Pla de mobilitat urbana

d’Esparreguera (2016-2021).

Document 1. Anàlisi territorial i

socioeconòmica

Gener de 2017

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 3

CRÈDITS

Direcció facultativa

Diputació de Barcelona Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’ Infraestructures Viàries i Mobilitat Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local

Paloma Sánchez-Contador Escudero Enginyera de Camins, Canals i Ports Cap de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local

Hugo Moreno Moreno Enginyer Tècnic d’Obres Públiques Cap de la Secció de Mobilitat Local

Mercè Taberna Enginyera de Camins, Canals i Ports Tècnica de Mobilitat

Ajuntament d’ Esparreguera

Il·ltre. Sr. Eduard Rivas Mateo Alcalde de l’Ajuntament d’Esparreguera

Sr. Antonio Ramon Molar Garcia Regidor de l’Àrea de Mobilitat i Transports

Legislatura 2011-2015 Sr. Joan-Paul Udina i Tormo, alcalde Sr. Josep Santiveri Ros, regidor de Mobilitat, Aparcaments i Transports

Sra. Gloria Conde Rodríguez Arquitecte Municipal Cap d’ Area de Territori i Sostenibilitat

Sr. Josep Sanchez Cubelles Cap de la Policia Local d’Esparreguera

Sra. Clara Valldeperas Pérez-Muelas Técnica de Mobilitat i Transports

Sra. Begoña Aguado Blázquez Assessora Jurídica

Equip redactor

DOYMO, S.A. David Soler Grima Enginyer Tècnic d’Obres Públiques

Juan Manuel Pérez Rodríguez Tècnic de Mobilitat

Oscar Herrero Motos Geògraf

4 DOCUMENT I . MEMÒRIA

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................. 7 1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PLA DE MOBILITAT URBANA ...................................................................... 7 1.2. INFORME PREVI ATM DE 7 DE MAIG DE 2015 ................................................................................................ 8 1.3. LA LLEI DE MOBILITAT .................................................................................................................................. 9 1.4. DOCUMENTS DE REFERENCIA ..................................................................................................................... 10 1.5. ÀMBIT D’ESTUDI ......................................................................................................................................... 12 1.6. OBJECTIUS DEL PLA ................................................................................................................................... 12 1.7. METODOLOGIA .......................................................................................................................................... 13

2. ANÀLISI TERRITORIAL I SOCIOECONÒMICA .................................................................................. 15 2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I ESTRUCTURA TERRITORIAL.................................................................................... 18 2.3. ANÀLISI ECONÒMICA .................................................................................................................................. 21 2.4. ESTRUCTURA I DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ .............................................................................................. 24 2.5. CENTRES D’ATRACCIÓ I GENERACIÓ DE VIATGES ......................................................................................... 28 2.6. PARC DE VEHICLES I DADES DE MOTORITZACIÓ ........................................................................................... 35

ÍNDEX FIGURES

FIG. 1.1 SITUACIÓ ............................................................................................................................................ 12 FIG. 2.1 PGOU 1996. ......................................................................................................................................... 15 FIG. 2.2 IMATGE MUC GENERALITAT DE CATALUNYA. ............................................................................. 17 FIG. 2.1 ZONES D’ESPARREGUERA. ............................................................................................................. 18 FIG. 2.2 VIES D’ACCÉS A ESPARREGUERA ................................................................................................. 19 FIG. 2.3 DISTRIBUCIÓ DELS POLÍGONS INDUSTRIALS I ZONES D’ACTIVITAT ECONÒMICA D’ESPARREGUERA .......................................................................................................................................... 20 FIG. 2.4 LOCALITZACIÓ DE LA SEAT S.A. A MARTORELL .......................................................................... 20 FIG. 2.5 MAPA DE LA TAXA D’ATUR (2010) DEL BAIX LLOBREGAT .......................................................... 21 PEL QUE FA A L’ATUR PER SEXE, HI HA MÉS DONES QUE HOMES REGISTRADES A L’ATUR. ......... 21 FIG. 2.6 ATUR REGISTRAT PER SEXE .......................................................................................................... 22 I PEL QUE FA ALS SECTORS, DESTACA EL NOMBRE D’ATURATS REGISTRATS AL SECTOR INDÚSTRIA. ....................................................................................................................................................... 22 FIG. 2.7 ATUR REGISTRAT PER SECTOR ..................................................................................................... 22 FIG. 2.8 POBLACIÓ ACTIVA PER PRINCIPALS SECTORS ECONÒMICS (A 31 DE DES. DE 2013) ........ 23 FIG. 2.9 POBLACIÓ ACTIVA PER PRINCIPALS SECTORS ECONÒMICS (A 31 DE DESEMBRE) ........... 24 FIG. 2.10 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA POBLACIÓ D’ESPARREGUERA ................................................. 25 FIG. 2.11 GRANS GRUPS D’EDAT .................................................................................................................. 26 FIG. 2.12 PIRÀMIDE D’EDATS D’ESPARREGUERA. ..................................................................................... 26 FIG. 2.13 PIRÀMIDE POBLACIONAL CATALUNYA ........................................................................................ 27 FIG. 2.14 ZONA INDUSTRIAL NORD ............................................................................................................... 28 FIG. 2.15 POLÍGON INDUSTRIAL CAN ROCA .............................................................................................. 29 FIG. 2.16 POLÍGON INDUSTRIAL CAN COMELLES SUD ............................................................................ 29 FIG. 2.16 POLÍGON INDUSTRIAL CAN COMELLES ..................................................................................... 30 FIG. 2.17 ZONA INDUSTRIAL CENTRE ......................................................................................................... 31 FIG. 2.18 POLÍGON INDUSTRIAL OLANA ..................................................................................................... 31 FIG. 2.19 POLÍGON INDUSTRIAL CAN SEDÓ ............................................................................................... 32 FIG. 2.20 ZONA INDUSTRIAL SUD ................................................................................................................. 32 FIG. 2.20 POLÍGONS INDUSTRIALS SUD I SUD MAGAROLA .................................................................... 33 FIG. 2.21 EQUIPAMENTS CENTRE VILA ....................................................................................................... 34 FIG. 2.22 PARC DE VEHICLES 2013 ............................................................................................................... 35 FIG. 2.23 ÍNDEX DE MOTORITZACIÓ. COMPARACIÓ AMB ALTRES MUNICIPIS. .................................... 36

ÍNDEX TAULES TAULA 2.1 POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS ....................................................................................... 23 TAULA 2.2 COMPARATIVA DENSITAT DE POBLACIÓ ............................................................................... 244 TAULA 2.3 DADES DEL PARC DE VEHICLES ............................................................................................... 35

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 5

DOCUMENT I. MEMÒRIA

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 7

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Justificació de la redacció del pla de mobilitat urbana

Els Plans de Mobilitat Urbana són el document bàsic per a configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. D’acord amb el que preveu la llei 9/2003 de la Mobilitat, els seus continguts s’han d’adequar als criteris i orientacions establerts en el Pla Director de Mobilitat del seu àmbit.

En aquest sentit, el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (2013-2018), aprovat per acord GOV/40/2015 (DOGC núm. 6834, del 19/03/2015), inclou el terme municipal d'Esparreguera dins del seu àmbit i planteja el requisit de proveir de transport públic de viatgers a tots els municipis amb població de dret major a 20 mil habitants, d' acord amb el qual el municipi d' Esparreguera es troba obligat a elaborar el PMU.

D’altra banda, el Pla d‘Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), estableix l’obligatorietat, en tots els municipis inclosos dins les Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric (ZPEAA), de redactar un PMU per als seus municipis.

Per tant, Esparreguera s’inclou dins dels dos instruments en què s’estableix la necessitat d’elaborar un PMU.

Dins d’aquesta línia, la Diputació de Barcelona, preveu una línia de recolzament als municipis del seu àmbit, basat en l’assistència tècnica per a la redacció dels plans i estudis de mobilitat.

Per tant, a Esparreguera és obligatòria la redacció del PMU del municipi, establint-se el 2021 com a any horitzó del Pla. Segons la Llei municipal i de règim local de Catalunya, (Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya) aquest PMU haurà de ser revisat cada sis anys.

Per aquest motiu, DOYMO, S.A., per encàrrec de la Diputació de Barcelona, redacta aquest Pla de mobilitat per tal d’aconseguir una mobilitat més sostenible que repercuteixi en una millora de la qualitat de vida dels vilatans d’Esparreguera.

En aquest sentit, la redacció del PMU d’Esparreguera s’ha realitzat en coordinació amb la redacció del nou POUM sota el marc del PGOU vigent de 1986.

En el moment de la redacció del PMU, el POUM d’Esparreguera esta en procés de redacció, pel que es pren com a document de consulta evolutiva però no com a referencia normativa, el Planejament de referencia es el del PGOU vigent.

8 DOCUMENT I . MEMÒRIA

1.2. Informe previ ATM de 7 de maig de 2015

El PMU d’Esparreguera incorpora les prescripcions de l’informe previ de l’ATM respecte a la diagnosis del PMU.

En data 7 de maig de 2015, l' Autoritat del Transport Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, emet informe sectorial sobre els documents del PMU, per trasllat de la Direcció General de Polítiques Ambientals, que determina que caldrà:

1.2.1. Sobre la relació amb altres plans i programes

- Fer referència a continguts que corresponen a la versió vigent del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDMRMB), aprovat per acord GOV/40/2015 (DOGC núm. 6834, del 19/03/2015) i caracteritzar els seus subàmbits.

- Actualitzar les referències al Pla de l'energia en relació a l' última versió aprovada que és el Pla de l'Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020.

- Incorporar compromís de mantenir-se al corrent de l'aprovació del Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2013-2020 (PTVC ), actualment en redacció.

- Incorporar compliment del Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya 2008-2012, aprovats per acord GOV1/2009 del 07/01/2009 (DOGC núm. 5300 del 20/01/20019) i el Pla de la Seguretat Viària de Catalunya (PSVC) (2014-2020).

- Incorporar compliment del Pla d' Infraestructures del Transport de Catalunya-Infraestructures terrestres: xarxa viària, ferroviària i logística 2006-2026 (PITC), aprovat per Decret 310/2006, de 25 de juliol (DOGC núm. 4685, del 13/07/06) i el Pla Director d' Infraestructures de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDI) (2011-2020), aprovat per Resolució TES 2427/2013 (DOGC núm. 6506, del 21/11/2013).

- Explicitar i descriure el Pla de millora de la qualitat de l'aire segons la versió amb horitzó 202 aprovada per acord de Govern GOV/127/2014.

- Explicitar i descriure el Mapa capacitat acústica d' Esparreguera, amb aprovació inicial de 18/09/2014, que esdevingué en definitiva per manca d'al•legacions al procediment d'informació pública, segons DOGC núm. 6877 del 22/05/2015.

- Explicitar i descriure el Pla Local de Seguretat Viària aprovat l'any 2011. - Incorporar i avaluar les propostes concretes sobre diferents xarxes del municipi i sobre

les propostes de repartiment modal dels Estudis d'Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG) tramitats a Esparreguera segons l'Annex I de l'informe i, cas que el PMU proposi canvis, caldrà comunicar-lo a l' Autoritat del Transport Metropolità.

1.2.2. Document de diagnosi i prognosi:

- Incorporar a la mesura EA 1.4 d'Impuls dels PMU la recollida d'informació de la mobilitat dels treballadors dels diferents sectors d'activitat econòmica i millorar la coherència amb els PMU dels polígons industrials en què es produeixin major flux de mobilitat amb la zona urbana.

- Realitzar una anàlisi de la coherència entre dades provinents d'enquestes i dades provinents d'aforament de vehicles pel paràmetre vehicles-km anuals, que inclogui desplaçaments de residents i de no residents i aforaments de vehicles dins de la zona urbana i en recorreguts de connexió entre nuclis, amb vehicles de transit de pas inclosos.

- Incorporar dades sobre transport de mercaderies que permeti conèixer l' impacte ambiental.

- Incorporar descripció de tots els impactes ambientals de l'alternativa zero que permetin conèixer els valors actuals de tots els objectius ambientals del PMU.

- Incorporar tots els objectius de referència del nou Pla Director de Mobilitat 2013-2018, concretament: - Incrementar l'eficiència del sistema de transport - Reduir les externalitats del sistema de transport

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 9

- Garantir l'accessibilitat al sistema de mobilitat - Incorporar les noves tecnologies en la gestió de la mobilitat.

- Determinar si tots els objectius de referència del Pla Director de Mobilitat 2013-2018 pel subàmbit de Baixa Densitat són assumits pel PMU, quin són els valors de l'escenari actual i avaluar la llista completa dels objectius per cada un dels escenaris.

1.2.3. Document Inicial Estratègic de descripció d'alternatives

- Avaluar ambientalment un mínim de 2 alternatives, a banda de l'alternativa zero, vinculades al desenvolupament amb menor o major grau de les línies estratègiques o actuacions principals del pla, que inclogui descripció, avaluació de paràmetres i compliment dels valors objectius en l'any horitzó del pla segons el potencial transformador de les línies estratègiques respecte dels objectius ambientals. L'ATM demana cautela en la previsió d'acabament d'infraestructures de transport públic i ofereix col·laboració en l'avaluació.

1.2.4. Document d'Avaluació dels objectius ambientals

- Fer servir l'eina creada per la DGPA, DGQA, l'ATM, l'AMB i l'Ajuntament de Barcelona per avaluar quines mesures d'un PMU són més eficaces per a assolir els objectius ambientals. L' ATM ofereix cooperació.

1.2.5. Indicadors aplicables

- L'ATM ofereix cooperació per adaptar el llistat d'indicadors de compliment de les Directius Nacionals de Mobilitat DNM a les característiques de la mobilitat a municipi.

1.3. La Llei de Mobilitat

L’article 2 de la Llei de la Mobilitat estableix que els PMU han de definir l'àmbit territorial i adequar el contingut al Decret 362/2006, de 3 d’octubre, que aprova les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM) per a tota Catalunya, que estableixin:

a) Sis principis orientadors de la mobilitat a Catalunya:

• Configurar un sistema de transport més eficient per a millorar la competitivitat del sistema productiu nacional - màxima funcionalitat amb el menor cost possible.

• Augmentar la integració social, millorant l'abast i els serveis vers modes de transport públic més accessibles.

• Millorar la qualitat de vida dels ciutadans, amb una oferta suficient i compatible amb la conservació del l'entorn i del paisatge.

• Millorar la qualitat de salut dels ciutadans, en reduir les emissions i afavorir la mobilitat als vianants i ciclistes.

• Aportar més seguretat als desplaçaments, en afavorir l'ús de mitjans de menor accidentalitat, adequar la velocitat i la seguretat dels mitjans de transport i dels punts intermodals.

• Reduir l'efecte hivernacle i incentivar el creixement econòmic desacoblat de l' increment dels sistemes de transport, que impulsi més treball per unitat d’extracció de recursos i per unitat de deposició de contaminants.

b. Directrius de desenvolupament (28) i indicadors d' avaluació comparada de resultats amb la resta de països de la Unió Europea (31), segons tres línies estratègiques consistents a:

10 DOCUMENT I . MEMÒRIA

• Coordinar la planificació urbanística i la mobilitat per garantir la mobilitat sostenible, l’accessibilitat i evitar l'exclusió social, laboral i acadèmica en totes les classes de sòl sense afectar la competitivitat del territori.

• Potenciar modes de transport més sostenibles i segurs per integració en sistemes intermodals, reduir l'ús del vehicle privat per foment del transport públic i ferroviari, per increment de la seguretat i comoditat dels vianants i ciclistes i per promoure el canvi de cultura vers la mobilitat sostenible i segura.

• Millorar l’eficiència i la seguretat del transport públic de superfície, amb plans de millora de la seguretat viària, ús de les noves tecnologies d' informació en temps real i perfeccionament de les connexions intermodals entre centres de producció i consum i infraestructures de càrrega aèria i portuària.

1.4. Documents de referencia

Fonaments de dret:

1. Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat 2. Decret 362/2006, de 3 d’octubre, que aprova les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM) 3. Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, modificada per la

DA 18 de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

4. Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (2013-2018), aprovat per acord GOV/40/2015 (DOGC núm. 6834, del 19/03/2015).

5. Ley 16/1987 del Estado, del 30 de julio, de Ordenación del Transporte Terrestre i Llei 12/1987 de la Generalitat de Catalunya, del 28 de maig, de Regulació del Transport de Viatgers per Carretera de Catalunya.

6. Ley 37/2015 del Estado, del 29 de setiembre de Carreteras i Llei 2/2009 de Catalunya, del 25 d'agost, de carreteres de Catalunya no reservades a la titularitat de l'Estat i Decret 293/2003, del 18 de novembre que aprova el Reglament.

7. Ley 38/2015 del Estado, del 30 de setiembre, del Sector Ferroviario i Llei 4/2006 de la Presidència de Catalunya, del 31 de març, Ferroviària.

8. Decisió 2002/358/CE que aprova el Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i Decisió 94/69/CE que aprova la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de Rio de Janeiro.

9. Reial Decret 102/2011 de l'Estat, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l' aire. 10. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. 11. Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. 12. Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. 13. Llei 1/2009, de 22 de desembre, d' ordenació dels equipaments comercials. 14. Decret Legislatiu 1/2010 pel que s’aprova la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per

la Llei 3/2012, de febrer; per la Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals financeres i administratives; per la Llei 14/2015, de l’ 21 de juliol, de l’impost als habitatges buits i de modificació de les normes tributàries i per la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració i impuls a les activitats econòmiques.

15. Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d' abril, que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

16. Decret 179/1995, del 13 de juny, que aprova el Reglament d'Obres, Activitats, Obres i Serveis de l'administració local.

17. Llei 1/1995, del 16 de març, que aprova el Pla Territorial de Catalunya. 18. Pla d' Infraestructures del Transport de Catalunya-Infraestructures terrestres: xarxa viària,

ferroviària i logística 2006-2026 (PITC), aprovat per Decret 310/2006, de 25 de juliol (DOGC núm. 4685, del 13/07/06).

19. Ley 1/1995, del Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda" (PITVI) 2012-2024.

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 11

20. Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat per acord del Govern de Catalunya de 20/04/2010, el (DOGC núm. 5627 - 12/05/2010).

21. Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDMRMB) aprovat per acord GOV/40/2015 (DOGC núm. 6834, del 19/03/2015).

22. Pla Director d' Infraestructures de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDI) (2011-2020), aprovat per Resolució TES 2427/2013 (DOGC núm. 6506, del 21/11/2013).

23. Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012 (PTVC ), actualment en redacció la versió 2013-2020.

24. Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya 2008-2012, aprovats per acord GOV1/2009 del 07/01/2009 (DOGC núm. 5300 del 20/01/20019).

25. Pla de la Seguretat Viària de Catalunya (PSVC) (2014-2020) 26. Estratègia Catalana de Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020, aprovada per acord del

Govern de la Generalitat de Catalunya, el 13/11/2012. 27. Pla de l'energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC) 28. Decret 328/1992, del 14 de desembre, que aprova el Pla Espais d' Interès Natural de

Catalunya. 29. Pla d'actuació per la millora de la qualitat de l'aire, aprovat per acord de Govern

GOV/127/2014. 30. Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per l' establiment

de la Línia Orbital Ferroviària, aprovat el 8/01/2010 (DOGC n.º 5613, de 22/04/2010). 31. Pla director urbanístic de la reserva de sòl per a l'eix transversal ferroviari, aprovat el

8/01/2010 (DOGC 5304 i 5554 del 26 i 27/01/2010). 32. Pla director d'infraestructures de la ròtula de Martorell-Abrera amb tramitació en curs, amb

document d' objectius i propòsits i document d' Avanç aprovats el 28/07/2016, consulta als ajuntaments implicats efectuada i tramitació ambiental iniciada.

33. Guia bàsica per a l'elaboració de Plans de Mobilitat Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat.

34. Directrius Tècniques per a la redacció d' un PMU de la Diputació de Barcelona. 35. Mapa capacitat acústica d' Esparreguera, amb aprovació inicial de 18/09/2014, que

esdevingué en definitiva per manca d'al·legacions al procediment d'informació pública, segons DOGC núm. 6877 del 22/05/2015.

36. Pla Local de Seguretat Viària d'Esparreguera, aprovat el setembre de 2011. 37. Pla d'Acció Local per a la sostenibilitat 2005 i Agenda 21, amb revisió en curs. 38. Aprovació de la delimitació de l' Illa de Vianants i acord plenari de l'any 2001. 39. Text Refós de la Revisió del Programa d’Actuació i Modificacions Puntuals del Pla General,

publicat al DOGC de 15 de març de 1996 (PGOU), Modificació puntual del Pla parcial sud Magarola i del Pla parcial de Can Comelles sud per a l'ampliació d'usos i possibilitat de compartimentació de naus a la zona industrial i Pla especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat publicat el 02/05/1988.

40. Acord plenari de 18 de desembre de 2014 que aprova el document d'Avanç de Planejament del nou Pla General d'Ordenació Urbanística d'Esparreguera (Exp. 24665-POUM).

Per a la redacció del present estudi de mobilitat sostenible del municipi d’Esparreguera també es tindran en compte altres estudis de mobilitat municipal realitzats amb anterioritat:

• Estudi d’aforaments a la vila de 2006.

• Pla Local de Seguretat Viària. Setembre de 2011.

• Estudi de viabilitat de construcció d’un aparcament soterrat al solar de Cal Vives. 2012.

Per últim, es tindran en compte tots aquells altres estudis locals que pel seu contingut, puguin influir en la redacció del PMU.

12 DOCUMENT I . MEMÒRIA

1.5. Àmbit d’estudi L’àmbit del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) d’Esparreguera és el conjunt del terme municipal. El municipi té una extensió de 27,47 km2, i una població l’any 2012 de 21.926 habitants (INE 2013).

Fig. 1.1 Situació

L’àmbit s’ha dividit en diferents zones, tenint com a referència la divisió en districtes i barris, la morfologia de la vila i les característiques de cada zona, amb l’objectiu de definir zones homogènies en quant a mobilitat i suficientment petites per abordar de forma molt més concreta la problemàtica de mobilitat i aparcament. La zonificació s’ha adaptat, alhora, a la divisió zonal realitzada a l’enquesta de mobilitat. En total, s’han definit 11 zones internes, tal com es mostra al plànol núm. 1.1.

D’altra banda, el PMU també contemplarà les zones externes del municipi que, en funció de la demanda detectada, s’agruparan en municipis, zones o macrozones de l’entorn.

1.6. Objectius del pla

Per al desenvolupament del pla de mobilitat sostenible, cal definir, en primer lloc, els objectius sectorials que es pretenen aconseguir, sense oblidar que l’objectiu final és millorar la qualitat de vida dels ciutadans d’Esparreguera. Aquests objectius es concreten en:

- Caracteritzar el sistema de mobilitat existent en l’actualitat a l’àmbit d’estudi.

- Realitzar una diagnosi tècnica del sistema, on es posin de manifest els seus punts forts i

febles.

Esparreguera

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 13

- Proposar mesures per tal de potenciar la mobilitat sostenible i segura i complir amb la

legislació vigent en matèria de mobilitat.

- Formular un programa d’actuacions amb les fases d’implementació i els costos.

- Calcular els indicadors actuals i objectius per tal d’avaluar el grau d’aplicació de les

propostes.

- Caracteritzar el sistema de mobilitat futur, en els propers 6 anys.

Els objectius ambientals del Pla, deriven de PDM:

- Reducció d’un 8% del percentatge de la utilització del vehicle privat

- Créixer un 11% el percentatge de transport públic

- Reducció d’un 15% de les emissions de CO2

- Reducció del 12% de les emissions de CO2 equivalent respecte la mobilitat

- Pacificació del transit al centre urbà, regulació illa de vianants.

- Millorar la seguretat viaria

- Reducció de la distancia mitjana dels desplaçaments

- Incrementar l’eficiència del transport públic

- Reduir les externalitat dels sistema de transport

- Garantir l’accessibilitat al sistema de mobilitat

- Incorporar les noves tecnologies en la gestió de la mobilitat.

- Reduir la contaminació acústica

- Reduir l’ocupació del ‘espai públic destinat als vehicles privats.

Per últim, es seguiran els objectius marcats tant al Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona com al Plec de Prescripcions Tècniques del PMU.

1.7. Metodologia

El PMU d’Esparreguera s’estructura en 8 fases:

REDACCIÓ DEL PLA DE MOBILITAT

FASE 1: Recollida d’informació i treball de camp. Anàlisi territorial i socioeconòmica. ISA preliminar

FASE 2: Anàlisi de l’oferta del sistema de transport

FASE 3: Anàlisi de la demanda del sistema de transport

FASE 4: Caracterització de la mobilitat

FASE 5: Diagnosi participada de la situació actual i futura

FASE 6: Pacte per la mobilitat. Objectius i estudi d’alternatives.

FASE 7: Propostes participades. Programa d’actuacions i càlcul d’indicadors

FASE 8: Tràmits i modificacions

La fase 1 inclou, la documentació relativa als resultats de la recollida d’informació, l’anàlisi territorial i socioeconòmica i l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar. Els plànols núm. 1.2 i 1.3 mostren la localització del treball de camp realitzat.

14 DOCUMENT I . MEMÒRIA

Al llarg de la redacció de les diferents fases que configuren el PMU, s’obtindran el conjunt de dades rellevants pel que fa a la mobilitat del municipi, les tendències de futur i la seva relació amb l’urbanisme i el medi ambient municipal, que serviran de base per a la definició de les propostes d’actuació.

Des de l’inici del PMU es configura un pla de participació, no tant sols de la ciutadania, sinó que també inclou les administracions i entitats públiques i socials de la ciutat. Entre els objectius del pla de participació es troben: involucrar el màxim de sectors de la ciutadania en l’elaboració del PMU, i sensibilitzar-los en la mobilitat sostenible.

Per últim, el pla incorporarà totes aquelles modificacions en la normativa municipal per tal d’aconseguir l’assoliment de les propostes realitzades.

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 15

2. ANÀLISI TERRITORIAL I SOCIOECONÒMICA

Per a conèixer la mobilitat d’Esparreguera és necessari analitzar i descriure els factors més determinants, com són la morfologia del municipi, les infraestructures (vies, oferta transport públic, oferta per a vianants, etc.) i la demanda de mobilitat actual, les dades socioeconòmiques (mercat de treball, població activa, etc.), els centres atractors i generadors de mobilitat, etc. Aquests elements són bàsics per entendre la lògica del funcionament de la mobilitat interna i la que es genera a l’entorn del municipi d’Esparreguera.

En aquest sentit, convé assenyalar que, tot i que l’àmbit d’actuació del PMU és el terme municipal, la seva mobilitat està determinada pel seu entorn en diversos aspectes, com són els desplaçaments interurbans, les àrees urbanitzades limítrofs, etc. Per aquest motiu, el present Pla de Mobilitat inclou tots aquells aspectes i a tots aquells agents que influeixen en les característiques de la mobilitat del nucli urbà i de les urbanitzacions del T.M. d’Esparreguera.

2.1. Planejament vigent

El planejament vigent és el Text Refós de la Revisió del PAUM i Modificacions Puntuals del PGOU de 1983, publicat al DOGC de 15 de març de 1996 i la Modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla Parcial sud Magarola i del Pla Parcial de CanComelles Sud per a l'ampliació d'usos i possibilitat de compartimentació de naus a la zona industrial, amb caràcter informatiu, no normatiu.

Fig. 2.1 PGOU 1996. Font: Web Ajuntament d’Esparreguer

16 DOCUMENT I . MEMÒRIA

REVISIO DEL PROGRAMA D'ACTUACIO I MODIFICACIONSDEL PLA GENERAL D'ORDENACIO URBANA D'ESPARREGUERA

OBJECTIUS I CRITÈRIS GENERALS DE LES MODIFICACIONS DEL PLA I REL.LACIÓ DE MODIFICACIONS EFECTUADES.

Les modificacions efectuades en el Pla General d'Esparreguera tenen els objectius i criteris genèrics següents:

-Adequar les característiques del sòl urbanitzable als resultats del creixement demogràfic, residencial, industrial i de serveis i a les previsions a curt i mig termini.

- Ajustar els detalls de l'ordenació del sòl urbà a les possibilitats i necessitats reals del casc, manifestades en els nou anys de vigència del pla. El redibuix de l'ordenació del sòl urbà sobre cartografia actualitzada a escala 1:1000 ha permès definir molt més acuradament les determinacions contingudes en els plànols del Pla a escala 1:2.000.

En el mateix sentit, s'ha adaptat la normativa urbanística a l'experiència que l'aplicació de la mateixa ha subministrat, precisant-ne punts poc clars i reformant-ne els aspectes difícilment aplicables.

- Adaptar les delimitacions de zones i sectors a les incidències d'ordenació territorial produïdes, com el traçat definitiu de l'autovia variant de la CN II.

- Clarificar el procediment de gestió de les actuacions pendents en sòl urbà per tal de resoldre-les en el termini de temps més curt possible. En conseqüència s'ha precisat la ordenació de l'edificació privada en aquelles àrees en las que el Pla no les definia.

Els canvis realitzats es concreten a continuació però, en tot cas, cal posar de manifest que les modificacions introduïdes no suposen l'alteració dels objectius del Pla General expressats en la seva memòria ni alteren el model territorial de creixement i utilització del casc urbà ni les previsions d'utilització del sòl urbanitzable o no urbanitzable.

En general es pot dir que s'ha tendit a potenciar la vocació residencial del municipi d'Esparreguera, tot i mantenint una oferta equilibrada de sòl industrial i de serveis.

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 17

Usos del sol. Plànol informatiu MUC:

Fig. 2.2 Imatge MUC Generalitat de Catalunya. Font: http://dtes.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do

18 DOCUMENT I . MEMÒRIA

2.2. Situació geogràfica i estructura territorial

Esparreguera és un municipi situat al Nord de la comarca del Baix Llobregat, i limita al sud amb Abrera, al Nord amb Collbató, a l’est amb Olesa de Montserrat i a l’oest amb Piera. Té una extensió total de 27,47 Km2.La població està repartida en diferents nuclis: La Vila, La Plana, Can Rial, Mas d’en Gall i Can Vinyals.

El nucli urbà presenta una configuració mixta, amb un centre vila compacta i allargada longitudinalment amb l’antiga N-2, i una sèrie de barris perifèrics importants, sobretot La Plana i també Can Rial, Mas d’en Gall i Can Vinyals.

D’altra banda, convé esmentar les zones industrials i d’activitat econòmica, repartides al llarg de tot el terme: Can Sedó, Can Comelles, l’Olana, Sud i Sud Magarola.

Fig. 2.1 Zones d’Esparreguera. Font: Web Ajuntament d’Esparreguera

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 19

El municipi disposa d'una bona xarxa de comunicacions viaries però no ferroviàries :

Eixos viaris: a nivell interurbà, la A2 creua el terme municipal de Sud a Nord-oest, i es la principal via d comunicació de la població amb l’àrea metropolitana de Barcelona, en aproximadament 40 minuts es pot arribar en cotxe o autobús fins a Barcelona a traves de l’A2.

A nivell interurbà de proximitat hi ha dos eixos viaris importants:

La BV-1201, que connecta la vila amb Olesa de Montserrat i la C-55.

La B-231, que connecta Esparreguera amb els barris de Mas d’en Gall i Can Rial i amb el poble de Piera.

Fig. 2.2 Vies d’accés a Esparreguera Font: Google Maps

En quant a les principals activitats econòmiques i industrials, destacar que existeixen 9 polígons, sectors o recintes industrials:

- Polígons industrials en sòl urbà consolidat: Can Roca, Can Comelles Nord, Can Comelles, Magarola Sud i Sud Magarola.

- Polígons industrials en sòl urbà no consolidat: Recinte industrial de la Colònia Sedo, sector industrial L' Olana, sector industrial Can Claramunt i sector industrial Unitat d'Actuació

Aquestes zones s’ubiquen, en bona part, a l’entorn de la trama urbana, sobretot als extrems nord i sud, aquest fet, comporta una relació radial en vehicle privat complicada de resoldre amb modes sostenibles, ja que l’anar a peu fins a aquestes zones no es del tot una alternativa.

20 DOCUMENT I . MEMÒRIA

Fig. 2.3 Distribució dels polígons industrials i zones d’activitat econòmica d’Esparreguera Font: Ajuntament d’Esparreguera.

Fora del nucli urbà s’hi localitza, especialment, la SEAT a Martorell, important focus d’atracció i generació de viatges per motius laborals des d’Esparreguera.

Fig. 2.4 Localització de la SEAT S.A. a Martorell Font: Google Maps.

En quant a l’estructura territorial urbana residencial, aquesta es configura per una zona residencial central compacta (Vila) ordenada longitudinalment al voltant de l’antiga carretera nacional N-II que antigament creuava la vila pel centre (actualment carrer de Cavallers, Gran i Montserrat) i fins fa 20 anys eren les avingudes Francesc Marimon i Francesc Macià.

Al voltant del centre, creixen els barris de La Plana, Can Rial i Mas d’en Gall al sud-oest i els barris de Can Vinyals i Colònia Sedó al Nord.

En definitiva, es pot concloure que la concentració territorial de les zones urbanes i econòmiques de la vila, no afavoreix una mobilitat sostenible, donat que:

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 21

• Existeix una elevada dispersió dels barris i dels polígons industrial.

• La forma urbana, lineal del centre de la vila, provoca distancies molt curtes en els moviments est-oest i molt llargues en els moviments nord-sud.

2.3. Anàlisi econòmica

Pel que fa a la taxa d’activitat i segons les dades disponibles (2011) indica que la taxa d’ocupació (actius/població en edat activa) era del 69.3%. En quant a l’atur, l’evolució als darrers anys és similar a la de les poblacions de l’entorn, situant-se al 2010 en el 15% del total de la població, dada que està en línea amb el conjunt de la comarca, província i Catalunya.

Fig. 2.5 Mapa de la taxa d’atur (2010) del Baix Llobregat

Font: Anuari Comarcal del Baix Llobregat 2010

Pel que fa a l’atur per sexe, hi ha més dones que homes registrades a l’atur.

Població al 2011 21.986

Població ocupada 8.871

Població desocupada 3.294

Població activa 12.164

Població inactiva 9.619

Població de 16 anys i més 17.553

22 DOCUMENT I . MEMÒRIA

Fig. 2.6 Atur registrat per sexe Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

I pel que fa als sectors, destaca el nombre d’aturats registrats al sector indústria.

Fig. 2.7 Atur registrat per sector Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

Que la industria tingui un pes important en l’activitat dels habitants d’Esparreguera es tradueix en movilitat d’entrada i sortida de la vila cap a les zones de major concentració d’industria de l’entorn: Abrera o Martorell.

Econòmicament, el pes més important en quant a població ocupada (assalariats més autònoms) correspon al sector serveis (61.41%), amb un pes inferior al del conjunt de la comarca i al de Catalunya. Destaca el pes d’indústria amb un 35%, el doble que a Catalunya i 15 punts per sobre del Baix Llobregat.

47,04% 49,14% 50,79%

52,96% 50,86% 49,21%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Esparreguera Baix Llobregat Catalunya

Atur registrat per sexes 2013

Dones

Homes

0,85% 0,60% 2,02%

19,68% 15,34% 14,74%

12,03%14,35% 14,49%

59,45% 64,57% 63,85%

7,99% 5,14% 4,90%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Esparreguera Baix Llobregat Catalunya

Atur registrat per sctors 2013

Sense ocupació anterior

Serveis

Construcció

Indústria

Esparreguera Baix Llobregat Catalunya

Agricultura 2 65 7.421

Indústria 1.237 42.422 387.822

Construcció 125 11.108 94.550

Serveis 2.171 151.109 1.754.941

Total 3.535 204.704 2.244.734

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 23

Fig. 2.8 Població activa per principals sectors econòmics (a 31 de desembre de 2013) Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’DESCAT.

Entre els anys 2008 i 2013 la població ocupada (autònoms més assalariats) d’Esparreguera disminueix de forma important (1500 ocupats menys, reducció d’un 30%)

Taula 2.1 Població ocupada per sectors Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat

Tots els sectors s’han vist afectats, sobretot la construcció (-300 ocupats,-70%) i la industria (-800 ocupats i -39%).

34,99%

20,72% 17,28%

3,54%

5,43%4,21%

61,41%73,82% 78,18%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Esparreguera Baix Llobregat Catalunya

Població activa per sectors 2013

Serveis

Construcció

Indústria

Agricultura

Agricultura Indústria Construcció Serveis TOTALVariació

anual

2008 1 2.018 437 2.577 5.033

2009 5 1.641 371 2.364 4.381 -13,0%

2010 4 1.593 296 2.466 4.359 -0,5%

2011 2 1.483 268 2.354 4.107 -5,8%

2012 2 1.353 192 2.187 3.734 -9,1%

2013 2 1.237 125 2.171 3.535 -5,3%

24 DOCUMENT I . MEMÒRIA

Fig. 2.9 Població activa per principals sectors econòmics (a 31 de desembre) Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

2.4. Estructura i distribució de la població

Actualment el municipi d’Esparreguera, segons dades del mateix Ajuntament del gener de 2013, té una població de 21.926 habitants. Tenint en compte que la ciutat disposa d’una extensió de 27,4 Km2, la densitat de població resultant és de 800 hab./km2, densitat molt inferior a la mitjana comarcal.

Taula 2.2 Comparativa densitat de població Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat

La zona centre Vila és la que concentra la major part de la població amb aproximadament el 60% dels habitants.

El 1970, la població d’Esparreguera era inferior als 8.000 habitants. A partir de l’any 2000 amb el creixement industrial de la zona, la població va augmentar fins a aconseguir, l’any 2010 gairebé tota la població que té actualment, uns 22.000 habitants.

40,1% 37,5% 36,5% 36,1% 36,2% 35,0%

8,7% 8,5% 6,8% 6,5% 5,1% 3,5%

51,2% 54,0% 56,6% 57,3% 58,6% 61,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Evolució de la població activa per sectors 2008-2013

Serveis

Construcció

Indústria

Agricultura

SuperficieDensitat

(Hab/km2)

Esparreguera 27,4 800,2

Baix Llobregat 486 1643

Catalunya 32138 234,8

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 25

Fig. 2.10 Evolució històrica de la població d’Esparreguera Font: Dades estadístiques de població

El promig de creixement de la població als darrers 40 anys va ser del 2,55%, la mitjana als darrers 15-20 anys ha estat important, es produeix un important repunt que coincideix amb la potenciació de la industria a les ciutats properes a Esparreguera.

El 22 de febrer de 1993 s’inaugura la SEAT de Martorell i a partir d’aquesta tota la industria associada a la pròpia Martorell y a Abrera. Es pot veure com a partir de 1996 el pendent de la corba trenca una tendència lineal de creixement natural per assolir creixements mitjans del 5-6% durant els anys 1996-2006, a partir d’aquest any, s’estabilitza la població al voltant dels 21.000-22.000 habitants.

y = 373,85x + 6127,9

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

19

70

19

72

19

74

19

76

19

78

19

80

19

82

19

84

19

86

19

88

19

90

19

92

19

94

19

96

19

99

20

01

20

03

20

05

20

07

20

09

20

11

20

13

Hab

itan

tsEvolució de la població d'Esparreguera

26 DOCUMENT I . MEMÒRIA

2.4.1. Piràmide demogràfica

La població d’Esparreguera és percentualment més jove que la de la resta de Catalunya. Amb menys de 65 anys, trobem el 85.87% de la població, mentre que a Catalunya és del 82.67%.

Fig. 2.11 Grans grups d’edat Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat

El grup quinquennal més nombrós correspon a la població d’entre 35 i 39 anys, per tant, molt jove. La piràmide d’edat mostra una distribució molt similar a la del conjunt de Catalunya, que es correspon amb la dels països desenvolupats on s’observa una baixa taxa de natalitat i una taxa de mortalitat controlada, fet que provoca un envelliment de la població.

Fig. 2.12 Piràmide d’edats d’Esparreguera. Font: Dades estadístiques de població

17,73%

17,15%

15,71%

68,14%

67,46%

66,96%

12,38%

13,55%

14,74%

1,76%

1,84%

2,59%

0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

Esparreguera

Baix Llobregat

Catalunya

Població per grans grups d'edat

De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 a 84 anys De 85 anys i més

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 27

Fig. 2.13 Piràmide poblacional Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat

0 100.000 200.000 300.000 400.000

0 a 4

5 a 9

10 a 14

15 a 19

20 a 24

25 a 29

30 a 34

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

85 anys i més

homes

homes

0 100.000 200.000 300.000 400.000

0 a 4

5 a 9

10 a 14

15 a 19

20 a 24

25 a 29

30 a 34

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

85 anys i més

homes

homes

-400.000 -300.000 -200.000 -100.000 0

dones

dones

0 100.000 200.000 300.000 400.000

0 a 4

5 a 9

10 a 14

15 a 19

20 a 24

25 a 29

30 a 34

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

85 anys i més

homes

homes

0 100.000 200.000 300.000 400.000

0 a 4

5 a 9

10 a 14

15 a 19

20 a 24

25 a 29

30 a 34

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

85 anys i més

homes

homes

-400.000 -300.000 -200.000 -100.000 0

dones

dones

28 DOCUMENT I . MEMÒRIA

2.5. Centres d’atracció i generació de viatges

A Esparreguera, els centres de generació de viatges es troben molt concentrats al nucli urbà.

Així, les zones generadores de viatges, relacionades amb les àrees residencials, són, com s’ha mencionat anteriorment, les localitzades al nucli urbà i el seu entorn immediat, mentre que existeixen diferents urbanitzacions residencials emplaçades fora del nucli urbà.

D’altra banda, els centres d’atracció de viatges corresponen, en primer lloc, als usos del sòl relacionats amb els centres de treball, polígons industrials, equipaments, zones comercials, centres administratius, i en general, a tots aquells punts o zones de la ciutat que concentren una certa demanda de viatges. A continuació es mencionen els principals centres atractors, començant per aquells usos que ocupen una major extensió al municipi. Al plànol núm. 2.2 es mostra la seva localització.

Polígons Industrials i àrees d’activitat econòmica

Esparreguera compta amb 3 zones industrials (nord, centre i sud) i un total de 9 polígons amb les seves corresponents empreses disseminades.

Zona industrial Nord = Can Roca + Can Comelles sud + Can Comelles

La zona nord compta amb els polígons Can Roca, Can Comelles Sud, Can Comelles i les Disseminades:

Fig. 2.14 Zona industrial Nord Font: Web Ajuntament de Barcelona

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 29

P.I. Can Roca.

Fig. 2.15 Polígon industrial Can Roca Font: Web Ajuntament de Barcelona

Can Comelles Sud

Fig. 2.16 Polígon industrial Can Comelles Sud Font: Web Ajuntament de Barcelona

30 DOCUMENT I . MEMÒRIA

Can Comelles

Fig. 2.16 Polígon industrial Can Comelles Font: Web Ajuntament de Barcelona

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 31

Zona industrial Centre

La zona centre queda delimitada pel polígon de L'Olana, les empreses ubicades al Centre Urbà, el recinte industrial de la Colònia Sedó i les Disseminades:

Fig. 2.17 Zona industrial Centre Font: Web Ajuntament de Barcelona

Polígon industrial l’Olana

Fig. 2.18 Polígon industrial Olana Font: Web Ajuntament de Barcelona

32 DOCUMENT I . MEMÒRIA

Polígon industrial Can Sedo

Fig. 2.19 Polígon industrial Can Sedó Font: Web Ajuntament de Barcelona

Zona industrial sud.

La zona sud compta amb el polígon Sud, el Sud Magarola i les Disseminades. La zona corresponent al Centre Urbà és la que té major presència d'empreses.

Fig. 2.20 Zona industrial Sud Font: Web Ajuntament de Barcelona

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 33

Detall polígon industrial Sud i Sud Magarola.

Fig. 2.20 Polígons industrials Sud i Sud Magarola Font: Web Ajuntament de Barcelona

Altres zones o recintes industrials.

- Recinte industrial Can Sedo

- El sector de Can Claramunt situat en el límit del terme municipal que fa contacte amb la carretera C-55 de connexió amb el terme municipal d' Olesa.

34 DOCUMENT I . MEMÒRIA

- El sector industrial de la Unitat d'Actuació 'P' (UA 'P' d’ av. Francesc Marimon núm. 127).

Centres d’atracció

Al plànol següent es detallen els punts d’atracció i generació de viatges de l’interior de la població..

Fig. 2.21 Equipaments centre vila Font: Web Ajuntament de Barcelona

Es comprova que la major part dels punts generadors de desplaçaments es localitzen a la zona centre vila, a l’interior de la zona de l’illa de vianants, destaca la gran quantitat d’activitats emplaçades en aquest entorn (10).

La zona perimetral a l’illa de vianants, conté fins a 11 equipaments importants, cosa que indica que el 75% dels equipaments tenen relació directa o indirecta amb l’illa de vianants.

La concentració de zones comercials de la vila estan a l’interior de l’illa de vianants, encara que darrerament s’han implantat diferents centres comercials (alimentació) als principals accessos a la vila.

Destacar que tots els dijous al matí hi ha mercat municipal als carrers Sant Joan i de Barcelona.

Pla de Mobilitat urbana d’Esparreguera. 35

2.6. Parc de vehicles i dades de motorització

El parc de vehicles d’Esparreguera està format per 15.459 vehicles, segons dades de l’Ajuntament del 2013. D’aquests, prop de 11.000 són turismes i unes 1.500 són motocicletes, destaca la presència de vehicles industrials amb més de 2.200.

Taula 2.3 Dades del parc de vehicles Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat

Fig. 2.22 Parc de vehicles 2013 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de ‘IDESCAT

El parc de vehicles d’Esparreguera disposa d’un 70,8% de turismes (igual que el Baix Llobregat i per sobre de la resta de Catalunya) i d’un 9,6% de motos, molt per sota del Baix Llobregat i Catalunya.

EsparregueraBaix

LlobregatCatalunya

Turismes 10.943 353.387 3.326.900

Motocicletes 1.482 66.446 706.117

Vehicles

industrials 2.257 69.108 795.722

Altres 777 14.415 155.008

Total 15.459 503.356 4.983.747

70,8%

9,6%

14,6%

5,0%

Composició del parc de vehicles d'Esparreguera

Turismes

Motocicletes

Vehicles industrials

Altres70,2%

13,2%

13,7%

2,9%

Composició del parc de vehicles Baix Llobregat

Turismes

Motocicletes

Vehicles industrials

Altres

66,8%

14,2%

16,0%

3,1%

Composició del parc de vehicles Catalunya

Turismes

Motocicletes

Vehicles industrials

Altres

36 DOCUMENT I . MEMÒRIA

L’índex de motorització global del municipi és de 705 vehicles/1.000 habitants. En quant a l’índex de turismes, actualment s’obté un valor de 499 turismes/1.000 hab.

En comparació amb el seu entorn, s’obté un valor molt per sobre de moltes ciutats de l’entorn del Baix Llobregat, incloent Olesa de Montserrat que és el municipi veí.

Fig. 2.23 Índex de motorització. Comparació amb altres municipis. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat

705

586

384 380424 433 421

366

444 447

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Comparativa amb altres municipis i entitats municipals.