PLATÓ:Plató recull dels...:

• Presocràtics el problema de la physis, les vies de coneixement.• Sofistes l’interés per l’home i el seu lloc en el món en la societat.

Estableix una relació entre els dos per ajuntar-ho tot en un únic tema: la realitat, no la tangible sinó l’eterna i immutable (el mon de les idees). PHYSIS + HOME = REALITATLi preocupa la realitat i l’universalisme.

Universalisme: demostrar que hi ha valors absoluts com el bé. Hi ha valors comuns a tot arreu, problemes universals.

Influències:

1) SÒCRATES: Als 29 anys van condemnar a Sòcrates a morir a la cicuta, la persona que havia estat un mestre per a ell havia estat condemnat pel govern injustament i, això portà a Plató a qüestionar-s’ho tot com la funció de l’estat. El va influir personal i filosòficament. Buscava el valor absolut a diferència del relativisme dels sofistes. Si s’han equivocat amb això poden fer-ho amb més coses. Un estat ideal lluny de la realitat. Qualifica la democràcia de demagògica, perque porta al relaxament de costums i pèrdua de cohesió social. (Si el càstig es injust, qui castiga també ho és; l’Estat)Hi hauria d’haver aristocràcia, oligarquia. Defensa la força com a mesura de convicció, d’inculcar la veritat. Accepta l’ús de la força com a manera de convencer de la veritat a la gent (actitut perillosa), anys després suavitzà aquest comportament.Com a mètode la maièutica.Ell està convençut que està a prop de la veritat.

2) SOFISTES: qüestiona el relativisme dels valors, ell creia en l’universalitat. El relativisme porta al caos. Com Sòcrates negava el relatiu Plató buscà l’universal. Plató: Quan parlem de valors absoluts (són sempre eterns i immutables – les idees) parlem d’una realitat absoluta (ell loc on estaran les idees i el món de les idees).

3) PARMÈNIDES: 2 vies de la veritat

Plató manté això, accepta el món de les aparences i diu que només a través de la raó arribem al coneixement absolut IDEES.

4) EMPÈDOCLES (4 arrels) I DEMÒCRIT (àtoms): tot i que la natura flueix hi ha una cosa fonamental. Accepta el “tot flueix” (Heràclit) però hi ha una cosa que no, les idees, etern i immutable (mitjançant la via de la raó va al coneixement). El material en canvi es fa malbé. Mantenen el concepte de Parmènides però, entre totes dues coses ha d’haver-hi una cosa en comú. Tot canvia però hi ha un component comú que es degrada.*Què és el motlle etern i immutable? Model espiritual i abstracte a partir del qual es dóna forma a la resta de coses. Aquests motlles són il·limitats. Totes les coses de la natura tenen semblances: tenen un motlle (idees) similar.

5) PITAGÒRICS: també vivien en jerarquia. Immortalitat i transmigració de les ànimes. Les matemàtiques.

*LES idees: són motlles, que contenen matèria diferent. Aquesta matèria s’erosiona. Tot és còpia de les idees. Són motlles eterns i immutables: espiritual i abstracte de la qual es poden formar la resta de coses. Hi ha una quantitat limitada de motlles (ex: semblança fenòmens naturals). El món de les idees és la realitat absoluta.

DUALISME GNOSEOLÒGIC:

EPISTEMOLÒGIC: no es pot conèixer veritablement (mitjançant l’opinió) ja que tot canvia. No es pot conèixer allò que flueix, només allò que és immutable. El coneixement mitjançant la raó, això ens porta a l’episteme (ciència)

- Epistema o ciència: el coneixement veritable que poden enlairar-se a un món sensible i accedit al món de les idees.

- Opinió raonable: on viu quasi tothom.

EL LLIBRE TEETET: el vertader coneixement és assolible, es pot anar al món de les idees. Es caracteritza per: - infal·lible -tenir per objecte allò real (el que és), les idees.

No puc arribar al veritable coneixement através del món de les aparences. El seu objecte d’estudi: ha de ser estable i permanent, susceptible de ser definit d’una manera clara i precisa, objecte del qual es pugui captar la seva essència, és a dir, allò unversal, idees.

GRAUS DE CONEIXEMENT:

Hi ha dues vies de coneixement, de grau variable.

La correspondència entre els graus de coneixement i els graus de la realitat ens la presenta Platò en el diàleg la República (llibre V) amb la “Metàfora de la línia ” (llibre VI) i el “Mite de la caverna” (llibre VII).

Hi ha 3 classes d’objectes:

- El que és (real)- El que no és (irreal)- El que està entre l’ésser i el no-res

Estudiant això podem arribar a 3 graus de coneixement:

- Coneixement (de les idees) (el que és) estudiant les idees- Ignorància (no és real)- Opinió (el que és i no és)

Gra

us d

e Re

alita

tG

raus

de

cone

ixem

ent

Idea del BÉ

L’objecte de coneixement (el que és) és real, el de la ignorància (el que no és) és irreal. I l’objecte d’opinió està entre mig. Porta a afirmar: real – idees i no els particulars i concrets.

Conclusió: els particulars no són plenament reals i només les idees són reals.

EPISTEMOLOGIA: República

En el món sensible hi ha objectes materials i les seves imitacions, sobre les quals es pot tenir creença i imaginació.

En el món inintel·ligible trobem, en primer lloc, realitats materials (necessiten visualització imaginativa) al es quals correspon el pensament discursiu. En segon lloc, les idees pures, a les quals correspon el coneixement dialèctic, presindeix del suport material.

OBJECTES GRAUS DE LA REALITAT

GRAUS DE CONEIXEMENT

El que és Real Coneixement

El que no és Irreal Ignorància

El no-res Entre l’ésser i el no res Opinió

METÀFORA DE LA LÍNIA:

Idea de bé: és la que proporciona la veritat als objectes de coneixement i la facultat de conèixer a qui coneix. Importància epistemològica.

percepció - Raó

El grau més baix és el de les imatges “ ombres, figures que es reflecteixen a l’aigua”. Hi ha activitats que imiten la realitat.

El segon, les coses (plantes...) totes les arts sensibles i física. A nivell ontològic, relació imatges – objectes, és la còpia.

En tercer lloc, matemàtiques. Aristòtil deia que plató deia que eren uns intermediaris entre particulars i inintel·ligible.

Hi ha passos per arribar a la idea del bé. També per a arribar a la bellesa.

La imaginació (conjectura) té un nivell inferior a la creença en la comprensió de la realitat.

L’ACADÈMIA

- Plató va fundar la seva escola, el 387 a.C, de filosofia fóra d’Atenes, en una arbreda anomenada Academus en honor d’un heroi grec.

- Objectiu: formar els polítics i governants.- Lema: «Saber per posseir el poder»; en el seu pòrtic «Que ningú entri que no

sàpiga matemàtiques»- Asignatures: filosofia, matemàtica i gimnàstica.- Metodologia: conversa, el “diàleg” maièutica socràtica.

FORMES D’ARRIBAR AL CONEIXEMENT:

Reminiscència: la recuperació del coneixement que amaga la nostra ànima no es fa de forma automàtica, ni és accessible a tothom. A través del record (anamesi). Arribarem al món de les Idees.

Com puc arribar a recordar?

1) Contemplo el món sensible desvetlla un neguit.2) Intervé EROS desig de conèixer, de desvetllar un neguit.3) Intervé la RAÓ a través de la vía dialéctica, a partir d’aquí

puc arribar al món intel·ligible.

1 – Matemàtiques (son un entrenament mental per arribar a comprendre una realitat més complexe).

2 – Idees hi trobo una jerarquització:

1r) Idees simples: got, gat2n) Idees ètiques: justícia3r) EL BÉ

Les 2 formes d’arribar-hi:

1) Via eròtica: accés del saber. A través de l’eros, del desig, de l’amor autèntic que porta al camí de la veritat. Impuls per aprendre i neix a partir de l’admiració. - visió d’aspectes del món sensible - a partir de l’eros Aquests són dos dels passos per arribar al bé.

2) Via dialèctica: esforça racional que complementa l’eros. Busca les connexions lògiques entre les idees per buscar l’ordre que regeix la realitat. Fins a entrar en la idea del bé. ( Raó establir connexions entre les idees per explicar la realitat). Pasem del que és concret al que és general.

Raó comprendre l’essència connexions inducció. Busca la més general, arribar a la que ho englobi a tot.

A La República: la idea superior és el bé (que després serà U, ésser).

CONEIXEMENT

MÓN DE LES IDEES

Dialèctica

La raó ha de conquerir i consolidar el desig desvetllat

Eros

Imita el món intel·ligible i, en alguns, els provoca el desig de l’original

MÓN SENSIBLE

MAIÈUTICA i DIALÈCTICA

Plató s’inspira en Sòcrates.Tots dos busquen la ordenació de la realitat.

Sòcrates: la veritat està en el nostre interior i a través de fer-nos les preguntes adecuades la trobarem. busca els conceptes universals Plató fa el mateix però els anomena LES IDEES.Plató: el coneixement té entitat pròpia, existeix fora de la nostra ment, i cal un esforç per arribar-hi.

DUALISME ONTOLÒGIC: (el que té a veure amb la realitat, la metafísica)

La realitat dividida en món sensible a través dels sentits i món intel·ligible a través de la raó.

La realitat té 2 nivells:

- Sentits : incomplerta i aproximada. “tot flueix”, tot és permanent no ho puc conèixer veritablement .

- Món de les idees : puc conèixer a través de la raó, les idees són eternes i immutables.

JERARQUIA DE LES IDEES:

Relacions entre el món sensible i l’intel·ligible: la realitat és el món intel·ligible; el món sensible participa/imita el món intel·ligible.

Idea superior BÉ és la idea suprema, per a Plató és un funcionament correcte que dóna realitat i sentit a la resta del món intel·ligible i, per tant, al món material.

El bé no és el sentit moral del terme sinó com una bondat global.

COSMOGONIA PLATÒNICA Exposada al “Timeu”

1) CAOS (matèria en desordre)

2) COSMOS (matèria ordenada)

NOUS Plató li canvia el nom: DEMIÜRG (força organitzadora de la matèria per arribar al Cosmos). Es fixarà en la idea del BÉ, però aquest es un concepte perfecte que quan s’intenta traslladar al món sensible/imperfecte, es pot corrompre i donar variants, com per exemple, el mal.

DUALISME ANTROPOLÒGIC:

Què ha pasta perquè arribem del CAOS al COSMOS?3 posicionaments:

- Nous- Atzar- No trobar explicacióPer a Plató NO

COMPLICACIONS:

Dilema: no pot justificar perquè hi ha errors en el món sensible.

Si les coses existiesen en virtud de la seva participació en les idees corresponents, al acceptar l’existència de idees com arbre, llapís, o bé de les de lletjor o maldad.

• Doctrina soma-sema

L’home és una criatura dual: cos i ànima. El cos flueix. L’ànima és immortal, regne de la raó no és física i té la capacitat de veure el món de les idees.

L’ànima existeix abans que entri al cosa llavors oblida totes les idees. Poc a poc va recordant i llavors vol tornar al món de les idees, d’on prové, aquest desig s’anomena “eros”.

Pretén tornar al món de les idees volant amb les ales de l’amor. Enyora la llibertat que ha perdut al entrar al cos. És el camí dels filòsofs.

No tothom pot fer-ho, quasi tothom es queda amb “els reflexos de les idees”, del món sensible. I no se n0adonen que només són ombres i no se n0aadonen que l’ànima és immortal.

A través de la reminiscència (memòria) recordes. Si et quedes amb les passions... no podràs tornar.

PARTS I FUNCIONS DE L’ÀNIMA:

- À. Racional: (el cervell -> al cap) : és l’ànima tal i com entenem, qui ens ajuda a triar, ens dirigeix. raó

- À. Irascible: (el cor -> al pit) : responsable de la força, de la voluntat - À. Concupiscible: (aparell reproductor -> sota el ventre) : està lligada als

desitjos.

Tots tenim les 3 però cada un de nosaltres en tenim menys o més de cada, això ajuda a Plató a constituir la seva organització de la societat.

Si és la raó polític (filòsof) si és el cor guerrer si són els desitjos pagès

LA VIRTUT:

Quan s’arriba a la virtut?

Quan totes les coses estan al lloc que els hi correspon. Quan el cervell regeix els instints.

D’això es derivarà la virtut fonamental: la justícia.

L’ànima justa serà aquella que està regida per l’aspecte racional que subordina els altres dos, fent que actuïn segons les seves funcions, és a dir, de manera virtuosa.

Així s’aconseguirà també la felicitat (eudaimonia).

CONSEQÜÈNCIES DEL DUALISME ANTROPOLÒGIC

1) Concepció pessimista de la vida terrenal, com a pas a la vida espiritual.

2) Vivència culpable de la vida terrenal i dels desitjos carnals.

3) Influències en el cristianisme degut a l’assimilació del pensament platònic per filòsofs cristians, ex: Agustí d’Hipona: immortalitat de l’ànima, superioritat sobre el cos i vida ascètica. Tot i que es diferencia per la idea que l’ànima precedeix el cos i en la idea de la reencarnació.

MITE DE LA CAVERNA

3 interpretacions:- Realitat- Coneixement- Pedagogia política

EL MITE DE LA CAVERNA:

És una al·legoria. S’ha d’interpretar altres coses.

En el mite Platò defineix la funció del filòsof dins la societat. I l’esforç intel·lectual que comporta buscar el Sol (el bé). S’ha de passar per un procés dolorós.

SÍMBOLS:

1) Interior caverna: món sensible (món de les coses)2) Exterior caverna: món intel·ligible (món de les idees)3) Sombres: aparences. Coneixement originat pels sentits (no ens podem

refiar)4) Encadenats: jo, tú, ell (aquells que han tingut una educació incorrecte;

manca d’educació; la ignorància d’aquells que es guien per les aparences)5) Objectes transportats: objectes del món6) Foc: Sol7) Objectes reflexats: objectes matemàtics8) Objectes mateixos: Idees9) Objectes de la nit brillants: idees adquirides per intel·ligència10) Sol: Idea del Bé11) Alliberament del presoner: alliberament de l’ànima12) Sortida al món exterior: esforç dialèctic per coneixement de les idees13) Tornada a la caverna: la funció del filòsof d’educar la ciutat

PEDAGOGIA I POLÍTICA DE PLATÓ

IMPORTÀNCIA DE LA POLÍTICA

La política és una téchne, o fins i tot una ciència, epistème, que no es troba a l’abast de tots els ciutadans. El filòsof ha d’assumir la tasca d’il·luminar els altres, [..mite de la caverna..].

ÈTICA I POLÍTICA

Critíca durament la democràcia govern de tots que porta que cadascú faci el que vol i no el que li convé.

El savi (filòsof) necessita la ciutat per a viure una vida justa, i la ciutat necessita el coneixement filosòfic per aconseguir la felicitat i la justícia. L’ètica i la política han de convergir en aquest projecte cívic.

POLIS:

1) Necessària l’home ha de viure en societat

VIRTUT > JUSTÍCIA > FELICITAT

2) Ha de regir la polis (el filòsof)(el filòsof necesita de la ciutat i la ciutat el necessita a ell)

El pensament polític de Plató apareix en les següents obres:

1) Gòrgies2) La República on especifica tota la seva idea de com ha de ser la polis

perfecta, ideal amb un projecte ambiciós i complet.3) El polític4) Les Lleis tractat extens, reaccionari i conservador comparat amb la seva

anterior Politeia.

LA REPÚBLICA

Plató el va escriure en la 1ª época:

- Evoca una conversa típica entre Sócrates sobre la justicia Sócrates defensa que la justicia és el bé per al conjunt de totes les persones governades.

Plató: aconseguim la justicia quan tothom aconsegueix el bé.

- La Gènesi i ordre de la polis3 classes de ciutadans (guerrers, filòsofs, obrers)origen: necessitat de l’home a viure en societat. Quina educació han de tenir?

- Part central del llibre Idea de la polis, que descriu el govern dels filòsofs.

- Última part del llibre decadència de la polis (depenen del sistema de govern) en les seves diverses manifestacions: la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania (considerades una degeneració).

De

mal

en

pitjo

rARISTOCRÀCIA Govern dels savis amb vistes al bé comú

TIMOCRÀCIA Degeneració de l’aristocràcia. Governen els militars (només volen aconseguir prestigi això n’és un problema)

OLIGARQUIA Govern dels rics. Els qui manen només volen enriquirse encara més.

DEMOCRÀCIA Govern de tots on cadascun mira per ell mateix.

Es caracteritza per la llibertat i la igualtat (Plató: no igualem cap amunt sinó cap avall). La direcció no es reserva als mes preparats i això portarà a l’anarquia.

TIRANIA El líder ambiciós i carismàtic que ocupa el lideratge atemoreix els altres. (Podríem dir que arribaríem al estat de dictadura).

En la República hi trobem:

a) En 1r lloc, un rebuig a la tasca dels poetes, l’educació (en l’aprenentatge) estava en mans dels poetes. Plató els suprimeix directament perquè considera que només enganyen i aquesta tasca d’educar l’han de dur a terme els filòsofs.

b) Després, la immortalitat de l’ànima és la base fonamental del seu idealisme platònic que ens porta a la utopia platònica (tenen l’origen en la seva ciutat ideal). Això ens ho explica a partir d’uns símils que mostren aquesta programació social.

ORGANITZACIÓ DE LA POLIS

- El govern de la ciutat ha d’estar en mans dels filòsofs: únics capaços de dirigir la nau de la polis vers l’ordre i la felicitat per a tothom.

- El bé és per a tota la ciutat. Ningú està descontent perquè gràcies a que cadascú fa el que el correspon aconsegueix la justícia.

- La república de Plató prohibeix la propietat privada (les 2 primeres classes no poden tenir bens propis) i la família per als ciutadans.Per què? Perquè no tinc res meu per preocuparme pel ben comú.

Plató és el primer que considera que les funcions no han de ser determinades pel sexe admet la igualtat de sexes.

- Plató subordina la família a l’Estat d’una manera absoluta i el seu comunisme no estableix cap privilegi per raons econòmiques.

- Estableix una organització de la polis en 3 gradacions:1) Una 1a comunitat, primitiva i molt austera, que només satisfà les

necessitats la ciutat de l’ànima concuspiscible, “ciutat de porcs”.2) Una ciutat molt progressista, plena de luxes la qual Sòcrates qualifica de

societat malalta, esquinçada per guerres i conflictes eterns.3) Una última en contrast amb aquestes dues, però oposada sobretot a la

viciada ciutat democràtica.Polis justa i ben ordenada en que els ciutadans segueixen un programa social basat en la pròpia naturalesa dels individus.

* L’educació es determina pel tipus d’ànima.

L’ARETÉ I L’EDUCACIÓ

- Plató creu, com els sofistes, que l’areté (virtuts diferents a través de l’educació) es pot ensenyar, però discrepa totalment en la concepció de la virtut. L’autèntic filòsof ha de viure en una ciutat justa però no troba un camí per aconseguir-la en la realitat del seu temps i ha d’inventar-se una ciutat ideal i utòpica que es troba molt lluny de l’Atenes de la democràcia.

- L’educació és l’instrument essencial per distribuir els ciutadans

1) Tots aquells que no serveixen per estudiar, han d’ocupar el lloc que els hi pertoca obrers/treballadors

2) Ciutadans de ments intel·ligents i ànim valerós guardiansD’aquests guardians:

• Hem d’estudiar molt per esdevenir filòsofs• uns formaran part de la milícia armada al servei de la polis

Tant uns com els altres no poden tenir ni propietat ni família.

EDUCACIÓ

- Programa la educació de les 2 classes superiors però no de la inferior.- S’ha d’estudiar les disciplines habituals: retòrica, matemàtica, gimnàstica, etc.

EXCEPTE la poesia (mitologia). Els poetes no poden formar part de la polis platònica, queden marginats en competència amb els filòsofs.

LA VIRTUT: LES VIRTUTS

Cada tipus d’ànima té un lloc a la societat i una qualitat virtut.- governants prudència intel·lectual- guerrers valentia- treballadors moderació o templança

quan cada una d’aquestes persones utilitzen bé la seva virtut i fan bé la seva feina, s’aconsegueix la virtut de justícia, que la societat visqui de forma justa.El bé només és factible quan arriba a tothom.

IDEALISME POLÍTIC

- La politeia que Plató planteja és coherent amb les seves teories idealistes.- És idealista perque té una finalitat solidària, té una serie de problemes a l’hora

de posar-se a la pràctica:És elitista una persona és millor que les altres i els selecciona el seu lloc corresponent.

CONSIDERACIONS SOBRE LA POLÍTICA PLATÒNICA

Crítiques:

1a) és antidemocràtic la seva política és ideal que no es pot portar a la pràctica.2a) Plató és un reaccionari, no un conservador al servei de nostàlgies aristocràtiques.

És un enemic de la democràcia, la qual implica una sèrie de valors que ell no comparteix. Contra aquestes idees ell n’aporta unes altres que hem de valorar amb el context de l’època i així fer-ho raonable el que defensa.

3a) Té un plantejament (pensament) força progressista està mirant l’interés de la comunitat i això no es reaccionari.Pretén que l’únic títol de noblesa sigui l’intel·ligència i la cultura superior, de manera que sigui l’educació, i no l’estirp, la que atorgui una posició elevada en aquest nou ordre cívic.

FUNCIÓ DE PLATÓ EN EL SISTEMA D’ATENES

Era de família noble, va rebre una gran educació i hauria d’haver ocupat un lloc en el govern però s’hi quedà al marge perquè:

- Atenes era una ciutat envoltada per conflictes bèl·lics canvis continus- 2 parents seus que van participar en la política acabaren malament- Mort de Sòcrates

La única vinculació política de Plató va ser els seus tres viatges a Siracusa on va intentar actuar sense èxit com a conseller dels tirans Dionís I i Dionís II.

Davant els abusos dels Trenta Tirants, Plató sentí desil·lusió i amargor, i posteriorment, li va afectar la injustícia i barroera condemna de Sòcrates.

Posicionament de Plató donar la solució, donar el camí a seguir – que els filòsofs arribesin a governar (“filòsof rei”).

Hi va renunciar només a la pràctica perquè teòricament parlava de política.

Funció criticar els sistemes establerts i trobar utopia en un règim de govern més just, més savi i més feliç.

EL MITE DELS METALLS

Defensa l’ànima diferent de cada individu, en cada tipologia cadascun té una funció diferent.

IMATGE MÍTICA DE L’ÀNIMA

LOCALITZACIÓ ANATÒMICA

PART DE L’ÀNIMA

VIRTUT CLASSE SOCIAL

FUNCIÓ RAÇA ÚNICA

AURIGA CAP RACIONAL SAVIESA GOVERNANT DIRIGIR OR

CAVALL BLANC

PIT IRASCIBLE FORTALESA MILITAR PROTEGIR PLATA

CAVALL NEGRE

VENTRE CONCUSPISCIBLE TEMPERANÇA TREBALLADOR PROVEÏR BRONZE/ FERRO