PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA...

40
Fulls de Ponent, nº 16. 02 gener 2020 (Esborrany) PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta cimentera. (X=283751;Y=4578586, 371 m snm), deixant a ma dreta el camí cap a diverses mines d’Almatret i Serós. Dalt: fotos procedents Pepe Guillermo del Arxiu Municipal d’Almatret i Sota, procedent del Facebook.

Transcript of PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA...

Page 1: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Fulls de Ponent, nº 16. 02 gener 2020 (Esborrany)

PORTLAND DEL EBRO, S.A.

“LA FÀBRICA FANTASMA”

Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta cimentera. (X=283751;Y=4578586, 371 m snm), deixant a ma dreta el camí cap a diverses mines d’Almatret i Serós.

Dalt: fotos procedents Pepe Guillermo del Arxiu Municipal d’Almatret i Sota, procedent del Facebook.

Page 2: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Faig una primera visita exploratòria ràpida el 21N2018, i quedo meravellat el veure aquest “Detritus”.

Seguint les instruccions del becari del Pont de Suert, el 7 de febrer del 2019 torno a anar “ipso-facto” a Almatret.

Primer faig cap a l’ajuntament, on parlo amb l’alcalde. Em presento com “Becari de MH de Capdella”, per investigar sobre la fàbrica de Ciment de Portland del Ebro. Em diu que només sap que no va funcionar mai, que esta a baix al riu i que els terrenys ara son del ajuntament, i que no sap pas res més. Demano fotos, planells, altres informacions i, em diu que no sap res més, i que potser qui ho sap quasi tot, es un ex-secretari jubilat municipal, i que ara viu a Aitona. Li dono el informe del John Ames, el nom i el telèfon. Diu que es posarà en contacte amb el ex-secretari i etc. i etc. Afegeix que no hi ha Arxiu Municipal, i que com que diu que li parlo de l’època franquista, diu que les coses es feien dictatorialment, que passaven dels ajuntaments i etc. En fi, poca historia municipal i caldrà buscar en altres indrets.

Al cap de pocs dies, finals de febrer, contacto amb una regidora molt trempada d’Almatret, Jennifer Nadal que em diu:

“Pel que fa al Josep, l'antic secretari de l'ajuntament hem contactat amb ell i ens ha assegurat que a l'ajuntament no hi

ha cap documentació com projectes, plànols, etc. sobre la fàbrica o l'empresa Portland, eren els anys 50 i a

l'ajuntament no en tenim registre .” Em recomana contactar amb Juanjo Peréz, “promotor del “Segrià Sec”, qui em diu

que li sona de algun desgraciat incidint que va destruir part de la documentació municipal, però que ja remenarà per

veure quina informació municipal queda sobre la Portland del Ebro.

Després (7F2019) vaig a visitar el Museu de la Agricultura particular del Pepe de Guillermo d’Almatret, pare d’un bomber mort a l’Horta de St Joan (David Duaigües), participant de la Cuita el Sol. Te un Museu ple d’estris agrícoles, des de forques fins arreus romanes ... i un tractor Algayer-Porsche, que fa anys que no engega ...... malaguanyat.

Em passa 2 fotos de la fàbrica molt maques, i interessants, d’abans del embassament de Riba-roja, i no sap pas la data i diu que les va treure del Arxiu Municipal .......

Diu que lo de la Portland del Ebro va ser una ensarronada de la Condesa (Doña Carmen, “mujer de poco volumen y mucho peso en Madrid” segons un ex-encarregat de la fàbrica) propietària de la mina Ricart, que esta just al costat de la fàbrica, que va enredar a molts petits inversionistes (200.000 segons el cartell “in-situ” i casi 2.000 segons anunci Junta Gral Ordinària de 1958) i els va arruïnar, mentrestant ella es va enriquir encara més. Que era baixeta amb molt caràcter. Que quan es van fer les obres, hi havia un poblat fet per habitatges dels treballadors, avui inundat, i que els caps de setmana pujaven a Almatret a gastar-se els diners, però que les “dones públiques” s’estaven a Faió. Dubte que hi hagués hagut mai intenció de posar-la en marxa, ja que l’embassament de Riba-Roja (Faió en aquell moment) ja estava previst fer-lo, que van haver de “remuntar” els edificis de la fàbrica a causa del augment del nivell de l’aigua .... El dia 12 febrer, en Tomatet, em porta a visitar les mines de Ricart i de l’Espanyola i em confirma, més o menys, aquestes opinions. I que hi havia qui comprava terrenys sota Faió, i que li deien que estava boig, i al canviar el emplaçament de la presa, doncs dinerets a la butxaca ! Tot plegat em sembla una llegenda urbana.......

Torre d’alta tensió sense cables que hi ha molt prop de la fàbrica de Ciment. Deu ser una relíquia de les obres de la

fàbrica, de la connexió amb Enher. Just a l’altra vora del riu, n’hi ha un

altre en les mateixes condicions i característiques. No tenen continuïtat.

Page 3: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

QUI VA FUNDAR LA PORTLAND DEL EBRO, S.A. ??

El 29 d’abril de 1947 es va fundar l’empresa Portland del Ebro S.A. impulsada segons la gent d’Almatret per la

propietària de la mina Ricard, la Condesa “doña Carmen”. Vista la composició del Consell d’Administració, es pot deduir

que l’empresa va ser fundada per l’entorn de la família Vidal-Quadras de Barcelona, col·locant, a més a més, gent de

cert pes econòmic relacionats amb la banca i altres que es bellugaven be a Madrid. La Mina Ricart era propietat de

Pedro Vidal (segons consta en el registre miner amb els nº 225, 226 i 227 de l’any 1949 al Arxiu de Lleida)

Composició del Consell d’Administració publicat a la

“Memoria y Balance” de la Portland del Ebro referent a

l’any 1958.

El primer President va ser Manuel Pedregal Fernandez,

d’origen asturià, advocat, economista, Diputat a les

Corts republicanes per Astúries i brillant orador, un

dels promotors del “capitalisme popular” (Diccionario

de economia política de Borisov, Zhamin y Makàrova) i

que va aconseguir la participació de “gairebé 200.000

petits accionistes” segons es desprèn de la informació que apareix al cartell informatiu de l’itinerari que uneix el poble

d’Almatret i la fàbrica.

Sobre el nombre d’accionistes hi ha un ball de xifres desmesurat. En una noticia que apareix a La Vanguardia el 12 de

juny de 1958 escriuen que:

(…) se pondrá en marcha una de las más modernas y eficientes fábricas de cemento, fruto de la iniciativa privada

y la colaboración entusiasta y decidida del ahorro popular, representado por los casi dos mil accionistas que

integran Portland del Ebro.

El Conseller Delegat era el tarragoní Luís de Ahumada Gual que fou l’encarregat d’implantar i dirigir a Catalunya el Banco

de Crédito Industrial un any després de finalitzar la Guerra Civil (https://www.diaridetarragona.com/opinion/La-solucio-

del-lastimado-Durandarte-20181001-0029.html).

La Vicepresident era Doña Carmen Biada Juncadella (1906-1999),

casada amb Guillermo Vidal-Quadras y Villavecchia (1891-1936,

militar del cos d’Artilleria autopropulsada / tancs LV.), dona molt

activa a Almatret durant l’època de la construcció i, segons fonts

populars, “de poc volum i molt caràcter”. Era descendent de

Miquel Biada Bunyol, el promotor del primer ferrocarril a la

península Iberica, el Barcelona – Mataró. A la foto, familiars el dia

del seu casament.

El José Miralles Gisbert era un alt funcionari del Ministeri de

Marina.

El Secretari del Consell d’Administració era Jorge Vidal Quadras i Villavecchia, cunyat de la Vicepresident.

Lo de “Condesa”, no ho hem vist ni trobat pas per enlloc . La que

sí que el tenia era la seva germana, Mercè Biada i Juncadella,

casada amb Ramon de Montagut i de Miquel, comte de Cervià de

Ter. (Fluvià i Escorsa, Armand. 1998. Repertori de grandeses, títols

i corporacions nobiliàries de Catalunya. Sant Cugat del Vallès,

ANC, Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, p. 35).

Page 4: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Alguna intenció de fer-la treballar hi devia haver: Van fer la fàbrica, van comprar i instal·lar quasi tota la maquinaria, van fer xalets pels directius i un poblat pels treballadors, una carretera de 15 quilometres des de Maials/Almatret i etc. Un cop feta, quan els van autoritzar a ampliar la producció, de 70 a 120.000 Tn any, van vendra la maquinaria danesa de Smidth i en van comprar de nova a la Soc Fives-Lille-Cail. Tenien previst despatxar el ciment amb llaüts cap a l’estació de Faió ........

La Portland del Ebro es funda al 1947. Es presidida per Manuel Pedregal (“sempre amb una brillant i oportuna glosa ampliatoria”) i dins del nomenat per ABC “capitalisme popular”. El Conseller Delegat era Luis de Ahumada Gual.

Hi ha emissió d’accions el 1947, 1955, 1956, 1958 i 1962.

El 1966, un tal Sigurado “sènior” exercia de President Provisional, amb la intenció de vendre la fàbrica a qui fos.

Emissió de 1947. Emissió de 1955

Emissió de 1956. Emissió de 1958

Emissió de 1962.

Total, 168.750.000 pts en emissions controlades fins ara ........... En totes hi manquen 3 cupons (suposo ja cobrats o utilitzats per cobrar l’assistència a les Juntes Generals), excepte en la de 1962 que ja no estan impresos.

Page 5: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Projectes HidroElectrics al Ebre l’any 1954, previs al pla Integral redactat pel INI a 1956 (gentilesa Confederación H. del Ebro).

Page 6: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Quan el juliol de 1911 Mister Pearson aterra a Catalunya de la ma del enginyer Carles Montañés, veu l’enorme potencial elèctric de l’àrea metropolitana de Barcelona, i després de mirar els mapes i escoltar a Montañes, creu que el millor lloc per instal·lar una central hidroelèctrica es al riu Ebro, a Faió, amb una gran presa que arribaria a Casp i Fraga. S’adona de que Emili Riu (funda EEC el novembre de 1911), aliat amb una societat francesa d’electricitat i una suïssa de maquinaria elèctrica, vol fer lo mateix, Pearson es dona molta presa. Funda el setembre la “Barcelona Traction” i la “Riegos y Fuerzas del Ebro”. Després, al veure els inconvenients amb les concessions del Ebre, que ja estan concedides als senyors Coll i Bielsa i amb poques ganes de negociar, canvia d’idea i es posen d’acord amb Domech Sert, que te les concessions al Noguera Pallaresa entre Collegats i Camarasa i les de Lleida fins el Cinca.

Al cap de un any, RFE reprèn el seu interès pel riu Ebre, i compra les concessions dels senyors Coll i Bielsa, i presenta el primer projecte de la presa i embassament de Faió, amb un cota de 90 msnm, o sia, que inunda Mequinensa, la Granja d’Escarp i arriba als peus de Fraga, Massalcoreig i la central en construcció de Serós. Aquest projecte es refreda, i el 1936 hi havia unes previsions de 8 centrals hidroelèctriques projectades per RFE amb assuts i canals de derivació entre Mequinensa i Miravet. Les de la “La Canota” a Almatret i de “Lladóns” a Faió son les que podien afectar la zona de la fàbrica de ciment d’Almatret. La situació de la fàbrica no tenia per que veure’s afectada ....... i per això, al fundar-se

“Portland del Ebro” el 1947, no te pas por de quedar inundat el seu projecte de Almatret.

La presa de Flix la construeix “Saltos del Ebro”, filial de RFE entre 1940 i 1945.

L’any 1953, “Saltos del Ebro” i “Energia e Industria Aragonesas SA” presenten uns nous projectes.

Tan el un com l’antre, en el projecte de Faió respecten per llur cota (61 i 82 msnm) les instal·lacions de la Portland del Ebro, que ja està en obres.

El 1955, l’INI diu que farà un pla especial pel aprofitament hidràulic de l’Ebre entre el desaigua de Escatrón i la cua del embassament de Flix, alhora que segresten “legalment” el 21 octubre de 1955 les concessions prèvies de RFE (en aquell moment de la FECSA d’en March).

La Portland del Ebro, preocupada pel ball de projectes, demana a la “Comisaria Gral Obras Hidraulicas” que es respectin els drets de navegació, qui respon, que de moment, a 24 de març de 1956, no hi ha pas res decidit en ferm. Que ja veurem que dirà el INI.

Page 7: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Comença un ball de projectes entre EIASA, FECSA, INI i ENHER, que si més preses i que si cotes amunt i avall.

Page 8: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Finalment, el juliol de 1956, el INI redacta el “Plan de aprovechamiento del tramo del rio Ebro, entre Escatrón y Flix”, on incorpora la presa de Mequinensa (1958-1964) i una a Faió instal·lada un quilòmetre amunt de Faió amb una cota superior a l’actual (80 msnm)i que havia d’arribar prop del desaigua de Serós. Atorguen el projecte a l’Enher via INI. Enher observa que el projecte de Faió, per baix, els fa perdre 6 metres de desnivell, i que per dalt topa amb la presa de Mequinensa. Canvien la ubicació de Faió per Riba-Roja (1958-1961-1967) i rebaixen la cota de 80 msnm a 70 del embassament a causa de les fortes afectacions municipals i agrícoles, per que ni es perdi ni sobri un metre de desnivell. També hi havia un projecte de salt a la Granja d’Escarp per compensar el desnivell perdut després de Serós, que de moment no se ha fet.

Ara entra en joc la Portland del Ebro: aquesta ja havia fet les obres de la fàbrica de ciment i els volia vendre ciment, però la Enher els diu que ja tenen ciment, el de Xerallo i a sobre els inunden la part baixa de la fàbrica. Au, fes-te fotre !

Comparativa entre la Ortofoto de 1956 i el Topogràfic actual.

Page 9: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 10: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

A dalt l’Ortofoto de 1956 i

A sota comparada amb el Topogràfic d’avui.

Es nota un canvi total de la carretera d’accés i que se han menjat tota la part inferior de les obres.

Page 11: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Boletin Oficial de la prov de

Huesca.

22 abril de 1960.

S’aprova el projecte presentat

per el INI per construir el Salt

de Mequinensa, que cedeix

els drets i ho encarrega a la

Enher de fer Mequinensa i

Riba-Roja.

El projecte va ser presentat

pels enginyers de Camins,

Ports i Canals Manuel

Sanchez del Corral i Genaro

Miller Maristany el 16 juny de

1957.

De fet, les obres prèvies

(expropiacions i camins i

altres) ja havien començat el

1958.

Page 12: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Unes quantes fotos actuals ......

Xalets dels enginyers i directius. Aquí hi havia uns edificis dels treballadors, ara es un decrèpit càmping.

La fàbrica vista de lluny. A l’esquerra el càmping – embarcador pels pescadors alemanys de silurs.

Fons just abans de fàbrica on hi havia edificis d’obra i magatzems. Vista aèria de sitges de ciment.

Page 13: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Vista aèria de la fàbrica i de les sitges al costat d’una rampa per baixar (o pujar) minerals.

Page 14: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 15: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Detall de Eduardo Aznar Colino (2015) parlant de l’Enher........

Respecto de la presa de Ribarroja ya se ha comentado anteriormente que la modificación de la situación de la presa fue realizada de forma unilateral por parte de ENHER. Ésta estaba prevista inicialmente aguas arriba de Fayón pero al querer aprovechar el desnivel de 80 m que existía entre la cola del embalse de Flix y el pie de presa de Mequinenza provocó un sin número de quejas por parte de todos los estamentos aragoneses: la Cámara de Comercio e Industria de Zaragoza, el ayuntamiento del pueblo de Fayón (que iba a quedar inundado); el Ayuntamiento de Mequinenza; la Dirección General de Minas que veía como la cuenca de lignitos de Mequinenza iba a desaparecer bajo las aguas; Portland del Ebro que veía como una fábrica de cemento, que estaba construyendo en Almatret, le alcanzaba la cota de posibles inundaciones de pantano (37 Gomez, 2005), además de todos los vecinos de los pueblos afectados y del anteriormente mencionado Catedrático Cirac que siguió escribiendo artículos para la prensa y que nunca fueron publicados por el periódico al que los remitía, La Vanguardia [147].

Llegit a: Xarxa d’Itineraris a Almatret i rodalies (Florensa_Prunera2.pdf) Edificació construïda l’any 1956 anomenada La Fàbrica del Ciment o Portland del Ebro. Al seu temps prometia ser una de les primers fàbriques de ciment d’Espanya ja que segons es deia la matèria prima l’extrauria del mateix terme d’Almatret, ja que n’hi ha molta quantitat, però la veritat es que aquesta fàbrica mai va entrar amb funcionament ja que les seves accions començaren a baixar i els seus accionistes al voler recuperar el capital invertit van fer que la fàbrica entres en fallida.

Llegit a: Mata Perelló, J.M.

Itinerario geológico a través del patrimonio geológico y minero entre Mequinenza, Almatret, Riba-Roja d’Ebre y la Pobla

de la Massaluca (Baix Cinca, Baix Segre, Ribera d’Ebre y Terra Alta, depresión geológica del Ebro). A: Terra en dins.

Revista de geología. Serie B. Núm. 229. Juliol 2009. P. 11

“En este lugar se hallan las instalaciones de la fracasada Fàbrica de Ciment. También se hallan en las inmediaciones

todos los edificios anexos (las que tenías que ser las viviendas de los trabajadores y de los ingenieros). Asimismo se hacen

patentes algunas bocaminas y el Malacate de la Mina Ricart, de donde había de bajar el carbón para alimentar la fábrica

de cemento. Cabe mencionar que nunca funcionó esta fábrica, y que a pesar del tiempo transcurrido (unos 60 años), las

estructuras se hallan en un perfecto estado de conservación.”

Page 16: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

ALMATRET (Notes de premsa recollides per Santa Eva de Capdella)

La política autàrquica del franquisme i l’aïllament internacional van provocar l’escassetat de la majoria de béns i

productes, entre ells també el ciment i el carbó de bona qualitat, ja que eren productes considerats “estratègics”, i per tant, sotmesos a rígids controls de comerç i de preus.

Les obres públiques, la reconstrucció d’edificis i ponts destruïts durant la Guerra Civil i també la construcció de totes les

centrals impulsades per l’Enher i altres empreses hidroelèctriques, van motivar que es disparés la demanda de ciment. Va

ser en aquest període (1947) quan es va projectar la construcció d’una nova fàbrica de ciment, la d’Almatret al Segrià. 63 centrals es construeixen entre el 1940 i el 1970 (Ebre – Pirineus. Lleida)

El 20 de desembre de 1951 la Direcció General de Mines autoritza a l’empresa EMAR, S.A. a fabricar 30.000 tones

anuals de ciment natural.

BOE núm. 45 de 14 de febrer de 1953.

El 2 de Febrero de 1953 se aprueba la Orden Ministerial que autoriza a Construcciones Emar para sustituir la fabricación

de 30.000 Tns anuales de cemento natural por 30.000 Tns de cemento Portland en Almatret (Lérida). L’autorització serà vigent quan l’empresa aporti el projecte.

La fàbrica funcionarà amb el lignit de la mina Santa Margarita, del vedat miner de l’empresa EMAR.

Estadística minera 1954

Referente a dicho producto (carbón de lignito), durante el año 1954 se ha obtenido una producción de 106.955 toneladas

vendibles, contra las 109.584 obtenidas en el pasado ejercicio, correspondiendo el 50 por 100, aproximadamente, de dicha

producción a las minas explotadas por La Carbonífera del Ebro, S. A., y Cloratita, S. A., sitas en los términos de Granja de Escarpe y Almatret.

El largo transporte y la competencia de otros combustibles de más calidad obligan a mantener la producción de lignito en

la cuenca del Ebro-Segre en un bajo nivel, a pesar de las posibilidades que ofrecen las minas. P. 301

Anunci a ABC 1955 11 12.

“Vista parcial del coto carbonífero "Santa Margarita" propiedad de esta Sociedad (Portland del Ebro), sobre el rio Ebro,

en Almatret y Fayón de las provincias de Lérida y Zaragoza respectivamente. En este coto minero" se ha iniciado lá construcción de una modernísima fábrica de cemento Portland y supercemento con maquinaria suministrada totalmente

por la firma F. L, Smidth & C° A. S. de Dinamarca. Dicha fábrica queda emplazada en medio de la cuenca hidroeléctrica

del Ebro, cuyo aprovechamiento integral, entre Escatrón y Flix, ha sido reservado al I. N. I. por reciente Decreto del

Ministerio de Obras Públicas. Esta zona va a experimentar, pues, una profunda y transcendental transformación y contribuirá decisivamente a la industrialización de España.”

Page 17: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Nota a ABC 1957 09 13: Para nuestro comunicante de Valladolid: Faltan seis meses del plazo inicial concedido para començar la producción de

Cementos Portland del Ebro, y quizá este plazo se prorrogue por otros seis meses. Un año, por tanto, para trabajar normalment.

Avís als accionistes. La Vanguardia Española del 29 d’octubre de 1957, pàg 22 (Al ABC també). “AVISO Portland del Ebro. S. A.

A fin de facilitar a los señores accionistas de esta Compañía que lo deseen, el desplazamiento a Almatret para visitar las obras en construcción de nuestra fábrica de cemento, cuya primera fase está a punto de terminar, a partir del próximo mes

de diciembre se organizará mensualmente un viaje colectivo a dicho punto.

El primero de éstos tendrá lugar el día 10 de diciembre próximo, y los sucesivos, salvo aviso en contrario, se efectuarán el primer martes de cada mes. Los señores accionistas deberán manifestar su propósito a la secretaría de la Compañía con la

anticipación mínima de diez días.

Barcelona. 28 de octubre de 1957.”

Estadística minera 1957

Se ha constituido la Sociedad Minera de Barcelona para poner en explotaciones, minas que permanecían inactivas en la

zona de Almatret, habiendo iniciado los trabajos en un plan muy extenso de preparación para una producción hasta ahora

no prevista en aquella zona. P. 227 En la zona de Almatret, y en la margen izquierda del Ebro, se ha procedido a la apertura de las obras para establecer la

fábrica de cemento artificial que tiene autorizada la Sociedad Cemento Portland del Ebro, habiéndose ocupado de las

fundaciones para hornos y molinos, y empezado a recibir las primeras materias y maquinaria, cuyo montaje se prevé para el próximo año. P. 228

Notícia La Vanguardia

Española del 12 de febrer de

1958.

“El día 7 del actual se ha

descargado en el puerto de Tarragona la tercera y última

expedición de maquinaria

danesa para la modernísima, fábrica de cemento que esta

Empresa está construyendo

sobre el río Ebro, en Almatret,

Se va a iniciar, pues, la fase final del programa aprobado en

1956, es decir, la del "montaje y

puesta en marcha de la instalación. A ella pertenece

esta virola del horno rotatorio,

de doscientas toneladas diarias de capacidad de producción, en

el momento de su descarga.”

Junta General

Extraordinaria.

De conformidad con los preceptos legales y estatuarios, se convoca Junta General extraordinaria de señores accionistas, que tendrá lugar, en

primera convocatoria, el próximo día 3 de marzo, a las doce horas, en el Fomento de Trabajo Nacional (Via Layetana, nº

32), y en segunda convocatoria, el siguiente día 4, en el mismo lugar y hora. La Junta tendrá por objeto la adopción, si procede, de los acuerdos siguientes:

1.- Aprobar el informe que el Consejo de Administración someterá a la consideración de la Junta.

2.- Ampliar el capital social con la consiguiente modificación del artículo 5º de los Estatutos.

3.- Facultar al Consejo de Administración. De acuerdo con lo previsto en el artículo 96 de la Ley de Sociedades Anónimas, para llevar a término sucesivas ampliaciones del capital social. ....

Por cada una de las acciones que se hallen presentes o representadas en la Junta General extraordinaria que se convoca,

los señores accionistas percibirán una prima de una peseta por movilización de títulos. Barcelona, 4 de febrero de 1958.

El Presidente del Consejo de Administración.

Page 18: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

ABC 1958 03 07. Junta Gral. Extraordinaria de Portland del Ebro.

La concurrencia, personal o representada, de más del 90 % del capital social, demuestra el interés que había despertado

entre los accionistas de esta Cía. la celebración de la Junta Gral. Extraordinaria. La asamblea aprobó por unanimidad el informe ….. después de la brillante y oportuna glosa ampliatoria de su presidente,

D. Manuel Pedregal.

Los accionistas se percataron de la fase decisiva en que se encuentra el programa industrial de la empresa con la llegada

de toda la maquinaria para la fábrica de Almatret. Y, además, han podido vislumbrar las amplias perspectivas que se les ofrecen más allá de la inmediata realidad. Con la lectura del informe aprobado se desprende que la agilidad y dinamismo

de la empresa se desenvolverán dentro de las normas de previsión y seguridad financieras.

…. El Consejo ha sido autorizado a ampliar el capital en 75.000 acciones ordinarias. La reunión extraordinaria, si por un lado ha servido para poner de relieve la fase avanzadísima del proyecto de 1956, por

otro ha dejado constancia de la decisión y entusiasmo de que en todo momento da prueba el nutridísimo contingente de

accionistas, verdadera y típica manifestación de lo que hoy día se trata de promover bajo la denominación de “capitalismo

popular”. R.

Notícia La Vanguardia Española del 12 de juny de 1958.

El anuncio de que la próxima Junta General ordinaria de Portland del Ebro, S.A., se celebrará bajo el signo del

funcionamiento de la fábrica de Almatret, ha causado la más grata impresión a los accionistas reunidos en asamblea anual

reglamentaria, el día 10 del presente mes (junio 1958).

El hecho significativo de encontrarse en periodo de montaje, bajo la dirección técnica de

F.L.Smidth&Co.A.S., de Copenhague, toda la

maquinaria situada en su lugar de emplazamiento, constituye el sólido fundamento

de semejante anuncio.

Al año, pues, aproximadamente, de haberse recibido la maquinaria de Dinamarca, se pondrá

en marcha una de las más modernas y eficientes

fábricas de cemento, fruto de la iniciativa

privada y la colaboración entusiasta y decidida del ahorro popular, representado por los casi dos

mil accionistas que integran PORTLAND DEL

EBRO. Las favorables circunstancias que además

concurren en la nueva planta fabril, emplazada

en plena Cuenca minera, permiten asegurar que

el mínimo precio de coste de fabricación y la máxima calidad garantizarán el éxito comercial e

industrial de la Empresa.

Se reproducen en esta página algunas de las fotografías que aparecen en la Memoria del

último ejercicio.

Adjunt hi ha un model de butlleta de “Servicio de Información” per rebre les Memòries,

Butlletins o Circulars que publiqui la Portland

del Ebro.

Notícia La Vanguardia Española del 28 de febrer de 1959. P. 19

Fábrica de cemento en Almatret: “Una de las más modernas fábricas de cemento de España está siendo montada en el

pueblo leridano de Almatret y este mismo año producirá cerca de 70.000 toneladas de supercemento. Cuando entre en funcionamiento su segundo horno, elevará la producción a 180.000 toneladas anuales.

Las Instalaciones de esta primera fase han costado 80 millones de pesetas y el conjunto supondrá cerca de 200 millones.

El utillaje, de procedencia danesa, es modernísimo y permite obtener índices de producción por obrero y año superiores a

la media de Europa y sólo alcanzados por las fábricas francesas. Está enclavada la fábrica en una de las zonas más ricas en lignitos de la provincia, así como de tierra caliza, materias

básicas para la producción de cemento.”

Page 19: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Notícia La Vanguardia Española del 4 de març de 1959. Crònica des de Lleida: Una importante fábrica de cemento.

“Para el rápido proceso de industrialización que está tomando nuestra provincia leridana, no puede pasar inadvertida la

construcción de una fábrica de cemento, enclavada en el coto minero de lignito de Santa Margarita, y próximo a una

cantera de piedra caliza, elementos básicos de esa industria, y que contará con medios propios para llevar a cabo una considerable producción.

Está emplazada, la referida fábrica, en la localidad de Almatret, a 60 kilómetros de nuestra capital, y cercana al río Ebro.

Se dispondrá de una adecuada maquinaria, existiendo un horno rotativo de clinquerización de setenta y cinco metros de

longitud, de lo más actual, hoy en día. De esta manufactura saldrá en su totalidad super-cemento a una fisura caracterizada por el residuo del 1 al 1,5 por 100, sobre el tamiz de 4.900 mallas. Piezas de hasta 30 toneladas se

transportaron allí desde el puerto de Tarragona, y tuvieron que utilizarse para ello remolques especiales de 24 ruedas.

Con tan eficientes medios de producción se podrá ver el rendimiento que puede llevar a cabo, a base de 500 toneladas por obrero y año. Es decir, que contando con que en la primera fase la producción será de unas 65 toneladas anuales, se

alcanzarán más adelante la productividad muy superior al alcanzado por otras instalaciones extranjeras. Con la instalación

del segundo horno, se llegará a las 1.000 toneladas por obrero y año. Como se comprenderá tendrá este valor gran importancia con vistas al Mercado Común europeo.

Los trabajos comenzaron el año 1956, y pronto, para este año, se pondrá en marcha la primera fase de producción, y su

segunda fase, tal vez, unos seis meses más tarde de la primera. Parece una colmena humana esta manufactura en la que

trabajan unos 500 obreros del ramo. La fábrica, pues, está instalada en terrenos en los que se dispone de abundante materia prima, así es; riqueza caliza de la tierra, y yacimientos de lignito de Mequinenza-Fayón, y con la gran ventaja que

estos lignitos, una vez han servido de combustible sus escorias, dan mayor calidad al cemento.

Se ha tenido en cuenta para su instalación el gran factor transporte. Se habilitó una pista de 15 kilómetros por entre agrestes montañas que están situadas junto a los márgenes del Ebro, y se comunica además con la capital; por carretera,

con Fraga distante 40 kilómetros; y la zona de Los Monegros, actualmente ya en plena transformación de regadío, y se

utilizará también la vía fluvial, por el Ebro, lo cual permitirá utilizar las estaciones de Ribarroja, Flix y Mora.

La sociedad ha puesto en juego todas cuantos medios son necesarios para que la localidad de Almatret reúna las debidas condiciones que actualmente exige la vida moderna, y para utilidad del personal que presta sus servicios, y para mejorar

también así dicha localidad, por ello, se van a edificar amplias viviendas para 120 obreros y chalets confortables para el

personal técnico y administrativo; se edificarán escuelas, iglesia, y buenas vías de comunicación. Por ello, y sólo con el fin de dar a conocer esta importante factoría que tanto beneficio ha de reportar a nuestra provincia, el cronista se atreve a

reseñarla, ya que por esos datos se verá el incremento industrial que está tomando nuestra comarca, que con tantos

alientos y bríos renace.”

Notícia La Vanguardia Española del 14 de març de 1959. En el pueblo leridano de Almatret está siendo montada una moderna fábrica de cementos, y se espera que este mismo año

su producción alcance 70.000 toneladas de supercemento. Cuando entre en funcionamiento su segundo homo se elevará la producción a 180.000 toneladas anuales.

Las instalaciones de esta primera fase han costado 80 millones de pesetas, y el conjunto supondrá cerca de los 200

millones de pesetas. El utillaje, de procedencia danesa, es modernísimo y permite obtener índices de productividad por obrero y año superiores a la media de Europa, y solo alcanzado por las fábricas francesas.”

BOE núm. 293 de 8 de desembre de 1959 La Direcció General de Mines y Combustibles autoritza l’ampliació en 120.000 tones anuals a la fàbrica de ciment

d’Almatret. La sol·licitud la fa Sociedad Portland del Ebro S.A. El combustible ha de ser carbó no intervingut o lignits de la seva mina “Coto de Santa Margarita”, de Mequinensa.

A l’autorització es fa constar que tota la maquinària instal·lada ha de ser espanyola (?? Ja que serà francesa).

I que les instal·lacions no han de quedar afectades per la cota del embassament de Riba-roja (sense dret a indemnització).

Estadística minera 1959

Cesa la producción de la mina La Española. P. 223

Estadística minera 1960

(…) se ha vuelto a poner en marcha las minas La Española, Ampliación a Carmina y Carbones Ribera de Ebro,

esta última con miras a suministrar a la fábrica de cementos en construcción en Almatret. P. 221

Estadística minera 1961

No se han efectuado trabajos para la terminación de la fábrica de Almatret, autorizada a Portland del Ebro. P. 199

Page 20: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Estadística minera 1962

En la fábrica de cemento portland de Almatret, autorizada a Portland del Ebro, S.A., se han reanudado los

trabajos interrumpidos todo el año pasado, habiéndose iniciado los de ensanche y mejora de los caminos de acceso a la fábrica, que se espera pueda entrar en funcionamiento a finales del año 1963. P. 207-208

Noticia ABC del 19 d’octubre de 1963. P. 62 Fomento de la Producción diu que estan ampliant les fàbriques de ciment d’Espanya doncs hi ha escassetat de ciment.

Als port de Barcelona i Tarragona s’ha descarregat ja la maquinària francesa amb destí a la nova fàbrica de ciment

d’Almatret, al cantó de l’Ebre.

Estadística minera 1963

La Sociedad Portland del Ebro, S.A., ha continuado durante el año 1963 sus trabajos para la construcción de la

fábrica, trabajos que, como se recordará, fueron reemprendidos a finales de 1962; es probable que, en vista de lo adelantados que se encuentran dichos trabajos y la instalación de su maquinaria, pueda ponerse en marcha la

fábrica a mediados de 1964. P.214

Notícia La Vanguardia Española de l’1 de maig de 1964.

“En la fábrica instalada por E.N.H.E.R. en Xerallo se producen 200.000 Tn. anuales de excelente cemento tipo «Portland»

y por una sociedad anónima se están terminando, en Almatret, las instalaciones fabriles para producir otras 70.000 Tn. Hace veinticinco años no existía en nuestra provincia fábrica alguna de este producto básico para la construcción.”

Estadística minera 1964

(…) la Portland del Ebro, S.A., ha continuado realizando sus trabajos para terminar la fábrica de cemento que está

construyendo en el término municipal de Almatret, sin embargo, por dificultades diversas que se han presentado, no ha logrado terminar dichos trabajos como estaba previsto en el año 1964. Es de desear que puedan vencerse aquellas

dificultades y se logre una pronta terminación de dichas instalaciones. P. 206

Estadística minera 1965 Debido a la situación del mercado del lignito, una de las empresas más importantes de la cuenca, la Carbonífera

del Ebro S.A., paralizó la totalidad de sus explotaciones a partir del mes de octubre. P. 193

Portland del Ebro, S.A. No se han efectuado trabajos, habiendo suspendido pagos la Sociedad. P. 193

Noticia ABC del 21 de desembre de 1966. P. 51 i 52. Edició Sevilla.

Quiebra de la sociedad Portland del Ebro. Barcelona 20. En la reciente junta general extraordinaria se acordó la

disolución de la sociedad Portland del Ebro. El capital social, de 168 millones de pesetas, aparece teórica y legalmente

como desembolsado, teniendo además de dicho capital una masa de pasivo exigible por terceros de 142 millones más, sin que la suma de ambas partidas haya bastado para terminar la fábrica de cemento de Almatret, actualmente en fase de

construcción y cuya terminación exigiría otros 100 millones de pesetas. Todo ello ha sido fruto de una continuada

acumulación de errores, que culminaron en una operación con la empresa francesa Sinaí, a la que se entregaron en efectivo 70 millones de pesetas y resultó luego ser insolvente.- Comtelsa.

Estadística minera 1966

No se han efectuado trabajos y la Sociedad Portland del Ebro se encuentra en periodo de disolución. P. 197 as

Bocamina que hi ha al nivell /replà just a sobre la fàbrica de la Portland del Ebro i Cadolla o Cogulla a dalt del

Malacate

Page 21: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Aquestes fotos i les següents son de les Memòries i Balanç de les Juntes Grals d’Accionistes de la Portland del Ebro de

1958 i 1959.

Page 22: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 23: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 24: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 25: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 26: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 27: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Dispensador de Gasolina que hi havia a baix a la fàbrica de ciment. Fons Boet de Maials.

Page 28: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Informe sobre PORTLAND DEL EBRO 1966, by JOHN AMES.

Al gener de 1966, es va posar a la venda una planta de fabricació de ciment Portland gairebé completa a l'est d'Espanya. El director de “Sam” (suposo que es un intermediari) va oferir al president de “Alpha Portland Cement Company” el que semblava una oferta segura i rendible. La feina d'investigar aquesta perspectiva es va lliurar a mi amb poca antelació. El 20 de gener de 1966, el director em va explicar el tracte tot dinant al Yale Club de Manhattan. Aquella tarda vam anar a Madrid. El director va pensar que era una gran broma que el seu associat a Madrid havia canviat el seu nom, d'un llarg i gairebé impronunciable nom alemany a Gay en 1936, quan es va convertir en un ciutadà dels Estats Units. La paraula “gai” no havia adquirit la seva connotació actual. Joe Gay ens va conèixer a l'aeroport de Madrid i ens va posar al dia durant una migdiada de dues hores al Palau Hotel. A cont inuació, vam tenir la nostra primera trobada amb les persones involucrades amb Portland del Ebro, l'empresa que estava a la venda. Sam era econòmicament astut, però Joe va parlar espanyol, alemany, anglès i francès, manejant fàcilment les comunicacions. El 22 de gener vam anar a Barcelona (unes 200 milles de Madrid) on un banquer, que havia participat amb el finançament de Portland del Ebro, es va reunir amb nosaltres. Com era el cas a Madrid, la feina i el menjar formaven part de l'enfocament. Vam ser transportats en automòbil, al voltant d'un terç del camí de tornada cap a Madrid, per la carretera N-2 d'Espanya cap a Lleida, que tenia l'hotel més proper a la planta, on vam tornar a menjar bé. Gairebé al sud de Lleida, uns 20 quilòmetres, es trobava la planta localitzada a la part alta del mur del congost tallat pel riu de l'Ebre. Encara que gran part de la zona és el desert sec, el riu Ebre comença a ser una àrea productiva d'aigües de muntanya. El govern del dictador Franco va proposar construir quatre embassaments de contenció al riu Ebre, per tal de guardar l'aigua de temporada per a la seva utilització aigües avall. Mentrestant les preses eren projectes governamentals, la planta de ciment depenia del capital privat. El consum garantit entre 5 a 10 anys, almenys del 50 per cent del ciment de Portland de l'Ebre produït per fornir aquestes preses i altres obres públiques, també se suposava que tenia un preu regulat pel Estat. Aquest preu es basaria en el preu mitjà del ciment fixat pel govern espanyol i no

en el cost de la seva fabricació per part de Portland de l'Ebre. (NR: Hi havia un floreixent mercat “negre” i fins el1980 no s’allibera el preu del Ciment) El 23 de gener va resultar ser un dia assolellat i ens va permetre visitar la pedrera i la planta gairebé completada. Una sorprenent observació va ser que l'àrea era molt remota, i perquè tot el poble (amb església, escola i botiga d'empreses) formava part del que havia cobert el finançament de Portland de l'Ebre. En comparació amb les plantes dels Estats Units d'Alpha, l'espai d'oficines era extens a l'Ebre. Les vies d'accés eren primitives. La planta estava gairebé preparada per començar i la pedrera (amb trituradores) havia estat posada en servei per proporcionar grava per la superfície de carreteres de terra i algunes zones de treball. Tot i que l'equip estava pràcticament a la seva disposició, al lloc, el creditor principal es resistia a entregar unes peces vitals no entregades ni col·locades perquè no s'havien realitzat els pagaments. Les amenaces del proveïdor de la maquinaria per entregar alguns equips encara retallats, llevat que s'haguessin realitzat pagaments retrospectius, tot eren part de la imatge de revelació. A partir de les comparacions de costos de les plantes dels Estats Units, aquestes necessitats de diners, fins i tot promeses, van ser modestes. La veritable qüestió era la rendibilitat potencial. Una idea primerenca que va evolucionar va ser que un o més socis espanyols havien d'estar involucrats. Quan es va plantejar aquesta qüestió la reticència dels espanyols clau per quedar-se a formar part de l'empresa, va ser inquietant. Per què el creditor més gran, que va passar a ser una empresa francesa que havia enviat en un equip pesat i costós, no desitja unir-se com a soci fins que no paguin ? La resposta semblava que no eren espanyols, però el fet que es negués a

discutir un acord semblava ser una bandera vermella. Havien estudiat la situació durant anys. La situació de la mina semblava ser millor que suficient. Situat a la paret de la vall, a sobre de la planta, la formació de pedra calcària gairebé horitzontal de Capa Baja era de 220 peus (66 metres) d'espessor i de bona qualitat. Els materials secundaris estaven presents en abundància per la qual cosa la situació de matèries primeres era relativament bona. Fins i tot una font de guix estava disponible a tan sols 9 milles de distància. Pel que sembla, els planificadors que van arribar a la localització de la planta de Portland de l'Ebre van creure que tenien tots els recursos naturals necessaris. Les vetes locals del carbó van ser extretes durant centenars d'anys, però a petita escala perquè estaven allunyades dels centres d'ús. Aquestes vetes de lignit "pintades i inflades" de manera que les mines subterrànies tradicionals eren petites. Una bona operació d'extracció, amb equips moderns, hauria de millorar considerablement els costos. El tema més problemàtic, fins i tot amenaçador, era el contingut de sofre excepcionalment elevat del carbó. Alguns químics de ciment prediuen que el formigó es realitzi amb ciment que contingui valors de sofre baixos i que allí no es podien configurar correctament. Altres combustibles, incloent-hi el petroli, costarien molt degut als mitjans de transport que semblaven fora de la qüestió. Tornem en cotxe a Barcelona per a xerrades amb altres parts interessades. Les solucions visualitzades gairebé sempre es van basar en diners americans. La meva llista de pros i contres no va ser prou negativa per tancar l'interès d'Alpha, però vaig posar èmfasi en la posició clau negativa de l'equip francès. Joe Gay ens va portar amb un Caravelle a París i ens va dur a menjar al “Drug Store” dels Camps Elisis. L'endemà van participar reunions amb cinc enginyers i un traductor tècnic amb el fabricant d'equips (Soc Fives-Lille-Cail) i el dinar es va allargar molt al restaurant “Tante Louise”. Després, vam volar a Madrid per tornar-nos a allotjar a l'elegant Hotel Palace. Ens vam reunir amb Sigurado Sènior que era el President Provisional de Portland de l'Ebre i tenia ganes de signar documents per iniciar una Opció d'Alfa per comprar la planta. Li vaig dir que el Consell d'Administració d'Alpha no m'havia autoritzat a fer més que presentar un informe amb recomanacions. A la tarda del 28 de gener, la meva dona em va trobar a la porta de duanes d'Idlewild i vam arribar a Easton, Pa (Pensilvania), amb uns 8 inches (20 cms) de neu, la nevada més gran d'aquell any.

Page 29: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Llegim el que escriu Miguel Calvo Rebollar al llibre “Lo que el Ebro se llevó”,

Prames 2018, a partir de la pàgina 84:

“Muy poco antes de la inundación producida por el embalse de Riba-roja, cuando ya estaba prevista, se produjo una situación que probablemente es semejante a otras muchas que tuvieron lugar en España de esa época. La combinación de minería del lignito con fabricación de cemento ya había dado muy buenos resultados en La Granja d’Escarp, y se había estudiado también en otras ocasiones.

El 29 de abril de 1947 se constituyó la sociedad Portland del Ebro S.S., con un capital social de 50 millones de pesetas, distribuido en 100.000 acciones, y domicilio social en Barcelona, que pretendía seguir los pasos de la cementera de se había instalado 70 años antes en la cuenca minera. Para ello pretendía utilizar lignito de sus minas, las antiguas Carbonifera Ebrea, Segunda Ebrea,

Tercera Ebrea y Antonio, que habían pertenecido a la Compañía Minera del Ebro, agrupadas ahora en el Coto Santa Margarita.

La fábrica d cemento se instalaría junto a las minas, en la orilla del Ebro, en Almatret, junto al límite con Fayón, en la base de lo que había sido el plano inclinado de la mina Carbonífera Ebrea. El proyecto inicial pretendía fabricar el llamado cemento natural, obtenido directamente por calcinación de una marga de composición adecuada, al contrario que el cemento Portland, que se obtenía por calcinación a una temperatura más elevada de una mezcla de caliza y arcilla. Dada la situación de la fábrica, alejada de cualquier núcleo habitado, se pretendía también construir un poblado, con los correspondientes servicios, para alojar a los trabajadores.

La empresa Construcciones Emar, participante en la sociedad, consiguió, mediante una Orden Ministerial de 20 de diciembre de 1951, la autorización para construir una fábrica de cemento natural con una capacidad de producción de 30.000 toneladas al año. Al poco tiempo, considerando que el cemento Portland tendría un mejor mercado, solicitó el cambio de autorización, manteniendo la cantidad a producir, lo que consiguió el 2 de febrero de 1953. En aquella época, un material como el cemento se consideraba estratégico, y los que recibían autorización para fabricarlo debían someterse a condiciones muy estrictas, tanto en cuanto al suministro de carbón (en este caso debería proceder de sus propias minas en la zona) como en cuanto a los plazos para la puesta en actividad. La emisión de las acciones de la compañía se llevó a cabo el 15 de octubre de 1955, pero la colocación no fue fácil.

La empresa realizó inmediatamente una campaña publicitaria en los periódicos más importantes (ABC en Madrid y La Vanguardia en Barcelona), utilizando en ella una fotografía con la imagen del plano inclinado y el cargadero de la empresa La Carbonífera del Ebro, que había explotado anteriormente el yacimiento.

Las obras de construcción de la fábrica comenzaron en 1957, pero se desarrollaron a un ritmo mucho más lento de lo previsto, probablemente por problemas con la obtención de los fondos necesarios, de modo que la empresa se vio obligada a solicitar una primera prórroga, y luego una segunda, que le fueron concedidas. La segunda prórroga extendía el plazo hasta el 7 de agosto de 1959, pero a cambio de un depósito de 150.000 pesetas, que se perdería si no se llevaba a cabo la construcción. En una huida hacia adelante, la empresa solicitó otra prórroga, ampliando además la autorización para producir una cantidad mucho mayor que la que tenía asignada inicialmente, 120.000 toneladas al año, lo que también le fue concedido el 27 de noviembre de 1959. En este caso, la garantía depositada ascendía a 600.000 pesetas, lo que representaba ya un problema añadido para la liquidez de la empresa. Tampoco en este caso las obras fueron bien, de modo que en los dos años siguientes se avanzó escasamente. En 1962 se reanudaron las obras, que habían estado paralizadas al menos todo el año anterior. En 1963 vendió las máquinas que había comprado, ya que eran inadecuadas para la ampliación prevista, encargando otras nuevas a la Société Fives-Lille-Cail. Tanto el año 1963 como el 1964 las noticias de prensa indicaban que “en breve” se pondría en marcha. En 1965 no se efectuaron trabajos, y la sociedad entró en suspensión de pagos, habiendo gastado más de 200 millones de pesetas.

A principios de 1966, la situación económica era insostenible. La empresa francesa suministradora de la maquinaria se negaba a permitir que se desembalaran las que ya había enviado y estaban en la planta hasta que la empresa efectuara el pago. Portland del Ebro intentó entonces la venta de la planta a la empresa estadounidense Alpha Portland Cement

Page 30: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Company, que en enero de ese año envió a sus técnicos a España para evaluar la operación. La empresa estadounidense consideró que la posibilidad de suministrar cemento a las obras públicas que se iban a construir era un factor positivo, pero que había que contar que el precio del cemento seria fijado por el gobierno español, y que durante 5 o 10 años representaría la mitad de la producción. También valoró muy positivamente la disponibilidad de caliza de muy buena calidad, pero el hecho de tener que utilizar obligatoriamente combustible con alto contenido de azufre, y sobretodo el hecho de que la empresa francesa suministradora de maquinaria no quisiera participar en el negocio de ninguna forma, les inclinaron a descartar la compra. La historia de esta empresa termino en diciembre de 1966. Una nota publicada en ABC señalaba que se había consumido el capital social de 168 millones, y que se acumulaba una deuda de 142 millones, estando la fábrica sin terminar. El golpe final lo recibió la empresa cuando, tras entregar en efectivo setenta millones de pesetas a la empresa francesa Sínai, ésta resultó ser insolvente, y el dinero desapareció.

Mina Ricart:

Tanta roba per tant poc sabó, o millor dit, “Massa fàbrica per tant poca Mina”.

Page 31: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta
Page 32: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

SUBHASTES DELS BÉNS LOCALITZADES AL BOPL PORTLAND DEL EBRO, S.A., 1965-1967

1965, juliol, 20. “ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA. MAGISTRATURA DE TRABAJO DE LÉRIDA Y SU PROVINCIA. EDICTO 3367. Don Julio de la Cueva Vázquez, Magistrado de Trabajo de Lérida y su Provincia. HAGO SABER: Que en méritos del procedimiento de apremio número 3410-64 seguido contra Portland del Ebro por débitos de seguros sociales he acordado la venta en pública subasta de los bienes que a continuación se expresan. Un torno de desplazamiento biciclo de unos dos metros aproximadamente (…). 60.000 pesetas [valoració]. Tales bienes se hallan depositados en Almatret bajo la custodia de D. Enrique Ramirez Ludo donde pueden examinarse libremente. La subasta se celebrará en la Sala-Audiencia de esta Magistratura de Trabajo el próximo día 6 de octubre a las 11 horas de su mañana. (…)”. (BOPL, nº 86, 20 julio 1965, p. 705-706). 1966, desembre, 20. (1) “ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA. MAGISTRATURA DE TRABAJO DE LÉRIDA Y SU PROVINCIA. Edicto 5716. Don Julio de la Cueva Vázquez, Magistrado de Trabajo de Lérida y su provincia. HAGO SABER: Que en méritos del procedimiento de apremio número 3410-64 por débitos de Seguridad Social he acordado la venta de bienes de la deudora Portland del Ebro, S.A., en pública subasta, los que a continuación se expresan: Una ensacadora mecánica de cuatro bocas para sacos de papel (…). Tales bienes se valoran en 1.150.000(?) pesetas. Tales bienes se hallan depositados en Almatret, afueras, bajo custodia de Don Julio Gómez de Segura Martínez, en Mayals, calle Barceloneta número 57, donde podrán ser examinados libremente. La subasta se celebrará en la Sala-Audiencia de esta Magistratura de trabajo el próximo día diecinueve de enero a las once de su mañana (…)”.”. (BOPL, nº 153, 20 desembre 1966, p. 1289-1290) 1966, desembre, 20. (2) “MAGISTRATURA DE TRABAJO DE LÉRIDA Y SU PROVINCIA. Edicto 5714. Don Julio de la Cueva Vázquez, Magistrado de Trabajo de Lérida y su provincia. Hago saber: Que en méritos del procedimiento de apremio número 1940-65 por débitos de Seguridad Social he acordado la venta de bienes de la deudora Portland del Ebro, S.A., en pública subasta, los que a continuación se expresan: Una parrilla Fuller, completa con chasis movil, juego de placas, armadura, parrilla, registros y puertas de visita, banda suspendida con vigas, soportes y bloques refractarios especiales.- Chimenea de doce metros de altura y dos de diametro (…). Tales bienes se valoran en 780.000(?) pesetas. Tales bienes se hallan depositados en Almatret, afueras, bajo custodia de Don Julio Gómez de Segura Martínez, en Mayals, calle Barceloneta número 57, donde podrán ser examinados libremente”. La subasta se celebrará en la Sala-Audiencia de esta Magistratura de trabajo el próximo día 19 de enero a las once de su manaña. (…)”. (BOPL, nº 153, 20 desembre 1966, p. 1290). 1966, desembre, 20. (3) “MAGISTRATURA DE TRABAJO DE LÉRIDA Y SU PROVINCIA. Edicto 5717. Don Julio de la Cueva Vázquez, Magistrado de Trabajo de Lérida y su provincia. Hago saber: Que en méritos del procedimiento de apremio número 3.406-64 por débitos de Seguridad Social he acordado la venta de bienes de la deudora Portland del Ebro, S.A., en pública subasta, los que a continuación se expresan: Un tamiz de alimentación rotativo tipo de carracas con su manguito de acoplamiento.- Un molino secador de peso compuesto de (…). Tales bienes se valoran en 6.300.00 pesetas(…). Tales bienes se hallan depositados en Almatret, afueras, bajo custodia de Don Julio Gómez de Segura Martínez, en Mayals, calle Barceloneta número 57, donde podrán ser examinados libremente”. La subasta se celebrará en la Sala-Audiencia de esta Magistratura de trabajo el próximo día diez y nueve de enero a las once de su manaña. (…)”. (BOPL, nº 153, 20 desembre 1966, p. 1291-1292).

Page 33: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

1967, març, 9. “JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA E INSTRUCCIÓN. EDICTO DE SUBASTA 1088. Por acuerdo de los Interventores de la sociedad Portland del Ebro, S.A., se sacan a subasta los siguientes bienes: (…). Un horno rotativo cilindrico de 3,2 y peso 230 Tn, compuesto de tres virolas en acero martín….(…). La subasta se celebrará en la Notaría de D. Luís Hernández Palmés, en esta ciudad, Plaza de la Paheria, 8 bis, tercero, a las diecisiete horas del día once del corriente mes, con las siguientes condiciones: Tipo de licitación: DIEZ MILLONES DE PESETAS. Para tomar parte en la subasta deberá depositarse previamente el 10 por 100 del valor de los bienes subastados. (BOPL, nº 29, 09 març 1967, p. 211-214). NOTA: La Vanguardia del dia 15 març 1967 mes insertava el següent anunci: “Banco de Aragón. Asesoría Jurídica. Anuncio de Subasta. Por acuerdo de la Comisión Interventora de Portland del Ebro, S.A., se sacan a la venta en publica subasta, por segunda vez, los bienes que se relacionan en el Edicto publicado en el <Boletin Oficial> de la provincia de Lérida, correspondiente al día 9 de los corrientes, y en el diario <La Mañana>, de la misma capital, de igual día. La subasta se celebrará en la Notaría de don Luís Hernández Palmes, en Lérida, Plaza de la Pahería, 8, bis, 3º, a las diecisiete horas del dia 21 del corriente mes, con las condiciones siguientes: (…). Una vez aprobado el remate definitivamente, todos los acreedores reconocidos de la Suspensión de Pagos de Portland del Ebro, S.A., podran ejercitar derecho de retracto sobre los bienes subastados (…). Los bienes objeto de la subasta se hallan depositados en Almatret (Afueras), bajo la custodia del Guardia Civil don Julio Gómez de Segura i Martínez de Marañon1, domiciliado en Mayals, calle de Barceloneta, 57, donde podrán ser examinados libremente”. (La Vanguardia, dimecres, 15 març 1967, p. 13).

Banco de Aragón. ASESORÍA JURÍDICA. ANUNCIO DE SUBASTA

Por acuerdo de la Comisión Interventora de PORTLAND DEL EBRO, S. A., se sacan a la venta en pública subasta, por Segunda vez, los bienes que se relacionan en el Edicto publicado en el «Boletín Oficial» de la provincia de Lérida, correspondiente al día 9 de los corrientes, y en el diario «La Mañana», de la misma capital de igual día.

La subasta se celebrará en la Notaría de don LUIS HERNÁNDEZ PALMES, en Lérida, Plaza de la Pañería, 8, bis, 3.% a las diecisiete horas del día 21 del corriente mes con las condiciones siguientes:

Tipo de licitación: DIEZ MILLONES DE PESETAS.

Para tomar parte en la subasta deberán los licitadores depositar previamente en la Notaría, el DIEZ POR CIENTO del tipo de licitación, salvo Que se trate de acreedores con crédito reconocido en la Suspensión de Pagos de PORTLAND DEL ÉBRO, S. A., los cuales no necesitarán hacer ese depósito si su crédito es' igual o superior al importe de dicho DIEZ POR CIENTO.

La subasta será en un solo lote de todos los bienes relacionados.

Se efectuará por pujas a la llana, durante treinta minutos, no admitiéndose posturas inferiores al CINCUENTA POR CIENTO del tipo de licitación..

La subasta se adjudicará provisionalmente al mejor postor, pero la Comisión Interventora de PORTLAND DEL EBRO, S. A., se reserva el derecho de aprobar el remate en un plazo de DIEZ días hábiles a contar de la celebración de la subasta, transcurrido cuyo plazo sé considerará elevada a definitiva la adjudicación del remate si dicha Comisión no hubiera hecho presente lo contrario ante el Notario autorizante del Acta de la subasta. :'.

Una vez aprobado el remate definitivamente, todos los acreedores reconocidos de la Suspensión de Pagos de PORTLAND DEL EBRO, S. A., podrán ejercitar derecho dé retracto sobre los bienes subastados y por el importe de la adjudicación, cuyo derecho se ejercitará conjuntamente si interesare a más de uno, en el plazo de otros DIEZ días hábiles a contar de dicha aprobación del remate.

El adjudicatario, o en su caso, los acreedores que utilicen conjuntamente el derecho de retracto, deberán pagar la totalidad del precio en que se efectúe la adjudicación dentro de los CINCO días siguientes al ejercicio del derecho de retracto o al transcurso del plazo fijado para ejercitarlo, y otorgar simultáneamente la correspondiente escritura de compraventa.

Los bienes objeto de la subasta se hallan depositados en Almatret (Afueras), bajo la custodia de don Julio Gómez de Segura Martínez, domiciliado en Maials, calle de Barceloneta. 57, donde podrán ser examinados libremente.

Serán a cargo del adjudicatario todos los gastos de la subasta, publicación de anuncios, otorgamiento de escritura e impuestos que se devenguen.

Lérida, 13 de marzo de 1967 — Por Poder, Luis Abia Bazus.

NR.: Julio Gómez de Segura Martinez, procedent de les Milícies de la F.E.T. de Navarra, el van nomenar Cabo de la Guardia Civil el 30 agost de 1940.

1 Segons el col·leccionista de tractors de Mayals, Joan Josep Boet, Gomez va ser l’últim encarregat de la fàbrica de ciment.

Page 34: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Empreses Mineres a ALMATRET: (Castellets miners ... a Cat IV). Sector de la Franja de Ponent Sergi

Falguera Torres11

IBRÁN y GAMIR, SOCIEDAD MERCANTIL REGULAR COLECTIVA. Explotaren la concessió Tres Amigos situada al terme d'Almatret, des de principis del segle XX fins el 1920. Entre els anys 1920-1921 cobraren peatge al túnel d’unió entre les mines de la Canota i la Virgen del Pilar. En la dècada posterior, concretament entre els anys 1930 i 1935, un altra empresa, l’Electroquímica de Flix, S.A. també superà La Carbonífera del Ebro, S.A. en quant a les seves produccions i això que només operava en la província de Saragossa, al grup miner de las Andresitas i altres mines secundàries com la Tres Amigos situada a Almatret, abandonades fins el 1935 per l’empresa minera Ibrán y Gámir.

COMPAÑIA GENERAL DE MINAS Y SONDEOS, S.A. La concessió minera Carbonífera Ebrea tingué aquesta mina en propietat, fins al seu traspàs, l’any 1910, a una altra empresa carbonífera.

COMPAÑIA MINERA DEL EBRO, S.A. Propietaris de les concessions Carbonífera Ebrea i la Antonio del 1910 fins el 1930.

LIGNITOS DE ALMATRET, S.A. Constituïda l’any 1910 i tancada deu anys més tard, tenien les concessions Pilar IV, Julia i Ampliación a Julia.

L’any 1945, Lluís Bach Serra explotava la Mina Santa Margarita amb 12 obrers i 2532 Tm de Carbó amb una superfície de 78 hectàrees. No se pas on es, potser una boca mina que hi ha just al replà de sobre la fàbrica ? O la que hi ha a la cota 125 del barranc del Omec del Canar a la dreta de la fàbrica ?

“Empresas Maritimas y Terrestres SA” es crea el 1950 amb la Mina Santa Margarita al terme de Almatret. També surt “Maritimas y Terrestes SL” com propietària de la mateixa mina.

El Registre de Mines que hi ha al Arxiu de Lleida, referent l’any 1949 diu (sic):

Nº Orden 225, nº Carpeta 1319. Sal gema, Mina Montserrat a Almatret de Pedro Vidal. 252 Pts. Nº Orden 226, nº Carpeta 1421. Lignito, Mina Carbonifera Ricart a Almatret de Pedro Vidal. 769,50 Pts. Nº Orden 227, nº Carpeta 1476. Lignito, Mina Carbonifera Vidal y Ricart a Montserrat de Pedro Vidal. 901 Pts. Nº Orden 256, nº Carpeta 3243. Lignito, Mina Santa Margarita a Almatret de Ant. Palau y G.Montagut(?). 350 (?) Pts. Nº Orden 353, nº Carpeta 3298. Lignito. Mina Margarita a Almatret y Serós de Canful Borful (??). 1188 Pts. Nº Orden 354, nº Carpeta 3298. Lignito. Mina Margarita 2ª a Almatret de Canful Borful (??). 270 Pts.

DUBTES: EMAR I Portland del Ebro quina relació tenien ? Doncs EMAR es empresa constructora i accionista de

Portland.

La maquinària es francesa o danesa? ABC diu francesa, La Vanguardia diu danesa (Smidth) el 12 juny 1958. Doncs resulta que la primera maquinaria que van comprar, a la Smidth danesa, la van revendra al aconseguir autorització per fer 120.000 Tm de ciment/any i en van comprar de nova a la societat francesa Fives-Lille-Cail a través de la Sinaï.

I ara només cal: Aclarir la mina Ricard de Carbonífera Ricart i/o Carbonífera Orfila Ricart de Juan Soler Campmany de 1900 a 1920 (anomenada pel Mata-Perelló), Remenar en el Arxiu Municipal d’Almatret, buscar els planells i més fotos pre-embassament de Riba-Roja, aclarir que va passar entre la construcció de la fàbrica (1956-1958) i la construcció del embassament (1961-1965), i parlar amb el ex-secretari ara a Aitona. Buscar fulletons publicitaris pels inversors, Qui son els francesos de “Sinai” ? De fet, hi ha una empresa cimentera molt potent que es diu Sinai a Egipte, d’origen francès ........... Cal parlar amb un tal Marcel de les Garrigues seques (ho diu la Mª Jesus Llavero de la Granja d’Escarp i Arxiu de Lleida). Remenar revista “Iberica”. NO HE TROBAT PAS RES DE RES ! Es raro, oi ? Fer un seguiment del preu de les accions. Qui va fer el cartell que hi ha a la fàbrica ???? Parlar amb el J.Cabrera gendre de sota casa ....... que ja s’ho mira. I que el Jesús Forcada busqui dades i comentaris de la subhasta última,

Pagesos i miners: https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=IQys2ECXYRIC&oi=fnd&pg=PA9&dq=fabrica+de+ciment+d%27almatret&ots=U7Xkw7UhVn&sig=IwiUF5umR0ZxqlKu-FDLzfzJN4E#v=onepage&q=fabrica%20de%20ciment%20d'almatret&f=false

Demanat informació 22 02 2019 al Centre d’Estudis Jesús Moncada de Mequinensa: [email protected]

Page 35: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Itinerari per anar a la fàbrica de Ciment des d’Almatret, asfaltada amb revolts molts tancats i pendent pronunciada de 8,6 kms.

Itinerari circular per anar a la fàbrica de Portland del Ebro: per la part superior es per on va construir la carretera (sense asfaltar) l’empresa, amb poca pendent i revolts oberts, de 15 kms.

Page 36: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Aquí es pot veure lo que hi ha a dalt, i un planell a sota.

La línia recta que baixa de la muntanya, es una canonada acanalada que segurament aprovisionava de carbó de la mina Ricard.

Page 37: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Mina Ricard, que ho tenia tot preparat per fornir de carbó la fàbrica de ciment.

Ara hi ha 2 boques de mina, un Malacate, edificis derruïts, un poc de restes de maquinaria i una cadolla al final de la via.

Page 38: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Coto SANTA MARGARITA TRANSPORT DE LA CARBONÍFERA EBREA: De la mina Ricard a l’Ebre. Un bon exemple que resumeix les dificultats de transport del carbó des de la mina fins al riu. Un ferrocarril amb motor de sang, un Malacate de gravetat impressionant (el més llarg de la conca de Mequinensa), un altre ferrocarril de sang, un centre de classificació manual del carbó, uns dipòsits / carregadors a la vora el riu i llaüts riu avall. (Fotos i texts del Llibre “Lo que el Ebro se llevó”)

Page 39: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

I aquí indiquen “Mina de la Espanyola”, un altre pretendent a

subministrar carbó a la Portland del Ebro. Per cert, la maquinaria que hi resta, sembla molt adient i moderna per l’època (Tato Cabrera dixit).

Un carregador de carbó modernitzat, amb un voltejador per buidar les vagonetes que sortien de la mina.

Hi havia un “malacate”

fins el barranc i una via cap el riu

(foto esquerra)

Hi havia un projecte de telefèric per baixar el carbó

al riu (suposo que a la fàbrica de ciment de

“Portland del Ebro”). (foto esquerra a baix)

Bàscula a la sortida de la mina de cal Feliu de

Barcelona.

Page 40: PORTLAND DEL EBRO, S.A. - Arxiu Izard Forrellad · 2020. 1. 23. · PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta

Relació Carbó i Ciment

La importancia de los factores carbón y energía eléctrica en el costo del cemento depende naturalmente del que tengan

dichos elementos indispensables para la fabricación. El costo del carbón entra en relaciones muy variables en el del

cemento, pues depende en primer término de la calidad del mismo, luego, del sistema de fabricación, vía seca o vía

húmeda, y finalmente de la situación de la fábrica en relación con la cuenca minera.

Así resulta que mientras en unas fábricas no se consumen 200 kilogramos por tonelada de cemento producido, en otras

llega hasta 500 kilogramos, habiendo aún mayores diferencias en el coste de la tonelada de carbón en fábrica como

consecuencia de los transportes según esté la fábrica en las inmediaciones de la mina o a centenares de kilómetros.

(La industria del cemento. Revista industrial anglo-española y hispano-americana, núm. 5, gener 1935. p. 4.)

Si la Portland del Ebro volia fer 200.000 Tm de ciment, quan carbó li calia ? Tenint en compte que el carbó de Almatret es un Lignit de baixa qualitat, haurien necessitat unes 90.000 Tn de carbó, l’equivalent de 300.000 kgs diaris.

Els anys 40s, a la província de Lleida la producció de Lignit era d’unes 150.000 Tn.

Netejador, classificador i carregador de la mina Ricart (1921 aprox fons Salvany), en el anomenat “Coto Santa Margarita”, on posteriorment s’hi va construir la fàbrica de ciment de Portland del Ebro.

El nostre Expert en ciments i culpable d’aquest modest treball, per incloure’l en un futur llibre “Les Cimenteres de les Hidroelèctriques”.

Cal agrair a Miguel Calvo la publicació del seu llibre “Lo que el Ebro se llevó”, a Pepe de Guillermo les seves informacions, a Tomatet d’Almatret la seva visita guiada, a Consuelo Pérez de la Biblioteca de la Confederació

Hidrogràfica del Ebre la seva amabilitat, a les bibliotecàries de la Biblioteca de Catalunya la seva eficiència, a l’encarregat del GEPA de Gardeny la seva rapidesa i a Santa Eva de Capdella el seu “diví mestratge”.

www.izard.cat