Plaça del Blat, 1...

Secretaria

Plaça del Blat, 143800 Valls

T. 977 636 002F. 977 601 097

[email protected]

Sessió núm.: 2/16

A la Ciutat de Valls, essent les 17 hores del dia 29 de febrer de 2016, es reuneix a laCasa Consistorial el Plenari de l’Ajuntament a l’objecte de celebrar en primeraconvocatòria, la sessió ordinària convocada a l’efecte. Presideix l’alcalde Sr. AlbertBatet Canadell i assisteixen els senyors Martí Barberà Montserrat, Judit FàbregasGaya, Joan Carles Solé Estil·les, Assumpció Casañas Pareta, Bàrbara Flores Vera,Eduard Gonzàlez Ribas, M. Dolors Farré Cuadras, Marc Ayala Vallvey, Jordi CartanyàBenet, Òscar Peris Ròdenas, Núria Gavarró Rodríguez, Francesc Anguela Bonet,Francesc Martinell Urgell, Paloma Vicente Vives, Jordi Robert Caselles, Rosa MariaIbarra Ollé, Josep Batet Fortuny, Juan Felipe Martínez Andrés, Francesc CaballeroRistol i Ramon Font Herrera.

Estan assistits pel secretari en funcions Sr. Jerónimo Rivas Gómez i per l'interventoraccidental Sr. Josep Simó Cavallé.

Es procedeix a la transcripció literal íntegra de l’acta de la sessió, segons acordadoptat pel Ple de l’Ajuntament en la seva sessió de 2 de novembre de 2004.

SR. ALCALDE.- Bona tarda a tothom. Donem inici a aquest Ple ordinari del dia 29 defebrer, un dia excepcional, sens dubte. Jo crec que potser no hi ha hagut mai cap Pleen dia 29 a l’Ajuntament. Per tant, compartim també un dia especial.

Primer.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

SR. ALCALDE.- Primer punt de l’ordre del dia, que és l’aprovació de l’acta de la sessióanterior, ordinària del dia 25 de gener. S’aprova? Sí?

Segon punt, donar compte de les següents resolucions. Sí, disculpa. (Veus de fons.)Hauríeu d’utilitzar…, perquè, si no, la gent que ens segueix no ho podrà fer.

SR. VICENTE.- Perdoneu. En el Ple del dia anterior, a l’apartat de preguntes, encomptes de Paloma Vicente, posa senyora Lourdes Quintero.

SR. ALCALDE.- (Algú diu: «Un salt en el temps.») Bé, senyor secretari, ho corregim,d’acord?, amb aquesta anotació.

Oberta la sessió per la presidència, llegit l’esborrany de l’acta de la sessió anterior,corresponent a l'ordinària del dia 25 de gener, és aprovat, amb la següent rectificació:a l'apartat de precs i preguntes on diu "Sra. Quintero", ha de dir "Sra. Vicente".

Segon.- Donar compte de resolucions:

SR. ALCALDE.- Segon punt, donar compte de les següents resolucions.

El Ple es dóna per assabentat de les següents resolucions:

- De l’Alcaldia de la núm. 273/15 a la núm. 288/15 i de la núm. 1/16 a la núm. 15/16ambdues incloses.

- De la Junta de Govern Local de la sessió de 15 de gener a la de 12 de febrer,ambdues incloses

- De les Regidories Delegades:1.- Resolucions de la Regidoria Delegada Actuacions Públiques, Urbanisme, BarriAntic i Patrimoni de la núm. 126/15 a la núm. 152/15 i de la núm. 1/16 a la núm.13/16 2.- Resolucions de la Regidoria Delegada de Seguretat Ciutadana i Protecció Civilde la núm. 32/15 a la núm. 34/15 i de la núm. 1/16 a la núm. 2/16 3.- Resolucions de la Regidoria Delegada de Via Pública de la núm. 1/16 a la núm.18/16 4.- Resolucions de la Regidoria Delegada d'Hisenda i Finances de la núm. 456/15a la núm. 465/15 i de la núm. 1/16 a la núm. 59/165.- Resolucions de la Regidoria Delegada de Governació de la núm. 1/16 a la núm.23/16 6.- Resolucions de la Regidoria Delegada de Benestar Social de la núm. 45/15 a lanúm. 52/15 i de la núm. 1/16 a la núm. 3/16

SR. ALCALDE.- Ens donem per assabentats de les resolucions.

ALCALDIA

Tercer.- Títols de Reconeixement

SR. ALCALDE.- Passem al tercer punt de l’ordre del dia, Alcaldia, fruit d’acord ambjunta de portaveus. És la concessió dels títols de reconeixement. És el primer pas,incoar expedient. Jo, en nom de tots els grups, si us sembla bé, demanaria al secretarique fes lectura dels acords, vol dir de les persones, i dels acords en cada punt. Senyorsecretari?

SR. SECRETARI.- Sí.

«Títol de reconeixement al senyor Modest Soler Batalla. Proposta que es presenta a laComissió Informativa de l’Àrea de Serveis Interns, d’acord amb l’encàrrec de la Juntade Portaveus, per a la concessió del títol de reconeixement al senyor Modest SolerBatalla.

2

»Modest Soler Batalla va néixer a Valls l’any 1936, lloc on ha viscut i ha desenvolupatla seva tasca ciutadana. La seva dedicació al món de la música, més concretament almón coral, i la seva vinculació a la vida social de la ciutat el fan mereixedor delreconeixement de la ciutat.

»Per l’exposat, i atès el que disposen els epígrafs 8, 11, 12 i 13 del Reglamentmunicipal d’honors i distincions, el Ple adopta el següent acord: incoar expedientdestinat a atorgar el títol de reconeixement que el Reglament d’honors i distincionspreveu al senyor Modest Soler Batalla, per la seva tasca a favor del món coral deValls, i designar com a instructor de l’expedient el senyor Marc Ayala Vallvey i, com asecretari, el senyor Jordi París Fortuny.

»Títol de reconeixement de la senyora Margarida Aritzeta Abad. Proposta que espresenta a la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis Interns, d’acord amb l’encàrrecde la Junta de Portaveus, per a la concessió del títol de reconeixement a la senyoraMargarida Aritzeta Abad.

»Margarida Aritzeta va néixer a Valls l’any 1953, lloc on ha viscut i ha desenvolupat laseva tasca com a escriptora. La seva dedicació al món de les lletres i, paral·lelament,la seva vinculació a la vida social de la ciutat la fan mereixedora d’aquestreconeixement.

»Per l’exposat, i atès el que disposen els epígrafs 8, 11, 12 i 13 del Reglamentmunicipal d’honors i distincions, el Ple adopta el següent acord: incoar expedientdestinat a atorgar el títol de reconeixement que el Reglament d’honors i distincionspreveu a la senyora Margarida Aritzeta Abad, per la seva tasca a favor del món literari,i designar com a instructor de l’expedient el senyor Jordi Cartanyà i Benet i, com asecretari, el senyor Jordi París Fortuny.

»Títol de reconeixement al senyor Josep Campamà Cuscó. Proposta que es presentaa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis Interns, d’acord amb l’encàrrec de laJunta de Portaveus, per a la concessió del títol de reconeixement al senyor JosepCampamà Cuscó.

»Josep Campamà va néixer a Moja l’any 1948; va arribar a la nostra ciutat l’any 1980,on ha viscut i ha desenvolupat la seva tasca empresarial i ciutadana. Entre les sevesaccions, cal destacar la creació de l’empresa Valls Química, SA i la presidència del CBValls. La seva dedicació al món industrial i, paral·lelament, la seva vinculació a la vidasocial de la ciutat, en diverses vessants, el fan mereixedor del reconeixement de laciutat.

»Per l’exposat, i atès el que disposen els epígrafs 8, 11, 12 i 13 del Reglamentmunicipal d’honors i distincions, el Ple adopta el següent acord: incoar expedientdestinat a atorgar el títol de reconeixement que el Reglament d’honors i distincionspreveu al senyor Josep Campamà Cuscó, per la seva tasca a favor del mónempresarial i del món del bàsquet de Valls, i designar com a instructor de l’expedient elsenyor Francesc Caballero Ristol i, com a secretari, el senyor Jordi París Fortuny.

»Títol de reconeixement al senyor Joaquim Torres Martí. Proposta que es presenta ala Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis Interns, d’acord amb l’encàrrec de la

3

Junta de Portaveus, per a la concessió del títol de reconeixement al senyor JoaquimTorres Martí.

»Joaquim Torres Martí va néixer a Valls l’any 1946, lloc on ha viscut i ha desenvolupatla seva tasca ciutadana. La seva dedicació al món cultural i associatiu i la sevavinculació a la vida social de la ciutat, en múltiples vessants, el fan mereixedor delreconeixement de la ciutat.

»Per l’exposat, i atès el que disposen els epígrafs 8, 11, 12 i 13 del Reglamentmunicipal d’honors i distincions, el Ple adopta el següent acord: incoar expedientdestinat a atorgar el títol de reconeixement que el Reglament d’honors i distincionspreveu al senyor Joaquim Torres Martí, per la seva tasca a favor del món empresarial iciutadà de Valls, i designar com a instructor de l’expedient la senyora Rosa M. IbarraOllé i, secretari, el senyor Jordi París Fortuny.

»Títol de reconeixement al senyor Joaquim Serafini Masdeu. Proposta que es presentaa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis Interns, d’acord amb l’encàrrec de laJunta de Portaveus, per a la concessió del títol de reconeixement al senyor JoaquimSerafini Masdeu.

»Joaquim Serafini Masdeu va néixer a Valls l’any 1931, lloc on ha viscut i hadesenvolupat la seva tasca artística i ciutadana. La seva dedicació al món de l’art i,paral·lelament, la seva vinculació a la vida social de la ciutat el fan mereixedor delreconeixement de la ciutat.

»Per tot l’exposat, i atès el que disposen els epígrafs 8, 11, 12 i 13 del Reglamentmunicipal d’honors i distincions, el Ple adopta el següent acord: incoar expedientdestinat a atorgar el títol de reconeixement que el Reglament d’honors i distincionspreveu al senyor Joaquim Serafini Masdeu, per la seva tasca a favor del món de l’artde Valls, i designar com a instructor de l’expedient la senyora Ramon Font Herrera i,com a secretari, el senyor Jordi París Fortuny.

»Títol de reconeixement a la senyora Pepa Plana. Proposta que es presenta a laComissió Informativa de l’Àrea de Serveis Interns, d’acord amb l’encàrrec de la Juntade Portaveus, per a la concessió del títol de reconeixement a la senyora Pepa PlanaLlort.

»Pepa Plana Llort va néixer a Valls l’any 1965. La seva dedicació al món teatral,concretament com a actriu i pallassa, la fa mereixedora del reconeixement de la ciutat.

»Per l’exposat, i atès el que disposen els epígrafs 8, 11, 12 i 13 del Reglamentmunicipal d’honors i distincions, el Ple adopta el següent acord: incoar expedientdestinat a atorgar el títol de reconeixement que el Reglament d’honors i distincionspreveu a la senyora Pepa Plana Llort, per la seva tasca a favor del món teatral, idesignar com a instructor de l’expedient el senyor Jordi Robert Casellas i, com asecretari, el senyor Jordi París Fortuny.»

SR. ALCALDE.- Molt bé. Aquests són els sis expedients. Es poden aprovar? Sí? Moltbé, hi ha alguna explicació de vot? No?

4

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se els següentsacords:

PROPOSTA DE TÍTOL DE RECONEIXEMENT AL SR. MODEST SOLER BATALLA

PROPOSTA que es presenta a la Comissió informativa de l'Àrea de Serveis Interns iTransparència, d'acord amb l'encàrrec de la Junta de Portaveus per la concessió delTÍTOL DE RECONEIXEMENT al Sr. MODEST SOLER BATALLA.

Modest Soler Batalla va néixer a Valls l'any 1936, lloc on ha viscut i ha desenvolupat laseva tasca ciutadana. La seva dedicació al món de la música, més concretament almón coral, i la seva vinculació a la vida social de la ciutat, el fan mereixedor delreconeixement de la ciutat.

Per l'exposat i atès el que disposen els articles 8, 11, 12 i 13 del Reglament Municipald'Honors i Distincions, el Ple adopta el següent acord:

PRIMER.- Incoar expedient destinat a atorgar el Títol de Reconeixement, que elReglament d'Honors i Distincions preveu, al Sr. MODEST SOLER BATALLA per laseva tasca a favor del món coral de Valls.

SEGON.- Designar com a Instructor de l'expedient el Sr. Marc Ayala Vallvey i com asecretari el Sr. Jordi París Fortuny.

PROPOSTA DE TÍTOL DE RECONEIXEMENT A LA SRA. MARGARIDA ARITZETAABAD

PROPOSTA que es presenta a la Comissió informativa de l'Àrea de Serveis Interns iTransparència, d'acord amb l'encàrrec de la Junta de Portaveus per la concessió delTÍTOL DE RECONEIXEMENT a la Sra. MARGARIDA ARITZETA ABAD.

Margarida Aritzeta Abad va néixer a Valls l'any 1953, lloc on ha viscut i hadesenvolupat la seva tasca com a escriptora.

La seva dedicació al món de les lletres i paral·lelament la seva vinculació a la vidasocial de la ciutat, la fan mereixedora d'aquest reconeixement.


PRIMER.- Incoar expedient destinat a atorgar el Títol de Reconeixement, que elReglament d'Honors i Distincions preveu, a la Sra. MARGARIDA ARITZETA ABAD perla seva tasca a favor del món literari.

SEGON.- Designar com a Instructor de l'expedient el Sr. Jordi Cartanyà Benet i com asecretari el Sr. Jordi París Fortuny.

5

PROPOSTA DE TÍTOL DE RECONEIXEMENT AL SR. JOSEP CAMPAMÀ CUSCO

PROPOSTA que es presenta a la Comissió informativa de l'Àrea de Serveis Interns iTransparència, d'acord amb l'encàrrec de la Junta de Portaveus per la concessió delTÍTOL DE RECONEIXEMENT al Sr. JOSEP CAMPAMÀ CUSCO

Josep Campamà Cusco va nèixer a Moja l'any 1948. Va arribar a la nostra ciutat l'any1980, on ha viscut i ha desenvolupat la seva tasca empresarial i ciutadana. Entre lesseves accions cal destacar la creació de l'empresa Valls Química, SA i la presidènciadel CB Valls.

La seva dedicació al món industrial i paral·lelament la seva vinculació a la vida socialde la ciutat, en diverses vessants, el fan mereixedor del reconeixement de la ciutat.


PRIMER.- Incoar expedient destinat a atorgar el Títol de Reconeixement, que elReglament d'Honors i Distincions preveu, al Sr. JOSEP CAMPAMÀ CUSCO per laseva tasca a favor del món empresarial i del món del basquet de Valls.

SEGON.- Designar com a Instructor de l'expedient el Sr. Francesc Caballero Ristol icom a secretari el Sr. Jordi París Fortuny.

PROPOSTA DE TÍTOL DE RECONEIXEMENT AL SR. JOAQUIM TORRES MARTÍ

PROPOSTA que es presenta a la Comissió informativa de l'Àrea de Serveis Interns iTransparència, d'acord amb l'encàrrec de la Junta de Portaveus per la concessió delTÍTOL DE RECONEIXEMENT al Sr. JOAQUIM TORRES MARTÍ

Joaquim Torres Martí va néixer a Valls l'any 1946, lloc on ha viscut i ha desenvolupatla seva tasca ciutadana.

La seva dedicació al món cultural i associatiu, i la seva vinculació a la vida social de laciutat, en múltiples vessants, el fan mereixedor del reconeixement de la ciutat.


PRIMER.- Incoar expedient destinat a atorgar el Títol de Reconeixement, que elReglament d'Honors i Distincions preveu, al Sr. JOAQUIM TORRES MARTÍ per laseva tasca a favor del món cultural i associatiu de Valls.

SEGON.- Designar com a Instructor de l'expedient la Sra. Rosa M. Ibarra Ollé i com asecretari el Sr. Jordi París Fortuny.

PROPOSTA DE TÍTOL DE RECONEIXEMENT AL SR. JOAN SERAFINI MASDEU

6

PROPOSTA que es presenta a la Comissió informativa de l'Àrea de Serveis Interns iTransparència, d'acord amb l'encàrrec de la Junta de Portaveus per la concessió delTÍTOL DE RECONEIXEMENT al Sr. JOAN SERAFINI MASDEU.

Joan Serafini Masdeu va néixer a Valls l'any 1931, lloc on ha viscut i ha desenvolupatla seva tasca artística i ciutadana.

La seva dedicació al món de l'art i paral·lelament la seva vinculació a la vida social dela ciutat, el fan mereixedor del reconeixement de la ciutat.


PRIMER.- Incoar expedient destinat a atorgar el Títol de Reconeixement, que elReglament d'Honors i Distincions preveu, al Sr. JOAN SERAFINI MASDEU per la sevatasca a favor del món de l'art de Valls.

SEGON.- Designar com a Instructor de l'expedient el Sr. Ramon Font Herrera i com asecretari el Sr. Jordi París Fortuny.

PROPOSTA DE TÍTOL DE RECONEIXEMENT A LA SRA. PEPA PLANA

PROPOSTA que es presenta a la Comissió informativa de l'Àrea de Serveis Interns iTransparència, d'acord amb l'encàrrec de la Junta de Portaveus per la concessió delTÍTOL DE RECONEIXEMENT al Sr. PEPA PLANA LLORT

Pepa Plana Llort va néixer a Valls l'any 1965. La seva dedicació al món teatral,concretament com actriu i pallassa, la fan mereixedora del reconeixement de la ciutat.


PRIMER.- Incoar expedient destinat a atorgar el Títol de Reconeixement, que elReglament d'Honors i Distincions preveu, a la Sra. PEPA PLANA LLORT per la sevatasca a favor del món teatral.

SEGON.- Designar com a Instructor de l'expedient el Sr. Jordi Robert Caselles i com asecretari el Sr. Jordi París Fortuny.

ÀREA DE SERVEIS INTERNS I TRANSPARÈNCIA

HISENDA I FINANCES

Quart.- Aprovació inicial de la modificació de l'Ordenança 23 reguladora de laTaxa de transport públic de viatgers.

7

SR. ALCALDE.- Doncs, passaríem al següent punt de l’ordre del dia. Àrea de ServeisInterns i Transparència, Regidoria d’Hisenda i Finances, punt quart de l’ordre del dia:aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança número 23, reguladora de la taxa detransport públic de viatgers. Té la paraula la senyora Casañas.

SRA. CASAÑAS.- Gràcies, senyor alcalde. Bona tarda a tots. Avui, portem en aquestPle, i per tant fem realitat, una de les propostes que ens havíem marcat com aprioritats dintre del conjunt de beneficis socials que hem anat incrementant any rereany, fent un pas més en tot allò que prioritza la nostra preocupació pel benestar de lespersones i de les famílies de la nostra ciutat. En aquest cas, les persones més grans,les persones que han accedit a la seva jubilació.

Així ho vàrem dir en la proposta i en l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals peral 2016, que es faria gratuït el bus urbà per a les persones jubilades. Per tant, avuiportem a modificació l’ordenança número 23, taxa del transport públic de viatgers, enquè s’inclou, en l’apartat setè, que siguin inclosos com a beneficiaris de tarifa gratuïtatots aquells ciutadans empadronats a Valls i que tingui la condició de persona jubilada.Aquesta condició de persona jubilada queda acreditada amb el certificat que emet laSeguretat Social.

Per tant, aquesta exempció o gratuïtat de tarifa queda ampliada a tenir la condició depersona jubilada o tenir la condició de beneficiari, segons informe de Serveis Socials,en referència al seu protocol d’ajuts. En ambdós casos han d’estar empadronats aValls.

Una vegada més es fa realitat la prioritat de l’equip de govern d’anar ampliant amesura que sigui possible, tots aquells beneficis fiscals i socials que fan en el seuconjunt la contenció i disminució de la pressió fiscal als ciutadans i ciutadanes deValls. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció, en aquest punt? Sí, senyorCaballero? Endavant.

SR. CABALLERO.- Sí. En primer lloc, a la comissió informativa vaig fer unaobservació, respecte al fet que queda clar que aquesta gratuïtat del servei de transporturbà serà per a la gent que és jubilada, a més a més de la gent que derivi ServeisSocials. L’únic és que vaig fer un esment que la lectura d’aquest document, per partd’un extern de l’Ajuntament, tot i que tots tinguem claríssim que és en dos ramsd’afectats, si s’havia modificat amb aquella relació que havia dit, i, si no, per deixarconstància d’aquest fet.

Simplement aquest comentari. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Si m’ho permet, senyora Casañas, acabem les intervencions i desprésrespondrem. Hi ha alguna intervenció més? No? Doncs, endavant, senyora Casañas.

SRA. CASAÑAS.- Sí, senyor Caballero. Vam parlar amb els tècnics i vam entendre elque vam comentar en la informativa, que potser posar la o. Jo ara ja ho he explicitat.

8

Induiria que en un moment no hi hagués una possible confusió. Vam recollir la sevaproposta. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Entenc que s’aprova per unanimitat? No? Hi ha d’havervotació? Sí? Doncs, endavant. Votació, senyor secretari.

SR. SECRETARI.- Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 17 vots a favor i 4abstencions.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 17 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de CiU, ERC, PSC-Candidatura de Progrés i Compromís per Valls-ICV-EuiA i 4 abstencions dels regidors dels grups municipals de Crida per Valls-CUP i PP,adoptant-se el següent acord:

APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA 23 REGULADORA DE LATAXA DE TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS.

Vist que l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa de transport públic de l'Ajuntament deValls no preveu una tarifació social per la condició de jubilat i no contempla l'aplicacióde tarifació social en alguns col·lectius contemplats en el protocol d'ajuts de serveissocials.

Atès que és voluntat de la Regidoria de Serveis Socials ampliar aquestes ajudes a lataxa del transport al col·lectiu de jubilats i incloure els col·lectius que determinin elsServeis Socials en referència al seu protocol d'ajudes.

Atès que l'òrgan competent per a la formalització és el Ple municipal,

S'adopta el següent acord:

PRIMER.- Aprovar la modificació de l'ordenança 23 reguladora de la taxa de transportpúblic de viatgers amb la incorporació d'un sistema de tarifació social.

SEGON.- Sotmetre a informació pública la modificació de l'ordenança aprovada, perun període de 30 dies, mitjançant la inserció del corresponent edicte al BOP, al taulerd'anuncis de la Corporació i en un diari de la província, a fi que es puguin presentar lesal·legacions i reclamacions que es considerin oportunes. En cas de no haver-n'hil'acord esdevindrà definitiu i es publicarà el text íntegre de les modificacions al BOP.

TERCER.- La modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa de transportpúblic de viatgers entrarà en vigor a partir de la seva publicació al BOP.

QUART- Notificar aquest acord a la Regidoria de Benestar Social i a ServeisEconòmics.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció, explicació de vot? Senyor Font?

9

SR. FONT.- Gràcies. Sí, bé, molt breu. Explicar tan sols que hi votem a favor, peròperquè al nostre entendre és en aquesta línia, que cal treballar pel que fa a lespolítiques socials. Per nosaltres, queda molt per fer, encara, en aquesta matèria, peròl’important és anar avançant i cercar millores que beneficiïn la ciutadania, i en especialaquells col·lectius que més ho necessiten.

Sovint hem manifestat el nostre desig que sempre que sigui possible s’ha d’aplicar latarifació social. És un bon mecanisme. I ens satisfà que des de la Regidoria de ServeisSocials hi hagi la voluntat de sumar ajudes, en aquest cas, en la taxa del transport pera les persones jubilades, i incloure així mateix altres col·lectius que considerinoportuns els mateixos Serveis Socials.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Sí. El nostre vot ha estat d’abstenció, no perquè tinguem dubtessobre aquest punt, que el trobem totalment positiu i favorable, sinó simplement per lacoherència que fem en totes les votacions que van vinculades a temes derivatsd’ordenances, sobretot pressupost. Com que en el seu moment no hi vam donarsuport, per coherència, en aquests casos votem abstenció. Però reitero la possibilitatd’aquest punt.

Tot i que abans, en la seva intervenció, la senyora Casañas feia referència a rebaixarla pressió fiscal dels ciutadans de Valls, amb aquest punt, sí, però encara quedenmoltes coses per fer i per millorar. SR. ALCALDE.- Molt bé, hi ha alguna explicació més? Senyor Martinell?

SR. MARTINELL.- Bé, nosaltres tampoc no és que hi estiguem en contra. Ja enssembla bé, la creació d’aquest bitllet social. Però sí que per coherència, també, delque vam votar en les ordenances, i perquè considerem que en les ordenancess’haurien d’establir uns criteris de renda i no pas per col·lectius. Tot i així, vosaltres hofeu per col·lectius.

Nosaltres ja vam fer al·legacions a aquest respecte, i també volíem incloure personesaturades i famílies monoparentals, que en aquest cas no es va acceptar. I, per tant,per això ens hem abstingut.

ÀREA DE TERRITORI I HABITATGE

HABITATGE

Cinquè.- Aprovació del protocol per a la mobilització d'habitatges buits

10

SR. ALCALDE.- Molt bé. Passem al següent punt de l’ordre del dia, de l’Àrea deTerritori i Habitatge, Regidoria d’Habitatge. Si els sembla farem conjuntament ladefensa i el posicionament dels punts cinquè i sisè, i dels punts setè i vuitè. Per tant,ara començaríem amb els punts cinquè i sisè, que són: aprovació del protocol per a lamobilització d’habitatges buits i, punt sisè, aprovació inicial del Reglament per adeterminar la condició d’habitatge buit per incentivar la seva incorporació al mercat delloguer.

Té la paraula el regidor d’Habitatge, el senyor Cartanyà.

SR. CARTANYÀ.- Moltes gràcies. Bé, avui és un dia important per la ciutat, perquèportem a aprovació dues eines que ens han de servir per implementar mesuresefectives en política d’habitatge. Aquestes primeres eines que posarem en marxa sónel Protocol per a la mobilització d’habitatges buits i el Reglament per a determinar lacondició d’habitatge buit.

Aquestes dues eines són fruit del Pla local d’habitatge, aprovat per unanimitat el 10d’abril, i definitivament al Ple del 28 de setembre del 2015, ai, 2016, perdó…, no, 2015,l’any passat, el 16 és aquest. Aquí, sense tota la unanimitat. En aquell moment la CUPes va abstenir, i esperem que avui puguem renovar tots plegats la confiança enaquestes eines, que han de possibilitar unes noves i més efectives polítiquesd’habitatge.

Abans d’entrar a fons en la matèria, voldria començar per algun agraïment, unsagraïments a persones que han fet possible que estiguem aquí. Començaria per laregidora Judit Fàbregas, que en l’anterior mandat va ser la responsable del Pla locald’habitatge, que va marcar les línies mestres que segueix el Pla d’habitatge, i va fertota una feina de consens. I avui som aquí gràcies a aquesta feina. També a duespersones que han donat molt de suport a aquesta regidoria, els dos tècnics que m’hanajudat i hi han participat, que són el Pedro García i la Sílvia Caire. I finalment també atots els grups polítics d’aquest consistori, per la seva voluntat de diàleg, que en totmoment hi ha sigut, i han explicat obertament i han parlat i hem arribat a consensos.

El Pla local d’habitatge va fer en el seu moment un diagnòstic de la situació, i vadeterminar un pla d’accions a seguir durant el període 2015-2021, en temesd’habitatge. Per situar-nos mínimament en el que defineix el pla, i pensant que hi haregidors nous que no van participar en aquell debat, els que avui ens acompanyeuaquí directament, o la gent que ho està seguint per Internet, donaré quatre dades perfer-nos el marc referencial d’on som.

El Pla local d’habitatge defineix que tenim un dèficit de 334 habitatges socials, quehaurem d’intentar cobrir en el període 2015-2021, aquest sexenni. Aquestesnecessitats d’habitatge se centren bàsicament en quatre col·lectius: els de primeraccés a l’habitatge –bàsicament joves–, llars amb un nivell d’ingressos que les excloudel mercat, és a dir, que els lloguers són massa elevats pel seu poder adquisitiu i pelque poden llogar, persones grans i llars en risc d’exclusió o situació d’exclusió social.

El pla també determina que el parc d’habitatges de la ciutat, en un 26 % ambconstrucció anterior al 1960, és un parc envellit, i alguns d’aquests habitatges tenendèficits de conservació i necessitats de rehabilitació. També determina que hi ha un

11

considerable nivell d’habitatges desocupats. Fa una aproximació, perquè no és unestudi sobre el terreny i minuciós, sinó que fa una aproximació d’un miler d’habitatgesdesocupats.

Fruit d’aquest estudi es determinen una sèrie d’accions per millorar la situació delshabitatges a la ciutat, que se centren en cinc eixos bàsics: el primer és l’eix delconeixement. Aquest eix ens ha de possibilitar saber el parc d’habitatges actual, isaber amb certesa la bossa real d’habitatges buits. El segon eix és l’eix que ens ha deportar a dotar-nos dels instruments legals per desplegar l’article 42 de la Llei del dret al’habitatge. El tercer és l’eix de col·laboració, entre l’Ajuntament, entitats i altresadministracions. El quart eix serien les polítiques de promoció i obtenció d’habitatgeassequible. El cinquè eix, reforçar i potenciar tot el que ja està vigent actualment.

Les eines que posem en marxa avui donen compliment al segon eix, el procedimentadministratiu, el reglament que determina la condició d’habitatge buit, el programad’inspecció, el registre, les actuacions preventives de foment i d’assistència il’expedient sancionador. Posar en marxa totes aquestes mesures és un compromíselectoral i forma part de l’acord de govern.

A Valls tenim una situació complicada, en temes d’habitatge, emmarcada pel grandèficit d’habitatge de protecció oficial, ja sigui de propietat o de lloguer, fet que incideixbàsicament, com he dit abans, en els joves que es volen emancipar, les famílies quepateixen els efectes de la crisi o bé aquells que estan en risc d’exclusió.

Tots ells no troben una resposta adient a la seva necessitat d’habitatge. La políticaserveix per transformar la societat, fer-la més justa i cohesionada, i és això el quepretenen aquestes eines que portem avui al Ple. Com ja he dit abans, són les primeresd’un seguit que anirem posant en marxa durant aquest any 2016.

Tots som coneixedors dels problemes que hi ha actualment amb l’habitatge a la nostrasocietat, i la lentitud que hi ha per donar-hi resposta. Molts cops, ha estat la societatorganitzada, a través d’associacions, entitats del tercer sector, o la Plataformad’Afectats per la Hipoteca, que han pressionat per fer avançar la justícia. Elsajuntaments són punta de llança en aquesta lluita per l’habitatge digne.Malauradament, però, no tenim un suport legislatiu necessari que ens permeti donarresposta amb unes mesures suficientment efectives.

Per posar un exemple, l’Estat espanyol segueix impedint desplegaments de lleis delParlament, impugnant-les o portant-les al Tribunal Constitucional, o bé no desplegantles seves. Aquí a Valls tenim una ordenança fiscal que contempla un recàrrec de l’IBIper als habitatges que estan desocupats, però no es pot aplicar, perquè cal eldesplegament reglamentari del Reial decret legislatiu 2/2004, d’hisendes locals, que hade fixar, entre d’altres, la definició d’habitatge buit. Dotze anys esperant aquestdesplegament. Si ho haguéssim tingut, podríem haver anat més de pressa en temesd’habitatge. Sort en tenim de la recent llei aprovada el 29 de juliol, la 24/2015, demesures urgents per afrontar l’emergència en temes d’habitatge. La Generalitat deCatalunya l’ha legislat, l’està desplegant i en aquests moments és qui ens dónamusculatura jurídica.

12

Aquest protocol i aquest reglament són el primer esgraó, la primera passa d’un llargcamí que farem. L’objectiu d’aquestes dues eines i de les futures és tornar a posar elshabitatges al mercat. Serà un seguit de petites mesures que, sumades, seran un bonincentiu per mobilitzar habitatges. A Valls tenim dos paquets d’habitatges en els qualscal actuar: el dels grans tenidors i dels propietaris particulars. Els dels propietarisparticulars se centren especialment en tota la zona del barri vell, o el nucli barri vell ieixample, eh?

I diferenciem clarament dues polítiques. En els primers, treballarem a fons la cessiódels seus habitatges per incorporar-los al mercat de lloguer social, amb els baremsque marca la nova Llei 24/2015. En els segons, potenciarem les mesuresincentivadores, fent que el seu sumatori sigui atractiu i faciliti la mobilització, petitesmesures econòmiques que, sumades, poden ser un atractiu per tirar endavant i tornara posar aquell pis en lloguer.

Hem de recordar que la finalitat és mobilitzar. La finalitat no és sancionar. L’importantés que tornem a posar pisos al mercat amb uns preus assequibles, perquè no entraiem res, de sancionar, si no solucionem el problema.

Per fer-ho entenedor i resumit, tenim manca d’habitatge de lloguer i de propietat deprotecció oficial; tenim molts habitatges desocupats; els preus de lloguer estan persobre del que moltes famílies poden pagar. Aquests preus de lloguer social no sónrendibles, perquè els propietaris particulars puguin fer front a les reformes. No estemen una època que la promoció privada pugui posar al mercat nous pisos protegits.Com tots sabeu, quan es fa una promoció el 15 per cent s’ha de dedicar a pisos deprotecció. Per tant, no hi ha promoció i no hi ha pisos nous.

Els objectius són molt clars: la creació de més habitatge social; la rehabilitaciód’habitatges per tornar-los a posar al mercat de lloguer, amb uns preus assequiblesper a les famílies amb risc d’exclusió.

Què hem de fer: determinar els habitatges desocupats que tenim a la ciutat. En aquestsentit, aviat disposarem del llistat facilitat per l’Agència d’Habitatge de Catalunya, detots els habitatges buits que hi hagi al municipi de Valls i les dades les extraurem delRegistre d’Habitatges Buits que té la Generalitat, així com del llistat d’habitatges de laSareb que també hi ha al municipi de Valls, que ja ens han notificat que aviat rebrem elllistat. Registrarem tots aquests habitatges i notificarem als propietaris que tinguinhabitatges buits. Oferirem les mesures de foment i de facilitació per tal que elshabitatges desocupats tornin al mercat. I, finalment, aplicarem mesures sancionadoresper a aquells que no vulguin acollir-se a totes les mesures que hem ofert de foment ifacilitació dels habitatges.

Com fomentarem, quines mesures hi ha. Hi ha un seguit de mesures que anuncia elprotocol i que desplegarem els propers mesos, i unes més endavant. Els propersmesos què desplegarem? Els ajuts de rehabilitació i adequació d’habitatge per posar-lo en lloguer social. Uns ajuts que tenen una dotació pressupostària de 60.000 euros,que aniran destinats a rehabilitar habitatges. Qui rehabiliti aquests habitatges per tenirdret a aquest ajut haurà de posar el pis a lloguer social a través de ProValls. Unesbases d’ajuts per fer front a les despeses que generen l’IBI i l’ICIO en aquests pisosque es rehabilitin.

13

Garanties per a qui posi el pis a lloguer: una assegurança multirisc. Avui en dia l’avallloguer acostuma a ser de sis mesos. Nosaltres l’estendrem fins a dotze mesos. És adir, qui posi un pis a lloguer tindrà garanties multirisc durant dotze mesos, per si ha defer front a un impagament de lloguer. Una altra mesura que posarem en marxa elspropers mesos és el mecenatge del lloguer: ajuts de privats i empreses per rebaixar elcost del lloguer.

Hi ha un altre paquet de mesures que posarem en marxar durant la legislatura. Enconcret, hi ha dues proves pilot que volem fer per fomentar l’habitatge social. Una és lamasoveria urbana. Consistiria a substituir totalment o parcialment el cost del lloguer acanvi de fer reformes i manteniment de l’habitatge. I la cessió en cooperació perfomentar la construcció de nou habitatge. D’aquestes dues mesures farem duesproves pilot, i si els resultats són favorables i funcionen bé ho estendríem a laciutadania, per poder entrar en més àmbits.

Què farem amb els grans tenidors, bancs i promotores? Identificarem el conjuntd’habitatges que posseeixen. Com ja he comentat anteriorment, aviat disposarem delllistat que ha facilitat l’Agència d’Habitatge de Catalunya, i els habitatges de la Sarebtambé del municipi de Valls. Negociarem la seva cessió, en compliment de la Llei24/2015, el que us deia abans, la musculatura aquesta de què ens ha dotat la llei de laGeneralitat. L’Administració pot resoldre la cessió obligatòria per tal d’incorporar-los alFons d’habitatge de lloguer per a política social.

En aquest punt, podem avançar que l’entitat financera Bankia ja s’ha posat en contacteamb nosaltres per fer una trobada i començar a parlar dels pisos que tenen a la ciutat.Si les negociacions no prosperen, posarem en marxa aquelles mesures penalitzadoresi sancionadores que la legislació vigent contempla i, com el protocol recull, podenarribar a 250.000 euros.

Com veieu, estem iniciant un procés ampli, ambiciós i llarg, en temes d’habitatge. Seràconstant, passa rere passa, anar avançant per anar creixent, mica en mica. Tenim unhoritzó de sis anys que ens ofereix el Pla local d’habitatge. Volem que en aquests sisanys puguem donar un gir copernicà a la situació de l’habitatge de Valls.

Moltes gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Donem inici a la intervenció dels grups. Serien aquest cinquèi aquest sisè punt. Senyor Font, endavant.

SR. FONT.- Bé, pel que fa al protocol per a la mobilització d’habitatges buits, és uninstrument, una peça més que demanava el Pla local d’habitatge aprovat per aquestPle no fa massa temps. Es necessitava una eina reguladora per saber quines són lescondicions per determinar aquells habitatges que puguin ser qualificats com a buitsamb caràcter permanent, per tal de poder ser inscrits en un registre i, el més important,poder-los incorporar a la borsa de lloguer assequible, com ara s’explicava.

Per tant, per una banda és positiu disposar d’un instrument d’aquestescaracterístiques, com és el protocol i també el corresponent reglament, i així omplir elbuit que fins ara hi havia en aquesta matèria.

14

Per un altre costat, crec que per tots nosaltres aquestes eines van acompanyades d’unpunt d’incertesa, per saber si al final seran eficaces. En alguns aspectes, aquestsinstruments estan condicionats per algunes lleis –ara fa poc en feia esment el senyorJordi Cartanyà– que et marquen el que hauran de ser les regles del joc. I d’altra bandaserà el temps el que ens dirà si les aportacions de l’equip de govern i d’algun partit del’oposició que va fer han estat suficients i han donat els resultats que tots desitgem.

Així que ara no es pot fer cap judici, perquè aquest ha d’esperar la posada en marxadel protocol i del reglament, i donar-li un període raonable perquè demostri la sevaeficiència. Recordo unes paraules a la Comissió de Territori i Habitatge del mes dedesembre, en què se’ns deia que el protocol cal interpretar-lo com una mena de provapilot, que es fa amb tota la bona voluntat, amb la intenció que funcioni, i que, com aracomentava, serà el temps i cada cas els que diran si és efectiu.

En aquella comissió, els membres del Govern, a través del senyor Jordi Cartanyà,segons les anotacions que vaig fer, van dir que estaran oberts a noves propostes, aobservacions segons l’experiència que ens doni el desenvolupament del protocol.Penso que això serà molt important. S’ha d’anar fent el seguiment i comprovar quèfunciona i què no. I llavors poder corregir possibles mancances o errors. Se sol dir quetot és millorable, i segurament l’experiència de casos que aniran sortint a resultes del’aplicació del protocol i del reglament ens indicarà el grau d’encert d’aquestsinstruments. Ja ho avaluarem quan pertoqui.

Compromís per Valls considera que aquestes eines són un punt de partida i que esmereixen l’oportunitat de demostrar la seva utilitat, perquè esperem que se’n puguibeneficiar molta gent. Cal ajudar el màxim de persones possible, fent que puguinacollir-s’hi i beneficiar-se’n, perquè tothom es mereix un habitatge digne. Alspropietaris, cal oferir-los confiança amb les garanties proposades, i compensar-losamb els ajuts fiscals que es contemplen. Necessitem que el protocol aconsegueixirealment fomentar la rehabilitació, un aspecte, aquest, sens dubte molt important.

Igualment, no s’ha d’abaixar la guàrdia i s’ha de vetllar perquè funcioni el programad’inspeccions d’habitatges buits, inculcant, sobretot, pedagogia per tal d’obrir el mínimpossible d’expedients sancionadors. Crec que tots estem interessats que això funcioni.És per això, i com ja vam fer amb el Pla local d’habitatge, que donarem un marge deconfiança al protocol i al reglament, votant-hi a favor.

Abans d’acabar, i ja que estem parlant de temes d’habitatge, vull aprofitar la mevaintervenció per fer públic tot el nostre suport, el suport de Compromís per Valls, a laPAH de Valls, posant-nos a la seva disposició per tot allò que estigui al nostre abast.

Gràcies.


SR. CABALLERO.- Sí, senyor alcalde, moltes gràcies. A veure, primer, si em permetun parèntesi, a banda del que estem aprovant ara, que és que quan el senyorCartanyà ha fet la seva intervenció ha dit que hi havia una cotilla amb les normatives,que no permetien moltes coses. Cal imaginació. I si es vol es pot. I si ho vol m’ofereixo

15

un dia a explicar-li-ho tranquil·lament, en una comissió informativa, o en privat, perdonar-li idees que crec que poden ser positives en aquest sentit i que, si la imaginacióes fa treballar, es podran fer algunes coses que crec que podrien ser positives.

Per altra banda, i entrant en el tema del debat, nosaltres vam donar suport al Pla locald’habitatge, vostès ho saben perfectament, hi estem totalment d’acord, i amb elprotocol i el reglament que avui es presenten aquí podríem dir que hi estem tambéplenament d’acord en un altíssim percentatge, i entenem la mesura que això deriva, iel que representa i el que ha de buscar, que és un servei social dins de la ciutat.

Però, i aquí ve el però, veiem algunes deficiències en alguns aspectes. Creiem queaquestes deficiències són les motivadores que avui no donem suport a aquestaaprovació, però sí que esperem que al llarg d’aquest mes que ara entrem puguemajustar, si convé alguns d’aquests aspectes, via al·legacions, o si podem parlar-ho,que en el seu moment no ho vam poder fer, i arribar a donar un suport ple, que és elque nosaltres en realitat voldríem.

Quan dic algunes mesures o alguns aspectes que per nosaltres no són plenamentpositius, a quins faig referència. Faig referència a l’aspecte de les incubacionsd’expedients sancionadors. Em sembla que el que ha de prevaldre és la incentivació,més que la sanció.

De tota manera, vostè ha fet rellevància en dos aspectes: un, els grans tenidorsd’habitatges aquí a Valls i els particulars. Jo entenc que és una mesura que ha d’anardirigida més aviat cap als grans tenidors d’habitatges, que no cap als particulars, enels quals trobem, doncs, que la normativa és igual. Feia el comentari amb una miradaal senyor Cartanyà. Sí, és així, és l’esperit, però la llei està escrita, i serà per a totsigual. Per tant, tothom és susceptible de rebre aquestes sancions. Ho dic perquè dintrede l’àmbit privat es pot trobar una persona que tingui dos habitatges, que una es potconsiderar buida, però que és la que utilitza per a quan vénen familiars els caps desetmana i a l’estiu, doncs, s’hi puguin estar. Això serà habitatge buit? Llegint al peu dela lletra el protocol i el reglament, no, quan en realitat té una ocupació, té un ús.

Aquest senyor que pugui entrar en aquesta deriva, tindrà una sanció igual que la d’ungran tenidor que realment no en fa cap ús i que, per tant, hauria d’ajudar a fer aquestamobilització dels habitatges buits? Nosaltres ens centrem en aquest aspecte, que ésl’únic que tenim de debat en el document que estem plantejant avui. I, després, unaqüestió també, que això és comú del protocol i del reglament.

I, per altra banda, dins del reglament, hi ha una qüestió que també em preocupa. Joentenc que les administracions públiques han de ser exemplars, i donar compliment dela llei per davant. Si volem que la gent compleixi la llei, nosaltres, com a Administraciópública, hem de ser els primers de complir-la i de donar exemple. I en les condicionsde desocupació, a l’article 2.2, apartat k, hi ha una cosa que em preocupa, que ésquan diu alguna de les situacions que són exemptes, que és que el seu titular siguiqualsevol Administració pública. Què vol dir, que les administracions públiques tenenprivilegi per damunt dels ciutadans? Entenc que no hauria de ser així.

Per tant, i a títol de resum, tot i trobar altament positius aquests documents, i que anosaltres ens agradaria poder donar el suport en aquest moment, hi ha dos punts que

16

provoquen que a dia d’avui no puguem donar el suport, i és aquest aspectesancionador sobre tothom per igual, l’aspecte del que és sentit d’habitatge desocupat,segons aquest comentari que abans li he fet, però entenc que són coses petites iesmenables, en les quals espero que aquest proper mes de març puguem arribar a unacord, i així d’aquesta manera es pugui fer alguna modificació dintre del termini quemarca.

Moltes gràcies.

SR. ALCALDE.- Gràcies, senyor Caballero. Per part del PSC, senyora Ibarra?

SRA. IBARRA.- Sí, moltes gràcies. Bé, el protocol que avui ens presenten i elreglament que avui ens presenten a aprovació deriven del Pla local d’habitatge, queevidentment nosaltres vam votar a favor. De fet, pràcticament en el 85 per centd’aquell Pla local d’habitatge, hi vam participar, també, en la seva redacció, en elmoment que vam tenir responsabilitats per fer-ho. I, per tant, aquest protocol i aquestreglament que avui ens presenten a aprovació és una deriva, és un instrument quederiva precisament d’aquell Pla local d’habitatge.

L’objectiu d’aquest reglament i d’aquest protocol, com bé ha dit el senyor Cartanyà, ésel de mobilitzar habitatges buits, que n’hi ha força, a la nostra ciutat. Dèiem que el Plalocal en comptabilitzava uns mil; entenc que de grans tenidors i de petits propietaris.Segons la Generalitat, pel que sabem, n’hi ha uns 214, que entenc que deuen ser elsque estan inscrits en el Registre d’Habitatges Buits que té la Generalitat. I, per tant, elque es pretén amb aquest reglament i amb aquest protocol és precisament mobilitzar,obrir aquests habitatges al lloguer, i al lloguer social, entenc.

Nosaltres, quan ens van presentar el reglament i el protocol, sobretot del reglament, javam dir en el seu moment que hi estàvem d’acord, entenem que no té més, que ésuna eina vàlida per poder fer les inspeccions i per poder determinar quan un habitatgeés buit. Per tant, en aquest sentit, no hi tenim res a dir.

Quant al protocol, hem estat com a grup debatent fins l’últim moment si ens hiabsteníem o hi votàvem a favor. Finalment, hem decidit que hi donarem suport, que hivotarem a favor, però que hi votarem a favor, diguem-ne, fent una sèrie deconsideracions i, sobretot, fent una valoració d’aquí a uns mesos del fruit o del resultatque donarà aquest protocol. I això li ho dic perquè ja ho vam comentar a les reunionsque vam tenir, que s’estableixen una sèrie de mesures, unes mesures coercitives iunes mesures, diguem-ne, propositives o més atractives per als propietaris, perquèpuguin posar en lloguer els seus pisos, i enteníem que algunes d’elles quedavencurtes, o fins i tot no serien prou atractives per als propietaris.

Ens parlen vostès de l’aval lloguer, que existeix ja actualment. La Generalitat esconstitueix en avaladora dels llogaters, i és un document que se signa, que no té capcost ni per al propietari ni per al llogater, i que dóna una cobertura de sis mesos derendes impagades en el cas que el llogater no les faci efectives. Però, clar, en moltscasos això representa que el propietari ha d’anar al jutjat, ha de fer tot un procedimentjudicial que ha de costejar. I bona part dels propietaris no troben prou garantia en l’avallloguer per fer efectiu el lloguer.

17

A banda d’això, sabem i li ho vam comentar, i també està reflectit en el protocol, que hiha l’assegurança multirisc, que és una assegurança en l’àmbit privat, que té un costper al propietari, un cost no massa elevat, és cert, però que demana als llogaters quetinguin unes nòmines, que no estiguin en cap llistat de morosos i, per tant, lespersones que necessiten l’habitatge social en aquest moment són persones amb unasituació econòmica molt complicada, i difícilment es podran acollir a aquest tipus degaranties.

I, després, vostès ens parlen d’unes garanties que com a ajuntament –crec que ho hadit el senyor Cartanyà– podrien tenir, cobrament de rendes fins a dotze mesos,assegurança multirisc, defensa jurídica… Vull entendre, i espero que després ens hoexpliqui, que això ho assumirà l’Ajuntament, és a dir, que aquí l’Ajuntament farà comde companyia asseguradora i, per tant, tindrem una partida pressupostària per fer fronta tots aquests impagaments i desperfectes en el cas que això es produís.

Per tant, creiem que, excepte que sigui l’Ajuntament qui faci efectiva aquesta partidapressupostària, i que es converteixi, al final, en un avalador solidari del llogater,aquestes mesures no seran prou atractives per poder reactivar el lloguer i el lloguersocial.

Del foment de la rehabilitació d’habitatges nosaltres estem satisfets amb la maneracom s’estableixen, el tema de les subvencions per la rehabilitació. Veiem que s’haincorporat una proposta que nosaltres fèiem, que era el tema de les subvencions per ales llicències d’obres per fer aquestes rehabilitacions, per tant, és una bona proposta. Is’ha recollit.

Parlen vostès també de masoveria urbana. Això ja existeix. Realment se n’ha parlatmolt, se’n parla molt, fins i tot en col·lectius de joves, que és un tema que pot seratractiu. Això ja existeix. De fet, els qui per un costat o per un altre ens hem dedicat altema immobiliari sabem que això s’ha posat moltes vegades en els contractes, però noentenem que sigui un element prou atractiu per als propietaris per, de maneramassiva, posar habitatge de lloguer.

La cessió d’ús per a generació d’habitatges, en el cas, per exemple, de cooperatives,és un bon instrument, però, evidentment, això seria per generar habitatge i, per tant, amitjà o a llarg termini.

I també el tema de la Llei 24/2015. Veiem que aquesta va ser una de les aportacionsque vam fer que s’han incorporat, i nosaltres creiem que és la pedra angular de tot eltema. És una llei que de moment no està recorreguda, que pot ser que s’acabirecorrent, però que mentre hi sigui l’hem d’utilitzar. Sabem que als ajuntaments hi hacerts problemes per poder-la utilitzar. Sabem que no s’ha creat, per exemple, elreglament de les meses d’emergències socials, que hi ha una mesa d’emergènciasocial a la Generalitat. No sé quants casos s’han enviat des d’aquí Valls a la Mesad’Emergència Social, però entenem que és una eina que s’hauria de poder utilitzar demanera potent, sobretot l’article 7, en el cas de la cessió obligatòria per tres anysd’habitatges, sobretot als grans tenidors, que és el que recull aquesta Llei 24/2015.

Per tant, nosaltres en general valorem favorablement aquest protocol, però entenemque hi ha temes que potser no seran prou atractius per poder generar habitatge en

18

l’actualitat, perquè el que necessitem no és d’aquí…, potser d’aquí a 15 o 20 anys ennecessitarem, que és quan no podríem generar, però en necessitem de maneraimportant en l’actualitat.

Entenem, doncs, que el nostre vot en aquest tema serà favorable, però sobretotfavorable tenint en compte que veurem d’aquí a uns mesos, o li demanarem d’aquí auns mesos, en comissió informativa, o agrairíem que es fes una comissió concreta perparlar d’aquest tema, la valoració de quin és el resultat que dóna aquest protocol.

Res més, gràcies.

SR. ALCALDE.- Gràcies, senyora Ibarra. Per part de la CUP, senyora Vicente,endavant.

SRA. VICENTE.- Sí, gràcies. Bé, primer una prèvia. Nosaltres en l’aprovació final delPla local d’habitatge ens vam abstenir, bàsicament per una qüestió de tempo i no tantde contingut, ja que, com bé saben, la CUP també va participar en aquest debat. Nose’ns havia fet arribar cap esborrany del protocol, que avui entra en aprovació enaquest Ple, i aquesta manca de moviments és el que ens va fer decantar la balançacap a l’abstenció.

Avui, entra a aprovació aquest protocol. Aquest protocol arriba tard, molt tard, si tenimen compte que s’havia acordat per unanimitat tenir-lo enllestit durant el primersemestre del 2014, i estem a 29 de febrer del 2016. La situació d’accés a l’habitatgeno ha millorat, en aquest temps. Al contrari, la situació és cada vegada més dramàticai alarmant. Avui aprovarem el protocol, però fins d’aquí a dos anys no es podrà aplicarel règim sancionador als pisos buits. En aquest sentit, hem anat a parlar amb membresde la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Valls, i ens han dit que tenen més decent famílies amb necessitats habitacionals que l’Ajuntament i Serveis Socials no hansabut o no han pogut resoldre. Tota aquesta gent no pot ser ignorada, ni pot esperardos anys o més que tinguem el registre de pisos, i que el protocol comenci a funcionar.Totes aquestes persones tenen un problema, ara mateix.

Al Ple del juliol del 2015, referint-vos a aquest protocol, dèieu que era una einaimportant, però que temporalment ens portava un problema. Per tant, com que elproblema el teníem ara, hauríem de buscar altres vies d’actuació, que ja estaventreballant-hi des de la regidoria per poder-les fer abans. Han passat set mesos i encarano tenim cap calendarització i no ens heu fet esment de cap altra via d’actuació a partd’aquest protocol.

Els procediments administratius són lents, són massa lents. Aquest desfasamenttemporal entre l’Administració i la realitat fa necessària una priorització d’aqueststemes, ja que, si no, l’Administració cada vegada redueix més la seva capacitat per ferfront a la situació d’emergència social en la qual ens trobem. És urgent, ja que hi ha unaugment del grau de vulnerabilitat social de la població, en termes d’accés al’habitatge i de pobresa.

És per això que des de la CUP us demanem celeritat i un compromís ferm per aplicarles mesures que recull el Pla local de l’habitatge, a part d’aquest protocol, com són la

19

Taula per l’Habitatge Social, les mesures d’intervenció pública per rehabilitarhabitatges, les ajudes per a les persones i famílies desnonades, etcètera.

El redactat del Pla local de l’habitatge diu que la finalitat de la creació d’aquesta taulaés la d’establir un òrgan consultiu i propositiu per tal d’articular propostes i participar enel seguiment del desenvolupament del Pla local de l’habitatge. La taula, a més, podriacrear una comissió de treball per definir actuacions i col·laboracions concretes ambentitats financeres que siguin propietàries de pisos buits i per facilitar la recercad’acords amb la Sareb. Creiem que per donar resposta ràpida a les necessitatshabitacionals del municipi s’ha de convocar la Taula per l’Habitatge Social ja. Aquestavoluntat política s’ha de reflectir en un calendari concret i sobretot realista.

El Pla local de l’habitatge també inclou la creació d’una comissió de seguiment iexecució del mateix pla. Aquesta hauria de realitzar reunions periòdiques deseguiment i avaluació del desenvolupament i implementació del pla. No tenimconstància que des de la Regidoria d’Habitatge s’hagi convocat els equips tècnics quehan de formar part d’aquesta comissió. Creiem que el paper d’aquesta comissió ésbàsica per a la implementació de totes les mesures que recull el Pla local del’habitatge.

Centrant-nos en el redactat del protocol per a la mobilització d’habitatges buits, trobema faltar –i així ho hem fet constar en les trobades amb la regidoria i els tècnicspertinents– que es citi el Decret llei 1/2015, juntament amb les altres dues lleiscatalanes relatives a l’habitatge.

Tot i així, entenem que s’aplicarà, ja que just aquesta setmana ha sortit la notícia que aValls hi ha 214 habitatges provinents d’execucions hipotecàries, 214 habitatges quehaurien de servir per ampliar la cartera de lloguer social.

A l’hora d’incoar o d’iniciar l’expedient d’ofici, creiem que calen recursos i personal. Nopodem delegar aquesta tasca als particulars. L’Ajuntament hi ha d’actuar fermament iper això remarquem que calen recursos i personal. En l’apartat de recursos i personal,es preveu destinar en principi un jurista, arquitecte i un administratiu. Aquestalegislatura l’Àrea d’Urbanisme ha de treballar temes estratègics i de vital importànciaper a la ciutat, com són el POUM, la disciplina urbanística i el Pla local de l’habitatge.Des de la CUP creiem, i així ho vam fer constar en el Ple anterior, que cal augmentarde personal aquesta àrea. És per això que en les al·legacions 79 i 80 de lesal·legacions al pressupost 2016 demanàvem la contractació d’un tècnic temporal per al’Àrea d’Urbanisme.

Pel que fa al tema de recursos, s’ha dotat pressupostàriament el Pla local del’habitatge en 60.000 euros. Més concretament, les subvencions per a la rehabilitacióde pisos per a lloguer. Entenem que no han destinat cap partida per a cap altramesura, llavors. Creiem que és necessari dotar econòmicament el Programad’inspecció d’habitatges buits, si més no per començar a fer un mapeig dels pisos buitsinclosos dintre la zona més afectada, el barri antic. Considerem que, si no, el registremunicipal d’immobles desocupats serà molt a llarg termini.

El redactat de l’apartat de la masoveria urbana, en condicional, tampoc ens satisfà deltot. Hauríem preferit que la mesura s’hagués escrit de forma executiva, i no en un

20

condicional que queda obert. S’han d’agilitzar i prioritzar les polítiques de foment per ala incorporació al mercat de lloguer dels habitatges buits anomenades en el protocol.Creiem que el paper de l’Ajuntament ha de ser de coordinar la relació entre elspropietaris, les famílies i els actors implicats en el procés.

I d’exemples d’aplicació d’aquestes mesures al territori n’hi ha uns quants. A SantCugat hi ha un acord entre l’empresa d’habitatge municipal i la cooperativa SostreCívic, per fomentar el lloguer social o la masoveria urbana del patrimoni urbà endesús. A Berga estan fent un protocol exclusivament de masoveria urbana al barri vell.A Manresa hi ha un projecte, juntament amb Càritas, anomenat «Rehabilitem-nos decop». Barcelona, hi ha una xarxa per posar en contacte masovers urbans ambpropietaris d’immobles abandonats.

Tots aquests projectes de masoveria tenen una cosa en comú: els respectiusajuntaments hi destinen finançament. No en tenim prou que es manifesti la voluntatpolítica de donar suport durant aquest mandat a una prova pilot de masoveria urbana.Si es vol implementar realment, creiem que cal destinar-hi finançament anual.

Cal assessorar-se amb als diferents ajuntaments en què ja s’ha desenvolupat aquestafórmula d’accés a l’habitatge, i exportar llavors les propostes aplicables a escala local.Però en una temporització curta, ja que hem dit a l’inici de la nostra intervenció queportem molts anys perduts.

Per totes aquestes mancances que hi trobem a faltar, en el redactat, la nostra votacióserà un sí crític. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció, senyor Cartanyà?

SR. CARTANYÀ.- Gràcies. Primer valorar positivament els sís, els nos i els sís crítics, iles abstencions que hi pugui haver perquè tots aporteu coses per tenir un millorprotocol.

Començaré un per un. El senyor Ramon Font deia si seran eficaces. Bé, no hi posemel dubte abans, no posem la vena abans de la ferida. El protocol no és una prova pilot.El protocol és un element viu. La diferència és que el protocol el que té és eines imesures per tirar-les endavant. Totes les que posem no són proves pilot. N’hi ha duesque les concretem com a prova pilot, però totes les altres són clares. El que sí quetenim, i amb això potser no em va entendre el que volia dir, és que entenem el protocolcom un element viu que serà modificable sempre que convingui modificar-lo. No seràun document que ens encotilli, sinó que si surten legislacions noves o surtenoportunitats noves, doncs, serem àgils i el modificarem.

Per tant, no l’entenguem com una prova pilot, el protocol, sinó que és una prova moltclara i molt precisa, però que té espai per modificar-se, i modificar-se sempre s’enténen el benentès del que deia vostè, de millorar i potenciar el que calgui.

Quant al senyor Caballero, està bé que vostè al·legui la imaginació per saltar-se lalegislació vigent, perquè la legislació és restrictiva en molts temes d’habitatge.Nosaltres tenim sort que hi ha una llei que encara no han recorregut i a la qual ens

21

podem aferrar per aconseguir coses, però que s’ha de tenir imaginació, i si té idees perfer més coses, ens les fa arribar i li ho direm.

Advertir-lo que el protocol no està subjecte a exposició pública, per tant, no estàsubjecte a al·legacions. Només el reglament. Per tant, jo vaig obrir tot un procés dedebat, abans, per arribar aquí amb un consens. Vostè diu que hi ha coses que lesal·legaria, per mirar-les de canviar. Bé, el reglament sí que està a al·legacions, però siho haguéssim fet abans ens podem estalviar alguna feina.

A veure, en el tema d’expedients sancionadors, la seva discrepància. Jo en la mevaintervenció he especificat que tenim dos col·lectius: els grans tenidors i els propietarisparticulars. En un he posat l’accent en les mesures de cessió d’habitatge i les mesuressancionadores, i en l’altre he posat l’accent en les mesures facilitadores perreincorporar aquest habitatge, és a dir, via subvencions i ajuts. Quan surtin, en el futur,les subvencions i els ajuts, veurà que els destinataris són els que tenen un habitatge inomés poden demanar ajut per un habitatge. Per tant, excloem tots els grans tenidors iels propietaris de molts habitatges. Per tant, ja estem fent unes mesures directes cap auna banda o cap a una altra.

Quan me deia… Dels expedients sancionadors, diu que l’expedient sancionador potportar a multes de fins a 250.000 euros. És evident que no té la mateixa consideracióun gran tenidor que un particular. L’expedient gradua. Per tant, no posem-ho tot almateix sac, sinó que tenim una graduació en què podem aplicar una sanció més alta omés baixa. Per tant, aquest dubte que tenia crec que pot quedar resolt.

Llavors, quan parlava del punt k, que sigui titular l’Administració pública, l’Administraciópública té edificis, a vegades, de serveis, o té pisos. Aquí a Valls tenim tres pisos quesón de titularitat pública, que dos d’ells estan destinats a violència de gènere, quepoden servir quan hi ha un cas de violència de gènere per poder allotjar les personesque són subjectes de violència de gènere, i aquests pisos podrien tenir la consideracióde desocupats, perquè n’hi ha un que fa més de dos anys que no s’ha ocupat, per sort,i l’altre es va ocupar fa un any i mig durant tres mesos. Per tant, aquests pisos, si noels tinguéssim aquí catalogats com que no estan inclosos en el registre de pisosdesocupats, comptarien com a desocupats quan estan fent una labor pública. Per aixòes posa l’apartat. I, a més, aquest apartat és el que recull la llei.

Després…, això crec que és el que havia dit. Quant al PSC, a veure, el tema de l’avallloguer està en pressupost. Nosaltres tenim una partida pressupostària per poder ferfront a la contractació de les assegurances. És evident que, com vostè diu, lesempreses asseguradores que se’n fan càrrec –perquè això seria via contractació d’unaempresa asseguradora–, davant el requisit que l’usuari o el llogater no estigui dintre elregistre de deutes, hi haurà un col·lectiu que s’exclourà, és evident. Hi estem d’acord,però la llei ens marca aquest àmbit. Per als que no estiguin aquí dins hi ha lapossibilitat de tenir, el propietari, aquesta garantia sense cost. Per tant, això és unad’aquestes petites mesures. No són massa diners? Són uns quants. És igual que si fasuna reforma. L’ICIO és molt diner? No, però ajuda. Són petites mesures que vanajudant. Per tant, això aniria aquí.

Per a la gent que estigui en aquestes condicions de deutes, no tenim res més quel’aval lloguer, perquè no hi ha cap empresa o cap asseguradora que ens ho pugui

22

facilitar. Encara que paguem més, no es dóna el cas. Per tant, no tenim sortida per aaixò.

L’ICIO, com deia vostè, és una bona proposta. La van proposar vostès, l’hemincorporat, i és una bona proposta. Dintre del reglament n’hi ha altres. És evident queel protocol no descobreix la masoveria. La masoveria no la descobreix el protocol. Finsi tot, vostès van presentar una moció la passada legislatura demanant el tema de lamasoveria urbana. Sí que és un tema que existeix, però és un tema controvertit,perquè hi ha experiències positives i experiències negatives. Llavors, què decidim?Doncs, mirar de fer una prova i mirar si hem de posar totes les neules en aquest cistello no, perquè en aquest moment no tenim prou elements, coneixent la realitat de laciutat, per saber si això a Valls funcionaria o no funcionaria.

Vostè parla de la cessió d’ús a mitjà, llarg termini. Bé, la cessió d’ús, sí, ens donaràresultat a mitjà, llarg termini, perquè s’ha de fer la promoció, però és una mesura més.És a dir, també és una prova pilot. No són les prioritàries. Les prioritàries sónaconseguir posar, com he dit al començament, més habitatge en lloguer.

Sí, és una sort que la Llei 24/2015 no estigui recorreguda, és una sort, i tenim el quetenim. Per això moltes vegades reclamem que si tinguéssim jurisdicció pròpia altreslleis que ens han recorregut no estarien recorregudes i hauríem avançat abans. Però,bé, això són realitats que ens anem trobant. Si un dia ens la recorren, una eina quetenim, la perdrem.

L’article 7, que diu «això sí que ens donaria, posar…» Bé, l’article 7 ja l’hem demanat,és a dir, ja tenim els pisos de la Sareb, que són 42, ja han rebut una carta de la Sareb.Estan pendents de reunir-se amb nosaltres i si no l’apliquem nosaltres l’aplicaràl’Agència Catalana de l’Habitatge, és a dir, d’aquests pisos haurem de veure quinstenen una condició d’habitabilitat, perquè moltes vegades pisos que et puguin venir oque puguis detectar que són de la Sareb no vol dir que els tinguem en condicionsd’habitabilitat. Haurem de veure quins d’aquests els tenim en disposició, i dels queestiguin en disposició demanarem en demanarem per l’article 7 la cessió. D’això jaestem fent passes.

Com he dit abans, la voluntat és anar avançant. Hi ha mesures que seran mésimminents. No estem parlant a llarg termini. Que una mica, de la seva intervenció,entenia que tenim problemes però que tot queda molt lluny. No. Això ho tenim més… Iestic d’acord que quan tinguem informació potser no caldrà una informativa específica–si cal la farem–, però quan tinguem informació d’això de la Sareb, de Bankia, encomissió informativa els anirem donant bones notícies, espero.

Quant a la CUP, bé, està bé fer literatura, però també està bé prendre mesures. No heentès el començament de la seva explicació, perquè ha dit que es van abstenir perquèno havien rebut el protocol. El protocol al setembre no estava. L’esborrany de protocolal setembre no hi era, perquè s’estava treballant. Per tant, fèiem l’aprovació definitivadel Pla local d’habitatge, no del protocol.

Això de dos anys sense sanció no sé d’on ho treuen, perquè l’únic estament que pottenir registre ara mateix és la Generalitat. Al llistat de pisos que ens passa laGeneralitat n’hi ha que fa més de dos anys que estan desocupats. Per tant, l’endemà

23

d’arribar el registre ja podrem actuar, perquè farà dos anys que estan desocupats.Perquè en el registre hi ha no la data d’entrada al registre, sinó la data de pisdesocupat. Per tant, no ens estarem dos anys aquí prenent el sol a la terrassa,esperant que passin dos anys per fer accions d’habitatge. No, ja hem començat atreballar. Abans he anunciat que havíem fet el tema de la Sareb.

Volen un calendari. Bé, potser sí, els podem donar un calendari i els podem anarinformant, però, miri, la setmana passada vam tancar una negociació amb un grantenidor per incorporar pisos que estaven a 297 euros de lloguer passar-los a 150, perdestinar-los a lloguer social. Els treballadors socials de la Regidoria de Benestar jatenen el llistat de protocol per poder saber les famílies que tinguin necessitats lapuntuació per filtrar i per passar-les a aquests pisos. Tenim pisos aquí a Valls, queestem treballant, a 260 euros i a 240 euros de lloguer, que considerem pisos socials, ique alguns estan buits perquè no trobem llogaters que vulguin anar en aquests pisos,en el lloc on estan, que això també ens passa, eh?

Vull dir que sí, que hi ha molta gent afectada, i amb la PAH ja hi hem parlat, i hi hamolta gent afectada, però estem implementant mesures, no estem esperant ques’aprovi un protocol i això, anem fent les mesures amb tot el que hi ha, i quan hi hagi elprotocol tindrem més eines per anar més de pressa en alguns temes, perquè si podemaconseguir la cessió d’alguns immobles això voldrà dir augmentar el parc social ambmolts més. I gràcies a la Llei 24/2015 tenim un protocol que defineix les mesures peraplicar el preu de lloguer. I la llei ho diu molt clarament: ingressos zero, lloguer zero. Ihi ha un barem per nombre de persones; nosaltres som categoria B, i depèn delsingressos et determina el lloguer que pots posar, i són els lloguers socials aprovats perla llei.

Per tant, els pisos de cessió que es reben dels grans tenidors tindran aquestfuncionament i funcionaran així, i els serveis socials ja tenen aquestes guies per podertreballar i posar en marxa aquestes mesures.

La Taula de l’Habitatge Social. És veritat, no l’hem convocat, perquè penjarà de laTaula de Cohesió Social, que es convoca el dia 30. El que sí que hem fet és convocarla PAH per explicar-los-ho primer a ells, potser perquè són els més representatius, ques’ho han currat més tot aquest temps i han treballat de cara a la gent que téproblemes. Però en aquesta taula també hi ha Càritas, hi ha Creu Roja i altres entitatsdel tercer sector que formaran part de la Taula d’Habitatge Social.

Vostè no té constància que hi hagi hagut reunions de la taula… Bé, no en téconstància, perquè és a l’Ajuntament, a l’oposició, no és a Govern, i nosaltres dereunions n’hem tingut moltíssimes. Hi ha hagut una temporada que ens hem reunitcada dijous al matí, per posar en marxa el protocol i tot això, eh? El tema de l’article1/2015, ja se li va donar resposta, i crec que amb això està donat.

Clar, vostè ens parla que es delega la incoació de l’expedient al particular. No. Elreglament diu que el particular, de mutu propi, pot anar a l’Ajuntament i dir-li: «Escolti,aquest pis d’aquí al costat fa un any que està desocupat. Si no en tenen constància, jovinc i els ho dic.» Ell no incoa un expedient, ell informa, com un veí pot informar de sihi ha una persona que està cometent qualsevol alteració de l’ordre públic o si es passa

24

un semàfor en vermell. També té potestat de denunciar. Per tant, aquí el que esdemana és que si un particular ve, se l’atén, s’agafa i s’inicia l’expedient.

De partides pressupostàries n’hi ha, perquè tenim ProValls, que fa una sèrie d’accions,tenim la partida pressupostària per a l’aval lloguer i tenim la partida pressupostària pera les subvencions de rehabilitació. Les altres subvencions no són partidespressupostàries positives, són negatives, perquè quan fem una subvenció per ajudarels costos de l’IBI, aquí seran detriments.

Masoveria urbana. Com he dit abans, hi ha projectes… Això potser no ha quedat clar,però diguem que una subvenció que vagi a disminuir o a fer front els costos d’unallicència és com una subvenció negativa, de pressupost, perquè deixem d’ingressar.(Veus de fons.) Sí, bonifiquem, però vull dir que si sumes i restes, allò, fent el comptede la vella, diguem que són menys ingressos. Quan vegin les bases ja veuran comestan contemplades.

El tema de masoveria urbana. Projectes. Ha fet un llistat de projectes. És veritat, hi hamolts projectes. També n’hi ha molts que denoten la dificultat o que han tingut un èxitdolent i no han funcionat. Nosaltres estem valorant. Com he dit abans, abans de posartotes les neules en un cistell… Jo crec que fins i tot vostè, que ens demana que hidestinem més recursos, que tots aquests projectes tenen pressupost… Abans feiareferència a les al·legacions, però de les seves al·legacions al pressupost no n’hi haviacap per destinar diners a masoveria urbana, a les al·legacions que van presentar alsmateixos pressupostos.

Per tant, si era un tema tan vital que nosaltres havíem de posar, també ho haurienpogut posar vostès a les al·legacions i ser conseqüents. Per una banda, ens demanenque siguem conseqüents i posem més personal. Sap positivament que no en podemposar més. S’ha fet una contractació d’un arquitecte nou, que ajudarà, i treballaremamb el personal que hi pot haver a l’Ajuntament. Vostès ho van al·legar, de posar-ho,però no hi havia possibilitat d’augmentar el cost de personal per les restriccionspressupostàries.

I em sembla que no m’he deixat res. Moltes gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé, moltes gràcies, regidor. Hi ha alguna intervenció més? Sí,senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Senyor Cartanyà, no posi en boca meva coses que jo no he dit. Jono he dit en cap moment de saltar-nos la llei, i no estem aquí, precisament, en un salóde plens, per dir aquest tipus de qüestions. Aquí no es tracta de saltar-nos la llei sinóde fer-la complir. Quan jo li deia imaginació era per, dintre de la llei, poder fer cosesmillors, no pas saltar-se-la.

Tornant al tema que ens toca, perquè això era un parèntesi, s’entén, en la mevaprimera intervenció, i ara en aquesta segona. Estic d’acord que l’esperit és el quevostè ha dit, d’anar contra grans tenidors. El que passa és que la llei escrita, o lanorma escrita, el protocol escrit, quan està escrit està escrit, i d’aquí a dos anys, od’aquí a quatre, potser un altre interpretador té una altra interpretació, i aleshoresdonde dijo digo, digo Diego, i aquestes coses que es diuen, no? I llavors què passa?

25

Que una persona, i nosaltres com a defensors de la propietat privada, pot trobar queen un moment es pot donar o es podria donar potencialment –no dic que sigui la sevaintenció però es podria donar– una situació d’estar no cobert o no emparat per l’esperitque en aquest moment es diu.

Per què? Perquè es diu sancions fins a 249.999 euros, em sembla, l’import. Val, peròamb una graduació, quina graduació? No està escrita, no la tenim. Per tant, és undubte que a nosaltres ens preocupa. Segurament, mentre vostè estigui de regidor, nohi haurà cap problema, perquè té aquest esperit que tots compartim. Però i si d’aquí ax temps hi ha un altre regidor? Tindrà el mateix esperit? No ho sabem. Per tant,demanem una qüestió escrita, simplement per donar el que es diu defensa jurídica delciutadà o de legalitat.

I en referència al segon dubte que jo li plantejava, sobre aquell famós apartat k,d’acord que l’Ajuntament de Valls en aquest moment té tres habitatges que estàutilitzant per a altres…, això per mi no és habitatge buit, perquè té una utilitat,potencialment. Però qui em diu que un dia estiguin buits i no se’ls doni cap utilitat? Noho sabem.

Tornem a la qüestió d’abans. Per posar-li un exemple: propietats immobiliàries de PiusHospital, fruits de donacions i coses que han vingut, que estan buides i desocupades,està considerat com a Administració pública o com a gran tenidor? Quin tractament lidonarem? I són pisos que estan buits i no estan dedicats a cap d’aquestes qüestions.Per això les puntualitzacions que li feia no les hi feia gratuïtament, amb ganes dediscutir, sinó precisament de voler millorar el document, que ja li he dit abans queestàvem plenament d’acord amb tot el text, però que hi havia alguna mancança queper nosaltres és important que s’acabi de regular.

Només era això, i continuem dient o refermant el mateix, amb aquest principi de bonavoluntat de defensa del ciutadà.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyora Ibarra?

SRA. IBARRA.- Sí, breument. Només per dir-li que evidentment totes les mesures quehem anat dient són petites mesures que van a sumar. Precisament per això nosaltreshi votarem a favor. Però sí que em permetrà que tingui un cert dubte que moltesd’aquestes petites mesures finalment acabin sent prou atractives perquè hi hagi ungran nombre d’habitatges per a les famílies que estan en una situació més precària,sobretot per a aquells d’aquestes franges econòmiques que realment estan exclosos,del tema de les assegurances multirisc i tot això. I aquests són aquells als quals enshem d’abocar, i ens hi hem d’abocar de manera immediata i no esperar que doni aixòfruits. I ens hi hem d’abocar a través de la Llei 24/2015 i a través de l’acció amb granstenidors.

I una mica reflectir també el que deia el senyor Caballero. Esperem, des del PSC, querealment la interpretació d’aquest reglament vagi directament als grans tenidorsd’habitatge, a les entitats bancàries, més que no pas als petits propietaris per a qui, devegades, el lloguer d’un pis suposa un complement a una renda o una pensió. I, pertant, incidir en una sanció a aquests petits propietaris realment no seria del tot just.

26

Per tant, la nostra intervenció anava en aquest sentit, de dir: nosaltres els donemaquest marge de confiança, i entenem que són petites mesures. Veurem, al final, quinrendiment en traiem.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Sí, senyora Vicente?

SRA. VICENTE.- Sí, a veure… Naltros el que havíem dit del perquè de l’abstenció delPla local de l’habitatge, no ho dèiem… O sigui, bàsicament era per qüestió de tempo,perquè no se’ns havia fet arribar cap esborrany. Ja ho sé que ara estem… Potser heparlat molt ràpid, perquè estava llegint per no deixar-me cap punt.

L’altra, la calendarització. Nosaltres creiem que és molt important, i més amb el dèficitque hi ha hagut, en tot el tema d’habitatge, que s’han anat endarrerint els terminis. Peraixò demanem una calendarització, i que sigui realista.

Els recursos? El que naltros demanem és que hi hagi una partida per fer un mapeigexhaustiu dels pisos buits per poder completar aquest registre local. Ja ho entenem,que el propietari veí pot vindre aquí a l’Ajuntament i dir que aquest pis està buit, peròcreiem que des de l’Ajuntament s’ha de fer una tasca exhaustiva per localitzar on sónaquests pisos buits. I per fer això cal una partida pressupostària.

I pel que fa al tema que no havíem inclòs a les al·legacions la masoveria, bé, naltrosvam augmentar pressupostàriament la partida del Pla local de l’habitatge, no vamconcretar en quina mesura ho afegiríem.

Ja està, gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyor Cartanyà?

SR. CARTANYÀ.- Sí, dues coses molt curtetes. Senyor Caballero, vostè no dubta, pelque he entès, que en el present mandat s’apliqui amb certa racionalitat aquestessancions. No dubta que es faci. D’aquí a dos o quatre anys, segurament la llei hauràcanviat, i ens trobarem un altre paradigma, que no serà aquest reglament, perquè lallei, en tema d’habitatge, canvia molt ràpidament, últimament, eh?

Per tant, posi una mica d’imaginació en el tema i imagini’s en aquests dos anys labondat del reglament i del protocol i faci l’esforç de votar-hi positivament, perquè peraquestes dues coses jo crec que podríem tenir una votació de consens.

Abans m’ha comentat el tema de les meses d’emergència, no? Era vostè, no?,senyora Ibarra? Miri, dir-li que només hem enviat un cas a mesa d’emergència. I, amés a més, dir-li que, clar, la mesa d’emergències té un petit problema. Hi vam enviarun cas i es va resoldre favorablement, però la resta d’emergències les fem directamentamb els pisos que tenim conveniats amb Càritas, i ho fem a través de l’oficina deProValls, perquè hi ha un problema: la mesa d’emergències no accepta ingressoszero. Per tant, nosaltres, quan són casos d’emergència és quan els ingressos sónzero. Alguns altres que no, els hem tramitat, però ja dic que el 2015 ha sigut un, quel’hem tramitat, ha anat molt bé, ha funcionat molt bé, però els que tenen ingressos zeroels derivem als pisos que tenim de Càritas.

27

Miri, senyora Paloma, la calendarització. Si haguéssim anat més de pressa –que lameva voluntat era anar més de pressa, li ho he de dir–… Vostè deia que els processosadministratius…, els processos administratius són els que hi ha, i compleixen la sevafunció de ser garantistes, perquè tot el que fem estigui ben fet i tingui garantia, mésque re per als ciutadans que és a qui es deriva l’aplicació de tot el que fem des del’Ajuntament. Per tant, els serveis jurídics i els serveis econòmics vetllen per això. Pertant, tenen el seu tempo i l’hem de respectar.

Si haguéssim anat més de pressa tot el desplegament de la Llei 24/2015 no l’hauríempogut recollir, perquè no estava desplegada. I això s’ha desplegat. Fa quinze dies vasortir el Reglament de mobilització. Ja, ja, però amb les eines que tenim per ferhauríem aprovat un reglament en què la meitat de coses que volem fer no les podíemfer, perquè la llei no ens emparava, i ara la llei ens empara en uns temes. Per això,com que ja sabíem que això estava en marxa, hem demanat al registre, hem demanata la Sareb, i estem avançant. Si l’haguéssim aprovat al mes de setembre, ens hauríemhagut d’esperar al mes de febrer, que s’ha desplegat el reglament, per poder reclamaraquestes coses. Vull dir que sí que és veritat que el procés ha anat lent, però és que lallei ha anat canviant, i si d’aquí a dos mesos hi ha un altre canvi, farem tot el queconvingui per posar-nos-hi, eh?

Això no li treu la raó que hem d’anar tan de pressa com puguem, perquè l’emergènciaés molt gran, i hi ha molta gent que està patint. Per això hem d’anar de pressa, peròels processos són els processos, i el que hem de fer és intentar posar solucions enaixò. I aquest divendres tenim reunió amb la Plataforma, per explicar-los tots els canvisque hi ha, com s’aplicarà el protocol i convidar-los a participar-hi, amb totes aquestesmesures.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? No? Passem a votació,entenc. Endavant, senyor secretari. Del punt cinquè, i després del punt sisè, eh? Elpunt cinquè de l’ordre del dia, senyor secretari, endavant. Votarem primer el puntcinquè i després votarem el punt sisè, d’acord? Ho farem punt per punt.

SR. SECRETARI.- Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 19 vots a favor i 2abstencions.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 19 vots a favor dels senyors Barberà,Fàbregas, Solé, Casañas, Flores, Gonzàlez, Farré, Ayala, Cartanyà, Peris, Gavarró,Anguela, Martinell, Robert, Ibarra, Batet Fortuny, Martínez, Font i Batet i 2 abstencionsdels senyors Caballero i Vicente, adoptant-se el següent acord:

Aprovació del Protocol per a la mobilització d'habitatges buits

La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (en endavant LDH) regula elprocediment administratiu per qualificar com habitatge buit, els habitatges desocupatspermanentment sense causa justificada.

L'article 42 de la LDH llista una sèrie d'actuacions per evitar la desocupació permanentdels habitatges.

28

Tot i que la LDH llista actuacions per evitar la desocupació permanent dels habitatges,no regula aquestes actuacions. És per aquest motiu que el Pla Local d'Habitatge deValls, 2015-2020, aprovat definitivament pel Ple municipal en sessió de 28 desetembre de 2015, estableix que l'Ajuntament haurà de promoure un protocol quereguli quines són les condicions per determinar els immobles de caràcter residencialamb caràcter permanent per inscriure'ls al Registre o cens d'immobles desocupats ipoder iniciar les accions necessàries que incentivin la seva incorporació al a borsa delloguer assequible.

En aquest sentit, el protocol haurà de contenir: el procediment administratiu per aqualificar un immoble com a habitatge buit, les actuacions preventives, de foment iassistència de l'administració, la regulació de la incoació d'expedient sancionador, i sis'escau, el programa d'inspecció anual d'habitatges buits i del marc de col·laboracióespecífic amb els propietaris de l'habitatge buit.

Vista la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge i les sevesmodificacions.

Vista la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i el Decretlegislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i derègim local de Catalunya.

Per tot l'exposat el Ple adopta l'acord següent:

Primer.- Aprovar el Protocol per a la mobilització d'habitatges buits.

Segon.- Donar compte d'aquest acord a la Regidoria d'Habitatge.

Sisè.- Aprovació inicial del Reglament per a determinar la condició d'habitatgebuit per incentivar la seva incorporació al mercat de lloguer.

SR. ALCALDE.- I ara farem la votació del punt sisè.

SR. SECRETARI.- Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Són 20 vots a favor i 1abstenció.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 20 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de CiU, ERC, Crida per Valls-CUP, PSC-Candidatura de Progrés iCompromís per Valls-ICV-EuiA i 1 abstenció del regidor del grup municipal del PP,adoptat-se el següent acord:

Aprovació inicial del Reglament per a determinar la condició d'habitatge buit perincentivar la seva incorporació al mercat de lloguer

29

La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (en endavant LDH) regula elprocediment administratiu per qualificar com habitatge buit, els habitatges desocupatspermanentment sense causa justificada.

L'article 3.d) de l'esmentat cos legal defineix com “Habitatge buit”, “l'habitatge queroman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més dosanys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi dedomicili per una situació de dependència, l'abandonament de l'habitatge en una zonarural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l'habitatge siguiobjecte d'un litigi judicial pendent de resolució.” Així mateix, l'article 41.1.a) estableixcom a utilització anòmala d'un habitatge aquesta desocupació permanent.

En virtut de l'article 41.3 l'administració competent que tingui constància que unhabitatge s'utilitza d'una manera anòmala o que un immoble està en una situacióanòmala, haurà d'obrir un expedient administratiu que impulsi els actes d'instrucciónecessaris per a determinar els efectes sobre els quals ha de dictar resolució.

L'article 42 de la LDH llista una sèrie d'actuacions per evitar la desocupació permanentdels habitatges.

En sessió de 28 de setembre de 2015 el Ple municipal de l'Ajuntament de Valls vaacordar l'aprovació definitiva del Pla Local de l'Habitatge 2015-2020 de Valls (enendavant PLH).

Aquest Pla fixa una sèrie d'estratègies i línies d'actuació, entre elles, la dotació demecanismes i instrument legals de desplegament de l'article 42 de la LDH. I en aquestsentit, fixa la promoció del Protocol que determini la condició d'habitatge buit i lesaccions a seguir.

S'estableix d'aquesta manera que el protocol haurà de contenir el procedimentadministratiu per a qualificar un immoble com habitatge buit, les actuacionspreventives, de foment i assistència de l'administració, la regulació de la incoaciód'expedient sancionador, i si s'escau el programa d'inspecció anual d'habitatges buits idel marc de col·laboració específics amb els propietaris de l'habitatge buit.

Així doncs, per tal de contribuir en la mesura del possible a fer efectiu el dret a unhabitatge digne com estableix l'article 47 de la Constitució Espanyola; en ús del'autonomia local establerta pels articles 133.2 i 140 de la Constitució Espanyola; i 3 i 4de la Carta Europea d'Autonomia Local; de la potestat reglamentària, dels articles 4.1,106 i concordants de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, 8 delDecret Legislatiu 2/2003, i en especial l'article 42 de la Llei 18/2007 del Dret al'Habitatge on s'assenyala que la Generalitat, en coordinació amb les administracionslocals han d'impulsar polítiques de foment per a potenciar la incorporació al mercat,preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats, enaquest Reglament s'estableixen les condicions per a determinar quan i en quinssupòsits els habitatges de caràcter residencial del terme municipal de Valls tindran lacondició de desocupats, amb caràcter permanent, amb vista a fomentar i incentivar elmercat de lloguer, i convidar als propietaris a la cessió o ocupació d'aquests immoblesper al foment de l'habitatge de lloguer en el municipi així com donar a conèixer lesmesures de foment de que disposen.

30

Vista la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge i les sevesmodificacions.

Vista la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i el Decretlegislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i derègim local de Catalunya.

Per tot l'exposat el Ple adopta l'acord següent:

Primer.- Aprovar inicialment el Reglament per a determinar la condició d'habitatge buitper la seva incorporació al mercat de lloguer.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública per un període d'un mes partir deldia següent de la darrera publicació, mitjançant anunci al BOP de Tarragona i a undiari de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal. Donar publicitatd'aquest acord i del termini d'informació pública en la web de la corporació local i el entauler d'anuncis.

Tercer.- Cas de no presentar-se al·legacions durant l'esmentat període d'informaciópública, l'aprovació d'aquest reglament esdevindrà definitiva, i es procedirà a lapublicació del seu text íntegre en el BOP de Tarragona, inserint-se al taulerd'anuncis de la corporació.

SR. ALCALDE.- Hi ha alguna explicació de vot? No?

Setè.- Aprovació addenda de la pròrroga del conveni de col·laboració entrel'Agència d'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcalde l'Alt Camp, relatiu al Programa de mediació per al lloguer social per a l'any2016.

SR. ALCALDE.- Doncs, passem al punt setè i punt vuitè, que també tractaremconjuntament, que és aprovació addenda de la pròrroga del conveni de col·laboracióentre l’Agència d’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Valls i el Consell Comarcalde l’Alt Camp, relatiu al Programa de mediació per al lloguer social per a l’any 2016, iel vuitè, que és aprovació addenda de la pròrroga del conveni de col·laboració entrel’Agència d’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal de l’AltCamp, relatiu a l’Oficina/Borsa d’àmbit municipal i comarcal per a l’any 2016.

Té la paraula el senyor Cartanyà.

SR. CARTANYÀ.- Moltes gràcies. Com bé ha dit l’alcalde, portem a aprovació lacontinuïtat del conveni, un per la durada d’un any. Aquest conveni és el que estableixla col·laboració entre la Generalitat, a través de l’Agència de l’Habitatge, i els dos ensque ofereixen servei als ciutadans, l’Ajuntament de Valls per a la ciutat de Valls i elConsell Comarcal per a la resta de comarca.

31

Són dues addendes, una per la mediació de lloguer social, que recull la feinad’intermediació entre propietaris i llogaters, per aconseguir adequar el preu de llogueral que poden pagar els llogaters, i que es comptabilitza per nombre de contractes delloguer nous i els que es mantenen i es renoven. Tenim dues tarifacions diferents,depenent de la feina que es fa. Aquesta feina s’està fent des de l’Oficina d’Habitatge,que està ubicada a ProValls.

En aquesta renovació l’import que li correspon a l’Ajuntament, entenent que no és quel’Ajuntament ho pagui, sinó que és el que rep de l’Agència d’Habitatge, són 37.150euros, que això és el màxim que tenim en el conveni, que l’Agència Catalana del’Habitatge ho pagarà un cop estiguin verificats tots els contractes mediats. Compodran veure en l’addenda, hi ha una part que és la pròrroga, diguem-ne, la prorrataque es dóna d’entrada –abans de justificar es fa un prorrateig, que és una quantitat–, idesprés es dóna la totalitat. Si ens excedíssim dels nostres objectius d’aquestaquantitat, podríem intentar renegociar que l’Agència Catalana d’Habitatge ens fes unamodificació a l’alça.

La segona addenda correspon a l’Oficina d’Habitatge i Borsa a escala local. És l’oficinaque també està ubicada a ProValls i és on es tramiten tots els temes de borsad’habitatge i ajuts de lloguer. I en aquest cas la renovació es fa per un import, que ésel que percebrà la ciutat de Valls, de 10.320 euros. Per tant, això és exactament el queportem a aprovació.

SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció en aquest punt? No? Entenc que s’aprova?Sí? Queden aprovats els punts setè i vuitè per unanimitat. Molt bé.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Assumpte: Aprovació addenda de pròrroga del conveni de col·laboració entrel'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal del'Alt Camp, relatiu al Programa de Mediació per al lloguer social per a l'any 2016

Fets

Vist que en data 21 de març de 2014 es va formalitzar el conveni de col·laboracióentre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el ConsellComarcal, relatiu al Programa de mediació per al lloguer social d'habitatges d'àmbitmunicipal i comarcal, que tenia per objecte establir els termes i les condicions de lacol·laboració entre les parts per impulsar el programa mitjançant la Borsa de mediació,per a facilitar a la ciutadania la proximitat de la gestió d'aquests serveis en el territori,en el marc del Pla per al dret a l'habitatge aprovat pel Decret 275/2014, de 27 de maig.

En data 31 de desembre de 2014 es va formalitzar l'addenda de pròrroga del'esmentat conveni de col·laboració per l'any 2015.

Atès que el Decret 275/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge té unavigència mínima de quatre anys, i que ambdues parts posen de manifest l'interès enprorrogar el conveni de col·laboració relatiu al Programa de Mediació per al lloguer

32

social mitjançant la Borsa de mediació, amb la finalitat de mantenir el seufuncionament durant l'any 2016.

Fonaments de dret

Vist l'article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim localque regula les competències dels municipis, i entre elles la competència de promoció igestió dels habitatges; d'acord amb el que estableix l'article 66. 3 del del Text refós dela Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de28 d'abril.

Vistos els articles 4.1.d i 4.3 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i dels procediments administratiu comú,que estableixen el deure de cooperació i assistència activa entre totes lesadministracions públiques en exercici de la potestat de programació de llurs facultats ide l'exercici de les seves competències.

Vist l'article 303 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals,aprovat per Decret 197/1995, de 13 de juny, que regula els convenis de cooperacióentre els ens locals i altres administracions públiques; i en mateix sentit, l'article 57 dela Llei reguladora de les bases de règim local i l'article 191 Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya.

Per tot l'exposat el Ple adopta el següent acord:

PRIMER.- Aprovar la proposta d'addenda de pròrroga del conveni de col·laboracióentre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el ConsellComarcal de l'Alt Camp, relatiu al Programa de Mediació per al lloguer social per al'any 2016, que es reprodueix a continuació:

REUNITS

D’una part, el senyor Jaume Fornt i Paradell, director de l’Agència de l’Habitatge deCatalunya, nomenat per Acord de Govern 44/2011, de 15 de març, i de conformitat ambles funcions atribuïdes a l'article 2.2.i) dels Estatuts de l'Agència aprovats pel Decret157/2010, de 2 de novembre. I d’una altra, el senyor Albert Batet i Canadell, alcalde de l’Ajuntament de Valls.

I el senyor Joan Maria Sanahuja Segú, president del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Les parts es reconeixen recíprocament la capacitat legal per obligar-se i atorgar aquestconveni, i a aquest efecte,

MANIFESTEN

En data 21/03/2014 es va formalitzar el conveni de col·laboració entre l'Agència del'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal, relatiu al alPrograma de mediació per al lloguer social d'habitatges d'àmbit municipal i comarcal,que tenia per objecte establir els termes i les condicions de la col·laboració entre lesparts per impulsar el programa mitjançant la Borsa de mediació, per a facilitar a la

33

ciutadania la proximitat de la gestió d'aquests serveis en el territori, en el marc del Plaper al dret a l'habitatge aprovat pel Decret 275/2014, de 27 de maig.

En el pacte desè de l'esmentat conveni es preveia que:“El conveni tindrà vigència fins aldia 31 de desembre de 2014, amb efectes de l'1 de gener, i pot ser prorrogat, permutu acord de les parts, prèvia petició per escrit de qualsevol de les parts signatàries,que ho haurà de realitzar amb un preavís d'un mes del venciment del termini inicial”.

En data 31/12/2014 es va formalitzar l'addenda de pròrroga de l'esmentat conveni decol·laboració per l'any 2015.

Atès que el Decret 275/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge té unavigència mínima de quatre anys, i que ambdues parts posen de manifest l'interès enprorrogar el conveni de col·laboració relatiu al Programa de Mediació per al lloguersocial mitjançant la Borsa de mediació, amb la finalitat de mantenir el seufuncionament durant l'any 2016.

Per tot això,

ACORDEN

1. Prorrogar el conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya,l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal de l'Alt Camp, relatiu al Programa demediació per al lloguer social d'habitatges, per al període comprès entre l'1 degener de 2016 i el 31 de desembre de 2016, el qual té per objecte establir elstermes i les condicions de la col·laboració entre les parts per impulsar el programamitjançant la Borsa de mediació, per facilitar a la ciutadania la proximitat de lagestió d'aquests serveis al territori.

2. Mantenir tots els pactes previstos en el conveni signat el 21/03/2014, acordant queles aportacions econòmiques que s'hi estableixen en els pactes quart i cinquè,seran per al 2016, les següents:

2.1 L’import per actuacions de mediació amb contractes nous, establert en el pactequart 1), serà de 450€ per l'Ajuntament i 475€ en cas de desplaçaments per a

captació d'habitatges d'altres localitats pel Consell Comarcal.

2.2 L’import per actuacions de gestió i seguiment de contractes anteriors,establerts en el pacte 1), serà de 200€.

2.3 L'import del pagament fix en concepte de bestreta i a compte de l'aportaciómàxima establert en el pacte cinquè a) del conveni, serà de 18.600,00 en el cas del'Ajuntament de Valls, i de 600,00€ en el cas del Consell Comarcal de l'Alt Camp.

2.4 L'aportació màxima que s’estableix en el pacte quart, 3) del conveni serà de 37.175,00€, en el cas de l'Ajuntament de Valls i de 55.000,00€, en el cas del

Consell Comarcal de l'Alt Camp.

3. Les certificacions que preveu el Pacte cinquè b) del conveni, que cal presentar perpart de l'Ajuntament i per part del Consell Comarcal per justificar les aportacionseconòmiques atorgades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, han de sersignades per l'interventor, o excepcionalment, pel secretari de l'ens local i han dejustificar la totalitat de l'import atorgat per la prestació dels serveis. La darreracertificació es presentarà a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya amb data 31 dedesembre de 2016.

34

Els pagaments de les aportacions econòmiques previstes en aquesta addenda iatribuïdes al Consell Comarcal es tramitaran a favor del mateix Consell Comarcal, iles atribuïdes a l'Ajuntament a favor de l'entitat Promocions Econòmiques Valls, SA,que gestiona l'Oficina local d'Habitatge per encàrrec de l'Ajuntament.

4. La vigència del present acord serà fins al 31 de desembre de 2016.

SEGON.- Facultar al Sr. Albert Batet i Canadell, Alcalde-President de l'Ajuntament deValls, o regidor a qui delegui, la signatura d'aquest conveni i dels actes que se'n derivin

TERCER.- Notificar aquest acord a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya,Promocions Econòmiques de Valls SA i a les Regidories d'Habitatge i Hisenda iFinances.

Vuitè.- Aprovació addenda de la pròrroga del conveni de col·laboració entrel'Agència d'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcalde l'Alt Camp, relatiu a l'Oficina/Borsa d'àmbit municipal i comarcal per a l'any2016.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:

Assumpte: Aprovació addenda de pròrroga del conveni de col·laboració entrel'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal del'Alt Camp, relatiu a l'Oficina/Borsa d'àmbit municipal i comarcal per a l'any 2016.

Fets

Vist que en data 21 de març de 2014 es va formalitzar el conveni de col·laboracióentre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el ConsellComarcal, relatiu a l'oficina local d'habitatge d'àmbit municipal i comarcal, ambl'objecte d'establir els termes i les condicions de la col·laboració entre les parts per al'assessorament i gestió de serveis en matèria d'habitatge respecte de diversestasques competència de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Pla per al dret al'habitatge aprovat pel Decret 275/2014, de 27 de maig.

En data 31 de desembre de 2014 es va formalitzar l'addenda de pròrroga del'esmentat conveni de col·laboració per l'any 2015.


Fonaments de dret

35

Vist l'article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim localque regula les competències dels municipis, i entre elles la competència de promoció igestió dels habitatges; d'acord amb el que estableix l'article 66. 3 del del Text refós dela Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de28 d'abril.

Vistos els articles 4.1.d i 4.3 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i dels procediments administratiu comú,que estableixen el deure de cooperació i assistència activa entre totes lesadministracions públiques en exercici de la potestat de programació de llurs facultats ide l'exercici de les seves competències.

Vist l'article 303 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals,aprovat per Decret 197/1995, de 13 de juny, que regula els convenis de cooperacióentre els ens locals i altres administracions públiques; i en mateix sentit, l'article 57 dela Llei reguladora de les bases de règim local i l'article 191 Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya.

Per tot l'exposat el Ple adopta el següent acord:

PRIMER.- Aprovar la proposta d'addenda de pròrroga del conveni de col·laboracióentre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el ConsellComarcal de l'Alt Camp, relatiu a l'Oficina/Borsa d'àmbit municipal i comarcal per al'any 2016., que es reprodueix a continuació:

REUNITS

D’una part, el senyor Jaume Fornt i Paradell, director de l’Agència de l’Habitatge deCatalunya, nomenat per Acord de Govern 44/2011, de 15 de març, i de conformitat ambles funcions atribuïdes a l'article 2.2.i) dels Estatuts de l'Agència aprovats pel Decret157/2010, de 2 de novembre. I d’una altra, el senyor Albert Batet i Canadell, alcalde de l’Ajuntament de Valls.

I el senyor Joan Maria Sanahuja i Segú, president del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Les parts es reconeixen recíprocament la capacitat legal per obligar-se i atorgar aquestconveni, i a aquest efecte,

MANIFESTEN

En data 21/03/2014 es va formalitzar el conveni de col·laboració entre l'Agència del'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal, relatiu a l'oficinalocal d'habitatge d'àmbit municipal i comarcal, amb l'objecte d'establir els termes i lescondicions de la col·laboració entre les parts per a l'assessorament i gestió de serveisen matèria d'habitatge respecte de diverses tasques competència de la Generalitat deCatalunya, en el marc del Pla per al dret a l'habitatge aprovat pel Decret 275/2014, de27 de maig.

El pacte dotzè de l'esmentat conveni preveu que: “El conveni tindrà vigència fins al dia 31de desembre de 2014, amb efectes de l'1 de gener, i pot ser prorrogat, per mutu acord

36

de les parts, prèvia petició per escrit de qualsevol de les parts signatàries, que hohaurà de realitzar amb un preavís d'un mes del venciment del termini inicial”.

En data 31/12/2014 es va formalitzar l'addenda de pròrroga de l'esmentat conveni decol·laboració per l'any 2015.


Per tot això,

ACORDEN

1. Prorrogar el conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya,l'Ajuntament de Valls i el Consell Comarcal de l'Alt Camp, pel període comprèsentre l'1 de gener de 2016 i el 31 de desembre de 2016, el qual té per objecteestablir els termes i les condicions de la col·laboració entre les parts perl'assessorament i gestió de serveis en matèria d'habitatge, per mitjà del'Oficina/Borsa que, de forma conjunta actuarà en el municipi i la comarca, amb lafinalitat de facilitar a la ciutadania la proximitat de les gestions i serveis relatius amatèria d'habitatge.

2. Mantenir els pactes previstos en el conveni signat el 21/03/2014, acordant que lesaportacions econòmiques que s'hi estableixen en el sisè, seran per al 2016, lessegüents:

2.1 L'import del pagament fix per serveis bàsics establert en el pacte sis, a) delconveni, serà de 7.740€, en el cas de l'Ajuntament de Valls i de 16.229€, enel cas del Consell Comarcal de l'Alt Camp.

2.2 L'aportació màxima que s’estableix en el pacte sis, c) del conveni serà de10.320€, en el cas de l'Ajuntament de Valls i de 29.293€, en el cas del ConsellComarcal de l'Alt Camp.

3. Les certificacions que preveu el Pacte cinquè b) del conveni, que cal presentar perjustificar les aportacions econòmiques atorgades per l’Agència de l’Habitatge deCatalunya, s'ha de lliurar amb data 31 de desembre de 2016, i ha de ser signadaper l'interventor, o excepcionalment, pel secretari de l'ens local i ha de justificar latotalitat de l'import atorgat, tant pel que fa a l'activitat desenvolupada, com tambéals serveis mínims prestats pel personal adscrit a l'oficina.

El pagament de les aportacions econòmiques previstes en aquesta addenda iatribuïdes al Consell Comarcal es tramitaran a favor del mateix Consell Comarcal, iles atribuïdes a l'Ajuntament a favor de l'entitat Promocions Econòmiques Valls, SA,que gestiona l'Oficina local d'Habitatge per encàrrec de l'Ajuntament.

4. La vigència de la present addenda de pròrroga serà fins al 31 de desembre de2016.

SEGON.- Facultar al Sr. Albert Batet i Canadell, Alcalde-President de l'Ajuntament deValls, o regidor a qui delegui, la signatura d'aquest conveni i dels actes que se'n derivin

37

TERCER.- Notificar aquest acord a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya,Promocions Econòmiques de Valls SA i a les Regidories d'Habitatge i Hisenda iFinances.

ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

ENSENYAMENT

Novè.- Ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci per a laNormalització Lingüística.

SR. ALCALDE.- I ara passaríem a l’Àrea de Serveis a les Persones, Ensenyament, elnovè punt de l’ordre del dia, que és ratificació de la modificació dels estatuts delConsorci per a la Normalització Lingüística. Em consta que això ja es va explicar encomissió informativa, que és un mer tràmit, que s’han modificat els estatuts delConsorci de Normalització Lingüística a tot Catalunya, i tots els ajuntaments que hiestem adherits hem de modificar-ho com ho marca, pel Ple municipal. Hi ha algunpunt, en aquest àmbit, alguna intervenció? Sí, senyor Martinell? Endavant.

SR. MARTINELL.- Sí, l’altre dia en comissió informativa no teníem massa clar quinesmodificacions suposava aquesta modificació dels estatuts del Consorci. Fins i tot vamdir al secretari que a veure si ens podia il·lustrar als que estàvem allí. Ens ho hemestat mirant i nosaltres ens abstindrem. Una mica per coherència, perquè entenem quealgunes d’aquestes modificacions provenen de l’adaptació d’unes normativesespanyoles, que per tant no són el nostre marc de referència, i altres són derivades dela LRSAL, que és una llei amb la qual nosaltres no hi estem d’acord. Per això ensabstindrem.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Bé, en tot cas bé d’acord amb el Consorci per a laNormalització Lingüística i, per tant, això ha estat aprovat pel Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya. Entenem que forma part dels estatuts vigents en aquestàmbit i que, per tant, és reglamentari per poder continuar la vinculació entrel’Ajuntament i aquest estament. Per tant, entenc que votació, senyor secretari.Endavant.

SR. SECRETARI.- Sí. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 17 vots a favor i 4abstencions.

Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 17 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de CiU, ERC, PSC i PP i 4 abstencions dels regidors dels grups municipalsde Crida per Valls-CUP i Compromís per Valls-ICV-EuiA, adoptant-se el següentacord:

38

PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ D'ESTATUTS DEL CPNL

El Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística, en data 8 de maig de 2015(sessió 41), va acordar la modificació dels estatuts del CPNL, proposada pel Conselld'Administració. Aquesta modificació va ser aprovada també per Acord de Govern dela Generalitat de Catalunya i publicada al DOGC núm. 6929 de data 6/8/2015, i estàmotivada pels canvis que suposa l'entrada en vigor de diverses normatives: Llei27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local,Llei 15/2014, de 16 de setembre de racionalització del sector públic i altres mesures dereforma administrativa i Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment deles administracions públiques de Catalunya.

Tal com estableix l'article 27 dels Estatuts vigents del CPNL, aquesta modificació hade ser ratificada per cadascun dels ens consorciats.

Per això, el Plenari adopta el següent acord:

Únic.- Ratificar la modificació dels Estatuts del CPNL en els termes en què va seraprovada pel Ple i publicada al DOGC.

SR. ALCALDE.- Molt bé, doncs, passem al següent punt de l’ordre del dia.

SR. FONT.- Perdoni, senyor alcalde.

SR. ALCALDE.- Explicació de vot?

SR. FONT.- Sí.

SR. ALCALDE.- Endavant, senyor Font.

SR. FONT.- Per coherència amb el que ja vaig votar, em vaig abstenir en lacomissió, i en bona part també compartim algunes de les línies, sobretot en el casde la LRSAL. També hi estem d’acord. Bàsicament per això l’abstenció. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé.

MOCIONS

Dese.- Moció dels grups municipals de CiU, ERC i Crida per Valls-CUP de suporta la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya sobre l'inici del procés polític aCatalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de2015.

SR. ALCALDE.- El següent punt, les mocions. El desè punt de l’ordre del dia, mociópresentada pels grups municipals de CiU, ERC i Crida per Valls-CUP de suport a laResolució 1/XI del Parlament de Catalunya sobre l'inici del procés polític a Catalunya

39

com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. En nomdels tres grups proposants, demanem al senyor secretari que faci lectura de la moció idels acords.

SR. SECRETARI.- «Moció de suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunyasobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electoralsdel 27 de setembre de 2015.

»El Ple del Parlament, en la sessió del 9 de novembre de 2015, va aprovar la següentresolució:

»“Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a lespassades eleccions del 27 de setembre de 2015 es basa en una majoria en escons deles forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estatindependent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta perl’obertura d’un procés constituent no subordinat.

»Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creaciód’un estat català independent en forma de república.

»Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l’obertura d’un procés constituent ciuta-dà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futuraconstitució catalana.

»Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesuresnecessàries per a fer efectives aquestes declaracions.

»Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de trentadies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisendapública.

»Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressiódel poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexiódemocràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucionsde l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat delegitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatutd’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altressentències.

»Setè. El Parlament de Catalunya ha d’adoptar les mesures necessàries per a obriraquest procés de desconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica,massiva, sostinguda i pacífica que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots elsnivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

»Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament lesnormes o els mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi deblindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de lesinstitucions de l’Estat espanyol, com els especificats en l’annex d’aquesta resolució.

40

»Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal defer efectiu el mandat democràtic de creació d’un estat català independent en forma derepública, i acorda posar-ho en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea idel conjunt de la comunitat internacional.

»ANNEX. MESURES QUE HAURÀ D’APLICAR EL FUTUR GOVERN DESTINADES A BLINDAR DRETS

FONAMENTALS AFECTATS PER DECISIONS DE LES INSTITUCIONS DE L’ESTAT ESPANYOL

»1. Pobresa energètica

»Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés alssubministraments bàsics, el futur govern ha de desplegar les mesures per a evitar lapobresa energètica aprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgentsper a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de maneraque es garanteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas id’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial,mentre duri aquesta situació.

»2. Habitatge

»Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés a un habitatgedigne, el futur govern ha de treballar en l’aplicació del nou marc normatiu que regula laLlei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbitde l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur govern ha de garantirque en processos de desnonament de l’habitatge habitual que afectin persones iunitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial es compleixi, per a poder ferefectiu el desnonament, el principi de reallotjament adequat de les persones i unitatsfamiliars afectades.

»Així mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacionsnormatives que permetin fer efectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, com ésel cas del reglament de funcionament de les meses de valoració per a l’adjudicaciód’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques i socials i per a altres casosde necessitats especials en l’àmbit de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

»3. Sanitat

»En l’àmbit de les polítiques de salut, el futur govern ha de garantir l’accés universal al’atenció sanitària pública i de qualitat, per mitjà del Servei Català de la Salut (Cat-Salut), a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona no en pot quedarexclosa per raons d’origen, tingui o no la condició d’assegurada o beneficiària delSistema Nacional de Salut, i amb independència de si consta o no en el padró. Aixímateix, cap ciutadà no es pot veure privat d’assistència farmacèutica per motiuseconòmics.

»D’acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es poden dur a termenous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària.

»4. Educació

41

»El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra bonapart de l’articulat de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, de millora de laqualitat educativa, recurs que fou admès a tràmit el 3 d’abril de 2014. En aquestaimpugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries,s’argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a lescompetències que corresponen a la Generalitat en aquesta matèria, contraris al modeleducatiu català determinat per la Llei d’educació de Catalunya i contraris alsconsensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa. En coherència amb aquestrecurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria d’educació per laplena vigència i el respecte de les competències establertes en favor de lesadministracions catalanes i per mantenir-hi els consensos obtinguts pel conjunt de lacomunitat educativa.

»5. Garantia de les llibertats públiques

»El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra algunsarticles de la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, recurs quefou admès a tràmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada peldictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que els preceptesimpugnats de la dita llei orgànica són contraris a drets fonamentals emparats pertextos internacionals com la Declaració universal dels drets humans o el Convenieuropeu dels drets humans i per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels DretsHumans. En coherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la sevaactuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respecte delsdrets fonamentals esmentats.

»6. Administracions locals

»Amb l’afany de garantir les plenes competències de les administracions localscatalanes en servei de l’interès general, el futur govern ha de proporcionar-los leseines de suport necessàries per a deixar sense efecte els preceptes de la Llei del’Estat 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat del’Administració local, promulgada de resultes de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril,d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, dictada en desplegament del’article 135 de la Constitució espanyola, relatius a la limitació de competències als enslocals, al control del cost dels serveis i a l’obligació de la priorització de l’activitateconòmica privada.

»7. Refugiats

»A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, elfutur govern ha de generar un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de les NacionsUnides per als Refugiats (ACNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màximnombre de persones refugiades, més enllà de les decisions adoptades en aquestàmbit pel Govern espanyol.

»8. Dret a l’avortament

»En matèria de dret a l’avortament, el futur govern s’ha de regir pel que estipula la Llei17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

42

»9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute

»Per tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futurgovern ha d’establir, entre altres mesures, vies de negociació que permetin reduir lacàrrega del deute en el conjunt de la despesa.

»Prioritàriament, el futur govern ha d’impulsar la renegociació de tots els finançamentsestructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió imanteniment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipusd’interès i a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur govern ha d’instar elsconcessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformantl’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic ieliminant el cost excessiu del capital.

»Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a laGeneralitat que es pugui aprofitar per a finançar el pla de xoc social, ha d’anaracompanyada d’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa quepermeti avaluar-ne i contrastar-ne la utilitat en moments en què atendre la urgènciasocial ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressadaen l’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revisió de programes hand’anar íntegrament dedicats al pla de xoc social.

»Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futurgovern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris.

»Així mateix, el futur govern ha d’establir un calendari de reunions amb elsresponsables de la banca resident per a estudiar la possibilitat de renegociació delpagament dels interessos amb finalitats socials.”

»Des de l’Ajuntament de Valls, conjuntament amb el món local català, volem estar unavegada més al costat del Parlament de Catalunya en l’exercici de la voluntat del nostrepoble, i expressar la nostra total coincidència de plantejaments amb la cambracatalana.

»Per aquest motiu, els grups municipals de Convergència i Unió, EsquerraRepublicana de Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular proposem al Ple del’Ajuntament de Valls l’adopció dels següents acords:

»Primer. Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’Ajuntament de Valls a la Resolució1/XI del Parlament de Catalunya.

»Segon. Transmetre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament deCatalunya, al president de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis perla Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).»

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció, en aquest punt? Senyor Font?Endavant.

43

SR. FONT.- Gràcies. Al nostre grup municipal ens resulta complex, i fins a cert puntconvuls haver-nos de pronunciar sobre una moció com la que ara ens ocupar. D’inici,dir que la pràctica totalitat de companys i companyes de partit entenem que la situacióque viu Catalunya no pot eternitzar-se més. Això com a preàmbul. Al nostre grupmunicipal hi som gent de diverses sensibilitats polítiques pel que fa al camí que hauriade seguir Catalunya. Tots i totes defensem, com a mínim, un referèndum de caràcterprevinculant, posant-hi tota l’energia i sumant les màximes complicitats de les forcespolítiques, amb l’objectiu de reiterar aquesta voluntat al Govern espanyol i a lacomunitat internacional.

No se’ns escapa que un gran nombre de catalans i catalanes somien amb laimmediata independència del nostre país. Jo mateix la vull i la somio. Molts ho sabeu.Com també la desitgen altres membres de la formació que represento. Però igualment,és cert que d’altres companyes i companys veuen en el dret a decidir una opció quetambé ens pot conduir vers la construcció d’un estat sobirà i, a més, permetent a tot elgruix de la població que es pugui pronunciar respecte a això.

No es pot retreure res als qui pensem que els governs espanyols i els tribunals de tornhan vulnerat i vulneren reiteradament molts drets d’aquest poble, i d’aquí la pressa quetenim per la desconnexió. Però igualment potser també cal aixecar, encara que noméssigui una mica, el peu de l’accelerador, per donar un cop d’ull al voltant i visualitzar larealitat, la singularitat d’un territori amb identitat pròpia i que amb el pas de lesdècades ha acollit gent provinent d’arreu del món, amb la qual hi convivim, ens hi hemcasat o són els nostres veïns.

Tots som catalans i catalanes i habitem als diferents municipis que configuren aquestaterra, que cadascú a la seva manera segur que estimem. Tot plegat, això, ho explicoper entendre com després d’unes eleccions autonòmiques al Parlament, oplebiscitàries, diguem-ne com vulguem, cal que mesurem i siguem molt curosos sobresi amb els resultats assolits en tenim prou i ens dóna prou garanties d’èxit per marxarmitjançant aquest procediment.

Recordo declaracions de polítics que lideren o han liderat partits que subscriuenaquesta moció, afirmant literalment, sense tocar ni una coma: «A partir del 55 percent» –referint-se al resultat de les eleccions– «el procés seria imparable, impecable, itindria legitimitat absoluta, podria ser un procés unilateral», es deia.

Jo el que veig, amb dades a la mà, és una majoria que em genera una mica dedubtes, en el sentit, com deia aquest polític, de si la legitimitat per defensar el modelde desconnexió escollit és absoluta. Somio amb la independència del meu país, sí, ien el meu cas els resultats de les eleccions del 27S no han modificat el meu desig,però sí que m’han despertat consideracions que no puc obviar i que em conviden ameditar.

A més a més, l’impàs polític que es va viure un cop el nou Parlament català vadeclarar l’inici del procés cap a la consecució d’un estat català independent encara ensfa ser més prudents quant a la velocitat que es pretén adquirir. Amb el Parlament uncop constituït, a les forces que donaven i donen llum verd a l’inici del procés de rupturaamb Espanya els va costar suor i sacrificis posar-se d’acord per a la creació del nougovern, especialment pel que feia a la figura del qui havia de ser president. Aquest

44

aspecte és un element més d’anàlisi per tenir en compte. I no serà Compromís perValls qui jutgi cada una d’aquestes formacions, sobre els seus moviments, en el queva ser una complexa partida d’escacs, el desenllaç de la qual va traduir-se en unsacords amb regust agredolç per a alguns partits implicats, i determinats efectes aescala interna d’aquests partits.

M’agradaria fer-me entendre en manifestar que crec que es pot perseguir el mateixobjectiu, però fent-ho amb formes o mecanismes diferents. Per evitar que desprésm’ho hagin de dir, sé que molts dels presents interpreten, fins i tot m’hi podria posar jo,que una fórmula com el referèndum és una via esgotada i que des d’Espanya mai ensl’acceptaran. És veritat que s’albira dificilíssim, però també em pregunto, si l’acceptenara, el procés iniciat.

Cada cop sembla que hi ha més gent que es pregunta si una consulta vinculantsignificaria un major consens entre les forces polítiques. De fet, una prova d’això sónels resultats assolits a Catalunya en les eleccions generals del 20 de desembre, abanda que a escala internacional, molt probablement, es veuria l’evolució del cascatalà amb uns altres ulls.

Com deia a l’inici de la meva intervenció, tant la moció com especialment la situacióque viu Catalunya produeixen una barreja de sensibilitats dins de Compromís perValls, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i Entesa.

Per una banda, ens és impossible oposar-nos a aquesta proposició que avui es portaal Ple, perquè alguns dels membres des d’abans d’entrar en política ja éremobertament independentistes. Però, per un altre costat, també comprenem elsraonaments d’altres components del partit, així com els d’un ampli col·lectiu de gentque aposta pel referèndum.

Per tot plegat, hem decidit abstenir-nos en la votació de la moció. No votem en contradel camí que han iniciat tres de les formacions que participaven a les eleccions delsetembre, ja que disposaven d’una majoria d’escons, i en entendre que un gruix mésque important de catalans i catalanes volen posar en marxa un procés constituent nosubordinat. Fins i tot alguns us podem desitjar sort, seny i encert durant el trajecte. Ésmés, no descarteu en aquest sinuós camí un cop de mà dels qui creiem en unarepública catalana.

Però no podem votar sí, encara que a alguns ens pesi, perquè integrem unaconfluència de forces que creuen que amb un referèndum d’autodeterminació amb eldret a decidir, en ple segle XXI, és una fórmula que pot superar un conflicte i unfrontisme polític, i permetria escoltar, a la vegada, la pluralitat existent que hi ha enaquest país que és Catalunya.

He de reconèixer, però, que amb el panorama que s’albira en la construcció del nougovern de l’Estat, l’intent es presenta difícil, per no dir gairebé impossible a dia d’avui.No m’ho diguin, perquè també ho veig jo, però molts no ens volem rendir.

Davant les dificultats, cal sumar, cal consens, cal picar molta pedra, cal oferir un majorbenestar a les persones, a més de la independència, una independència, que quediclar, a la qual no som contraris, i així ho volem explicitar amb la nostra abstenció.

45

Gràcies.


SR. CABALLERO.- Sí, senyor alcalde, moltes gràcies. Procuraré ser més breu que elsenyor Font i suposo que d’altres. Jo dono per fet que la lectura que ha fet el senyorsecretari de la moció ja forma part de la defensa dels tres grups que la presenten, pertant, ja no hi haurà cap intervenció per part dels grups que l’han presentada, sinó queen tot cas hi haurà respostes als comentaris dels altres grups. Ho dic perquè elprotocol és així, però com que no ho ha dit abans, doncs, entenc que és així.

D’acord, en primer lloc –he dit que seria breu i ja m’estic allargant molt, però bé–, ésuna consideració de forma: trobo que és una miqueta…, en altres temes podria seracceptable, però trobo que vostès, que són tres grups que presenten una moció, quela facin llegir al senyor secretari, és una falta de formes.

En segon lloc, els demano formalment la retirada d’aquesta moció d’aquest Ple. Perquè? Perquè estan donant suport a una cosa que no existeix, i donar suport a unacosa que no existeix és la cosa més absurda que es pot veure. El TribunalConstitucional, en data 2 de desembre de 2015, va anul·lar aquest acord. Per tant, ésno existent. Per tant, els torno a reiterar la petició que retirin aquesta moció.

I, tercer punt –i últim, perquè evidentment no entraré a debatre una cosa que noexisteix, i si algú vol saber el posicionament del Partit Popular ja el coneixen, elsremeto a l’hemeroteca, i així estalviarem discursos al públic que ens pugui estarseguint–, en tercer lloc, demano al senyor secretari, en nom del Grup Municipal delPartit Popular, que si aquesta moció finalment no és retirada i es manté i es vota,demanem una certificació de la resolució adoptada amb el detall dels regidors que hihan votat a favor, en contra, o s’han abstingut, i dels informes de secretaria, si és quen’hi ha. Moltes gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyora Ibarra, endavant.

SRA. IBARRA.- Sí, moltes gràcies. Bé, nosaltres, sumar-nos a la queixa que el senyorCaballero ha formulat respecte al fet que una moció que no ha estat presentada perunanimitat, ni és una declaració institucional d’aquest Ple sigui llegida pel secretari.Això en primer lloc.

En segon lloc, el que hem trobat a faltar és que el secretari llegís, en aquest cas,l’informe que ens va fer arribar a tots els regidors i regidores parlant de la legalitat o lail·legalitat dels actes que es poguessin derivar de la proposta de resolució que vaaprovar el Parlament, i, per tant, enteníem que això sí que era un dels temes quehauria d’haver llegit el secretari.

I, per últim, mirin, com que el que fa aquesta moció és simplement, diguem-ne, posaren aquest Ple una resolució del Parlament de Catalunya, em permetran que jo el quefaci és llegir part de la intervenció, no tota –els ho estalviaré–, que va fer el nostrecompany Miquel Iceta en el Ple del Parlament de Catalunya en què es va passar a

46

aprovació aquesta resolució. Llegiré la part final, perquè es pot dir més alt, però no espot dir més clar.

«Adoptar una resolució com aquesta potser té una explicació: es vol provocar unareacció per part de les institucions de l’Estat que aparentment pugui donar mésarguments en favor de la independència. S’equivoquen si pensen així. I decebranmolts catalans que els van votar no per provocar l’Estat, sinó per forçar una negociacióque, per aquest camí, esdevindrà impossible. D’altra banda, no cal provocar un Estatdemocràtic perquè imposi la legalitat, ho fa perquè és la seva raó de ser. No trobarandesprés suports enlloc, perquè hauran estat vostès els que hagin triat saltar-se la llei.

»Només hi ha solució a través del diàleg, la negociació i el pacte, i aquesta resolució,ho fa tot encara més difícil.

»Som conscients de la dificultat del problema de l‘encaix entre Catalunya i la restad’Espanya; som conscients del malestar d’amplis sectors socials sobre l’actual estat decoses. Podem compartir molts elements d’aquest malestar però, com els deia, nomésserem capaços de resoldre’ls a través del diàleg i del respecte a la legalitat. En aquestesforç ens podran trobar sempre als socialistes de Catalunya. Per la via del’enfrontament, la provocació i la il·legalitat, no.»

Moltes gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. En tot cas, sàpiguen que ho vam parlar els tres partits i queno consta cap voluntat de (?) que el senyor secretari hagi fet lectura de la moció, comes fa altres vegades, que es dóna lectura de la moció, sinó que com que eren trespartits, vam creure-ho oportú. Però, no obstant això, doncs, entrarem a respondre enels diferents àmbits que hi pugui haver.

Pel que fa a Convergència i Unió, ja anunciar-los que nosaltres donarem llibertat devot als regidors que formen part del grup municipal. Entenem que compartim elsprincipis de llibertat d’expressió, que formen part dels drets universals de totes lespersones. Entenem que l’acte que anem a fer és un acte polític, i que no ha decomportar, ni tenim la voluntat que sigui d’aquesta manera, cap incompliment de lalegalitat vigent, tal com vam emmarcar l’inici d’aquest mandat legislatiu, aquí, en elmateix saló de plens, en la promesa de la presa de possessió de la majoria de regidorsd’aquest ajuntament.

I, en tot cas, dir-li senyor Caballero, que això no hi ha voluntat de fer-ho contra ningú,no hi ha voluntat, i tampoc no cal…, fa prou anys que ens coneixem, hem aprovatmocions de diferents tipus i de diferents àmbits, i li he de dir que a mi em sorprènaquest to amenaçador que vostè ha aplicat al seu discurs, que no acostuma a ser pasel seu tarannà polític, i jo li diria que no cal, no cal, que de la mateixa manera quenosaltres sempre l’hem respectat des de la divergència ideològica i la divergènciapolítica, entenent que vostè defensa un projecte polític que no és el mateix que elnostre, crec que no cal entendre-ho en aquest àmbit.

Pel que fa a la senyora Ibarra, jo li diria que, bé, jo respecto el posicionament que faciel seu partit polític en aquest àmbit. Vostès pot ser que tinguin l’oportunitat, en elspròxims temps, des de la màxima responsabilitat de l’Estat, de poder trobar vies

47

d’entesa i d’aplicar la voluntat d’un referèndum, tal com vostès havien aprovat, fins itot, en aquest Ple municipal. I entenem que els fets es demostren caminant, igual quela política també es demostra en aquests àmbits. En tot cas, també reclamarcoherència política, amb el que es defensa a les eleccions i el que després s’aplicades dels diferents estaments.

No sé si hi ha algú més que vulgui fer alguna intervenció? Sí, senyor Martinell?Endavant.

SR. MARTINELL.- Bé, per nosaltres la moció que presentem avui ens sembla moltimportant, i així ho vam traslladar i ho vam parlar amb els grups favorables a ladeclaració, perquè és un acte inequívoc de desobediència. Un acte simbòlic, si hovoleu, però que va en la direcció d’allò que suposarà aquest repte democràtic que coma poble hem decidit tirar endavant, i que ens situarà en franca oposició, com ja hempogut veure, a les forces de l’Estat.

Per nosaltres, el lema és desobeir, desobeir i desobeir, fins que el marc democràtic(?) el marc jurídic i constitucional a favor de la voluntat d’una majoria de catalans icatalanes, una majoria que ara mateix tenim al Parlament, però que és insuficient i quecal eixamplar, per poder fer el pas definitiu. Passos, des de les institucions del país,com són la declaració aprovada al Parlament, o les mocions de suport aprovades desdels ajuntaments; i passos al carrer, per convèncer la ciutadania que la república quevolem és l’únic camí cap a l’alliberament nacional, social i econòmic.

Les mocions de suport aprovades als municipis demostren també que el món local, elsajuntaments estan disposats a desobeir i a reforçar encara més la decisió adoptadapel Parlament. És una manera de vertebrar les nostres institucions, des de baix, idemostrar que el mandat del poble català segueix endavant, tot i els intents per part del’Estat i de les forces no independentistes d’aturar un procés popular legítim,democràtic i pacífic. No ens fan por les amenaces, ni desobeir les lleis injustes quepretenen frenar les nostres aspiracions nacionals.

El mandat del poble català expressat en múltiples ocasions i de múltiples maneres enels darrers anys és clar, i nosaltres ens devem a la voluntat d’aquest poble. Captribunal pot frenar la voluntat de tot un poble.

L’aprovació d’avui d’aquesta moció és també una demostració de compromís per partde les forces que vam aprovar i elaborar aquesta declaració en el Parlament, i queavui hi donem suport des de l’Ajuntament, davant dels vallencs i vallenques. Aixòtambé suposa complir amb el compromís que vàrem signar durant la campanya, ilamentem que alguns baixin del tren per explorar camins esgotats. Avui aquesta mociótambé era per això, per saber amb qui podem comptar i amb qui no.

Sabem també que per davant tenim un camí ple de reptes, i que no serà fàcil, i no ensho posaran fàcil. De fet, ens ho posaran molt difícil. Però pensem que cal estardisposats a tot, perquè si no som nosaltres seran uns altres que ens substituiran,perquè aquest procés no té noms, és de tots i de totes, i tampoc aturador. Si ens fancallar, cridarem; si ens reprimeixen, ens multipliquem, i, com deia l’Anna Gabriel, hemvingut per donar-vos el millor dels nostres cors i a fundar una república catalanasocialista, anticapitalista i feminista.

48

SR. ALCALDE.- Molt bé. Em sembla que el senyor Cartanyà també volia donarresposta?

SR. CARTANYÀ.- Bé, des del convenciment que estem fent un acte de posicionamentpolític i que tothom té dret a expressar-se lliurement –faltaria més–, donem suport a ladeclaració del Parlament.

Agradi més o menys, les eleccions del 27 de setembre van construir una majoriaparlamentària precisament independentista, que s’havia presentat a les eleccions ambla voluntat de guanyar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Per aixòaquesta majoria parlamentària va fer aquesta declaració per iniciar el procés cap a laconstrucció d’una Catalunya independent, cap a la construcció de la nova repúblicacatalana.

Necessitem les eines d’un nou estat per garantir a totes les persones més i millorsoportunitats, per poder començar a treballar ja des d’avui en la construcció d’un nouestat que doni respostes als enormes i urgents reptes actuals. Volem un estat perquècreiem en l’estat del benestar; volem un estat per expressar-nos i participar amb veupròpia als principals afers que preocupen Europa i el món, com la gestió del movimentmassiu de persones que busquen refugi i acollida.

I volem un estat perquè necessitem un estat de dret, on la separació de poders noestigui trinxada i es garanteixi a tothom la igualtat de drets i oportunitats. Volem unestat perquè és la manera real i factible de canviar-ho tot.

Des d’Esquerra donem molta importància a iniciar el procés constituent de la novarepública catalana, perquè estem segurs que aquest procés és una invitació a moltagent a participar-hi. En aquest sentit, estem convençuts que molts ciutadans i moltsdels seus representants polítics escollits democràticament, que no són estrictamentfavorables a la independència a Catalunya, no es voldran negar a ells mateixos lapossibilitat de participar en la definició de la nova república que està naixent.

Per això seguirem tenint la mà estesa, amb la convicció del diàleg i amb la fermesa deldret democràtic de ser consultats. Es vulgui o no, i hi hagi posicions contràries,tribunals constitucionals i tot el que es vulgui, això ja no té aturador. Si no és avui seràdemà; si no som nosaltres seran uns altres, però aquest país ja fa temps que diu alt iclar que ha arribat l’hora d’anar a totes.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més, per part dels grups? Sí?Senyor Font? Endavant.

SR. FONT.- Senyor Martinell, no ens exclogui, no ens faci baixar del tren, perquè enaquest trajecte, que no és curt, crec que serà important sumar complicitats, i com amínim pugui tenir a bé aquesta abstenció, que per molts de nosaltres no ha estatabsolutament fàcil. Fa un moment, en una votació, vostès han tingut la sort –jo no vaigtenir la sort en les passades eleccions municipals– de ser tres regidors. Si aquí hihagués hagut dos regidors de Compromís per Valls, jo li dono la meva paraula d’honorque jo hauria votat afirmativament. Però al darrere hi ha un equip. Som un equip degent que treballem junts, i tenim diferents sensibilitats, i no es pensi que no em dol.

49

No ens facin baixar del tren, perquè si és per nosaltres –abans ho he dit durant lameva intervenció–…, no renunciïn a possibles cops de mà que potser puguinnecessitar en tot aquest trajecte. Gràcies.


SR. CABALLERO.- Sí, senyor Batet. A veure, jo no amenaço ningú, això ho ha ditvostè. Que jo hagi fet una recriminació que hagin fet llegir la moció al senyor secretarino és una amenaça. Que jo els demani que retirin la moció perquè estan votant no res,no és cap amenaça. Demanar al senyor secretari que emeti un certificat, que abans hedemanat, no és cap amenaça, està dintre les potestats que té un regidor en l’exercicidel seu càrrec, i dintre de la democràcia, amb l’empara de la Constitució, de l’Estatutd’Autonomia, de lleis de règim local, i de tot el que vostè vulgui.

Per tant, no digui en sessió plenària que jo l’amenaço, perquè no és cert. I si vostè veufantasmes, potser per això està presentant una moció que no és res.

SR. ALCALDE.- Senyor Caballero, jo no he dit que vostè m’amenaci, sinó que hautilitzat un to amenaçador. Crec que són molt diferenciats, els termes en què parla. Elque li he de dir és que em sorprèn que si és votar no res, com vostè acaba de dir ara,utilitzi també aquest posicionament tan important de demanar certificats, etcètera.Perquè, clar, si és votar no res, un certificat de res deu ser res, senyor Caballero. Ientenc que zero per zero és zero. Si vostè entén que és no res, doncs, un certificat deno res deu ser zero.

En tot cas, jo no li he dit que m’amenacés, no em sento amenaçat per vostè, senyorCaballero. Només he dit que em sorprenia el seu to amenaçador, que no és habitualen el seu tarannà polític al llarg de tots aquests anys. Jo li ho he de dir, això, li ho hede constatar. Podem? Es poden dir les coses i podem parlar, som un país de diàleg,en aquests termes.

Digui, senyor Caballero.

SR. CABALLERO.- Si a vostè li ha semblat el meu to amenaçador, escolti, jo tinc unaveu greu, de vegades no tant, però què vol que hi faci, si a vostè li semblen aquestescoses… A vegades hi ha gent que utilitza ironia i veus suaus per dir molt més.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Entenc que votació, senyor secretari? Endavant.

SR. SECRETARI.- Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 13 vots a favor, 5 encontra i 3 abstencions.

Sotmesa la moció a votació s'aprova per 13 vots a favor dels Srs. Fàbregas, Flores,González, Farré, Ayala, Cartanyà, Peris, Gavarró, Anguela, Martinell, Vicente, Robert iBatet; 5 vots en contra dels Srs. Barberà, Ibarra, Batet Fortuny, Martínez i Caballero i 3abstencions dels Srs. Solé, Casañas i Font.

50

Martí Barberà i Montserrat, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, JordiCartanya i Benet, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya iFrancesc Martinell Urgell, portaveu del grup municipal de la Candidatura d'UnitatPopular, presenten al ple la següent moció,

MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ 1/XI DEL PARLAMENT DE CATALUNYASOBRE L'INICI DEL PROCÉS POLÍTIC A CATALUNYA COM A CONSEQÜÈNCIADELS RESULTATS ELECTORALS DEL 27 DE SETEMBRE DE 2015

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 9 de novembre de 2015, vaaprovar la següent

RESOLUCIÓ

“Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a lespassades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria en esconsde les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estatindependent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta perl’obertura d’un procés constituent no subordinat.

Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creaciód’un estat català independent en forma de república.

Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà,participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futuraconstitució catalana.

Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesuresnecessàries per fer efectives aquestes declaracions.

Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini màxim detrenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social id’hisenda pública.

Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió delpoder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràticade l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estatespanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitati de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia deCatalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.

Setè. El Parlament de Catalunya ha d’adoptar les mesures necessàries per a obriraquest procés de desconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica,massiva, sostinguda i pacífica que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots elsnivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament lesnormes o els mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi deblindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de lesinstitucions de l’Estat espanyol, com els especificats en l’annex d’aquesta resolució.

51

Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal defer efectiu el mandat democràtic de creació d’un estat català independent en forma derepública i acorda posar‐ho en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea idel conjunt de la comunitat internacional.

Annex. Mesures que haurà d’aplicar el futur govern destinades a blindar dretsfonamentals afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

1. Pobresa energèticaPer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés als subministramentsbàsics, el futur govern ha de desplegar les mesures per a evitar la pobresa energèticaaprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontarl’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que esgaranteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas id’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial,mentre duri aquesta situació.

2. HabitatgePer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés a un habitatge digne,el futur govern ha de treballar en l’aplicació del nou marc normatiu que regula la Llei24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit del’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur govern ha de garantir queen processo de desnonament de l’habitatge habitual que afectin persones i unitatsfamiliars en situació de risc d’exclusió residencial es compleixi, per a poder fer efectiuel desnonament, el principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiarsafectades.

Així mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacionsnormatives que permetin fer efectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, com ésel cas del reglament de funcionament de les meses de valoració per a l’adjudicaciód’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques i socials i per a altres casosde necessitats especials en l’àmbit de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

3. SanitatEn l’àmbit de les polítiques de salut, el futur govern ha de garantir l’accés universal al’atenció sanitària pública i de qualitat, per mitjà del Servei Català de la Salut(CatSalut), a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona no en pot quedarexclosa per raó d’origen, tingui o no la condició d’assegurada o beneficiària delSistema Nacional de Salut, i amb independència de si consta o no en el padró. Aixímateix, cap ciutadà no es pot veure privat d’assistència farmacèutica per motiuseconòmics. D’acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es podendur a terme nous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària.

4. EducacióEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra bonapart de l’articulat de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, de millora de laqualitat educativa, recurs que fou admès a tràmit el 3 d’abril de 2014. En aquestaimpugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries,s’argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a les

52

competències que corresponen a la Generalitat en aquesta matèria, contraris al modeleducatiu català determinat per la Llei d’educació de Catalunya i contraris alsconsensos obtinguts pels conjunt de la comunitat educativa. En coherència ambaquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria d’educacióper la plena vigència i el respecte de les competències establertes en favor de lesadministracions catalanes i per mantenir‐hi els consensos obtinguts pel conjunt de lacomunitat educativa.

5. Garantia de les llibertats públiquesEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra algunsarticles de la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, recurs quefou admès a tràmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada peldictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que els preceptesimpugnats de la dita llei orgànica són contraris a drets fonamentals emparats pertextos internacionals com la Declaració universal dels drets humans o el e Convenieuropeu dels drets humans i per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels DretsHumans. En coherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la sevaactuacióen matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respecte dels dretsfonamentals esmentats.

6. Administracions localsAmb l’afany de garantir les plenes competències de les administracions localscatalanes en servei de l’interès general, el futur govern ha de proporcionar‐los leseines de suport necessàries per a deixar sense efecte els preceptes de la Llei del’Estat 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat del’Administració local, promulgada de resultes de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril,d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, dictada en desplegament del’article 135 de la Constitució espanyola, relatius a la limitació de competències als enslocals, al control del cost dels serveis i a l’obligació de la priorització de l’activitateconòmica privada.

7. RefugiatsA fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, elfutur govern ha de generar un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de les NacionsUnides per als Refugiats (ACNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màximnombre de persones refugiades, més enllà de les decisions adoptades en aquestàmbit pel Govern espanyol.

8. Dret a l’avortamentEn matèria de dret a l’avortament, el futur govern s’ha de regir pel que estipula la Llei17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deutePer tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futurgovern ha d’establir, entre altres mesures, vies de negociació que permetin reduir lacàrrega del deute en el conjunt de la despesa. Prioritàriament, el futur govern had’impulsar la renegociació de tots els finançaments estructurats, separant elspagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d’aquells queconstitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d’interès a les taxes d’inflació

53

actuals. Així mateix, el futur govern ha d’instar els concessionaris o superficiaris aredefinir els contractes estructurats, transformant l’amortització de les inversions enfinançament ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Generalitatque es pugui aprofitar per a finançar el pla de xoc social, ha d’anar acompanyadad’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar‐ne i contrastar‐ne la utilitat en moments en què atendre la urgència social haesdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada enl’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revisió de programes hand’anar íntegrament dedicats al pla de xoc social.

Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futurgovern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris. Així mateix, elfutur govern ha d’establir un calendari de reunions amb els responsables de la bancaresident per a estudiar la possibilitat de renegociació del pagament dels interessosamb finalitats socials.”

Des de l'Ajuntament de Valls, conjuntament amb el món local català volem estar, unavegada més, al costat del Parlament de Catalunya en l’exercici de la voluntat delnostre poble i expressar la nostra total coincidència de plantejaments amb la cambracatalana.

Per aquest motiu els grups municipals de Convergència i Unió, Esquerra Republicanade Catalunya i la Candidatura d'Unitat Popular proposen al ple de l’ajuntament deValls l’adopció dels següents acords:

PRIMER. ‐ Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’ajuntament de de Valls a la resolució1/XI del Parlament de Catalunya.

SEGON. ‐ Trametre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament deCatalunya, al president de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipisper la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

SR. ALCALDE.- Molt bé, hi ha alguna explicació de vot? No?

Onzè.- Moció del grup municipal del PP instant als poders públics iadministracions públiques a respectar el nostre ordenament jurídic vigent, aixícom la nostra norma fonamental, la Constitució espanyola.

SR. ALCALDE.- Doncs, passaríem al següent punt de l’ordre del dia, que és l’onzè,moció del grup municipal del Partit Popular que insta els poders públics iadministracions públiques a respectar el nostre ordenament jurídic vigent, així com lanostra norma fonamental, la Constitució espanyola.

Senyor Caballero, endavant.

54

SR. CABALLERO.- Sí, senyor alcalde, moltes gràcies. No faré llegir la moció al senyorsecretari, ni tampoc la llegiré jo. Simplement faré un petit resum, que em sembla queés prou aclaridor. Aquesta moció ja es va presentar en un anterior Ple, precisamentperquè vostès van dir que presentarien la moció que avui han presentat. Aleshoresnomés hi havia una suspensió per part del Tribunal Constitucional i per això vaig fer joaquesta moció, demanant que les administracions públiques respectem la llei i, pertant, donem exemple.

Ara ja no hi ha una suspensió, sinó que hi ha una anul·lació del que vostès abans handefensat i, per tant, té més raó de ser aquesta moció, una moció que l’únic que fa, illegeixo directament les resolucions, perquè en el seu moment ja la vaig defensar, queés «instar els poders i les administracions públiques catalanes a respectar el nostreordenament jurídic vigent, així com la nostra norma fonamental, que és la Constitucióespanyola.

»Segon. Donar trasllat d’aquesta acord al president del Govern de la Generalitat deCatalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups polítics ambrepresentació al Parlament de Catalunya.»

Moltes gràcies.

SR. CARTANYÀ.- Doncs, gràcies, senyor Caballero. Alguna intervenció? Senyor Font.

SR. FONT.- Bé, sobre aquesta moció, i el contingut, ja hem expressat clarament lanostra opinió en altres plens i no la pensem repetir avui, des del màxim respecte cap ala formació que la presenta. Tan sols un petit apunt, que serveixi també com aexplicació de vot.

Quan sovint es diu de complir les regles del joc, aquestes les haurien de complir lesdues parts, i això partint de la base que les regles, les lleis, l’ordenament jurídic, enaquest cas, sigui precisament això, just.

Com comentava en començar aquesta intervenció, més d’un cop la nostra formació haposat en dubte l’arcaic i barroc ordenament jurídic encarar vigent, i sobre la Constitucióespanyola pensem i sabem que no representa tothom, i no parlo només d’aquí aCatalunya, també a l’Estat espanyol, i no cal que sigui gent independentista.

És incomprensible com els diferents governs de l’Estat no han tingut la dignitat depropiciar la modificació de bona part dels seus articles, adaptant-la a uns nous tempsd’autèntica democràcia i llibertats basades en la sobirania del poble. I, parlant dellibertats, vull mostrar la satisfacció de la nostra formació pel fet que demà ArnaldoOtegi sortirà de la presó després de sis anys de reclusió que considerem del totinjusta. Ja veuen la nostra justícia: sis anys per al qui buscava vies de pau en elconflicte basc, i sis mesos de presó per als ultradretans que van assaltar amb violènciael centre Blanquerna a Madrid.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyora Ibarra?

55

SRA. IBARRA.- Sí, gràcies. Bé, nosaltres votarem a favor d’aquesta moció, perquèens l’hem llegit i realment parla del compliment de la legalitat vigent i, per tant, comhem dit abans i per coherència, no podem fer altra cosa.

Trobaríem a faltar, en el primer punt dels acords, on parla d’«instar els poders i lesadministracions públiques catalanes a respectar l’ordenament jurídic vigent», queparlés de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a banda de la Constitució. Però,d’entrada, dir-li que hi votarem a favor, tot i que em permetrà la llicència de dir-li queaixò és allò que en diuen postureo, postureig, en català, perquè, com ja li vam dir en elPle en què l’havia presentat, presentar aquestes mocions no farà que lesadministracions i els poders públics governats per determinats partits polítics canviïn elseu posicionament a l’hora de presentar mocions com la que acabem de tractar en elpunt anterior, o fer determinades actuacions en una línia clarament independentista.

Per tant, dir-li que de poc serveix, però que en tot cas nosaltres hi votarem a favor.Gràcies.

SR. ALCALDE.- Senyor Martinell?

SR. MARTINELL.- Bé, estem d’acord en una frase de les que diu l’exposició de motius,quan diu que «dita declaració és un desafiament a l’estat democràtic i de dret en elqual vivim». Li diem que sí, li hem de dir que sí. Només hi afegiríem una cosa: que ésun desafiament popular, pacífic i democràtic. I deixi’m que li faci una pregunta: què ésprimer el dret de les persones o les lleis? Les lleis hi són per defensar els drets de lespersones, o no?

Al llarg de la història hi ha hagut molts moviments que han desafiat les lleisestablertes, molts països que han modificat el seu estatus, i així la història de lahumanitat ha anat evolucionant, i coses que abans eren impensables avui són dretsacceptats i reconeguts per tothom. Els sona el dret a l’autodeterminació dels pobles?És un dret reconegut en diversos pactes internacionals, i també en diversesresolucions de l’Assemblea General de l’ONU. I és cert que no parlen de Catalunya,evidentment. El gruix és de l’època de les descolonitzacions, però bé serien aplicablesal cas.

Les lleis estan sotmeses a una evolució natural, al ritme que canvien les necessitatsdels països i dels col·lectius, una evolució sana i natural que sembla no afectaraquests Constitució espanyola, que de tan irreformable s’acabarà convertint en unarelíquia. Irreformable, menys quan es tracta de pagar el deute, encara que sigui al mesd’agost i a corre-cuita. Ja sabem que la Constitució va ser votada i aprovada enreferèndum, que els catalans hi van votar a favor, però d’això fa gairebé quarantaanys; veníem d’una dictadura, i els temps han canviat. Avui la societat no és com faquaranta anys enrere, i més de la meitat de la població no van votar aquesta cartamagna.

Tot ha canviat menys la cultura democràtica de l’Estat espanyol, o almenys no en lamesura que alguns desitjarien. Tanmateix, tampoc és el nostre cas, que mai hemcregut en la reforma de l’Estat espanyol ni en l’encaix d’una Catalunya autonòmica.Volíem i volem ruptura democràtica amb l’Estat espanyol, ahir, avui i demà. Aquest ésl’horitzó de la CUP i de l’Esquerra independentista d’aquest país.

56

Senyor Caballero i senyors del PP, nosaltres defensarem el dret del poble català i detots els pobles d’Europa, i del món, si cal, que expressin lliure i pacíficament la sevavoluntat com a poble, i ho fem democràticament, perquè creiem en la democràcia, commés participativa millor. I també ho fem amb respecte, inclús cap a aquelles personesque no hi estan d’acord, però que defensen legítimament i educadament les sevesidees.

El que no podem admetre és que hi hagi un partit en què per boca dels seus dirigentssurtin constants insults al poble català; que falta a la veritat; que busca dividir-nosutilitzant els nostres elements de cohesió com són la llengua i la cultura; que intentacontrolar la justícia juntament amb el PSOE per veure qui posa més jutges del seucolor a la cúpula del poder judicial; que utilitza el Tribunal Constitucional com unelement per fer política en contra d’aquells que no pensen com vostès, i que ens negarepetidament el dret a votar un referèndum, que hauria de ser el més normal en unestat que s’autoanomena democràtic.

I, a sobre, ens demanen respecte. El respecte es guanya, no s’imposa, i vostèsutilitzen les lleis al seu favor amb l’únic propòsit de dinamitar el procés d’alliberamentdel poble català. Són vostès, que no respecten el dret d’una majoria de catalans. I fixi’sbé què dic: ja sap que nosaltres vam ser els primers de reconèixer que no havíemguanyat el plebiscit, però al Parlament hi ha una majoria suficient per iniciar aquestprocés, i vostès això no ho respecten, no respecten aquestes persones que sí quevolen que Catalunya esdevingui una nova república. Les lleis sempre van un pasenrere dels desitjos de les persones, però no poden ser un fre a les seves aspiracions,defensades pacíficament i democràticament.

I li diré una cosa més: espero poder seguir discutint en aquest Ple amb vostè,lliurement i respectuosament, perquè pel simple fet de defensar democràticament irespectuosament una resolució aprovada democràticament i respectuosament en elParlament de Catalunya podria ser que alguns dels que estem aquí, legalment peròinjustament, ens inhabilitessin per una denúncia que el seu partit va fer al TribunalConstitucional, un òrgan que no reconeixem, perquè l’Estat espanyol no és el nostremarc de referència, perquè els seus membres són escollits a dit per interessos polítics,perquè no és un tribunal independent, i les seves resolucions posen en evidència lamanca de separació de poders que hi hauria d’haver en qualsevol país que aspiri a dir-se democràtic.

Per tot això, votarem a favor de la república i en contra de la seva moció.

SR. ALCALDE.- Senyora Gavarró, per part d’Esquerra Republicana?

SRA. GAVARRÓ.- Sí, gràcies, bona tarda a totes i a tots. Senyor Caballero, vostèsinsten aquest ajuntament a respectar la Constitució espanyola, la que en l’ambigüitatdel seu text i del seu desplegament inicial marcà quatre fites de punt i final: la Lleid’amnistia, el cop d’estat del 23F, que va significar la fi de la possible interpretacióplurinacional de l’Estat, i les conseqüents LOAPA i LOFCA.

Esquerra Republicana, juntament amb els nacionalistes bascos, van ser les úniquesforces parlamentàries que es van abstenir en el referèndum per a la ratificació de la

57

Constitució espanyola el 1978, advertint de les que per nosaltres eren clàusulesantidemocràtiques, com sobirania de la nació espanyola, no citació explícita de lesnacionalitats ni de les llengües, prohibició explícita de la federació i paper de l’exèrcitcom a salvaguarda de la unitat.

Hi ha molts ciutadans, al nostre país, que han esdevingut independentistes després deconstatar que no hi ha projecte per part de l’Estat espanyol als ciutadans deCatalunya. Vostès no ens han explicat quin és el projecte que ofereixen per aCatalunya dins de l’Estat i de la Constitució espanyola. Tot i voler-nos fer creure queestem bé políticament, la veritat és que estem patint escanyament econòmic,institucional, polític i financer, provocat pel dèficit fiscal o el frau fiscal, i que generauna desigualtat creixent.

El passat 27 de setembre, Catalunya va celebrar unes eleccions democràtiques, iningú ha posat en dubte el resultat d’aquestes eleccions, i, per tant, la voluntat delpoble català, que s’ha traduït, el 9 de novembre passat, en l’aprovació, per part delParlament, de la resolució que constatava el mandat democràtic majoritari a favor de laindependència. Tenim un mandat democràtic que neix de les urnes, un mandat legal ilegítim, un mandat que emana del suport de la majoria de ciutadans de Catalunya, afavor d’uns objectius polítics clarament independentistes i totalment legítims.

El programa electoral amb el qual ens vam presentar Junts pel Sí o la CUP deiaclarament que si obteníem el suport en escons al Parlament iniciaríem un camí cap aun estat independent en forma de república. És per això que al Grup Municipald’Esquerra a l’Ajuntament de Valls tenim el deure d’assumir aquest contracte legal ilegítim, i aquí no s’hi pot interposar cap tribunal.

Entenem, per tant, que una declaració d’independència de Catalunya derivada d’unprocediment democràtic no violaria la Constitució espanyola de 1978, perquè elsautors de la declaració d’independència catalana, en actuar com a poder constituent,no es troben lligats pel marc constitucional espanyol. Si alguns apel·len a l’article 1.2de la Constitució espanyola, com s’ha sentit a dir, per dir que la sobirania resideix en elpoble espanyol, nosaltres apel·larem a l’article 1.2 de la Carta de Nacions Unides, queproclama de forma universal el dret a l’autodeterminació de tots els pobles en termesd’igualtat.

Tot poble té dret a decidir el marc polític que li correspon. Tots els pobles tenen dret aestablir lliurement la seva condició política. La Constitució espanyola no prohibeix nipot prohibir el dret a l’autodeterminació dels pobles, ni el pot prohibir un govern, nivostès amb una interpretació interessada de la Constitució.

El principi democràtic no té patent espanyola, té patent universal. I creiem que no enspot venir ningú amb lliçons de democràcia i legalitat quan aquí tenim un estat, que ésl’espanyol, que incompleix reiteradament amb sentències i lleis a la mà. Us posaré unsquants exemples: incompliment de tots i cadascun dels pactes de finançament, tots,des de la disposició addicional tercera de l’Estatut; incompliment flagrant d’aquesta lleique ens encaixava en l’Estat, l’Estatut d’autonomia, i darrerament posant condicionspolítiques de difícil compliment al FLA.

58

Tenim clar que no serà un camí planer, que posar les institucions al servei delsciutadans no serà fàcil, i que hi haurà també molts actors a Catalunya que faran tot elpossible per dificultar-ho. Però nosaltres tenim l’horitzó clar: posar les bases d’un estatindependent en forma de república, perquè no veiem viable continuar dins d’un estatespanyol que ens sembla irreformable. No tingueu cap dubte que lluitarem perquèaquest mandat que hem rebut de les urnes s’implementi en benefici de tothom i per atothom. Hem de ser conscients de la transcendència del moment. Durant aquestmandat farem la transició democràtica més important de la història d’Europa d’aquestsúltims anys. Per això no ens val només una majoria parlamentària, sinó que,independentistes o no, posarem sempre en valor la diversitat, la pluralitat, com aprincipal eix de construcció de la cohesió social, perquè volem deixar clar que, abansque independentistes som demòcrates.

Només busquem, des del Parlament, fórmules per donar compliment a aquest mandatdemocràtic a favor del dret a decidir, de la manera com el compleixen estats madurs idemocràtics a Europa, en ple segle XXI, que és mitjançant un acord polític.

Per tot l’exposat, el vot d’Esquerra serà contrari a la moció. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part de Convergència i Unió, senyor Martí Barberà?

SR. BARBERÀ.- Gràcies. Bona tarda a tothom. En aquesta moció del Grup Municipaldel Partit Popular, on ens demanen respectar l’ordenament jurídic i la Constitucióespanyola, hi ha una paraula a partir de la qual expressaré la nostra opinió, que és queparla de «desafiaments». Els desafiaments han estat els que ha fet una majoriaabsoluta del Partit Popular a l’Estat espanyol, al Govern de l’Estat, fent polítiquescontra Catalunya, contra la llengua i contra la nostra cultura; contra la nostra llengua ila nostra cultura; contra les iniciatives polítiques de Catalunya per evitar la fracturasocial per la crisi econòmica; contra el desenvolupament de la nostra terra, evitantinversions necessàries en infraestructures; contra l’èxit dels models educatiu, sanitari ide serveis socials que tenim a Catalunya, escanyant-nos econòmicament fins aamenaçar-los i tot.

Aquí aprofitar que un dels esforços, o una base de poder mantenir aquest nivell dequalitat en el sistema educatiu, sanitari i de serveis socials, ha estat gràcies alsesforços dels mateixos professionals d’aquests serveis. Avui, al mateix Ple, tindremaltres oportunitats per denotar aquest tipus de política que ha fet el Partit Populardurant aquests anys. Aquest sí que ha estat el gran desafiament contra Catalunya,polítiques que buscaven recentralitzar les competències i deixar l’Estatut de Catalunyaen paper mullat.

Prou de judicialitzar les discrepàncies polítiques; prou de prepotències; prou de limitarl’opinió dels ciutadans de Catalunya a l’hora d’escollir el seu futur polític i nacional.Aquestes mocions, senyor Caballero, només reafirmen la política del Partit Popular depobresa democràtica i de politització del Tribunal Constitucional. Per això votarem queno a la seva moció.

SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més, senyor Caballero? Sí?

59

SR. CABALLERO.- Sí. Intentaré respondre els seus comentaris de forma breu, perquècom que les seves intervencions han sigut inversament proporcionals a la mevaintervenció, he procurat ser molt breu en l’exposició de la meva moció i vostès s’hanestès com si estiguessin en campanya electoral, ja, que possiblement n’hi haurà, aviat,però no calia anticipar-se. Intentaré contestar un a un.

Senyor Font, a veure, vostè considera barroc l’ordenament jurídic actual. Li recordoque hi ha mecanismes per variar-lo. No sé si vostè o el seu partit han fet algunaproposta, respecte a això. Per tant, facin-la. (SR. FONT.- Però si no volen canviar laConstitució vostès…) Facin-la. L’han presentat? I no digui coses que no són certes,però, bé, estic en el torn de la meva intervenció, ara, i, per tant, intervingui vostè méstard. Respecte a la seva part de la intervenció, referint-se al senyor Otegi, no encomentaré res.

Respecte a la intervenció de la senyora Ibarra, del PSC, agrair-li el seu suport. Té raó,calia afegir…, i en una intervenció meva anterior n’he fet esment, em referia no tansols a la Constitució, sinó també a l’Estatut d’Autonomia i a totes les lleis que vinculenla nostra activitat municipal, com no pot ser d’una altra manera. I li dic que no és unaqüestió de postureo, és una qüestió que quan un veu que algú intenta no complir lallei, recordar que estem en una Administració pública i que l’únic que faig és demanarque es compleixi la llei com a ajuntament. L’ajuntament és la casa de tots els vallencsi, per tant, aquí resideix la sobirania popular dels vallencs i aquí és on hem de defensarels drets de tots els vallencs.

Seria una miqueta absurd que si els vallencs no estiguessin d’acord amb unaordenança municipal proposada diguessin: «Doncs, tots en bloc ara no pagarem l’IBI ifem no sé què, i no sé què…» Què hauria d’anar, l’Ajuntament, contra tots…? Per aixòhi ha uns ordenaments. Simplement s’estava pretenent defensa que nosaltres, com acasa de tots, hem de donar exemple.

Resposta al senyor Martinell. Què va ser abans –jo també li preguntaré–, l’ou o lagallina? En resposta a la seva pregunta. Recordo la seva pregunta: què va ser abans,els drets de les persones o les lleis. Precisament s’han fet lleis per defensar els dretsde les persones, però això no vol dir que no puguem recórrer a la pregunta que jo li hefet abans: què va ser primer, l’ou o la gallina?

Jo estic convençut que en això hi estarem d’acord, en aquest tema. Però queevidentment hi ha d’haver lleis per defensar els drets de les persones, i que les lleissón millorables precisament per defensar les persones. I avui aquí s’ha presentat, perexemple, un protocol d’habitatge per ajudar la gent que té…, i això es fa ambordenaments i amb lleis.

Jo a vostès sempre els he respectat la coherència. I això ho he manifestat moltesvegades, en aquest Ple. I a més a més sempre he manifestat en aquest Ple queconsidero que tots els pensaments de tothom –i per això som aquí– són legítims, tots.Vostè ha fet referència a una qüestió. En aquesta cosa li he de dir que sónincoherents. Quan van acabar les eleccions del 27 de setembre van dir: «Reconeixemque no hem guanyat.» I després s’apunten al carro. (Veus de fons.) No, no, ho ha dit,per això ho dic. Aquí hi ha el punt en el qual jo vaig perdre aquest to que tenia semprede considerar-los coherents. Però, bé, les coses evolucionen.

60

Senyora Gavarró, vostè ha fet la defensa amb una exposició que pràcticamentsemblava que… La invito que presenti una moció amb l’extensió que ha fet de tot elseu temari, de tot, també amb el seu total i legítim dret a defensar els seus criteris,ningú li està dient que no, però ha fet una extensió que Déu n’hi do. Jo simplementestava demanant dues coses: «instar els poders i les administracions públiquescatalanes a respectar el nostre ordenament jurídic vigent, així com la nostra normafonamental, la Constitució espanyola», i que això es traslladi al president del Govern,del Parlament i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. Res més. Jo nohe entrat en cap altre debat. Però, bé, respectables les seves opinions, res a dir.Evidentment no les compartim i ja està, cadascú pensa lo seu.

Senyor Barberà, desafiaments? No ho sé, la seva intervenció és que seriapràcticament repetir el mateix, el que passa és que no entenc com vostè aquí diu queno votarà a favor de complir la llei, en la moció anterior vota que no… Bé, jo entencque hi ha situacions complicades, i la seva és una d’elles, però vagi aquesta resposta,i sense ànim d’ofendre ningú, ni que ningú se senti amenaçat, he sigut més suau en elto de veu: simplement el que he demanat és que donessin suport a aquesta moció.Vostès han dit que no, doncs, ho respecto. Excepte el Partit Socialista, al qualagraeixo el seu suport. Dono les gràcies i res més. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyor Font?

SR. FONT.- Sí, només dir-li que el PP del senyor Rajoy no vol reformar la Constitució,ni l’espanyola ni l’europea, que quedi clar.

SR. CABALLERO.- Li contestaré amb una pregunta. Està segur del que diu? Jo diriaque s’equivoca.

SR. ALCALDE.- Alguna intervenció més? No? Entenc que votació, senyor secretari.

SR. SECRETARI.- Sí. Vots a favor? Vots en contra? 4 vots a favor i 17 en contra.

Sotmesa la moció a votació no prospera per 4 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de PSC-Candidatura de Progrés i PP i 17 vots en contra dels regidors delsgrups municipals de CiU, ERC, Crida per Valls-CUP i Compromís per Valls-ICV-EuiA.

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR INSTANTALS PODERS PÚBLICS I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES A RESPECTAR ELNOSTRE ORDENAMENT JURÍDIC VIGENT, AIXÍ COM LA NOSTRA NORMAFONAMENTAL, LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.

En Francesc Caballero Ristol, Regidor-Portaveu del Grup Municipal del Partit Populara l’Ajuntament de Valls, d’acord a la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, pertal que sigui incorporada a l’Ordre del Dia de la propera sessió ordinària oextraordinària del Ple de la Corporació, per a ser debatuda i, en el seu cas, aprovada,presenta la següent MOCIÓ:

61

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat dia 9 de novembre de 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar, amb elsvots a favor de Junts pel sí i la CUP, la proposta de resolució presentada pelsesmentats grups parlamentaris per la que es “declara solemnement l’inici del procésde creació de l’estat català independent en forma de república”, instant al futur governde Catalunya a adoptar les mesures necessàries per a fer efectiva aquesta declaració.Establint-se en el punt sisè de la mateixa que el Parlament de Catalunya “no essupeditarà a les decisions de les institucions de l’ Estat Espanyol, en particular delTribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència”.

Dita declaració és un desafiament a l’Estat Democràtic i de Dret en el que vivim, pertractar-se d’una clara il·legalitat, vulnerant-se un principi bàsic del mateix, como és elsotmetiment dels poders públics a l’imperi de la llei.

El que hauria de ser el màxim òrgan de representació dels ciutadans catalans en elmarc de les competències que dissenya la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, elParlament de Catalunya, ha anunciat formalment la seva desvinculació del’ordenament jurídic per instar al Govern autonòmic a que faci el mateix.El Tribunal Constitucional, en data 11 de novembre i per unanimitat, va suspendrel’acord del Parlament de Catalunya. Aquesta resolució del TC és d’obligat compliment.

No podem tolerar que les administracions i poders públics abandonin el marcconstitucional i actuïn al marge de la legalitat vigent. Per aquest motiu, i en complimentd’allò que portàvem al nostre programa electoral en les passades eleccions del 24 demaig,

El Grup Municipal Popular, proposa l’adopció dels següents acords al ple de laCorporació:

- Instar als poders i administracions públiques catalanes a respectar el nostreordenament jurídic vigent, així como la nostra norma fonamental, la ConstitucióEspanyola

- Donar trasllat d’aquest acord al President del Govern de la Generalitat deCatalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya i als Grups Polítics ambrepresentació al Parlament de Catalunya.


Dotzè.- Moció del grup municipal del PP per a donar suport al projecte BCNWorld.

SR. ALCALDE.- Doncs, passaríem al següent punt de l’ordre del dia, que és el dotzè.Els proposo que fem, fruit de la igualtat de les mocions, que fem conjuntament el puntdotzè i el punt quinzè. El punt dotzè és moció del Grup Municipal del PP per a donarsuport al projecte BCN World. I el punt quinzè és moció del Grup Municipal del PSC

62

sobre l’ampliació del CRT de Vila-Seca i Salou. Els sembla bé? La votació seriaseparada, eh?, en tots dos casos.

SRA. IBARRA.- En tot, cas, l’explicació de les mocions també serà separada, perquèel contingut…

SR. ALCALDE.- Sí, sí, és evident.

SRA. IBARRA.- D’acord, perfecte.

SR. ALCALDE.- Però ho fem conjuntament, perquè...

SRA. IBARRA.- I llavors seria amb el punt quinzè.

SR. ALCALDE.- Serien el punt dotzè i quinzè alhora, eh?, com hem fet abans ambl’habitatge. Comença el senyor Caballero? Endavant.

SR. CABALLERO.- En aquest cas, permeti’m que sí que faci una lectura de la moció.La faré jo mateix. L’exposició de motius és que: «En el mes de maig del 2014 va tenirlloc la modificació de la Llei 2/1989, sobre centre recreatius turístics, amb l’objectiu dedonar encaix al macroprojecte BCN World. Des de llavors, s’ha anat avançant en latramitació del Pla director urbanístic, PDU, havent-se aprovat inicialment en data 31 dejuliol de 2015, per part de la Comissió d’Urbanisme, i està actualment pendent que esresolguin les al·legacions presentades, a l’efecte de poder seguir avançant en la sevatramitació.

»Si tenim en compte que al mes de juny del present any venç» –el present any, l’any2015, evidentment, no, correctament, ho dic bé, del 2016– «l’opció de compra que esva acordar al desembre de 2014 entre la Generalitat i La Caixa, propietària delsterrenys afectats pel projecte, després de la retirada de l’anterior promotor Beremonte,que havia impulsat el projecte, i que els terminis inicials previstos en la tramitació delcitat PDU s’han anat dilatant excessivament en el temps, és evident que correm el riscque els grups inversors que aspiren a obtenir llicències es retirin, avís que ja hananunciat de manera expressa.

»Cal recordar que el projecte BCN World podria generar una inversió de més de 2.500milions d’euros al territori, la creació de més de 9.000 llocs de treball directes iindirectes i, per tant, representaria un complement a l’oferta turística de la zona, cosaque comportaria efectes molt positius sobre les economies dels municipis del seuentorn.

»Sorprenentment, aquest mes ha sortit la notícia que per part del Govern de laGeneralitat de Catalunya existeix una proposta de consultar la ciutadania de la nostracomunitat autònoma, mitjançant un referèndum, sobre el projecte BCN World, i s’obreun debat estèril sobre aquest tema, fins a tal punt que aquest s’ha traslladat adeterminar l’àmbit geogràfic sobre el qual hauria de dur-se a terme el citat referèndum.

»Com a representants dels interessos generals, no seria responsable posicionar-nos afavor d’una consulta inèdita respecte al projecte, que l’única cosa que aconseguiria és

63

dilatar molt més en el temps la materialització d’aquest projecte, amb el risc evidentque els inversors acabin abandonant-ho, tal com han anunciat.

»El Grup Municipal del Partit Popular proposa l’adopció dels següents acords al Ple dela corporació:

»Primer. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Valls al projecte BCN World,comptant, evidentment, amb totes les garanties i el compliment de la normativa.

»Segon. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a desistir de la seva intencióde realitzar un referèndum per determinar si la ciutadania de Catalunya és favorable alprojecte de BCN World.

»Tercer. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a l’efecte que se segueixi latramitació administrativa corresponent perquè el PDU sigui aprovat de forma definitivasense més dilacions.

»Quart. Instar els grups parlamentaris representats al Parlament a cercar el màximconsens per tal d’evitar perdre un projecte d’inversió d’aquesta magnitud al nostreterritori.

»Cinquè. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que faciliti la màximainformació sobre el projecte dels complexos turístics integrats al centre recreatiu iturístic de Vila-seca i Salou, als ciutadans i a les entitats cíviques, socials ieconòmiques dels municipis de la Costa Daurada.

»Sisè. Traslladar aquesta moció al president de la Generalitat de Catalunya, al Governde la Generalitat, així com a tots els grups polítics amb representació al Parlament deCatalunya.»

Res més a afegir. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyora Ibarra? Ah, senyor Martínez? Endavant.

SR. MARTÍNEZ.- Gracias. «Desde que se planteó la ampliación del CRT, centrorecreativo y turístico de Vila-seca y Salou, hace tres años, ha sido siempre motivo deatención desde nuestras comarcas. Los ayuntamientos del territorio, conscientes de suimportancia, han trabajado desde el primer momento que se tuvo noticia de estaposible inversión, acerca de los inversores, los ayuntamientos vecinos, de las fuerzaseconómicas y sociales del Gobierno de la Generalitat.

»Desde el PSC, somos conscientes de la importancia que el proyecto del CRT de Vila-seca y Salou tiene no solo por estos dos municipios o la comarca del Tarragonès sinopor el resto de comarcas de Tarragona. Las comarcas del Camp de Tarragona son lasque tienen mayor índice de paro de Cataluña y, por lo tanto, se hace más necesarioque nunca invertir todos los esfuerzos en la creación de empleo y la reactivacióneconómica. El proyecto del CRT supone la creación de miles de puestos de trabajo yuna inversión sin precedentes en nuestras comarcas. Y creemos que nuestra ciudadtambién puede salir beneficiada, ya sea por la ocupación directa o indirecta.

64

»Si bien el proyecto inicial conocido por BCN World no obtuvo un consenso general, eldiálogo entre los diferentes partidos políticos y agentes sociales hizo que finalmente el30 de marzo de 2014 se firmara de manera solemne un compromiso para sacaradelante este proyecto, entre el presidente de la Generalitat, los representantes delterritorio y los representantes del PSC.

»Este acuerdo firmado significaba incorporar una serie de medidas al proyecto, que lomejoraban sustancialmente, medidas urbanísticas, fiscales, garantías sociales ymedidas frente al juego. En el mismo acuerdo también constaba un compromiso parala reactivación económica y la creación de empleo, que recogía medidas en el ámbitode apoyo a las empresas, en la financiación empresarial, en la innovación, lainvestigación y el desarrollo, en el ámbito de la internacionalización, en el ámbito delas infraestructuras y en el de la energía.

»Este acuerdo, a pesar de no merecer tanta atención mediática, es igualmenteimportante y, por lo tanto, tenemos que pedir su desarrollo. Difícilmente encontraremosen nuestra historia, de nuestras comarcas y de Cataluña, un proyecto tan debatido enel tiempo y en casi todas las capas sociales. Decenas de comparecencias de expertosen el Parlamento de Cataluña, cientos de debates y posicionamientos, debate tambiénen los medios de comunicación, locales y nacionales, han hecho de este proyecto unejemplo de cómo ponderar, valorar y juzgar como sea posible un proyecto, porque porrazón de su magnitud era lógico que fuera sometido a escrutinio de la forma como loha sido.

»Más aún, más allá de las previsiones que la ley exige en el trámite en el que seencuentra de aprobación urbanística, previsiones muy exigentes en cuanto a lapublicidad, exposición al público y tiempo para facilitar la participación ciudadana, seha prolongado el tiempo de la tramitación y por mandato del Parlamento de Cataluñase constituyó una comisión de seguimiento formada por representantes de todas lasinstituciones interesadas, estuviera prevista su participación legal o no, así comoplataformas que espontáneamente han surgido en este caso, que también han tenidoy tienen la posibilidad de hacer oír su voz y participar y difundir sus posicionamientos.

»Finalmente, en las diferentes contiendas electorales que se han celebrado en nuestropaís y nuestros municipios estos últimos años, también han motivado el debate encada campaña, el apoyo a los partidos que han incorporado a su programa el proyectomencionado han sido siempre mayoritarios. Nos encontramos, sin embargo, en estosmomentos, en una nueva circunstancia, derivada de una nueva configuración delParlamento de Cataluña y de los apoyos al nuevo Gobierno de la Generalitat.

»Como consecuencia de esta nueva situación, y por ningún otro motivo, algunosgrupos quieren aprovechar el momento para volver a dificultar el proyecto, sabiendoque las inversiones son hoy día más delicadas que nunca, y que hacer maniobras paraobstaculizarlas pueden derivar en la paralización definitiva, que en ningún caso losciudadanos de este territorio podemos permitir, y menos ahora que la crisis se vuelvea manifestar de forma cruda para las capas más débiles de nuestra sociedad.

»Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento de Valls acuerda:

»Primero. El apoyo al proyecto de ampliación del CRT de Vila-seca y Salou.

65

»Segundo. Instar al Gobierno de la Generalitat a continuar con el proyecto deampliación del CRT de Vila-seca Salou sin más dilaciones que pongan en peligro lainversión.

»Tercero. Urgir al Gobierno de la Generalitat a la aprobación del Plan directorurbanístico, PDU, necesario para que el proyecto continúe y contribuya a diversificarnuestro tejido económico, la creación de puestos del trabajo.

»Cuarto. Instar al Gobierno de la Generalitat a trabajar las medidas previstas en elacuerdo firmado sobre reactivación económica y creación de empleo.

»Quinto. Trasladar estos acuerdos a los ayuntamientos de la comarca y al Gobiernode la Generalitat de Cataluña.»

Nada más, gracias.

SR. ALCALDE.- Senyor Font?

SR. FONT.- Bé, la resposta pràcticament servirà per a les dues mocions, d’acord?Se’ns presenta avui una moció, en aquest cas, dues, amb alguns matisos diferents, desuport a BCN World. En podríem dir una moció total, de suport incondicional, perquèqui la presenta entén que aquest projecte és la solució a l’atur de la demarcació i unimpuls per al turisme del territori. Doncs, començo a analitzar la moció, la sevaextensió al projecte.

Pel que fa al fet que alleugeriria llistes d’aturats, és possible, no dic que no, però quintipus de llocs de treball ens aportaria? Nosaltres interpretem que ens donaria pa per aavui i fam per a demà. És a dir, llocs de treball precaris, amb contractes brossa i unadurada massa temporal.

Per refermar els meus arguments, podem parlar del proper en la distànciaPortAventura, un model de parc que no ens produeix al·lèrgia pel seu caràcter familiar,però que deixa molt a desitjar pel que fa a l’ocupació. Ja hem oblidat les reiteradesconcentracions de treballadors i treballadores protestant per les seves condicionslaborals? Sí, empleats del mateix parc i molts d’altres de subcontractes dePortAventura que denunciaven viure –cito textualment les seves declaracions, tret del’hemeroteca– «una situació d’esclavitud».

Sense oblidar com es va gestar PortAventura, amb la figura del senyor De la Rosaplanant sobre el projecte, l’empresari modèlic condemnat a presó per apropiacióindeguda, amb la participació de diner públic, el procés d’expropiació als pagesos,especulació urbanística, etcètera.

Al final, almenys en va sortir alguna cosa bona, que és el caràcter familiar del complexi la gran acceptació que té quant a visites, és a dir, no és que Iniciativa per Catalunyaestigués en contra d’aquest projecte, però sí contra el que l’envoltava. Ho aclareixo perevitar tergiversacions de la realitat en el posterior debat.

66

Però tornant al tema de BCN World, quines garanties tenim que aquest projecte estradueixi en treball digne? O és que com que la gent està aturada, mentre se li ofereixifeina, per precària que aquesta sigui tot s’hi val? A banda de l’aspecte laboral, tambéens preocupa el projecte en si, el model, allò que pot acabar sent BCN World, unaspecte que fins i tot els que hi estan incondicionalment encara no ho tenen clar,tampoc.

De moment, se’ns va presentar com quelcom macroxulíssim, amb moltes promeses, idesprés, a poc a poc, vam assistir a la retirada, per la porta del darrere, d’actorsprincipals que estaven cridats a impulsar la iniciativa perquè afirmaven que hi havianegoci, però van abandonar el vaixell. Parlant de negoci, del negoci del segle, enstrobem amb La Caixa, propietària dels terrenys, que és una gran beneficiada enl’operació, ja que s’ha revaloritzat tota aquella superfície i s’ha vist augmentat en moltel sostre urbanitzable.

Més coses. Quines polítiques fiscals s’hi pensen aplicar? Quines taxes es pensenimposar al joc per tal que els operadors estiguin contents? I, llavors, se suposa ques’haurà de fer el mateix amb la resta de casinos de Catalunya. Aquest és un altreextrem que ens preocupa i que, per cert, parlant del joc i de casinos, també preocupaentitats que lluiten contra la ludopatia, com l’associació ACENCAS.

Fins ara, en temes de drogoaddicció, alcoholisme, etcètera, s’hi destinen forçarecursos, però a l’addicció al joc no massa, segurament pels interessos econòmics quehi ha al darrere. Per altra banda, també ens preocupa l’impacte mediambiental a lazona, i la gran quantitat de recursos hídrics, així com energètics, que seriennecessaris.

Davant de tots aquests dubtes i preocupacions –dic dubtes i preocupacions, i no pasnegativa rotunda al projecte, per si d’aquí a uns anys se’ns acusés d’oposició total–,nosaltres plantegem una altra via. De moment, derogar la llei que regula BCN World.

Creiem que el model turístic de Catalunya ha de ser coherent amb el model territorial, ique perquè sigui productiu ha de ser sostenible, tant des del punt de vista econòmiccom social i ecològic, apostant pels productes del territori i no per l’especulacióurbanística. Pensem que el model turístic de Catalunya ha de ser compatible amb laCosta Daurada i el seu perfil actual de turisme familiar, tot vetllant pel bé comú de lamajoria de ciutadans. Recordem que en el cas de PortAventura, tres quartes parts deles visites són famílies amb fills.

Estem convençuts que amb l’inici de la nova legislatura al Parlament de Catalunyas’ha creat l’oportunitat de començar des de zero i repensar el model turístic que volemper al Camp de Tarragona.

Igualment, considerem que la Llei 6/2014, del 10 de juny, de modificació de la Llei2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics i d’establiment de normesen matèria de tributació, comerç i joc ha estat una llei polèmica. Ho ha estat tant pelscontinguts com per la forma com es va realitzar la seva tramitació, una llei que es vafer per la via d’urgència, que introduïa qüestions de fiscalitat, modificacions de lanormativa sectorial de joc i un nou ús d’uns terrenys que en el seu dia es van expropiarper al complex del parc temàtic PortAventura. I ens sembla que aquesta llei ha estat

67

fet al dictat d’uns interessos particulars i amb una finalitat concreta: fer negocis percol·locar i valoritzar al voltant de gairebé 500 hectàrees propietat de CaixaBank iafavorir un suposat inversor amb un presumpte pla de negoci.

Manifestem que aquesta llei s’ha demostrat opaca, poc rigorosa i d’esquena a laciutadania, vulnerant el principi d’igualtat i plegant la política als interessos econòmicsde poques persones. I, com deia abans, recordar que s’ha produït la retirada delprincipal inversor i promotor del projecte BCN World, i esmentar també la modificaciódel planejament urbanístic que s’està realitzant mitjançant la redacció del pla directorurbanístic dels terrenys que formen part del centre recreatiu i turístic de Vila-seca iSalou.

Per aquests i altres motius, estem convençuts que ara és el moment per començar denou, repensar el projecte i, a partir d’un debat rigorós i participatiu amb els agentseconòmics, socials i ciutadans, trobar la millor sortida que afavoreixi eldesenvolupament socioeconòmic, respectant el medi ambient i enllaçant amb unmodel turístic sostenible.

Efectivament, doncs, per acabar, creiem que s’hauria de derogar la Llei 6/2014, de 10de juny, de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatiusturístics i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc. El projecte hadonat molts tombs, i ha significat una trajectòria d’incerteses.

A Valls sovint utilitzem metàfores relacionant el món casteller amb allò que volem ferentendre. Doncs, bé, veiem l’actual projecte de BCN World com un castell que s’estàalçant, belluga molt i es mostra insegur. El més assenyat és fer-lo enrere, abaixar-loper executar-lo posteriorment, de nou, amb majors garanties d’èxit. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part de la CUP, senyora Vicente?

SRA. VICENTE.- Sí, gràcies. Bé, naltros no ens estendrem. El Ramon Font ha fet unaexplicació molt detallada, però intentaré ser breu.

Al Camp de Tarragona s’ha intentat canviar el model turístic, els últims anys, delturisme de baix poder adquisitiu, concentrat a l’estiu, interessat sobretot per la costa,s’ha intentat evolucionar cap a un turisme amb una mica més de valor afegit, distribuïtal llarg de tot l’any, interessat per temes de diferents àmbits territorials, com perexemple la gastronomia, la vinicultura, el paisatge, etcètera.

El model econòmic que BCN World representa s’aprova més al model antic que no pasa una estratègia de desenvolupament territorial coherent amb les visions i els plansque s’han generat durant la darrera dècada al Camp de Tarragona. L’impacte en elterritori hi serà molt visible, i no tant en termes positius, com els defensen ambduesmocions presentades.

Per un costat, l’augment en la demanda hídrica i energètica –cal recordar queactualment al Camp de Tarragona, Valls inclòs, es consumeix aigua del transvasamentde l’Ebre de finals dels 80, principis dels 90–; l’increment en el trànsit rodat, els residusgenerats i l’impacte sobre l’entorn natural. El CRT inclou les zones humides de laPineda, en particular l’espai de la sèquia major. Per la seva biodiversitat i riquesa

68

paisatgística, l’àrea va ser inclosa al Pla d’espais d’interès natural de la Generalitat, itambé forma part de la Xarxa Natura 2000.

Es van prometre 17.000 llocs de treball. L’argument dels llocs de treball ha estat laforma de persuadir la població del Camp, amb els nivells d’atur molt elevats. Aquestargument ha servit per amagar mesures que van en contra de la població i en beneficidels grans empresaris, com la rebaixa que s’ha fet dels impostos als casinos. Aquestargument de la generació de llocs de treball ja va ser utilitzat amb el projecte dePortAventura, i després de vint anys no s’han observat canvis en aquest aspecte.Estem d’acord que cal esmerçar tots els esforços en la creació d’ocupació, però en elprojecte de BCN World es desconeix la temporalitat i la qualitat que tindran aquestesfeines. Quants d’aquests llocs de treball tindran durabilitat després de la fase deconstrucció de l’obra? Si tenim en compte el tipus de turisme que visita aquests llocsde casinos, com per exemple el de Las Vegas, és un dels pols turístics més visitats ipopulars dels Estats Units. Tot i així, és una de les ciutats amb les pitjors estadístiquesde benestar social del país. Així, doncs, deixeu-nos dubtar dels perfils laborals queoferirà aquest projecte, i del benefici que Valls en pugui treure en termes d’ocupació.

Pel que fa al model d’oci, hem de defensar un model d’oci educatiu, que aporti valors ala ciutadania, que sigui accessible per a tothom, que alimenti la nostra indústriacultural, etcètera.

Citar Francesc Perendreu, president de l’associació d’addictes socials, que diu que pelperfil de la nostra població, amb nivells de desigualtat social més elevats que altreszones del Principat, són dianes segures per a perpetuar les addiccions, per fer mésgran el problema i dificultar la cohesió social i igualtat d’oportunitats. Vaja, que en elnostre territori, hi ha molts clients potencials per als casinos, moltes personesvulnerables que podrien caure en l’addicció del joc, però també de les drogues il’alcohol, que és el que més abunda en aquests llocs, també.

Referint-nos a la moció presentada pel Partit Socialista, un projecte que surt d’unParlament que ha mostrat la seva cara més poc transparent en la tramitació legislativa,impedint compareixences, sense disposar d’informes tècnics i tramitant urgentment unprojecte de llei a la carta de BCN World, en detriment de l’interès general i de laplanificació existent no és un exemple de com ponderar, valorar i jutjar un projecte.

Per acabar, i com a conclusió del nostre posicionament, el Pla estratègic del Camp deTarragona esmenta que cal fomentar la implantació al Camp d’empreses i centresproductius d’alt valor afegit, que el Camp de Tarragona necessita llocs de qualitat, ensectors estratègics i un model de creixement sostenible, endogen i basat en els puntsforts del territori.

Diríem que el BCN World va per un camí totalment oposat. Al Camp de Tarragonatenim tres reactors nuclears, dos polígons petroquímics, un magatzem de gas,plataformes de petroli, set línies d’alta tensió i una vuitena en previsió de construcció.Calen més projectes que destrossin i desequilibrin el territori ambientalment peròtambé socialment? Pel territori, per la seva gent i el seu futur, no juguem ni jugarem aljoc de BCN World.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part d’Esquerra Republicana, senyor Cartanyà?

69

SR. CARTANYÀ.- Moltes gràcies. Començaré per la moció del Partit Popular. En laseva exposició de motius, deia que cal més celeritat per evitar que els inversors esretirin, que corre perill la inversió. Miri, no sé si la coneix o no, però la realitat de BCNWorld tal com es va presentar en el seu moment, i sembla que és el que defensavavostè, ja no existeix. Podem dir que va fracassar, perquè se’n va retirar l’intermediari, iels inversors promesos no han aparegut per enlloc. Ells també deien, en el seumoment, que si no es prenien les decisions marxarien. I, com vostè sap, com tots elsaquí presents, les decisions es van prendre, es van modificar les taxes, es va fer unnou pla director, s’ha canviat tot el que demanaven.

Per tant, aquell model no era el que agradava, com a mínim ni a l’intermediari ni alsinversors, perquè com que s’han retirat… I en aquests moments, a la majoria delsrepresentants dels ciutadans al Parlament, tampoc. En el programa de Junts pel Sí,que són els qui van guanyar les eleccions, encara que a alguns els pesi una mica,deia, sobre BCN World, que ha de ser un projecte que sigui sostenible, responsable ivinculat al turisme de caràcter familiar, més d’acord amb l’oferta actual dePortAventura i Ferrari Land, un projecte que sigui complementari a la Fira deBarcelona, aprofitant les potencialitats de l’aeroport de Reus, el port de Tarragona i lesconnexions ferroviàries de Tarragona.

Per tant, el projecte s’ha de repensar, revisar i reformar, redimensionant l’impacteurbanístic, minimitzant la dependència de l’activitat del joc, garantint l’activitateconòmica i evitant tractaments fiscals discriminatoris. I, al mateix temps, posant envalor les activitats que ja es realitzen a l’espai del centre recreatiu turístic, o les que esrealitzaran properament, ja sigui PortAventura o Ferrari Land. I aquest replantejaments’ha de fer des del consens i la participació de tothom, tenint en compte tots els agentsdel territori.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya, volem un nou projecte, el millor per al’economia catalana, que sigui sostenible, responsable amb l’entorn, adreçat a turismede qualitat i que no ha d’estar forçosament protagonitzat pel joc. Hi pot ser compatible,però no el seu eix. Per tant, s’hauria de replantejar dràsticament la rebaixa de l’impostsobre el joc, o que s’estableixin mesures compensatòries adequades.

També, com és habitual en la seva formació política, l’esparvera el fet que es pugui feruna consulta. Ho recull en un dels punts. Sembla que això de preguntar als ciutadansel que pensen, tan habitual en moltes democràcies avançades, els fa por. Doncs, anosaltres no. Miri, fruit de la situació de bloqueig, tant el president de la Generalitatcom el vicepresident van fer la proposta de posar-ho a consulta per desbloquejar-ho.Aquest punt de la seva moció creiem que coarta la voluntat democràtica, negant, comsempre, la veu als ciutadans.

A més a més, hi ha un tema transcendental: la falta de coherència en els seusposicionaments. Els senyors del PP, avui, aquí al Ple de Valls, es posicionen com adefensors del BCN World. Curiosament, en l’aprovació de la llei es van abstenir i vanvotar en contra en alguns punts, però avui toca posicionar-me i ser els herois quedefensen BCN World, per evitar que marxin els inversors. Miri, fa quatre dies, de la màde la presidenta de la Comunidad de Madrid, la senyora Cifuentes, també es vanposar el vestit d’heroi i volien prendre el Mobile World Congress de Barcelona. Unes

70

coses les defensem i unes altres les volem prendre… Un congrés consolidat quegenera moltes oportunitats de negoci. Aquest darrer: 400 milions d’euros, 13.000 llocsde treball temporal. És un impacte que, pel que defensen, els hauria de fer vergonyavoler-lo prendre, quan a més té un compromís de permanència per quedar-se. Siguinconseqüents. Això sembla teatre, però aquell que era teatro del bueno.

Quant a la moció del PSC, no repetiré els arguments, en alguns punts, del que deia enla moció del PP, però alguna apreciació sí que faré. Estarem d’acord que a les nostrescomarques l’atur és molt elevat, i que cal esmerçar tots els esforços possibles per lacreació d’ocupació i per millorar la vida d’aquells que no poden accedir al mercatlaboral. En això estem plenament d’acord.

Però fem dues reflexions: quin preu posem a aquesta creació de llocs de treball? S’hade tenir en compte el cost d’oportunitat d’aquest projecte, que pot ser molt elevat perles seves implicacions pel que fa a les infraestructures energètiques i impactemediambiental, entre d’altres. És evident que el projecte ha de comptar amb inversorsprivats, però seguint criteris públics. Els criteris públics són els que han de determinarl’espai disponible, perquè, com he dit abans, afecten recursos escassos, que tenencostos d’oportunitat alts, com són el territori, l’aigua, l’energia.

Per tant, això passa pel redimensionament del pla urbanístic, que s’ha d’adaptar alscostos que l’inversor pugui assumir. I per concretar les dimensions reals i realistes delprojecte, i ajustar tots els mecanismes legals i fiscals i d’ordenació urbanística a lanova realitat dels inversors. No podem córrer el risc, com ha passat en altres projectesturístics, alguns d’ells mítics, que després queden abandonats, i això no només és uncost per a l’inversor, sinó que també representa un cost per a tota la societat, quedeixa cicatrius al territori.

També ens podríem preguntar quin tipus d’ocupació volem crear, en aquesta defensaque feien vostès. Fa molts anys que la nostra societat treballa per dotar els nostres fillsd’un bon sistema educatius, perquè estiguin molt ben preparats de cara al futur. Quanentrin al mercat laboral no es poden veure abocats a ocupar llocs de treball de pocaqualificació, com són els que els oferien, per exemple, als casinos.

Com passava abans amb el PP, també tenen falta de coherència. Fa dos diesaprovaven a corre-cuita un acord entre Ciudadanos i el PSOE que contenia mesuresque contribueixen a la precarització laboral, i avui sembla que hagin de defensar-hoper damunt de tot. Siguin conseqüents i no facin utilització política.

Creiem que en aquest tema del BCN World s’està fent molta utilització política. Lanostra posició respecte a aquest tema és la de no interferir en el treball que s’estàrealitzant de cara a construir un nou projecte. Volem defugir l’oportunisme, que avui esdóna aquí, que s’està fent presentant aquestes mocions, perquè creiem en la posiciódel Govern. De fet, ho recull l’acord d’investidura. Aquesta posició és replantejar elprojecte, redefinir i cercar el consens amb tots els agents implicats. Per tant, commenys soroll fem, millor, com menys confrontació mediàtica, millor. I deixem treballarel Govern i tots els agents implicats per treballar en un projecte que sigui el més adientper impulsar el CRT i l’economia del nostre territori.

71

SR. ALCALDE.- Molt bé. Si em permeten, en aquest punt, marcaré el posicionamentcom a Convergència i Unió jo mateix, com a persona que va tirar endavant…, i ponentrelator del Projecte de modificació de llei del Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-secai Salou. I, com dèiem en la seva defensa, i val per als dos, que una mica veig queconflueixen el Partit Popular i el Partit Socialista, en diferents àmbits, dir-los quenosaltres, quan defensàvem ja la modificació del projecte de llei del ConsorciRecreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou ja anunciàvem que no portava cap cognom,aquest projecte de llei, i ho vaig dir en seu parlamentària i avui ho repeteixo. És a dir,aquest projecte de llei, la modificació, no portava cap projecte de nom, al costat, sinóque marcava unes bases i unes regles urbanístiques impositives i de legalitat en elmarc de desenvolupament d’un àmbit concret, entre Vila-seca i Salou, que vagi enaquest àmbit.

Primer de tot ja els anuncio que, òbviament, el nostre partit polític, com no pot serd’altra manera, està totalment a favor, i tal com va marcar a més a més el president dela Generalitat, Puigdemont, al darrer Ple al Parlament de Catalunya, que aquestprojecte està viu, que sabem que és un bon projecte per al model turístic del nostreterritori, de la Costa Daurada i del conjunt del país, que ens ubica al món, que és unprojecte molt important, amb una inversió molt important, i que comporta continuarinvertint en aquest àmbit, que es va crear fa vint-i-cinc anys, que ha resultat ser unmodel d’èxit i, òbviament, el nostre partit polític hi està totalment a favor, tal com vamfer l’any 89, tal com hem fet durant aquests anys de govern, per tal de desenvoluparaquest projecte.

Però, òbviament, avui veiem un cert oportunisme en les mocions que presenten tant elPartit Popular com el Partit Socialista, sabent com està el projecte, en aquests termes.I, per tant, votarem que no. Primer, per respecte a l’autonomia municipal, que han detenir Vila-seca i Salou, que creiem que són els àmbits a qui pertoca decidir-ho.

Segon, perquè és evident que el Govern de Catalunya hi està treballant, i com queencara no hi ha un resultat de les tasques i del desenvolupament d’aquest projecte,que ara fa un any va assumir directament, des d’un punt de vista de la gestió publica, iesperem que aviat això es pugui presentar, doncs, creiem que és prematur quel’Ajuntament de Valls es posicioni a favor o en contra d’aquest projecte.

Tercer, perquè en política la coherència és molt important, i el Partit Popular, cosa queno competeix el Partit Socialista, per exemple, va votar en contra del projecte de lleidel CRT, i ara presenta una moció a favor del projecte BCN World, que ja no existeix,perquè va desaparèixer amb un promotor. Per tant, aquí hi ha un seguitd’incoherències, que òbviament no compartim, i, per tant, doncs, no podem blindar,perquè BCN World ja no existeix, com a tal. Hi ha un projecte públic impulsat perl’Incasòl, impulsat pel Govern de Catalunya, de complementar, d’ampliar aquest àmbit.

Per tant, senyor Caballero avui ja hi ha dues coses que no existeixen, que vostèdefensa. Aquesta és la segona. Per tant, el projecte de BCN World, tal com es va fer,fa un any va desaparèixer, perquè va desaparèixer el promotor. Aleshores, consideremque abans de posicionar-se com a ajuntament, hem de veure els treballs que ha de ferel Govern i, per tant, hem de ser seriosos i congruents, i, per tant, votarem que no ales dues mocions.

72

Ara bé, ja els dic que nosaltres estem a favor del projecte, i els puc dir, com a ponentrelator de la llei, que crec que és important que es desenvolupi aquest àmbit, i això vamés orientat a la cultura del no, que en aquest cas representen la CUP i Iniciativa perCatalunya Verds, que estan en contra d’aquest projecte, com estaven en contra dePortAventura en aquell moment, perquè si se’ls haguessin escoltat no s’hauria fetPortAventura.

I després de moltes ponències i de moltes persones que van intervenir, en llargueshores de jornada al Parlament, hi ha aspectes de l’impacte econòmic de PortAventuramolt positius. Un, que va explicar un professor catedràtic, de la Rovira i Virgili, elsenyor Salvador Anton, emmarcava com el model de turisme enfocat en aquest àmbitva comportar un increment de la qualitat turística del producte turístic de la CostaDaurada, i va passar a tenir hotels de dues estrelles a tenir-ne de tres i de quatre, icomplementàriament, es van incrementar els salaris i les retribucions de les personesque treballen en aquests àmbits. Perquè, òbviament, una persona que treballa en unhotel de dues o tres estrelles cobra menys que una que treballa en tres i quatreestrelles. Per tant, aquest projecte va portar més llocs de treball i de més qualitat.

Entenem que l’ampliació del projecte del CRT que ara a dia d’avui es posa damunt dela taula continua millorant aquest àmbit. Fins i tot podem passar de projectes d’hotelsde quatre estrelles a tenir-ne algun de cinc, en l’àmbit de la Costa Daurada, que va enuna línia d’incrementar llocs de treball i incrementar la qualitat d’aquests llocs detreball, d’una forma concreta.

Després, i això va per al senyor Ramon Font, vostè representa Iniciativa, també, enaquest Ple, i vostè diu «estem en contra del joc, i considerem que això és molt dolent, iés molt nociu». Li recordo que vostè, quan estava el seu partit al Govern de laGeneralitat de Catalunya, amb el tripartit, van aprovar i van obrir un nou casino aTarragona, vostès van aprovar i van autoritzar les màquines escurabutxaques, amb elconseller Saura com a conseller d’Interior, més agressives i més lesives, en aquestàmbit. Per tant, en política també s’ha de ser coherent, i s’ha de defensar el mateixquan s’està a l’oposició que quan s’està al Govern, perquè, si no, no s’és respectuóstampoc amb la ideologia que un defensa. I això són fets aprovats pel Govern deCatalunya.

I, segon, en aquest sentit, la CUP marcava la seva preocupació per tot l’impacteurbanístic i turístic en aquest entorn i en aquest àmbit, i els puc dir de bona font, quesort, en l’àmbit de Tarragona, Vila-seca i la Canonja, de l’arribada del CRT i dePortAventura, i de projectes com Ferrari Land, que han sigut un equilibri en l’àmbit dela química, i han pogut veure com això ha pogut ser compatible i s’han pogutdesenvolupar projectes de molt calat, fins i tot de desurbanització d’espais costaners,com ha significat, per exemple, el complex del CRT en la platja de Salou, o fins i totcom es manté en el Pla director urbanístic que s’ha aprovat inicialment, mantenint iampliant tot l’àmbit de la sèquia i de l’espai del parc natural.

Aquests projectes, òbviament, van en la millora del paisatge i de l’entorn urbà, enaquest àmbit. I crec que és molt evident el desenvolupament que s’ha pogut fer enaquests termes i en aquests àmbits, i fins i tot en aquell espai que ha pogut cercar uncert equilibri important en aquest àmbit. Dir-los que òbviament Convergència i Unió,com no pot ser d’altra manera, està a favor d’aquest projecte, com va estar a favor de

73

PortAventura. I dir-los que respectem l’autonomia municipal. I què més m’agradaria ami que, per exemple, un dia pogués haver-hi un Ferrari Land a Valls. A mim’encantaria, que pogués ser d’aquesta manera, que ajudaria a un equilibri turístic enaquest àmbit. I crec que són projectes positius, i que no ens hem de tancar les portes,ni ser tan conservadors, perquè vostès a vegades són molt progressistes però moltconservadors, en aquest àmbit. I, en tot cas, això per mi representa un falsprogressisme.

En tot cas, podem respectar els posicionaments de cadascú. Crec que els debats sónpúblics, al Parlament de Catalunya. Avui això s’ha portat aquí al Ple de l’Ajuntament deValls. Nosaltres denunciem oportunisme polític, que es vol fer amb aquestes mocionsque presenten el Partit Popular i el Partit Socialista, i per prudència votarem que no, toti estar a favor del projecte, perquè entenem que el Govern de Catalunya no s’hamanifestat, entenem que hi ha la possibilitat de fer una consulta i que pugui opinar elterritori d’una forma directa i, per tant, seria prematur que l’Ajuntament de Valls, quevol dir tots els vallencs i les vallenques, es manifestés al voltant d’aquest projecte.

Hi ha alguna intervenció més? Senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Suposo que ara ens toca als defensors, no? Com que vostè s’haestès com si fos un defensor, encara que sigui del no, jo el convido que canviï decriteri i que hi voti a favor. Precisament vostè ho ha dit, i vostè que és a la comissió, alParlament de Catalunya, ho coneix millor que ningú, millor dels que som aquí, a partde la senyora Ibarra. Voti-hi a favor. Això no implica res. El Parlament de Catalunya hotirarà endavant.

Miri, nosaltres, i li ho dic així de clar…, aquesta moció no neix de cap consigna delpartit. Nosaltres, encara que a vostès els agradi fer-nos sembla com a robòtics, o unacosa per l’estil, som més oberts del que es penen. Aquesta moció ha vingut perquè elsmeus companys dels ajuntaments de Salou, de Cambrils, de Vila-seca m’ho handemanat, van demanar «que el territori s’obri, nosaltres ho volem, ajudeu-nos», i peraixò hem presentat aquest moció, no perquè al Partit Popular de Catalunya s’hagidonat una directriu a presentar aquesta moció. Nosaltres no actuem així, encara que avostès els interessi.

Per això jo el convido que canviï i que el seu grup de Convergència i Unió hi voti afavor, com a mostra de solidaritat que volem pel progrés d’aquest Camp de Tarragona.I penso que és bo per a tots. Després, al Parlament, quan acabi de fer, ja veurem quèés el que hi ha.

Hi ha dues coses a les quals, a més a més, ha fet referència, i les voldré aclarir. Aixòsí que existeix. A veure, nosaltres n’hi hem dit BCN World, perquè la gent s’entengui,perquè la gent del carrer no està amb CRT i aquests noms tan tècnics. Si diem això,encara que faci un any que vostè diu que ja no es diu així, tothom ho entén, i per aixòs’ha fet amb aquest nom, perquè la gent ho entengui.

Deia el tema de l’autonomia municipal. Clar que la respectem. Si els companys deSalou, de Cambrils i de Vila-seca em diuen «escolta, doneu-nos suport des de Valls»,presentem aquesta moció aquí a Valls. Cap directriu del partit, sinó companys delpartit, d’altres ajuntaments, directament afectats. I quan diu autonomia municipal, que

74

respectem l’autonomia municipal, vostès per què volen que voti tot el conjunt deCatalunya d’una cosa que afecta només el territori? Això no és menysprearl’autonomia municipal dels ajuntaments directament afectats, senyor Batet?

I quant al senyor Cartanyà, no ens fa por cap consulta, senyor Cartanyà. En aquesttema nosaltres hi estem a favor. Si cal fer la consulta, que es faci, però a la gentafectada. Digui’m vostè, a un senyor de l’Alt Empordà, com l’afecta el BCN World aquí,o un senyor de Vielha, o un senyor, fins i tot, si m’apura, de Tàrrega, que és més aprop. Aquí ningú està dient que no tinguem en compte l’autonomia municipal, sinó benal contrari, que si algú ha de decidir això mitjançant consulta que siguin les poblacionsafectades.

Per tant, jo entenc que a vostès els sap greu, els dol votar a favor d’una moció quepresenta el Partit Popular i similar al Partit Socialista, els sap molt de greu, i buscarantota les retòriques per no votar-la, també ho entenc. Però això també és un exercicidemocràtic, senyor Batet, i jo li demano això, que canviïn el criteri, siguin solidaris ambla gent del Camp de Tarragona, amb la gent de la Costa Daurada, amb la gent deSalou, de Cambrils, de Vila-seca, etcètera. Siguem solidaris amb ells i votem a favord’aquestes mocions. El Parlament de Catalunya decidirà, i això és independent, aixòés una moció que s’aprova en un ajuntament. Simplement, mostrem una opinió delsciutadans de Valls. Després vostè, com a diputat al Parlament de Catalunya, ja podràactuar allà com a diputat. Però, bé, com a mínim, que quedi feta aquest suplicatori decanvi de vot per part de vostès.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyora Ibarra.

SRA. IBARRA.- Sí, gràcies. Bé, no repetiré perquè ja és molt tard, tenim mocions pertractar abans, i, per tant, no em repetiré amb els arguments que ha dit el senyorCaballero. Sí, però, que el senyor Caballero ha fet molt esment, en la seva últimaintervenció i amb els senyors d’Esquerra Republicana…, i potser no ha fet tantd’esment del tema de què parlava el senyor Font o els companys de la CUP.

Jo crec que hi ha diversos temes que s’han de tenir en compte, i això ha sortit i hasortit públicament, però crec que està bé que ho puguem recordar: el tema de lafiscalitat i la tributació. És cert que s’ha abaixat la taxa del joc, però assegurant que encap cas es recapti menys per aquest concepte del que s’està recaptant actualment.Però no s’abaixa cap més impost ni cap més taxa. És a dir, s’aplica per exemple lataxa turística al màxim, als hotels que hi haurà en aquest complex. Les empreses quedesenvoluparan aquest projecte pagaran el 100 per cent del que els pertoca enconcepte d’IVA, d’impost de societats o dels altres impostos.

Per tant, en aquest sentit no hi ha, a banda de l’impost sobre el joc, cap altraespecificitat. Els casinos representen un 15 per cent del projecte, un 15 per cent, pertant, tota la resta són altres tipus d’elements turístics, i això no és un antònim del’actual model turístic que tenim, amb l’oferta turística que tenim, sinó que éscomplementari. Pot ser complementari amb l’enoturisme del Priorat, o amb la ruta delCister. Hem de buscar sinergies que ens permetin explotar més turísticament…Nosaltres aquí tindrem d’aquí a poc un museu casteller, que també pot ser visitat perles persones que vagin a aquest complex.

75

I amb això discrepo del que deia el senyor Batet, en el sentit que hem de respectarl’autonomia municipal. Evidentment, però nosaltres, com a municipi, també ens podemveure afectats, perquè nosaltres tindrem, tenim, una oferta turística que pot sercomplementària a la del CRT, que, a més a més, la tenim molt a prop.

I, a banda d’això, entenem que, com deia el senyor Caballero, els companys de Vila-seca i Salou ens ho han demanat. I, a més a més, segur que tots coneixem algú queestà treballant a PortAventura, o fins i tot alguna empresa amb seu fiscal a Valls queestà donant algun servei a PortAventura. Per tant, hi estem directament implicats.

Es parlava de l’ocupació de qualitat. Escoltin, hem de vetllar sempre perquè hi hagiuna ocupació de qualitat, als llocs de treball que es crearan i en els que estan creatsara. Evidentment, que ho hem de vetllar, i hem d’estar amatents que no hi hagi unaprecarització d’aquests llocs de treball, però quan va sortir la notícia que es creava elBCN World, en aquell moment, o el CRT, hi va haver 2.500 persones que vanpresentar un currículum dient específicament que hi volien anar a treballar. És a dir,tenim un problema molt greu, a les comarques de Tarragona, que no és menor. I,evidentment, no es tracta de donar feina a qualsevol preu als aturats i a les aturades.Evidentment que no és així, però hem de fer tot el possible perquè les inversions quees portin a terme en aquestes comarques donin llocs de treball. I no podem deixarpassar inversions perquè, diguéssim, dilatem l’execució, dilatem la tramitació, ipuguem tenir el risc que això es perdi.

Parlava d’oportunisme. Nosaltres no hem fet oportunisme, portant això en aquest Ple,perquè, com li dic, considerem que Valls en pot estar directament afectat. En tot cas,l’oportunisme el deuen fer vostès, que no hi volen donar suport basant-se en el fet queaixò està presentat per uns altres partits polítics que no són els que en aquest momentestan al Govern de la Generalitat.

En tot cas, reiterar-los que aquest és un projecte que pot portar o ha de portar moltsllocs de treball a les comarques de Tarragona, una gran inversió a les comarques deTarragona, que a més a més és un projecte amb un valor afegit important i que, pertant, hem de fer tot el possible perquè això es tiri endavant.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Senyor Font?

SR. FONT.- Per al·lusions, bàsicament, tot i que em costarà retrocedir en el temps,quan jo no m’imaginava entrar en política. És cert el que diu d’Iniciativa i del casino deTarragona, és cert. També és cert que Iniciativa va delegar, si no m’equivoco, al’observatori del joc la responsabilitat del casino, quant al seu programa, crec quetambé en materials. Un observatori del joc que diria que va ser el senyor Puig quan vaarribar al Govern qui se’l va carregar.

A mi em dol una mica… És a dir, a vegades hem de reconèixer. És veritat, hem dereconèixer que si pateixes contradiccions… Però en el cas d’Iniciativa, com si fos unpartit que fomenta el joc…, recordem una altra cosa, també: quin és l’únic partit que hapatit una vaga dels bingos? Iniciativa. És a dir, tant no devia potenciar el joc quan aIniciativa se li ha fet una vaga, i ho van fer els bingos. Jo ho repeteixo: és veritat que

76

en ocasions els partits podem cometre incongruències. No ho sé, avui mateix, hanvotat la moció, si m’ho permeten, per escurçar-ho, de desconnexió, i jo continuo veientaquí el rei d’Espanya. I és una cosa senzilla i simple, no? Però estem treballant per ladesconnexió però sembla que no molesti. És a dir, una cosa per l’altra.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Senyora Vicente?

SRA. VICENTE.- Sí, bé, respondre tres coses. Segons un informe fet per la URV,també, PortAventura va incloure al seu conveni la disponibilitat total del qui hitreballava, i des del 2009 ha acomiadat 250 treballadores per causes aleatòries, peròamb un únic patró comú: eren massa velles per la imatge que volia transmetre el parc.

Una altra: referir-me a un altre professor de la URV, que diu que si ubiques mésdensitat sobre un territori on hi ha uns desequilibris d’aigua, energia i generació deresidus, l’impacte farà augmentar aquests desequilibris.

I, finalment, la sostenibilitat d’un territori no és millorar el paisatge amb camps de golf.No som de la cultura del no, som de la cultura dels projectes que busquen el reequilibriterritorial, ambiental i social.

SR. ALCALDE.- Senyor Cartanyà?

SR. CARTANYÀ.- Sí, dues apreciacions. Dues per al PP i una per al PSC. Li agafo laparaula i m’agradaria que la fes arribar al seu partit, aquesta defensa que ha fet queels afectats són els que han de decidir. Per tant, els podria dir als senyors de Càceres,de Huelva i de Santander, que quan vulguem fer un referèndum no cal que decideixin,perquè no els afecta, ens afecta a nosaltres.

I, després, de les seves paraules interpreto que deu estar totalment d’acord, perquè non’ha fet menció, al posicionament de la seva companya, presidenta de la Comunitat deMadrid, la senyora Cifuentes, que vol prendre cap a casa seva un congrés que, com lihe dit abans, ha generat 460 milions d’euros per a l’economia catalana, i 13.000 llocsde treball. Això els deu interessar molt, als del Partit Popular, prendre-ho a Madrid i nodeixar-ho aquí.

I quan parla d’oportunisme, que diu que nosaltres som oportunistes, clar, vostè s’oblidad’una cosa, que aquestes eleccions les ha guanyat Junts pel Sí, que ha fet un acordde govern, i que en l’acord de govern diu que s’ha de repensar i redefinir. Què li fa por,de repensar i redefinir el projecte BCN World, quan està demanant que…? No,repensar i redefinir vol dir reelaborar-lo, fer-lo de nou, amb tots els condicionamentsque li he presentat jo en la meva exposició. Això no vol dir ni tenir menys llocs detreball, sinó que vol dir treballar per un projecte nou, diferent, i més adequat al que esnecessita en aquest moment. I això és això.

SR. ALCALDE.- Molt bé, jo també voldria fer unes consideracions en aquest àmbit.Primer, senyor Font, és que, clar, seré benèvol, però diu «és que Iniciativa va suportaruna vaga de bingos», i resulta que va ser el conseller Saura qui va ampliar l’horaricomercial dels bingos a Catalunya perquè es poguessin obrir a les onze del matí,perquè la gent hi pogués dinar, poguessin estar més temps oberts els bingos perquè lagent s’hi pogués anar a gastar diners. D’acord, senyor Font?

77

Per tant, jo respecto el seu posicionament, i entenc que està en una situacióincòmoda, perquè quan han governat han fet aspectes que ara ve aquí a defensar. Joho respecto i el puc entendre, fins i tot, però, clar, és que m’ha anat a citar un tema enquè justament va ser Iniciativa per Catalunya qui va ampliar els horaris perquè la genthi pogués anar a dinar i perquè hi pogués haver més «gasto». I, miri, en el joc, home,només cal que vagi a Internet, o que vegi la tele determinades hores de la nit, que hiha canals d’accés al joc, totalment oberts, i en canvi jo li diria que en aquests centres –no en sóc pas partidari, però hem de ser coherents– hi ha més regulació que no pasen espais a Internet o en espais a les televisions.

Per tant, no és tot o blanc o negre, sinó que estem en un aspecte en què hi ha grisos,grisos que té vostè i grisos que té la societat en general a l’entorn d’aquest projecte.

Sobre la CUP, clar, és que vostè parla de professors de la Rovira i Virgili que araresulta que són diputats al Parlament de Catalunya, senyora Vicente. A l’informe queva presentar la plataforma hi havia el senyor Saladié, que és a la Rovira i Virgili com ageògraf i que és de la CUP. Òbviament, totes les persones que treballen a launiversitat poden tindre la seva ideologia, i no per això vol dir que hi hagi unposicionament correcte o un posicionament que sigui el que pertoqui en aquest àmbit.

I, després, deixi-me-li manifestar una certa incongruència o, en tot cas, li faig un prec.Diu: «No, és que nosaltres no volem aquests projectes perquè són dimonis i portenbanyetes i són molt dolents i no sé què, i no sé «quantos» i no sé quintos, i en tenimd’altres.» Els estem esperant, senyora Vicente. Presentin-se’ls. Diguin quins projectestenen que siguin del seu àmbit de cooperativisme i que generin tants llocs de treball oque puguin aportar aquesta inversió de 2.500. Benvinguts, els diria. Escolti’m, no hemvist mai cap govern que pugui estar en contra de projectes que aportin aquests llocsde treball o que puguin portar aquest desenvolupament econòmic i social. Per tant,escolti’m, quan en presentin algun li diré: «Té raó.» Però a dia d’avui jo, vaja, no n’hesentit cap. De bon rotllo, eh? No n’he sentit cap.

I, finalment, als dos proposants de les mocions. Començo pel Partit Popular i desprésuna cosa per a tots dos. El senyor del Partit Popular diu: «Nosaltres portem aquí el quevol el territori i no som oportunistes, perquè nosaltres només portem el que ensdemana Salou…» Perdoni que hi posi aquest èmfasi, perquè hi vull posar un puntd’humor. «El que vol el territori ho portem aquí…»

I llavors jo li dic: i per què van votar en contra de la llei i per què van votar en contra delprojecte, en el seu moment? Si ara això ho vol el territori, i vostè porta la moció aquí,defensant-ho, el PP va votar-hi en contra al Parlament de Catalunya. O és queresultarà que en aquell moment el projecte podia estar competint entre instal·lar-se aMadrid o instal·lar-se a Catalunya i per això el PP va ser feble al Parlament deCatalunya votant en contra del projecte a Catalunya, senyor Caballero? I li puc dir queparli amb qui fou diputat en aquell moment, el senyor Luna, que em sembla que liexplicarà quines pressions va tenir des de Madrid per tal de manifestar elposicionament del Partit Popular. Per tant, senyor Caballero, no li estranyi que parlemd’aquesta moció oportunista.

78

I, finalment, va per a tots dos, ja els avanço: no en treguin la conclusió quel’Ajuntament de Valls i que el Ple de l’Ajuntament de Valls està contra el projecte,perquè no. Que votem en contra de les seves mocions no vol dir que estiguem encontra del projecte. Estem en contra de l’oportunisme de les seves mocions. I ja elsanuncio que quan el Govern de Catalunya tingui un projecte acordat i ajustat al noumarc polític de consens social, si ho volen els portarem aquí una moció que pugui tirarendavant. Miri si som respectuosos amb la voluntat de Vila-seca i de Salou que novolem que l’Ajuntament de Valls es manifesti abans de veure el projecte definitiu méspresentat, com esperem que en les pròximes setmanes i mesos es pugui fer des delGovern de Catalunya.

Per tant, ho reitero: no és que l’Ajuntament de Valls estigui en contra del projectevotant en contra avui de les seves dues mocions. Votem en contra de les seves duesmocions, perquè estem en contra que ja ens manifestem quan el projecte encara noestà acabat.

SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Per preguntes i al·lusions directes, senyor Batet. No ficaré tantd’èmfasi com vostè ha posat, però ho faré… Ho dic perquè no es pugui sentiramenaçat. Procuraré fer un to neutre. I ho farem d’aquesta manera. A veure, fem unparèntesi. És que aquí s’ha dit molta cosa, i tothom tenim creus, damunt nostre, delsaquí presents tots, però, per exemple, en defensa del senyor Font, la senyor HortènsiaGrau té un reconeixement, precisament, per la seva lluita contra la ludopatia. (SR.FONT.- Fa deu dies.) Vull dir que a tot arreu hi ha de tot.

Segona qüestió de la qual volia fer esment. Vostès, Grup Municipal de Convergència iUnió, suposo, dono per fet, després del que s’ha dit avui aquí, que són seguidistes i nomouen fitxa si la direcció de Convergència i Unió a escala nacional, com vostèsl’anomenen, no els ho permet, perquè vostès no tenen criteri propi. El Grup Municipaldel Partit Popular de Valls, arran d’unes converses amb els seus companys deCambrils, de Salou, Vila-seca i altres entorns propers…, m’han demanat: «Ajuda’ns.»No és una directriu de partit. Quan vostè diu i ho reitera i hi insisteix que això és unaactitud del Partit Popular és que vostès deuen estar acostumats que no fan res si noels dóna permís la seva direcció. Suposo que deu ser per aquest motiu.

I responent a qüestions que s’han dit, algunes connexes –sí, senyor Cartanyà, sis’espera un momentet li contesto, potser té alguna urgència, però altres no ens podemaixecar perquè som únics, i ja està, però li ho diré–, la llei contempla la consulta per untema d’àmbit municipal. La llei no contempla l’altra, per tant, no barregem coses.

Respecte a la senyora Cifuentes, no és que ella vulgui prendre el fet de Barcelona,sinó que en el cas que qui organitza el fet de Barcelona digués «marxo», ella espresenta voluntària, que és molt diferent. (Veus de fons.) I contestant el senyor Batet,hi havia un tema vital, en el BCN World, que era el nom, i no es volia…, que per això elPP hi votava en contra –jo també hi parlo, amb el senyor Luna–, precisament pel nom,perquè estàvem en contra que fos BCN World. Ja que era una cosa d’aquí del territori,volíem un altre nom més vinculat al territori.

79

Ja no allargarem més les preguntes i contrapreguntes. Per part meva ja ho deixo resoltaquí, perquè si no estaríem fent un embolic que suposo que duraria molt. Nomésreiterar-li que si el Grup Municipal de Convergència i Unió de l’Ajuntament de Valls ésindependent i té capacitat de decisió pròpia, que tingui valentia i que voti a favord’aquestes dues mocions. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé, ara contestaré, senyor Caballero. Senyora Ibarra.

SRA. IBARRA.- Sí. Només per contestar-li al senyor Cartanyà, que al final ha marxat,que em preguntava «de què té por». Doncs, miri, jo tinc por que perdem l’oportunitat.Vostès parlaven d’oportunisme, i jo li diré: nosaltres del que tenim por és que perdeml’oportunitat que es faci aquesta inversió.

I, per altra banda, no es preocupi, no farem com acostuma a fer vostè, que portal’aigua al seu molí, i a vegades quan votem en contra d’una cosa però femexplicacions diu que estem en contra d’aquell projecte o d’aquella inversió. No hofarem. En tot cas, però, que quedi clar que vostès, tot i que diuen que defensen elprojecte no s’han manifestat a favor d’unes mocions que, en el seu redactat i en elsseus punts, diguem-ne, no es posaven ni amb l’autonomia local, ni amb el treball de laGeneralitat. Al revés, donaven suport al treball que porta a terme el Govern de laGeneralitat.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyor Martinell.

SR. MARTINELL.- Sí, l’última, per tancar. Per al·lusions, eh? Nosaltres també somprudents, i com que el futur de BCN World l’haurem de decidir entre Junts pel Sí i laCUP, en el marc de l’acord, serà allí on nosaltres farem les nostres propostes sobre eldesenvolupament territorial que tenim.

SR. ALCALDE.- No, no, escolti’m, senyor Martinell, l’acord del Parlament de Catalunyafirmat, en el qual hi ha la renúncia del president Mas, no hi ha cap acord entre Juntspel Sí i la CUP sobre aquest tema. L’acord era possible si hi havia el president Mas.Vostès no ho van acceptar d’aquella manera, per tant, hi ha un acord en el qual vostèss’obliguen a estabilitat parlamentària. Per tant, suposo que són conscients dels acordsque arriben en aquest àmbit.

Miri, la senyora Ibarra ho ha portat al nivell personal. Sí, home, ha dit que vostè, quanjo parlo, no sé què, no sé quantos… Jo no ho faré. Avui ho podria fer, del PSC i delsregidors del PSC, en algunes votacions, del nivell personal, però no ho faré, perquèsóc molt respectuós.

I, finalment, senyor Caballero, diu: «És que jo he portat la voluntat de Vila-seca i deSalou, del Partit Popular d’allà aquí.» Ostres, i com és que és la mateixa moció quepresenta el Partit Popular a escala nacional, aquest dimecres, al Parlament deCatalunya? Són miracles? És una cosa estranya? Home, doncs, si la mateixa mocióque presenten al Parlament de Catalunya la presenten al Ple de l’Ajuntament de Valls,deixi’m pensar que és una directriu del Partit Popular a escala de Catalunya. Legítima,eh?, legítima, però, en tot cas, no posin la bandera a aspectes que hi puguin haver.

80

I, òbviament, Convergència i Unió de Valls, Convergència Democràtica i UnióDemocràtica, fins i tot per separat, tenen congruència amb la ideologia del seu partitdes d’un punt de vista nacional, òbviament, excepte de quan parlem de temes deValls, que llavors sí que hi ha plena decisió sobre els aspectes de Valls, que homarquen, en aquest sentit, Convergència Democràtica i Unió Democràtica. Nomésfaltaria, que som partits polítics que ens presentem en unes eleccions, que no fóssimcongruents amb el que remarquen els nostres partits des d’un punt de vista nacional.D’acord?

Hi ha algun punt més? Sí, senyor Caballero.

SR. CABALLERO.- Li he dit que abans no allargaria més. Només per aclarir un tema.La moció aquesta que hem presentat aquí avui ha nascut als ajuntaments de Salou iCambrils. Ja fa més d’un mes. Ho dic perquè, si al Parlament de Catalunya espresenta una moció que és calcada d’aquesta, li asseguro que el copyright és d’aquí, iho puc demostrar per mails, vull dir, que no en tingui dubtes, que no és que sigui delpartit que l’ha repartida, sinó que és nascuda aquí, al Camp de Tarragona, aquestamoció.

I, després, i per tancar, l’únic oportunisme que nosaltres veiem és el que ja he dit jo ala moció, que al mes de juny venç l’opció de compra que es va acordar al desembredel 2014. Aquest és l’únic oportunisme que tenim. Estem a quatre mesos vista.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Doncs, vinga, votació, senyor secretari. Entenc que votemprimer el punt número dotzè, moció del Partit Popular sobre donar suport al projecteBCN World.

SR. SECRETARI.- Vots a favor? Vots en contra? 4 vots a favor i 17 en contra.

SR. ALCALDE.- Molt bé. I votem el punt quinzè, moció del Grup Municipal del PSCsobre l’ampliació del CRT de Vila-Seca Salou.


Sotmesa la moció a votació no prospera per 4 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals del PSC-Candidatura de Progrés i PP i 17 vots en contra dels regidors delsgrups municipals de CiU, ERC, Crida per Valls-CUP i Compromís per Valls-ICV-EuiA.

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER ADONAR SUPORT AL PROJECTE BCN WORLD.

En Francesc Caballero Ristol, Regidor-Portaveu del Grup Municipal del Partit Populara l’Ajuntament de Valls, d’acord a la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, pertal que sigui incorporada a l’Ordre del Dia de la propera sessió ordinària oextraordinària del Ple de la Corporació, per a ser debatuda i, en el seu cas, aprovada,presenta la següent MOCIÓ:

81

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En el mes de maig del 2014 va tenir lloc la modificació de la llei 2/1989 sobre centresrecreatius turístics, amb l'objectiu de donar-li encaix al macro projecte de BCN World.

Des de llavors s'ha anat avançant en la tramitació del Pla Director Urbanístic (PDU),havent-se aprovat inicialment en data 31 de juliol de 2015 per part de la Comissiód'Urbanisme, estant actualment pendent que es resolguin les al·legacions presentadesa l'efecte de poder seguir avançant en la seva tramitació.

Si tenim en compte que en el mes de juny del present any venç l'opció de compra quees va acordar al desembre de 2014, entre la Generalitat i La Caixa, propietària delsterrenys afectats pel projecte, després de la retirada de l'anterior promotora,Veremonte, que havia impulsat el projecte, i que els terminis inicials prevists en latramitació del citat PDU s'han anat dilatant excessivament en el temps, és evident quecorrem el risc que els grups inversors que aspiren a obtenir llicències es retirin, avísque ja han anunciat de manera expressa.

Cal recordar que el projecte BCN World podria generar una inversió de més de 2.500milions d’euros al territori, la creació de més de 9.000 llocs de treball directes iindirectes, i per tant representaria un complement a la oferta turística de la zona, elque comportaria efectes molt positius sobre les economies dels municipis dels seuentorn.

Sorprenentment, aquest mes ha sorgit la notícia que per part del Govern de laGeneralitat de Catalunya existeix una proposta de consultar a la ciutadania de lanostra comunitat autònoma, mitjançant un referèndum, sobre el projecte de BCNWorld, obrint-se un debat estèril sobre aquest tema, fins a tal punt que el mateix s'hatraslladat a determinar l'àmbit geogràfic sobre el qual hauria de dur-se a terme el citatreferèndum.

Com a representants dels interessos generals no seria responsable posicionar-nos afavor d'una consulta, inèdita, respecte al projecte, que l'única cosa que aconseguiria ésdilatar molt més en el temps la materialització del mateix, amb el risc evident que elsinversors acabin abandonant-ho, tal com han anunciat.

El Grup Municipal Popular, proposa l’adopció dels següents acords al ple de laCorporació:

PRIMER.- Manifestar el suport de l’Ajuntament de Valls al projecte BCN World,comptant evidentment amb totes les garanties i complint amb la normativa.

SEGON.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya al fet que desisteixi de laseva intenció de realitzar un referèndum per determinar si la ciutadania de Catalunyaés favorable al projecte de BCN World.

TERCER.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a l'efecte de que se

82

segueixi la tramitació administrativa corresponent perquè el PDU sigui aprovat deforma definitiva, sense més dilacions.

QUART.- Instar als grups parlamentaris representats al Parlament a cercar el màximconsens per tal d’evitar perdre un projecte d’inversió d’aquesta magnitud al nostreterritori.

CINQUÈ.- .Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que faciliti la màximainformació, sobre el projecte dels Complexos Turístics Integrats al Centre Recreatiu iTurístic de Vila-seca i Salou, als ciutadans i a les entitats cíviques, socials ieconòmiques dels municipis de la Costa Daurada.

SISÈ.- Traslladar aquesta moció al President de la Generalitat de Catalunya, alGovern de la Generalitat de Catalunya així com a tots els Grups polítics ambrepresentació en el Parlament de Catalunya.


Tretzè.- Moció dels grups municipals del PSC i Compromís per Valls-ICV-EuiAcontra la criminalització del dret de vaga i la derogació de l'article 315.3 del CodiPenal.

SR. ALCALDE.- Doncs, passem al següent punt de l’ordre del dia, tretzè, moció delsgrups municipals del PSC i Compromís per Valls-ICV-EuiA contra la criminalització deldret de vaga i la derogació de l'article 315.3 del Codi Penal. Defensa la moció elsenyor Martínez. Endavant.

SR. MARTÍNEZ.- Gracias, señor Batet. «El artículo 28.2 de la Constitución españolareconoce a los trabajadores el derecho de huelga para la defensa de sus intereses.Este derecho se encuentra reconocido con el título de los derechos fundamentales yde las libertades públicas, lo que le atribuye un carácter y una protección especial.

»Este reconocimiento constitucional es coherente, como señala el TribunalConstitucional, con la idea del estado social y democrático de derecho que estableceel artículo 1.1 de la Constitución, así como el artículo 7 de la misma Constitución, quereconoce a los sindicatos el carácter de organismos básicos del sistema político y lesatribuye la defensa y promoción de los intereses socioeconómicos de los trabajadores.

»En este marco constitucional, un elemento a destacar es la estrecha conexiónexistente entre libertad sindical y huelga. Por lo tanto, el carácter fundamental delderecho constitucional de huelga en sí mismo debe complementarse con el derechotambién fundamental a la libertad sindical.

»Teniendo en cuenta los derechos fundamentales a la huelga y a la libertad sindicalordenados en la Constitución, y considerando la citada jurisprudencia del TribunalConstitucional, la regulación penal hoy vigente preconsitucional criminaliza a los

83

piquetes informativos de huelga con el objetivo de disuadir a los trabajadores ytrabajadoras huelguistas de su derecho a extender la efectividad de la huelga.

»El artículo 315.3 afirma que los que actuando en grupo o individualmente, pero deacuerdo con otros, coaccionen a otras personas a iniciar o continuar una huelga, seráncastigados con la pena de prisión de un año y nueve meses hasta tres años o con lapena de multa de dieciocho meses a veintidós, ha sido profusamente utilizada con elúnico fin de reprimir a los trabajadores en sus actuaciones de organización y extensiónde la huelga.

»Con la llegada del PP al Gobierno del Estado, se inició un proceso constante ysistemático del desmantelamiento de las libertades laborales, y especialmente deaquellas que afectan a la manifestación pública del desacuerdo con las políticaseconómicas del Gobierno del Estado.

»La última reforma laboral excluyó la negociación colectiva de los trabajadores,trabajadoras, y devaluó otros derechos de los trabajadores y trabajadoras. Además, sehan aprobado otras medidas que atacan directamente a las medidas que exteriorizanel conflicto, como la Ley de seguridad ciudadana, y se aplica el artículo 315.3 delCódigo Penal, lo que no había hecho nunca antes.

»En los últimos años, las sanciones por el ejercicio del derecho de manifestación sehan visto incrementadas; ha habido un incremento de las condenas a pena privativade libertad, y se ha desarrollado la reforma para el endurecimiento de los delitos contrael orden público. Existen en estos momentos cerca de 90 expedientes abiertos en losservicios jurídicos de las organizaciones sindicales más representativas, que afectande manera directa cerca de 300 sindicalistas, objeto de procedimientos sancionadores,penales o administrativos con peticiones de penas de prisión por parte de la Fiscalíade cerca de 90 años.

»Actualmente se están tramitando, entre otros, procedimientos penales, en aplicacióndel artículo 315.3 del Código Penal, en la mayor parte de comunidades autónomas delEstado español, entre ellas Cataluña, y en todos ellos resulta determinante laactuación del Ministerio Fiscal, que, como sabemos, depende directamente del poderejecutivo.

»A través de esta aplicación de la ley se trata de disuadir a los ciudadanos de ejercersu derecho a la huelga, y, en consecuencia, a su libertad sindical. La huelga es underecho fundamental, siendo la máxima expresión democrática del conflicto social,cuando no se ha podido resolver por la vía del diálogo.

»Sin derecho efectivo a la huelga no hay democracia ni estado social. Los casosAirbus, Arcelor o Baleares, entre otros, son clamorosos: cerca de 300 sindicalistas seencuentran amenazados con penas de prisión por ejercer su derecho a huelga endefensa de los trabajadores y trabajadoras.

»Estas actuaciones no se ajustan a las previsiones de nuestro sistema constitucional,ni a las obligaciones que tiene España como firmante de los distintos textos nacidos enla Organización Internacional del Trabajo. Es evidente que todo esto genera un efectofundamental que no es otro que el de intentar provocar desánimo en la promoción y

84

participación de actos y movilizaciones que se puedan percibir como un riesgo de serencausado de alguna manera y tener que hacer frente a responsabilidadeseconómicas y personales.

»Es por todo ello que se proponen los siguientes acuerdos:

»Primero. Instar al Congreso a poner en marcha el proceso de derogación del artículo315.3 de la Ley orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.

»Segundo, instar al Ministerio Fiscal para que, en los procedimientos penales encurso, presente escrito solicitando el archivo definitivo de las actuaciones.

»Tercero. Instar a la revisión de los procedimientos en los que a instancia delMinisterio Fiscal se dicta una sentencia condenatoria, para que una vez se hayaderogado el mencionado apartado 3 del artículo 315 del Código Penal se proceda a suanulación.

»Cuarto. Instar a que el Ministerio Fiscal promueva la revisión de todas las situacionespenitenciarias que pueda haber derivadas de la aplicación del apartado 3 del artículo315 del Código Penal y promueva los expedientes de indemnización de los perjuiciossufridos derivados de la privación de libertad que se hubiera seguido por esta causa.

»Quinto. Manifestamos nuestro apoyo a los más de 300 trabajadores/trabajadoras ysindicalistas encausados y encausadas por haber ejercido el derecho de huelga, en laconfianza de su honradez, reconociendo su trabajo a lo largo de años en defensa delos derechos del conjunto de los trabajadores y trabajadoras.

»Sexto. Trasladar los presentes acuerdos al Ministerio Fiscal, a los gruposparlamentarios del Congresos, al Ministerio del Interior y los sindicatos firmantes delmanifiesto del Pleno de la cumbre sindical contra la criminalización del derecho dehuelga por la derogación del artículo 315.3 del Código Penal, y a la comisióninternacional en defensa de los 300 procesados por la huelga en España.»

Gracias.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part d’Iniciativa, que defensen la moció?

SR. FONT.- Per no repetir, perquè pràcticament tot està argumentat a la moció,bàsicament no oblidar l’escarni que pateix la classe treballadora, a base de cada copmés sancions, pel fet de manifestar-se, de la mateixa manera que les condemnes apena privativa de llibertat han seguit dissortadament una tendència a l’alça.

No es pot tolerar que centenars de representants sindicals, de treballadors quedefensen els seus interessos laborals i els dels seus companys i companyes hagin decomplir penes de presó per exercir el legítim dret a vaga. No podem acceptar, doncs,que els governs i la justícia exigeixin a la ciutadania complir la legalitat acatant lleis o laConstitució quan ells són els primers que actuen lluny del que estableix un sistemaconstitucional que hauria d’emparar els treballadors i les treballadores. Es nota massaque intenten atemorir la gent amb mesures punitives, siguin de presó o econòmiques,amb l’objectiu que no es mobilitzin i reclamin els seus drets.

85

És per tot plegat, ja ho dic, per no estendre’m més, que esdevé indispensable derogarprimer, anul·lar després, l’article 315.3 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 denovembre, del Codi penal.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Sí. Fins ara hem anat bastant aproximats votant junts en algunesmocions, amb el Partit Socialista, però ara no estarem d’acord, senyor Batet. Ho dicperquè així veurà que no estem d’acord en tot. No, senyora Ibarra? D’acord.

El Partit Popular votarà en contra de tots els punts d’acord d’aquesta moció, perquèconsiderem una barbaritat donar carta de legalitat que es pugui coaccionar el nostredret a decidir si participem o no a una vaga. Aquí no estem ni a Veneçuela ni a Coreadel Nord.

En referència a les afirmacions que vostès fan en la seva moció, i agafaré paràgrafs,ho dic perquè hi ha algunes contradiccions que jo poso que han sortit de fer la mociód’un copia y pega, que sol passar, a vegades. Vostès, quan diuen «amb l’arribada delPP al Govern de l’Estat s’inicia un procés constant…», jo no tinc constància d’això quevostès afirmen, no en tinc cap ni una. Diu: «La darrera reforma laboral va excloure lanegociació col·lectiva dels treballadors.» No és cert: la negociació col·lectiva és un dretconstitucional reconegut a l’article 37.1, i mentre la Constitució espanyola no es canviïcap govern ni partit pot suprimir la negociació col·lectiva.

Si vostès, senyors del PSC, i per tant també d’Iniciativa, es prenen la molèstia dellegir-se el vigent estatut dels treballadors, descobriran que la negociació col·lectivacontinua existint. Les reformes laborals, canvis a l’estatut dels treballadors, no podenmodificar els drets constitucionals i, per tant, és així.

A més, després continuen dient: «A més s’han aprovat altres mesures que ataquendirectament les mesures que exterioritzen el conflicte…» (Se sent un xiulet.) Ambxiulet de fons. Sí, s’han aprovat altres mesures, és cert. I l’article 315.3 del Codi penal,entre elles, però no les ha aprovat un govern popular. El Codi penal actual, el querecull l’article 315.3, és el de la Llei orgànica 10/1995, conegut popularment com a«Código Belloch», en honor a l’exministre socialista d’Interior i Justícia. No sé siconeixien aquest fet. Segurament a vegades, fer copia y pega pot provocar aquestescoses.

Potser sí que caldria, si la moció és independent, de vostès, que haguessin consultat aescala nacional o d’un altre àmbit, per comprovar aquestes coses. Després diuen: «Elsdarrers anys, les sancions per l’exercici del dret de manifestació s’han vistincrementades i han hagut d’incrementar les condemnes de pena privada.» Aquestaafirmació no crec que la puguin sostenir vostès amb cap dada concreta. I reitero el quehan fet, el corta y pega d’algun blog d’algun membre de l’esquerra radical, o d’algú,d’Internet, tan se val, és un exemple.

Ara, quan diuen «quienes actuando en grupo o individualmente»…, el que diu l’article315.3 del Codi penal: «quienes actuando en grupo o individualmente, pero de acuerdo

86

con otros, coaccionen a otras personas a iniciar o continuar una huelga, seráncastigados». Repito: «quienes actuando en grupo o individualmente, pero de acuerdocon otros, coaccionen a otras personas a iniciar o continuar una huelga, seráncastigados». Coacció vol dir obligar una altra persona a realitzar una conducta oprendre una decisió en contra de la seva pròpia voluntat. Òbviament, la coacció és unaactivitat que requereix una preparació activa i no parlem d’un fet esporàdic o casual,sinó que parlem de grups que per reforçar les conseqüències i els objectius d’undeterminat procés de vaga es concerten per coaccionar altres ciutadans, que puguinno compartir l’exercici o les finalitats d’aquest procés concret de vaga. És aixòantidemocràtic?

La vaga és un dret fonamental, no pas perquè ho declari el Grup del PSC,afortunadament, sinó perquè així ho estableix la nostra Constitució. Quan parlem dedret de vaga no parlem de deure de vaga, d’obligació de vaga o de compulsió de vaga.Qui no vulgui participar-hi no ha de ser coacciona per fer-ho. (Veus de fons.)

Vostès tenen dret a proclamar una vaga general a Valls, i jo continuaré tenint dret a nosumar-m’hi. És del que estem parlant. I torno a l’article a què vostès fan referència delCodi penal. Ens emparem (?) i només faltaria que no fos així. Quan diuen els casosAirbus, Arcelor, Baleares, tal, si això fos veritat –que no és pas així, perquè ja hem vistque la seva moció no està ben redactada en alguns termes, perquè s’ha fet alguncorta y pega, o hi ha algun error–, serien els jutges d’aquests casos els que hauriend’estar amenaçats sota un procés per prevaricació en drets fonamentals. Però no seràaixí, perquè el problema d’aquests treballadors no estava en l’exercici del dret de vaga,no anar a la feina i protestar pacíficament, sinó a coaccionar altres ciutadans a exercirla vaga. Si no puc persuadir i acabo coaccionant qui no pensa com jo, una democràciaha de contemplar que algú castigui el meu comportament. Al contrari, quines serien lesreivindicacions justes i quines les injustes? Qui les triaria?

Penso que tot això és un absurd i, a més a més, força embolicat, en el qual hi haalgunes concepcions errònies en la interpretació del Codi penal, que jo entenc quevostès hagin volgut portar cap a aquest camp, però torno a referir-me a l’article 315 delCodi penal, al seu apartat 3: «quienes actuando en grupo o individualmente, pero deacuerdo con otros, coaccionen a otras personas a iniciar». En cap cas fa referènciaque per fer una vaga un pugui ser castigat. No és així. El dret a la vaga estàcontemplat a la Constitució mateixa i continua vigent a l’Estatut dels treballadors. Pertant, no hi ha cap raó per la qual vostès estiguin plantejant aquesta moció. Moltesgràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part de la CUP hi ha intervenció, senyor Martinell?

SR. MARTINELL.- Un segon… Com no podia ser d’altra manera, nosaltres estem afavor de l’organització sindical, del dret a vaga dels i de les treballadores i, perdescomptat, ens oposem a la criminalització d’aquest dret. Per tant, votarem a favord’aquesta moció.

Tanmateix, però, volem fer algunes consideracions respecte del text que ens hanpresentat els companys del PSC i Compromís. La primera és que tant l’exposició comels acords fan referència a les lleis i organismes de l’Estat espanyol i, com bé sabeu,aquest no és el nostre marc de referència. Solidaritat sí, sempre, amb tots i totes les

87

treballadores d’arreu, però nosaltres treballem per construir el nostre marc dereferència, també en l’àmbit laboral i sindical. A més a més, hi ha altres marcs dereferència, com pot ser l’Organització Internacional del Treball, que també podemagafar com a referent o com a marc jurídic.

La segona qüestió a la qual ens hem de referir, diria que per rabiosa actualitat, és queno es fa referència a la criminalització del dret a vaga que han estat patint elstreballadors i les treballadores de TMB. No sabem si és perquè aquesta moció ja elsvenia donada o no han tingut temps de fer cap tipus de referència a aquesta situació, oque de rerefons hi ha algun interès ocult, o alguna cosa per ocultar dels grups que hanpresentat aquesta moció.

No ho sabem, però en tot cas és sospitós, sobretot si fem cas als membres del comitèd’empresa de TMB, que asseguren que hi ha certes irregularitats en la contractació decàrrecs directius de l’empresa, i que molts d’ells són o eren del PSC. Per Compromísno tant, però sí per un dels seus socis de coalició, Iniciativa, que també forma part dela coalició que governa a Barcelona, amb la senyora Colau al capdavant, i que aquestsdies de negociacions ha protagonitzat, al nostre entendre, un espectacle reprovable,arribant a dir que els treballadors, per asseure’s a negociar havien de desconvocar lavaga.

Res més.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per Esquerra Republicana, senyor Peris? Endavant.

SR. PERIS.- Procuraré ser breu, ja, a l’hora que som, i per sintetitzar-ho una miqueta icontextualitzant. Evident, des d’Esquerra Republicana de Catalunya votarem a favorde la moció, com no podria ser de cap altra manera, tampoc.

Deixar clar que aquest article del 315.3 és un article que emana de l’antic 496 del’antic règim franquista, per tant, això ja clarament denota els tics que té aquest articled’aquesta llei. I també sumar-me al prec o al marc mental en què ens situava elFrancesc Martinell; és a dir, nosaltres ja estem pensant en un nou procés constituent,en què segurament en les ponències treballem per a un nou marc legal dins del mónde la contractació laboral i del dret a vaga per als treballadors, i segurament entre tots itotes construirem, doncs, una nova llei que serà molt millor que no pas aquesta quefins ara ens ha portat fins aquí.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part de Convergència i Unió, el senyor Martí Barberà.

SR. BARBERÀ.- Sí, respecte a aquesta moció, vull recordar que naltros en diferentsàmbits hem mostrat el posicionament en contra d’aquelles lleis que va fer en el seumoment el Partit Popular, unes lleis que es van fer amb majoria absoluta; de fet, ja hohe comentat abans en una intervenció, que en diferents punts del Ple ho recordaríem:el PP, al març del 2015, en ser una llei orgànica, amb 181 vots a favor va aprovar laLlei de protecció de la seguretat ciutadana, que també reformava el Codi penal, que enaquest cas és l’apartat que ens està avui ocupant en aquesta moció.

88

En algun altre moment…, i hi ha, fins i tot, alguna altra iniciativa actualment alCongrés, a Madrid, del partit socialista, que demana derogar aquestes lleis, no nomésun apartat d’aquesta, no?, perquè l’article té tres apartats. En aquest cas, naltros, sifos «derogar» també hi estaríem d’acord; si és eliminar i derogar només aquestapartat, també, també hi estem d’acord, no?

Per què hi estem d’acord? Aquestes iniciatives retallen els drets socials i laborals, iaixò el PP ho ha fet en diferents lleis, i posen els cossos de seguretat, que això analtros també ens afecta, en el sentit que apliquen l’ordre poc democràtic del PartitPopular, quan naltros creiem que els cossos de seguretat, i per exemple els Mossosd’Esquadra a Catalunya, han de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans, cosaque amb aquesta modificació que es va fer a partir de la Llei orgànica de protecció dela seguretat ciutadana de la reforma del Codi penal, doncs, no s’acomplia.

Tot i això, sí que vull incidir en una cosa. El senyor Caballero n’ha llegit el textmodificat, eh? En l’anterior llei –perquè en aquesta es modificava–, ja hi posa, no?,que la gent que impedeixi exercir el dret de vaga o la gent que coacciona altres a fer-la…, ja tenia, dins el Codi penal, les seves penes i la seva… Per tant, el dret, tant delque no la vol fer com del que la vol fer…, ja hi havia una llei que es modificava. Perquè, el Partit Popular, si ja hi ha un marc jurídic estable, ho modifica? Doncspossiblement per reforçar aquest poder de la Fiscalia de l’Estat a poder portar aquestagent davant d’uns tribunals i fer tot el procés en què un treballador normal se pot veureimplicat i que no és agradable per a ningú.

Per tant, qui està coaccionant és el Partit Popular en fer aquesta reforma, i, per tant,per això nosaltres hi estem en contra, i en aquest cas a favor de les mocions.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més sobre aquest punt? SenyorFont.

SR. FONT.- Bé, només molt breu, també. Sobretot vull dir al senyor Caballero que elPP no és cap model de defensa dels drets laborals, per molt que llegeixi els articles…,i ja no me’n recordo, eh, dels articles?, però li asseguro que per nosaltres el PP no éscap model de defensa dels drets laborals.

I sobre el tema de la coacció, coaccionar. Clar, el problema és qui dictamina, qui jutjasi hi ha coacció o no. Perquè moltes vegades es tendeix a acusar molt frívolament, iaixò pot passar, i a vegades hi ha gent que ha estat sancionada de forma injusta, siguieconòmicament fins i tot alguns amb penes de presó.

Després, per al·lusions, al senyor Martinell. Miri, jo crec que és de gent honestareconèixer errors, i en aquest cas errors concretament de companys, si em permet dir-ho, de viatge, perquè, sincerament, a mi ara a nosaltres Barcelona en Comú ens agafamolt lluny, però sí que és veritat que hi ha un pacte, una coalició, digui’n vostè comvulgui. Jo reconec que Barcelona en Comú ha comès errors en la gestió del conflicte;és veritat que, bé, potser massa tard, però també veig que hi ha un esforç per donarresposta sobre el tema de les primeres declaracions que va fer la senyora Ada Colau.No tinc cap inconvenient a dir-ho: van ser totalment desafortunades, perquè no potsdemanar que es desconvoqui la vaga per poder negociar; aquesta no ha de ser una

89

condició. I encara que després va rectificar ja era tard, perquè ja ho havia dit.Bàsicament això.

Per tancar el tema, dir que Barcelona en Comú és una candidatura –pel poc que ensé, li ho dic així de clar– municipalista, com ho és Compromís per Valls, i que tot ihaver-hi una certa relació, doncs a mi m’és impossible explicar realment, doncs, coms’ho fan i què fan. Però no li puc treure la raó.

SR. ALCALDE.- Senyora Ibarra.

SRA. IBARRA.- Imagini’s, senyor Martinell, si el senyor Font no li ho sap explicar,perquè són companys de viatge, i li agafa de lluny, imagini’s a nosaltres: ens agafa,bé, no de lluny, de llunyíssim, eh? Per tant, el que estava comentant d’això d’aquestscàrrecs no en teníem ni idea, i per tant no li puc dir… Bé, li ho hauria de desmentir,però és que no sé ni del que m’està parlant, d’acord?

Per tant, ara no entraré en una rèplica amb el senyor Caballero. Jo crec que el senyorMartí Barberà, que en sap bastant més que jo, dels temes del Congrés dels Diputats,ja ho ha explicat prou bé.

I només dir una cosa: els imputats d’Airbus, als vuit d’Airbus, se’ls demanava vuit anysde presó a cadascú per la participació en la vaga per haver format part d’un piquetinformatiu. És clar, decidir què és un piquet informatiu i que, diguem-ne, coaccionenles persones que volien anar a treballar, home, aquí la línia és molt fina, i aquí és quanel PP, la línia, la va estrenyent cap a un costat determinat.

I pensi una cosa: en el cas d’Airbus la companyia es va retirar del cas, i el fiscal vamantenir l’acusació, i ja sabem que el fiscal depèn del poder executiu –i no cal quediguem res més. I sortosament aquesta setmana passada, crec que era, o l’anterior,va sortir sentència en què s’exculpaven aquests vuit sindicalistes.

Només vull dir que nosaltres hem presentat aquesta moció conjuntament ambCompromís per Valls perquè també sabem que hi ha alguns sindicalistes de la nostraciutat que estan afectats per aquestes normatives tan restrictives en el tema del dretde vaga.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Vinga, votació, senyor secretari?


Sotmesa la moció a votació s'aprova per 20 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de CiU, ERC, Crida per Valls-CUP, PSC-Candidatura de Progrés iCompromís per Valls-ICV-EuiA i 1 vot en contra del regidor del grup municipal del PP.

90

Juan Martínez Andrés, Portaveu del Grup Municipal del Partit dels Socialistes deCatalunya i Ramon Font Herrera, portaveu del Grup Municipal de Compromís perValls- ICV- EUiA- Entesa presenta al Ple de l’Ajuntament de Valls la següent moció:

MOCIÓ CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DEL DRET DE VAGA I LA DEROGACIÓDE L'ARTICLE 315.3 DEL CODI PENAL

L'article 28.2 de la Constitució Espanyola reconeix als treballadors i treballadores eldret de vaga per a la defensa dels seus interessos. Aquest dret es troba reconegutamb el títol "Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques", el que li atribueix uncaràcter i una protecció especial.

Aquest reconeixement constitucional és coherent, com assenyala el TribunalConstitucional, amb la idea de l'Estat social i democràtic de dret que estableix l'article1.1 de la Constitució, així com amb l'article 7 de la mateixa Constitució, que reconeixals sindicats el caràcter d'organismes bàsics del sistema polític i els atribueix ladefensa i promoció dels interessos socioeconòmics dels treballadors.

En aquest marc constitucional, un element a destacar és l'estreta connexió existententre llibertat sindical i vaga. Per tant, el caràcter fonamental del dret constitucional devaga, en si mateix, s'ha de complementar amb el dret, també fonamental, a la llibertatsindical,

Tenint en compte els drets fonamentals a la vaga i a la llibertat sindical ordenats a laConstitució, i considerant la jurisprudència del Tribunal Constitucional, la regulaciópenal avui vigent, preconstitucional, criminalitza els piquets informatius de vaga ambl'objectiu de dissuadir els treballadors i treballadores vaguistes del seu dret a estendrel'efectivitat de la vaga.

L’article 315.3 afirma que "els que actuant en grup o individualment, peròd'acord amb altres, coaccionin a altres persones a iniciar o continuar una vaga,han de ser castigats amb la pena de presó d'un any i nou mesos fins a tres anyso amb la pena de multa de divuit mesos a vint-" ha estat instrumentalment utilitzadaamb l'única finalitat de reprimir als treballadors i treballadores en les seves actuacionsd'organització i extensió de la vaga.

Amb l’arribada del PP al Govern de l’Estat s’inicià un procés constant i sistemàtic deldesmantellament de les llibertats laborals i, especialment, d’aquelles que afecten a lamanifestació pública del desacord amb les polítiques econòmiques del Govern del’Estat.

La darrera reforma laboral va excloure la negociació col·lectiva dels treballadors/es i vadevaluar altres drets dels treballadors/es. A més, s’han aprovat altres mesures queataquen directament a les mesures que exterioritzen el conflicte, com la Llei deseguretat ciutadana i s’aplica l’article 315.3 del Codi Penal, cosa que no s’havia fet maiabans.

Els darrers anys les sancions per l’exercici del dret de manifestació s’han vistincrementades, hi ha hagut un increment de les condemnes a pena privativa de

91

llibertat i s’ha desenvolupat la reforma per l’enduriment dels delictes contra l’ordrepúblic.

Existeixen en aquest moment prop de 90 expedients oberts en els serveis jurídics deles organitzacions sindicals més representatives que afecten de manera directa a propde 300 sindicalistes objecte de procediments sancionadors penals o administratiu ambpeticions de penes de presó per part de la Fiscalia de prop de 90 anys. Actualments'estan tramitant, entre d'altres, procediments penals, en aplicació de l'article 315.3 delCodi Penal, en la major part de Comunitats Autònomes de l’Estat Espnyol, entre ellesCatalunya i, en tots ells, resulta determinant l'actuació del Ministeri Fiscal, que comsabem depèn directament del poder executiu.

A través d’aquesta aplicació de la llei es tracta de dissuadir als ciutadans d’exercir elseu dret a la vaga i, en conseqüència, a la seva llibertat sindical. La vaga és un dretfonamental, sent la màxima expressió democràtica del conflicte social quan no s’hapogut resoldre per la via del diàleg. Sense dret efectiu a la vaga, no hi ha democràciani Estat social.

Els casos d’Airbús, Acelor o Baleares, entre d’altres, són clamorosos. Prop de 300sindicalistes es troben amenaçats de penes de presó per exercir el seu dret a vaga endefensa dels treballadors i treballadores.

Aquestes actuacions no s’ajusten a les previsions que estableix el nostre sistemaconstitucional ni a les obligacions de l’Estat com a signant dels acords del’Organització Internacional del Treball.

És evident que tot això genera un efecte fonamental que no és altre que el d'intentarprovocar desànim en la promoció i participació d'actes i mobilitzacions que es puguinpercebre com un risc de ser encausat d'alguna manera i haver de fer front aresponsabilitats econòmiques o personals.

És per tot això que es proposen el següents

ACORDS:

1. Instar al Congrés dels Diputats a posar en marxa el procés de derogació de l'article315.3 de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

2. Instar el Ministeri Fiscal perquè, en els procediments penals en curs, presenti escritsol·licitant l'arxiu definitiu de les actuacions.

3. Instar a la revisió dels procediments en què a instància del ministeri fiscal es dictauna sentència condemnatòria per tal que, un cop s'hagi derogat l'esmentat apartat3 de l'article 315 del Codi Penal, es procedeixi a la seva anul·lació.

4. Instar que el ministeri fiscal promogui la revisió de totes les situacionspenitenciàries que hi pugui haver derivades de l'aplicació de l'apartat 3 de l'article315 del Codi Penal, i promogui els expedients d'indemnització pels perjudicissoferts derivats de la privació de llibertat que s'haguessin seguit per aquestacausa.

92

5. Manifestem el nostre suport als i les més de 300 treballadors, treballadores i/osindicalistes encausats i encausades per haver exercit el dret de vaga, en laconfiança de la seva honradesa, reconeixent el seu treball al llarg dels anys, endefensa dels drets del conjunt dels treballadors i treballadores.

6. Traslladar els presents acords al Ministeri Fiscal, als grups parlamentaris delCongrés dels Diputats, al Ministeri de l’Interior i als sindicats signants del manifestdel ple de la cimera sindical “contra la criminalització del dret de vaga per laderogació de l'article 315.3 del Codi Penal” i a la “Comissió Internacional endefensa dels 300 processats per vaga a Espanya.


Catorzè.- Moció del grup municipal del PSC per la millora del funcionament de laResidència Alt Camp.

SR. ALCALDE.- Passem al següent punt, el catorzè. Moció del Grup Municipal delPSC per a la millora del funcionament de la Residència Alt Camp. Defensa aquest puntel senyor Martínez? Endavant.

SR. MARTÍNEZ.- Gracias, señor Batet. La Residencia Alt Camp fue inaugurada en1973, fue creada con el objetivo de ofrecer a la población un servicio de atención a lagente mayor. Su financiación principal proviene de los conciertos económicos firmadoscon el Servei Català de la Salut, del Institut Català de l’Assitència i Serveis Socials(ICASS), y de los ingresos de las plazas privadas.

La procedencia de los usuarios es mayoritariamente de la comarca del Alt Camp, ysobre todo de la ciudad de Valls. De todos modos, y debido al incremento de lademanda de plazas residenciales, las solicitudes de los ingresos cada vez son másvariables. El incremento de la esperanza de vida ha hecho que un número importantede sus residentes tengan cada vez más falta de autonomía, y un alto grado dedependencia; por tanto, las características de los usuarios han variado en los más decuarenta años de la existencia de la residencia del Alt Camp. Por el contrario, eledificio de la residencia no ha sido objeto de una reforma integral, solo reformasparciales en algunas habitaciones y se hace evidente que el centro no responde en laactualidad a las necesidades de los usuarios.

Por otro lado, según el Decreto 205/2015, de 15 de septiembre, del Departamento deBenestar Social i Família, en su artículo 4.10.2 establece que los establecimientosresidenciales para personas mayores y para personas con discapacidad debendisponer de grúas de movilización en número suficiente para las personas que lonecesiten, y no es el caso de la RAC. En la actualidad la RAC dispone de una grúagrande y de dos de bipedestación, para un total de 91 residentes repartidos en dosplantas. Se hace evidente, pues, la necesidad de disponer de un mayor número degrúas de movilización y también de otras ayudas técnicas que mejoren la atención alos usuarios y al mismo tiempo faciliten el trabajo a los trabajadores de la residencia.

93

Respecto al personal, hay que reconocer la gran implicación y el excelente trabajo querealizan, pero se hace patente la falta de personal que trabaja en la Residencia AltCamp. En el sector de la atención residencial de las personas mayores somosconocedores del cambio de la ratio del personal referido realizado por el Gobierno dela Generalitat, que se llevó a cabo con criterios puramente economistas. En el año2013, según el acuerdo firmado con el sector del 11 de noviembre de ese año, semodificaban los requerimientos profesionales en la atención residencial, realizandouna reducción de las categorías profesionales que tienen una intervención directasobre el usuario a cambio de que el sector aceptase un recorte de las tarifas quepagaba el Gobierno de la Generalitat.

En todo caso, esta reducción de las ratios de personal se apunta como una medidatransitoria y opcional, y que por tanto no hay una obligatoriedad de seguirla.Actualmente la plantilla del personal de la RAC, a pesar de cumplir con las ratiospactadas entre el sector y el Gobierno de la Generalitat, es claramente insuficientepara atender de manera adecuada a los residentes, y todo ello teniendo en cuenta queel personal que actualmente trabaja hace un trabajo encomiable.

Por todo ello, presentamos en el Ayuntamiento de Valls un acuerdo:

«Primero. Redactar y ejecutar un plan de inversiones plurianual en la Residencia AltCamp para remodelar las habitaciones de los usuarios, las zonas comunes y elespacio exterior, fijándose como límite máximo para llevarlo a cabo el presentomandato.

»Segundo. Dotar la Residencia Alt Camp del equipamiento necesario para su buenfuncionamiento –grúas, etcétera–, a fin de que los y las profesionales que desarrollansu actividad puedan hacerlo de la manera más adecuada preservando al mismotiempo s salud laboral para que el servicio que se da a los usuarios sea de calidad.

»Tercero. Que se refuerce la plantilla de la Residencia Alt Camp con el fin de mejorarel servicio a los y las usuarias, y disminuir la carga de trabajo de los actualestrabajadores.»

Gracias.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Senyor Font.

SR. FONT.- D’entrada, manifestar que estem d’acord en l’esperit de la moció quepresenta en solitari el Grup Municipal del PSC. Estem d’acord a denunciar l’estat dedecadència que han anat adquirint amb el temps les instal·lacions del que en el seudia va ser un centre referent.

Després d’un preàmbul, en el qual la moció ens posa en situació de forma resumidades de la inauguració de la residència fins a les característiques canviants dels seususuaris durant aquests més de quaranta anys d’existència, s’endinsa finalment aconstatar la manca d’una reforma integral al centre.

Estem d’acord que amb les petites intervencions realitzades això no és suficient perrespondre a les necessitats de les instal·lacions, primer, i dels usuaris, en l’extensió.

94

Per tant, la residència té moltes mancances estructurals i l’aspecte que presenta deixamolt a desitjar, tant a l’interior com a l’exterior i a la zona d’esbarjo.

La moció també es refereix a la conveniència de disposar de més grues demobilització, i –ho cito textualment– també «altres ajudes tècniques que millorinl’atenció als usuaris i a la vegada facilitin la feina als treballadors i treballadores de laresidència».

Sobre el tema de les grues, Compromís per Valls n’era conscient, tant del fet que enfan falta com del fet que els delegats de prevenció van fer petició expressa a ladirecció d’una grua de bipedestació que hi havia espatllada. Afegir-hi que elrepresentant del nostre partit ha signat…, per temes del Pius i la RAC es va preocuparde telefonar a la direcció per rebre informació sobre l’estat del problema, que ja haviaestat solucionat.

Òbviament, també estem d’acord a reconèixer la gran implicació del personal delcentre i el sobreesforç que fa per compensar la manca d’efectius, i que considerem deltot necessaris.

La residència, per tant, també ha estat víctima de les retallades patides en matèriasanitària. La plantilla de la qual ara disposa no és suficient per oferir un servei adientals usuaris, encara que hi posi més compromís del que li pertocaria. Hi calen mésprofessionals.

Així doncs, compartim que es presenta convenient en aquest mandat una intervencióper rehabilitar tot allò que pel seu mal estat requereix un tractament d’urgència. Aixímateix, som coneixedors de les mancances existents pel que fa a l’equipament, idemanen una solució per tal que els empleats puguin desenvolupar les seves tasquesi s’acompleixin els cànons que s’exigeixen en matèria de riscos laborals.

Dit tot això, i avançat el nostre suport a la moció, també voldria deixar palès el saboragredolç del nostre partit per la forma en què s’ha portat aquest text al Ple. Vull sermolt curós amb les meves paraules i no és la meva intenció obrir un front ambcompanys de l’oposició: considerem que, de la mateixa manera que quan ha convinguto ha escaigut compartir mocions o bé transaccionar-les hi ha hagut mà estesa, is’intuïa un esperit de col·laboració, en aquest cas no ens ha fet aquesta sensació.

En un tema com la residència, i com també pot ser el Pius Hospital, ens sap greu. Entot cas, sí que és legítim, evidentment. Potser no és culpa de ningú o potser és culpade tots no fer un front comú per tal que les reivindicacions siguin contundents i comptinamb el suport del màxim de formacions possibles. Si som coneixedors del problema,que en som, fóra bo, en benefici dels dos centres, que l’oposició treballi en cooperació,i unida pugui fer veure al Govern que calen actuacions, i que aquestes són urgents.

En el nostre cas, algun cop Compromís per Valls ha manifestat la importància que elssindicats intentin llimar les seves diferències en les taules de negociacions perquè enla unió hi ha la força. Doncs de la mateixa manera entenem que s’ha de fer pinya enl’àmbit polític en temes tan importants per a la ciutat i fins i tot per a la comarca.

95

Crec que els treballadors i treballadores tant del Pius com de la Residència Alt Campja coneixen la sensibilitat del nostre partit, la preocupació i l’interès vers els problemesque els afecten, perquè així els ho hem fet saber als empleats i així ho hem expressatal consell d’administració quan hi ha les reunions.

Disposem d’informes que detallen al mil·límetre les mancances existents, en aquestcas de la residència però també del Pius. Estem treballant des de fa temps amb lesdades que tenim i que posen en evidència què cal canviar: no només reformes, tambégestió de funcionament. Tenim recollit minut a minut, hora a hora, la sobrecàrregalaboral dels professionals, amb totes les tasques detallades que s’han de dur a termeles vint-i-quatre hores del dia, perquè, com no pot ser d’una altra manera, els nostresavis i àvies mereixen l’atenció més acurada de forma permanent.

Sabem que l’ampliació del canvi de torn és una reivindicació històrica de lesdiplomades de la RAC, sabem que el personal no està d’acord a treballar sis diesseguits, un personal ja de per si sobrecarregat. Estem al cas del problema afegit queés la nova distribució d’usuaris a les plantes: fins fa poc es realitzava pel nivell dedependència, i a partir d’ara es fa per criteri econòmic.

Acceptem-ho: els empleats acaben sent els responsables de tot, tenen totes lespaperetes de la rifa. Per exemple, han de donar la cara davant del comprensiu alt graud’exigència dels familiars dels residents; han de complir amb les seves obligacionslaborals malgrat la precarietat. Acaben fent més amb menys recursos, i això pot posaren risc la salut de l’usuari però també de la treballadora, en aquest cas tant la físicacom la psíquica. Per tant, és molt important el diagnòstic dels experts en prevenció deriscos laborals.

Escoltant les professionals, entenem que el canvi de torn de les diplomades ha de serampliat: caldria actualitzar el personal auxiliar, és a dir la cuidadora, als graus dedependència dels residents, i la rotació presentada per l’empresa no és la mésadequada per a un personal esgotat, al nostre entendre.

Els dèficits volen plans i solucions. Ens sembla convenient, per exemple, una políticade xoc per minimitzar el risc psicosocial de la plantilla. En aquest sentit, creiem que vaser un error enviar un psicòleg laboral quan el problema es deu a una mancança depersonal i la consegüent sobrecàrrega de feina, i, de retruc, estrès.

Cal comptar amb la representació dels treballadors per arribar a acords omodificacions de departaments. Cal millorar la comunicació entre àrees mitjançant unsistema informàtic pel manteniment que també permeti fer el seguiment del’equipament –grues, llits, butaques, taules, etcètera. Ja m’he referit abans a lesactuacions pel que fa a la rehabilitació estructural. Una de les coses a millorar hauriade ser, per exemple, les finestres: canviar-les, adaptar-les a les normatives desostenibilitat mediambiental per reduir el consum d’energia, però mentre això no puguiser possible, reparar almenys les que estan malmeses.

S’hauria de veure com a mesura preferent el condicionament de la ventilació delsbanys assistits, actualment insuficient, i també els vestidors dels professionals delcentre tenint en compte la seva desinfecció i ventilació, o augmentar el personal deneteja, sense anar més lluny, o estudiar l’ampliació de la bugaderia, o elaborar un

96

informe detallat sobre la qualitat del material consumible escoltant l’opinió de lesempleades per saber si és el més convenient, etcètera.

Pot no semblar-ho, però hi ha força coses a fer. Algunes de fàcils, com crear un grupde treball amb el personal sanitari per veure quines millores s’han d’incorporar alcentre, una revisió de planificació de torn, de plantilles, en què es contempli un estudide càrregues i de conciliació familiar, i també fomentar la comunicació entre la direcciói la supervisió.

I sobre aspectes estrictament laborals, nosaltres som dels que veiem com a nociul’aplicació de l’article 41. S’hauria d’arribar a un acord menys agressiu que l’actual pelque fa a l’ampliació del conveni SISCAT en consens amb els representants legals delstreballadors.

Per concloure, creiem que hi ha molt per fer des del consell d’administració, amb laimplicació dels diferents partits que som a l’oposició fent visible al Govern allò queconsiderem que cal millorar. Ja hi ha força feina feta per algunes formacions, feina queha portat el seu temps de maduració i que aviat veurà la llum denunciant la precarietattant al Pius com a la RAC.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció? No? Per part del… Sí? SenyorMartinell?

SR. MARTINELL.- Per part de la CUP és evident que la situació a la Residència AltCamp és de precarietat laboral i precarietat de servei, malgrat els esforços que tot elpersonal fa des de fa anys. Nosaltres no hem estat mai d’amagar els problemes ni elsconflictes, i per tant considerem molt oportú que puguem parlar d’aquest tema en elPle de l’ajuntament.

No ens fa cap mal el debat públic sobre les deficiències de la nostra residènciamunicipal. Al contrari: hem de donar a conèixer la situació de precarietat de la RAC pertal que la ciutadania vallenca, els residents i els familiars es mobilitzin al costat de lestreballadores per aconseguir un servei de qualitat.

A l’Ajuntament de Valls no ho tenim fàcil precisament perquè la RAC no és un casaïllat, sinó un exemple més de la reducció de recursos que pateix la sanitat catalana iels serveis de la dependència. La reducció del finançament d’aquests serveis per partde la Generalitat en els últims anys ha estat un drama difícil de suportar, però enaquest cas, en el cas de Valls, hi hem d’afegir una acumulació de deute històric perpart de Gestió Pius, i una pressió històrica, també, de traspassar la gestió de la RAC aVilaniu. Tot això ha tingut conseqüències directes en les condicions salarials i laboralsde les treballadores de la RAC, i també dels Pius: pèrdues de les DPO en el seumoment, amenaça d’ERO enmig d’una negociació laboral, pèrdua del 3,5 per cent dela nòmina i del 40 per cent de la paga de Nadal, recuperada aquest 2015, ràtios depersonal insuficients per molt que siguin legals, i un conflicte laboral permanentesgotador.

La situació de la RAC és molt dura: càrregues de treball insostenibles, mal ambientlaboral i pressió sobre les treballadores, manca d’inversions, tensió entre places

97

públiques i privades, i la temptació històrica de traspassar la RAC a Vilaniu, fet quesuposaria més precarització de les condicions laborals.

Les treballadores de la RAC, les seccions sindicals, alguns partits polítics i el conselld’administració fa temps que estem denunciant i treballant aquest tema, per tant nodeixa de sorprendre que avui el PSC presenti una moció unilateral sense treballar-laamb els sindicats ni amb la resta de partits. És una llàstima que s’hagi fet així i se’ns famolt difícil d’entendre, però caldrà que aprofitem l’oportunitat i assegurar que des del’ajuntament es reaccioni a temps.

Hauria estat bé que la moció expliqués, per exemple, que la secció sindical de la CGTha presentat diversos informes sobre les sobrecàrregues de treball a la RAC, i ques’exposessin les mesures que aquests informes consideren imprescindibles. Tambéhauria estat bé que la moció contingués tot allò que la CUP i els companys deCompromís han demanat al Consell d’Administració de Gestió Pius sobre la RAC. Jaal setembre vam demanar que l’equip de Govern fes una valoració sobre l’informe decàrregues que presentava la CGT i les mesures proposades. En aquell moment, ensvan dir que a la següent en parlarien amb la CGT, però l’equip de Govern no ens ha ditres més des d’aleshores.

És important citar l’informe, perquè algunes de les demandes no estan recollides enaquesta moció, com per exemple el greuge comparatiu amb el plus de les auxiliars o lapetició de més transparència quan hi ha trasllats de residents.

Al consell d’administració alguns partits també hem demanat explicacions sobre lanova distribució de residents per plantes segons si són finançats pel Servei Català deSalut o de l’ICASS, i el risc que es generin diferències en aquest sentit, tant per alsresidents com per a les treballadores.

També estaria bé que la moció contingués el prec que va fer la CUP el mes desetembre, quan va demanar conèixer la planificació d’inversions dels propers anys peral Pius i la RAC, tal com es demana ara en la moció. No n’hem tingut resposta.

També estaria bé que la moció recollís la intensa i tensa discussió que va tenir la CUPamb l’equip de Govern quan ens va presentar les inversions per al 2016 a la Junta deGovern del Grup de Serveis Sant Roc. Alguns ja vam denunciar la manca d’inversionsprevistes per a la RAC quan es van presentar els pressupostos, ja fa dos mesos: dels922.000 euros previstos, tan sols 34.500 es destinaven a la RAC; cap partida previstaen maquinària, instal·lacions ni utillatge, cap partida en mobiliari ni estris, tan sols34.500 euros per a obres per arreglar l’accés a cinc habitacions. Aquella denúncia ensva costar una esbroncada monumental amb l’equip de Govern, que simplement ens varespondre que el pressupost d’inversions estava fet amb el criteri i l’aval dels tècnics.

No ens sembla bé com s’ha presentat aquesta moció. Entre tots i totes, aquesta mocióhauria estat més completa i millor, i sobretot hauria contingut el treball que estan fentles treballadores, les seccions sindicals i totes les forces polítiques per aconseguir unservei de qualitat a la RAC.

Gràcies.

98

SR. ALCALDE.- Per part del Govern, el senyor Martí Barberà.

SR. BARBERÀ.- Bé, una mica… Quan l’equip de Govern preparàvem aquestaresposta a la demanda de la moció, podíem preveure una mica que tot això venia unamica motivat per altres motius. Jo diria que avui amb la intervenció que han fet s’estàveient que un està criticant l’altre que per què ha portat la moció, «a mi no me l’hasdeixat mirar», «jo tinc uns estudis», l’altre diu qui ha fet els estudis… Per tant, entencque dins de l’àmbit polític i de debat sindical que hi ha en aquests moments, i que hihaurà en aquests moments en un futur al Pius Hospital i a la residència, perquè hi haun canvi en el comitè d’empresa…, jo ho emmarcaria dins d’aquí.

L’equip de Govern no entrarà a fer un debat polític sobre totes les premisses quevostès han dit perquè el fem al Consell d’Administració del Pius i el fem allí on calguiquan calgui.

Jo aniré anant responent una mica amb dades a tot allò i a aquelles falsedats imentides que la moció i les intervencions han confirmat.

Que la Residència Alt Camp es va fer l’any 73 és veritat; per tant, fa quaranta-tresanys.

Que s’estan dividint els malalts per criteris econòmics no és veritat: a la tercera plantahi ha els de Salut, que van per un conveni diferent, i els de la primera i segona plantavan per residència, i allí hi ha les persones que van amb plaça concertada i amb plaçaprivada.

Que els residents cada vegada tenen més grau de dependència i manca d’autonomia?Sens dubte, per això després veiem les coses que anem anant fent per solucionaraquest canvi en les demandes.

Que a la Residència Alt Camp s’hi hauria de fer una reforma integral? Bé, és difícil feruna reforma integral, i això ho hem viscut en centres educatius i en altres àmbits,sense treure’n tots els malalts i tots els residents. Per tant, el que es necessita és fer elque s’està fent: fer una planificació d’obres i de millores que es va aplicant d’acordamb el fet que el sistema i l’entitat funcioni igualment i es pugui anar millorant com calun edifici de fa més de quaranta anys.

En aquest sentit, millores que s’hi han fet darrerament, en aquests darrers anys, desde 2012 cap aquí? Doncs ha estat un nou gimnàs per a tots els residents, cosa quedeuen haver vist les persones que us passen la informació; un nou menjador per aresidents assistits, perquè precisament com que cada vegada el grau de dependènciaés més alt es necessitava un espai diferenciat, a la primera planta; renovació detancaments –això no vol dir que no se n’hagin d’arreglar–, renovació de la totalitat delstancaments i finestres, i climatització dels passadissos, espais comuns, espais queutilitzen els treballadors per al repòs i descans, etcètera, perquè a les habitacions ésrecomanable que no s’hi posi, eh?

I la tercera planta està totalment adaptada –totalment adaptada–, i ara ja portem deuhabitacions de la primera planta que s’estan adaptant, i, com molt bé ha dit el senyorFrancesc Martinell, hi ha una partida per…, cada vegada que hi ha baixes i moviments,

99

s’aprofita per anar fent obres i adequar tota aquesta residència a les noves necessitatsi als nous paràmetres als quals s’ha d’anar adaptant, no per atendre només i pervoluntat, sinó perquè la normativa cada vegada ho va exigint més, i també perquè elpersonal pugui treballar més còmodament.

Una altra gran mentida –que entenc que deu ser alguna dada mal donada o algunacosa d’aquestes, perquè la veritat és que no fa tres dies que hem anat a comprar pasgrues ni res, sinó que ja les teníem– són les grues de mobilització. Les grues demobilització aquí diu que n’hi ha una, suposo que està referint-se a la residència, pertant no és veritat. En tota la Residència Alt Camp n’hi ha quatre: dues a la planta desalut, que és la tercera planta, i dues que es distribueixen entre la segona i la primeraplanta de residència, i n’hi ha sis –tres a la tercera planta i tres que es distribueixenentre la primera i la segona planta– de bipedestació.

Per tant, si en pot faltar alguna més o alguna menys, això ja no us ho puc fer perquè eldebat és de ràtios i d’utilitat, ara, dir que n’hi ha una i dues quan n’hi ha quatre i sis, jocrec que això ja és intentar donar una imatge deplorable d’una institució que és laResidència Alt Camp, d’aquí Valls, que crec que no és justa, i ni per als que ho portentècnicament ni per als treballadors mateixos.

Quant a ajudes tècniques? Sí, hi ha ajudes tècniques, hi ha taules de transferència;n’hi ha dues, exactament, que són per a les persones que no poden caminar i perpoder traslladar-les d’un lloc a un altre, i hi ha diverses unitats de llençols lliscants, quesón perquè ajuden a fer els canvis posturals a aquells malalts amb més dependència.Per tant, tenim ajudes tècniques, tenim les grues de mobilització necessàries i tenimles grues de bipedestació, que són per ajudar a caminar, necessàries.

Anem a la part de personal. En la part de personal se’ns ataca que hi ha manca depersonal que treballi, però que les ràtios potser es compleixen però no les haurien decomplir, perquè són les retallades les que han provocat…, fins i tot se torna a dir –i jaés la segona vegada que ho he sentit, la primera vegada al consell d’administració iara aquí al Ple de l’ajuntament– que hi ha hagut una cessió a canvi de tenir més ràtiosper poder rebaixar les tarifes.

No ho sé, jo crec que naltros mateixos ens estem fent una mica de mal, no? Per què?Doncs perquè el personal que hi ha a la RAC és suficient per fer la feina que hi ha, icada vegada que hi ha hagut més demanda s’ha ampliat, i ara els ho explicaré unamica. Des del 2012 les ràtios no s’han disminuït; per tant, cap normativa que hagientrat en funcionament ha disminuït les ràtios a la Residència Alt Camp.

Però és que a més a més no solament no han disminuït sinó que s’han augmentat.Miri, només amb les diplomades en infermeria, o diplomats en infermeria, 2014 i 2015s’han augmentat 1.210 hores l’any d’atenció de més personal. Respecte a auxiliarsd’infermeria o auxiliars de geriatria o gericultors, des del 2012 fins al 2015 s’hanaugmentat en 5.977 hores l’any. En els horaris de metge estem, de mitjana, tant desalut com de residència, per sobre en un 36 per cent de la mitjana que ens demanenles ràtios. Tot això s’ha anat actualitzant precisament per allò que han dit: que cadavegada hi ha residents més dependents i, per tant, han de donar més servei.

100

Però a més a més no es deneguen, de cap de les maneres, si els responsablesdemanen reforços puntuals –perquè pot ser que un dia hagi passat alguna cosa, nos’hagin pogut acabar de fer els llits quan tocava, etcètera–, si es necessita méspersonal, es demana i es posa.

Respecte als recursos humans. No ho sé, és d’aquelles coses que quan es presentauna moció d’aquestes tothom estem d’acord que els treballadors fan la seva feina,sens dubte, i que el seu esforç és important, i ho he reconegut no només en l’àmbitsanitari de la Residència Alt Camp, sinó en l’educatiu i també el que seria BenestarSocial. Però resulta que nosaltres estem…, la despesa que fem de recursos humans ala Residència Alt Camp, si miréssim el conveni i miréssim les ràtios, és un 20 per centsuperior de la que podríem fer en un moment determinat si no valoréssim com hem devalorar tota la feina que fan aquests treballadors i treballadores a la Residència AltCamp.

Per tant, arriba un punt que dius: «Per què portem aquesta moció al Ple?» Bé, suposoque per fer una política d’inversions pluriennal no, perquè ja s’està fent, i hi és, i ensom coneixedors; per dir que es posin més grues no, perquè ja n’hi ha i són suficients;que la comissió de seguiment de seguretat laboral que ha anat anant sortint aquís’està reunint amb la direcció i s’estan adaptant les coses a partir de la càrrega quepoden tenir perquè és una acció repetida de moure i a vegades personal amb mancade mobilitat…, i que es reforci la plantilla, és que ja ho estem fent. Per tant, de cap deles maneres podem votar a favor d’aquesta moció perquè tot el que diu ja s’està fent.

L’oportunisme o no oportunisme de parlar d’això? Doncs, mirin, naltros continuaremtreballant. Com va dir en el seu moment el senyor alcalde, és un plantejament quecada vegada la població envelleix, la perspectiva de vida s’allarga i, per tant, lescondicions són més febles per arribar a una elevada edat. Segurament això s’hauràd’anar modificant i adaptant, però és que això ja s’està fent i s’ha fet, i es continuaràfent.

Per tant, en aquest sentit l’únic que podem fer és dir: «Per què es porta al Ple quan hiha el consell d’administració i un patronat de Sant Roc en què es parla?» Bé, doncsnaltros no entenem aquest debat. No entrarem en un debat de negociació laboral ques’està fent en l’àmbit de direcció i gerència del Pius, i que s’està fent de manera obertai pactada amb els treballadors.

I, per tant, l’únic que he intentat fer jo és demostrar que tot el que s’està fent aquí noestà basat en fets ni en dades objectives; per tant, jo crec que s’ha fet una mica undiscurs molt polititzat a causa del moment. Que hi ha una lluita per rebre el suport oper defensar més bé o amb més valentia o no algun posicionament d’algun sindicat,que es deu voler posicionar bé per a les eleccions sindicals que vénen, però quenaltros com a equip de Govern el que fem és treballar al consell d’administració,treballar al patronat de la Fundació Sant Roc i treballar perquè els nostres avis i àvies,senyor Ramon, també estiguin ben cuidats i el màxim de ben cuidats possible.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Per part dels defensants de lamoció? No?

101

SR. FONT.- Només una coseta. No sé si ha dit… «Senyor Ramon», ha dit? No, però sijo no ho dubto, eh?, que hi hagi més o menys recursos, jo no tinc cap dubte quel’equip de Govern, només faltaria, intentés el millor per als nostres avis i àvies. No,escolti’m, no ho he dit en cap moment això, eh? És més, jo deia que «com no podiaser d’una altra manera, necessiten tots les atencions»… No sé com ho deia.

I, després, una coseta: segurament ens podem equivocar molt, amb dades i ambcoses. Només un petit matís: m’agradaria que em diguessin més que estic equivocat oque he comès errors que no que dic mentides. Ho trobo molt fort. Li ben asseguro queem puc equivocar molt i pur tenir molts errors, però intento no dir mentides.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Vostè, senyora Ibarra? Peròha defensat la moció el senyor Martínez, no? (Veus de fons.) Ah, la presenta vostè.

SRA. IBARRA.- Sí, però responc jo, si no els sap greu.

SR. ALCALDE.- Ah, d’acord, d’acord.

SRA. IBARRA.- Bé, anem a pams. Primer, els grups de l’oposició. Nosaltres vampresentar la moció quan tocava en el termini, i en tot cas la vam presentar a més amés telemàticament perquè des de secretaria es pogués distribuir a tots els grups, i ésel que s’ha fet, jo crec. Per tant, si els altres grups volien comentar amb nosaltres lamoció no hi havia cap problema per poder-ho fer.

En tot cas, aquesta moció no és, responent al que deia el senyor Barberà, perposicionar-nos amb algun sindicat determinat dins de la negociació col·lectiva, sinóque es fa recollint percepcions i queixes d’usuaris i usuàries de la residència, i detreballadores i treballadors de la residència. I per això és que ho portem al Ple, perquèal Ple és on hi ha, entenem, un debat polític, i entenem que de política sí que se n’hade fer, potser no hem de fer partidisme, però sí que hem de fer política, perquècadascú té el seu plantejament polític en el seu sentit, i per tant aquí ho portem perposar de manifest i per posar sobre la taula una sèrie de problemàtiques que esgeneren a la residència i que per tant creiem que és aquí on n’hem de parlar.

De fet, és un tema que ja ha sortit a la premsa altres vegades, no és un tema nou quesurti des que nosaltres ho posem sobre la taula. Tenim aquí unes informacions quevan sortir el 5 d’agost al setmanari El Vallenc que parlen precisament d’unesdenúncies que es feien precisament des dels representants sindicals dels treballadorsamb una sèrie de situacions que es donaven a la residència.

Mirin, no m’estendré a contestar als punts de les dades concretes que vostè ens haaportat. Que també li vull dir una altra cosa: el senyor Martínez es va posar encontacte amb vostè, tant de paraula com per escrit, demanant una visita a laResidència Alt Camp, i segurament hauríem pogut vehicular aquestes queixes o,diguem-ne, inquietuds que teníem com a grup a través d’una entrevista personal ambvostè i a través d’una visita a la Residència Alt Camp, a la qual, per cert, hi hem anat,ja sigui perquè hi hem tingut familiars o perquè hi hem visitat algú, i per tant coneixemde primera mà la situació en què està, però que realment teníem una sèrie deqüestions que ens hauria agradat traslladar-li i que no ha estat possible.

102

Miri, vostè ens deia una sèrie de números: hores d’infermeria, hores d’auxiliard’infermeria, de geriatria… Evidentment jo aquestes dades aquí no les tinc, però sí quetinc la informació que algunes de les persones que treballen a la residència enspassen i que alguns dels residents ens passen, i és per exemple que a la nit hi hadues persones soles d’auxiliars de geriatria i una infermera que donen servei a lesplantes, i aquestes persones –la infermera no, que de l’únic del que es cuida és dedonar la medicació– el que han de fer és fer els canvis posturals perquè no hi hagillagues i els canvis de bolquers de tots els avis. Dues persones soles.

Només que hi hagi un avi que es faci les seves necessitats al damunt –i perdonin quebaixi a aquest nivell de detall, però és que el dia a dia de la residència és aquest nivellde detall, eh?– i embruti tot el llit, aquelles dues persones han de canviar tot el llit, hande dutxar aquell avi i l’han de canviar, i això endarrereix totalment el servei. Què voldir? Que als altres avis no els poden canviar, ni la postura ni els bolquers, fins molt detemps després.

D’acord? És això el que diem en aquesta moció. No la portem aquí per fer política,electoralisme sindical. No és això. Volem un bon servei a la Residència Alt Camp;volem que els treballadors i treballadores de l’Alt Camp facin la seva feina en lescondicions adequades.

Vostès ens poden dir, com ens deien en la moció del polígon: «Escoltin, el polígon ésexcel·lent, està perfecte.» Vostès ens poden dir això: «No passa re a la Residència AltCamp.» Però la realitat és la que és –és la que és–, i per això la portem aquí, i és ambvoluntat de millorar el servei i amb voluntat de millorar les condicions dels treballadors itreballadores.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sí, senyor Barberà?

SR. BARBERÀ.- Miri, senyor Font, jo quan una intervenció en un Ple parlant d’unainfraestructura com és la Residència Alt Camp dels nostres avis i àvies…, si no ésrigorosa i és realista, crec que algú ha de pensar en el que diu quan ho diu. Quanparlem del Congrés a Madrid, o quan parlem del Parlament, que ho hem fet aquímoltes vegades, la rigorositat…, miri, m’hi fico o no m’hi fico, com ha passat ambl’article 315.3, no? Però és que estem parlant dels avis i àvies de la nostra ciutat, delstreballadors i treballadores de la Residència Alt Camp. Per tant… No, no, sí, li hoexplico a vostè, perquè és que quan vostè llegeixi la seva intervenció…

SR. ALCALDE.- Senyor Font, respecti els torns de paraula. Senyor Font…

SR. BARBERÀ.- …ja veurà tot el que ha arribat a dir de la Residència Alt Camp, quanjo, amb dades –no políticament ni donant-li la meva opinió, amb dades–, li he pogutcontrarestar tot el que han dit.

El que diu ara la senyora Rosa Maria Ibarra, bé, si en algun punt a la residència hi haalguna cosa concreta, hi ha un consell d’administració, on el Partit Socialista també téuna representant, en què aquest punt no s’ha posat damunt de la taula en cap momentdetallat. I miri que aquí entre el públic hi ha el senyor Gerard, que n’hem parlat, de

103

temes i coses, de coloms, de no sé què, de finestres, d’arribar al detall mínim dequalsevol incidència, i vostès saben que el gerent i l’equip directiu estan a disposicióseva perquè el fan servir, perquè els envien correus, els demanen opinió, i naltros,transparència i total, transparència i, com no podria ser d’una altra manera, perquè notenim res a amagar, ho estem parlant.

Les grues no les hem anat a buscar ahir en un altre lloc i les hem pintat de laResidència Alt Camp. I dir que n’hi ha una i dues –i n’hi ha quatre i sis–, això és dir unamentida, és dir una mentida; és que, vaja, jo no hi entenc una altra cosa.

Respecte a la visita a la Residència Alt Camp, jo vaig contestar al correu, i li vaig dir:«Quan tinguem preparada una visita, no només la farà vostè, sinó que l’oferirem a totel patronat», perquè el representant del consell comarcal també em va dir per un altrecostat que també volia fer la visita a la Residència Alt Camp. I, per tant, vam dir:«Necessito temps.» Per què? Perquè hi ha molts conflictes i moltes coses asolucionar, en el dia a dia, i és clar que la farem, la visita, només faltaria que no la fem,la visita, i s’oferirà a tots els representants del Patronat de Sant Roc, com no pot serd’una altra manera, però també l’hem de preparar i l’he de programar. Allí hi ha avis iàvies que viuen i estan allà, eh? Per tant, és una cosa que no és que no esrespongués, sinó que se li va dir que es programaria en un futur immediat.

Respecte a la premsa? Jo crec que la premsa fa la seva funció, que és que qualsevoliniciativa que una part de la ciutadania expressa la fa pública, com no podria ser d’unaaltra manera. Ara, que surti a la premsa no vol dir que sigui veritat, oi? Senyora RosaMaria, suposo que ho deu entendre, això, que tot el que surt a la premsa no és veritat,sinó que ho expressa un col·lectiu que creu que defensa les seves iniciatives i quedóna la seva opinió, però no vol dir que sigui veritat al cent per cent. Per tant,qualsevol cosa que surt naltros també hi estem amatents i intentem… I si quan diuenuna cosa tenen raó, intentem trobar-hi una solució, si estem amatents i el que diuen nova en la nostra línia i no tenen raó, doncs, aquesta notícia la deixem i continuemtreballant, agafem les notícies constructives i que poden determinar errors en elsistema o millores necessàries en el sistema.

Per tant, jo continuo dient que nosaltres el debat polític el farem al conselld’administració, el farem al Patronat Sant Roc, que jo crec que és on s’ha de fer. I queestà clar: tots volem defensar la Residència Alt Camp, però sens dubte les eleccionssindicals –i ho sento, i ja és una opinió molt personal meva– segur que influeixen al’hora de tractar aquest tema amb la feredat i amb la poca rigorositat amb la qual s’hadebatut avui en el Ple per part d’alguns grups municipals.

SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sí, senyor Font?

SR. FONT.- Sí, d’acord, doncs ho deixem al nivell de «mentida». Que sàpiga, senyorBarberà que aquestes mentides ens les han dit els treballadors; llavors potser elstreballadors també són mentiders. Siguin conseqüents, també, amb això. No, no, jo síque li asseguro que no sóc professional del ram, i això ens ho comuniquen elstreballadors, els representants dels treballadors.

I re, ja acabo. Sobre el tema de la grua, m’he referit a una grua espatllada, no a laquantitat d’una grua, sinó que recordi que jo parlava d’una grua que s’havia espatllat,

104

ens n’havíem preocupat i s’havia solucionat el tema. En cap moment…, sí que he ditque fa falta equipament, però això em sembla que tots hi estem d’acord. Però jo nom’he referit al fet que hi havia una sola grua al centre.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? (Veus de fons.) Bé, esperoque no siguin culpa dels treballadors de la RAC les coses que es diuen al Ple del’ajuntament.

En tot cas, passem a la votació?

SR. SECRETARI.- Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 7 vots a favor, 13 encontra i 1 abstenció.

Sotmesa la moció a votació no prospera per 7 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de Crida per Valls-CUP, PSC-Candidatura de Progrés i Compromís perValls-ICV-EuiA, 13 vots en contra dels regidors dels grups municipals de CiU i ERC i 1abstenció del regidor del grup municipal del PP.

MOCIÓ PER LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DE LA RESIDÈNCIA DE L’ALTCAMP

La Residència Alt Camp fou inaugurada l'any 1973. Va ser creada amb l'objectiud'oferir a la població un servei d'atenció a la gent gran.

El seu finançament principal prové dels concerts econòmics signats amb el ServeiCatalà de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) i delsingressos de les places privades

La procedència dels usuaris és majoritàriament de la comarca de l'Alt Camp i sobretotde la Ciutat de Valls. De totes maneres, i degut a l'increment de la demanda de placesresidencials les sol·licituds dels ingressos cada cop és més variable.

L’increment de l’esperança de vida, ha fet que un nombre important dels seusresidents, tinguin cada vegada més falta d’autonomia i un alt grau de dependència.Per tant, les característiques dels usuaris han variat en els més de quaranta anys del’existència de la Residència de l’Alt Camp. Per contra, l’edifici de la residència no haestat objecte de cap reforma integral, només reformes parcials en algunes habitacions,i es fa evident que el centre no respon en l’actualitat a les necessitats dels seususuaris.

Per un altre costat, segons el Decret 205/2015 de 15 de setembre, del Departament deBenestar Social i Família, en el seu article 4.10.2, estableix que els establimentsresidencials per a gent gran i per a persones amb discapacitat han de disposar degrues de mobilització en nombre suficient per a les persones que en necessiten. I noés el cas de la RAC. En l’actualitat la RAC disposa d’una grua gran i de dues debipedestació, això per un total de 91 residents, repartits en dues plantes.

105

Es fa evident, doncs, al necessitat de disposar de major nombre de grues demobilització i també altres ajudes tècniques que millorin l’atenció als usuaris i a lavegada facilitin la feina als treballadors i treballadores de la Residència.

Respecte al personal, s’ha de reconèixer la gran implicació i l’excel·lent feina querealitzen, però es fa palesa la manca de personal que treballa a la Residència de l’AltCamp. En el sector de l’atenció residencial a la gent gran, som coneixedors del canvide les ratios del personal referit realitzat pel Govern de la Generalitat, que es va portara terme amb criteris purament economicistes, l’any 2013. Segons l’acord signat amb elsector, l’11 de novembre d’aquell any, es modificaven els requeriments professionalsen l’atenció residencial, fent una reducció de la dedicació de les categoriesprofessionals que tenen una intervenció directa sobre l’usuari a canvi de que el sectoracceptes una retallada de les tarifes que pagava el Govern de la Generalitat En tot cas, aquesta reducció de les ratios de personal s’apunta com una mesuratransitòria i opcional, i per tant, no hi ha una obligatorietat de seguir-la. Actualment laplantilla de personal de la RAC, tot i complir les ràtios pactades entre el sector i elGovern de la Generalitat, és clarament insuficient per atendre de manera adequada alsresidents, i tot això tenint en compte que el personal que actualment hi treballa fa unafeina encomiable. Per tot això, el Ple de la Corporació APROVA:

PRIMER.- Redactar i executar un pla d’Inversions plurianual a la Residència de l’AltCamp per remodelar les habitacions dels usuaris, les zones comuns i l’espai exterior,fixant-se com a límit màxim per portar-lo a terme el present mandat.

SEGON.- Dotar a la Residència de l’Alt Camp de l’equipament necessari pel seu bonfuncionament (grues, etc), a fi que els i les professionals que hi desenvolupen la sevaactivitat ho puguin fer de la manera més adequada i preservant alhora la seva salutlaboral par tal que el servei que es dóna als usuaris sigui de qualitat.

TERCER.- Que es reforci la plantilla de la Residència de l’Alt Camp, a fi de millorarel servei als i a les usuàries i disminuir la carrega de treball dels actuals treballadors

SR. ALCALDE.- Explicació de vot. Hi ha alguna explicació de vot? Senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Sí, el nostre vot és d’abstenció, i no he volgut abans intervenirquan hi havia les polèmiques.

Precisament és d’abstenció perquè ens havien arribat informacions contradictòries enalguns temes i davant del dubte hem optat per aquesta abstenció, tot i que vostès jasaben que des del Partit Popular nosaltres tenim un criteri, que és que el modelsanitari que hi ha a Valls no seria el que és si s’hagués pogut fer, des d’una visiónostra, des d’anys endarrere. Evident és el que tenim i el que no farem és araenderrocar-ho i perdre-ho. Però precisament per aquestes informacions contradictòriesque a nosaltres ens han arribat el vot ha estat d’abstenció.

Però sí que considero que seria bo, per dirimir temes que han sorgit aquí en aquestplenari, que poguéssim fer una visita els regidors, que a més a més som membres,som accionistes, som membres de la junta general d’accionistes, en aquestes visites

106

que abans s’han parlat des d’un punt de vista tècnic, i que in situ poguéssim veureaquestes coses i resoldre aquest enfrontament que hi ha hagut de mentides o veritats,o errors o confusions, i poder treure’n una veritat objectiva.

Per això ha sigut aquest vot d’abstenció, perquè les informacions que a mi m’havienarribat eren contradictòries, i el que no podia fer és agafar part, sinó que havia dejutjar-ho amb cert criteri.

Quinzè.- Moció del grup municipal del PSC sobre l'ampliació del CRT de Vila-Seca i Salou.

Sotmesa la moció a votació no prospera per 4 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals del PSC-Candidatura de Progrés i PP i 17 vots en contra dels regidors delsgrups municipals de CiU, ERC, Crida per Valls-CUP i Compromís per Valls-ICV-EuiA.

MOCIÓ SOBRE L’AMPLIACIÓ DEL CRT DE VILASECA I SALOU

Des que es va plantejar l’ampliació del CRT (Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca iSalou) fa prop de tres anys, ha estat sempre motiu d’atenció des de les nostrescomarques. Els ajuntaments del territori, conscients de la seva importància, hantreballat des del primer moment que es va tenir notícia d’aquesta possible ampliacióprop dels inversors, dels ajuntaments veïns, de les forces econòmiques i socials i delGovern de la Generalitat.

Des del PSC som conscients de la importància que el projecte del CRT de Vila-seca iSalou té, no només per aquests dos municipis, o per la comarca del Tarragonès, sinóper la resta de comarques del Camp de Tarragona.

Les comarques del Camp de Tarragona són les que tenen un índex més alt d’atur deCatalunya, i per tant, es fa més necessari que mai esmerçar tots els esforços en lacreació d’ocupació, i la reactivació econòmica.

El projecte del CRT suposa la creació de milers de llocs de treball i una inversió senseprecedents a les nostres comarques, i creiem que la nostra ciutat també en pot sortirbeneficiada, ja sigui per l’ocupació directa o indirecta.

Si bé, el projecte inicial (conegut per BCN World) no va obtenir un consens general, eldiàleg entre els diferents partits polítics i agents socials, va fer que finalment el 30 demarç de 2014, se signés de manera solemne, un compromís per tirar endavant aquestprojecte entre el President de la Generalitat, els representants del territori i elsrepresentants del PSC.

Aquest acord signat, significava incorporar una sèrie de mesures al projecte que elmilloraven substancialment: mesures urbanístiques, fiscals, garanties socials imesures enfront el joc.

107

En el mateix acord també hi constava un compromís per la reactivació econòmica i lacreació d’ocupació, que recollia mesures en l’àmbit de suport a les empreses, en elfinançament empresarial, en la innovació la recerca i el desenvolupament, en l’àmbitde la internacionalització, en l’àmbit de les infraestructures i en el de l’energia. Aquestacord, tot i no merèixer tanta atenció mediàtica és igualment important, i per tant,n’hem de demanar el seu desenvolupament.

Difícilment trobarem en la nostra història de les nostres comarques i de Catalunya unprojecte tan debatut en el temps i en gairebé totes les capes socials: desenes decompareixences d’experts al Parlament de Catalunya, centenars debats iposicionaments, debat també als mitjans de comunicació locals i nacionals han fetd’aquest projecte un exemple de com ponderar, valorar i jutjar tan abastament com éspossible un projecte que, per raó de la seva magnitud, era lògic que fos sotmès aescrutini de la forma com ho ha estat.

Més encara, més enllà de les previsions que la llei exigeix en el tràmit que es trobad’aprovació urbanística, previsions molt exigents quant a publicitat, exposició al públic itemps per facilitar la participació ciutadana, s’ha perllongat el temps de la tramitació i,per mandat del Parlament de Catalunya, es va constituir una comissió de seguimentformada per representants de totes les institucions interessades, estigués prevista laseva participació legalment o no així com de plataformes que espontàniament hansorgit en aquest cas que també han tingut i tenen la possibilitat de fer sentir la sevaveu i participar i difondre els seus posicionaments.

Finalment, en les diferents comtesses electorals que s’han celebrat al nostre país i alsnostres municipis aquests darrers anys, també han motivat el debat en cadacampanya i el suport als partits que han incorporat al seu programa el projecteesmentat, han estat sempre majoritaris.

Ens trobem, però, en aquests moments en una nova circumstància derivada d’unanova configuració del Parlament de Catalunya i dels suports al nou govern de laGeneralitat. Com a conseqüència d’aquesta nova situació i per cap altre motiu, algunsgrups volen aprofitar el moment per tornar a dificultar el projecte, sabent que lesinversions són avui dia més delicades que mai i que, fer maniobres per obstaculitzar-les, poden derivar en la paralització definitiva que en cap cas els ciutadans d’aquestterritori podem permetre i menys ara que la crisi es torna a manifestar de forma cruaper a les capes més febles de la nostra societat.

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Valls acorda:

1 – El suport al projecte d’ampliació del CRT de Vila-seca i Salou.

2 –Instar al Govern de la Generalitat a continuar amb el projecte d’ampliació del CRTde Vila-seca Salou, sense més dilacions que facin perillar la inversió.

3 – Urgir al Govern de la Generalitat a l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU)necessari perquè el projecte continuï i contribueixi a diversificar el nostre teixiteconòmic i la generació de llocs de treball.

108

4.- Instar al Govern de la Generalitat a treballar en les mesures previstes en l’acordsignat sobre reactivació econòmica i creació d’ocupació.

5 – Traslladar aquests acords als ajuntaments de la nostra comarca i al Govern dela Generalitat de Catalunya.

Setzè.- Moció del grup municipal de Compromís per Valls-ICV-EuiA per a revisarel Pla de gestió del districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 (PGDCFC).

SR. ALCALDE.- Molt bé, passem al següent punt. Setzè: Moció del Grup Municipal deCompromís per Valls - Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa perrevisar el Pla de gestió del districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021(PGDCFC). Té la paraula el senyor Font.

SR. FONT.- Gràcies, senyor alcalde.

«El Govern de la Generalitat està finalitzant la tramitació per aprovar el nou Pla degestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021 (PGDCFC), el terminid'informació pública del qual va finalitzar coincidint amb les eleccions al Parlament deCatalunya de 27 de setembre de 2015. Aquest pla és l'eina que determina les accions imesures necessàries per desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica per ales conques hidrogràfiques internes de Catalunya i per a les aigües subterrànies icostaneres associades. El pla té com a objectius assolir el bon estat ecològic de lesmasses d'aigua de totes les conques tal com fixa la Directiva marc de l'aigua totgarantint el seu subministrament.

»A l'apartat de balanç de recursos hídrics del Pla de gestió, i per tal de garantirl'estimació de recursos per a les diverses conques internes, s'afirma que el sistemaTer-Llobregat –el que abasteix la regió metropolitana de Barcelona però que tambéinclou els abastaments a les comarques gironines– és deficitari, ja l'any 2015. Enconseqüència, es diu que el sistema Ter-Llobregat necessita una font complementàriad’aportació externa d'aigua. El document continua afirmant que d'aquí a cinc anyscaldria aportar 126 hm3 d'aigua externa cada any –és a dir, no generada en les pròpiesconques del Ter i del Llobregat–, i que cap al 2045, d'aquí a 29 anys, caldriaincrementar aquestes "aportacions externes" fins a 189 hm3 l'any.

»El més sorprenent és que per satisfer aquestes previsions extraordinàries dedemanda de major increment de recursos hídrics pel sistema Ter-Llobregat, el Pla degestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021 proposa “traslladar” alPlan hidrológico nacional la solució de l'origen de l'aportació complementària i el seufinançament. És a dir, demanar que l'augment del recurs vingui de les conquesexternes al districte fluvial de Catalunya, i l'única conca fluvial propera, capaç desubministrar aquest cabal, és la de l'Ebre o el Roine.

»A això s'ha d'afegir unes dades preocupants: des del 2011 fins al 2015, i en especialcoincidint amb la privatització de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat, s'ha alterat l'ordre deprioritats de les fonts d'aportació de recursos per als consums no agrícoles al sistemaTer-Llobregat, és a dir principalment cap a Barcelona i el seu entorn metropolità,

109

incomplint les previsions del Pla de gestió de les conques internes de Catalunya 2010-2015. Així, les dessalinitzadores (les plantes ITAM) del Prat de Llobregat –ambcapacitat per aportar 60 hm3 l'any– i la de Tordera –amb capacitat d'aportar uns altres20 hm3 l'any- només han aportat entre 13 i 23 hm3 l'any, mentre que del Ter s'hanextret cabals d'entre 153 i 206 hm3 cada any i del Llobregat d'entre 155 i 195 hm3.Alhora s'ha descuidat totalment, fins i tot abandonat, la política de recuperació ireutilització de l'aigua procedent del sistema de depuració terciària –d'alta qualitat– dela planta del Prat, i en canvi s'han continuat mantenint les extraccions d'aigua delspous de Cornellà del Besòs i de la Tordera, entre 37 i 39 hm3 cada any, quan és sabutque els aqüífers de la conca dei Llobregat estan sobreexplotats i han patit episodis decontaminació. A les mesures antitransvasistes cal afegir una nova planta a Cubelles,que podria aportar fins a 60 hm3 més l'any, unida a la recuperació de cabalsprocedents de sistemes terciaris de depuració, i a la continuació en les polítiquesd'estalvi i l’eficiència en la distribució i consum d'aigua, tant per a usos domèstics comagrícoles i industrials.

»Aquestes dades han dut com a conseqüència l’incompliment sistemàtic delcompromís del Ter reclamat pels ajuntaments i entitats civils de les comarquesgironines, i aprovat pel govern d’esquerres de la Generalitat que es comprometia amantenir un cabal de manteniment ordinari de 4,8 m3/s desembassats al Pasteral.Aquest compromís suposava reduir el transvasament d’aigua del Ter a la regiómetropolitana de Barcelona fins als 115 hm3 l’any 2015, quan en realitat, com hem vist,encara s’estan transvasant entre 163 a 200 hm3 any.

»En definitiva, si es complissin els plans de gestió, de recuperació, estalvi i eficiènciaen l'ús de l'aigua, així com els plans d’inversió que va deixar dissenyats i aprovats pelgovern d'esquerres en el període 2004-2010, ara no caldria fer emergir el fantasma deltransvasament i incloure les previsions de recursos extres més enllà de les conquesinternes mitjançant transvasaments d'aigua de l'Ebre o del Roine.

»D’altra banda, des de la dimensió de la governança de l’aigua cal dir que laparticipació ciutadana en la transparència i la rendició de comptes en la gestió del’aigua són clau, no només per garantir-ne una gestió més sostenible i propera a lessensibilitats del territori, sinó també per la construcció d’una societat més democràtica iamb una ciutadania apoderada que exerceix els seus drets i deures partint de la visióde l’aigua com a bé comú.

»Així doncs, davant la incertesa i l'amenaça que suposa la revisió Pla de gestió deldistricte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021 (PGDCFC), respecte al propi riuEbre i el sistema Ter-Llobregat, el Grup Municipal de Compromís per Valls i Iniciativaper Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa - Entesa proposa al Ple de la Corporaciód’adopció dels següents acords:

»1. Continuar amb la revisió del Pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya2016-2021, donar resposta a les al·legacions presentades dins del tràmit d’informaciópública i publicar el document resultant d’aquest tràmit al web de l’Agència Catalanade l’Aigua per la seva posterior aprovació, per tant, no executar cap noutransvasament i complir el Pacte del Ter, i preveure la substitució progressiva delscabals transvasats gràcies a les aportacions dels nous recursos disponibles en el marcdel Pla estratègic de disponibilitat dels recursos hídrics en l'àmbit Aigües Ter Llobregat.

110

»2. Instar el Govern de la Generalitat a recuperar i actualitzar el Pla estratègic dedisponibilitat dels recursos hídrics en l'àmbit Aigües Ter Llobregat, aprovat l'any 2010,que preveu la utilització adequada de les diverses fonts de subministrament i la millorgestió dels aqüífers i de les masses d'aigua tal com demana la moció sobre la gestióde l'aigua aprovada al Parlament de Catalunya de 30 d'abril de 2015.

»3. Promoure la redacció de plans de recursos hídrics alternatius que promoguin fontsde subministrament diferents, contemplant la utilització de l'aigua de la pluja, entred'altres.

»4. Implementar polítiques transversals d’adaptació als impactes del canvi climàtic queapunten a una major sequera i una concentració dels episodis de pluja i la sevaafectació tant al previsible augment de la demanda com a la millora de les capacitatsdel sanejament i el drenatge urbà i la capacitat d'emmagatzematge d'aigua de pluja

»5. Instar el Govern de la Generalitat a treballar per convertir l’Agència Catalana del'Aigua en l’òrgan regulador del control públic del cicle integral de l'aigua a totes lesconques fluvials de Catalunya dotant-la dels recursos pressupostaris mitjançant uncontracte programa que en garanteixi la sostenibilitat econòmica.

»6. Instar el Govern de la Generalitat a presentar un pla d'acompanyament i recursosper a la municipalització de l'aigua que inclogui, entre altres mesures, la creació, dinsl’Agència Catalana de l'Aigua, d'un equip d'assessorament jurídic, i si s’escau, amb elsuport tècnic de les diputacions de Catalunya a disposició dels municipis que vulguininiciar la remunicipalització dels serveis d'aigua per garantir-ne la correcció, la fiabilitat iel bon desenvolupament normatiu.

»7. Instar el Govern de la Generalitat a actualitzar el Pla d'usos d'aigua de Catalunya,de manera que inclogui mesures de bona gestió, estalvi i eficiència en els diferentssectors —agrícola, ramader, industrial, de serveis, lúdic i domiciliari—, per garantir lapreservació quantitativa i qualitativa de les masses d'aigua i dels cabals ecològics delsrius.

»8. Endegar el procés per al Pacte nacional de l'aigua amb una posada en comú entreel conjunt de la societat i les administracions relativa a les polítiques de gestió del cicleintegral de l’aigua i les conques fluvials de Catalunya, tal com demana la moció sobrela gestió de l'aigua aprovada al Parlament de Catalunya de 30 d'abril de 2015.

»9. Promoure noves formes de control social i de democràcia participativa en la gestiódel cicle de l'aigua, en què l'ens públic gestor rendeixi comptes de les seves activitats is'asseguri l'accés de tots els ciutadans a la informació, amb l'establiment d'indicadorsde gestió accessibles, donant publicitat als acords i les resolucions de l'ens gestor i lescondicions de prestació del servei, facilitant les consultes públiques, la informació i lapresentació de reclamacions, o constituint elements de participació com el consellsocial, entre altres actuacions. Així mateix, promoure que les diputacions catalanes i laresta d’ens locals estableixin mecanismes semblants en coordinació amb l’AgènciaCatalana de l'Aigua.

»10 –i últim. Comunicar els presents acords al president de la Generalitat deCatalunya la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, a la conselleria d'Agricultura de la

111

Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a laPlataforma en Defensa de l'Ebre i a la Plataforma Aigua és Vida.»

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part dels partits, senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Senyor alcalde, moltes gràcies. A veure, és un tema que els queno som del territori d’aquestes conques, i per tant no en som municipis, amb el criterique abans ens deia per part del Govern, no hauríem de debatre aquesta moció perquèseria ingerir en la intendència d’altres municipis.

Jo intentaré prendre part en aquesta moció, ja que el senyor Font l’ha presentada, i,per tant, tot i que entenc que nosaltres no som experts en temes aqüífers, de conques,o almenys jo personalment, intentaré donar algun tipus d’aclariment.

Miri, hi ha molts aspectes d’aquesta moció que podríem compartir; altres que no, comés obvi, perquè aquí s’han barrejat dues qüestions: s’ha barrejat tot el que és laqüestió del Pla hidrològic català, que evidentment agafa totes les conques de riusexcepte la del riu Ebre, que està dins del Pla de conques nacional, però per altrabanda també està agafant aspectes com és la gestió municipal, o no, o com s’hauriad’intervenir en tot aquest tema d’aigües. Per tant, es barregen moltes qüestions.

A veure, jo he procurat…, no pel guió ni per les ajudes que em puguin passar des delmeu partit, sinó que he intentat ser obert, com sempre procuro ser-ho, llegir totes lesvessants, i aleshores he fet algunes anàlisis, i he comprovat doncs que, bé, moltes deles obres que s’havien previst amb el Pla de conques fluvials pel Govern de laGeneralitat que hi havia del 2004 al 2010 –ho dic ara així de memòria–, si s’haguessinfet potser ara no estaríem en aquest punt, perquè en definitiva aquest pla de conquescatalà el que pretén és: agafar aigua de l’Ebre, o del Roine, i per tant convertir el Plade conques i reobrir el Pla de conques nacional una altra vegada amb el Pla hidrològicnacional; per tant, estem fent una aberració que seria prou gran.

Reitero –i no era el meu partit el que estava governant a la Generalitat en aquellperíode que abans he dit, també hi ha coses que es poden lloar i criticar– que sis’hagués complert tot el que estava en previsió del 2004 al 2010 amb tot el tema detractaments d’aigua o Pla de conques de Catalunya, si s’haguessin fet les inversions,no estaríem parlant ara d’aquest tema, no estaríem parlant de transvasaments. I a mésa més, per exemple, si agaféssim, com aquí s’hi ha fet referència, plantesdessalinitzadores, si per exemple treballessin aquestes plantes a ple rendiment com ésel cas de la del Prat i Tordera, que no estan treballant, pràcticament, es pot dir, ni al50 per cent del seu rendiment, un altre ambient hi hauria.

El que és curiós és que tampoc s’està complint el pla dels compromisos del Ter, quesón els compromisos que els governs de Convergència i Unió en l’últim període hanincomplert sistemàticament; aquests compromisos del Ter, que afecten el senyorPuigdemont, fins fa poc alcalde de Girona…, i a veure què és el que dirà amb tot aixòd’aquí. El que és curiós és aquest canvi de…, perquè el comentari que he fet abans deles inversions, que un dels membres d’aquell període era Esquerra, ara com veurà totaquest fascinant capítol.

112

De totes maneres, aquesta és tota la informació que jo dignament he intentat recollir.Evidentment, no són expert en plans hidrològics, i menys en les conques del Ter, ideuen comprendre que em limiti a una certa lectura reflexiva.

Ara, tornant en aspectes ja particularitzats de la moció, vostès, senyor Font, el queestan proposant és una municipalització de l’aigua; la municipalització de l’aigua depènde com i per què de vegades pot encarir el cost del producte. I després el que sí quem’agrada és que per fi algú defensi les diputacions. Diu: «Amb el suport tècnic de lesdiputacions de Catalunya.» Això ho trobo perfecte.

I després, quant al cicle de l’aigua, sí que s’hi necessita una participació, però crec queconvé primer de tot que políticament es facin, es desenvolupin les normes. Com abansdeia el senyor alcalde, «no, aquest tema no, perquè fins que no hi hagi unesdeveniment des del Parlament de Catalunya…» Era el cas en què parlàvem deBarcelona World. Doncs en aquest cas no sé si també dirà el mateix o en prendrà part,però cal una gestió acurada de les aigües en l’àmbit català, i si fem un pla hidrològic aCatalunya, que no passi com l’anterior, que va quedar sense les inversions ques’havien promès i desatesos, i prova d’això són els compromisos del Ter i altres moltesinversions que no s’havien fet, o plantes dessalinitzadores que no estan funcionant nial 50 per cent de la seva capacitat.

Hi han qüestions tècniques de debat que no puc anar més enllà, però sí que també jahe dit abans que hi ha alguns aspectes de la moció, com aquest tema de lamunicipalització, que jo trobo que és prou delicat.

En aquest cas, en aquest tema ens abstindrem a millora de tindre més coneixement afons de tot això en qüestió. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part del PSC, senyor Batet?

SR. BATET.- Molt bona nit. El nostre grup està totalment d’acord en el fet que el temade l’aigua és interessant i cal tenir-lo present, però som conscients que aquest és untema molt complex, i parlar de la revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvialde Catalunya ens supera. En la moció no es parla dels aqüífers que tenim al nostrevoltant, i llavors hauríem d’entrar en un tema molt ampli que no ens correspon anosaltres, sinó que és una feina molt tècnica que no ens correspon.

El nostre grup és conscient que cal una bona implicació en la gestió de la conca fluvialde Catalunya i d’engegar polítiques encaminades a aquest camí del cicle integral del’aigua, però ens abstindrem perquè entenem que els acords que s’han de prendrenecessiten un treball tècnic molt específic que nosaltres com a regidors no hem deportar a terme.

Per tant, com ja hem mencionat en la nostra explicació, el nostre vot serà d’abstenció.

SR. PRIMER TINENT D’ALCALDE.- Gràcies. Per part de la CUP, senyora Paloma?

SRA. VICENTE.- Naltros ens voldríem sumar a la moció, afegint un punt que diversosgrups ecologistes ja han presentat com a al·legacions al Pla de gestió del districte deconca fluvial a Catalunya i que trobem molt greu.

113

El pla anomena una llista d’activitats que es podran realitzar encara que el seu efectedificulti l’assoliment del bon estat ecològic del riu; dintre d’aquestes activitats hi ha laconstrucció d’infraestructures per a la prevenció d’incendis, per a producció d’energia oprotecció de la costa, xarxes viàries, ferroviàries i de serveis, energia elèctrica, aigua,telecomunicacions i altres. Així doncs, sembla que es podran realitzar totes lesactivitats que es vulguin sense problemes tot i que alteren l’estat ecològic del riu.

Aquest per naltros és un dels temes més importants, ja que el Govern sembla que nohaurà de complir la Directiva marc de l’aigua, ja que han posat com a excepcions laconstrucció d’infraestructures que res tenen a veure amb la seguretat i la salut. No espot modificar temporalment ni disminuir la quantia dels cabals per a interessos privats ilucratius; cal exigir el compliment dels cabals ecològics per part de tothom, i també perpart de l’Administració. Així doncs, creiem que el cabal ecològic s’ha d’exigir per al riuEbre, com vam parlar al Ple de gener, però també s’ha d’exigir per a tots els rius delsPaïsos Catalans.

SR. PRIMER TINENT D’ALCALDE.- Molt bé, moltes gràcies. En nom d’EsquerraRepublicana ho faré jo mateix i em dono la paraula a mi mateix.

SR. CARTANYÀ.- Primer, una prèvia que… Miri, a aquesta alçada ja d’això, no?, peròno deixa de ser graciós sentir un representant del Partit Popular parlant d’«aberració»referint-se als transvasaments. És graciós. No, vostè ha parlat que era una«aberració», parlant de transvasaments. És curiós, és divertit.

Bé, en primer lloc voldria agrair la voluntat de transaccionar un parell de punts que hatingut el senyor Font per facilitar que el nostre vot fos favorable a aquesta moció.

Compartim la filosofia de la moció. Entenem que aquest país, aquest nou país queestem construint des de zero en molts aspectes i que per tant volem construir enaquest procés constituent, ha de ser un país socialment just, territorialment equilibrat imediambientalment sostenible. I per tant des d’aquest punt de vista hem d’anaravançant en alguns dels àmbits que es plantegen en aquesta moció.

Esquerra Republicana de Catalunya continuarà apostant per uns regadius basats enuna premissa d’estalvi, d’eficiència d’ús en el consum de l’aigua, però també amb lavisió que l’aigua és un recurs essencial i estratègic per al desenvolupament econòmicdel nostre territori, sempre sota criteris de sostenibilitat. Per tot això, vam votarfavorablement en tots aquests punts al Parlament de Catalunya fa dotze dies, perquèaquests punts són coincidents amb la moció que es va presentar al Parlament. Peraixò volia acabar fent una reflexió.

Generalment les mocions que ultrapassen l’àmbit de ciutat ens serveixen per incidir enles decisions que ha de prendre el Govern o bé per donar suport a iniciativesciutadanes. Ara bé, presentar una moció que insta el Govern de la Generalitat a portara terme unes accions quan el mateix s’ha presentat al Parlament el dia 17 i s’haaprovat, per tant, ja es té el compromís del Govern, perquè la moció insta el Govern,sembla poc necessari pels efectes que es demanen en els acords de la mocióespecialment l’últim, que diu «comunicar al Govern tot el que s’ha aprovat», quan elGovern ho va sentir en viu i en directe en la sessió del Parlament, i per tant ja ho sap iho té notificat en una moció al Parlament.

114

És evident que vist això sols queda, i és molt legítim per part seva, la cerca de minutsper marcar perfil polític mediàticament, però portar al Ple una moció que fa dotze diess’ha debatut i s’ha aprovat íntegrament al Parlament ens sembla que no calia. Però bé,la votarem favorablement perquè estem d’acord en el mateix que vam votar alParlament.

SR. ALCALDE.- Per part de Convergència i Unió, senyor Barberà.

SR. BARBERÀ.- Sí, en una línia semblant vull recordar que Catalunya va ser l’únicacomunitat autònoma…, ni l’Estat espanyol va complir amb la redacció del Pla de gestiódel districte de conca fluvial; per tant, es denota en els diferents grups polítics quepoden estar representats al Parlament la importància que hi ha en les polítiquesd’aigua.

Quan es diu «cap nou transvasament» jo crec que la majoria de grups polítics enaquests moments estan en aquesta línia. Precisament poder substituir els cabalstransvasats si hi ha els recursos disponibles, i econòmicament és factible i sostenible,jo crec que la majoria ho pot acceptar, sempre que sigui físicament possible isostenible econòmicament.

Polítiques d’adaptació o reducció dels impactes del canvi climàtic? Jo crec queCatalunya en aquest sentit ha sigut capdavantera a fer i tramitar…, el Govern ja haaprovat la Llei de canvi climàtic, i per tant com adaptar-se o reduir tots els efectes quepugui fer de més sequera, de concentració en episodis de pluja que puguin fer mésmal als camps, etcètera, millores del sanejament, millores en l’emmagatzematged’aigües de pluja, etcètera, jo crec que això és una política d’aigües per a Valls i, pertant, per al territori.

Que l’ACA gestioni el cicle de l’aigua? Sí, en algun moment es parla de l’àmbitmunicipal, de les competències municipals, però jo en la moció no veig que s’envaeixi,sinó que marca directrius, marqui propostes, acompanyi tècnicament, i aquells àmbitsde competència municipal seran de competència municipal però pots tenir recursos oestudis tècnics que potser un ajuntament propi no disposi i que potser l’AgènciaCatalana de l’Aigua pot ajudar-te a prendre decisions.

Pressupostos perquè hi hagi inversions en infraestructures? Sens dubte tots hovoldríem. La situació és la que és i, per tant…

Mesures de bona gestió: estalvi, eficiència en els diferents sectors –agrícola, ramader,industrial, de servei, lúdic i de boca–? Per tant, en aquest sentit marca un treballconjunt, marca –no «manca», sinó «marca»– que hi ha d’haver participació. Per tant,escolteu, naltros un exemple de participació el vam tenir l’any 2005 quan es va fer unprocés de participació ja l’any 2005 sobre els torrents de Valls, amb l’Agència Catalanade l’Aigua. Per tant, la majoria de punts, sense entrar directament a l’ATLL, al Ter, alno sé què, que són de conques diferents, jo crec que la filosofia la compartim, i pertant votarem a favor d’aquesta moció.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha algun posicionament més? Senyor Font?

115

SR. FONT.- Bé, bàsicament a vostè el que més el preocupava, senyor Caballero, eraaixò de la municipalització de l’aigua. Jo durant la meva intervenció, a banda de moltescoses, he parlat de la creació a l’Agència Catalana de l’Aigua d’un equipd’assessorament jurídic, si convingués amb el suport tècnic de les diputacions deCatalunya, a disposició dels municipis que vulguin iniciar la remunicipalització delsserveis d’aigua. A partir d’aquí, jo no sé el que faria cada municipi, però si almenystenen l’opció de poder-ho fer, doncs em sembla que… A més a més la moció en sipersegueix, entre d’altres coses però sobretot, la racionalització de l’ús de l’aigua, perexemple, no? Aplicar l’anomenada «cultura de l’aigua». En això em sembla que tots hiestem d’acord.

Senyor Cartanyà, el fet que no calia portar la moció al Ple. Potser vostè pot tenir raó,però…, a veure, em fa gràcia, perquè vostè sí que em contacta per proposar un parellde canvis, però llavors em sembla que podia passar, no? Podia fer l’observacióaquesta, i potser fins i tot jo m’hauria pogut plantejar si la portava o no la portava, de lamateixa forma que deu recordar que jo vaig contactar amb vostè per la conveniènciade presentar una altra moció, que era el programa Créixer en Família, en vam estarparlant i vam veure que no valia la pena perquè ja ho incloïa el Pla d’inclusió i tot això.És a dir, no ho sé, agafar-ho com un retret quan això ho hauríem pogut, fins i tot,parlar, i, no ho sé…

I sobre el rendiment polític que tothom vol… Jo sóc l’últim que ha arribat, l’últim de laclasse que acaba d’arribar, però és clar, a veure, cadascú s’ha de posar les piles, aquí,perquè això, això cadascun dels partits que hi ha aquí això ho fan, als ajuntaments, alParlament, a tot arreu. És a dir, que permeti’m jugar amb les regles del joc de les qualstothom participa.

I ja està.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? No? Doncs passem a lavotació, senyor secretari, del setzè: moció del Grup Municipal…

SR. SECRETARI: Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 17 vots a favor i 4abstencions.

Sotmesa la moció a votació s'aprova per 17 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de CiU, ERC, Crida per Valls-CUP i Compromís per Valls-ICV-Eui A i 3abstencions dels regidors dels grups municipals del PSC-Candidatura de Progrés i PP.

Ramon Font Herrera, regidor portaveu del Grup Municipal de Compromís per Valls-ICV- EUiA- Entesa presenta al Ple de l’Ajuntament de Valls la següent moció:

MOCIÓ PER A REVISAR EL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCAFLUVIAL DE CATALUNYA 2016-2021 (PGDCFC)

El Govern de la Generalitat està finalitzant la tramitació per aprovar el nou Pla deGestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 (PGDCFC), el terminid'informació pública del qual va finalitzar coincidint amb les eleccions al Parlament de

116

Catalunya de 27 de setembre de 2015. Aquest pla és l'eina que determina les accions imesures necessàries per desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica per ales Conques hidrogràfiques Internes de Catalunya i per a les aigües subterrànies icostaneres associades. El Pla té com a objectius: assolir el bon estat ecològic de lesmasses d’aigua de totes les conques tal com fixa la Directiva Marc de l’Aigua totgarantint el seu subministrament.

A l’apartat de balanç de recursos hídrics del Pla de Gestió, i per tal de garantirl'estimació de recursos per les diverses conques internes s’afirma que el sistema Ter-Llobregat (el que abasteix a la Regió metropolitana de Barcelona, però que tambéinclou els abastaments a les comarques gironines) és deficitari, ja a l’any 2015. Enconseqüència, es diu que el sistema Ter-Llobregat precisa d’una font complementàriad'aportació externa d’aigua. El document continua afirmant que d'aquí 5 anys caldriaaportar 126 Hm3 d’aigua externa cada any (és a dir, no generada en les pròpiesconques del Ter i del Llobregat), i que cap al 2045, d'aquí 29 anys, caldria incrementaraquestes "aportacions externes" fins a 189 Hm3 a l’any.

El més sorprenent és que per a satisfer aquestes previsions extraordinàries dedemanda de major increment de recursos hídrics pel sistema Ter-Llobregat, el Pla deGestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 (PGDCFC ) proposa"traslladar" al Plan Hidrológico Nacional la solució de l'origen de l'aportaciócomplementària i el seu finançament. És a dir, demanar que l'augment del recursvingui de les conques externes al districte fluvial de Catalunya, i l'única conca fluvialpropera, capaç de subministrar aquest cabal, és la de l’Ebre o el Roine.

A això, s'ha d'afegir unes dades preocupants: des del 2011 fins el 2015, i en especialcoincidint amb la privatització de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat, s’ha alterat l’ordrede prioritats de les fonts d’aportació de recursos pels consums no agrícoles al sistemaTer-Llobregat, és a dir, principalment cap a Barcelona i el seu entorn metropolità,incomplint les previsions del Pla de Gestió de les conques internes de Catalunya 2010-2015. Així, les dessaladores (plantes ITAM) del Prat de Llobregat -amb capacitat peraportar 60 Hm3 a l'any- i la de Tordera -amb capacitat d’aportar altres 20 Hm3 a l'any-només han aportat entre 13 i 23 Hm3 a l'any, mentre que del Ter s’han extret cabalsd’entre 153 i 206 Hm3 cada any i del Llobregat d’entre 155 i 195 Hm3. Alhora s’ha descuidat totalment, fins i tot abandonat, la política de recuperació ireutilització de l’aigua procedent del sistema de depuració terciària (d’alta qualitat) dela planta del Prat, i en canvi s’han continuat mantenint les extraccions d’aigua delspous de Cornellà, del Besòs i de la Tordera, entre 37 i 39 Hm3 cada any, quan éssabut que els aqüífers de la conca del Llobregat estan sobreexplotats i han patitepisodis de contaminació. A les mesures antitransvassistes cal afegir una nova plantaa Cubelles, que podria aportar fins a 60 Hm3 més a l’any, unida a la recuperació decabals procedents de sistemes terciaris de depuració, i a la continuació en lespolítiques d’estalvi i l’eficiència en la distribució i consum d’aigua, tant per usosdomèstics com agrícoles i industrials.

Aquestes dades han dut com a conseqüència l'incompliment sistemàtic del"Compromís del Ter", reclamat pels ajuntaments i entitats civils de les comarquesgironines, i aprovat pel govern d’esquerres de la Generalitat que es comprometia agarantir un cabal de manteniment ordinari de 4,8 m3/s desembassats al Pasteral.Aquest compromís suposava reduir el transvasament d’aigua del Ter a la regió

117

metropolitana de Barcelona fins als 115 Hm3/ l’any 2015, quan en realitat, com hemvist, encara s’estan transvasant d’entre 163 a 200 Hm3/any.

En definitiva, si es complissin els plans de gestió, de recuperació, estalvi i eficiència enl'ús de l’aigua així com els plans d’inversió que es van deixar dissenyats i aprovats pelgovern d’esquerres en el període 2004-2010, ara no caldria fer emergir el fantasma deltransvasament i incloure les previsions de recursos extres més enllà de les conquesinternes mitjançant transvasaments d’aigua de l’Ebre o del Roine.

D’altra banda, des de la dimensió de la governança de l'aigua cal dir que la participacióciutadana, la transparència i la rendició de comptes en la gestió de l'aigua són claus,no només per garantir-ne una gestió més sostenible i propera a les sensibilitats delterritori, sinó també per a la construcció d’una societat més democràtica i amb unaciutadania apoderada que exerceix els seus drets i deures, partint de la visió de l’aiguacom a bé comú.

Així doncs, davant la incertesa i l’amenaça que suposa la revisió del Pla de Gestió delDistricte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 (PGDCFC), respecte el propi riuEbre i el sistema Ter-Llobregat, el Grup Municipal de Compromís per Valls- ICV- EUiA-Entesa proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

1.- Continuar amb la revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvial deCatalunya, donar resposta a les al·legacions presentades dins del tràmit d’informaciópública i publicar el document resultant d’aquest tràmit al web de l’Agència Catalanade l’Aigua, per a la seva posterior aprovació. Per tant, no executar cap noutransvasament i donar compliment al Pacte del Ter i preveure la substitucióprogressiva dels cabals transvasats gràcies a les aportacions dels nous recursosdisponibles en el marc del Pla estratègic de disponibilitat dels recursos hídrics enl’àmbit ATLL.

2.- Instar el govern de la Generalitat a recuperar i actualitzar el Pla estratègic dedisponibilitat dels recursos hídrics en l’àmbit ATLL, aprovat l’any 2010, que preveu lautilització adequada de les diverses fonts de subministrament i la millor gestió delsaqüífers i de les masses d’aigua tal com demana la moció sobre la gestió de l'aiguaaprovada al Parlament de Catalunya de 30 d'abril de 2015.

3.- Promoure la redacció de plans de recursos hídrics alternatius que promoguin fontsde subministrament diferents, contemplant la utilització de l’aigua de la pluja, entred’altres.

4.- Implementar polítiques transversals d’adaptació als impactes del canvi climàtic queapunten a una major sequera i una concentració dels episodis de pluja i la sevaafectació tant al previsible augment de la demanda com a la millora de les capacitatsdel sanejament i el drenatge urbà i la capacitat d’emmagatzematge d’aigua de pluja.

5.- Instar el Govern de la Generalitat a treballar per a convertir l’Agencia Catalana del’Aigua en l’òrgan regulador del control públic del cicle integral de l’aigua a totes lesconques fluvials de Catalunya, dotant-la dels recursos pressupostaris mitjançant uncontracte programa que en garanteixi la sostenibilitat econòmica.»

118

6.- Instar el Govern de la Generalitat a presentar un pla d’acompanyament i recursosper a la municipalització de l’aigua (PARMA) que inclogui, entre altres mesures, lacreació, dins l’Agència Catalana de l’Aigua, d’un equip d’assessorament jurídic i, sis’escau, amb el suport tècnic de les Diputacions de Catalunya, a disposició delsmunicipis que vulguin iniciar la remunicipalització dels serveis d’aigua per garantir-nela correcció, la fiabilitat i el bon desenvolupament normatiu.

7.- Instar el Govern de la Generalitat a actualitzar el Pla d’usos d’aigua de Catalunya,de manera que inclogui mesures de bona gestió, estalvi i eficiència en els diferentssectors –agrícola, ramader, industrial, de serveis, lúdic i domiciliari–, per garantir lapreservació quantitativa i qualitativa de les masses d’aigua i dels cabals ecològics delsrius.

8.- Endegar el procés per al Pacte Nacional de l’aigua amb una posada en comú entreel conjunt de la societat i les administracions relativa a les polítiques de gestió del cicleintegral de l’aigua i les conques fluvials de Catalunya, tal com demana la moció sobrela gestió de l'aigua aprovada al Parlament de Catalunya de 30 d'abril de 2015.

9.- Promoure noves formes de control social i de democràcia participativa en la gestiódel cicle de l’aigua, on l’ens públic gestor rendeixi comptes de les seves activitats is’asseguri l’accés de tots els ciutadans a la informació, amb l’establiment d’indicadorsde gestió accessibles, donant publicitat als acords i resolucions de l’ens gestor i lescondicions de prestació del servei, facilitant les consultes públiques, la informació i lapresentació de reclamacions, o constituint elements de participació com el consellsocial, entre altres actuacions. Així mateix, promoure que les Diputacions catalanes i laresta d’ens locals estableixin mecanismes semblants en coordinació amb l’AgènciaCatalana de l’Aigua.

10.- Comunicar els presents acords al president de la Generalitat de Catalunya, a laConselleria de Territori i Sostenibilitat, a la conselleria d’Agricultura de la Generalitat deCatalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la Plataforma en Defensade l’Ebre i a la Plataforma Aigua és Vida.


Dissetè.- Moció del grup municipal Crida per Valls-CUP per a l'exclusió del'exèrcit espanyol de l'Espai de l'Estudiant de Valls.

SR. ALCALDE.- Punt dissetè: Moció del Grup Municipal Crida per Valls - CUP per al'exclusió de l'exèrcit espanyol de l'Espai de l'Estudiant de Valls. Defensa la moció elsenyor Robert? Endavant.

SR. ROBERT.- Bé, bona nit. El passat dijous i divendres es va celebrar a la nostraciutat una nova edició de l’Espai de l'Estudiant, una edició exitosa i per la qual calfelicitar totes les parts implicades en la seva organització, sobretot la part principal, queés l’Institut d’Estudis Vallencs. No obstant això, i malauradament, les forces armades

119

de l’Exèrcit espanyol van tornar a posar un estand en aquest espai, i de fet lapresència de les forces de seguretat en aquest espai és l’objecte de la moció.

Bàsicament creiem que aquesta moció té dos eixos fonamentals: el primer és que,com per exemple ja ha fet l’Ajuntament de Barcelona aquest consistori es posiciona afavor d’educar en valors com la pau i la resolució de conflictes per vies pacífiques, i enaquest sentit, i per ser conseqüents el consistori vol treballar perquè aquestaconcepció de l’educació, que de fet també es recull a la llei d’ensenyament deCatalunya es plasmi en tots els esdeveniments educatius que tenen lloc a la nostraciutat, i l’Espai de l'Estudiant és un dels més importants, per no dir el més important.

I el segon és que l’ajuntament no és l’organitzador directe d’aquest esdeveniment,però no obstant això el consistori, com en altres esdeveniments importants de la ciutat,sí que considera que, atesa la repercussió que té, sobretot en centres educatius, volplasmar aquests valors que dèiem abans de la pau i la resolució de conflictes per viespacífiques en aquest esdeveniment, i per això l’ajuntament vol treballar amb elprincipal organitzador, que és l’Institut d’Estudis Vallencs, per tal que aquests objectiuses puguin assolir.

Per tant, l’essència de la moció és que l’ajuntament tingui un paper motor en això ambles vies que les dues parts considerin més pertinents.

La moció també demana al Parlament que faci una resolució com la que ja va fer peral Saló de l’Ensenyament, en què instava que no participessin les forces armades enaquest Saló, una resolució que es va fer a instàncies d’Esquerra Republicana, i ho dicja prèviament, perquè entenc que el Parlament de Catalunya tampoc és l’organitzadordel Saló de l’Ensenyament, però sí que pot demanar que els organitzadors facin certescoses, com entenc que l’Ajuntament de Barcelona tampoc n’és l’organitzador, però enaquest cas també pot demanar que el senyor del Saló de l’Ensenyament aposti peruna formació basada en la pau.

A més, des de la Crida per Valls - CUP també creiem que la presència de l’Exèrcitespanyol en aquest esdeveniment és una contradicció amb el procés d’alliberamentnacional català, i el posicionament àmpliament majoritari de la societat civil vallenca,que s’ha posicionat a favor del procés polític català pel dret a decidir.

Per tant, creiem que no voler l’exèrcit a l’Espai de l'Estudiant és la conseqüència devoler un model de societat més just i més amable. I, si us sembla, llegeixo els acords ija està, que són:

«Primer, la creació d’una comissió entre l’ajuntament i l’Institut d’Estudis Vallencs ambun pes igual dels dos organismes i amb representació dels partits que aprovin aquestamoció per tal d’estudiar i aprovar si s’escau la modificació dels requisits per participar al’Espai de l'Estudiant en base als valors de pau i respecte als drets humans i resolucióde conflictes a través d’eines no violentes i la no utilització d’armes, i impedir lautilització de centres que utilitzin l’armament i la cultura de l’enfrontament per dur aterme la seva tasca a l’espai.

»Segon, abans de l’edició de l’Espai de l'Estudiant 2017 l’Ajuntament de Valls had’haver estudiat totes les alternatives i implantat, juntament amb els organitzadors,

120

aquelles que es considerin oportunes per tal que ni l’exèrcit ni les forces de seguretatparticipi a l’Espai de l'Estudiant.

»I tercer, que l’Ajuntament de Valls demani al Parlament de Catalunya una resoluciócom la que aquest organisme ja va aprovar per la retirada de les forces armades delSaló de l’Ensenyament de Barcelona. És la resolució 1141/X.»

I ja està.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part… Em sembla que hi ha algú més. A veure,comencem. Iniciativa.

SR. FONT.- Bé, avancem que veiem amb bons ulls la moció que presenta la CUP. Enprimer lloc entenem que l’exèrcit no té un encaix a través d’un estand a l’Espai del'Estudiant. Encara que pugui ser una opció de futur per a alguns joves, no trobemoportú que comparteixi saló amb centres d’ensenyament que afortunadament restenen a veure amb una proposta com és l’exèrcit. Encara que actualment es vulguinsituar les forces armades en un marc d’intervencions de cooperació internacional o finsi tot com a suport en missions de pau o tasques humanitàries, nosaltres no sompartidaris dels exèrcits com a tals, i menys encara per l’enorme despesa anual quesuposa per a la ciutadania, a banda que no representen els valors que nosaltresdefensem. En aquesta mateixa sala de plens ja em vaig referir fa uns mesos sobre queés intolerable que un país destini molts més diners a defensa, per tant a les forcesarmades, que no pas a educació i sanitat.

Centrant-nos, i ja per acabar, en la moció, estem segurs que cap altre expositor del’Espai de l'Estudiant ha despertat tant rebuig entre els joves, i no tan joves, per cert,com l’exèrcit, i com bé demana el text que presenta la CUP, s’haurien de modificar elsrequisits de participació en aquesta fira per concretar els valors que han de transmetreels expositors, i per tant la conveniència de crear una comissió que valori el perfil delsexpositors i, si s’ajusten a la filosofia del que hauria de ser un saló de l’ensenyamentacceptat per tots.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Alguna intervenció més? Senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Sí, vagi per davant que votaré en contra de la seva moció, comaltres vegades que l’han presentada, perquè també és reiterativa. (Veus de fons.) Bé,sí, posen negretes en algun lloc i en altres, i alguna frase canvia, però ve a ser elmateix. En el fons és cada any el mateix.

Nosaltres, en contra del que deia el senyor Font, entenem que dintre de tot és unaoferta educativa, formativa i professional, l’oferta que dóna l’exèrcit. He de dir que tot ique fan missions humanitàries i tal, però que són forces armades, evidentment, peròcal recordar que fan moltes activitats de tipus solidari, inclús dintre del mateix territoriespanyol, quan la unitat militar d’emergència ha d’actuar en incendis, en inundacions ialtres efectes que hi ha, on els Bombers no poden donar l’abast hi van aquestesunitats. Amb aquest criteri hauríem de menysprear qualsevol actuació de les forcesarmades com per exemple els senderistes que malauradament han mort ara, ahir, a la

121

zona de les muntanyes de Castelló, amb el rescat. Són activitats que fa l’exèrcit i quepassen moltes vegades desapercebudes i que no es valoren.

Per tant, nosaltres com a oferta educativa, de formació i de professionalitzaciód’algunes persones, que fins i tot ho poden trobar com un pont, perquè allà podenaprendre un ofici i obrir-se futur de cara a una altra feina que puguin trobarposteriorment, nosaltres som favorables que hi hagi la presència de l’estand del’exèrcit a l’espai que fem aquí a Valls.

De tots maneres abans, quan el senyor Font deia: «Oh, és que el rebuig queocasiona…» Doncs aquest any no en sé les xifres, encara no les han donades, peròd’altres anys anteriors era un dels estands més visitats, encara que sigui per curiositat.Per tant, això del rebuig i aquestes coses, a mi em sembla que la gent quan busca siés intel·lectualment capacitada i busca formació o busca oportunitats, a vegades nomira d’on ve sinó que pot entrar a qualsevol àmbit segons les seves característiques. Ihi ha gent que a més a més quan se diu l’aspecte democràtic i aquestes qüestions,l’exèrcit és de tots i hi ha gent que pensa que l’exèrcit és bo i per tant que estigui al’Espai de l'Estudiant em sembla que no fa cap tipus de mal, i qui vol anar hi va i el queno hi vol anar no hi va.

Per tant, nosaltres votarem en contra d’aquesta moció i estem a favor que hi hagi unestand de l’Exèrcit espanyol a l’Espai de l'Estudiant de Valls el 2017 i en les properesedicions.

SR. ALCALDE.- Molt bé, per part del PSC, senyor Batet?

SR. BATET.- Bé, el nostre grup, com ja ho ha fet una altra ocasió quan s’ha posatdamunt la taula aquest tema en el Ple de l’exclusió de l’Exèrcit espanyol de l’Espai del'Estudiant de Valls, hi votarem en contra.

Com diu la moció, el passat dijous 25 i divendres 26 a la Sala Kursaal s’hi celebrà lasetzena edició de l’Espai de l'Estudiant. Un espai, com bé diu el seu nom, dedicat al’estudiant, on totes aquelles i aquells joves estudiants que han d’iniciar estudissuperiors o totes aquelles persones interessades a millorar la seva formació o béampliar els seus horitzons professionals tenen una cita anual en aquest aparadorimmillorable on s’ofereix tot tipus d’informació relacionada amb la joventut, amb elsidiomes, amb l’educació artística, amb la formació professional i amb el mónempresarial.

Tot i no voler allargar gaire la meva intervenció, sí que no podem deixar de dir quel’Espai de l'Estudiant és el Saló de l’Ensenyament de les comarques de Tarragona ique inclou, entre d’altres, tota la proposta formativa de l’àmbit universitari i de ciclesformatius de Catalunya partint d’una idea de descentralització, una oferta informativa ala demanda de les nostres comarques, optimitzant esforços i en un ambient menysmassificat que permet d’una banda identificar millor els centres formatius per part delsalumnes, i per l’altra banda millorar les condicions en què els informadors realitza en laseva tasca.

Des del nostre grup no podem acceptar que s’hagi de tancar la porta en aquest espaial Centro Universitario de la Defensa, ja que pot significar una sortida professional per

122

a alguns joves. Creiem que hem d’estar oberts a tot expositor que tingui relació ambels estudis i la formació dels nostres joves i no podem acceptar que en la moció esdigui que la presència de l’Exèrcit espanyol va provocar el rebuig i la indignació demolts ciutadans, entitats i persones que acudeixen el saló, perquè no es valora quen’hi pot haver moltíssims que els que la presència que aquest estand informatiu elsdeixés indiferent, fins i tot n’hi hagi alguns, i algunes, que s’hi van interessar.

Creiem que els i les joves que van a l’Espai de l'Estudiant tenen edat suficient per tenircriteri propi respecte a la funció de l’exèrcit, i per tant puguin valorar-lo o no com unaopció professional.

Per tant, com hem dit a l’inici, el nostre vot serà contrari a la moció. Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part d’Esquerra Republicana, senyor Cartanyà.

SR. CABALLERO.- Bé, moltes gràcies. Una intervenció breu. En primer lloc, el quevolem manifestar és el suport total i incondicional a l’Institut d’Estudis Vallencs, que ésl’organització i qui pren les decisions.

Com que la moció no és nova perquè és reiterativa i es repeteix, diguem-ne, i queretorna any rere any, quan es passa el que fem és parlar amb l’IEV, i l’IEV diu el quesempre ha dit: «No hi ha cap marc legal per poder donar cobertura a la no-adscripcióde qualsevol expositor.» I com que creuen profundament en la llibertat d’expressió i enel dret de tothom per igual, doncs no volen posar criteris restrictius arbitraris, perquèavui poden ser aquests i demà podrien ser uns altres.

Per tant, dit això, trobem lamentable que any rere any, sabent que el posicionamentd’aquest consistori sempre ha sigut aquest de defensar l’IEV en les seves decisions ide respectar l’IEV en les seves decisions, i l’IEV any rere any ha manifestat el mateix,s’entestin des de Compromís a la Crida Constituent - CUP per fer notícia d’aquestacte, quan el que hauríem de fer és potenciar i reivindicar el valor que porta l’Espai del'Estudiant, que després de molts anys picant pedra i treballant per aconseguir ser elreferent en aquests moments l’Espai de l'Estudiant és referent a tota la demarcació deTarragona, fins i tot a les Terres de l’Ebre.

Aquest any hi havia 4.500 visites concertades, i quan acabin de fer la valoració ambtotes les que han vingut sense estar concertades en els dies d’obertura, ens en podemanar als cinc mil, sis mil visitants. Per tant, és important, destaquem-ne l’èxit i no enfem titulars de premsa, igual que abans ho ha dit amb Compromís per Valls, quanconvé fer titulars de premsa perquè convenen, doncs anem a buscar el minut de glòriaper parlar d’això i no buscar solucions d’una altra manera. Les propostes quepresenten any rere any no poden ser estimades perquè es contraposen ambl’organitzador, que és l’Institut d’Estudis Vallencs.

SR. ALCALDE.- Senyor Martí Barberà, per Convergència i Unió.

SR. BARBERÀ.- Sí, en principi felicitar els organitzadors, el Consorci Pro Universitaride l’Alt Camp i la Conca de Barberà per aquest setzè Espai de l'Estudiant. De fet, avuicomentava que han passat, més o menys, com ha dit el senyor Jordi Cartanyà, uns5.500 estudiants, més de 4.000 de quart d’ESO fins a segon de batxillerat i cicles

123

formatius, que en principi és a qui va dirigit més especialment. I, molt important, 52centres educatius del territori, de les nostres comarques, i un ressò en els principalsmitjans de comunicació locals i territorials d’àmbit, doncs, de les nostres comarquesmés properes.

Per tant, primer, felicitar-los i encoratjar-los, i dir-los que disposen del suport del’ajuntament per continuar fent-ho. Ens demanaven enguany més espais, i adaptarmés espais perquè ja estaven al límit, i per tant haurem de veure com els podemajudar en aquest sentit, de continuar amb l’èxit d’aquest Espai de l'Estudiant.

Respecte a la moció que presenta la Crida, la CUP, home, agrair-los que hagin reduïtun munt d’apartats de l’any passat, on fins i tot es posava en dubte el criteri dels jovesa l’hora d’escollir què havien de fer i què no havien de fer, per tant jo crec que enaquest sentit agrair-los que ho hagin ja concentrat en un tema que l’altra vegadaquedava més tapat, no? Que si la Llei d’educació de Catalunya, que si el model, que siels joves, que si no sé què… Recordar que aquests joves poden escollir anar al’exèrcit o no; n’hi va haver uns altres que a la nostra època no podíem escollir, hihavíem d’anar per força, i això es va fer gràcies a Convergència i Unió en el seumoment i el senyor Campuzano, que va portar la iniciativa i es va abolir el serveiobligatori.

Però veig que queda una reticència, que vostè no ha marcat, i que és diferent de lesmocions aprovades a Barcelona i en altres àmbits, que aquí parlen de l’exèrcit i de lesforces de seguretat, i forces de seguretat també en tenim de catalanes. Recordo quel’any passat ja en vam estar parlant, d’això, no?, que si en un moment determinat elsMossos d’Esquadra hi van estar presents…, després no hi ha hagut més demanda enaquest sentit, però si n’hi tornés a haver, que vinguin aquí a l’Espai de l'Estudiant aoferir uns cossos de seguretat que defensen els drets i les llibertats dels ciutadans deCatalunya, crec que no tindríem per què obstaculitzar-ho. Per tant, diferents motius.

Però jo diria que el més gran, el més gran de tots, és que –i també ho ha comentat elsenyor Jordi Cartanyà– l’Institut d’Estudis Vallencs ja fa dos, tres anys que estàincòmode en aquesta situació, i el Consorci Pro Universitari, i vostès busquen el suportde diferents grups municipals precisament per enfrontar en una cosa que l’Institutd’Estudis Vallencs i el Consorci Pro Universitari ha debatut i s’ha posicionat, perquè noté cap altra sortida en aquests moments, i asseure’ns uns i altres l’única cosa que fariaés posar pressió sobre una gent que està tirant endavant que ens fa centre, és a dir,descentralitza la capitalitat que poden tindre Tarragona i Reus, o la costa, en aquestsmoments, i que ho porta a l’interior del Camp de Tarragona, i que és d’èxit. I que cadavegada l’han de portar aquí al Ple en aquest sentit.

Per tant, nosaltres…, ja li ho he dit, 1, perquè hi ha algun text que no és com hauria deser, perquè creiem que no fem un favor a l’Espai de l'Estudiant… Per cert, que fins i toten el fullet d’anunci ells posen: «Abans d’anar al mosaic d’estudis de formació, dónaun cop d’ull als centres que hi ha, planteja’t les preguntes i visita aquells que tu creguisoportú.» Per tant, d’una manera o altra el que va allà va a visitar els centres i elsestands que ell vol, i que ell ha triat i que pot buscar per als seus interessos; per tant,per defensar el setzè Espai de l'Estudiant i la gent que va al davant del Consorci ProUniversitari, i el posicionament i la tensió que fem viure en aquest aspecte alsorganitzadors, naltros votarem en contra de la seva moció.

124

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna resposta? Senyor Robert?

SR. ROBERT.- Bé, n’hi ha moltes, però intentaré no allargar-me més del que ésnecessari. A mi em fa relativament gràcia quan el senyor Cartanyà diu: «Sembla que sil’ajuntament fa un posicionament diferent del que defensa una organització que muntaun esdeveniment, que això no pugui ser», quan a mi em consta que per exemple elsenyor Peris ha estat treballant perquè a la Festa de la Calçotada hi hagi més lavabos,i això no és anar en contra de la Festa de la Calçotada. Entenc que l’ajuntament pottenir un criteri propi entorn d’aquest tema, no? O no el pot tenir? O el criteri quan femaixò és: «Farem el que digui l’IEV sempre i no tindrem cap criteri propi.»

I la segona és que, si no hi ha cap marc legal…, diuen: «No hi ha cap marc legal.»Doncs vostès al Parlament bé que ho demanen, al Saló de l’Ensenyament, i a mi aquíno em quadra per enlloc, que al Saló de l’Ensenyament els demanin que no hi hagi lesforces armades, però després a l’Ajuntament de Valls no ho podem demanar perquè,bé, anem tots contra l’IEV, que per cert amb l’IEV n’hem parlat molt, d’aquest tema,també, vull dir que no és que ens tanquem i no parlem mai amb l’IEV.

Després, sobre tot el tema que és una oferta. Per nosaltres no és una oferta, no ésuna bona sortida, l’exèrcit és una estructura jeràrquica, autoritària; on els seusmembres no es poden sindicar, o no es poden queixar dels seus superiors, onqualsevol intent de dissidència és castigat. Diguem-ho, tot això, també.

I després també sempre fan referència a la llibertat d’elecció, però en la llibertatd’elecció entenc que ha d’haver-hi com uns criteris base, no? Vull dir que si hi ha unapenya que s’ajunten per formar mercenaris, a aquests també els deixarem anar al’Espai de l'Estudiant o no? Aquests també ensenyen a matar, el que passa és que unssón legals i els altres no. Uns tenen el suport de l’Estat per matar, i per tant tenen elmonopoli de la violència en aquest Estat, i la resta no, però vindria…, no?, els dos jocrec que ensenyen les mateixes coses.

I res més.

SR. ALCALDE.- Senyor Font.

SR. FONT.- Sí, jo sobretot voldria que quedés molt clar que vull separar el que éspròpiament l’organització de l’Institut d’Estudis Vallencs a través del Consorci ProUniversitari del que és el saló. I l’altra cosa és el rebuig que fem de l’exèrcit el nostregrup municipal, que quedi clar. O sigui, en cap moment posem en dubte la tasca quepugui fer l’Institut d’Estudis Vallencs, això per un costat.

I senyor Caballero, evidentment que l’exèrcit, tal com està concebut, i sobretot a l’Estatespanyol ha de fer actuacions de caràcter humanitari, al dia d’avui és que si no quèfaria? Anar a envair Perejil? No, i li ho dic així, perquè realment és la funció que té.Tasques humanitàries també les estan fent, i amb molt de sacrifici i pràcticamentsense un duro entitats, ONG, etcètera, amb la societat actual –amb la societat actual–,aquesta globalitzada, que se sol dir, jo crec que, a veure, és respectable que algunesformacions posem en dubte la utilitat de l’exèrcit, sobretot com està concebut enalguns països, i em sembla que en això deu estar d’acord sense entrar al detalld’alguns països, però alguns països fan un ús nefast de l’exèrcit.

125

SR. ALCALDE.- Bé, en tot cas, senyor Ramon Font, jo diria que la moció la presenta laCUP, eh?, i que si obrim debats entre partits… En tot cas és el seu posicionamentrespecte a la moció de la CUP, perquè si obrim debats entre els altres partits que nopresenten el posicionament i marquen posicionament respecte a la moció, aquí ens hipodem estar fins a les dotze de la nit, i ja li dic ara que a les dotze de la nit se para elPle, eh? Vull dir no…, són dos quarts d’onze i estem en aquest… Vull dir, els aviso,perquè si no aquí podem estar… D’acord?

SR. FONT.- És que, senyor alcalde, hi ha hagut al·lusions, i jo hi he volgut respondre.Ha dit que «han buscat la complicitat d’altres partits».

SR. ALCALDE.- D’acord, d’acord. Molt bé, endavant. Senyor Caballero.

SR. CABALLERO.- Per al·lusions. No volia intervenir més, però per al·lusions.

Escolti’m, per sort i afortunadament estem en una situació de pau en què l’exèrcit noés aparentment necessari. És a dir, pot ser dissuasiu davant unes possibles opotencials amenaces, i per aquesta fortuna que estem en aquest sistema de pau elselements que té l’exèrcit es poden destinar precisament a missions humanitàries, comfan tots els països democràtics i que volen donar aquest servei a la societat. I llavors,és clar, jo em pregunto: i vostès, ja que m’han dit totes aquestes coses, són coherentsen tot? Perquè no estan a favor de l’ensenyament privat, aleshores a l’Espai del'Estudiant també hi ha oferta pública i privada. No estan en contra de la privada? Onomés sobre l’exèrcit perquè són més sectaristes?

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Passem a votació? Votació.Endavant, senyor secretari.


Sotmesa la moció a votació no prospera per 4 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de Crida per Valls-CUP i Compromís per Valls-ICV-EuiA i 17 vots en contradels regidors dels grups municipals de CiU, ERC, PSC-Candidatura de Progrés i PP.

FRANCESC MARTINELL URGEL, portaveu del grup municipal Candidatura d'UnitatPopular (CUP), presenta al ple de l'Ajuntament de Valls la següent moció:

MOCIÓ PER A L'EXCLUSIÓ DE L'EXÈRCIT ESPANYOL DE L'ESPAI DEL'ESTUDIANT DE VALLS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

PRIMER.- el passat 25 i 26 de febrer de 2016 es va dur a terme a la ciutat de Valls lafira anual ESPAI DE L'ESTUDIANT, que inclou la proposta formativa a nivelluniversitari i de cicles formatius de Catalunya.

126

SEGON.- En edicions anteriors, inclosa la d'aquest 2016, hem tingut d'expositor alCENTRO UNIVERSITARIO DE LA DEFENSA, centre ubicat a l'Acadèmia GeneralMilitar amb titularitat del Ministeri de Defensa, a través de la Subsecretaria de Defensa.

TERCER.- La presència de l'Exèrcit espanyol en aquest esdeveniment va provocar elrebuig i la indignació de molts ciutadans, entitats i persones que acudeixen al Saló irepresenta una contradicció als valors educatius que haurien de prevaler en aquesttipus d'activitats.Tal com ho denuncia la campanya Desmilitaritzem l'Educació, els principis de l'exèrcits'oposen als de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que en el marc constitucional iestatutari assenyalen en l'educació els principis de transmissió i consolidació delsvalors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, lasolidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, del foment de la pau i el respecte dels dretshumans.

La LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació de Catalunya, fomenta l'adopció demesures i iniciatives per al foment de la convivència en els centres i la resoluciópacífica de conflictes, amb mecanismes com la mediació, la cooperació, vinculantindividual i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre, i es situala resolució de conflictes en el marc de l'acció educativa, com un dels objectiusprincipals que és "capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per arelacionar-s'hi d'una manera activa, crítica, cooperativa i responsable". La participacióde les Forces Armades a l'ESPAI DE L'ESTUDIANT és un pas més en la normalitzacióde l’exèrcit i la cultura de la guerra per a resoldre conflictes.

QUART.- La presència de l'Exèrcit espanyol en aquest esdeveniment és unacontradicció amb el procés d'alliberament nacional català i el posicionamentàmpliament majoritari de la societat civil vallenca, que s'ha posicionat a favor delprocés polític català pel dret a decidir. La Constitució Espanyola reserva a l'Exèrcitespanyol un paper intimidatori, agressiu i repressor envers el poble català i el seu dreta l'autodeterminació, especificant en l'article vuit que “tenen com a missió garantir lasobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial il'ordenament constitucional.”

CINQUÈ.- Pensem que s'haurien de modificar els requisits de participació en aquestafira per a garantir els valors que han de transmetre els expositors. Consideremtotalment insuficient els tres únics requisits que es demanen al webwww.espaiestudiant.org i que són:• un o dos informadors• material sobre els estudis que oferiu per lliurar als alumnes• material divers (posters, fotografies, etc) per ornamentar l'stand (si voleu).

Sol·licitem s'extremin els requisits on s'estableixi que els estudis que s'ofereixin han depromoure la cultura de la pau, el respecte als Drets Humans, la resolució de conflictesa traves d'eines de mediació i negociacions no violentes i la no utilització d'armes perals seus fins.

SISÈ.- Manifestem el nostre total rebuig a la participació de l’exèrcit espanyol al'ESPAI DE L'ESTUDIANT.

127

És per tots aquests motius que la Candidatura d’Unitat Popular de Valls, proposa alPle l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Creació d'una comissió entre l'Ajuntament i l'IEV, amb un pes igual dels dosorganismes i amb representació dels partits que aprovin la moció per tal de:• Estudiar i aprovar si s'escau la modificació dels requisits per participar a l'Espai del'Estudiant en base als els valors de Pau, respecte als Drets Humans i resolució deconflictes a traves d'eines no violentes i la no utilització d'armes.• Impedir la participació de centres que utilitzin l'armament i la cultura de l'enfrontamentper a dur a terme la seva tasca a l'Espai.

SEGON.- Abans de l'edició de l'Espai de l'estudiant 2017 l'Ajuntament de Valls had'haver estudiat totes les alternatives i implantat, juntament amb els organitzadors,aquelles que es considerin oportunes per tal que ni l'exèrcit ni les forces de seguretatparticipin a l'Espai de l'Estudiant.

TERCER.- L'Ajuntament de Valls demana al Parlament de Catalunya una resoluciócom la que aquest organisme ja va aprovar per la retirada de les forces armades delSaló de l'Ensenyament de Barcelona (1141/X).


Divuitè.- Moció dels grups municipals Crida per Valls-CUP i Compromís perValls-ICV-EuiA en solidaritat amb el pas del correscales i contra la precarietat.

SR. ALCALDE.- Doncs passem al divuitè punt de l’ordre del dia: Moció dels grupsmunicipals de Crida per Valls - CUP i Compromís per Valls - Iniciativa per CatalunyaVerds i Esquerra Unida i Alternativa en solidaritat amb el pas del Correscales i contrala precarietat. Defensa la moció el senyor Robert.

SR. ROBERT.- Bé, del 18 al 21 de febrer del 2016 centenars de treballadors itreballadores de Movistar i les seves contractes han recorregut els vuit-centsquilòmetres que separen Bilbao de Barcelona seguint un torn de relleus, i Valls haestat una d’aquestes etapes del Correscales, i és alhora una de les ciutats en què laprecarietat es fa present en moltes de les múltiples formes que pren la contractaciólaboral i les fórmules il·legals sense cap tipus de contractació. Algunes d’aquestesformes precaritzadores es donen també dins de les mateixes administracionspúbliques. En aquest àmbit les precarietats prenen diverses formes, però sobretots’esdevenen en moltes de les feines que aquestes administracions realitzen a travésde subcontractes o serveis externalitzats. Cal ser conscients que la majoria dels casosel criteri econòmic –guanyar un concurs públic perquè s’ha presentat la proposta mésbarata– obre la porta a l’absoluta precarització de les relacions laborals.

És per aquest motiu, i perquè creiem fermament que l’Administració pública tél’obligació de vetllar per la dignitat de les persones que treballen a la seva ciutat, però

128

especialment, i amb més rigor, vetllar per les persones que directament oindirectament treballen per a la mateixa Administració, que presentem aquesta moció idemanem a aquest consistori un compromís ferm i rigorós per combatre la precarietatlaboral entre les empreses que té contractades o subcontractades.

I en aquesta línia són els acords que proposem. El primer és que l’ajuntament,municipi inclòs com a etapa en el Correscales, se solidaritza amb les treballadores itreballadors acomiadats per Movistar o les seves contractes com a forma de repressióper la seva participació en la vaga de les escales desenvolupada fa sis mesos.

El segon és que l’ajuntament vetllarà per tal que les empreses que hagin signatcontractes de serveis de qualsevol mena amb aquesta administració no incloguinformes contractuals precaritzadores. Alhora, com que aquesta és una pràctica que jaes dóna, s’interrompran o no es renovaran ni concessions ni externalitzacions queprecaritzin les condicions de vida de les treballadores i els treballadors contractats.

I el tercer és que l’ajuntament crearà un grup de treball amb els grups municipals irepresentants dels sindicats de treballadors presents a la ciutat per tal d’incloureclàusules socials en les contractes amb empreses partint de la guia per a la inclusió declàusules contractuals de caràcter social de la Generalitat de Catalunya, els estudis itreballs de la Taula del Tercer Sector i altres documents aportats pels membres delgrup de treball.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part d’iniciativa, posicionament, senyor Font?

SR. FONT.- Vista l’hora que és, en compartir la moció, la dono per bona.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Posicionament dels diferents grups al voltant d’aquestamoció. Senyor Caballero?

SR. CABALLERO.- Sí, miri, nosaltres no votarem a favor d’aquesta moció, no perquèno creguem en el que vostès diuen, sinó perquè entenem que prendre posició sobreuna qüestió d’una empresa privada amb uns treballadors que no està vinculat ni aquí,nosaltres, si no en tenim la informació… jo estic acostumat a, si no en tinc lainformació, no poder jutjar. Ho sento. És com quan vostès van exposar el cas d’untreballador company seu d’Alcover. Jo he de ser objectiu, jo no puc jutjar fetscontractuals o no de Movistar i el que vostès plantegen i, per tant, no puc tindre’n capvaloració ni prendre’n part si no tinc documents que em facin ser conscient amb el queestic fent en el que vostès em proposen.

Per altra banda, com pot l’ajuntament fiscalitzar les formes contractuals de totes lesempreses? Hi ha coses que són notòries, però hi ha coses que poden estarcamuflades. Per tant, el paper de l’ajuntament no és ser investigador; el que sí que potfer és vetllar perquè no hi hagi situacions d’aquestes que afectin directament el seupropi municipi, que es vegi directament. I que hi hagi una guia per a la inclusió declàusules contractuals de caire social està bé, però, és clar, no pots entrar en un àmbitprivat de les empreses que puguin oferir els seus serveis.

129

Per tant, per aquest motiu no donarem suport a aquesta moció.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part del PSC, senyor Batet?

SR. BATET.- Doncs bé, en passarem via i així acabarem, com a mínim pel que fa a lesmocions. Bé, mira, en aquesta ocasió per la part del nostre grup estem totalmentd’acord en aquesta moció que heu presentat. Per tant, la votarem a favor. I esperem, amés, que no acabi sent una proposta de valoració de bones intencions sinó que,endavant la situació imminent, com es fa menció en la moció, si és cert que Valls ésalhora una de les ciutats en què la precarietat es fa present en moltes de les múltiplesformes que pren la contractació laboral i les fórmules il·legals sense cap tipus decontractació, nosaltres ens preguntem: «Què estem fent?» Caldrà fer-hi alguna cosaurgentment.

Mira, deixeu-me dir a títol personal que tampoc no puc estar d’acord, entre cometes,en un paràgraf que feu del redactat de la moció i que m’agradaria que el text quedésmodificat. Quan dieu que la precarietat és una imposició de les empreses sobretot deles multinacionals. Mireu, des de l’any 1990 estic treballant en una multinacional delsector de l’automoció a Valls, i puc assegurar, i ho podem dir milers de persones quehi hem treballat i els que hi seguim treballant, que això no és cert, i mai dins del’empresa hem tingut una precarietat en cap dels sentits, sinó tot el contrari. Esticconvençut que no es pot generalitzar.

Tret d’això, el Grup del PSC volem estar i estarem al costat dels centenars detreballadores i treballadors del col·lectiu impulsat per Telefónica o de Movistar, iempreses subcontractades que, després de la vaga de les escales de l’estiu del 2015,han patit per part de l’empresa i les seves contractes repressions. Amb aquestrecorregut de vuit-cents quilòmetres que han separat Bilbao de Barcelona, seguint untorn de relleus, com ben bé heu dit vosaltres i com diu la moció, s’han convertit en unsímbol de lluita contra la precarietat laboral i han fet palès novament les reivindicacionslaborals, sindicals i organitzatives per denunciar l’explotació laboral i la sevageneralització, tant al sector privat com al públic. I per reclamar el compliment delsdrets laborals i per una vida digna.

Per tant, com hem dit a l’inici, el nostre vot serà a favor de la moció, però ensagradaria, doncs, que en aquest paràgraf que dèieu de les multinacionals tingueupresent el cas que us estic dient jo mateix.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Per part del Govern té la paraula el senyor Joan Carles Solé.

SR. SOLÉ.- Moltes gràcies, senyor alcalde. Molt ràpid, molt breu per l’hora que és.

Primer de tot, aquest Govern està en contra de qualsevol forma de precarietat laboral itreballarà per prevenir contractacions laborals o tractes laborals abusius que puguinimplicar precarietat.

Una vegada dit això, m’agradaria fer tres o quatre comentaris que crec importants.Primer, una vegada llegides les exposicions de la moció, crec que hauríem de

130

diferenciar molt clarament entre «conflicte laboral» i «precarietat laboral»; està moltbarrejat: una cosa és el conflicte laboral i l’altra cosa és la precarietat laboral.

També m’agradaria definir on és la ratlla que separa «precarietat» de «no-precarietat»;en els extrems està molt clar, però la ratlla del mig és molt difícil trobar-la.

Miri, deixi’m comentar-los breument la moció. Totes les exposicions que vostès han fetaquí les veig molt genèriques, crec que no són en alguns punts gaire encertades, crecque no són realistes, fan afirmacions contundents que jo diria que són poc creïbles.

En el primer punt –i agafo la paraula o el que ha comentat el company Batet– parleuque la precarietat és una imposició de les empreses bàsicament multinacionals. Ell hoha comentat: ell treballa en una multinacional. Lear, Kellogg’s, SCA, LaboratoriesGriffith, etcètera; pregunteu als treballadors quin grau tenen aquests treballadors deprecarietat.

Esteu parlant en un altre apartat que «la precarietat és la forma que prenen avui lamajoria de relacions laborals en un món capitalista neoliberal, i cal combatre-les».D’acord. Com parleu, hi ha altres mons, altres sistemes que no generen precarietat? Opotser en generen més? No ho sé, caldria combatre-les totes, no exclusivament elcapitalisme neoliberal.

Parleu de Valls com una ciutat on «la precarietat es fa present en moltes i múltiplesformes de contractació laboral» i tal. Molt bé. Evidentment n’hi ha com n’hi ha a atotarreu. M’agradaria també que es fes una comparativa entre ciutats i veiéssim realmentquina precarietat real hi ha a Valls. Crec que és bastant inferior amb altres zones.

I parleu que pràcticament els criteris econòmics són els que prevalen i que són els quegeneren el tema de la precarietat. Mira, les administracions tenim l’obligació i el deurede vetllar perquè les relacions laborals amb les empreses, i així han de fer-ho lesempreses, tinguem la seguretat que es fan les coses ben fetes. No crec que sigui unproblema el tema econòmic per obtenir la precarietat.

Per acabar, comentar bàsicament que hem presentat un text alternatiu dels acords queno ha estat acceptat. En aquests acords del text alternatiu parlàvem que sí que enssolidaritzàvem amb els treballadors de Movistar si la justícia confirmés que realmenthan existit coaccions o han existit pressions que es determinen en l’article 315.1.2 delCodi penal, amb la seva participació en la vaga.

Deien que volien que l’ajuntament vetllés «per tal que totes les empreses que haginsignat contractes de servei de qualsevol mena amb aquesta administració no incloguinformes contractuals precaritzadores». Perdoneu, les administracions hem de vetllar –iaquí acabem– perquè les formes no siguin precaritzadores.

I com a últim, parlàvem de fer un grup de treball, em sembla que parlàveu. Jo entencque des del Govern estem treballant en un protocol en el qual s’han d’incloureclàusules socials de contractes i així s’està treballant, i crec que a més a més jo diriaque tenim un òrgan de participació, com és el Consell Econòmic i Social, format pelsagents socials, que crec que seria un bon lloc on podem debatre i en el seu cas

131

incloure dins de les contractes amb empreses aquestes parts socials, aquestesclàusules socials.

Per tant, com que no se’ns han acceptat aquests acords el nostre vot serà negatiu.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més en aquest punt? Senyor Font?

SR. FONT.- Sí, bàsicament això dels canvis. Home, tenint en compte el temps que faque teníem les mocions… Un, és veritat, ens l’han dit en començar, i l’altre just en eldebat, ens demanen d’introduir canvis. Això per un costat.

Els treballadors de Movistar, una representació han estat aquí i ens han explicat elsseus problemes, ens ho han explicat. És a dir, evidentment, només faltaria que no hihagués empreses, diguem-ne, que puguin ser modèliques i que estan al costat deltreballador; sortosament –sortosament. Però el que és indubtable és que hi ha unasèrie de treballadors i subcontractes de Movistar, que hi hem pogut parlar, hem pogutseure, ens ho han pogut explicar, i això és una realitat. I n’hi ha d’altres, d’aquestesempreses, i d’altra banda… no a Valls –no a Valls–, a gran escala. En massa casosl’Administració està amb aquest tipus d’empreses, a l’estil Movistar, amb elèctriques,etcètera, que després ja s’encarreguen de tornar els favors.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més?

SR. ROBERT.- Sí, bé, reiterar una mica el que ha dit en Ramon, que en el cas delPSC entenc que tampoc cal que acceptem el canvi atès que al final el que s’acabavotant són els acords. Per tant entenc que la introducció prèvia no variasubstancialment els acords que es puguin prendre. (Veus de fons.) A part queentenem, evidentment, que les multinacionals són en gran part les que porten a unmodel de la societat en què la majoria de joves acabarem vivint amb contractesprecaris, i evidentment les multinacionals, que tenen un pes molt gran, considerem quesón o seran una de les principals culpables d’això.

I l’altra és agrair que s’hagin llegit tan a fons la moció. Per cert, s’han llegit més a fonsaquesta que la de l’exèrcit, que per cert tenia moltes modificacions que ningú haressaltat, però s’ha d’agrair que aquesta sí que se l’hagin llegit molt a fons.

SR. ALCALDE.- El Govern es llegeix a fons totes les mocions, senyor Robert. Molt bé,hi ha alguna intervenció més? No? Senyor Font? (Veus de fons.) No, estava a punt defer-li un comentari de l’Ada Colau i Telefónica, però no el faré perquè a aquestes horesja no…

Vinga, votació?


Sotmesa la moció a votació no prospera per 7 vots a favor dels regidors dels grupsmunicipals de Crida per Valls-CUP, PSC-Candidatura de Progrés i Compromís perValls-ICV-EuiA i 14 vots en contra dels regidors dels grups municipals de CiU, ERC iPP.

132

FRANCESC MARTINELL URGELL, portaveu del grup municipal Candidatura d'UnitatPopular (CUP), i RAMON FONT HERRERA, portaveu del grup municipal deCompromís per Valls- ICV- EUiA- Entesa presenten al ple de l'Ajuntament de Valls lasegüent moció:

MOCIÓ EN SOLIDARITAT AMB EL PAS PEL CORRESCALES I CONTRA LAPRECARIETAT

Del 18 al 21 de febrer del 2016, centenars de treballadores i treballadors de Movistar iles seves contractes han recorregut els 800 km que separen Bilbao de Barcelonaseguint un torn de relleus. Van decidir córrer de dia i de nit, fes fred, plogués o nevésper tal de denunciar la repressió que com a treballadores i treballadors han patit perpart de l’empresa i les seves contractes després de la “vaga de les escales”, l’estiu del2015, però sobretot també per tal de mostrar que la precarietat és una xacra quenomés es pot combatre amb la dignitat, plantant cara.

Ben al contrari d’allò que ens volen fer creure, la precarietat no és ni “indispensable” ni“necessària” per tal de tenir treball, no és “l’única forma” que la feina pot prendre enl’actualitat, no és “el preu que cal pagar” davant de la crisi per tenir feina. La precarietatés una imposició de les empreses, sobretot de les multinacionals. Aquesta precarietat,paradoxalment està organitzada mitjançant la desregulació de les condicions de treballa què ens ha portat l’actual feblesa sindical i el domini de classe dels rics sobre elspobres. La precarietat és la forma que prenen avui la majoria de relacions laborals enel món capitalista neoliberal i com a tal cal combatre-la.

Plantar-li cara requereix constància, determinació, organització i, sobretot, dignitat.Requereix un radical canvi de perspectiva que es negui a l’acceptació del “menor malpossible” i rebutgi la idea que “no hi ha res a fer”. Les treballadores i treballadors deMovistar i les seves contactes ens van demostrar moltes coses en la seva lluita através de la vaga social de l’estiu del 2015. Van deixar clar que la unitat de lespersones explotades és bàsica i central, tal com ho és la identificació dels culpablesd’aquesta precarietat. Ara, ens en tornen a donar bones mostres amb el Correscales,que no és només una marxa sinó, sobretot, un camí, una explicitació de lesprecarietats que s’estenen arreu del territori i de les empreses que no paren de tenirbeneficis a costa precisament de les pèrdues de totes i tots.

Valls ha esta una de les etapes del Correscales i és alhora una de les ciutats en què laprecarietat es fa present en moltes de les múltiples formes que pren la contractaciólaboral i les fórmules il·legals sense cap tipus de contractació. Algunes d’aquestesformes precaritzadores es donen, també, dins de les mateixes administracionspúbliques. En aquest àmbit, les precarietats prenen diverses formes però, sobretot,s’esdevenen en moltes de les feines que aquestes administracions realitzen a travésde subcontractes o serveis externalitzats. Ningú no es pot rentar les mans davant de laprecarietat en què viuen les treballadores i treballadors de les empreses que “ofereixenserveis” a les administracions públiques perquè en massa casos “el criteri econòmic”és el que acaba essent determinant per tal que una empresa externa aconsegueixi unaconcessió d’una administració pública. Cal ser conscients que en la majoria dels

133

casos, el criteri econòmic (guanyar un concurs públic perquè s’ha presentat laproposta més barata) obre la porta a l’absoluta precarització de les relacions laborals.

Per tot això, des de la CUP de Valls, proposem els següents,

ACORDS:

PRIMER: L’Ajuntament, municipi inclòs com a etapa en el Correscales, se solidaritzaamb les treballadores i els treballadors acomiadats per Movistar o les seves contractescom a forma de repressió per la seva participació en la vaga de les escalesdesenvolupada fa sis mesos.

SEGON: L’Ajuntament vetllarà per tal que les empreses que hagin signat contractesde serveis de qualsevol mena amb aquesta administració no incloguin formescontractuals precaritzadores. Alhora, com que aquesta és una pràctica que ja es dóna,s’interrompran o no es renovaran ni concessions ni externalitzacions que precaritzinles condicions de vida de les treballadores i els treballadors contractats.

TERCER: L’Ajuntament crearà un grup de treball amb els grups municipals irepresentants dels sindicats de treballadors presents a la ciutat per tal d’incloureclàusules socials en els contractes amb empreses, partint de la GUIA PER A LAINCLUSIÓ DE CLÀUSULES CONTRACTUALS DE CARÀCTER SOCIAL de laGeneralitat de Catalunya, els estudis i treballs de la Taula del Tercer Sector i altresdocuments aportats pels membres del grup de treball.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Alguna explicació de vot? No?

Dinovè.- Precs i preguntes

SR. ALCALDE.- Passem al dinovè punt de l’ordre del dia, i últim, de precs i preguntes.Hi ha algun prec, alguna pregunta? No? Senyor Caballero, tampoc? Senyora Ibarra?Endavant.

SRA. IBARRA.- Els volíem preguntar, per un constat, pel Consell dels Infants. Vampresentar una moció el mandat passat i es va dir repetidament que s’hi estavatreballant. De moment no hem vist que s’hagi portat res a terme; per tant, preguntar-loscom està el tema.

Després també preguntar-los respecte als pisos ocupats. Hem vist, doncs, aquestasetmana una notícia respecte a un habitatge ocupat per la PAH i tal. Volíem saber si elGovern té coneixement que hi ha més pisos ocupats a Valls i quin plantejament tésobre aquest tema.

I per últim un prec, que era… Sabem que el senyor alcalde en la seva conferència vadir que feia visites periòdiques al polígon industrial. Li volíem demanar, doncs, que enuna d’aquestes visites la poguessin fer conjuntament almenys amb els portaveus. Jo

134

crec que… bé, jo almenys parlo pel nostre grup, no sé si als altres també elsinteressaria de poder-s’hi afegir i fer visita al polígon industrial conjuntament.

Gràcies.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Algun prec, alguna pregunta més? Per part de la CUP?

SR. MARTINELL.- Sí, només és un detallet, ja per acabar. Ens sentiríem méscòmodes sense alguns personatges que tenim aquí penjats, però ja que els hem detenir, almenys actualitzem-lo, perquè hem canviat de president.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Ja està, senyor Martinell? Sí? Molt bé.

Em sembla que hi ha respostes… Senyor Martí Barberà?

SR. BARBERÀ.- Tres preguntes que tinc des de fa bastants dies. Una… Bé, la del’últim Ple era la de la recollida de contenidors, d’alguns contenidors al Pati, no?, vadir? (Veus de fons.) Sí, comissió informativa. Bé, ho responc aquí i ja està.

Quan es va eliminar l’illa de contenidors de la plaça dels Alls el que es va decidir ésque a l’illa de contenidors del Pati es passaria dues vegades, una vegada ambbicompartimentat i una altra amb un vehicle satèl·lit. Allí hi ha dos contenidors d’RSU,de 1.100, i un de 240 d’orgànica. Els operaris quan l’orgànica veuen, al seu criteri, queper índex d’impropis que hi pugui haver a dins el que faria és afectar, els impropis engeneral, quan, com vostè ja sap, es pot anar a fer una mostra d’impropis, és quan éspossible que ho posin a l’RSU, tant amb el bicompartimentat com amb el vehiclesatèl·lit. Per tant, és possible que algú ho hagi vist, però hagi vist el color delcontenidor però no ha vist el que hi ha dins, que l’operari sí que ho veu i per noempitjorar l’índex d’impropis, que això vol dir més diners després, que ens costa al’Ajuntament de Valls, doncs hi ha vegades que amb l’orgànica tenen aquest precepte.I com que aquí no són…, sinó que és recollida més manual perquè ésbicompartimentat, els han d’aixecar, els han de treure i els han de posar bé, l’operari téaquest criteri. Tot i això, la tècnica i l’equip sempre estan darrere que aquest criteri escompleixi i no sigui comoditat per a l’operari fer aquesta maniobra.

Respecte als arbres de la plaça dels Alls, són arbres de l’amor, són Cercissiliquastrum. Es van plantar, es van morir. El motiu que es morissin és que hi haviamolta aigua al subsòl; es van buscar fuites en l’aigua de regulació, en l’aigua potable,en el clavegueram; sembla que alguna cosa que podia fer que allí s’entollés moltl’aigua en el subsòl doncs estigui solucionat, però hem d’esperar a veure que s’acabid’assecar i si realment està solucionat. Mentrestant, aquests arbres que havia pagatl’empresa adjudicatària en el seu moment i que va reposar estan en el viver de CESPAesperant, doncs, que allò es pugui arreglar i trasplantar-los a la plaça dels Alls.

I quant al que em va comentar de la recollida selectiva, que no era de Sant Joan detota la ciutat, sinó que era exactament de les carpes del pàrquing del Barri Vell, no?Aquí el que em comenta la tècnica és que fa temps que s’hi treballa; s’hi ha decontinuar treballant, tant en el que són les carpes com en els usuaris de la festa; elsusuaris de la festa potser és més complex treballar-hi, però sí amb els responsablesde les carpes, amb la selectiva, amb el vidre i tot això, etcètera, hi ha camí a recórrer.

135

Jo sé que des de Xarxa de Cultura estan treballant aquest tema, de poder milloraralguns aspectes, i per tant sapigueu que quan tinguem una proposta de com millorarho farem saber, també.

Bé, i aquestes són les tres respostes que tenia.

SR. ALCALDE.- Molt bé. La senyora Flores, per respondre el tema del Conselld’Infància?

SRA. FLORES.- Sí, el tema del Consell d’Infància. En iniciar la legislatura vam parlaramb la nova Regidoria de Participació per tal de poder treballar conjuntament, ja que hiha aquesta creació d’aquesta regidoria. Per tant, no és que s’hagi quedat en l’oblit, tot iser de la legislatura passada, sinó que aprofitant aquesta nova creació de la Regidoriade Participació hi treballarem conjuntament.

SR. ALCALDE.- Molt bé. El senyor Cartanyà, també, per respondre a allò dels pisos?

SR. CARTANYÀ.- Sí, bé, el fet puntual que s’ha fet públic de la carretera del Pla hasigut una ocupació per cinc persones de la plataforma per fer un acte reivindicatiu. Notenim res a dir, és un acte reivindicatiu de la plataforma, i nosaltres tenim converses, iabans ja ho anunciava: aquest divendres tindrem una altra reunió amb la plataforma.Ells estan al corrent dels pisos que hi ha ocupats i ens consta que n’hi ha diversos,amb diversos nivells d’ocupació de…, hi ha ocupació només de pis, hi ha ocupació depis i de subministraments, eh?, diversos àmbits. La política de la Regidoria d’Habitatgei Benestar Social és l’aplicació de les eines que ens dóna el decret.

Avui… És a dir, hem aprovat un protocol que ens podrà demanar cessió de pisos enaquests grans tenidors; aquests pisos es podran dedicar a habitatges socials, per tant,la gent que estigui ocupant pisos i que tingui o disponibilitats de rendes determinadespodrà accedir a aquests pisos amb un informe social, certificant la renda disponibleque tenen i el lloguer social pactat, i els que tinguin renda zero, com he dit abans, ellloguer a zero. Per tant, treballem per normalitzar la situació. La normalitat ha de serque amb els pisos que tinguem en cessió puguem allotjar la gent que necessitahabitatge. La normalitat ha de ser que la gent que està en un habitatge tingui el seusubministrament elèctric, el seu subministrament d’aigua, i que tinguin garantit aquestsubministrament, per això l’ajuntament té una sèrie d’ajuts, la llei marca una sèried’ajuts, i es puguin portar a terme. No podem…, quan la llei empara això, no podem ferque coexisteixi la il·legalitat amb el que marca la llei; per tant, si tenim recursos perdonar solució, el que hem de buscar és que tothom es posi en la tessitura de volerbuscar la solució.

SR. ALCALDE.- Molt bé. Sobre el tema de la foto, sàpiga, senyor Martinell, que estàdemanada al Govern de Catalunya, i tan aviat com la tinguem a l’ajuntament, doncs,òbviament ocuparà l’espai que li pertoca. No hi pateixi, que ja veig que li fa moltail·lusió que arribi el president Puigdemont al Saló de plens de l’ajuntament.

I finalment, sobre la senyora Ibarra, sobre la proposta d’excursió que proposava lasenyora Ibarra, jo li he de dir: «Home» –de bon rotllo, eh?– «si no té temps per vindrea la conferència de l’alcalde, tindrà temps per anar d’excursió amb l’alcalde?» És a dir,en tot cas tothom té els seus marcs de participar en… No, no. Ella em demana

136

l’excursió amb ella, no amb vostè, senyor Felipe, la demana, l’excursió. Si me lademanés vostè, li contestaria d’una altra manera, però la demana la senyora Ibarra.

Sobre aquest tema, que òbviament el Govern no es pren de broma ni ambmenysteniment, ja sap el posicionament: el Govern, de fet, posa apostes d’inversió,pressupost, en aquest… Estic responent al seu prec, senyora Ibarra. (Veus de fons.)Bé, jo en tot cas…, potser no li deu agradar la resposta, però entengui que li puguirespondre, senyora Ibarra. Em respecta que li pugui respondre? D’acord.

Doncs que el Govern, com ja sap, amb el pressupost que vam aprovar, hi havienpartides concretes en l’àmbit de la millora del polígon industrial, que s’està treballanten diferents projectes, com la instal·lació, per exemple, de la fibra òptica, col·laborantconjuntament amb les empreses que això ho treballen, que hi ha projectes concrets detreball i diàleg amb l’Associació d’Empresaris del Polígon i que per tant, doncs, elGovern ja hi està treballant.

Si vostè té peticions, jo no crec que faci falta una visita o excursió amb l’alcalde enaquest àmbit; poden fer la seva tasca d’oposició sense l’alcalde, de fet ja ho han fet endiverses ocasions al voltant d’aquest aspecte publicitant aspectes del polígon industrialque donaven una imatge, al meu entendre, esbiaixada respecte a la realitat, ambvoluntats polítiques que en tot cas són respectables però que no compartiré. D’acord?

Si no… Res més? Doncs, s’aixeca la sessió.

No havent-hi altres assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a les 22:56 hores i s’esténla present acta, del contingut de la qual, el secretari e.f., en dono fe.

DILIGÈNCIA: Per a fer constar que aquesta acta consta de 69 folis núm. a núm.ambdós inclosos.

137

Plaça del Blat, 1...

Documents

Transcript of Plaça del Blat, 1...