21% també respecte el consum tendencial del sector en l’any 2020. Els resultats es poden veure graficats en la figura 4.3 i 4.4. Les emissions en base a l’any 2005, també s’han reduït un 20,39% De les gràfiques, cal destacar les tendències en quant a consum i emissions que segueix el municipi amb l’aplicació del Pla d’Acció (línia contínua) i sense l’aplicació d’aquest (línia discontínua) tot apreciant la notable diferència entre ambdós casos. També cal destacar, en el gràfic de la figura 4.3, l’evolució de les energies renovables essent la solar tèrmica la que mostra un ascens més fort a causa de la disponibilitat de superfície de captació i del nivell de irradiació solar.


Figura 4.3: Evolució del consum amb i sense PAES per al període 2007/2020

Figura 4.4: Evolució de les emissions amb i sense PAES en el període 2007/2020

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

kWhkWhkWhkWh Comparativa projecció del consum energètic del sector Domèstic amb i sense aplicació del Comparativa projecció del consum energètic del sector Domèstic amb i sense aplicació del Comparativa projecció del consum energètic del sector Domèstic amb i sense aplicació del Comparativa projecció del consum energètic del sector Domèstic amb i sense aplicació del

PAESPAESPAESPAES

TOTAL Electricitat GLP Gasoil C

Total amb PAES Electricitat amb PAES GLP amb PAES Gasoil C amb PAES

Biomassa Fotovoltaica Solar tèrmica

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eq Comparativa projecció de les emissions del sector Domèstic amb i sense aplicació del PAESComparativa projecció de les emissions del sector Domèstic amb i sense aplicació del PAESComparativa projecció de les emissions del sector Domèstic amb i sense aplicació del PAESComparativa projecció de les emissions del sector Domèstic amb i sense aplicació del PAES

TOTAL Electricitat GLP Gasoil C

Total amb PAES Electricitat amb PAES GLP amb PAES Gasoil C amb PAES


4.4 Actuacions i resultats per al sector Serveis MESURES Acció 1.5.1 - Pla de difusió sobre millores en l’enllumenat dels establiments del sector terciari La il�luminació és un camp en què es poden aconseguir estalvis significatius mitjançant la implementació de mesures com ara:

Substitució de làmpades incandescents per baix consum o LED Substitució de balastres electromagnètics per balastres electrònics en

fluorescents Implementació de sistemes de regulació i control com ara sensors de llum

natural, detectors de presència, etc. Aprofitament de la llum natural Etc.

Així doncs es tracta de divulgar entre el sector serveis aspectes com:

Subvencions a què pot optar el sector serveis en aquesta matèria La reducció de consum de fins a un 90% que proporcionen les làmpades de

baix consum o LED. Característiques de la tecnologia de fluorescència compacta i LED Preus orientatius Període de retorn Exemples d'establiments que hagin implementat mesures semblants i

beneficis reportats Llistat d'empreses instal�ladores etc.

Acció 1.5.2 - Pla de millora de l'eficiència de la climatització en el sector serveis En la climatització també es poden dur a terme millores amb una repercussió significativa en el consum, exemples en són:

Reducció de la demanda de climatització mitjançant un bon aïllament: substitució de finestres, instal�lació d'elements d'ombrejat, etc.

Substitució d'equips de climatització obsolets Implementació de sistemes de regulació i control Ajust de la temperatura de climatització

Així doncs és important que el sector prengui consciència dels beneficis de disposar d’un bon sistema de clima podent arribar a assolir estalvis de fins al 30%.

Una bona manera de fer-ho és mitjançant un petit estudi de baix cost enfocat a la millora de la climatització existent.

En aquest aspecte l'Ajuntament pot donar a conèixer la tecnologia, difondre les subvencions a què es pot optar en aquesta matèria i prescriure empreses instal�ladores i subministradores d’instal�lacions de climatització eficient i que siguin capaces de dur a terme estudis d’eficiència en aquest camp.


189

HIPÒTESIS S’han pres com a referència distribucions de consum i caracteritzacions, extretes de diferents estudis (fonts FENERCOM i IDAE), per als establiments del sector serveis de l’àmbit de la restauració, oficines i locals comercials i s’ha assignat un pes de 1/3 a cada àmbit (veure taula 4.5). D’aquesta manera es pot fer una primera aproximació de les repercussions que podrien tenir les mesures en el sector, que com s’observa a la taula, seran significatives ja que el gruix del consum se l’emporta la climatització i la il�luminació en els tres tipus d’activitat.

tipus d'activitat Pes de l'activitat

Il�luminació Climatització Cuina Altres

Restauració 33,33% 15,00% 25,00% 50,00% 10,00%

tipus d'activitat Pes de

l'activitat Il�luminació Climatització Aparells elèctrics

Altres (A.C.S)

Oficines 33,33% 20,00% 40,00% 35,00% 5,00%

tipus d'activitat Pes de

l'activitat Il�luminació Climatització Altres

Locals comercials 33,33% 50,00% 35,00% 15,00%

Taula 4.5: tipus d’activitats que es desenvolupen en el sector serveis de Vacarisses

Tant pel que fa a la l’acció 1.5.1 sobre il�luminació com a l’acció 1.5.2 sobre climatització es suposarà que en el període fins al 2020 s'aniran aplicant mesures com les anteriorment esmentades obtenint estalvis creixents any rere any fins arribar a l'estalvi màxim en el any 2020.

El supòsit de la progressió que segueixen els estalvis es pot veure en la taula 4.6. Evolució dels estalvis en

il�luminació del sector

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00% 45,00% 50,00% 60,00%

Evolució dels estalvis en

climatització del sector

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

2,00% 6,00% 8,00% 10,00% 12,00% 14,00% 16,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00%

Taula 4.6: Evolució dels estalvis del sector per millores en la il�luminació i la climatització

RESULTATS

Amb tot lo exposat anteriorment s’ha assolit un estalvi emissions com de consum del 28,67 % respecte les emissions i consums tendencials del sector en l’any 2020. La causa d’haver obtingut el mateix valor d’estalvi per a les emissions i per al consum és que s’ha actuat sobre una única font energètica, la elèctrica que és la predominant en el sector (90% del consum), i en conseqüència s’ha aplicat un únic factor d’emissió. Els resultats es poden veure graficats en la figura 4.5 i 4.6.

Les línies discontínues mostren l’evolució que seguiria el sector sense epilació del PAES i les línies continues mostren l’evolució amb l’aplicació del mateix.


190

Figura 4.5: Projecció del consum energètic del sector Serveis amb i sense aplicació del PAES per al

període 2004/2020.

Figura 4.6: Projecció de les emissions del sector Serveis amb i sense aplicació del PAES per al període

2004/2020

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

kWhkWhkWhkWh Comparativa consums energètics sector serveis amb i sense PAESComparativa consums energètics sector serveis amb i sense PAESComparativa consums energètics sector serveis amb i sense PAESComparativa consums energètics sector serveis amb i sense PAES

0

2.000

4.000

6.000

8.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eq Projecció de les emissions del sector Serveis segons escenari PAESProjecció de les emissions del sector Serveis segons escenari PAESProjecció de les emissions del sector Serveis segons escenari PAESProjecció de les emissions del sector Serveis segons escenari PAES


191

4.5 Actuacions i resultats per a l’àmbit de l’Ajuntament En l’àmbit de l’Ajuntament, s’ha actuat sobre els edificis i equipaments municipals, sobre l’enllumenat i sobre la gestió energètica. Totes les actuacions, a diferència de les proposades fins al moment, poden ser implementades per l’Ajuntament de forma directa. MESURES Millora de l’eficiència dels edificis i equipaments municipals S’ha proposat tota una sèrie de millores fruit de les visites d’avaluació energètica a 5 equipaments destacats

1- Estalvis per bones pràctiques

Acció 1.1.1 - Incorporació de la figura del gestor energètic

Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic en l’equip tècnic municipal amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal�lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Les tasques principals d’aquesta figura serien: - Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals. - Gestió preventiva de les instal�lacions energètiques d’aquests equipaments. - Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible. - Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments. - Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments. - Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals. - Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES. - Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica. - En municipis petits amb pocs equipaments es poden ampliar les funcions a l’assessorament en matèria energètica a la ciutadania i a les activitats econòmiques. - Vetllar pel compliment de l’ordenança d’eco eficiència. De cara a facilitar les tasques del gestor energètic es pot instal�lar un programa de comptabilitat energètica municipal.

Acció 1.1.2 - Implantació d’un software de gestió energètica

Amb la implantació de l’esmenta’t software hom pot dur a terme una comptabilitat energètica centralitzada permetent detectar singularitats en el consum dels diferents centres supervisats. Així doncs aquest control sobre el consum pot repercutir en un estalvi energètic (fins al 5% del consum total) mitjançant la correcció d'anomalies i de tendències extremadament alcistes, tot això sense cap inversió extra.


192

Acció 1.1.4 - Millora dels aïllaments dels equipaments fent especial èmfasi

en la substitució de vidres simples per vidres dobles

Per tal de reduir les fuites tèrmiques a l'hivern o els guanys solars a l'estiu és convenient incorporar elements d'ombrejat i substituir els vidres simples per vidres dobles.

Acció 1.1.5 - Eliminació dels Stand-by o consums fantasma i bon ús dels sistemes informàtics

Es tracta de desconnectar els aparells electrònics de la xarxa d'alimentació, ja sigui manualment amb una base de connexió múltiple amb interruptor o bé de manera automatitzada amb una que incorpori un interruptor programable. D'aquesta manera s'evita que l'equip segueixi consumint quan està apagat o en repòs.

També, a l'hora de fer servir els sistemes informàtics cal tindre en compte que com a equips consumidors d'energia que són cal infondre una sèrie de bones costums energètiques com ara apagar la pantalla per a pauses prolongades, configurar les opcions d'energia de l'ordinador, el salva pantalles, el mode d'hibernació, promoure l'ús d'ordinadors portàtils, etc.

Acció 1.1.6 - Adequació de la temperatura de climatització

És molt important no climatitzar en excés ja que 1ºC per sobre o per sota de la temperatura òptima pot provocar increments en el consum de climatització de fins al 7%.

Com a referència es poden fixar les següents temperatures en el termòstat del sistema de climatització:

Hivern: 21 ºC Estiu: 24 ºC

2- Estalvis per implementació de noves tecnologies

Acció 1.1.7 - Substitució de làmpades halògenes dicroiques per làmpades

amb tecnologia LED

Les làmpades d'incandescència halògenes són, després de les d'incandescència convencional, les que tenen una eficiència més baixa. En aquest sentit el LED és un bon substitut per a aquest tipus de làmpades ja que es fabriquen ja adaptats per a la immediata substitució tot proporcionant prestacions similars, amb baix consum i elevada vida útil.

Acció 1.1.8 - Incorporació de balastres electrònics en els fluorescents

Aquests balastres substitueixen als convencionals que incorporen els fluorescents i que es basen en tecnologia electromagnètica. Aquests, pel contrari, són electrònics proporcionant estalvis de fins al 25% i permetent la regulació del flux lluminós, allargant la vida útil, eliminant indesitjables efectes òptics, així com sorolls o enceses fallides típiques dels balasts convencionals


193

Acció 1.1.9 - Incorporació, en el sistema d'il�luminació, de detectors de

presència en zones comuns

En zones comuns és difícil controlar que els usuaris encenguin i apaguin les llums quan cal. Amb el detector de presència s'aconsegueix apagar la il�luminació quan no hi han usuaris eludint d'aquesta manera el pertinent consum.

Acció 1.1.10 - Zonificació dels punts de llum i aprofitament de la llum

natural

Un local d'una certa mida que rep llum natural pot requerir que els punts de llum es sectoritzin de manera que hom pugui apagar o regular el flux d'aquells que es trobin a prop de la finestra o en zones en què no es fa necessària la il�luminació artificial.

Aquest control es pot fer de forma manual mitjançant interruptors diferenciats per a cada sector o de forma automàtica mitjançant cèl�lules fotosensibles, les quals poden anar incorporades en les lluminàries.

3- Estalvis per implementació d’energies renovables en els edificis i

equipaments municipals Les energies renovables proposades són anàlogues a les del sector domèstic:

Acció 3.1.5 - Incorporació de calderes de Biomassa en equipaments on s’hi escaigui

Acció 3.1.4 - Instal�lació de col�lectors solars per a la contribució, amb energia solar tèrmica, a la producció d’ i calefacció.

Acció 3.1.2 - Incorporació de panells fotovoltaics Acció 3.1.7 – Incorporació de mini eòlica en edificis i equipaments

municipals.

Aquesta acció no inclou el desenvolupament del Pla, tot i que el paper de l’ajuntament serà instar per a què s’apliquin les mesures concretes del Pla i dur a terme un sistema de seguiment

Millora de l’eficiència i estalvi en el consum de l’enllumenat públic Acció 1.3.1 Millora de lluminaries (VSAP. LED) en l’enllumenat públic El LED s’està obrint pas en les aplicacions per a Enllumenat Públic aportant avantatges creixents ja que la seva tecnologia està evolucionant molt ràpidament. Els estalvis energètics que proporciona estan al voltant del 50% a banda d'altres avantatges com la seva llarga vida útil.

Per tant, és una tecnologia que cal tindre present i estudiar els pros i contres de la seva implantació a Vacarisses.


194

Acció 1.3.2 - Incorporació de reguladors de flux en capçalera, doble nivell o altres. Aquesta mesura consisteix a incorporar reguladors de flux en capçalera per millorar la intensitat lumínica de l’enllumenat públic. Els reguladors de flux en capçalera són dispositius que permeten reduir la tensió al conjunt de la làmpada reduint el flux lluminós, de manera que evita les sobretensions de la línia (una sobretensió del 10 % implica un sobre consum del 20 %) obtenint un augment de l’estalvi energètic i de la vida útil de les làmpades i equips auxiliars.

L’ajuntament vetllarà per la incorporació d’aquesta mesura de control en tots els quadres amb una PTI (Potència Total Instal�lada) superior a 5KWh, tal com decreta el Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal�lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

La majoria dels reguladors són equips electrònics estàtics que actuen de manera independent per a cada fase de la xarxa i sovint s’equipen amb sistemes de telegestió per facilitar el control remot de la instal�lació. Acció 1.3.3 - Elaboració del Pla d'adequació de l'enllumenat o d'un Pla director de l'enllumenat

Aquesta acció consisteix en la redacció del Pla d’Adequació de l’enllumenat (Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001) o d’un Pla Director de l’enllumenat públic municipal (Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre) amb l’objectiu d’adequar-se al reglament de contaminació lluminosa.

Els objectius principals del Pla són:

- Definir les característiques de les instal�lacions actuals.

- Millorar les condicions de seguretat i qualitat de vida de la ciutadania.

- Optimització la despesa llumínica del municipi d’acord a les necessitats reals.

- Allargar la vida útil de les instal�lacions.

L’elaboració d’aquest Pla consta de les fases següents

- Inventari: aixecament topogràfic de la xarxa amb identificació dels punts de llum, quadres,etc.

- Diagnosi de l’estat actual de la xarxa amb identificació dels requeriments.

- Definir les accions de millora seguint criteris d’estalvi i eficiència energètica.

Des de la Diputació de Barcelona s’ofereix suport tècnic en relació amb l’elaboració del Pla de la xarxa de l’enllumenat, així com altres assessoraments relacionats.


195

HIPÒTESIS

Pel que fa a l’enllumenat públic es proposa un escenari d’implantació de les mesures esmentades anteriorment i uns estalvis associats a aquestes. Els diferents nivells d’implantació per a les diferents tecnologies es mostren a la taula 4.7.

Estalvi

Consum sobre el

que actua

Pes de la tecnologia a

substituir

1.3.1 Milllora luminaries (VSAP. LED,…) 40,00% Il·luminació 80,00%

1.3.2 Reguladors de flux en

capçalera, doble nivell

30,00% Il·luminació 40,00%

1.3.3

Elaboració del Pla d'adequació de

l'enllumenat o d'un Pla director de l'enllumenat

5,00% Il·luminació 100,00%

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

1.3.1 Milllora luminaries (VSAP. LED,…) 3,00% 3,00% 10,00% 20,00% 30,00% 50,00% 60,00% 80,00% 100,00%

1.3.2 Reguladors de flux en

capçalera, doble nivell

10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 100,00%

1.3.3

Elaboració del Pla d'adequació de

l'enllumenat o d'un Pla director de l'enllumenat

25,00% 75,00% 100,00

% 100,00

% 100,00

% 100,00

% 100,00

% 100,00

% 100,00%

Pel que fa a les renovables, enlloc de partir de radiació solar i superfície, s’ha aplicat un percentatge de contribució de les esmentades fonts sobre el consum convencional i la conseqüent evolució dels nivells d’implantació (taula 4.8).

Nivell d'implantació

Acció Títol Cobertura Consum

sobre el que actua

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

3.1.2

Fotovoltaica Percentatge

d'equipaments que

tenen fotovoltaica

15,00% Consums elèctrics 10,00% 5,00% 8,00% 10,00% 12,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00%

3.1.4

Energia solar tèrmica per

ACS Percentatge

d'equipaments que

tenen solar tèrmica

80,00% Consum A.C.S 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00%

3.1.5

Calderes de biomassa

(percentatge sobre el

consum de

climatització i A.C.S

cobert amb

biomassa)

80,00% Consum

calefacció + A.C.S

0,00% 10,00% 15,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00%

3.1.6

Instal—lació de la geotèrmia Percentatge

d'equipaments que tenen solar

tèrmica

100,00% Consum

calefacció + A.C.S

1,00% 3,00% 5,00% 8,00% 10,00% 12,00% 15,00% 18,00% 20,00%

3.1.7

Instal—lació de minieòlica en

edificis i equipaments municipals Percentatge

d'equipaments que tenen solar

tèrmica

20,00% Consums elèctrics 0,00% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00%

Taula 4.8: Cobertura del consum amb renovables, consums sobre els que actua i

nivells d’¡mplantació de les mateixes


196

Pel que fa als estalvis en els equipaments s’ha procedit de forma anàloga a la comentada fins al moment, és a dir, proposant un escenari per al nivell d’implantació de les mesures, associant un estalvi a cada mesura, suposant un pes per a la tecnologia a substituir, utilitzant distribucions de consum de referència i aplicant tot plegat al consum dels diferents edificis i equipaments de l’Ajuntament.

Nivell d'implantació

Acció Títol Estalvi Consum sobre el

que actua

Pes de la tecnologia a

substituir 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

1.1.7 Halògnes

dicroiques per LED

80,00% Il·luminació 20,00% 5,00% 10,00% 20,00% 35,00% 50,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

1.1.8 Balastres electrònics

25,00%

Sobre el

consum dels

fluorescents

70,00% 5,00% 10,00% 20,00% 35,00% 50,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

1.1.9 Detectors de

presència 10,00% Il·luminació 75,00% 5,00% 10,00% 20,00% 35,00% 50,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

1.1.10

Zonificació dels punts de llum i aprofitament de la llum natural

10,00% Il·luminació 75,00% 5,00% 10,00% 20,00% 35,00% 50,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

Taula 4.9: Estalvis de les diferents mesures, consums sobre els que actuen, pes de la tecnologia a

substituir i evolució de la implantació en el període 2010/2020

Per a les mesures restants es tenen les hipòtesis que es mostren a la taula 4.10 on es pot apreciar que el gestor energètic, el software de gestió energètica i les bones costums són d’aplicació immediata.

Acció Títol Estalvi

Consum sobre el

que actua

Pes de la tecnologia

a substituir

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

1.1.1

Incorporació figura del

gestor energètic

10,00% Consum

total 100,00% 50,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

1.1.2 Software de

gestió energètica

5,00% Consum

total 100,00% 50,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

1.1.3

Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals

3,00% Consum

total 100,00% 50,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

1.1.4

Vidres dobles i

millora dels aïllaments

15,00% Consum

climatització 50,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

1.1.5 El�liminació dels Stand -

by 5,00%

Sobre els

consums

dels aparells

electronics

75,00% 50,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

1.1.6

Selecció adequada de temperatura

de climatització

20,00% Consum de

climatització 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Taula 4.10: Estalvi de la mesura, consum sobre el que actua, pes de la tecnologia a substituir i evolució

de la implantació per a les mesures de bones pràctiques i software de gestió

Com es pot observar l’Ajuntament es proposa una renovació integral en el període 2012/2020.


197

RESULTATS

Amb tot lo exposat anteriorment s’ha obtingut un estalvi de consum del 48,20%, una reducció d’emissions del 29,8%, tot això referit a l’any 2005. Els resultats es poden veure graficats en les figures 4.7, 4.8 i 4.9.

La reducció de consum que més destaca en les gràfiques és la corresponent a l’enllumenat públic, ja que és el consum majoritari de l’àmbit de l’Ajuntament i, en conseqüència, les mesures aplicades en ell tenen una repercussió notable.

Cal comentar també, com les renovables no prenen una importància destacable, com ho feien en el cas del sector domèstic. Això és degut a la manca de disposició de superfície útil per a la solar tèrmica i fotovoltaica juntament amb l’elevat pes que suposa l’enllumenat, el qual s’abasteix d’electricitat no renovable provinent de la xarxa.

Figura 4.7: Evolució del consum per Serveis amb aplicació del PAES

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2005 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

kWhkWhkWhkWh Evolució del consum de l'Ajuntament per ServeisEvolució del consum de l'Ajuntament per ServeisEvolució del consum de l'Ajuntament per ServeisEvolució del consum de l'Ajuntament per Serveis

Equipaments municipals Enllumenat públic TOTAL

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2005 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eqEvolució de les emisions de l'Ajuntament per ServeisEvolució de les emisions de l'Ajuntament per ServeisEvolució de les emisions de l'Ajuntament per ServeisEvolució de les emisions de l'Ajuntament per Serveis


198

4.6 Situació final del municipi

Donat que les emissions de l'àmbit de compromís del PAES al 2005 són de 25.896 tCO2e es proposen 66 accions que han de permetre la reducció a 18.298 tCO2e, la qual cosa suposa un 29,34% d'emissions respecte el 2005. En termes relatius es preveu que de les 7,51 tCO2e/hab del 2005 es passi a 5,33 tCO2e/hab al 2020.

Així doncs s’ha obtingut, mitjançant l’aplicació de mesures en el sector transports, domèstic i serveis, una reducció del consum del 25,70% en l’àmbit PAES respecte al consum tendencial del municipi a l’any 2020 (figura 4.10).

Pel que fa referència a les emissions, s’ha assolit una reducció del 51,67% en l’àmbit PAES respecte a les emissions tendencials del municipi a l’any 2020 (figura 4.11). Tanmateix, en aquest cas, no només s’ha aconseguit estabilitzar la tendència alcista de les emissions del Municipi sinó que també s’ha aconseguit invertir la tendència reduint-ne les emissions respecte a l’any 2005 en un 29,34%. Pel que fa referència a la producció de renovables, s’ha assolit una cobertura del consum del 33,19% en l’àmbit PAES per al 2020(figura 4.12). Per últim es mostra la figura 4.13 en la que es pot apreciar com al incloure la indústria i, per tant, ampliar l’àmbit a tot el municipi els resultats queden totalment polaritzats. Així doncs la indústria queda exclosa dels objectius del present projecte donat que, a causa del seu elevat consum i de que en ella no s’hi poden aplicar mesures, condiciona totalment els resultats. En la gràfica es posa de manifest aquest fet.


Figura 4.10: Evolució del consum en l’àmbit PAES amb i sense l’aplicació d’aquest

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

160.000.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

kWhkWhkWhkWh Projecció del consum en l'àmbit PAESProjecció del consum en l'àmbit PAESProjecció del consum en l'àmbit PAESProjecció del consum en l'àmbit PAES

TOTAL sense PAES TOTAL amb PAES Serveis sense PAES Serveis amb PAES

Domèstic sense PAES Domèstic amb PAES Transports sense PAES Transport amb PAES


200

Figura 4.11: Evolució de les emissions en l’àmbit PAES amb i sense l’aplicació d’aquest

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eqtn CO2 eq Projecció de les emissions en l'àmbit PAESProjecció de les emissions en l'àmbit PAESProjecció de les emissions en l'àmbit PAESProjecció de les emissions en l'àmbit PAES

TOTAL sense PAES Serveis sense PAES Domèstic sense PAES Transports sense PAES

TOTAL amb PAES Serveis amb PAES Domèstic amb PAES Transport amb PAES


201

Figura 4.12: Evolució de la producció de renovables amb aplicació del PAES

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

kWhkWhkWhkWh Evolució de la producció de renovablesEvolució de la producció de renovablesEvolució de la producció de renovablesEvolució de la producció de renovables

Fotovoltaica Solar tèrmica Biomassa (pellets) Biocombustibles TOTAL renovables


202

Figura 4.13: Evolució del consum en tot el municipi amb i sense l’aplicació del PAES

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

160.000.000

180.000.000

200.000.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

kWhkWhkWhkWh Projecció del consum del MunicipiProjecció del consum del MunicipiProjecció del consum del MunicipiProjecció del consum del Municipi

TOTAL sense PAES TOTAL amb PAES Serveis sense PAES Serveis amb PAES Domèstic sense PAES

Domèstic amb PAES Transport sense PAES Transport amb PAES Industrial Primari


203

4.7 Resum del Pla d’acció

Àmbit Nombre

d’accions % d’accions respecte

del total Reducció de tn CO2

el 2020 % d'emissions respecte

del total

Edificis i equipaments municipals 10 27,78% 46,33 0,34%

Infraestructures (bombament,...) 2 5,56% 86,8 0,64%

Enllumenat públic i semàfors 3 8,33% 215,33 1,58%

Sector domèstic 8 22,22% 9.258,00 67,98%

Sector serveis 2 5,56% 2.101,00 15,43%

Transport privat i comercial 4 11,11% 1.736,00 12,75%

Producció d’energia elèctrica connectada a la xarxa

7 19,44% 175 1,29%

Planificació 4 NQ NQ NQ

Adquisició pública de bens i serveis 2 NQ NQ NQ

Participació ciutadana 13 NQ NQ NQ

Altres 6 NQ NQ NQ

TOTAL 66 100,00% 13.618,46 100,00%

Nombre d’Accions: recull el nombre d’accions proposades per a cada àmbit % d’accions respecte del total: pes de cada àmbit en el global del PAES Reducció de tn CO2 el 2020: expectativa de reducció per a cada àmbit de treball Cost estimat: inversió econòmica proposada per a cada àmbit


204

4.8 Taula tècnica del Pla d’acció

CODI CODI

ACCIÓ TEMÀTICA TÍTOL

EXPECTATIVA DE REDUCCIÓ

DE CO2EQ (TN/ANY)

COST INVERSIÓ (€) AMORTITZACIÓ

(anys)

EXPECTATIVA DESTALVI

ENERGÈTIC (Kwh/ANY)

1.1 1 Edificis I

equipaments municipals

Creació de la figura del gestor/a energètic 83,56

Entre 30.000 i 36.000 a temps complert o servei externalitzable a jornada parcial. Es preveu un estalvi econòmic en la facturació energètica global resultat de la reducció de la despesa energètica.

NQ 110.726,28

1.1 2 Edificis I


Implantació d’un sistema de comptabilitat energètica 41,27

Al voltant de 300 euros per centre. Com es vol controlar tots els centres es té una inversió de 3.000 €. Es preveu un estalvi econòmic en la facturació resultat de la reducció de la despesa energètica.

3 55.363,14

1.1 3 Edificis I


Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals 12,38

Es preveu un estalvi econòmic en la facturació resultat de la reducció de la despesa energètica. NA 33.217,88

1.1 4 Edificis I


Millora dels aïllaments dels equipaments fent especial èmfasi en la substitució de vidres simples per vidres dobles

15,21 NQ Depèn de l'actuació 31.616,72

1.1 5 Edificis I


Eliminació dels Stand-by o consums fantasma i bon ús dels sistemes informàtics

2,23 0 0 4.632,59

1.1 6 Edificis I


Adequació de la temperatura de climatització 40,55 0 0 84.311,25

1.1 7 Edificis I


Substitució de làmpades halògenes dicroiques per làmpades més eficients (baix consum, LED,...)

17,87 De 10 a 20 € per bombeta De 1 a 3 anys 37.149,60

1.1 8 Edificis I


Incorporació de balasts electrònics en els fluorescents

19,54 De 10 a 20 € per balast De 1 a 3 anys 40.632,37

1.1 9 Edificis I


Incorporació, en el sistema d'il�luminació, de detectors de presència en zones comuns.

8,38 Al voltant de 60€ De 1 a 3 anys 17.413,87


205

CODI CODI ACCIÓ

TEMÀTICA TÍTOL


DE CO2EQ (TN/ANY)

COST INVERSIÓ (€) AMORTITZACIÓ (anys)



1.1 10 Edificis I


Zonificació dels punts de llum i aprofitament de la llum natural

8,38 Al voltant de 60€ De 1 a 3 anys 17.413,87

1.2 1 Infraestructures (bombament, ...)

Incorporació de variadors de freqüència

9,14 Molt variable en funció nombre i tipologia de variadors de freqüència incorporats.

NQ 24.045,16


Canvi de les bombes per d’altres més eficients

9,14 NQ, depèn de la potència de la bomba. Buscar

una tecnologia més eficient, suposa un sobre cost respecte un model estàndard

3 24.045,16


Creació d'un mini district heating entre varis edificis municipals amb una caldera de biomassa centralitzada

68,53 NQ, depèn de la potència de la bomba. Buscar

una tecnologia més eficient, suposa un sobre cost respecte un model estàndard

3 de 20 a 30%

en usos tèrmics

1.3 1 Enllumenat públic i semàfors

Substitució de làmpades de l’enllumenat per d’altres més eficients (VSAP, LED...)

140,63 Depenent del nº de punts de llum a substituir. Depèn de si les accions son a càrrec d'empresa externa mantenidora.

3 292.362,88

1.3 2 Enllumenat

públic i semàfors Incorporació de reguladors de flux en capçalera, doble nivell o altres. 52,73

Entre 3.000 - 5.000 €/regulador de flux en capçalera. Substitució làmpades (en cas necessari):100 €/làmpada + instal�lació

4 109.636,08

1.3 3 Enllumenat públic i semàfors

Elaboració del Pla d'adequació de l'enllumenat o d'un Pla director de l'enllumenat

21,97 De 30.000 a 50.000 € (redacció del Pla) NQ 45.681,70

1.3 4 Enllumenat

públic i semàfors Disminució de la potència contractada NA Cost de l'acció 1.1.1 NQ NA

1.4 1 Sector domèstic Campanya de renovació d'electrodomèstics 937,49 de 3.000 a 5.000 €/campanya NA 1.949.041,81

1.4 2 Sector domèstic Campanya de renovació de bombetes 1.203,33 de 3.000 a 5.000 €/campanya NA 2.501.732,04


206

CODI CODI ACCIÓ

TEMÀTICA TÍTOL


DE CO2EQ (TN/ANY)




1.4 3 Sector domèstic Campanya millora d'aïllaments 346,73 de 3.000 a 5.000 €/campanya NA 1.226.339,92

1.4 4 Sector domèstic Compra d'energia verda a llars i als serveis NQ NQ NQ NQ

1.4 5 Sector domèstic Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

NQ NQ NQ NQ

1.4 6 Sector domèstic

Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o d'altres suports energètics menys contaminants

4.139,81 NQ NQ NQ

1.4 7 Sector domèstic Promoció de l'us d'energies renovables com la fotovoltaica, solar tèrmica

2.631,12 NQ NQ 8.915.559,65

1.4 8 Sector domèstic Us de bones pràctiques com eliminació de Stand By, reducció T calefacció , millora finestres

NQ NQ NQ 2.716.210,76

1.5 1 Sector serveis

Pla de difusió sobre renovació de làmpades d'incandescència halògena per làmpades de baix consum o LED

1.246,07 NQ NQ 2.590.590,22

1.5 2 Sector serveis Pla de millora de l'eficiència de la climatització en el sector serveis

855,15 NQ NQ 1.777.856,03

2.1 1 Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

Ús de bio combustibles (bio dièsel) 86,35 NQ NQ 320.128,01


Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil

NQ NA NA NQ


207

CODI CODI ACCIÓ

TEMÀTICA TÍTOL


DE CO2EQ (TN/ANY)





Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

NQ NA NA NQ


Optimització de les rutes dels serveis

NQ NQ NQ NQ

2.3 1 Transport privat i

comercial

Recanvi de vehicles per d'altres més eficients en el parc mòbil privat i us de bio combustibles

1.650,33 de 3.000 a 5.000 €/campanya NA 6.988.885,59

3.1 1 Fonts d'energia renovables

Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal·lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica

NQ NQ NQ NA

3.1 2 Fonts d'energia

renovables

Implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals

15,97 NA NA NA


Implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques a les activitats econòmiques amb sostre disponible

21,07 NQ NA NA


Implantació de captadors solars tèrmics a edificis i equipaments municipals

81,57 200€/m2 + accessoris >5 anys 169.582,48

3.1 5 Fonts d'energia

renovables

Instal·lació de calderes de biomassa per a ACS i/o climatització d'equipaments municipals

17,73 30% superior al preu d'una caldera de Gasoil de

qualitat

Variable en funció potència i alimentació

Pot. 100 kW a 500 3-5 anys Pot. 300 kW 2-4 Pot. 500

kW 2-3

NQ


208

CODI CODI ACCIÓ

TEMÀTICA TÍTOL


DE CO2EQ (TN/ANY)





Instal·lació de la geotèrmia en nous edificis, equipaments o desenvolupaments previstos

NQ 60 €/m l de perforació. Normalment son pous de

100m i en cal 1 per cada 20 kW tèrmics instal�lats. Depèn de la tipologia del terreny

Variable. Entre 3 a 5 anys

L’estalvi en climatització oscil•la entre un 30-75%


Instal·lació de mini eòlica en edificis i equipaments municipals

39,45 Variable en funció de la potència instal·lada Pot. 1.500 W, 7.800€ Pot. 3.000 W, 10.300€ Pot. 5

kW, 30.000€ Pot. 10 kW, 50.000€

Variable. Entre 5 a 10 anys

NA

4.1 1 Planejament

urbà

Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica

NQ NQ NQ NQ

4.1 2 Planejament urbà

Implantació de mesures de “mobilitat suau”: carrers per a vianants, eixamplament de voreres, camins escolars,…

NQ

Molt variable en funció de la superfície d’actuació. - Condicionament de vies de vianants: 40-50

€/m². Senyalització itinerari vianants, elements físics de protecció, etc.: 80 €/m Senyalització

vertical: 215 €/unitat

NQ

Es preveu la reducció d'un 2% en l'us del vehicle privat

4.2 1 Plans de

mobilitat o transport

Plans o estudis de mobilitat específics per als nuclis generadors de mobilitat (polígons, zones comercials, hospitals, …)

NQ NA NA NQ

4.2 2 Plans de

mobilitat o transport

Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)

NQ NA NA NQ

4.3 1

Criteris de renovació urbana

i nous desenvolupamen

ts urbans

Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans

NQ NA NA NQ

5.1 1 Requisits

d'eficiència energètica

Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

NQ NA NA NQ

5.2 1 Requisits d'energia renovable

Compra d'energia "verda certificada”

NQ NA NA NQ

6.1 1 Serveis d'assessorament

Sservei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar que se'n creï un a escala supra municipal

NQ NA NA NQ

6.2 1 Incentius fiscals i ajuts

Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables

NQ NA NA NQ


209

CODI CODI ACCIÓ

TEMÀTICA TÍTOL


DE CO2EQ (TN/ANY)




6.2 2 Incentius fiscals i

ajuts

Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a millores en l'eficiència energètica dels habitatges o locals

NQ NA NA NQ

6.2 3 Incentius fiscals i

ajuts Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions NQ NA NA NQ

6.3 1 Sensibilització i

treball amb xarxes locals

Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.

NQ de 3.000 a 5.000 €/campanya NA

10% llars i comerços * 2% estalvi

energètic (per cada llar i comerç)



Implantació de mesures tipus 50/50 per a equipaments.

NQ 3.500 €, que inclou: '- Monitorització ''- Auditoria '- Formació del personal

NA 128.478,30



Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques

NQ Entre 150 i 300 € per VAE domèstic NA 675.806,48



Premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2

NQ de 3.000 a 5.000 €/campanya NA

Es suposa un 10% d'estalvi energètic pe a cada entitat

6.4 1 Formació i educació ambiental

Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals

NQ Depenent del centre NA

Es redueix el consum de combustible en un 19%.


Cursos de conducció eficient per a la població

NQ Depenent del centre NA

Es redueix el consum de combustible en un 19%.


Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

NQ Entre 500 i 3,500 € per monitorització NA 128.478,30


Cursos de formació en matèria d'energies renovables per a tècnics municipals

NQ NA NA NQ


210

CODI CODI ACCIÓ

TEMÀTICA TÍTOL


DE CO2EQ (TN/ANY)





Educació ambiental a les escoles NQ - Xerrades, tallers, jornades, etc.: 2.000 € NA NQ


Foment del consum de productes de proximitat i d'agricultura ecològica

NQ de 3.000 a 5.000 €/campanya NA NQ

7.1 1 Residus Implantació del compostatge casolà o comunitari

NQ De 12.000 a 40.000 € NA NQ

7.2 1

Aigua (consum energètic de la potabilització i

depuració)

Millores en els sistemes de reg per minimitzar el consum d'aigua

NQ Sistemes de control i manteniment NA Estalvi 10% en l'aigua de

reg

7.2 2


depuració)

Recursos hídrics alternatius per a usos que no requereixen aigua potable

NQ Col•lector aigua pluvial (exterior), 500 L, 120 €. NA Estalvi 10%

en l'aigua del municipi

7.2 3


depuració)

Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua

NQ de 3.000 a 5.000 €/campanya NA NQ

7.3 1 Altres Implantació d’una Xarxa Intel—ligent (Smart Grid) NQ NQ NA NQ

7.3 2 Altres

Gestió forestal sostenible dels boscos de l'entorn per tal de ser sanejats i obtenir-ne biomassa per a usos tèrmics

NQ NQ NA NA


5 Pla de seguiment

Una vegada superada la fase de planificació, cal introduir els elements necessaris per tal que s’assoleixi la plena execució del Pla, i en conseqüència contribuir al màxim a l’assoliment dels objectius sostenibilitat que es pretén impulsar.

En aquest context, es defineix el Pla de seguiment com l’instrument que ha de facilitar l’impuls i avaluació continuada de la implantació del PAES, i que es proposa que consti de tres elements bàsics:

Sistema d’indicadors: es presenta en el present document una proposta d’un

conjunt d’indicadors a través dels quals efectuar una avaluació de l’estat i la

tendència del municipi en clau climàtica.

Sistema de gestió continuada del Pla: avaluació – programació -

actualització

Es defineix un model i metodologia de gestió del PAES, establint les pautes per a la

realització d’una avaluació i programació anual de les accions del Pla, així com una

actualització periòdica del Pla que faciliti que aquest esdevingui un instrument efectiu

de gestió.

Marc de relació dels agents implicats

Estableix els instruments i els canals de comunicació entre els agents implicats, per

tal de facilitar un impuls efectiu de la implantació del PAES.

5.1 Sistema d’indicadors

El sistema d’indicadors és un conjunt de paràmetres que s’obtenen amb periodicitat majoritàriament anual i que té com a funció primordial el seguiment de l’evolució d’aspectes clau en el procés d'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible plantejats al PAES.

En el Document IV. Annexos es proporciona una eina, l’inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), en forma de fulla de càlcul amb la qual l’Ajuntament podrà efectuar el càlcul i el seguiment dels indicadors.

A continuació a la taula 5.1 es presenten els esmentats indicadors.


212

Identificador de

l’indicador Indicador Valor 2005

Id_1 KW per bombament d’aigua a l’any. KW consumits per bombar aigua en l’any d’avaluació.

1.500.925

Id_2 Consum total d’energia del municipi en [kWh/any]

100.284.387,71

Id_3 Consum total d’energia del municipi per habitant en [kWh/ (habitant�any)]

21.872,05

Id_4 Consum total d’energia del municipi dels àmbits de compromís PAES és a dir la suma del consum del sector transport, domèstic i serveis en [kWh/any]

78.484.886,83

Id_5 Producció local d’energia provinent de fonts renovables per habitant i any en [kWh/(habitant�any)]

0

Id_6

Grau d’abastament energètic del municipi amb fonts pròpies es calcula com la producció local amb energies renovables i també amb altres fonts d'energia local respecte al consum total d'energia del municipi.

0

Id_7

Grau d’abastament energètic del municipi amb fonts d’energia renovables es calcula com la producció energètica local amb energies renovables respecte al consum total d'energia del municipi.

0

Id_8 Intensitat energètica local es calcula com el Consum total d’energia del municipi en relació amb el producte interior brut (PIB) total generat [kWh/€]

0,82

Id_9 Consum total d’energia de l’Ajuntament en [kWh/any]

4.325.241,5

Id_10 Consum total d’energia de l’Ajuntament per habitant en [kWh/(habitant�any)]

942

Id_11

Consum d’energia de l’Ajuntament en relació al consum d’energia del municipi es calcula dividint el consum de l’ajuntament entre el total del municipi [%]

4,31

Id_12

Eficiència energètica dels equipaments municipals. S’expressa amb diversos ratis que són consum per superfície construïda [kWh/m2] i consum per usuari [kWh/usuari]

Veure miniauditories

VAE’s

Id_13

Emissions de GEH del municipi 2005. Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle (GEH; CO2, CH4 i N2O). El càlcul d’emissions està especificat en la fulla de càlcul que s’adjunta en el Document IV: Annexos [tnCO2�eq/any]

34.507


213

Id_14 Emissions de GEH del municipi per habitant en

[tnCO2�eq/any] 7,51

Id_15

Emissions de GEH del municipi dels àmbits de compromís PAES, és a dir, la suma de les emissions del sector transport, domèstic, serveis, aigua i residus [tnCO2�eq/any]

25.910

Id_16

Índex de generació de residus sòlids urbans 2005 Producció diària de residus (inclòs reciclat) generats respecte el padró d’habitants [tn/(hab�any)]

2,67

Id_17

Percentatge de residus recollits selectivament 2005 Percentatge de residus sòlids urbans reutilitzats o reciclats respecte a la quantitat total de residus sòlids urbans generats al municipi [%]

12

Id_18

Aportació de materials a les deixalleries municipals Quantitat anual de material aportat i gestionat a les deixalleries respecte el total de població del municipi [kg/(hab�any)]

0,14

Taula 5.1 Principals indicadors de seguiment de les accions del PAES.

5.2 Sistema de gestió continuada del pla

Es proposa realitzar, durant el període d’implementació del Pla, les següents tasques:

Avaluació anual de la implementació del Pla

Càlcul anual dels indicadors indicats anteriorment

Programació anual d’actuacions

Actualització periòdica del Pla

Es pretén establir un cicle anual de programació – execució – seguiment tal i com es mostra a l’esquema de la figura 5.1.

Figura 5.1: Cicle de seguiment del Pla d’Acció

Programació anual Avaluació

Càlcul d’indicadors Execució

Programació anual Avaluació

Càlcul d’indicadors Execució

Any n Any n + 1


214

A continuació es detallen les tasques comentades anteriorment.

5.2.1 Avaluació de la implementació del PAES

L’avaluació del grau d’implementació del PAES es recomana que es realitzi a finals del tercer trimestre de l’any, recopilant el conjunt d’actuacions realitzades o previstes fins a finals d’any, que hagin contribuït a l’execució dels diferents projectes considerats al Pla.

Per a la realització d’aquesta recopilació caldrà contactar amb altres agents locals implicats en l’execució del Pla (Ajuntament, empreses municipals, responsables d’equipaments, agents econòmics locals) i integrar les actuacions també realitzades per aquests.

A partir d’aquesta informació caldrà fer una valoració del grau d’implementació de cadascuna de les iniciatives contemplades al PAES, segons les següents categories:

Sense iniciar

Iniciada

En execució

Finalitzant

Implantada

L’assignació d’un valor numèric a cada categoria (0, 25, 50, 75 i 100) permetrà l’establiment d’un percentatge d’implementació del Pla anual i poder valorar en conseqüència el grau i ritme d’assoliment dels objectius d’actuació.

5.2.2 Programació anual

Els principals objectius associats a la programació són:

Facilitar la vinculació entre la planificació plurianual del PAES i la gestió que

realitzen els Departaments de l’Ajuntament.

Disposar d’unes fites temporals de periodicitat anual que permetin dotar de visibilitat

al PAES al conjunt d'agents socials i econòmics.

Ajustar més adequadament l’execució del PAES als recursos econòmics i humans

existents, i l’evolució de les necessitats d’actuació.

Els principals criteris a considerar en la Programació són:

o Utilitzar el Pla d’acció juntament amb l’avaluació de la seva

implementació i l'evolució dels indicadors com a base per la programació.

o Realitzar la programació anual de forma participada amb altres agents locals

implicats, i en particular l'Ajuntament.

o Vincular la programació a l’elaboració dels pressupostos anuals de

l’Ajuntament.


215

5.3 Marc de relació dels agents implicats

El procés d’implementació del PAES que s’inicia requereix d’una adequada articulació dels agents implicats – Ajuntament, entitats, agents socials i econòmics i població -, liderada i dinamitzada pel propi Ajuntament. De forma complementària requereix l’articulació d’un òrgan estable de participació ciutadana que integri al conjunt d’agents socials i econòmics locals, partits polítics, associacions de veïns, entitats ambientalistes, etc.

Les principals funcions proposades per a la Comissió de seguiment són:

Fer una avaluació conjunta com a mínim anual de l'estat d'implementació de les

iniciatives i projectes considerats en el PAES.

Informar periòdicament al conjunt de la població i agents locals sobre el

desplegament del PAES.

Programar les iniciatives i projectes a executar durant el següent any i ajustar-les.

Discutir criteris per a la implantació de les accions programades.

Articular sinèrgies i estratègies de cooperació per al desplegament d'iniciatives del

PAES, així com per a la captació de recursos econòmics externs.

Intercanviar informació entre l’Ajuntament i conjunt d'agents socials i econòmics

locals al voltant dels àmbits d'intervenció del PAES.

Promoure la recollida de criteris i propostes d'actuació a ser considerades en la

programació d'actuació del PAES per l'any següent.

En consideració amb les funcions assignades es considera adient establir la celebració d’un mínim de 2 reunions ordinàries a l'any.


216

6 Pla de participació

S’entén el procés de participació del PAES en dos àmbits diferents:

Participació en la redacció del PAES on bàsicament l’objecte de la mateixa és buscar la implicació per definir les accions concretes del PAES.

Participació en la implementació del PAES promovent la participació a través de l’acció en actuacions concretes.

Així mateix es diferencien dos nivells diferents de participació

Participació dels treballadors de l’ajuntament, diferenciant entre:

o Personal directament vinculat a la redacció del pla (tècnics de medi ambient, serveis, enginyers, arquitectes municipals, intervenció i compres, entre altres) i gestors d’equipaments.

o La resta de treballadors de l’Ajuntament

o Els representants polítics

Participació ciutadana diferenciant entre possibles públics objectius com:

o Consell municipal de medi ambient (o organisme anàleg)

o Societat civil organitzada (associacions, gremis, grups ecologistes, entitats, etc.)

o Sector educatiu de la ciutat

o Ciutadania en general

Pel que fa a l’àmbit de redacció del PAES hi han participat bàsicament tècnics municipals, amb la qual cosa es fa palesa la necessitat de donar a conèixer el PAES, per mitja d’un pla de difusió a nivell d’Ajuntament, a tots els estrats de l’Administració local per tal de que en la fase d’implementació hi pugui haver una àmplia implicació.

Per a tal fi es fa necessari la divulgació de resultats i compromisos adquirits per l’Ajuntament amb convocatòries informatives on hi assisteixin els tècnics municipals, les empreses de manteniment, els representants polítics i d’altres treballadors de l’Ajuntament.

No hi ha hagut participació ciutadana en la redacció del PAES per la qual cosa també és necessari donar a conèixer els resultats i compromisos amb una bona campanya divulgativa per tal de que hi hagi implicació per part de la ciutadania i dels agents externs a l’Ajuntament en la implementació del PAES.

Les eines que té a l’abast l’Ajuntament són:

Notes de premsa tant per a informar sobre la finalització del projecte PAES tot presentant els resultats i els compromisos adquirits com per a anar informant sobre l’evolució del mateix al llarg del període 2009-2020.

Plataformes Web (Ajuntament de Vacarisses, Diputació de Barcelona, ICAEN, etc.) i correu electrònic.


217

Cartells publicitaris en autobusos, carrers, equipaments de l’Ajuntament, etc.

Ràdio

Premsa local

Enquestes a la ciutadania

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · La metodologia de treball s’ha...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · La metodologia de treball s’ha...