Plans individuals i curriculum competencial

LHS-inspectora d'educació 1

SEMINARI DE COORDINADORS I COORDINADORES LICALT MARESME - PINEDA DE MAR

ELS PLANS INDIVIDUALS I EL CURRÍCULUM COMPETENCIAL

26 d’abril de 2010


SEMINARI DE COORDINADORS I COORDINADORES LICALT MARESME - PINEDA DE MAR

SESSIÓ PER FORMAR

SESSIO PER INFORMAR

SESSIÓ PER PROMOURE EL DEBAT I EL CONSENS EN ELS CENTRES


1. Què és PRIORITARI pels CENTRES?


és PRIORITARI …

PROGRAMAR PER COMPETÈNCIES


ELS CAL ESTAR AL DIA EN …

� El DESPLEGAMENT de l'organització, objectius i continguts de les àrees del currículum, establint com a finalitat central el desenvolupament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en l'alumnat.

� L’impuls de l’aprenentatge de les LLENGÜES ESTRANGERES, avançant en experiències d’introducció de la llengua estrangera al parvulari i d’ús de la llengua estrangera en continguts d'àrees no lingüístiques, d'acord amb el projecte educatiu del centre.

� La integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el procés d’ensenyament i aprenentatge i en l’avaluació de les diferents àrees del currículum.


ASPECTES PRIORITARIS(Instruccions curs 09-10)

EDUCACIÓ PRIMÀRIA� L’assoliment per tot l’alumnat d’un bon nivell de

comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia en l’aprenentatge.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA� L’assoliment, per part de tot l’alumnat, d’un bon

nivell de comprensió i d’expressió oral i escrita, d’agilitat en l’ús d’estratègies i instruments decàlcul i en la resolució de problemes, i d’autonomia en l’aprenentatge en l'ensenyament obligatori.


2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES


Estructura del CURRÍCULUM EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

Currículum LOE� Objectius generals de l’etapa.� Competències bàsiques de

l’educació obligatòria.

� Objectius generals de l’àrea/matèria i etapa.

� Competències bàsiques de l'àrea/matèria.

� Continguts per cicles a EP.� Continguts per cursos a ESO

� Criteris d’avaluació per cicles/cursos.

Currículum LOGSE� Objectius generals de l’etapa.

� Objectius generals de l’àrea/matèries i etapa.

� Continguts. Procediments …., Fets …. Valors ….

� Objectius terminals.� Orientacions didàctiques.

Ensenyament i aprenentatge Avaluació


Què entem per un alumne competent?

…


En el concepte de competència hi ha tota una teoriapsicopedagògica que posa l’èmfasi en el desenvolupament de capacitats més que en la simple assimilació de continguts(encara que aquests sempre són presents a l’hora de materialitzar els aprenentatges)

La competència suposa un domini complet de l’activitat en qüestió, per tant s’inclouen habilitats al costat d’actituds i d’elements cognitius.

Jaume Sarramona i López, 2003


SER COMPETENT ÉS ...

� dominar determinats coneixements i habilitats

� utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i

situacions diferents


3 IDEES PER ENTRENDRE LA IDEA DE L’APRENENTATGE PER AL DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES ...

� INTEGRACIÓ DE CONEIXEMENTS

aplicació de coneixements en contextos relacionats amb

diferents àrees d’aprenentatge

� FUNCIONALITAT

aplicació dels coneixements i habilitats en situacions i problemes

quotidians

� AUTONOMIA PERSONAL

adquisició d’eines per aprendre (rellevància del paper de la

llengua) i prendre consciència de l’aprenentatge


el llenguatge permetreconstruir el coneixement


Competències bàsiques


3. DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM COMPETENCIAL


ALGUNES CONDICIONS

Disposar d’una DIRECCIÓ de centre EMPRENEDORA

Disposar d’un ORGANIGRAMA funcional i clar

Existència d’un nombre suficient de PERSONES MOTIVADES

Disposició a COMPARTIR EXPERIÈNCIES


ALGUNS ACORDS

Estructurar el canvi a partir de la DOCUMENTACIÓEXISTENT EN EL CENTRE

Acord i compromís del professorat per DOCUMENTAR LES ACTIVITATS que du a terme

“de la cultura oral a la cultura escrita”

PRESA DE DECISIONS que afectin l’equip humà del centre basat en el CONSENS


PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

PROJECTE DE DIRECCIÓ

PLA D’AVALUACIÓ DE CENTRE

PROGRAMACIO GENERAL ANUAL 1

PROGRAMACIÓGENERAL ANUAL 2

MEMÒRIA 2

MEMÒRIA 1


Enriquiment de tasques pobresXavier Vilella

Consisteix en identificar el contingut competencial d’una tascaLa referència són els 8 CB

� Exemple: calcula el m.c.m. de 40 i 100Es posa a prova si l’alumne coneix i sap aplicar l’algoritme, es una tasca de tipus reproductiu, qui ho sàpiga fer ho farà qui no no farà res.

� Exemple enriquit


Un exemple a partir d’una pregunta PISA

L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen.

Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionamentprové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó.

Hi ha persones que defensen la instal.lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.

Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta.

PISA (OECD, 2000)

L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen.

Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionamentprové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó.

Hi ha persones que defensen la instal.lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.

Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta.

PISA (OECD, 2000)


Les competències que desenvolupa l’alumne són …

... Coneixement de l’entorn social, funcionament dels medis de transport , quina energia fan servir

Interacció amb el medi, valoració de la contaminacióPosicionar-se en un tema de contaminació ambientalIniciativa personalCapacitat lingüística...


ESTRATÈGIES PER REFORÇAR L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

� Tractament de les competències de manera transversal des de

les diferents àrees del currículum.

� Realització de treballs interdisciplinaris en els diferents cicles

� Dedicació d’hores de les de lliure disposició a treballar de

manera específica aquests aspectes


FUNCIONS DEL COORDINADOR DE LLENGUA I COHESIÓ SOCIAL

�Col�laborar en l’actualització dels documents de centre (PEC, PLC, PCC, RRI, PAT, Pla d’acollida i

integració, programació general del centre, ...) i en la

gestió d’actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a

l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de

la llengua, l’educació intercultural i la cohesió socialen el centre


FUNCIONS DEL TUTOR DE L’AULA D’ACOLLIDA

� Realitzar l’avaluació inicial i col�laborar en l’elaboració de

plans de treball individuals intensius, les adaptacionscurriculars individualitzades i les modificacions del currículum

d’acord amb les necessitats de cada un dels alumnes respecte

al seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

� Gestionar l’aula d’acollida: planificar recursos i actuacions,

programar les seqüències d’aprenentatge, aplicar les

metodologies més adequades i avaluar processos i resultats.

� Coordinar-se amb el/la coordinador/a de Llengua,

Interculturalitat i Cohesió Social del centre i i amb els

professionals especialistes (LIC, EAP..)


ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procésd’avaluació en l’educació primària.

Article 5. Atenció a la diversitat (1)

� Per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable, amb necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys i companyes elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars.

Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin.

La comissió d’atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla

El pla ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.


ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisitsformals del procés d’avaluació en l’educació primària.


Responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor amb la col·laboraciód’altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius.

S’ha de comptar amb la participació dels pares, i l’alumne/a si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen. Se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’intervenir professionals d’altres àmbits, com ara el social o el de la salut.

El pla l’ha d’aprovar el director del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat.

El tutor pot ser designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla.


ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisitsformals del procés d’avaluació en l’educació primària.


Contingut del pla individualitzat: a) La identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents

àmbits i àrees curriculars. b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les

diferents àrees o àmbits curriculars. c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les

habilitats personals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar i en altres àmbits com el familiar, de la salut, del lleure, etc.

d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats que s’han de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.

e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla.

f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.


ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisitsformals del procés d’avaluació a l’educació secundàriaobligatòria.


� Pla individualitzat.

Si les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula, les mesures de reforç i les previstes en un pla de diversificaciócurricular són insuficients per atendre l’alumnat més vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin.

La comissió d’atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qualha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/adurant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.




� Pla individualitzat.

El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor de l’alumne/a, amb la col·laboració dels professionals que després hi treballaran, com altresdocents i professionals del centre i dels serveis educatius.

S’ha de comptar amb la participació dels pares de l’alumne/a, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’intervenir professionals d’altres àmbits, com el social o de la salut.

El pla l’ha d’aprovar el director o la directora del centre, amb el vistiplaude la comissió d’atenció a la diversitat.




El pla individualitzat ha d’incloure:

a) La identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àreescurriculars.

b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferentsàrees o àmbits curriculars.

c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitatspersonals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar o en altres àmbits, com el familiar, de la salut, del lleure, etc.

d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats que es poden fer en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.

e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla.

f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el plaindividualitzat.


Pla individualitzat d’un alumne/grup d’alumnes

• ELABORACIÓ COMPARTIDA ENTRE DOCENTS I ALTRES PROFESSIONALS

• CONTINGUT:• IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES I CONTINGUTS

D’APRENENTATGE ASSOLITS • NOUS OBJECTIUS D’APRENENTATGE I DE COMPETÈNCIES• ASSIGNACIÓ DEL SUPORT DOCENT• ORGANITZACIÓ HORÀRIA

• AVALUACIÓ


4. UNITATS DIDÀCTIQUES


LLENGUA CATALANA 1 ESO


MATEMÀTIQUES

1 ESO


ÉS IMPORTANT

� A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

� L’agilitat en el càlcul, treballant

comprensiblement els nombres i les

operacions, i exercitant diferents estratègies i

tipus de càlcul, càlcul exacte i càlcul aproximat,

càlcul mental, càlcul escrit i càlcul amb

calculadora. Activitats com la realització de

càlculs exactes i càlculs aproximats amb

temps controlat i amb temps no controlat, la

realització d’estimacions, la interpretació

d’informacions quantitatives, la utilització

d’operacions per resoldre situacions de la vida

quotidiana, o l’ús de la calculadora per fer

aproximacions i tempteigs, afavoreixen el

domini i l’agilitat en el càlcul.

� A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

� La utilització fluida de tècniques, estratègies i instruments de càlcul, a partir del

coneixement de les relacions entre els

nombres i les propietats de les operacions. El

treball contextualitzat de la mesura, l’estimació

i el càlcul de magnituds dota de significat les

estratègies i mètodes de càlcul

(exacte/aproximat, mental/instrumental), i la

seva aplicació en situacions pràctiques ha de

proporcionar el coneixement de la seva

funcionalitat i la decisió respecte de l’estratègia

més adient en cada cas. L’ús de les eines

tecnològiques ha de servir per agilitar els

càlculs i per aproximar-se a una manera de fer

més creativa, ja que permeten fer conjectures,

comprovar-les, refer estratègies i arribar a

generalitzacions d’una manera ràpida i

senzilla.


ÉS IMPORTANT

� A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

� L’autonomia en l’aprenentatge, potenciant el

raonament, l’organització de la feina, la

col�laboració entre els alumnes, el treball en

equip i la reflexió compartida. Desenvolupar

activitats com són el plantejament de

preguntes, la cerca i la selecció d’informació, la

planificació i el desenvolupament d’estratègies

d’actuació i la valoració de resultats afavorirà

que els alumnes esdevinguin més autònoms,

conscients dels processos i de les estratègies

d’aprenentatge, i que aprenguin a organitzar el

seu propi procés d’aprenentatge per aprendre

de manera individual o en grup i superar les

seves dificultats.

� A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

� L’aplicació d’estratègies per a la comprensió i

la resolució de situacions de la vida quotidiana, a través del raonament, la reflexió

i el pensament crític. Desenvolupar activitats

com el plantejament de preguntes, la selecció

d’informació, la planificació i el

desenvolupament d’estratègies d’actuació i la

valoració de resultats afavoreix que els

alumnes esdevinguin competents en l’aplicació

del coneixement.


ÉS IMPORTANT A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA ...

� A més, però, cal tenir presents tant els aspectes individuals com els

aspectes socials de l’aprenentatge. Potenciar el raonament, la reflexió, la

col�laboració entre els alumnes, el treball en equip, la reflexió compartida, el

respecte i la valoració dels altres, afavorirà que els alumnes esdevinguin més

autònoms, conscients dels processos i de les estratègies d’aprenentatge, i

que aprenguin a organitzar el seu propi procés d’aprenentatge per aprendre

de manera individual o en grup i superar les seves dificultats, i també

contribuirà a aplicarels coneixements adquirits per opinar, actuar i participar

en situacions escolars i socials.

Plans individuals i curriculum competencial

Documents

Transcript of Plans individuals i curriculum competencial