Pla de Salut 2011-2015 Versió 1 -...
135
Pla de Salut 2011-2015 Versió 1.0 Novembre, 2011 Document en procés
Transcript of Pla de Salut 2011-2015 Versió 1 -...
Pla de Salut 2011-2015
Versi 1.0
Novembre, 2011
Document en procs
1
ndex del Pla de salut
Resum executiu ....................................................................................................................2
I Context: Els reptes del nostre sistema ............................................................................... 16
II Principis que inspiren el Pla de Salut................................................................................. 22
III Punt de partida: diagnstic i prioritats del Sistema Sanitari de Catalunya ......................... 24
Avaluaci dels objectius.................................................................................................... 25
Resultats de Salut.............................................................................................................. 26
La situaci dels serveis ...................................................................................................... 35
Prioritats clau de canvi en el model datenci.................................................................. 51
IV Els 3 eixos vertebradors del Pla de Salut 2011-2015 ......................................................... 53
A. Programes de Salut: Ms salut per a tots i millor qualitat de vida.............................. 54
Lnia dactuaci 1: Programes i objectius de Salut........................................................... 54
B. Transformaci del model datenci: millor qualitat i ms efectivitat de
les intervencions sanitries ...................................................................................... 56
Lnia dactuaci 2: Un sistema ms orientat als malalts crnics....................................... 56
Lnia dactuaci 3: Un sistema ms resolutiu des dels primers nivells ............................. 72
Lnia dactuaci 4: Un sistema de ms qualitat en el terciarisme..................................... 83
Facilitadors per la transformaci del model datenci ..................................................... 93
C. Modernitzaci del model organitzatiu: un sistema sanitari ms slid i
sostenible................................................................................................................ 94
Lnia dactuaci 5: Major enfocament en la relaci amb lassegurat ............................... 94
Lnia dactuaci 6: Model de contractaci enfocat en resultats..................................... 100
Lnia dactuaci 7: Participaci del coneixement professional ....................................... 108
Lnia dactuaci 8: Millorar el govern i la participaci .................................................... 114
Lnia dactuaci 9: Informaci compartida, transparncia i avaluaci ........................... 120
V El full de ruta de la transformaci................................................................................... 131
2
Resum executiu
3
Des de fa anys, el nostre sistema sanitari fa front a un conjunt de tendncies
estructurals de carcter social (envelliment, cronicitat, ), per tamb tecnolgic
(noves terpies, nous medicaments,) i econmic (augment de la pressi sobre els
recursos pblics), que posen en risc la seva permanncia tal i com el coneixem.
Des del Departament de Salut estem treballant per donar resposta a tots aquests
canvis i poder mantenir lessncia del sistema pblic de forma sostenible a mig
termini. En aquest context, volem que el Pla de Salut 2011-2015 sigui un
instrument fonamental per a donar resposta als nostres reptes de futur.
I. CONTEXT: ELS REPTES DEL NOSTRE SISTEMA
El punt de partida s bo per les tendncies a futur requereixen de canvis
importants. El nostre sistema sanitari presenta uns resultats que el situen al
capdavant dEuropa (a Catalunya, lesperana de vida se situa en 0,1 anys per sobre
del promig de lEstat Espanyol i 1,9 anys per sobre del dEU-15), est ben valorat per
les usuaris i sha convertit en un motor potent de leconomia nacional.
Tot i aix, els reptes a futur son diferents i el nostre sistema sanitari no est
preparat per afrontar-los. Entre daltres, Catalunya haur dassumir:
Una demanda que creix de forma constant, amb una poblaci ms envellida (entre 2011 i 2020 hi haur ~300 mil persones majors de 65 anys addicionals) i un pitjor perfil de morbiditat (entre 2011 i 2020, es doblar el nombre de persones que pateixen almenys una malaltia crnica)
Uns recursos que cada cop sn ms escassos, amb tractaments mdics ms personalitzats i costosos (per exemple, sestima que el cost dels tractaments oncolgics es multiplicar per 4) i una saturaci creixent
Un esquema de finanament pressionat per aquest augment de demanda i pel creixement continuat dels costos datenci sobre un sistema saturat en diferents punt. Aquesta situaci sha complicat en el context actual, de difcil conjuntura econmica, fent el debat sobre la sostenibilitat encara ms urgent
Els pasos del nostre entorn estan comenant a avanar. Aquests canvis en el
context sn similars en tots els pasos desenvolupats, que en alguns casos han
llanat importants reformes dels seus sistemes sanitaris: Frana, amb la
transformaci dels hospitals pblics per millorar leficincia i la qualitat;
Alemanya, amb un major enfocament en el tractament dels principals trastorns
crnics o Sucia, que ha introdut recentment reformes per dotar de ms
capacitat delecci al ciutad i millorar laccs al seu sistema.
LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) tamb es fa ress daquesta necessitat
de transformaci en el seu informe publicat en 2010 (El finanament dels sistemes
de salut. El cam cap a la cobertura universal). La OMS identifica dos tipus
dactuacions clau que apliquen a tots els pasos: (1) recaptar finanament pel
sistema sanitari mitjanant accions innovadores (nous impostos sobre substncies
perjudicials, aportacions solidries per ls de determinades tecnologies, etc.), i
4
(2) fomentar leficincia dels recursos disponibles, ja que sestima que el 20-40%
dels recursos destinats a sanitat sn malgastats (s inadequat dels medicaments,
repetici de proves diagnstiques, dimensi inadequada dels serveis/dispositius,
errors o qualitat insuficient,etc.), millorant aix la qualitat i quantitat del
rendiment dels recursos.
A Catalunya, el Pla de Salut ha de contribuir a guiar aquesta transformaci. El Pla
de Salut s linstrument indicatiu i el marc de referncia de totes les actuacions
pbliques en matria de salut, en lmbit de la Generalitat de Catalunya (LOSC,
ttol 5, article 62). Com a tal, aquest Pla de Salut aborda les principals lnees de
canvi i transformaci del Sistema Sanitari de Catalunya en els prxims anys.
El Pla de Salut 2011-2015 aborda exclusivament dos elements del Pla de Govern
lligats a la transformaci del model datenci i de lorganitzaci del sistema pblic
(El punt 3. Model datenci adaptat a les noves necessitats sanitries i el punt 4.
Millora de la gesti, els resultats i lexcellncia de la sanitat pblica). La resta
delements (recerca i innovaci, papel del sistema sanitari privat, etc.) sestan
abordant des del propi Pla de Govern amb projectes especfics.
Aquest Pla de Salut 2011-2015 s diferent dels anteriors:
Vol ser ms ambicis en el seu abordatge i generar un debat dampli abast sobre els elements de salut, de serveis i dorganitzaci del nostre sistema
s una eina de treball oberta i viva. Oberta, perqu en el seu desenvolupament sinvolucraran a tots els agents del sector i als diferents territoris i viva, perqu sestableix un procs anual davaluaci, rendiment de comptes i revisi
II. PRINCIPIS QUE INSPIREN EL PLA DE SALUT
Lelaboraci del Pla de Salut es basa en 6 principis que identifiquen els principals
elements de transformaci del sistema a 2015:
1. Els principis i els elements diferenciadors del sistema a Catalunya resten inalterables en la redacci (accessibilitat universal, equitat i eficincia, xarxa descentralitzada, separaci de funcions) i sn un punt de partida slid en el que es recolza la transformaci del sistema
2. El ciutad t un nou rol, situant-se en el centre del sistema. Per una banda, el sistema sanitari crear nous elements de relaci i alternatives datenci per a que els ciutadans rebin una atenci ms adequada a les seves necessitats en cada moment. Per laltra, savanar en aconseguir que el ciutad adopti un rol ms actiu en el sistema, responsabilitzant-se de la seva salut i cura, i de la utilitzaci que fa del sistema sanitari
3. El model datenci augmentar el seu nivell dintegraci, adaptant-se a les noves necessitats i oportunitats, amb una declinaci adequada per cada territori. Es treballar en millorar el continu assistencial pel pacient i
5
assegurar que tots els recursos (salut pblica, atenci primria, especialitzada, sociosanitria i salut mental) treballin de forma coordinada i amb uns objectius comuns
4. La gesti del sistema se centrar de forma decidida en el resultats clnics. Els resultats clnics, entesos com la millor salut i atenci a la poblaci, seran el concepte clau sobre el que pivotar un nou model de planificaci i contractaci de serveis
5. El coneixement dels professionals s clau per a la planificaci i millora del sistema. El coneixement clnic passar a tenir un rol prioritari en la planificaci del sistema mitjanant lestabliment de diversos esquemes de participaci i lextensi de lavaluaci (clnica) com a eina clau per la presa de decisions
6. La transparncia de la informaci, lavaluaci i el rendiment de comptes sestenen a tots els nivells. En els prxims anys es treballar en la creaci duna xarxa de informaci del sistema sanitari que permeti compartir informaci i coneixement, donar una major transparncia als resultats dels distints agents i elaborar mecanismes davaluaci i revisi per assegurar que avancem en la direcci correcte
III. PUNT DE PARTIDA: PRIORITATS DEL SISTEMA SANITARI A CATALUNYA
Lelaboraci del Pla de Salut es basa en un diagnstic de salut i serveis que
determina les prioritats de salut i de transformaci del model datenci a 2015. La
situaci de partida de resultats en salut s bona, amb una esperana de vida
superior en gaireb 2 anys a la mitjana europea i una evoluci positiva de les taxes
de mortalitat en les principals causes de mort. No obstant, existeixen tres grans
reptes: (1) envelliment continuat de la poblaci, (2) empitjorament dels estils de
vida i oportunitat de millora en indicadors dhbits i estils de vida (lany 2010,
gaireb la meitat de catalans t excs de pes i ha augmentat en 2 p.p la el
percentatge de poblaci bevedora de risc) i (3) creixent prevalena de les malalties
crniques (gaireb el 80% dels catalans declara patir o haver-ne patit almenys una
al llarg de la seva vida).
Els serveis sanitaris a Catalunya es caracteritzen per una alta accessibilitat, tant
geogrfica (el 98,0% de la poblaci t un centre datenci primria a menys de 10
quilmetres) com damplitud de prestacions, per certa saturaci comparada amb
altres pasos (importants llistes despera i alta freqentaci, especialment en
atenci primria i urgncies). La integraci entre nivells assistencials s limitada
(especialment, en els mbits de relaci ms freqents entre latenci primria i
lespecialitzada) i la innovaci s insuficient en models datenci ms adaptats a les
necessitats del pacient crnic. Addicionalment, existeixen oportunitats de millora
de la qualitat clnica en procediments dalta especialitzaci en qu la massa crtica
s un determinant clau de lexpertesa i conseqentment, dels resultats (per
6
exemple, 15 centres no arriben al mnim dintervencions de cirurgia de cncer de
recte a lany).
A partir daquest diagnstic, neixen les tres prioritats de canvi del model
assistencial: (1) Un sistema ms orientat als malalts crnics, (2) Un sistema ms
resolutiu des dels primers nivells i (3) Un sistema de ms qualitat en el terciarisme.
IV. ELS 3 EIXOS VERTEBRADORS DEL PLA DE SALUT
El Pla de Salut 2011-2015 consisteix en 3 eixos de transformaci, 9 grans lnees
dactuaci i 29 projectes estratgics que conformen el full de ruta del Sistema
Sanitari a 2015.
Aquest procs de transformaci no comena des de cero, sin que se sustentar
sobre tot el treball fet fins ara. Els 3 eixos de transformaci s'han definit i
desenvolupat partint de mltiples experincies que estan en marxa a Catalunya.
Una selecci (no exhaustiva) d'aquestes experincies es detallen al llarg dels
captols del Pla de Salut com a exemples d'xit i referncia per a les actuacions.
QUADRE 1
Elements del canvi
Programes de Salut: Ms salut per tots i
millor qualitat de vida
Transformaci del model d'assistncia:
Millor qualitat i ms efectivitat en les intervencions sanitries
Modernitzaci del model organitzatiu:
Un sistema sanitari ms slid i sostenible
Serveis i equipaments en xarxa
Professionals incentivats i compromesos Assignaci eficient dels recursos
Cronicitat Terciarisme Resoluci
Prevencii gesti
proactiva de les malalties
crniques
Concentracide serveis
dalta especialitzaci
Atenciintegrada en
nivells de resoluci
Gesti eficient
Rendiment pblic de comptes
Objectius de Salutdel Sistema Sanitari a Catalunya 2011-2015
Serveis i equipaments en xarxa
Professionals incentivats i compromesos Assignaci eficient dels recursos
Cronicitat Terciarisme Resoluci
Prevencii gesti
proactiva de les malalties
crniques
Concentracide serveis
dalta especialitzaci
Atenciintegrada en
nivells de resoluci
Gesti eficient
Rendiment pblic de comptes
Objectius de Salutdel Sistema Sanitari a Catalunya 2011-2015
3 eixos vertebradors del Pla de Salut 2011-2015
A
B
C
3 eixos vertebradors
7
QUADRE 2
Programes de Salut: Ms salut per tots i millor qualitat de vida
Transformaci del model d'assistncia:
Millor qualitat i ms efectivitat en les intervencions sanitries
Modernitzaci del model organitzatiu: Un sistema sanitari ms slid i
sostenible
9 lnies dactuaci del Pla de Salut 2011-2015
A
B
C
3 eixos vertebradors 9 lnies dactuaci
Programes de salut
Un sistema ms orientat als malalts crnics
Un sistema ms resolutiu des dels primersnivells
Un sistema de ms qualitat en el terciarisme
Major enfocament en la relaci amb lassegurat
Nou model de contractaci
Incorporaci del coneixement professional
Millorar el govern i participaci en el Sistema
Potenciaci de la informaci, transparncia i avaluaci
A. Programes de salut: Ms salut per tots i millor qualitat de vida
[Apartat en procs]
Aquest Pla de Salut, malgrat ser ms ampli, no renuncia a lobjectiu ltim del
Sistema que s incrementar lesperana de vida en bona salut en els homes i les
dones de totes les edats.
Per aquest motiu, es marquen objectius en tres nivells:
Un objectiu general de salut: Daqu a lany 2020 cal mantenir per sobre del 65% la proporci desperana de vida viscuda en bona salut (EVBS) en els homes i en les dones
Uns objectius de salut per als problemes prioritzats (a concretar):
Reduir la mortalitat per malalties cardiovasculars
Reduir la mortalitat global per cncer
Increment de la supervivncia global per cncer als 5 anys
Reduir la mortalitat per malalties respiratries
Reduir les amputacions en persones amb diabetis dentre 45 i 74 anys
Reduir la mortalitat per sucidi, especialment en les poblacions de menors de 25 anys i majors de 65 anys
8
Uns objectius de disminuci del risc per als problemes de salut crnics prioritzats (a concretar):
Reduir la prevalena de tabaquisme
Reduir la prevalena de sedentarisme
Reduir la prevalena de sobreps (excs de pes o obesitat)
Lnea dactuaci 1: Programes de Salut
Per aconseguir aquests objectius, es desenvoluparan Programes especfics de salut,
que abastaran:
Projecte 1.1: Desenvolupar i implantar el Plans Directors (Sociosanitari, Respiratori, Malalties de laparell circulatori, Salut Mental, Oncologia, etc.)
Projecte 1.2: Potenciar el Pla Interdepartamental de Salut Pblica
Projecte 1.3: Monitorar dels Programes de Salut dEspecial Inters del Departament (Drogues, VIH, etc.)
Aquests programes selaboraran i executaran en parallel a la implantaci dels Plans
Directors que es troben en fase de disseny o desplegament actualment.
B. Transformaci del model datenci: Millor qualitat i ms efectivitat en
les intervencions sanitries
Entre 2011-2015, el sistema sanitari catal donar prioritat a 3 lnees dactuaci en
lmbit del model datenci:
Lnea dactuaci 2: Un sistema ms orientat als malalts crnics
Les patologies crniques suposen actualment el 80% de la mortalitat, consumint
ms del 50% dels recursos del sistema. 3 de cada 10 catalans reconeixen patir una
malaltia crnica i aquesta xifra sincrementar en els prxims anys, a mesura que la
poblaci envelleixi i mentre els estils de vida no millorin.
El sistema ms orientat als malalts crnics a Catalunya estableix 4 canvis
fonamentals: (1) fomenta una visi poblacional que permetr conixer millor al
pacient i les seves necessitats, (2) ofereix resposta des de la fase preclnica fins tots
els estadis de la malaltia (2) promou un rol actiu del ciutad i del pacient
(responsabilitat individual sobre la salut i la malaltia) i (4) estableix les bases per
aconseguir una atenci integrada i coordinada.
Aquesta estratgia es materialitza en 6 grans projectes:
Projecte 2.1: Programes reforats de protecci i promoci de la salut i prevenci de les malalties enfocats en els principals factors de risc, amb programes de prevenci dirigida cobrint a ~150.000 ciutadans. Aquesta estratgia estar liderada per lAgncia de Salut Pblica, que es consolidar al 2012.
9
Projecte 2.2: Disseny i implantaci de processos clnics integrats per 8 patologies crniques (Diabetis, ICC, MPOC, TMS, Depresi, Demncia, Cncer i Artritis Reumatoides), prioritzades per la seva prevalena i incidncia en la salut de la poblaci i el seu elevat cost pel sistema sanitari (ms del 25% de les visites datenci primria per validar/refinar XX-)
Projecte 2.3: Programes dautorresponsabilitzaci del pacient i el cuidador amb la seva salut i foment de lautocura, amb lextensi del Programa Pacient Expert a la totalitat de Catalunya per a 5 patologies crniques (cobrint a ms de 100.000 pacients afectats) i lelaboraci de projectes especfics deducaci i suport a lautocura de pacients i cuidadors
Projecte 2.4: Desenvolupament dalternatives assistencials en el marc dun sistema integrat que potenciaran models datenci alternatius a lhospitalitzaci daguts: capacitant latenci primria per a atendre reaguditzacions i tractar descompensacions, potenciant els models dhospitals de dia per a la gesti de malalties crniques, marc definit per a la regularitzaci i contractaci de llits de subaguts, nou model de prestaci farmacutica en residncies, Sanitat Respon com a recurs assistencial, etc.
Projecte 2.5: Desplegament de programes territorials datenci al pacient crnic complex, enfocats en el 5% dels pacients crnics ms crtics, amb una aspiraci de disposar de 25.000 atesos sota un model datenci de casos
Projecte 2.6: s racional del medicament orientat a la cronicitat, millorant el pla de medicaci (integrant-hi tots els nivells assistencials) i facilitant el seu accs i utilitzaci, per assegurar al 100% dels pacients crnics tractaments farmacolgics adequats a la seva condici, segurs i coordinats
Lnea dactuaci 3: Un sistema ms resolutiu des dels primers nivells
A futur, la pressi de la demanda i les limitacions a nivell de recursos exigiran que
el nostre sistema sanitari sigui ms resolutiu, especialment en els nivells datenci
ms prxims als pacients, tot maximitzant el valor afegit de latenci ms
complexa o especialitzada. Per aix, el model de resoluci a Catalunya proposa
potenciar 3 elements: (1) tractar en base a les intervencions ms cost/efectives,
(2) assignar les funcions i intervencions al nivell datenci ms adequat en termes
de qualitat i doptimitzaci de les competncies professionals i (3) assegurar un
servei assistencial coordinat que doni un tractament integral al pacient.
A 2015, el Sistema Sanitari de Catalunya senfocar en millorar la capacitat de
resoluci des dels primers nivells mitjanant 3 projectes:
Projecte 3.1: Millora de la resoluci en els mbits ms feqents de relaci entre la atenci primaria i lespecialitzada (oftalmologia, aparell locomotor, salut mental, dermatologia i otorinolaringologia) amb el objetiu de extensi a tota Catalunya del nou model i la reducci del nmero de referncies en un 30%. Per fer-ho, es buscar incrementar la capacitat de resoluci en lmbit de la primria per consultes de baixa complexitat i millorar laccs a lespecialitzada, agilitzant el diagnstic, ordenant les intervencions i articulant la colaboraci
10
Projecte 3.2: Transformaci del model datenci a urgncies amb lobjectiu de reduir el 20% durgncies hospitalries atenent-les a nivells ms adequats i la consolidaci de latenci telefnica com a canal dentrada. Per aix, es reordenaran territorialment els serveis datenci a les demandes immediates (en ubicaci i nivells de complexitat) i sestablir un sistema de triatge com que permeti adequar millor latenci a les necessitats del pacient
Projecte 3.3: Ordenaci territorial de la cartera de serveis per nivells de complexitat, en 6 rees seleccionades (cirurgia peditrica, cirurgia baritrica, etc.). Aquesta reordenaci partir de criteris comuns a determinar amb participaci de professionals i organitzacions i de lanlisi dels elements doptimitzaci en cada regi (per exemple, duplicitats, baix volum dactivitat, etc.)
Projecte 3.4: Integraci de la salut pblica i lmbit comunitari en el model asistencial, aprofitant el nou enfocament de la salut pblica i el rol que pot jugar la farmcia comunitria per a millorar la resoluci del sistema. Aquest enfocament permetr incidir principalment en els determinants de salut i factors de risc des duna ptica de protecci, promoci, prevenci i vigilncia de la salut
Lnea dactuaci 4: Un sistema de ms qualitat en el terciarisme
Els procediments i tractaments dalta especialitzaci sn elements que
requereixen dun enfocament molt especfic, donada lalta variabilitat en la
qualitat de la provisi dels procediments terciaris i la necessitat dharmonitzar la
prescripci de frmacs dalta complexitat
El nou model pels procediments dalta especialitzaci i tractaments dalta
complexitat es basa en una srie de premisses: (1) Oferir un servei de qualitat al
ciutad, (2) proveir dun servei equitatiu en salut i (3) continuar sent un focus de
prestigi i innovaci mdica
En base a aquestes necessitats, es duran a terme 2 grans projectes:
Projecte 4.1: Reordenaci i concentraci dels procediments dalta especialitzaci, analitzant per cada un daquests procediments, les possibilitats de reordenaci en base a un conjunt de criteris enfocats en garantir una major qualitat en latenci. Per a lany 2015, es marca lobjectiu dhaver completat la reordenaci de 17 procediments i implantar un sistema davaluaci
Projecte 4.2: Harmonitzaci del 100% dels tractaments farmacolgics dalta complexitat en base a procediments comuns i criteris de cost/efectivitat en tots els centres
C. Modernitzaci del model organitzatiu: un sistema sanitari ms slid i
sostenible
Una transformaci tan ambiciosa del model datenci requereix que el
Departament de Salut inici un conjunt de projectes que actun com a facilitadors
11
del canvi. Per aix, el Pla de Salut 2011-2015 ha prioritzat el treball en una srie
drees transversals:
Lnea dactuaci 5: Major enfocament en la relaci amb lassegurat
El nou model datenci ha de posar lassegurat en el centre del sistema sanitari,
reforant la relaci de lasseguradora pblica amb el ciutad en base als segents
principis: (1) una major proactivitat per part de lasseguradora en aquesta relaci,
(2) un increment de la transparncia en els compromisos i en els serveis de
lasseguradora als ciutadans, (3) el refor de la responsabilitzaci del ciutad
Aquesta evoluci del model dasseguradora pblica cap a un major enfocament
en la relaci amb lassegurat es traduir en 3 projectes prioritaris:
Projecte 5.1: Posada en valor de lasseguradora pblica garantint una adequada transparncia i informaci al ciutad sobre els seus drets (per exemple, publicant la cartera de serveis) i obligacions, aix com estenent al 100% de la poblaci de referncia les targetes cuidam i braille
Projecte 5.2: Gesti del risc dels assegurats que es traduir en (a) un major coneixement de la poblaci i de les seves necessitats, mitjanant lestratificaci del 100% de la poblaci, (b) una estratgia deducaci pel 100% dels ciutadans sobre la seva salut i ls del sistema sanitari i (c) una estratgia interdepartamental que asseguri una visi holstica de la prevenci i promoci de la salut dels assegurats
Projecte 5.3: Garantia de qualitat de la prestaci i satisfacci del pacient mitjanant un seguiment exhaustiu de la satisfacci dels usuaris i la revisi del model de gesti de queixes i reclamacions, esperant una millora de la satisfacci al voltant del 5% i reducci de queixes en un ~30%
Lnea dactuaci 6: Nou model de contractaci
El model de contractaci sadaptar a les noves necessitats del model datenci
per assolir un major enfocament en resultats, una major integraci entre nivells
assistencials i continuar estimulant leficincia del sistema.
Els canvis afectaran als segents elements clau: (1) sestablir un pagament
orientat a resultats, (2) sintroduiran frmules dincentius ms potents com a
palanques per facilitar lassoliment dels objectius, (3) es contractaran per separat
les intervencions dalta especialitzaci i terciarisme i (4) sadequar la soluci a les
particularitats de cada territori respectant els principis establerts, de mode que la
soluci pugui ser diferent per alguns territoris en concret.
Existeixen 5 projectes estratgics per la posada en marxa del nou model de
contractaci:
Projecte 6.1: Nou model dassignaci territorial pel qual es calcular, pel 100% dels territoris, lassignaci econmica corresponent (excloses els pagaments per terciarisme), en base a criteris demogrfics, socioeconmics i de morbiditat de la seva poblaci, entre daltres. Lelement ms innovador daquest model ser la inclusi de variables de morbiditat, que permetran a
12
futur adaptar els recursos a lestat de salut de la poblaci i fomentar una millor gesti dels riscos associats. Aquest model es finalitzar durant lany 2012, encara que sestablir un pla de mig termini per a lajustament de les diferncies entre lassignaci territorial terica i la resultant del model actual de contractaci
Projecte 6.2: Nou model de contractaci i incentius lligats a resultats (atenci dels pacients crnics millor i ms coordinada i potenciaci de la capacitat de compra de la primria que passaran a responsabilitzar-se de la compra de determinats serveis (transport no urgent, proves diagnstiques, etc.)). La configuraci del sistema exigeix operativitzar lassignaci territorial en contractes individuals amb els agents. La principal novetat daquests contractes ser la inclusi dincentius significatius lligats a resultats en base a programes estratgics del Departament (cronicitat, resoluci i terciarisme). Aquests incentius seran de dues tipologies: individuals per a cada un dels provedors i mancomunats pel territori, amb la finalitat daconseguir una major integraci i cooperaci entre els diferents agents. El contracte collectiu ser previ i definir el contracte individual amb cada un dels provedors. Aquest projecte inclou dos subprojectes: (1) Introducci dincentius que promoguin una atenci dels pacients crnics millor i ms coordinada, i (2) Potenciaci de la capacitat de compra de la primria.
Projecte 6.3: Nou model de compra de processos terciaris dalta especialitzaci pel que sassignar una tarifa a cada intervenci terciria dalta complexitat a mesura que es vagi revisant lordenaci, contractant-se de forma separada a lassignaci territorial
Projecte 6.4: Finanament dels medicaments en base a resultats clnics que permetr compartir el risc amb els provedors en la introducci de nous medicaments, especialment aquells de major cost
Lnea dactuaci 7: Incorporaci del coneixement professional
Els professionals (tant sanitaris com no sanitaris) seran clau en el desplegament i
lexecuci daquest Pla de Salut. El seu coneixement ha de guiar el
desenvolupament dels diferents plans de transformaci del sistema.
Aquesta pla no aborda la totalitat de la relaci amb els professionals de la salut
(que sest desenvolupant en el Pla de Govern) sin que es centra en com
fomentar i potenciar la seva contribuci i lideratge en el canvi del sistema.
Lestratgia de participaci del coneixement professional se centra en el segent
projecte:
Projecte 7.1. Incorporaci del coneixement professional a la transformaci del sistema. En aquest projecte sidentificaran i definiran les regles que regeixen la participaci dels professionals en la transformaci del sistema i la presa de decisions (qu, per a qu, quan shaur de tenir la participaci) i es desenvoluparan estructures estables o ad hoc (Comits assessors, etc) que permetran assegurar aquesta participaci.
13
Lnea dactuaci 8: Millorar el govern i participaci en el sistema
20 anys desprs de laprovaci de la LOSC s necessari revisar els elements de
govern del sistema per assegurar que sajusten a les necessitats futures.
Existeixen dos elements clau a revisar: el model de direcci i participaci del
CatSalut i el model de relaci amb la xarxa de provedors. En ambds elements,
shan identificat oportunitats de millora per actualitzar, simplificar i fer ms
afectiu aquest govern i participaci:
Projecte 8.1: Revisi del model de direcci i participaci del CatSalut per assegurar que es recupera lessncia i el model de direcci i participaci recollit en la LOSC, que es garantitzi lefectivitat dels rgans de direcci i que es reforci la corresponsabilitzaci de tots els agents. En aquest sentit, es revisar la naturalesa de les funcions i representativitats dels agents en els diferents rgans de direcci i participaci i es desplegaran els consells de direcci i de participaci de les regions sanitries i dels sectors sanitaris, reforant lefectivitat de la participaci local en el marc legal que disposa la LOSC
Projecte 8.2: Reforament del model de relaci amb la xarxa de provedors del SISCAT basat en el contracte i lavaluaci. Per aconseguir-ho, (1) es profunditzar en el model de separaci de funcions i en establir un model de relaci homogeni amb la xarxa, sigui quina sigui la titularitat de les entitats que la configuren, reforant el contracte i lavaluaci com a instruments de relaci amb els provedors (2) es desplegar el procs de reformulaci del sector pblic Salut com a prestador de serveis sanitaris: ICS, empreses pbliques i consorcis
Lnea dactuaci 9: Potenciaci de la informaci, transparncia i avaluaci
La gesti de la informaci, en tot el seu cicle de vida, des de la seva recopilaci
fins a la generaci i difusi de coneixement s clau pel sistema. Tant en la vessant
assistencial, aportant una major integraci entre provedors i amb els ciutadans,
com en la de gesti, aportant transparncia, facilitant lavaluaci sistemtica que
sustenta la presa de decisions i el rendiment de comptes. El model de gesti de la
informaci ha de considerar les segents premisses:
La informaci ha de ser gestionada a nivell de sector i per aix s necessari un model de governana unificat
Els provedors han de tenir un comproms per a compartir la informaci dels seus pacients on-line
Sha de garantir la validesa i seguretat de la informaci
En base a les necessitats establertes, es defineixen 4 grans projectes per a la
potenciaci de la informaci, transparncia i avaluaci:
Projecte 9.1: Consolidaci dun model nic dhistria clnica compartida on-line, que faciliti la integraci entre tots els provedors, que sigui dinmica en el seu funcionament i permeti la inclusi del curs clnics dels pacients
14
Projecte 9.2: Xarxa multicanal de comunicaci i atenci al ciutad (teleassistncia, Sanitat Respon) i carpeta personal de salut, amb dues finalitat principals: (1) Facilitar la comunicaci de lassegurat-ciutad amb el sistema, tenint accs a la seva informaci personal de salut i (2) Promoure latenci assistencial al ciutad per nous canals, ms eficients, permetent la millora de la resoluci del sistema
Projecte 9.3: Establiment de lObservatori del SSC com a base per a la transparncia dinformaci. LObservatori haur de funcionar com un agregador dinformaci del sistema, vera i accessible que aporti transparncia a tots els agents del mateix
Projecte 9.4: Potenciaci de la Central de Resultats com a eina davaluaci. Al seu temps, la Central de Resultats ser lentitat responsable dagafar aquesta informaci i avaluar-la, identificant oportunitats de millora i servint com a base pel rendiment de comptes continuat
V. EL FULL DE RUTA DE LA TRANSFORMACI
Amb la implantaci daquests 29 projectes recollits en 9 lnees dactuaci, aquest
Pla de Salut comportar un canvi estructural del sistema en vries dimensions:
El ciutad tindr una millor qualitat de vida i un model datenci ms adaptat a les seves necessitats en quant a latenci que proporciona (p.e. gesti del cas), ms proactiu i amb millors resultats clnics. La seva educaci ser millor i les opcions daccs seran ms mplies (p.e. plataforma multicanal datenci)
El professional guanyar en involucraci respecte a les decisions del sistema amb una participaci ms activa en la transformaci, convertint-se en lagent principal de canvi. El seu dia a dia es modificar en quant a la necessitat de treballar de forma ms coordinada amb altres centres i nivells assistencials, es simplificar per la posada a la seva disposici de noves eines de treballs (p.e. HCCC unificada) i per levoluci de nous rols professionals (p.e. Infermeres, farmacutics, etc)
En lmbit de poltica sanitria, aquest Pla impulsar un canvi en les estructures de provisi a travs de la contractaci basada en incentius i dun model de govern que tracti per igual a tots els provedors. En aquest sentit, es previndr ms, augmentar la resoluci en latenci primria, les alternatives a lhospitalitzaci i latenci a travs de noves tecnologies. Aquests canvis aniran acompanyats duna disminuci principalment, de latenci hospitalria daguts i dels llits de llarga estada.
El Sistema ser ms sostenible. Els projectes establerts contribuiran a la sostenibilitat del sistema de salut com avui la coneixem per dues vies: (1) es relentitzar el creixement de la demanda per un major enfocament en la gesti del risc dels ciutadans des dabans de la malaltia i una atenci ms adequada que asseguri una millor qualitat de vida per ms temps i (2) es far molt ms eficient la utilitzaci dels recursos del sistema a limpulsar la
15
integraci, racionalitzaci i ordenaci de les activitats i processos ens els diferents nivells datenci
Aquest s el comenament dun cam de canvi. El Pla de Salut 2011-2015 aporta el
marc del treball, les prioritats i aspiracions que el Departament de Salut ha definit.
A partir daqu s necessari comenar a treballar amb els diferents agents en la
concreci i implantaci dels projectes de canvi.
El procs per a laprovaci del Pla de Salut durar fins a Febrer de 2012. En aquest
temps es produiran interaccions amb tots els agents rellevants (provedors,
professionals, ciutadans, etc.) que podran contribuir amb les seves aportacions a la
versi final daquest document.
En parallel, el Pla de Salut haur de declinar-se localment per assegurar que els
principis i estratgies proposades sadaptin a les peculiaritats de cada territori i es
tradueixin en accions i objectius concrets assumibles per tots ells. Aquest procs,
que comenar desprs de la presentaci daquest document a finals de
Novembre, es guiar mitjanant lelaboraci de Plans territorials de canvi del
model datenci per a cada regi.
Lany 2012 el canvi ha de ser visible, per aquest motiu el Departament ha definit
una srie de compromisos concrets que sexecutaran en el curt termini. Cada un
dels projectes tindr uns compromisos dactuaci a 2012. Aix, per exemple, lany
2012 es treballaran els plans integrats datenci de la diabetis i de la ICC, es posar
en marxa el model datenci al pacient crnic complex a tot Catalunya, es
comenar la reordenaci terciria (amb 10 intervencions com a objectiu) i
sintroduiran canvis rellevants en la contractaci (pagament per separat dels
processos terciaris, pilots de compra des de latenci primria, etc).
El Pla de Salut no s un document dintencions sin que servir com a full de ruta
del canvi en el model datenci del Departament de Salut durant els prxims
anys. El Departament ser responsable de lexecuci dels compromisos i avaluaci
pblica i transparent i sometent el Pla de Salut a revisi freqent. El pla de Salut ha
de ser una eina de treball oberta i viva.
16
I Context: Els reptes
del nostre sistema
17
El Sistema Sanitari Catal parteix duna bona situaci
[Pendent revisar xifres]
Des de la transferncia de competncies lany 1981, el Sistema Sanitari Catal ha
evolucionat fins a tenir avui una bona situaci en les principals variables clau:
El nostre sistema sanitari proporciona uns resultats de salut excellents, amb una esperana de vida en nixer elevada (81,9 anys), superior a la mitjana Europea i a la mitjana de lestat espanyol. Lesperana de vida ha millorat a ra de XX mesos de vida entre lany 2000 i 2010, principalment degut a la reducci de las taxes de mortalitat per a les principals patologies crniques (p.e. reducci dun XX% en la taxa de mortalitat per episodis coronaris aguts) i de les lesions causades per accidents (reducci dun XX% entre 2000 i 2010)
[Quadre explicatiu amb levoluci de resultats de salut 2000-2010 - hipervincle
a levaluaci del anterior Pla de Salut]
Aquests resultats saconsegueixen amb uns nivells deficincia en la gesti superiors als de qualsevol pas del nostre entorn. La despesa sanitria per cpita es situa a la cua dEuropa i s un 25% inferior a la mitjana dels pas de lEU-15
El sistema sanitari sha convertit en un motor potent de leconomia nacional: XX mil persones treballen directa o indirectament en el sector a 2010, que ha contribut, segons les estimacions, amb el XX% del PIB de Catalunya
[Hipervincle a lestudi dimpacte del sistema sanitari en leconomia]
Els catalans estem satisfets amb el nostre sistema sanitari. LEnquesta de Satisfacci dels assegurats del CatSalut que porta publicant-se des de lany 2004 evidencia una satisfacci creixent amb (especificar algun resultat), mentre que el Barmetre Sanitari publicat a nivell nacional, posa a Catalunya en el primer quartil de CC.AA, a nivell de lEstat Espanyol
[Enlla al Pla dEnquestes de Satisfacci dels Assegurats del CatSalut]]
18
Despesa pblica per cpita2009. per cpita
Esperana de vida al nixer2009. Anys
Catalunya se situa al capdavant en esperana de vida i s dels pasos ambuna despesa pblica en salut per cpita menor
82,0
81,5
81,0
80,5
80,0
79,5
79,0
78,5
78,0
80,81
79,0
80,080,080,080,380,4
80,680,781,0
81,481,6
81,881,881,9
1 Per consistncia, Catalunya no ha estat inclosa en el clcul de la mitjana
FONT: OCDE Health Data June 2011
1.9241.8151.8001.7251.698
1.5911.4721.4311.3991.355
1.9562.000
2.500
1.500
1.000
500
0
17861
2.2422.1931.983
Els reptes del sistema sn estructurals i requereixen duna profunda
transformaci
El repte de sostenibilitat del sistema sanitari no s un problema financer a curt
termini sin que s un problema amb un elevat component estructural, que est
afectat a tots els pasos desenvolupats i que es fonamenta en una srie de
tendncies de carcter social, tecnolgic i econmic, per exemple:
Laugment de la demanda: Derivat principalment duna poblaci cada vegada ms envellida (per exemple, sestima que en 10 anys, aproximadament 1 de
cada XX catalans tindr ms de 65 anys i 1 de cada XX ms de 80 anys) i amb
un pitjor perfil de morbiditat (a 2010, 6 de cada 10 catalans afirmaven patir
com a mnim un trastorn crnic). A Catalunya, a aquest fet se li ha sumat en
els darrers anys laugment de la poblaci en ms de XX mil habitants, fet que
ha suposat un repte addicional al sistema
Lencariment dels recursos: Amb tractaments mdics cada vegada ms personalitzats i costosos (p.ex. en els prxims anys sespera un increment del
cost del tractament oncolgic en ms de 4 vegades), i una saturaci cada
vegada ms elevada dels recursos (posar un exemple de Catalunya)
19
Sn aquestes tendncies les que obliguen a la necessitat de realitzar reformes que
van ms enll dels ajustaments necessaris a curt termini.
Molts dels pasos del nostre entorn han iniciat profunds canvis per afrontar
aquests desafiaments
El desafiament a llarg termini de la sostenibilitat del sistema sanitari afecta als
principals pasos desenvolupats del mn i ha passat a ocupar un lloc destacat en
lagenda poltica dels seus dirigents. De fet, nombrosos pasos (molts dells del
nostre entorn) estan llanant ambiciosos programes de transformaci per abordar
el repte sanitari, per exemple:
Regne Unit: Llanament dun pla integral amb un objectiu de reducci de la despesa de 20.000 milions de lliures anuals. Entre daltres mesures, simpulsa
la reducci en un 45% de les despeses administratives, entre un 10-15% la
despesa farmacutica i sha instaurat un nou mecanisme de compres dels
serveis sanitaris
Franca: Transformaci de 1.700 hospitals pblics amb lobjectiu de millorar la qualitat clnica (p.ex. 80% de pacients tractats a urgncies en menys de 4
hores) i eficincia (2,5% de reducci de costos operatius)
Alemanya: Reformes sanitries successives per tal dincrementar la competncia, reduir la demanda (co-pagament) i millorar els mecanismes de
contractaci (DRGs). Enfocament de les asseguradores en el llanament de
DRP (Disease Management Programs) per al tractament integrat de malalties
crniques
Sucia: Introducci de lelement de lliure elecci del ciutad i canvi radical del model de compra, orientant-lo cap a la compra de resultats a hospitals i
centres sanitaris, en comptes dactivitat
LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) tamb es fa ress daquesta necessitat
de transformaci en el seu informe publicat en 2010 (El finanament dels sistemes
de salut. El cam cap a la cobertura universal). La OMS identifica dos tipus
dactuacions clau que apliquen a tots els pasos: (1) recaptar finanament pel
sistema sanitari mitjanant accions innovadores (nous impostos sobre substncies
perjudicials, aportacions solidries per ls de determinades tecnologies, etc.), i
(2) fomentar leficincia dels recursos disponibles ja que sestima que el 20-40%
dels recursos destinats a sanitat s malgastat (s inadequat dels medicaments,
desmotivaci dels professionals, etc.).
El context actual, ha obligat a prendre mesures dajust necessries
Els desenvolupaments socials i sanitaris dels darrers anys han estat possibles
grcies a la cobertura universal i una gaireb illimitada provisi de prestacions.
Aquesta cobertura, no obstant, no ha anat sempre de la m dun creixement
addicional dels ingressos dedicats ni dun enfocament de millora de leficincia que
20
permets fer front a laugment de les despeses. En conseqncia, el gap de
finanament ha anat augmentat en els darrers anys.
Lactual context de crisi i restricci de recursos ha obligat a posar en marxa
programes de mesures dajust a curt termini. Lenfocament del pla llanat lany
2011 pel Departament ha estat utilitzar millor els recursos del que disposem
assegurant la universalitat, laccessibilitat i la qualitat de latenci.
1 Els valors de la despesa i el pressupost aix com la poblaci per a lany 2011 sn provisionals
936 982
987
860
1.400
1.350
1.300
1.250
1.200
1.150
1.100
1.050
1.000
950
900
850
80020111
1.20711.207
10
1.297
1.365
09
1.255
1.382
08
1.251
1.337
07
1.185
1.203
06
1.119
1.126
05
1.022
1.007
042003
Despesa real per cpita (en )
Pressupost per cpita (en )
La despesa sanitria pblica sha situat en els darrers anys per sobre del pressupost, generat importants dficits anualsEvoluci del pressupost i la despesa real en salut per cpita 2003-2011
FONT: Memria Catsalut; INE
En aquest sentit, shan realitzat actuacions en 4 mbits principals per tal corregir el
gap de finanament: (1) Farmcia: Avanar en leficincia i ls racional, (2)
Inversions: Reprogramaci i revisi dactuacions endegades, (3) Actuacions sobre
els serveis sanitaris i (4) Ordenaci de latenci a la demanda urgent.
El context econmic actual ha fet ms evident la possible falta de sostenibilitat del
sistema, posant de manifest la necessitat diniciar una transformaci estructural.
El Pla de Salut 2011-2015 com a instrument de canvi del Sistema Sanitari Catal
El Pla de Salut de Catalunya s un mandat de la Llei dOrdenaci Sanitria de
Catalunya de 1990 que estableix que s linstrument indicatiu i el marc de
referncia de totes les actuacions pbliques en matria de salut, en lmbit de la
Generalitat de Catalunya (LOSC, ttol 5, article 62). El Pla de Salut va permetre,
21
entre daltres coses, reorientar les poltiques assistencials des duna visi centrada
en la quantitat dactivitat i els recursos, cap una altra basada en lestabliment
dobjectius de salut de la poblaci i, en base a aquests, definir les activitats dels
serveis assistencial del sistema pblic de salut de Catalunya, i per aquest motiu ha
de ser linstrument que permeti guiar el canvi a futur del Sistema Sanitari Catal.
El Pla de Salut 2011-2015 aborda exclusivament dos elements del Pla de Govern
lligats a la transformaci del model datenci i de lorganitzaci del sistema pblic
(3. Model datenci adaptat a les noves necessitats sanitries i 4. Millora de la
gesti, els resultats i lexcellncia de la sanitat pblica). La resta delements
(recerca i innovaci, sostenibilitat i progrs, etc.) sestan abordant des del propi Pla
de Govern amb projectes especfics.
Tal i com hem vist, el conjunt de circumstncies en les que selabora aquest Pla de
Salut sn molt especials, motiu que justifica que labordatge del Pla ser
necessriament diferent:
En quant a nivell dambici. El Pla de Salut 2011-2015 es transforma i, a ms dorientar la formulaci dobjectius estratgics de salut i serveis, simplica profundament en les mesures que els poden fer possibles i els mecanismes que els poden facilitar. Aix, es dona molt relleu a aspectes com la contractaci i la compra, la resoluci, el terciarisme, els incentius o la innovaci organitzativa. En totes aquestes rees, el Pla de salut formalitza objectius i compromisos que impliquen a tots els estament del nostre sistema de salut
En quant a eina de canvi. El Pla de Salut 2011-2015 vol ser una eina viva de gesti, que indiqui la direcci, les prioritats estratgiques i els objectius, per que sadapti a mesura que passa el temps a les noves necessitats i avanos del sistema sanitari. Per aquest motiu, no pot considerar-se un pla tancat sin que ser mesurat en els seus acompliments i revisat anualment en collaboraci amb els agents, que hauran ajudat a dissenyar-lo participativament
El Departament de Salut vulgui que el Pla de Salut 2011-2015 sigui un instrument fonamental per a donar resposta al nostres reptes i assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari pblico a mig termini.
22
II Principis que inspiren el Pla de Salut
23
[Considerar si es volen desenvolupar ms]
Lelaboraci del Pla de Salut es basa en 6 principis que identifiquen els principals
elements de transformaci del sistema a 2015:
1. Els principis (accessibilitat universal, equitat i eficincia) i els elements diferenciadors del sistema a Catalunya (xarxa descentralitzada, separaci de funcions) resten inalterables en la redacci i sn un punt de partida slid en el que es recolza la transformaci del sistema
2. El ciutad t un nou rol, situant-se en el centre del sistema. Per una banda, el sistema sanitari crear nous elements de relaci i alternatives datenci per a que els ciutadans rebin una atenci ms adequada a les seves necessitats en cada moment. Per laltra, sexigir al ciutad que adopti un rol ms actiu en el sistema, responsabilitzant-se de la seva salut i cura, i de la utilitzaci que fa del sistema sanitari
3. El model datenci augmentar el seu nivell dintegraci, adaptant-se a les noves necessitats i oportunitats, amb una declinaci adequada per cada territori. Es treballar en millorar el continu assistencial pel pacient i assegurar que tots els recursos (salut pblica, atenci primria, especialitzada, sociosanitria i salut mental) treballin de forma coordinada i amb uns objectius comuns
4. La gesti del sistema se centrar de forma decidida en el resultats clnics. Els resultats clnics, entesos com la millor salut i atenci a la poblaci, seran el concepte clau sobre el que pivotar un nou model de planificaci i contractaci de serveis
5. El coneixement dels professionals s clau per a la planificaci i millora del sistema. El coneixement clnic passar a tenir un rol prioritari en la planificaci del sistema mitjanant lestabliment de diversos esquemes de participaci i lextensi de lavaluaci (clnica) com a eina clau per la presa de decisions
6. La transparncia de la informaci, lavaluaci i el rendiment de comptes sestenen a tots els nivells. En els prxims anys es treballar en la creaci duna xarxa de informaci del sistema sanitari que permeti compartir informaci i coneixement, donar una major transparncia als resultats dels distints agents i elaborar mecanismes davaluaci i revisi per assegurar que avancem en la direcci correcte
24
III Punt de partida: diagnstic i prioritats del Sistema Sanitari de Catalunya
25
AVALUACI DELS OBJECTIUS
Lavaluaci dels objectius fixats pel Pla de Salut a lhoritz 2010 s un exercici de
rendiment de comptes i permet identificar rees de millora:
Shan assolit els objectius relacionats amb:
La disminuci de la mortalitat per malalties crniques: la cardiopatia isqumica, lictus, el cncer, i lMPOC degut bsicament a un millor control
de les mateixes -o dels seus factors de risc (HTA, hipercolesterolmia,
diabetis mellitus, vacunaci contra la grip) o per la millora en laplicaci de
tcniques diagnstico-teraputiques (codi ictus, codi infart, detecci
preco de cncer, quimioterpia)
La disminuci de la mortalitat per lesions per causes accidentals, excepte en la gent gran i per accidents de trnsit de vehicles a motor en tots els
grups de poblaci, a excepci dels associats a graus excessius
dalcoholmia
La reducci del nombre de brots per toxiinfeccions alimentries, tant en lmbit de lhosteleria i les cases de colnies, com quan lagent causal s la
Salmonella
La prevalena de tabaquisme en homes de 15 anys i ms
No shan assolit els objectius relacionats amb:
Els estils de vida ats que ha augmentat del sedentarisme, ha disminut el consum de fruita fresca, shan estabilitzat les taxes de mortalitat per
accidents de trnsit de vehicles a motor associats a graus excessius
dalcoholmia) i en alguns subgrups de poblaci especfics com s el
tabaquisme en dones, les prctiques de risc pel VIH en grups de risc i els
embarassos en dones menors de 18 anys
La incidncia de cncer, i molt especialment els relacionats amb el tabac i els de colon i recte
Tot i laugment de la supervivncia global per cncer als cinc anys, no sha assolit lobjectiu fixat
Algunes malalties transmissibles: tos ferina, parotiditis i xarampi i les infeccions de transmissi sexual, que han augmentat considerablement el
nombre de casos, degut entre daltres a canvis en la declaraci obligatria
daquestes malalties i laugment en la utilitzaci de tcniques etiolgiques
La prevalena dels nadons de baix pes, preterme i menors de 33 setmanes de gestaci
26
RESULTATS DE SALUT
La situaci de salut a Catalunya es caracteritza per quatre elements clau:
a) Baix creixement de la poblaci i continuaci del procs denvelliment en els propers anys
b) Bona evoluci de les taxes de mortalitat
c) Sobserven indicadors poc favorables relacionats amb els hbits i estils de vida
d) Major crrega de morbiditat deguda a la freqncia i a limpacte de les malalties crniques
a) Baix creixement de la poblaci i continuaci del procs denvelliment en els propers anys
Catalunya t una poblaci de 7.6 milions dhabitantsi, que ha sofert un fort
creixement en la darrera dcada (promig de creixement anual del 2% entre
2000-2010). A mig termini, es preveu un creixement baix (promig de
creixement anual del 0.8% entre 2011-2021) i que continu el procs
denvelliment de la poblaci catalana
A mig termini, en lhoritz 2021, es preveu que Catalunya tindr una poblaci de 8 milions dhabitants. La pirmide demogrfica sampliar
per la base per, sobretot, per la cspide. La distribuci per edats
canviar ja de manera significativa el 2021, amb un mxim de poblaci
infantil (1,4 milions de menors de 0 a 15 anys), un lleu increment de la
poblaci en edat laboral.
Amb laugment sostingut de lesperana de vida es preveu un increment significatiu de la poblaci de 65 anys i ms (1,5 milions dhabitants) i de
80 i ms anys (450.000 habitants)
27
La poblaci de Catalunya creixer mes lentament que els darrers anys i seguir la tendncia a l'envelliment
En l'horitz 2021, Catalunya tindr~8 milions dhabitants
Aix mateix, la poblaci seguirla seva tendncia a l'envelliment (1 de cada 5 catalans tindrmes de 65 anys)
FONT: Idescat, Projeccions de poblaci 2021-2041 (base 2008), 2009
Dones
0,6
2,6
3,2 0,70,9
0,5
2,2
0,4
4,1
0,7
0,4
2,5
Homes
2,3
4,0
0,5
0,6
Homes
3,1
0,7
+2% p.a.
2,4
0,6
+0.8 p.a.
Homes
2,7
3,7
Dones
0,7
3,7
Dones
2001 2011 2021
16-64
0-15
65 i ms
Milions dhabitants
Lestat de salut de la poblaci de Catalunya t un nivell alt dins dels pasos del
nostre entorn. Indicadors com ara la mortalitat sn millors que els del conjunt
de la UE i de lEstat Espanyol, amb unes taxes crues i estandarditzades ms
baixes i una esperana de vida en nixer ms altaii
Lautovaloraci de lestat de salut s un bon indicador de la mortalitat i morbiditat futura. En aquest sentit, el 79,3% de la poblaci catalana fa
una valoraci positiva del seu estat de salut (83,3% en els homes i
75,6%)iii
b) Bona evoluci de les taxes de mortalitat
En els darrers anys, les taxes de mortalitat per cncer, malalties
cardiovasculars i daccidents han evolucionat favorablement, malgrat
laugment de la incidncia de malaltia en alguns casos, com el cncer. Tamb
shan obtingut bons resultats pel que fa al control de determinats factors de
risc i de prctiques preventives com el cribratge mamogrfic en els grups
prioritzatsiv.
Lanlisi sistemtica de la mortalitat mostra alguns punts del territori amb
mortalitat superior a la mitjana.
La disminuci de la mortalitat, ha comportat una concentraci de les
defuncions en les edats ms avanades, entre els 85 i 89 anys en les dones i
dels 80 als 84 anys en els homes
28
Levoluci de les taxes de mortalitat dels principals grups de causes en els darrers deu anys ha estat positiva en gaireb totesTaxes de mortalitat estandarditzades per edat
FONT: Departament de Salut, Registre de Mortalitat de Catalunya, 2009
253138
74
207
224
332527
58
185
163
NervisMentalsExternesRespiratriesCncerCardio-vasculars
Els esforos realitzats en els darrers anys han aconseguit reduir les taxes de mortalitat en els principals grups de causes
Lnic augment sobserva en les malalties del sistema nervis
2009
2000
Taxa de mortalitat/100.000 habitants
-27%-10%
-22%
-19%-29% +34%
Ms de la meitat de les defuncions sn causades per malalties del sistema
circulatori i pels tumors. En els homes la causa ms freqent sn els tumors
(33,2%) i en les dones les malalties circulatries (32,9%). Per sexe i edat
destaquen
En els homes, els tumors sn la primera causa de mort de 35 a 84 anys, mentre que les causes externes ho sn entre els 5 i els 34 anys
En les dones, els tumors sn la primera causa de mort dels 5 als 14 anys i dels 35 als 74 i les causes externes ho sn dels 15 als 34 anys
Per tots dos sexes, els tumors sn la segona causa de mort en el grup de 15 a 34 anys
La mortalitat per malalties del sistema circulatori apareixen en tercer lloc en les dones de 15 a 44 anys i en els homes de 35 a 44 anys. Sn la
segona causa de mort dels 45 als 84 anys per als homes i fins als 74 anys
per a les dones. A partir daquestes edats, passen a ser la primera causa
de mort en ambds sexes
29
Els primers 5 grups de causes de mortalitat expliquen el ~75% de les defuncions de la poblaci catalanaMortalitat proporcional per causes de mort i sexe; 2009
5
3
32
2
3
3
5
3
4
12
2
2
3
5
5
3
7
8
8
Resta de causes
Malalties infeccioses
Smptomes i signesmal definits
Malalties delsistema genitourinari
Malalties endocrines
Malalties delsistema digestiu
Causes externes
Malalties mentals
Malalties delsistema nervis
Malalties delsistema respiratori
Malalties delsistema circulatori 33
26
Tumors 2133
Existeixen grans diferncies de mortalitat per causa entre sexes
No obstant, els tumors i les malalties del sistema circulatori sn les que causen un major percentatge de morts en ambds sexes
Dones
Homes% de mort per causa i sexe
FONT: Departament de Salut, Registre de Mortalitat de Catalunya, 2009
~75%
Des de lany 1999, la mortalitat evitable, en el seu conjunt, ha disminut, si b
les taxes de les causes susceptibles dintervenci pels serveis dassistncia
sanitria han mostrat un descens ms marcat (45% menys) que les causes
susceptibles dintervenci per les poltiques sanitries intersectorials (20%
menys)
En aquest sentit, un ter de les morts evitables (33,9%) mitjanant accions dels
serveis sanitaris en les dones, corresponen a les morts causades per cncer de
mama. En canvi, en els homes, el 45,5% daquestes morts sn per cardiopatia
isqumica
Pel que fa a politiques intersectorials, gaireb el 40% de les morts evitables sn
degudes al cncer de pulm
Si seguim analitzant la mortalitat, una mesura que ens permet veure la
magnitud de limpacte de determinades malalties en la poblaci catalana s
els Anys potencials de vida perduts (APVP), s a dir, els anys que es deixen
de viure per mort prematura. En aquest sentit, els tumors ocasionen el 47%
dels APVP per mort prematura entre les dones i el 35% en els homes
Si sexclouen les malalties congnites en el perode perinatal, els accidents de trnsit sn la causa que provoca ms APVP per cada mort,
tant en els homes (32,97) com en les dones (31,02)
30
Les causes externes i els tumors presenten un alt impacte sobre els APVP
115
911
2122
RespiratoriCirculatori
56
Tumors
86
130
Externes
71
Nervis
La taxa dAPVP de les causes externes, circulatori, mal definides i respiratori s ms del doble en homes que en dones
La mitjana dAPVPper causa s fora similar en ambds sexes
Les causes externes destaquen per sobre les altres causes en la mitjana dAPVPper defunci
Dones
HomesTaxa per cada 100.000 habitants i causes principals; Catalunya, 2009
11 13 15 171327 17
Mitjana dAPVP per mort
NO EXHAUSTIU
FONT: Departament de Salut, Registre de Mortalitat de Catalunya, 2009
28 12 15
c) Sobserven indicadors poc favorables relacionats amb els hbits i estils de vida
La proporci de poblaci sedentria (en funci de lactivitat fsica a la feina o a
la llar) ha augmentat de manera constant en els darrers anys
La proporci de poblaci sedentria ha augmentat en els darrers anys, tant en homes com en dones
23
212020
20021994
+19%
20102006
Tant en homes com en dones, la proporci de poblacisedentria ha augmentat al voltant del 20% en poc ms de 15 anys
En dones, el percentatge s ms elevat que en homes
Proporci de poblaci sedentria per sexe i any; %
FONT:ESCA 2010, 2006, 2002 i 1994
2927
2424
20021994 2006 2010
+18%
Homes Dones
31
Preocupa que lany 2010, gaireb la meitat de la poblaci t excs de pes (un
35,1% de les persones amb sobreps i un 12% amb obesitat). Mentre que el
sobreps afecta ms als homes (43,3%) que a les dones (26,9%), els
percentatges dobesitat sn bastant similars per als dos sexes (13,0% i 10,9%,
respectivament)
Pel que fa al cas del tabac, en el perode 1990-2010, la proporci de fumadors
ha disminut, i ho ha fet principalment grcies a labandonament de lhbit
tabquic entre els homes. En els darrers anys, sobserva un cert estancament
en el descens iniciat lany 2002 en el consum de tabac
Pel altra banda, les dades sobre consum de risc dalcoholv mostren una
evoluci poc favorable. A Catalunya la proporci de poblaci bevedora de risc
dalcohol en el perode 1999-2005 ha augmentat del 6,4% (8,7% en homes i
4,0% en dones) al 8,5% (10,3% en homes i 6,7% en dones). En la poblaci de 15
a 29 anys, el percentatge ha augmentat del 7,5% (9,0% en homes i 5,8% en
dones) al 12,6% (12,9% en homes i 13,3% en dones) en el mateix perode
En el perode 1990-2010, la proporci de fumadors ha disminutPrevalena del tabaquisme en poblaci de 15 anys i ms, per sexe
FONT: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Programa per a la prevenci i el control del tabaquisme. Enquesta de consum de tabac, alcohol i drogues 1990,1998. Enquestes de salut de Catalunya 1994,2002 i 2006 i 2010
La prevalena del tabaquisme entre els homes porta disminuint en els darrers 20 anys
El tabaquisme en els homes s ms freqent en les classes ms desfavorides, mentre que en les dones el patr est poc definit
En els darrers anys, sobserva cert estancament en el descens en el consum de tabac
Evoluci de la prevalena del tabaquisme en poblaci de 15 anys i ms, per sexe; %
34353839
42
47
29323131
34
30
2427
232122
25
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
1990 1995 2000 2005 2010
Dones
Total
Homes
Finalment, el consum de medicaments ha augmentat en els darrers anys.
Lany 2010, el 60,6% de la poblaci declara haver consumit algun medicament
en els darrers dos dies (57,5% lany 2006). El consum de medicaments en la
poblaci de 15 i ms anys s superior entre les dones i a mesura que els grups
32
sn de ms edat. En la poblaci de 0-14 anys no sobserven diferncies per
sexe
Any 2010 Han consumit medicaments
EDAT Homes Dones Total
0-14 30,7% 30,4% 30,6%
15-44 37,7% 65,7% 51,2%
45-64 67,9% 80,0% 74,0%
65-74 89,2% 92,5% 91,0%
75 i ms 94,1% 96,9% 95,9%
15 i ms 55,5% 76,3% 66,0%
65 i ms 91,5% 95,0% 93,5%
Total 51,5% 69,6% 60,6%
d) Major crrega de morbiditat deguda a la freqncia i a limpacte de les malalties crniques
La major crrega de morbimorbilitat es deu a la freqncia i al impacte de les
malalties crniques que representen una important crrega per al sistema de
salut. Aquest fet pren important rellevncia per tres motius:
Les cinc principals malalties crniques (aparell circulatori, tumors, aparell respiratori, sistema nervis i mentals) representen el 78% de les
defuncions i consumeixen el 53% dels recursos del Departament de Salut
33
Les primeres cinc malalties per mortalitat sn crniques i consumeixen ms de la meitat dels recursos del sistema
FONT: Departament de Salut, Registre de Mortalitat de Catalunya, 2009
3
3
5
2
2
3
3
5
3
4
12
2
2
3
5
5
3
7
8
8
Resta de causes
Malalties infeccioses
Smptomes i signesmal definits
Causes externes
Malalties delsistema digestiu
Malalties delsistema genitourinari
Malalties endocrines
Malalties delsistema nervis
Malalties delsistema respiratori
Malalties delsistema circulatori 33
26
Tumors 2133
Malalties mentals
Dones
Homes
% de mort per causa i sexe
11
15
9
9
9
% de recursos econmicsconsumits del sistema
El 53% dels recursos econmics del sistema sn consumits per les cinc principals causes de mort, totes elles crniques
La prevalena de les malalties crniques augmenta progressivamentvi. La proporci de persones adultes que declaren patir trastorns crnics
augmenta amb ledat, passant del 12% en menors de 15 anys, al 65,2%
per als majors de 74 anys. Lincrement s lleugerament inferior en les
dones que en els homes. Entre els trastorns que han experimentat un
creixement ms important destaquem la depressi i/o ansietat, el
colesterol elevat i la pressi alta entre els homes
El 77,0% de la poblaci de 15 anys i ms (71,6% dels homes i 82,3% de les dones) declara patir o haver patit un o ms trastorns crnics duna
llista de problemes de salut seleccionada per lalta prevalena i pel
consum de recursos sanitaris que generen. Lany 2010, els trastorns
crnics declarats amb major freqncia per la poblaci de 15 anys i ms
sn els mateixos que a lany 2006
34
La proporci de malalts crnics augmenta fortament amb ledat
FONT: Departament de Salut; Enquesta de salut de Catalunya, 2010
El 43.5% de la poblaciadulta declara patir 4 o ms transtorns crnics
Les deu malalties ms prevalents poden ser agrupades en dos grans grups:
Malalties dels ossos i les articulacions
Malalties del aparell circulatori
% de poblaci que declara patir trastorns crnics
66
54
44
1611
6564
42
24
13
65-740-14 15-44 45-64 75 i ms
Homes
Dones
Principals trastorns crnics que declara patir o haver patit la poblacide 15 anys i ms, per sexeCatalunya. 2010
23
29
28
30
18
23
22
13
10
12
16
27
30
34
35
15
19
8
12
16
Allrgies crniques
Colesterol elevat
Varices ales cames
Artrosi, artritis o reumatisme
Mala circulaci de la sang
Migranya o mals de cap freqents
Depressi i/o ansietat
Pressi alta
Mal desquena crnic cervical
Mal desquema crnic lumbar o dorsalDona
Home
FONT: Enquesta de Salut de Catalunya 2010
35
LA SITUACI DELS SERVEIS
En lanlisi de la situaci dels serveis cal destacar 4 aspectes molt rellevants:
Accessibilitat
Adequaci
Eficincia
Satisfacci
Accessibilitat
A nivell de laccessibilitat als serveis del Sistema Sanitari de Catalunya est
caracteritzada per quatre elements clau:
a) Elevada accessibilitat geogrfica
b) Accessibilitat-temps condicionada per llistes despera en alguns procediments quirrgics, en visites datenci especialitzada i en proves complementries
c) Millora de laccessibilitat al procs diagnstic
d) Accessibilitat a un catleg molt ampli de prestacions cobertes per lassegurana pblica
a) Elevada accessibilitat geogrfica, tant pel nombre de centres com per la distncia i temps de desplaament de la poblaci de referncia
El 98,0% de la poblaci t un centre datenci primria a menys de 10
quilmetres i en temps de desplaament, en el 96,8% de la poblaci s menor
als 10 minuts. El 87 % de la poblaci de Catalunya es troba a menys de 30
quilmetres dun centre que ofereix atenci especialitzadavii
Aquesta elevada accessibilitat es deu a la distribuci territorial dels centres
assistencials. A finals de 2010 i distributs pel territori, a Catalunya hi havia 417
centres datenci primria i 831 consultoris locals. Lhospitalitzaci daguts de
la xarxa hospitalria dutilitzaci pblica es realitz en 69 centres. Pel que fa a
latenci sociosanitria, hi havien 101 centres amb internament i 70 hospitals
de dia. Per atendre la salut mental i les addiccions disposvem de 87 centres de
salut mental dadults i 70 dinfantojuvenil, 39 centres amb internament, 65
centres de dia, 36 hospitals de dia de salut mental dadults i 29 hospitals de dia
de salut mental infantil i juvenilviii
36
b) Accessibilitat-temps condicionada per llistes despera en alguns procediments quirrgics, en visites datenci especialitzada i proves complementries,
malgrat lincrement de lactivitat
Lany 2010 es veu un increment de la taxa de pacients en llista despera per
cada 10.000 habitants dun 11,26%, tot i lincrement de lactivitat realitzada
respecte a lany 2009 dun 2,52%, amb un total de 161.931 intervencions
quirrgiques. El temps despera sha incrementat en un 148%, que resulta
ser, en el moment del tall de desembre de 2010, de 4,11 mesos. Cal destacar
que la contractaci de procediments en llistes despera quirrgiques sha
ajustat a donar resposta als temps mxims garantits en els procediments que
es regulen per decret
En canvi, pel que fa a la llista despera de proves diagnstiques, les dades a
31 de desembre de 2010 presenten una llista despera de 102.456 pacients,
que representen una disminuci dun 16,6% respecte a lany 2009 (la
diferncia s deguda a canvis en els sistemes dinformaci dalguns centres
declarants, que han comportat retards en la tramesa de la informaci). El
temps despera global s de 53 dies i una activitat acumulada de 553.507
proves declaradesix. Cal destacar que els centres hospitalaris de malalts
daguts informen de les proves que es fan en el registre nominal de la llista
despera de proves diagnstiques. El seguiment es realitza a 13 proves
(ecocardiografia, ecografia abdominal, ecografia ginecolgica, ecografia
urolgica, colonoscpia, endoscpia esofagogstrica, tomografia axial
computada, mamografia, polisomnograma, ressonncia magntica,
ergometria, electromiograma i gammagrafia)
c) Millora de laccessibilitat al procs diagnstic
Des de 2005 i en dues fases, sha implantat a Catalunya el Circut de
Diagnstic Rpid de Cncer (CDR). El Programa de diagnstic rpid de cncer
t per objectiu aconseguir que el temps transcorregut entre la primera visita
a lhospital per sospita de cncer colorectal, de mama, de pulm i de bufeta
urinria fins a linici del tractament sigui inferior a 30 dies.
Lany 2009, es van incloure 17.623 pacients al Circuit de Diagnstic Rpid de Cncer (CDR) per cncers de colon, mama o pulm dels quals 6.588
van ser tractats. El 60,4% dels pacients tractats daquests cncers, van
iniciar el tractament amb un interval de temps inferior als 30 dies, des de
lentrada en el CDR (3.981 casos)
Lany 2009, es van incloure 2.001 pacients de cncer de bufeta i 2.377 de cncer de prstata i el percentatge dacompliment dels criteris dinclusi
va ser del 89%. Dels pacients inclosos en el CDR per aquests dos cncers,
es va confirmar el diagnstic en el 41,9% dels casos de cncer de prstata
i en el 46,9% dels de bufeta
37
La mitjana de temps entre lentrada en el CDR i linici del tractament se situa al voltant dels 35 dies en la prstata i en els 30 en la bufeta. El
percentatge que va iniciar tractament abans dels 30 dies va ser del 66,7%
en el cncer de prstata i del 74,2% pel cncer de bufeta
d) Accessibilitat a un catleg de prestacions cobertes per lassegurana pblica molt ampli
A Catalunya existeix un catleg ampli de prestacions sanitries i de carcter
universal. La Llei 21/2010, del 7 de juliol, daccs a lassistncia sanitria de
cobertura pblica a crrec del CatSalut, determina les persones que sn
objecte de la prestaci de serveis sanitaris a Catalunya
El Real Decreto 1030/2006, de 15 de septiembre determina la relaci de
prestacions sanitries. Recentment sha incorporat en la cartera de serveis
comuns la interrupci voluntria de lembars, a travs de la Ley Orgnica de
salud sexual y reproductiva y de la interrupcin voluntaria del embarazo
2/2010 de 3 de marzo 2010
A ms de la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salud, a
Catalunya shan incorporat les segents prestacions:
Atenci bucodental a la poblaci infantil
Atenci podolgica a les persones diabtiques amb patologies vasculars i neuroptiques crniques
Vacuna contra el virus del papiloma hum
Assistncia natural al part normal
Programa de diagnstic prenatal danomalies congnites fetals (1r trimestre dembars)
Programa danticoncepci demergncia
Intervenci quirrgica de canvi de sexe
Cribratge de la malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes
Cribratge i diagnstic preco de la hipoacsia neonatal
En la definici de la cartera i per seguir avanant en eficincia de les
prestacions i sostenibilitat del sistema, manca incorporar criteris de cost-
efectivitat que ajudin en la prioritzaci de les prestacions, tant a nivell estatal
com nacional de Catalunya
38
Adequaci de latenci
A nivell dadequaci de latenci del Sistema Sanitari a Catalunya, cal destacar
quatre elements rellevants:
a) Elevada freqentaci
b) Oportunitat de millorar en alguns mbits de resoluci
c) Oportunitat de reordenar determinats serveis sota criteris de planificaci
d) Identificaci de procediments dalta especialitzaci que requereixen concentraci
a) Elevada freqentaci en la majoria de nivells assistencials, amb evolucions diferents en funci del nivell
Latenci primria a Catalunya t una bona cobertura de la poblaci amb
xifres altes de freqentaci. El percentatge de poblaci assignada atesa a
latenci primria durant el 2010 va ser de 73,4%. La freqentaci a AP
(metges, infermeres, llevadores, odontlegs, treballadors socials) lany 2009
va ser de 6,9 visites per persona assignada i 9,4 visites por poblaci atesa.
Tant per la cobertura com per la freqentaci, levoluci temporal mostra
valors estables en els ltims anys
Hi ha una elevada freqentaci en atenci especialitzada ambulatria que
augmenta de forma sostinguda. Lany 2009 es van realitzar 3,7 milions de
primeres visites despecialistes a consultes externes hospitalries i 9,4
milions de visites totals (1.242 visites per 1000 habitants). Levoluci
temporal de les primeres visites mostra increments del 10,7% al 2006, 3,8% al
2007, 7,2% al 2008 i 10,6% al 2009x. La rtio de primeres visites/visites
successives mostra alta variabilitat entre centres
Les malalties relacionades amb laparell locomotor arriben a afectar ms del
30% de la poblaci, representen un dels principals motius de consulta a
latenci primria, el conjunt despecialitats de traumatologia i reumatologia
apleguen el nombre ms alt de derivacions i de visites totals a les consultes
externes. Loftalmologia, s la segona especialitat en freqentaci, amb
971.073 visites a loftalmleg lany 2010. Pel que fa a altres especialitats, la
dermatologia i lotorinolaringologia representen tamb un alt nombre de
visites datenci especialitzada. Les malalties relacionades amb la salut mental
satenen bsicament a latenci primria de salut per tamb en dispositius
especfics de salut mental, amb un volum de 213.000 pacients atesos i un total
de ms de 634.000 visites lany 2009.
La taxa de visites a urgncies hospitalries per cada 1000 habitants va ser de
443 al 2010, observant-se disminuci en el ltims anys. Malgrat la
disminuci, si sanalitzen el conjunt durgncies hospitalries tant a crrec del
39
sistema pblic com privat, Catalunya est per sobre la mitjana de lEstat ( 635
visites/1000 habitants en comparaci a 586 visites/1000 habitants de mitjana
a Espanya)
Elevada freqentaci a Urgncies hospitalries amb tendncia a la disminuci
FONT: Demanda en xifres, 2010
Forta disminuciobservada en els darrers anys en les urgncies hospitalries contractades pel CatSalut
No obstant, si sanalitza el conjunt d'urgncies hospitalries a Catalunya, estem lleugerament per sobre de la mitjana dEspanya
Evoluci de la taxa de visites a urgncies hospitalries per cada 1000 habitants1, 2000-2010
1 Considera Urgncies a Crreg del CatSalut
410
420
430
440
450
460
470
480
490
500
510
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Les taxes dhospitalitzaci daguts sn moderades i estables en el temps. La
taxa dhospitalitzaci en centres daguts s de 128 / 1000 habitants. La taxa
dhospitalitzaci finanada per CatSalut s de 97,4 /1000 habitants. Levoluci
temporal mostra estabilitat al llarg dels ltims 6 anys. La taxa s moderada en
comparaci amb altres pasos del nostre entorn
Els episodis dhospitalitzaci en recursos sociosanitaris (llarga estada,
convalescncia i cures palliatives) sha incrementat lleugerament durant
lany 2010. Lany 2009 van ser 5,4 per cada 1000 habitants i sha incrementat
a 5,6 durant el 2010. Levoluci temporal indica increment total del 40% en
els ltims 6 anys
Finalment, ha augmentat el nombre de pacients atesos ambulatriament a
dispositius de salut mental (18% dincrement) mentre que la hospitalitzaci es
mantenen estables. Destacar que lany 2010, van ser 213.359 (28 per cada 1000
habitants), i els ingressats van ser 22.480 (3,0 per 1000 habitants)
40
Catalunya presenta una taxa dhospitalitzaci daguts moderada en comparaci a la majoria de pasos desenvolupats comparables
FONT: OCDE, 2009; Mapa Sanitari; sociosanitari i de salut pblica
Catalunya presenta una taxa d'hospitalitzacilleugerament superior a la mitjana espanyola
No obstant, s inferior a la majoria de pasos del nostre entorn
Taxes dhospitalitzaci per 1000 habitants
261260
230
160145140135128
119102
80
ustriaFranaAlemanyaSuciaRegneUnit
ItliaEstatsUnits
CatalunyaHolandaEspanyaCanad
160
b) Oportunitat de millorar en alguns mbits de resoluci
Hi ha gran variabilitat en la utilitzaci de serveis per territoris, especialment
en els dispositius assistencials de primera lnia (atenci primria, atenci
especialitzada ambulatria i urgncies) i en les hospitalitzacions sociosanitries.
Part daquesta variabilitat es podria explicar per les caracterstiques
sociodemogrfiques del territori i part per diferncies en loferta de serveis i
lestil de prctica clnica. Lindicador s la Ra de Variaci (RV): quocient entre
el valor mxim i el valor mnim
41
Existeix una gran variabilitat en la utilitzaci de serveis per territoris
FONT: Central de Resultats; Demanda en Xifres
Sobserva una alta variabilitat especialment en:
Dispositius assistencials de primera lnea (atenci primria, especialitzada i urgncies)
Hospitalitzacions sociosanitries
Pacients atesos en Salut mental ambulatria
Variabilitat moderada (entre 2 i 4)
Variabilitat alta (ms de 4)
RV entre GTS
Taxa per 1000 hab Hospitalitzacions psiquitriques
Taxa per 1000 hab Pacients atesos a Salut mental
ambulatria
Taxa per 1000 hab Hospitalitzacions sociosanitries
Taxa per 1000 hab
estandarditzada Hospitalitzaci aguts
Taxa per 1000 hab Visites a Urgncies hospitalries
Taxa per 1000 hab Primeres visites hospitalries
Visites per pob assignada Freqentaci en AP
Valor Catalunya 2009IndicadorUtilitzaci de serveis
6,1
450
461
124,7
5,4
28
3,1
6,5
14,1
22,8
5,4
3,6
1,3
2,5
Es constata una manca de coordinaci entre els diferents nivells assistencials i
entre professionals dun mateix nivell, per existeixen iniciatives territorials en
la lnia de millorar la continutat assistencial. Per exemple: accs als serveis
especialitzats bsics i a les proves complementries per a latenci preferent;
Latenci als problemes de salut rellevants; Latenci urgent i continuada amb
perspectiva territorial; Latenci peditrica amb perspectiva territorial i La
implantaci de la visita i consultoria virtuals i telemedicina. Tamb shan portat
a terme iniciatives de consultoria despecialistes a lAP, que a ms daugmentar
la satisfacci dels professionals han disminut els productes intermedis i les
derivacions a latenci especialitzadaxi
La dificultat en larticulaci i coordinaci de dispositius i lnees datenci s un fet reconegut tant per professionals com pels ciutadans, i sobre el
qual es disposa de molt poca informaci. Entre les raons destaquen la
diversitat de provedors, la diferncia en els sistemes de pagament per
lnees de servei, el desconeixement de la cartera de serveis de cada
dispositiu i les llistes despera per diferents especialistes. Com exemple,
en una enquesta recent a professionals que treballen en patologies de
laparell locomotor, menys del 40% de professionals de latenci primria
declaraven lexistncia dalgun mecanisme de coordinaci amb latenci
especialitzada
La preocupaci per aquestes dificultats ha donat origen a diverses iniciatives entre les quals cal anomenar el sistema de compra capitatiu
42
(amb un pressupost global per cpita per un determinat territori), les
Organitzacions Sanitries Integrades (que engloben diferents lnies de
serveis en una mateixa organitzaci), les propostes de creaci dequips
territorials o lestabliment dunitats funcionals territorials per processos
Aproximadament un 15% de les hospitalitzacions agudes sn evitables. En
algunes malalties crniques els reingressos abans de 30 dies estan al voltant del
7-8% per cada hospital. Lany 2009 el 14,6% de les hospitalitzacions eren
evitables. La variabilitat territorial s baixa amb valors que oscillen entre 9,3%
i 17,9% (RV 1,9). Levoluci temporal mostra estabilitat en els ltims anys
Entre els hospitals de la xarxa, la mitjana de reingressos per MPOC en menys de 30 dies va ser del 9,9% al 2009, 10,6% al 2008 i 7,2% al 2007. La
mitjana de reingressos per Insuficincia cardaca (ICC) abans de 30 dies
de lalta va ser del 8% al 2009, 7,3% al 2008 i 8% al 2007. La variabilitat
entre hospitals en tots dos casos s molt alta (RV de 6,9 i 14
respectivament al 2009)
Al voltant del 27% dels contactes dhospitalitzaci aguda de la poblaci de 65
anys i ms serien susceptibles datenci postaguda, que representaria un
estalvi entre el 9%-13% de les estades en hospitals daguts
Es considera atenci postaguda la que ha de rebre un malalt una vegada estabilitzat desprs dun accident o malaltia aguda i els seus objectius
sn no utilitzar un recurs daguts per pacients que no el necessiten,
augmentar lautonomia del pacient i disminuir els reingressos. Els
pacients candidats estan reunits en una srie de diagnstics que
conformen un Grup Diana i que fonamentalment est constitut per
insuficincia cardaca, recanvi articular de genoll i maluc, MPOC, AVC i
fractura de fmur (80%)
Limpacte de laplicaci dun programa datenci postaguda (al 100% daquests contactes) segons el dia daplicaci (cinqu o tercer de la
hospitalitzaci aguda) representaria un estalvi dentre el 9% i el 13% del
total destades daguts (entre el 45% i 67% de les estades del grup diana)
i el corresponent alliberament de llits daguts. Els llits necessaris per a
laplicaci del programa es podrien aconseguir amb la reorganitzaci dels
existents
La seguretat dels pacients s un aspecte clau dins de lmbit assistencial i una
prioritat dels sistemes sanitaris actuals . Per seguretat dels pacients entenem
el conjunt de bones prctiques recomanades a professionals i a ciutadans
orientades a la reducci del risc de dany innecessari associat a latenci
sanitria fins a un mnim acceptable. A la Taula segent es mostren els
resultats dalguns indicadors en projectes de millora de la seguretat dels
pacients a mar del 2010. La majoria dHospitals de la Xarxa Hospitalria
43
dUtilitzaci Pblica (XHUP) han incorporat objectius i indicadors de seguretat
dels pacients en la seva prctica assistencial.
Resultats de Projectes de millora de la Seguretat dels Pacients Mar 2010
78 centres sanitaris:
43 hospitals
35 centres sociosanitaris
Prevenci de caigudes
FONT: DGRPRS Servei de Promoci de la Seguretat dels pacients
Projecte
Identificaciinequvoca dels pacients
Higiene de mans
Bacterimia cero
1 Unitat de cures intensives
Participaci Indicador %
% davaluaci del risc de caigudes Total:
Hospitals
Centres sociosanitaris:
68,3%
58,8%
88,7%
55 centres sanitaris:
53 hospitals
2 centres sociosanitaris
% de pacients ingressats amb identificaci
To
