Po4esopdf t7t4part10 11

TEMA 7 I PART TEMA 4 TEMA 7 I PART TEMA 4 L’EVOLUCIÓL’EVOLUCIÓ

1. LA DIVERSITAT D’ESPÈCIES

CONCEPTE DCONCEPTE D’’ESPÈCIE: ESPÈCIE: REPRODUCCIÓ ENTRE SI I REPRODUCCIÓ ENTRE SI I

DESCENDÈNCIA FÈRTIL.DESCENDÈNCIA FÈRTIL.

SÓN SEMBLANTS, PERÒ SÓN DE LA MATEIXA ESPÈCIE ?

EX. D’HÍBRIDS ESTÈRILS : EX. D’HÍBRIDS ESTÈRILS : LA MULA I EL MULLA MULA I EL MUL

SI S’ENCREUEN ELS ANTERIORS,PODEN TENIR DESCENDÈNCIA PERÒ NO ÉS FÈRTIL => NO SÓN DE LA MATEIXA ESPÈCIE

EX. DE TIPUS DE GOSSOS BASTANT DIFERENTS => CONCEPTE EX. DE TIPUS DE GOSSOS BASTANT DIFERENTS => CONCEPTE D’ESPÈCIE NO ES BASA EN LA SEMBLANÇA.D’ESPÈCIE NO ES BASA EN LA SEMBLANÇA.

SÍ, ES PODEN CREUAR I DONEN DESCENDÈNCIA FÈRTIL => = ESPÈCIE

BIODIVERSITAT: BIODIVERSITAT: DIVERSITAT D’ESPÈCIES

ESCULL CORAL·LÍ: ALTA SELVA: ALTA

BIODIVERSITAT:BIODIVERSITAT:

DESERT: POCA FLORA ... I FAUNA

ALTRES BIODIVERSITATS DEL PASSATALTRES BIODIVERSITATS DEL PASSAT

ESPÈCIES ANTIGUES QUE JA

NO VIUEN ARA

ESPÈCIES ACTUALS QUE ABANS NO VIVIEN

FER ACTIVITATS DEL LLIBRE FER ACTIVITATS DEL LLIBRE PG.135PG.135

COM VAN APARÈIXER COM VAN APARÈIXER LES ESPÈCIES?LES ESPÈCIES?

RESPOSTA:A CONTINUACIÓ.............................

2. EVOLUCIÓ I TEORIES 2. EVOLUCIÓ I TEORIES EVOLUCIONISTESEVOLUCIONISTES

EVOLUCIÓ: PROCÉS TRANSFORMACIÓ D’ESPÈCIES EN ALTRES PER PETITES MODIFICACIONS ACUMULADES EN MILIONS D’ANYS.

NO ADMESA FINS S. XX. ERA DIFÍCIL OBSERVAR-LA DURANT LA NOSTRA VIDA.

ABANS: IMMUTABILITAT DE LES ESPÈCIES DESPRÉS DE CREACIÓ. LINNÉ ( 1707-1778): NOMENCLATURA BINOMIAL EX. Canis lupus (llop)

CREIA EN FIXISME. CUVIER ( 1769-1832): DEMOSTRÀ FÒSSILS =RESTES ORGANISMES.

TAMBÉ CREIA EN IMMUTABILITAT => ESPÈCIES ACTUALS TAL COM VAN SER CREADES I ALTRES EXTINGIDES QUEDEN FÒSSILS => TEORIA DEL CREACIONISME.

TEORIA DEL CATASTROFISME: ERA PER JUSTIFICAR LES EXTINCIONS => PER GRANS CATACLISMES ( EX. DILUVI UNIVERSAL...)

POLICREACIONISME: ALGUNS SEGUIDORS AFIRMAVEN QUE A CADA CATÀSTROFE => NOVA CREACIÓ.

QUINES CREENCES CREIEU QUE HI HA AL DARRERA DE TOTES AQUESTES IDEES?

SABEU EN QUINA NACIÓ MOLT PODEROSA ENCARA HI HA MOLTES ESCOLES ON ES DONA PER BONES AQUESTES IDEES? PER QUÈ?

ELS AVANTPASSATS COMUNS: ELS AVANTPASSATS COMUNS: AL INTENTAR CLASSIFICAR NOUS AL INTENTAR CLASSIFICAR NOUS

ORGANISMES => OBSERVACIÓ DE MOLTES SEMBLANCES ENTRE ESPÈCIES ORGANISMES => OBSERVACIÓ DE MOLTES SEMBLANCES ENTRE ESPÈCIES

DIFERENTS => PARENTIU => AVANTPASSAT COMÚDIFERENTS => PARENTIU => AVANTPASSAT COMÚ

Gripau comú: Bufo bufo

Gripau corredor: Bufo calamita

2.1 L’EVOLUCIÓ LAMARCKIANA2.1 L’EVOLUCIÓ LAMARCKIANA

J.B. LAMARCK (1744-1829 ) : PRIMERA TEORIA PARLANT DE TRANSFORMACIÓ D’ORGANISMES. ES BASA EN 3 PUNTS:

1. FORÇA INTERNA CAP A COMPLEXITAT.

2. HERÈNCIA DE CARÀCTERS ADQUIRITS.

3. LA FUNCIÓ CREA L’ÒRGAN ( LLEI ÚS I DESÚS)

• SÓN FALSES

ACTIVITATS LLIBRE ACTIVITATS LLIBRE PG.137PG.137

2.2 L’EVOLUCIÓ DARWINISTA2.2 L’EVOLUCIÓ DARWINISTA

CHARLES DARWIN ( 1809-1882) ANGLÈS, VIATGE AMB VAIXELL BEAGLE => ESTUDIA FLORA, FAUNA I FÒSSILS => ELABORA “TEORIA SOBRE ORIGEN ESPÈCIES”. ES BASA EN :

1. NOMBRE ELEVAT DE DESCENDENTS:NO HI HA ALIMENT PER TOTS=> POBLACIÓ CONSTANT.

2. VARIABILITAT DE LA DESCENDÈNCIA: FILLS DE MATEIXOS PROGENITORS NO SÓN IDÈNTICS.

3. SELECCIÓ NATURAL: MOLTS DESCENDENTS => LLUITA PER SOBREVIURE=> QUEDEN ELS NASCUTS AMB ALGUNA AVANTATGE=> TENEN DESCENDÈNCIA.

• ALFRED WALLACE ( 1823-1913) VA ARRIBAR A = CONCLUSIONS, TAMBÉ PER EXPEDICIONS.

• TEORIA DEL GRADUALISME GEOLÒGIC: ( 1795) J.HUTTON VA DEFINIR T. UNIFORMITARISME (1. “PRESENT CLAU DEL PASSAT” 2. GRADUALISME) + DESPRÉS DIFOSA PER C. LYELL I RETOCADA PER L. PRÉVOST ( PRINCIPI ACTUALISME): VA INFLUIR MOLT EN DARWIN. CONTRA EL CATASTROFISME => PROCESSOS GEOLÒGICS SÓN LENTS I CONTINUS (GRADUAL) => EVOLUCIÓ TAMBÉ LENTA I CONTINUA ( EN DESCENDÈNCIA NO GRANS CANVIS).

• ACTUALMENT : P. ACTUALISME + GRADUALISME + PART DE CATÀSTROFES.

• TEORIA DE MALTHUS ( TAMBÉ VA INFLUIR): POBLACIÓ CREIX EN PROGRESSIÓ GEOMÈTRICA I ALIMENT EN PROGRESSIÓ ARITMÈTICA => FALTARÀ ALIMENT => MOLTS MORTS.

ACTIVITAT LLIBRE PG. 138ACTIVITAT LLIBRE PG. 138

PER QUÈ PER QUÈ DARWINDARWIN VA VA ARRIBAR A AQUESTES ARRIBAR A AQUESTES CONCLUSIONS? CONCLUSIONS? EN QUÈ ES VA BASAR?EN QUÈ ES VA BASAR?

BONA PART ES VA BASAR EN L’ESTUDI DELS FÒSSILS.

DEL TEMA 4 : HISTORIA DEL TEMA 4 : HISTORIA DE LA VIDA DE LA TERRADE LA VIDA DE LA TERRA

1. FÒSSILS 2. DATACIÓ 1. FÒSSILS 2. DATACIÓ

FÒSSILS, RESTES ORGANISMES O INDICIS DE LA SEVA ACTIVITAT QUE VAN VIURE EN EL PASSAT I TROBEM DINS DE LES ROQUES( SEDIMENTÀRIES I ALGUNES METAMÒRFIQUES).

PALEONTOLOGIA, CIÈNCIA QUE ESTUDIA ELS FÒSSILS. HI HA DIVERSES FORMES DE FOSSILITZACIÓ: 1. TAL QUAL EREN. EX. ÀMBAR,GEL, 2.

RECENTS:CONQUILLES. 3. SUBSTITUÏTS ( TROC SÍLICE ) O REEMPLAÇATS ( CARBÓ) 4. MOTLLE EXTERN ( D’EMPREMTA) O INTERN (FARCIMENT O BUIDATGE) 5. ICNOFÒSSILS O ICNITES ( EMPREMTES D’ACTIVITAT).

DATACIÓ:1. ABSOLUTA: ES POT SABER EDAT D’ESTRAT EN MILIONS D’ANYS AMB MÈTODE DE

DESINTEGRACIÓ RADIOACTIVA. ÀTOMS DELS ISÒTOPS RADIOACTIUS => ÀTOMS D’ALTRES ELEMENTS => CÀLCUL DE TEMPS DE DESINTEGRACIÓ DE ½ ÀTOMS => PERÍODE DE SEMIDESINTEGRACIÓ=> SABER EDAT DE MINERALS DE ROQUES DE MOLTS MILIONS D’ANYS=> SABER EDAT FÒSSILS.

• RELATIVA: SOLS INDICA SI ÉS ANTERIOR O POSTERIOR L’ESTRAT. ES BASA EN 2 LLEIS: 1. DE SUPERPOSICIÓ O DE STENO: ESTRATS SUPERIORS SÓN + MODERNS QUE A SOTA.

• 2. DE CORRELACIÓ DELS FÒSSILS ( SMITH): SABENT DATACIÓ RELATIVA D’UN FÒSSIL EN UN LLOC => SI ES TROBA EN ESTRAT D’UN ALTRE LLOC => SABEM EDAT RELATIVA DEL NOU ESTRAT.

• FÒSSILS GUIA: ESPÈCIES MOLT ABUNDANTS I ESTESES + EXISTIR EN UN CURT PERÍODE DE TEMPS => PERMET DATAR ESTRATS DE TOT EL MÓN.

• DATACIÓ RELATIVA D’ESTRATS PER ELS SEUS FÒSSILS => COLUMNA ESTRATIGRÀFICA ( SÈRIE COMPLETA D’ESTRATS D’UNA ZONA) .

SEQÜENCIACIÓ DE FOSSILITZACIÓ:SEQÜENCIACIÓ DE FOSSILITZACIÓ:1) MORT I ENTERRAMENT1) MORT I ENTERRAMENT2) COMPACTACIÓ DELS SEDIMENTS I RESTES DE 2) COMPACTACIÓ DELS SEDIMENTS I RESTES DE L’ORGANISME FORMANT UNA ROCA (FOSSILITZACIÓ) I L’ORGANISME FORMANT UNA ROCA (FOSSILITZACIÓ) I FORMACIÓ A SOBRE DE MÉS ESTRATS.FORMACIÓ A SOBRE DE MÉS ESTRATS.3) PER PLEGAMENT O FALLES => QUEDA EXPOSAT A 3) PER PLEGAMENT O FALLES => QUEDA EXPOSAT A AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS => EROSIÓ => AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS => EROSIÓ => AFLORAMENT DE FÒSSILS.AFLORAMENT DE FÒSSILS.

EX. A) CARBONITZAT B) ÀMBAR C) EMPREMTA D) CONQUILLA EX. A) CARBONITZAT B) ÀMBAR C) EMPREMTA D) CONQUILLA

FER ACTIVITATS LLIBRE: 2 PG. 73 ( CAL FER ACTIVITATS LLIBRE: 2 PG. 73 ( CAL LLEGIRLLEGIR--SE,SE, NO CAL ESTUDIARNO CAL ESTUDIAR--LA, LA, PGPG 72 DEL LLIBRE)72 DEL LLIBRE)

MOTLLE INTERN D’UN AMMONIT TIPUS DE FOSSILITZACIÓMOTLLE INTERN D’UN AMMONIT TIPUS DE FOSSILITZACIÓ1. BUIT 2. FARCIMENT 3. FÒSSIL 1. BUIT 2. FARCIMENT 3. FÒSSIL D’EMPREMTA 4. F. DE FARCIMENT O D’EMPREMTA 4. F. DE FARCIMENT O BUIDATGE 5. SUBSTITUCIÓ 6. F. DE BUIDATGE 5. SUBSTITUCIÓ 6. F. DE SUBSTITUCIÓ . SUBSTITUCIÓ .

1

2

3

3

4

5

6

ACTIVITAT LLIBRE Nº 3: DATACIÓ RELATIVAACTIVITAT LLIBRE Nº 3: DATACIÓ RELATIVALÍNIES EN LÍNIES EN ZIGAZIGA-- ZAGAZAGA SÓN SÓN DISCORDANCES ANGULARS (DISCORDANCES ANGULARS (CONTACTE ENTRE ESTRATS DE DIFERENT CONTACTE ENTRE ESTRATS DE DIFERENT

INCLINACIÓ )INCLINACIÓ )

FER ACTIVITATS LLIBRE Nº 4 FINS 7FER ACTIVITATS LLIBRE Nº 4 FINS 7

3. ETAPES DE LA TERRA: CAUSES D’EXTINCIÓ 3. ETAPES DE LA TERRA: CAUSES D’EXTINCIÓ EXTERNES I INTERNESEXTERNES I INTERNES

D’ D’ HADEAÀHADEAÀ FINS FANEROZOICFINS FANEROZOIC

HADEAÀ

ARQUEÀ

PROTEROZOIC

PROTEROZOIC

FANEROZOIC

Primeres roquessedimentàries (Grenlàndia

Primers organismes procariotesfòssils en estromatòlits.

Primersorganismesprocariotesproductorsd’oxigen.

Formacióde ferroen bandes.

Extinció massiva a causadel increment d’oxigen.

Primerescèl·luleseucariotes(acritarcs).

S’estabilitzala capa d’ozó.

Primers fòssils eucariotes pluricel·lulars

Extinció massiva.

Eres geològiques conegudes.

FANEROZOICFANEROZOIC

PALEOZOIC

MESOZOIC

CENOZOIC

Trilobits

Algues calcàriesvermelles i verdes

Graptòlit lliures

Nautiloïdeus

Primeresplantesterrestres

Falgueres gegants : boscos del CARBONÍFER: CARBÓ

Primers amfibis

Artròpodesterrestres i voladors

Extinció massiva per clima sec per unió Pangea : PÈRMIC

Primersmamífers

Predominide rèptils

Primeresaus

Angiospermes

Extinció massiva :meteorit (Iridi)

Primers Primats:Lemúrids

Primershomínids

Explosió de vida litoral CÀMBRIC: continents separats

Llacunes al DEVONIÀ

TERCIARI

QUATERNARI:GRAN REFREDAMENT

38

Extinció plantònics: Asteroide a Sibèria

Migració Antàrtida: acumulació gel

1ers

HUMANS

ACTIVITATS LLIBRE: ACTIVITATS LLIBRE: PG. 77PG. 77PG. 80PG. 80PG. 81PG. 81PG. 83PG. 83PG. 85PG. 85ACT. FINALS: 1 FINS 23ACT. FINALS: 1 FINS 23

EXEMPLE D’OBSERVACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE UNA ESPÈCIE EXEMPLE D’OBSERVACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE UNA ESPÈCIE FÒSSIL. SI ARRIBA A CANVIAR MOLT ES CONVERTEIX EN FÒSSIL. SI ARRIBA A CANVIAR MOLT ES CONVERTEIX EN

UNA ALTRA ESPÈCIE. UNA ALTRA ESPÈCIE.

TEMA 7:TEMA 7:OBSERVACIONS DE OBSERVACIONS DE DARWINDARWIN

RECOLLIDA DE FÒSSILS => VA ADONAR-SE D’EVOLUCIÓ ESPÈCIES .

VA OBSERVAR LA DIFERENT EVOLUCIÓ DE ESPÈCIES AÏLLADES EN ILLES ( IGUANES I TORTUGUES DE LES ILLES GALÁPAGOS)

FÒSSILS MARINS A ALÇADES DE 5000 METRES => ERA CERT EL DILUVI? HI HAVIA TANTA AIGUA PER ARRIBAR A AQUESTES ALÇADES? QUINA ERA LA CAUSA ACCEPTADA ACTUALMENT I QUE ELL VA DEDUIR I DISCUTIR MOLT AMB EL CAPITÀ DEL BEAGLE?

COM VA ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE EL HOME PROCEDEIX DEL “MONO” ( PRIMATS)?

TOT AIXÒ QÜESTIONAVA EL CREACIONISME I EL FIXISME?

AQUESTES I MOLTES MÉS REFLEXIONS EL VAN PORTAR A ESCRIURE L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES I ALTRES OBRES .

TORTUGUES DE LES GALÁPAGOS:PER CADA ILLA UNA ESPÈCIE DIFERENT, PERÒ TORTUGUES DE LES GALÁPAGOS:PER CADA ILLA UNA ESPÈCIE DIFERENT, PERÒ SÓN DEL MATEIX GÈNERA. SÓN DEL MATEIX GÈNERA.

2.3 NEODARWINISME2.3 NEODARWINISME

• PROGRÉS GENÈTICA => CONÈIXER RAÓ VARIABILITAT DESCENDÈNCIA:

1) EVOLUCIONEN POBLACIONS I NO INDIVIDUS.

2) PER ORIGINAR ALTRA ESPÈCIE => POBLACIÓ AÏLLADA. + DARWINISME =

• A NEODARWINISME O TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓ. TÉ 3 PUNTS:

A. VARIABILITAT DE LA DESCENDÈNCIA: PER RECOMBINACIONS GENÈTIQUES (EN MEIOSI) + MUTACIONS + AGRUPACIÓ A L’ATZAR DELS CROMOSOMES (EN GÀMETES) + UNIÓ A L’ATZAR DE GÀMETES (AMB DIFERENT INFORMACIÓ).EN ORGANISMES DE REPRODUCCIÓ ASEXUAL=> VARIABILITAT PER MUTACIONS.

B. SELECCIÓ NATURAL: ELIMINA ALS MENYS DOTATS => QUEDEN ELS MILLOR DOTATS ( AL SOBREVIURE AQUESTS => GENS HERETATS PER DESCENDÈNCIA). ELS CARÀCTERS ADQUIRITS => NO CANVIEN GENS => NO HERETABLES. => SELECCIÓ NATURAL => GENS QUE PERDUREN

C. AÏLLAMENT REPRODUCTIU DE LES POBLACIONS: => NO S’ENCREUEN INDIVIDUS DE = ESPÈCIE PERÒ DIFERENT POBLACIÓ => AÏLLAMENT DONA NOVES ESPÈCIES.

EX. DE POSSIBLE ESPECIACIÓ PER MUTACIÓ I EX. DE POSSIBLE ESPECIACIÓ PER MUTACIÓ I SELECCIÓ NATURALSELECCIÓ NATURAL

LES ADAPTACIONSLES ADAPTACIONS

Molt sovint, a l’hora d’explicar com

han sorgit les adaptacions dels organismes al seu medi ambient, es cau

en errors lamarckistes del tipus «la

funció crea l’òrgan» i «l’herència dels

caràcters adquirits», en lloc de parlar

de «variabilitat de la descendència» i

«selecció natural».

Tenint en compte aquest risc, respon

a aquestes preguntes sobre l’origen

de la gruixuda capa de greix que

tenen sota la pell la foca, el lleó marí i

l’ós polar, i que serveix per evitar una

pèrdua de calor excessiva (aïllament

tèrmic). Raona les respostes.

a) On viuen aquests animals?

b) Com explicaria aquesta característica

el lamarckisme? I el darwinisme?

c) Què creus que passaria, a curt

termini, si una població de foques

fos traslladada a una zona equatorial?

I a llarg termini?

3. PROVES DE L’EVOLUCIÓ:3. PROVES DE L’EVOLUCIÓ: SÓN ASPECTES OBSERVATS EN SÓN ASPECTES OBSERVATS EN

ÉSSERS VIUS QUE NO S’EXPLIQUEN SI NO HI HAGUÉS EVOLUCIÓ.ÉSSERS VIUS QUE NO S’EXPLIQUEN SI NO HI HAGUÉS EVOLUCIÓ.

3.1 P. PALEONTOLÒGIQUESL’ARCHAEOPTERYX: INTERMEDI ENTRE RÈPTIL (DENTS I CUA) I OCELL (ALES I PLOMES) => DEDUCCIÓ: OCELLS ORIGINATS A PARTIR DE RÈPTILS

COMPLEXITAT CREIXENT: FÒSSILS + ANTICS ESTAN EN ESTRATS INFERIORS => SÓN ELS + SENZILLS 1)PROCARIOTES 2) UNICEL. EUCARIOTES 3) PLURICE. EUCARIOTES => + COMPLEXES, SUCCESSIÓ LÒGICA PER TEORIA EVOLUCIÓ. SI ESPÈCIES S/ PARENTIU => NO HAURIA

EXPLICACIÓ DE SUCCESSIÓ. DIVERSITAT CREIXENT: EN REGISTRE

FÒSSIL => DIVERSITAT AMB EL TEMPS. DE CADA ESPÈCIE => RAMIFICACIÓ => TEORIA EVOLUCIÓ.

FORMES INTERMÈDIES: FÒSSILS DE CARÀCTERS COMBINATS => RELACIÓ EVOLUTIVA ENTRE ESPÈCIES MOLT DIFERENTS => S’ENTÉN SI ESTAN EMPARENTADES. --->

3. PROVES EVOLUCIÓ: 3. PROVES EVOLUCIÓ: PALEONTOLÒGIQUESPALEONTOLÒGIQUES

L’EQUILIBRI PUNTUATL’EQUILIBRI PUNTUAT

TEORIA DE PALEONTÒLEGS (N. ELDREDGE S. GOULD 1972) BASAT EN OBSERVAR: CANVIS BRUSCS ENTRE FÒSSILS F.2 D’UNA ÈPOCA

F.1 I L’ANTERIOR

• TEORIA DIU: LLARGS PERÍODES S/ CANVI EN ESPÈCIES = EQUILIBRI SEGUITS DE CURTS PERÍODES AMB EVOLUCIÓ RÀPIDA = PUNT DE DISCONTINUÏTAT O PUNTUALS .

• PUNTUAL : ORIGEN EN PETITA POBLACIÓ AÏLLADA EN ÀREA PETITA ENVOLTADA D’ALTRES CONDICIONS => DIFERENT EVOLUCIÓ => NOVA ESPÈCIE => DESPRÉS AQUESTA TORNA A OCUPAR L’ÀREA INICIAL => CREIX MOLT.

• DIFÍCIL TROBAR FÒSSILS DE FORMES INTERMÈDIES, JA QUE OCUPAVEN UNA PETITA EXTENSIÓ.

ESPÈCIE F1 ESPÈCIE AÏLLADA ESPÈCIE F1

EVOLUCIONA A F2

3.2 PROVES EMBRIOLÒGIQUES3.2 PROVES EMBRIOLÒGIQUES

PER ESTUDI D’EMBRIONS.

COMPARANT LES DIFERENTS FASES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI S’OBSERVA: EMBRIONS DE FORMES SUPERIORS TENEN ESTRUCTURES DE LES INFERIORS AL INICI

E. EMBRIÓ DE POLLASTRE TÉ ARTERIES (ARCS AÒRTICS ) COM LES DE BRÀNQUIES DE PEIXOS

=> ESPÈCIES ESTAN EMPARENTADES => EMBRIONS TENEN FASES INICIALS IGUALS.

EX. DE

DESENVOLUPAMENT

EMBRIONARI HUMÀ

...FÀCIL DE

RECONÈIXER .... NO?

DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI: PERÒ DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI: PERÒ AQUÍ , QUIN ÉS EL HUMÀ ? AQUÍ , QUIN ÉS EL HUMÀ ?

MÉS AL COMPLET.... I AMB AQUESTA AJUDA ? O ET LIES MÉS ?MÉS AL COMPLET.... I AMB AQUESTA AJUDA ? O ET LIES MÉS ?

ARA SÍ.... => ARA SÍ.... => MOLTES SIMILITUDS.MOLTES SIMILITUDS.

EMBRIÓ

HUMÀ

EMBRIÓ DE

CONILL

EMBRIÓ DE

GALLINA

3.3 PROVES ANATÒMIQUES3.3 PROVES ANATÒMIQUES

ÒRGANS HOMÒLEGS: SÓN D’ESTRUCTURA INTERNA IGUAL O MOLT SEMBLANT, PERÒ DIFERENTS FUNCIONS.

SOLS S’EXPLICA SI HI HA FORMA INICIAL + DIFERENCIACIÓ ADAPTANT-SE AL MEDI => SI S’ACCEPTA EVOLUCIÓ (EVOLUCIÓ DIVERGENT).

EX. EXTREMITATS VERTEBRATS AMB = CONFIGURACIÓ: OS LLARG + 2 OSSOS LLARGS + OSSOS MOLT PETITS:

CONTINUACIÓ:ÒRGANS HOMÒLEGS : EX. EVOLUCIÓ DIVERGENT

ÒRGANS ANÀLEGS : ESTRUCTURA INTERNA MOLT DIFERENT, PERÒ FAN MATEIXA FUNCIÓ

=> NO AVANTPASSATS COMUNS => CONVERGÈNCIA EVOLUTIVA (PER FER = FUNCIÓ )

CONTINUACIÓCONTINUACIÓ

ÒRGANS VESTIGIALS O RUDIMENTARIS: NO FAN CAP FUNCIÓ , SI S’EXTIRPEN => NO AFECTA.

SOLS S’ENTÉN SI SÓN RESTES D’ALTRA ESPÈCIE ANTERIOR AVANTPASSADA.

EX. EN HUMANS: PÈL EN CERTES PARTS, EL 3er MOLAR ( QUEIXAL DEL SENY) I L’APÈNDIX, EL SACRE (CUA)-

EX. BALENA: -

3.4 PROVES 3.4 PROVES BIOQUÍMIQUESBIOQUÍMIQUES

SEMBLANÇA ENTRE MOLÈCULES DEL ORGANISMES I ENTRE PROCESSOS BIOQUÍMICS => ORIGEN COMÚ.

COMPARANT ESTRUCTURA DE PROTEÏNES I D’ÀCIDS NUCLEICS => DEDUCCIÓ PARENTIU.

ARBRES GENEALÒGICS ANTERIORS = A ARBRES G. DE ESTRUCTURES ANATÒMIQUES => DIFERENCIAR ESPÈCIES MOLT DIFERENTS.

3.5 PROVES 3.5 PROVES BIOGEOGRÀBIOGEOGRÀ--FIQUESFIQUES

ENDEMISMES: ESPÈCIES ENDÈMIQUES O ENDEMISMES,

ESPÈCIES QUE VIUEN EN ÀREA PETITA ( FINS POCS Km2 .

EX. SARGANTANA NEGRE (MENORCA), TRITÓ PIRINENC (PIRINEU), ARBRE DRAGO DE Z.MACARONÈSICA ( CANÀRIES, MADEIRA I CAP VERD ).

EX. TRITÓ DEL PIRINEUEX. TRITÓ DEL PIRINEU

......

+ NOMBRE D’ENDEMISMES SI + AÏLLADA LA ZONA .

AIXÒ NO S’EXPLICA PER CREACIÓ => EXPLICAT PER EVOLUCIÓ, + AÏLLAT => + PROBABILITAT D’EVOLUCIÓ.

EX. AUSTRÀLIA SEPARADA FA 70 m.a. =>TÉ FLORA I FAUNA MOLT DIFERENT A RESTA CONTINENTS EX. MARSUPIALS MOLTS, I CAP PLACENTARIS FINS PORTATS PER HUMANS.---

EX. PINSÀ GALÁPAGOS: PARTEIXEN D’UNA ESPÈCIE, VAN QUEDAR AÏLLATS EN EX. PINSÀ GALÁPAGOS: PARTEIXEN D’UNA ESPÈCIE, VAN QUEDAR AÏLLATS EN DIFERENTS ILLES => DIVERSIFICACIÓ DIFERENTS ILLES => DIVERSIFICACIÓ 1er1er ARBORIS I TERRESTRES ARBORIS I TERRESTRES 2on2onSEGONS L’ALIMENTACIÓ. => DEMOSTRA EVOLUCIÓ.SEGONS L’ALIMENTACIÓ. => DEMOSTRA EVOLUCIÓ.

4. L’ESPECIACIÓ4. L’ESPECIACIÓ

DARWIN: FORMACIÓ D’UNA ESPÈCIE ÉS LENTA ( MILIONS D’ANYS) => NO ES POT APRECIAR.

ACTUALMENT: TAMBÉ CAL AÏLLAMENT PER MOTIUS GEOGRÀFICS O NO. POT SER ESPECIACIÓ INSTANTÀNIA PER MUTACIÓ.

AÏLLAMENT GEOGRÀFIC: BARRERA GEOGRÀFICA ENTRE 2 POBLACIONS. EX. MAR, DESERT O SERRALADA. => EVOLUCIÓ DIFERENT PER NO REPRODUCCIÓ ENTRE ELLES => AL DESAPARÈIXER BARRERA JA SÓN MOLT DIFERENTS => 2 ESPÈCIES.

AÏLLAMENT NO GEOGRÀFIC: ENTRE 2 POBLACIONS DEL MATEIX LLOC. CAUSES:

1. AÏLLAMENT ECOLÒGIC: 2 POBLACIONS S’ACOSTUMEN A VIURE EN 2 AMBIENTS DIFERENTS. EX. 2 SUBSTRATS, 2 ALTITUDS...

2. AÏLLAMENT ETOLÒGIC: 2 POBLACIONS SEPARADES TEMPORALMENT => TENEN COMPORTAMENTS REPRODUCTIUS MOLT DIFERENTS => NO ATRACCIÓ.

3. AÏLLAMENT MECÀNIC: 2 POBLACIONS SEPARADES TEMPORALMENT => FORMES O MIDES MOLT DIFERENTS => NO COPULACIÓ.

• ESPECIACIÓ INSTANTÀNIA PER MUTACIÓ: MUTACIÓ ESPECIAL PER DUPLICACIÓ DE CROMOSOMES => IMPEDEIX REPRODUCCIÓ ENTRE LES 2 POBLACIONS => ESPÈCIE DIFERENT. EX. PROVOCADA EN PLANTES EN AGRICULTURA.

• VARIACIONS DEL MEDI AMBIENT-> ELS CANVIS PODEN SER:

A. SOBTATS: INUNDACIÓ, ERUPCIÓ ...

B. LENTS I PROGRESSIUS: ELS MÉS HABITUALS EX. CANVIS CLIMÀTICS O DESPLAÇAMENT PLAQUES .

ACTIVITATS LLIBRE PG. 143ACTIVITATS LLIBRE PG. 143

5. CONTROL D’EVOLUCIÓ PER L’HOME: 5. CONTROL D’EVOLUCIÓ PER L’HOME: SELECCIÓ ARTIFICIAL I ENGINYERIA SELECCIÓ ARTIFICIAL I ENGINYERIA GENÈTICA.GENÈTICA.

1) SELECCIÓ NATURAL 2) SELECCIÓ ARTIFICIAL PER HOME => PER ELECCIÓ DELS INDIVIDUS + PRODUCTIUS => NOVES RACES.

ARA ACTUACIÓ + DIRECTE SOBRE EVOLUCIÓ=> ENGINYERIA GENÈTICA => INTRODUCCIÓ GENS D’UN EN UN ALTRE. EL RECEPTOR ES DIU ORGANISME TRANSGÈNIC => RESISTÈNCIA A MALALTIES ....

AVANTATGES SÓN CLARS.

PERÒ INCONVENIENTS: PER SELECCIÓ ARTIFICIAL + ENGINYERIA GENÈTICA = VARIETATS QUE => DESAPARICIÓ D’ORGANISMES SALVATGES => ESTAVEN MOLT BEN ADAPTATS A MEDI NATURAL => LES NOVES SOBREVIUEN ,SI FA FALTA PER QUÈ L’HOME CANVIA L’ENTORN => LES DESAPAREGUDES IRRECUPERABLES.

ARA HI HA BANCS DE LLAVORS EX. ESCANDINÀVIA.

ACTIVITATS LLIBRE PG. 144ACTIVITATS LLIBRE PG. 144

6. ORIGEN HOMÍNIDS6. ORIGEN HOMÍNIDS

PT. VISTA ZOOLÒGIC : ESPÈCIE ANIMAL .

PERTANY A L’ORDRE PRIMATS : MAMÍFERS AMB POLZE ANTEPOSAT. - AL SUBORDRE DELS ANTROPOIDES O SIMIS : PRIMATS AMB CERVELL MOLT DESENVOLUPAT I ASPECTE DE MICO O HUMÀ.

1)APARICIÓ DELS PRIMATS: FA 65-55 m.a. A PARTIR DE MAMÍFERS INSECTÍVORS POC ESPECIALITZATS, ARBORÍCOLES I MIDA D’ESQUIROL.

2) SIMIS PRIMITIUS VAN ORIGINAR : - MONES D’ORIFICIS NASALS SEPARATS (PLATIRINS). ARA SOLS A AMÈRICA (MONES NOU MÓN). - MONES D’ORIFICIS NASALS JUNTS ( CATARINS ). ARA A ÀFRICA, EUROPA I ÀSIA (MONES VELL MÓN ). FA 30 m.a. VA COMENÇAR DIVERGÈNCIA EVOLUTIVA EN 2 LÍNIES : * UNA VA DONAR SIMIS AMB MUSELL ( “MORRO “ ): SEMBLANT AL GOS (EX. CÒLOB I BABUÍ). * L’ALTRE VA DONAR SIMIS SENSE MUSELL: CARA SEMBLANT A NOSTRE => HOMINOÏDEUS.ES VA BIFURCAR EN : * FAMÍLIA HILOBÀTIDS : GIBONS I FAMÍLIA PÒNGIDS : GORIL·LA, XIMPANZÉ I ORANGUTAN -> NO AVANÇ BÍPEDE. * FAMÍLIA HOMÍNIDS : SI AVANÇ BÍPEDE.

EN RESTES D’HOMÍNIDS DOS GÈNERES:

A. Australopithecus: NO PRODUÏA INSTRUMENTS.

B. Homo : SI PRODUÏA INSTRUMENTS - AL FINAL ARA SOLS QUEDA LA NOSTRA ESPÈCIE Homo sapiens sapiens.

L’EVOLUCIÓ DELS PRIMATS: L’EVOLUCIÓ DELS PRIMATS: origen d’avantpassats més origen d’avantpassats més directes en zona grans llacs(Est d’Àfrica).directes en zona grans llacs(Est d’Àfrica).

010203060

P

a

l

e

o

c

è

M

i

o

c

è

O

li

g

o

c

è

E

o

c

è

P

li

s

t

o

c

è

55 m.a

Primats

Derivació a : Prosimis

moderns

Mones Nou Món: Platirins:

orificis nas separats

Catarins: orificis

nas junts: Mones

Vell Món30 m.a Divergència

Simis amb musell: ex. Babuí

Simis sense musell

Hilobàtids:

GibonsP

ò

n

g

i

d

s

N

o

b

í

p

e

d

e

s

Homínids:=> bípedes. En 2 rames:

Australopithecus: No instruments

Homo : si instruments

7. HISTORIA EVOLUTIVA DELS HOMÍNIDS7. HISTORIA EVOLUTIVA DELS HOMÍNIDS

INTRODUCCIÓ 7.1 L’HOMINITZACIÓ

ACTUALMENT: ÉS CLAR PARENTIU AMB BRANCA DE SIMIS ANTROPOMORFS ( FORMA SEMBLANT A HUMANA)PER TENIR MOLTES SIMILITUDS ANATÒMIQUES, EMBRIOLÒGIQUES, BIO-QUÍMIQUES I GENÈTIQUES.

CAUSA DE + INTEL·LIGÈNCIA HUMANA: CERVELL + GRAN I DE SUPERFÍCIE (CÒRTEX) GRAN => TÉ CIRCUMVAL·LACIONS (REPLECS) => HI CAP DINS CRANI.

DEF.: PROCÉS EN QUE PRIMATS SUPERIORS ADQUIRIEN CARÀCTERS HUMANS (Homo).

COMPLEX, LÍMITS POC PRECISOS PER REGISTRE FÒSSIL INCOMPLET.

DIFÍCIL PRECISAR L’ INICI D’INTEL·LIGÈNCIA RACIONAL => SALT EVOLUTIU IMPORTANT.

L’APARICIÓ GÈNERE Homo : PER MUTACIONS, RECOMBINACIONS GENÈTIQUES, SELECCIÓ NATURAL...

DESTAQUEM ALGUNS CANVIS PER APARICIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ:

- BIPEDISME: => ESPECIALITZACIÓ EXTREMITATS => ANTERIORSLLIURES => ALLARGAMENT DITS + OPOSICIÓ TOTAL DEL POLZE=> +MOBILITAT I PRECISIÓ=> MÀ ÒRGAN PRÈNSIL=> MANIPULAR OBJECTES; INFERIORS => LOCOMOCIÓ.

– AUGMENT CAPACITAT CRANIAL: => DESENVOLUPAMENT SOBRETOT D’ESCORÇA CEREBRAL => + INTEL·LIGÈNCIA, MEMÒRIA I ACTIVITATS SUPERIORS. DISMINUCIÓ DEL PROGNATISME ( - PROMINÈNCIA DE MANDÍBULA INF.) I DE DENTADURA(SUBSTITUÏDA PER MANS ). DESPRÉS UNA INTEL·LIGÈNCIA SUPERIOR => CONSTRUCTOR D’OBJECTES.

- APARICIÓ LLENGUATGE: => TRANSMETRE I ACUMULAR INFORMACIÓ ( NO VIA GENÈTICA) => VIA CULTURAL=> GRAN DESENVOLUPAMENT => ESTRATÈGIA EVOLUTIVA => “MODIFICAR L’ENTORN PER ADAPTAR-LO A NECESSITATS” => + SUPERVIVÈNCIA.

AUSTRALOPITHECUSAUSTRALOPITHECUS HOMO HABILIS HOMO HABILIS

RESTES + ANTIGUES: A. Anamensis (4,2 m.a.) I A. Africanus ( 3,5 m.a. ).

ASPECTE: XIMPANZÉ CAMINANT DRET COM NOSALTRES. NO INSTRUMENTS. CAPACITAT CRANIAL: 300-540 cm3. NOMÉS RESTES A ÀFRICA.

1ra. ESPÈCIE DE Homo. DE FA 2,3 m.a. FINS 1,4 m.a. MENYS DE 1,30 m. CAPACITAT CRANIAL: 520 A 750 cm3. MARXA BÍPEDA. FEIA INSTRUMENTS DE PEDRA. SOLS VA VIURE A ÀFRICA.

HOMO ERECTUS HOMO SAPIENS HOMO ERECTUS HOMO SAPIENS NEANDERTHALENSISNEANDERTHALENSIS

DES DE FA 1,8 m.a. CAPACITAT CRANIAL: 800 A 1300 cm3. FEIA EINES D’OS I PEDRA. CAÇADOR. CONEIXIA UTILITZACIÓ DEL FOC. APAREIX A ÀFRICA I S’ESTÉN A EUROPA I ÀSIA.

VA APARÈIXER FA 130.000 ANYS I EXTINGIT FA 30.000 ANYS. MÉS BAIX QUE EL SAPIENS SAPIENS , + ROBUST. El CRANI: 1500 cm3. ALLARGAT CAP ENRERE. RECOL·LECTOR I CAÇADOR. ENTERRAVA MORTS. MAJORIA A EUROPA I SUPERÀ LA ÚLTIMA GLACIACIÓ

HOMO SAPIENS HOMO SAPIENS SAPIENSSAPIENS

HOME ACTUAL, VA APARÈIXER A ÀFRICA FA 130.000 ANYS. S’ EXTÉN PER ÀSIA FA 60.000 ANYS I ARRIBA A EUROPA FA 40.000 ANYS. CRANI: > 1100 cm3. I NO TANT ALLARGAT ENRERE.

ACTIVITATS LLIBRE:ACTIVITATS LLIBRE:PG. 146 I PG. 146 I 147147

ACTIVITAT:ACTIVITAT:Fes un quadre en columnes Fes un quadre en columnes indicant les diferències entre indicant les diferències entre els 5 tipus: els 5 tipus: AustralopithecusAustralopithecus, i , i els 4 tipus els 4 tipus d’Homod’Homo..

8. ORIGEN DE LA VIDA8. ORIGEN DE LA VIDA

PER EVOLUCIÓ, HOMOGENEÏTAT BIOQUÍMICA I GENÈTICA => ES PENSA QUE VIDA ES VA ORIGINAR 1 SOL COP.

COMENÇAMENT VIDA: MÍNIM FA 3500/3800 milions ANYS ( ROQUES AMB FÒSSILS + ANTICS) FORMES

BACTERIANES.

ALEXANDER OPARIN I JOHN B. HALDANE: 1ers 100 MILIONS D’ANYS MOLT VULCANISME => MOLT

METÀ CH4 , H2 ,AMONÍAC NH3 , I VAPOR D’AIGUA + R.UV. + LLAMS-LLAMPECS + R. CÒSMICS => COMPOSTOS ORGÀNICS (MILLER AL 1953 : PER EXPERIMENTS EN VA ACONSEGUIR) . DESPRÉS PER + REFREDAMENT => CONDENSACIÓ GASOS => NÚVOLS => GRANS PLUGES => COMPOSTOS VA ANAR ALS LLACS I MARS => FORMACIÓ DEL ANOMENAT BROU PRIMITIU.

• PER AGRUPACIÓ D’ALGUNES MOLÈCULES ORGÀNIQUES => ESTRUCTURES SEMBLANTS A MEMBRANES CEL·LULARS O ALTRES CONTENIEN INFORMACIÓ BIOLÒGICA ( SEGONS COM S’UNIEN)=> LA INFORMACIÓ PODIA REFERIR-SE A: PRODUCCIÓ DE + MEMBRANES, O DUPLICAR ADN O SINTETITZAR PROTEÏNES.

• AL QUEDAR AQUESTES I ALTRES DINS DE MEMBRANES => 1ra CEL·LULA : PROCARIOTA, HETERÒTROFAPER ALIMENT DE MOLÈCULES ORGÀNIQUES DEL BROU, I ANAERÒBIES ( PER FERMENTACIÓ PER ATMOSFERA SENSE OXIGEN ).

• ALGUNS CIENTÍFICS DIUEN: ES DiFíCIL FORMACIÓ A L’ATZAR DE 1ra CÈL·LULA => NECESSITARIA MOLT TEMPS PER FORMAR 1ers RESTES DE VIDA => PROPOSEN 1ers BACTERIS VAN VENIR DINS ASTEROIDES DE GEL PER IMPACTAR A LA TERRA => TEORIA DE LA PANSPÈRMIA => TAMBÉ A ALTRES PLANETES .

• AL AUGMENTAR EL NOMBRE DE CÈL·LULES => COMPETÈNCIA PER ALIMENT => VAN APARÈIXER UNES QUE PRODUÏEN LA SEVA MAT. ORGÀNICA (AUTÒTROFES FOTOSINTÈTIQUES ).

• AL ALLIBERAR OXIGEN => VAN INTOXICAR A CÈL·LULES ANAERÒBIES => APARICIÓ DE C. AERÒBIES ( LES 1eres EREN CIANOBACTERIS )=> AUGMENT OXIGEN => ATMOSFERA OXIDANT => FORMACIÓ CAPA OZÓ => RETENCIÓ R. UV => COLONITZACIÓ MEDI AERI.

• TEORIA D’ENDOSIMBIOSI: C. EUCARIOTES FORMADES A PARTIR DE GRANS C. PROCARIOTES S/ PARET CEL·LULAR QUE INCORPORAVEN EN SIMBIOSI LES CÈL·LULES CAPTURADES => ELS CIANOBACTERIS VAN FORMAR ELS CLOROPLASTS I ELS BACTERIS AEROBIS ELS MITOCONDRIS I EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC VA ENVOLTAR EL MATERIAL GENÈTIC => VA FORMAR EL NUCLI.

ACTIVITATS LLIBRE PG. 149ACTIVITATS LLIBRE PG. 149ACTIVITAT EXPERIMENTAL PG. 151ACTIVITAT EXPERIMENTAL PG. 151ACTIVITATS FINALS PG. 152 I 153: 1 FINS 16ACTIVITATS FINALS PG. 152 I 153: 1 FINS 16ACTIVITATS SÍNTESI PG. 153: 1 A 10ACTIVITATS SÍNTESI PG. 153: 1 A 10

Po4esopdf t7t4part10 11

Education

Transcript of Po4esopdf t7t4part10 11