poemes escollits

(1987-2007)

Josep igual

edicionsonadaB e n i c a r l ó , 2 0 0 7

Primera edició febrer de 2007© Josep Igual i Febrer© D’aquesta edició Onada Edicions

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com

Correcció de galerades Maribel SospedraIl·lustració de la coberta Ramon SegarraDisseny i maquetació Ramon París Peñaranda • Paper interior Editorial os de 100g Torras • Paper coberta Zeta Gofrat Classique 260g 40Marfil

Imprimeix Grafisa • BenicarlóDipòsit legal CS-

ISBN-13: 978-84-96623-06-4

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Amb el suport de

Ajuntamentde Sant Carles de la Ràpita

[7]

nota preliminar

Vint anys d’escriure versos. I el repte, ara, de triar-ne una mostra des del gust personal del conreador.

Deia Antonio Machado que el propi poeta és el pitjor àrbitre a l’hora d’escollir entre les seues collites. I sospito que tenia tota la raó del món. Però, què hi farem! Arriba un dia, amb el pas del temps, que aquestes difícils juguesques ens encalcen amb unes raons o altres. Les rodonors temporals exciten l’humà cosa de no dir en aquests temps convulsos.

Dels llibres que he editat, així com d’alguns poemes esparsos que han quedat a contramà, reclosos en revistes i obres col·lectives, he triat els que poden donar un tast més o menys substanciós dels temes i els recursos formals

[8]

que he emprat en aquest període d’activitat poètica, de vegades exercida en paral·lel, i a temporades una mica ajornada i tot, pels projectes en prosa i l’ofici de viure, però sense abandonar mai del tot el caràcter d’eix central, llegit i escrit, que suposa per a mi el pensament destil·lat poèticament; el qual també em fa l’efecte que ha salpebrat més d’una de les pàgines en prosa que he anat bastint.

He aprofitat l’avinentesa per escurar alguna errada, per retocar alguns detalls i reescriure i aclarir alguns dels versos, però crec que l’esperit dels poemes es manté com en les seues primeres volades (algunes ja tan llunyanes, ai las!). I he afegit, en el capítol final, un grapat d’inèdits dels calaixos dels darrers anys.

Condemno al pietós oblit qualsevol provatura anterior al primer llibre del 1987, Treva d’hivern, i em reservo el dret a reescriure, com ara he fet en més d’un cas, fins i tot els textos editats.

Seria una sort gran que l’improbable lector d’aquests versos escollits trobara un detall o altre del seu interés. Amb aquesta il·lusió anem tirant endavant en aquests difícils i en veritat tan humils oficis d’escriure i viure, ja amb totes dues vessants fondament, ineluctablement confoses.

Josep Igual

TREVA D’HIVERN

(1987)

Edicions del Sarment. Baix Maestrat.Pròleg de Josep Manel San Abdon.Il·lustracions de Ramon Segarra.

[11]

I

Acumules l’onada de tempssobre el taulell ebri dels marbresi rocams de l’oratge.Et cal cridar vora la marque acull totes les víctimes,et cal cridar i rescatar l’espectredels fills que es clouen a la cala mudade la sal aplegada de maragasses.Sol, arrossegues cremors altes d’astresque estavellen la crinera envidradadel lleu pas que has calfat per totsels carrers nets d’aquesta tarda.Avança l’anacrònic bes, madur,d’un carmí que nafra el repòs estésal jaç humit en silenci, nat al bell migdel cos rodó d’una escuma lenta, encalmada,vora meu, al paratge que difícilment emmudeixtota l’agonia encara desperta.

[12]

VIII

Recordes l’arbreda,tan aviat la mastegues com fuigal dens somni de l’espaio navega brunaper l’esmorrellada horadel teu cansament.

... ... ...

Guanyar la vida a la misèria,muda a colps i gairebé sempreestesa en brasa de vidre immòbil. Illa perfecta de llops,cor vell cerimoniosament arrecerat,creu i balança transparent,de biaix et cerquen els reflexosi et duen a port d’amor.

... ... ...

Llum infantada, ruta de marbres,preus de desesper, desconsolafilat del qual em trenaren el jaçque nega l’espinada esvelta del teu nom.

[13]

Ruta de cavalls, escàpol de forces brutes...No us puc esperar, no us puc estimar,He de viure sense poder tocar-vos,Embriac de mots, d’himnes de brindis desmesurats.

Perdre la vida, la casa humil. No ésser...

Romanen en equilibri les cendresde totes dues platges.

[14]

IX

Eix de foc furiós, que bategapel tremolós abisme del dolor que es gronxafins a tu amb la bova del perfumque tramunta els esglaons.

Crinera de pedra, cant virginal,t’ofrenes a la cega remor i la remor callai solca la platja de l’encontre on bategael fang que malmet el gest pur.

Flonjo vertigen de la calma, s’arrecerala nit blanca al rocam i estén el designide la mar d’escumes, dels astres lleials.

Dama captivada al desert espill ardentde la solitud, l’ala de vent no trenca l’ombraon creix la nova gola. Un foc que ens venç al cim.

[15]

XXII

Súnion, t’evocaré, esclar, des de la llunyania.Aniré al parany de l’infant que belluga fullestombant-les a punta d’estel i càlidament et pregarépel crit satisfet, enramat al parral mateix del recomençament.

Engendrat a terra, no creat en la discòrdia,estalviant-me llampecs de sang pel meu retorn.Inanimat dins l’entranya, llevada a l’altura precisaon a destemps colpegen el fills de l’agonia segura.

Tot arbre eixut sap acords de guitarresclivellades de tanta pluja...Invocaré, diré el teu poder sobre el temps del meu paisatge;t´evocaré potser de massa lluny, malferit d’absències.

Ben rentat de sabes creixeràs a fora, graciós i captiu,del vellut de tots els peus nus. Silents aniremal moll ocult de l’hivern, vetllat tot de flaires d’ametllers joves i us diré, companys, l’agraït impuls virginal.

Escura’m, Súnion, el feixuc dolor de la veu i fes-me àgil en tota l’anada, així, despert, t’arreceraréals vespres del meu ferro ardent, llaurat prudentmentdes de l’altra riba en què et recordo daurat i intacte.