ECONOMIA I SOCIETATEl període que veurem comprèn aproximadament elbronze mitjà (del 1300-1200 al 1000-900 aC), elbronze final (del 900 aC al 700 aC) i la primera edatdel ferro (del 700 aC al 500 aC). Aquestes contradesreben una onada migratòria, al bronze mitjà, en quèels indígenes –que són antropològicament el vell subs-trat dolicocèfal mediterrani– reben les aportacionsgenètiques i culturals –metal·lúrgia del bronze– degrups braquicèfals procedents del centre d’Europa.Una altra migració similar determinarà el pas de l’edatdel bronze a la primera edat del ferro. Aquests dosmoviments demogràfics s’expandeixen ràpidament per

10/2006 MUNTANYA 867 7

La cara desconeguda del pla de BeretAutors: Lluís Vidal Vilaró i Carme Vila Orriols

Aquest itinerari segueix el GR 211, en el tram del naixement de la Garona a Montgarri,amb la intenció de fixar l’atenció en la riquesa arqueològica del camí.

tot el territori del nord-est peninsular, amb un climade tipus subboreal, força càlid i sec, que empeny enmolts moments la població cap a les muntanyes mésaltes a la recerca de pastures adequades. El model eco-nòmic de les valls pirinenques, però, és hereu delspobles calcolítics de la cultura del vas campaniforme ino experimenta gaires variacions. Amb uns recursosbasats en les activitats ramaderes –bestiar oví, cabres,bous i porcs– i en una agricultura cerealista de mun-tanya, afronten els rigors del medi ambient on viuen.La caça –senglar i cèrvol– i la pesca –truites de riu–també tenen força rellevància en l’economia domèsti-ca. Els hàbitats estaven constituïts per petits poblats de

A l’esquerra, el granpla de Beret.

Santuari de la Mare de Déu de Montgarri,a la vall homònima,aigua avall del pla deBeret (Salardú).

Itinerari arqueològic pels naixementsde la Garona i la Noguera Pallaresa

RO

GE

R R

OVI

RA

RO

GE

R R

OVI

RA

ELS MONUMENTSGairebé tot el que veurem en aquest itinerari és poste-rior al megalitisme neolític-calcolític. Principalmenthi trobarem tres tipus de monuments, que són lespedres alçades, els túmuls i els cercles.

Les pedres alçades (pèires lhevades) no poden serconsiderades menhirs autèntics, per la dificultat deser catalogades dintre d’un context neolític. Així itot, algunes sembla que acompleixen la mateixa fun-ció que els menhirs; és a dir, indiquen els llocs d’en-terrament i els indrets amb una situació molt especialper als pobles que les aixecaren. En tot l’Aran noméssembla que es pot considerar un autèntic menhir l’a-nomenada Pèira del Mijaran (Viella), que per la sevafactura i les seves dimensions té un cert caire atlàntic.Altres són clarament fites que assenyalen el traçat decamins antics; els romans ja tenien el costum d’aixe-car monjoies per marcar els passos de muntanya deles seves vies secundàries.

Els túmuls són elevacions artificials del terreny,generalment de planta circular, i tenen una estructurafeta amb pedruscall i terra compactada per tal decobrir l’espai destinat a l’urna cinerària, que solia estarprotegida per unes quantes llosetes en forma de caixai enterrada al sòl. En els casos més antics de la vall, eltúmul cobreix una autèntica cista de planta rectangu-lar, feta amb lloses clavades al terra i amb pedres per ala coberta; servia per fer-hi un enterrament individualper inhumació. Aquest és el cas de Coeilàs (Baquei-

MEGALITISME PER A EXCURSIONISTES

MUNTANYA 867 10/20068

cabanes, més o menys dispersos; d’aquesta manera, noesgotaven gaire els recursos. L’home ja era gairebésedentari; es desplaçava només amb els ramats a cam-paments estacionals quan els rigors del clima ho feiennecessari. En els indrets pirinencs, més isolats, la ibe-rització entra tard i amb poca intensitat, i les antiguestradicions podrien haver perviscut fins a la poblaciópreromana; en el cas de l’Aran, els airenosi citats perPolibi al segle III aC.

El pla de Beret, situata 1.860 m d’altitud, a la capçalera de laNoguera Pallaresa, té 4 km de longitud i és cobert dels pratsnaturals més extensosde la Vall d’Aran.

ELS RITUS FUNERARISEls monuments funeraris d’aquest itinerari els hemde situar en un moment posterior al megalitisme, enquè els costums han canviat radicalment: s’ha passatde l’enterrament per inhumació col·lectiva en dòl-mens i coves sepulcrals, a la cremació individual delscadàvers en pira funerària i la posterior deposició deles cendres en urnes ceràmiques –urnes cineràries–,que eren dipositades sovint sota estructures tumulà-ries de pedra, agrupades en petites necròpolis ano-menades camps de túmuls.

Tot això es deu a l’assimilació per part del poblesautòctons del ritus funeraris portats per gent proce-dent del centre d’Europa, amb l’expansió de lametal·lúrgia del bronze. Aquest costum es generalitzaals voltants del 1200 aC a tot el sud d’Europa. En elsdarrers moments del bronze mitjà i començaments delbronze final s’abandona definitivament l’enterramenten sepulcres megalítics. En el bronze final, hi ha poblesde tradició tumulària a l’àrea central i a l’extrem occi-dental de Catalunya; poblacions de la cultura delscamps d’urnes a l’àrea costanera, i a la Catalunya meri-dional es produeix una simbiosi de totes dues cultures.Amb l’arribada de la nova migració centreeuropea i lainfluència dels nous colonitzadors mediterranis, s’esténla metal·lúrgia del ferro i la nova modalitat d’enterra-ment, que consisteix a posar les urnes i les ofrenes fune-ràries directament en un clot al terra (loculi), arrengle-rades, tot formant una necròpoli de camps d’urnes.

ra), propera a l’itinerari, i de la cista del Mijaran, molta prop del menhir; que es poden classificar dintre delbronze mitjà, en un moment final del megalitisme.En èpoques més recents –primera edat del ferro– hiha estructures tumulàries quadrangulars reomplertesde pedruscall que evidencien una influència medite-rrània. En aquests moments sorgeix una dicotomiaentre els pobles indígenes que segueixen fent els ente-rraments sota els túmuls i un nou corrent migratori,també procedent del centre d’Europa, que enterra lesurnes cineràries directament al sòl sense aixecar capmena de túmul.

Els cercles són estructures més o menys circularsfetes amb pedres clavades al terra. Segons la sevadimensió, poden indicar on s’ha fet la deposició deles restes humanes incinerades. Solen ser cercles dedimensions mitjanes, d’entre 1 i 3 m de diàmetre;en aquests casos, no es pot afirmar sempre l’existèn-cia de túmul i hom suposa que la deposició de lescendres es feia al sòl i es cobria amb capes de terra.També poden indicar un espai on es devien desen-volupar els ritus de cremació; aleshores el diàmetredel cercle pot tenir entre 15 i 20 m. Creiem que nosón ben bé cromlecs, però hi ha autors que admetenaquesta definició per a les estructures que no tenenelevació tumulària.

Al pla de Beret, tots aquests monuments estanfets amb roques locals, generalment amb granodio-rita, gresos, esquistos i pissarra.

TAULA CRONOLÒGICA DE LES ETAPES FINALS DE LA PREHISTORIA CATALANA

CRONOLOGIA

� 2200 aCCalcolític

� 1800 aCCalcolític final

� 1500 aCBronze antic

� 1200 aCBronze final ple

� 1100 aCBronze final II-III A

� 1000 aCBronze final II-III A

� 950 aCBronze final III B

� 675 aCFerro primer

� 550 aCFerro segon

� 400 aCFerro segon

� 200 aCFerro segon

SOCIETAT

Societats segmentàries ambprofunda desigualtat social.L'enterrament col·lectiu els iguala a tots davant la mort. Final de lacultura del vas campaniforme.

Societats segmentàries,desestabilització social.

Immigració indoeuropea, pobles queaporten el ritus de la incineraciódels morts i la generalització de lestècniques de la metal·lúrgia delbronze. Es pasa de l’enterremanentcol·lectiu per inhumació al’enterrament individual percremació.

A partir d'aquestes dades, nomésesporàdicament s’aprofita algundolmen per a l’enterramentocasional d’alguna urna cinerària.Símptomes de jerarquització social.

Aculturació de les poblacionsindígenes que accepten les modes,els rituals i la tecnologia delsnouvinguts.

Immigració, procedent del centred'Europa, de pobles incineradorsque porten la nova tecnologia de lametal·lúrgia del ferro.

Assimilació dels ritus i costums delsnouvinguts per part de la poblacióautòctona. Generalització de lametal·lúrgia del ferro, difosa pelsfenicis i pels pobles indoeuropeus.

Societats altament jerarquitzades,amb monarquies autocràtiques.Aristocràcia guerrera. Influència de les primeres colonitzacionsmediterrànies (fenicis i grecs).Pobles anomenats ibèrics.

Transició a règims aristocràtics i gentilicis. Augment general delpoblament.

Guerres Púniques. Conquestaromana.

HÀBITAT

Hàbitats en coves i poblats de cabanes a l’aire lliure.

Petits poblats constituïtsper agrupacions decabanes.

Petits poblats de cabanesi hàbitat en coves a leszones costaneres i litorals.Primers assentamentsprotourbans a les valls delSegre.

Fort desenvolupament del'hàbitat urbà.

Població sedentària ambuna economia agrícola i cria de bous i ovelles.

Població ramadera ques'estableix a la depressióde l'Ebre.

Desenvolupament generalde l'urbanisme i l'arquitectura en pedraper tot el territori.

Ciutats i poblats mésgrans. Cases amb diversesestances, edificis públicsde caràcter religiós.

ENTERRAMENT

Enterraments en cistes, amb entradaper desplaçament de la pedra decoberta; arques amb entrada per unvestíbul pou; cambres pirinenquesamb entrada per un porta finestra.Són anomenats dòlmens simples.Inhumacions, també en covesartificials i hipogeus.

Cistes (no megalítiques) ambenterraments individuals, cobertsper algun tipus de túmul. Darreresreutilitzacions dels dòlmens.

Incineració i posterior deposició deles cendres amb urna ceràmica;aquesta sovint està protegida perlloses i amagada sota un túmul, fetde pedruscall i terra.

Incineracions en cercle de pedres,en què les cendres són cobertes deterra. També incineracions en urnadipositada sota túmul.

Necròpolis d'incineració tumulària.Camps de túmuls, o pseudotúmuls(galgats).

Deposició de les cendres del difunten urna, i posterior enterrament aterra (loculi).

Árees de població amb tendènciaals camps de túmuls (túmulsplans). Árees de població ambtendència als camps d'urnes.

Enterrament generalitzat en campsd'urnes. Monuments funerarisheroitzants, només per adeterminades classes socials.Enterrament de l’urna en petita cistade lloses, coberta per un túmul decarreus tallats i pedres mitjanes.

RO

GE

R R

OVI

RA

MUNTANYA 867 10/200610 10/2006 MUNTANYA 867 11

ITINERARI ARQUEOLÒGIC

Transcorre pel pla de Beret, terme municipal deSalardú. Comença al naixement de la Garona

–riu que travessa tota la vall, entra a França i mor al’oceà Atlàntic– i continua el curs de la NoqueraPallaresa, que ajunta les seves aigües amb les del riuSegre i van plegats cap a l’Ebre i cap al Mediterrani.

Comencem la passejada a la pedra del Güell de laGarona, situada a l’inici del pla de Beret, a la dretade la carretera, una mica abans de la cruïlla cap a l’a-parcament de l’Orri.

Pèira deth Uelh deth GaronaAlçada: 1.850 m

Possible menhir de tres cares, de caire antropomorf i escapçat de dalt. Fa 1,90 m visibles i té un períme-tre mig d’1,45 m. Els seus angles estan orientats capal nord, sud-est i sud-oest; el més agut, a 360º nord,i la cara més ben polida, la nord-oest. De les trespedres alçades que veurem al pla de Beret, aquesta ésla que més s’assembla a un autèntic menhir neolític,per la factura antropomorfa, per les dimensions i perl’orientació que té.

Travessant la carretera de l’Orri, seguirem el GR211 en direcció 60-70º est. Al cap de 3 minuts, lasendera tomba envers els 40º nord-est, i des del se-nyal vermell i blanc del GR cal pujar una lloma endirecció 180º sud, uns 40 m, per trobar-nos un cer-cle d’incineració.

Cercle d’incineracióUTM: x = 0332285 – y = 4730896 Alçada: 1.880 m

És un cercle de pedres, amb una lleugera estructuratumulària, de 3,50 m de diàmetre. Funcionalmentpodria ser una tomba individual per dipositar-hi lescendres del difunt i, ocasionalment, algun objectepersonal d’aixovar funerari cremat amb les despulles,dintre d’una urna ceràmica, tapada per un túmul deterra i pedruscall petit; o simplement, les cendresescampades a terra cobertes per terra compactada,sense cap aixovar ni cap ofrena, com és comú enaquests enterraments de muntanya.

Per arribar al proper monument, cal seguir la llo-ma en direcció nord; nosaltres, però, tornarem al camíi al cap de 5 minuts, a 2 o 3 m del riu, trobarem, a uns15 m en direcció sud-est i a la dreta, un túmul.

TúmulUTM: x = 0332412 – y = 4731036 Alçada: 1.882 m

És una magnífica obra tumulària, molt ben conserva-da, que sembla haver estat reaprofitada com a cabanade pastors en temps històrics. El seu interior delimitaun espai irregular de 3,2 × 2 m i sembla haver tingutun accés predeterminat, encarat cap als 220º sud-oest. No sabríem dir si realment és un túmul o si estracta d’una estructura de tipus dolmen, amb algun

Túmul (3) en bon estatde conservació, que en el seu origen hauriaestat una tombaindividual d'incineració.

La Pèira deth Uelhde la Garona (1) és unmenhir de tres cares,antropomorf i es-capçat de dalt, degairebé 2 m d’alçada.

amb els angles arrodonits i orientades cap al sud-oest.El conjunt s’estén al llarg del llom uns 30 m, ambparets perpendiculars que limitarien l’espai d’hàbitatd’entre 3 i 6 m de fons; aquestes definirien almenystres estances de 22, 17 i 50 m2 aproximadament. Lesparets estan fetes amb doble parament de pedra secadel qual sols resta el fonament i alguna pedra del llenç;els gruixos oscil·len al voltant d’1 m. A l’extrem sud-est, a la paret comuna de l’estructura anterior, hi hauna mena de túmul circular. Una certa similitud ambla que hem descrit anteriorment ens fa pensar que estracta d’un túmul d’incineració funerària. A l’anglenord del conjunt d’estructures anteriors es troba unamena de petita cista rectangular, possiblement de cairefunerari, orientada del nord-oest al sud-est i revestidaamb una mena d’estructura tumulària. Ens quedaplantejat el problema de la datació d’aquestes restes, jaque desconeixem si s’hi ha fet alguna excavacióarqueològica amb resultats prou determinants. Però siadmetem com a certes les estructures funeràries, en elmarc de l’edat del bronze final, i donem per suposatque en un indret s’estableixen primer les ocupacionsd’hàbitat i, després, en èpoques d’abandonament, elsusos funeraris, les restes de cabanes se situarien crono-lògicament en un moment anterior a les tombes,també dintre d’un context de l’edat del bronze final.

Caminarem fins al llom següent, uns 60 m,també en direcció sud-est, on trobarem al vessantmeridional unes segones estructures destinades pos-siblement al mateix ús.

passadís d’entrada. El túmul estricte té 5,6 m de dià-metre interior i 10 m de diàmetre exterior, incloent-hi el que semblen les restes d’un peristil. L’alçada deltúmul és d’1 m, aproximadament. No s’hi aprecia capllosa que pugui correspondre a una cambra sepulcraldolmènica, i això ens fa pensar en un túmul d’incine-ració. L’estructura interna de pedra seca podria indi-car el lloc de deposició de l’urna o bé una possibleutilització posterior com a aixopluc. No cal descartar,però, la possibitat que sigui una trinxera de guaita, oen el seu reaprofitament com a tal, arran dels fets del’octubre del 1944, quan els maquis varen protagonit-zar el que es coneix com la Invasió de la Vall d’Aran,que va provocar un reforçament de la vigilància enl’indret per part del règim franquista. Només unaacurada excavació arqueològica, que ignorem si s’hadut a terme, podria donar-nos-en la resposta.

Des d’aquí caminarem uns 175 m en direcciósud-est per trobar damunt d’un llom unes possiblesestructures d’hàbitat.

Possibles estructures d’hàbitatUTM: x = 0332607 – y = 4730908 Alçada: 1.892 m

És un conjunt d’estructures que possiblement estavendestinades a l’hàbitat, en un indret que es reaprofita,en un moment determinat, per fer-hi enterraments.Consta de tres construccions –que són les que sem-blen més aptes per a un hàbitat– de planta rectangular,

EVA

ME

RIN

O

1

2

3

4

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

RO

GE

R R

OVI

RA

La Pèira Arroja (8) ésuna estela de quatrecares, escapçada de dalt, que supera els 2 m d’alçada.

Necròpoli del tuc de Vaquèira (6), en quèl’estructura principal és un gran cercle on esdevien practicar elsritus de la incineraciódels cadàvers.

direcció nord-est i buscar un camí que deixa elsdarrers grans blocs a l’esquerra. Als 13 minutscreuem el curs d’un riuet i uns 15 m després traves-sem una torrentera, cap al nord-est. Al cap de 15minuts, uns 60 m després d’aquesta torrentera, ensqueda a la dreta, en direcció sud-est i a uns 80 m,just a sota d’un petit salt d’aigua del riu de l’Audet(barranc de Blanheuar), el jaciment conegut, segonsla bibliografia, com a necròpoli del tuc de Vaquèira.

Necròpoli del tuc de VaquèiraUTM: x = 0333010 – y = 4731579 Alçada: 1.858 m

L’espectacular necròpoli consta d’un gran cercle deplanta ovalada de 20,50 m de llarg i 13,40 m d’ample,fet de lloses clavades i possiblement de paret seca enalgun tram. A la banda nord-est té una pedra alçada.En l’interior hi ha, almenys, tres estructures funeràries,segurament posteriors al cercle original. A l’extremoest, tanca la part absidial de la planta, formant unasubestructura també ovalada, i al mig hi ha una llosaallargada que podia haver estat aixecada. A l’extremnord-est, té una estructura allargassada reomplerta depedruscall. Al cantó sud hi ha un túmul quadrangular,que mostra encara la petita cista on era dipositada l’ur-na cinerària. A l’exterior del cercle, a la banda sud-oesti adosat al túmul anterior, una estructura tumulàriacomplexa amb restes d’alguna filada de pedra seca, deplanta rectangular, completa el grup central de lanecròpoli. Als laterals apareixen altres restes. Al cantónord-est, hi ha una estructura rectangular, que

molt regular, aprofita una pedra erosionada pel glaç;la pedra és pissarrosa i la coloració que té es deu auns líquens oxidats. Es descarta, per la seva morfolo-gia, que sigui un menhir neolític-calcolític. Podriaser una estela funerària aixecada al bronze final oferro primer i que l’enterrament que indica haguésdesaparegut en haver-se traçat la carretera, ja quesembla que el camí antic hauria de passar per l’ac-tual recorregut del GR. Difícilment seria una mon-joia indicadora del camí de muntanya.

A uns 50 m en direcció nord i a l’altra banda dela carretera, hi trobarem una pedra amb inscultures.

Estructures d’hàbitatUTM: x = 0332413 – y = 4730858 Alçada: 1.895 m

Són restes de tres estructures rectangulars amb elsangles arrodonits, possiblement d’hàbitat, orientades i obertes cap al sud-oest, situades al vessant d’unalloma suau. El que en resta és, possiblement, la based’una paret seca, apuntalada sobre una filera doble depedres clavades al terra i reomplerta de pedruscall. Totel conjunt segueix els paràmetres descrits en l’anteriorjaciment. Aquestes parets delimiten tres estances sepa-rades, que mesurarien 35, 50 i 30 m2. Per la proximi-tat d’estructures funeràries, fàcilment datables, creiemque aquests hàbitats es poden inscriure en el bronzefinal. Cal esmentar també que en aquest indret noapareix cap construcció que pugui ser consideradad’enterrament. Com en el cas del túmul anterior, éspossible que aquestes estructures siguin producte delsesdeveniments del 1944 o de la guerra civil del 1936,malgrat la seva orientació paral·lela a la vall. Lesestructures de pedra seca s’han fet sempre amb tècni-ques molt similars i és difícil esbrinar-ne l’època de laconstrucció. Repetim que només una excavació ar-queològica molt acurada, que no sabem si s’ha fet, enspodria acostar a la veritat.

Tornem al sender, on l’haviem deixat, i al cap de7 minuts més o menys creuem la Noguera i conti-nuem en direcció nord-est, tot deixant una petitalloma a l’esquerra, en lleugera baixada i entre gransblocs granítics. Al cap d’11 minuts arribem al nivelldels aiguamolls; cal vorejar-los per la dreta, seguir en

podrien ser les restes d’una paret de pedra seca. Al sud-oest, molt a prop del riu, hi ha una estructura rectan-gular, que sembla les restes d’un túmul, amb paramentde pedra seca. A pocs metres a l’est del cercle gran, hiapareixen un seguit d’estructures, orientades de nord-est a sud-oest, que poden ser identificades com un cer-cle de pedres en molt bon estat de conservació, un cer-cle similar que presenta una estructura elevada per untúmul i les possibles restes d’una estructura rectangu-lar amb túmul ben conservat on encara es poden apre-ciar les primeres filades d’un mur de pedra seca, quedevia servir per recolzar-hi l’estructura tumulària. Alcostat oest d’aquestes estructures, hi veiem les restesdel que podia haver estat un cercle d’incineració.

No cal dir que la complexitat del jaciment fapatent la llarga utilització en el temps del lloc per ausos funeraris. A la vora d’un dels cercles petits esvaren recollir fragments de ceràmica feta amb torn,cosa que podria indicar la data tardana d’almenyspart de la necròpoli. Caldria situar-la entre el bronzefinal i una fase avançada de l’edat del ferro.

Reprenem el camí, i al cap de 18 minuts, creuemuna altra torrentera; en aquest punt tenim a l’esquer-ra, en direcció 320º nord-oest i al costat de la carre-tera, la Pèira Arroja, que després visitarem. Anem endirecció nord-est i en 22 minuts, uns 100 m abansde l’estació dels remuntadors i a uns 5 m a la dretadel camí, en direcció sud-est, hi trobem uns altrescercles d’incineració.

Cercles d’incineracióUTM: x = 0333247 – y = 4732045 Alçada: 1.790 m

Són dos túmuls d’incineració, units per una matei-xa paret, que formen dues estructures: una de plantasubcircular de 5,90 m de llarg i 4,60 m d’ample, ambuna pedra a l’interior que podia haver estat aixecada; iuna altra també de planta subcircular, que fa 4,90 mde llarg i 3,60 m d’ample i està adossada a l’anteriorpel cantó nord-oest. Una mica més al nord, ja fora deltúmul, s’hi endevina un cercle de pedres d’uns 11 mde diàmetre. Hi ha una tercera estructura cap al nord-oest, també fora del túmul, recoberta de pedruscall i de 2,30 m de diàmetre.

Anirem fins a l’estació dels remuntadors i en 25minuts creuem la Noguera Pallaresa per un pont defusta. Pugem fins a la carretera asfaltada (28 minuts)i des d’aquí la prenem a l’esquerra fins al refugi de laPèira Arroja, a la banda esquerra del qual veiem lapedra alçada del mateix nom.

Pèira ArrojaUTM: x = 0332874 – y = 4732029 Alçada: 1.767 m

Es tracta d’una estela de quatre cares, escapçada a lapart superior. Fa 2,17 m d’alçada visible, una ampla-da d’uns 0,50 m per cara i un perímetre d’1,80 m.Els angles orienten amb més o menys 20º de dife-rència cap als quatre punts cardinals. La factura és

LLU

IS V

IDA

L

5

6

7

8

Gran bloc de pedraamb cassoletes rituals,similars a les que estroben al voltant delsmonuments megalítics.

RO

GE

R R

OVI

RA

RO

GE

R R

OVI

RA

aixopluc tot ampliant-ne el clos interior, que originà-riament serviria per contenir una o diverses urnescineràries. Som davant d’un enterrament posterior alcercle i a la necròpoli tumulària annexa. L’altre con-junt diferenciat és una necròpoli de túmuls d’incinera-ció. Malgrat que només en dues estructures es potapreciar una mica de túmul, cal suposar que totes lesaltres en tenien. Aquest, fet de pedruscall i terra com-pactada, no ha resistit el pas dels anys. Nosaltrescomptem unes tretze estructures, totes fetes ambpedres mitjanes, de planta més o menys circular quevan dels 2,10 x 2,30 m de diàmetre a l’1,30 x 1,80 mde diàmetre. Sembla que en les excavacions realitzadesper M. Gourdon el 1877 van ser trobades, dintre d’undels cercles de pedra, les restes d’una urna que conte-nia ossos humans calcinats. El conjunt fou retrobat el1994 pel senyor Jèp Montoya Parra, membre de laFundació del Museu Etnològic.

Tornem al GR i el seguim fins a can Cabau, onarribarem en 60 minuts; i en uns 15 minuts més,serem al santuari de Montgarri.

Santuari de la Marede Déu de MontgarriPetit santuari fundat vers el 1117-1119 dC, al voltantde la imatge d’una verge trobada per un pastor francèsenmig d’un matoll. Es veu que aquest pastor va agafar-la per endur-se-la a França i la va posar dins del seumorral, però en passar el port d’Orlà va adonar-se queja no la portava; aleshores, va tornar al lloc on l’haviatrobat i allí estava, i va repetir el viatge, però li va passar

MEGALITISME PER A EXCURSIONISTES

10/2006 MUNTANYA 867 15

una estela similar a la Pèira Hicada, gairebé totalmentsoterrada –només en surten a la superfície 0,50 m i fa0’49 m d’amplada per 0,12 m de gruix. Amb la troba-lla del cercle d’incineració i d’una segona llosa enter-rada –sembla gairebé idèntica a la que encara restaalçada–, seria possible afirmar que totes dues serviriencom a esteles funeràries que assenyalen una petitanecròpoli d’incineració.

Tornem al camí i en 37 minuts creuem duestorrenteres molt seguides. En 38 minuts, topem ambun altre torrent, i al cap de 39 minuts trobarem el rie-rol que baixa del cantó sud-oest de la cabana de Parros(Arriu de Parros). Des d’aquest punt, tenim unes pos-sibles estructures d’hàbitat a 230 m, en direcció 100ºest, i la necròpoli del pla de Beret a 410 m, en direcció70º est. També hi podem arribar desde la Pèira Hica-da caminant uns 300 m en direcció 20º nord, tot tra-vessant el riuet de Parros, per trobar-nos amb lesestructures d’hàbitat. Després cal caminar uns 260 men direcció 35º nord-est fins a un meandre de laNoguera per trobar la necròpoli del pla de Beret.

Estructures d’hàbitatUTM: x = 0333661 – y = 4733277 Alçada: 1.822 m

Situat al marge esquerre del rierol de Parros i a propde la Noguera Pallaresa, hi identifiquem una granestructura, segurament d’habitació, per les restes defonament de paret de pedra seca que presenta a labanda nord-oest. Tindria dues estances: una de plan-ta rectangular oberta cap al sud-est, i una altra anne-xa orientada a l’est i que té comuna la paret de fonsde la primera estructura. Hi ha, a més, en direcciónord-est, dues estructures que podrien ser dos cerclesd’incineració. La proximitat de possibles estructuresfuneràries a estructures d’habitació ens fa pensar enuna reutilització de l’espai en un moment d’abando-nament de la pleta com a hàbitat.

Necròpoli del pla de BeretUTM: x = 0333823 – y = 4733479 Alçada: 1.808 m

Gran necròpoli d’incineració, situada a prop d’unmeandre de la Noguera Pallaresa i orientada de nord-est a sud-est. Consta de dos conjunts diferenciats. A labanda oest, hi ha dues estructures enllaçades, possible-ment alçades en moments diferents dintre del mateixperíode. Una d’aquestes estructures és un cercle deplanta circular d’uns 5 m de diàmetre interior, amb unbasament de paret de pedra seca de gran amplada.Una paret grollera de pedra seca que orienta als 50ºnord-est l’uneix a una estructura tumulària, de plantapoligonal de 10 per 8,5 m de superfície; amb un closinterior. Estructura, que creiem modificada, sobretoten el seu interior; bé com a refugi de pastors, bé per ausos militars, com abans ja hem esmentat. El cercle,lloc on es devien fer els rituals d’incineració, pot haverestat emprat com a cleda, en temps històrics. I l’es-tructura tumulària podria haver estat utilitzada com a

MUNTANYA 867 10/200614

Cultura dels campsd’urnes (Urnefelder-kultur) (Datable des del 1150 fins al 700 aC). Genèricament és la cultura que ens portenels pobles procedents del nord i centre d’Europa,caracteritzada pels ritusfuneraris d’incineració dels cadàvers i per la tècnicametal·lúrgica del bronze i, posteriorment, del ferro. Es parla de camps d’urnesantics, fent referència a les primeres incursions dels indoeuropeus durant elbronze final (1150-900 aC);aquests són de tradiciótumulària; és a dir, que l’urnacinerària està enterrada sotaun túmul (camps de túmuls). I de camps d’urnes recents,de l’etapa posterior, en quèsemblen aturar-se elsmoviments migratoris, amb la fixació consegüent sobre el territori (900-700 aC), quan desapareix el costumd’enterrar les cendres delsmorts sota túmuls i les urnessón dipositades en forats fetsa terra, arrenglerades, totformant la necròpoli. Aquestanova modalitat perduraràdurant tota l’edat del ferroprimer (700-550 aC) i, perextensió, serà l’enterramentmés comú en tot el períodeibèric (550-200 aC).

Glossari

A l’esquerra, urna cinerària del tipus globular bitroncocònica on es dipositaven les cendres del difunt, a la necròpolis de can Bec de Baix, Agullana (Alt Empordà).A la dreta, urna cinerària del tipus bitroncocònica del coll alt, de la necròpolis decan Missert de Terrassa (Vallès Occidental). Totes dues són del bronze final.

OR

IOL

CLA

VELL

MU

SE

U D

´AR

QU

EO

LOG

IA D

E C

ATA

LUN

YA

Llibretes de camp amb els dibuixos de lanecròpolis del tuc deVaquèira (6), i els seusmonuments.

ANDRÉS RUPÉREZ, Maria Teresa. «Los “cromlech” pirenaicos». II Col·loqui Inter-nacional d’Arquelogia de Puigcerdà. Puicerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 1976.

– «La estación megalítica de Guarrinza (Huesca). Nuevas investigaciones». Bolskan9. (1992).

CÒTS E CASANHA, Pere. Eth populament antic en pre-pirineu e pirineu centrau enrelacion damb era Val d’Aran. Tèrra Aranesa (II epòca) 1 (1995).

MAYA GONZÀLEZ, José Luis. «Les necròpolis tumulàries ilerdenses. Els pobles pre-romans del Pirineu». II Col·loqui Internacional d’Arquelogia de Puigcerdà.Puicerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 1976.

RAFEL I FONTANALS, Núria. «El món funerari. Les primeres civilitzacions his-tòriques». Història política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enci-clopèdia Catalana, 1996.

ROVIRA I PORT, Jordi. «El bronze final al vessant sud del Pirineu català. Els poblespreromans del Pirineu». II Col·loqui Internacional d’Arquelogia de Puigcerdà.Puicerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 1976.

Bibliografia

un altre cop el mateix, i així unes quantes vegades. Demanera que, finalment, va reconèixer la voluntat de laMare de Déu de quedar-se per sempre en aquell indret.Aquesta llegenda es repeteix amb algunes variants engairebé tots els casos d’imatges de verges amagadesdurant la invasió del sarraïns i trobades al cap dels anys.

L’edifici actual es bastí al segle XVI. Imitava l’estilrenaixentista quan era propietat del poble de Gessa,que vengué l’indret al comú de Salardú i Tredòs, totconservant la propietat del santuari. Els edificis quel’envolten són la rectoria, la casa de l’administrador il’antic hospital d’acollida dels vianants.

9

10

11

12

13

InsculturesUTM: x = 0332880 – y = 4732107Alçada: 1.760 m

És una gran pedra que té, aproximadament, unes sei-xanta inscultures circulars en forma de cúpula inverti-da, que mesuren des de 3,1 cm de diàmetre x 1 cm deprofunditat fins a 5,5 x 1,7 cm. Anomenades cassole-tes, se suposa que tenen un caràcter ritual relacionatamb l’enterrament. No poden ser degudes als efectesde l’erosió, ja que el seu fons concau és el resultat del’abrasió de l’eina de pedra dura emprada per realit-zar-les. Així i tot, de vegades, els resultats de la des-composició de la roca, sota els efectes del gel, podendonar forats semblants a les cassoletes. Són típica-ment neolítiques i en comarques com l’Alt Empordàestan molt relacionades amb els dòlmens. Podrien tes-timoniar perfectament la permanència de certes tradi-cions en l’àmbit de les muntanyes pirinenques.

Tornem a l’aparcament del pla de Beret i el vore-jem per l’esquerra en direcció gairebé nord fins aretrobar el GR 211. En 32 minuts, comencem elcamí que ens portarà a Montgarri per la riba esquerradel riu la Noguera. Al cap de 35 minuts, a uns 200m, travessem una petita torrentera, des d’on veiem,en direcció 75º est i a 240 m, la Pèira Hicada.

Pèira HicadaUTM: x = 0333519 – y = 4733015 Alçada: 1.839 m

És una estela amb dues cares molt ben polides. Mesu-ra 1,34 m d’alçada visible i està orientada de nord-oesta sud-est (120º). La cara sud presenta una incisió rec-tilínia de 10 cm de llarg que sembla haver estat fetaamb una eina metàl·lica en un moment posterior a larealització de l’estela. La cara nord té una fractura iactualment resta inclinada sobre aquesta cara amb unangle d’uns 40-50º. Al peu apareix una pedra allarga-da, caiguda, que sembla molt treballada, de 2,5 m de llarg, orientada de sud a nord. A 23 m endirecció 50º nord-est, hi trobem un cercle de pedresamb un lleuger túmul de 0,25 m d’alçada que delimi-ten un espai de 1,80 m de diàmetre. Pràcticament alseu costat hi ha una altra pedra treballada, sens dubte

LLU

IS V

IDA

L