ESTRATIGRAFIA

TEMA 7:

ESTRATIGRAFIA

1part

Unitat 7.

Estratigrafia

ÍNDEX

• ELS ESTRATS

• ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES

• AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS: CONTINENTALS MARINS TRANSICIÓ

• LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA I LA CORRELACIÓ

• ENLLAÇOS

Unidad 3.

La Psicología dinámica

1. ELS ESTRATS Un estrat és una capa de roca sedimentària. Es correspon a un episodi de sedimentació contínua. Límit=superfície d’estratificació=> sup.:Mur / inf.:Sostre

Unitat 7.

Estratigrafia

Característiques d’un estrat

• El seu gruix o potència pot mesurar uns quants mil·límetres o de pocs metres.

• La seva llargada pot fer quilòmetres o uns quants metres. • El límit de l’estrat ve marcat per: VEURE SEGÜENT DIAPOSITIVA a) canvis de litologia b) superfícies d’erosió c) no sedimentació d) una fina capa argilosa • Forma habitual: Tabular. Lateralment, els estrats es van aprimant i

formen tascons. • Originàriament les capes sedimentàries són horitzontals, les més

antigues són les inferiors i les més modernes es van dipositant al damunt.

• Informació continguda: fòssils, color, % min. i litològica, estructures sed.

LÍMITS ENTRE ESTRATS:

2. ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES

Estructures de superfície d’estrat: Al Mur o al Sostre. Originals o

motlles

Estructures formades a l’interior dels estrats

• Marca de corrent • Esquerda de dessecació • Empremtes de pluja • Empremta de cristalls • Empremta d’animals • Ripples • Base erosiva

• Estratificació massiva • Laminació fina • Laminació encreuada • Granoclassificació

Són eina important per llegir el passat dels estrats. Definició:”Totes les característiques megascòpiques i sinsedimentàries de les R. Sedimentàries”. Pel seu estudi ens basem en el que passa actualment (Principi de l’actualisme). En distingirem dos tipus:

2.1 ESTRUCTURES DE LA SUPERFÍCIE D’ESTRATIFICACIÓ

MARCA DE CORRENT I BASES EROSIVES

• CAUSA: MOVIMENT D’AIGUA

• PER ARROSSEGAR PEDRES PETITES SOBRE EL FONS O SOLS PER EROSIÓ DEL CORRENT

• DEIXEN ESTRIES O SOLCS EN EL SOSTRE PER L’EROSIÓ DEL CORRENT

• POSTERIORMENT ES REOMPLEN DELS SEDIMENTS

• => INDIQUEN DIRECCIÓ DE LA CORRENT EN EL PASSAT

• DE VEGADES INDIQUEN TAMBÉ EL SENTIT DE LA CORRENT EN EL PASSAT

FORMACIÓ:

EXEMPLES

ACTUALS: 1. VISCÀIA

ANTIC: EN EL MUR DE GRESOS (ESTAN

INVERTITS)=> VEIEM L’ESTRAT DE SOBRE POSAT BOCA AVALL. REBEN EL NOM DE MOTLLOS AFLAUTATS

PALEOCANALS (BASES EROSIVES) CAUSATS PER CORRENTS: 1. FIGUERÓ

ESQUERDES DE RETRACCIÓ O DESSECACIÓ:

• FORMACIÓ EN ARGILES

• PRODUÏDES EN ÈPOCA DE SEQUERA

• DESPRÉS REOMPLERTES DE SEDIMENTS DIVERSOS COM SORRES, ALTRES ARGILES,LLIMS O SALS.

• QUEDEN ELS MOTLLES

ESQUERDES DE DESSECACIÓ: ACTUALS ANTIGA

EMPREMTES DE PLUJA:

• MARQUES CIRCULARS

• SEMBLEN PETITS CRÀTERS

• AL CAURE GOTES DE PLUJA SOBRE SUPERFÍCIE POLSOSA

MARCA DE GOTES RECENTS

MOTLLES DE CRISTALLS

-DEIXADES PER SALS CRISTAL·LITZADES EN AMBIENT ÀRID. -DURANT DIAGÈNESI L’AIGUA DISSOL LA SAL => QUEDEN ELS BUITS.

EMPREMTES FÒSSILS:

-MARQUES DEIXADES PER ANIMALS EN EL SEU DESPLAÇAMENT. -SOBRE TERRENYS TOUS. -PERMET RECONÈIXER EL TIPUS D’ANIMAL => TAMBÉ EL MEDI. -PETJADES DE VERTEBRATS ES DIUEN ICNITES

ACTUAL: PETJADES D’ OCELL

PISTA DE CARGOL ACTUAL

MÉS EMPREMTES:

PISTES ANTIGUES: DE TRILOBITS (CRUZIANA)

EMPREMTES MÉS GRANS:

PETJADES DE DINOSAURI: LES MÉS GRANS DEL MON ( 130 cms.)

RIPPLES, ARRUGUES O RISSADURES:

• ONDULACIONS SUPERFICIALS CAUSADES PEL FLUX D’UN MEDI( AIGUA O VENT) QUE ARROSSEGA SORRA A NO GAIRE VELOCITAT.

• SÓN LA SUPERFÍCIE DE LA LAMINACIÓ ENCREUADA (EN ESTRUCTURES INTERIORS).

• EQUIVALENTS A DUNES PERÒ MÉS PETITES.

• PODEN SER: -SIMÈTRIQUES, DEGUT AL CANVI DE SENTIT CONTINUAT DEL MEDI. EX. PER ONADES A POCA FONDÀRIA, PROP DE PLATJA. -ASIMÈTRIQUES, PER UN FLUX QUE MANTÉ EL MATEIX SENTIT. EX. UN RIU.

ACTUALS: ASIMÈTRICS

AGENT : EL VENT

EVOLUCIÓ DELS RIPPLES: A) DINÀMICA DELS ASIMÈTRICS B) RELACIÓ ENTRE RIPPLES I LAMINACIÓ ENCREUADA

RIPPLES ANTICS:A) SIMÈTRICS ( ONATGE) B) ASIMÈTRICS ( RIU )

2.2 ESTRUCTURES INTERNES:

• ESTRATIFICA-CIÓ MASSIVA: DINS D’UN ESTRAT SENSE CAP ESTRUCTURA => SEDIMENTACIÓ RÀPIDA

CONT. ESTRUCTURES INTERNES

• LAMINACIÓ PLANAR: • LAMINES FINES(< 1 cm.) I

PARAL·LELES DINS UN ESTRAT AMB CARACTERÍSTIQUES DIFERENTS ( COLOR, PETITS CANVIS LITOLÒGICS ).

• VELOCITAT SEDIMENTACIÓ LENTA.

• EN LLACS, AIGUAMOLLS...

• ESTRATIFICACIÓ PLANAR :

• LAMINES > 1 cm.

CONT. ESTRUCT. INTERNES

• LAMINACIÓ ENCREUADA:

• LAMINES NO // ( < 1cm.) A ESTRATIFICACIÓ

• CAP EL MUR ASIMPTÒTIQUES

• CAP EL SOSTRE OBLIQUES

• S/ ESCAPÇAR PER EROSIÓ HI HA RIPPLES

• PER FLUX (AIGUA O VENT) MODERAT

• ESTRATIFICACIÓ ENCREUADA:

• LAMINES > 1cm.

• DINS DE DUNES

CONT. ESTR. INTERNES: RIPPLES =>

CONT. ESTRUC. INTERNES:

• GRANOCLASSIFICACIÓ: • CANVI GRADUAL DE MIDA DE CLAST =>

AUGMENT CAP A LA PART INFERIOR ( NORMAL) -> EL + FREQÜENT. CAUSA: PER AVINGUDES => FLUX ALT=> CLASTS GRANS QUAN FLUX BAIXA => CLASTS + PETITS.

• SI AUGMENT CAP A LA PART SUPERIOR (INVERSA)

BIOTURBACIÓ: GALERIES DE CRUSTACIS (BURROW)

ACTUAL: FENT LA GALERIA I ASPECTE D’AQUESTA,

JA ENDURIDA PER LES SUBSTÀNCIES DEL CRUSTACI. ANTIC: CONJUNT DE GALERIES I UNA ENDURIDA. CAL OBSERVAR LES SIMILITUDS.

MÉS BIOTURBACIÓ:

PERFORACIONS: DEGUT A BIVALVES

PISTES DE PLANOLITES: GALERIES HORITZONTALS DE CRUSTACIS EN MOVIMENT( TIPUS DE BURROW ).

QÜESTIONARI SOBRE ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES: A) INDICAR EL NOM

B) LA SEVA FORMACIÓ EN ELS RIPPLES DIR AGENT QUE ELS PRODUEIX I SI SÓN SIMÈTRICS O

ASIMÈTRICS

CONTRAMOTLLO:

DEL TRIÀSIC EIVISSA

ANTIC ANTIC:

ANTIC

SOBRE PANTÀ DE SAU:

ROQUES SEDIMENTÀRIES: CALCÀRIES I GRESOS

ACTUAL : BUJARALOZ AMB REOMPLIMENT DE SAL

ZONA AIGUAMOLLS:

ACTUAL O ANTIC?

ACTUAL ANTIC : SOSTRE

ROCA: GRESOS

ACTUAL MANRESA: ANTIC

QUIN RELLEU SÓN?A QUIN TIPUS D’ESTRUCTURA SEDIMENTÀRIA DONARAN LLOC EN EL FUTUR QUAN ES CONVERTEIXIN EN ROQUES?

ACTUAL

VORA M ONTSERRAT