Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet
-
Upload
ajuntament-de-santa-coloma-de-gramenet -
Category
Government & Nonprofit
-
view
769 -
download
1
Transcript of Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................ 3
2. SANTA COLOMA DE GRAMENET ........................................................ 6
2.1. L’accessibilitat i la mobilitat ............................................................... 6
2.2. La població ........................................................................................ 9
2.3. L’ocupació.......................................................................................... 9
2.4. L’oferta comercial .............................................................................. 10
2.5. L’oferta d’allotjament turístic .............................................................. 12
2.6. La gastronomia i l’oferta de restauració ............................................ 12
2.7. Oferta educativa ................................................................................ 20
2.8. Recursos i productes ......................................................................... 22
3. LA DEMANDA TURÍSTICA ..................................................................... 44
3.1. La demanda a Santa Coloma de Gramenet ...................................... 45
3.2. La demanda a la ciutat de Barcelona ................................................ 46
3.3. La demanda a l’Àrea metropolitana de Barcelona ............................ 52
3.4. La demanda a la província de Barcelona .......................................... 55
3.5. La demanda turística a Catalunya ..................................................... 59
4. LA COMPETÈNCIA ................................................................................. 64
5. ENTREVISTES ALS AGENTS PÚBLICS I PRIVATS DE
SANTA COLOMA DE GRAMENET ........................................................ 69
6. LES CONDICIONS DE L’ENTORN TURÍSTIC ....................................... 80
7. LA DIAGNOSI .......................................................................................... 97
7.1. DAFO ................................................................................................. 97
7.2. Síntesi de la Diagnosi ..................................................................... 105
ANNEXES
ANNEX 1 ............................................................................................................... 2
ANNEX 2 ............................................................................................................... 5
ANNEX 3 ............................................................................................................... 7
ANNEX 4 ............................................................................................................... 9
ANNEX 5 ............................................................................................................... 11
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 3
1. INTRODUCCIÓ
El plantejament del futur desenvolupament turístic de la ciutat ha d'estructurar-se a partir de
la comprensió de la situació actual i dels elements que més influeixen en l'activitat turística. En
aquest sentit, a fi de comptar amb un marc de coneixement integral actualitzat, resultava
necessari realitzar una anàlisi i diagnòstic de la situació de la ciutat en relació al turisme.
L’anàlisi de la situació turística de la ciutat s’ha concretat en un diagnòstic i per això, s’ha
utilitzat l'instrument metodològic DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats). La
metodologia seguida per a l'elaboració d'aquest diagnòstic és l'habitual en aquest tipus de
treball.
Per a la realització de l’anàlisi, les fonts d’informació han estat de dos tipus: primàries i
secundàries.
Pel que fa a les fonts secundàries, s’han identificat les fonts més significatives que ofereixen
dades objectives sobre la dinàmica del turisme a Santa Coloma de Gramenet, de la ciutat de
Barcelona i Catalunya, Espanya i Internacional.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 4
Així mateix, s’ha analitzat la documentació en suport paper aportada, tant pel propi Ajuntament de Santa Coloma com per la Diputació de Barcelona, de la que destaca:
Estadístiques Bar/Restaurants 2008-2012 (no desagregades dades establiments) (Format Excell);
Fitxes Restaurants (41 fitxes fonamentalment amb: nom; adreça; telèfon; horari). Llistat Fonts alternatives restauració (101 referències en totes: nom; adreça. En
algunes telèfon; codi postal; estil). Informe de la Campanya de sensibilització i millora de la qualitat en el sector de la
restauració (2007). Llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica. Informació escola de restauració. Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i
identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball.
Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
Estudi de viabilitat per l’organització d’una 1ª Fira gastronòmica sobre la base de les identitats culturals del municipi i la conseqüent creació de llocs de treball.
Estudi per a la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
Guia gastronòmica: Recull els plats estrella dels restaurants emblemàtics de Santa Coloma (Ca n’Armengol; La Bodega; El Cantó; Casa Pepe; El Cinc; Euro-Park; Isalba; Lluerna; Milano; Movie Blues Catering; La Tarantella; Toribio Gran).
Campanya per la millora professional dels negocis de restauració. Campanya d’assessorament als restauradors.
Inventari del Barcelonès Definitiu (298 productes catalogats de A a D). Inventari de productes turístics de Santa Coloma de Gramenet (56 productes, 23
restaurants, alguns productes valorats). Memòria del procés de participació per a l’elaboració del PAM (2001-15). Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet. Estudi per al desenvolupament del Pla de Viabilitat de la Vinya de Santa Coloma. Informe 1er Pla de Viabilitat de la Vinya.
Pel que fa a les fonts primàries, es va establir un operatiu dirigit a complementar la informació
en diversos àmbits. La investigació primària ha estat desenvolupada mitjançant entrevistes en
profunditat a agents de l’hostaleria, associacions, comerç, entitats (associacions), Ajuntament,
etc., fins a completar de 14 entrevistes els dies 29 i 30 de novembre i dies 12, 13 i 19. de
desembre, i 6 de febrer a un total de 29 agents. El llistat d’entrevistes i la convocatòria de les
mateixes ha estat realitzat per GRAMEIMPULS i l’Ajuntament de Santa Coloma.
El propòsit de les entrevistes en profunditat era obtenir informació i contrastar opinions, idees
i dades, amb els agents. Es tractava de generar nous inputs que ajudessin a tancar els gaps de
coneixements que poguessin aparèixer un cop contrastada la informació proporcionada per les
fonts secundàries relacionades amb el projecte.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 5
Així mateix, s’han fet diverses visites dels consultors de l’equip de Cegos Consultur a Santa
Coloma de Gramenet, per tal de conèixer de primera mà la situació dels recursos i l’oferta
turística de la ciutat.
Finalment es presenta el DAFO de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. A continuació es
destaquen els aspectes més rellevants del diagnòstic en relació als diversos apartats analitzats:
la ciutat globalment; l’oferta turística; la demanda turística; la competència; i els condicionants
d’entorn.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 6
2. SANTA COLOMA DE GRAMENET
Santa Coloma de Gramenet està situada entre Badalona a l’est, Sant Adrià de Besòs, Montcada
i Reixach i Barcelona (de la que està separada pel riu Besòs) al sud-oest,. Des de la plaça de la
vila de Santa Coloma fins a la Plaça de Catalunya de Barcelona només hi ha 8 quilòmetres.
Santa Coloma s’estructura en 6 Districtes i 15 Barris, concentrats en un territori molt compacte
densament poblat (7,06 km2):
Font: Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
La topografia és accidentada degut a la presència de tres serralades que la creuen de nord a
sud: Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serralada de Marina), la Serralada de les
Mosques d’Ase i la Serralada d’en Mena.
2.1. L’ACCESSIBILITAT I LA MOBILITAT
Santa Coloma té accessos directes a les autopistes A7/C33, C58, B20, a la ronda de Dalt, al
cinturó del Litoral i a la BV5001 (Carretera de La Roca).
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 7
Font: Google Maps.
Segons el Pla de Mobilitat1, els habitants de Santa Coloma realitzen diàriament quasi mig milió
de desplaçaments (421.900):
Nombre i tipologia de desplaçaments dels habitants
Tipologies % Total
Motius professionals 36 151.560
Motius personals 64 269.440
Interns (en el propi municipi) 65 273.650
Externs (fora del municipi) 35 147.350
Desplaçaments externs a Barcelona 42 61.887
Desplaçaments externs a Barcelona 32 47.152
Altres desplaçaments externs 26 38.311
Font: PMU Santa Coloma de Gramenet
Els seus barris estan interconnectats amb la Línia 9 de metro, des de desembre de 2010 ha
passat de tenir les dues parades de la línia vermella (L1. Santa Coloma i Fondo), a comptar amb
sis estacions en sis districtes diferents: Can Peixauet, Santa Rosa, Fondo, Singuerlín, Església
Major i Can Zam. Tanmateix la L1 te final de trajecte a l’estació de Fondo. Aquest nou circuit
intern uneix a Santa Coloma, d'una banda directament amb la Sagrera (futura connexió amb el
TAV) i amb la ciutat comtal i, d'altra banda, amb la veïna Badalona, a través de la connexió
amb la L10 amb les parades de Llefià, La Salut i Gorg. Les sis parades de metro són 100%
accessibles.
1 Des de principis de l’any 2012, Santa Coloma de Gramenet disposa d’un Pla de Mobilitat Urbana,
aquest Pla s’emmarca amb l’objectiu que tots els municipis de la primera corona metropolitana disposin
d’aquest instrument que permeti estudiar i millorar la mobilitat local i global, de forma coordinada.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 8
Quan finalitzi, la L9 tindrà gairebé 50 quilòmetres i serà el subterrani més llarg d'Europa i
connectarà a Santa Coloma de Gramenet amb les ciutats metropolitanes d'Hospitalet i el Prat
de Llobregat amb parada final en el mateix aeroport, passant per diferents espais i complexos
com la Zona Franca, la Fira, el port, la Ciutat de la Justícia, el Campus Universitari de la
Diagonal i fins i tot amb el Camp Nou.
El servei d’autobusos el realitzen dues empreses: TMB i TUSGSAL, amb un total de 202 parades
al municipi. Disposa de 20 línies d’autobusos diürns (amb freqüències de pas d’entre 10 i 50
minuts), 4 línies d’autobusos nocturns (amb una freqüència de pas de 20 minuts) i 3 línies
d’autobús interurbà. Els autobusos són 100% accessibles i el 46% de les parades també.
Santa Coloma disposa actualment de dos carrils Bici ubicats a la Ronda Verda (riu Besòs i
Avinguda Pallaresos). Aquesta Ronda, ha dinamitzat l’ús de la bicicleta en el temps d’oci (lleure
i esport), tot i que com a element de mobilitat regular és molt restringit (el 0,2% dels
desplaçaments diaris es realitza amb bicicleta) degut a les forts pendents i el poc espai viari.
Existeix una oferta de 39.200 places d’aparcament amb una ocupació diürna mitjana del 90% i
nocturna del 95%. Només 14.896 són de caràcter públic. Es troben distribuïdes de la següent
manera:
Distribució de las places d’aparcament
TIPOLOGIA NOMBRE %
Lliure en superfície 7.840 20
Solars o similars 1.176 3
Aparcaments privats de comunitats 7.448 19
Aparcaments privats nominals 16.856 43
Aparcaments soterrats públics 5.488 14
Zona Blava 392 1
Font: Elaboració pròpia. Pla de Mobilitat
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 9
2.2. LA POBLACIÓ
Al gener de 20122, Santa Coloma de Gramenet disposava d’una població de 122.952 habitants.
Els efectes de la immigració són molt visible en l’anàlisi poblacional a la ciutat, on més del 52%
dels habitants són nascuts fora de Catalunya:
Catalunya Resta d'Espanya Altres països
Lloc de Naixement 58.186 34.888 28.878
Percentatge 47,71 28,61 23,68
Font: Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
El 84% de la població es concentra al sud del Parc Europa, quatre barris (Fondo; El centre;
Santa Rosa; El Riu Sud) acullen a quasi el 62% de la població en questa zona (52% en el total de
la ciutat):
Distribució de la població per Barris
Percentatges Absoluts
Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
2.3. L’OCUPACIÓ
Santa Coloma de Gramenet disposava al quart trimestre del 2011 d’un total de 10.213
persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i 5.899 al règim d’autònoms. El
nombre de persones aturades el mes de desembre de 2011, era de 12.914 persones. El 80,89%
dels afiliats a la S.S. i el 54,64% de l’atur registrat, correspon a treballadors dels serveis.
Tenint en compte els trams d’edat que utilitza l’Observatori de Treball del Departament
d’Empresa i Ocupació per elaborar les estadístiques provincials de població activa (entre 16 i
24 / entre 16 i 64 anys), Santa Coloma de Gramenet presentaria la següent distribució per
edats:
2 Font: Anuari estadístic 2011. Padró Municipal d’Habitants
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 10
Menors de 15 anys i majors de 65 (*)
Persones afiliades a la SS.
Persones aturades
Altres entre 16 i 64 anys
TOTAL
Absoluts 41.163 16.112 12.914 52.763 122.952
Percentatges 33,5 13,1 10,5 42,9 100 (*) S’han incorporat totes les persones amb més de 65 anys que figuren al Padró, sense tenir en comte per falta de dades, les possibles persones amb més de 65 anys que poden estar ocupades.
Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
2.4. L’OFERTA COMERCIAL
En un escenari de desenvolupament turístic notori, els efectes econòmics a Santa Coloma
podrien tenir una repercussió obvia al sector de la hostaleria, però també al del comerç3.
Aquest fet, només faria que es reforcés el pes d’aquests sectors en l’estructura econòmica de
Santa Coloma de Gramenet. Actualment, les activitats desenvolupades al municipi estan
incloses majoritàriament dins el sector del comerç, la restauració/hospedatge i reparacions,
que aglutina el 58,1 % del total d’activitat econòmica segons es recull de la TRE (el 57,3 %
segons l’IAE).
Font: Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
3 Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’any 2009 el 77,4% de l’efecte total de la despesa turística sobre la producció (16.196,1 milions d’euros), estava distribuït en 12 sectors econòmics. Un nombre important de branques d’activitat que no proveeixen directament els bens i serveis que demanen els turistes, rebien un efecte induït prou rellevant. Segons l’estudi “Estimació de l’impacte total de la despesa turística corrent a Catalunya en el conjunt de l’economia i en els seus principals sectors d’activitat. Aplicació d’una metodologia input-output” (Ezequiel Baro.2010. Universitat de Barcelona), quatre branques d’activitat (de les 41 considerades) aplegaven conjuntament, el 71,0% de la despesa turística corrent3 (11.007,7 milions d’euros. La despesa corrent que van fer el global dels turistes, tant estrangers com de la resta d’Espanya, no inclou la despesa del turisme de proximitat - despesa dels residents a Catalunya dins del propi territori -. Es tractava dels sectors: de la restauració i establiments de begudes (el 37,5% del total); el transport aeri (el 12,0%); el hoteler, càmpings i altres tipus d’allotjament (el 11,3%); i el del comerç i reparacions (el 10,2%).
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 11
Destaca una notable concentració de l’activitat al centre de la
ciutat. Segons les dades de la TRE, els districtes I i IV concentren
quasi el 50% (49,4%) de l’activitat. La concentració per barris
també és molt notòria, el 53,3% de les activitats es localitzen a
tres barris: Centre, Fondo i Riu Sud.
Aquesta concentració territorial és deguda sobretot a l’activitat
comercial, que com ja hem comentat és la dominant al municipi.
L’anuari d’estadístiques identifiquen un total 264 contribuents (IAE) a l’epígraf Comerç,
restauració i hospedatge. Reparacions:
Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari Estadístic 2011. Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) /
L’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament, conjuntament amb Grameimpuls i
l’associació de comerciants més representativa de Santa Coloma, l’Agrupació del Comerç i la
Indústria (ACI), està impulsant i prestant suport tècnic, al desenvolupament dels plans de
dinamització comercial4 del Singuerlín, del Fondo i del Centre, en tant que es tracten dels tres
eixos comercials històrics del municipi.
Pel que fa al comerç artesà, el cens proporcionat per l’Ajuntament de Santa Coloma de
Gramenet presenta un total 9 especialitats. Cal assenyalar que només 5 estan en actiu i
d’aquests, només 1 té la modalitat de carnet de “Mestre Artesà”:
Ofici Modalitat carnet Estat
Tapisser, mobles Professional Actiu
Rellotger Professional Actiu
Cosidor Cultural Actiu
Gravador, joieria Mestre Artesà Actiu
Perruquer, homes Professional Actiu
Modista Cultural Jubilada
Constructor, instruments de vent Mestre Artesà Jubilat
Cisteller Cultural Jubilat
Picapedrer Mestre Artesà Jubilat
Font: Ajuntament de Santa Coloma
4 Es tracta d’un pla d’accions, per un període de quatre anys, dirigides a fomentar la modernització integral del sector comercial amb l’objectiu d’adaptar els seus establiments, i l’entorn en que es desenvolupa la seva activitat, a les noves realitats i necessitats de la demanda.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 12
2.5. L’OFERTA D’ALLOTJAMENT TURÍSTIC
L’allotjament turístic a Santa Coloma de Gramenet és molt escàs. Només s’identifiquen dos
establiments: Hotel Ibis Barcelona Santa Coloma i la Pensió Accitana.
La pensió Accitana, disposa de 22 places en 16 habitacions.
Està ubicada en un edifici de 2 plantes construït al 1980 i renovat al 1993, al carrer del Bruc, a
prop de l’estació de metro de Fondo.
L’Hotel Ibis Barcelona Santa Coloma està ubicat a l’Avinguda Pallaresa 73-79, al peu de la B-20.
Disposa de 146 habitacions, de les quals 4 estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda i
6 són habitacions comunicades.
Disposa de pàrquing exterior amb 60
places.
Ofereix un esmorzar en base a un
Bufet lliure entre les 6:30 i les 10:00
del matí. No disposa de serveis de
restaurant al migdia ni al sopar. Disposa d’un bar (Rendez-
Vous) que obre tardes i nits de tots els dies de la setmana.
Tanmateix, disposa d’una sala de reunions:
Nom de la sala Capacitat en places
Superfície Teatre Distribució en U Taules rodones Escola
Parc d'Europa 40 24 35 28 50 m2 Font: www.ibis.com
2.6. LA GASTRONOMIA I L’OFERTA DE RESTAURACIÓ
D’acord amb les dades recollides al estudi “Identificació de recursos i potencialitats
gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de
Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball” i de “Definició de
campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la
creació de llocs de treball”, l’any 2005 el sector de la restauració de Santa Coloma estava
format per:
85 establiments tradicionals:
56 bars-granges-cafeteries
21 restaurants
8 altres negocis (càterings, etc.)
6 cases regionals amb tradicions i
cultura gastronòmica pròpies:
Casa de Aragón
C.C Raíces del Sur
Ariños de nosa Galicia
Peña cultural andalusa Gente del Pueblo
56,66%
21,25%
8,9%
BAR-GRANJA-CAFETERIA RESTAURANT ALTRES
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 13
Casa regional extremeña, c.s.c.a
Casa de Huelma
5 col·lectius de nouvinguts identificats amb tradicions i cultura gastronòmica pròpies:
Indian cultures welfare society of Spain
Comunidad marroquí
Asociación de chinos
Asociación cultural de Bangla Desh
Representants de la comunitat argentina
La revisió de les fonts secundàries i la documentació proporcionada per l’Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet analitzada durant el mes de novembre de 2012, el global d’establiments
de restauració identificats que tenen entre els seus serveis el de menjars o sopars en el propi
establiment, (restaurants a la carta, menú, menjar ràpid, bufet, etc.), ascendeix a 1075. És a dir,
que s’hauria produït un augment del 25%, en relació al 2005, en el nombre d’establiments. La
identificació dels restaurants s’ha fet a partir de:
LaGuiaPlus que és el portal d'empreses i activitats d'interès per al ciutadà de Santa
Coloma de Gramenet.
El llistat de Fonts Alternatives, proporcionat per l’Ajuntament de Santa Coloma de
Gramenet.
El llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica, també proporcionat per l’Ajuntament
de Santa Coloma de Gramenet.
La restauració a Santa Coloma apareix dominada per la cuina internacional, que representa el
31,5% del total d’establiments, seguida pel grup dels Bars/Restaurants/Cafeteries (16,7%)
(s’han comptabilitzats els que a la informació es verificava que donaven serveis de menjars i/o
sopars):
Distribució per grans grups (%)
Font: elaboració pròpia en base a LaGuiaPlus, el llistat de Fonts Alternatives i el llistat de candidats a la Mostra
Gastronòmica.
5 El llistat dels establiments identificat es troba recollit a l’Annex 1 (Llistat de restaurants Identificats)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 14
Si desagreguem els grans grups (per exemple el grup de cuina internacional agrupa als
restaurants xinesos, argentins, italians, etc.), el domini correspon als
Bars/Restaurants/Cafeteries (16,7%) que com ja hem comentat són aquells dels que només
hem esbrinat que donen menjars però no la tipologia de cuina. Fora d’aquest grup, el
panorama de la restauració apareix dominat pels restaurants xinesos (14,8%), seguits dels que
fan cuina casolana (11,1%) i els de menjar ràpid (10,2%).
Distribució per tipus de cuina (%)
Font: elaboració pròpia en base a LaGuiaPlus, el llistat de Fonts Alternatives i el llistat de candidats a la Mostra
Gastronòmica.
Com a referents de qualitat es troben els restaurants La Lluerna i Can Armengol. Can Armengol
apareix recomanat a la guia Michelin, en tant que el Lluerna acaba de ser guardonat amb una
estrella Michelin (2012).
L’oferta de restaurants amb alguna estrella Michelin a Catalunya era al 2011, de 37
establiments i es localitzaven a tres províncies (Barcelona, Girona i Tarragona). La província de
Barcelona era la que tenia més establiments guardonats amb el 64,9% del total, seguida per
Girona amb el 29,7%:
Nombre de Restaurants guardonats per Michelin. 2011
Font: Elaboració pròpia. Guia Michelin 2011
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 15
La gastronomia, com a recurs genèric, es troba a Catalunya dispers per tot el territori, tot i que
en diferents intensitats de concentració territorial i nivells d'estructuració com a producte
turístic. Tot i aquesta ampla distribució, són algunes comarques lligades a determinades
produccions (vins particularment, olis i altres productes singulars o plats característics) les que
han aconseguit situar-se fins a cert grau en el mercat. Aquest pot ser el cas del Penedès o del
Priorat. Per altra banda, altres productes significatius estan lligats a territoris específics, com
poden ser els casos de la mongeta del ganxet del Vallès-Maresme, dels fesols de Santa Pau
(Garrotxa), les patates de Prades, etc.
Santa Coloma de Gramenet, ja fa uns anys que realitza un intens esforç per dotar al municipi
d’un producte turístic basat en la gastronomia que pugui dinamitzar l’economia. Santa Coloma
té un recurs territorial6 gastronòmic molt restringit (bàsicament de memòria històrica) i/o de
matèria primera autòctona, per tant calia com a primera mesura determinar el potencial i
establir les mesures necessàries per iniciar un procés planificat de desenvolupament de
producte. La intensa feina feta en aquest sentit es recull en el quadre següent:
6 Tot i tenir un passat molt lligat a la vinya.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 16
El resum de les feines realitzades es recull a continuació:
2005: Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball:
De les conclusions a les que arribava l’estudi, extraiem les més rellevants:
L’oferta gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet es distingeix pel caràcter familiar i tradicional del seu teixit empresarial, exceptuant alguns casos com pot ser la Panificadora Sant Carles amb més de cent cinquanta treballadors (2ª empresa de la ciutat per darrera de l’Ajuntament en nombre de treballadors).
Santa Coloma de Gramenet es caracteritza per la gran quantitat de botigues especialitzades en fruites. Una de les hipòtesi que trobem per entendre aquest fet és la gran quantitat de nouvinguts procedents de països càlids, on la fruita esdevé un aliment principal.
Gran popularitat de les xarcuteries, per la qualitat i originalitat dels seus productes. Per citar alguns exemples destaquen: Cal Nen pel caràcter artesà dels seus productes, o xarcuteria Sant Ramon per l’àmplia selecció d’articles, tant catalans com espanyols de la seva oferta.
Fort posicionament del sector flequers envers la població i els seus hàbits de consum. També resulta remarcable l’alt grau d’associacionisme del segment, així com les accions de promoció i creació de productes posades en marxa, tant des del Gremi de Flequers, com de les individualitats d’alguns flequers com, per exemple, Manolo Castellón (flequer i periodista de La Vanguardia a qui se li atribueix la creació de “les colometes”), o el pa de pagès quadrat del Forn Padró, etc.
El sector de les Pastisseries és un dels més consolidats a la població, a causa, entre d’altres motius, de la forta associació dels seus productes amb les dates festives més assenyalades del nostre calendari.
La manca d’especialització en l’oferta de botigues d’alimentació i begudes, se supleix amb el caràcter regional dels seus productes, és a dir, que la seva oferta està basada en la procedència dels seus clients.
Santa Coloma de Gramenet té una oferta de restauració que es caracteritza, reflex de la seva societat, per una gran diversitat gastronòmica, adaptada a tot tipus de gustos i butxaques.
Santa Coloma de Gramenet té tres mercats (Singuerlin, Sagarra i Fondo) i una sèrie de mercats setmanals que s’organitzen al seu voltant amb un alt poder de presència i participació ciutadana.
La riquesa associativa i cultural de Santa Coloma de Gramenet, així com algunes iniciatives privades que ja s’han mostrat eficaces creen un marc d’indubtable valor i interès gastronòmic. És per això que Santa Coloma de Gramenet té un gran potencial promocional en les seves cases regionals sempre i quan presentin la seva oferta gastronòmica de forma conjunta sota una marca única.
Santa Coloma de Gramenet és molt rica en col·lectius de nouvinguts engrescats en la participació conjunta d’actes gastronòmics. Aquest fet pot generar una imatge d’integritat gastronòmica molt atractiva i la possibilitat d’utilitzar les seves festes com a argument gastronòmic al llarg del calendari.
Santa Coloma disposa d’una cultura “de la tapa i el vermouth” que permet integrar a tots els bars i cafeteries en possibles jornades temàtiques que es desenvolupin.
La potencialitat del CESNID (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica) de Santa Coloma de Gramenet és fonamental per desenvolupar actes tècnics i formatius enfocats a professionals del sector.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 17
Santa Coloma de Gramenet disposa d’un elevat conjunt de proveïdors de productes regionals amb empenta per participar (aportació de productes regionals) i implicar-se (esponsorització de guies, etc.) en esdeveniments de promoció gastronòmica.
Santa Coloma de Gramenet té l’únic pagès de tota Barcelona que exposa els seus productes a la parada del mercat de Segarra.
Santa Coloma de Gramenet ofereix “el tall de pernil” dins del marc d’EXPOCOLOMA.
Les conclusions resumides són:
La ciutat compta amb els recursos necessaris perquè, una vegada treballats i valorats tant comercial com turísticament es consolidi com una destinació d’alta competitivitat gastronòmica.
Cal fer un esforç per aconseguir un major reconeixement oficial de les diverses referències o recursos7 gastronòmics de la ciutat.
Es necessari establir un major vincle entre els professionals de la gastronomia i les referències i recursos de la ciutat en la seva oferta.
Existeixen moltes iniciatives gastronòmiques poc conegudes tant pels propis residents com pels visitants.
Finalment l’estudi establia una priorització que identificava un total de 5 recursos i referències gastronòmiques altament competitives8 (Altament competitiu resultats entre 2,26 i 3):
ANÀLISI SOBRE EL RECURS GASTRONÒMIC O REFERÈNCIA GASTRONÒMICA
FAMÍLIES9 RESULTATS10
Cases Regionals 2,54
Casa de Aragón 2,63
C.C Raíces del Sur 2,75
Ariños de nosa Galícia 2,88
Penya Cultural Andalusa Gent del Puebla 2,75
Diversitat Gastrocultural 2,75
Tradició "de la tapa i el vermut" (bars i cafeteries) 3,00
Elevat consum d'embotits 2,38
Mostra "El tall de pernil" 2,75
Font: Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball.
2005: Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:
L’estudi començava analitzant les iniciatives desenvolupades en matèria de promoció fins a aquell moment: Les Colemetes de Santa Coloma; Les Jornades del bacallà Colomenc de Ca N’Armengol; el Concurs de Tall de Pernil; Setmana dels Ibers; Altres (Catifes de Sant Geroni,
7 A l’estudi, també en els inventaris, es parla de recursos per referir-se tant als recursos en la seva accepció tradicional (territori,
patrimoni, memòria històrica, etc.) com als productes estructurats, per exemple els restaurants. Inclouen també els Centres d’estudis, escoles d’Hostaleria, col·lectius de nou vinguts, jornades, etc. 8 La priorització complerta es troba a l’Annex 2. Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet 9 Variables referència gastronòmica 10 Mitjana per recurs o referència gastronòmica
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 18
Concurs de poemes i receptes eròtiques, Paellada La sirena; escudella popular, Campanya de la Dieta Mediterrània). D’aquestes, només es mantenia el Concurs de Tall de Pernil en el marc d’EXPOCOLOMA.
Una conclusió rellevant de l’estudi va ser que: “el sector de la restauració de la ciutat té, en alguns casos, una assignatura pendent amb la qualitat del servei que, si bé no presenta excessives mancances, si està lluny de l’excel·lència. Creiem que en menys d’un any aquesta mancança pot millorar-se, just abans de la possible celebració de la fira, moment en què tothom ha de poder lluir la seva millor oferta”.
L’estudi, determinava que per la promoció gastronòmica calien tres actuacions que posteriorment desenvolupaven:
Definició de continguts mínims de la Campanya; Creació de la marca; Desenvolupament de la Campanya; Objectius d’assistència; eines per l’organització dels actes a l’Anuari gastronòmic.
Pla de Comunicació: Campanya de Publicitat; Campanya de Comunicació.
Definició de la Imatge Corporativa de la campanya.
Determinació d’entitats participants.
Un altre resultat concret va ser la creació i aprovació de la marca: Santa Coloma + bo que Mai. Més endavant, es desenvoluparien diverses feines i estudis que ampliaven i concretaven les esmentades actuacions.
2006: Campanya per a la millora professional dels negocis de restauració. Campanya d’assessorament als restauradors:
L’estudi començava analitzant les conclusions dels estudis anteriors, que establia la base de partida del projecte que es desenvolupava. L’objectiu del projecte era executar un Pla d’Assessorament Tècnic per als establiments de restauració. Aquest Pla s’executava a través de l’aplicació del sistema MQSR (Millora Qualitativa del Sector de la restauració).
Els outputs principals van ésser:
Disseny del Sistema MSQR, que es dissenyà amb l’objectiu de distingir i premiar el producte de qualitat.
Campanya de promoció de cara a la captació de participants.
Visites d’assessorament per l’aplicació del MSQR i planificació i seguiment de la millora als establiments participants (es va comptar amb la col·laboració del CESNID).
Només es van adherir a la iniciativa el 15,6% dels agents gastronòmics, però estaven inclosos el 62% dels restauradors de prestigi.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 19
AGENTS A LA CIUTAT PARTICIPANTS AL PROJECTE %
56 Bars-granges-cafeteries 0 0%
21 Restaurants 13 61,9%
8 Altres negocis 1 12,5%
6 Cases regionals 1 16,6%
5 Associacions de nou-vinguts 0 0%
96 agents 15 participants 15,6%
Font: Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
Al finalitzar el projecte el 39% dels restauradors estaven en fase de millores i la resta necessitava més temps. El retard amb aquesta part del projecte no va permetre completar-lo i, per tant, no es van entregar els distintius.
2007: Estudi de viabilitat per l’organització d’una 1ª Fira gastronòmica sobre la base de les identitats culturals del municipi i la conseqüent creació de llocs de treball:
De les conclusions dels estudis anteriors, destacaven que Santa Coloma té un conglomerat original i divers de cultures gastronòmiques que fins i tot, en alguns casos, havia derivat un mestissatge molt interesant. Per aquest motiu, establien que una de les millors fórmules perquè la ciutat enfortís els seu teixit econòmic i social, i generar nous llocs de treball, era mitjançant la celebració d’una Mostra Gastronòmica basada en el concepte de la diversitat i organitzada sobre el paràmetre bàsic de la qualitat. Els outputs principals van ésser:
Disseny de la 1ª Mostra Gastronòmica (tipus, continguts, organització, cost, promoció).
A l’abril-maig del 2011 es va celebrar la 5ª Edició. L’organitza ACOR i l’Agrupació de Comerç (ACI) col·labora activament, amb el Suport de l’Ajuntament de Santa Coloma.
2007-2008: Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:
L’objectiu d’aquest estudi era el d’obtenir, organitzar i redactar els continguts de la Guia Gastronòmica de la ciutat. Tanmateix es va donar suport al disseny del suport. L’output va ser:
La Guia Gastronòmica
Al finalitzar el projecte es va fer una distribució de 15.000 exemplars de la Guia.
2008: Estudi per a la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:
L’objectiu de l’estudi era el de conèixer si era viable recuperar part de l’entorn natural de Santa Coloma de Gramenet a través de la replantació de vinyes autòctones. Les conclusions principals de l’estudi assenyalaven que:
Santa Coloma de Gramenet ha tingut vinyes des del segle III a.c. fins passada la segona
meitat del segle XX. En conseqüència, es pot afirmar que la vinya és un patrimoni
inherent a la ciutat.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 20
Si no hagués estat pel “boom immobiliari”, avui Santa Coloma possiblement seria una
zona de producció vitivinícola tan fèrtil com Alella o altres indrets del voltant.
Santa Coloma ha estat un indret de vins principalment blancs.
Actualment, Santa Coloma encara conserva terrenys (dins del Parc de la Serralada de
Marina) amb unes condicions òptimes per al correu de la vinya.
Si es demostra que a Can Butinyà hi ha vinya recuperable i s’obtenen els Drets de
Plantació, la replantació es podria fer a qualsevol punt del terme municipal, sempre i
quan no estès afectat pel Pla de Protecció d’Espais Naturals de la Serralada de Marina.
No cal menysprear la possibilitat que, en cas que es replanti vinya, també se’n faci
l’elaboració i la producció del vi a la ciutat, sempre i quan es tracti de quantitats
relativament petites.
Plantar i fer el vi a Santa Coloma donaria un gir a la imatge de la ciutat, convertint-la en
un pol d’atracció no només pel món vitivinícola, sinó pel turisme en general.
Can Butinyà i Can Zam encara avui conservem en bon estat els seus antics cellers, així com les eines destinades al conreu de la vinya i els espais dedicats a la producció de vi. En conseqüència, recomanem considerar la possibilitat de recuperar aquests espais
com a museus.
2009: Estudi per la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per la creació de llocs de treball:
L’objectiu de l’estudi era el d’elaborar una proposta que permetés a Santa Coloma recuperar els terrenys de la vinya posant en valor el treball de recuperació com a base de la rehabilitació cultural i turística del municipi. Les conclusions de les comptes d’explotació assenyalaven que:
A partir de l’any 5, la recuperació de les despeses totals serien en període no superior a 3 anys i es començaria a rendibilitzar el projecte.
El 30 de Juny de 2011 es comunica, des de les instàncies responsables de l’Ajuntament que per diverses circumstàncies del context polític i econòmic no es va poder tirar endavant el projecte.
2.7. OFERTA EDUCATIVA
2.7.1. Oferta especialitzada en hostaleria i alimentació
Aquesta oferta es pot considerar com l’últim punt de l’apartat anterior (oferta de restauració),
donat que a nivell de desenvolupament de producte l’oferta de formació proporciona tres
aportacions importants: l’aportació de persones formades com a possible font d’alimentació
del mercat laboral d’hostaleria de la ciutat; les escoles amb el seu poder de captació (alumnes,
professors, assistents a jornades, assistents a seminaris, etc.), generen per si mateixes un cert
flux turístic; Les escoles, sobre tot en funció del prestigi, proporcionen notorietat. En el cas de
Santa Coloma, aquesta oferta es concreta en:
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 21
Campus de l'Alimentació de Torribera
Promogut per la Universitat de Barcelona és el resultat de l'acord entre la Diputació de
Barcelona, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la pròpia Universitat per situar en el
recinte de Torribera dins d'un terreny amb una superfície total de 34 hectàrees al costat del
parc de la Serralada de la Marina, un entorn universitari dedicat a les ciències relacionades
amb l'alimentació amb la vesant docent (amb ensenyaments de grau i màster) i amb la vesant
d'investigació, coordinada per l'Institut d'Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentosa (INSA-
UB) i amb activitats de transferència i difusió al sector productiu i a la societat en general.
En el curs 2012-2013, el campus acull 600 alumnes, professors i investigadors situats en més
de 12.000 m2 de serveis, espais i laboratoris docents, despatxos de professors i laboratoris
d'I+D.
La Universitat de Barcelona configura aquest campus com un entorn de coordinació amb altres
actors propis dedicats al sector de l'alimentació, en sentit ampli, entre els quals cal destacar el
CETT (Escola Universitària d'Hostaleria i Turisme), i s'obre a l'exterior a través de les
necessàries aliances estratègiques encaminades a recolzar les potencialitats catalanes en
aquest camp. El Campus de l'Alimentació de Torribera en el seu vessant d'alimentació i salut
està incorporat al projecte de Campus d'Excel·lència Internacional HUBc com també, per la
vinculació docent amb la Facultat de Farmàcia, amb el Campus d'Excel·lència Internacional
BKC.
El campus d’Alimentació centralitzarà el projecte documental d'ElBulli Foundation. El rector
de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, i el xef Ferran Adrià, promotor del Bulli
Foundation i doctor honoris causa per l’UB, han signat un conveni de col·laboració en el marc
del projecte Bullipedia, una iniciativa pionera al món que vol ser un referent en la informació i
documentació relacionada amb l'alimentació i la gastronomia.
L'acord inclou el compromís de l’UB de fer el seguiment acadèmic i científic d'aquesta iniciativa
(assessorament i participació) a través de la creació de la unitat UB-Bullipedia, formada pel
personal de l’UB i representants del Bulli Foundation. Aquesta unitat es situarà a l'edifici de la
Masia del campus de l'Alimentació de Torribera.
L’UB aportarà el coordinador de l'Equip Responsable de Continguts i Gestió, així com l'espai
per situar l’UB-Bullipedia i el suport necessari de l'administració del campus per desenvolupar
el projecte. L'equip acadèmic comptarà amb experts externs a l’UB que col·laboraran en el
projecte. La Bullipedia consisteix a crear un fons documental digital en el qual s'inclourà tot el
coneixement culinari generat en El Bulli i els resultats de la incorporació de nous productes
creatius procedents de la cuina internacional. Igualment, la Bullipedia és també una
plataforma de debat per compartir idees sobre la funció creativa en gastronomia sense oblidar
aspectes de nutrició humana, dietètica i seguretat alimentària.
El conveni se signa amb una durada inicial de tres anys amb la voluntat de convertir-se en un
referent mundial de l'actual ciència gastronòmica catalana i internacional.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 22
2.7.2. Altra oferta educativa sinèrgica amb el turisme.
Escola Oficial d’Idiomes
L'Escola Oficial d'Idiomes de Santa Coloma va iniciar les seves activitats l’any 1999. Depèn del
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i és part de la xarxa de les EOI de tot
l’Estat espanyol. S’hi cursen ensenyaments reglats de règim especial d’alemany, anglès,
francès i català.
2.8. RECURSOS I PRODUCTES
Tota activitat turística es sosté sobre un o diversos recursos i els productes. S'entén per recurs
turístic tot element natural, tota activitat humana o qualsevol producte de l'activitat humana
que, pel seu potencial d'atracció pot motivar un desplaçament.
Existeixen diverses definicions de producte turístic:
Conjunt d'atractius, equipaments, serveis, infraestructures i organitzacions que satisfan una necessitat o desig dels consumidors turístics” (Middleton: 1988:59).
Miguel Angel Acerenza, ho defineix de la següent manera: “Des del punt de vista conceptual, el producte turístic no és més que un conjunt de prestacions, materials i immaterials, que s'ofereixen amb el propòsit de satisfer els desitjos o les expectatives del turista.
És en realitat, un producte compost que pot ser analitzat en funció dels components bàsics que ho integren: atractius, facilitats i accés.” (Acerenza M, 1993:23).
Per Roberto Boullon, el producte turístic es distingeix de la resta pel fet que la producció i el consum es donen en simultani en temps i espai (procés de servucció) [4]. (Boullon, 2004:14). D'aquesta manera, per Boullon, el producte turístic és un bé tangible encara que no és plausible d'emmagatzemar.
I finalment, "Els individus satisfan les seves necessitats i desitjos amb productes. Un producte és qualsevol cosa que es pot oferir per satisfer una necessitat o un desig ... el concepte de producte no es limita a objectes físics ... en sentit més ampli, els productes inclouen també les experiències, persones, llocs, organització, informació i idees " (Kotler P, 2004:7).
A l’hora de plantejar estratègies turístiques, els recursos no s'han de valorar per si mateixos,
sinó per la idoneïtat del procés de consum del mateix per part d’una determinada demanda.
Un recurs valuós en si mateix, pot tenir un difícil ús turístic si per al seu consum es requereixen
altres elements que no existeixen o són deficitaris.
Així, s’acostuma a treballar amb el concepte de “valor de consum”, i que no és més que la
determinació de la capacitat que té el recurs de comptar amb una demanda de manera més o
menys continuada. Com més gran sigui la capacitat o potencialitat de generar consum que té
un recurs (és a dir, quanta major demanda atreu, o major potencial té), més alt és el “valor de
consum”.
Els recursos del municipi tenen certa capacitat per estructurar producte turístic, però podria
ser fàcilment potenciat si a més a més dels recursos propis, es consideren els que es troben en
els municipis propers.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 23
En relació als productes a Santa Coloma cal destacar que gairebé no s'han trobat
estructuracions fora del gastronòmic que ja fa uns anys que es realitza un intens esforç per
dotar al municipi d’un producte turístic basat en la gastronomia, i l’estructuració de rutes
culturals autoguiades i de medi natural11 i cap oferta altre de producte fora dels que realitza
l’Hotel Ibis en els principals canals de comercialització via Internet.
2.8.1. Els recursos naturals
Els espais naturals de Santa Coloma de Gramenet estan conformats per dos grans recursos: La
Serralada de Marina i el Riu Besòs
Aquests espais naturals, juntament amb els espais periurbans o zones de contacte entre la
muntanya i la ciutat, avui representen un 28.5% de la superfície total del terme municipal.
Pel que fa a la Serralada de Marina, en el seu conjunt, representa una mostra dels espais
naturals propis de les serres litorals mediterrànies amb domini de l’alzinar litoral i la sureda.
Actualment conserva punts de notable interès, com la zona boscosa propera al torrent de
l’alzina. A l’any 1996 es va crear el Consorci de la Serralada de Marina amb l’objectiu de
protegir l’espai. La proximitat a un nucli urbà altament densificat, fa que aquest ecosistema
pateixi la pressió humana en forma d’usos incontrolats del territori, generació d’incendis i
pèrdua de diversitat.
L’any 1999 s’elabora l’Auditoria Ambiental Municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’inicia el
procés de desenvolupament de l’Agenda Local 21. El Pla d'Acció s'estructura al voltant de 10
Línies Estratègiques d'actuació o objectius de sostenibilitat. Per aconseguir els objectius de
cada línia estratègica es defineixen les accions i actuacions concretes necessàries definint per a
cada acció el grau de prioritat, els responsables per dur a terme, la programació en el temps,
els pressupostos necessaris, les fonts de finançament, i els indicadors que permetin avaluar
l'assoliment dels objectius. En el context d’aquesta agenda es troba l’estratègia 5 (Preservar i
potenciar els espais Naturals del Municipi).
Fruit d’aquesta sensibilitat i planificació, en els últims anys, a Santa Coloma de Gramenet,
s'està portant a terme una actuació important de regeneració del tram urbà i natural de la
ciutat. La construcció del parc de Can Zam i la recuperació dels marges del riu Besòs per a usos
ciutadans configuren una de les majors extensions de zona verda de l'Àrea Metropolitana. En
aquest sentit, destaca el nou parc forestal periurbà de La Bastida que, amb 85.460 metres
quadrats d’espai natural consolidat, connecta aquesta part de la ciutat amb Torribera i amb el
parc de la Serralada de Marina.
A l’edició de l’any 2006 del Concurs de Bones Pràctiques per una ciutat sostenible liderat per
Nacions Unides dins el programa Hàbitat, Santa Coloma de Gramenet va rebre la menció
GOOD en 1998 i la menció BEST els anys 2002 i 2006 pel Programa de Restauració d’Àrees
Periurbanes. També va rebre la menció GOOD pel Parc Fluvial del Besòs els anys 2000 i 2006
per les actuacions sostenibles desenvolupades.
11
Fonamentalment la xarxa de camins i senders de la Serralada de Marina
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 24
A l’any 2001 es va aprovar el Pla Especial de Protecció de la Serralada de Marina. El Pla
estableix l’àmbit de protecció del Parc Serralada de Marina, la seva zonificació i la definició
d’usos. Aquest Pla està gestionat pel Consorci de la Serralada de Marina i Santa Coloma com a
membre té una participació activa en les preses de decisions.
Des de la ciutat es duen a terme activitats pel foment d’un ús sostenible del parc, entre les que
destaquen:
Campanyes d’educació i sensibilització ambiental
Treballs de manteniment del parc
Treballs de reforestació
Campanyes de prevenció i control d’incendis
També es va definir, d’acord amb les entitats ciutadanes, una zona més àmplia de protecció
que inclou espais com el torrent de can Calvet, els terrenys de la Bastida i de Torribera.
Aquests espais de transició entre la muntanya i la ciutat es gestionen sota paràmetres i criteris
especificats en el Programa de Restauració d’àrees Periurbanes del municipi.
La pròpia evolució del programa i la creació del Parc de la Serralada de Marina l’any 2002 va
obrir la porta a un nou marc d’actuació en el que es van incorporar nous objectius al Programa:
la consolidació de les infraestructures del parc: miradors, berenadors i fonts, la senyalització
de camins, la creació de recorreguts i itineraris pedagògics i la creació de nous equipaments
propis.
Des d’aquest programa s’ha aconseguit millorar la transició entre la muntanya i la ciutat, s’han
reforestat terrenys degradats propers a la ciutat i preservat i millorat els habitats, s’ha avançat
en la prevenció d’incendis forestals i fomentat l’ús de la muntanya, s’han format laboralment
joves del municipi i fet actuacions d’educació ambiental i s’han creat plataformes de
participació del teixit associatiu de la ciutat i dels veïns per a la pressa de decisions en matèria
ambiental.
El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del
riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani.
Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més importants de la regió
metropolitana de Barcelona, sobretot si es té present la seva ubicació formant part del continu
urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i
Reixac.
Aquesta millora de la conca del riu Besòs era un requisit imprescindible a partir del qual l'any
1995 els ajuntaments de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de
Gramenet van signar un conveni de col·laboració per tal d'actuar d'una forma conjunta en la
zona final del riu, amb l'objectiu de la seva recuperació mediambiental. Al conveni de
cooperació intermunicipal, s'hi va afegir l'any següent el Consorci per a la Defensa de la Conca
del riu Besòs.
Amb l'impuls dels ajuntaments i el consorci, i la subvenció d'un 80% del cost del projecte
mitjançant fons de cohesió de la Unió Europea, va executar-se el projecte de "Recuperació
mediambiental del tram final del riu Besòs".
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 25
Els seus objectius bàsics eren:
Millora de la qualitat ambiental i paisatgística.
Millora de l'efluent de l'estació depuradora de Montcada i Reixac, mitjançant la
implantació a la llera d'un tractament terciari basat en la generació de zones humides.
Millora de la capacitat hidràulica del riu.
Aprofitament controlat de determinades zones de la llera del riu per al lleure de la
ciutadania.
Fruit dels treballs, actualment es detecten tres zones diferenciades:
Zones humides. Al llarg dels primers 3 quilòmetres i escaig del Parc, des del Pont de
Montcada al municipi de Montcada i Reixac, fins al Pont de la Pota Nord del municipi
de Santa Coloma de Gramenet, es troba envoltat de zones de prat fluvial, platges, illes,
meandres i de 60 parcel·les de zones humides.
Zona d'ús públic. A la següent zona del Parc Fluvial del Besòs, des del Pont de la Pota
Nord de Santa Coloma de Gramenet fins al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs,
uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós marges està formada
majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, i és accessible pels usuaris mitjançant
rampes i escales d'accés. Des d'aquests accessos primer s'arriba a una franja asfaltada
per permetre el pas de bicicletes i persones, així com vehicles de serveis, i abans
d'arribar al curs hídric hi ha una àmplia franja de gespa trepitjable.
La desembocadura. La darrera zona del Parc és la desembocadura, un espai estratègic
pel seu interès ecològic i paisatgístic que abasta els darrers centenars de metres del
riu.
La Diputació de Barcelona té encomanada la gestió12 d'aquest Parc Fluvial del Besòs, que duu a
terme mitjançant l'equip de l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Espais Naturals.
Aquesta gestió inclou vetllar pel compliment de les normes d'ús amb el suport del servei de
control de l'ús públic i el manteniment integral de l'espai i de les seves instal·lacions en tot el
seu àmbit.
Santa Coloma disposa d’un centre d'educació ambiental, Ecometropoli. Es tracta d’un espai
dedicat a compartir coneixements i a fomentar els valors de cura de la natura i de la
sostenibilitat urbana. Es troba ubicat al Pavelló Montserrat del Recinte Torribera, amb un espai
cobert de més de 1000 m2. Té com a objectius la protecció de la biodiversitat de la serralada
de Marina i el foment del coneixement del desenvolupament sostenible. El centre ofereix
tallers adreçats als centres escolars, activitats de cap de setmana per a les famílies i és la seu
de l’Espai de Recerca Joan Vicente, un fons de materials paleontològics i bibliogràfics. A més,
acull una exposició permanent —“Bosc”—, que explica els ecosistemes del parc de la serralada
de Marina, del parc fluvial del Besòs i de la ciutat.
12 La Diputació de Barcelona gestiona diversos espais PEIN que disposen d’un pla especial de protecció: Parc del Castell de
Montesquiu, Parc del Montnegre i el Corredor i Parc del Garraf de forma directa, i Parc de Collserola, Espai Natural de les
Guilleries-Savassona, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc de la Serralada Litoral, Parc d'Olèrdola, Parc del Foix i el propi Parc de la
Serralada de Marina, a través de forma consorciada amb els ajuntaments.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 26
Vinculat al centre, el recinte també incorpora un parc mobilitat sostenible i educació viària
amb activitats i tallers per tots els nens i nenes de la ciutat.
2.8.2. Els Recursos Culturals
El municipi disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni (PE-158), aprovat per la
Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 18 de Juny de 2009, que recull un total 99
elements amb alguna forma de protecció. Inclou totes les edificacions, elements naturals o
construïts i ambients urbans considerats d’interès cultural, històric o artístic, tant en sòl urbà
com no urbà.
Els elements protegits s’han classificat en:
Edificis i/o elements del Catàleg (EC): són elements, edificis o agrupacions d'edificis
d'interès històric, arquitectònic o tradicional. A Santa Coloma hi ha catalogats 57 béns.
Ambients urbans (A): són elements d'interès històric-urbanístic i/o ambiental que per
la seva tipologia, homogeneïtat en la formalització de les façanes i coherència amb el
context, es volen preservar per a la permanència de la imatge de la ciutat tradicional. A
Santa Coloma hi ha catalogats 3 ambients.
Zones arqueològiques (ZA): són zones d'interès arqueològic, paleontològic o geològic
detectades al terme municipal. A Santa Coloma hi ha catalogades 13 zones (2
sistemàtiques i 11 preventives).
Edificis oi/o elements de l’Inventari (EI): són elements, edificis o agrupacions d'edificis
d'interès històric o arquitectònic secundari que convé preservar, en certa mesura, pel
seu valor testimonial. A Santa Coloma hi ha catalogats 26 béns.
Pràcticament el 56% dels elements inventariats són Edificis Catalogats (EC).
Elements Inventariats per tipologies (%) Elements Inventariats per tipologies (absoluts)
Font: PE-158-Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
L’inventari sencer es recull a l’Annex 3 - Relació d’edificis i elements catalogats pel pla especial
de protecció del patrimoni (PE-158)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 27
De la informació facilitada pels interlocutors, les entrevistes als agents i la identificació secundària i primària realitzada, destaquen alguns elements del patrimoni com a més rellevants:
El Museu de la Torre Balldovina
Disposa de diverses col·leccions que formen el seu fons. Hi destaca una col·lecció considerable
sobre el món iber lligada al poblat del Puig Castellar. Una part important de la seva activitat
està dedicada al món educatiu, amb la finalitat d’acostar el patrimoni als escolars. El Museu
organitza actes i activitats de formació i de divulgació del propi Museu i sobre Santa Coloma.
Programa durant l’any exposicions, presentacions, visites, cursos, conferències, etc. adreçades
a diferents públics, per arribar a un ventall més ampli de la població.
Entre les activitats es troben:
Exposicions. El Museu ofereix durant tot l’any exposicions lligades als continguts del
Museu (història, arqueologia, natura, arts plàstiques, etc.) i sobre Santa Coloma. En
aquest sentit té permanentment l’exposició de referència. Paral·lelament organitza
exposicions temporals amb la finalitat de completar l'exposició de referència, ampliant
i aprofundint temes que allà es tracten, i també acull exposicions que són de
temàtiques lligades als continguts del Museu o aquelles que segueixen la política de
difusió de les arts plàstiques a nivell local.
Visites Guiades: El Museu té un servei de visites guiades durant tot l’any per donar a
conèixer el patrimoni de Santa Coloma de Gramenet i aprendre a través del contacte
directe amb els testimonis que s’han conservat del seu passat. En algunes ocasions
aquestes visites guiades són gratuïtes i obertes a tothom. És el cas de les
inauguracions, exposicions de gran interès, activitats que organitza únicament el
Museu o juntament amb altres institucions, com la Festa Ibera, el Dia Internacional
dels Museus, el Cap de Setmana Ibèric, les Jornades Europees del Patrimoni de
Catalunya, la Setmana de la Ciència, etc. El Museu també ofereix de manera
permanent visites guiades i itineraris guiats per la ciutat adreçats a grups organitzats
(mínim 20 persones) al llarg de tot l’any excepte a l’agost. En aquest cas cal fer-ne
reserva prèvia i es poden combinar dues o més activitats alhora.
Sortides culturals: Aquestes sortides estan programades per al 2012 fora del municipi
(Barcelona, Cardona i Sant Cugat).
Itineraris per la ciutat amb audioguia: Els 3 itineraris es proposa fer-los amb una
audioguia que ofereix tota la informació àudio i visual necessària per conèixer amb
detall els diferents elements del patrimoni de Santa Coloma de Gramenet que es
visiten, i estan adreçats a la població local i als visitants i turistes. Aquest servei és
gratuït i els dispositius s’han de recollir i retornar al Museu Torre Balldovina (cal deixar
en dipòsit un document que acrediti la identitat). Les audioguies estan disponibles en
català i en castellà. De cara a facilitar-ne l’ús, juntament amb el dispositiu es donen
unes petites instruccions pel seu funcionament.
- SANTA COLOMA CENTRE: Antic Safareig - Mas Fonollar - Can Selva - Can Sisteré -
Ajuntament - Can Roig i Torres i cases annexes - Església Major i Casa Rectoral -
Ambient i cases del passeig de Mossèn Jaume Gordi.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 28
- SANTA COLOMA SUD: Mercat de Sagarra - Casa del Nins - Can Mariner - Torre
Balldovina i Molí d'en Ribé - Can Peixauet - Antic Hospital de l'Esperit Sant .
- SANTA COLOMA NORD: Masia de Can Zam - Can Sucre (Can Franquesa) - Cementiri
Nou - Poblat ibèric Puig Castellar - Cova d'en Genís - Recinte Torribera - Torre
Pallaresa.
Jornades Europees del Patrimoni: Durant 3 dies (28, 29 i 30 de setembre de 2012), 200
municipis de tot Catalunya ofereixen més de 360 activitats de tot tipus. Diferents
formes d’apropar-se a la riquesa patrimonial de Catalunya i descobrir llocs històrics,
arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni industrial o museus, entre
moltes altres possibilitats. El museu participa en aquestes Jornades.
Cap de Setmana Ibèric. Enguany el museu participa en el 12è Cap de Setmana Ibèric a
Santa Coloma de Gramenet. Aquest cap de setmana és una Jornada de portes obertes
als jaciments que formen part de la Ruta dels Ibers, amb activitats gratuïtes per a totes
les edats, enguany sota el lema "Rituals de vida, rituals de mort".
El passatge insòlit, és un festival dedicat a LES ARTS DEL FIRAIRE que se celebra un cap
de setmana (27 i 28 d'octubre de 2012) als jardins de la Torre Balldovina.
El Teatre Josep Maria de Sagarra
El Teatre és el centre dinamitzador de les arts escèniques a Santa Coloma. A part de la
programació professional (teatre, musica i dansa), també es el punt de trobada de les entitats,
centres educatius i col·lectius de la ciutat que presenten les seves creacions. Ofereix una
programació estable de qualitat i diversos cicles sectorials com l’infantil o Escena Santa
Coloma.
Disposa de la targeta Sagarra Club, que ha permès fidelitzar espectadors i espectadores
durant tota la temporada i que continuarà vigent en la nova programació (2013).
Església Major
Es va construir entre els anys 1912 i 1915, a l'eixample de Santa Coloma, que va substituir com
a parroquial l'antic temple barroc situat a l'actual emplaçament de l'església de Sant Josep
Oriol i que va ser destruït el 1936. És un edifici neogòtic d'una sola nau, amb absis poligonal i
capelles laterals.
La Rectoria.
Al mateix temps que l'església (1912-15) va ser construït al seu costat l'edifici de la rectoria,
una de les mostres més interessants de l'arquitectura modernista de Santa Coloma. En aquesta
obra, d'arrel historicista, es detecta la intervenció de Francesc Berenguer Mestres, deixeble i
col·laborador de Gaudí.
L’església de Sant Josep Oriol
Ocupa el mateix emplaçament de la primitiva esglesiola romànica del segle XI, substituïda el
1761 per un nou temple barroc, que va ser destruït el 1936. De l'edifici actual, l'element més
remarcable és el presbiteri, decorat per l'artista Grau Garriga, i que està presidit per un tapís
de cotó en forma d'anyell esquixat, que simbolitza Jesucrist.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 29
Molí d'en Ribé.
La plaça de Pau Casals comprèn un ampli conjunt històric arquitectònic en el qual hi ha la Torre
Balldovina i les restes arqueològiques del Molí d’en Ribé, d’època medieval i moderna.
El jaciment del Puig Castellar
Es troba al cim d’un turó del parc de la serralada de Marina. El poblat és un assentament d’uns
5.000 m2 situat en un punt geogràficament estratègic. Data dels segles V-IV aC a l’inici del segle
II aC, moment en què és abandonat a causa de la Segona Guerra Púnica. S’hi distingeixen dos
tipus d’espais: habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat. Al voltant del
Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a
l’agricultura i que depenien del poblat.
La Torre Pallaresa,
Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) té uns orígens que es remunten a l'Edat Mitjana
o, segons alguns autors, a l'època romana. A les darreries del segle XIV va passar dels
Carcereny als Pallarès, fet pel qual li prové el nom, fins que el 1520, Elisenda, vídua de Jaume
Pallarès, la va vendre al llinatge dels Cardona. Durant el tercer decenni d'aquell segle, Joan de
Cardona va emprendre la transformació del vell casal, en el qual va morir l'any 1546, poc
després d'haver estat nomenat bisbe de Barcelona. La reforma de l'edifici va mantenir la
planta gòtica, hi va afegir dues torres laterals d'alçada desigual, i una galeria de solana amb
arcs rebaixats al cos central. A la planta de la torre més baixa hi ha la capella.
Masia Torribera
Prop de la Torre Pallaresa, hi ha l'antiga masia de Torribera, documentada des del segle XV,
coneguda també amb el nom de Can Setantí. Els terrenys van ser adquirits el 1916 per la
Diputació de Barcelona per ubicar-hi un conjunt d'edificis destinats a sanatori mental. El
projecte, inscrit dins els valors conceptuals i estètics del noucentisme, data de 1917. El conjunt
està format per cinc pavellons aïllats que, juntament amb la porteria, i la casa del director,
formen un espai urbanístic de ciutat-jardí. L'antiga masia està situada en un dels extrems del
recinte. Hi ha també una capella neoromànica, amb un campanar poligonal.
Can Roig i Torres
Rafael Roig i Torres fou un dels integrants importants de la colònia estiuenca a Santa Coloma
de Gramenet, des dels primers anys de 1900 a 1915. L’any 1906 inicià la construcció d’una
torre d’estil anglès. Els arquitectes es van inspirar en les torres noucentistes de més enllà dels
Pirineus. És per això, que el seu estil de construcció és força desconegut.
Actualment és la seu de l’Auditori de Santa Coloma i de l’Escola de Música.
Mas Fonollar
Construït amb anterioritat a l'any 1386, va ser el centre d'una gran heretat agrícola. L'edifici
actual és fruit d'una reforma dels segles XVII o XVIII i de la seva rehabilitació, el 1982.
Actualment és propietat municipal.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 30
La Torre de les Àligues (Vil·la Esperança)
Va ser construïda cap als anys vint al sector d'eixample urbà articulat a l'entorn de l'església
Major. Es tracta d'un sumptuós edifici residencial aïllat, amb jardí, format per diversos cossos
de diferent alçària dins un estil que barreja elements d'arrel noucentista amb detalls
d'inspiració neomedieval.
La Ruta dels Ibers
És un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té
per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics de Catalunya, així com els pobles
que els habitaven. La Ruta dels Ibers està formada per 17 jaciments ibèrics musealitzats,
estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles.
Un d’aquests itineraris (Laietans) és el que creua la serralada de Marina fins a arribar al
jaciment del Puig de Castellar.
Catalunya, compta amb el reconeixement del Consell d’Europa pels itineraris culturals dels
Camins de Sant Jaume, les Rutes Europees de la Seda i el Tèxtil, la Ruta de l’Hàbitat Rural als
Pirineus, la Ruta del Ferro als Pirineus, les Rutes de l’Olivera i la Ruta dels Fenicis. Pel que fa al
reconeixement de la UNESCO per les rutes del diàleg intercultural, cal esmentar les Rutes de la
Seda, les Rutes de l’Olivera i la Ruta de l’Esclau.
Entre les Rutes Històriques lineals es troben el Sender de la Via Augusta, el Camí dels Monjos,
la Ruta del Romànic de la Vall de Boí, la Ruta dels Castells, el Camí dels Bons Homes o Ruta dels
Càtars, La Ruta del Cister, La Ruta Remença, la Ruta de la Pau - Ruta pels espais de la batalla de
l'Ebre i les Rutes de Salamina.
En el grup de les Xarxes Temàtiques es troben la Ruta de l’Art Rupestre, la Ruta dels Ibers, la
Ruta del Temple, Temps de Monestirs, la Ruta 1714, la Xarxa de Municipis Indians, la Ruta
Europea del Modernisme: Ruta del Modernisme de Barcelona i Rutes Modernistes prop de
Barcelona, la Ruta del Paper, la Ruta de la Mineria, la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya
(XATIC).
Centres Culturals
Les activitats culturals es mouen principalment al voltant del propi Museu Balldovina i els
centres culturals: El Centre de Tradicions Popular Joan Pairó; El teatre Municipal i l’Auditori;
Centre Cultural Can Sisteré; i les biblioteques.
Entre les biblioteques destaca la biblioteca Singuerlin. Aquest centre posseeix un fons de
32.000 documents, dels quals 9.000 són audiovisuals, 150 títols de revistes, 9 diaris, un espai
destinat a la informació local. Una de les seves particularitats és el fons especial de cinema
d'autor i cinema documental. Compta amb una sala de cinema amb capacitat per 250 persones
per realitzar cinefòrums i diferents actes dirigits a la ciutadania. Disposa d'una zona wi-fi per
connectar-se a les xarxes informàtiques sense cables mitjançant ordinadors portàtils. També
disposa d'una sala multimèdia per a la realització de tallers d'iniciació a les noves tecnologies i
suport actiu a la formació i a l'autoformació en llengües estrangeres.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 31
Altres recursos culturals
Complex de Cinema City, situat a l'Edifici La Pallaresa. El Centre de cultura i oci Cinema City, es
contemplava inicialment com un espai d’entreteniment sociocultural, animació, festes
d’aniversaris, convencions, congressos, conferències, workshops, accions de formació i
divulgació, reunions professionals, llançaments de productes, cicles i cinema en general.
Cinema City Santa Coloma ofereix 14 sales de cinema dotades amb la més avançada tecnologia
en projecció, so digital i 3D.
EXPOCOLOMA. Aquesta fira multisectorial que arribava aquest 2012 a la seva 24a. edició i que
no s’ha celebrat per manca de finançament. L’Ajuntament va aportar l’any passat entre
l’Expocoloma i la Mostra Gastronòmica –que també es deixarà de celebrar aquest any- un total
de 65.000 euros.
Tot i això, sembla que la voluntat de l’Ajuntament i dels comerciants és que tant l’Expocoloma
i la Mostra tinguin continuïtat i es puguin celebrar l’any vinent. L’Expocoloma del futur podria
ser de dimensions més petites i més sectorial. No es descarta que a partir d’ara les dues fires
puguin unir-se en una. Amb una xifra de visitants del voltant de 250.000 era una de les fires
més importants d’arreu de Catalunya de les seves característiques. És destacable la
combinació de les activitats d’oci i esbarjo amb les comercials, i alhora les col·laboracions dels
mitjans de comunicació, ràdio, Tv’s (el Periódico de Catalunya, RTT, Onda rambla....). Hi
participaven, com a expositors agrupats per sectors, totes les activitats econòmiques locals i
comarcals.
La Fira de Sant Ponç és un certament monogràfic, gestionat per l’empresa municipal
Grameimpuls que té un caràcter anual. La fira integra l’oferta més tradicional amb les
aportacions dels nouvinguts, essent recolzat aquest aparador per la participació de llibreries
que han preparat catàlegs apropiats per l’ocasió. En aquest esdeveniment tenen cabuda tots
aquells comerços dedicats a la venda i fabricació de productes naturals i d’elaboració
artesanal, ja siguin alimentaris o de jardineria.
El Festival Internacional de Cinema de Drets Humans de Santa Coloma es celebra a la Biblioteca
Singuerlin: La finalitat del Festival és la de promoure un fòrum de reflexió i debat que porti a
primer pla la qüestió dels drets humans al món, a través de la representació artística
continguda en la realització de films i vídeos de producció independent. En aquest sentit, es
concedeix ampli espai al cinema polític, la promoció dels drets individuals i les llibertats
democràtiques, així com a la tolerància i al respecte dels drets de les minories. Així mateix, es
presta molta atenció als drets socials al treball, a condicions de vida digna i a tots els esforços
adreçats a la recomposició de la solidaritat. En el marc de l'esdeveniment es realitzen debats,
taules rodones, projeccions especials i trobades entre el públic i els autors amb la participació
d'especialistes, personalitats i organitzacions populars.
Nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats culturals
Excloent els usuaris de les biblioteques, el nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les
activitats (incloent la festa major d’estiu) en el museu Balldovina i els Centre Culturals de la
ciutat va superar, l’any 2011, els 570.000 participants:
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 32
Nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats en el museu Balldovina i els
centres culturals
Font: Elaboració pròpia en base a la informació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Les principals dades d’aquests centres en els quatre ultimes anys, es recullen a continuació:
Activitats i usos del Museu i Arxiu Històric Torre Balldovina, 2008-2011
Concepte 2008 2009 2010 2011
Nombre total d'usos Torre Balldovina i Patrimoni
32.802 29.885 29.115 29.262
Nombre de visites d'exposicions 5.713 5.838 7.934 8.746
Nombre d'usos de tallers 10.616 8.672 7.414 7.217
Nombre d'usos visites guiades al patrimoni
6.298 4.369 2.693 2.542
Nombre d'assistents als actes 10.358 11.393 11.046 10.715
Nombre de consultes al Fons 24 38 28 42
Nombre d'actes 130 157 313 120
Nombre d'usos d'escolars (inclosos en apartats anteriors)
16.930 13.605 12.786 12.576
Activitats i usos del centre de Tradicions Popular Joan Pairó, 2008-2011
Concepte 2008 2009 2010 2011
Nombre d'activitats realitzades cicle festiu
150 142 147 140
Nombre d'activitats relacionades amb les tradicions populars
58 62 61 60
Nombre d'entitats usuàries del CTPC 10 10 10 10
Nombre d'activitats en col·laboració amb entitats
87 84 86 83
Nombre d'assistents activitats cicle festiu (inclou festa major d'estiu)
387.000 390.000 388.000 382.000
Nombre d'assistents a la Festa Major d'Estiu
110.500 180.000 185.000 179.000
Activitats i usos del Teatre municipal i de l'Auditori, 2008-2011
Concepte 2008 2009 2010 2011
Nombre d’utilització (actes) del Teatre Tancat Tancat 87 110
Nombre d'utilitzacions (actes) de l'Auditori
225 220 22 35
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 33
Activitats i usos del Teatre municipal i de l'Auditori, 2008-2011
Nombre d'espectacles teatre, música, dansa i cine
150 155 55 116
Nombre d'estrenes produccions locals 5 5 3 21
Nombre de produccions professionals 2 3 20 38
Nombre total d'assistents al Teatre municipal
Tancat Tancat 23.570 24.750
Nombre total d’assistents a l'Auditori 30.250 31.000 6.500 3.482
Nombre d'espectadors (teatre, teatre inf., teatre escolar, música, cinema, dansa)
22.150 22.000 5.500 16.382
Nombre d'espectadors, cessió a entitats
14.300 15.000 1.000 11.850
Activitats i usos de les biblioteques, 2008-2011
Concepte 2008 2009 2010 2011
Nombre de visites de la Biblioteca Central
203.417 226.697 257.669 194.215
Nombre de visites de la Biblioteca Singuerlín
3.129 Tancada 65.784 99.984
Nombre de visites de la Biblioteca Can Peixauet
121.713 136.043 125.466 128.086
Nombre total d'usos de préstec 72.314 71.606 no es recull
no es recull
Nombre total de documents prestats 228.910 224.714 220.765 211.286
Nombre total d'usos d'Internet 34.131 36.714 28.295 47.455
Nombre d'usuaris amb Carnet de biblioteca
45.111 44.358 49.223 49.733
Font: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
2.8.3. L’esport a Santa Coloma de Gramenet
A Santa Coloma s’han identificat 43 entitats esportives:
ENTITATS ESPORTIVES Associació Esporiva Escolar Fuster
Club de Baile Deportivo San-Ba Club Petanca Can Calvet Club Ornitològic Santa Coloma
Catalunya Sevens Rugby Associació
Club de Voleibol Santa Coloma Gimnàstica Artística Santa Coloma
Sociedad Pajaril La Remesa
Centre Excursionista Puig Castellar
Fútbol Sala Ràpid Santa Coloma Grup de Velers RC Ikarus Club Fútbol Sala La Unión Las Palmas P.Ortega
Club d'Atletisme Iniciatives Esportives de Santa Coloma
Peña Bética Peña Centenario Atletico Club de Bilbao
Club Fútbol Sala Sagarra
Club de Fútbol Imperio Associació Esportiva Escolar IES Puig Castellar
Prodivers Ocean Club Esportiu
Club Patí Gramenet
Fútbol Sala Colomense Associació Esportiva Serra de Marina
Societat Ocellaire Singuerlín FutbolNet Santa Coloma (Fundació Futbol Club Barcelona)
Penya Barcelonista Gol 3000 Associació Natació Gramenet Unió Colomenca d' atletisme
Gramenet bàsquet Club
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 34
ENTITATS ESPORTIVES
Penya Barcelonista Johan CD Arrabal - Calaf de Gramenet Associació d' Història del Basquet Colomenc
Pelotari Club Santa Coloma
Amics del Ball Club Petanca Santa Coloma Bàsquet Draft Gramenet UDA Gramenet
Asociación Deportiva Marín Club de Fútbol Singuerlín Club Ciclista Colomenc Sociedad Pajaril La Colomense de Santa Coloma de Gramenet
Associació Esportiva Escolar IES La Bastida
Club de Petanca Guinardera Club de Bàsquet Santa Coloma
Font: Elaboració pròpia en base a la pàgina web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Tanmateix s’ha identificat a L’Associació Esport i Salut Santa Coloma. Entitat sense ànim de
lucre que té per objectiu el desenvolupament, la promoció i la pràctica continuada de
l’activitat física i esportiva. “L’Esport per a Tothom”, es com encapçalen la filosofia esportiva
amb la finalitat de crear uns hàbits de salut, sense mirar els resultats competitius.
Actualment, Esport i Salut mou un col·lectiu aproximat de 2.000 persones, en diferent àrees
d’actuació: activitats per a la gent gran; activitats de gimnàstica i ioga; activitats d’educació
física de base i iniciació esportiva en centres d’ensenyament infantil i primària (CEIP) i col·legis
privats, activitats esportives en centres d´ensenyament secundari obligatori (ESO); programa
de gimnàstica de manteniment, aeròbic, ioga i tai-txí per a adults a partir dels 16 anys;
programació d’esdeveniments puntuals i festivals esportius; i gestió i serveis d’ instal·lacions
esportives.
Així mateix, s’han identificat 9 instal·lacions esportives: Centre esportiu del Raval; Complex
esportiu de Can Zam; Centre esportiu municipal Rambla del Fondo; Complex esportiu
Torribera; Nou Camp Municipal de Futbol; Pavelló poliesportiu del Raval; Pavelló poliesportiu
Joan del Moral; Pavelló poliesportiu La Bastida; Pavelló poliesportiu Nou.
En relació als esports, Santa Coloma disposa d’un recurs notable (catalogat com a classe A pel
Pla de Màrqueting de la província de Barcelona), que és la Competició Regular de Futbol Sala
Divisió d’Honor. Per altra banda, en menor mesura però també rellevant, es troba la
Competició Regular de Futbol 2ª Divisió B.
A Santa Coloma de Gramenet, s’organitza el Cros Antoni Amorós. El club Unió Colomenca
d’Atletisme amb l’autorització de la Federació Catalana d’Atletisme, el patrocini de
l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la col·laboració de l’Institut Municipal d’Esports
(IME), va organitzar el 2011 el XL Cros Antoni Amorós (Gran Premi La Caixa. XXIX Gran Premi
Internacional Cerveses Damm) que es celebra al circuit del parc de Can Zam. Aquesta cursa es
celebra anualment.
Tanmateix, es celebra la Pujada a les Dues Pedres (el 2012 es celebra la XXI edició), "Memorial
Josep Llorca", una cursa de muntanya no competitiva que es desenvolupa en dos circuits: un
de 5 quilòmetres per a gent no iniciada, i un altre, de 10,5 quilòmetres per a practicants
habituals. L’entitat organitzadora és la Unió Colomenca d'Atletisme (UCA) amb el suport de
l'Ajuntament. La sortida i l’arribada estaran al parc forestal de la Bastida.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 35
Santa Coloma de Gramenet, celebra una intensa jornada solidària i esportiva, la “Cursa per la
vida”. La novena Cursa Popular “Córrer per una causa justa”, va conformar aquest 2012 l’acte
central de la Jornada de Sensibilització Social contra el Càncer. Aquesta cursa popular amb
1980 inscripcions va significar, independentment de la seva vessant esportiva, un reclam per
donar a conèixer a la societat la naturalesa i la problemàtica d’aquesta malaltia.
Totes les donacions econòmiques es destinen, per mitjà de l’Associació Espanyola Contra el
Càncer, al treball per aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen
aquesta malaltia i potenciar la seva investigació.
Per altra banda, la Diputació de Barcelona organitza anualment mitjançant el treball coordinat
de les àrees d'Esports i d'Espais Naturals dels Ajuntaments participants, entre ells el de Santa
Coloma, la col·laboració del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs i la direcció tècnica
de la Federació Catalana de Ciclisme, la Bicicletada popular per la llera del riu Besòs. El seu
objectiu és fomentar la pràctica de l'esport en un espai natural atractiu i de qualitat i amb
l'aigua com a protagonista.
2.8.4. L’inventari de productes turístics de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
L’Ajuntament ha proporcionat un Inventari de Productes Turístics que registre un total de 55
productes (recursos i productes), on els de Gastronomia i Vins dominen l’escenari amb el 43%
dels productes (cal assenyalar que el 95,5% d’aquests productes són restaurants), seguits de
lluny pels de Cultura i Arquitectura i Patrimoni (amb un 14,5% i un 12,7% del total
respectivament):
Productes per famílies (%)
Font: Elaboració pròpia en base a la documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet.
L’anàlisi del detall dels productes inclosos a l’inventari que no estan prioritzats, destaca la
preeminència dels restaurants (23), als que segueixen molt lluny els productes civils
arquitectònics (5):
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 36
Productes per tipologies (absoluts)
Font: Elaboració pròpia en base a la documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet.
Els productes inclosos a l’inventari es troben recollits a l’Annex 4 - Inventari de productes
turístics de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
2.8.5. L’inventari de productes turístics de de Santa Coloma de Gramenet en el context del
Pla de Màrqueting de la província de Barcelona
Altre font d’informació sobre els recursos i productes de Santa Coloma de Gramenet és la
proporcionada pel Pla de Màrqueting, desenvolupat al llarg de l’any 2011 per la Diputació de
Barcelona.
En el context d’aquest Pla, es va realitzar l’Inventari i valoració dels productes turístics de la
província de Barcelona que no tenia en compte a la pròpia ciutat de Barcelona. La metodologia
tècnica utilitzada per a la realització de la valoració dels productes turístics és una de les més
esteses en aquest tipus de treballs:
Font: Diputació de Barcelona. Presentació del Pla de Màrqueting.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 37
El rànquing dels productes estava ordenat segons el seu valor potencial:
Font: Diputació de Barcelona. Presentació del Pla de Màrqueting.
Els resums dels resultats generals de la valoració més rellevants, són els següents:
La província de Barcelona té 22 productes estrella d’alt valor potencial i d’atractiu
internacional i cap està al Barcelonès (comarca que integra a Santa Coloma).
La província de Barcelona també té, segons aquest rànquing, 190 productes “A” , la
combinació dels quals configura una potent oferta turística. 17 d’aquests estan al
Barcelonès i només 1 està a Santa Coloma (La Competició Regular de Futbol Sala). Val
la pena assenyalar la concentració de potencial “A” a Badalona (competidor directe),
que afegint els dos de Sant Adrià (també competidor directe), resulta una concentració
del 95% dels recursos d’aquest nivell en la competència directa:
Font: Diputació de Barcelona. Informe Executiu del Pla de Màrqueting.
La província compta amb 476 productes “B” que complementen aquests primers
(Estrelles i A) i que actuen com a oferta complementària en el cas d’estades més
llargues i de repetició de la visita a la destinació. Per la seva diversitat, i per la
possibilitat de donar resposta a molts interessos específics, resulten també
imprescindibles a l’hora de configurar les diferents ofertes.
Una mica més del 8% d’aquests, es concentren als municipis del Barcelonès de Santa
Coloma, Badalona, l’Hospitalet i Sant Adrià. Novament Badalona, concentra la majoria
dels productes del Barcelonès (54%):
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 38
Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès
Finalment, el Pla valorava 753 productes C i 2.388 productes D, més especialitzats i, en
el cas concret dels productes D, clarament necessitats d’un treball important de
millora en no tenir els seus nivells de qualitat dels estàndards d’exigència del turisme
internacional.
En relació als productes C, només el 6,3% d’aquests, es concentren als municipis del
Barcelonès de Santa Coloma, Badalona i l’Hospitalet (Sant Adrià no té productes en
aquesta categoria). El domini és novament i de manera clara per Badalona, tot i que
Santa Coloma concentra pràcticament el 30%.
Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès
Pel que fa als productes D, encara baixa més el percentatge de concentració als
municipis de Santa Coloma, Badalona i l’Hospitalet (Sant Adrià tampoc té productes
en aquesta categoria) i es situa al 4,3%. Tot i que el domini és novament de Badalona i
que Santa Coloma és la que té menys (Sant Adrià tampoc té producte a la categoria),
la situació està bastant més compensada:
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 39
Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès
Aquesta exposició determina, entre altres coses, que el “competidor principal” de Santa
Coloma de Gramenet, des del punt de vista del valor del producte, és clarament Badalona.
El llistat de productes de Santa Coloma inclosos a l’inventari del Pla de Màrqueting, es
presenta a l’Annex 5 - Inventari de productes turístics del Barcelonès
2.8.6. Inventari final de productes turístics (fusió de l’inventari del Pla de Màrqueting,
buidat de fonts secundàries i de la investigació primària – entrevistes i treball de
camp -)
L’inventari que proposem es resultat de la fusió dels dos inventaris complementats amb els
productes i recursos identificats en les feines de buidat de les fonts secundàries a més de la
investigació primària (entrevistes i treball de camp), prioritzats tenint en compte els valors
atorgats pel inventari del Pla de Màrqueting i les feines de camp dels consultors (afegint les
valoracions fetes a les entrevistes).
La priorització es fa seguint un criteri restringit a la ciutat de Santa Coloma. És a dir, un
hipotètic valor 5 (el mes alt) de Santa Coloma no es correspondria amb un valor 5 (per
exemple la Sagrada Família) de la ciutat de Barcelona. L’escala de valoració és de 1 (poc o
gens) a 5 (alt molt alt). Per traduir els valors del Pla de Màrqueting de la Diputació s’utilitza el
següent criteri:
- Productes estrella: 5 (la ciutat no té cap producte d’aquesta tipologia)
- Productes A: valor 4
- Productes B: valor 3
- Productes C: valor 2
- Productes D: valor 1
Per concretar la priorització es tenen en compte els següents aspectes:
VALOR DE CONSUM (VC): determinació de la capacitat que té el recurs de comptar amb una
demanda de manera més o menys continuada. Com més gran sigui la capacitat o potencialitat
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 40
de generar consum que té un recurs (és a dir, quanta major demanda atreu, o major potencial
té), més alt és el “valor de consum”. Aquest valor de consum pot veure’s afectat negativament
quan el recurs té restriccions d’accés.
VALOR D’INTEGRACIÓ (VI): determina el valor en el context del desenvolupament de producte
i es prioritza tenint en compte el valor de consum amb tres aspectes:
- Valor com a “emissor” de clients cap a altres recursos. Per exemple, un recurs com ara
la gastronomia té una alta capacitat emissora. És a dir, el client que es desplaça a una
destinació amb un objectiu gastronòmic molt sovint consumeix altres productes o
serveis de la destinació.
- Valor com a “receptor” de clients de altres recursos. Per exemple, el Campus
d’Alimentació té capacitat emissora, però molt escassa com a receptora. És a dir, una
persona que assisteixi al Campus per un esdeveniment, un curs o altres motius, és
probable que consumeixi de manera casual altres productes o serveis, com ara la
restauració o l’hotel. Es difícil que passi el contrari.
- Temporalitat. El valor d’integració es pot veure afectat negativament per
l’estacionalitat i/o les restriccions al consum (com ara els horaris). Per exemple, una
festa major té una capacitat transversal molt alta (els assistents solen consumir altres
productes i serveis de la vila com poden ser restaurants, comerços, etc.) però en un
moment temporal molt restringit (dies, una setmana,...). Per tant, la seva capacitat de
generar beneficis transversals es limita per l’escassa presència temporal.
En definitiva, determina el seu possible valor com a complement a altres recursos. Per
altra banda, un recurs o producte pot tenir un escàs valor de consum (valor propi) però
tenir un elevat valor d’integració.
VPM : és la valoració del Pla de Màrqueting.
VIP: és la valoració dels consultors combinada amb les percepcions i opinions dels agents de
Santa Coloma amb els que s’ha interactuat.
L’inventari resultant es presenta a continuació:
RECURSOS VC VI VPM VIP TOTAL RESTRICCIONS
Restaurants Lluerna i Can Armengol 4 4,3 3 4 15,3
Resta oferta de restaurants recollits a l'inventari de la Diputació
3 4,3 2 3 12,3
Museu Torre Balldovina/Moli d'en Ribe 3 4,0 2 3 12,0
Parc Fluvial del Besòs 3 3,3 3 3 12,3
Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor
3 2,3 4 2 11,3
Campus de l'Alimentació de Torribera 4 3,3 0 4 11,3
Poblat Ibèric Puig Castellar 3 3,3 3 2 11,3
Parc de la Serralada de Marina i periurbans/Ecometropoli 3 3,3 2 2 10,3
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 41
RECURSOS VC VI VPM VIP TOTAL RESTRICCIONS
Can Roig i Torres/Auditori de Can Roig i Torres
3 3,0 2 2 10,0
Competició regular de Futbol 2ª Divisió B 3 2,0 3 2 10,0
Teatre Sagarra 3 3,7 0 3 9,7
Festa Major d'estiu 4 2,7 0 3 9,7
Visites guiades del museu de la Torre Balldovina
2 3,7 1 2 8,7
El passatge insòlit 2 3,7 0 3 8,7
Mostra Gastronòmica/Dijous temàtic 3 2,3 1 2 8,3 Stand By
Fira de Sant Ponç 2 2,3 2 2 8,3
Festival Internacional de Cinema de Drets Humans
2 2,3 2 2 8,3
Torre Pallaresa 2 3,3 1 2 8,3
Masia Torribera-Can Setantí 2 3,3 1 2 8,3 És un
equipament
Itineraris amb audioguia per la ciutat 2 3,7 1 1 7,7
La Ruta dels Ibers 2 3,3 0 2 7,3
Jornades Europees del Patrimoni (3 dies) 3 2,3 0 2 7,3
Mercat de Sagarra 2 3,3 0 2 7,3
Mercat Municipal del Fondo 2 3,3 0 2 7,3
Mercat Municipal de Singuerlín 2 3,3 0 2 7,3
Altres esdeveniments de caràcter esportiu (Cross Internacional Antonio Amorós; Pujada a les dues pedres; Cursa per la vida; Bicicletada Popular; etc.)
3 2,3 0 2 7,3
Cap de Setmana Ibèric 2 2,0 0 2 6,0
Mas Fonollar 2 3,0 0 1 6,0 És un
equipament
La Torre de les Àligues 2 3,0 0 1 6,0 Té un ús
residencial
L'Església Major 1 2,7 1 1 5,7
La Rectoria 1 3,3 0 1 5,3
Biblioteca Singuerlín 2 2,3 0 1 5,3
Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani 2 2,3 0 1 5,3
Església de Sant Josep Oriol 1 2,7 0 1 4,7
Biblioteca Central 1 2,3 0 1 4,3
Biblioteca Can Peixauet 1 2,3 0 1 4,3
Com és obvi i tot i que els resultats de la priorització són fins a cert punt lògics, es donen certes
circumstàncies com el fet de que la casella ocupada pel recurs Can Roig i Torres i el producte
Auditori (amb una puntuació final de 10) estigui pel davant del Teatre Sagarra (amb 9,7). Això
passa pel fet que el teatre Sagarra no té valoració del Pla de Màrqueting, en tant que Can Roig
i Torres sí. Aquesta circumstància es dóna també en altres valoracions.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 42
Si s’elimina la valoració del Pla de Màrqueting (columna VPM), donat que no va valorar tots els
recursos que figuren al llistat actual, s’obté un resultat diferent, més raonable:
RECURSOS VC VI VIP TOTAL Posició actual
Posició anterior
Restaurants Lluerna i Can Armengol 4 4,3 4 12,3 1 1
Campus de l'Alimentació de Torribera 4 3,3 4 11,3 2 6
Resta oferta de restaurants recollits a l'inventari de la Diputació
3 4,3 3 10,3 3 2
Museu Torre Balldovina/Moli d'en Ribe
3 4,0 3 10,0 4 3
Teatre Sagarra 3 3,7 3 9,7 5 12
Festa Major d'estiu 4 2,7 3 9,7 6 13
Parc Fluvial del Besòs 3 3,3 3 9,3 7 4
El passatge insòlit 2 3,7 3 8,7 9 15
Poblat Ibèric Puig Castellar 3 3,3 2 8,3 10 7
Parc de la Serralada de Marina i periurbans/Ecometropoli
3 3,3 2 8,3 11 10
Can Roig i Torres/Auditori de Can Roig i Torres
3 3,0 2 8,0 12 9
Visites guiades del museu de la Torre Balldovina
2 3,7 2 7,7 13 14
Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor
3 2,3 2 7,3 14 5
Mostra Gastronòmica/Dijous Temàtic 3 2,3 2 7,3 15 16
Torre Pallaresa 2 3,3 2 7,3 16 19
Masia Torribera-Can Setantí 2 3,3 2 7,3 17 20
La Ruta dels Ibers 2 3,3 2 7,3 18 22
Jornades Europees del Patrimoni (3 dies)
3 2,3 2 7,3 19 23
Mercat de Sagarra 2 3,3 2 7,3 20 24
Mercat Municipal del Fondo 2 3,3 2 7,3 21 25
Mercat Municipal de Singuerlín 2 3,3 2 7,3 22 26
Altres esdeveniments de caràcter esportiu
3 2,3 2 7,3 23 27
Competició regular de Futbol 2ª Divisió B
3 2,0 2 7,0 24 11
Itineraris amb audioguia per la ciutat 2 3,7 1 6,7 25 21
Fira de Sant Ponç 2 2,3 2 6,3 26 17
Festival Internacional de Cinema de Drets Humans
2 2,3 2 6,3 27 18
Cap de Setmana Ibèric 2 2,0 2 6,0 28 28
Mas Fonollar 2 3,0 1 6,0 29 29
La Torre de les Àligues 2 3,0 1 6,0 30 30
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 43
RECURSOS VC VI VIP TOTAL Posició actual
Posició anterior
La Rectoria 1 3,3 1 5,3 31 32
Biblioteca Singuerlín 2 2,3 1 5,3 32 33
Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani
2 2,3 1 5,3 33 34
L'Església Major 1 2,7 1 4,7 34 31
Església de Sant Josep Oriol 1 2,7 1 4,7 35 35
Biblioteca Central 1 2,3 1 4,3 36 36
Biblioteca Can Peixauet 1 2,3 1 4,3 37 37
En aquest tipus de valoració els resultats s’han de relativitzar. Els valors atorgats en alguns
casos són fruit de percepcions (opinions) personals i per tant, la tipologia de persones que són
consultades i/o intervenen en la pròpia fixació del valor influeix més o menys positiva o
negativament. Tot i això, sí que els resultats identifiquen clarament i encertadament quins són
els que tenen més potencial d’atracció i capacitat de generar producte dels que en tenen poc o
gens.
S’assumeix una anàlisi recurs a recurs que, en el cas de fer valoracions agrupant recursos,
conjuntament podrien incrementar de manera substancial el seu valor. Si agafem els
esdeveniments i configurem un sol grup, la valoració del conjunt seria molt més potent ja que,
per exemple, l’estacionalitat afectaria molt menys al grup (estan repartits durant tot l’any) que
individualment (és un moment temporal concret). De fet, aquest exercici ja l’hem fet amb els
esdeveniments esportius en general (sense integrar el futbol sala).
Santa Coloma disposa també d’un notable fons de memòria històrica que la vincula a un passat
agrícola molt vinculat al món del vi, a una relació amb l'activitat vacacional quan a principis del
segle passat va esdevenir una de les localitats d'estiueig per a les famílies de la burgesia
catalana i més recentment al moviment associacionista i a la interculturalitat. Aquest fons és
susceptible d’esser utilitzat a l’estructuració futura de productes.
Santa Coloma té pocs recursos propis amb potencial suficient per desenvolupar un important
mercat turístic, aspecte que s’agreuja per la falta d’allotjament turístic , sent els seus recursos
més potents els vinculats a la cultura en el sentit més ampli del concepte (patrimoni, educació,
arts escèniques i gastronomia).
D'altra banda la seva situació en el nus de comunicacions, i especialment la proximitat a la
futura estació de l’AVE, permeten augurar que es mantindrà l'ús turístic que ja realitza una
part de la demanda (hotel IBIS), com etapa d'allotjament previ a un desplaçament a la ciutat
de Barcelona, que en el futur es podria incrementar amb l’estació de l'AVE de la Sagrera.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 44
3. LA DEMANDA TURÍSTICA
El turisme és una activitat transversal capaç de generar, pel seu efecte multiplicador, notables
beneficis a les economies de les destinacions, tant en subsectors directament turístics (hotels,
restaurants,...) com en sectors que, malgrat que no es puguin considerar estrictament
turístics ofereixen serveis als visitants (comerços, empreses d’oci i esportives, transport,
museus,...).
Aquest factor ha contribuït, de manera decisiva a incrementar el nombre de destinacions que
s’incorporen al mercat, un mercat que en els darrers anys ha destacat pel seu dinamisme i
competitivitat, especialment a Catalunya. Quasi un de cada quatre visitants no residents que
han arribat a Espanya durant el 2011, van passar per casa nostra. Els creixements que s’estan
tenint i la recuperació en els mercats ens confirma que el sector turístic català està suportant
dignament l’actual situació econòmica i té un bon punt de partida per adequar-se a un nou i
incert entorn. En el que es portava d’any al mes de Juliol, les dades de Catalunya eren prou
favorables presentant un increment d’un 2,7% pel que fa als visitants estrangers i d’un 1,3%
pel que fa als espanyols.
Dels 48,4 milions de visitants que van rebre les destinacions catalanes, el 36,5% va ser turisme
resident (Catalans) i aproximadament el 28,2% francesos (7,8% de turistes + 20,4%
excursionistes), és a dir van ésser els propis catalans els que es van constituir com principal
mercat de Catalunya.
Si es té en compte que l'entorn metropolità aglutina a més de la meitat de la població catalana
i que dintre d'aquest territori la majoria de la població es situa a “la gran Barcelona” (la que
denominem àrea metropolitana), i mitjançant una equació molt simple, els resultats
assignaran l'origen de la major part d'aquest mercat a l’àrea metropolitana. D'aquests, la
majoria són residents a la Barcelona administrativa (municipi).
Per tant, el turisme de proximitat (catalans) ha estat un motor determinant del
desenvolupament turístic de Catalunya, on la ciutat de Barcelona ha jugat un paper
fonamental. Per altra banda, és fàcil preveure que el futur del turisme a l'entorn metropolità
vingui també determinat per la ciutat de Barcelona, pel fet que és i serà el principal mercat
turístic no només com emissor de demanda turística i d'oci, sinó que el propi
desenvolupament turístic de Barcelona desbordarà amb més evidència que ara els límits del
municipi afectant als municipis limítrofs. Així, el mercat emissor de la gran Barcelona (àrea
metropolitana) serà també el primer mercat emissor potencial de turisme a Santa Coloma de
Gramenet.
El que resulta evident, és que per els plantejaments estratègics de desenvolupament turístic a
la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, s'han de tenir en compte certs condicionaments des
del punt de vista territorial i turístic que estan influïts de manera determinant per la ciutat de
Barcelona, i pels hàbits i processos de consum de la demanda turística del territori metropolità
(fluxos interns al propi entorn metropolità) dels que existeix un importantíssim
desconeixement.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 45
La mobilitat turística metropolitana, és una de les facetes menys coneguda del sistema turístic.
Els estudis que s'han fet indiquen la importància de l'organització de la mobilitat i la informació
sobre els itineraris, amb una clara identificació dels nodes i de les malles de comunicació però
no estableixen dades concretes sobre els processos de mobilitat dels turistes, visitants i
residents en els seus consums turístics a l’entorn metropolità.
És per a això, que a continuació analitzem amb més detall les dades de Santa Coloma (molt
escasses), de la ciutat de Barcelona, de l’entorn metropolità (molt escasses), la província de
Barcelona sense incloure a BCN i la demanda de Catalunya (amb l’accent posat principalment a
l’evolució de la demanda) de manera més específica.
3.1. LA DEMANDA A SANTA COLOMA DE GRAMENET
No es disposen de dades sobre la demanda turística de Santa Coloma de Gramenet. Les fonts
principals d’informació en la majoria de les destinacions, són els allotjaments i els punts
d’informació turística que en el cas de la ciutat de Santa Coloma es restringeix a un
establiment (amb només 5 mesos de funcionament) i cap punt d’informació.
Pel que fa a la demanda que s’allotja a l’hotel (no s’han aconseguit les dades concretes), es
tracta de clients que són majoritàriament francesos. La motivació principal és la ciutat de
Barcelona. I la diferència de preu respecte als altres establiments més propers al centre de
Barcelona el motiu pel qual escullen l’hotel, també pel coneixement de la cadena ACORD per
part d’aquest mercat. A l’estiu es va allotjar gent de pas que un cop allí es quedaven més dies
(1 nit). l’estada mitja que ve a visitar Barcelona és de 2-4 nits.
Per altra banda els agents del sector de la restauració durant les entrevistes va estimar que en
certs establiments la demanda entre setmana seria de un 50% de clients de fora de la ciutat i
50% i de dins. En cap de setmana puja una mica la clientela de fora 60%-40% . Tampoc es
disposa de cap aproximació ni al nombre concret d’establiments que tenen aquesta
distribució1 ni de dades específiques de cap d’ells.
Pel que fa a la cultura, no existeixen quantificacions de demanda externa a Santa Coloma de
Gramenet.
Els agents han assenyalat que la demanda externa que arriba a Santa Coloma és
fonamentalment conseqüència dels grans esdeveniments de teatre. La demanda principal de
teatre a Santa Coloma acostuma a ser gent de San Adrià, Nou Barris i Badalona.
El Museu atrau a molta gent i té desenvolupat un volum d’activitats força interessant. La
demanda principal del Museu són les escoles que hi ha fora de la ciutat interessats per
conèixer la història.
1 En el context de l’entrevista xifraven en 6-7 restaurants que intenten cuidar el producte i l’atenció al
client i que es coordinen entre ells. És probable que aquests siguin els que en principi tinguin un poder de captació exterior més fort.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 46
La Festa Major té una forta acceptació externa principalment, una vegada més, gent de San
Adrià, Nou Barris i Badalona. Tot i que aquesta no està quantificada, representa un punt
d’atracció molt potent a la zona.
El Poblat ibèric també és força demandat. Existeixen visites guiades tant per el Museu com pel
poblat. També es compta amb indicadors i algunes dades.
La demanda externa del tipus cultural no ha canviat gaire en els darrers anys, i no hi ha un
creixement significatiu en termes de visitants de fora.
Tot i això i segons els agents, el percentatge de gent de fora de al ciutat podria situar-se entre
el 10% i el 20% del total de visitants culturals. Això, establiria que si com s’ha comentat el
nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats (sense incloure les biblioteques i la
festa major d’estiu) en el museu Balldovina i els Centre Culturals de la ciutat va superar l’any
2011 els 392.379 participants, entre 40.000 i 80.000 són de fora de la ciutat i principalment de
San Adrià, Nou Barris i Badalona.
3.2. LA DEMANDA A LA CIUTAT DE BARCELONA
En la bona marxa que té el turisme a Catalunya, Barcelona ciutat té un paper determinant. La
ciutat de Barcelona segueix reforçant el seu posicionament com a gran destinació turística a
nivell mundial i segueix aportant pes a aquest sector.
Barcelona va rebre el 2011, al voltant de 7,4 milions de turistes que van allotjar-se en
establiments hotelers i que van realitzar més de 15,5 milions de pernoctacions:
Turistes i Pernoctacions en els hotels de la ciutat de Barcelona (absoluts. 1990-2011)
1990 1995 2000 2005 2010 2011 %Var.11/10
Turistes 1.732.902 3.089.974 3.141.162 5.656.848 7.133.524 7.390.777 3,60
Pernoctacions 3.795.522 5.674.580 7.777.580 10.931.639 14.047.396 15.529.218 10,50
Font: "Enquesta al sector hoteler". Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona. Tea Cegos Consultur tractament de
les dades.
Barcelona, va rebre al voltant de 387 mil turistes que van allotjar-se a pensions i van realitzar
més de 970 mil pernoctacions:
Turistes i Pernoctacions en les pensions de la ciutat de Barcelona (absoluts. 2007-2011)
2007 2008 2009 2010 2011 %Var.11/10
Turistes 501.800 513.500 431.300 392.600 386.367 -1,60
Pernoctacions 1.339.000 1.200.600 1.010.500 962.800 970.150 0,80
Font: Turisme de Barcelona.
Tanmateix, al voltant de 117 mil van allotjar-se a apartaments i van realitzar més de 411 mil
pernoctacions:
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 47
Turistes i Pernoctacions en els apartaments de la ciutat de Barcelona (absoluts. 2007-2011)
2007 2008 2009 2010 2011 %Var.11/10
Turistes 79.201 80.513 90.385 91.531 117.508 28,40
Pernoctacions 307.053 317.064 325.280 332.280 411.576 23,90
Font: Turisme de Barcelona.
El 43,5% són repetidors i un 28% han fet 3 o més visites ("Enquesta a turistes". Institut DYM
per a Turisme de Barcelona). Quasi el 50% dels visitants de la ciutat de Barcelona, són parelles:
Font: "Enquesta a turistes". Instituto DYM per a Turisme de Barcelona
Més del 75% dels turistes de la ciutat utilitzen l’avió per al seu desplaçament, sent el ferrocarril
(12%) el segon mitjà utilitzat:
Mitjà de transport utilitzat (ciutat de Barcelona.%. 2000-2011)
2000 2005 2009 2010 2011
Avió 68,4 79,1 74,5 75,8 75,7
Ferrocarril 10,5 5,6 12,3 11,2 12,5
Cotxe 15,0 12,9 9,2 8,4 7,3
Autocar 3,8 1,3 3,1 3,8 4,3
Altres 2,3 1,1 0,9 0,8 0,2
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: "Enquesta a turistes". Instituto DYM per a Turisme de Barcelona
Durant el 2011 els ciutadans espanyols, van ésser la nacionalitat dominant en el total de
visitants allotjats en establiments hotelers, representant més del 23,6% dels allotjats en
aquesta tipologia. Seguien, tot i que de lluny, els ciutadans dels EEUU amb el 8,2%:
46,1%
20,2%
19,9%
10,9%
7,3%
0,5%
Parella
Companys de feina
Sol
Familia i/o fills
Amics
Altres
Acompanyants 2011
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 48
Visitants allotjats en hotels per nacionalitats (ciutat de Barcelona.Absoluts.2011)
2008 2009 2010 2011 2011% % Var.11/10
Estat espanyol 1.943.175 2.011.350 1.973.487 1.740.780 23,6 -11,8
Estats Units 468.395 478.775 549.137 606.781 8,2 10,5
França 454.381 501.284 567.287 593.842 8,0 4,7
Itàlia 547.609 541.521 563.666 559.621 7,6 -0,7
Regne Unit 675.040 523.281 531.952 529.356 7,2 -0,5
Alemanya 345.596 334.335 361.358 397.285 5,4 9,9
Font: Turisme de Barcelona
Pel que fa a les pernoctacions, els ciutadans espanyols van ésser la nacionalitat dominant,
representant més del 18,6% de les pernoctacions, seguit per les pernoctacions dels Italians
(8,4%) molt a prop de les fetes pels ciutadans dels EEUU (8,1%):
Pernoctacions en hotels per nacionalitats (ciutat de Barcelona.Absoluts.2011)
2008 2009 2010 2011 2011% % Var.11/10
Estat espanyol 2.941.895 3.193.144 3.055.727 2.885.029 18,6 -5,6
Itàlia 1.184.899 1.229.310 1.254.556 1.297.893 8,4 3,5
Estats Units 862.711 976.869 1.099.667 1.261.606 8,1 14,7
França 848.320 976.737 1.087.677 1.184.136 7,6 8,9
Regne Unit 1.374.774 1.085.852 1.085.637 1.130.281 7,3 4,1
Alemanya 761.544 745.887 792.612 956.524 6,2 20,7
Països nòrdics* 657.800 633.810 838.094 915.629 5,9 9,3
* Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia. Font: Turisme de Barcelona
L’estada mitjana als hotels de la ciutat va situar-se, el 2011, en les 2,1 nits:
Font: Turisme de Barcelona.
2,19 1,84
2,48
1,93 1,97
2,10
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
1990 1995 2000 2005 2010 2011
Nombre de nits (mitja. 1990 - 2011)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 49
Per categories l’estada mitjana més gran es donava als establiments de 4 estrelles:
Nombre de nits per categoria hotelera (mitja. 2011)
Font: Turisme de Barcelona.
Barcelona és la marca turística més reconeguda a Catalunya. Destaca a nivell europeu per ser
una de les destinacions preferides pel turista urbà, per al qual els aspectes culturals tenen un
paper rellevant.
El 2009 estava posicionada com la sisena ciutat turística Europea. Tanmateix era la quarta en
turistes estrangers.
1,91
2,17
2,15
1,83
2,00
1,60
1,70
1,80
1,90
2,00
2,10
2,20
5* 4* 3* 2* 1*
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 50
El mateix any 2009, es posicionava com la cinquena ciutat del món per menjar bé i l’any 2010
com la cinquena per fer negocis en Europa:
L’any 2011, segons: "l’Enquesta a turistes" feta per l’Institut DYM per a Turisme de Barcelona,
determinava que en matèria de gastronomia els visitants de Barcelona es decantaven
clarament pels restaurants tradicionals (71,5% de les preferències en gastronomia):
Preferències en gastronomia (2011)
Font: "Enquesta a turistes". Institut DYM per a Turisme de Barcelona
71,5
13,5
5,9 9,1
Restaurants tradicionals
Bars o cafès
Cuina internacional
Altres
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 51
L'última edició dels premis Travellers Choice Destinacions de TripAdvisor® (2012), han premiat
a Barcelona amb la 8ª posició del Top 25 Mundial, la 5ª posició del Top 25 Europeu, sent també
la 1ª d'Espanya. Aquest rànquing, que compleix aquest any la seva 4ª edició, està basat en les
recomanacions i comentaris dels propis usuaris de TripAdvisor:
Barcelona té una posició de lideratge a nivell nacional i un excel·lent posicionament a nivell
internacional en el mercat MICE. L’any 2010 es van celebrar un total de 2.138 congressos i
convencions amb un total de 616.833 delegats. Segons les dades del ICCA, l’any 2011
Barcelona va ser la 3ª ciutat del món en nombre de reunions (ranking basat en les reunions
organitzades per associacions internacionals organitzades de forma regular i rotativa en un
mínim de tres països) i Espanya la 3ª destinació pel mateix concepte. Tot i això, Barcelona
perdia un lloc en relació el 2010 (2ª)
Font: Ranking de països i ciutats del ICCA mesurat pel nombre de reunions organitzades l’any 2011.
Segons la pàgina web del Port de Barcelona (www.portdebarcelona.es), amb més de 2.500.000
creueristes i 900 escales l'any 2011, el Port de Barcelona consolida la seva posició de líder a
Europa i se situa en 4 ª posició a nivell mundial.
L’any 2009 els ports americans i els del Carib copsaven les primeres posicions del ranking
mundial, Barcelona ocupava la 5ª posició i ja era el primer port europeu en passatgers de
creuers.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 52
Pel que fa al transit dels passatgers a l’aeroport de Barcelona, l’any 2011. Es van enregistrar un
total de 34.398.226 passatgers on dominaven els internacionals (63,1%):
Passatgers del Aeroport de Barcelona (1990-2011)
1990 1995 2000 2005 2010 2011 %Var.11/10 %
Total passatgers 9.050.380 11.726.992 19.809.540 27.152.745 29.209.536 34.398.226 17,8 100
Estat espanyol* 5.506.309 5.833.865 6.281.897 8.872.967 8.571.783 9.565.936 11,6 27,8
Internacional 3.544.071 4.701.639 9.524.425 13.690.034 17.574.674 21.714.703 23,6 63,1
Regular BCN-MAD n.d. 1.191.488 4.003.128 4.589.744 3.063.079 3.117.587 1,8 9,1
Font: Turisme de Barcelona. AENA. (* Resta d'Estat espanyol sense sumar els Regulars BCN-MAD)
Ara bé, aquest important panorama turístic té, no obstant, una repercussió desigual tant a les
pròpies divisions administratives (Districtes) de la pròpia ciutat, com a les poblacions que
conformen l’entorn metropolità.
La vitalitat turística de la ciutat de Barcelona és determinant en el plantejament del futur
turístic de Santa Coloma de Gramenet, tant des del punt de vista de l’aprofitament del reclam
que suposa la marca Barcelona en el mercat espanyol i internacional, com des del punt de vista
de Barcelona com a mercat turístic emissor, i tant pel que fa als propis turistes de la ciutat amb
consums supramunicipals, com els residents de la ciutat de Barcelona i per extensió de tota
l’àrea metropolitana.
3.3. LA DEMANDA A L’ÀREA METROPILITANA DE BARCELONA
L’anàlisi de les condicions de l’entorn metropolità, des del punt de vista del comportament del
mercat turístic resulta molt costosa d’elaborar per diversos motius, entre els que destaca la
falta d’informació tractada a les fonts secundàries des d’aquesta perspectiva territorial.
Les dades estadístiques existents sobre la demanda turística de l'entorn metropolità exigeixen
un tractament específic donat que els diversos observatoris no ho plantegen com una unitat.
Les dades apareixen desagregades per autonomies, províncies, poblacions2, marques
turístiques o comarques administratives però no com a entitat metropolitana. D’altra banda
algunes de les dades localitzades que podrien ésser indicatives no estan actualitzades i/o són
molt genèriques. Per exemple, les últimes dades per comarques relatives als viatges dels
2 A nivell de poblacions no totes són analitzades..
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 53
catalans a l’IDESCAT, són les relatives a l’any 2009, reflecteixen que Barcelona ciutat va emetre
més de 4,5 milions de viatges i la resta de l‘àrea metropolitana pràcticament 7 milions:
Viatges dels catalans. Turistes, per destinació de procedència
Arribada de turistes (no a segona residència)
2007 2008 2009
Barcelona ciutat 3.743,3 4.129,9 4.471,1 Resta àmbit Metropolità (sense comptar Barcelona ciutat) 6.088,0 6.537,7 6.873,6
Total 9.831,3 10.667,6 11.344,7 Font: Idescat. Milers
Tot i l’antiguitat, les dades tenen interès donat que serveixen per obtenir una certa referència
del pes dels fluxos migratoris turístics del principal mercat per Santa Coloma de Gramenet. Tot
i això, no s’han trobat dades a nivell comarcal que relacioní aquesta dada de sortides amb una
homònima de “on van” i/o “que fan”.
Altre de l’escassa informació tractada rellevant és la que es deriva de l’enquesta de perfil i
mobilitat turística dels mercats de proximitat durant els caps de setmana, 2011, de l’Oficina
Técnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, que fa referència al nivell de coneixement
dels atractius turístics i que demostren que entre els 20 primers atractius turístics segons el
nivell de coneixement dels habitants de la província de Barcelona, no es troba cap del
Barcelonès (sense tenir en compte la ciutat de Barcelona):
Atractiu Coneix Hi ha anat Hi anirà **
Sitges 99,0% 93,6% 54,2%
Montserrat 99,0% 97,0% 49,8%
Vic 98,5% 80,0% 35,0%
Platges de Castelldefels 97,5% 89,2% 47,3%
Calella 93,5% 80,0% 35,0%
El Parc Natural del Montseny 89,5% 70,5% 34,5%
Circuit de Catalunya 89,0% 52,5% 18,5%
Delta de Llobregat 85,7% 56,2% 20,2%
Vila Termal Caldes de Montbui 84,0% 37,0% 9,5%
El Pedraforca 81,5% 43,5% 13,0%
Cardona i Muntanya de la Sal 80,5% 47,0% 8,5%
Embassament de Sau 79,0% 59,5% 16,5%
Mercat de Vic 77,5% 56,0% 26,5%
La Patum de Berga 77,0% 21,5% 10,5%
El Parc Natural del Garraf 77,0% 49,0% 26,5%
Les Fonts del Llobregat 76,0% 52,0% 14,0%
Coneix Rupit 72,0% 54,0% 19,0%
Canal Olímpic de Castelldefels 71,0% 44,0% 13,0%
Museu del Vi de Vilafranca del Penedès 62,5% 28,5% 4,0%
Cripta Güell 62,0% 49,0% 12,5%
Font: Turisme de Barcelona
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 54
També és pràcticament inexistent, la informació sobre l’oci dels “excursionistes” de l’entorn
metropolità de Barcelona, i que són els consums d’un atractiu o activitat pròpiament turística
fora del municipi de residencia, però dins l’àrea metropolitana.
S'ha de tenir en compte, per tant, la manca de dades secundàries elaborades fiables sobre la
realitat del mercat turístic de l'entorn metropolità enfocat com a unitat.
Atès que el que interessa és la incidència futura de l'espai metropolità al desenvolupament
turístic de Santa Coloma de Gramenet i no tant el coneixement de la realitat quantitativa del
turisme metropolità, ens centrarem en el plantejament de “producte” i intentarem realitzar
una aproximació al futur del mateix a l'entorn metropolità.
La ciutat de Barcelona ofereix molts productes supramunicipals que integren excursions,
visites a espais patrimonials i d'oci, etc., que es troben fora del seu territori i que s'inclouen en
paquets i rutes amb origen i destinació en la pròpia ciutat. De la mateixa manera s’estructura
producte en el sentit invers i no són pocs els productes que tenen origen i final a altres
poblacions catalanes i que tenen com a destinació, o etapa, la ciutat de Barcelona.
El “producte” més notori d'integració de recursos de diferents municipis és el que ven a
Barcelona com ciutat d'esdeveniments. És, en aquest cas, quan la integració de recursos
supramunicipals és més intensa. Barcelona compta per als seus més importants
esdeveniments congressuals i ferials, amb la infraestructura turística, especialment la de
l'allotjament, d'uns altres territoris.
Qualsevol estructuració de producte que es vulgui realitzar, haurà de comptar amb la
percepció que té el ciutadà sobre l'abast del turisme. La importància de la conscienciació i
complicitat dels ciutadans en els processos de desplegament del turisme urbà és decisiva. La
falta de consciència ha estat sempre un problema en el moment d'implantar productes i
desenvolupar espais. En el futur s’haurà de lluitar contra la indiferència a partir del
coneixement de les possibilitats i límits del turisme.
Tenint en compte la situació, els plantejaments de desenvolupament turístic per a Santa
Coloma haurien de tenir en compte diverses problemàtiques i avantatges associades a la
integració (es vulgui o no) en un entorn metropolità. Com a exemples, les associacions
(positives o negatives) a “l'ús” del territori i a les decisions (positives o negatives) presents i
futures sobre la gestió turística metropolitana.
El que sí resulta evident és que per als plantejaments estratègics de desenvolupament de
producte a la ciutat s'ha de tenir en compte la influència determinant de la marca Barcelona,
que cada vegada més s’expandeix” i que podria estar molt a prop de superar els límits
provincials com a paraigües de productes turístics.
Una de les claus per una gestió eficaç de producte turístic a l’entorn metropolità serà entendre
que haurà d’ésser un producte que integra o s’aprofita, dels recursos i els serveis turístics de
diferents zones de l’àrea metropolitana.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 55
Per altra banda, els productes hauran d’estar plantejats des de l'òptica de l'experiència
vivencial turística, que tanmateix és una tendència generalitzada, amb la finalitat de construir
un producte amb identitat pròpia i prou diferenciada.
Per últim, caldrà facilitar la comercialització mitjançant una promoció i utilització de canals que
aprofiti sinergies tant dels operadors comercials (agents del sector) com de les institucions
locals.
Integrar serveis i activitats turístiques i promoció conjunta, es tradueix en crear xarxes de
cooperació empresarial i de cooperació pública - privada en les quals participen, restaurants,
hotels, agències de viatges, i les administracions locals dels diferents territoris.
3.4. LA DEMANDA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
L’aclaparador domini de l’avió com a mitjà de transport en el cas dels visitants de la ciutat de
Barcelona, és en el cas de la província per el cotxe, que és utilitzat per més del 75% dels
visitants:
Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la
Diputació de Barcelona. Resposta Múltiple
Durant el 2011 els ciutadans de Catalunya, van ésser els dominants entre els visitants de la
província (59,9%):
73,6%
8,9%
7%
6,6%
4,9%
3,3%
0,6%
Cotxe / moto
Avió
Autobús
Tren
Cotxe lloguer
Altres
NS/NC
Mitjà de transport Perfil del visitant a la província de Barcelona
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 56
Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la
Diputació de Barcelona.
El detall de la procedència que es recull en el quadre següent, comença a constatar-se
l’afirmació feta abans en el sentit que el mercat metropolità és el més important per Santa
Coloma. Segons reflecteix el quadre, el 51,4% dels visitants de la província de Barcelona són de
la pròpia província de Barcelona l’afirmació feta resulta cada vegada més evident:
2011
Catalunya 59,9
Barcelona 51,4
Girona 3,8
Tarragona 3,1
Lleida 1,6
Resta Estat Espanyol 12,0
Madrid 3,1
Altres 8,9
Europa (sense Estat espanyol) 22,7
França 8,9
Gran Bretanya 3,0
Països Baixos 2,7
Alemanya 2,3
Altres 5,5
Altres països 3,8
Llatinoamèrica 1,3
EUA 1,0
Canadà 0,6
Altres 0,9
NS/NC 1,6
Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la
Diputació de Barcelona.
59,9%
12%
22,7%
3,8%
1,6%
Catalunya
Resta Estat espanyol
Europa (sense estat espanyol)
Altres països
NS/NC
Procedència Perfil del visitant a la província de Barcelona
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 57
Pel que fa al motiu de viatge, el principal són les vacances i/o oci amb un percentatge del
72,1% sobre el total de motius expressats3
Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la
Diputació de Barcelona. Resposta Múltiple
Quasi quatre milions de visitants es van enregistrar en els allotjaments de la província
(3.817.644 allotjats en establiments hotelers, càmpings i turisme rural) representant el 82%
dels allotjats als establiments Hotelers. Seguien, tot i que de lluny, els allotjats en càmpings,
amb el 15,5%:
Visitants allotjats per tipologies (província de Barcelona.%.2011)
Font: Elaboració pròpia en base a les dades de Turisme de Barcelona
3 Percentatge molt semblant al dels visitants de la ciutat de Barcelona (80%)
72,1%
11,6%
6,6%
2,8%
8,8%
Vacances i/o oci
Visita amics i/o familiars
Professional
Compres
Altres motius
Motiu del viatge Perfil del visitant a la província de Barcelona
82,0
15,5 2,5
Hotels
Càmpings
Turisme Rural
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 58
Les dades del 2011, el nombre de visitants allotjats a la província des de el 2007, tot i la crisi,
no ha parat de créixer:
Visitants allotjats per tipologies (província de Barcelona.Absoluts.2007-2011)
2007 2008 2009 2010 2011
Establiments hotelers 2.600.434 2.742.973 2.781.027 3.050.875 3.130.686
Càmpings 762.699 760.113 709.954 642.452 590.257
Turisme rural 75.356 86.775 82.040 85.248 96.701
TOTAL 3.438.489 3.589.861 3.573.021 3.778.575 3.817.644
Font: Turisme de Barcelona
Pel que fa a les pernoctacions dominen les hotelers amb més del 78% de les pernoctacions,
seguit per les realitzades a càmpings (18,9%):
Pernoctacions per tipologies (província de Barcelona.%.2011)
Font: Elaboració pròpia en base a les dades de Turisme de Barcelona
En el 2011, s’aconsegueix la millor xifra de pernoctacions des de que va començar la crisi
(2007):
Pernoctacions per tipologies (província de Barcelona.Absoluts.2007-2011)
2007 2008 2009 2010 2011
Establiments hotelers 8.625.483 8.500.220 8.084.025 8.921.077 9.683.859
Càmpings 2.734.188 2.570.314 2.489.582 2.533.683 2.319.744
Turisme rural 229.400 253.011 252.659 243.478 285.714
TOTAL 11.589.071 11.323.545 10.826.266 11.698.238 12.289.317 Font: Turisme de Barcelona
78,8
18,9 2,3
Hotels
Càmpings
Turisme Rural
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 59
L’estada mitjana als allotjaments va situar-se, l’any 2011, en les 2,57 nits als Hotelers, en 3,93
nits als càmpings i en 2,95 nits el turisme rural:
Font: Turisme de Barcelona
3.5. LA DEMANDA TURISTICA A CATALUNYA
Catalunya va rebre el 2011 un total de 13.767.648 de turistes estrangers, el que representa
gairebé el 25% del total de turistes estrangers que van viatjar a Espanya el 2011; observant un
creixement del 4,7% respecte a l'any anterior. El 80% dels turistes estrangers que visiten
Catalunya ho fan per Oci i Vacances.
Catalunya, l’any 2011, va ser la destinació principal de 22.251.838 de viatges turístics realitzats
pels espanyols, representant el 15% del total de viatges a nivell nacional; observant un
creixement del 8% respecte l'any anterior.
Els mercats estrangers que dominen a Catalunya l’any 2011 continuen sent els mercats
europeus. França és el principal mercat europeu de Catalunya amb diferència, amb un total de
3.613,80 viatgers l’any 2011 seguit, tot i que de lluny, pel Regne Unit, Bèlgica i els Països
Baixos:
2,49 2,40 2,46 2,54
2,57
3,58 3,38
3,51 3,94
3,93
3,04 2,91 3,08 2,85 2,95
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
2007 2008 2009 2010 2011
Establiments hotelers
Càmpings
Turisme rural
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 60
Principals mercats europeus a Catalunya ( 2010-2011)
Font: Idescat (milers)
L’arribada de turistes estrangers a Catalunya ha anat variant al llarg dels darrers anys, on s’han
produït oscil·lacions significatives i una baixada destacada l’any 2009 (degut a l’inici de la crisi
econòmica mundial). La recuperació progressiva dels principals mercats ha suposat l’increment
de visitants estrangers a Catalunya de l’any 2010 al 2011 en 591.056 viatgers. Pel que fa a les
pernoctacions, s’observa també una baixada considerable a l’any 2009, però l’increment de
pernoctacions del 2010 al 2011 és molt més destacada, el que ens indica que la recuperació
dels viatgers estrangers està sent en termes econòmics positiva ja que utilitzen l’establiment
hoteler per allotjar-se:
Arribada de viatgers estrangers a Catalunya (absoluts. 2006-2011)
Font: INE
349,5
576,2
1.050,20
1.256,70
1.342,90
1.383,30
3.613,80
303,6
603,4
1.034,00
1.151,60
1.464,30
1.325,40
3.526,00
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000
Suïssa
Països Nòrdics
Itàlia
Alemanya
Regne Unit
Bèlgica i Països Baixos
França
2010
2011
15.117.086 15.233.723
14.344.333
12.704.584
13.176.628
13.767.684
11.000.000
11.500.000
12.000.000
12.500.000
13.000.000
13.500.000
14.000.000
14.500.000
15.000.000
15.500.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 61
S’observa un augment progressiu basat en un augment dels mercats emissors (EEUU, Rússia,
Japó, Suïssa i Països Baixos) petits on destaca l’augment considerable durant l’últim any del
mercat de Rússia. Per contra, la resta d’alguns dels grans mercats emissors (Itàlia, Regne Unit,
Bèlgica i Països Baixos) han caigut en el nombre de les pernoctacions,
Pernoctacions de viatgers estrangers a Catalunya (absoluts. 2010-2011)
Font: INE.
Tot i que l’arribada de turistes estrangers a Catalunya va començar la seva recuperació l’any
2009 i que el 2012, es preveu arribar a xifres semblants en les arribades a les del 2006 i 2007,
la demanda estrangera a Catalunya creix per sota del creixement de la demanda turística
Internacional.
Font: Tourism Economics i IET.
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
Alemanya FrançaItàlia
RegneUnit
RussiaEstatsUnits
3.353.781
4.799.835
2.148.707
4.184.703 3.579.233
1.574.294
2.712.623
4.784.286
2.121.830
4.369.350
2.331.971
1.409.979
2011
2010
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 62
Les previsions fetes per l’UAB (Índex UAB de l’Activitat turística 2012), auguren un creixement
del component estranger de la demanda del 3,2% pel 2012, tot i que és inferior al del 2011 que
va ser del 5,4%.
Font: Índex UAB a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
La previsió es justifica pel comportament dels mercats emergents. En particular, s’espera un
augment del volum de turistes provinents d’aquests mercats del 10,1% en línia amb
l’increment que ja van experimentar l’any 2011 (12,5%). Tot i que l’UAB no ofereix xifres
concretes, afirmen que el mercat Rus té una remarcable incidència en aquest creixement. Al
contrari s’esperava un declivi del mercat britànic (a causa d’incerteses i esdeveniments
esportius - JJOO) i del belga-holandès (fonamentalment per l’empitjorament de la conjuntura a
Bèlgica).
A continuació es presenten un resum dels aspectes de major rellevància que defineixen el
perfil dels turistes espanyols que viatgen a Catalunya com a destinació principal. Les dades han
estat obtingudes de les enquestes realitzades per l'Institut de Turisme d'Espanya, Moviments
Turístics en Fronteres (FRONTUR) i Moviments Turístics dels Espanyols (FAMILITUR):
Els residents a Espanya van realitzar el 2011 un total de 22.251.838 viatges per
Catalunya, el que va representar el 15% del total de viatges realitzats pel turisme
nacional.
El 65,2% dels viatges que els residents a Espanya van realitzar per Catalunya van
tenir com a principal motiu l'Oci i les Vacances, un 11% més que el percentatge
registrat per al conjunt d'Espanya.
Més del 60% dels turistes que viatgen per Catalunya, com a destinació principal,
ho fan en els caps de setmana, i el 27% ho fan en altres períodes de l'any; el 12%
viatja per Catalunya en l'època estival.
El 18,21% dels turistes residents a Espanya utilitzen els establiments hotelers com
a allotjament del viatge cap a Catalunya. El 35,3% compta amb un habitatge propi/
multipropietat, i gairebé el 30% utilitza la residència de familiars / amics durant la
seva estada a Catalunya.
7,8%
0,5%
-5,4%
-9,5%
4,5% 5,4% 3,2%
-12
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Creixement Anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2006-2012
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 63
La major part, el 78%, dels turistes espanyols que trien Catalunya com a destinació
principal són catalans. Així mateix, els principals mercats emissors nacionals a
Catalunya són Madrid (4%), la Comunitat Valenciana ( 3,6%), Aragó, (3,5%) i
Andalusia (2%).
Les dades localitzades a les fonts secundàries, que dimensionen els principals fluxos turístics
de Catalunya, demostren que el principal mercat emissor a Catalunya, és el propi mercat català
i específicament el que es genera a l’entorn metropolità.
Segons les dades de Frontur (Moviments Turístics en Fronteres), durant l'any 2011 Catalunya
va rebre un total de 13,8 milions de turistes internacionals i 12,4 milions d’excursionistes
(visitants que no pernocten). El mercat francès va ser el principal mercat turístic de Catalunya
amb 3,8 milions de turistes internacionals, seguit per Regne Unit i Itàlia amb xifres de turistes
al voltant de 1,2 milions cadascun. Tot i que no s’han trobat dades desagregades de la
nacionalitat dels excursionistes, però tenint en comte que el mercat francès és amb diferencia
el mercat excursionista més gran a Espanya (al voltant del 56% dels excursionistes4 ) i que
pràcticament el 93% dels excursionistes de Catalunya van entrar per carretera, cal suposar que
el volum més gran correspondria al mercat Francès.
Segons les dades de Familitur (Moviments Turístics dels Espanyols, i Moviments Turístics en
Fronteres), durant l'any 2011 els residents a espanya van realitzar 147,4 milions de viatges
interns, i que Catalunya va ser la destinació d’un total de 22,2 milions (15,1%) d’aquets viatges.
Per altra banda, les dades de Familitur també assenyalen que 16,2% dels viatges interns del
espanyols van originar-se a Catalunya, el qual representaria un total de 23,8 milions de
desplaçaments dels catalans. Tanmateix, aquesta mateixa font determina que el 74,7% van
ser viatges a la pròpia comunitat lo que representaria uns 17,7 milions de viatges de catalans a
Catalunya.
Aquestes dades plantegen el següent panorama, en relació als principals fluxos turístics de
Catalunya l’any 2011:
TOTAL (milions) % TURISTES INTERNACIONALS 13,8 28,5 França 3,8 7,8 Regne Unit 1,2 2,4 Itàlia 1,2 2,4 Altres nacionalitats 7,6 15,7 TURISTES ESPANYOLS 22,2 45,8 Catalans 17,7 36,5 Resta Estat Espanyol 4,5 9,2 EXCURSIONISTES 12,4 25,6 França
5 9,9 20,4
Altres nacionalitats 2,4 4,9 TOTAL VIATGERS 48,4 100 Font: elaboració pròpia en base a les dades de Frontur i Familitur
4 S’ha de tenir en compte que la segona nacionalitat dels excursionistes a Espanya és Portugal (27,7%).
Donada la més que probable escassa incidència de l’excursionisme portuguès a Catalunya, cal suposar que el percentatge del 56,6% (del mercat francès en el global d’Espanya) és a Catalunya bastant superior. 5 Hem aplicat un percentatge del 80%, ateses les consideracions fetes anteriorment.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 64
4. LA COMPETÈNCIA
Quan es vol definir la competència d’una destinació cal tenir en compte en quins mercats i en
quins productes es competirà. La concreció dels mercats i productes on es vol competir ens
ajudarà a determinar on, geogràficament, es localitza la nostra competència.
En el cas de Santa Coloma de Gramenet entenem que disposa de tres productes bàsics amb els
quals desenvolupar l’activitat turística del municipi.
El primer és producte d’allotjament a les vies d’accés a Barcelona orientat a captar gent que
procedeix del nord de la capital, que es desplaça en vehicle propi i que prefereix estar fora de
Barcelona en un allotjament amb un preu més assequible i amb un fàcil accés en vehicle.
El segon dels productes és el que s’orienta al públic de proximitat per que gaudeixi dels
recursos patrimonials dels que disposa Santa Coloma, ja es tracti de recursos naturals o de
recursos culturals. De fet no es tracta d’un sol producte sino més aviat d’un conjunt de
productes que es poden definir per l’aprofitament dels recursos existents.
El tercer grup de productes a desenvolupar és el relacionat amb la gastronomia. Aquests
productes es dirigeixen fonamentalment a visitants de proximitat i a consumidors de
restaurants significats en guies de referència.
Respecte al primer dels productes hem de tenir en compte que Santa Coloma de Gramenet
està situada al cinturó de municipis que estan al voltant Barcelona. Al sud de la capital tenim
municipis com L’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Al Nord
s’hi troben Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Badalona, i també els municipis
propers que es troben a la zona del Vallès.
La competència pròpia de Santa Coloma és la que es localitza a la part nord de Barcelona, per
tant no considerarem que són competència els municipis del sud de la Capital, ja que la seva
pròpia localització geogràfica, la proximitat a l’aeroport i la procedència dels viatgers, fruit de
les característiques de la xarxa viària que els dóna servei, fan que tinguin unes característiques
prou diferents als municipis situats a la part nord de la Ciutat.
Tampoc considerem que siguin competència els municipis que es situen al Vallès,
fonamentalment perquè una de les principals característiques que tenen la resta de municipis
esmentats és que formen part d’un continu urbà, cosa que en el cas del Vallès no es dóna ja
que la serralada litoral “allunya” el Vallès de Barcelona.
Els municipis de la part nord de Barcelona tenen en comú que formen un continu urbà tant
entre ells com amb Barcelona. Disposen d’una xarxa de transports compartida que els fa molt
propers a la ciutat de Barcelona, especialment la xarxa de metro. Així mateix, tenen en comú
que aquests municipis són punt d’entrada dels vehicles que procedeixen del nord i que entren
a la ciutat per les rutes viàries que venen del Maresme.
Per tot el que s’ha dit, considerem que la competència de Santa Coloma de Gramenet està
integrada per Badalona i Sant Adrià de Besòs.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 65
Sant Adrià del Besòs és un municipi que ocupa una superfície de 3,978 Km2 amb una població
de 35.151 habitants.
El municipi està molt ben connectat amb la xarxa viària del nord de Barcelona, amb accessos a
l’autopista del Maresme i a la Ronda Litoral a través de la qual es connecta amb els principals
eixos viaris del nord de Catalunya.
Sant Adrià compta amb una extensa xarxa de transport integrada per Rodalies Renfe, per les
línies 4, 5, i 6 del TramBesos, per la línia 2 del metro i nombroses línies d’autobusos, tant de
TMB, de Tusgsal i línies nocturnes que la comuniquen amb els municipis veïns, inclòs
Barcelona.
Pel que fa als atractius turístics de la ciutat aquesta compta amb una platja ben conservada
que dóna servei, a més dels habitants de la pròpia ciutat, als residents dels municipis de la
zona.
Gaudeix la població del Delta del Besòs i forma part el municipi del Parc Fluvial del litoral,
juntament amb els municipis de Montcada i Reixac, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.
També disposen de les Coves de la Presa, l’espai Fecsa-Endesa de la Central tèrmica i el museu
de l’immigrant.
Pel que fa a l’oferta d’allotjament Sant Adrià disposa de dos establiments l’hotel Ciutat de Sant
Adrià, de dues estrelles i amb 24 habitacions, i l’hostal Athenas d’una estrella plata i 32
habitacions.
Respecte a l’oferta gastronòmica s’han localitzat els següents establiments de restauració:
Restaurant los tres olmos
Boca bocata
Avenida
Restaurant port nàutic
Zhang, xiaorui
La taberna de la vila
Juan Carlos Morata Duran
Braseria Martínez
Alternativa
Casa Carlos
La deliciosa
Arirang
Cielito lindo
El boix petit de Sant Adrià
Miranapoli
Il viale della latalogle
Gravina-1
Lifen ye
Granja muñoz
Sintetitzant Sant Adrià és un municipi amb el principal atractiu turístic de la platja i el parc
fluvial, amb escassa oferta d’allotjament, i la que té és de baixa categoria, amb una molt bona
ubicació en l’eix d’infraestructures viaries del nord de Barcelona i una bona comunicació amb
transports públics amb la Ciutat Comtal. Disposa d’una oferta gastronòmica que no forma part
de les guies de referència; tampoc tenim constància d’establiments singulars. Per tot això
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 66
entenem que Sant Adrià no representa un competidor per a Santa Coloma en cap dels tres
productes esmentats anteriorment.
Badalona és la tercera ciutat de Catalunya amb volum de població de 222.074 habitants i una
superfície de 20,95 Km2.
El municipi està molt ben connectat amb la xarxa viària del nord de Barcelona. Pel municipi
transcorren l’autopista del Maresme i la B-20 que li donen diferents accessos a les Rondes de
Barcelona, a través de les que es connecta amb els principals eixos viaris de Catalunya.
Badalona compta amb una extensa xarxa de transport integrada per Rodalies Renfe, per les
línies 2 i 10 del metro i nombroses línies d’autobusos, tant de TMB, de Tusgsal i línies
nocturnes que la comuniquen amb els municipis veïns, inclòs Barcelona.
Pel que fa als atractius turístics de la ciutat aquesta compta amb un conjunt de platges ben
conservades, un port esportiu, equipaments culturals i esportius amb programes i
esdeveniments de primer nivell, zones comercials organitzades, un museu amb un llegat romà
molt important, una riquesa històrica i monumental molt significativa i l’espai natural de la
Serralada de Marina. El conjunt de recursos i atractius turístics és, per tant, molt important.
L’oferta d’allotjament de Badalona està integrada per deu establiments: dos hotels, sis
pensions, un aparthotel i un hostel (algerg) amb les següents característiques:
HOTELS Habitacions Places
Hotel Miramar *** 48 84
Rafael Hoteles**** 142 273
PENSIONS HOSTALS Habitacions Places
P**Hostal Badalona 10 14
P**Hostal Badaloni 11 22
P**Hostal Solimar 39 58
P**Pensió La Costa 17 34
P* El Mesón 15 24
P*Hostal El Pescador 14 22
APARTAMENTS Habitacions Places
Apart Hotel Miramar *** 48 84
ALBERGS Habitacions Places
Badalona Dream Hostel
L’oferta de restaurants de Badalona és força àmplia. S’han localitzat un total de 84 restaurants.
Si bé solament un d’aquests restaurants està recomanat per la Guia Michelin cal dir que són
més els restaurants que compten amb renom.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 67
Els establiment identificats són:
1. AromaKaori 2. Avenida 3. BadaPasta 4. Bayó 5. Blue Moon 6. Buenos Aires 7. Ca l’Arqué 8. Can Miquel 9. Cafè dels Arbres 10. Cafeteria Miramar 11. Cal Padrí 12. Cambalache 13. Campo de Tiro 14. Can Frai 15. Can Joan 16. Can Pelat 17. Can Viñas 18. Caño 14 19. Casa Marquina 20. Casaseba 21. Cuinoteca 22. Dalt la Vila 23. Devesa 24. Doncella de la Costa 25. El Badiu 26. El Badiu de la
Figuera 27. El Bon Gust 28. El Cafè de les
Antípodes 29. El Castell 30. El Celler de
Badalona
31. El Jardí 32. El Pescador 33. El Rebost de
Montigalà 34. El Rebost d’en
Manel 35. Els Fogons 36. Forn Bertran Mar 37. L’Antillana 38. La Bella Venecia 39. La Bota d’Aragó 40. La Cuina d’en Persi 41. La Factoria del
Pollastre 42. La Galera Mar 43. La Góndola 44. La Leonetta 45. La Llàntia 46. La Llar d’All i Oli 47. La Lleskeria 48. La Masia de la
Xesca 49. La Nau 50. La Plana d’en
Tápies 51. Lar o Marulo 52. La Rotonda 53. La Sargantana 54. La Sita 55. La Tagliatella 56. La Taula de
Badalona 57. Las Cañas
58. Les Banderes 59. Mas Ram (Club de
Tennis) 60. Masia El Molí de Cal
Dimoni 61. Mexicali 62. Mexclat 63. Micaco’s 64. Miranapoli 65. Moll Vell 66. Napoli 67. Neró 68. Olmosgourmet 69. Palmira 70. Pasa-t 71. Qui Paga Mana 72. Rio Andarax 73. Sant Anastasi 74. Sisal 75. Sotavent 76. Talos Bar 77. Tapia Cafè Bar 78. Tariq Cuina Indo-
Pakistanesa 79. Tres mil 9 80. Triana 81. Txistu 82. Vizio 83. Volcànic 84. Wok Dinasty
En síntesi, Badalona és una localitat que disposa d’un ampli ventall d’atractius turístics alguns
d’ells molt singulars, molt ben comunicada i amb una àmplia oferta de restauració, i amb
establiments que tenen notorietat, i amb una oferta d’allotjament àmplia i diversa que va dels
hotels de 4* fins als hostals passant per les pensions. Badalona és, per tant, un clar competidor
de Santa Coloma en els tres productes que s’han esmentat anteriorment. Cal recordar també,
que a l’apartat de recursos, analitzant l’inventari de recursos del Pla de Màrqueting de la
província de Barcelona, dèiem que el “competidor principal” de Santa Coloma de Gramenet,
des del punt de vista del valor del producte era clarament Badalona.
Per últim, també volem recuperar en aquest punt un comentari anterior en el sentit que una
de les claus per una gestió eficaç de producte turístic a l’entorn metropolità serà entendre que
haurà de ser un producte que integra o s’aprofita, dels recursos i els serveis turístics de
diferents zones de l’àrea metropolitana. En el cas de Santa Coloma, l’aprofitament de sinèrgies
en aquest sentit, sobre tot amb Badalona i Sant Adrià seria un plantejament prioritari.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 68
Així, i com es pot veure al quadre següent, el potencial competitiu individual de les tres
destinacions (Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona) és inferior al que s’obtindria en el cas de
crear sinèrgies mitjançant una estratègia comuna de desenvolupament.
Font: elaboració pròpia
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 69
5. ENTREVISTES ALS AGENTS PÚBLICS I PRIVATS DE SANTA COLOMA DE GRAMENET
Durant el mes de novembre i desembre de 2012, s’han celebrat reunions amb agents de
diversos sectors (turístic, comercial, econòmic, esportiu,...) tant del sector privat com el públic,
amb l'objectiu de copsar les percepcions existents sobre la situació actual i el futur
desenvolupament turístic de Santa Coloma de Gramenet.
Les entrevistes en profunditat han tingut una durada aproximada de 1,5 hores, i per al seu
desenvolupament s’ha utilitzat un qüestionari-guió específic, amb l'objectiu d'optimitzar la
recollida de la informació significativa per al present projecte.
S’han fet un total de 13 entrevistes els dies 29 i 30 de novembre i dies 12, 13 i 19. de
desembre, i 6 de febrer a un total de 29 agents, tant del sector públic com privat:
NOVEMBRE SECTOR PERSONES
DIJOUS 29 Allotjament Neus Arrèbola – Directora Hotel Ibis Santa Coloma
DIJOUS 29 Comerç / Associacions
Toni Estadella – Fondo Comerç Pepi Mateu – Fondo Comerç Laia Muñoz Aldana – ACI
DIJOUS 29 Premsa Local Chema Carvajal- TOT GRAMENET.CAT Francisco Verdejo- GUIA PLUS Jordi Corachan-GRAMENET 2.0 Josep Mª Roca – ALMIRALL.NET
DIVENDRES 30 Esport Javier Hurtado- Cap de Serveis d’esport Diego Arroyo – Regidor Esports (President IME. Institut Municipal D’Esports)
DIVENDRES 30 Cultura Petra Jiménez - Regidora de Cultura José Velasco - Cap de Cultura Rodolfo del Hoyo - Tècnic de cultura i poeta. (Associació Acolite)
DIVENDRES 30 Comunicació Carlos Rodríguez i Pérez Coordinador web i xarxes socials (Servei de Comunicació) Dori
DIVENDRES 30 Promoció econòmica
Carles Combarros - Tinent Alcalde d'ocupació i President de Grameimpuls Ignasi Rovira - Gerent de Grameimpuls
DIVENDRES 30 Urbanisme Jordi Mas – Regidor urbanisme Miquel Roig – Cap de servei del Gabinet d’acció territorial Francesc Barnet – Cap de Servei de medi ambient
DESEMBRE SECTOR PERSONES
DIMECRES12 Participació Siscu Sánchez – Regidor de Participació, Qualitat Democràtica, Drets Civils i Ciutadania
DIJOUS 13 Cooperació Josep Lluís Sánchez Palacios - Cap del departament de Cooperació i Solidaritat. David Marin - Teatre Sagarra Petra Jiménez - Regidora
DIJOUS 13 Innovació i Universitats
Lidia Guinart Moreno – 2ª tinenta d’alcalde delegada d’economia ¡, hisenda, planificació i serveis interns. Regidora delegada de Polítiques d’igualtat de Gènere, Innovació i Universitats
DIJOUS 13 Restauració Francesc Armengol – Restaurant Armengol Paco Cordero – Bodega/ Restaurant Canto del vi
FEBRER (2013) SECTOR PERSONES
DIMECRES 6 Alcaldia Nuria Parlon – Alcaldessa de Santa Coloma
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 70
S’han realitzat un total de 173 observacions específiques en relació a la situació actual i futura
del turisme i de Santa Coloma en general. Les observacions s’han agrupat en aspectes positius
(elements o visions que poden recolzar el desenvolupament del turisme), negatius (poden
suposar límits o frens al desenvolupament) i propostes o suggeriments.
Aspectes positius i negatius identificats i propostes realitzades en les entrevistes
Les observacions s’han agrupat en 8 grups: Turisme (Gestió Turística; Promoció i
Comercialització; Demanda, RR.HH.); Infraestructures i serveis; Comerç; Cultura; Allotjament;
Gastronomia; Recursos; Desenvolupament de producte).
Els aspectes genèrics inclosos en l’apartat turisme, el comerç i les infraestructures i serveis són
els que han rebut un major nombre d’aspectes negatius. Pel que fa als positius, la gastronomia
i els recursos són els que han rebut més observacions. El major nombre de propostes han estat
referides a la Gastronomia.
Observacions totals per grups
81
65 60
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Aspectes positius
Aspectes Negatius
Propostes realitzades
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 71
Observacions del grup turisme (desglossat per subconceptes)
A continuació es presenta la síntesi dels aspectes més importants esmentats pels entrevistats a
les diverses entrevistes realitzades.
TURISME
Gestió del turisme:
S’hauria de crear un taula intersectorial per poder coordinar els diferents sectors i
actuacions de la ciutat, anar tots a una, que permetés prendre decisions on s’opinés
des de diferents visions de la ciutat i es prenguessin decisions en prioritzar activitats.
Promoció i comercialització:
Aspectes positius identificats:
El futbol sala fa que SCG es conegui per un motiu positiu.
S’ha gravat una pel·lícula a SCG (La Estrella) que encara no s’ha estrenat.
Mai s’ha fet cap estratègia de turisme per comercialitzar ni promocionar SCG, està tot
per fer.
El dinamitzar el turisme a SCG és important i necessari. El fet que la gent de fora vingui
ens farà millors, les visions objectives de gent que no són de la ciutat fa veure d’una
forma més objectiva tant les coses bones com les no tan bones, de la ciutat.
Aspectes negatius identificats:
Falta ideal comú.
La marca Santaco no va bé. S’ha de treballar en la creació de marca i d’imatge de la
ciutat.
No fan servir les xarxes socials per comunicar les activitats esportives.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 72
Ciutat estigmatitzada per la crònica negre.
No es disposa de marca ni imatge atractiva.
Es va fer una maqueta de SCG que es va portar a Tokio com a exemple del que no
s’havia de fer en urbanisme.
El nivell de recursos patrimonials és de similar atractiu als de la resta de poblacions del
voltant.
L’agenda de activitats de la ciutat la població local no la coneix. Hi ha web, newsletter
però no un calendari actualitzat amb temps (es comenta que és difícil mantenir
actualitzat el calendari i difondre’l amb temps.
Propostes realitzades:
Quan es promocionin determinats productes és important que s’indiqui com arribar-hi
de forma detallada perquè pot ser un problema. Arribar a SCH és fàcil però moure’s
per dins no.
Es podria crear alguna oficina d’informació però amb un plantejament que servís
també per sensibilitzar a la població sobre els atractius i agenda cultural de la ciutat.
Coordinar-se amb les oficines d’informació de Barcelona perquè informin sobre els
recursos disponibles a SCG.
Fomentar el sentiment d’orgull de ser de Santa Coloma.
Fomentar el turisme de gent de la població i de gent de poblacions a prop.
S’hauria de promocionar seguint el model de NY. Off broadway on es publiciten teatres
fora de la pròpia zona de teatres de la ciutat de Nova York. Es podria fer alguna cosa
amb Barcelona que fos off paral·lel (o off Barcelona).
Organitzar alguna activitat esportiva periòdica que tingués fama (tipus com la cursa de
cross que s’organitza).
Demanda turística:
Aspectes positius identificats:
La quantitat de gent de fora que vindrà a menjar a la Lluerna.
El 90% del clientes dels restaurants més coneguts com Lluerna o Armengol són de
fora de SCG.
Potencialitat de la universitat. 1.400 estudiants, 90% estrangers (oportunitat perquè
coneguin i col·laborin en el posicionament de Santa Coloma).
La demanda de teatre a SCG és gent que ve de Sant Adrià, Badalona i Nou Barris.
Propostes realitzades:
Fomentar que els recursos turístics siguin consumits per gent de SCG.
Aprofitar els visitants escolars d’altres poblacions per ensenyar més recursos.
Els clients estrangers que puguin estar a SCG perquè venen a visitar BCN es difícil que
visitin atractius culturals perquè no s’acaben els recursos que els ofereix Barcelona.
Però en canvi els visitant de poblacions o comarques properes si els podria interessar
recursos culturals sempre que es venguin conjuntament amb altres més potents com
la gastronomia.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 73
En cultura un 90% local i un 10% de Barcelona, Sant Adrià i Badalona.
La cultural, és una demanda amb curiositat per descobrir i aprendre. Els motiva també
disposar d’oferta complementària que els convidi a quedar-se una estona més per la
zona.
Recursos humans:
Aspectes positius identificats:
Municipi caracteritzat per la manca de recursos on sempre s’ha hagut de treballar des
de la imaginació. Es procura i es té sempre molt en compte el tema social. Es valora i es
treballa l’esforç de les persones.
Aspectes negatius identificats:
Les persones no estan acostumades a tractar a la gent de fora.
L’oferta d’hostaleria no es troba ben preparada.
Propostes realitzades:
S’hauria de formar a les persones per assentar les bases pels futurs negocis que es
vulguin.
INFRAESTRUCTURES I SERVEIS
Aspectes positius identificats:
Comunicacions excel·lents. Parades de metro (molt ben comunicada amb Barcelona).
Xarxa sanitària exemplar.
Les instal·lacions culturals estan ben conservades i són força potents: auditori, teatre,
museu, Can Cistere,...
Bona xarxa d’equipaments esportius. Ben conservats.
Torribera té unes bones instal·lacions.
Es disposaran de les úniques pistes d’atletisme homologades al Barcelonès, molt ben
ubicades, a prop de l’hotel i de les rondes.
Les pistes d’atletisme han de ser una oportunitat. S’ha d’explotar: per una part des
d’un enfocament educatiu (pels centres escolars) i també veureu com una vocació
metropolitana. L’entorn és més amable a les pistes que és faran que no a les de Can
Dragó. Els atletes sempre fan activitats pels voltants d’on estan ubicades les pistes i en
el cas de les de SCG ho tenen millor que les de Can Dragó.
Aspectes negatius identificats:
Urbanisme: problemes de trànsit i aparcaments. Mala estructura del carrers.
Manca d’espais i recorreguts que facilitin el trànsit (existència de projectes futurs).
Hi ha dificultats per fer actes de molta gent.
No existeix un recinte firal.
No hi ha obertura de mòbil a la L9.
No hi ha punts d’informació.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 74
Mala senyalització.
S’està ben comunicat però en el fons aïllat.
Propostes realitzades:
Els aparcaments que estan buits es podrien fer servir arribant amb acords amb els
recursos turístics per poder ser aprofitats per les persones que arriben a SCG. Els
ciutadans no els fan servir.
Faltarien més aparcaments de rotació.
La parada de metro de Can Peixauet s’hauria de dir Parc Fluvial i haver-hi un punt
d’informació a l’estació.
El futbol porta gent els caps de setmana, potser si els centres disposessin d’una petita
guia de serveis els utilitzarien quan hi son encara que sigui poc temps.
COMERÇ
Aspectes positius identificats:
El comerç és un dels principals eixos de la ciutat.
La qualitat preu de productes exòtics és molt bona en comparació amb Barcelona.
Molt bon preu dels productes.
Els comerços autèntics de tota la vida reben clients d’altres poblacions de Barcelona
que coneixen l’establiment perquè han viscut a la ciutat o han conegut el producte.
Fondo té marca i és conegut, també és singular, es diferencia de la resta de barris i
poblacions. Al mercat de dia (mercat setmanal) del fondo venen persones d’altres
municipis.
Aspectes negatius identificats:
La crisi ha fet transformar els comerços de tota la vida en comerços sense personalitat
en mans de nouvinguts. S’ha perdut autenticitat i qualitat. S’està homogeneïtzant el
tipus de comerç.
Falten comerços amb grans marques.
El comerç és el sector que més està patint la crisi.
No es disposen d’eines per fomentar la competitivitat i la millora dels comerços.
Només un 2% de les empreses treballen amb internet o xarxes socials.
Dues associacions de comerços que doblen esforços.
Falta oci que complementi el comerç.
El sector comerç li costa entendre la competència ben entesa i els hi costa coordinar-
se.
Els mercats no són gaire atractius.
Grans centres comercials amb moltes marques reconegudes als voltants de SCG
(Maquinista, Badalona i Sant Adrià).
Els grans centres comercials han fet que la gent de SCG comprin més fora de la ciutat,
si no hi fossin no vindrien més gent de altres poblacions a comprar a SCG.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 75
Propostes realitzades:
Atraure outlets.
Aprofitar la moda del comerç de proximitat per fomentar-lo a SCG.
Hi has zona interesants de productes asiàtics, però s’hauria de treballar l’autenticitat i
el tipus d’establiments, així com els productes utilitzats.
El Fondo és l’eix comercial que hauria de aprofitar la singularitat dels comerços
propietat dels xinesos, on es poden trobar productes curiosos i exòtics que no es
poden trobar a d’altres poblacions.
S’ha perdut el tracte de botiga de tota la vida. S’hauria de donar suport per fomentar i
mantenir el comerç tradicional.
S’hauria de tenir una visió estratègica de la ciutat que tingués en compte la
peatonalització d’alguns carrers per facilitar la compra i el passeig.
CULTURA
Aspectes positius identificats:
Oferta de qualitat a preus assequibles.
Carro de Baco: ha obert una sala que serà molt potent en activitats culturals.
Hi ha molta creativitat i talent a SCG (teatre, música, literatura,...).
Existeixen bons escriptors, hi ha una ruta literària Mario Sempere, està pendent de fer
la de Sagarra i Josep Sol.
El fet que la Bullipedia es faci a SCG és un bon referent.
La festa major té molt bona acollida.
Festival sabors del món va tenir molt d’èxit.
S’ha fet una tarja de fidelització amb descomptes que ha estat tot un èxit.
Actualment hi ha una exposició de Samuel Aranda molt potent, ell està molt vinculat
amb SCG i va estar personalment fent la inauguració.
S’ofereixen espectacles més innovadors que ha poblacions del voltant.
SCG té 3 biblioteques molt ben considerades: tenen programes d’activitats, una d’elles
la de Singuerlin té cinema.
Aspectes negatius identificats:
Les persones no venen a SCG si estan allotjades aquí, perquè van a Barcelona i volen
un allotjament barat. L’oferta cultural de Barcelona no se l’acaben, no pot ser un
atractiu cultural rellevant, però si un complement a productes més potents com la
gastronomia.
Les persones responsables de la cultura o dels recursos culturals tenen poca
sensibilització turística.
Retallades als pressupostos municipals i a les iniciatives privades.
Pujada de l’IVA.
La publicitat com a zona d’extraradi no beneficia a la gent que vingui de Barcelona al
teatre.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 76
Propostes realitzades:
S’hauria de crear alguna xarxa o coordinació entre les diferents poblacions del
voltant.
Es veu amb bons ulls el formar part de paisatges de Barcelona.
Es podria fomentar la cultura per les fundacions privades, per tal l’obtenir més
recursos.
INFRAESTRUCTURA D’ALLOTJAMENT
Aspectes positius identificats:
Han obert fa 5 mesos un hotel (s’hauria d’aprofitar per fer paquets).
Hi haurà visitants estrangers que venen a veure Barcelona però que quan van a
l’hotel poden anar a comprar o menjar a SCG.
Fan preu especial als esportistes federats.
Aspectes negatius identificats:
Les pensions no tenen nivell suficient.
L’hotel no té restaurant.
No es disposa de material promocional de serveis de la ciutat per poder informar als
clients.
L’hotel no està ben comunicat ni amb l’aeroport ni amb la zona FÒRUM.
Propostes realitzades:
Als Hotels, en general i al de Santa Coloma en particular, arriben molts clients per
internet, s’hauria de tenir una bona informació turística digital.
GASTRONOMIA
Aspectes positius identificats:
Restaurants reconeguts i molt variats (des d’ 1 estrella Michelin, xinesos bons, tapes).
L’oferta en restauració cada cop és més diferent i amb una millor qualitat. Els que ja
estaven han millorat i els nous cada cop tenen més qualitat.
Hi ha dos restaurants molts coneguts fora de la ciutat : Lluerna i Armengol.
La riquesa de la gastronomia no està només en el fet que hi hagin bons restaurants
(com en el cas de l’estrella Michelin), sinó que també hi ha bons llocs més senzills.
El tracte està molt basat en la gestió familiar. El propietari és l’“almamater” del negoci i
el que inverteix més hores donant-li el segell personal a l’establiment.
Al Mercat del Fondo ve molta gent de Barcelona, hi ha productes molt autèntics com
en el cas dels xinesos.
El Mercat de Sagarra és un bon complement a la restauració, en aquella zona s’estan
ubicant botigues relacionades amb la gastronomia.
La nova Biblioteca estarà especialitzada en cuines del món.
El fet que la Bullipedia es faci a la Universitat de SCG.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 77
S’han obert dues bodegues que fomenten el tast de vins (uns catalans i una altra
internacionals).
Molta tradició de tapes.
Bona qualitat preu de productes.
Dijous temàtics funcionant bé, es creen sinergies amb el sector cultura perquè cada
restaurant després del sopar ofereix un espectacle (musical, literari, dansa,...) de
persones, entitats o escoles de SCG.
La gent de fora de SCG ve a menjar.
S’està intentant dinamitzar el tema del maduixots en alguna empresa que fa
melmelades.
Paco Cordero és un referent en temes de vins.
Disposar d’una escola d’hostaleria.
L’atenció als restaurants és molt bona degut a que els propietaris consideren
important el participar de l’atenció al client com a valor del local.
Aspectes negatius identificats:
La no continuïtat de la fira gastronòmica (entenen que són temes que s’han de
mantenir perquè arrelin).
No hi ha senyalització dels establiments. Ara hi ha una nova però només està l’hotel i
els cinemes.
Propostes realitzades:
Productes de la zona: Aprofitar com a recurs la Botifarra de brisa (típica) i les maduixes.
La Font de l’Alzina (restaurant) es podria posar en valor per atraure turisme familiar.
Habilitar alguna hectàrea de terreny on plantar-hi vinyes (com han fer en projectes de
vinyes urbanes a Sabadell, Badalona ...), també donar-li un ús més turístic a la
Serralada de Marina.
La complementació d’aquesta oferta de restauració junt amb botigues que venen
productes gastronòmics s’hauria de vendre de forma conjunta.
Mercat de la Segarra: s’hauria de tenir com exemple el mercat de san Miguel de
Madrid. www.mercadodesanmiguel.es. Hauria de ser un gran reclam.
Propostes conjuntes amb el teatre i auditori: coordinar-se amb els horaris per tal de
oferir serveis abans o desprès de les actuacions o fins i tot fer algun menú especial.
Museus: S’està començant a treballar conjuntament per fer presentacions de vins i al
mateix temps fer presentacions fent referència a la tradició històrica de vinyes a la
zona.
Escriptors i poetes: hi ha un caldo de cultura d’escriptors i poetes molt interessant que
a més són consumidors de la bona gastronomia de la ciutat. Es fan lectures,
presentacions i temes interessants que tenen poca repercussió. Es podrien fer
iniciatives per connectar aquest recurs amb la gastronomia.
S’hauria de crear un consell Assessor per anar tot a una.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 78
RECURSOS
Aspectes positius identificats:
Vistes diferents i espectaculars de Barcelona.
Molts escriptors coneguts són de SCG.
Aules de teatre: en música i teatre hi ha un gran potencial.
Patrimoni: torres i masies.
El futbol sala és conegut perquè tenen un equip a primera.
La ciutat és molt viva, amb molta dinàmica social.
SCG té una gran tradició solidaria, de la necessitat s’ha fet virtut.
El Puig Castellar és un recurs important per la ciutat.
Zona del Parc Fluvial és un bon recurs turístic que la gent utilitza per anar amb bicicleta
i la població local com a zona d’esbarjo.
Bosc del parc de la Serralada de Marina. Es fan activitats, es pot arribar en bus, hi passa
un GR.
Torribera: Instal·lacions culturals i esportives al mig del bosc.
Bona acceptació de la festa major.
SCG disposa de 3 Biblioteques notables que sorprenen als visitants.
Els meetingspoint (llocs de reunió) de la ciutat. Es pot considerar un eix conformat per
la Pza. Europa-Pza del Rellotge-Llera del riu-Parc Europa.
SCG ha desenvolupat algunes iniciatives de Turisme Social(amb el Centre Excursionista;
Ateneu;...). existeix alguna ruta com ara la que ha fet l’Heure (Consorci de
Normalització Lingüística) sobre l’experiència lingüística.
La serra de la marina amb el puig Castellà es fan visites i és un fort atractiu. Persones
d’altres poblacions hi van. S’hi practica el GEOCACHING: si han trobat objectes de
altres nacionalitat.
ECOMETROPOLI: és un projecte molt interessant que fa feina educacional, fan tant
activitats per escolars com per adults.
Aspectes negatius identificats:
Parc Fluvial: La façana fluvial s’ha d’arreglar.
La llera del riu li falta il·luminació i vigilància, la població salta la valla fora de l’horari
permès.
No existeixen serveis complementaris al Parc fluvial.
El poblat ibèric no es pot promocionar si no s’arregla. La cabana s’hauria de
remodelar.
La Torre Pallaresa està amagada.
Existeixen elements del patrimoni, com ara alguns monuments mal conservats, mal
ubicats i senyalitzats, que s’haurien de posar en valor.
Propostes realitzades:
La gent de SCG s’estima la seva ciutat i la defensa allà on va. Haurien de ser els
ambaixadors de SCG.
Torre Pallaresa és privada i un BIC s’hauria de poder visitar més.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 79
SCG és coneguda com una localitat on es juga molt al Futbol sala, no atrau gent però
ajuda a posicionar-la amb temes positius i saludables.
El Parc de la Serralada de Marina hi viuen a prop unes 60.000 persones que per elles és
el seu jardí. Qualsevol intervenció per aportar gent de fora hauria de ser coherent amb
la realitat de la població local. El PSM competeix amb tots els parcs de la xarxa de la
Diputació de Barcelona.
Les lleres del riu: des de St. Adrià, Barcelona i Montcada venen a peu, bici i patinant.
No es paren a SCG perquè no se’ls hi ofereix res. Es demanen lavabos, i es podrien
posar serveis de lloguer de bicis i tallers a la part de dalt entre el pont vell i Can
Peixauet (pont de Potosí).
La zona de CAN ZAM: Podria donar un altre tipus de servei més aviat familiar per fer
pícnic. Encara falta per acabar una fase per condicionar-ho.
S’haurien d’organitzar activitats diferents de les que fan a altres poblacions, es fa el
mateix que altres poblacions però amb menys pressupost i per tant tenen menys èxit.
DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTES TURÍSTICS
Aspectes positius identificats:
La gastronomia podria ser el principal reclam.
No es coneix SCG com a lloc per visitar turísticament, pot ser una oportunitat el fet de
partir de zero.
S’està treballant amb la universitat per tal de obrir un pas que permeti connectar les
masies i els parcs i poder fer un recorregut.
La cultura és més barata a SCG que a poblacions del voltant i sobretot que a
Barcelona. Es fan a més a més grans promocions de 25% i 50% de descompte.
Propostes realitzades:
La multiculturalitat (interculturalitat) podria ser una oportunitat per poder fer un
producte turístic que per una part fos un atractiu, però per una altre tingues un
benefici social (integració de nouvinguts, compliment de la legislació, normalització
lingüística de noms de alguns productes). Una bona web I una bona guia. Com centre
d’acollida, es podria proposar la nova biblioteca mercat de Fondo. S’hauria de
treballar l’autenticitat dels comerços i restaurants.
Tenir en compte la universitat i l’hotel per la dinamització de productes turístics.
S’hauria de fer una ruta amb totes les masies i edificis interessants de SCG.
Tindre en compte la universitat i l’hotel per la dinamització de productes turístics.
S’hauria de fer una ruta amb totes les masies i edificis interessants de SCG.
S’hauria d’aprofitar el cicloturisme familiar per intentar que es quedessin a dinar.
Potenciar esdeveniments esportius.
Crear algun esdeveniment esportiu que agafi renom.
Patinadors: hi ha demanda i gent que vindria de Barcelona. Les infraestructures ja
estan.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 80
6. LES CONDICIONS DE L’ENTORN TURÍSTIC
El turisme a l'actualitat, es configura com el primer sector d'activitat a nivell mundial; de forma
que mai fins ara s'han donat de manera tan evident les condicions que permeten a aquesta
“indústria” desenvolupar-se fins a límits que van més enllà de l'imaginable. En aquest sentit, el
turisme experimenta un creixement espectacular, havent arribat a moure més de 1.000
milions de persones en aquesta dècada.
Evolució dels moviments de turistes a nivell mundial (milers.1950-2010)
Font: OMT.
Tanmateix, el turisme posseeix a més un factor intern que incrementa el seu valor social i que
és degut a l'elevada intensitat dels recursos humans que necessita. Aquesta intensitat explica
que en aquests moments una de cada nou ocupacions (directa o indirectament) sigui generada
pel turisme.
El Consell Mundial de viatges i turisme calcula que les ocupacions generades pel sector a la fi
del passat segle sumaven 260 milions de persones però, a més, la previsió era que aquesta
ocupació augmentes en 100 milions de persones en l'any 2010.
En l'evolució que ha seguit el mercat turístic, els canvis quantitatius i qualitatius experimentats
per la demanda, la capacitat d'utilitzar noves tecnologies i les exigències de competitivitat en
les empreses i destinacions, han afavorit la irrupció d'importants canvis en la concepció i el
desenvolupament actual de la indústria turística.
En aquest sentit, l'actual gran protagonista de l'activitat turística és la destinació en si, és a dir,
tots els elements tangibles i intangibles que ho componen. I això és així perquè difícilment una
unitat de producció (empresa o institució privada o pública) pot oferir al consumidor turístic
tots els beneficis que aquest desitja per a la satisfacció de la seva experiència turística.
0
200
400
600
800
1000
1200
1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
25 70
166
286
459
702
1018
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 81
Són àmpliament coneguts els reptes específics que està generant la crisi en el turisme, el
sector és molt vulnerable als canvis en la renda per càpita i normalment és un dels primers
afectats per tot tipus de crisis.
En una crisi amb la intensitat de l'actual, és normal que el sector turístic mundial hagi sofert
especialment. No obstant això, el sector ha demostrat ser més resistent de l'esperat,
concentrat en una millora de la gestió i en la reducció de costos operatius que li ha dut a
reaccionar adequadament davant els reptes. Encara que queda llarg camí per recórrer, les
últimes dades indiquen que el declivi en el turisme internacional pot haver arribat a la seva fi.
No obstant això, es preveu que la recuperació sigui lenta. La intensitat i els ritmes de sortida de
la crisi seran molt diferents per destinacions. S'espera una dura competència per captar fluxos
turístics, atès que la demanda encara serà feble i que s'ha produït un important creixement de
l'oferta d’allotjament mundial.
En 2011 el turisme mundial va seguir en el camí de la recuperació, ja iniciada en 2010, dels
contratemps de 2008-2009, encara que l'any va estar marcat per les persistents turbulències
econòmiques, com els grans canvis polítics a Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica i el desastre natural
de Japó.
A tot el món, les arribades de turistes internacionals (és a dir, els visitants que pernocten) van
augmentar en un 4,6% en 2011 fins als 983 milions, partint dels 940 milions registrats en 2010,
quan les arribades es van incrementar en un 6,4%.
En 2011, els ingressos per turisme internacional van assolir la xifra d'1,03 bilions de USD
(740.000 milions d'euros), enfront dels 927.000 milions de dolars (699.000 milions d'euros) de
2010. Aquestes xifres representen un creixement del 3,9% en termes reals (ajustant les xifres a
les fluctuacions del tipus de canvi i la inflació).
Evolució històrica d’arribades i ingressos – Turisme Mundial
Font: OMT
Arribades de turistes internacionals (milions)
Ingressos per turisme internacional (milers de milions $ EEUU)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 82
Aquests increments compensaven sobradament el declivi de 2009, un dels anys més
preocupants per al sector, amb una contracció del mercat del 5,7% en ingressos i del 4,2% en
arribades. L'any 2010 es recupera una taxa del 56%, una dada en el camí de la normalitat.
Aquesta recuperació es va veure reflectida també, en les dades elaborades per OACI
(Organització Aeronàutica Civil Internacional) amb un increment del trànsit aeri (8%), en
particular internacional (9%) en 2010 respecte a l'any precedent i els de Smith Travel Research,
que apunten un creixement del RevPAR hoteler superior al 10%.
En 2011 els viatges d'oci i esbarjo van suposar més de la meitat de totes les arribades de
turistes internacionals (51% o 505 milions d'arribades). Prop del 15% dels turistes
internacionals, van indicar que viatjaven per negocis o motius professionals i el 27% ho van fer
per altres motius.
Turisme receptor per motiu de visita
Font: OMT
VPA, salut, religió, altres
27%
Negocis i motius
professionals 15%
No especificats 7%
Oci, esbarjo i vacances
51%
Sèries¹ 2010 2011* 10-9 11*-10 2010 2011* 10-9 11*-10 10-9 11*-10
1 França TF 77,1 79,5 0,5 3,0 1 Estats Units 103,5 116,3 9,9 12,3 9,9 12,3
2 Estats Units TF 59,8 62,3 8,8 4,2 2 Espanya 52,5 59,9 -1,2 14,0 3,9 8,6
3 Xina TF 55,7 57,6 9,4 3,4 3 França 46,6 53,8 -6,0 15,6 -1,1 10,1
4 Espanya TF 52,7 56,7 1,0 7,6 4 Xina 45,8 48,5 15,5 5,8 15,5 5,8 ($)
5 Itàlia TF 43,6 46,1 0,9 5,7 5 Itàlia 38,8 43,0 -3,6 10,9 1,4 5,6
6 Turquia TF 27,0 29,3 5,9 8,7 6 Alemanya 34,7 38,8 0,1 12,0 5,3 6,7
7 Regne Unit TF 28,3 29,2 0,4 3,2 7 Regne Unit 32,4 35,9 7,5 10,9 8,4 6,9
8 Alemanya TCE 26,9 28,4 10,9 5,5 8 Austràlia 29,8 31,4 17,4 5,5 -0,2 -6,2
9 Malàsia TF 24,6 24,7 3,9 0,6 9 Macao (Xina) 27,8 .. 53,2 .. 53,5 ..
10 Mèxic TF 23,3 23,4 4,2 0,5 10 Hong Kong (Xina) 22,2 27,7 35,3 24,7 35,6 25,0
Milions Variació (%)
Rang
Arribades des turistes internacionals
Milers de milions Variació (%)
Monedes locals
Ingressos per turisme internacional
Variació (%)
Rang
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 83
En l'anàlisi per regions, Europa seguia sent el primer emissor i receptor, concentrant el 51,2%
de les arribades (504 milions) i el 45% dels ingressos de l'activitat (463 milions USD). França
lidera del Rànquing d'arribades del turisme internacional i EUA el d'ingressos).
Segons “El turisme cap a 2030” 1 , es calcula que el nombre d'arribades de turistes
internacionals al món creixerà una mitjana de 3,3% anual durant el període comprès entre
2010 i 2030. Amb el temps, el ritme de creixement anirà disminuint gradualment, passant
d'una previsió d’un creixement del 3,8% en 2011 (que realment s’ha situat en un 4,6%) a un
2,5% en 2030, partint de la base d'unes xifres cada vegada majors.
En termes absoluts, les arribades de turistes internacionals s'incrementeran al voltant de 43
milions a l'any, enfront de l'increment mitjà de 28 milions a l'any registrat en el període
comprès entre 1995 i 2010.
Segons el creixement previst, les arribades de turistes internacionals al món superaven els mil
milions en 2010 i arribarien als 1.800 milions en 2030.
A les principals institucions econòmiques internacionals -Fons Monetari Internacional,
WorldEconomicCouncil, OCDE, Banc Central Europeu- preocupen les turbulències financeres
que afecten al deute sobirà, la pèrdua de competitivitat, la volatilitat dels mercats, la
desocupació i la credibilitat d'algunes economies europees, entre les que es troba Espanya.
1OMT -. TourismTowards 2030 (El turisme cap el 2030)
Font: OMT
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 84
En el present entorn i amb les dades de l'evolució dels mercats turístics que utilitza l'OMT,
aquesta es reafirma en les seves previsions de llarg termini d'1,6 bilions d'arribades per 2020; i
pel World Travel &TourismCouncil (WTTC, lobby que integra a cent de les principals
companyies turístiques líders del món), la crisi turística a escala mundial ha tocat fons, encara
que la recuperació pot ser un tortuosa per a nombroses destinacions.
Pel que fa a Espanya, i segons Exceltur2, el 2011 habia tancat amb un notable increment de
l'activitat turística (PIB Turístic) a Espanya del 2,6%. És a dir un creixement en 2011 gairebé
quatre vegades més que el conjunt de l'economia espanyola (estimat en un 0,7%). La demanda
estrangera ha explicat en exclusiva el creixement del PIB turístic durant2011, mentre s'aprecia
una contracció de la demanda espanyola, que s'ha anat accelerant a mesura que ha avançat
l'any.
L'any 2011 s'ha caracteritzat per la recuperació en el panorama turístic internacional, tant en
nombre de turistes rebuts com de despesa turística. Aquests creixements es sustenten tant en
factors estructurals com a conjunturals, entre aquests últims estaria l'efecte de la primavera
àrab i el conseqüent transvasament de turistes a Espanya, i el de la repercussió de la Jornada
Mundial de la Joventut.També respon a factors de caràcter més estructural derivats dels bons
resultats de l'aposta de la política turística en la promoció i la diversificació dels mercats
d'origen.
Segons l’IET3, en el 2011, Espanya ha estat la destinació de 56,7 milions de turistes
internacionals, la qual cosa ha suposat un creixement del 7,6% respecte a l'anyanterior (4
milions de turistes més). Per altra banda, la despesaturística es va establir en 52.795,7 milions
d'euros, mostrant un augment interanual del 7,9%.
El creixement de la despesa ha estat superior a l'esdevingut en el nombre de turistes, la qual
cosa ha provocat un lleu increment en la despesa turística per persona (+0,2%). Per altre
banda, la despesa mitjana diari realitzada va suposar un creixement interanual del 4,6%,
afavorit pel descens de l'estada mitjana. En resum es pot concloure que Espanya va tenir al
2011 més turistes, que han realitzat una major despesa turística, tot i que amb una estada més
curta.
Els diversos indicadors, que recullen les tendències de viatges dels estrangers a Espanya, se
situen en l'acumulat de l'any fins a novembre de 2011, en creixements propers al 10% (7,7%
els turistes, 9,2% els ingressos i 11,2% les pernoctaciones en allotjaments reglats.
2 Perspectivas Turísticas. Gener de 2012
3 Balance del Turismo. 2011
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 85
La gran majoria d'indicadors que recullen les tendències de la demanda turística dels
espanyols, que suposen un 50% del consum turístic realitzat a Espanya, se situen en caigudes
properes al 2,0%.
(*) Dades d'ingressos d'estrangers i pagaments exteriors d'espanyols fins a novembre, excepte ingressos i pagaments de balança de pagaments fins a l'octubre. Font: elaborat per Exceltur a partir INE, Banco d'Espanya, IET
Segons Exceltur, la demanda estrangera a Espanya s'ha afavorit d'un escenari macroeconòmic
més propici fins després de l'estiu, però, sobretot, pels turistes que van optar per Espanya
davant la inestabilitat d’Egipte i Tunísia (que en 2010 haurien rebut 14,7 i 6,9 milions de
turistes estrangers, respectivament).
Van millorar els ingressos en divises per turisme estranger pe l’increment dels fluxos de
demanda i no tant per un reposicionament en mercats i/o en turistes de major despesa
mitjana en destinació, excepte al mercat rus i nòrdic.
La disminució de la renda disponible, l'increment de la desocupació a Espanya i els baixos
nivells de confiança de les famílies han afeblit la demanda de productes i serveis turístics dels
espanyols, que en 2011 han tendit a concentrar els seus viatges en els períodes vacacionals
tradicionals (estiu, Setmana Santa, especialment) optant per desplaçaments a destinacions de
proximitat, en tipologies d'allotjament amb menor despesa associada (van pujar les
pernoctaciones en apartaments i càmpings).
L'increment de l'activitat turística al 2011, ha permès que el 64,1% de les empreses turístiques
espanyoles hagin incrementat les seves vendes. Un 35,9% de les empreses turístiques
espanyoles, les més associades a la demanda interna, van tornar a reduir les seves vendes,
respecte als registres de2010.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 86
L'increment en vendes no es va traslladar en la mateixa intensitat sobre els resultats de les
empreses turístiques espanyoles. La pressió i contenció dels preus i el fort augment dels costos
(un 55,2% reflecteix noves caigudes en 2011) han impedit una recuperació més intensa en
resultats.
Balears, Canàries i, en menor mesura, les destinacions del litoral de Catalunya (arrosegats per
l’efecta dinamitzador de la ciutat de Barcelona), la Costa del Sol i principals ciutats d'Andalusia,
Madrid i València concentren els majors augments en facturació i beneficis empresarials. Les
Destinacions d'interior i de l'Espanya Verda (especialment Galícia i Cantàbria), són les que més
cauen en 2011.
Les Destinacions que han millorat, ho han fet quasi bé de manera exclusiva pel conjuntural
repunt de turistes estrangers prestats per la inestabilitat geopolítica en el Nord d'Àfrica.
RevPAR destinacions dependents majoritàriament de la demanda estrangera
Var % Gen-Nov 2011/2010
Destinacions del litoral Mediterrani i les Illes
Destinacionsurbanes
Font: Elaborat per Exceltur a partir EOH, INE (Taxa de variació en %)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 87
Les Destinacions que més sofreixen els negatius efectes derivats de la contracció del consum
turístic de les famílies espanyoles, són les d’interior i l’Espanya Verda i algunes destinacions
vacacionals com Cartagena, Roquetas de Mar o el Port de Santa María, on la demanda nacional
suposa més del 50% de les seves pernoctaciones hoteleres.
Tal i com assenyala l’IET, els bons resultats del 2011 i els primers resultats, podrien estar
indicant el començament d’un canvi de cicle en el sentit de la recuperació del sector. En tot
cas, serà necessari conèixer els resultats dels propers anys, però la majoria dels indicadors
positius no semblen derivar solament de factors conjunturals, com la desviació de turistes de
països del nord d'Àfrica, o de fets puntuals com la Jornada Mundial de la Joventut, sinó d'una
reiterada millora de l'oferta i de la diversificació de mercats i productes que està
experimentant el turisme espanyol, els fruits del qual marquen l'inici d'una nova etapa, en la
qual el creixement de la despesa s'equipara o supera al creixement del nombre de turistes i
enllaçaria amb els enfocaments cap a un turisme sostenible que persegueixen els objectius de
la política turística espanyola.
Com ja s’ha comentat al capítol dedicat a la demanda, Catalunya creix en volum de visitants tot
i que per sota de la demanda internacional:
Destinacions urbanes
RevPAR destinacions dependents majoritàriament de la demanda NACIONAL
Var % Gen-Nov 2011/2010
Destinacions del litoral Mediterrani i les Illes
Font: Elaborat per Exceltur a partir EOH, INE (Taxa de variació en %)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 88
Variació dels viatges emesos a nivell mundial i europeuvs variació d’arribades a Espanya i
Catalunya
Font: Tourism Economics i IET
Per l’any 2012, es preveu una ralentització en el creixement del turisme estranger:
Creixement Anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2006-2012
Nota: * Previsió Índex UAB
Font: UAB a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 89
Tot i això estava previst que en el 2012, en general, els mercats es comportaran millor a
Catalunya que a Espanya i Europa.
Font: Elaboració pròpia a partir de la Previsió Índex UAB i Tourism Economics.
Per altra banda, Catalunya té molt potencial de creixement en els seus mercats emissors:
Pernoctacions a Europa dels principals mercats emissors i quota de mercat de Catalunya (milers. %).
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Tourism Economics, IET i Familitur
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 90
Tot i que ja s’ha analitzat en el capítol de la demanda, presentem un resum de les principals
característiques de la Demanda turística de Catalunya (dades extretes de Familitur i Frontur,
l’INE i l’IDESCAT):
El 80% dels turistes estrangers que visiten Catalunya ho fan per Oci i Vacances.
Més del 80% dels turistes estrangers que visiten Catalunya com a destinació
principal organitzen el seu viatge directament.
L'avió és el principal mitjà de transport utilitzat pels turistes estrangers que van
viatjar a Catalunya (62,32%), seguit del cotxe propi (30%).
Els allotjaments hotelers són la tipologia més utilitzada pels turistes estrangers que
visiten Catalunya per passar unes vacances (66,60%).
El 65,2% dels viatges que els residents a Espanya van realitzar per Catalunya van
tenir com a principal motiu l'Oci i les Vacances, un 11% més que el percentatge
registrat per al conjunt d'Espanya.
Més del 60% dels turistes que viatgen per Catalunya, com a destinació principal,
ho fan en els caps de setmana, i el 27% ho fan en altres períodes de l'any; el 12%
viatja per Catalunya en l'època estival.
El 18,21% dels turistes residents a Espanya utilitzen els establiments hotelers com
a allotjament del viatge cap a Catalunya. El 35,3% compta amb un habitatge propi/
multipropietat, i gairebé el 30% utilitza la residència de familiars / amics durant la
seva estada a Catalunya.
La majoria (77%) dels turistes residents a Espanya que viatgen a Catalunya com a
destinació principal ho van fer sense cap tipus de reserva; el 22% van viatjar amb
reserva, i només el 1,5% van adquirir un paquet turístic.
El 78%, dels turistes de l’estat espanyol que trien Catalunya com a destinació
principal són Catalans. Els principals mercats emissors nacionals a Catalunya són
Madrid, 4%, la Comunitat Valenciana, 3,6%; Aragó, 3,5%, i Andalusia, 2%.
L’ús d’internet a l’organització del viatge és majoritari entre els turistes estrangers.
La maquinària turística catalana funciona sobre un conjunt d'infraestructures
generals que, generalment, es poden catalogar de bones.
Les infraestructures que tenen més influència a l’activitat turística són les
relacionades amb el transport i l'accessibilitat. En aquest sentit cal destacar que
existeixen certes amenaces i punts febles: Les connexions aèries regulars amb
destinacions rellevants; la progressiva concentració del Low Cost a l’aeroport de
Barcelona, absorbint les freqüències i destinacions dels altres aeroports i posant
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 91
en perill la viabilitat i la continuïtat de la resta de la resta; La connexió amb Europa
per Alta Velocitat; i la senyalització turística a la xarxa viaria.
Catalunya. disposa d’una àmplia i variada oferta turística on destaquen per la seva
notorietat les platges els recursos culturals amb 10 bens patrimoni de la humanitat
i més de 1.800 bens declarats d‘interès cultural, les cales i platges (més de 300
amb 87 banderes blaves) i per la seva extensa presencia al territori i rellevància
qualitativa també són punts forts els recursos enogastronòmics.
L’oferta eno-gastronòmica, suposa un important producte a desenvolupar a
Catalunya ja que compta amb més de 21 DO,s. I un volum elevat de cellers,
escoles de cuines, productors, artesans,..., i personatges (Ferran Adrià, Carme
Ruscalleda, ...) que fan que Catalunya ja sigui un referent a nivell nacional i
internacional.
El port de Barcelona és líder en creuers, la ciutat de Barcelona lidera a nivell de
l’estat espanyol i ocupa la 3º posició del món en el ranking ICCA (grans congressos)
en el mercat MICE.
Catalunya disposava l’any 2011 de més de 5.310 establiments d'allotjament, 38
cadenes hoteleres i més de 2.800 establiments hotelers, operen a Catalunya.
Incloent a Barcelona pràcticament el 45% dels establiments d'allotjament i el 77%
de les places es troben a les comarques amb façana marítima.
Tanmateix, operen 10 grans grups de restauració (entre 39 i 147 establiments) i
més de 3.400 restaurants.
13.000 bars i cafeteries, 11 parcs temàtics, 47 infraestructures nàutiques, 11 parcs
temàtics un extensa i variada oferta comercial, etc., són altres dades de l’extensa
oferta complementària i d’oci a Catalunya. El litoral i Barcelona són les zones on es
troba la major concentració de bars i restaurants. També resulten ser les zones
que més quantitat de turisme reben a Catalunya i per tant on es concentra la
major activitat d’oci.
Tot i que la oferta nàutica es troba bastant repartida entre les 3 províncies
costaneres de Catalunya, Girona és la província que concentra un major volum
d’aquest tipus d’oferta. La província que compte amb més platges amb bandera
blava és Tarragona, amb un total de 37.
L’Oferta de Wellnes de Catalunya es concentra principalment a les províncies de
Girona (vinculació amb el producte Golf i Natura on destacaria més el concepte
Balneari) i a la de Barcelona (vinculació amb el producte «urbà» , més orientat als
Spas Urbans).
L’oferta de golf la trobem a les zones de la Costa Brava i Catalunya Central.
Destacant la Costa Brava per tenir el major número de camps de golf de Catalunya
(12) i de ressorts de golf (17).
La zona de Pirineus i en concret a les províncies de Girona i de Lleida és on
Catalunya concentra la major part de la seva oferta relativa al turisme actiu i de
natura, amb un total de 168 empreses.
Pel que fa a la intermediació cal assenyalar que existeix un nombre molt elevat
d'agències, pers sobre de les 2.500 oficines, però amb una escassa presència de
receptiu (estimat al voltant dels 40).
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 92
Pel que fa als organismes oficials existeix una atomització molt elevada d’entitats,
la qual cosa igual que en el cas de les marques, atomitza les decisions, dispersa els
esforços en desenvolupament i promoció i per tant disminueix la capacitat
d'obtenció de resultats.
A Catalunya s’han identificat un total de 1.459 certificacions en matèria de qualitat
de la gestió i mediambiental al sector turístic.
L’activitat turística a Catalunya, ha generat unes dinàmiques de desenvolupament de l’oferta
estructurades en torn als recursos existent. L’any 20064 es van identificar 18 clústers turístics,
és a dir, agrupacions territorials de municipis que s’especialitzen en l’oferta d’almenys una
categoria de producte turístic en el territori català.
Catalunya gaudeix d’una dinàmica turística homogènia. Allà on el turisme s’ha desenvolupat
ho ha fet de manera important, seguint la visió de diversificació que ja van iniciar anys abans
els grans pols turístics catalans.
Tenint en compte les mitjanes de l’indicador de varietat de categories de producte existents en
cadascun dels 18 clústers, els clústers amb una varietat més elevada eren el Baix Empordà, el
Maresme-Selva-Montseny, i Barcelona Nord (que inclou la ciutat de Barcelona). En tots
aquests casos, els valors dels índex d’especialització i de concentració dels clústers també eren
elevats, amb l’excepció del clúster de Barcelona Nord on l’especialització era mitjana. Els
clústers que gaudien d’una mitjana de varietat més baixa, coincidien amb aquells clústers que
havien iniciat més tard la carrera turística.
ClústersTurístics a Catalunya (2006)
Font: Elaboració pròpia en base a l’Estudi compartit Universitat Rovira Virgili – Universitat de Girona
(2006).
4Estudi compartit Universitat Rovira Virgili – Universitat de Girona (2006)
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 93
La localització geogràfica de Catalunya és estratègica en relació amb el mercat espanyol i
europeu. A més, Catalunya disposa d'importants infraestructures de transport i
comunicacions, a les quals s'afegeix la futura connexió ferroviària amb Europa d'Alta Velocitat.
Cal destacar, tanmateix, l'existència d'una infraestructura portuària líder a Europa en turisme
de creuers, al que es sumen dos ports amb cada vegada més activitat (Roses i Palamós).
Barcelona, en un futur més o menys immediat, esdevindrà en un node de comunicacions de
turisme de primer nivell difícil de trobar i/o replicar a Europa : Aeroport Internacional –
Connexió amb l’Alta Velocitat Europea – Port Líder del Turisme de Creuers, en un concentrat
espai territorial.
Les bones comunicacions per carretera, la varietat de recursos d’alt valor i al seva dispersió
territorial i l'existència d’un entramat potent i experimentat de transport turístic són una
plataforma immillorable per a desenvolupar producte turístic itinerant (touring, excursions,...).
A Catalunya és poden destacar sis punts forts innegables i que es situen directament sobre el
potencial de desenvolupament turístic de Santa Coloma de Gramenet:
Experiència en organització d’esdeveniments de gran format de nivell internacional i
importants infraestructures firals, congressuals i culturals. Capacitat demostrada per
albergar grans congressos, manifestacions culturals i altres esdeveniments i gestionar-
los adequadament.
Catalunya és un referent en el món de l’esport. Algunes destinacions s’estan
especialitzant en turisme esportiu, recolzant-se en les bones condicions climàtiques,
en bones instal·lacions esportives i en una oferta turística cada vegada més adaptada.
Catalunya té una llarga tradició en la gestió de la demanda familiar. 14 destinacions
estan especialitzades i amb una oferta adaptada a les exigències específiques
d’aquesta demanda. És recolzen en una marca amb prestigi entre la turoperació
europea especialitzada. La gestió del màrqueting de la marca segueix criteris de
col·laboració pública privada amb la coparticipació en les decisions operatives
(determinació dels plans operatius anuals de promoció i el finançament).
Catalunya disposa d’un volum important de recurs gastronòmic i enològic de gran
qualitat, un important nombre de prestigiosos personatges associats a la gastronomia
(Ferran Adrià, Carme Ruscalleda...), centres d’investigació i innovació tecnològica
específica (Fundació Alicia) i és la CC.AA. amb més restaurants amb estrelles Michelin.
Catalunya, disposa de paisatges gastronòmics que poden ser aprofitats com a recurs
turístic: itineraris amb vinyes al costat, plantacions,...., que fa augmentar la interacció
del visitant amb la gastronomia i el territori.
Existeix una oferta d'allotjament important i una progressiva evolució cap a polítiques
de diferenciació i especialització en torn al servei i els seus atributs (imatge,
prestacions complementàries...), enfront d'una competència basada exclusivament en
el preu.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 94
Conclusions: Cautela i canvis de tendència
Encara que és un efecte col·lateral dels períodes de crisis, les diferències que mostren el
descompensat creixement de turistes i ingressos a nivell internacional apunta canvis en les
conductes dels consumidors que, de consolidar-se, podrien edificar-se com a noves
tendències. Diferents estudis com el “ForresterTechnographics” o ”Eurobarómetro, actituds
dels europeus enfront del turisme” detecten major fragmentació de les vacances i coincideixen
a assenyalar un canvi en el comportament de la despesa: malgrat el creixement dels
desplaçaments, els ingressos no creixen en igual mesura, sens dubte conseqüència d'un
comportament més restrictiu, propi de temps de crisi que afecta als processos de compra tant
com als patrons de despesa en destinació.
De fet, a Alemanya, el mercat turístic del qual s'ha demostrat relativament estable en plena
crisi, touroperadores i agències de viatge van facturar l’any 2010 un 5% més, en captar als
turistes que van buscar ofertes competitives de preus per a les seves vacances, però van reduir
els seus beneficis un 7%.
Una enquesta elaborada per TNS Emnid en col·laboració amb TUI Alemanya l’any 2011,
assegura que el fet de contractar un paquet s'ha tornat ara més atractiu. Actualment, afegeix,
estan orientats a cobrir les demandes particulars i han anat perdent la imatge de producte
massiu. En moments d'inestabilitat compleixen perfectament amb les necessitats -amb una
organització de confiança, preus estables, contactes personals fixos o atenció personalitzada-,
els paquets turístics gens tenen a veure amb els del passat, els turoperadors han sabut
adaptar-se i les vacances organitzades mantenen un alt potencial.
En conseqüència, disminueix la disponibilitat de dies; creixent els desplaçaments amb cotxe en
detriment de l'avió (el trànsit aeri intraeuropeu només va créixer un 1,3%, l'internacional amb
origen Europa 1,4% i el domèstic europeu va decréixer 0,1% en el 2011), així com l'interès per
destinacions més properes, de distància mitjana, regionals intraeuropeus i fins i tot, nacionals;
i es redueix la despesa en l'oferta complementària. A més, quatre de cada cinc viatges es
realitzen a la mateixa regió.
Forrester explica aquests “nous” patrons que regulen la relació econòmica entre consumidor i
destinació, com a part del procés comercial: és més important cenyir-se a un pressupost
establert que viatjar a la destinació predilecta (43%), no és tan important el proveïdor com
aconseguir el preu més ajustat (32%) i s'escullen les opcions econòmiques de viatge més
barates (35%).
Es suggereix doncs contemplar amb cautela la recuperació. Independentment de les
valoracions polítiques, el món -particularment l'occidental i desenvolupat, al seu torn el
principal contribuent a la despesa turística- afronta el major repte històric al seu model
econòmic: una emissió de deute públic sense precedents, inclosa la que té prevista el Banc
Central Europeu per finançar els rescats; pujades generalitzades d'impostos que minven la
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 95
capacitat de les classes mitjana, falta de liquiditat al mercat; elevades taxes de desocupació,
entre d'altres elements destacables i, la qual cosa és pitjor, incertesa i desconfiança per part
dels agents econòmics i els mercats.
Tanmateix planegen sobre el mercat turístic, noves amenaces com una major pressió fiscal
sobre els contribuents i la introducció o augment de taxes turístiques, per compensar la
caiguda dels ingressos per impostos.
Encara que no tots els mercats se senten igualment afectats ni estan disposats a reduir els seus
pressupostos i pretensions de viatge, de cara a l'estructuració del producte turístic és
interessant saber que la reducció pressupostària de la despesa turística en destinació va
afectar – en els pitjors anys de la crisi- a l'oferta complementària, la qual cosa marca una
tendència:
Reducció de la despesa per activitat
Font: UE. Elaboració pròpia
Entre altres resultats, un informe de la Comissió Europea del 2010 revela aspectes
d'importància a l'hora de projectar el turisme de Catalunya com que les principals motivacions
serien la cerca de "descans i esplai" (36%), "sol i platja" (18%) i "visitar a parents i amics"
(17%), la qual cosa pràcticament no suposa variació respecte a anys anteriors; que “l’atractiu
local" constitueix el principal factor (32%) a l'hora de triar destinació, seguit del "patrimoni
cultural" (25%) i “l’oferta d'activitats d'oci" (16%).
Respecte dels diferents atractius de la destinació, no tenen la mateixa importància com a
generadors de demanda cap a una destinació, com pot observar-se en el següent quadre. Els
pesos no han sofert oscil·lacions rellevants en relació a anys anteriors i ofereix grans
avantatges competitius a destinacions com Catalunya.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 96
Fuente UE. Elaboració pròpia
Els principals reptes que encaren les destinacions davant el nou escenari turístic que s'aveïna, i
que han de tenir-se en consideració per afrontar el futur amb garanties d'èxit són:
El turisme es mostra com una activitat que contínua manifestant les seves tendències
expansives en termes quantitatius i econòmics (turistes, pernoctacions, ingressos,
inversions, etc.). Aquesta situació serà favorable sempre que la planificació de les
actuacions respongui a les noves exigències de la demanda i a la necessitat d'una
gestió racional i operativa, tant de les destinacions com de les empreses turístiques.
Les noves motivacions de la demanda configuren un turista que no es satisfà
simplement amb la contemplació passiva dels atractius turístics. Els segments de la
demanda, més qualificats, millor formats, i sovint, amb majors nivells de despesa
turística, es caracteritzen per un nou estil de fer turisme i emprar el seu temps d'oci.
En aquest sentit, el gran protagonista actual de l'activitat turística és la destinació en
si, és a dir, tots els elements tangibles i intangibles que ho componen, els veritables
artífexs i productors de l'activitat i per tant, els responsables de la satisfacció dels seus
visitants pel que fa a la seva experiència turística en la destinació. Per això,
l'experiència turística satisfactòria és el resultat d'una bona arquitectura de gestió
integral del producte, la destinació, i el teixit empresarial que els conforma, des del
seu disseny i planificació fins al procés de comercialització i el final de consum, ja que
la satisfacció del consumidor es troba en relació directa amb les seves expectatives i
aquestes amb la imatge que del producte o de la destinació se li ha venut.
El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en relació
amb la promoció i la comercialització, la modernització gerencial i dels processos de
prestació dels serveis, el disseny de productes turístics cada vegada més personalitzats
i modulables, i la consideració de les variables territorials, culturals, i naturals són
requisits ineludibles per afrontar les noves possibilitats que ofereix el sector.
El marc institucional ha de contemplar la consideració del turisme com una política
prioritària per a la consecució de majors cotes del desenvolupament econòmic i social.
31%
27%
14%
7%
6%
5% 7% 3%
Pes atractius (%)
Entorn
Herència cultural
Entreteniment
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 97
7. LA DIAGNOSI
7.1. DAFO
Fruit del procés de captació i anàlisi de la informació s’obté la diagnosi de Santa Coloma de
Gramenet des d’una perspectiva turística:
PUNTS FORTS:
Gestió Turística i societat:
Existeix una aposta ferma i decidida de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
per dinamitzar el sector turístic de la ciutat.
Així mateix, es detecta una clara voluntat per part dels agents de diferents sectors de
l’hostaleria, la cultura i el comerç d'intervenir i participar en la coordinació i gestió del
desenvolupament turístic.
Es tracta d’una ciutat molt viva, amb molta dinàmica social. Existeix un nucli
d'associacions veïnals que manté una col·laboració regular amb l’Ajuntament en
diferents actuacions i projectes socials i culturals a la ciutat.
La diversitat cultural té potencial per esdevenir en un element clau del posicionament
dels productes turístic en un futur. Tot i això cal continuar la feina feta des de
l’Ajuntament de foment del civisme i la convivència.
Ubicació i Infraestructures:
Des del punt de vista de les infraestructures de comunicacions, Santa Coloma té una
excel·lent connectivitat per la xarxa viària i el transport públic (metro/bus) amb els
municipis limítrofes.
La proximitat geogràfica a la ciutat de Barcelona, permet platejar un escenari
d’aprofitament de las dinàmiques turístiques que es generen i que identifiquen un
progressiu aprofitament de recursos i productes ubicats en altres nuclis de població.
La conjunció de sinèrgies entre Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona poden suposar
beneficis per a les tres poblacions. La clau estarà en identificar els elements que
reforcen a nivell col·lectiu el posicionament individual i estructurar estratègies de
producte, promocionals i comercials conjuntes.
Existeix una bona xarxa d’equipaments esportius, amb un important volum d’entitats
esportives i esdeveniments.
L’únic hotel de la ciutat està ben ubicat i ofereix una bona relació qualitat/preu. Per
altra banda s’integra a una marca amb posicionament important al mercat francès
(segon mercat de Catalunya, després dels propis catalans).
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 98
Comerç:
La diversitat i la relació qualitat preu dels productes ètnics (exòtics) és molt bona en
comparació amb Barcelona. El Barri del Fondo atreu a molta gent de Barcelona, per la
qualitat i l’autenticitat dels productes ètnics (com en el cas dels productes xinesos).
L’existència d’entitats associatives sectorials participatives (como ara l’associació de
comerç, ACI i el Fons de Comerç), permet disposar d’un canal d’interlocució molt
important en el procés de desenvolupament de producte turístic.
Gastronomia i Oferta de restauració:
Disponibilitat d’un nucli d’oferta de restauració amb un bon nivell de qualitat, liderada
per un restaurant amb una estrella Michelin i un altre de recomanat (restaurant
Lluerna i Ca n’Armengol).
Diversitat cultural de l’oferta de restauració, amb alguns restaurants ètnics de qualitat.
Els productes autòctons (botifarra de Brisa i els maduixots) són una base per crear un
producte gastronòmic basat (o inclús integrat en alguna marca) en els conceptes de
Km.0 i/o Slow Food .
La tradició de les “Tapes”, l’oferta d’enoteques i de degustació de vins que
desenvolupen una bona oferta de servei, permeten orientar producte en diverses
direccions: producte específic (en forma de rutes –tapes + degustació -); productes
relacionats amb l’aprenentatge (tallers); i producte complementari a l’oferta més
notable de Santa Coloma (restaurants).
El producte “Dijous Temàtics” (producte que crea sinèrgies amb el sector cultural,
perquè cada restaurant després del sopar ofereixi un espectacle -musical, literari,
dansa,...-) ha tingut, segons els propis restauradors, una notable acceptació i
assenyala possibles línies de desenvolupament d’oferta gastronòmica.
La fira Sabors del Món i la mostra gastronòmica (si té continuïtat i millorant el format).
Recursos i productes:
La llera del riu (el Parc Fluvial) esdevé un important element de captació de demanda
sobre tot de les poblacions limítrofes.
La Serralada de Marina (passa el GR-92, Etapa 17 : Coll de la Font de Cera – Montcada)i
els Parcs Periurbans.
Ecometropoli (centre d'educació ambiental), permet incorporar elements
complementaris a la disponibilitat de recurs naturals per generar productes mixtes
(natura + aprenentatge).
El Jaciment del Puig de Castellar i la Ruta dels Ibers (Xarxa Temàtica, itinerari Laietans)
és un cas com l’anterior (productes mixtes natura + aprenentatge), tot i que també
encaixa en productes estrictament culturals (ruta cultural per exemple).
Les torres i les masies del municipi si bé tenen un interès bàsicament pel públic local,
es podria confeccionar un producte combinat amb Badalona per oferir un producte
cultural a una segment de mercat més ampli.
El museu de la Torre Balldovina i les rutes i activitats culturals que desenvolupa poden,
com en el cas anterior, integrar-se en els productes transversal que es poguessin crear
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 99
conjuntament amb Badalona i/o formar part d’alguna oferta combinada amb altres
productes o recursos propis (per exemple els gastronòmics).
Cultura:
El campus de l'Alimentació de Torribera (promogut per la Universitat de Barcelona), La
Bullipedia (Bulli Foundation), l’escola de restauració i el projecte de biblioteca
especialitzada en cuines del món esdevenen elements per a potenciar el
posicionament de Santa Coloma com a centre gastronòmic, si finalment es determina
com opció.
Aquests recursos permeten un plantejament basat en la creació de productes
conjuntament amb els restauradors (esdeveniments; tallers; cicles temàtics d’oferta
gastronòmica vinculats amb la dietètica i la nutrició; etc.).
En aquest plantejament s’ha de tenir en compte el projecte del municipi de
l’Hospitalet (en fase d’elaboració de projecte) de creació d’un centre gastronòmic a
l’antiga fàbrica de Godó i Trias (impulsat per Ferran Adrià) que té la pretensió de
captar turisme i innovar a l’àmbit de la gastronomia. Entenem que es pot establir una
línia de col·laboració entre els dos projectes (Hospitalet, dieta mediterrània/innovació
+ Santa Coloma de Gramenet, Cuines del món/Dietètica i Nutrició) depenent, és clar,
de possibles acords institucionals.
Les instal·lacions culturals estan ben conservades i algunes són força importants en el
context de les poblacions (sense incloure la ciutat Barcelona) de la primera corona
metropolitana: auditori, teatre, museu, Can Cistere, etc., aules de teatre (en música i
teatre hi ha un gran potencial). Pel que fa a la programació d’activitats, cada cop hi ha
més i més diverses i existeix una gran creativitat a l’hora de programar. La relació
qualitat preu en el producte cultural és bona.
Un altre aspecte a valorar per determinar el potencial de la cultura en la creació de
producte, és el fet que molts escriptors contemporanis coneguts són de Santa Coloma
de Gramenet. Per altra banda, l’existència d’una associació molt dinàmica (ACOLITE)
on una part molt important dels escriptors estan associats (Rodolfo del Hoyo; Manel
Zabala; Jordi Valls; Pedro Luis Cano; Joan de la Vega; Mateo Rello; Salva Redón; ...)
proporciona interlocutor de gran valor en el procés de disseny de productes.
Els Festivals (Festivals de la Fity, únic. Teatre realitzat per discapacitats cada dos anys;
Festival passatge insòlit. Festival de cine de Drets Humans; Festival Spoken Word,
anual i internacional; Festival Circe. Realitzat pel Grup Alquimistes; Festival Sabors del
Món. Mostra de talents amb diversitat cultura; etc.).
Es disposa d’una escola oficial d’idiomes que permet enfocar un complement a l’oferta
turística fomentant el desenvolupament de productes de turisme idiomàtic. S’ha de
valorar el fet que molts dels estudiants de la UB (Campus d’Alimentació) són
estrangers pel que podem utilitzar aquest com a corretja de transmissió promocional
mitjançant la creació d’algun paquet de turisme idiomàtic com ara programes
intensius d’espanyol/català a preus interessants per familiars, amics, etc., dels
estudiants.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 100
PUNTS FEBLES: Gestió Turística:
La diversitat cultural està associada a problemes i conflictivitat, això és una limitació
per l’assumpció per part de la ciutadania d’una proposta de posicionament dels
productes basats en la diversitat. Si es vol aquest posicionament és necessari la
“complicitat” ciutadana, caldrà doncs plantejar mesures a nivell de ciutat en el sentit
de possibilitar l’assumpció de la diversitat com un diferenciador positiu (programa de
defensa de la diversitat).
No es disposa d’una estructura específica de gestió turística. És una opinió estesa entre
els agents entrevistats, que falta determinar un projecte comú, definir estratègies de
producte, comunicació i promoció de manera consensuades i que s’han de buscar
mecanismes que permetin sumar esforços.
Durant les entrevistes i la reunió sectorial, s’ha detectat una percepció negativa envers
la capacitat política per afrontar un procés de desenvolupament del turisme, sobre tot
tenint en compte que es percep com un procés dotat d’una gran dificultat (es parteix
pràcticament de zero i la valoració que fan de les potencialitats dels recursos és a la
baixa).
Altre tema negatiu que assenyalen, és la percepció d’una manca de coordinació entre
les diferents àrees municipals.
Tanmateix s’assenyala que a nivell municipal no es prenen de decisions encaminades a
“facilitar que es facin coses”. S’ha incidit molt en el fet que hi ha força dificultats i
obstacles burocràtics per posar en marxa negocis a la ciutat.
Per últim, no existeix una coordinació entre els diferents sectors que incideixen al
turisme i entre aquests i els responsables institucionals.
No s’ha treballat per situar a la ciutat en el mapa turístic i com a conseqüència Santa
Coloma no té posicionament turístic. A nivell de ciutat no s’ha desenvolupat cap
estratègia de promoció i comunicació específica dels atractius i productes turístics
(fora de la informació existent a la web de la ciutat), ni s’han desenvolupat
equipaments d’informació turística (oficines d’informació, senyalització, etc.).
Així mateix, fins el final del 2012 existia un absoluta carència de materials i eines
informatives i promocionals editats (plànols; guies; etc.) i en suports tecnològics (en
aquest moment es treballa en una nova web).
La realitat de la Santa Coloma actual és, per tant, completament desconeguda pel
mercat turístic potencial (mercat conformat fonamentalment pels residents a la ciutat
i l’àrea metropolitana de Barcelona). El coneixement del mercat metropolità i català en
general, sobre Santa Coloma està en molts casos associada encara als aspectes més
negatius (massificació, inseguretat,...) i en alguns casos, no gaire precisos sobre la
realitat actual.
Falta un sistema d’informació de dades del turisme i de sector vinculats, aspecte que
dificulta la presa de decisions d’una manera objectiva.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 101
Infraestructures:
Problemes de trànsit i aparcaments. Complicada i poc clara estructura viària. Manquen
espais i recorreguts que facilitin el trànsit (existeixen projectes de millora).
Deficient senyalització.
Oferta d’allotjament:
Molt escassa oferta d’allotjament.
L’únic hotel de la ciutat no està ben comunicat ni amb l’aeroport ni amb la zona
FORUM.
Ubicació, comunicacions i xarxa viària:
L’accés a l’aeroport de Catalunya, en transport públic.
Els col·lapses viaris per accedir o sortir de Santa Coloma a certes hores.
Senyalització deficient.
L’entorn urbanístic en general, influït per la topografia no convida, a passejar i
comprar, els carrers són molt estrets. S’hauria de fomentar que les zones que es fan
noves siguin boniques que faci millorar la qualitat.
Escassetat de zones restringides a vianants.
Comerç:
El comerç és el sector que més està patint la crisi. S’està homogeneïtzant el tipus de
comerç i es produeix un retrocés important en la qualitat.
Segons diferents entrevistats, el fet que el comerç estigui cada vegada més en mans de
col·lectius de nouvinguts, que desenvolupen un model de comerç molt homogeni, fa
que s’estigui perdent el comerç tradicional (pèrdua d’autenticitat). S’hauria de donar
suport al foment i manteniment del comerç tradicional i determinar la potencialitat pel
seu aprofitament en la creació de producte.
Per altra banda, no es disposen d’eines per fomentar la competitivitat i la millora dels
comerços.
El comerç fa un ús molt restringit de les tecnologies en els processos de gestió
operativa. Només un 2% de les empreses treballen amb internet o xarxes socials.
L’existència de dues associacions de comerços no coordinades, que dóna com a
resultat la dispersió dels esforços.
Falten comerços de grans marques el que fa que el comerç de la ciutat no pugui ser
contemplat com atractiu potencial (com a producte d’oci complementari).
Falta oci que complementi el comerç.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 102
El sector comerç li costa entendre que la competència ben entesa és un avantatge i
com a conseqüència els hi costa coordinar-se per a desenvolupar actuacions conjuntes.
El petit comerç és en gran mesura resultat d’un procés d’autoocupació. No hi ha
reciclatge suficient. Manca de competitivitat. Es necessita posar eines per tal d’afavorir
la competitivitat del sector comerç.
Gastronomia i Oferta de restauració:
Els restauradors i agents que ho han comentat, estimen que la mostra gastronòmica es
un bon producte, al que s’ha de donar continuïtat. No obstant , creuen que el format
d’organització s’hauria de modificar (el format anterior no els hi agradava, tot i que ho
valoren molt positivament).
Actualment no es fa un aprofitament turístic dels mercats estables i els mercats de dia
(«mercadillos») i els agents suggereixen estudiar el seu possible aprofitament com a
producte complementari.
Recursos i productes:
Santa Coloma disposa de pocs recursos turístics. Majoritàriament són de caire cultural i
naturals i no es disposa de recursos emblemàtics que comptin amb una important
notorietat.
Manca d'aprofitament dels recursos naturals.
El jaciment del Puig de Castellar necessitaria una intervenció decidida de manteniment
(sobre tot pel que fa a la recreació de la cabana ibera).
Escassetat de “productes turístics” i poca “visibilitat” dels existents als canals de
promoció i comercialització on line.
La major part dels serveis turístics i complementaris que ofereix la ciutat, es presten
per petites i mitjanes empreses que aprofiten poc les sinèrgies productives i de
promoció/comercialització.
No existeixen serveis complementaris al Parc fluvial.
A la llera del riu li falta il·luminació i vigilància.
Cultura:
Les retallades de pressupostos i la pujada de l’IVA.
La inversió privada, en l’actualitat és escassa. La inversió pública és insuficient.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 103
OPORTUNITATS
Gestió Turística:
Barcelona posseeix un posicionament consolidat i de primera magnitud a nivell
internacional. Aprofitar l’associació amb la marca Barcelona, sense deixar-se absorbir
per aquesta.
La diversitat de ciutats pot ser una fortalesa que permeti a visitants repetidors veure
altres ciutats properes a Barcelona.
La diversitat d’oferta que es pot concentrar al Barcelonès Nord pot ser una fortalesa
que permeti a visitants repetidors o que s’allotgen fora de la ciutat de Barcelona
gaudir d’una altra oferta complementària
El continu urbà entre Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma de Gramenet permet
dibuixar una oferta turística i comercial ampliada dins del marc de la ciutat de
Barcelona aprofitant el seu posicionament.
La innovació tecnològica vinculada amb la promoció i contractació de serveis turístics
permet arribar als consumidors finals directament per oferir-los informació de l’oferta
que hi ha a Santa Coloma quan facin una recerca de la ciutat de Barcelona.
La tecnologia facilita el consum de les ciutats i la comunicació dels seus atractius i
disposen d’una possibilitat d’actualització immediata i a cost reduït.
L’existència del programa d’implantació del model de qualitat turística per part de la
Diputació de Barcelona.
Desenvolupament de producte:
Els residents de Barcelona tenen una clara tendència a gaudir de la natura i a
desenvolupar-hi activitats. Cada vegada seran més importants els parcs metropolitans
on poder desenvolupar activitats de lleure.
L’alt índex de turistes repetitius de la ciutat de Barcelona, que cada cop més tindran
interès en conèixer recursos culturals fora dels circuits turístics tradicionals.
Les referències Michelin són un “atractor” molt notable (mercats de “seguidors
incondicionals” + aficionats genèrics a la gastronomia). Catalunya és un referent
mundial en alta gastronomia (gràcies als cuiners i als restaurants): l’alta gastronomia
atrau visitants amb alt poder adquisitiu.
Catalunya lidera el ranking a Espanya en nombre d’estrelles Michelin i la converteix en
destinació important dels segment esmentats abans (“seguidors incondicionals” +
aficionats genèrics).
La gastronomia és un aspecte que afegeix valor a altres productes turístics des del
punt de vista de diferents mercats i segments. Té una alta transversalitat.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 104
En cas de desenvolupar productes gastronòmics es poden aprofitar les marques i
productes paraigües (com ara els Clubs de Producte) d’altres institucions (Diputació,
Generalitat, TURESPAÑA,...) com a via de promoció.
Demanda:
Hi ha una gran bossa de demanda de proximitat: la part nord de la ciutat de Barcelona
(hi ha una tendència a desplaçar-se als municipis propers en funció de la localització a
la ciutat) i a Badalona i altres municipis de la zona.
L’actual situació econòmica pot fer reduir els viatges de cap de setmana i els
barcelonins poden estar disposats a trobar alternatives de proximitat que els estalviïn
desplaçaments, ja que sembla difícil, de moment, que la gent es plantegi eliminar les
activitats d’esbarjo.
La pertinença de l’hotel de Santa Coloma a la cadena internacional Ibis permet que la
ciutat rebi turistes procedents de diferents destinacions interiors i exteriors.
L’increment de places hoteleres als municipis del barcelonès nord fa que aquesta zona
agafi relleu i entitat pròpia quan els turistes busquin allotjament fora del nucli central
de Barcelona.
A Barcelona s’està observant des de ja fa un temps que l’estada mitjana incrementa i
l’increment és superior entre els establiments de menys categoria.
Hi ha una manca de coneixement dels elements culturals i naturals existents a l’àrea
metropolitana de Barcelona.
La inauguració de l’estació de l’AVE a la Sagrera aportarà un gran volum de visitants
alguns dels quals poden ser captats per les ofertes d’allotjament del barcelonès nord si
la comunicació dels hotels amb l’estació és fluida.
AMENACES
Gestió Turística:
La crisi econòmica, especialment a Catalunya i Espanya pot comportar una manca de
recursos que no permeti posar en marxa els projectes previstos.
Les retallades en els pressupostos públics dificulten el suport institucional al turisme.
La potència de Barcelona fa que sigui difícil posicionar les altres ciutats de l’entorn
metropolità.
Poca formació en atenció al client i idiomes en les destinacions metropolitanes,
d’aquelles persones que entren en contacte amb els visitants en els diferents serveis
que consumeixen (restaurants, hotels, taxis, patrimoni, ...).
El potencial turístic de Badalona està per sobre del de Santa Coloma.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 105
Manca d’acord amb Badalona per crear producte.
Increment dels costos dels negocis turístics, dificultant la inversió tant en la millora i
adequació d’infraestructures i serveis, com en innovació.
Desenvolupament de producte:
La pujada de l’IVA i la taxa turística incrementen els preus dels productes i serveis.
L’estructuració de producte a les ciutats mitjanes i petites és deficitària, falten
agregadors i comercialitzadors de productes especialitzats especialment a la zona del
Barcelonès nord.
Forta competència a l’entorn geogràfic on s’ubica Santa Coloma, pel que fa a l’oferta
de producte on la ciutat es pot posicionar millor (gastronomia i cultura).
La falta de creació d’un producte conjunt amb Badalona.
Demanda:
Saturació comunicativa de la demanda, atesa la diversitat d’activitat promocional
rebuda per diversos mitjans de comunicació. La quantitat d’imatges de productes i
marques provinents del mercat nacional, però específicament del mercat català,
provoquen una situació de saturació comunicativa.
L’interès del visitant que s’allotja a l’hotel està més a Barcelona que a Santa Coloma.
El posicionament de Santa Coloma com a ciutat dormitori i ciutat d’immigrants de nou
format , que no s’integren a la ciutat ni a la cultura autòctona.
7.2. Síntesi de la diagnosi
Santa Coloma de Gramenet està ubicada en un dels nusos de comunicacions més importants
de la província de Barcelona. Es tracta d’una localitat ben comunicada per transport públic, la
connexió amb l’estació del TGV de la Sagrera serà molt fàcil i en contraposició existeix una
important dificultat per accedir a l’aeroport (fins que no es completin les obres de la L9).
Malgrat aquesta bona situació general, els accessos a la ciutat són complicats amb una
senyalització que arriba a confondre degut als nombrosos elements existents, punts amb una
forta concentració d’accessos diferents, incorporacions de les diferents vies, etc., als que cal
afegir importants retencions en determinades franges horàries.
La topografia de la ciutat és accidentada, degut a la presència de tres serralades que la creuen
de nord a sud. Dins la ciutat no hi ha senyalització turística orientativa per al visitant i hi ha una
forta saturació de les zones d’aparcament exterior. Existeixen 2 o 3 pàrquings de pagament
que no se solen omplir. La ubicació dels pàrquings és bona per a la gent que bé de fora.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 106
El sòl metropolità es troba en un nivell molt alt de saturació. El paisatge urbà de la llera del riu
està molt carregat des del punt de vista infraestructural.
D’altra banda, el fet que s’hagi posat en marxa el projecte de recuperació del riu és un element
molt positiu que pot convertir-se amb un referent per poder passejar en bicicleta i de convertir
el parc amb un element turístic notable, juntament amb els espais naturals de la Serralada de
Marina.
Santa Coloma no disposa de recursos turístics amb singularitat destacable, és a dir amb un
poder d’atracció important, que per si mateixos provoquin un gran nombre de desplaçaments
de visitants.
L’accés als recursos existents no està senyalitzat i no es disposa de ni de punts d’informació
turística ni de material informatiu/promocional turístic de suport.
Té una escassíssima oferta hotelera, si bé la que hi ha és moderna i amb una orientació
comercial a mercats específics. Els clients són majoritàriament francesos.
A la restauració i a l’alimentació cal donar-los molta importància, la qualitat d’una part dels
establiment de restauració, el fet de disposar d’una estrella Michelin (més un recomanat), la
diversitat de cultura gastronòmica, juntament amb l’oferta educativa, i els esdeveniments
relacionats amb la cuina (mostra), la nutrició i l’alimentació (esdeveniments de l’UB) són els
puntals més notoris per desenvolupar producte.
Si es vol crear un producte realment competitiu, s’ha d’incrementar la tendència cap a la
transversalitat municipal en les estratègies turístiques, mitjançant consensos institucionals
sobretot amb Badalona .
Així mateix, el producte estrictament municipal ha de tendir a la transversalitat sectorial en el
seu desenvolupament i fomentar i estructurar la presència de les empreses en tot el procés de
gestió, des de la definició estratègica, en el disseny i en el manteniment dels productes.
Santa Coloma de Gramenet no disposa de grans atractius i fruit dels hàbits de consums
turístics actuals està fora de les destinacions comunes. A més, forma part del cinturó de
Barcelona amb les conseqüències que això té en el sentit que aquests municipis han hagut de
prioritzar la millora dels serveis als ciutadans, molt depauperats durant anys, enfront a la
creació d’espais d’atracció de turisme urbà.
Santa Coloma és una ciutat on dominen les activitats comercials (conjuntament amb
l’Hostaleria fonamentalment oferta de restauració). El comerç, és un dels motors econòmics
de la ciutat. Una de les tendències dels darrers anys ha generat que el comerç hagi anant
passant a mans de nouvinguts, fet que ha generat una pèrdua d’autenticitat en aquest sector.
Per altra banda, aquesta tendència ha generat també un efecte pèndul molt interesant ja que
ha desenvolupat una “especialització” comercial que té com a base els productes ètnics
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 107
(exòtics), amb una important representativitat internacional (multiculturalitat). Aquest
fenomen també es dóna a la restauració.
Tot i això, també es detecta una altra tendència, poc positiva, en el sentit que s’està
homogeneïtzant el tipus de comerç. Així mateix, es constata segons els experts de la ciutat un
cert retrocés en la qualitat tant en instal·lacions, com en la diversitat, exposició i qualitat del
producte.
Les grans marques comercials no tenen presència a la ciutat. Els grans centres comercials,
entre els que es troben els ubicats als municipis propers, són una amenaça per al comerç.
A causa dels diferents períodes d’immigració, la gent que ha anat arribant s’ha establert en
barris en funció del creixement de la ciutat de manera que cada barri ha agafat la seva pròpia
personalitat. Això ha provocat que els ciutadans de Santa Coloma tinguin un fort sentit de
pertinença al barri, tot i que també es detecta un fort orgull pel fet de ser de Santa Coloma de
Gramenet. La gent de Santa Coloma s’estima la seva ciutat i la defensa allà on va. Es tracta
d’una ciutat viva amb una forta dinàmica social.
El fenomen de barri on trobar comerç, restaurant, i botigues amb el comú denominador de
disposar de productes exòtics és molt interesant.
S’ha detectat una certa incredulitat entre alguns dels agents amb els que s’ha interactuat, pel
que fa al fet de que Santa Coloma pugui esdevenir en una autèntica destinació turística.
No hi ha estudis de demanda a Santa Coloma de Gramenet. Segons les escasses dades
disponibles i les entrevistes realitzades fins al moment, Santa Coloma gaudeix d’una demanda
fonamentalment de proximitat. La gent dels municipis propers i els propis residents, són els
“turistes” principals de la localitat.
S’intueix un cert volum de persones, que no podem dimensionar, que es desplacen a la vila des
d’altres municipis per motius gastronòmics (que en alguns restaurants arriben a copsar el 90%
de la seva demanda) i també hi ha un cert volum de turisme de caire més ampli provocat per
l’oferta cultural i pels esdeveniments. Segons les percepcions dels agents entrevistats, es
situaria , entre un 10% i un 20% dels consums de cultura. Aquests visitants són
fonamentalment de Badalona, Sant Adrià i Barcelona, tot i que aquest percentatge és variable
segons els tipus d’activitat cultural. Una part de la demanda cultural són els escolars al museu.
Pel que fa a la demanda que s’allotja a l’hotel, es tracta de clients que són majoritàriament
francesos pels que la motivació principal és la ciutat de Barcelona.
La repercussió del mercat d’escolars i del turisme de pas al negoci de Santa Coloma és més
aviat poca, tot i que del turisme de pas se’n podria treure un cert rendiment fruit de la seva
estada a l’únic hotel de la ciutat aprofitant sinèrgies i creant paquets d’oferta atractius.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 108
Pel que fa als processos de consum d’oci i turisme dels residents de l’àrea metropolitana i de la
província de Barcelona, el desconeixement és quasi absolut. És evident que es produeixen
moviments entre municipis tant pel que fa al comerç com a l’oci i el turisme, però no estan en
absolut dimensionats, ni definits els perfils, preferències o els processos de consum dels
diferents segments. Aquesta mancança és molt rellevant donat que el mercat de proximitat
(Àrea Metropolitana específicament) esdevé el principal mercat de Santa Coloma de
Gramenet.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 1
ANNEXES
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 2
ANNEX 1
LLISTAT D’ESTABLIMENTS DE RESTAURACIÓ IDENTIFICATS A FONTS PRIMÀRIES
A continuació es presenten els establiments en taules (per tipologia de cuina) on sota el
logotip de Laguiaplus es troben els establiments que surten a la pròpia guia (entre els quals es
troben la majoria dels procedents de les fonts de l’Ajuntament) i sota el logotip de
l’Ajuntament de Santa Coloma es troben aquells que sortien a les fonts proporcionades per
aquesta institució però no sortien a Laguiaplus:
CUINA REGIONAL
Cuina Gallega
A MURALLA DE LUGO
CASA PEPE
Cuina Castella i Lleó
ARRIBES DEL DUERO
LA BODEGA
Cuina Catalana
CAL FRED
CAN ARMENGOL
EL CELLER DE LES BRASES
CUINA RAPIDA
ALBERT RESTAURANTE
BURGER KING
EL PECO
FRANKFURT VILA
JUDITH BAR RESTAURANTE
PIZZA MOVIL (s'han trobat dos)
ZONA 28
BOCATTA
PIZZA HUT
TELEPIZZA (identifiquen dos)
CUINA MARINERA
AZAHARA
PACO PACO
Especialitzats en Marisc
EL BON MENJADOR DE HIEM
EL BOQUERON DE PLATA
MARISQUERIA LOLY Y VALENTIN
CUINA DE TAPES - MENÚ
BAR EL DESCANSO DE LA CUESTA
EL 9 CARRER
LA FUSTA
LA KOLOKETA
LES TANNINES COMPANYIA
CATALANA DE VINS
LE ROUTIER
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 3
Cuina Xinesa Cuina Italiana Cuina Argentina
CANAAN TAGLIATELLA LA VACA
CHEN JIANZHONG LA TARANTELLA EL RACO DE TOTS
EL SOL PIZZICATO Cuina Àrab i Turca
DA HAI CHAO PULCINELLA KING´S DONER KEBAB
FULINRESTAURACION Y SERVICIOS
DARLING, S.L.LAL DONER KEBAB
GRAN MURALLA WANDA PIZZA KEBAB TURCA
GRAN CHINA Cuina Japonesa
GUOJING YE NARA
JARDIN PEQUIN Cuina Equatoriana
LA GRAN MURALLAPUNTO DE ENCUENTRO DOS
HERMANOS
MENG EN
RESTAURANTE MUSICAL BLANQUITA
II
PALACIO CHINO Cuina Índia
TA HAI CHAO KOH-I-NOOR 3
WUN ZHU Cuina Paquistanesa
XIUHA QUI REHMAN
ZENAN ZHANG
RESTAURANTE PIZZERIA SCOTTISH Cuina Llatinoamericana
FELIPE
CUINA ÈTNICA
CUINA CASOLANA
A TOXA
AVENIDA
BAR HERMANOS ROMERO
BAR RINCON GALLEGO
CA LA LOLA
CASA VICTORIA II
COLOMETA BAR RESTAURANTE
EUROPARK
JAIRO
LA TAULA VELLA
PECHE RESTAURANTE
RESTAURANTE FUENTE DE LA
ENCINA III
CUINA MEDITERRÀNIA CUINA A LA BRASA - BRASERIES
LA RAMBLETA EL CANTO
MILANO ISALBA
QEENS L'OBRA
LOS ARCOS
FONT DE L'ALZINA
FONT DE L'ALZINA III
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 4
VARIS
Cuina de mercat
CINC
Cuina creativa i d'autor
LLUERNA
Buffet
EL MOLINET
Events
MARI BLAU
Cuina de mercat
CARTUJA
Bars/Restaurants/Cafeteríes
CHURRASCO RAHMAN
EL CHAPARRAL
EL QUIJOTE
FERREL DE GUTIERREZ G.M.
GRAMABAN
KARIN MDSHAFAHAN
LA CANTONADA BAR RESTAURANT
PUJADAS CASA DE MENJARS
PUNT I COMA
RINCON CALEÑO BAR
RESTAURANTE
SAN CARLOS PARK
TORIBIO GRAN
TORRIBERA (complex esportiu)
Bars/Restaurants/Discoteca
BAR KOSS
XOCALA
RACO DEL FRAI
MMJ
MEDITERRANEO
CENTRE ESPORTIU RAVAL
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 5
ANNEX 2
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS I POTENCIALITATS GASTRONÒMIQUES, OFERTA
PROFESSIONAL I IDENTITAT GASTRONÒMICA DEL MUNICIPI DE SANTA COLOMA DE
GRAMENET: PRIORITZACIÓ DE RECURSOS I REFERÈNCIES GASTRONÒMIQUES
ANÀLISI SOBRE EL RECURS GASTRONÒMIC O REFERÈNCIA GASTRONÒMICA
FAMÍLIES5 RESULTATS6
Cases Regionals 2,54
Casa de Aragón 2,63
C.C Raíces del Sur 2,75
Ariños de nosa Galícia 2,88
Penya Cultural Andalusa Gent del Puebla 2,75
Casa Regional Extremenya 2,25
C.S.C.A. Casa de Huelma 2,00
Tres mercats (Segarra, Singerlin i Fondo) 2,38
Proveïdors de productes regionals 2,38
Diversitat Gastrocultural 2,75
Universitat Dietètica de Santa Coloma 2,13
Escola de Formació Professional 1,75
Col·lectius de Nou-vinguts 1,65
Indian Culture and Welfare Society of Spain 1,50
Comunitat Marroquí 1,25
Associació de Xinos 2,13
Associació Cultural de Bangladesh 1,63
Argentina 1,75
Tradició "de la tapa i el vermut" (bars i cafeteries) 3,00
Professional de la pagesia al mercat municipal de Segarra 1,63
"Les Colometes" 1,88
"El Bacallà Colomenc de Ca'n Armengol" 2,00
Pa de pagès quadrat del forn Padró 1,75
Elevat consum d'embotits 2,38
Mostra "El tall de pernil" 2,75
Oferta professional de restauració amb caràcter tradicional i familiar
1,88
Ofertes de botigues d'Alimentació especialitzades en gastronomia
2,13
Oferta de Flequers especialitzats en producció artesanal 2,13
Oferta professional de fruiteries 2,13
Oferta de pastisseria local 2,13
Jornades professionals realitzades pels gremis 2,13
Coneixement local envers als maduixots de Santa Coloma 2,25
5 Variables referència gastronòmica
6 Mitjana per recurs o referència gastronòmica
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 6
ANÀLISI SOBRE EL RECURS GASTRONÒMIC O REFERÈNCIA GASTRONÒMICA
FAMÍLIES7 RESULTATS8
Coneixement local envers al consum de mongetes del Ganxet
2,25
Oferta gastroturística envers als Ibers 2,25
Jornades professionals de caràcter individual 2,25
MITJANA DE PUNTUACIÓ 2,19
INTERPRETACIÓ
Poc competitiva 0,00 - 0,75
Competitivitat mitjana 0,76 - 1,50
Alta potencialitat competitiva 1,51 - 2,25
Altament competitiu 2,26 - 3,00
7 Variables referència gastronòmica
8 Mitjana per recurs o referència gastronòmica
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 7
ANNEX 3
RELACIÓ D’EDIFICIS I ELEMENTS CATALOGATS PEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL
PATRIMONI (PE-158)
El primer epígraf Edificis i Elements Catalogats (EC) en el document original té una retolació
diferent ja que inclou la tipologia “Entorns” (EN) en el que no s’inclou cap al municipi:
Edificis i Elements Catalogats (EC)
EC-01-Mas Fonollar EC-20-Can Altés EC-39-Ajuntament
EC-02-Masia Torribera EC-21-Botiga i Cases cr. Santa Coloma, 16-18
EC-40-Antic Ball-Teatre Xaconet
EC-03-Can Zam EC-22-Casa cr. Santa Eulália, 5-7 EC-41-Església major
EC-04-Can Peixauet EC-23-Can Valls EC-42-Casa rectoral
EC-05-Can Mariner EC-24-Cases Mn. J. Gordi, 29-31 EC-43-Hospital de l'Esperit Sant
EC-06-Can Selva EC-25-Cases cr.Sant Antoni 2-12 EC-44-Cooperativa la Colmena
EC-07-Masia cr.Nou EC-26-Casa cr. Bonavista, 1-5 EC-45-Recinte Torribera
EC-08 Can Banús EC-27-Cases annexes Can Roig i Torres
EC-46-Mercat Sagarra
EC-09-Torre Balldovina
EC-28-Casa cr. Sant Joan,29 EC-47-Academia Fuster
EC-10-Torre Pallaresa EC-29-Casa Mn. J.Gordi, 29 EC-48-Academia Manent
EC-11-Can Sisteré EC-30-Cases i Pati cr.R. Casanova, 45-49
EC-49-Centre educ. especial Josep Sol
EC-12-Can Sucre EC-31-Cases Mn. J.Gordi, 24-26 EC-50-Centre FP La Bastida
EC-13-Can Roig i Torres
EC-32-Cases J. Gordi, 12-16 EC-51-Auditori Can Roig i Torres
EC-14-Farmácia Altes EC-33-Casa Mn.Gordi, 28 EC-52-Safareig Pl.Montserrat Roig
EC-15-Can Muntlló EC-34-Can Met EC-53-Portal del Cementiri Vell
EC-16-Can Saladrigas EC-35-Casa cr.Sant Isidre,4 EC-54-Façana de Can Pedragosa
EC-17-Vil.la Esperança EC-36-Casa dels Nins EC-55-Panteó Família Sagarra
EC-18-Casa Mn j.Gordi,27
EC-37- Molí d'en Ribé EC-56-Panteó Família Sagarra de Canyet
EC-19-Can Collblanch EC-38-Can Xiquet EC-57-Panteó Família Gordi
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 8
Edificis i Elements Inventariats (EI)
EI-01-Can Badia EI-14-Casa cr.Pere Benet 25
EI-02-Casa cr. Bonavista 4-6 EI-15-Casa cr. Sant Joan 2
EI-03-Casa cr.Pedró,34 EI-16-Casa cr. Sant Joan 1-3
EI-04-Casa cr. Vistalegre,6 EI-17-Cases pl.Saragossa 14-15
EI-05-Casa av.F.Macià 162-164 EI-18-Cases av.Generalitat 40-42
EI-06-Casa cr.Francesc Mpragas, 62 EI-19-Cases cr.Rafael Casanova 53-57
EI-07-Casa cr.Garcilaso de la Vega 25 EI-20-Cases cr.La Plata 38-44
EI-08-Casa cr. Santa Eulália 13 EI-21-Casa cr. Sant Isidre 2
EI-09-Casa av.Anselm de Riu 105-107 EI-22-Molí d'en Gunart
EI-10-Casa cr. Rafael Casanova 73 EI-23-Antic Café Xaconet
EI-10-Casa cr. Rafael Casanova 26 EI-24-Cinema Capitol
EI-12-Casa cr. Balldovina 12 EI-25-Portal del Mas de Can Franquesa
EI-13-Casa ptge. Saragossa 2-4 EI-26-Portal cr.Ciutadella7
Zones Arqueològiques (ZA)
ZA-01-Cova d'en Genís ZA-08-Entorn Torrent d'en Brotau
ZA-02-Poblat Ibéric Puig Castellar ZA-09-Entorn Parc dels Pins
ZA-03-Vinyes de Can Butinyà ZA-10-Entorn Can Mariner
ZA-04-Entorn Torre Pallaresa ZA-11-Santa Coloma Vella
ZA-05-Entorn Torribera ZA-12-Entorn Can Peixauet
ZA-06-Entorn Torrente de les Bruixes ZA-13-Entorn Can Franquesa
ZA-07-Entorn Can Zam
Ambients Urbans Protegits (AU)
AU-01-Ambient nucli històric
AU-02-Ambient carrer Major
AU-03-Ambient pg Mn.Jaume Gordi
Font: PE-158-Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 9
ANNEX 4
INVENTARI DE PRODUCTES TURÍSTICS DE L’AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET
Els productes inclosos a l’inventari són:
TIPUS NOM
ARQUITECTURA I PATRIMONI
Religiós
L'Església Major
Església de Sant Josep Oriol
Industrial (no recull cap)
Nucli històric (no recull cap)
Civil
Torre Pallaresa
Can Roig i Torres
La Rectoria
Mas Fonollar
La Torre de les Àligues
CULTURA
Museus Museu Torre Balldovina
Teatres i Auditoris
Teatre Sagarra
Auditori de Can Roig i Torres
Arxius Municipals/Biblioteques
Arxiu Històric de la Ciutat- Museu Torre Balldovina
Biblioteca Central
Biblioteca Can Peixauet
Biblioteca Singuerlín
Sales d’exposicions/ Centres culturals Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani
Masia de Torribera
ARQUEOLOGIA
Jaciments Poblat Ibèric
GASTRONOMIA I VINS
Activitats gastronòmiques Mostra Gastronòmica
Restaurants recomanats
Can Armengol
La Lluerna
El Cantó
La Bodega
La Obra
El Cinc
Ca la Lola
Escola de Restauració
Isalba
Milano
Casa Pepe
La Tarantella
El 9 carrer
Toribio Gran
La Tagliatela
Rehman
Pizzicato
La Rambleta
El Racó de Tots
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 10
TIPUS NOM
Parc & Grill
Movie Blues Catering
Bodega Termes
Nara
Productes gastronòmics (no recull cap)
NATURA
Parc Natural Parc de la Serralada de Marina
Altres
Parcs de Can Zam
Parc Fluvial del Besòs
RUTES I VISITES GUIADES
Visites guiades (no recull cap)
Ruta natural (no recull cap)
Altres rutes (no recull cap)
OCI
Espais d’oci (no recull cap)
ESDEVENIMENTS
Culturals i Tradicionals Festa Major d'estiu
Festa Major d'hivern
Comercials i fires
Mostra Gastronòmica
Fira de Sant Ponç
Fira multisectorial EXPOCOLOMA
Gastronòmics Mostra Gastronòmica (també està al aparat precedent)
Música i Dansa (no recull cap)
Esportius (no recull cap)
COMPRES
Mercats
Mercat de Sagarra
Mercat del Fondo
Mercat de Singuerlín
ESPORTS I SALUT
Esports aventura (no recull cap)
Golf (no recull cap)
BTT/Senderisme (no recull cap)
Eqüestre (no recull cap)
Altres
Pujada a les dues pedres
Cursa per la vida
Bicicletada Popular
MEETINGS/REUNIONS
Espais singulars (no recull cap)
Font: Documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 11
ANNEX 5
INVENTARI DE PRODUCTES TURÍSTICS DE DE SANTA COLOMA DE GRAMENET EN EL CONTEXT
DEL PLA DE MÀRQUETING DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
CATEGORIA NOM
ESD-ESPORT Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor
GASTR-REST.RECOM Rest. La Lluerna (recomanat Via Michelin)
GASTR-REST.RECOM Rest. Can Armengol (recomanat Via Michelin)
ESD-ESPORT Competició regular de Futbol 2ª Div B
ARQ Poblat Ibèric Puig Castellar
NAT-ALTRES Parc Fluvial del Besòs
ESPORTS-ALTRES Cross Internacional Antonio Amorós
GASTR-REST.RECOM Rest. Ca la Lola
GASTR-REST.RECOM Escola de Restauració
GASTR-REST.RECOM Rest. Toribio Gran
GASTR-REST.RECOM Rest. La Tagliatela
ESPORTS-ALTRES Pujada a les dues pedres
PC Can Roig i Torres
NAT-PN Parc de la Serralada de Marina
ESD-FIRES Fira multisectorial EXPOCOLOMA
CULT-MUS Museu Torre Balldovina
ESD-FIRES Fira de Sant Ponç
COMPRES-MM Mercat de Sagarra
GASTR-REST.RECOM Rest. El Cantó
GASTR-REST.RECOM Rest. La Obra
GASTR-REST.RECOM Rest. El Cinc
GASTR-REST.RECOM Rest. Isalba
NAT-ALTRES Parcs de Can Zam
ESD-GASTR Mostra Gastronòmica
PR L'Església Major
PC Torre Pallaresa
PC Masia Torribera-Can Setantí
GASTR-REST.RECOM Rest. Milano
GASTR-REST.RECOM Rest. Rehman
GASTR-REST.RECOM Rest. Nara
VGUI Itineraris amb autoguia per la ciutat
VGUI Visita Guiada a la Torribera (un cop l'any)
VGUI Visita Guiada a la Torre Pallaresa (un cop l'any)
ESPORTS-ALTRES Cursa per la vida
ESPORTS-ALTRES Bicicletada Popular
CULT-CCULT Masia de Torribera
GASTR-REST.RECOM Rest. La Bodega
GASTR-REST.RECOM Rest. Casa Pepe
GASTR-REST.RECOM Rest. El 9 carrer
GASTR-REST.RECOM Rest. La Rambleta
COMPRES-MM Mercat Municipal del Fondo
COMPRES-MM Mercat Municipal de Singuerlín
GASTR-REST.RECOM Rest. La Tarantella
GASTR-REST.RECOM Rest. Pizzicato
GASTR-REST.RECOM Rest. El Racó de Tots
GASTR-REST.RECOM Rest. Parc & Grill
GASTR-REST.RECOM Rest. Movie Blues Catering
GASTR-REST.RECOM Rest. Bodega Termes
"A
""B
" "
C"
"D"
Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 12
2013
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 3
2. VISIÓ CONCERTADA DEL TURISME ............................................................. 4
2.1. Resultats de la TGN (Tècnica de Grup Nominal) ........................................ 4
2.2. Visió concertada del posicionament turístic futur de Santa Coloma
de Gramenet .............................................................................................. 9
3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS I ESTRATÈGIES DE TURISME ........... 11
3.1. Introducció ................................................................................................... 11
3.2. Objectiu i estratègies de gestió turística ...................................................... 15
3.3. Concreció de l’estratègia turística ............................................................... 17
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 3
1. INTRODUCCIÓ
L’anàlisi de la situació turística de la ciutat reflectida al diagnòstic, presenta una realitat on el
consum turístic realitzat per visitants no residents no tindria gaire repercussió si bé, malgrat
tot, Santa Coloma de Gramenet rep un reduït nombre de visitants amb diferents motivacions
preferentment per temes gastronòmics i culturals. Malauradament, el seu volum no està
quantificat ni tenim cap altre dada que permeti fer una aproximació més o menys exacta.
Santa Coloma actualment no té posicionament turístic i no disposa de les infraestructures
mínimes necessàries, ni d’un potencial de producte suficient, per plantejar un
desenvolupament turístic destacable a curt o mig termini.
Es disposa d’alguns recursos de caire gastronòmic, de naturalesa i culturals que són els que
han de permetre el desenvolupament turístic de la destinació, si bé els productes que es
puguin crear a curt termini amb aquests recursos seran similars als dels nostres competidors
més immediats.
No es disposa de recursos únics per crear productes singulars. Per tant, si es vol que la
destinació tingui producte atractiu caldrà crear valor.
En el present document es desenvolupa la part corresponent a la fase 2 del projecte del Pla
Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet. Segons l'esquema metodològic, després
de l'elaboració i validació del diagnòstic turístic, que ens va donar una visió actualitzada del
sector turístic a la ciutat, es va definir de manera consensuada la visió del posicionament que
es pretén per al futur, i que és la base per determinar objectius i estratègies.
Perquè aquesta visió sigui possible es proposa una sèrie d'objectius específics que podran ser
aconseguits a través de l'execució de les estratègies de desenvolupament turístic que es
desenvolupen a continuació.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 4
2. VISIÓ CONCERTADA DEL TURISME
2.1. RESULTATS DE LA TGN (TÈCNICA DE GRUP NOMINAL)
A la definició de la Visió s’ha arribat mitjançant la realització d’un taller de treball amb
diferents agents de Santa Coloma de Gramenet. La tècnica utilitzada per al desenvolupament
del taller ha estat la TGN (Tècnica de Grup Nominal). Aquesta tècnica permet que, en un breu
interval de temps, en aquest cas 2,30 hores, s’arribés a consensuar i prioritzar dos aspectes
clau:
Visió del desenvolupament turístic de Santa Coloma de Gramenet (com es vol que es
vegi la ciutat en un futur immediat – 5 anys).
Obstacles principals per a la concreció de la visió.
La sessió es va celebrar entre les 18:20 hores i les 20:45 hores del dia 14 de gener de 2013 a les
instal·lacions del centre cívic Riu (Lluis Companys, 9). Els assistents a la reunió van ser els
següents:
NOM I COGNOMS TEL. CONTACTE E-MAIL
2. María Font Tarrasón 697 46 67 84 [email protected]
3. Encarna Díaz Herrera 630 06 48 68 [email protected]
4. Rodolfo del Hoyo Alfaro 636 90 68 17 [email protected]
5. Andreu Banús Santana 652 86 88 62 [email protected]
6. Mª Teresa Folqué Lizandra 618 14 11 01 [email protected]
7. Guida Martín Tordera 618 14 11 01 [email protected]
8. José Antonio Heredia 696 07 14 10 [email protected]
9. Sergi Ortiz 687 71 88 30 [email protected]
10. Rosa Marco 629 78 42 10 [email protected]
11. Xavier Altozano 649 94 81 41 [email protected]
12. Roque Pascual 625 36 67 00 [email protected]
13. Raquel Caballero 619 49 35 25 [email protected]
14. Víctor Quintilla 637 95 87 18 [email protected]
La TGN (Tècnica de Grup Nominal) consisteix en llançar una pregunta o reflexió. Cada
participant fa les seves aportacions mitjançant unes targetes que passen a formar part d’un
panell a la vista de tothom. Les aportacions dels participants s’estructuren en famílies d’idees i
es procedeix a consensuar-ne l’estructura.
El següent pas consisteix en que els participants puguin demanar més informació d’algunes de
les idees incorporades al panell o mostrar el seu desacord amb alguna de les idees. Qualsevol
persona del grup pot donar la seva visió per millorar la informació que s’ha demandat i/o
defensar o rebatre alguna idea. El temps d’intervenció de cada persona està limitat a dos
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 5
minuts. Si s’arribés a un consens de retirar una idea es retiraria, sinó aquesta perdurarà en el
panell, amb el corresponent símbol que no hi ha consens.
Quan s’han resolt tots els dubtes els participants voten aquelles idees que els semblen
prioritàries o essencials per al tema que es tracta (visió, objectius de desenvolupament,
objectius, línies d’actuació). Cada tema plantejat requereix d’uns 40 minuts fins arribar a la
priorització de solucions.
A l’inici de la reunió la Regidora de Promoció de la ciutat, Susana Abelló, ha fet una petita
introducció sobre els objectius que es busquen amb la participació ciutadana en l’elaboració
del pla estratègic de turisme de la ciutat.
Tot seguit ha pres la paraula Josep Andreu Casanovas que ha centrat els conceptes de turista,
excursionista i visitant respecte la realitat que s’està analitzant i ha explicat als assistents com
es desenvolupa aquesta tècnica. Ha clos aquesta intervenció llançant la primera pregunta que
ha estat ...
... com voleu que els visitants identifiquin, posicionin, Santa Coloma d’aquí a cinc anys?
Desprès de la dinàmica pròpia de la sessió, s’han demanat aclariments a les aportacions fetes,
s’han reorganitzat les respostes segons el criteri conjunt del grup i s’ha procedit a votar els
aspectes proposats amb el següent resultat:
Classificació per nombre de vots Vots Nombre de persones que han votat
aquesta opció
Multi-ètnica i intercultural 15 6
Cultural 14 6
Dinamitzador econòmic 10 4
Gastronomia 7 5
Comerç 7 3
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 6
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 7
Les dues característiques que han de definir la imatge que es voldria que els forans tinguessin
de Santa Coloma de Gramenet d’aquí a cinc anys, segons la visió que tenen els assistents a la
dinàmica, són la interculturalitat, entenent que es tracta d’un pas més que la multiculturalitat,
i el desenvolupament cultural de la ciutat. És a dir, voldria donar una imatge de ciutat
clarament identificada amb una oferta cultural àmplia, representativa de diferents expressions
artístiques, i del conjunt de tradicions i ètnies que conviuen a la ciutat. Per tant, una ciutat
activa culturalment i on es pugui trobar cultura autòctona i “adoptada”.
El següent dels factors esmentat és “generador econòmic”. És difícil entendre que “generador
econòmic” formi part dels atributs del mapa mental de la gent quan pensi en Santa Coloma de
Gramenet. Cal fer un esforç, doncs, per interpretar què és vol dir amb aquest component.
En el debat que ha suscitat entre el grup, la important valoració que ha obtingut aquest factor
s’ha posat de manifest en que, més que una visió que pugui tenir el visitant es tracta d’una
demanda dels agents representats a la dinàmica. Per tant, el que es vol és que l’activitat
turística que es pugui desenvolupar a la ciutat sigui un estímul econòmic per a la vila.
S’han posat de manifest dues característiques més que sí són definitòries de la imatge que es
vol donar de Santa Coloma: la gastronomia i el comerç. Entenem que aquest és l’ordre
adequat ja que, si bé totes dues propostes han tingut la mateixa suma de vots, el primer dels
suggeriments ha obtingut un major nombre de persones que l’han triat. Per tant, segons els
assistents a la dinàmica, l’oferta gastronòmica i la proposta comercial formen part de la
imatge fonamental que s’ha de donar de Santa Coloma de Gramenet. Entenem que aquestes
dues característiques cal relacionar-les amb les esmentades anteriorment amb la qual cosa
tenim quatre eixos bàsics per establir la imatge desitjada. Aquests són: interculturalitat (multi-
ètnic), dinamització cultural, gastronomia i comerç.
La síntesi és que d’aquí a cinc anys Santa Coloma de Gramenet ha de ser vista com una
destinació turística que es caracteritzi per una gran activitat cultural, identificada per oferir un
ampli ventall de productes culturals i multi-ètnics que també es manifestin en una àmplia
proposta gastronòmica i comercial.
Una vegada tancada la primera pregunta s’ha procedit a la formulació de la segona qüestió
plantejada...
... quins són els principals problemes que ens trobarem per assolir aquests objectius?
S’han demanat aclariments a les aportacions fetes, s’han reorganitzat les respostes segons el
criteri conjunt del grup i s’ha procedit a votar els aspectes proposats amb el següent resultat:
Classificació per nombre de vots Vots Nombre de persones que han
votat aquesta opció
Voluntat política 19 8
Pocs recursos econòmics 15 7
Formació i educació de la població 9 7
Autoestima 8 4
Burocràcia 8 3
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 8
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 9
Es poden establir tres grups de problemes clarament diferenciats. Un que fa referència a la
responsabilitat pública i que es concreta en el primer i cinquè dels aspectes esmentats. Un
segon que posa de relleu els actuals problemes de finançament i el tercer que posa de
manifest un problema de capacitat social per afrontar els objectius proposats; formació i
educació de la població i manca d’autoestima.
Al llarg de la discussió amb el grup s’ha fet molt d’èmfasi en la manca de voluntat política i s’ha
especificat que dins d’aquest concepte hi ha temes punyents com la coordinació entre
diferents responsabilitats municipals. S’ha incidit molt en el fet que hi ha molt entrebancs per
posar en marxa un negoci a la ciutat. La manca de voluntat política no s’ha d’entendre tant
com poques ganes de fer coses sinó més com poques decisions encaminades a facilitar que es
facin coses.
L’altre punt punyent que s’ha tocat és la poca confiança que els assistents a la dinàmica han
manifestat sobre la capacitació dels residents per intervenir en les actuacions que calgui
endegar per assolir els objectius desitjats.
La síntesi és que per assolir els objectius hi ha tres grans problemes: la manca de mesures
polítiques per facilitar l’activitat emprenedora, l’actual situació d’escassetat de recursos
econòmics i la poca confiança en els propis recursos humans.
Per tant, d’aquí a cinc anys es voldria que Santa Coloma de Gramenet es veiés com una
destinació que es caracteritza per una gran activitat cultural, identificada per oferir un ampli
ventall de productes culturals i multi-ètnics que també es manifesten en una àmplia proposta
gastronòmica i comercial, però per assolir això ens enfrontem a una manca de mesures
polítiques que facilitin l’activitat emprenedora, a una situació d’escassetat de recursos
econòmics i a la poca confiança en els propis recursos humans.
2.2. VISIÓ CONCERTADA DEL POSICIONAMENT TURÍSTIC FUTUR DE SANTA COLOMA DE
GRAMENET
La visió de ciutat que presentem, reuneix els principals aspectes que defineixen a la Santa
Coloma turística en el futur. És a dir, el tipus de destinació al que s’aspira en base a la realitat
existent.
La visió que es planteja, integra els principals aspectes assenyalats per un conjunt d’actors de
la ciutat entre els que s’hi troben regidors i tècnics l’Ajuntament, associacions, i dels sectors
turístic, comercial i cultural.
La ciutat de Santa Coloma de Gramenet vol ser:
Heterogènia i diversa , que posa l’accent en la defensa de la diversitat cultural.
Tolerant i cívica, amb una ferma aposta per la cohesió social i amb una actitud oberta
als visitants.
“Metropolitana”, sense perdre la seva pròpia identitat.
Una ciutat que aposta per la cultura, la natura, el comerç, l’educació i l’esport com a
motors del desenvolupament turístic.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 10
Impulsada des de dins, amb un teixit associatiu ampli i divers que col·labora
freqüentment amb la ciutat.
Diversa per als seus visitants, ja que disposa d’una diversitat de sectors no
específicament turístics (comerç, cultural , educatiu) que interactuen amb l’activitat
turística.
Co-dirigida, amb un lideratge compartit entre el sector públic i el privat en el procés de
desenvolupament turístic.
Conforme als factors exposats anteriorment, s'estableix la Visió 2018. La Visió que es proposa
intenta visualitzar com voldríem que es veiés la Santa Coloma turística en un futur. Per tant és
la situació desitjada, que es voldria que es tingués de Santa Coloma en el futur:
“Santa Coloma de Gramenet és un municipi caracteritzat per un gran dinamisme social, per
l'atractiu de la diversitat de cultures i les seves gents, que es posiciona com una destinació
turística amb una gran activitat cultural, identificada per oferir un ampli ventall de productes
culturals i multi-ètnics que també es manifesten en una àmplia proposta gastronòmica i
comercial”
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 11
3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS I ESTRATÈGIES DE TURISME
3.1. INTRODUCCIÓ:
Per a la determinació dels objectius de desenvolupament i de les línies estratègiques a seguir,
cal tenir en compte el caràcter incipient com a destinació turística de Santa Coloma de
Gramenet, que es manifesta a través de l'escassa estructuració del sector turístic, la
disponibilitat de pocs productes turístics que, a més, tenen poca singularitat i una oferta
turística escassa i poc integrada.
Per tant, es consideren essencials diversos factors derivats del diagnòstic:
La manca d'una estructura específica que organitzi i planifiqui el desenvolupament del
turisme, fa que per a l'any 2018 un dels objectius específics principals és haver creat i
posat en marxa l’estructura de gestió necessària perquè les accions proposades en
aquest Pla i en els que es puguin derivar, tinguin la possibilitat real d'implementar-se
amb èxit.
La diversitat cultural pot convertir-se en un element important del posicionament,
però caldrà continuar el treball que des de l’Ajuntament ja s’està realitzant de foment
del civisme i la convivència.
L'activitat de Restauració té un pes molt significatiu en l'oferta turística local i la pròpia
destinació té la voluntat d’associar la seva imatge turística a la mateixa. Tot i això
caldrà treballar amb força en les propostes de valor a realitzar i l’aprofitament de
sinèrgies amb altres sectors (com per exemple l’educatiu UB/escola d’Hostaleria).
Santa Coloma és actualment una destinació per als mercats de major proximitat
geogràfica, motivats fonamentalment per la gastronomia, la cultura i els
esdeveniments.
La promoció turística pròpia de la destinació ha estat pràcticament nul·la. En relació a
la comercialització, la destinació no disposa d'intermediació turística local.
La veïna ciutat de Badalona amb una disponibilitat important de recursos i una bona
planta d’allotjament, és una notable competidora. Tot i això, Badalona en el context
turístic s’enfronta a problemes similars als que té Santa Coloma, fruit de la
“canibalització” de la ciutat de Barcelona. Es tractaria d’arribar a consensuar una
aliança estratègica, a nivell de desenvolupament de producte turístic i la seva
promoció i comercialització.
La futura aplicació operativa del pla estratègic que es pugui concretar fruit d’aquest estudi,
exigirà de Santa Coloma quatre decisions ineludibles en relació a 4 àmbits de la gestió turística:
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 12
a) Santa Coloma, en base a les recomanacions de l’estudi, haurà de determinar (de manera
global i integradora), com es gestionarà en el temps (amb una horitzó a 5 anys) tant el propi
pla estratègic, com les dinàmiques actives de creació de producte que es vagin concretant:
b) Si vol competir amb productes amb possibilitats reals, serà necessari que com a mínim
compti amb una cartera de producte propi amb una proposta de valor molt interessant, la
qual cosa, en la situació actual, vol dir que gran part de les possibles propostes de valor
s’han de generar fruit d’un procés creatiu (creació artificial) i no es podrà basar en la
singularitat dels recursos. Per altra banda, s’han de fer esforços per concretar una proposta
d’oferta intermunicipal amb Badalona i Sant Adrià per reforçar la cartera:
C. Gestió del màrquetingDiseny i implementació d’una planificació de marketing, i control de l’estratègia online de comunicació i comerciaització
C. Gestió de la cartera de producte
Selecció i desenvolupament de nous productes, seguiment de
l’èxit, manteniment i actualització d’oferta, etc.
A. Model de gestióDefinir com es gestionaran les directrius del pla estratègic
B. Desenvolupament competitiu de
producteAplicació d’una visió que
prioritza un context operatiu específic per
concretar la cartera de producte
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 13
c) Santa Coloma, també haurà de determinar, a partir de les propostes que es realitzarà en el
context de l’estudi, quin model vol seguir en el foment i estructuració de productes:
d) Santa Coloma, haurà de fer una gestió molt activa del procés de promoció i comercialització
que permeti a més controlar directament una part del procés:
Cegos for AECID-SICA
La qualitat i l'autenticitat
de l'experiència
són clau
Incorporar propostes
personalitzades que siguin difícils
de reproduir
El major impacte
s'aconsegueix a través dels
sentits
Productes basats en la
disponibilitat
Hauria d’acollir una organització del producte amb una visió de fons experiencial i buscar la transversalitat intermunicipal…
PRODUCTES TRANSVERSALS
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 14
Per fer una gestió proactiva del màrqueting s’haurà de recolzar en eines tecnològiques.
Aquestes permeten un alt nivell de proactivitat a l’activitat promocional i comercial, i
també obtenir resultats si es gestiona bé (pàgina web potent, gestió de xarxes socials, etc.).
Això no obstant, es desenvoluparà en un entorn altament competitiu:
Posar-se en contacte i reservar els serveis i activitats
Buscar, generar i consolidar informació
Consolidar reserves (hotel, restauració, teatre,..)
Fer-se un itinerari o pla de visita
Disposar d’aplicacions mòbils d’ús turístic
Coordinar i compartir la informació amb amics i família
...
Activitats a facilitar
Eines de planificació, reserva i consolidació per a les visites i els
viatges organitzats per compte propi
Oportunitats
Serveis d'assessorament i
organització de la visita
QUANT MÉS "CONTROLAT" TINGUEM EL “PROCÉS DE COMPRA”, MÉS GRANS SERAN LES OPORTUNITATS
Atreure Informar Reservar Comprar Opinar i compartir
"Espai web Santa Coloma "
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 15
3.2. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
3.2.1. Objectiu i estratègies de gestió turística: L’objectiu principal és generar una estructura de gestió del turisme des de la perspectiva de la concertació. És a dir, que inclogui en els seus processos de planificació i de presa de decisions als diferents sectors econòmics amb incidència directa o indirecta amb el sector turístic (hostaleria, comerç, cultura), que permeti la participació ciutadana i que consideri l'opinió dels visitants i turistes de la ciutat. Així mateix, caldria impulsar un procés d’aliança estratègica en matèria de turisme amb les ciutats de Badalona i Sant Adrià, que tindria com a objectiu principal el desenvolupament i promoció d’una cartera de producte transversal.
Aconseguir que el sector turístic s’impulsi mitjançant els instruments adequats d'organització, suport, coordinació i
participació per a la gestió competitiva i sostenible del turisme, propiciant la
sincronia amb tots els actors implicats i sectors vinculats al turisme
OBJECTIU
• Desenvolupament d’un model de gestió participatiu públic-privat
• Facilitació institucional de la sincronia amb tots els actors implicats en el turisme i en els sectors relacionats amb el mateix.
• Impulsar la competitivitat de l'oferta turística procurant actuar sobre tots els factors que la conformen i determinen, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament de productes turístics des d'una perspectiva a mig-llarg termini.
• Consolidació de les polítiques de sostenibilitat ambiental, cultural, social i econòmica. Foment del valor turístic de la diversitat.
• Foment de la generació preferent d'ocupació sectorial entre la població local.
• Foment de la participació dels residents en la gestió turística de la destinació.
• Foment de la col·laboració intermunicipal en matèria turística.
ESTRATÈGIES
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 16
3.2.2. Objectiu i estratègies de producte: La clau d'una estructuració eficaç de producte, estarà en identificar tots aquells serveis i
prestacions que afectin al procés de consum, en segments específics, enfocant actuacions
conjuntes. L'objectiu és aconseguir una completa gestió de les expectatives del visitant
mitjançant el control dels elements que generen percepcions. Per tant, tots els elements
constitutius de l'espai turístic que intervenen han d'estructurar-se per aconseguir l'objectiu.
Tècnicament es tracta d'integrar sota conceptes específics a recursos i serveis que són
estructurats des de l'òptica de l'experiència vivencial turística, amb la finalitat de construir un
producte amb identitat pròpia que faciliti tant la promoció com la comercialització.
Des del punt de vista del desenvolupament del producte, es determinen com a eixos
vertebradors els següents objectius:
3.2.3. Objectiu i estratègia de posicionament:
La ciutat no compta amb un posicionament al mercat turístic. El posicionament és la presa
d'una posició concreta en la ment dels consumidors als quals es dirigeix la destinació i això
obliga a decidir, de forma molt rigorosa, quins seran els eixos d'aquest posicionament, així com
els canals de comunicació a utilitzar per transmetre'ls.
Amb la finalitat de distribuir adequadament els esforços promocionals, s’han d'identificar
aquells mercats i segments que actualment o potencialment són d'importància per a Santa
Coloma de Gramenet.
Competir al mercat turístic amb una oferta diferenciada, recolzant-se en la
transversalitat sectorial, a partir de l'aprofitament dels recursos i atractius turístics i aquells elements que no són
pròpiament turístics però permeten una integració que genera una nova categoria
de productes més diferenciats
OBJECTIU
• Potenciar el producte gastronòmic que presenta un major potencial.
• Vincular producte gastronòmic amb la dietètica i la nutrició i l’alimentació (comerç) per a la creació de productes combinats.
• Foment de la innovació i estructuració competitiva dels productes turístics, en coherència amb els requeriments de la demanda. Crear productes amb un enfocament “experiencial”.
• El desenvolupament de productes innovadors i transversals en relació al patrimoni natural, esportiu i cultural mitjançant la integració d'elements de l'oferta existent i aprofitant els esdeveniments.
• Potenciar la qualitat de l'oferta de productes i serveis turístics. Foment de l'adopció i implementació de sistemes de qualitat en les empreses, serveis turístics i el comerç establint els indicadors apropiats pel seguiment.
• Auditoria sistemàtica de la qualitat integral de l’oferta turística i els productes.
• Foment de l'adopció i implementació de les modernes tècniques de gestió comercial en les empreses vinculades directament amb el turisme i el comerç.
• Impuls a la capacitació professional dels recursos humans necessaris en tots els nivells de la gestió de les empreses i serveis vinculats directa o indirectament amb el turisme.
ESTRATÈGIES
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 17
En relació als mercats emissors, la situació és molt simple, tal i com es dedueix de la
investigació realitzada. Actualment existeix un únic mercat important a Santa Coloma, que és
el mercat metropolità (de proximitat). D'altra banda, en funció de la concreció dels productes
que s’acabi fent (d’acord a criteris de competitivitat), es podrien obrir les portes a considerar la
captació d’altres mercats emissors de demanda de mitjana distància sobretot en el cas
d’aconseguir disposar dels productes intermunicipals.
3.3. CONCRECIÓ DE L’ESTRATÈGIA TURÍSTICA
Seguidament es planteja un desenvolupament més específic de les estratègies en relació a la
gestió, les estratègies de competitivitat i de posicionament a implementar, com a base per
determinar el programa d'actuació per a l'enfortiment de Santa Coloma de Gramenet com a
destinació turística.
3.3.1. Plantejament de la gestió turística:
Qualsevol desenvolupament turístic per convertir-se en una experiència exitosa ha de ser
gestionat amb eficàcia. La premissa és que es tracti d'una gestió consensuada (esforç públic +
esforç/implicació privada) i integradora (sector pròpiament turístic + sector no turístic i
complementaris) realitzada a través d'algun mecanisme de gestió específic, no “invasiu” en
matèria competencial amb els existents actualment.
No existeix actualment una organització especifica de gestió turística a nivell de ciutat en un
sentit estricte. La situació a Santa Coloma, s'engloba en el que podríem anomenar una “gestió
ocasional” on les diferents entitats institucionals, les associatives i les empreses, realitzen
actuacions conjuntes només en moments i aspectes concrets.
S'han de donar els primer passos en la direcció de la unificació d'esforços a nivell intern, encara
que s'hauria d'arribar més lluny de manera que s'aprofitessin esforços i sinèrgies a partir de la
definició de polítiques i estratègies transversals amb altres municipis.
Aconseguir un posicionament turístic al mercat de referència mitjançant la
utilització dels canals de comunicació que haurà d’aconseguir projectar una imatge
turística consistent amb la situació i l’oferta real de producte
OBJECTIU • Incrementar la notorietat de Santa Coloma de Gramenet com a destinació turística mitjançant una adequada promoció.
• El posicionament com a destinació identificada pel seu producte gastronòmic i comercial, que ofereix un ampli ventall de possibilitats d’activitats i productes culturals i relacionats amb la natura.
• Enfortiment de la modernització tecnològica en la promoció i comercialització turística, amb especial èmfasi als canals telemàtics.
• Foment de la integració comunicacional pública-privada, concertada amb ampla participació del sector privat.
• Foment d’una Aliança estratègica intermunicipal a nivell de promoció del producte turístic.
ESTRATÈGIES
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 18
La proposta estratègica en aquest sentit contempla posar en marxa o impulsar dos
mecanismes: un primer mecanisme “intern”, destinat a recolzar a l’àrea de Promoció
Econòmica en l’àmbit del seguiment i manteniment del pla estratègic així com en la
dinamització i impuls a la creació i gestió d’un portafoli de productes; i un mecanisme “extern”
que impulsi la concreció d’una xarxa de col·laboració amb altres municipis:
El mecanisme intern que es proposa és la creació d’una Taula de Turisme, que s’entén com un
òrgan de recolzament a la gestió del Pla Estratègic que es realitzarà des de l’Ajuntament però,
sobretot, de coordinació amb l’esforç global en la dinamització de projectes, creació de
productes i promoció turística de la ciutat entre altres activitats.
Ajuntament de Santa Coloma
Promoció econòmica… Badalona
Santa Adrià
...
Aliances i Convenis
Taula de Turisme
Seguiment,manteniment i modificació del Pla d’actuacions
Pla estratègic
Xarxa de col·laboració i innovació
“Barcelona Nord”
Mantenir i dinamitzar el portafolide producte propi
Gestió de producte propi
Gestió de producte transversal
Plataforma d’innovació
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 19
Resulta obvi que aquesta condició associativa ha de respectar els actuals sostres
competencials de les entitats i institucions. La seva missió principal és col·laborar amb les
institucions municipals en desenvolupar i elaborar productes turístics, plantejar estratègies
promocionals i comercials sobre la base del producte existent, impulsar i recolzar projectes de
desenvolupament de nous productes transversals (intermunicipals), etc.
Per altra banda, un altre objectiu prioritari és que contribueixi a incrementar la competitivitat
de les empreses. En aquest sentit és essencial actuar sobre els aspectes que contribueixen a
incrementar el valor afegit de les empreses, com són l'assegurament de la qualitat dels serveis
que es presten, la innovació en els serveis i la qualificació del personal.
L’àmbit de treball prioritari comprèn, entre d’altres, les següents actuacions:
Col·laborar amb l’àrea de Promoció Econòmica en el seguiment i impuls del Pla
Estratègic de Turisme: les principals actuacions serien la de cooperar i facilitar la
posada en marxa de les diverses actuacions que es proposin.
Impulsar el desenvolupament i millora del producte turístic i col·laborar en la
promoció i comercialització turística de la ciutat.
La gestió del turisme hauria de ser pública-privada:
Ajuntament de Santa Coloma.
Promoció Econòmica
Gestió del màrqueting
Creació de valor pel mercat
Òrgans de govern
• El principal rector del turisme serà l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenetmitjançant l'àrea de Promoció Econòmica. En matèria de turisme les seves funcionssón les relatives a la presa de les decisions finals en matèria d’estratègia turística de
la destinació, de planificació i inversions, pressupostària, legal, etc.
• La Promoció econòmica comptaria amb un òrgan operatiu de consens i col·laboració,la Taula de Turisme integrat, a més del propi Ajuntament i Grameimpuls, com amínim per representants del sector turístic, cultural, comercial i de les entitatsveïnals. La seva principal funció és col·laborar en implementar i seguir les directrius iplanificació del Pla Estratègic.
Funcions específiques de la Taula de Turisme
Taula de Turisme
Seguiment de la qualitat del producte
Dinamització d’oferta
Seguiment i implementació del Pla
Estratègic
Funcions de recolzament en el seguiment i implementació del Pla Estratègic
• Proposar i/o col·laborar en la redefinició de les directrius estratègiques i els objectius de producte imàrqueting.
• Col·laborar activament en l’execució dels plans i projectes de millora de la ciutat d'interès pel turisme.
• Fer el seguiment dels indicadors del Pla i avaluar el compliment, posposant i consensuant mesurescorrectores de les desviacions.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 20
Per altra banda, en relació al camp d’actuació de la Taula de Turisme, s’ha de determinar el
marc de col·laboració amb la institució municipal en altres dos aspectes fonamentals:
Gestió de Serveis al sector: en aquells serveis complementaris que es considerin
importants per millorar la satisfacció sectorial i oferir un servei que aporti valor. Entre
d’altres hauria de gestionar i participar en: - La localització de fonts de finançament.
- Serveis de Borsa de Treball.
- Etc.
Formació de personal: la formació dels professionals de les empreses es considera
essencial. Hauria de proposar i coordinar aquells cursos que es demanin o necessitin
les empreses per millorar la gestió i el servei o l’adequació de les empreses per al
desenvolupament, promoció i comercialització de productes. Aquesta exigència es
considera clau per a la introducció del concepte de millora continua en el sector
turístic de la ciutat.
El segon mecanisme és impulsar la concreció d’una xarxa de col·laboració amb els municipis
del nord de la Comarca, Badalona i Santa Adrià, si bé no s’hauria de descartar la possible
col·laboració amb l’Hospitalet com s’esmenta més endavant.
Les necessitats operatives de les destinacions turístiques fan que esdevinguin un “clúster”
natural, on cap empresa o recurs per si mateix determina la competitivitat de la destinació,
sinó que ho fa el conjunt de l’oferta.
Funcions específiques de la Taula de Turisme
• Dissenyar estratègies i accions de creació de valor pels productes turístics existents i potencials.
• Monitoritzar el mercat: motivacions, necessitats i preferències del consumidor amb l'objectiu de millorarconstantment la proposta de valor i conèixer cada vegada més als target s de la ciutat.
• Identificar nous serveis i productes que puguin aportar valor i convertir-se en fonts addicionals d'ingressos.
Gestió del màrqueting
Creació de valor pel mercat
• Col·laborar en el disseny de les estratègies i accions de màrqueting (pla de màrqueting anual)
• Col·laborar en el seguiment de la correcta implementació de les accions de màrqueting i dels seusresultats.
• Proposar i gestionar programes de fidelització.
• Establir acords i relacions amb la intermediació especialitzada en els productes actuals i que es puguindesenvolupar.
• Identificar i gestionar la relació amb col·laboradors i sponsors que aportin producte, capital i/o co-màrqueting.
• Organitzar i participar en accions de promoció turística directa de la ciutat (Fires; workshops; Fam Trips;etc.)
• Col·laborar en estudis de posicionament de la ciutat.
Seguiment de la qualitat del producte
Dinamització d’oferta
Funciones específiques de la Taula de Turisme
• Fomentar la dinamització del desenvolupament de producte, recolzant als proveïdors locals i participanten jornades i workshops de producte amb els proveïdors locals i la intermediació.
• Identificar nous serveis que aportin valor a la proposta de producte.
• Identificar oportunitats per al desenvolupament de nous productes.
• Assessorament als proveïdors d’oferta i serveis per la millora i assegurament de la qualitat.
• Seguiment de les opinions i recomanacions dels clients en relació a l’oferta de productes i serveisturístics.
• Suggerir noves accions i procediments per millorar la qualitat de l'oferta de producte.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 21
Entenem els clústers segons la definició de Porter (1998), que els defineix com una
concentració geogràfica d'empreses interconnectades que alhora que competeixen mantenen
una relació de cooperació entre si. Com a resultat, les empreses pertanyents a un clúster
realitzen operacions independents però vinculades formalment o informalment a la resta
d'agents.
VISIÓ CLUSTER DE TURISME
La qüestió pren rellevància quan es tracta determinar l’abast territorial que ha d’assolir una
“destinació” per obtenir un nivell de competitivitat prou rellevant. En el cas que ens ocupa
entenem que el territori objectiu ha d’estar conformat per Santa Coloma, Badalona i Sant
Adrià.
Badalona és el “soci” més interesant, ja que reforça una de les mancances més importants de
Santa Coloma de Gramenet que és l’oferta d’allotjament turístic, a part de reforçar de manera
notable la potencialitat del producte cultural i gastronòmic.
La realitat metropolitana configura una sèrie de necessitats i problemàtiques turístiques
comunes als tres municipis del Barcelonès Nord, que estan rebent un tractament individual per
part dels diferents ajuntaments. Es restringeixen a les possibilitats pròpies, el que comporta
que no s'aprofitin les sinèrgies i les possibilitats de potenciar la repercussió i els beneficis dels
diferents projectes a través de la cooperació intermunicipal.
L'estructura tradicional on administració i empreses turístiques de la destinació treballaven per
confeccionar una oferta competitiva respecte a les destinacions més properes, integrant al
mateix temps aquesta destinació en una marca que la posicionés al mercat, ha evolucionat.
Ara es requereixen estructures més flexibles i amb major participació del propi sector, d’altres
sectors i altres municipis mitjançant relacions puntuals en funció de les estratègies de
màrqueting per a diferents segments, de manera que les aliances han anat canviant de local a
global, en funció de l'oferta disponible1.
1 Per exemple el Pla Estratègic de Barcelona (Turisme de Barcelona) estableix a l’eix 1 (De Barcelona a la destinació
Barcelona) tres objectius en aquesta línia: 1.1 Eixamplar les dimensions geogràfiques i simbòliques de la destinació Barcelona; 1.2 Formalitzar (estructurar, articular i vertebrar) una nova realitat turística més enllà de la ciutat de Barcelona; 1.3 Contribuir a la posada en valor de nous atractius, serveis i equipaments fora de la ciutat de Barcelona.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 22
La perspectiva “cluster” del turisme implica que l'activitat turística no pot ser concebuda
aïlladament del context socioeconòmic circumdant com si d'una economia d'enclavament es
tractés, sinó que ha d'estar profundament imbricada en aquest entorn vital si es pretén que el
turisme pugui actuar com a instrument de desenvolupament de la zona en qüestió. La reflexió
anterior permet considerar:
El rol central de la “Xarxa de col·laboració”, entès des d'una perspectiva instrumental,
com a eina per a la millora sostinguda dels nivells de competitivitat del sistema turístic
del Barcelonès Nord.
La competitivitat turística del Barcelonès Nord pot disposar d'una eina de valor considerable en la “Xarxa de Col·laboració” que pot ajudar a construir de forma sistèmica el nivell de competitivitat desitjat a partir de la planificació de l'espai territorial i de la seva ocupació funcional per a finalitats turístiques, intervenint on la cadena productiva turística presenta majors debilitats o disfuncions a nivell competitiu i construint elements de major valor afegit a través de la suma de les fortaleses i avantatges competitius de cada municipi.
Aquesta xarxa de col·laboració no és una qüestió menor. En una zona com el Barcelonès Nord,
amb elevats nivells d'atomització, afectada per greus problemes d’“invisibilitat” de l'activitat
(provocada per l'efecte mediàtic de la ciutat de Barcelona) , serà imprescindible la generació
de dinàmiques de consens entre els diferents municipis de cara a la coordinació de les seves
activitats, la cooperació i el màrqueting que són fonamentals si es pretén completar el procés
productiu2 del turisme en veritables condicions de competitivitat.
Aquesta proposta té per objectiu impulsar un procés per incorporar a la Barcelona Nord, un
mecanisme operatiu comú entre els agents del territori per elaborar i executar (promocionar i
comercialitzar) propostes de productes o serveis de major potencialitat i/o innovadors a partir
d’una visió de transversalitat municipal.
2 Creació del producte; la comercialització efectiva del mateix i l'adquisició pels potencials consumidors;
i el consum del producte.
..
INFRAESTRUCTURES D'ACCÉS I COMUNICACIONS
. .
EQUIPAMENTS I ALTRES SERVEIS
Restauració, allotjament, intermediació, transport turístic,...
Educació, Comerç, ...
Indústria de begudes i alimentació, ...
EMPRESES
Cultura, oci, ...
.
Restauració, allotjament, intermediació, transport turístic,...
Educació, Comerç, ...
Indústria de begudes i alimentació, ...
EMPRESES
Cultura, oci, ... MOTIVACIONS
Territori, atraccions,
recursos, etc.
MOTIVACIONS
Territori, atraccions,
recursos, etc.
INFRAESTRUCTURES D'ACCÉS I COMUNICACIONS
EQUIPAMENTS I ALTRES SERVEIS
SANTA COLOMA DE GRAMENET
BADALONA, …
Institucions, organismes,
associacions, ...
Institucions, organismes,
associacions, ...
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 23
3.3.2. Estratègies de competitivitat turística. A continuació es desenvolupen amb mes detall els aspectes relatius a les estratègies de competitivitat turística en tres subapartats:
Desplegament de l’estratègia competitiva a adoptar per la ciutat de Santa Coloma de
Gramenet.
Determinació de mercats-productes.
Model de gestió per la identificació, desenvolupament, promoció i comercialització de
productes
3.3.2.1. Desplegament de l’estratègia competitiva a adoptar per la ciutat de Santa Coloma
de Gramenet
Donades les possibilitats de Santa Coloma i els objectius de desenvolupament turístic,
orientats als productes actuals i potencials, a l’estratègia més convenient és:
“La diferenciació, en un àmbit competitiu diversificat de productes-mercats, amb una oferta
adequada a les característiques específiques dels recursos de Santa Coloma i als
requeriments de la demanda corresponent”
Aquesta estratègia té com a propòsit essencial potenciar les qualitats distintives de l'oferta
turística de la ciutat, per a tots els productes-mercats als quals es dirigeix, de manera que la
diferenciïn de les ofertes de les destinacions competidores, i que a més justifiquin el seu cost
en funció del valor de la diferenciació percebuda pels turistes.
Per tenir èxit, aquesta estratègia basada en la diferenciació ha de tenir present que:
- La diferenciació percebuda com a destinació turística, ha de representar un valor real per als visitants.
- Els elements de diferenciació han de ser defensables per la destinació i difícilment imitables pels seus competidors.
- Si els elements de diferenciació són poc coneguts pel mercat, la destinació ha de desenvolupar accions per donar-los a conèixer.
Tenint en compte que Santa Coloma competeix amb destinacions molt propers que s'orienten
a la mateixa tipologia de productes-mercats turístics, és necessari identificar i potenciar
elements de diferenciació competitiva.
La diferenciació, en termes d'estratègia, s'aconsegueix, essencialment, a través de dues vies, o
bé desenvolupant accions o productes diferents a la resta dels competidors que aporten un
valor únic a la demanda, o, desenvolupant les mateixes accions o productes que la resta dels
competidors però duent-lo a terme de manera diferent, perquè així es generi un valor superior
per a la demanda. En aquest sentit, donada l'escassetat de singularitat en els recursos cal optar
per la combinació d'ambdues vies.
En primer lloc, desenvolupant productes en relació amb aquells recursos que el diferencien de
la resta de destinacions competidores de l'entorn, i que en aquest cas es circumscriuen gairebé
exclusivament al fet de disposar de la infraestructura educativa en relació a la Dietètica i la
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 24
Nutrició i en segon lloc, innovant en el desenvolupament de productes turístics associats a
mercats en què es disposa de recurs indiferenciat dels de la competència (Gastronòmic,
Cultural, Naturalesa, etc.), introduint elements diferencials que els distingeixin amb claredat de
la resta d'ofertes dels competidors i que permetin a la demanda percebre el valor extra que
aporten.
Són, o poden ser, elements de diferenciació competitiva a potenciar els següents:
- La ubicació i la facilitat d’accés en transport públic. - L’existència d’un nucli de producte gastronòmic de qualitat. Un restaurant d’1 estrella
Michelin i un recomanat. - Una oferta multiètnica de restaurants, associada a un comerç de producte exòtic de
bona qualitat a bon preu. - El desenvolupament del turisme especialitzat en dietètica i nutrició, amb les
infraestructures i equipaments necessaris. - Les característiques associades a: la tolerància (una ciutat per a tothom); la
convivència cultural (ciutat de múltiples cultures); l’accessibilitat; l’espai urbà com entorn generats de relacions personals (la vida al carrer), etc.
- La tradició cultural, a través de la posada en valor dels recursos culturals relacionats amb, la història, les arts escèniques, el museu, la literatura, i els personatges il·lustres relacionats amb aquestes temàtiques. El desenvolupament d'esdeveniments culturals programats diversos i de qualitat.
- El desenvolupament de productes innovadors en relació al patrimoni cultural, natural i gastronòmic, mitjançant la integració d'elements de l'oferta turística existent.
El concepte de productes a desenvolupar pot prendre com a referència la matriu experiencial
de Pine i Gilmore que estableixen dos eixos per reflectir la participació del client en el procés
de consum turístic. L'eix horitzontal representa la participació dels clients en l'experiència. En
un extrem es posiciona la participació passiva, on l'espectador o client no té influència alguna
sobre el producte consumit, per exemple, l'espectador d'una simfonia. En l'altre extrem de
l'eix horitzontal, es troba la participació activa, on els clients juguen un paper fonamental en el
desenvolupament de l'esdeveniment. Un exemple serien els esquiadors, que generen la seva
pròpia experiència mentre consumeixen el producte turístic.
L'eix vertical representa la connexió que hi ha
entre el client i l'esdeveniment. En un costat,
està l'absorció, on el producte ocupa l'atenció
del consumidor arribant a aconseguir la seva
ment. L'experiència arriba dins del consumidor
però no li involucra. Per exemple, quan veiem
televisió. En l'altre extrem, es troba la
immersió, on el client passa a formar part física
o virtual del producte. El client va cap a
l'experiència, com en el cas del turisme actiu o
d'aventura o els jocs d'ordinador interactius.
L'encreuament d'aquests dos eixos resulta en quatre quadrants que representen els 4 nivells
experiencials:
Inmersió
AbsorciónAbsorció
Participació
Passiva
Participació
Activa
EducacionalEntreteniment
Estètic Escapismo
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 25
Entreteniment: es tracta d'activitats passives en les quals hi ha més una absorció, que
una immersió i la nostra participació normalment no influeix en l'esdeveniment en el
qual participem. Exemples d'entreteniment són escoltar un concert, veure un
espectacle esportiu o una funció teatral.
Educació: Es tracta d'esdeveniments que exigeixen una participació activa i constant
reflexió, com la participació en un taller o un curs. Malgrat ser més actives que les
activitats d'entreteniment, en els esdeveniments educatius l'activitat segueix sent més
d'absorció que d'immersió.
Escapisme: Els esdeveniments caracteritzats per l'escapisme, poden entretenir i
incorporar elements d'aprenentatge, però al contrari que els anteriors, exigeixen una
participació activa i d'immersió física o virtual en el mitjà on es realitza l'activitat.
Exemples d'escapisme són els parcs d'atraccions, les activitats de muntanya, les rutes,
etc.
Estètica: Les experiències estètiques són immersions passives. El consumidor està
totalment immers en l'experiència, però té poca capacitat d'actuació sobre ella.
Esdeveniments passius i reflexius són, per exemple, el gaudir d'un paisatge natural o
veure una exposició en una galeria d'art.
Alguns dels productes consolidats que ja exerceixen de motor turístic a Santa Coloma, presenten singularitat en la proposta que realitzen (per exemple el gastronòmic i els Dijous Temàtics) encara que són escassos, però que no obstant això marquen la línia en el concepte a desenvolupar. La cartera de producte hauria d’acollir uns productes diferenciats, tenint en compte com a mínim:
L’aprofitament dels recursos que sense ser pròpiament turístics tenen un potencial d’atracció important o diferenciat (són els casos del campus d’Alimentació i el comerç de producte exòtic).
Posar l'accent de la diferenciació en la manera d'estructuració de la prestació, donat l'escassa singularitat dels recursos.
Aprofitar els recursos intangibles (aspectes com la història, la tolerància, la convivència, les llegendes,...).
Concretar propostes singulars específiques basades en l'oportunitat de gaudir d'un entorn físic i humà participant activament en activitats o esdeveniments i de l'estil de vida de Santa Coloma de Gramenet.
Si tenim en compte que en el cas del turisme poques vegades un individu busca una sola de les experiències, i que la majoria dels visitants busquen una combinació o paquet d'experiències (per exemple cultura + gastronomia), podem concloure que queda un ampli camí per recórrer en l'estructuració d'activitats amb aportacions experiencials diverses (“paquets experiencials” el més complets possible). Es tracta d'aprofitar les quatre tipologies d’experiències i les seves combinacions.
El desplegament de l’estratègia determinen tres orientacions en relació als mercats-productes:
a) Penetració als mercats-producte actuals
b) Desenvolupament de nous productes pels mercats-productes actuals
c) Desenvolupament de nous productes per nous mercats-productes
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 26
a) Penetració als mercats-productes actuals
Aquesta opció consisteix en el creixement a través dels productes turístics dirigits als mercats-
productes més rellevants que Santa Coloma ja capta, amb l'objectiu d'incrementar la quota de
mercat i incrementar el consum mitjà dels segments atrets per la cultura i la gastronomia.
És el camp de desenvolupament de producte que es planteja pel curt termini. La
implementació d'aquesta estratègia s'ha de basar en el desenvolupament de les següents
línies d'actuació:
Millorar els productes existents, mitjançant l'òptima utilització dels recursos
disponibles i posant en valor la fàcil accessibilitat a la ciutat, aprofundint en
l'estructuració modular de les ofertes de productes per facilitar l'adaptació i
"combinabilitat" dels mateixos en funció dels requeriments de la demanda en els
diferents mercats i segments objectius, potenciant alhora una promoció més a mida
dels visitants.
Millorar el posicionament de la ciutat a l’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona
mitjançant accions directes i inverses de comunicació i promoció, que destaquin els
avantatges competitius dels seus productes. En gran mesura, i com a resultat de
l'anàlisi de la demanda, es posa de manifest la necessitat de desenvolupar accions de
comunicació amb missatges senzills i clars a través dels principals eixos de
posicionament de la ciutat: gastronomia, cultura, naturalesa, ubicació i facilitat
d’accés.
b) Desenvolupament de nous productes pels mercats-productes actuals
Aquesta opció consisteix en el creixement a través de nous productes turístics en els mercats-
productes amb el què ja s’opera. En aquest cas el propòsit principal és potenciar el
posicionament i captar nous segments de mercat amb major capacitat de consum turístic (com
és el cas de la gastronomia), tant en despesa com en viatge (aquesta última limitada per
l'escassa oferta hotelera).
Les línies d’actuació que emmarquen aquest plantejament estratègic són:
Incorporar atributs de diferenciació als productes ja existents, en especial en relació
amb valors de diversitat, qualitat gastronòmica, potencial divulgatiu i educatiu en
relació a la dietètica i la nutrició, patrimoni cultural, destinació dinàmica i viva,
localització estratègica-entrada a Barcelona-Mirador de Barcelona, etc.
Desenvolupament de nous productes orientats a segments de Mercat objectiu, bé
mitjançant el disseny o a través de la combinació de productes ja existents que
permeten configurar ofertes noves en relació a les motivacions dels segments objectiu
i els nous segments. Estructuració de producte en base a nous esdeveniments dirigits a
segments específics, com ara el turisme familiar.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 27
c) Desenvolupament de nous productes per nous mercats-productes,
Són productes per als quals la ciutat compta amb recursos escassos o amb un
desenvolupament pràcticament nul. L'objectiu principal d'aquesta estratègia de creixement és
posicionar-se en mercats que poden ser aprofitats per ampliar al camp de captació de
visitants: Circuits, Idiomàtic; Esportiu.
En tots aquests casos, les línies d'actuació s'han de centrar en el desenvolupament de
productes molt específics que aprofitin les sinergies amb altres productes que els són
complementaris i la implementació d'accions de comunicació i promoció tant en els mercats
emissors com entre la intermediació especialitzada.
3.3.2.2. Determinació de mercats-productes
Des del punt de vista del segments de demanda, excepte un nombre reduït de grans
destinacions turístiques (grans volums d’oferta turística i producte, amb un nombre elevat de
turistes) que poden tenir una visió molt generalista, la resta han de buscar nínxols cada vegada
més singulars. Òbviament, no es tracta d'una operació comercial, ha de ser sobretot una
orientació específica en el producte.
Segmentar no vol dir oferir productes generalistes a clients singulars, sinó oferir productes
singulars a clients singulars. La segmentació del mercat és potser la decisió més difícil i
complexa que ha de prendre una destinació en decidir la seva estratègia de mercat.
Aquesta decisió en el cas de Santa Coloma, no pot basar-se en dades objectives per la falta de
dades suficients en matèria turística i sobretot les relatives als diferents mercats amb
presència real a la ciutat. A nivell de mercats emissors, el principal mercat de Santa Coloma és
específicament el mercat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que podem contemplar
com un mercat objectiu la resta de Catalunya i amb més cauteles el francès, en tot cas molt
limitat en el seu potencial ja que la capacitat d’assolir volums importants en mercats de
mitjana i llarga distància és directament proporcional a la diversitat i capacitat d’allotjament
i/o a l’atractiu turístic de la ciutat.
Habitualment la decisió de prioritzar els mercats-productes es pren sobre la base d’una matriu
“atractiu del mercat vs posició competitiva” que té en compte la situació actual de la
destinació i la potencial. Es fan servir quatre variables, de les que en dos no es disposa de cap
dada i en una tercera el desenvolupament és incipient, el que impedeix l’elaboració d’una
matriu objectiva.
Les dades que s’utilitzen en l’elaboració d’aquestes matrius són:
Quota de mercat: indica el percentatge del mercat que Santa Coloma capta en relació
al mercat potencial objectiu. En el cas de Santa Coloma no tenim dades quantitatives
sobre els diferents mercats que rep i tampoc existeix la dada inversa, la quantificació
de la dimensió de cada segment de demanda en el mercat objectiu de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (és a dir, no tenim dades que dimensionin el mercat
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 28
potencial de l’AMB en matèria de gastronomia, de natura, etc.). En qualsevol cas es
pot afirmar que fins a dia d’avui Santa Coloma no té una imatge gaire destacable entre
els residents de Barcelona com a destinació gastronòmica.
Qualitat del producte: adequació del producte actual als estàndards de qualitat
demandats pel mercat en qüestió. En el cas de Santa Coloma, com s’ha comentat a la
fase del diagnòstic, els escassíssims productes identificats són estructuracions
generalistes (com ara les rutes culturals) i poc diferenciats. Alguns tenen un grau alt de
qualitat com ara els dijous temàtics, però són excessivament escassos per un
posicionament clau a nivell d’anàlisi global.
Qualitat dels recursos: es refereix a la potencialitat dels recursos per millorar els
productes turístics actuals. Tot i que alguns dels recursos de Santa Coloma tenen un
cert potencial, és difícil establir com poden ajudar a millorar els productes actuals.
Seguint les conclusions de la fase del diagnòstic, els productes actuals més estructurats
(sobretot les rutes i els gastronòmics) han de servir fonamentalment per crear nous
productes. És a dir, els ja existents s’han de mantenir o inclús millorar, però el seu rol
principal serà intervenir en la confecció de nous productes més competitius.
Imatge de la destinació: indicador de la percepció que tenen els consumidors de cada
mercat sobre la destinació de Santa Coloma pel que fa als seus competidors. Per a
aquesta variable, atès que no disposem d'informació sobre la percepció dels visitants,
l'indicador que es podria aportar seria purament qualitatiu i de tota manera, ja que
Santa Coloma no està realment competint en la majoria dels mercats, aquest indicador
seria sempre molt baix.
Per tant, la priorització s’ha fet de manera qualitativa sobre la base dels segments amb
presència a la ciutat (identificats en els treballs de la fase del diagnòstic) i el potencial dels
recursos. Fruit d’aquest encreuament, els mercats-productes es prioritzen de la següent
manera:
MERCATS A PRIORITZAR: Es tracta de mercats en els quals la destinació té un cert
posicionament i potencial.
TURISME GASTRÒNOMIC
TURISME CULTURAL
MERCATS A POTENCIAR: Són aquells mercats d’atractiu alt o mig amb potencial de recurs però
que actualment no es detecta cap posicionament. És necessari potenciar el seu
desenvolupament perquè passin a ser prioritaris
TURISME DE NATURALESA/ACTIU
TURISME FAMILIAR
MERCATS A APROFITAR: es tracta de mercats amb una escassa incidència actualment i que
difícilment passaran a ser prioritaris, però que poden complementar els productes anteriors
per augmentar el nombre de visitants a la ciutat.
TURISME DE CIRCUIT
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 29
TURISME IDIOMÀTIC
TURISME ESPORTIU
A continuació es descriuen amb mes detall cadascun dels mercats productes:
MERCATS-PRODUCTE A PRIORITZAR: Es tracta de mercats en els quals la destinació té
actualment una certa quota de mercat, existeix producte i tenen els recursos amb major
potencial per desenvolupar producte.
Mercat 1: TURISME GASTRONÒMIC: Turisme on la principal motivació de visita és la
degustació i compra de productes gastronòmics, conèixer tradicions i cultures culinàries, visita a restaurants famosos, aprendre, etc.
Oferta de productes
Cal diferenciar entre els turistes als quals els agrada "menjar bé" i l'incorporen com una activitat més en els seus desplaçaments per altres motius, d'aquells que es desplacen "específicament per menjar" en un restaurant, conèixer les característiques gastronòmiques d'una zona, etc. El recurs gastronòmic és el més potent a Santa Coloma que compta amb oferta específica de qualitat, producte autòcton, diversitat ètnica, al que cal sumar el potencial en desenvolupament de nous productes relacionats amb l'alimentació, l'aprenentatge en matèria gastronòmica i amb l'aprofitament dels mercats i el comerç de productes ètnics. Les referències Michelin són un "atractor" molt notable pels mercats de "seguidors incondicionals" i els aficionats experts a la gastronomia. La gastronomia pot jugar un paper molt rellevant en el posicionament de Santa Coloma, i col·laborar de manera decisiva en la valoració de l'experiència turística dels visitants. Es tracta, per tant, de consolidar aquesta oferta dotant-la d'un marc promocional potent incorporar els esdeveniments locals, encara que en formats millorats, que ja giren entorn del tema gastronòmic, generant de forma regular jornades tècniques, tallers, concursos i simposis gastronòmics i de la dietètica i la nutrició, a fi de complementar l'oferta existent.
Mercats / Segments
Mercats emissors de referència:
El mercat de referència per aquests productes serà l'assenyalat per a la destinació
en general (residents a l'àrea metropolitana).
Per a alguns productes d'interès específic podrien agregar-se altres mercats emissors fonamentalment d’altres territoris de Catalunya, als quals es podrien afegir turistes d'altres mercats emissors més allunyats.
Principals segments:
Excursionistes i Turistes experts i aficionats.
Estudiants i Professionals de la Gastronomia.
Excursionistes i Turistes gastronòmics orientats a esdeveniments de caràcter específic.
Excursionistes i turistes casuals, amb altres motivacions principals.
Potencial Mercats/ segments en Xarxa de Col·laboració
Els productes gastronòmics en un context de col·laboració intermunicipal al Barcelonès Nord, ampliaria de manera important el potencial de l'oferta present al mercat, tant en quantitat com en qualitat, al sumar l'oferta de restauració amb major interès i atractiu dels diferents municipis. Ara bé, cal recordar que al diagnòstic es recomanava tenir en compte el projecte del Municipi de l'Hospitalet de la creació d'un centre gastronòmic que té la pretensió de captar turisme i innovar en l'Àmbit de la gastronomia. Entenem, que seria molt interesant, tant des del punt de vista de producte ampliat com de promoció, establir una línia de col·laboració entre el projecte de l'Hospitalet i els productes que es poden desenvolupar a Santa Coloma (Hospitalet, dieta mediterrània / innovació + Santa Coloma de Gramenet, Cuines del món / Dietètica i Nutrició), depenent de possibles acords institucionals.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 30
Mercat: 2 TURISME CULTURAL: Turisme orientat al coneixement de manifestacions culturals i
creatives a les destinacions, les activitats a realitzar poden ser molt diverses.
Oferta de productes
Consolidar els productes culturals actuals amb potencialitat, introduint millores competitives en l‘estructuració i aprofitant òptimament el patrimoni. Desenvolupar nous productes culturals, aprofitant els diferents atractius i activitats culturals disponibles i establint elements transversals aprofitant les activitats connexes com la gastronomia, el paisatge natural i el context urbà. Els productes culturals han de ser flexibles, permetent la combinació amb altres productes, especialment els esdeveniments, la gastronomia i la natura. Els productes han d'incloure no només el patrimoni físic, sinó també el patrimoni intangible i la creativitat contemporània. Productes innovadors i competitius. Crear productes coincidint amb els esdeveniments amb més potencialitat, desenvolupant la seva qualitat i introduint millores competitives en la seva estructuració aprofitant òptimament la transversalitat (per exemple Festival de Drets Humans + Gastronomia del món). Desenvolupar nous productes d'esdeveniments culturals relacionats amb l'alimentació i la diversitat cultural, aprofitant l'interès existent actualment per l'alimentació sana (dietètica i nutrició) i per les diferents cultures gastronòmiques, altres formes d'expressió cultural, etc.
Mercats / Segments
Mercats emissors de referència:
El Mercat de referència per a aquests productes serà l'assenyalat per a la destinació en general.
Principals segments:
Excursionistes amb interès específic en la història, la cultura i les arts escèniques.
Excursionistes culturals casuals, amb altres motivacions principals.
Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració
Els productes culturals serien dels més potenciats en un context de col·laboració intermunicipal. S'ampliaria de manera notable el potencial de mercats (tant a nivell de volum, com de mercat emissor i de tipologia del visitant).
Els productes transversals basats en els esdeveniments, s'ampliaria en sumar els esdeveniments amb més interès i atractiu de diversos municipis. Mercats emissors de referència:
El Mercat de referència per a aquests productes serà igualment l’Àrea Metropolitana.
Per a alguns productes d’interès específic, podrien agregar-se altres mercats emissors principalment de la resta de Catalunya.
Principals segments:
Excursionistes i Turistes experts en la història i cultura, especialment pel que fa a l’arqueologia i la història (amb productes molt treballats i contextualitzats en èpoques, estils, etc.).
Excursionistes i Turistes amb interès específic en la cultura.
Excursionistes culturals casuals, amb altres motivacions principals.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 31
MERCATS-PRODUCTES A POTENCIAR: es tracta de mercats que han estat identificats però
amb una incidència escassa pel que fa al consum pròpiament turístic a la ciutat, i que tenen un
cert potencial de recurs:
Mercat: 3
TURISME DE NATURALESA/ACTIU: és aquell que té com a principals motivacions
la realització d'activitats recreatives i d'esplai, la interpretació i / o coneixement de la natura. El turisme actiu, amb diferent grau de profunditat, busca la pràctica d'activitats
esportives de diferent intensitat física i de risc. Oferta de productes
Potenciar el desenvolupament d'oferta turística relacionada amb la pràctica d'activitats a la natura, relacionades amb les activitats associades a aquest mercat: senderisme, BTT, rutes eqüestres, rutes d'interpretació del medi i d'educació mediambiental, etc. Els productes de naturalesa / actius, com els culturals, han de ser flexibles, permetent la seva combinació amb altres productes i especialment amb els esdeveniments esportius relacionats amb el medi natural (algun dels quals que es celebren estan categoritzats com internacionals), la gastronomia i la cultura.
Mercats / Segments
Com s’assenyalava al diagnòstic, els residents de Barcelona tenen una clara tendència a gaudir de la natura i a desenvolupar-hi activitats. Cada vegada seran més importants els parcs metropolitans on poder desenvolupar activitats de lleure. Mercats emissors de referència:
El mercat de referència per a aquests productes serà l'assenyalat per a la destinació en general.
Principals segments:
Excursionistes amb especial interès en la naturalesa.
Excursionistes que els agrada la pràctica d’activitats esportives en contacte amb la natura: senderisme, BTT, cicloturisme, etc.
Excursionistes casuals que poden combinar la realització de diverses tipologies d’activitats.
Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració
Els productes de naturalesa es veurien potenciats en un context de col·laboració intermunicipal. El producte resultant cobriria una oferta que permet oferir un territori que cobreix gran part de la Serralada de Marina i que a més ofereix un lineal entre la serra i el mar. Es poden aprofitar sinergies amb el producte cultural en aquest context transversal, ja que en ambdues conceptualitzacions es pot aprofitar com a recurs, entre altres la Ruta dels Ibers. Mercats emissors de referència:
El Mercat de referència per a aquests productes serà igualment l’Àrea Metropolitana.
Principals segments:
Excursionistes amb especial interès en la naturalesa.
Excursionistes que els agrada la pràctica d’activitats esportives en contacte amb la natura: senderisme, BTT, cicloturisme, etc.
Excursionistes casuals que poden combinar la realització de diverses tipologies d’activitats.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 32
Mercat: 4 TURISME FAMILIAR: Turisme Familiar és aquell que té com a principals motivacions la
realització d’activitats recreatives i d’esplai en família.
Oferta de productes
Aquest concepte de producte es concep per a les famílies amb nens i / o adolescents menors de 18 anys, i es basa en els recursos específics que són d'interès per a aquests, com són els recorreguts pel medi natural i les activitats de senderisme, cicloturisme, etc., així com les vistes a centres i espais d'interpretació. La ciutat de Santa Coloma compta amb un recurs com és el Parc Fluvial que ja actualment atrau un nombre important de famílies de la pròpia ciutat i de l'entorn proper d'altres municipis, a més dels que fan referència al medi natural com són els parcs periurbans , la ruta dels ibers o Ecometropoli. Per aquests productes, la qüestió no és tant la de definir nous conceptes, com són necessàries adaptacions específiques d'algunes de les conceptualitzacions que es realitzin per altres conceptes de producte. En aquest mercat és determinant l'adaptació d’infraestructures i serveis (en matèria de mobiliari o equips, oferta gastronòmica específica, etc.), i sobretot en la manera de realitzar la prestació que ha de tenir en compte que s'adreça a un públic infantil i juvenil. Desenvolupar productes en base a esdeveniments específics per a nens i joves de format lúdic-competitiu com és la Trekorientació o el Geocahing, festivals o esdeveniments culturals específics, etc.
Mercats / Segments
Igual que en el cas anterior els residents de Barcelona que també inclou a les famílies, tenen una clara tendència a gaudir de la natura i a desenvolupar-hi activitats per la qual cosa cada vegada seran més importants els parcs metropolitans on poder desenvolupar activitats de lleure. Aquesta realitat fa que els recursos disponibles abans esmentats siguin el pilar del foment d’aquest mercat. Mercats emissors de referència:
El Mercat de referència per a aquests productes serà l’assenyalat per la destinació en general.
Principals segments:
Excursionistes amb especial interès en la naturalesa.
Excursionistes que els agrada la pràctica d’activitats esportives en contacte amb la natura: senderisme, BTT, cicloturisme, etc.
Excursionistes casuals que poden combinar la realització de diverses tipologies d’activitats.
Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració
Els productes familiars en el cas de Mercats de proximitat que en general no realitzaran pernoctacions, tenen poc camp per millorar la seva competitivitat en un marc transversal, atès que el procés de consum d'aquesta tipologia prima la concentració d'activitats en un espai el més restringit possible, donada les dificultats "logístiques" per desplaçar el grup, tenint en compte a més que una part important accediria a la zona a través del transport públic. No obstant això, si es concreten productes transversals com per exemple una ruta que enllacés l'etapa dels Ibers-Romans (que ja es proposava anteriorment en el marc del producte cultural), es poden contemplar també com productes susceptibles de ser adaptats per al seu consum per part d'aquest Mercat.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 33
MERCATS-PRODUCTES A APROFITAR: es tracta de mercats en els que s’ha detectat molt poca
incidència i el potencial de recurs és baix o inexistent. Ara bé, en funció dels
desenvolupaments que es concretin en altres productes i les millores que es duguin a terme en
l’oferta de serveis en els propers anys, podrien passar a ser segments que disposessin d’una
oferta prou atractiva a la ciutat de Santa Coloma.
Mercat: 5
TURISME DE CIRCUIT: Turistes la motivació principal de viatge dels quals
és conèixer ciutats, zones, atractius turístics, en un període de temps limitat. Es tracta de visitar els principals atractius turístics de diverses destinacions, ja sigui per compte propi o en un viatge guiat.
Oferta de productes
Es concep com el tipus de turisme de tour o circuits que comprèn la visita a nombroses destinacions i recursos turístics en poc temps. Són grups organitzats a través d'una agència de viatges i acostumen a incloure l'allotjament, mitja pensió o pensió completa així com la visita a alguns recursos turístics. Es podria considerar també una versió "Light" del turisme cultural, ja que es realitzen aproximacions molt superficials a molts recursos turístics en poc temps. En el cas de Santa Coloma el desenvolupament d'aquest tipus de turisme passa per "enganxar-se" a circuits ja establerts mitjançant una oferta molt atractiva de preu en allotjament o captar grups específics mitjançant una activa col·laboració amb receptius especialitzats. El punt feble en aquest Mercat és l'escassa oferta d'allotjament. En ambdós casos, si es concreta caldria estudiar la millora de l'oferta residencial mitjançant la inclusió d'algun atractiu complementari (el paquet d'allotjament pot incorporar alguns àpats a preus interessants en restaurants de prestigi, per exemple) La localització de la ciutat de Santa Coloma aporta un avantatge competitiu d'importància en relació amb els turistes que tenen interès a conèixer recursos i atractius de les principals ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona i la pròpia ciutat de Barcelona. Donada la seva posició pot afavorir l'ús de la ciutat com a centre i base operativa de les excursions de touring.
Mercats / Segments
Per aquest producte és indiferent assenyalar mercats concrets a què dirigir, ja que en principi la gestió per a la comercialització es realitza fonamentalment amb la intermediació especialitzada.
Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració
Aquests productes ja són transversals en la seva pròpia concepció. La transversalitat en el Barcelonès Nord, proporcionaria una major possibilitat de retenir-los a l'àrea per l'increment dels atractius potencials a visitar. No obstant això, una actuació conjunta pot esdevenir un desavantatge per a Santa Coloma, ja que el major potencial d'ingressos es troba en l'allotjament i Badalona disposa d'una major i diversa oferta. El risc és que l'esforç promocional acabi esdevenint per Santa Coloma en un Mercat que aporta uns ingressos residuals.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 34
Mercat: 6
TURISME IDIOMÀTIC: S’orienta al coneixement o aprenentatge d’un idioma, en
aquest cas el castellà o el català, mitjançant classes a diversos nivells acadèmics per a estrangers.
Oferta de productes
Potenciar el desenvolupament d'oferta relacionada amb l'ensenyament de les dues llengües aprofitant la disponibilitat d'una Escola Oficial d'Idiomes. Desenvolupar productes idiomàtics per respondre a diversos requeriments del Mercat, tant per al mercat majoritari d'estudiants, com per nous mercats, com ara els adreçats a professionals de la restauració i l'alimentació, estrangers o de parla castellana, etc. Es podrien establir contactes amb el Campus de l'Alimentació d'acord amb l'Escola Oficial d'Idiomes, per desenvolupar programes d'aprenentatge que incorpori un plantejament professional dirigit al sector de la restauració i l'alimentació. S'ha de valorar el fet que molts dels estudiants de la UB (Campus d'Alimentació) són estrangers per la qual cosa, podem utilitzar aquest fet com a corretja de transmissió promocional mitjançant la creació d'algun paquet de turisme idiomàtic, com ara programes intensius d'espanyol / català a preus interessants per familiars, amics, etc., dels estudiants. Aquestes propostes poden ser també interessants per als nous residents de països estrangers o de parla exclusivament castellana que resideixen a Santa Coloma. D'altra banda també es recomana analitzar la proposta inversa, és a dir, desenvolupar cursos de llengües minoritàries comptant amb persones capacitades per a l'ensenyament de la llengua de les nacionalitats amb presència a Santa Coloma, dirigits a residents a l'àrea metropolitana.
Mercats / Segments
Mercats emissors de referència:
Els Mercats de referència per aquests productes seran els residents estrangers de l’àrea metropolitana (professionals i estudiants internacionals), el mercat espanyol de parla castellana i els principals mercats europeus.
Principals segments:
Estudiants de dietètica i nutrició amb l’interès en aprendre/millorar el castellà i/o el català.
Grups de professionals i docents no residents, dels camps de la restauració i l’alimentació que tenen necessitats de coneixement específic i pràctica del castellà/català, o bé necessiten aprenentatge especialitzat (llenguatge tècnic).
Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració
La transversalitat en el Barcelonès Nord, en aquest producte no milloraria substancialment la proposta objectiva. En el caso del turisme idiomàtic, la col·laboració transversal més factible serà la de complementar l’oferta de serveis i activitats complementàries que es realitzen als diferents segments.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 35
Mercat: 7 TURISME ESPORTIU: S’orienta a l’aprofitament dels fluxos generats pels
esdeveniments i competicions esportives.
Oferta de productes
Es tracta d'aprofitar fluxos turístics generats a partir de la celebració d'esdeveniments i competicions esportives tant pel que fa als propis equips com mitjançant l'elaboració de programes per a acompanyants. D'altra banda es pot potenciar amb l'organització d’stages d'entrenament, organització de campus d'aprenentatge i perfeccionament específic relacionats amb els esports en què Santa Coloma té un bon posicionament i desenvolupament de nous esdeveniments esportius. Igualment cal una transversalitat important amb el Campus de l'Alimentació per a l'organització de cursos o jornades relacionades amb l'alimentació esportiva.
Mercats / Segments
Mercats emissors de referència:
Els Mercats de referència difereixen en funció de l’esport i de l’esdeveniment en concret (per exemple el futbol sala, té un potencial de mercat nacional i internacional, aquest últim en funció de la presència a les competicions europees).
Principals segments:
Equips i entitats esportives.
Grups d’estudiants, professionals i docents del món de l’esport, que necessiten aprenentatge especialitzat (llenguatge tècnic).
Amateurs i aficionats experts.
Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració
La transversalitat al Barcelonès Nord, en aquest producte sobretot a nivell promocional milloraria substancialment el posicionament esportiu de la zona. Cal considerar a més que el posicionament esportiu de Santa Coloma (fonamentalment el futbol sala), no interfereix amb el de Badalona (fonamentalment el Basket), però no cal oblidar un cop més, que Badalona disposa d'un millor posicionament esportiu i una millor i més diversa oferta d'allotjament. La col·laboració transversal serà interessant plantejar-la des de la perspectiva (ja proposta per als esdeveniments culturals) de desenvolupament sobre el concepte de "diferents seus per a un mateix esdeveniment" i aquests a priori són productes que tenen factibilitat només en certs casos i sobretot quan l'organització dels mateixos "desborda" la capacitat en infraestructures o d’oferta turística d'un municipi en concret. En el cas dels esports la captació d'aquest tipus d'esdeveniments és complicada, ja que s'ha de de competir contra candidatures de destinacions molt potents des del punt de vista d'infraestructura específica i oferta turística (és molt similar al que succeeix amb els grans congressos).
CONCEPTE ALTRES MERCATS:
Oferta de productes
En relació a altres mercats-producte, qualsevol proposta que es pugui realitzar de manera específica a curt termini no té massa sentit, ja que no s'identifiquen altres recursos amb la mínima força que els donin suport. És el cas específic dels productes relacionats amb el denominat Turisme de Compres, o Shopping, o la utilització d'aquest recurs com a complement important a altres productes. En aquest sentit, la visió estratègica no contempla el desenvolupament d'un producte específic de compres ni el seu ús com a complement a altres productes, ja que en aquest moment (sense incloure el comerç de l'alimentació) per aquest mercat no existeix recurs suficient. Amb tot, des de la institució municipal i donada la importància del comerç per a la ciutat, ja estudia diverses possibilitats per al rellançament del sector comercial, mitjançant l'atracció de comerç de marca sota el concepte d'outlet, la preservació del comerç tradicional i artesanal i la millora de la qualitat sectorial entre altres aspectes.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 36
3.3.2.3. Model de gestió per la identificació, desenvolupament, promoció i comercialització
de productes
Cal recordar que la funció principal d’un Pla Estratègic de Turisme es aconseguir generar una
dinàmica que acabi proporcionant ingressos econòmics a la destinació. Els ingressos en
turisme es generen a través de la venda de la cartera de productes.
Ara bé, qualsevol esforç en matèria de desenvolupament de cartera de producte si no arriba al
mercat i no es renova regularment, serà un esforç inútil o com a mínim poc profitós.
Per tant, una primera exigència és que els processos de creació de producte es determinar el
mecanisme de producció, actualització i renovació de la cartera per tal de generar una oferta
de producte atractiva, diversa i actualitzada aprofitant tant les noves oportunitats que genera
la pròpia industria turística o altres sector complementaris, com ara els canvis en les
motivacions, necessitats i exigències de la demanda.
Santa Coloma en el futur pot disposar de 2 tipologies de producte comercialitzat: d'una banda
els productes que podem denominar “de generació espontània” i que resulten de la iniciativa
de les empreses i entitats que actuen de manera individual o interactuen per oferir un
producte combinat (un exemple de producte combinat, és el producte que ja estan
estructurant l'Hotel Ibis i el restaurant Lluerna per oferir un producte combinat, o el dijous
temàtic) i d'altra banda, els productes induïts, que són els que es concreten a partir de la
dinamització específica que realitza alguna entitat o associació (com ara els Clubs de
Producte), destinats prioritàriament a desenvolupar productes amb un grau més alt de
complexitat com són els productes basat en el concepte d’experiència, el desenvolupament de
productes innovadors en base a l’aprofitament de transversalitats (producte de col·laboració
intersectorial i intermunicipal).
El desenvolupament de producte, com ja hem dit, ha de ser una activitat regular i permanent
que obligarà a Santa Coloma a un treball de disseny i estructuració permanent d'una oferta de
producte propi. Aquesta dinamització del producte propi ha de ser organitzada, impulsada i
dinamitzada des de la Taula de Turisme.
Ara bé, si Santa Coloma vol tenir un producte turístic potent haurà d’incloure el seu potencial
turístic actual i futur en la creació de productes transversals de caràcter intermunicipal en el
context d’una aliança estratègica que té com a últim objectiu la comercialització.
Per altra banda, el procés de creació de productes amb alt valor afegit de caràcter transversal
(recursos diversos amb orientacions a segments específics; empreses de diferents sectors;
municipis diferents) té una important complexitat i fa que sigui imprescindible generar un
entorn de treball adequat amb una visió en base a resultats:
objectiu final = venda de la cartera de producte
En aquest punt proposem el desenvolupament d'un “Fòrum d'innovació i desenvolupament de
producte”. Aquest Fòrum es proposa com un apèndix operatiu de la “Xarxa de Col·laboració”
intermuncipal.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 37
Els productes que es treballarien resultarien de les funcions d'identificació de les oportunitats
de negoci de les entitats turístiques (incloent a la Taula de Turisme de Santa Coloma) i les
empreses i proveïdors, dels municipis.
El Fòrum haurà de localitzar recursos (que poden ser en forma d’aportació econòmica,
recolzament tècnic, etc.) per aconseguir posar producte en el mercat. Aquests recursos poden
ser subvencions i aportacions dels col·laboradors i partners estratègics que es poguessin
incorporar i dels acords de col·laboració als quals es puguin arribar amb altres sectors per al
desenvolupament de productes de transversalitat sectorial3 (com per exemple els que es
puguin derivar d'una col·laboració entre la Universitat de Barcelona -Campus de l'Alimentació-
i el sector de la restauració i el comerç de l’alimentació).
Aquest òrgan hauria de disposar d'una essencial visió de “negoci”. És a dir, es tractaria d'una
organització que funciona amb l’objectiu de disposar d'una cartera d'experiències i producte
atractius, amb valor afegit, diferents i coherents amb els objectius comercials desitjats per a
cadascuna d'ells. Aquesta estructura ha de ser sostenible en el temps.
Tant si es vol com si no, competir en el mercat turístic genera uns costos, pel què aconsellem
contemplar no només una estructura per al disseny de producte, sinó quelcom més treballat
de manera que es generi un flux d’ingressos per tal de garantir la sostenibilitat en el temps
d’aquesta estructura de treball.
Aquest model hauria de permetre un nivell alt d’autofinanciació dels costos derivats de produir
i mantenir una cartera de producte en el mercat, costos que són sobretot derivats del propi
procés d’estructuració de producte, de la promoció i comercialització:
3 També integraria en el cas de concretar la Xarxa de Cooperació el desenvolupament dels productes
transversals intermunicipals
Aliancesestratègiquess
Activitatsclau
Recursosclau
Proposta de valor
Relació clients
Sistemes de venda
Segments de mercat
Estructura de costos Fluxes d’ingressos
ROI
Descriu el conjunt de productes i serveis que generen valor per un segment de consumidors específic.
Propostes de valor
Estructura de costosResumeix tots els costos generats pel model de negoci
Socis clauIdentifica la xarxa de proveïdors i socis necessaris per fer que el model de negoci funcioni
Són les coses més importants que s’han de fer per produir la proposta de valor i que el model de negocio funcioni
Activitats clau
Identifica els tipus de relacions s’estableixen amb un segment específic de clients
Relació amb els clients
Recursos clauSón els actius i capacitats més importants que es requereixen perquè el model de negoci funcioni
Segments de consumidor
Defineix els segments de públic objectiu als que es desitja oferir
valor
Sistemes de venda
Descriu els canals que s’utilitzaran per comunicar-se
i arribar a cada segment per entregar la proposta de valor
Flux d'ingressosEnumera les fonts d'ingressos que es generaran de
cada segment de clients
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 38
Les necessitats econòmiques s’hauran de reduir al mínim mitjançant l’aprofitament dels
recursos disponibles.
En matèria de finançament públic, a mig termini, la disponibilitat serà baixa o molt baixa (tot i
que alguna de les necessitats podrien ser objecte de finançament internacional sobretot del
Fons Social Europeu si no canvien gaire les polítiques).
Les aportacions públiques, sense tenir en compte hipotètiques subvencions, hauran de venir
de la mà dels operatius dels que es disposi. Per posar un exemple, alguns dels costos
necessaris per a la promoció ja són suportats per les institucions municipals, com el cas del
disseny i manteniment de les pàgines web de promoció que es podrien utilitzar en el context
d’una estratègia de promoció de producte comuna.
Altres necessitats poden ser cobertes per sponsors o col·laboradors puntuals o permanents
que es captarien, i alguns es poden reduir a mínims imprescindibles4, però els costos existir
existiran.
Òbviament, el model de negoci ha de determinar una manera d’obtenir també uns ingressos
directes pel Fòrum procedents de la comercialització, en la seva condició de peça clau del
producte resultant.
Per últim, cal incidir en la importància del canal de comercialització. Fins ara les destinacions
en general, han menyspreat les necessitats de disposar d’“ensambladors” de productes i en el
nou escenari competitiu, on es competeix amb productes experiencials i/o d’alt valor afegit i
de caràcter transversal (amb moltes peces que gestionar), estan descobrint que no tenen la
capacitat ni els mecanismes per generar-los.
Per altra banda, al receptiu que acostuma a treballar fora de les grans destinacions turístiques,
que és per definició l’ensamblador de producte adient, li passa una cosa semblant tot i que en
direcció contrària. Té la capacitat i “l’expertís”, però, probablement, no té el potencial
necessari que requereix identificar les oportunitats (nous productes generats a la destinació) i
“ensamblar-los” en un temps raonablement curt i a amb una rendibilitat interessant per a ells.
4 Per exemple, la comercialització pot representar un cost molt baix si s’arriben a acords amb la
intermediació, fonamentalment dels receptius que operin al Barcelonès (Nord) i les agències On Line.
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 39
Així, doncs cal tenir present que una xarxa destinada a produir un producte potent resulta molt
interesant per a qualsevol receptiu i altres comercialitzadors especialitzats en els productes
que es poden crear. En aquest cas, les “necessitats” individuals generen una
complementarietat molt interessant per a les dues parts (és un win-win clar).
Per altra banda, a més del propi model de negoci, s’haurà de definir d'un model de treball per
coordinar els diferents prestataris i proveïdors que participin de la materialització d'aquests
productes i les pautes per posar-les al mercat.
3.3.3. Estratègia de posicionament
Santa Coloma de Gramenet no compta amb un posicionament al mercat, no disposa d'un
concepte propi que assenta les seves bases en els avantatges competitius i elements
diferencials. Sense aquesta imatge mental, prèviament definida i dissenyada segons els
segments, la competència, etc., els objectius a aconseguir seran més dificultosos.
El posicionament és la presa d'una posició concreta en la ment dels consumidors als quals es
dirigeix la nostre destinació, el que ens obliga a decidir, de forma molt rigorosa, quins seran els
eixos d'aquest posicionament, així com els canals de comunicació a utilitzar per transmetre'ls.
Els elements que ens permetran aconseguir la imatge de la destinació "Santa Coloma de
Gramenet" poden ser múltiples, des dels suports de comunicació promocional, la senyalística,
etc., fins la marca i el logotip d'aquest. Tots ells han de respondre a les pautes de
posicionament que s'han de definir i de transmetre als mercats i tots els seus components.
Santa Coloma de Gramenet té l'obligació de generar el seu propi posicionament. Aquest
posicionament pot anar fins i tot més enllà de la mera imatge com a destinació turística, i ha
de tractar de motivar la recuperació de l'orgull de pertinença per als residents a la ciutat. El
4 CANALS COMERCIALS INTERESSANTS PELS PRODUCTES
SITP’sAlguna tipologia de producte podria ser comercialitzada mitjançant els SpecialInterest Tour Packagers(SITP’s)
Portal “FORUM”
Canals de venda
Una plataforma online amb central de reserves gestionada de manera directa.
Agencies on line
Les agències de viatge on line són un canalde venda en creixement
Receptius del territori
Les agències de viatge receptives
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 40
posicionament-destinació de la ciutat haurà de tractar de respondre a les quatre qüestions
indicades tot seguit:
QÜESTIÓ EIX
PER BENEFICI PRINCIPAL
Quin és el benefici principal que el client obtindrà per la compra de la nostre destinació?
- Santa Coloma de Gramenet és interculturalitat,
gastronomia, cultura, amabilitat, familiar, festa i esdeveniments…
PER DIFERENCIACIÓ
Quins avantatges diferenciadors oferim enfront a la competència?
- És l’entrada a la gran Barcelona pel nus de la Trinitat,
que dóna accés ràpid a tots els punts de BCN. - Una ciutat integradora que combina gastronomia,
cultura, naturalesa i els serveis d’una gran ciutat...
PER IMATGE
Quina imatge volem oferir als mercats?
- Referent en interculturalitat - Dinamisme social i comercial - Centre de formació i capacitació especialitzat en
alimentació (dietètica i nutrició) - Bons restaurants - La millor “plaça” per a la compra de producte exòtic. - Excel·lents festes populars i esdeveniments culturals...
EXPERIÈNCIES
Quines emocions i experiències volem transmetre?
- He descobert que Santa Coloma és autèntica i diversa, val la pena visitar-la.
- Visitar Santa Coloma t’aporta coneixement. - A Santa Coloma és on realment he gaudit de la
gastronomia. - Entorn natural molt accessible amb les comoditats de la
ciutat.
Fruit del procés de reflexió previ, l'anàlisi dels recursos turístics i la valoració dels actors locals,
s'estima que ha de lligar-se el nom de Santa Coloma de Gramenet a valors positius però reals.
No es pot caure en l'error de generar falses expectatives en la demanda, però sí hem de ser
capaços de generar una curiositat i interès per conèixer una destinació, fins ara, no vinculada
especialment al turisme.
Treballar en el posicionament és clau per al desenvolupament turístic, en tot cas Santa Coloma de Gramenet haurà de contemplar plans de comunicació que es desenvoluparien a 2 nivells, establint objectius clars en cadascun d’ells:
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 41
En síntesi, i a partir de l’anàlisi dels aspectes considerats, el posicionament ha de basar-se en:
Ciutat que combina tradicions culturals i modernitat.
Un territori dinàmic, viu i hospitalari.
Òptim per visitar-lo en família.
Ciutat on conviuen urbanisme i naturalesa.
Ciutat amb una oferta de restaurants d'alt nivell.
Amb una oferta gastronòmica internacional i moderna, basada en la tradició cultural de
diferents països.
Combinació de cultura, patrimoni, natura i oferta comercial.
Centre d’estudi i investigació gastronòmica. Seu del Centre de Dietètica i Nutrició i de la
millor Biblioteca de Cuines del Món de Catalunya.
Amb una cultura viva tot l'any: cinema i teatre, trobades esportives, festes tradicionals,
esdeveniments culturals, exposicions, fires, etc.
A les portes de l’Àrea Metropolitana.
La promoció turística pot i ha d'exercir un paper fonamental en la creació i manteniment d'un
avantatge competitiu sostenible sobre la resta de destinacions, però ha d’estar basada en la
construcció d'una imatge efectiva que permeti desenvolupar expectatives positives i possibles
de cobrir.
Les estratègies genèriques que es proposen per al desenvolupament del posicionament són:
• Potenciar el sentiment de pertinença i el respecte envers les diferents sensibilitats culturals de la ciutat
• La generació d’opinió favorable sobre la destinació i dels seus productes turístics
• L'incentiu del consum de la destinació i de la seva oferta
• La fidelització de la demanda actual i la generació de nous públics a través de noves possibilitats d'usos
1. COMUNICACIÓINTERNA
Reconeixement del Turisme com una opció més del desenvolupament econòmic de la ciutat Generan interès en
segments objectius
Posicionament de la destinació
2. COMUNICACIÓEXTERNA
RESTAURANTS
ESPORT
BULLIPEDIA
Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 42
És el resultat dels esforços deliberats de comunicació de les entitats turístiques,
tant públiques com privades amb l'objecte de promocionar la destinació i
induir al turista potencial a visitar la destinació.
LA IMATGE INDUÏDA
En aquesta línia de treball s'escometran també diverses accions:
• La publicitat com a mitjà que permet arribar directament al públic objectiu.
• La promoció en fires turístiques i accions similars.
ESTRATÈGIES
Aquesta és la que es produeix com a resultat de la visita real a la destinació. A causa de l'experiència turística, l'individu adquirirà informació més detallada sobre la destinació, permetent-li formular una
imatge més completa.
LA IMATGE COMPLEXA
Per potenciar la millora d'aquesta imatge es poden escometre accions de diferents tipologies: • Facilitant l’accessibilitat a la informació sobre
l'oferta de la destinació (Smart Destination).
• Tangibilizant l'experiència turística.
• Responent a les expectatives.
ESTRATÈGIES
Fase 3. Pla d’Actuacions 1
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 3
2. PROGRAMA 1: ESPAI URBÀ I TURISME ............................................. 8
3. PROGRAMA 2: GESTIÓ TURÍSTICA ...................................................... 20
4. PROGRAMA 3: PRODUCTE TURÍSTIC .................................................. 35
5. PROGRAMA 4: PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA ........ 59
6. CRONOGRAMA........................................................................................ 94
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 3
1. INTRODUCCIÓ
En el present document es desenvolupa la part corresponent a la fase 3 del projecte del Pla
Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet. Segons l'esquema metodològic, després
de l'elaboració i validació dels objectius i estratègies, on es defineix la visió del posicionament
que es pretén per al futur i que és la base dels objectius, es desenvolupen les actuacions
necessàries per assolir-los en base a les estratègies definides.
Les actuacions que es proposen al Pla són fruit del procés de treball iniciat a principis del mes
de desembre del 2012.
Les actuacions es fonamenten en les conclusions del diagnòstic i en el conjunt d’aportacions
fetes pels actors, públics i privats, implicats en la fase de Diagnòstic, que ha comptat amb la
participació directa de més de 40 persones.
Les accions que es proposen es basen en els següents aspectes:
La importància del mercat metropolità com a focus emissor de turistes a Santa
Coloma, conformat bàsicament pel procedent dels municipis limítrofs i de la ciutat de
Barcelona.
El desenvolupament d’una estructura interna de recolzament a la institució municipal
per a la gestió del turisme.
La creació d’un pol d’atracció turística “del nord de la comarca” mitjançant el
desenvolupament d’una aliança estratègica amb els municipis de Badalona i Sant
Adrià.
El desenvolupament d'un projecte rellevant que permeti a Santa Coloma obtenir un
posicionament individual important a nivell turístic, per la qual cosa caldrà recolzar-se
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 4
en els elements que ho possibilitin (Restauració, Bullipedia, Projecte de Biblioteca
Cuines del món, Escola d’hostaleria i Campus d’Alimentació).
Desenvolupament d’ofertes turístiques, aprofitant els atractius del municipi i la
col·laboració transversalitat sectorial.
El respecte absolut a l'entorn cultural i natural, utilitzant-los com un element més de
venda i diferenciació.
Els objectius i estratègies fixades per al desenvolupament del turisme, de manera resumida
són:
Establir les bases de gestió i cooperació que afavoreixin el desenvolupament futur del
turisme a Santa Coloma:
a. Generar una dinàmica de col·laboració de caràcter públic-privada, transversal
institucional i sectorialment, que contribueixi al desenvolupament de productes
d'alta qualitat i concordes amb les tendències del mercat i que gestioni la promoció
i comercialització amb criteris d'eficàcia i rendibilitat.
Potenciar la creació diversificada i especialitzada de productes turístics basats en un
aprofitament de tots els recursos existents (atractius i productes):
a. Desenvolupar ofertes especialitzades sobre la base de la segmentació en
mercats/producte, i mercats emissors.
b. Promoure el disseny de productes de caràcter experiencial, que desenvolupin
emocions positives i memorables.
c. Fomentar la cooperació empresarial per al desenvolupament de productes a partir
de la combinació/integració dels diferents elements de la cadena de valor del
turisme.
Generar un posicionament de Santa Coloma com una destinació de turisme gastronòmic
amb una oferta cultural i de natura interessant:
a. Aconseguir un posicionament com a destinació de turisme de gastronomia, cultura i
natura, basat en valors realment diferenciadors.
b. Consolidar i incrementar el coneixement de Santa Coloma als actuals mercats de
referència (fonamentalment l’àrea metropolitana de BCN).
c. Augmentar el coneixement de Santa Coloma en la resta de Catalunya i determinats
mercats nacionals i internacionals.
Conèixer la demanda i facilitar la comercialització dels productes turístics:
a. Investigar de manera sistemàtica les motivacions i comportaments de consum de la
demanda turística actual i potencial del turisme.
b. Desenvolupar i implantar un pla de promoció i comercialització per a la promoció i
comercialització tradicional.
c. Treballar en la presència online.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 5
En els quadres següents s'estableixen les diferents accions que es contemplen. S'inclouen tant
les accions en curs o les previstes (aquelles que ja estan sent desenvolupades en el Municipi, o
que estan en fase de projecte), com les accions específiques derivades del diagnòstic i el
plantejament estratègic.
Les accions prioritzades es presenten agrupades en programes:
PROGRAMA 1: ESPAI URBÀ I TURISME
ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ
MOBILITAT 1.1. Millora de la mobilitat. 1.2. Millora de la senyalització turística.
ACONDICIONAMENT URBÀ 1.3. Pla d’embelliment del casc urbà.
SERVEIS I INFRAESTRUCTURA PÚBLICA DE RECOLZAMENT AL TURISME
1.4. Informació Turística. 1.5. Ciutat de la Bici.
COMERÇ 1.6. Pla de millora de la qualitat del comerç de l’alimentació.
PROGRAMA 2: GESTIÓ TURÍSTICA
ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ
GESTIÓ DEL TURISME
2.7. Creació d'un grup de coordinació municipal per al desenvolupament del turisme.
2.8. Desenvolupament i implementació d’una Taula de Turisme.
INTEL·LIGÈNCIA DE MERCATS 2.9. Disseny i posada en marxa d’un observatori del turisme i el comerç.
IMPLICACIÓ CIUTADANA I TURISME 2.10. Campanya de sensibilització turística per als
residents. 2.11. Concurs de fotografia turística per als residents.
FORMACIÓ DELS RECURSOS HUMANS
2.12. Anàlisi de les necessitats formatives del sector turístic i comercial.
2.13. Pacte per a la formació amb institucions i entitats per la localització de subvencions i implementació del Pla de Formació.
FOMENT DE LA QUALITAT TURÍSTICA 2.14. Implantació del SICTED.
GESTIÓ DE LA DIMENSIÓ TURÍSTICA “BARCELONÈS NORD”
2.15. Impulsar la concreció d’una aliança estratègica per a la creació de la destinació turística Barcelonès Nord
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 6
PROGRAMA 3: PRODUCTE TURÍSTIC.
ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ
FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT DE
PRODUCTE TURÍSTIC TRANSVERSALS AL
BARCELONÈS NORD
3.16. Impulsar la concreció del Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic. Desenvolupament d’un model de negoci pel Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic.
FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT DE
PRODUCTE TURÍSTIC PROPI
3.17. Elaboració i gestió de Bases de dades de proveïdors de productes i serveis turístics a Santa Coloma.
3.18. Suport i assessorament per potenciar esdeveniments actuals i desenvolupar nous amb capacitat d’atracció de visitants.
3.19. Realització de tallers formatius per a la transmissió de l'estratègia de desenvolupament de producte a les entitats i empreses
3.20. Disseny del producte Turisme Gastronòmic de Santa Coloma.
3.21. Disseny del producte Turisme Cultural de Santa Coloma.
3.22. Integració del turisme en línies institucionals de convivència i defensa de la diversitat cultural.
3.23. Disseny del producte Turisme de Natura de Santa Coloma.
PROGRAMA 4: PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA.
ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ
CREACIÓ I GESTIÓ DE BASES DE DADES
4.24. Potenciar la relació amb operadors i prescriptors (elaboració i gestió de bases de dades).
INVESTIGACIÓ DE LA DEMANDA.
DESENVOLUPAMENT DE PLANS DE
PROMOCIÓ
4.25. Estudi per a la investigació de la demanda actual i potencial de Santa Coloma.
4.26. Elaboració del Pla de Promoció anual.
FORMACIÓ PER LA PROMOCIÓ I
COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA
4.27. Formació en SEO i SEM per a institucions i empreses relacionades amb el turisme
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 7
ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ
FOMENT DE LA COMERCIALITZACIÓ DE
PRODUCTES PROPIS
4.28. Impuls als acords per al posicionament d'ofertes turístiques de Santa Coloma en el sistema de Caixes Regal.
4.29. Taller d’assemblatge per a la concreció d’ofertes i paquets experiencials per a la comercialització.
4.30. Organització del 1er. workshop específic per a proveïdors de caixes-regal.
4.31. Formalització d'acords amb intermediació especialitzada per llançar les línies específiques d'experiències de turisme gastronòmic, cultural i natural a Santa Coloma.
4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la pàgina Web turística (2.0).
PRODUCTES PER LA PROMOCIÓ
TURÍSTICA
4.33. Concurs de fotografia amb mòbil. 4.34. Concurs de relats curts de Santa Coloma. 4.35. Geocaching a Santa Coloma. 4.36. Treko/Bike orientació a Santa Coloma de
Gramenet.
PROMOCIÓ TURÍSTICA 4.37. Control de la reputació de Santa Coloma. 4.38. Publicity i notes de premsa. 4.39. Creació i gestió d'un blog de Santa Coloma 4.40. Santa Coloma. Portal 2.0. 4.41. Geo-referenciació de recursos i oferta turística
de Santa Coloma en Google Maps i integració al portal de turisme (Web 2.0).
4.42. Desenvolupament d’un GEOPORTAL de Turisme.
4.43. Accions de màrqueting directe a grups, clubs i associacions cultures, excursionistes i esportives.
ACTUACIONS DE SUPORT A LA
PROMOCIÓ
4.44. Desenvolupament de la col·lecció de publicacions turístiques.
4.45. Agenda semestral d’esdeveniments. 4.46. Elaboració d'un kit de premsa. 4.47. Creació d'un banc d'imatges per producte.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 8
2. PROGRAMA 1: ESPAI URBÀ I TURISME
MILLORA DE LA MOBILITAT
Es tracta de recolzar i impulsar les mesures de millora de la mobilitat de la ciutat on ja s’està
treballant, donat que resulta vital per a l’activitat turística.
La mobilitat dels visitants és un dels elements més importants de l’activitat turística en el si de
la ciutat. En relació als models de transport que utilitzen els visitants, s’han de diferenciar dues
tipologies: l’oferta de connexió amb la ciutat o als seus accessos i l’oferta interior de la ciutat.
Pel que fa a l’oferta de connexió a la ciutat, els problemes principals detectats, connexió amb
l’aeroport en transport públic i els col·lapses viaris, no estan contemplats com a actuació
específica per les següents raons:
Les obres del metro a la L9 es van reprendre el mes de novembre passat i sembla que
està previst que aquesta línia arribi a l’aeroport del Prat al 2014. Tot i que és una bona
infraestructura de cara als residents, la llargària de la Línia però sobretot el nombre
d’estacions previstes, fan que tot i la seva presència, la connexió sigui bastant feixuga
la qual cosa dificulta generar fluxos importants de visitants que tenen moltes ofertes
més fàcilment accessibles des del punt de vista de connexió. Aquesta situació no
canviarà a llarg termini.
En relació a les possibles solucions als col·lapses viaris a certes hores val a dir que
l’actuació de Santa Coloma està limitada a donar la màxima col·laboració a les
institucions responsables. Des del Govern de la Generalitat ja s’estan duen a terme
alguna actuació destinada a la reducció dels col·lapses, afavorint la minimització del
nombre de vehicles a la primera corona mitjançant els carrils VAO i el foment de l’ús
del transport públic. Tot i això, no sembla que aquesta situació canviï gaire a curt i mig
termini.
Per altra banda, la senyalització juga un paper fonamental en el procés de consum turístic. És
evident, que la senyalització no és l'exclusiva encarregada d'aconseguir que la ciutat i els seus
recursos siguin accessibles per a tots els visitants. Ha d'anar acompanyada d'altres millores
complementàries com són el subministrament d'una completa informació a punts
d’informació turística o altres com els recursos tecnològics. La manca d’aquesta senyalització
específica no és en l’actualitat un gran factor limitador donada l’escassa incidència del turisme
a Santa Coloma, però donat que es pretén incrementar el consum turístic és necessari fer un
plantejament d’actuació a mig termini.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 9
Les actuacions prioritzades en aquest apartat són:
1.1.Recolzament en la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU)
Millora de la Mobilitat
DESCRIPCIÓ:
Es tracta que tant la pròpia àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, com les futures
estructures de gestió turística que es desenvolupin donin el màxim suport als responsables de
mobilitat, tant pel que fa a la determinació com en l’execució de les actuacions que es derivin
del Pla de Mobilitat Urbana.
Aquest Pla és el document bàsic per a la planificació de les estratègies de mobilitat sostenible
del municipi durant els propers anys. La redacció del Pla de Mobilitat Urbana (PMU),
s’emmarca dins de les directrius i continguts definits per la “Llei 9/2003, de 13 de juny, de
Mobilitat” de la Generalitat de Catalunya que fixa la seva elaboració per als principals
municipis de Catalunya. El Pla, tracta tots els aspectes de la mobilitat: Vianants; Bicicletes;
Transport públic; Vehicle privat; Aparcament; Accidentalitat; Impacte ambiental, social i
econòmic de la mobilitat.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Específicament es consideren fonamentals per a la seva
repercussió al desenvolupament turístic: la millora en la
disponibilitat d'aparcament urbà gratuït o acost molt
reduït (una possibilitat es desenvolupar un pla
d’aparcaments perimetrals, altre incentivar l’ús dels
pàrquings de pagament ara infrautilitzats),
l’estacionament del transport col·lectiu– autocars – (es
pot incloure en el pla d’aparcaments perimetrals) i les
actuacions pel foment de l’ús de la bicicleta.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica
Taula de Turisme (en el moment en què es concreti)
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
No s’estableix un termini específic. Es tracta d’un recolzament durant tota l’execució de les
actuacions de millora, tot i que amb una focalització en els punts de més impacte en el
turisme: Aparcament privat i col·lectiu; senyalització; condicionament de la ciutat per l’ús de
la bicicleta.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 10
1.1.Recolzament en la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU)
Millora de la Mobilitat
PRESSUPOST:
Sense cost
A priori no es preveu que aquesta actuació hagi de repercutir a nivell de cost en el Pla
Estratègic. En principi les actuacions més plausibles en aquesta actuació serien les relatives a
la participació dels responsables en sessions de treball per avaluar i millorar propostes, per
l’aportació d’idees i solucionar problemàtiques, per a la coordinació d’activitats, etc. Es tracta
més d’una “dedicació” temporal que no es pot preveure amb antelació.
1.2. Desenvolupament d’un pla de senyalització turística Millora de la Mobilitat
DESCRIPCIÓ:
En un context de desenvolupament del turisme és necessari disposar de senyalització
específica, amb l'objectiu que aporti la informació necessària i suficient per orientar i informar
al visitant. Des de la perspectiva de la senyalització turística, és necessari determinar les
ubicacions (vials, estacions, rutes, recursos,...) i les tipologies específiques :
Senyalització direccional, complementada amb imatges per a la seva ràpida identificació.
Senyals interpretatius: que permeten explicar de manera resumida els principals trets distintius dels diferents recursos, serveis i equipaments, amb l'objectiu de millorar la informació als visitants.
Senyals informatius: Informen sobre ubicació i característiques de l'oferta turística (mapes de situació, itineraris, horaris, etc.)
Per tant, es proposa el desenvolupament d’un Pla que determini les necessitats específiques
en aquesta matèria. Aquest Pla ha de ser desenvolupat pels tècnics de l’Ajuntament amb la
col·laboració d’especialistes en senyalització turística.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Aquesta actuació s’hauria d’incardinar amb les propostes
que es realitzin en aquest sentit a les actuacions del Pla de
Mobilitat.
Així mateix, ha de contemplar-se com una branca mes de les
actuacions relatives a la prestació d’informació turística
descrites en posteriors actuacions, i les possibles aplicacions
que es poguessin desenvolupar en relació a la utilització de
tecnologia com a element de prestació de serveis
d’informació.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 11
1.2. Desenvolupament d’un pla de senyalització turística Millora de la Mobilitat
RESPONSABLES:
Promoció econòmica.
Tècnics de Mobilitat.
Taula de Turisme (en el moment en què es concreti)
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
L’estudi per determinar les necessitats en matèria de senyalització turística hauria
d’estar desenvolupat a finals del 2014.
PRESSUPOST:
15.000 euros per l’estudi de necessitats (tipologia i ubicació), desenvolupament de
grafisme i pressupost d’actuacions per a la implementació.
El cost de la implementació dependrà del nombre i tipologia d’actuacions.
ACONDICIONAMENT URBÀ
Com ja va quedar reflectit en el diagnòstic, els agents estimen necessari desenvolupar
actuacions que contemplin l’embelliment de la ciutat tant pel que fa a les zones noves com a
les ja consolidades. Els visitants que arriben sofreixen nombrosos impactes visuals negatius
(elements patrimonials bruts, mobiliari i elements urbans en mal estat, grafittis, etc.). Aquests
tipus d'elements generen un impacte negatiu en els visitants i disminueixen la valoració d'una
destinació turística.
Es proposa impulsar el desenvolupament d’un pla de embelliment de la ciutat de Santa
Coloma a llarg termini.
1.3.Desenvolupament d’un pla d’embelliment de la ciutat
Condicionament urbà
DESCRIPCIÓ:
Es tracta de disposar d’una eina que prioritzi i organitzi les diferents actuacions necessàries
perquè Santa Coloma esdevingui una ciutat amb una bona imatge, tant pels residents com pels
visitants. Aquesta millora incrementaria l’orgull de pertinença dels residents i impactaria
positivament als visitants.
A partir de les anàlisis de la qualitat actual de l'espai urbà es podran detectar les debilitats, per
posteriorment dissenyar una estratègia d'acció correctora integral en funció de les necessitats
observades.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 12
1.3.Desenvolupament d’un pla d’embelliment de la ciutat
Condicionament urbà
Aquesta proposta requereix del diagnòstic d’experts treballant conjuntament amb els tècnics de
diferents àrees de l’Ajuntament. Aquesta manera de procedir permet un transvasament de
percepcions entre els diversos estaments de l'administració local conjugant totes les
perspectives des de les diferents àrees tècniques (urbanisme, obres i serveis, promoció
econòmica, cultura,...) juntament amb els diferents nivells polítics.
Finalment, en base al diagnòstic, s’ha de elaborar un pla d’actuacions que plantegi objectius a
curt, mig i llarg termini, amb un enfocament de les accions en funció dels diferents recursos que
hi hagi disponibles.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS: Aquesta actuació ha de contemplar com
a necessària la participació de les empreses i la ciutadania
tant a la fase de diagnòstic, com de proposta d’actuacions
i implementació d’aquestes. Així mateix, la posada en
marxa d’un pla d’aquestes característiques ha de
preveure una tasca de sensibilització ciutadana.
Una referència en el desenvolupament de plans
d’aquesta tipologia són els que ha dinamitzat Basquetour
(País Basc),durant el 2012 (Plans d'Embelliment Urbà de
les destinacions: Orduña, Elciego, Plentzia, Bermeo,
Balmaseda, Lekeitio, Mutriku, Idiazabal i Irun)
RESPONSABLES:
Promoció econòmica i Participació Ciutadana.
Altres Regidories i Àrees tècniques (urbanisme, obres i serveis, promoció econòmica,
cultura, premsa...).
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
L’estudi tècnic per determinar el pla d’actuacions es desenvoluparia durant el 2015.
El Pla de sensibilització i presentació es realitzaria durant el 2016.
Altres actuacions es desenvoluparien temporalment en funció dels recursos
disponibles.
PRESSUPOST:
12.000 euros per l’estudi de necessitats.
El cost de la implementació dependrà del nombre i tipologia d’actuacions i estarà en
funció dels recursos disponibles.
El Pla de sensibilització i presentació a la ciutadania es situaria al voltant dels 10.000
euros (comptant que alguns dels costos inherents, com ara la comunicació en premsa i
online, no té cost directe al desenvolupar-se des del propi Ajuntament).
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 13
SERVEIS I INFRAESTRUCTURA PÚBLICA DE RECOLZAMENT AL TURISME
La informació turística és un dels aspectes que més es valoren entre els turistes, constituint a
més un servei essencial per promoure el consum turístic en la destinació, i la satisfacció dels
visitants per a un millor aprofitament de la seva experiència turística.
Així mateix, en relació amb la justificació d'aquesta actuació cal tenir en consideració dos
factors importants. En primer lloc, el relacionat amb l'evolució dels serveis de recepció i
informació turística, que en coherència amb els canvis produïts en el turisme, han anat
modificant el seu concepte, i fins i tot els seus processos, amb una major orientació cap als
turistes, la qual cosa comporta l'adaptar la informació turística a les necessitats de la demanda.
En segon lloc, les dimensions de les ciutats, i també en la celebració d'esdeveniments de gran
format, dificulten als turistes l'accés a informació útil per a un millor aprofitament del seu
viatge.
Per afrontar aquests dos factors, s'han desenvolupat ja, des de fa temps, diverses solucions
entre les quals destaquen la disposició d'informadors turístics mòbils situats en punts turístics
estratègics, l'ús de sistemes telemàtics, l'ús de suports informatius estàtics (plànols, mapes,
etc.) i altres elements.
Tot i que de moment no es tracta d’una actuació de màxima prioritat, si que ho serà a mesura
que Santa Coloma desenvolupi producte i es vagi posicionant al mercat turístic.
Des d'aquesta actuacions es pretén desenvolupar un projecte que permeti disposar a mig/llarg
termini d’un servei d'informació per a visitants amb la finalitat de potenciar les prestacions de
la informació realitzada a través dels canals telemàtics. La proposta es fonamenta en la
necessitat de dotar a la ciutat d'un element clau en la promoció i comercialització turística. El
desenvolupament d'un punt d'informació turística permet recolzar les activitats de promoció
turística difonent els atractius i recursos turístics del municipi alhora que pot esser utilitzat
com a punt de venda d’alguns dels productes existents o que es vagin creant. L’objectiu és
facilitar la informació necessària per al consum turístic dels visitants de Santa Coloma.
A curt termini es pot estudiar la possibilitat d’establir punts d’informació autònoms, com són
els tòtems d’informació turística.
Per altra banda, el municipi de Santa Coloma aglutina en el seu territori una sèrie de
característiques que el permeten generar un flux turístic fonamentat en el concepte de
“bicicleta per a tothom”.
Aquesta proposta es basa en l'aprofitament i potenciació de les condicions del territori
municipal. Destaca especialment tot el condicionament realitzat a la llera del riu, que ja
incorpora a la seva conceptualització aquests usos i també la xarxa de camins que es troben a
la Serralada de Marina.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 14
Aquestes rutes del riu i naturalesa es podrien complementar amb una xarxa de carrils bici en el
nucli urbà que enllaçarien els principals punts d'interès turístic, especialment de les zones
verdes (Serralada, Parcs Periurbans i llera del riu) i el patrimoni cultural.
1.4.Desenvolupament d’un estudi per implantar un sistema d’informació turística a la ciutat
Serveis i Infraestructura
Pública de recolzament al
turisme
DESCRIPCIÓ:
Es tracta de realitzar una anàlisi dels serveis que es prestarien, com i quan, de manera que
siguin eficients i eficaços. Tenint en compte la missió assignada, s’han de definir les activitats a
realitzar, la seva organització interna i dependència funcional.
Entre les funcions que es podrien assignar a aquest punt, es troben:
Informació turística
Atenció turística personalitzada.
Atenció telefònica, per correu electrònic i per fax
Descarrega d'informació turística a terminals mòbils (telèfons, portàtils, PDA’s)
Venda de marxandatge
Reserves en establiments i empreses de la destinació
Venda de visites guiades
Realització d'enquestes
Etc.
També ha d'avaluar-se i concretar-se el nivell de coordinació amb els organismes encarregats
de la promoció turística en els àmbits municipal, comarcal, provincial i autonòmic.
Per a la seva operativitat serà necessari fomentar acords amb els diferents organismes i entitats
i les empreses que tenen productes, activitats o presten serveis, amb l'objectiu de col·laborar i
obtenir rendibilitats d'aquestes col·laboracions.
La qüestió més punyent fa referència als aspectes de concreció operativa (entre altres
qüestions a plantejar estan les relatives a la ubicació i apertura: s’ha de tractar d’un punt fix? i si
es així, on cal ubicar-lo?; ha de tenir una operativa diària, o només en festius i caps de
setmana?; etc.).
Tenint en compte l’actual desenvolupament del turisme a la ciutat i les previsions més realistes,
no sembla adient a mig termini plantejar un punt d’informació amb una estructura estable
específica (Oficina de Turisme), donat que ni el volum de turistes ho justifica i no estan
identificats els fluxos de circulació actuals més rellevants dels visitants (normalment els punts
estables d'oficines o punts d’informació s’ubiquen en llocs de gran afluència de visitants).
Per tant, el més òptim a mig termini seria aprofitar un element que ja hagués tingut aquesta
finalitat, com és el cas del punt d’informació de la “Font de l’Alzina”, que ja està habilitat, tot i
que tancat, o altre que tingués rellevància turística a la ciutat, com ara el museu de la Torre
Balldovina, per establir un punt d’informació estable utilitzant la mínima despesa per a la seva
implementació.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 15
1.4.Desenvolupament d’un estudi per implantar un sistema d’informació turística a la ciutat
Serveis i Infraestructura
Pública de recolzament al
turisme
Per altra banda, a Santa Coloma es produeix trànsit de visitants que no necessàriament circulen
per la zona on s’ubica el punt d’informació de Torribera o el Museu. Proposem estudiar la
viabilitat (l’interès de la proposta és notori) de complementar el punt estable amb un sistema
mòbil que apropi la informació turística, com una acció de promoció activa, als llocs on en
moments específics es poden produir concentracions importants de visitants (mercat setmanal
del Fondo, festius i caps de setmana a la llera del riu, esdeveniments esportius,...).Es tractaria,
per tant, de realitzar l'adquisició i desenvolupament d'un servei d'informació mòbil (tipus food
truck).
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Aquesta actuació s’hauria d’incardinar amb les propostes
que es realitzin en aquest sentit en relació a la utilització
de tecnologia com element de prestació de serveis
d’informació per al consum turístic.
A curt termini, es pot estudiar la possibilitat d’establir
punts d’informació autònoms, com ara els tòtems
d’informació turística.
RESPONSABLES:
Promoció Econòmica.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
L’estudi tècnic per determinar el pla d’actuacions es desenvoluparia durant el 2015.
El punt d’informació estable o mòbil (segons conclusions de l’estudi) es plantejaria pel
2016.
PRESSUPOST:
15.000 euros per l’estudi d’organització i necessitats.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 16
1.4.Desenvolupament d’un estudi per implantar un sistema d’informació turística a la ciutat
Serveis i Infraestructura
Pública de recolzament al
turisme
El cost de la implementació del punt estable en un lloc no condicionat dependrà de
les obres necessàries a realitzar, a les quals s’han d’afegir les necessitats en matèria
d’equipaments (ordinador, expositors, etc.), el cost dels quals s’estimen en uns
10.000 euros.
Cal afegir el cost de personal del servei, que depenen dels dies i horaris d’apertura,
estaria entre els 20.000 i 40.000 euros anuals.
L’adquisició i adaptació del vehicle mòbil se situaria en torn als 40.000 euros. Caldria
estudiar com es minimitzaria l’impacte d’aquest cost (renting o altres fórmules),
estudiar una via d’obtenció d’ingressos per finançar-lo mitjançant el lloguer del
vehicle a altres poblacions per donar-li una utilitat similar o bé l'acció es podria
desenvolupar en col·laboració amb els Ajuntaments del Barcelonès Nord (o fins i tot
de tota la província) i la Diputació de Barcelona.
1.5.Desenvolupamentdel projecte “Santa Coloma
Ciutat de la Bicicleta”
Serveis i Infraestructura
Pública de recolzament al
turisme
DESCRIPCIÓ:
La realització completa d'aquest projecte requereix un desenvolupament progressiu. La
institució municipal ha d'elaborar un pla, en el qual participin totes les organitzacions
(municipals i socials) interessades en la seva realització. Aquest pla tindria com a objectiu
definir les directrius d'implantació de la Xarxa Ciclista de Santa Coloma i el seu encaix en la
trama viària actual i futura (Pla de Mobilitat Urbana. PMU), així com el disseny i
desenvolupament de traçats i infraestructures annexes.
El model de Xarxa que es dissenyi ha de ser elaborat sobre una doble perspectiva: la
implantació d'una xarxa contínua, coherent, còmoda i eficaç; i la introducció de mecanismes
d'intercanvi entre itineraris que multipliquin les possibilitats de les llargues, mitges i curtes
distàncies amb un nombre reduït d'itineraris. Aquesta pràctica rebaixa els costos de
manteniment de la Xarxa.
Aquesta xarxa haurà d'estar formada per itineraris que comuniquin el major nombre possible
de recursos turístics, a través de la combinació coherent de solucions diverses: camins
senyalitzats, carrils-bici, carrers de coexistència de vianants i ciclista, carrers de velocitat
reduïda, carrils bus-bici senyalitzats, etc.
En resum, la concreció d'aquesta xarxa es basa en crear una oferta de rutes basada en les vies
verdes (territori no urbanitzat) i itineraris urbans basats en els carrils bici que permeti a cada
usuari recrear la ruta que millor sintonitzi amb les seves expectatives i possibilitats.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 17
1.5.Desenvolupamentdel projecte “Santa Coloma
Ciutat de la Bicicleta”
Serveis i Infraestructura
Pública de recolzament al
turisme
Aquesta oferta s'hauria de complementar amb uns equipaments i una infraestructura de
suport. Com a mínim, la xarxa hauria d’estar dotada dels següents equipaments:
Aparcaments per a bicicletes en punts estratègics (amb possibilitat de tancament
mitjançant dipòsit monetari, per exemple): aquests suports han de situar-se en els
principals punts d'interès turístic, nuclis esportius, zones d'oci, zones de serveis, estació
de metro, etc.
Hidrants Points a intervals regulars, sobretot a les rutes verdes que no disposin
d’infraestructures de serveis de restauració a prop.
Zones habilitades per al descans, proveïda d'àrees d'ombra.
Telèfons d’emergència (o número d’emergència)
La infraestructura de suport estaria encapçalada per un Bici Center. El Bici Center es concep
com un centre que proporciona serveis als usuaris de la xarxa. Entenem que la millor ubicació
seria prop de la llera del riu, ja que és on es concentra un volum més alt de practicants. Aquest
Bici Center proporcionaria els serveis de lloguer i reparació de bicicletes, lloguer de material,
venda de complements, etc. També proporcionaria la informació més rellevant sobre les
diferents rutes i itineraris, lloguer d'audioguies, guies especialitzats, etc.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
El desenvolupament d'aquesta actuació, es pot
complementar afavorint la implantació en condicions de
concessió d’alguna empresa especialitzada, que
proporcionés recolzament en el disseny de les rutes i la
promoció, que disposés de bicicletes per a llogar, que
donés serveis de taller d’autoreparació i/o reparació,
guarda i custodia de material, etc.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica
Regidories i Àrees tècniques (urbanisme, obres i serveis, esports,..).
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
L’estudi tècnic per determinar el pla d’actuacions es desenvoluparia durant el 2014.
PRESSUPOST:
12.000 euros per l’estudi de necessitats.
El cost de la implementació del projecte dependrà del nombre i tipologia d’actuacions
i estarà en funció dels recursos disponibles.
El cost d’adequació d’un local per la creació d’un Bici Centre i l’equipament es situa en
torn als 45.000 euros (sense tenir en compte l'adquisició ni lloguer). El centre es
gestionaria a traves d’una concessió (per tant, a priori no tindria costos operatius).
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 18
ACTUACIONS PER MILLORAR EL COMERÇ DE L’ALIMENTACIÓ
Santa Coloma fonamenta la seva economia interna en dos grans sectors, tal i com indicava el
diagnòstic, el comercial i l’hostaleria. Disposa d'una important oferta comercial que destaca
per la gran quantitat de negocis, tot i que amb una important manca de diferenciació i
especialització.
La ciutat no té imatge comercial que ajudi a l’atracció de consumidors i, fins i tot, a la retenció
dels propis residents que mostren una tendència molt acusada a utilitzar els grans centres
comercials existents als municipis situats als voltants de la ciutat (Maquinista –BCN-, Badalona
i Sant Adrià). Igualment, la millora de l’accessibilitat a la ciutat mitjançant el transport públic
(L-9) augmenta el risc de pèrdua del comprador intern en benefici de les altres poblacions.
Es detecta una tendència, en el sentit que s’està homogeneïtzant el tipus de comerç. Així
mateix, es constata segons els experts de la ciutat, un cert retrocés en la qualitat tant en
instal·lacions, com en la diversitat, exposició i qualitat del producte ofert.
Per altra banda, les polítiques a mig i llarg termini de l'actual consistori, ja contemplen generar
dinàmiques de potenciació de l’economia local, específicament del sector comerç, mitjançant
la consolidació de les artèries comercials que permetin la reactivació de l’economia local i
completin les urbanitzacions projectades per a la creació d’un centre comercial potent.
Santa Coloma pot, per altra banda, incrementar el potencial comercial de la ciutat
desenvolupant alguna de les estratègies que proposen els propis agents de la ciutat, o bé amb
la captació de marques reconegudes que s’implantessin a la ciutat en el nou context
urbanístic/comercial que es preveu desenvolupar, i/o buscant una especialització en torn al
mercat de l'Outlet.
Des de la perspectiva de l'actual Pla Estratègic de Turisme, una de les tendències dels darrers
anys a Santa Coloma ha generat un efecte molt interessant, ja que ha produït una
“especialització” comercial que té com a base els productes ètnics (exòtics) amb una important
representativitat internacional (multiculturalitat en el comerç).
Aquest fenomen que també es dóna a la restauració, permet enfocar i proposar una estratègia
per oferir un producte combinat compra-degustació en relació als productes i la cuina ètnica.
En aquest punt, des del punt de vista turístic, convé estudiar la possibilitat de crear una marca
pròpia, no només comercial sinó vinculada ala gastronomia i lligada a valors multiculturals.
L'actuació que es recull a continuació contempla una orientació específica al comerç de
l’alimentació que és el que actualment té un major potencial per a l'aprofitament turístic, i que
s’orienta a la millora de la qualitat específicament. Aquesta millora es considera indispensable
per al desenvolupament d’un producte mixt amb la restauració (compra + degustació).
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 19
1.6.Actuacions per a la sol·licitud d’un pla de millora de la qualitat en el comerç de l’alimentació.
Actuacions per millorar el
comerç de l’alimentació
DESCRIPCIÓ:
Amb aquesta actuació es pretenen aconseguir els mitjans necessaris per desenvolupar un
projecte per millorar la qualitat del comerç de l’alimentació, amb la finalitat de fomentar i
consolidar un producte propi i, posteriorment, desenvolupar un producte combinat amb la
restauració.
Reconèixer el comerç alimentari de qualitat, identificar-lo i posar-lo en valor com a referent
són les premisses d'aquesta iniciativa a la qual podran adherir-se aquells establiments que
compleixin amb les exigències que es determinin.
Promoció Econòmica i Comerç, amb les associacions de comerç i els empresaris del comerç de
l’alimentació, han de treballar en la localització de suports tècnics i financers per al
desenvolupament d'un Pla d'excel·lència del comerç de l’alimentació.
El pla hauria de determinar les actuacions necessàries per a millorar la qualitat així com
facilitar el suport tècnic i formatiu necessari a les empreses per a la implementació.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Aquesta actuació es pot generalitzar i plantejar-la per a
la totalitat del comerç de Santa Coloma.
El fet d’incidir en el comerç de l’alimentació és perquè
la disponibilitat d’un comerç alimentari de qualitat es
considera clau en el context de desenvolupament d’un
producte mixt amb el sector de la restauració.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica i Comerç
Associacions de Comerç
Taula de Turisme (en el moment en què es concreti)
Comerços
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
Durant el 2014 s’ha de executar l’actuació proposada (localització de la subvencions i
recolzament tècnic).
2015 s’elaboraria el Pla d’actuacions.
PRESSUPOST:
Sense cost.
Un pla d’aquestes característiques i la seva implementació estaria al voltant d’uns 60.000
euros.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 20
3. PROGRAMA 2: GESTIÓ TURÍSTICA
CREACIÓ D'UN GRUP DE COORDINACIÓ MUNICIPAL PER AL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME
Durant les reunions mantingudes a la Fase de diagnòstic, els propis agents públics participants
van reconèixer una certa falta d'eficàcia en la comunicació i coordinació interna municipal.
La gestió del turisme des de la perspectiva municipal requereix d'una unificació de criteris i
d'una gestió consensuada, que es responsabilitzi de coordinar totes aquelles actuacions a
escometre que tinguin una influència directa o indirecta en el bon desenvolupament de
l'activitat turística.
Es difícil determinar quines actuacions tenen aquest impacte ja que el turisme és una activitat
econòmica transversal i que depèn de molts altres sectors econòmics. És per això, que es
recomana el foment d'una dinàmica cooperadora entre els diferents departaments, àrees i
regidories de l'Ajuntament, a través d'una Comissió ad-hoc o bé a través de reunions
periòdiques convocades des de l'Àrea de Promoció Econòmica.
En aquesta comissió haurien de participar, necessàriament, les àrees de Turisme, Esport, Medi
Ambient, Educació i Cultura, ja que són les que tenen una vinculació més directa sobre el
desenvolupament turístic que es proposa, sense que això signifiqui que no puguin participar
representants d'altres àrees amb projectes o activitats que afectin directament o
indirectament al turisme.
2.7.Creació d'un grup de coordinació municipal per al desenvolupament del turisme
Creació d’un grup de
coordinació municipal per
al desenvolupament del
turisme
DESCRIPCIÓ:
S'ha de crear una dinàmica per fomentar un major nivell d'interlocució entre les diferents
àrees de l'Ajuntament.
Una eina útil podria ser la creació d'un grup de coordinació turística formada per les àrees
més rellevants per al turisme de l'Ajuntament i amb responsabilitat en Promoció Econòmica
i turisme, Promoció de la ciutat, Mobilitat, Comerç; Cultura i Esports, entre d’altres.
Aquest grup de coordinació, a través de trobades regulars, realitzaria un seguiment dels
projectes i problemàtiques més rellevants per al turisme a Santa Coloma, que estan sent
gestionats per aquestes àrees municipals, amb l’objectiu d’aprofitar al màxim sinèrgies i no
duplicar els esforços.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 21
2.7.Creació d'un grup de coordinació municipal per al desenvolupament del turisme
Creació d’un grup de
coordinació municipal per
al desenvolupament del
turisme
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Àrees i regidories de l’Ajuntament amb incidència en el desenvolupament turístic i/o
que disposin de projectes d’interès per al sector turístic.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
La comissió hauria d'estar operativa a partir del mes de setembre de 2013
PRESSUPOST:
Sense cost
DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ D’UNA TAULA DE TURISME
La concertació públic-privada és un dels pilars per a la construcció de destinacions turístiques
adequades. És per això que es recomana el foment d'una dinàmica cooperadora entre les
diferents àrees de l’Ajuntament, altres institucions del municipi i empreses, a través de la
creació una plataforma amb la missió principal de gestionar de manera coordinada i
consensuada els aspectes relatius a la planificació, desenvolupament, promoció i control del
producte turístic de Santa Coloma.
La gestió del turisme, i específicament d'uns productes com els que es proposen implantar i
desenvolupar, requereix d'una unificació de criteris i d'una gestió participada amb els diversos
agents implicats, que es responsabilitzin de coordinar totes aquelles actuacions a escometre
que tinguin una influència directa o indirecta en el bon desenvolupament de l'activitat
turística.
Algunes de les propostes realitzades en el pla que es desenvolupa són inaccessibles de manera
unilateral, i per a les quals serà necessari buscar la col·laboració i cooperació entre aquests
organismes, entitats i empreses.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 22
2.8.Desenvolupament i implementació d’un model de gestió concertada del turisme a Santa Coloma de Gramenet (Taula de Turisme).
Desenvolupament i
Implementació d’una
taula de turisme
DESCRIPCIÓ:
S'ha de crear una dinàmica per fomentar un major nivell d'interlocució i participació entre les
diferents àrees de la institució municipal i d'aquestes amb les empreses i entitats de l'àmbit
privat.
Es tracta d’estructurar un espai de relació que permeti establir acords i convenis de
col·laboració per tal de coordinar esforços de planificació, desenvolupament i dinamització i
promoció de projectes, i que inclogui a la totalitat dels nivells institucionals, socials i
empresarials amb incidència en el turisme.
Tindria com a principal objectiu l'establir una línia de diàleg i seguiment permanent de les
actuacions en matèria de turisme, així com la resta d'iniciatives que a nivell de ciutat es puguin
proposar en relació al desenvolupament turístic.
L’àmbit de treball prioritari comprèn les següents actuacions:
Col·laborar amb l’àrea de Promoció Econòmica en el seguiment, perfeccionament i
impuls del Pla Estratègic de Turisme.
Coordinar el desenvolupament d’actuacions.
Cooperar i facilitar la posada en marxa de les diverses actuacions que es proposin.
Fomentar el desenvolupament de producte i col·laborar en la promoció i
comercialització conjunta de la ciutat.
Altres àmbits d’aquest òrgan serien:
Localització i sol·licitud de subvencions i finançament de manera conjunta.
Fomentar sinèrgies per l’estalvi de costos en edició de materials, insercions en
premsa, accions promocionals, organització de borses de contractació, viatges de
premsa, etc.
Lobby per al desenvolupament d'accions d'interès per a la ciutat.
Etc.
D'altra banda, aquest òrgan podria impulsar la celebració d'esdeveniments, proposar
activitats, coordinar promocions turístiques i, en general, tot el que comporti la millora de les
condicions de desenvolupament de les activitats turístiques a la ciutat.
La primera de les tasques a realitzar és identificar els prescriptors i agents clau i establir
contacte de cara a aconseguir la seva incorporació a la Taula. Desprès s'haurà de definir el
model organitzatiu per al funcionament.
Estructura organitzativa recomanada.
Sistema de coordinació i comunicació.
Determinació dels processos clau en relació al funcionament de l'estructura.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 23
2.8.Desenvolupament i implementació d’un model de gestió concertada del turisme a Santa Coloma de Gramenet (Taula de Turisme).
Desenvolupament i
Implementació d’una
taula de turisme
Desenvolupament d’estatuts, protocols i reglament de funcionament.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Promoció econòmica i altres àrees i regidories de l’Ajuntament amb incidència en el
desenvolupament turístic i/o que disposin de projectes d’interès pel sector turístic
Grameimpuls
Associacions Sectorials
Empreses i entitats
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
La taula de Turisme hauria d'estar operativa a finals del 2013
PRESSUPOST:
Sense cost, sempre i quan el mateix Ajuntament amb la col·laboració de
Grameimpuls i de manera consensuada amb els agents de la ciutat desenvolupin la
proposta d’organització de la taula.
Nota: les tasques per a la realització per part d’una empresa externa d’un estudi de definició
de la taula i recolzament a l’Ajuntament en la posada en marxa s'ha d'estimar en uns 12.000
euros.
INTEL·LIGÈNCIA DE MERCATS
Un sistema d’ informació turística és una eina que integra la informació estadística d’interès
per al turisme d’una destinació de manera continuada en el temps. Ofereix la possibilitat de
conèixer la situació turística real dels diversos sectors implicats en el desenvolupament turístic
del territori, en els diferents moments en què s’han de prendre decisions.
Aquest coneixement és la base necessària per a la presa de decisions que afecten al
desenvolupament del sector i que, en el context d’aquest projecte, ha estat una mancança
fonamental per a la concreció estratègica.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 24
2.9.Disseny i posada en marxa d’un observatori del turisme i el comerç.
Intel·ligència de mercats
DESCRIPCIÓ:
L’observatori del turisme i el comerç hauria de permetre visualitzar la situació del turisme i el
comerç, i així poder:
Disposar d’informació de caràcter macroeconòmic, d’oferta i demanda sobre el
sector turístic i comercial de manera permanent i actualitzada regularment.
Determinar la situació actual dels mercats emissors de visitants
Identificar punts d’actuació i coordinació que adeqüen l’oferta a les exigències dels
visitants actuals.
Comptar amb la informació actualitzada sobre les principals variables de l’oferta
turística i comercial
Analitzar el perfil dels visitants: edat, sexe, professió, motivacions de visita, durada
mitjana, despesa mitjana, etc.
Avaluar la qualitat turística i comercial a partir de la determinació dels nivells de
satisfacció dels visitants en l’àmbit dels serveis turístics, comercials i municipals en
general.
Establir comparatives amb les altres destinacions competidores i destinacions de
característiques similars.
La creació i posada en marxa de l’observatori persegueix aportar informació real i
continuada desenvolupant diverses actuacions:
Haurà d’incorporar tècniques quantitatives d’investigació i metodologies d’obtenció
de dades de diferents fonts d’informació, facilitant la formulació d’estratègies
turístiques i comercials, tant de manera individual com combinada.
Establirà i posarà en marxa un sistema d’indicadors turístics i comercials de caràcter
comparatiu amb altres destinacions i que afavoreixin la determinació d’estàndards
de qualitat i eficiència.
Inclourà la preparació de taules informatives que mostrin l’evolució dels paràmetres
i variables del turisme i el comerç.
Aprofitarà els sistemes estadístics d’entitats públiques, universitàries i empresarials i
els complementarà tècnicament de forma que puguin servir com a paràmetres del
desenvolupament turístic i comercial.
Crearà, recollirà, processarà i arxivarà en temps real i condicions adequades les
bases de dades amb la informació obtinguda i elaborada, disposant per això, de la
corresponent eina informàtica.
Requereix de la realització i processament d’enquestes pròpies a turistes i visitants
així com als diferents actors del sector turístic: establiments d’hostaleria, serveis
turístics, comerços, etc.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 25
2.9.Disseny i posada en marxa d’un observatori del turisme i el comerç.
Intel·ligència de mercats
Edició, publicació i difusió dels informes sobre la situació del Turisme i la seva
evolució i perspectives.
Les eines més habituals que han de nodrir l’Observatori per a l’elaboració posterior
d’informes són, entre altres, les següents:
Enquestes a visitants a la destinació i, eventualment, a l’origen (BCN, Sant Adrià i
Badalona, fonamentalment)
Entrevistes personals i dinàmiques de grup amb visitants potencials
Entrevistes personals amb agents d’intermediació turística
Altres fonts estadístiques pròpies o d’altres organitzacions.
Sistemes d’enquestació a clients de les empreses turístiques i el comerç
Estadístiques d’accés al portal de turisme
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Promoció econòmica i Comerç
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2015
PRESSUPOST:
25.000 euros.
IMPLICACIÓ CIUTADANA I TURISME
En la major part de les destinacions, la falta de conscienciació per part de la població sobre la
importància que té l'activitat turística a nivell econòmic acostuma a ser una barrera, per a què
la seva evolució sigui com desitgen els seus impulsors. Se solen desconèixer els elements que
componen el sector turístic, com funcionen i les oportunitats laborals que ofereix el sector.
Per altra banda, és freqüent que la pròpia població ignori els recursos existents amb els què
s’explica la seva història i el valor dels mateixos i la mesura en la qual el turisme contribueix a la
seva revaloració i conservació.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 26
El programa de sensibilització turística per a la població contempla la realització de diferents
accions encaminades al mateix objectiu de sensibilitzar positivament a l'opinió pública respecte
de l'activitat turística, i sobre la seva necessària col·laboració i participació.
2.10. 1ª Campanya de sensibilització turística per a la població
Implicació ciutadana i
turisme
DESCRIPCIÓ:
Es proposa la realització de diferents accions que permetin apropar a diversos col·lectius de la
ciutat cap al sector turístic:
Presentació del Projecte de Desenvolupament Turístic: En aquesta presentació es donaran a
conèixer les línies de desenvolupament futur, així com els productes / mercat de major
interès.
Edició de publicacions per fomentar el coneixement del projecte: Edició d'un tríptic on
s'expliquin els objectius i resultats del pla, així com informació general sobre la importància del
turisme.
Cursos de cultura i recursos turístics per a residents: S'organitzarien cursos de formació que
inclourien visites als principals recursos. Així s'aconsegueix que els residents coneguin millor
l'oferta turística de la localitat, sentint-se més orgullosos dels seus atractius i estant millor
preparats per respondre a les possibles preguntes dels visitants.
Redacció d'articles en mitjans de comunicació locals: Generació de notícies positives sobre el
sector turístic, que motivin i elevin la valoració dels residents respecte del turisme en la seva
localitat.
Aprofitament dels canals de comunicació habituals: Inserció de notícies sobre turisme en la
web i altres canals municipals.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Participació Ciutadana i Educació
Associacions i entitats veïnals
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
La campanya s’iniciaria durant el 2014 i continuaria durant el 2015
Al finalitzar aquesta campanya s’estudiaria la necessitat d’engegar una nova campanya i, si
s‘escau, definir les actuacions.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 27
2.10. 1ª Campanya de sensibilització turística per a la població
Implicació ciutadana i
turisme
PRESSUPOST:
12.000 euros, per a la 1ª Campanya.
2.11. 1er Concurs de fotografia turística per a residents.
Implicació ciutadana i
turisme
DESCRIPCIÓ:
En aquesta actuació es proposa l’organització d’un concurs de fotografia turística on podrà
participar tot el que ho desitgi excepte fotògrafs professionals i tècnics i personal de
l’Ajuntament. Tot el procés es gestionaria a través d’un lloc específic dins del portal turístic
que s’està desenvolupant.
S’haurà de definir un període pera la “pujada” de fotografies a la web
Cada participant no podrà pujar més de tres fotografies
Haurà de definir-se el format de fotografia permesa, però es suggereix que no pesin
més d’un Mega, en format JPG, color i B/N, no s’acceptaran fotografies retocades, i
els participants hauran de cedir l’ús de les fotografies al Club de Producte i les
institucions públiques implicades en el projecte.
Les categories poden ser “Cultura i Patrimoni” / “Esdeveniments” / “Gastronomia” /
“Naturalesa” / “Costums i Tradicions”/Esport/ etc.
Les fotografies aniran acompanyades d’una breu descripció del que representen.
El jurat podrà estar format per professionals de la fotografia, de la cultura, de l’esport i tècnics
institucionals de turisme. Una altra opció (o complement de l’anterior) és permetre un sistema
de vots a través d’Internet, amb la qual cosa es fomenta la participació dels veïns i potencials
visitants. Aquesta opció genera un major impacte mediàtic a la vegada que es fomenta
l’entrada al web turístic.
La convocatòria d'un concurs de fotografies turístiques pot tenir diversos beneficis:
Generació de contingut multimèdia per al nou portal turístic
Impacte mediàtic a la ciutat
Sensibilització dels residents respecte dels valors turístics dels seu municipi
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
En funció de l’èxit es podria contemplar una reedició
amb caràcter regular (anual o bianual) i ampliar-lo al
format vídeo.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 28
2.11. 1er Concurs de fotografia turística per a residents.
Implicació ciutadana i
turisme
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i Cultura.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
El concurs es podria convocar durant el quart semestre del 2014 (novembre) i
continuaria vigent fins l'octubre del 2015.
PRESSUPOST:
El cost d’aquesta actuació vindrà determinat pel nombre de categories que es
determinessin i el valor o import dels premis a entregar. El pressupost mínim per
premis i l’organització de l'esdeveniment d’entrega de premis és de 6.000 €. La
proposta complementària és buscar patrocinadors locals i institucionals per a la
celebració del concurs (Diputació, Generalitat, comerciants, empreses, clubs
esportius, etc.) de manera que es pogués potenciar o l’abast en el nombre de
premis, o el volum dels mateixos de cara a incrementar el seu atractiu.
FORMACIÓ DELS RECURSOS HUMANS
La formació dels RR.HH. és un dels pilars bàsics i el principal actiu per a un desenvolupament
turístic de qualitat en una destinació. El Pla de formació requerirà d’un procés de detecció de
necessitats formatives del sector turístic i comercial.
Posteriorment s’iniciarà una campanya de sensibilització consistent en informar al conjunt
d’agents del sector respecte de l’oferta formativa. Els objectius generals que han d’orientar el
pla de formació són:
Millorar els resultats quantitatius i qualitatius de les empreses turístiques i comercials,
promovent l’optimització dels RR.HH.
Elevar la qualificació professional dels RR.HH. del sector turístic i comercial.
Afavorir l’aprenentatge de les noves tecnologies aplicades a l’àmbit turístic.
Promoure a les empreses i als serveis l’adopció de la cultura de la qualitat del servei.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 29
2.12. Anàlisi de les necessitats formatives del sector turístic i comercial i elaboració d’un Pla de Formació.
Formació dels Recursos
Humans
DESCRIPCIÓ:
El projecte d’anàlisi de les necessitats formatives del sector turístic i comercial pretén
conèixer les necessitats de professionals dels sectors per a dissenyar el seu marc formatiu.
En primer lloc, s’han de definir les competències requerides per perfils professionals en els
dos sectors per determinar la formació necessària en funció de les competències i dissenyar
activitats formatives que cobreixin de forma total o parcial les competències determinades.
Es tracta de garantir una oferta formativa específica segons perfils que permeti dissenyar un
pla de formació adient pels perfils professionals requerits, a partir de la identificació de les
mancances de formació.
En segon lloc, a partir d’aquest diagnòstic s’establiran unes propostes d’accions formatives
(Pla de Formació).
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Educació, Innovació.
Grameimpuls.
Associacions de Comerç.
Associació d’Hostaleria.
Campus de l’Alimentació (Universitat)
Escola de Restauració.
Escola d’idiomes.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014.
PRESSUPOST:
20.000 €. Per a l’elaboració del diagnòstic i el pla es podria buscar el recolzament
econòmic i/o tècnic de les institucions i entitats amb incidència al sector turístic i
comercial (Generalitat, Diputació, Cambra de Comerç, PIMEC, Sindicats,...)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 30
2.13. Pacte per a la formació entre institucions, empreses i entitats per a la localització de subvencions per implementar el Pla de Formació.
Formació dels Recursos
Humans
DESCRIPCIÓ:
Es tracta d'establir un pacte formal amb institucions i entitats de la província de Barcelona,
per aconseguir la posada en marxa del Pla de Formació (resultant de l’activitat anterior).
L’objectiu del pacte és obtenir un recolzament en les actuacions necessàries a realitzar per
localitzar fons de finançament, tant per via directa com mitjançant presentacions a les
convocatòries de projectes.
El projecte de diagnosi i el pla de formació resultant de l’activitat anterior, ha d’estar
presentat per l’Ajuntament i les institucions que finalment s’integressin en el pacte, com a
mínim a la Generalitat de Catalunya, El Govern d’Espanya i el Fons Social Europeu per obtenir
fons que possibilitin la implementació del Pla de Formació (mitjançant les vies identificades
que ho permetin). Altres vies de fiançament possible són els fons de la Fundació Tripartita,
que podrien finançar una part de les actuacions.
En el pacte podrien integrar-se, a més de les entitats i institucions de Santa Coloma, la
Delegació de Turisme de la Diputació, el Consell Comarcal del Barcelonès, la Cambra de
Comerç, PIMEC, UGT de Catalunya, Comissions Obreres, entre d’altres.
Una vegada aconseguit el finançament necessari es desenvoluparia el Pla de Formació.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Educació, Innovació.
Altres integrants del Pacte per a la Formació
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014
PRESSUPOST:
Resulta difícil establir en aquest moment el cost que representaria per a Santa Coloma la implementació del Pla de Formació donat que depèn de dues variables que en aquest moment no es poden preveure com són el cost total del Pla i el fons externs (subvencions) que s’obtindrien.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 31
IMPLANTACIÓ DEL SICTED
Els canvis constants en la demanda turística, l'evolució en els gustos i les exigències en relació
a la qualitat, així com la dificultat per competir van obligar al sector turístic nacional a mitjans
de la dècada dels 90 a dur a terme un canvi estratègic. L'Administració General de l'Estat va
decidir apostar pel concepte de Qualitat Turística incorporant aquest concepte als diferents
programes estratègics.
La província de Barcelona ja disposa d’un SICTED que està gestionat per la Cambra de Comerç,
mitjançant el recolzament econòmic de la Diputació
Per tant, una de les línies que s'estableixen en la determinació de les accions necessàries per
concretar un producte turístic de qualitat, és la de potenciar la implantació de sistemes de
gestió de la qualitat no solament a l'oferta turística sinó també a l’oferta complementària de la
ciutat.
En aquest punt, cal referir-se a la proposta d’actuació realitzada sobre la Taula de Turisme, que
es concep com un òrgan de coordinació, consens i impuls al desenvolupament turístic i
comercial i, que en la seva concepció, és molt similar a la que s'exigeix en el context del SICTED
per a la Taula de Qualitat. La taula de Qualitat, funciona com a òrgan consultiu i estratègic i
d'impuls de la Qualitat Turística de la Destinació (gestió integral i millora continua de la
destinació) i té, en essència, una important coincidència conceptual amb el que s'establia per a
la Taula de Turisme.
És, per tant, un mecanisme sinèrgic i que es pot aprofitar per a donar els primers passos en la
concreció de la Taula de Turisme.
2.14. Implantació del SICTED Implantació del SICTED
DESCRIPCIÓ:
Es proposa potenciar la implantació del SICTED a la ciutat, sol·licitant la incorporació al SICTED,
de la província de Barcelona . El procés de seguir és el següent:
Sol·licitud d’implantació del SICTED a la diputació de Barcelona
Capacitació del gerent SICTED
Sensibilització de les empreses i entitats
Adhesió de les empreses i entitats.
Desenvolupament de la Taula de Qualitat.
Formació de les empreses
Autoavaluació de les empreses (confrontant la realitat d'aquestes en relació a les
exigències de les bones pràctiques).
Adaptació de les empreses i entitats als requeriments del sistema.
Obtenció de la certificació SICTED.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 32
2.14. Implantació del SICTED Implantació del SICTED
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Diputació de Barcelona
Promoció econòmica i Comerç.
Associacions del comerç i l’hostaleria
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2015
PRESSUPOST:
Sense cost la implantació (no es contempla el cost del Gerent, figura clau per a la
implantació. Aquest cost pot esser molt baix si aquesta responsabilitat es assumida
per un tècnic de l’Ajuntament o alguna altra entitat o empresa col·laboradora, com
ara Grameimpuls, que s'hauria de formar ad-hoc i desenvolupar les tasques que el
model assigna a aquesta figura).
GESTIÓ DE LA DIMENSIÓ TURÍSTICA “BARCELONÈS NORD”
Com s’afirmava a la definició d’objectius i estratègia, la competitivitat turística del Barcelonès
Nord pot disposar d'una eina de valor considerable en la creació d’una “Xarxa de Col·laboració”,
que pot ajudar a construir de forma sistèmica el nivell de competitivitat desitjat, a partir de la
planificació de l'espai territorial i de la seva ocupació funcional per a finalitats turístiques,
intervenint on la cadena productiva turística presenta majors debilitats o disfuncions a nivell
competitiu i construint elements de major valor afegit a través de la suma de les fortaleses i
avantatges competitius de cadascun dels tres municipis.
La proposta té l'objectiu d'impulsar un procés per obtenir un mecanisme operatiu comú entre
els agents del territori per elaborar i executar propostes de productes o serveis innovadors i
promocionar-los, afavorint la seva comercialització a partir d’una visió de transversalitat
municipal.
D’acord a l’adaptació de la innovació com a estratègia de futur (desenvolupar i proporcionar
productes i serveis innovadors), seria fonamental el fet de fomentar i facilitar serveis tecnològics
(tecnologia, gestió, comercialització i màrqueting, etc.) i serveis d’innovació (nous productes,
processos, materials, etc.) als agents turístics i comercials de la destinació “Barcelonès Nord”.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 33
2.15.Desenvolupament i implementació d’una xarxa de col·laboració turística al Barcelonès Nord.
Gestió de la Dimensió
Turística “Barcelonès
Nord”
DESCRIPCIÓ:
És una actuació encaminada a concretar una plataforma de relacions institucionals i
empresarials entre municipis amb la finalitat de consolidar un marc de treball continuat i
cooperatiu. En aquest sentit, cal partir de la premissa de col·laboració mútua entre Santa
Coloma, Sant Adrià i Badalona basat en una estratègia “win-win” , afavorint que cada municipi
es beneficiï dels atributs dels altres.
Es tracta d’estructurar un espai estable de relació que permeti establir acords i convenis de
col·laboració per tal de coordinar esforços de planificació, desenvolupament de producte i
dinamització i promoció de projectes i productes, i que inclogui a la totalitat dels nivells
institucionals, socials i empresarials amb incidència en el turisme dels tres municipis
aprofitant millor les sinèrgies.
Per altre banda aquesta xarxa tindria que incidir de manera important en els objectius
vinculats amb la posada en marxa projectes de R+D+i en l’àmbit del sector turístic.
L’actuació s’inicia mitjançant la formalització d’un acord de col·laboració Intermunicipal els
camps d’actuació conjunta i els mecanismes operatius necessaris. A partir de la signatura
d’aquest acord, les feines principals a concretar són les pròpies del desenvolupament d’un
model organitzatiu, entre altres:
Identificar els prescriptors i operadors clau i establir contacte de cara a aconseguir la
seva incorporació a la Xarxa.
Definir el sistema d’organització.
Definir el sistema de coordinació i comunicació.
Determinació dels processos en relació al funcionament operatiu.
Establir un calendari de treball
Desenvolupament d’estatuts, protocols i reglament de funcionament.
Etc.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Aquesta actuació només es posaria en marxa en cas de
detectar interès per part dels municipis de Badalona i
Sant Adrià, és a dir, que es signi l’acord de
col·laboració.
RESPONSABLES:
Diputació de Barcelona
Ajuntament de Santa Coloma.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 34
2.15.Desenvolupament i implementació d’una xarxa de col·laboració turística al Barcelonès Nord.
Gestió de la Dimensió
Turística “Barcelonès
Nord”
Ajuntament de Sant Adrià.
Ajuntament de Badalona
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2013 (contactes per determinar l’interès)
2014 (desenvolupament de l’organització de la Xarxa)
PRESSUPOST:
Sense cost la definició del model d’organització, si és assumida pels respectius
Ajuntaments o les entitats col·laboradores d’aquest.
Nota: les tasques per a la realització per part d’una empresa externa d’un estudi de definició
de l’organització i recolzament en la posada en marxa s’ha d’estimar en uns 12.000 euros.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 35
4. PROGRAMA 3: PRODUCTE TURÍSTIC
IMPULSAR LA CONCRECIÓ DEL FÒRUM D’INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTE
TURÍSTIC INTERMUNICIPAL
El desenvolupament de producte és una activitat regular i permanent que obligaria à la “Xarxa
de col·laboració intermunicipal” a un treball de disseny i estructuració d'una oferta de
producte per a la comercialització i això, unit al fet de que el procés de creació de productes
amb alt valor afegit de caràcter transversal (son productes amb orientacions a segments
específics i els que combinen empreses i entitats de diferents sectors en diferents municipis) te
una important complexitat fa que sigui imprescindible generar un entorn de treball adequat i
un enfoc en base a resultats (venda de la cartera de producte).
En aquest punt proposem el desenvolupament d'un “Fòrum d'innovació i desenvolupament de
producte” que seria l’encarregat de dinamitzar i desenvolupar producte en les línies que es
proposessin. Aquest Fòrum es proposa com l’apèndix operatiu de la “Xarxa de Col·laboració
intermunicipal”, amb un model operatiu propi.
Es tracta per tant, de desenvolupar un model de negoci per al producte del Barcelonès Nord.
La formulació del model de negoci comporta la realització de les següents activitats:
a) Especificació del públic-objectiu
Es definirà quin són els clients que es desitja captar i el valor que aquests busquen. Aquesta
tasca tindrà un doble component:
Segmentació del mercat: Identificació de segments de mercat, especificant:
El seu perfil soci demogràfic
Les seves motivacions
Els seus hàbits d'informació, compra i ús
Especificació del valor buscat i els principals components del mateix
Descripció dels productes que busquen
Serveis que necessiten (bàsics, perifèrics i complementaris)
Esforços que rebutgen
Preu que estan disposats a pagar
b) Especificació del sistema de valor / esforç a oferir al mercat
Valor és el que oferim al client; esforç és el que li “demanem” al client. El valor està compost
per beneficis tangibles i intangibles i s'expressa en la quantitat i qualitat dels serveis oferts, en
la simbologia, l'atmosfera, la singularitat, l'autenticitat i altres elements intangibles de la
destinació
L'esforç està representat per les incomoditats i inseguretats de tot tipus, que el client (turista o
visitant) es veu obligat a sofrir per poder gaudir del que ofereix la destinació o el producte. Les
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 36
destinacions i productes realment competitius són aquells que ofereixen un alt valor per pocs
esforços. En conseqüència, les especificacions han d’estar orientades a l'optimització del valor i
a la reducció o neutralització dels esforços.
c) Especificacions per al sistema de producció de valor
Per oferir el promès (alt valor per pocs esforços) cal combinar recursos i atractius turístics amb
recursos humans, financers i tecnològics, en una mesura determinada. Per això, l’estudi ha de
determinar per a cada producte que es defineixi:
Recursos necessaris (naturals, culturals, etc.)
Capital necessari
Tecnologies imprescindibles
Tipologia de recursos humans necessaris i les seves competències professionals
Estàndards mínims de qualitat
Etc.
d) Màrqueting
L'objectiu del màrqueting no és només captar clients sinó “retenir-los” i aconseguir que tornin
i recomanin la destinació i el producte. El resultat de l’estudi ha de subministrar les línies
bàsiques per al desenvolupament del màrqueting de cada línia de producte, a nivell estratègic i
a nivell operacional.
Màrqueting estratègic
- Prioritat entre segments objectius
- Mercats geogràfics
- Estratègia de venda, comunicació i retenció
Màrqueting operacional
- Tàctiques de producte
- Tàctiques de venda i distribució
- Tàctiques de comunicació
- Tàctiques de retenció
- Base de dades dels intermediaris més adequats
- Especificacions de la infraestructura de màrqueting necessària
- Pressupostos
Finalment i amb l'objecte de facilitar la selecció del canal, s’ha de definir un sistema d'anàlisi
d'intermediaris i assembladors, que operin els segments de mercats seleccionats.
Formulació de l'estratègia de desenvolupament de cada producte
Definir un Model de Negoci (exemple dels diferents aspectes a concretar)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 37
3.16. Desenvolupament del model de negoci del Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic del Barcelonès Nord.
Impulsar la concreció del
Fòrum d’innovació i
desenvolupament del
producte turístic
intermunicipal
DESCRIPCIÓ:
Aquesta actuació consisteix en el disseny i llançament d'un model per a la creació, promoció i
comercialització de productes turístics del Barcelonès Nord especialitzats i d'alt valor afegit.
Aquest model hauria de permetre un nivell suficient d’autofinançament dels costos derivats de
produir i mantenir una cartera de producte en el mercat, costos que són sobretot derivats del
propi procés d’estructuració de producte, de la promoció i comercialització.
S’han de realitzar les següents tasques i activitats per a concretar aquesta actuació:
a) Definició del model de negoci:
El model operatiu ha d’especificar els clients objectiu dels productes, el valor que se'ls oferirà, la
forma de produir aquest valor i la forma d'atreure i retenir clients. La competitivitat i l'èxit de
qualsevol producte turístic depenen de la coherència entre els quatre components del model. La
formulació del model comporta la realització de les activitats esmentades a la introducció de
l'apartat.
b) Elaborar el pla d'implementació del model:
Model de participació. S’establirà el model de participació i col·laboració entre agents del
sector públic i privat, amb rols i responsabilitats clares en la gestió i desenvolupament del
model.
Socis clau Activitats clau Relació amb els clients
Flux d’ingressosEstructura de costs
Recursos clau
SegmentsProposta de valor
Sistemes de venda
Discerning Traveler
Turistes Culturals
Turisme Gastronòmic
….
Accés convenient a productes d’alt valor
afegit al Barcelonès
Nord
Serveis de qualitat per a gaudir-la
Xarxes socialsClub Barcelonès Nord.
Gestió del producte
Gestió de la marca
Socis de màrqueting
Proveïdors de producte
Fons de màrqueting
Gestió del producte
Gestió dels sistemes
tecnològics
Gestió integral de la
marca
Diputació de Barcelona
Gestió del màrqueting
Gestió dels sistemes
Portal turístic Barcelones Nord
Quota d’entrada
SITP’s
Quota anualComissió sobre
vendes
Agències on line
Producte
Equip de Gestió
Sistemes tecnològics
Marca de qualitat avalada per
l’Administració
Territorial
Agències receptives
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 38
3.16. Desenvolupament del model de negoci del Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic del Barcelonès Nord.
Impulsar la concreció del
Fòrum d’innovació i
desenvolupament del
producte turístic
intermunicipal
Model de control i seguiment. Elaborar els procediments per assegurar un control periòdic
sobre el pla, per tant, assegurant la seva correcta implementació.
Calendari previst per a la posada en marxa.
c) Preparar tallers de treball amb el sector turístic i comercial.
Preparar la presentació amb la proposta de valor i el model de gestió i control proposat.
d) Dur a terme els tallers de treball amb el sector i consensuar la iniciativa.
Aconseguir acord sobre el programa, la implicació i col·laboració entre agents en el model de
gestió, obtenint i incorporant les seves propostes. Consensuar el procediment d'avaluació i
control de la implementació
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Aquesta actuació està directament relacionada amb
l’actuació de “Desenvolupament i implementació d’una
xarxa de col·laboració turística al Barcelonès Nord”
RESPONSABLES:
Diputació de Barcelona
Ajuntament de Santa Coloma.
Ajuntament de Sant Adrià.
Ajuntament de Badalona
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2015
PRESSUPOST:
60.000 euros
No estan incloses les possibles despeses de posar en marxa l’estructura, desenvolupar suports
tecnològics i els costos de funcionament o altres despeses pròpies de l’operativa.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 39
DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTE TURÍSTIC PROPI
Les propostes de producte que es realitzaran en el futur s’han de fonamentar en l'existència
d'una oferta específica dirigida als segments proposats a les estratègies, una part dels qual ja
existirà en l'actualitat i una altra s'haurà de desenvolupar.
La primera de les tasques serà identificar amb precisió els productes i serveis destinats al
consum turístic existent actualment, generant una base de dades. Aquests productes són la
base inicial pel que fa a la promoció turística, però també són els elements en què es pot
suportar el desenvolupament de nous productes. Aquesta base de dades s'ha de mantenir
actualitzada en funció dels productes que els prestadors dels serveis i productes van
desenvolupant.
D’acord amb l’estratègia que es proposava, Santa Coloma, per competir amb possibilitats de
generar una demanda regular i important, ha de disposar d’una oferta de productes ampla, en
què s’inclogui una oferta desenvolupada segons criteris experiencials. És a dir, amb oferta d’alt
valor afegit.
Per assolir l’objectiu de desenvolupar els productes experiencials es proposa la creació de tres
grups de treball específics per al disseny de producte (turisme gastronòmic, cultural i natural).
A diferència del cas del producte intermunicipal, les possibilitats de Santa Coloma en la
generació de producte turístic no justificarien en cap cas el desenvolupament d’una estructura
tan sofisticada i complexa de gestionar com la proposada pel producte Intermunicipal, per la
qual cosa es proposa treballar sobre un sistema més simple basat en trobades regulars (tallers
de desenvolupament de producte i tallers d’assemblatge de producte).
L’Ajuntament i la taula de Turisme han de prioritzar en el curt i mig termini el
desenvolupament del producte gastronòmic, tot i que això suposi dedicar menys esforç i
recursos als altres dos mercats-productes. La gastronomia que es troba actualment en estadis
molt inicials d'estructuració com a producte turístic, és el producte que té un major potencial
de desenvolupament.
Santa Coloma de Gramenet ja fa uns anys va realitzar un intens esforç per a dotar al municipi
d’un producte turístic basat en la gastronomia, que pogués dinamitzar l’economia, que per
diverses raons no van tenir continuïtat, per tant cal, com a primera mesura, determinar el
potencial real i establir les mesures necessàries per iniciar un procés de desenvolupament de
producte basat en una planificació estratègica específica.
D’acord amb les tasques realitzades pel propi Ajuntament de Santa Coloma i en el context del
Pla Estratègic, els aspectes que permeten un plantejament ambiciós en aquest sentit són:
Disponibilitat d’un nucli d’oferta amb un bon nivell de qualitat, liderada per un
restaurant amb una estrella Michelin i un altre de recomanat (restaurant Lluerna i Ca
n’Armengol).
La potencialitat turística dels 3 mercats estables i els mercats setmanals que
s’organitzen al seu voltant. Per exemple, el mercat del Fondo que aglutina oferta
ètnica diversa i de qualitat pot tenir un plantejament de l’ús turístic, basat en el model
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 40
del mercat de “San Miguel” (Madrid) per a generar un producte turístic que vinculi
compra i degustació.
Els productes autòctons (botifarra de Brisa i els maduixots) són una base per crear un
producte gastronòmic basat (o fins i tot integrat en alguna marca) en els conceptes de
Km.0 i/o Slow Food que s’estan implantant amb èxit en altres destinacions.
La tradició de les “Tapes”, l’oferta d’enoteques i degustació de vins que desenvolupen
una bona oferta de servei, permeten orientar el producte en diverses direccions:
producte específic (en forma de rutes –tapes + degustació -); productes relacionats
amb l’aprenentatge (tallers); i producte complementari a l’oferta més notable de Santa
Coloma (restaurants).
El producte “Dijous Temàtics” (producte que crea sinèrgies amb el sector cultural,
perquè cada restaurant després del sopar ofereix un espectacle -musical, literari,
dansa,...-) ha tingut, segons els propis restauradors, una notable acceptació i
assenyala possibles línies de desenvolupament d’oferta gastronòmica.
La fira Sabors del Món i la mostra gastronòmica (si té continuïtat i segueix reinventant
el format).
La gran quantitat de botigues especialitzades en fruites. Una de les hipòtesi que
trobem per entendre aquest fet és la gran quantitat de nouvinguts procedents de
països càlids, on la fruita esdevé un aliment principal.
Gran popularitat de les xarcuteries, per la qualitat i originalitat dels seus productes.
La qualitat de les pastisseries.
Can Butinyà i Can Zam encara avui conserven en bon estat els seus antics cellers, així
com les eines destinades al conreu de la vinya i els espais dedicats a la producció de vi.
En conseqüència, es pot considerar la possibilitat de recuperar aquests espais com a
museus i/o espais per l’organització d’esdeveniments (degustacions; jornades
tècniques; ...).
El campus de l'Alimentació de Torribera (promogut per la Universitat de Barcelona), La
Bullipedia (Bulli Foundation), l’escola de restauració i el projecte de biblioteca
especialitzada en cuines del món esdevenen elements per a potenciar el
posicionament de Santa Coloma com a centre gastronòmic, si finalment es determina
com a opció.
Etc.
En aquest plantejament s’ha de tenir en compte el projecte del municipi de l’Hospitalet (en
fase d’elaboració de projecte) de creació d’un centre gastronòmic a l’antiga fàbrica de Godó i
Trias (impulsat per Ferran Adrià), que té la pretensió de captar turisme i innovar en l’àmbit de
la gastronomia. Entenem, que es pot intentar establir una línia de col·laboració entre els dos
projectes (Hospitalet, dieta mediterrània/innovació + Santa Coloma de Gramenet, Cuines del
mon/Dietètica i Nutrició) depenent, és clar, de possibles acords institucionals.
Aquests fonaments assenyalen un potencial de desenvolupament important per al producte
gastronòmic, però que cal ordenar i clarificar amb cura i precisió.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 41
De manera genèrica les estratègies de desenvolupament dels productes són:
En aquest context es proposa desenvolupar un procés metodològic que permeti el
desenvolupament de producte experiencial, mitjançant:
L’organització i gestió de “Grups de treball per al disseny de producte”, que concretin:
el concepte de producte que s'ha de dur a terme en cada cas; identificar necessitats de
producte i auditar les condicions de la destinació, per determinar les necessitats no
cobertes i millores necessàries a realitzar en l’oferta turística actual, establint un pla
d’accions per a la seva concreció i proposant alternatives de substitució quan el
desenvolupament no sigui possible; seguir i recolzar l'aplicació de les millores o nous
desenvolupaments de producte que realitzin les empreses i entitats.
Aquestes feines són les que permeten, posteriorment, no només fer una promoció individual
de cadascun dels productes que es desenvolupin, sinó la creació d’ofertes i paquets combinats
d'experiencial.
D'altra banda, una part molt important de l'èxit del plantejament del desenvolupament
turístic, es basa en l'existència d'ofertes i paquets turístics que siguin interessants per a la
demanda i que tinguin presència als canals de comercialització utilitzats pels diferents
segments.
El desenvolupament de producte és una activitat regular i permanent que comporta un treball
de disseny i estructuració d'una oferta per a la comercialització. Això, té una important
dificultat donat que Santa Coloma no compta amb un Receptiu propi que pogués desenvolupar
TIPOLOGIA DE PRODUCTE ESTRATÈGIA DE PRODUCTE
PATRIMONI (CULTURAL) • Innovar en el desenvolupament de noves línies de productes i serveis.
CIRCUIT• Desenvolupar ofertes comercials en base a preu i ofertes combinades
(allotjament * restauració per exemple)
COMPRES• Buscar l’aprofitament del comerç en productes creuats.
APRENENTATGE
• Enfocar-se en el valor diferencial de la destinació respecte a la presència del Campus de l’Alimentació amb la finalitat d’enriquir el posicionament del producte gastronòmic i augmentar el volum de mercat i la despesa turística dels segments de demanda.
ESDEVENIMENTS• Productes estratègics per col·laborar a posicionar Santa Coloma en els tres
Mercats-producte.
ESPORT• Enfocar-se en l’augment del volum del mercat, desenvolupar productes
combinats.
GASTRONOMIA• Innovar en el desenvolupament de noves línies de productes i serveis• Enfocar-se en l’augment del volum del mercat .
PROGRAMACIÓ CULTURAL• Atraure programació cultural de reconeixement d’alta qualitat.• Millorar la comunicació i promoció per augmentar el volum de la demanda.
NATURA/ACTIU• Estructurar i promocionar el producte per enriquir la marca Santa Coloma
com a una destinació de natura/actiu i atraure aquest públic.
FAMILIAR• Realitzar adaptacions específiques en els productes per atraure aquest públic
a la destinació.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 42
aquesta tasca, per la qual cosa fa que sigui imprescindible generar unes condicions per al
desenvolupament d'ofertes i paquets per a la comercialització.
Ara bé, com ja s’ha comentat a l'estudi, la intermediació desenvolupa de manera directa
aquests productes quan l'equació esforç/rendibilitat així ho justifica. Per tant, serà necessari
establir mecanismes diversos per garantir que, independentment de l’esforç dels
intermediaris, es disposarà d’oferta als canals de compra propis del mercat turístic. En aquest
context es proposen dos mecanismes, les actuacions dels quals es recullen a l’apartat de
Promoció i Comercialització del Turisme:
La creació de “Tallers d’assemblatge” (grups de treball) d’estructuració de producte,
que concretin ofertes turístiques paquetitzades pels propis agents de Santa Coloma,
que puguin ser integrades als diferents canals comercials (independentment de la seva
tipologia). Caldrà establir contacte amb els possibles agents comercialitzadors
especialitzats, que tinguin una presència destacada als mercats emissors de Santa
Coloma, de cara a establir les condicions i característiques que han de tenir les ofertes
i productes per integrar-se a la cartera que presenten.
Desenvolupar workshops específics amb els proveïdors de caixes regal. És un
mecanisme molt més simple i immediat que l’anterior i abasta tota mena d’ofertes
sempre que compleixin els requeriments d’aquests proveïdors. En aquesta línia es
parteix de l’oferta de productes i serveis existents en el moment de convocar-los. Per
tant, a mesura que es concretin nous productes procedents dels grups de disseny i es
concretin ofertes i paquets en els tallers d’assemblatge creixerà el nombre de
propostes a oferir a aquesta tipologia de proveïdor i la necessitat de desenvolupar
regularment workshops d’aquest estil.
Negociar amb la intermediació per a la incorporació de les ofertes i paquets proposats
als tallers d’assemblatge.
Per últim, assenyalar que no tindria cap sentit realitzar aquest desenvolupament sense establir
un mínim d’organització que orienti les tasques a realitzar. Així mateix, caldrà transmetre
l'orientació determinada pels productes (productes d’alt valor afegit), als agents encarregats
del desenvolupament dels mateixos.
En essència, el procés metodològic que s’ha de dur a terme en el desenvolupament i
comercialització de producte de tipus experiencial, el conforma una seqüència integrada en 3
passos:
Conceptualització
Què volem oferir i a qui?
Estructuració
Qui presta el servei? Localització, estil
Comercialització
Canals Política de preu
Estratègies de comunicació
3
2
1
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 43
S’ha de concretar un Pla d'Acció per a cadascun dels àmbits per als quals es pretengui la
confecció dels productes turístics d’alt valor afegit (experiencials). Aquest pla d'acció és el que
s'aplicaria en cadascun dels tres processos principals d'estructuració de producte
(Gastronòmic, Cultural i Natural).
En essència, el procés metodològic de desenvolupament de producte comença a partir de les
decisions de segmentació que han de prendre els Grups de treball, sobre: els mercats-
productes que es treballaran; a quins segments específics de demanda d’aquests mercats-
producte els hem de dirigir; i en quins mercats geogràfics.
Las característiques dels segments són les que determinen les necessitats essencials en
matèria de producte (quines activats i serveis compren i com els agrada rebre’ls). Aquest
coneixement resulta essencial per identificar les mancances i/o les necessitats de millora en les
activitats i serveis actuals.
Es recomana seguir el següent plantejament per a la segmentació1:
1 S’utilitza com a criteri de segmentació les etapes de vida.
Decisió mercats-productes i segments (prioritzats)
TURISME GASTRONÒMIC
Joves
(25-34 anys)
Mitjana edat
sense fills
(Parelles /
solters)
Sèniors
(50-64 anys)Famílies amb fills
TURISME CULTURAL
Joves
(25-34 anys)
Mitjana edat
sense fills
(Parelles /
solters)
Sèniors
(50-64 anys)Famílies amb fills
TURISME NATURA
Joves
(25-34 anys)
Mitjana edat
sense fills
(Parelles /
solters)
Sèniors
(50-64 anys)Famílies amb fills
TURISME NATURA/ACTIU
Mitjana edat
sense fills
(Parelles /
solters)
Famílies amb fills Sèniors
(50-64 anys)
Joves
(25-34 anys)
TURISME GASTRONÒMIC
Famílies amb fills
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 44
Els criteris de priorització s’estableixen en funció de la relació cost-esforç que requerirà
desenvolupar les accions de desenvolupament de producte, i que són:
Un vegada aquestes decisions estiguin preses s’ha d’abordar un procés per determinar les
caracteristiques epecífiques de cada segment en cada mercat-producte2. Aquesta tasca es
realitza mitjançant les dades aportades a les fonts secundàries sobre la demanda objectiva
(estudis de motivacions, sociotipus turístics,…) i investigacions primàries mitjançant enquestes
i entrevistes a la demanda actual i potencial dels mercats-productes (a les actuacions de
promoció turística es proposa una investigació en aquest sentit). Aquesta informació ha
d’aportar una caracterització dels segments en base a la seva personalitat (com són?), què
busquen (Llocs i activitats), quines motivacions tenen (valors de consum turístic) i quina
despesa mitjana diària tenen.
L’objectiu és obtenir un perfil semblant al següent:
Font: Estudi privilegespain de THR/CEGOS per TURESPAÑA (2011) (perfil de l’ocitipus “Experiencer”
utilitzats al pla de Marqueting d’Espanya)
2 També es poden establir unes característiques comunes als segments per a tots els mercats-productes.
Es tracta dels segments principals, per tant caldrà que les necessitats d’adaptació i/o desenvolupament d’activitats oserveis siguin desenvolupades.
Criteris de priorització
Es tracta dels segments complementaris, per la qual cosa caldrà que les necessitats de millora i/o desenvolupamentd’activitats o serveis es duguin a terme sempre que comportin una relació cost/esforç raonable, sinó caldran proposaralternatives de substitució.
Es tracta dels segments amb nula o escasa incidència. Per tant, les necessitats de millora i desenvolupamentd’activitats o serveis, sempre que existeixi un cost econòmic, es substituirien per altres o no s‘inclourien.
Caracterització Qualitativa (Exemple)
Tenen un esperit jove, obert i entusiasta
Atrets per allò que és nou i diferent – Trend setters
Són impulsius i experimentals
Alta propensió a la despesa
Busquen l’entreteniment i la diversió única i original
Personalitat
Exercici i esport
Recreació a l’aire lliure
Activitats per socialitzar
Atraccions originals,
autèntiques
Gastronomia.
Llocs desconeguts
Llocs per gaudir
Viatger constant.
Viatja per escapar-se de la quotidianitat
Viatger desestructurat: organitza només els aspectes més crítics
Gaudeix socialitzant-se i mantenint-se actiu: fer esport, activitats a
l’aire lliure originals i divertides
És innovador: li agrada veure i viure experiències úniques i
inesperades
Valors de viatge
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 45
El procés metodològic complert és una activitat composta per 12 passos:
a) Tram de la planificació a desenvolupar pels responsables de la dinamització3 i els Grups de
Treball:
1. Preparar la presentació pels Grups de Treball de Disseny: Preparar la presentació del
programa de productes a desenvolupar, els seus objectius, la participació requerida, el
procés a seguir, els criteris a valorar, el calendari de treball, etc. Aquesta tasca la
realitzen els dinamitzadors dels grups de Disseny.
2. Convocar i dinamitzar els Grups de Disseny: En la primera reunió, el procés i el
calendari de treball. Els participants en el procés accediran a la documentació
necessària preparada pel dinamitzador, així com a assistència, en cas de dubtes, sobre
el procés. L'objectiu és obtenir una diversitat de propostes d'estructuració de producte
des de la perspectiva dels diferents agents de Santa Coloma i en base a una proposta
genèrica que ells mateixos determinen. Les propostes a realitzar no apareixen
limitades per cap criteri. Així, es poden realitzar en una forquilla molt ampla:
Propostes limitades a la concreció d'una activitat o un servei (Per exemple: proposta
d'organització, d’una ruta o d'un programa anual de tallers d’aplicació de criteris
nutricionals a la cuina mediterrània); propostes combinades (Per exemple: proposta
d'una ruta de degustació, combinada amb tallers i allotjament a la Destinació). En
qualsevol cas, les propostes determinar de manera específica: quins elements
(senyalització; guies; etc.) són necessaris; quins recursos i serveis públics s'integrarien;
quines necessitats i obstacles es detecten a priori; i quina tipologia d'empreses i
entitats s'han d'integrar.
3. Determinació i priorització de segments.
4. Desenvolupament de la proposta base dels productes. Es tracta de definir quina
tipologia de producte es pretén desenvolupar mitjançant un plantejament similar al
que es presenta a continuació:
3 A priori es contempla que el dinamitzador sigui el propi Ajuntament, mitjançant els tècnics municipals
o recolzant-se en entitats de Santa Coloma (com ara Grameimpuls), però en els estadis inicials pot ser interessant comptar amb col·laboradors/assessors externs especialitzats en desenvolupament de producte turístic.
De cara a establir l’oferta comercial és interesant determinar la despesa mitjana diària
del segment
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 46
Proposta base de producte gastronòmic: SANTA COLOMA GASTRONÒMICA (exemple de
proposta de base)
Concepte: Recórrer Santa Coloma a través de la seva oferta de productes i
establiments amb qualitat i tradició reconeguda.
Objectiu:
Descobrir sabors i el “savoir faire” de Santa Coloma per l'elaborar
productes gastronòmics d'excel·lent qualitat.
A qui es dirigeix:
A Gastrònoms.
A persones que busquen autenticitat a través de la degustació.
Als convençuts que la gastronomia forma part de la identitat
d'un territori.
Interessats en la producció gastronòmica (aficionats a la cuina).
Factors Clau d'èxit:
Matèries primeres de qualitat.
Restaurants de bon nivell amb un servei acurat i detallista.
Rutes gastronòmiques i enològiques.
Existència d'atractius complementaris vinculats a la gastronomia
(esdeveniments, tallers, etc.).
Recursos Humans formats suficientment en relació amb els
productes gastronòmics i en els aspectes del servei.
Informació turística, sobre els atractius gastronòmics existents,
així com també de les possibles activitats complementàries a
realitzar en la destinació.
Senyalització turística suficient i facilitat d’aparcament.
Oferta d'allotjament de nivell alt i mitjà (5, 4 i 3 estels).
Oferta comercial de productes de gastronomia autòctona.
Comerç de qualitat especialitzat en alimentació.
5. Identificar els recursos, atractius, infraestructures i serveis de la destinació que
poden integrar-se al producte: El tercer pas consisteix en realitzar una primera
selecció dels recursos, atractius, infraestructures i serveis que poden ser susceptibles
de ser inclosos al programa de producte que es proposa, amb l’objectiu d’identificar
els agents (responsables dels productes i serveis necessaris per a la seva integració en
productes) per convocar-los als tallers d’assemblatge.
6. Preparar la documentació necessària per a la proposta d'elements a incloure al
programa: Elaborar les fitxes d'estructuració (Guies):
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 47
FITXA D’ESTRUCTURACIÓ (exemple de fitxa d’estructuració)
ACTIVITAT DE BASE DE PRODUCTE:
TIPUS D’ACTIVITAT: experiències gastronòmiques
ORGANITZACIÓ: entorn als productes agroalimentaris, les cuines del món, l’aprenentatge i
els esdeveniments gastronòmics.
ARTICULACIÓ: restaurants, hotel, Empreses i Explotacions Agroalimentàries, Centres
Docents i Associacions d’Hosteleria, Entitats que gestionin rutes, Comerç d’alimentació,...
MERCAT OBJECTIU: Gastrònoms i aficionats a la gastronomia
PROCÉS DE COMPRA: estructurat per intermediació especialitzada de manera individual, a
través d’associacions i clubs de gastronomia.
MOTIVACIONS: Recerca del que és genuí a través de la degustació. Descobrir la identitat
de diferents cultures a través de la gastronomia. Interès per la producció alimentària, que
volen saber més de la seva vinculació amb el territori d’origen,...
RENDIBILITAT: Elevada a mig termini.
ESFORÇ DE DESENVOLUPAMENT NECESSARI:
Guia per entendre i viure la gastronomia: es tractaria d’una guia editada on s’explicarien
els diversos aspectes d’interès per al visitant gastronòmic: significació gastronòmica de la
ciutat, característiques generals i específiques, recorreguts, esdeveniments, consells,
establiments i altres dades d’interès per al turista gastronòmic.
Disseny i organització d’Esdeveniments Gastronòmics: en col·laboració amb els centres
docents i les Associacions d’Hostaleria, pastisseria, etc., sobre temàtiques gastronòmiques.
En primer lloc s’identificaran aquells establiments interessats per, posteriorment, dissenyar
menús, establir preus i promocionar els esdeveniments. Les jornades poden comprendre
diversos esdeveniments :
Menús temàtics
Xerrades i conferències monogràfiques.
Tallers, destinats a introduir als participants en el coneixement de la gastronomia.
Concursos gastronòmics.
Degustacions Gastronòmiques.
...
Vetllades gastronòmiques: Aquest concepte gira al voltant de l’existència d’una proposta
gastronòmica específica a un preu determinat i en dies prefixats vinculades a l'allotjament.
Ruta de degustació “Cuines del Món”: proposta de recorregut de degustació per diferents
establiments ubicats a la ciutat amb productes específics, mentre se'n va el territori
Etc.
COMERCIALITZACIÓ:
CANALS: intermediació especialitzada, directament al consumidor/usuari i associacions.
COSTS: edició de la guia, creació d’un Web Site amb capacitat de fer reserves, ....
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 48
7. Aportació de propostes (productes a desenvolupar): S'estableix un període de reflexió
i presentació de propostes dels diferents agents participants en el grup de disseny (que
es remeten als dinamitzadors per a l'ordenació i catalogació inicial).
8. Valorar les propostes realitzades i avaluar la seva coherència: Els Grups analitzen la
coherència de les propostes amb l'estratègia de producte i segment i valoren la
conveniència de desenvolupar-la seguint els criteris de priorització, identificant les
necessitats no cobertes i que requeriran d’actuacions específiques per a aconseguir-
les, en raó de la seva viabilitat.
Atès que no totes les activitats i serveis que es puguin proposar per integrar-se estaran
desenvolupades i que algunes que ja estan sent-ho no s’ajustaran perfectament a les
necessitats, s'ha de realitzar una tasca de verificació del seu grau d'operativitat, i
proposar els ajustos necessaris i les possibles millores a realitzar (per exemple: si
existeix una entitat que realitzi rutes però que no disposen d’un mecanisme estable de
reserva, caldrà determinar de quina manera, en el context de producte que s’està
desenvolupant, es podran fer les reserves d’aquesta ruta). Aquesta revisió es plasma
en un informe que identifica i classifica els Gaps detectats.
9. Seleccionar i validar les propostes seleccionades i elaborar el pla d'acció de
cadascuna amb els Grups de Disseny (2º Convocatòria): Després d'aquesta
identificació, una vegada establerta la viabilitat, s'haurà d'establir un Pla de
perfeccionament de la proposta que determini les empreses i serveis sobre els quals
s'hauria d'actuar, la tipologia de les accions, el cronograma adient per a la seva
execució i els responsables directes de cadascun d'ells.
b) Tram de la planificació a desenvolupar pels dinamitzadors i els agents identificats als
tallers de disseny per a la concreció d'ofertes i paquets experiencials d’alt valor afegit.
Tallers d’assemblatge (Aquestes actuacions es recullen a l’apartat de Promoció i
Comercialització del Turisme):
10. Preparar els tallers d’assemblatge (tallers de treball per a la concreció de paquets i
oferta comercial) amb els agents implicats. Preparar la presentació amb la proposta
de producte, el perfeccionament previst i el cronograma proposat. Identificar als
agents que són necessaris per a la seva concreció i convocar-los al tallers
d’assemblatge.
11. Dur a terme els Tallers d’assemblatge i consensuar les iniciatives: Aconseguir acord
sobre el programa, la implicació i col·laboració entre agents. Consensuar el pla de
perfeccionament, el cronograma i el procediment de verificació de la implementació
amb aquells agents en els quals s’han identificat propostes de millora.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 49
c) Tram de la planificació a desenvolupar pels dinamitzadors per a la posada en el mercat del
producte turístic de Santa Coloma (Aquestes actuacions es recullen a l’apartat de
Promoció i Comercialització del Turisme):
12. Celebració de workshops de caixes regal.
13. Presentació i negociació amb intermediació comercial especialitzat: Una vegada es
disposa d’ofertes i paquets assemblats en el context dels tallers d’assemblatge es
tracta de negociar la seva incorporació als canals comercials especialitzats i
generalistes.
En resum les actuacions per al desenvolupament i comercialització de producte són:
Desenvolupar una base de dades exhaustiva dels productes i serveis turístics existents
a l’actualitat.
Formar a les empreses i prestadors de serveis turístics en el desenvolupament de
producte.
Crear i gestionar grups de disseny de producte.
Desenvolupar tallers d’assemblatge per l’estructuració d’ofertes i paquets
experiencials per a la comercialització (per a les accions: veure apartat de Promoció i
comercialització del turisme)
Desenvolupar workshops de caixes regal (per a les accions: veure apartat de Promoció
i comercialització del turisme)
Negociar amb la intermediació per a la incorporació de les ofertes i paquets proposats
als tallers d’assemblatge. (per a les accions: veure apartat de Promoció i
comercialització del turisme)
3.17. Elaboració i gestió de bases de dades de proveïdors de productes i serveis turístics a Santa Coloma
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
DESCRIPCIÓ:
Les empreses i entitats amb producte turístic desenvolupat i els prestadors de serveis
turístics en general constitueixen una baula fonamental, donat que ja operen en el mercat i
disposen de propostes estructurades. Són, per tant, la base sobre la qual es plantejarà la
potenciació de la cadena de valor que s’oferirà als diferents segments de demanda i, per
tant, essencials per a una adequada elaboració de nou producte turístic ja que permet tenir
una base ja en operació.
L'objectiu d'aquesta actuació és dissenyar i gestionar una Base de dades que contingui les
dades principals dels productes existents i els prestadors de serveis turístics de Santa
Coloma.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 50
3.17. Elaboració i gestió de bases de dades de proveïdors de productes i serveis turístics a Santa Coloma
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
Les accions a realitzar per al desenvolupament de la present actuació són:
Disseny de la Base de dades i determinació del suport informàtic en el qual
desenvolupar-la.
Obtenció d'informació i integració de dades en la Base de dades.
Validació i Depuració de les dades. Consistent en la verificació de la informació
obtinguda (existència de l'entitat i fiabilitat de la informació).
Gestió de la Base de dades mitjançant la seva actualització a través de la modificació
de dades, baixes, i/o altes.
Utilització de la Base de dades per a l'organització i desenvolupament de campanyes
i accions de desenvolupament de nous productes i ofertes turístiques, negociacions
amb la intermediació especialitzada i workshops de caixa regal.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014 i actualitzacions anuals
PRESSUPOST: Sense cost.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 51
3.18. Suport i assessorament per potenciar esdeveniments actuals i desenvolupar nous amb capacitat d’atracció de visitants.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
DESCRIPCIÓ:
Els esdeveniments gastronòmics, culturals, esportius, artístics, etc., a més de constituir per si
mateixos productes de caràcter turístic, posseeixen una extraordinària capacitat per generar
notorietat pel que fa a la destinació; i també contribueixen a aportar valor a la resta de
productes turístics, i a reduir l’estacionalitat. És, doncs, fonamental comptar amb una
agenda d'esdeveniments d'interès i amb capacitat d'atracció de visitants.
Santa Coloma ja compta amb alguns esdeveniments que tenen actualment una certa
projecció fonamentalment al mercat metropolità i, com és el cas del futbol sala, al mercat
català i espanyol. En aquest sentit, cal determinar les actuacions necessàries per obtenir una
major ressonància i, per tant, el nombre de visitants en aquests esdeveniments, alhora que
es creen de nous per recolzar els productes que es desenvoluparan en el futur.
L'objectiu de la present actuació és recolzar i assessorar els promotors i organitzadors
d'esdeveniments a Catalunya en la identificació de temes que tinguin el suficient potencial
com per protagonitzar un esdeveniment.
Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:
Realització d'una comissió de treball, en el marc de la Taula de Turisme, que identifiqui
les temàtiques amb capacitat de convertir-se en el motiu de celebració d'esdeveniments
y les necessitats per millorar als esdeveniments actuals amb major projecció.
Realització de Tallers de treball amb promotors i organitzadors d'esdeveniments sobre
les temàtiques identificades en el punt anterior.
Desenvolupar un protocol d'actuació per facilitar l'organització dels esdeveniments
determinats.
Identificar sponsors i fonts de finançament.
Arribar a acords amb promotors i organitzadors per a concretar nous esdeveniments.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme
Associacions sectorials
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 52
3.18. Suport i assessorament per potenciar esdeveniments actuals i desenvolupar nous amb capacitat d’atracció de visitants.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2015-2018
PRESSUPOST:
Sense cost.
3.19. Realització de tallers formatius per a la transmissió de l'estratègia de desenvolupament de producte a les entitats i empreses.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
DESCRIPCIÓ:
A les estratègies de producte es proposa competir amb productes experiencials i/o d’alt
valor afegit i de caràcter transversal (amb moltes peces que gestionar) dirigits a segments
específics. Com també s’assenyalava tenen una gran complexitat en la seva estructuració i
per tant, és necessari capacitar a les entitats i empreses en les metodologies i els
mecanismes necessaris per generar-los.
L'objectiu d'aquesta actuació és formar als tècnics públics que coordinin els Grups de
desenvolupament de producte i als empresaris en relació amb l'estratègia proposada,
perquè puguin desenvolupar producte adequadament i amb garanties d'èxit.
L'acció consisteix en la realització de 2-3 tallers de treball (per permetre la màxima
assistència) en els quals es transmetrà les bases conceptuals i exemples pràctics per a una
completa comprensió sobre l'estratègia de producte, amb l'objectiu que els assistents siguin
capaços d'implementar-la adequadament als productes propis i als que es puguin
desenvolupar en els Tallers específics que es proposen a l’actuació següent.
El públic objectiu dels presents tallers són:
Tècnics municipals i de les entitats associatives amb responsabilitat en la gestió del
desenvolupament turístic.
Empresaris que vulguin desenvolupar propostes de producte turístic.
La durada dels tallers seria de 6 hores màxim, incloent el desenvolupament d'un treball
pràctic. Les activitats a desenvolupar per a la implementació de l'acció són:
1º. Disseny dels tallers:
Elaboració de la fitxa pedagògica.
Elaboració dels materials per als assistents.
Elaboració dels materials de presentació i activitats a realitzar.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 53
3.19. Realització de tallers formatius per a la transmissió de l'estratègia de desenvolupament de producte a les entitats i empreses.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
Disseny i elaboració dels Certificats / Diplomes d'assistència.
Definició del calendari dels tallers.
2º. Notificació de convocatòria a potencials interessats i gestió de les inscripcions.
3º. Desenvolupament dels tallers de treball.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Associacions sectorials
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014
PRESSUPOST: Entre 6.000 i 9.000 euros en funció del nombre de tallers formatius (2 ò 3).
3.20. Disseny del producte Turisme Gastronòmic experiencial de Santa Coloma.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
DESCRIPCIÓ:
Com es posa de manifest en el context del Pla Estratègic de Turisme, el turisme gastronòmic
constitueix el segment que té major potencial; i d'altra banda, com també s'evidencia en
l'inventari de recursos turístics elaborat en el marc del present estudi, Santa Coloma compta
amb uns recursos de qualitat i amb especificitats, a més de disposar d’una estructura
educativa i de tecnologia alimentària molt rellevant.
L'objectiu de l'actuació és emprendre el disseny del producte de Turisme Gastronòmic que
serveixi de referència per al posterior desenvolupament d'una oferta turística adequada i en
línia amb les característiques del segment en qüestió, a partir de l’estudi.
La present acció consisteix en la creació d'un grup de treball, amb el suport de Promoció de
ciutat i turisme, encarregat d'escometre el desenvolupament del producte de Turisme
Gastronòmic de Santa Coloma.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 54
3.20. Disseny del producte Turisme Gastronòmic experiencial de Santa Coloma.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:
Determinació de responsables de les entitats impulsores (Promoció de ciutat i
turisme) dels tècnics responsables de la coordinació i seguiment del Grup de Treball
Turisme Gastronòmic.
Identificació d’altres àrees de l’Ajuntament, entitats (Grameimpuls, associacions,
etc.) i d’altres agents públics i privats que han de participar en el Grup de Treball
(Restauradors; Campus de l'Alimentació de Torribera; Escola d’Hostaleria;...); i
definició de la sistemàtica a seguir (organització, logística, funcions, etc.)
Preparació de la documentació de suport per part dels responsables de la
dinamització.
Convocatòria del Grup de Treball Turisme Gastronòmic.
Desenvolupament de sessions de treball.
Coordinació i presentació de resultats.
Els resultats dels treballs a desenvolupar pel Grup s'agruparan en els següents punts:
a. Revisió i classificació del Patrimoni Gastronòmic.
b. Concepte de Producte Turisme Gastronòmic.
c. Determinació de productes a desenvolupar.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Seria recomanable comptar per a la dinamització, amb
la col·laboració d’un agent turístic especialitzat en
comercialització de producte turístic (preferentment
en comercialització Online)
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Entitats i empreses relacionades amb la gastronomia i l’alimentació de Santa Coloma
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2015
PRESSUPOST: Sense cost (no es contemplen els possibles honoraris d’un col·laborador
extern)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 55
3.21. Disseny del producte Turisme Cultural experiencial de Santa Coloma.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
DESCRIPCIÓ:
Santa Coloma compta amb uns recursos, productes, esdeveniments i programació cultural
que pot esser aprofitada per atraure a visitants. La incorporació d'aquest patrimoni al
desenvolupament del turisme presenta unes certes possibilitats, per la qual cosa es
recomana abordar activitats per a la seva estructuració com a producte turístic.
L'objectiu de l'actuació és emprendre el disseny del producte Turisme Cultural que serveixi
de referència per al posterior desenvolupament d'una oferta turística adequada i en línia
amb les característiques del segment en qüestió.
La present acció consisteix en la creació d'un grup de treball, amb el suport de Promoció de
ciutat i turisme, encarregat d'escometre el desenvolupament conceptual del producte
Turisme Gastronòmic de Santa Coloma.
Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:
Determinació de tècnics responsables de la coordinació i seguiment del Grup de
Treball Turisme Cultural.
Identificació d’altres àrees de l’Ajuntament, entitats i dels agents privats que han de
participar en el Grup de Treball; i definició de la sistemàtica a seguir (organització,
logística, funcions, etc.).
Preparació de la documentació de suport per part dels responsables de la
dinamització.
Convocatòria del Grup de Treball Turisme Cultural.
Desenvolupament de sessions de treball
Coordinació i presentació de resultats.
Els resultats dels treballs a desenvolupar pel Grup s'agruparan en els següents punts:
a. Concepte de Producte Turisme cultural a Santa Coloma.
b. Productes a desenvolupar.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Seria recomanable comptar per la dinamització, amb la
col·laboració d’un agent turístic especialitzat en
comercialització de producte turístic (preferentment
en comercialització Online)
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Entitats i empreses relacionades amb la cultura de Santa Coloma
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 56
3.21. Disseny del producte Turisme Cultural experiencial de Santa Coloma.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2015-2017
PRESSUPOST:
Sense cost (no es contemplen els possibles honoraris d’un col·laborador extern).
3.22. Integració del turisme en línies institucionals de convivència i defensa de la diversitat cultural.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
DESCRIPCIÓ:
Un dels elements que han constituït el fonament del turisme des dels seus orígens és el desig
de conèixer altres costums, altres formes de vida, altres tradicions; sense que, fins fa
relativament poc temps, se li tragués un profit comercial a aquest aspecte i menys quan es
tracta de cultures foranies.
En l'actualitat el denominat turisme etnogràfic constitueix un segment en auge, i
essencialment es configura com una proposta de valor del posicionament turístic de qualsevol
destinació. En aquest sentit, Santa Coloma tal com s'ha posat de manifest a l’estudi, posseeix
un nodrit i singular conjunt de cultures, que, a més, compten amb institucions representatives
que poden vehicular les actuacions que es decideixin, que poden convertir-se en una proposta
turística diferent (Santa Coloma, Cultures del Món)
L'objectiu principal de la present actuació és la potenciació de la diversitat cultural com a
productes turístics, per la qual cosa es proposa integrar el turisme en les línies de treball de
les diferents entitats públiques que treballen en aquestes matèries per a la posada en valor i
la preservació de l'univers cultural de Santa Coloma.
Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:
Determinar les línies de producte a desenvolupar en relació amb els recursos de
diversitat cultural existents en els camps de la cultura i la gastronomia.
Desenvolupar presentacions de les línies de productes definides a les entitats
associatives i empreses involucrades amb l'objectiu de recollir les seves propostes
sobre aquest tema i d'involucrar-los en el seu desenvolupament.
Incorporar la proposta i els col·lectius involucrats en els Tallers de desenvolupament
de producte (que es proposen més endavant).
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 57
3.22. Integració del turisme en línies institucionals de convivència i defensa de la diversitat cultural.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Àrees de l’Ajuntament de Santa Coloma (Participació, Cultura, Convivència, etc.)
Entitats i empreses relacionades amb les diferents cultures presents a Santa Coloma
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2015
PRESSUPOST:
Sense cost.
3.23. Disseny del producte Turisme de Natura de Santa Coloma.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
DESCRIPCIÓ:
Els espais naturals de Santa Coloma de Gramenet estan conformats per dos grans recursos: La
Serralada de Marina i el Riu Besòs que juntament amb els espais periurbans i certs serveis i
infraestructures educatives, com ara Ecometropoli, aconsellen abordar un procés de proposta
de desenvolupament de producte.
L'objectiu de l'actuació és emprendre el disseny del producte Turisme de Natura que
serveixi de referència per al posterior desenvolupament d'una oferta turística adequada i en
línia amb les característiques del segment en qüestió.
La present acció consisteix en la creació d'un grup de treball, amb el suport de Promoció de
ciutat i turisme i Medi ambient, encarregat d'escometre el desenvolupament conceptual del
producte Turisme de Natura de Santa Coloma.
Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:
Determinació dels tècnics responsables de la coordinació i seguiment del Grup de
Treball Turisme de Natura.
Identificació d’altres àrees de l’Ajuntament, entitats i dels agents privats que han de
participar en el Grup de Treball; i definició de la sistemàtica a seguir (organització,
logística, funcions, etc.)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 58
3.23. Disseny del producte Turisme de Natura de Santa Coloma.
Desenvolupament de
Producte Turístic Propi
Convocatòria del Grup de Treball Turisme de Natura.
Preparació de la documentació de suport per part dels de la dinamització.
Desenvolupament de sessions de treball.
Coordinació i presentació de resultats.
Els resultats dels treballs a desenvolupar pel Grup s'agruparan en els següents punts:
c. Concepte de Producte Turisme de Natura a Santa Coloma.
d. Productes a desenvolupar.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Seria recomanable comptar per a la dinamització, amb
la col·laboració d’un agent turístic especialitzat en
comercialització de producte turístic (preferentment
en comercialització Online).
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Entitats i empreses relacionades amb el medi natural de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2015-2018
PRESSUPOST:
Sense cost (no es contemplen els possibles honoraris d’un col·laborador extern)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 59
5. PROGRAMA 4: PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓTURÍSTICA
La construcció d'una imatge adequada per a una destinació determina la seva capacitat per
atreure visitants. La promoció turística pot i ha d'exercir, un paper fonamental en la creació i
manteniment de la presència de la destinació en els mercats, basada en la construcció d'una
imatge efectiva.
Per altra banda, és necessari establir mecanismes que permetin que l’oferta de producte arribi
als segments de demanda objectiu i puguin ser adquirits per al seu consum. Serà, per tant,
imprescindible determinar actuacions amb l’objectiu de facilitar i impulsar la presència del
producte turístic propi en els canals comercials.
En aquest sentit, es proposen dues àrees de treball. La primera conformada per les accions de
màrqueting convencional, offline, de contacte directe amb els operadors i amb la demanda
turística; la segona integra les accions de màrqueting on-line, centrades en la presència de la
destinació en internet, i en la seva gestió i comunicació.
Tot i això, caldrà que les actuacions destinades a la promoció i comercialització estiguin
planificades. Aquesta planificació s’ha de realitzar sobre dades objectives sobre la demanda,
les quals no existeixen a l’actualitat. Així, la proposta de realitzar Plans Comercials amb una
periodicitat anual ve precedida d’una sèrie d’actuacions necessàries per generar aquestes
dades.
CREACIÓ I GESTIÓ DE BASES DE DADES
Les actuacions tenen com a objectiu disposar d'una base de dades actualitzada que contingui
les dades principals dels operadors d'interès per a la comercialització dels productes de Santa
Coloma; així mateix, hauria d’incloure prescriptores importants (periodistes del sector, etc.).
4.24. Potenciar la relació amb operadors i prescriptors (elaboració i gestió de Bases de dades).
Creació i Gestió de Bases
de Dades
DESCRIPCIÓ:
La promoció i comercialització del producte constitueix una de les principals etapes en el
desenvolupament del posicionament de l'oferta de turisme als mercats objectiu. En aquest
sentit, i entre les qüestions que contribueixen a optimitzar i rendibilitzar la promoció i
comercialització turística, es troba el desenvolupar i gestionar eines que facilitin i orientin
les accions a realitzar en aquests àmbits. I, entre aquestes eines és imprescindible comptar
amb informació precisa, completa i actual sobre els agents que operen (promocionen i
comercialitzen) en el segment de turisme gastronòmic, cultural i natural, fonamentalment a
l’àrea metropolitana, a la resta de Catalunya i en menor mesura a l'estat Español i, en el cas
del producte gastronòmic, a nivell internacional.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 60
4.24. Potenciar la relació amb operadors i prescriptors (elaboració i gestió de Bases de dades).
Creació i Gestió de Bases
de Dades
L'objectiu, per tant, d'aquesta actuació és el dissenyar i gestionar una Base de dades que
contingui les dades principals de les DMC´s, o Agències Receptives que comercialitzin
productes relacionats amb el turisme gastronòmic, cultural i de natura.
Així mateix inclourà prescriptores importants de mitjans generalistes i especialitzats
(periodistes del sector, etc.) i altres prescriptors influents en els mercats-productes definits,
com són les associacions culturals i esportives, centres excursionistes, etc. (fonamentalment
de l’àrea metropolitana de Barcelona, província i en menor mesura la resta de Catalunya).
Les accions a realitzar per al desenvolupament de la present actuació són:
Disseny de la Base de dades i determinació del suport informàtic en el qual
desenvolupar-la.
Obtenció d'informació i integració de dades en la Base de dades.
Validació i Depuració de les dades. Consistent en la verificació de la informació
obtinguda (existència de l'entitat i fiabilitat de la informació).
Gestió de la Base de dades mitjançant la seva actualització a través de la modificació
de dades, baixes, i/o altes.
Utilització de la Base de dades per a l'organització i desenvolupament de campanyes
i accions de promoció i comercialització.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014 (actualitzacions durant els següents anys)
PRESSUPOST:
Sense cost.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 61
INVESTIGACIÓ DE LA DEMANDA. DESENVOLUPAMENT DE PLANS COMERCIALS
L’elaboració d’un pla comercial es sustenta en una informació bàsica i necessària que dóna
resposta a 4 qüestions prèvies:
Una part de la informació requerida ja està orientada en el context d’aquest Pla Estratègic
(mercats-productes?; amb què?; i on?), altra part de la informació s’haurà de consensuar
conjuntament amb els integrants dels Grups de desenvolupament de turisme (segments?) i
una altra, s’haurà de generar ad-hoc prèviament a la concrecció del Pla Comercial (com?):
La clau d’un pla comercial eficaç enfocat fonamentalment a la demanda metropolitana
consistirà en identificar els mecanismes d’informació i compra que afecten al procés de
consum específic d’aquest entorn, enfocant actuacions específiques dirigides segment a
segment. Ara bé, no existeix una informació elaborada sobre el consum turístic intern a l’area
metropolitana de Barcelona, per la qual cosa caldrà establir una investigació específica
destinada a conèixer el procés de consum del client actual (visitants que ja consumeixen
producte turístic a Santa Coloma) i potencial (residents a l’àrea de Barcelona que fan consum
turístic de proximitat), és a dir, a la mateixa àrea metropolitana i la província de Barcelona).
A quins mercats – productes? A quins segments? Amb què? On?Com?
qüestions prèvies
Els productes actuals i futurs de les empreses i entitats (producte propi).
Productes experiencialsdesenvolupats en el context dels grups de treball
Turisme Gastronòmic
Turisme Cultural
Turisme Natural
A quins mercats – productes? A quins segments? Amb què? On? Com?
Criteri de
segmentació
(Exemple): Etapes
de vida
Joves
(25-34 anys)Famílies amb fills
Mitjana edat
sense fills
(Parelles /
solters)
Sèniors
“empty nesters”
(50-64 anys)
Determinació que es realitza en el context dels grups de
desenvolupament de producte
Fonamentalment a l'àrea metropolitana de BCN.
Pel producte gastronòmic, també Catalunya i en menor mesura Espanya i mercats internacionals
La determinació de la promoció es fa anualment:
• El grup de coordinació municipal determina les actuacions de promoció de ciutat.
• En el context de la Taula de Turisme es determina la promoció turística específica.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 62
Les actuacions en aquest apartat són:
4.25. Estudi per a la investigació de la demanda actual i potencial de Santa Coloma.
Investigació de la Demanda.
Desenvolupament de plans
comercials
DESCRIPCIÓ:
Es tracta de disposar d’informació fidel sobre les motivacions i comportaments de consum
de la demanda turística actual i potencial del turisme a Santa Coloma. L’estudi hauria de
permetre visualitzar de manera immediata els aspectes fonamentals dels mercats/productes
prioritaris o a prioritzar: per una banda, els relatius al consum turístic realitzats a Santa
Coloma per la demanda actual (que consumeixen i com s’han informat i comparat); i de les
preferències de producte, procés d’informació i compra de la demanda potencial.
Aquesta informació, que s’hauria de mantenir actualitzada en el context de l’Observatori
Turístic, ha de servir per orientar els treballs dels Tallers de Desenvolupament de Producte i
fixar el Pla de Promoció i Comercialització de l’any en curs.
Les eines més habituals que han de nodrir l’estudi, entre altres, són les següents:
Enquestes a visitants a la destinació i a l’origen (BCN, Sant Adrià i Badalona,
fonamentalment).
Entrevistes personals i dinàmiques de grup amb visitants actuals i potencials.
Entrevistes personals amb agents d’intermediació turística.
Altres fonts estadístiques pròpies o d’altres organitzacions.
Resultats d’enquestació a clients de les empreses turístiques i el comerç de Santa
Coloma (si es disposen).
Les actuacions són:
Contractació d’una empresa d’investigació de mercats.
Determinar les mostres, els punts i períodes d’investigació.
Determinar els qüestionaris.
Realitzar les enquestes, entrevistes i dinàmiques de grup.
Elaborar les conclusions i recomanacions sobre productes, promoció i
comercialització.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS: Aquesta primera enquestació és per
suplir la manca d’informació necessària per al
desenvolupament de productes i serveis que es
proposin. Posteriorment el seguiment de la demanda
es faria en el context de l’Observatori.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica i Comerç
Taula de Turisme
Empreses del sector
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 63
4.25. Estudi per a la investigació de la demanda actual i potencial de Santa Coloma.
Investigació de la Demanda.
Desenvolupament de plans
comercials
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014 (primera enquesta)
PRESSUPOST:
25.000 euros. (primera estudi any 2014)
4.26. Elaboració d’un pla de promoció anual. Investigació de la Demanda.
Desenvolupament de plans
comercials
DESCRIPCIÓ:
La determinació del Pla de promoció es fa anualment. La responsabilitat del mateix recau en
la taula de Turisme (òrgan que es proposa constituir en aquest pla d’actuacions). La
implicació del Grup de Coordinació de l’Ajuntament (mecanisme que es proposa constituir
en aquest pla d’actuacions) és també d’importància cabdal, donada l’estreta relació entre
promoció turística i promoció de ciutat:
El grup de coordinació municipal proposa actuacions de promoció de ciutat en
funció dels objectius i les estratègies predeterminades.
En el context de la Taula de Turisme es proposen les actuacions de promoció
turística específica en funció dels segments, mercats i estratègia de producte
predeterminats.
Les actuacions a desenvolupar, en col·laboració amb una empresa externa especialitzada en
promoció, són:
Selecció i contractació de l’empresa externa especialitzada.
Desenvolupament del Pla Comercial a partir de les propostes del Grup de
Coordinació i la Taula de Turisme: Establir objectius específics; Determinar les
estratègies i accions a seguir per complir els objectius; Elaborar el Pla de Treball
que determini què es farà, qui ho farà, com ho farà i quan ho farà.
Es desenvoluparan sessions de treball amb el Grup de Coordinació i la Taula de
Turisme, en les quals es consensuarà i validarà el Pla de Promoció anual.
Determinar i implementar mesuradors que permetin controlar els avanços.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 64
4.26. Elaboració d’un pla de promoció anual. Investigació de la Demanda.
Desenvolupament de plans
comercials
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Es podria plantejar no contractar a una empresa
especialitzada i assignar el desenvolupament a tècnics
especialistes de l’Ajuntament i/o a membres de la
Taula de Turisme amb coneixement específic d’aquesta
disciplina. Tot i això, l’especificitat de la promoció
turística i l’expertesa de les empreses especialitzades
aconsellen aquesta col·laboració.
RESPONSABLES:
Grup de Coordinació Municipal
Taula de Turisme
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
Últim trimestre del 2013 (Planificació 2014) i següents
PRESSUPOST:
15.000 euros anuals per a l’empresa externa especialitzada.
No estan inclosos els costos del desenvolupament de les accions que es produiran
com a conseqüència del pla.
FORMACIÓ PER LA PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA
L’acrònim SEO (SEARCH ENGINE OPTIMIZATION) es refereix a les actuacions que tenen com a
objectiu optimitzar la pàgina web perquè aparegui en els primers resultats de les cerques
realitzades a través dels cercadors en funció dels termes associats als productes turístics. Per
altra banda SEM (SEARCH ENGINE MÀRQUETING), es refereix a les estratègies que pretenen la
realització de campanyes de pagament en els cercadors (campanyes de search en Google
Adwords) i promoció de la marca-destinació i els seus atributs als mercats prioritaris.
Segons Amadeus, l’any 2010 el 50% de les reserves d'empreses es van realitzar per Internet.
Les dades actuals i les previsions de futur obliguen per tant als responsables institucionals del
turisme, i empreses amb presència en Internet, a mantenir la màxima tensió pel que fa
referència amb la seva presència a la xarxa. Resulta ja obvi, que és bàsic disposar d'un lloc
web. Les institucions i empreses han de treballar en la millora del posicionament orgànic dels
seus webs a través d'estratègies de SEOU i SEM.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 65
4.27. Formació en SEO i SEM per institucions i empreses relacionades amb el turisme
Formació per a la Promoció i
Comercialització Turística
DESCRIPCIÓ:
L'aplicació de tècniques SEU és especialment intensa en llocs Web que ofereixen productes
o serveis amb molta competència, buscant el posicionar determinat lloc sobre el de la seva
competència en la llista de resultats. Per la seva banda, el SEM és el terme utilitzat per
descriure aquelles accions associades a la investigació i posicionament d'un lloc Web dins
d'un cercador. L'objectiu és arribar el més alt possible en els resultats que mostren els
cercadors en determinades paraules o frases, la qual cosa permet augmentar el trànsit Web
enormement. A aquestes dues disciplines se'ls podrien afegir unes altres més relacionades,
com són les següents:
Anàlisi de Trànsit Web
Sistemes de Mesurament i Control
Criteris d'Usabilitat i Conversió
Email Màrqueting
SMM (Social Media Màrqueting)
Màrqueting per RSS, Podcasting
Gestió de Conflictes Màrqueting - Fidelització de Clients
Es proposa la realització de, com a mínim, un curs l’any 2013 (que podria tenir una
continuïtat anual) per a tots els empresaris i les institucions vinculades amb el turisme i
altres tasques de promoció de ciutat, impartits per especialistes en aquesta material.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014
PRESSUPOST: 12.000 euros. (un curs)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 66
COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES PROPIS
Si bé l'Ajuntament no pot comercialitzar directament, ha de recolzar i reforçar als empresaris i
les entitats en la difícil tasca de posar al mercat els productes de la destinació.
En aquest sentit, s'ha d'apostar per les denominades accions push, dirigides a presentar i
convèncer als intermediaris del sector turístic, perquè incorporin els productes a la seva
cartera, alhora que es recolza i facilita una dinàmica interna per generar ofertes per a la
comercialització en el context de la taula de Turisme.
Les accions que es proposen són:
4.28. Impuls als acords pel posicionament d'ofertes turístiques de Santa Coloma en el sistema de Caixes Regal
Comercialització de
Productes Propis
DESCRIPCIÓ:
Les caixes regal s'han desenvolupat amb gran èxit en els últims anys com un nou format de
comercialització d'experiències turístiques. Així, són ja més de deu les empreses que
ofereixen aquest format relativament innovador però de gran versatilitat. PlanB, Smartbox o
La Vida és bella està gaudint de creixements interanuals de més del 100%; el que posa
clarament de manifest el creixent interès que genera entre la demanda. En un estudi recent
realitzat sobre la demanda turística, el 36,2% dels turistes enquestats consideren molt
atractiva l'oferta de les “caixes regal” i el 43,1% pensen que el seu ús s'incrementarà
progressivament.
Per un altre costat, des del punt de vista de la destinació, i/o de l'oferta turística, l'avantatge
de les “Caixes Regal”, a més de la paquetizació i de l'excel·lent relació qualitat-preu, es troba
en el fet que es poden incloure tot tipus de propostes (incloses les activitats individuals de
cadascuna de les empreses) i una interessant distribució, per trobar-se en les grans cadenes
de distribució, la qual cosa l'apropa al gran consum.
En aquesta actuació es proposa establir converses amb les empreses gestores d'aquests
productes per conèixer les fórmules de col·laboració amb els establiments i donar-ho
posteriorment a conèixer als agents de Santa Coloma (en el context, entre d’altres, de la
formació per al desenvolupament de producte). També es pretén establir algun vincle
permanent entre la Taula de Turisme i aquestes entitats amb la finalitat que la destinació
tingui una presència continuada en aquest canal.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 67
4.28. Impuls als acords pel posicionament d'ofertes turístiques de Santa Coloma en el sistema de Caixes Regal
Comercialització de
Productes Propis
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2013-2014
PRESSUPOST:
Sense cost.
4.29. Tallers d’assemblatge per la concreció d’ ofertes i paquets per la comercialització
Comercialització de
Productes Propis
DESCRIPCIÓ:
Donada la carència a Santa Coloma d’un receptiu que es pogués encarregar de concretar les
ofertes i paquets comercials de caràcter experiencial que es proposaran als grups de
disseny, i tot i que la millor alternativa seria la de comptar amb acords amb la intermediació
especialitzada, proposem establir un mecanisme específic donat que és previsible que no es
compti amb aquesta possibilitat com a mínim durant els primers estadis del
desenvolupament.
A partir de línies de desenvolupament de producte experiencial gastronòmic, cultural i
natural proposades a les actuacions dels grups de disseny, mitjançant grups de treball es
concretarien ofertes i paquets perquè siguin comercialitzades a través dels canals de
comercialització (portal de turisme de Santa Coloma, receptius de la comarca, intermediació
on line,...) amb els quals es podria arribar a acords per a la seva integració.
Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:
Selecció de data.
Preparació de la documentació elaborada en els grups de disseny per part dels
responsables institucionals.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 68
4.29. Tallers d’assemblatge per la concreció d’ ofertes i paquets per la comercialització
Comercialització de
Productes Propis
Enviament d'informació a les empreses i entitats de Santa Coloma per a la seva
inscripció en els Tallers d’assemblatge.
Desenvolupament dels Tallers d’assemblatge.
Negociació i incorporació de les ofertes i paquets establerts als canals de
comercialització determinats.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Seria recomanable comptar per a la dinamització, amb
la col·laboració d’un agent turístic especialitzat en
comercialització de producte turístic (preferentment
en comercialització Online).
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Empreses i serveis identificats en els Grups de Disseny.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2016-2018
PRESSUPOST:
Sense cost (no es contemplen els honoraris del col·laborador especialitzat).
4.30. Organització del 1er workshop per a proveïdors de caixes-regal
Comercialització de
Productes Propis
DESCRIPCIÓ:
Es proposa l'organització d'un workshop on participin únicament aquest tipus d'empreses.
Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:
Selecció d'una data.
Preparació d'un pre-programa.
Enviament i captació de potencials assistents: Pla B, Smartbox, La Vida és Bella,
Dakotabox, Wonderbox, Cofre VIP.
Tancament de programa.
Enviament d'informació a les empreses de la destinació per a la seva inscripció en el
workshop.
Desenvolupament workshop.
Elaboració d'informe final i seguiment d'acords amb les empreses de caixes-regalo
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 69
4.30. Organització del 1er workshop per a proveïdors de caixes-regal
Comercialització de
Productes Propis
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Aquests workshops s’organitzen com a mínim
anualment
RESPONSABLES:
Promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.
Empreses i serveis turístics de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2018
PRESSUPOST:
5.000 € (Desplaçament i manutenció dels representants de les caixes regal).
4.31. Establiment d'acords amb intermediació especialitzada per llançar les línies específiques d'experiències de turisme gastronòmic, cultural i natural de Santa Coloma
Comercialització de
Productes Propis
DESCRIPCIÓ:
Una vegada es disposi d’oferta d’alt valor afegit derivada dels grups de disseny i concretada
en els tallers d’assemblatge, l'objectiu de la present actuació és arribar a acords comercials
amb proveïdors especialitzats (intermediació especialitzada) en els tres segments que es
treballaran, per llançar (integrar a la seva cartera) l’oferta d’experiències turístiques
relacionades amb l'oferta de turisme gastronòmic, cultural i natural de Santa Coloma,
desenvolupada pels propis agents de la ciutat. Les activitats a realitzar per a la
implementació de l'acció són:
Elaboració del Briefing amb les bases de l'acord.
Selecció de proveïdors amb qui negociar l'acord.
Desenvolupament del procés de negociació amb els proveïdors seleccionats.
Selecció dels proveïdors, elaboració i signatura de l'acord.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 70
4.31. Establiment d'acords amb intermediació especialitzada per llançar les línies específiques d'experiències de turisme gastronòmic, cultural i natural de Santa Coloma
Comercialització de
Productes Propis
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2016
PRESSUPOST:
Sense cost.
4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la Web turística (2.0)
Comercialització de
Productes Propis
DESCRIPCIÓ:
Aquesta actuació recomana la creació d'una plataforma comuna en la qual estiguin presents
l'Ajuntament, hotelers, restauradors i agents, amb la finalitat d'estructurar i comercialitzar
paquets combinats cap a Santa Coloma i, a més, desenvolupar i integrar un CRS al futur
portal turístic.
Si, finalment, els grups de desenvolupament de producte i els tallers regulars d’assemblatge
generen una oferta constant i regular que proporcioni una quantitat important de
propostes per a diferents segments i èpoques de l'any es pot plantejar integrar una
plataforma de reserves. La millor opció perquè aquesta plataforma tingui un sentit és la
incorporació d'una central de reserves al portal turístic de Santa Coloma.
En cas que finalment s'opti per aquesta idea, es recomana aprofitar plataformes
desenvolupades en llenguatge de programació lliure, amb la finalitat de reduir el cost de
l'acció i poder adaptar l'aplicació existent a les necessitats pràctiques i tecnològiques de
Santa Coloma. Segons l'expert en comercialització online Tirso Maldonado, actualment
existeixen les següents opcions:
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 71
4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la Web turística (2.0)
Comercialització de
Productes Propis
Intermediaris consolidats. En aquest cas, empreses com Travelocity ofereixen el seu
motor de reserves a canvi d'una comissió per reserva realitzada. Webs turístiques
com Bahamas.com utilitzen aquest model. Operant d'aquesta forma la destinació es
limita a generar contingut d'interès i posicionar-la en Internet. Pràcticament tots els
IDS (Internet Distribution System) i OTAs (Online Travel Agent) estan en disposició
d'oferir solucions d'aquest tipus.
Metabuscadores. Una altra opció que té la destinació és integrar un metabuscador a
la Web turística de la destinació. En aquest cas les empreses locals no es beneficien
de la reducció de les comissions d'intermediació però faciliten al turista la
informació dels millors preus en vols, cotxes de lloguer i allotjament.
Motor de reserves (programari privatiu). Aquest grup és el més consolidat a les
webs turístiques i associacions hoteleres a nivell nacional. El model es basa en el
desenvolupament d'una eina transaccional que permeti a les empreses turístiques
oferir els seus productes directament, eliminant les comissions d'intermediació.
Habitualment aquestes centrals de reserva estan desenvolupades en tecnologies
que no defensen el programari lliure, en la seva gran majoria en tecnologia
Microsoft.
Motor de reserves (programari lliure). Ja existeixen motors de reserves basats en
programari lliure, per la qual cosa no hauríem d'invertir en desenvolupar un
programari que ja està a la nostra disposició gratuïtament. No obstant això, si
creiem que no s'adapta a les nostres necessitats, es pot invertir en la seva evolució.
Orquestrador. Aquesta és una de les solucions més completes per a una destinació
turística, ja que et permet “orquestrar” diferents solucions tecnològiques i aprofitar
els avantatges i beneficis de cadascuna d'elles. D'aquesta forma es poden enllaçar
motors que ja estiguin en funcionament, integrar un metabuscador i implementar
noves funcionalitats a mesura que es van necessitant.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
A priori, només tindria sentit si les accions amb la
intermediació que ja es proposen no prosperen o els
resultats obtinguts són dolents. Igualment, el nombre
de propostes hauria de ser significatiu.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2018
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 72
4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la Web turística (2.0)
Comercialització de
Productes Propis
PRESSUPOST:
15.000 euros per a les tasques d’integració (no contempla els costos de
manteniment).
PRODUCTES PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA
Cada vegada són més les destinacions que desenvolupen accions dirigides a promoure el
coneixement de la destinació a través de “jocs” i/o activitats. Aquestes activitats es
fonamenten en diverses tipologies d’activitats entre les quals destaquen les basades en
localitzar determinats punts (on s'amaguen “tresors” com en el cas del geocaching, o bé
marcant una determinada balisa en el cas de les Trekoaventures), que situen en els focus
turístics més estratègics o que es pretenen promocionar, mentre es recorre la destinació.
Es proposa que Santa Coloma desenvolupi una línia de productes, que sense comportar una
despesa d’adquisició o que aquesta fos molt baixa, s’aconsegueixi atreure visitants a la ciutat
per desenvolupar una activitat interessant amb la motivació de premis potencials.
4.33. 1er Concurs de fotografia amb mòbil. Productes per a la promoció
turística
DESCRIPCIÓ:
En aquesta actuació es proposa l’organització d’un concurs de fotografia turística on podrà
participar tot el que ho desitgi excepte fotògrafs professionals i tècnics i personal de
l’Ajuntament de Santa Coloma. Tot el procés es gestionaria a través d’un lloc específic dins
del portal turístic que s’està desenvolupant.
Es promocionaria, a través de la pàgina web, notes de premsa, els establiments d'allotjament,
comerços, restaurants i altres serveis turístics, la celebració d'un concurs de fotografies de
Santa Coloma realitzades amb el mòbil. Els interessats haurien de, després de registrar-se,
pujar les seves fotografies al portal turístic. En finalitzar el període de pujada de fotografies,
un jurat popular seleccionarà les millors fotografies en tres categories:
Millor fotografia
Fotografia més creativa
Fotografia més original
Els premis seran aportats pel Municipi i les empreses turístiques o comerços de Santa Coloma
(estades, equips de fotografia, sopars, premis en metàl·lic, etc.)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 73
4.33. 1er Concurs de fotografia amb mòbil. Productes per a la promoció
turística
Aquesta acció genera, amb poc cost i amb una bona difusió mediàtica i a través de xarxes
socials, blogs i portals de fotografia un impacte positiu per a Santa Coloma.
El jurat podrà estar format per professionals de la fotografia, de la cultura, de l’esport i tècnics
institucionals de turisme. Una altra opció (o complement de l’anterior) és permetre un
sistema de vots a través d’Internet, amb la qual cosa es fomenta la participació dels veïns i
potencials visitants. Aquesta opció genera un major impacte mediàtic a la vegada que es
fomenta l’entrada a la web turística.
La convocatòria d'un concurs de fotografies amb mòbil pot tenir dos beneficis notoris:
Generació de contingut multimèdia per al nou portal turístic.
Impacte mediàtic a la ciutat i a l’àrea metropolitana.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Promoció de la Ciutat.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
El concurs es podria convocar i continuaria vigent durant el 2014.
En funció de l’èxit es podria contemplar una reedició amb caràcter regular (anual o bianual) i
ampliar-ho al format vídeo (format spot i/o documental).
PRESSUPOST:
El cost d’aquesta actuació vindrà determinat pel nombre de categories que es
determinin i el valor o import dels premis a entregar. El pressupost mínim per
premis i l’organització de l’esdeveniment d’entrega de premis és de 6.000 €. La
proposta complementària és buscar patrocinadors locals i institucionals per a la
celebració del concurs (Diputació, Generalitat, comerciants, empreses, clubs
esportius, etc.) de manera que es pugui potenciar o, l’abast en el nombre de premis,
o, el volum dels mateixos de cara a incrementar el seu atractiu.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 74
4.34. 1er Concurs obert de relats curts de Santa Coloma de Gramenet.
Productes per a la promoció
turística
DESCRIPCIÓ:
En aquesta actuació es proposa l’organització d’un concurs de relats curts, la temàtica dels
qual ha d’ubicar-se a la ciutat o girar en torn a la seva història i/o atractius. El premi pot
portar el nom d'algun escriptor colomenc famós, sempre que el propi escriptor o els hereus
o els gestors del seu llegat donin el seu beneplàcit, o bé portar el nom de l’associació
d’escriptors de Santa Coloma (ACOLITE).
Podrà participar tot el que ho desitgi, excepte escriptors consagrats (amb llibres publicats) i
tècnics i personal de l’Ajuntament o d’ACOLITE. Tot el procés es gestionaria a través d’un
lloc específic dins del portal turístic que s’està desenvolupant.
S’haurà de definir el nombre màxim de pàgines i/o caràcters del relat, establir un període
per a la “pujada” dels relats a la web, cada participant podrà pujar el nombre de relats que
estimi convenient i el jurat podria estar format per escriptors colomencs.
L'organització es reservaria el dret de publicar, directament o a través d'una empresa
editorial, un llibre amb una selecció dels millors relats presentats al concurs en una primera
edició. Les successives edicions, si escau, seran objecte d'oportú contracte d'edició amb
cadascun dels autors.
La presentació al concurs suposarà l'acceptació de les bases.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Aquesta actuació busca aprofitar la residència a Santa
Coloma d’un important nombre d’escriptors
reconeguts i d’una associació que els agrupa
(ACOLITE), per ajudar a la promoció de la ciutat.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i Cultura.
ACOLITE
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
El concurs es podria convocar i continuaria vigent durant el 2015.
PRESSUPOST:
El cost d’aquesta actuació vindrà determinat pel valor o import dels premis a
entregar. El pressupost mínim per premis i l’organització de l’esdeveniment
d’entrega de premis és de 6.000 €.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 75
4.34. 1er Concurs obert de relats curts de Santa Coloma de Gramenet.
Productes per a la promoció
turística
La proposta complementària es buscar patrocinadors locals i institucionals per a la
celebració del concurs (Diputació, Generalitat, comerciants, empreses, clubs
esportius, etc.) o bé la pròpia associació d’escriptors (ACOLITE) de manera que es
pogués potenciar, o l’abast en el nombre de premis (establint diferents categories),
o el volum dels mateixos de cara a incrementar el seu atractiu.
4.35. Geocaching a Santa Coloma de Gramenet. Productes per a la promoció
turística
DESCRIPCIÓ:
El que va començar com un entreteniment s'ha transformat en una pràctica que ja engloba a
més de quaranta països, i els "cachés" -el terme informàtic amb el qual s'han batejat els
tresors amagats- s'expliquen ja per centenars. El primer que es necessita per començar a
perseguir tresors és, evidentment, un receptor de GPS. Una vegada equipats, el següent pas
és descobrir les coordenades d'algun “caché” proper, per a això, s’entra en Geocaching.com,
on mantenen una llista de tots els cachés ocults al món.
Un cop superades totes les dificultats, classificades per grau de complexitat, i localitzat
l’objectiu, només queda descobrir la recompensa i seguir un ritual determinat. Un cop
obtingut el regal cal reemplaçar-lo per al següent aventurer, omplir el full de registres que
conté la caixa amb les nostres impressions i tornar-lo a deixar al mateix lloc.
El que es proposa és el desenvolupament i adaptació d’aquesta idea per a desenvolupar un
sistema basat en la introducció de la proposta del joc en el Web que es desenvolupi (a més
del propi del Geocaching). Al web es disposarà d’un argumentari que contextualitzi
literàriament la història dels “tresors”, incorporant les coordenades dels mateixos.
S’establiria un sistema de verificació i premis entre les persones que localitzessin els
diversos tresors.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Les tasques d’organització i de manteniment podrien
anar a càrrec d’alguna de les entitats culturals de la
ciutat.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i Cultura.
Entitats Culturals
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 76
4.35. Geocaching a Santa Coloma de Gramenet. Productes per a la promoció
turística
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
El geocaching estaria operatiu per al segon trimestre del 2014.
PRESSUPOST:
2.000 euros anuals pel manteniment i renovació de tresors.
4.36. Treko/Bike orientació a Santa Coloma de Gramenet.
Productes per a la promoció
turística
DESCRIPCIÓ:
Amb aquesta actuació es pretén concretar un esdeveniment que atregui a públics diversos
(amateurs, aficionats, famílies, etc.) i que tingui un component lúdic-esportiu que inclogui
alguna activitat de turisme actiu. La Treko o les Bikeorientació és una activitat lligada al fet
de recórrer una ruta (senderisme en el medi natural i/o urbana) amb un format de
competició que es realitza individualment o per equips (s'organitzen amb una categoria
específica de Grups Familiars) i de manera individual, amb diversos nivells de dificultat. Les
Treko/Bikeorientació són proves d'orientació que combinen un itinerari cronometrat pel
territori, on s'han de localitzar balises situades en punts estratègics (en aquest cas d’especial
interès turístic).
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Les tasques de recolzament a l’organització podrien
anar a càrrec d’alguna de les entitats esportives de la
ciutat.
RESPONSABLES:
Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i esports.
Entitats esportives
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
La primera edició es podria celebrar al 2015.
PRESSUPOST:
El pressupost de 15.000 euros inclou l’organització complerta mitjançant una
empresa especialitzada, per a una estimació de 800 participants, a partir d’aquest
nombre les necessitats en personal s’incrementen i s’hauran de determinar en cas
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 77
4.36. Treko/Bike orientació a Santa Coloma de Gramenet.
Productes per a la promoció
turística
que existeixi una previsió major (una manera de recuperar part dels costos és
mitjançant el pagament d’una inscripció reduïda. Una altra manera de reduir els
costos seria realitzant una part de les tasques d’organització de manera interna, a
càrrec de les entitats esportives de la ciutat que vulguin col·laborar de manera
desinteressada, recolzada per proveïdors externs específics per a les qüestions més
especialitzades, com per exemple, el sistema de cronometratge).
PROMOCIÓ TURÍSTICA
Per desenvolupar la imatge orgànica, que és la que es forma a partir de fonts d'informació que
no persegueixen4 intencionadament la promoció de la destinació, Santa Coloma pot escometre
accions de dos tipus:
Generació de continguts positius sobre la destinació, preferentment a través de xarxes
socials, pel seu baix cost i facilitat de mesura.
Publicity, com a forma indirecta d'arribar al públic objectiu a través de programes,
articles, notícies, opinions, etc. És una comunicació menys controlable en el seu
contingut però de més credibilitat per al públic que la publicitat. La política és
fomentar-la mitjançant invitacions seleccionades a periodistes (press trips) i el
manteniment permanent de relacions amb la premsa.
L'aplicació d'accions de Social Mitja Màrqueting està permetent a les destinacions arribar a
cadascun dels seus clients per convertir-los en prescriptores gratuïts de la seva marca/oferta
turística. Però, per arribar a això és necessari realitzar un treball de “presència permanent” en
aquells punts de trobada d'interacció social de la seva demanda potencial i real. Espais en els
quals es produeix un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en un sistema
obert i en construcció permanent, que involucra a conjunts que s'identifiquen en les mateixes
necessitats, expectatives i problemàtiques.
És, en aquests espais, on Santa Coloma té la possibilitat d'interactuar directament amb la
demanda mitjançant la participació en fòrums, en els blogs, desenvolupant astroturfing (fer-se
passar per un consumidor final en els xats, etc. en els quals hi hagi referències a la destinació
Santa Coloma), participant a les diferents xarxes socials (Facebook és la xarxa social més
utilitzada a Estats Units i la que té major creixement al món, Twitter és el servei gratuït de
microblogging que fa les vegades de xarxa social i es caracteritza per rebre i enviar entrades
d'altres usuaris, Flickr és un lloc per compartir fotografies associat amb Yahoo i el tercer
cercador més usat del món,...), penjant vídeos i imatges en YouTube, etc.
4 Inclou tant els consells d'amics, familiars o coneguts (comunicació boca.-orella) com la informació
apareguda en els mitjans de comunicació o la influència del sistema educatiu.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 78
Per a la imatge induïda, resultat dels esforços deliberats de comunicació de les entitats
turístiques, tant públiques com a privades, amb l'objecte de promocionar la destinació i induir
al turista potencial al fet que ho visiti, també es disposen de diverses accions:
La promoció mitjançant una Web turística específica.
La publicitat com a mitjà que, amb un contingut definit pel municipi, permet arribar
directament al públic objectiu. En aquest punt, la política haurà de ser la de concentrar
els recursos en el mitjà online, pel seu menor preu i la seva major facilitat per mesurar.
La promoció en fires turístiques i esdeveniments similars que s’organitzin
fonamentalment a la província, per mitjà de les quals es pretén arribar encara més
directament al visitant potencial, oferint-li una informació útil per a la seva visita.
Aquestes accions es poden escometre a través de la Diputació de Barcelona i la
Generalitat.
L’Ajuntament es troba en un procés de desenvolupament de la pàgina web, tot i que en el
moment de redactar aquesta actuació no es troba encara operativa i, per tant, no s’han
contrastat les necessitats específiques d’actuació (si s’escauen).
En tot cas, i arribat el moment en què es concreti una oferta de producte àmplia i
diversificada, orientada a segments específics de la demanda, Santa Coloma es veurà obligada
a plantejar l'adequació de la pàgina Web, per poder promocionar-se de manera efectiva.
Els llocs web participatius són l'evolució natural de les webs tradicionals. Un concepte d'espai
virtual basat en la interacció entre els usuaris o xarxa social que actua sobre ella modificant-la,
fent-la créixer i sent part activa en la generació d'informació. Per tant, s'entén com a web 2.0
aquella que compta amb utilitats i serveis d'Internet que se sustenten en una base de dades,
la qual pot ser modificada pels usuaris ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant o
esborrant informació o associant dades: vídeos, textos, etc.), bé en la forma de presentar-la, o
en tots dos simultàniament.
S'ha de tenir en compte que no només es planteja la promoció de productes propis, sinó que
també és possible plantejar la integració d'un camp de comercialització establint la possibilitat
de realitzar reserves específiques (allotjaments, esdeveniments, etc.), o de contractar a través
d'algun/s intermediari/s autoritzat/s linkat/s a la pàgina Web. Això comporta la necessitat de
plantejar un Web on tots i cadascun dels implicats es responsabilitzi, fonamentalment, de la
informació pròpia inclosa en cadascun dels camps així com dels requeriments legals
obligatoris. Qualsevol altre plantejament en aquest sentit resultaria inviable per als recursos i
capacitats legals de l’Ajuntament de Santa Coloma i la Taula de Turisme.
El projecte d'adaptació comportaria plantejar l'estudi de dues àrees diferents atenent als
públics objectius als quals es dirigeixen els continguts, i a les funcionalitats de cada àrea. És a
dir, per als consumidors (els visitants), i per als col·laboradors (Intranet).Des del punt de vista
del mercat, la proposta d'estructuració ha de ser determinada, atenent als múltiples i diferents
processos de cerca d'informació i de decisió de compra que duu a terme el públic objectiu.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 79
Pel que fa a la imatge complexa (que es produeix com a resultat de la visita real a la
destinació), es poden escometre accions de diferent índole:
Accessibilitat a la informació sobre l'oferta de la destinació
Fent tangible l'experiència turística
Responent a les expectatives
4.37. Control de la reputació de Santa Coloma. Promoció turística
DESCRIPCIÓ:
S’ha de comptar amb la millor presència possible a la xarxa. Per a això, s'han d'implementar
senzilles eines i mètodes per conèixer i gestionar la reputació en internet.
L’activitat s'estructura en dues fases:
Fase Proactiva o de Monitoratge: Conèixer mitjançant eines específiques la
reputació online de la destinació.
Fase Reactiva o de Respostes: Gestió dels resultats de la fase prèvia.
Aquesta opció és molt vàlida per promocionar i difondre l’oferta a un baix cost i obtenir
informació directa dels consumidors (preferències, punts febles a millorar, etc.). Els espais
seleccionats per al seguiment serien aquells on es trobin els públics objectius identificats
dins de l'estratègia de l'actual Pla, és a dir, que no es planteja la presència en tots sinó en els
de major poder de captació. Cal tenir en compte que aquesta acció és fonamental per
realitzar el control i la correcció, en la mesura del possible, de la reputació online i web de la
destinació.
Les eines de més fàcil configuració que es proposen són les següents:
Google Alerts: www.google.com/alerts. Amb aquesta eina es poden crear alertes
personalitzades perquè se'ns enviïn notícies publicades en relació a Santa Coloma.
Blog search de Google: http://blogsearch.google.es. Cercador de Google per a
cerques específiques en blogs. Aquí es podrà comprovar si algú està parlant de
Santa Coloma en algun blog.
Technorati: www.technorati.com. Es tracta d'un directori de blogs que permet
realitzar cerques per temàtica, paraula clau, i segmentar per idioma. Ofereix una
classificació de cada blog en funció de la seva importància relativa.
Bitacoras: http://bitacoras.com. Model molt similar al de Technorati, però en
castellà i desenvolupat a Espanya.
BlogPulse: www.blogpulse.com. Eina que permet veure gràficament el volum
d'esments dels termes de cerca seleccionats i realitzar una comparativa per a un
període de fins a 6 mesos.
Wikio: www.wikio.es. Directori, tant de blogs com de mitjans de comunicació que
permet realitzar cerques i trobar comentaris i articles sobre el Municipi.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 80
4.37. Control de la reputació de Santa Coloma. Promoció turística
Twitter Search: http://search.twitter.com. Cercador del que es comenta en temps
real a través de Twitter.
Swotti (Relevantie): http://swotti.com. Es tracta d'un cercador on inserint el nom de
la nostra destinació es podran veure les opinions i comentaris que hi hagi a la xarxa
sobre nosaltres (dividint-los en els més rellevants, els millors, els pitjors, o els més
recents), també mostra les fotos i vídeos que troba sobre Santa Coloma entre altres
dades.
Social Mention: http://socialmention.com. Amb aquesta eina també es poden
investigar sobre els comentaris, opinions i articles sobre Santa Coloma. Es poden
veure els comentaris segons provinguin de blogs, microblogs, bookmarks, etc.
Altres actuacions possibles són:
Sindicar continguts de blogs de sobre turisme, Catalunya, Barcelona, etc.
Revisar periòdics regionals per localitzar notícies negatives o positives.
Revisar fotografies de Santa Coloma en Flickr i Panoramio.
Sensibilitzar les empreses turístiques perquè controlin les opinions aparegudes en
portals com TripAdvisor, Trivago, etc.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
A pesar que la inversió monetària és pràcticament
nul·la, hem de tenir en compte que és una activitat
intensiva en temps i requereix de constància i
continuïtat. Per aquesta raó sol ser útil incorporar a la
rutina diària una espècie de llista de tasques
relacionades amb aquestes comunitats virtuals que
s'adapti a les prioritats i necessitats de Santa Coloma,
tot i que seria recomanable comptar amb un
responsable tècnic específic (Community Manager)
amb experiència que s’encarregués de gestionar les
relacions amb xarxes socials.
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme.
Community Manager (si es decideix contractar-ho)
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014 (Inici de l’actuació)
PRESSUPOST:
Sense cost, si es responsabilitza a algun tècnic de l’Ajuntament o de les empreses
vinculades (25.000 euros anuals, pels honoraris d’un Community Manager).
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 81
4.38. Publicity i notes de premsa. Promoció turística
DESCRIPCIÓ:
Donats els elevats costos de les insercions publicitàries en els mitjans de comunicació, així
com per la tendència actual de major rellevància del contingut actual, real i experiencial, se
suggereix la conveniència de generar el major impacte en premsa i plataformes similars.
D'aquesta forma, es pretén aconseguir tenir una presència més o menys constant al menor
preu.
El principal avantatge per a Santa Coloma és la gratuïtat d'aquesta pràctica, ja que els
mitjans ho inclouen al seu espai o programació per considerar que és interessant per als
seus lectors, oients o espectadors, i l'alta credibilitat, ja que la informació apareix com una
altra notícia, entre la resta de la informació. L'inconvenient és que el control sobre el
missatge és relatiu, només apareixerà si el mitjà considera que és noticiable, encaixa amb la
seva línia informativa i les expectatives dels seus lectors o la seva audiència, i sempre que no
s'interpreti que és alguna cosa que només afavoreix als interessos de l'organització de la
qual procedeix. A més, hem de tenir en compte el cost intensiu en temps que requereix
generar notícies i contingut.
L'acció es pot desenvolupar des de la pròpia àrea de premsa de l’Ajuntament, o en el cas
que es decidís comptar amb un Community Manager se li podria afegir aquesta activitat.
Aquesta és una acció de caràcter permanent i per la qual es requereix de la generació i
transmissió de contingut (propi o extern). Algunes vies per a la generació de publicity:
Enviament de notes de premsa.
Agregació de notes de premsa en portals com Meneame.
Activació de prescriptores i influenciadors a través de xarxes socials.
Organització d'esdeveniments específics per a premsa i afins (festes, trobades,
blogtrips, etc.).
Invitació al fet que personatges amb certa posició mediàtica parlin sobre Santa
Coloma, o fins i tot que ho visitin.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme
Community Manager (si es decideix contractar-ho)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 82
4.38. Publicity i notes de premsa. Promoció turística
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014 (Inici de l’actuació)
PRESSUPOST:
Sense cost, si es responsabilitza a algun tècnic de l’Ajuntament, de les empreses
vinculades o si s’encarrega a algun membre de la Taula de Turisme (en el cas de
contractar un Community Manager al que se li afegeix aquesta actuació, el cost ja
està previst a l’actuació anterior).
4.39. Creació i gestió d'un blog de Santa Coloma Promoció turística
DESCRIPCIÓ:
Un blog és un lloc web de caràcter dinàmic, amb actualització regular (mínim setmanal) i
que és un complement perfecte per a un lloc web corporatiu i més estàtic. En el blog es pot
donar veu als empresaris i residents en la destinació, informar sobre esdeveniments, festes,
tradicions, així com comunicar informacions tècniques sobre Santa Coloma. A més, els
cercadors, i especialment Google posiciona molt bé els blogs, precisament per aquest
caràcter dinàmic i la gran quantitat de contingut de text i multimèdia que solen incorporar.
Els passos a seguir són els següents:
Crear un blog en la plataforma Wordpress (es recomana sobre altres plataformes
per la seva major versatilitat).
Personalitzar el seu aspecte, amb fotografies de la destinació, logotip, colors, etc.
Crear una entrada en el blog seguint les indicacions, categoritzar-la i afegir-li
etiquetes.
Compartir l'entrada a les principals xarxes socials.
Moderar i donar respostes a comentaris d'altres usuaris.
Crear entrades periòdicament.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Wordpress compta amb un sistema propi
d'estadístiques on es podran veure el nombre de
visites i de comentaris dels usuaris.
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma
Taula de Turisme.
Community Manager (si es decideix contractar-ho)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 83
4.39. Creació i gestió d'un blog de Santa Coloma Promoció turística
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014 (Blog operatiu)
PRESSUPOST:
Sense cost , si es responsabilitza a algun tècnic de l’Ajuntament o si s’encarrega a
algun membre de la Taula de Turisme (en el cas de contractar un Community
Manager al que se li afegeix aquesta actuació, el cost ja està previst a una actuació
anterior).
4.40. Santa Coloma. Portal 2.0 Promoció turística
DESCRIPCIÓ:
La tendència actual de la demanda consisteix a buscar la informació abans, durant i després
del viatge als canals alternatius entre els quals destaca Internet, a participar en el consum de
la informació que està penjada (descàrrega de vídeos, fotos, etc.) i en la seva generació
(després de visitar la destinació). En aquesta acció es planteja potenciar i millorar el web
turístic del municipi, perquè incorpori aquest nou concepte (blog, fòrum, zona de
descàrrega, vídeos/imatges, etc.), com a espai permanent de “diàleg” amb la demanda.
Els objectius principals són:
Respondre a les actuals necessitats del mercat, quant a la cerca d'informació i
generació de continguts.
Comptar amb una eina de promoció i comunicació permanentment actualitzada,
aplicant la nova imatge de la destinació i recollint tota l'oferta.
Comptar amb una eina d'informació real i directa sobre les necessitats i expectatives
dels turistes i viatgers de la destinació.
El desenvolupament de la web de promoció turística, ha de contemplar com a mínim:
Zona pública
- Presentació de la destinació. Localització
- Agenda
- Buscador d’establiments d’allotjament i restauració
- Recursos i productes turístics per tipologia (cultura, gastronomia, oci actiu, naturalesa). Es recomana una segmentació de la informació sobre la base dels productes-mercats definits en el present pla, utilitzant alguna organització per motius de viatge i/o (conèixer, ....) facilitant així l'accés a la informació als principals segments de client potencial.
- Continguts audiovisuals (vídeos, fotografies, audioguies)
- Geoposicionament de recursos turístics a través de Google Maps.
- Xarxa de Webcams
- Descàrrega de publicacions promocionals
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 84
4.40. Santa Coloma. Portal 2.0 Promoció turística
- Informació meteorològica
- Consultes i contacte
- Informació legal
- Enllaços a llocs d’Interès
- Sindicació de continguts
- Connexió amb Facebook, Flickr, Twitter, Youtube
- Altres. Pel que fa a les especificacions tècniques, el lloc web haurà de ser accessible i escalable, preferentment desenvolupat amb tecnologia de llicència gratuïta, evitant llenguatges com .php i .flash que dificultin la indexació en cercadors. Zona privada (accés amb contrasenya)
Espai per a l'alimentació d'informació, l'intercanvi d'arxius, fòrum, etc. per al sector professional.
El procés d'execució de l'acció es composa de les següents activitats:
Estudi dels objectius i estratègies del web. El lloc web ha de respondre als segments
considerats com a prioritaris, de manera que resulti senzill arribar a la informació
per a aquests segments, amb el menor nombre de clics possibles, amb més imatges
que text a les primeres pàgines.
Definició del nivell d'interactivitat què es vol assumir.
Definició de les eines interactives que s'han d'integrar al web. Atès que és el primer
web turístic de Santa Coloma no es recomana un elevat nombre però sí almenys
connexió amb Facebook, Twitter i una aplicació de pujada i descàrrega de
fotografies (Flickr o Panoramio). A més se suggereix la possibilitat d'elaborar un blog
paral·lel on s'aniran incloent notícies i informacions des d'un enfocament 2.0 i de
major proximitat als turistes.
Seguiment i avaluació de resultats (mètrica d'entrades al web. Per a això, se
suggereix l'ús de l'aplicació Google Analytics per ser gratuïta i més senzilla que altres
eines de pagament.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Santa Coloma ja es troba treballant en aquest
desenvolupament.
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 85
4.40. Santa Coloma. Portal 2.0 Promoció turística
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2013-2014
PRESSUPOST:
En procés, (entre 30.000 i 60.000 euros, sense contemplar els costos de
manteniment, si s’encarrega a una empresa externa).
4.41. Geo-referenciació de recursos i oferta turística de Santa Coloma en Google Maps i integració al portal de turisme (Santa Coloma. Portal web 2.0).
Promoció turística
DESCRIPCIÓ:
La gent que visita un lloc que no coneix, necessita referències cartogràfiques. Necessita
veure gràficament on estan els recursos que van a visitar, quins restaurants té a prop, quins
llocs pot veure, on pot quedar amb els seus amics, etc. És per això, que es proposa una acció
integral de geo-referencia dels recursos turístics, tant patrimonials com naturals per a la
seva posterior difusió turística, utilització en mapes i suports promocionals, elaboració de
rutes i itineraris turístics, etc. També s'inclourien els establiments turístics i complementaris
(hotels, comerços i restaurants), així com altres empreses i centres d'interès (Centre
Torribera, escola d’Hostaleria,...). El futur portal turístic podria oferir la localització de tots
els seus recursos turístics sobre plànol utilitzant els APIs que ofereix GoogleMaps.
Les etapes a seguir per a la realització d'aquesta actuació són:
Cerca de fonts de dades de recursos, oferta turística i complementària i actualització
d'aquestes bases de dades.
Georeferenciació dels elements d'interès: La Georeferenciació consisteix a atorgar
coordenades X i I a diferents elements físics, perquè d'aquesta manera siguin
perfectament assimilables i analitzables des d'un sistema d'informació geogràfica.
Aquest procés es realitza tant a través de treball de camp amb la utilització de GPS
com des de gabinet. El treball de camp en aquest tipus d'elements cobra molta
importància ja que no és fàcil referenciar des de gabinet només amb l'ajuda de
l'ortofoto.
Integració al portal del web 2.0
Desenvolupament del GEOPORTAL de turisme (veure següent actuació)
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 86
4.41. Geo-referenciació de recursos i oferta turística de Santa Coloma en Google Maps i integració al portal de turisme (Santa Coloma. Portal web 2.0).
Promoció turística
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2013-2014 (primer procés de georeferenciació)
PRESSUPOST:
Sense cost, si es realitza per part de tècnics municipals de l'àrea de promoció
econòmica i de ciutat i serveis informàtics.
4.42. Desenvolupament d’un GEOPORTAL de Turisme.
Promoció turística
DESCRIPCIÓ:
El concepte de Geoportal de Turisme és el d’un sistema d'informació geogràfica que facilita
l'accés a tots els serveis turístics i la cerca amb criteris geogràfics i espacials de tot recurs
susceptible de localitzar-se en un mapa: des de rutes, als esdeveniments, passant per tota
l'oferta i serveis turístics, els comerços o les festes. El geoportal posiciona els recursos i
l’oferta turística del portal turístic (Web 2.0) organitzats en capes temàtiques i amb
actualització regular (pot arribar a ser diària).
El sistema permet una navegació accessible a través de cartografia i tecnologia de Google
Maps, integrant aplicacions, serveis i contingut intern i extern. El mapa es configura com el
centre de la visita, sobre el qual s'integren capes amb imatges aèries, fotografia, contingut
turístic oficial i contingut extern provinent del web 2.0. generat pels usuaris (UGC) i amb
format de sortida d'informació adaptat a dispositius mòbils.
El Geoportal pot oferir, a més, una multiplicitat d'aplicacions tals com:
Capa (layar) per a aplicacions de realitat augmentada per a mòbils amb capacitats
gps (iPhone i Android) amb tots els recursos turístics de la ciutat.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 87
4.42. Desenvolupament d’un GEOPORTAL de Turisme.
Promoció turística
Aplicacions per iPhone i Android que integra la informació turística en les aplicacions
de Google maps en aquests terminals.
Ús de les capes format Klm en Google Earth i altres serveis geogràfics que suporten
aquest estàndard.
Capes de tots els recursos per a GPS en format TomTom.
Etc.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2017-2018
PRESSUPOST:
Per determinar.
4.43. Accions de màrqueting directe a grups, clubs i associacions cultures, excursionistes i esportives
Promoció turística
DESCRIPCIÓ:
Es tractaria d'una acció de màrqueting directe segmentada a col·lectius interessats pel
turisme cultural, esportiu i l’ actiu. És habitual que aquests grups organitzin de manera
independent les seves sortides o desplaçaments. En moltes ocasions es tracta de sortides de
dia, però depenent de la distància al seu punt d'origen, els resulta més convenient pernoctar
en la destinació.
Les etapes a seguir per a la realització d'aquesta actuació són:
Realització d'una base de dades de clubs, associacions, grups, escoles i tot tipus de
col·lectiu més o menys organitzat i que realitzi de manera regular o habitual sortides
(Aquesta tasca ja està recollida en una altra actuació).
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 88
4.43. Accions de màrqueting directe a grups, clubs i associacions cultures, excursionistes i esportives
Promoció turística
Preparació d'un material específic amb ofertes dissenyades ad-hoc que contemplin
necessitats específiques d'aquesta tipologia de turistes (pícnic per portar,
informació meteorològica fiable, lloguer de material, guies i monitors habilitats,
etc.). Aquestes ofertes es desenvolupen en el marc dels Grups de Disseny i els
Tallers d’assemblatge.
Enviament de mailings i seguiment de l'acció.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme
Community Manager (si es decideix contractar-ho)
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2015-2018
PRESSUPOST:
Sense cost, si es fa via online i si es realitza per part de tècnics municipals o
membres de la taula de Turisme (en el cas de contractar un Community Manager al
que se li afegeix aquesta actuació, el cost ja està previst en una actuació anterior).
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 89
ACTUACIONS DE SUPORT A LA PROMOCIÓ
Per últim, es determinen les actuacions que s'han de desenvolupar en relació amb els suports i
materials de promoció, així com el conjunt d'activitats que són precises per a la implementació
de les mateixes.
4.44. Desenvolupament de la col·lecció de publicacions turístiques.
Actuacions de Suport a la
Promoció
DESCRIPCIÓ:
En el marc de l’estratègia de comunicació basada en la segmentació, s'editarà una col·lecció
de publicacions amb un marc creatiu comú per donar cobertura a l'oferta turística de la
ciutat de Santa Coloma. Les publicacions han de tenir la possibilitat de ser editades i
descarregades des de la pàgina web turística.
Aquesta col·lecció de publicacions tindrà una orientació al client final, amb una imatge
homogènia de tots els suports. La col·lecció estarà basada en l'especialització dels
continguts i la segmentació de l'oferta, prevalent conceptes com el missatge experiencial, la
sostenibilitat, l'accessibilitat, etc. En aquest moment ja s’estan realitzant algunes actuacions
en aquest sentit com una guia de recursos i serveis genèrics i s’està treballant en l’edició
d’una guia gastronòmica. Inicialment es proposa l'edició de les següents guies /
publicacions:
Guia Turística genèrica de Santa Coloma que reculli la totalitat dels recursos i
productes turístics de la ciutat, així com referència de l'oferta turística (allotjament,
restaurants, serveis turístics, etc.).
Guia de Santa Coloma cultural.
Guia de Gastronomia de Santa Coloma.
Guia de compres i oci (espais d'oci i compres).
Guia de Santa Coloma Verda.
Guia per al turisme familiar.
Guia per entendre i participar en els principals esdeveniments i festes de Santa
Coloma.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 90
4.44. Desenvolupament de la col·lecció de publicacions turístiques.
Actuacions de Suport a la
Promoció
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2018
PRESSUPOST:
Entre 30.000 i 50.000 euros en els propers 5 anys.
4.45. Agenda semestral d’esdeveniments. Actuacions de Suport a la
Promoció
DESCRIPCIÓ:
Una part important dels desplaçaments turístics de curt recorregut, es realitzen motivats
per l'incentiu de l'assistència a esdeveniments culturals, musicals, festius, esportius, etc.
Però a més, és necessari que la demanda potencial compti amb aquesta informació amb
suficient antelació a través de canals de comunicació variats. És per això, que se suggereix la
necessitat de comptar amb una agenda semestral d'esdeveniments i donar-la a conèixer.
Les activitats pel desenvolupament de l'actuació són:
Recopilació d'esdeveniments, fires, festivals, exposicions, competicions esportives,
etc. en l'àmbit territorial de Santa Coloma.
Organització dels esdeveniments per categories per al seu posterior tractament.
Pujada de la informació al portal, que permeti realitzar una cerca per data i
categoria.
Enviament de notes de premsa per donar a conèixer els principals esdeveniments.
Comunicació a través de xarxes socials i blog sobre la celebració dels
esdeveniments, tractant de vitalitzar al màxim la seva difusió.
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 91
4.45. Agenda semestral d’esdeveniments. Actuacions de Suport a la
Promoció
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2018
PRESSUPOST:
Sense cost.
4.46. Elaboració d'un kit de premsa. Actuacions de Suport a la
Promoció
DESCRIPCIÓ:
Amb la finalitat d'afavorir i facilitar que els mitjans de comunicació transmetin el nostre
missatge, s'ha de posar a la seva disposició una sèrie de materials. Així, hauríem de comptar
amb dues vies de transmissió:
Un apartat al web de la destinació especialment a Premsa. Des d'aquí, els
professionals es podran descarregar notes de premsa, imatges de qualitat, així com
qualsevol un altre material orientat específicament a l'ús dels mitjans de
comunicació.
Kit físic, en el qual se'ls adjunti un pen drive amb fotografies en alta definició, així
com una breu informació sobre Santa Coloma.
Les activitats pel desenvolupament de l'actuació són:
Disseny i Integració del lloc a la pàgina web.
Disseny de la carpeta (física) i dels seus continguts.
Contractació d'una empresa de reprografia o arts gràfiques que prepari les
carpetes físiques, seguint la imatge corporativa.
Enregistrament en llapis de memòria d'un màxim de 10 fotografies de qualitat
per al seu ús posterior per part dels periodistes.
El material físic es lliurarà als periodistes tant en fires com en viatges o fam trips de premsa,
esdeveniments, etc.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 92
4.46. Elaboració d'un kit de premsa. Actuacions de Suport a la
Promoció
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
Taula de Turisme
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014i següents
PRESSUPOST:
2.000 € per al disseny i la compra de carpetes serigrafiades amb la marca, pen drives
de memòria, etc. (per a la primera compra de material). 1.500 € per anualitat per a la
reposició.
4.47. Creació d'un banc d'imatges per producte. Actuacions de Suport a la
Promoció
DESCRIPCIÓ:
Amb aquesta actuació es pretén que Santa Coloma disposi d'un banc d'imatges de qualitat,
segmentades per tipus d'activitat, recurs, època de l'any, etc. Algunes d'aquestes imatges
podrien estar disponibles des del portal, servir per al disseny de fulletons, microsites, kits i
notes de premsa. En tot cas, se suggereix la necessitat de comptar amb fotografies de
qualitat.
A partir de l'anàlisi de les fotografies disponibles d'altres fonts (fons documental de
l'Ajuntament, Diputació, etc.) es desenvoluparà una base de dades organitzada per activitat,
època de l'any i tantes etiquetes com es considerin d'interès per facilitar la cerca posterior.
Des d'una perspectiva de destinació oberta, aquest banc d'imatges o almenys una part
hauria d'estar disponible a les empreses i associacions turístiques de la ciutat, amb la
finalitat que la presència mediàtica de Santa Coloma estigui vinculada a imatges de qualitat.
En el moment de fer lliurament a terceres institucions o empreses del material fotogràfic
s'haurà d'obligar a signar un acord d'ús adequat del mateix (citar font, no modificar paleta
cromàtica, definició, etc.) El banc d'imatges s'anirà renovant amb la inclusió de noves
imatges que es vagin generant.
Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 93
4.47. Creació d'un banc d'imatges per producte. Actuacions de Suport a la
Promoció
TERMINIS:
Curt
Mig
Llarg
PRIORITZACIÓ:
Baixa
Mitjana
Alta
OBSERVACIONS:
Una de les fonts d’alimentació d’aquest banc d’imatges
són els concursos de fotografia que es proposen a
altres actuacions. Altres, són les cessions voluntàries i
gratuïtes de professionals i aficionats a la fotografia
(tant residents com foranis). Els materials provinents
d’aquestes fonts s’han de filtrar abans de la seva
incorporació al banc d’imatges.
RESPONSABLES:
Ajuntament de Santa Coloma.
TERMINIS D’EXECUCIÓ:
2014-2018
PRESSUPOST:
8.000 euros per a la realització i tractament de material de qualitat inicial.
Entre 3 i 5 anys després de la primera alimentació s’ha de produir una renovació de
material (cost previst, entre 3.000 i 5.000 euros)
Fase 3. Pla d’Actuacions 94
6. CRONOGRAMA