Pladeconvivencia regina

30
1. INTRODUCCIÓ..................................................................3 PLA DE CONVIVÈNCIA 2011 2012 Escola Regina Carmeli Horta (Barcelona)

Transcript of Pladeconvivencia regina

Page 1: Pladeconvivencia regina

1. INTRODUCCIÓ..................................................................3

PLA DE CONVIVÈNCIA

2011 2012 Escola Regina Carmeli Horta (Barcelona)

Page 2: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

2. ANÀLISI DE L’ENTORN......................................................4

3. JUSTIFICACIÓ...................................................................5

4. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA.............7

5. LA COMISSIÓ DE DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA........................................................................8

6. DIAGNÒSTIC DE SITUACIÓ DE CONVIVÈNCIA......................................................................10

7. NORMES I COMUNICACIÓ.................................................13

8. LA PREVENCIÓ..................................................................15

9. LA INTERVENCIÓ...............................................................21

10. AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA...........................30

2

Page 3: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

1.INTRODUCCIÓ

Vivim en una societat on la diversitat cultural és molt complexa.

Els mestres som conscients de la importància de fomentar una bona convivència en el centre amb tota la comunitat educativa que ens envolta (alumnat, companys de feina, famílies, institucions del municipi...).

Al llarg d’aquest anys el nostre centre hem anat reflexionant i treballant sobre com anar millorant la convivència des dels diferents àmbits: pla d’ acollida, seminari d’educació emocional, comissió de pati (el pati és l’espai on hi ha més conflictes), debats a l’aula i centre...

Aquest document pretén ser una eina per promoure i desenvolupar mesures i recursos per al foment de la convivència escolar dins el centre.

3

Page 4: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

2. ANÀLISI DE L’ENTORN

L’escola Regina Carmeli d’ Horta és un centre docent privat concertat que treballa al barri d’ Horta de Barcelona fa més de 47 anys.

Els alumnes del centre provenen essencialment de diferents llars d’infants del mateix barri i de Nou Barris, tot i que alguns nens i nenes són escolaritzats per primera vegada a P-3.

Cal destacar que els districtes de procedència de l’alumnat han anat experimentant canvis sòcio -econòmics que han transformat de manera molt intensa el paisatge urbà.

Paral·lelament s’han produït dos processos immigratoris en aquests barris que en poques dècades a provocat canvis en diferents aspectes: demogràfics, urbanístic, social, etc.

El primer moviment migratori dels anys 40-50 va fer que la major part dels habitants d’aquests barris faci servir en l’actualitat el castellà com a llengua vehicular, degut a la seva procedència de diferents llocs de l’estat espanyol. La segona immigració és, principalment, la dels països de l’ Amèrica Llatina, Àsia i est d’ Europa.

Tots aquests canvis condicionen l’ensenyament de la llengua catalana com a llengua vehicular, malgrat que la població autòctona del barri d’ Horta segueix emprant el català com la seva llengua habitual.

4

Page 5: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

3. JUSTIFICACIÓ

• Marc legal.

Segons el Decret 142/2007, de 26 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’ Educació Primària, preveu a l’article 18.3 que cada centre ha d’establir els principis per l’elaboració del pla de convivència del centre, que formarà part del seu projecte educatiu.

La convivència és un dels majors reptes al que ens enfrontem des de l’escola, cal donar-li un tractament consensuat per totes les persones que intervenen en el procés educatiu i establir uns mecanismes clars d’actuació tant en les vessants d’intervenció, comunicació i prevenció.

El treball del claustre al voltant del tema de la convivència ha de servir com a punt de reflexió de la pràctica docent i de les implicacions que té el pla en tota l’activitat educativa, ha d’implicar una revisió del PAT i dels PCC en relació a la forma de tractar els temes transversals, inclusió de l’assemblea i els projectes específics a desenvolupar al llarg dels propers anys, una modificació del PEC, una adaptació del RRI una recerca de noves formes de millorar la convivència així com una millora en els canals de comunicació interns.

Resulta imprescindible una formació per part de tot el professorat en eines que milloren la convivència així com considerar que els problemes són de tota la comunitat educativa i la resposta ha de ser indiferent sigui qui sigui el mestre, educador o àmbit on passen els fets.

La incorporació d’alumnat nouvingut d’altres països i cultures diferents és, i ho serà més cada dia, un aspecte a considerar, cal establir polítiques actives per tal d’afavorir la seva integració com són el desenvolupant de programes d’interculturalitat, plans d’ acollida.

5

Page 6: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

L’actitud del professorat caldrà que sigui plantejada d’una manera conscient per tal d’evitar conductes que puguin ser interpretades com a xenòfobes i evitar qualsevol comentari basat en la procedència dels nous alumnes, així com de la seva religió, ètnia o qualsevol altre caràcter no individual.

Cal considerar que l’àmbit d’intervenció no és només l’horari lectiu ni el recinte del centre escolar, cal considerar, sobre tot l’horari de menjador, activitats extraescolars i el temps d’entrades i sortides del centre.

La coordinació entre educadors de menjador i mestres ha de ser eficaç i ràpida, tota la informació s’ha de fer efectiva en l’àmbit de la tutoria que es el lloc on s’han de tractar els problemes en primera instància.

Les mesures preventives i organitzatives que eviten els problemes tindran un caràcter prioritari, la detecció precoç dels possibles problemes i la intervenció immediata seran pilars fonamentals del projecte.

En el diagnòstic fet per part del professorat del centre i els educadors del menjador s’ha establert que els llocs i temps més conflictius són els de menjador i pati i que caldrà que tinguin una consideració especial.

El registre escrit dels fets, el seu tractament en assemblea, la intervenció en tutoria, el desenvolupament de programes específics, l’ajuda del personal especialitzat i la informació als pares i dels pares són condicions necessàries per a una correcta intervenció en l’àmbit de la convivència.

Els membres del claustre o menjador que detecten qualsevol tipus d’alteració de la convivència han d’actuar de forma immediata par tal d’evitar els fets, sempre s’ha de comunicar al tutor o tutora dels alumnes el que ha passat i ell ha de treure la informació que estimi oportuna així com considerar la possible intervenció.

6

Page 7: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

OBJECTIUS GENERALS

L’objectiu fonamental del projecte és el de millorar la convivència del centre així com establir normes d’actuació i intervenció quan es dona un cas d’alteració de la convivència.

L’ Escola Regina Carmeli -Horta elabora aquest Pla de convivència amb la pretensió d’aconseguir els següents objectius:

1. Impulsar l’adquisició d’una adequada competència social que permeti entendre el conflicte com un fet consubstancial a la interacció personal i del grup, necessari per al desenvolupament personal i social.

2. Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat, impulsant una cultura democràtica i de respecte.

3. Promoure la implicació de les famílies i la seva corresponsabilització.

4. Impulsar un bon clima de relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.

5. Prevenir els conflictes, i quan es donin, saber enfocar una gestió positiva d’aquests.

7

Page 8: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

5. LA COMISSIÓ DE DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA

La comissió de disciplina i convivència està formada per la directora del centre, el cap d’estudis d’educació infantil i primària, la cap d’estudis de la ESO, una mestra del centre, i un representant dels pares membre del Consell Escolar.

Les funcions d’aquesta comissió són:

a) Formular la proposta de pla de convivència i les seves adaptacions i modificacions posteriors.

b) Efectuar el seguiment i la coordinació de l’aplicació del pla de convivència escolar durant el curs.

c) Coordinar les iniciatives dels sectors de la comunitat educativa envers el foment de la convivència.

d) Elaborar la proposta d’informe anual del pla de convivència.

e) Elevar al Consell escolar qualsevol suggeriment i proposta per millorar la convivència als centres i prevenir conflictes si és el cas.

La comissió s’haurà de reunir cada vegada que sigui necessari i almenys una vegada per trimestre per analitzar les incidències produïdes.

Les conclusions que es derivin de cada reunió s’exposaran al tauló d’anuncis de la sala de professors.

Cada curs escolar s’hauran de planificar les activitats que es duran a terme tant a la PGA com al Pla d’acció tutorial.

A final de curs, a la memòria s’elaborarà un informe anual d’avaluació i seguiment del pla de convivència que servirà per valorar la qualitat i eficàcia del conjunt de mesures

8

Page 9: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

previstes. Aquest informe serà elaborat anualment per la Comissió de Disciplina i Convivència del centre.L’haurà d’aprovar el consell escolar i s’ha de transmetre una còpia a l ’Observatori per a la Convivència escolar.

Els punts que ha de tenir aquest informe són:a) Activitats realitzadesb) Recursos utilitzatsc) Assessoramentd) Actuacions i nivell de consecució dels objectius.e) Grau de participació de la comunitat educativa.f) Valoració de les activitats, processos i resultatsg) Anàlisi dels problemes detectatsh) Propostes de continuïtat i millorai) Documentació elaborada i estadística de casos.

9

Page 10: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

6. DIAGNÒSTIC DE SITUACIÓ DE CONVIVÈNCIA

La majoria de les situacions que alteren la convivència al centre es poden resumir en las següents.

6.1 Alteracions en el compliment de les normes del centre en relació a:

1. Files i desplaçaments pel centre.2. Mala utilització del espais del centre. 3. Apropiació d’espais i materials per part dels alumnes de l’ Educació Secundària.4. Disrupció, mal comportament en classe.5. Problemes amb els alumnes de nova incorporació.6. Marginació. Hi ha alumnes que estan marginats al llarg de tota la seva escolaritat per diferents motius i amb reaccions diferents en funció de la personalitat dels marginats.7. Baralles, normalment sense importància, cal prestar atenció especial a les que es produeixen en grup o front a alumnes marginats o amb menors.9. Hi ha una facilitat, recolzada per una certa permissivitat,

a l’hora dels insults.10.Assajament, cal prestar especial atenció al possibles

casos d’assajament Íntimament lligada al matonisme i en els cursos superiors però concretat en una persona i amb reiteració de fets.

6.2. En relació als espais i temps.

Els llocs més conflictius del centre són. Per aquest ordre:

• Estona de menjador: El temps que roman un alumne al menjador es molt llarg (2 hores). La vigilància la fa un equip de monitors difícil. L’autoritat del personal de menjador no es igual que la dels mestres i reben, molt sovint, males contestacions i falta de cas.

10

Page 11: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

• Estona d’esbarjo: Pels problemes de vigilància i control per part dels professors i la relaxació en moltes de les normes del centre. Entrades a classe en horari de pati, utilització dels serveis,utilització de pistes esportives i torns, llocs amagats de la vigilància, horari de pati.

• Altres moments conflictius:Horari d’entrades i sortides de l’escola.

6.2.1.Problemes en relació a la intervenció

• Falta de coordinació, les mesures preses en casos d’alteració de la convivència, han de tenir un seguiment per part de la tutoria, hi ha d’incloure aspectes de prevenció, mesures que eviten els fets ( no poden tornar a repetir-se), informació als pares. Les mesures punitives no seran les úniques a aplicar.

• Cal dur un registre escrit dels fets al full d’incidències que ha elaborat el centre.

• Cal fer participes als alumnes, normes, compliment seguiment,... Cal evitar l’acceptació de conductes negatives com a “normals” o de “nens petits”.

• Falta de compliment dels acords per part dels mestres, relaxació.

• Unificació de criteris entre tots els educadors de l’escola.

• Cal millorar els canals de relació entre professors i educadors i altre personal relacionat amb el centre.

6.2.2.Problemes en relació als mestres.

Hi ha una certa relaxació en el compliment de les normes per part dels educadors; vigilància pati, normes de la

11

Page 12: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

classe,... Així com una descoordinació i falta de comunicació entre els diferents àmbits de l’escola.

12

Page 13: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

7.NORMES I COMUNICACIÓ

7.1.Objectius en relació a les normes comunicació.

7.1.1. Establir mecanismes efectius de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa.

7.1.2. Clarificar les normes del centre en tot allò que té una implicació directa amb el pla de convivència.

7.2. Mecanismes d’informació i comunicació.

La comunicació entre els diferents estaments que conformen la vida educativa del centre es una eina fonamental a l’hora d’afrontar els problemes de convivència.

Establir mecanismes efectius de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa es una tasca que correspon al Claustre, es troben inclosos en les normes del centre i el seu manteniment, modificació i revisió correspon al Claustre a petició de qualsevol mestre, Cicle o equip directiu, també es considerarà als educadors i demés membres de la comunitat educativa.

La relació amb els pares i mares es farà mitjançant el treball de tutoria la relació amb l’ AMPA i la implicació del Consell Escolar.

7.3. Normes del centre en relació a la convivència.

Clarificar les normes del centre en tot allò que té una implicació directa amb el pla de convivència.

13

Page 14: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

La clarificació de les normes així com la seva unificació són una part important del projecte i afecten a tots els àmbits de la vida escolar tenen com a objectiu prevenir i controlar els possibles problemes de convivència.

La classificació de les normes de funcionament la farem en funció dels llocs i temps escolar i impliquen la seva acceptació i compliment per part de tots els implicats.

En el document Annex 1 i en els articles 80 a 96 del Reglament de Règim Intern (RRI) s’estableixen les normes del centre en relació a la convivència, documents aprovats pel claustre i amb la intenció de facilitar la vida en el centre fugint de l’excés normatiu, caldrà revisar aquest document amb caràcter anual i sempre que es detecti un mal funcionament de les normes o una nova necessitat.

Es important fer participes d’aquestes normes a l’alumnat, caldrà que tinguin un tractament específic en les tutories de classe.

14

Page 15: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

8. LA PREVENCIÓ

8.1. Objectius en relació a la prevenció.

8.1.1. Aplicar projectes per millorar de la convivència.

8.1.2. Temes transversals: Interculturalitat.

8.1.3. Potenciar l’ús de La tutoria com a lloc de discussió, detecció i primera intervenció dels problemes de convivència.

8.1.4. Fer participes a l’alumnat, conèixer les normes del centre i escoltar la seva opinió en relació a les mateixes.

Mesures preventives.

Davant un conflicte o una conducta contra les normes de convivència establertes al centre, s’ha d’actuar tenint en compte:

• El moment en què ha tingut lloc l’acció.• El lloc on ha succeït• Qui era l’alumne o el grup d’alumnes. Les

característiques personals de cada un d’ells.• Les conseqüències reals o possibles d’aquesta

conducta.

Les passes a seguir pel professor seran:

• Facilitar que les parts verbalitzin la seva versió del conflicte i que es desfoguin (aquest desfogar-se té una única limitació no intimidar i no violentar).

• Escoltar sense interrompre i afavorir que les parts s’escoltin.

15

Page 16: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

• Fer preguntes o demanar aclariments per ajudar a identificar el conflicte.

• Valorar el conflicte des d’un punt de vista positiu.• Animar les parts perquè proposin solucions i concretin

acords.• Mirar que al final resulti una situació de profit per la

part o parts en conflicte, en tant en quant s’intentarà que reflexionin i aprenguin de l’error.

Aquest enfocament encaminat a aprofitar el conflicte com un recurs educatiu per treballar l’aprenentatge de la convivència, intenta aconseguir, amb la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa, un marc de convivència i autoresponsabilitat que facin pràcticament indispensable l’adopció de mides disciplinàries.

En tot cas, quan aquestes siguin inevitables, les correccions hauran de tenir un caràcter educatiu i hauran de contribuir al procés general de formació i recuperació de l’alumne.

A l’hora d’enfocar una acció que condueixi a castigar un acte comès, s’han de tenir en compte les pautes establertes al document sobre l’educació emocional aprovat al centre:

• El càstig ha de ser immediat, proporcional i coherent a

la falta comesa.

• El càstig ha de ser individual, és a dir, dirigit només a

qui ha comès la falta.

• El càstig ha de ser constructiu: aplicar conductes

restitutives sempre que sigui possible. Per exemple: si

pinta una taula o paret que ell mateix la faci neta, que

repari el que ha espatllat, etc.

16

Page 17: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

• El “temps fora” es durà a terme sempre dins la classe

o a un altre lloc amb un mestre especialista o adult

responsable.

• S’ha d’establir una reflexió mestre- alumne. El mestre

i l’alumne han de donar la seva opinió i expressar els

seus sentiments respecte a la falta comesa. És

important la reflexió de l’alumne sobre el

comportament correcte. Hem d’animar-los a actuar de

forma positiva.

• S’ha d’establir un diàleg sense nervis i controlant les

emocions.

• Una vegada el tema s’ha dialogat i acabat no hem de

retreure res.

• Si alguna vegada qualque alumne queda una estona

dins la classe el temps del pati (com a càstig) el

mestre responsable sempre hi ha de ser present.

• Castiguem les conductes i no els alumnes.

Com s’ha esmentat, davant conductes contràries o que

perjudiquin la convivència al centre, es valorarà cada

situació i alguns dels càstigs seran:

1. Demanar disculpes.2. Amonestació privada i verbal del professor, tutor o cap

d’estudis.3. Amonestació per escrit del professor o cap d’estudis.4. Quedar sense pati amb la vigilància del professor que

l’ha castigat.5. Quedar a les 14h.6. Fer tasques encomanades pels tutors o cap d’estudis

per reparar el dany causat.

17

Page 18: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

7. Tornar les coses robades o espanyades.8. Suspensió per part del cap d’estudis i el director a

participar en activitats complementàries o extraescolars.

9. Canvi de grup de l’alumne.10. Suspensió per part del director del dret assistir a

determinades aules o al centre des d’un a tres dies. Aquesta mesura no s’aplicarà amb faltes lleus.

La millor mesura és la que no cal prendre, es per això que la part preventiva del pla es considera molt important. Les mesures preventives tenen el seu àmbit de desenvolupament en l’acció tutorial i el treball a la classe.

L’hora de tutoria setmanal de cada classe es tractaran els possibles problemes de convivència.

Aplicar projectes de millora de la convivència.

Cada curs escolar es faran una sèrie d’activitats adreçades a millorar la convivència del centre.

Aquestes s’avaluaran trimestralment en la sessió d’avaluació i constaran al butlletí d’informació als pares.

En les darreres sessions de Claustre de cada curs es plantejaran les activitats a dur a terme al llarg del curs vinent i cada Cicle determinarà com dur-les endavant.

Les activitats extraescolars i complementàries formaran part d’aquesta tasca tractant de millorar les relacions entre tots els estaments del centre.

Temes transversals

El tractament de la interculturalitat en les diferents tutories serà altre dels pilars fonamentals del programa i caldrà

18

Page 19: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

que tingui un tractament específic per tal d’evitar problemes de caràcter racial o xenòfob .

La tutoria

Potenciar l’hora de tutoria com a lloc de discussió, detecció i primera intervenció dels problemes de convivència.

1. Crear-ne un marc de relació i participació per a parlar dels problemes de relació i escolars.

2. Establir mecanismes democràtics per a la resolució de Conflictes.

3. Conèixer les normes del centre i assolir-los com a propis participant en la seva elaboració i modificació.

4. Parlar dels problemes de convivència i tractar de donar-les solució.

5. Conèixer els drets i els deures dels i les alumnes

6. Triar als representats de la classe (Delegats).

7. Treballar el respecte a les demés cultures.

8. Participar en els actes programats a nivell de centre.

9. Ser el lloc de control i prevenció dels problemes de relació i comportament del centre.

10.Introduir principis democràtics. Acceptar el resultat de la majoria i conèixer el funcionament d’una votació.

19

Page 20: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

11.Parlar dels assumptes que preocupen als alumnes.

12.Tractar, quan es doni el cas els temes mediambientals, de salut, i tots els altres inclosos en els temes transversals.

Temporalització

Dins de les quatre hores setmanals que té cada curs de Tutoria, seria convenient que com a mínim una hora al mes amb caràcter ordinari.Les que s’estimen oportunes en funció de fets puntuals (Extraordinàries)

Fer participes a l’alumnat, conèixer les normes del centre i escoltar la seva opinió en relació a les mateixes.

Aconseguir la implicació del alumnat en la elaboració, revisió i seguiment del pla és un aspecte important del pla.

Caldrà plantejar- se aquest objectiu dins de les tutories i ha d’incloure un desenvolupament democràtic en la presa de decisions, sempre tenint en compte el nivell dels alumnes.

Cal escoltar als alumnes i implicar-los en la presa de decisions així com atendre a les seves peticions, sempre amb una perspectiva intel·ligent.El respecte a les decisions preses ha de ser sempre total, caldrà plantejar- se molt seriosament quines qüestions anem a tractar per tal d’evitar conflictes posteriors

20

Page 21: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

9. LA INTERVENCIÓ

9.1. Objectius en relació a la intervenció.

9.1.1. Establir mecanismes de intervenció així com les formes de comunicació entre els diferents àmbits educatius.

a. Conductes contràries a les normes del centreb. Conductes que alteren greument la

convivència del centrec. Assajament.

9.1.2. Aconseguir la intervenció i assessorament d’especialistes a l’hora de la intervenció.

9.1.3. Establir un registre unificat de fets, actuacions i seguiment per a tots els membres de la comunitat educativa.

Mecanismes de intervenció.

Totes les mesures exposades, les normes i les mesures preventives tenen com a finalitat la d’evitar els problemes de convivència, si malgrat això es donen, caldrà passar a la fase de intervenció que contemplarà sempre una correcta informació a tots els nivells implicats que aniran des dels alumnes fins a la inspecció en funció dels fets.

Tota intervenció caldrà que tingui un seguiment al llarg del temps, aquest seguiment serà responsabilitat en primera instància del tutor o tutora dels alumnes implicats, l’equip directiu caldrà que estigui informat de la situació així com el cicle, el claustre i la comissió de disciplina.

Les mesures que es preguen tindran com objectiu principal evitar que els fets continuen i es prendran amb caràcter d’urgència les mesures necessàries.

21

Page 22: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

La aplicació del RRI i les corresponents mesures es farà de forma consensuada entre els mestres implicats i l’equip directiu i seguirà el procediment establert en la normativa aplicable.

La intervenció caldrà que estableixi mecanismes correctors, es a dir, cal intervenir per a solucionar els problemes, no només es contemplarà la vessant sancionadora.

Quan sigui necessari es promourà la intervenció d’especialistes (mediadors i psicopedagoga) que són les persones que faran la intervenció.

Mesures d’intervenció.

Quan es detecti qualsevol alteració en la convivència del centre s’actuarà de la següent manera:

• El mestre o persona que detecta la situació ha de fer el que està en la seva mà per controlar els fets.

• En cas de considerar- se greument perjudicial per a la convivència del centre es donarà part per escrit (full d’incidències) al cap d’estudis d’etapa.

• L’equip directiu, si és necessari, intervindrà donant la informació a les persones interessades ( tutor/a ).

• Entre ells ( tutor/a equip directiu i persona que ha presenciat els fets) determinaran el grau d’importància que apliquem i s’actuarà en conseqüència.

Conductes contràries a les normes de convivència del centre

Pertanyen a aquesta categoria els que així estan tipificats al RRI (art.86)

22

Page 23: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

Quan els fets es classifiquen com a conductes contràries a la convivència, que es el cas més nombrós, caldrà actuar de la següent manera:

a. Els mestres o educadors que detecten la falta actuaran de manera immediata per tal d’evitar els fets i prendran les mesures que estimen oportunes.

b. S’informarà oralment al tutor o tutora i aquest intervindrà en l’àmbit de la tutoria per tal d’esclarir els fets i prendre les mesures correctores necessàries.

c. S’informarà als pares dels alumnes implicats, si bé no caldrà informar de forma immediata, de totes formes la decisió correspon al tutor.

d. Es registraran els fets i les mesures per escrit (normalment després de la intervenció immediata es parlarà de l’assumpte a la tutoria corresponent).

Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre.

Pertanyen a aquesta categoria els que així estan tipificats al RRI (art. 89),

• Cas de que és consideren greus o molt greus cal intervenir ràpidament donant informació als pares dels alumnes implicats ( tant dels agressors com dels agredits).

• La direcció del centre, en coordinació amb el tutor dels alumnes implicats prendrà les mesures cautelars que estimi oportunes ( aplicació del RRI art. 90) i informarà als pares.

23

Page 24: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

• La direcció del centre donarà informació per escrit a la inspecció dels fets ocorreguts i de les mesures aplicades, així com de que s’ha informat als pares.

• Sempre que es sancioni per aquestes faltes caldrà elaborar un expedient amb les característiques que consten al (RRI art.91-93) i d’acord amb el decret de drets i deures.

• A banda de les mesures sancionadores acordades, sempre es plantejarà l’elaboració d’un pla d’actuació. Es convocarà una reunió amb caràcter urgent de les persones implicades (que com a mínim seran: La tutora o tutor, cap d’estudis i la psicopedagoga) i es procedirà a l’elaboració d’un pla d’intervenció i seguiment.

• Aquest pla tindrà en conte tant als agressors com als agredits i no pot constar només de mesures punitives, cal tractar de buscar solucions i sobre tot de que els fets no es tornen a produir. Cal establir els mecanismes de vigilància i control que es consideren oportuns. Les mesures organitzatives, la mediació, la implicació familiar i tot allò que es consideri oportúEl pla tindrà un seguiment al llarg del temps amb reunions periòdiques.

Per tal de veure l’evolució:

Cal mantenir informades a les famílies, tant al principi com al llarg del temps, no es pot donar la sensació d’abandó ni de que no intervenim.

L’equip directiu donarà informació dels fets ocorreguts a la comissió de Convivència, la qual guardarà per escrit els casos ocorreguts i donarà informació d’ells al Consell Escolar amb caràcter trimestral

24

Page 25: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

El Consell elevarà tots els casos enregistrats a la Comissió de seguiment de plans de convivència de la Direcció territorial de la Conselleria d’educació amb caràcter anual.

La confidencialitat de totes les actuacions és preceptiva.

Mesures intervenció casos assajament.

En cas d’assajament caldrà actuar d’una manera específica seguit aquest protocol amb independència de les mesures que siguin d’aplicació en funció del RRI.

Protocol d’actuació en casos de possible assajament escolar.

De caràcter urgent.

Coneixement de la situació. Comunicació inicial.

1. Qualsevol membre de la comunitat educativa posarà el cas en coneixement de l’equip directiu.

2. L’equip directiu, amb l’assessorament del psicopedagog i el tutor/a efectuaran una primera avaluació i determinaran si n’hi ha o no n’hi ha i informaran a la família.

En cas de que es confirmi l’assajament.

3. Intervindran el psicòleg i la tutora o tutor sota la coordinació de l’equip directiu. Que en primera instància prendran mesures amb l’objectiu d’evitar que continuen els fets, i que inclouran els aspectes següents.

3.1 Suport directe a l’alumne assajat.

25

Page 26: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

3.2 Revisió d’utilització d’espais i temps.

3.3 Aplicació del RRI ( si es considera).

4. Comunicació4.1 A les famílies, tant dels agressors

com dels agredits.4.2 A la comissió de convivència.4.3 Al claustre i demés personals que

té relació amb els implicats ( encarregades menjador,..).

4.4 Inspecció4.5 Si cal, altres instàncies: socials,

sanitàries, fiscalia de menors,....

Pla d’actuació.

Tot s’ha de reflectir en un document, la confecció del qual està coordinat pel Cap d’ Estudis. I que ha de contemplar les mesures amb:

1. Els alumnes: víctimes, agressors i resta de companys.

2. Amb les famílies.3. Amb el professorat i resta de

membres de la comunitat educativa que tenen relació directa amb ells.

4. Amb el centre en general.

Aspectes a contemplar amb els alumnes:

Víctimes: Suport i protecció expressa, estratègies d’atenció i suport.

Agressors: Aplicació del RRI ( si s’estima oportú), modificació de la conducta i ajuda personal, derivació a serveis externs...

26

Page 27: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

Companys directes: Actuacions de sensibilització i el suport entre companys.

Aspectes a contemplar amb les famílies.

Orientació sobre indicadors de detecció i intervenció.

Pautes d’actuació.

Informació sobre possibles suports externs.

Seguiment del cas i coordinació de les actuacions entre la família i el centre.

Aspectes a contemplar amb el professorat.

Orientacions sobre indicadors de detecció i intervenció.

Pautes d’actuació.

Seguiment del pla d’actuació.

Informació a les famílies i als alumnes afectats, a la comissió de convivència i a inspecció ( informada per la direcció i amb constància escrita de tot el que s’ha fet). En tots els casos confidencialitat.

El pla es mantindrà el temps que s’estimi oportú amb informacions periòdiques a les famílies.

Aconseguir la intervenció i assessorament d’especialistes a l’hora de la intervenció.

Quan per la naturalesa de la intervenció sigui necessari caldrà cercar assessorament extern de professionals

27

Page 28: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

especialitzats en la intervenció. En el nostre cas serà el gabinet psicopedagògic el que farà aquesta intervenció.

Caldrà coordinar- se amb ells par tal d’establir els mecanismes d’intervenció.

En principi serà el tutor o tutora el que sol·licitarà la intervenció per tal d’aplicar algun mètode per modificar conductes, cercar informació,...

En cas d’elaborar un pla d’actuació caldrà estar en relació amb el gabinet psicopedagògic i recavar el seu assessorament.

La mediació en primera instància serà responsabilitat del tutor, quan per la naturalesa del cas així ho recomani serà el gabinet psicopedagògic el que intervingui o assessori en aquest aspecte.

Establir un registre unificat de fets, actuacions i seguiment per a tots els membres de la comunitat educativa.

Totes les tutories tindran un model unificat per al registre dels fets, actuacions, seguiment,...

Aquest seran uns fulls d’incidència en la que s’especificarà tota la informació de la tutoria en relació a la convivència.

Quan hi ha problemes fora de la tutoria ( especialistes) aquests posaran al full d’incidències el problema amb especificació de la classe que era, motiu del problema, data del mateix, mesures preses.

28

Page 29: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

Quan el problema sigui en pati o menjador, i una vegada informat el tutor o tutora aquest enregistrarà els fets en el full d’incidències.

29

Page 30: Pladeconvivencia regina

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

10. AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA

10.1. Objectius en relació a l’avaluació del pla.

10.1.1.Establir formes concretes d’avaluació del pla amb caràcter trimestral per part dels cicles i anuals per part de l’equip directiu.

L’avaluació del pla de convivència

Establir formes concretes d’avaluació del pla amb caràcter trimestral per part dels cicles i educadores i anuals per part de l’equip directiu.

Els projectes de caràcter preventiu a desenvolupar pels diferents Cicles així com les normes del centre s’avaluaran amb caràcter trimestral per part dels mateixos i constaran per escrit juntament amb les incidències del trimestre i les propostes de millora.

Aquest document passarà al cap d’ Estudis el que farà un resum de la situació, propostes de millora,... i l’elevarà a la comissió de convivència per al seu estudi. De les conclusions tretes d’aquest passarà al Consell, amb caràcter trimestral per a la seva aprovació .

Al final de curs l’equip directiu valorarà el grau de desenvolupament del pla i elevarà les conclusions al claustre per al seu debat

A l’últim Consell Escolar del curs s’aprovarà la memòria en relació a la convivència.

30