Presentació: Càrol Pons CunillEnllaços: El fascinante mundo de las plantas (Junta de Andalucía)

CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

ELS ÉSSERS VIUS

ANIMALS

VERTEBRATS

PLANTES

AMB FLORS

ORGANISMES SIMPLES

MONERES

PROTISTES

FONGS

SENSE FLORSINVERTEBRATS

TIPUS DE PLANTES

TIPUS DE PLANTES

AMB FLORSSENSE FLORS

VERDETS I HEPÀTIQUES

FALGUERES COES DE CAVALL

ANGIOSPERMES(LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES)

MONOCOTILEDÒNIESLA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL

DICOTILEDÒNIESLA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS

GIMNOSPERMES(LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)

sivina pi ullastre trompera xiprer

palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa

romaní margarides nenúfar cactus alzina

tomatiguera pastanaga

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES

ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES

RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULARALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI

AUTÒTROFESLes plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment.

ALIMENTACIÓNecessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar.

SABA BRUTAMitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos.

SABA ELABORADA

En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprèn oxigen O2.

La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians.

RESPIRACIÓ DE LES PLANTESLes plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel·lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit.Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes alliberen més oxigen que el que empren per la respiració. Al fosquet, les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només allibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient.

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Reproducció sexual de les plantes amb flor

APARICIÓ DE LES FLORSLes plantes floreixen apareixent així el seu òrgan

reproductor: les flors.

POL·LINITZACIÓEl vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al

gineceu.

DIRECTEEl pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa

flor.

INDIRECTEEl pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra

flor del mateix tipus.

FECUNDACIÓS’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.

FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORSEl gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en

llavors.

TIPUS DE FRUITS

CARNOSOS– acumulen aigua

SECS– no acumulen aigua

GERMINACIÓQuan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.

1. S'ENTERRA UNA LLAVOR

2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX

3. CREIX LA TIJA

4. CREIXEN LES FULLES

DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTALa planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.

Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.

TIPUS D’ARBRES

DE FULLA CADUCA

DE FULLA PERENNE

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Reproducció asexual

TUBERCLES RIZOMA BULBS

ESQUEIX ESTOLÓ EMPELT

FUNCIÓ DE RELACIÓ

TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA RESPOSTA.

SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”:

-FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM

-GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAPAMUNT

-HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA AIGUA

-TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.