PoniRoig.pdf

Treball: El poni roig John Steinbeck

!

EL PONI ROIG!!!!!!!!!!!

Marta Barragn Medina!Laia Benito Blanch!

Toni Brosa Rodrguez!!Filologia Hispnica!!

Literatura!!Margarida Aritzeta!!

Curs 2013-2014!!!!1


!INTRODUCCI!!!Aquest treball t el propsit de analitzar els aspectes narratius de lobra El poni roig de Steinbeck. Dintre daquest sintenten assolir tots els agents narratius que es poden extreure de lobra i han estat classificats temticament. !!Aquesta tematitzaci passa per una recollida de les qestions plantejades amb relaci recproca i, per tant, podem veure el resum breu, les accions bsiques, la figura del narrador, la del protagonista, la construcci daquest darrer amb els seus respectius exemples, els seus ajudants i oponents o, per qu aquest s el protagnista. !!Daltra banda, es poden agrupar els subapartats de lespai de la histria, el temps de la histria, el tractament de lespai, el mn del relat, el significat del ttol, la qesti de si s una novella daprenentatge i la interpretaci textual.!!I, finalment, sexposen les alteracions temporals, els estils del discurs i, les focalitzacions.!!Tamb cal destacar que tota la srie de cites originals tenen menci a la pgina de referncia don shan extret en vers el llibre, partint sempre de la versi de la plana web iPadforos, basada en la versi de Alianza Editorial i que es pot obtenir gratutament aqu: http://goo.gl/qQOz3C .!!!!!!!!!!

2


!RESUM BREU DE LA TRAMA: EL PONI ROIG!!Poni Roig s una novella composta de quatre relats, que tenen una certa relaci entre ells, per que a la vegada actuen unitriament, sn els segents: El regal, Les grans muntanyes, La promesa, i finalment El guia de la gent. Tot el relat succeeix en una granja de la Vall de Salines, Califrnia. !Es centra en el personatge principal de la historia, anomenat Jody, un nen de deu anys, que mostra un gran canvi i evoluci en la seva vida i en el seu interior. Tot comena quan els seu pare i Billy Buck li regalen un poni que ell t que cuidar, per demostrar-li al seu pare que pot assumir responsabilitats, per a la llarga aquest poni es fica molt malalt i mor. A partir daqu Jody sap una mica millor com es el mn dadults, es a dir, comena a donar-sen compte que en tota felicitat tamb hi pot haver dolor, que no tot es sempre com vols que sigui. Aix doncs, es veu per primera vegada amb una realitat cruel que el portar a saber que la vida i la mort estan inevitablement entrellaades.!!!ACCIONS BSIQUES DEL RELAT DE STEINBECK !!Aquest relat succeeix en una granja, on viu un nen amb els seus pares. Un dia el pare li fa feli regalant-li un poni, per aquesta felicitat, rpidament es torna dolor quan lanimal mor. Aquest fet desencadena grans canvis en la maduresa del protagonista. !!!NARRADOR!En el relat lautor utilitza un narrador omniscient, aquest es el que tot coneix respecte al mn de la historia de la novella. Pot influir al lector, encara que no t perqu ser aix sempre. En aquest cas, s que influeix ja que facilita al lector situar-se millor en la historia i conixer detalls que poden ser de vital importncia, com es el cas de, explicar als lectors els pensaments ms ntims dels personatges, els seus estats dnims i

3


sentiments. Tamb tracta de ser objectiu en el que diu o pensa, exposa i comenta les actuacions dels personatges i els fets que es van desenvolupen en la narraci. I sembla saber el que succeir en el futur i el que va succeir en el passat; utilitza la tercera persona del singular o plural.!

Per altre part, la majoria de les vegades el narrador utilitzat per Steinbeck no analitza linterior dels personatges i es limita a descriuren la vida a travs de les paraules, el paisatge fsic que viuen i les accions. Quan dic el paisatge fsic em refereixo a les descripcions detallades que fa de la naturalesa, de les plantes i dels animals, aquestes descripcions fan bonic el relat i es pot veure que ha sigut ben treballat. !!!EN JODY!!En Jody es el personatge principal a la novella. s un nen de deu anys que viu en una granja a la vall de Salines, a Califrnia. Fsicament s un nen amb els cabells rossos, ulls grisos i atents i amb una boca que es movia al comps dels seus pensaments. Psicolgicament, es molt madur i curis per ledat que t i vol saber-ho tot sobre la vida. Li agrada ajudar als dems en tot el que pot, s molt comprensiu, innocent, vulnerable i bo; li agrada portar-se b amb els seus amics del collegi, encara que en molts cop sha sent sol, ja sigui perqu els seus pares no li donen una atenci suficient, o perqu els seus amics de veritat sn els animals, i no els nens com seria el ms normal en la seva edat. A part de totes aquestes virtuts, tamb t coses negatives com tothom, i una delles, es que, no li fica molt inters als estudis.!!Segons les seves aficions, s un apassionat per als cavalls, i a ms, una altre afici que t en Jody s agafar el rifle i apuntar a les coses, com si estigues disparant, ja que el seu pare li t ents que fins els dotze anys no li ficaria els cartutxos.!!Segons la famlia den Jody, podem dir que Jody ve duna famlia normal i honesta, salimenten dels animals que ells mateixos crien, i aquest viu amb els seus pares, Carl Tiflin i Mistress Tiflin. Pare i fill acostumen a tenir diferncies, ja que no coincideixen amb els mateixos pensaments. Encara que, Carl Tifflin sempre ha volgut una educaci

4


correcte per al seu fill, a vegades no es dona compte que tan sols es un nen de deu anys i que no pot sotmetre-li a tasques tan dures o simplement a no comprendre que t ganes de jugar i ser feli innocentment. La mare, a diferncia del pare, es una dona amb un carcter ms suau i comprensible, s amable i es la figura de recolzament den Jody, encara que passa molt de temps en la cuina, i a vegades, tamb es culpable de que en Jody es senti sol. !!Segons els costums den Jody, ell anava a lescola com qualsevol altre nen, per els caps de setmana i quan no tenia que estudiar, ajudava a casa i feia les tasques que la mare i el pare li manaven.!!!PROCEDIMENTS DE CONSTRUCCI !DEL PROTAGONISTA!! El protagonista es descriu a travs de diversos procediments, principalment, a traves del mateix narrador, de la mare, del pare i dels amics. !Del mateix narrador es pot veure al comenament del relat, quan fa una descripci breu i directa, explicant qui es en Jody. Per una altre part, la mare i el pare, poden ajudar a construir el protagonista en moltes situacions, com per exemple, es pot veure clar que en Jody s un nen molt responsable i madur per la seva edat; ja que totes les tasques que li encomanen, ell les fa sense protestar. I finalment, en una part de la novella, surt la figura dels amics, aquests fan veure que en Jody sempre ha sigut un nen marginat, que no ha tingut amics de veritat, i que la dems gent de la seva edat el veien inferior.!!!!!!!!

5


QUATRE EXEMPLES DE PROCEDIMENTS !DE CONSTRUCCI DEL PROTAGONISTA !

!1 - El ruido agudo y discordante del tringulo puso en movimiento al nio Jody. Era un pequeo de diez aos de edad, con unos cabellos como csped amarillo y polvoriento, ojos grises y atentos, y una boca que mova continuamente al comps de sus pensamientos. (Pgina 7)! !Aquest fragment es una breu descripci den Jody, a partir del narrador i localitzat al principi del relat.!!2 Su madre le interrog acerca de lo que haba aprendido en el colegio aquel da, pero no escuch la respuesta que l le dio, masticando su buuelo. Jody, pon atencin en llenar bien la leera -le interrumpi-. Anoche cruzaste los palos y no qued ni siquiera la mitad. Esta noche procura colocar los palos bien extendidos. Ah y algunas de las gallinas estn escondiendo sus huevos, o bien los perros se los estn comiendo. Busca en el csped y mira si encuentras algn nido. Masticando siempre, Jody sali a cumplir estas tareas. (Pgina 21,22)!!Aquest fragment fa una clara representaci de la relaci mare- fill, Mistress Tifflin fa correcte la figura de mare per el fet de que li imposa uns valors i unes responsabilitats que en Jody els fa sense queixa, per tamb a vegades, no li pren la suficient atenci que el nen necessita.!3 Jody apunt el rifle a toda clase de cosas: a rocas y pjaros, y a la gran caldera negra situada debajo del ciprs; pero no dispar, porque no tena cartuchos, ni los tendra hasta que cumpliera doce aos. Si su padre le hubiese visto apuntando en direccin a la casa, habra retrasado un ao ms la entrega de cartuchos. (Pgina 23)!!El fragment anterior fa referncia a leducaci del pare al fill, es pot veure com Carl Tifflin t una manera deducar al seu fill diferent a la de la mare, potser ms severa per des de la meva perspectiva en moltes ocasions tampoc incorrecta. !!

6


!4 All se detuvieron frente al pony, mirando despus a Jody con una mirada en la que haba una nueva admiracin y un nuevo respeto. Antes de aquel da, Jody haba sido un muchacho vestido con un mono y una camisa azul, ms sosegado que la mayora, y de quien hasta se sospechaba que fuera un poco cobarde. Ahora era diferente (). (Pgina 39,40)!!Aquest fragment es localitza en el moment que en Jody ensenya el cavall al seus amics de lescola, aqu el narrador mostra la relaci que t en Jody amb els seus companys. Una relaci no molt bona, ell sempre deia que els seus millors amics eren els animals; i es pot veure com el miren duna millor manera noms per el fet de tenir un cavall.!!!AJUDANTS I OPONENTS DEN JODY!!Des de la meva perspectiva un dels ajudants principals den Jody s Billy Buck, un gran acompanyat en tota la novella i sobretot un gran amic per ell i la famlia, a part de ser treballador i ajudant de Carl Tifflin. Fsicament s petit, t un bigot i gaireb sempre porta un barret. Sobre les seves aficions, sn les mateixes que en Jody, i per aix comparteixen molts moments en que noms sentenen ells. Billy sap moltssim de cavalls i animals, i est acostumat a treballar en el camp, ja que, ha tingut una vida una mica dura, per el motiu de que va perdre a la seva mare quan era jove i sha tingut que buscar la vida per ell sol. !!A continuaci esmentar una circumstncia on es pot veure clar la compenetraci que tenen Jody i Billy: !!El poni den Jody es fica malalt i aquest passa uns dies molt preocupants, Billy es el que li respon tota classe de preguntes i el que li ajuda a fer tot el possible per salvar a lanimal, i una vegada que mort sense res ms a fer, es qui el fa fer veure que ell tamb sequivoca i que encara que spiga molt sobre cavalls, a vegades hi ha circumstncies que lnic que es pot fer es assumir la veritat i saber que en la felicitat tamb hi ha dolor. !

7


!Per un altre banda, tamb podrem esmentar a Poni Roig, encara que sigui un animal, es pot considerar un personatge ms daquesta novella, ja que grcies a ell i a totes les circumstncies que ha tingut dafrontar tant petit, li han fet madurar com persona i aprendre molt sobre la vida. !!Tamb, esmentaria al seu avi com ajudant den Jody. Encara que ha sortit al final de la novella, aix no el fa de menys importncia, ja que es pot veure clarament, la connexi que tenen ell i en Jody, en quant aficions, carcter i sentiments. Un exemple evident, es quan lavi esta explicant les seves histries sobre indis i de creuar les planures, i Jody li fica realment atenci i li encanta compartir aquests moments amb ell i imaginar que ell podria ser un dia un aventurer com lavi. !!La mare den Jody, Mistress Tifflin, ja que es un personatge de suport per ell, encara que a vegades no li doni latenci suficient, per trobo, que com mare que s, vol la millor educaci per el seu fill, i que sigui independent i responsable per ell sol. !!I finalment, Nellie, legua embarassada, que li torna la felicitat i la illusi que va perdre amb Poni Roig, ja que, el poltre que ve en cam seria nicament den Jody.!!!I daltra banda, un dels oponents principals den Jody, es el seu pare, Carl Tifflin. Un home que havia treballat per el Govern, i que ara tenia com ofici granger i ser pare dun nen amb un carcter molt poc semblant amb ell. Sobre aquest fet, podria atrevir-me a dir que li es molt ms difcil portar lofici de pare, que de granger. Ja que ell es el partidari de la disciplina estricta den Jody, i ell vol que creixi per ser independent i responsable dexecutar la granja sense lajuda del seu pare. T un carcter molt fort, i s un home que sempre est enfadat o almenys aix fa veure. La relaci den Jody i Carl es llunyana, encara que siguin pare i fill, ja que Carl no va passar la seva infncia com Jody hagus volgut i com qualsevol altre nen necessita la figura dun pare. !!Per un altre banda, tamb es pot afegir que hi ha certs animals que per en Jody podem dir que sn els seus oponents, com es el cas dels corbs, ja que trobo que en el moment

8


que Poni Roig esta morint, per Jody es molt dur veure com els corbs estan rodejant al cavall esperant el moment de la mor, i quan aquesta arriba, Jody intenta lluita contra ells perqu el cavall no sigui la seva pressa, fins que es dna compte que es absurd combatre amb aquests animals. !!Un altre animal, sn els gossos, Doubletre Mutt, el gos negre i Smasher. A ell li donava rbia veure als gossos tan sans i bons, i en canvi, el poni es trobava malalt, aix provoc fria per part seva i la desemboc llenant-li pedres als pobres animals que no tenien culpa de res.!!Un altre oponent, seria Billy Buck, sent conscient que tamb surt en la part dajudants den Jody, per hi ha moments que des de la perspectiva del nen, el tracta i el veu com un oponent. Un exemple es quan Jody en el relat li pregunta abans danar-sen al collegi que si plour, aquest li contesta que no, que ja havia plogut massa i que avui faria bon temps, Jody li va fer ca, i aix doncs, trauria al cavall a fora de lestable, per que li tenia que prometre que si sequivocava i del contrari plovia, que Billy sencarregaria de ficar el cavall dins. Va passar tot el contrari, va ploure i en Billy Buck no va guardar el cavall, ja que, es trobava treballant, aix provoc un greu refredat al poni i dalguna manera en Jody li culpa a Billy. !!!PROTAGONISTA DEL RELAT !!En Jody s el protagonista, primerament, perqu s el personatge principal de la histria i el que actua en les majors accions del relat. !I per altra banda, perqu tota la novella es centra en ell i les diverses circumstncies i situacions que passen al transcurs del relat sempre tenen una certa relaci amb el nen. Encara que dintre del relat hi passin histries diferents, cadascuna delles influeixen al petit Jody. !Dit dun altre mode, shauria de considerar en Jody protagonista de lobra perqu sense ell la novella no tindria cap tipus de sentit ja que se centra en els canvis psicolgics daquest.!

9


ESPAI DE LA HISTRIA! !L'espai real del relat s'emplaa en un ranxo americ situat a les afores del poblat de Salines. Pels voltants de la casa, situada entre colines, hi ha un graner, un hort i una cuadra on el protagonista i la resta de personatges conviuen i actuen. !!!TEMPS DE LA HISTRIA!!El temps de la histria comena dues setmanes desprs de l'inici de l'escola d'en Jody, a finals d'estiu, i finalitza al mes de mar. A travs de la lectura de l'obra s'observa una manipulaci del temps ja que, quan el poni mor, l'obra es trasllada unes setmanes abans de l'arribada del petit animal. Aquest flashback cont la descripci de les montanyes de l'Est ( volvi la cabeza hacia las montaas del Este, las Gavilanes. , Pgina 145), que revela la procedncia del nom del poni. ! !L'autor utilitza el recurs de la narraci per desenvolupar la histria. La focalitzaci de l'obra s interna, el narrador coneix els sentiments i sensacions dels personatges, s un narrador omniscient ( (Jody) Pensaba en las cosas ms bellas y magnficas que conoca. [...] Billy Buck comprenda los sentimientos del muchacho , Pgina 37).!!Tenint en compte el temps histric de la novella, es pot afirmar que es tracta d'una obra realista protagonitzada per la tpica famlia pagesa americana dels anys trenta. Es pot deduir a travs de la lectura: An no haba terminado su labor cuando en la casa del rancho comenz a repicar el tringulo de hierro anunciando el desayuno (Pgina 6), Se qued mirndoles mientras montaban sus caballos y sacaban del corral seis viejas vacas lecheras, emprendiendo luego el camino por la colina hacia Salinas. Iban a vender las vacas viejas al carnicero. (Pgina 12).!!!

10


TRACTAMENT DE LESPAI!!L'espai ve condicionat per l'obsessi del protagonista, hi ha un pleonasma per part de Jody en els objectes figurats que desconeix. Aquests objectes desconeguts sn el mar, les montanyes i l'oest.!En l'espai apareixen diversos personatges, com el Gitano, que no recorda res del que va viure a les misterioses montanyes. Es pot considerar que aquest oblit representa un parallelisme amb l'anhel de Jody per saber qu s'amaga darrere d'aquestes. Un altre personatge que crida l'atenci al nen s el seu avi, el qual apareix sobtadament a l'obra. L'home vell es caracteritza perqu sempre explica les mateixes histries, histries d'indis i de praderes, d'un guia d'una partida que era ell mateix. Aquestes histries entusiasmen a Jody i, per contra, resulten repetitives i pesades per al cap de familia Carl Tiflin. !L'avi va ser el guia de la partida que va marxar cap a l'oest i, per tant, no parla d'altra cosa que d'aquest fet. Com que s el que ha viscut, s el que explica tants cops. De manera parallela al Gitano i les montanyes, per a l'avi de Jody el mar s un objecte infranquejable, desconegut i infinit: Y yo era el cabecilla. Marchar rumbo al Oeste era tan grande como Dios, y los lentos pasos de nuestro movimiento se acumularon y acumularon hasta que la travesa del continente fue llevada a cabo. Luego llegamos al mar, y todo se acab (Pgina 343).!!!EL MN DEL RELAT!!!L'obra s'ambienta en el context histric d'una famlia proletaria americana que sobreviu a partir dels recursos que obt dels cultius i la cria d'animals. El relat mostra un mn realista on els personatges sn de classe baixa, obrers treballadors. Tracta un rerefons molt prxim a la novella social americana fruit de l'herncia de la generaci perduda coetnia a l'poca de producci d'aquesta obra.!

11


SIGNIFICAT DEL TTOL !El ttol del relat fa referncia al poni perqu l'arribada d'aquest al ranxo provoca un punt d'inflexi en la vida del protagonista, ja que respon a la primera experincia dolorosa del nen. A partir d'aquell moment el dia a dia de Jody passa a girar al voltant de l'animal. Es fa responsable i adult amb el poni i alhora li crea una frustraci la seva mort. Jody l'ensenya als amics de l'escola, el pentina, l'alimenta i li dedica tantes hores que fins i tot s'olvida de la resta de feines que ha de fer per la casa: Es ya casi de noche y no hay un trozo de lea en la casa ni has dado de comer a las gallinas. Jody guard rpidamente sus herramientas. Me haba olvidado, mam. Bueno, en adelante, cumple primero tus quehaceres . (Pgina 46)!A partir del moment en qu el poni es refreda, Jody crea un vincle molt fort amb Gaviln, i far tot el possible per salvar-lo. Malgrat tot, el pare del nen, Carl Tiflin, no permet que el seu fill es deixi portar per les emocions i la inocncia prpia de la infncia i, com si fos una obligaci, intenta fer-li veure que l'home no ha de mostrar sentiments envers altres animals ( Jody mir con reproche a Billy Buck, quien se sinti culpable. Usted me dijo que no iba a llover -le acus Jody. [...] El padre de Jody se uni entonces a la conversacin, sermoneando ligeramente al muchacho. Un caballo -dijo -no es un perro faldero. , Pgina 82/84).!Es pot considerar que l'animal s l'objecte a travs del qual Jody fa un pas ms enll de la infantesa. Tot i que al principi no accepta la mort de Gaviln i aix li provoca un odi envers el mn, l'aparici d'altres personatges ajuden al protagonista a acceptar la crueltat i dificultat que porta el deixar de ser un nen petit i comenar a viure en el mn real.! !NOVELLA DAPRENENTATGE?!La finalitat de l'obra s mostrar la realitat ms crua que es va viure en les cases americanes del segle XX. Amb aquest fi, l'autor posa en joc el seu objectiu juntament amb la vida submisa d'un nen que viu envoltat de gallines, cavalls, horts i pobresa. !El protagonista, Jody Riflin, es veu sotms a una evoluci psiclogica durant el transcurs del temps novellstic. Aquesta novella invita a la reflexi, posar en prctica l'empatia envers un

12


nen el qual la vida l'ha obligat a fer-se gran. Les diverses situacions que viu Jody reflexen indirectament el pas de la infantesa a una etapa ms madura, ms real. Aquesta realitat s la que vol transmetre l'autor John Steinbek, seguidor del Realisme americ del segle XX, plasmant els problemes d'una familia desfavorida que ha de treballar molt dur per poder subsistir. Els personatges sn ssers marginals (Gitano, Abuelo, Billy Buck) que viuen esclavitzats per la indiferncia, s a dir, cap acci que duguin a terme tindr repercussions notables, excepte per al petit Jody, el qual al principi de la novela es mostra un nen despreocupat i, poc a poc, para atenci a les persones que l'envolten. Aquesta curiositat ajuda a Jody a madurar. En aquest exemple es mostra l'inters constant de Jody per saber i conixer ms: Extraas y misteriosas montaas; pens en cuan poco saba acerca de ellas. Qu hay al otro lado? le haba preguntado una vez a su padre. Ms montaas, supongo. Por qu? Y al otro lado de ellas? [...] Slo rocas, y peascos, y bosques. Por qu? Estara bien ir all. Para qu? No hay nada. Jody saba que tena que haber algo, algo muy maravilloso porque no era conocido, algo secreto y misterioso. En su interior senta que as era. (Pgina 140)! !!!INTERPRETACI TEXTUAL!!La lectura d'El poni Roig respon a la interpretaci d'un mn injust on viuen atrapats uns personatges pobres i miserables, els quals lluiten cada dia per afrontar els problemes que se'ls presenten. Al tractar-se d'una novela realista, s a dir, que descriu situacions reals i quotidianes, amb un narrador omniscient, es perceben amb ms fora els sentiments del protagonista i altres personatges. A partir d'aquesta transparncia emocional que coneixem grcies al narrador, podem veure que el que realment hi ha darrere d'un nen al que se li ha mort un poni, un anci que sempre explica les mateixes histries i un pobre home que viu per criar i cuidar cavalls, s'amaguen persones heroiques i amb una dignitat enorme, lluitadores i fortes, per molt que ho perdin tot.!El relat s una metfora del pas de la infantesa al mn dels adults. Jody s un nen innocent com qualsevol altre nen de deu anys, per a mesura que es va fent gran, es dna compte que est coneixent el mn dels majors per culpa de la mort del poni, del fort carcter del pare, del dur treball del camp, entre daltres. !!

13


!!!ALTERACIONS DE LA LNIA TEMPORAL!!La lnia temporal bsica del text, com sol passar en la majoria de novelles, es veu afectada significativament per agents dalteraci dordre, de durada temporal o, per exemple, de freqncia.!!En primer lloc, un dels elements ms comuns dalteraci temporal en una novella s lagent dalteraci dordre. Lordre temporal t una senzilla classificaci en dos grans grups de anacronismes: les analpsies, les mes comunes, -que consisteixen en un retrocs de la trama a un estadi anterior temporalment- i les prolepsis, menys comunes, -que consisteixen en una anticipaci dalgun afer futur-. A tall dexemple, podem veure retrocessos temporals a la pgina 169 amb les frases En cierta ocasin, gan una carrera llana con l, cuando yo tena quince aos. Pude haber sacado doscientos dlares por l en cualquier poca.; amb la frase de les pgines 313-315: Recuerdo que [...] entre sus manos una de les historietes explicades per lavi-; o, per exemple, a la pgina 247 amb lafirmaci: l era acemilero del Gobierno cuando yo tena tu edad, y le ayudaba en su oficio. Un da dej una arruga en la mantilla de una silla. En totes aquestes ocasions es pot veure perfectament com hi ha un retrocs temporal i s clara la diferenciaci entre la trama natural i principal de lobra i aquests tres fets allats tot i que no sense relaci indirecta- que transporten a lespectador a un moment anterior al narrat. Daltra banda sha exposat la idea de la prolepsis per, en aquesta obra, no susa ja que s un recurs caracterstic daltres tipologies narratives molt ms didctiques. !

En segon lloc, apareixen canvis de la durada temporal de lobra ja sigui increscendo o decrescendo- tractant de abreujar algunes parts de lobra o de fer lefecte contrari. Si b hi ha un bon recull de tipus dalteracions en la durada temporal caldria destacar els resums com en el cas de la pgina 66: Gaviln creca rpidamente. on seviten molts mesos de creixement amb aquesta senzilla oraci; les ellipsis temporals a la pgina 74: Los das se arrastraron hasta el de Accin

14


de Gracias, pero el invierno lleg pronto. on en aquest cas implcitament es fa el salt de lestiu que hi havia anteriorment al ple hivern; i, finalment, lefecte contrari, reduint el pas del temps com la pausa descriptiva de la pgina 146: En la casa resplandeca la luz blanca y el granero tena un aspecto pardo y tibio. apreciant perfectament com la descripci detallada atura el pas del temps (aquest recurs s molt com en moltes novelles ja que s una caracterstica fonamental de la descripci). !

I, en darrer lloc, la freqncia narrativa temporal. Aquesta fa referncia a la periodicitat dexplicar una o ms coses. Tot i que hi ha una divisi en quatre grups (relat singulatiu, relat singulatiu anafric, relat repetitiu, relat iteratiu) dexemple es poden destacar els dos darrers ja que sn els ms illustratius. Aix doncs, a lobra es repeteix un mateix concepte o idea que va ocrrer solament un cop molts cops, relat repetitiu, com la idea de Mi padre era acemilero del Gobierno. que podem trobar a les pgines 247, 249 i 312. I, daltra banda, hi ha un estalvi de repeticions duna mateixa cosa durant un perode de temps relatiu, anomenat relat iteratiu, a la pgina 75 amb la frase durante la semana que duro la lluvia fent una simplificaci duna setmana com a concepte temporal i estalviant dir tots els cops que va ploure durant la mateixa. !

!ESTILS DEL DISCURS!!Un altre aspecte a tractar daquesta novella s quins estils empra per als discursos (de pensaments o de paraules) i si es fa dun mode directe o indirecte. Tot i que hi ha exemples de tot tipus, destaca clarament el discurs directe de paraules (ja que hi ha molts dilegs) que podem trobar entre el discurs directe regit i el dileg com a la pgina 261 amb: Quin est ah? Qu pasa? llam Carl Tiflin desde su dormitorio.Qu ocurre, Carl? inquiri a su vez mistress Tiflin, soolienta.; tamb hi ha dilegs com a monlegs dramtics a la pgina 280 on no veiem la presncia del narrador-: Llover, Billy? - Tal vez. El viento parece de lluvia, pero no es bastante fuerte. Bueno, confio en que no llueva hasta que yo aniquile a esas condenadas ratas.; altres discursos directes regits molt ms tradicionals com a la

15


pgina 189: Es el viejo Gitano -dijo Carl Tiflin-. Voy a ver si falta alguno de mis fusiles. Entr un segundo en la casa. No, estn todos all. Qu direccin llevaba, Jess? Bueno, esto es precisamente lo curioso. Iba directamente hacia las montaas. Carl ri.Nunca son demasiado viejos para robar -dijo-. Supongo que rob al viejo Pascua Florida. i, finalment, es podria considerar el fragment de la pgina 250: Yo har que tengas un buen potro. Yo te har parir bien. Y puedo agregar que, si quieres, tendrs el mejor caballo de todo el condado. com una forma de monleg citat o soliloqui I molt proper al monleg interior o al flux de la consciencia (depn del punt de vista pot considerar-shi). Tot i aix es pot fer una comparaci amb lnic petit discurs proper al monleg interior que comparteix caracterstiques que el text de la pgina 250 comentat anteriorment no t (no est dirigit a ning en particular i hi ha un cert desordre sintctic), fent que el text de aquesta mateixa pgina per al final: Hua, Demonio Negro, a ti! Listo, ahora, clava los pies firmes en tierra! s que sigui una espcie de petit monleg interior.!

Tot I aix, no sha de deixar de banda lestil indirecte ja sigui de pensament o de paraules ja que tamb t un gran pes a lobra; per exemple, com a discurs indirecte de pensament nhi ha a les pgines 68 (Esperaba que no lloviera, porque la lluvia manchara la silla roja.), 235 (El espectculo de matar a un cerdo era fascinador con todos los chillidos y la sangre.), 244 (Efectivamente, ella haba cambiado.) I entre les pgines 208 I 209 (Ahora estaba demasiado crecido para poner iguanas en su fiambrera.); i, podem dir com a regla general que all que diferencia aquestes cites dunes altres s que aquestes no deixen clar si s una frase pronunciada pel narrador o per un personatge (sent aix una frase pronunciada per un personatge per reproduda al lector pel narrador sent aix un pacte tcit de simpatia o entesa amb all que sest dient). I, no cal dir que en tots els casos estem parlant dun discurs destil indirecte lliure. Daltra banda, com a discursos amb un estil indirecte, per, de paraules, podem citar dos exemples, ara en aquest cas destil indirecte regit ja que tamb nhi ha, a les pgines 52-53: le dijo, que ya faltaba muy poco para llegar al lugar de su destino. i a la pgina 232: de manera que dijo previsoramente-: Har todo lo que sepa, per no puedo prometer nada.!

!16


!FOCALITZACIONS!!Com una bona obra completa, El poni roig, inclou en ell mateix els tres tipus de focalitzacions que existeixen en una obra narrativa, tot i que predomina la focalitzaci externa.!

Normalment el narrador se centra en descriure els moviments i les accions del protagonista i, per tant, es poden veure frases com a la pgina 132 En el calor zumbante de una tarde de verano, el pequeo Jody recorra displicentemente el rancho en busca de algo que hacer. Haba estado en el establo, y en seguida se haba puesto a tirar piedras contra los nidos de golondrinas. o a la pgina 135 Cruz la huerta, golpeando el polvo con los pies. En el camino encontr una piedra perfecta para su honda: una piedra redonda, ligeramente plana y lo suficientemente pesada para cruzar el aire. La coloc en la bolsa de goma de su arma y se encamin a la pradera. Tena el ceo contrado y mova los labios incesantemente; por vez primera en aquella tarde estaba atento. que van fent aquesta tasca.!

!Daltra banda es pot trobar tamb la focalitzaci zero, aquella que susa per a descriure paisatges i similars, com, per exemple a la pgina 138 Las colinas estaban secas por aquel entonces y el csped se vea dorado; pero en el sitio donde el cao llenaba la tina redonda hasta que el agua se desparramaba, haba un trozo de fino csped verde, profundo, suave y hmedo. o a la pgina 146 amb un alter exemple ja citat per a exemplificar la pausa descriptiva: En la casa resplandeca la luz blanca y el granero tena un aspecto pardo y tibio.. !

!I, finalment, moments de lobra on sempra la focalitzaci interna, aquella que penetra en la ment dels personatges, que tot i que en sn uns quants tamb podem destacar un parell com a mostra de la pgina 142: Jody saba que tena que haber algo, algo muy maravilloso porque no era conocido, algo secreto y misterioso. En su

17


interior senta que as era. o del final de la pgina 170, inicis de la 171: El padre de Jody tuvo un pensamiento humorista. sent aix un bon exemple de variabilitat en la focalitzaci i fent-la mltiple, no solament centrada en un personatge. !

!!!I, en definitiva, es pot dir que lobra El poni roig de Steinbeck tot i tenir una titlla de novella social americana i del segle XX tamb podem veure la herncia europea en aspectes molt ms formals i esttics com, per exemple, el monleg interior o altres tractaments temporals que varen ser producte dautors com Proust, Woolf i Joyce. !

!!!!!!!!!!!!!!!

18


Webgrafia!Webs de referncia i de consulta.!!!Power Point de Narratologia:!http://goo.gl/CXwaqE!!Apunts de lEstil Indirecte Lliure dun centre gallec:!http://goo.gl/7tvMFJ!!Terminologia de Grard Genette:!http://goo.gl/3Gtgrt!!Teoria Literria, el model de Genette:!http://goo.gl/mPJ1ne!!Biografia de John Steinbeck:!http://goo.gl/uiObR8!!Petita ressenya del poni roig en una botiga en lnia:!http://goo.gl/NZvqoo!!Ressenya del llibre de Literaturas.com:!http://goo.gl/0eXTJM!

19

PoniRoig.pdf

Documents

Transcript of PoniRoig.pdf