LA NOSTRA TERRA

La nostra terra té desigualtats

no tothom vivim plegats

alguns estan enfadats

altres amoïnats.

Jo tinc sort de viure on visc

perquè no corro cap risc

la meva casa té comoditats

i podem anar al col·legi plegats.

A qualsevol cosa puc jugar

sense haver-me de preocupar

de com aconseguir el menjar?

de com em podré escalfar?

Gràcies a la gent que m’estima

i a la que jo puc estimar

el món que m’envolta es pot millorar

com l’aire que podem respirar.

JAUME FONOLL

1r guanyador

3r de Primària

TÀRREGA

Tàrrega és la ciutat on he nascut

i durant aquests anys he viscut.

El parc de Sant Eloi tenim,

on tots petits i grans ens hi divertim.

Amb la fira del teatre al carrer,

arreu ens coneixen sense volgué.

Els dilluns fem el mercat

on hi fa cap el més ben pintat.

Aquesta ciutat és tan encantadora

que tothom que hi passa se n’enamora.

Moltes més coses en podria dir

però en aquest punt hi poso fi.

ALBA TEIXIDÓ

3r de Primària

LA MEVA FAMILIA

Tot i que encara sóc petita

sé que tinc molta sort

perquè tinc una gran família

que m’estima de tot cor.

Tinc un pare i una mare

que m’ajuden a fer-me gran

m’estimen i em mimen

i només en renyen de tant en tant.

També tinc dues germanes

que juguen i parlen amb mi

sempre m’ajuden amb moltes ganes

encara que ens enfadem sovint.

La paciència i l’amor dels avis

per a mi és molt important

perquè els anys els han fet savis

i així m’ho van ensenyant.

Dels tiets i els cosins també em refiaria

perquè sé que estan al meu costat,

i aquesta és la meva família,

la que Déu m’ha donat.

MARTA FIGUERAS

3r de Primària

LA MEVA TERRA

La meva terra és com l’Arc de Sant Martí.Riu plena de colors, bona gent i natura.

Soc feliç sentint-me tant d’aquí,hem d’estimar-la i tenir-ne cura.

Està esquitxada de llacs, rius i boscos,Són molt bonics i meravellosos...

I quan al vespre veig la nit poderosa,de pertànyer a Catalunya em sento orgullosa.

No vull marxar d’aquíSignifica molt per a mi.

Per molt lluny que hagi d’anarmai me’n podré oblidar.

Jo sóc d’aquí, Catalunya és el meu país.

ARA MONTERO MARTÍNEZ1a guanyadora4t de Primària

FAMILIA

La família ben unidaens fa créixer cada dia.

Els pares estan atrafegatsi sempre van atabalats.

Però abans d’anar a dormirsempre tenen temps per a mi.

Amb els germans estem unitstant si estem contents com avorrits.

I que us diré dels avis i padrins?Amb les seves històries ens ensenyen bons camins.

La família és un tresor que guardem molt dins del cor.

CARLA ROIG MIRALLES4t de Primària

PRIMAVERA AL MEU COR

La primavera m’il·luminaamb un sol majestuós.Quin cel meravellós!

que m’omple d’alegria.

El dia és va allarganti els ocells van arribant.

Amb els seus cants matinalsens llevem més puntuals.

L’hivern ja s’ha acabatla primavera ha florit,la Pasqua ja ha passat

i Sant Jordi ja ha arribat.

El cor de l’enamorates manifesta amb un bordat.

Per una rosa regalari un llibre intercanviar.

MONTSERRAT SEGUÉS SALLENT 4t de Primària

FANTASIA

Per a mi, és una forma de pensar,és la capacitat d’imaginar.És un món per endinsar-sei en ell, mai despertar-se.

És un món:per somiar, per volar,per viure i somriure,

per investigar i recordari compartir amb els amics.

És una experiència,i no pas una ciència.

Un sentit que no té tothomperò que s’escampa per tot el món.

La fantasia, es troba als llibres,allà on les fades poden ser ogres,

allà on la gent és lliure,de llegir- se un llibre.

RAQUEL AMAT1a guanyadora5è de Primària

EL MEU PAÍS

Catalunya, la nostra pàtria,

és allà on jo he nascuti on puc despertar-me cada dia,

mirant el nostre bonic escut.

Des del meu terrat, la contemploi molt satisfeta em sento.

Per la seva bellesa, arreu és admirada,la nostra Pàtria estimada.

Ocells i papallones van voleiant,i als núvols gairebé van tocant.

És un goig , una alegria,poder- hi viure cada dia.

Moltes ciutats podem visitar,i de cap d’elles, ens podem cansar.

Em sento molt orgullosa i feliçde poder viure en aquest gran país.

NÚRIA FREIXES5è de Primària

FE AMB QUI M’ESTIMA

Jo, quan sóc feliçes quan més somric.

Em sento dolça i bona com un anísi ja no sé el que em dic.

La majoria dels meus sincers sentiments,els dedico amorosa als meus pares,

aquells que de tot, estan sempre pendents,que de mi tenen cura i no s’obliden de res.

També els dedico a la meva mestra, la que em fa reflexionari em diu que tinc que treballar per tenir un bon futur.

No un futur qualsevol, no, si no l’ aconseguit amb l’esforç de l’estudi.Clar que si no ho fas, i d ‘això passes, tot el que et diu és un absurd.

També els dedico, als meus companys i companyes d’escola,aquells que també m’han animat a tirar endavant.

Jo els dono les gràcies de tot cor, sinceramentPerquè si ho faig bé, contents em van felicitant

i si no ho entenc, pacients, em fan un aclariment.

Gràcies a tots aquells que em fan companyiai que m’ajuden a créixer amb alegria.

FÀTIMA RABHÍ5è de Primària

UN LLOC MÀGIC

Un dia mentre dormiaalguna cosa em va despertar,

què podia ser?,em vaig preguntar.

Jo estava espantatvaig començar a cridar

estava desesperat

aleshores em vaig amagar.

Vaig mirar al meu voltantperò res veia

jo continuava observantallò que no entenia.

Uns minuts desprésuna cosa es va acostaral meu nas es va ficar,

i vaig començar a cridar.

Però, semblava que ningú em sentiaper això, vaig callar

aquella cosa va començar a brillar,jo, cada cop estava més espantat.

Tot i així me la vaig miraren veure-la,

la meva cara es va il·luminarcrec que tot va brillar.

De seguida vaig notar que m’elevavavaig mirar cap baix...

Volava!Allò era magnífic.

Aleshores aquell misteriós ésser,va fer un forat al sostre

i els dos hi vàrem entrar.

Vam anar a parar a un lloc molt rarera diferent

allà tot eren arbres i plantesi sempre es veia el mar.

En un moment vaig tancar el ullsi vaig tornar a ser, a la meva habitaciódesprés, els ulls vaig tornar a tancar

i a aquell paradís vaig tornar.

I a partir d’aquell momenthe anat descobrint

que cadascú té un llocque sempre serà seu.

ROGER BAUTISTA FLORENSA1r guanyador

6è de Primària

LA FE

La Fe és un sentimentque no entén el raonament

tu creus en allò que decideixesi lliurement ho comparteixes.

Amb els amics sempre creuréi molta confiança els tindré

tant amb els que tinc, com els que farésempre els demostraré la meva Fe.

Tinc Fe amb la família,ja que amb ells comparteixo el dia a dia

ells em donen sovint mostres d’estimacióel qual fa més forta la nostra relació.

Al món hi ha diferents culturesenredades com si fossin pinturesde diferents autors i expressions

que la Fe, les uneix com a religions.

A la vida, en el llarg camímolts obstacles trobarem

i de quasi tots en sortirem,doncs la Fe ens ajudarà a no patir.

RAQUEL ROIG MIRALLES6è de Primària

ET TROBO A FALTAR IAIA

Et trobo a faltar,els dies passen i tu no hi ets

i m’agradaria recordaraquells moments que juntes vam passar.

No em puc esborrar de la mentaquell màgic somriure

i l’únic que no se m’acut en aquell momentés intentar riure.

Cada cop que penso en tules llàgrimes em cauen dels ulls

i el pitjor que penso, sense ser conscientés que no et tornaré mai més a veure.

Quan me’n vaig a dormirNomés en tu puc pensar,

jo ho intento esquivar però em surt el solsense gairebé poder reaccionar.

Quan tu vas marxarno sabia ben bé el què pensar,

però estic tranquil·la i tinc l’honorde què tu saps que mai s’apagarà aquest amor.

Tu, per a mi has estatla cosa més bonica que m’ha passat

i ara et dedico aquest poemaperquè un bonic record de tu em queda.

MARTA SANTACREU OLAYA6è de Primària

L’AMISTAT D’ABANS

Quan era petitala tenia a ella

jugàvem amb timidesaera una meravella.

Totes dos vam descobrirel significat de la vida,

i el vam fer servirper fer-la més divertida.

Quan parlem de l’amistat,sempre penso en ella...

En aquell cor glaçat

que m’havia deixat.

Però ara mateixhi he trobat la solució

per aquell llarg sofrimentprovinent del meu cor.

Nous amics he trobatque no han marxat

i sé que hi puc confiarperquè ells m’ho han demostrat.

MARTA MASSONS1a guanyadora

1r d’ESO

PÀTRIA

A Lleida vaig néixeri a Tàrrega vaig créixer.

Em sento molt catalàtant si sóc aquí com allà.

Tàrrega està canvianti jo creixo mentrestant,

Sant Eloi és un lloc preciósdel qual me’n sento molt orgullós.

De punta a punta un passeig faranllàstima que més de dos anys tardaran.

Tàrrega cada vegada és més bonica

tot i que les obres molestin una mica.

El parc del reguer és meravellósi mirant-lo des del balcó sento com si hi fos.

Davant de casa un parc han fetperò no hi era quan era petitet.

La gent hauria de tenir més respectedoncs, en poc temps ja té algun desperfecte.

JOAN MARC MORENO1r d’ESO

AMOR

Amor,una paraula formosa

com la joia més preciosa,la qual no hem d’oblidar.

Amor a un amic,a un cosí, a un germà...El més gran és estimari res a canvi esperar.

Ens dóna pau interior,serenitat i satisfacció,

seguretat.Aflora la felicitat!

Estimar és compartir,

Ajudar, respectar.L’amor s’ha de treballari per dins el cor arribar.

Una crida a tot el món!Siguis jueu, cristià o musulmà,

no t’oblidis maide l’amor i d’estimar.

Amor també al qui ens escoltacal fer-hi una reflexió

que la natura ens importaper tenir un planeta millor.

LAURA GIRIBET1r d’ESO

BELLA NATURALESA

Sota l’atenta mirada de la Llunaels ocells cerquen on restar.

Llarg camí els esperallarg camí ja han realitzat.

Minses gotes avui fan acte de presència.Doncs ahir, la pluja no cessà.

Les plantes resten més que agraïdes,del regal que a la fi arribà.

El so impetuós de les campaness’esvaeix en el tènue silenci nocturn.

Silenci que trenca el vent, certament emfàtic,al contactar amb els arbres condormits.

La bella tranquil·litat de la nites veu afectada per l’activitat metropolita.Llums, sorolls; quina amarga monotonia!

En conseqüència els esperits esdevenen atribolats.

Amb l’arribada dels rajos de sol primerencspodem observar els bells tributs de la natura.

Tributs omesos sense raótributs magnífics; quina tan idònia creació!

Talment, vivim en una societat devastadora.El poder és la busca de tot ésser.

Per sort, la natura en lliure plaents instantsque afanen duresa a la ben dura existència.

GUILLEM SALES1r guanyador

2n d’ESO

UN JOC PERILLÓS

Comença la partidasaps que no ho hauries de fer

però vols jugar,ja que saps que et divertiràs.

La partida continuat’agrada,

Per què sortir?Et sents bé,

Per què morir?

Rius, crides, saltest’encanta aquest joc.

Però tot i així,t’ha semblat a poc.

Arribes a un nou nivellmés difícil i costós,però t’ho passes béi tot ho tens a favor.

Et sents cansada de jugarperò ara, ja no pots parar.

Enrere no pots tornari et comença a agradar.

És hora de parar la partida.

Vols anar a dormir.Et sents estranya en aquella vida,

necessites el teu verí.

Un nou dia començatornes a aquell joc.

Cada cop et fa més malperò a tu tot t’és igual.

Creus que això et porta dolçorbenestar i felicitat.

Però t’estàs equivocant!Això sols t’aporta dolor i amargor.

El temps va passant.La partida no s’acaba.Segueixes jugant i així

la teva vida destrossant.

Molt has canviatdes de que vas començar.

No has sabut parari ben car ho estàs pagant.

A l’últim nivell has arribatsegur que et vols arriscar?

Intenta arreglar tot allò perdut.Segur que no ho vols pensar?

Després ja no tornaràs.No seràs d’aquest món.

Per a elles viuràs.Tot s’haurà acabat.

Et sents incapaç de viure.Ja és massa tard.

T’han enganxat per sempre.No pots escapar.

Adéu,Has perdut la partida.

No t’has sabut controlar.T’has destruït la vidaque mai més tornarà.

ALBA CALDERÓN2n d’ESO

ELS MEUS AVIS

Els meus avis sempre em cuidenho fan perquè m’estimen.

Em donen una bona educacióni que siguin d’una altra generació.

La meva àvia és diu Maria.És una persona plena d’energia,

Josep es diu el meu avi,com també es deia el meu besavi.

Van néixer a la postguerrai s’estimen molt la seva terra.

Aquesta és Andalusiai hi vivien amb molta alegria.

De la seva terra van marxarper la família poder pujar.

Tres fills van teniri tots ells els ho van agrair.

A Catalunya van arribardesprés de molt viatjar.

Els hi va agradar aquesta terrai d’aquí no van marxar.

De Catalunya mai marxaran.Si marxen molts amics deixaran.

Sempre aquí es quedarani amb ells molts gaudiran.

Jo sempre els estimaré.I mai els oblidaré.

Dins el meu cor els tindréi sempre fidels els seré.

JOSEP GABERNET2n d’ESO

SOMNIS TRENCATS

No em vull ni imaginarel malament que ho deuen passar

intentant creuar el marsense aigua ni menjar.

Amb pateres naveguen durant diesen busca d’un destí millor

quan el que troben aquí són mentidesrebuigs de la gent i molta por.

Quan descobreixen la veritatja és massa tard

res és com esperaven,no és tan fàcil com es pensaven.

Enyorança pels que s’han quedatenyorança dels que esperaven i no han tornat

enyorança i desolaciótot el que els envolta, és foscor.

No em vull ni imaginarel malament que ho deuen passar

intentant creuar el marper després no poder viure en pau.

SORAIA CRUZ1a guanyadora

3r d’ESO

LA VIDA

Vull caminar sense saber on vaigVull riure sense trobar el perquè

Vull cantar sense saber el què faig.Perquè la vida és passar-s’ho bé.

La vida és per fer les coses que t’agradenno per disgustar-se per les injustícies del món.

Has de passar bé el dia a diai viure la vida amb amor i alegria.

Crida, balla, canta, riuLa vida és per ser feliç,

per poder ajudar als demési per aprendre a compartir.

No vegis la vida amb blanc i negre.Mira la vida amb color.

Perquè et dóna la felicitat que necessitesperquè fa que et bategui el cor més fort.

No pronunciïs mai la paraula morir.Si estàs en aquest món és perquè t’hi ha volgut.

Perquè volen que sàpigues el que és sentir.Perquè volen que sàpigues el que és amor.

Deixa que el teu cor mani.Deixa que t’indiqui on vas.

No deixis que ningú et marqui,

perquè en pau no viuràs.

JUDIT SERRANO3r d’ESO

SOLEDAT

Viure sol i abandonatés com estar empresonat.

Es necessita llibertatpel que no vas fer en el passat.

Es necessita una il·lusióper tenir la diversió.I una gran emoció

per fer les coses amb satisfacció.

Estàs sola en aquesta lluita.Tu mateixa t’ho has buscat.No vols la meva companyia.La paciència m’has acabat.

Una pena com aquestano es cura en un moment.Aguantaré aquesta ferida

fins el dia de l’enterrament.

SERGI FEIXES3r d’ESO

UNA VIDA, UNA HISTÒRIA

En el mig del no res aprofundeixo,quantes són les coses que em queden de tu,

els dolços records que de les dos et vas endur,i les infinites estones que del passat ara gaudeixo.

El material és abstracte,com la teva imatge en la meva ment.

Voldria tocar-te i abraçar-te,però m’he de conformar amb només imaginar-te.

Perdona’m si no sóc capaç d’escriure’t,tot allò que juntes vàrem passar.

Són tants els passos donats,que el meu subconscient inevitablement se n’ha oblidat.

T’agraeixo l’últim gest que vam passar,aquella tarda tan esperada per veure’t.Que la distància ens va voler separar,

però tu tan forta com sempre,i per dins aquella flama que lentament s’apagava.

La mateixa nit d’estiu,l’aire càlid entrava per la finestra,

silenciosa i sense mirar-me,t’aproximaves per acomiadar-te.

Era un adéu per sempre,o tan sols una sensació de tristesa.

I avui he demanat als àngels,que em fessin forta per afrontar,

aquest nou camí a superar,on dins meu sempre restaràs,en el record i en la memòria,

de tot allò que dia a dia,generosament em vas regalar!

LAURA MINGUELL4t d’ESO

ADDICTE

Vius en un cercle tancat del que no pots escapar.Cada dia estàs més lluny,no tens clar on vols anar.No vols seguir atrapat!

Tot i això voldria dir-te:que el món pot ser diferent.

De cop et penses que estàs volant;ets petit, de cop ets gran.

I angoixat, somriusdamunt del teu record,

vols ser lliure però estàs reclòs.

Tot i això voldria dir-te:que el món pot ser diferent.

I agafa amb forçaaquest braç que t’estira

i que et vol ajudar.

Si la vida creus que és trista,tingues esperança que canviarà.

I si em necessitesnomés m’has de cridar.

Oblida les mentidesfes un pas endavant.Darrere la tempesta,

el sol t’està esperant.No creguis que és difícil,només ho has de provar.I amb la força que tens,

la vida canviarà.

LAIA FOLGUERA4t d’ESO

CATALUNYA

Des dels cims dels Pirineus fins la vall mediterrània

s’estén una bandera que sempre restarà.

Quatre barres de fortuna són difícils de tombarsón fortes i orgullosessón del poble català.

Som un munt de catalansque el mateix fi perseguim,

la independència per alliberar-noscercada sempre fins que l’aconseguim

tan desitjada per joves i gransi la qual desperta tants cants.

Massa anys d’opressióper això és necessari cridarfer sentir la nostra opinió

de nosaltres, els habitants.

I com a bon catalàno t’oblidis mai del teu ball.

La sardana ballar,la senyera onejar,

els segadors recitari al patró Sant Jordi memorar.

Manté la tradiciói explica a la pròxima generació

el do de la terra,obsequi del qual

els hi ha estat atorgat.

En record d’aquells que per la llibertatdecidiren la seva sang vessar,

en mans cruels van regalari un cop més al teu cor has de recordar

les coses més importants.

Al cel, hi ha estrellesal mar, aigua salada

i al cor dels catalans, la senyera i l’estelada.

DÚNIA PÉREZ

4t d’ESO