POUM D’ARGENTONA DOCUMENT RESUM DEL ......D’AVALUACIÓ AMBIENTAL Barcelona, setembre del 2018...
Transcript of POUM D’ARGENTONA DOCUMENT RESUM DEL ......D’AVALUACIÓ AMBIENTAL Barcelona, setembre del 2018...
POUM D’ARGENTONA
DOCUMENT RESUM DEL
PROCEDIMENT
D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
Barcelona, setembre del 2018
CONSULTORIA
Nom: LAVOLA 1981, SA
Adreça: Rambla Catalunya, 6, 2a planta
08007 Barcelona
Telèfon contacte: 93 851 50 55
Fax: 93 851 50 56
E-mail: [email protected]
Coordinador: Laura Cid
Tècnic redactor: Silvia Martín i Mar Vives
3
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
POUM D’ARGENTONA
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT
D’AVALUACIÓ AMBIENTAL PROMOTOR DEL PLA
AJUNTAMENT D’ARGENTONA
REDACTOR DEL PLA
Land Urbanisme i Projectes Slp
EQUIP REDACTOR DELS DOCUMENTS AMBIENTALS
5
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS .............................................................................................. 7
1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA ........................................................................................................................................... 7
1.1.1 OBJECTIUS DEL PLA .......................................................................................................................................................... 8 1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA ....................................................................................................................... 10
2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA ................ 15
2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL ................................................................ 15
2.2 TRAMITACIÓ ........................................................................................................................................................ 15
2.3 VALORACIÓ DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ........................................................................................ 17
2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL ..................................................................................................................................................... 17 2.3.2 SÍNTESI DELS CONTINGUTS I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ................................................... 18 2.3.3 SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL ............................................................................................................................ 22
3 CONSULTES AMB LES ADMINISTRACIONS AFECTADES ......................................................... 30
3.1 FASE D’AVANÇ..................................................................................................................................................... 30
3.1.1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA .......................................................................................................................................... 30 3.1.2 ALTRES INFORMES AMB CONSIDERACIONS SOBRE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ............................................. 33
3.2 FASE D’APROVACIÓ INICIAL ............................................................................................................................... 34
3.2.1 INFORME DE L’ÒRGAN AMBIENTAL ................................................................................................................................ 34 3.2.2 INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES ....................................................................................................... 36
4 SÍNTESI DEL PROCÉS DE PARTICIAPCIÓ CIUTADANA ............................................................ 39
4.1 FASE D’AVANÇ DEL PLA ..................................................................................................................................... 39
4.1.1 FASE D’APROVACIÓ INICIAL ............................................................................................................................................. 41
5 CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 51
5.1 VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS .................................... 51
5.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN ............................................................. 53
5.2.1 DETERMINACIONS PER ALS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT DERIVAT ..................................................................... 53 5.2.2 DETERMINACIONS PER ALS PROJECTES DERIVATS DEL PLA ........................................................................................ 55 5.2.3 DETERMINACIONS DERIVADES DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA .......................................... 56
5.3 PLA DE SEGUIMENT ........................................................................................................................................... 58
5.3.1 INDICADORS AMBIENTALS DE SEGUIMENT .................................................................................................................... 59
5.4 DIFICULTATS DETECTADES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ ............................................................................. 62
7
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS
En el marc de la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona i per finalitzar la
tramitació d’Avaluació Ambiental Estratègica, es redacta el present document d’acord amb allò
previst en relació a la Memòria Ambiental en l’article 115.d del Decret 305/2006, de 24 de juliol,
pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en relació amb l’article 12 de la Llei estatal
9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi
ambient, i d’acord amb allò previst en l’article 24 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació
ambiental de plans i programes.
No obstant, la nomenclatura del present document respon a la nova llei d’avaluació ambiental
(Llei 21/2013, d’11 de desembre, d’Avaluació Ambiental), l’article 24.d) de la qual determina
que, prenent en consideració les al·legacions en fase d’informació pública, l’òrgan substantiu
haurà de remetre:
“Un document resum en què el promotor descrigui la integració en la
proposta final del pla o programa dels aspectes ambientals , de l'estudi
ambiental estratègic i de la seva adequació al document d'abast , del
resultat de les consultes realitzades i com aquestes s'han pres en
consideració”.
Així mateix, tot i que l’inici de la tramitació és anterior a la nova llei d’avaluació ambiental, i per
tant és d’aplicació el marc normatiu fixat per la Llei 6/2009, es dóna compliment a l’esmentat
article de la Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental en el que es requereix un document resum que
descrigui la integració en la proposta final del pla o programa dels aspectes ambientals, de
l’estudi ambiental estratègic i de la seva adequació al document d’abast, del resultat de les
consultes efectuades i com aquestes s’han tingut en compte.
1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA
A continuació es presenten les dades bàsiques del pla:
Taula 1 Dades bàsiques del pla
TIPUS DE PLA PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)
ÒRGAN PROMOTOR Ajuntament d’Argentona
MUNICIPI Argentona
ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ
TERRITORIAL Àmbit Metropolità de Barcelona
PLANS TERRITORIALS I
URBANÍSTICS APROVATS DE RANG
SUPERIOR
Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010)
Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials
Estratègiques de l’àmbit del Maresme (2009)
Pla Director Urbanístic de la reserva de sòl per a
l’establiment de la línia orbital ferroviària (2010)
8
SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT DEL PLA 2.530,46 Ha
SÒL URBÀ I SÒL URBANITZABLE
ACTUAL
Sòl urbà: 391,95 Ha
Sòl urbanitzable: 14,51 Ha
SÒL URBÀ I SÒL URBANITZABLE
PREVIST PEL PLA
Sòl urbà: 389,66 Ha
Sòl urbanitzable: 14,23 Ha
EQUIP REDACTOR DELS
DOCUMENTS D’AVALUACIÓ
AMBIENTAL
Lavola 1981, SA
Direcció dels treballs: Laura Cid Espinach, ambientòloga
Tècnics responsables: Sílvia Martín, ambientòloga; Mar
Vives, ambientòloga
1.1.1 OBJECTIUS DEL PLA
L’objecte del POUM d’Argentona és la revisió del Pla General d’Ordenació urbana vigent al
municipi (aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 14
d’octubre de 1987), tenint en compte el grau de desenvolupament de les seves determinacions,
i la necessitat d’adaptar-se a la legislació i pla planificació urbanística i sectorial actuals, als
nous criteris socials i ambientals, i a les futures necessitats del municipi.
Les diferents propostes del POUM responen als objectius, de diferent temàtica, que s’exposen
sintèticament a continuació:
• Renovació i rehabilitació urbana: a diferència de l’anterior PGOU, que proposava un
planejament de caràcter expansiu, aquesta Pla aposta per un planejament de
consolidació, reajust i remodelació urbana. Així mateix, prenen importància les tasques de
rehabilitació urbana i de patrimoni i la millora de la qualitat urbana, ambiental i de serveis.
En aquesta voluntat renovadora, el nou pla s’inclina per un model urbà que garanteixi el
reequilibri dels diferents àmbits municipals.
• Renovació del centre urbà de la Vila: s’aposta per un procés d’imbrincació de la trama
urbana central en l’entorn i una potenciació del seu sector comercial, fent palesa la
voluntat de renovar i revitalitzar aquesta àrea.
• Renovació del patrimoni edificat de les cases d’estiueig: per garantir el manteniment
d’aquest patrimoni, s’opta per facilitar la incorporació de nous usos que en propiciïn la
renovació.
• Renovació de les urbanitzacions: les urbanitzacions existents continuen creixent i, per
aquest motiu, es detecta la necessitat de facilitar la implantació de serveis amb usos
comercials o de serveis per abastir necessitats pròpies alhora que es proposa la
possibilitat d’introduir l’ús bifamiliar en aquestes peces.
• Emplaçament de l’estació del ferrocarril orbital: es preveu la reserva de l’àmbit on s’ha
d’implantar l’estació del ferrocarril orbital, entre els carrers Carreres Candi i Mataró.
• Veïnat de Sant Miquel del Cros: el nou Pla comporta la valoració més acurada de les
previsions d’expansió per aquest barri incloses en el Pla de les Àrees Residencials
9
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Estratègiques (AREs) del Maresme, proposant-ne una reducció de nous habitatges i la
compatibilització d’aquests amb els usos terciaris.
• Revisió del sòl urbanitzable: aquest objectiu es desagrega en tres:
o Pel que fa al sòl urbanitzable residencial, s’opta per una previsió limitada
fomentant la compleció de l’estructura urbana central. Segons això, l’expansió
territorial es limita al Sector del Collell.
o En referència al sòl urbanitzable per activitats econòmiques, bàsicament de
tipus industrial, es proposa el creixement del sector Industrial Nord.
o Finalment, es fa esment a part dels terrenys del Torrent d’en Vera i turó de
Cerdanyola, proposant l’estructuració de les activitats que s’hi donen a través
d’un Pla especial específic.
• Sòl no urbanitzable, la importància del sector primari: la regulació acurada del sòl no
urbanitzable s’aborda a partir dels criteris següents:
o Conservació de la biodiversitat, del patrimoni natural i del paisatge
o Manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients
rurals
o Protecció i desenvolupament de l’activitat agrícola
o Preservació i potenciació dels valors propis dels espais naturals
• Equilibri i complementarietat en l’activitat econòmica: s’aposta per recolzar i potenciar
els sectors econòmics existents, facilitant la diversificació i complementarietat de les
activitats econòmiques, sobretot pel que fa als serveis i el turisme d’espais naturals.
• Política del sòl i habitatge: el Pla assumeix que la nova demanda d’habitatges no ha
d’ésser necessàriament coberta amb nous habitatges i, per això, reconeix l’existència
d’habitatges buits i proposa una densificació de l’edificació existent. A banda d’això,
s’avalua una peça d’habitatge de protecció pública.
• Equipaments i serveis municipals: es reserven sòls per a nous equipaments i serveis
públics per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
• Àmbits específics de l’àrea urbana: el Pla no limita els usos de les següent peces del
sistema d’equipaments sinó que en delimita els àmbits de manera la tasca de fixar
usos, programació i prioritats en aquests espais recaurà sobre els consistoris
municipals en el moment de la seva execució:
o Can Doro
o Plaça del Vendre
o Antiga Velcro
o P.A. Puig i Cadafalch
10
o Cementiri Vell
• Mobilitat: es proposa un model integral de la mobilitat del municipi, per l’optimització
dels recorreguts viaris existents i el complement de nous. Com a criteris d’actuació es
fixen els següents:
o Prioritzar els modes no motoritzats
o Disposar d’una xarxa d’itineraris per a vianants accessible
o Desenvolupar una xarxa d’itineraris per a bicicletes
o Garantir la connexió en les diferents xarxes de transport
o Garantir l’accés a la xarxa de transport col·lectiu
o Fomentar l’ús racional del vehicle privat.
o Preveure una dotació mínima d’aparcament fora de la via pública
• Revisió de la normativa urbanística: aquesta tasca ha permès actualitzar i adequar la
normativa vigent a la planificació i legislació actual alhora que ha facilitat la correcció i
l’ajust de les diverses disfuncions detectades. A més a més, ha suposat una important
tasca de refós i s’ha aprofitat l’ocasió per dur a terme una ambientalització de la
normativa per tal d’integrar-hi criteris de sostenibilitat.
1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA
Pel que fa als continguts del Pla, d’acord amb el seu règim urbanístic, el territori a què afecta
aquest POUM es classifica en:
• Sòl urbà (consolidat i no consolidat)
• Sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat)
• Sòl no urbanitzable
Taula 2 Classificació del sòl en el POUM
RÈGIM DEL SÒL SUPERFÍCIE
(HA)
Sòl urbà 389,66
Sòl urbanitzable 14,23
Sòl no urbanitzable 2.126,54
Font: Equip redactor
Pel que fa al model de ciutat que proposa el POUM d’Argentona, des de l’òptica ambiental, pren
rellevància el fet que es planteja a mode de Pla de reestructuració urbana, tot incorporant de
11
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
manera transversal criteris i accions encaminades a incrementar la sostenibilitat en termes
globals del municipi i sense perdre de vista la necessitat d’impulsar l’activitat econòmica al
terme.
En consonància amb l’anterior, a nivell de sòl urbà, es tracta d’una proposta que prioritza la
consolidació, el reajust i la remodelació urbana per sobre de la previsió de noves àrees
d’expansió urbana. S’aposta, en aquest sentit, per la completar i redefinir la normativa
urbanística amb criteris de preservació i millora de la qualitat urbana i ambiental i, alhora,
permetre el reequilibri de les diferents àrees de la vila. Cal fer esment específic a la incidència del
POUM sobre la qualitat del paisatge urbà preveient, entre d’altres, projectes de millora del
paisatge urbà (remodelació de l’entrada sud, remodelació de l’entrada nord, passeig i carril bici a
la Ronda de Llevant, plantació d’arbrat en carrers existents...).
El POUM proposa un increment d’habitatges nous dins sectors, plans de millora urbana i polígons
d’actuació de sòl urbà no consolidat que, juntament, amb la possibilitat de compartimentació de
les edificacions en zona Unifamiliar aïllat i els habitatges potencials en solars en nucli urbà i
urbanitzacions, representant un total de 1.328 habitatges (723 de nova construcció). En
concret, els àmbits d’actuació previstos en el POUM es resumeixen en el quadre que es mostra a
continuació: Taula 3. Àmbits d'actuació en sòl urbà
CODI NOM ÚS SUPERFÍCIE
(M2)
PA 1 Can Raimí Res 340.021
PA 2 Can Cabot 1 Res 245.153
PA 3 Can Cabot 2 Res 21.173
PA 4 Ampliació Polígon Nord Ind 12.422
PA 5 Les Escomes Ind 42.280
PA 6 La Plana Res 3.259
PA 7 Dalipà Res 26.243
PA 8 Can Serra del Puig Res 15.983
PA 9 Passatge de la Ben Plantada Res 3.319
PA 10 Mas Cavaller Res 5.015
PA 11 Can Baladia (discontinu) Hoteler 11.994
PA 12 Can Cirés Res 3.597
PA 13 Serra Lladó Res 8.080
PA 14 Can Guri Res 28.533
12
PA 15 Passeig Burriac 1 Res 3.290
PA 16 Passeig Burriac 2 Res 1.078
PA 17 Dalipà 2 Res 3.208
PA 18 Dalipà 3 Res 38.982
PA 19 Rocar d'en Serra Res 3.661
PA 20 Sant Ramon Res 2.087
PA 21 C/ Sant Jaume Res 443
PA 22 ARE El Cros Res 39.000
PMU 1 Plaça del Cementiri Res 1387
PMU 2 Forn d'en Guardià Res 13614
PMU 3 Sant Crist Res 10856
PMU 4 Antiga Velcro Equipament 2928
Font: Equip redactor
S’entén, doncs, que el POUM aposta per limitar la previsió de nou sòl urbanitzable, especialment
de tipus residencial. De fet, pel que fa al sectors de creixement en sòl urbanitzable, el Pla objecte
d’estudi només en preveu un, el qual ja estava plantejat en l’anterior planejament general del
municipi. Es tracta del Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD) El Collell que ocupa un total de 14,23 ha,
previst per consolidar la trama urbana del sector nord d’Argentona, entre d’altres objectius. La
resta de necessitats residencials hauran de resoldre’s, doncs, mitjançant reestructuracions
urbanes (major densitat residencial en edificacions i parcel·les grans, reordenació de sectors
mitjançant Plans de Millora Urbana,...). En referència al sòl urbanitzable per a activitats
econòmiques, el Pla s’encamina cap a la optimització i densificació de l’espai industrial existent
Quant al sòl no urbanitzable, el POUM n’incorpora una regulació acurada, mirant d’emmirallar la
important extensió i valor dels espais d’interès natural existents a Argentona però tenint en
compte també les seves característiques i usos actuals. S’incorporen com a àrees d’especial
protecció l’Espai d’Interès Natural de Sant Mateu-Céllecs i la possible ampliació del PEIN
Montnegre-Corredor. Per altra banda, s’estableixen dos àmbits específics a regular mitjançant
un Pla Especial de protecció i millora del medi rural en el sòl no urbanitzable, que són:
1.- El Pla Especial de recuperació ambiental i paisatgística dels marges de la Riera
d’Argentona, amb la finalitat de promoure la recuperació ambiental de l’arbrat i vegetació dels
marges de la riera, i potenciar aquesta riera i el seu entorn com a principal eix vertebrador i
referència visual bàsica del paisatge, i principal connector ecològic de la vall,
2.- El Pla Especial d’integració paisatgística i recuperació ambiental de l’àmbit del Torrent de
Vera, amb la finalitat de regular el seu ús per a activitats pròpies de la zona agrícola,
13
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
determinar l’ordenació dels camins d’accés, així com la protecció i foment de l’activitat
agrícola i hortícola de la zona.
Quant a la qualificació del sòl el POUM estableix, d’acord amb el seu destí, diferents sistemes o
zones.
Els sistemes comprenen els sòls d’ús públic necessaris per assegurar el desenvolupament de
les funcions del territori i les activitats bàsiques de servei als ciutadans, i es delimiten en:
• Sistema de comunicacions
o Subsistema viari (Clau V)
o Subsistema ferroviari (Clau F)
• Sistema d’espais lliures públics
o Subsistema d’equipaments i dotacions (Clau Eq)
o Subsistema de serveis tècnics (Clau St)
• Sistema d’equipaments comunitaris
o Subsistema de parcs i jardins urbans (Clau Ell)
o Subsistema hidràulic (Clau H)
• Sistema d’habitatges dotacionals públics.
Les zones comprenen els sòls d’aprofitament privat, que es qualifiquen d’acord amb les seves
característiques i emplaçament, determinant la seva edificabilitat, el seu ús e intensitat
• Sòl urbà
o Nucli Antic (Clau 1)
o Primeres cases d’estiueig (clau 2)
o Illes d’eixample (Clau 3)
o Eixample suburbà (Clau 4)
o Cases adossades (Clau 5)
o Eixample unifamiliar en el nucli urbà (Clau 6)
o Unifamiliar aïllat (Clau 7)
o Industrial (Clau 8)
• Sòl urbanitzable delimitat
14
o Sectors de desenvolupament residencial
• Sòl urbanitzable no delimitat
• Sòl no urbanitzable
o PEIN Pla d’espais d’interès natural (Clau PEIN)
o Protecció Forestal (Clau PF)
o Agroforestal (Clau AF)
o Protecció agrícola (Clau PA)
o Protecció hidrogràfica (Clau PH)
o Finques rurals protegides (Clau FR)
Així mateix, es delimita un àmbit de possible ampliació del PEIN Montnegre-
Corredor
15
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA
2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL
D’acord amb allò establert a l’article 5 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de
plans i programes, s’han de sotmetre a Avaluació Ambiental els plans i programes relacionats al
seu Annex I, entre els quals consten els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (Apartat 2.a
Annex I).
Tot i que actualment està en vigor la Llei 21/2013, de 11 de desembre, d’Avaluació Ambiental, en
tant que l’inici de tramitació del POUM va ser anterior a l’aprovació i publicació d’aquesta, el marc
legal correspon al vigent en l’inici de la tramitació, és a dir, la Llei 6/2009.
2.2 TRAMITACIÓ
A la taula que segueix es fa un repàs de les fases seguides durant l’avaluació ambiental i dels
documents elaborats per a cada fase del procés, tot fent constar algunes dades de referència
com la data o la localització dels documents per la seva consulta.
16
Taula 4. Procés de tramitació del Pla Especial i de l’avaluació ambiental
FASE DE TRAMITACIÓ DEL
PLA DOCUMENTS GENERATS
DATA
D’EMISSIÓ/PUBLICACIÓ
LOCALITZACIÓ I
CONSULTA
Aprovació de l’avanç de Pla Avanç del Pla + ISA preliminar 25 d’abril de 2014
Consultes Document de Referència 22 de juliol de 2014
BDAA1 (Departament
de Territori i
Sostenibilitat)
Aprovació inicial del Pla Proposta de Pla + Estudi Ambiental
Estratègic 12 de gener de 2015
Informació pública i
consultes a les
administracions afectades
Informe relatiu a l’aprovació inicial
(si s’escau) 14 d’agot de 2015
Proposta de Pla + Document resum
del procediment d’AAE pendent
Informe sobre la proposta de
Document resum del procediment
d’AAE
pendent
Document resum del procediment
d’AAE pendent BADAIA1 (DTES)
Resolució de la Comissió Territorial
d’Urbanisme de conformitat amb el
Document resum del procediment
d’AA
pendent
Aprovació provisional
Nota: En gris es marquen els documents a emetre per l’òrgan ambiental i en negre els que ha de presentar el
promotor.
Cal tenir en compte que al llarg del transcurs del procediment d’avaluació ambiental del POUM
d’Argentona ha tingut lloc un canvi significatiu en la legislació en matèria d’avaluació ambiental
estratègica. Així doncs, cal tenir en compte que segons la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de
simplificació de l’activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals
de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei
6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica
continguda a la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar
les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les
regles contingudes en la disposició addicional vuitena.
Amb tot, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental a què fa esment la Llei 6/2009 passa a denominar-
se Estudi Ambiental Estratègic (EAE d’ara en endavant) segons la Llei 21/2013.
1 BADAIA: Banc de Dades d’Avaluació Ambiental
17
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
2.3 VALORACIÓ DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC
2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL
L’EAE del POUM d’Argentona s’estructura de la següent manera:
0. Document de Síntesi
1. Introducció i antecedents
1.1 Marc normatiu
1.2 Descripció del Pla
1.3 Relació amb altres plans i programes
1.3.1 Instruments de planejament territorial i urbanístic
1.3.2 Plans territorials sectorials
1.3.3 Plans d’acció municipals
2. Requeriments ambientals significatius
2.1 Aspectes i elements ambientalment rellevants
2.1.1 Descripció general de l’àmbit d’estudi
2.1.2 Característiques topogràfiques i marc geològic
2.1.3 Cicle de l’aigua
2.1.4 Ocupació i consum del sòl
2.1.5 Anàlisi del patrimoni natural
2.1.6 Paisatge i patrimoni històric
2.1.7 Riscos naturals i tecnològics
2.1.8 Mobilitat
2.1.9 Ambient atmosfèric
2.1.10 Consum de recursos i producció de residus
2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla
2.2.1 Mapa de sensibilitat ambiental
2.3 Objectius i criteris ambientals del Pla
2.3.1 Objectius, criteris i obligacions ambientals predeterminades
2.3.2 Objectius ambientals del Pla
2.3.3 Indicadors de seguiment
3. Descripció i avaluació d’alternatives
3.1 Alternatives considerades
3.1.1 Alternativa 0
3.1.2 Alternativa 1
3.1.3 Alternativa 2
3.2 Avaluació i justificació ambiental de l’alternativa seleccionada
4. Descripció ambiental del Pla
4.1 Síntesi descriptiva del contingut del Pla
4.1.1 Estructura documental
4.1.2 Classificació del sòl i model de ciutat
4.1.3 Qualificació del sòl
4.1.4 Principals actuacions en sòl urbà
4.1.5 Actuacions en sòl no urbanitzable
4.1.6 Plans Especials previstos de caire ambiental
4.1.7 Mesures de protecció ambiental previstes
4.2 Avaluació ambiental dels sòls objecte de transformació
4.3 Incidències sobre els recursos, la generació de residus, les infraestructures i les emissions
4.3.1 Abastament d’aigua potable
4.3.2 Sanejament d’aigües residuals
4.3.3 Potència elèctrica
4.3.4 Generació de residus
4.3.5 Emissions de gasos d’efecte hivernacle
5. Determinació dels impactes significatius sobre el medi ambient
5.1 Matriu d’impactes
5.1.1 Identificació dels probables efectes significatius
5.1.2 Matriu d’impactes
5.2 Efectes ambientals derivats de la mobilitat generada
6. Valoració global del Pla
6.1 Compliment dels objectius i criteris adoptats
6.2 Conclusió sobre l’avaluació global del Pla
18
6.2.1 Adequació de l’EAE al Document de Referència
6.2.2 Dificultats detectades
7. Pla de seguiment
8. Plànols
Per tant, l’estructura de l’EAE s’adapta a allò que s’estableix a la normativa (article 70 del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme).
Pel que fa al punt de vista formal, l’EAE segueix un ordre lògic i dependent. La definició
d’objectius ambientals s’ha fet a partir dels aspectes ambientals rellevants detectats a la fase
de diagnosi. Aquests objectius ambientals han estat la base de l’avaluació ambiental, i
conseqüentment tant l’avaluació d’alternatives com la justificació de l’ordenació adoptada s’ha
realitzat conforme els objectius ambientals plantejats. Així, els apartats de diagnosi, objectius i
avaluació ambiental del pla i de les alternatives es troben estretament lligats entre sí, de manera
que l’avaluació ambiental s’ha centrat en els aspectes ambientals més rellevants del territori,
seguint l’esquema següent:
2.3.2 SÍNTESI DELS CONTINGUTS I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC
2.3.2.1 IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS
L’anàlisi ambiental del terme municipal d’Argentona permet arribar a la següent diagnosi en
relació als aspectes ambientalment més rellevants:
• Un model urbanístic basat en la baixa densitat, en un terreny amb pendents alts i uns
plans aprovats supramunicipals per executar que pot generar tensions ambientals.
• Existència d’una xarxa hídrica estructurada en la riera d’Argentona, que passa pel centre
del terme i amb un medi hídric tant superficial com subterrani sotmès a pressions i
impactes, que el fan vulnerable i en disminueixen la qualitat.
• Un municipi situat el centre d’eixos de permeabilitat ecològica de caràcter territorial i
fluvial amb presència d’un patrimoni natural rellevant, amb el domini de l’espai forestal.
• Presència d’un patrimoni reconegut a través d’espais naturals protegits i catàlegs.
• Un paisatge complex, amb espais d’alta exposició visual, elements de valor paisatgístic
relacionats amb les zones de valor natural i patrimonial i espais agrícoles, que estan
amenaçats per la convivència amb activitats i usos urbans inadequats.
Mesures
correctores i
preventives
Avaluació
ambiental del Pla
Objectius i
criteris
ambientals
Aspectes
ambientalment
rellevants
Àmbit i abast del
Pla
Avanç de Pla i
alternatives
Redacció de la proposta de Pla
19
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
• Els riscos naturals més significatius d’Argentona són el d’incendi i el d’inundabilitat
• La xarxa de camins del sòl no urbanitzable és molt important per a la connectivitat
interna i social del municipi, tot i existir una elevada dependència del vehicle privat.
• La qualitat de l’aire és acceptable, amb emissions del nivell de la mitjana de Catalunya.
D’altra banda, també la qualitat acústica i llumínica és acceptable en les àrees
residencials, excepte en el barri d’El Cros.
• Els nivells de consum d’aigua i energia i la producció de residus per càpita són moderats
i existeix deficiència de connexió a la xarxa de sanejament
2.3.2.2 DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
A partir de la diagnosi i dels objectius ambientals inclosos en altres documents de planejament
superior, l’EAE planteja diferents objectius ambientals. Aquests objectius ambientals s’han
jerarquitzat i agrupat segons si es consideren prioritaris, rellevants o secundaris:
OBJECTIUS PRIORITARIS
Objectiu 1: Garantir un creixement racional del municipi en continuïtat amb el nucli, preveient la prèvia
compleció de la trama urbana existent i evitant l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i
infraestructures vinculades a aquests usos, així com una correcta inserció dels plans aprovats i de les
propostes del POUM.
Objectiu 2: Garantir la connectivitat ecològica i la conservació dels espais i elements de valor natural
presents al municipi no protegits per cap figura ambiental.
OBJECTIUS RELLEVANTS
Objectiu 3: Protegir i potenciar l’agricultura.
Objectiu 4. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.
Objectiu 5: Preservar la qualitat del paisatge i els elements del patrimoni històric, arqueològic,
arquitectònic i natural.
Objectiu 6: Vetllar per la mobilitat sostenible.
OBJECTIUS SECUNDARIS
Objectiu 7: Vetllar per la qualitat atmosfèrica, lumínica i acústica i electromagnètica, tot promovent, alhora
l’eficiència energètica, la construcció sostenible i una gestió adequada dels residus.
Objectiu 8. Minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades al pla i preveure
mesures per reduir la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic.
A més a més, l’EAE detalla una sèrie de criteris per tal de concretar els objectius ambientals
proposats i, si s’escau, els objectius plantejats es desglossen en subobjectius per tal de facilitar
la seva incorporació al Pla.
2.3.2.3 MATRIU DE COHERÈNCIA
L’avaluació ambiental de l’EAE es basa en els aspectes ambientals rellevants i significatius del
pla, tot considerant els aspectes que segons la legislació vigent (Directiva 2001/42/EC i Decret
305/2006) han de ser contemplats.
Es mostra a continuació una taula que relaciona els aspectes ambientals més rellevants de la
diagnosi ambiental del municipi amb els objectius ambientals plantejats i segons la priorització
establerta.
20
ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS OBJECTIUS AMBIENTALS PRIORITZACIÓ
OBJECTIUS
Un model urbanístic basat en la baixa
densitat, en un terreny amb pendents
alts i uns plans aprovats
supramunicipals per executar que pot
generar tensions ambientals.
Objectiu 1: garantir un creixement racional del
municipi en continuïtat amb el nucli, preveient
la prèvia compleció de la trama urbana existent
i evitant l’ocupació innecessària del sòl per a
usos urbans i infraestructures vinculades a
aquests usos, així com una correcta inserció
dels plans aprovats i de les propostes del POUM
Prioritari
Existència d’una xarxa hídrica
estructurada en la riera d’Argentona,
que passa pel centre del terme i amb
un medi hídric tant superficial com
subterrani sotmès a pressions i
impactes, que el fan vulnerable i en
disminueixen la qualitat.
Objectiu 2: garantir la connectivitat ecològica i
la conservació dels espais i elements de valor
natural presents al municipi no protegits per
cap figura ambiental
Prioritari
Objectiu 4. compatibilitzar el planejament amb
el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús
d’aquest recurs en el marc d’un model
urbanístic globalment eficient.
Rellevant
Un municipi situat el centre d’eixos de
permeabilitat ecològica de caràcter
territorial i fluvial amb presència d’un
patrimoni natural rellevant, amb el
domini de l’espai forestal.
Objectiu 2: garantir la connectivitat ecològica i
la conservació dels espais i elements de valor
natural presents al municipi no protegits per
cap figura ambiental
Prioritari
Presència d’un patrimoni reconegut a
través d’espais naturals protegits i
catàlegs.
Objectiu 2: garantir la connectivitat ecològica i
la conservació dels espais i elements de valor
natural presents al municipi no protegits per
cap figura ambiental
Prioritari
Un paisatge complex, amb espais
d’alta exposició visual, elements de
valor paisatgístic relacionats amb les
zones de valor natural i patrimonial i
espais agrícoles, que estan
amenaçats per la convivència amb
activitats i usos urbans inadequats.
Objectiu 3: protegir i potenciar l’agricultura Rellevant
Objectiu 5: preservar la qualitat del paisatge i
els elements del patrimoni històric,
arqueològic, arquitectònic i natural
Rellevant
Els riscos naturals més significatius
d’Argentona són el d’incendi i el
d’inundabilitat
No s’ha plantejat cap objectiu ambiental específic referit a
aquest aspecte si bé s’incorporen mesures per fer front als
riscos esmentats
La xarxa de camins del sòl no
urbanitzable és molt important per a
la connectivitat interna i social del
municipi, tot i existir una elevada
dependència del vehicle privat.
Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible Rellevant
La qualitat de l’aire és acceptable,
amb emissions del nivell de la mitjana
de Catalunya. D’altra banda, també la
qualitat acústica i llumínica és
acceptable en les àrees residencials,
excepte en el barri d’El Cros.
Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible Rellevant
Objectiu 7: vetllar per la qualitat atmosfèrica,
lumínica i acústica i electromagnètica, tot
promovent, alhora l’eficiència energètica, la
construcció sostenible i una gestió adequada
dels residus.
Secundari
Objectiu 8. minimitzar les emissions de gasos
amb efecte d’hivernacle vinculades al pla i
preveure mesures per reduir la vulnerabilitat
als efectes del canvi climàtic
Secundari
Els nivells de consum d’aigua i energia
i la producció de residus per càpita
Objectiu 4. compatibilitzar el planejament amb
el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús
d’aquest recurs en el marc d’un model
Rellevant
21
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
són moderats i existeix deficiència de
connexió a la xarxa de sanejament
urbanístic globalment eficient.
Objectiu 7: vetllar per la qualitat atmosfèrica,
lumínica i acústica i electromagnètica, tot
promovent, alhora l’eficiència energètica, la
construcció sostenible i una gestió adequada
dels residus.
Secundari
2.3.2.4 ANÀLISI D’ALTERNATIVES
Per a la redacció de l‘Avanç de planejament que va servir de base per a la confecció del POUM, es
van considerar tres alternatives diferents a partir de la informació i anàlisi urbanístic i territorial
realitzat.
Per al plantejament de les alternatives en qüestió es va considerar necessari fer palès el fet que
el municipi compta amb una important part del territori inclosa en diferents figures de protecció
de rang superior, amb una morfologia complicada i amb una estructura urbana molt consolidada.
Tot això fa que les alternatives que es plantegen no permetin grans diferències entre elles.
• Alternativa 0, que no contempla la revisió del pla vigent, mantenint l’evolució
urbanística del municipi segons la previsió del mateix.
• Alternativa 1, la qual preveu fer una reconsideració sobre els terrenys ja classificats en
el vigent PGOU que no s’han desenvolupat, un nou creixement residencial en nou sòl
urbanitzable i la protecció del sòl no urbanitzable.
• Alternativa 2, que preveu el desenvolupament de l’alternativa 1 més uns nous
creixements residencials i industrials.
Les alternatives considerades han estat avaluades prenent esguard el seu impacte en cada
aspecte ambiental rellevant identificat prèviament i en el grau d’assoliment dels objectius
ambientals establerts. Finalment, s’ha optat per l’alternativa de menor impacte ambiental.
A l’apartat de Síntesi de l’avaluació ambiental (2.3.3.) es descriuen més detalladament les
alternatives i s’exposa un resum de la seva anàlisi ambiental.
2.3.2.5 VALORACIÓ DE L’INFORMACIÓ EMPRADA
Per l’elaboració de la diagnosi i l’avaluació ambiental del Pla s’ha utilitzat informació de base
actualitzada, procedent de fonts fiables com són:
• Institut d’Estadística de Catalunya
• Sistema d'Informació Territorial de la xarxa d’espais lliures (SITxell)
• Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró
• Bases cartogràfiques del Departament de Territori i Sostenibilitat
• Bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
• Mapa de cobertes del sòl del CREAF
• Agència Catalana de l’Aigua
• Servei Meteorològic de la Generalitat de Catalunya
• Departament d’Interior-Protecció Civil
22
• Ajuntament d’Argentona (Pla Estratègic d’Argentona, Auditoria municipal)
• Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya
• Institut Català de l’Energia
• Agència de Residus de Catalunya
Tanmateix, el promotor ha contractat la realització dels següents estudis de detall en motiu
d’aquest pla, fet que ha permès ampliar la informació disponible per l’avaluació ambiental del
pla:
• Estudi Inundabilitat (ABM serveis d’enginyeria i consulting, S.L.)
• Estudi d’identificació de riscos geològics (GeoConsultores Técnicos y ambientales, S.L.)
Així mateix, la informació disponible s’ha complementat amb el treball col·laboratiu amb l’equip
redactor de la documentació del POUM així com amb diferents visites de treball de camp in situ
que han permès el detallat d’algun dels aspectes analitzats.
2.3.2.6 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC
A mode de conclusió i valoració global del POUM, s’exposen tot seguit els punts forts i febles del
POUM i del procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica:
Punts forts:
• Informació de base completa
• Estudis d’inundabilitat i de riscos geològics específics
• Ambientalització de la normativa, especialment del SNU.
• Inclusió de millores en els criteris de desenvolupament dels sectors més sensibles.
• Desenvolupament d’un procés de participació ciutadana potent.
• Bona coordinació amb l’equip redactor del Pla.
Punts febles:
• Perllongament del procés de tramitació, complicant la compilació i tractament unitari de la
informació.
• Poc marge de temps entre que es va disposar de la documentació per l’aprovació inicial i
l’entrega de l’EAE.
2.3.3 SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
2.3.3.1 AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
Tal com s’ha apuntat en el punt 2.3.2.4. del present Document Resum del procediment
d’Avaluació Ambiental, es contemplen 3 alternatives (Alternativa 0, planejament vigent;
Alternativa 1, reconsideració PGOU i creixement residencial moderat; Alternativa 2,
reconsideració PGOU i creixement residencial i industrial).
23
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
En l’EAE, un cop realitzada la descripció de les alternatives plantejades, es considera que
l’alternativa que s’adequa millor a la realitat urbanística i territorial del municipi, i que compleix
en major mesura amb els objectius ambientals és l’alternativa 1 i, per tant. aquesta és
l’alternativa seleccionada.
A continuació es recull la valoració ambiental de les alternatives plantejades en relació nivell
d’assoliment que permet cadascuna respecte els objectius ambientals específics del POUM
d’Argentona i, de manera global, respecte els criteris per a un desenvolupament urbanístic
sostenible.
El grau de coherència de cada alternativa amb els diferents objectius i criteris es resumeix a
partir del següent codi de colors:
GRAU DE COHERÈNCIA ENTRE L’ALTERNATIVA I L’OBJECTIU CODI
L’alternativa plantejada és totalment coherent amb l’objectiu.
L’alternativa plantejada no és del tot coherent amb l’objectiu o
dependrà de com es concreti la proposta.
L’alternativa plantejada no és coherent amb l’objectiu.
24
Objectiu ambiental Alternativa
0
Alternativa
1
Alternativa
2
Criteris per a un desenvolupament urbanístic
sostenible
PR
IOR
ITA
RIS
Objectiu 1 Garantir un creixement racional del municipi
en continuïtat amb el nucli, preveient la prèvia
compleció de la trama urbana existent i evitant
l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i
infraestructures vinculades a aquests usos, així com
una correcta inserció dels plans aprovats i de les
propostes del POUM
Objectiu 2: garantir la connectivitat ecològica i la
conservació dels espais i elements de valor natural
presents al municipi no protegits per cap figura
ambiental
Objectiu ambiental Alternativa
0
Alternativa
1
Alternativa
2
RE
LL
EV
AN
TS
Objectiu 3: protegir i potenciar l’agricultura
Objectiu 4. compatibilitzar el planejament amb el cicle
natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en
el marc d’un model urbanístic globalment eficient
Objectiu 5: preservar la qualitat del paisatge i els
elements del patrimoni històric, arqueològic,
arquitectònic i natural
Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible
Objectiu ambiental Alternativa
0
Alternativa
1
Alternativa
2
SE
CU
ND
AR
IS
Objectiu 7: vetllar per la qualitat atmosfèrica, lumínica i
acústica i electromagnètica, tot promovent, alhora
l’eficiència energètica, la construcció sostenible i una
gestió adequada dels residus
Objectiu 8. minimitzar les emissions de gasos amb
efecte d’hivernacle vinculades al pla i preveure
mesures per reduir la vulnerabilitat als efectes del
canvi climàtic
2.3.3.2 AVALUACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA
Tal i com s’ha exposat anteriorment, l’alternativa seleccionada (alternativa 1) permet
l’assoliment complet d’alguns objectius ambientals, mentre que en d’altres no té prou capacitat
per fer-ho completament o bé el seu compliment recau en l’aplicació de les mesures ambientals
que es proposen. Específicament es detalla en la taula següent la valoració ambiental del pla
respecte els objectius ambientals adoptats:
25
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Objectiu ambiental Nivell de compliment
de l’objectiu ambiental Justificació
PR
IOR
ITA
RIS
Objectiu 1: garantir un creixement racional del
municipi en continuïtat amb el nucli, preveient
la prèvia compleció de la trama urbana existent
i evitant l’ocupació innecessària del sòl per a
usos urbans i infraestructures vinculades a
aquests usos, així com una correcta inserció
dels plans aprovats i de les propostes del POUM
Satisfactori
Es considera que la proposta d’ordenació compleix satisfactòriament
amb l’objectiu atès que planteja un model de ciutat basat en la
consolidació dels nuclis de població actuals i que només es preveu un
nou creixement al polígon industrial nord respecte al planejament
vigent. Alhora, la proposta del pla revisa d’altres propostes del
planejament vigent i incorpora determinacions que garanteixen la
integració de criteris ambientals i la minimització dels impactes. Així
mateix, s’aposta per un creixement compacte i en continuïtat, de
manera que es considera que s’evita una ocupació innecessària del
sòl.
D’altra banda, els criteris d’ordenació i desenvolupament d’aquests
sectors es basen en criteris de racionalitat, i condicionen aquest
creixement a que aquest es realitzi d’una manera ordenada i evitant
l’aparició de discontinuïtats i buits urbans. Els creixements preveuen
usos complementaris al residencial, fet que permet la mixticitat
d’usos i una major diversificació urbana, minimitzant alhora les
necessitats de desplaçaments per satisfer les necessitats bàsiques.
Objectiu 2: garantir la connectivitat ecològica i
la conservació dels espais i elements de valor
natural presents al municipi no protegits per
cap figura ambiental
Majoritari
L’alternativa escollida, de manera general, i les propostes del pla, de
manera particular, donen compliment majoritàriament a aquest
objectiu. Es valora positivament el fet que el Pla incorpora el paper
ecològic de la riera d’Argentona i, en general, de la xarxa hidrogràfica
present al municipi, preveient-ne la seva preservació i millora. Alhora,
la normativa del pla recull mesures en aquest sentit. La regulació del
sòl no urbanitzable, d’altra banda, s’adequa als espais d’interès
natural del municipi.
26
Objectiu ambiental Nivell de compliment
de l’objectiu ambiental Justificació
RE
LL
EV
AN
TS
Objectiu 3: protegir i potenciar l’agricultura Majoritari
Es considera que aquest objectiu s’assoleix majoritàriament. S’aborda
la preservació de l’espai agrícola i el manteniment de l’activitat, així
com l’establiment de mesures pel foment i promoció pel
desenvolupament agrícola, i forestal. Per això, protegeix determinades
àrees que mantenen conreus, especialment enfront de la pressió
urbanística. Es proposa com a objectiu el desenvolupament de les
activitats agràries actuals i aquells altres usos relacionats amb les
mateixes que siguin compatibles. Es considera un punt rellevant atès
que l’activitat agrícola ben gestionada pot mantenir la qualitat del
paisatge del sòl rústic, alhora que pot ser una activitat productiva.
Objectiu 4. compatibilitzar el planejament amb
el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús
d’aquest recurs en el marc d’un model
urbanístic globalment eficient
Satisfactori
Es considera que aquest objectiu es compleix satisfactòriament donat
que els usos previstos al sector no impliquen un consum substancial
d’aigua ni alteren les condicions dels cursos superficials, ni de les
aigües subterrànies presents a l’entorn. D’altra banda, el pla incorpora
el requeriment de tenir en compte criteris tècnics en la construcció de
nous habitatges per a la racionalització del consum d’aigua, el
reciclatge d’aigües grises de lavabos i dutxes, i la recollida separativa
d’aigües negres i aigües de pluja. A més a més, en referència al cicle de
l’aigua, el Pla preveu la correcció dels actuals problemes referents a
infraestructures de sanejament que presenten diverses
urbanitzacions.
Objectiu 5: preservar la qualitat del paisatge i
els elements del patrimoni històric, arqueològic,
arquitectònic i natural
Majoritari
Aquest objectiu s’acompleix majoritàriament ja que Pla estableix
disposicions específiques per a la protecció de la biodiversitat i el
paisatge, amb la protecció de l’arbrat i la vegetació, dels elements
característics dels paisatges agrícoles (marges de conreu, etc.), així
com les condicions d’integració en el paisatge de les edificacions i
noves actuacions. Paral·lelament, el “Catàleg de masies i cases rurals”
27
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
així com el “Pla Especial i Catàleg del patrimoni arquitectònic,
arqueològic, paisatgístic i ambiental” que inclou, permeten identificar i
delimitar les edificacions i masies tradicionals a conservar, preservar
o recuperar, així com elements més rellevants de l’entorn natural, a
protegir. Així mateix, la normativa del POUM estableix els requeriments
necessaris per a garantir l’adequació de les instal·lacions,
construccions i usos admissibles en sòl no urbanitzable, amb
l’objectiu de preservar el seu valor ambiental i paisatgístic, fent-lo
compatible amb l’ús d’aquest sòl no urbanitzable.
Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible Satisfactori
El Pla compleix satisfactòriament amb aquest objectiu donat que
recull les determinacions que estableix l’Estudi d’Avaluació de la
Mobilitat Generada (EMAG) i estableix mesures que aposten per la
mobilitat sostenible.
Així, en l’EAMG es descriu amb detall les actuacions necessàries per a
garantir una adequada oferta de transport públic, així com les
necessàries per la millora de les actuals xarxes de mobilitat del
municipi.
D’altra banda, el POUM aposta per potenciar la mobilitat sostenible
preveient, entre d’altres, una via verda que uneixi diferents poblacions
des d’Argentona a Vilassar, així com una xarxa de carrils bici d’àmbit
més local. Alhora, també incorpora la reserva per a l’emplaçament de
l’estació ferroviària, en una posició òptima en relació a la seva
accessibilitat des de la trama urbana de la Vila.
28
Objectiu ambiental Nivell de compliment
de l’objectiu ambiental Justificació
SE
CU
ND
AR
IS
Objectiu 7: vetllar per la qualitat atmosfèrica,
lumínica i acústica i electromagnètica, tot
promovent, alhora l’eficiència energètica, la
construcció sostenible i una gestió adequada
dels residus.
Satisfactori
El Pla dóna compliment a aquest objectiu donat que recull a la
normativa determinacions que fan referència als aspectes relacionats
amb la contaminació atmosfèrica, l’eficiència energètica, la
construcció sostenible i la correcta gestió dels residus.
Alhora, en el desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que
s’ha identificat que poden donar-se impactes en aquest sentit es
preveuen mesures específiques per tal de minimitzar l’afectació a la
població.
Objectiu 8. minimitzar les emissions de gasos
amb efecte d’hivernacle vinculades al pla i
preveure mesures per reduir la vulnerabilitat als
efectes del canvi climàtic
Satisfactori
Tal com es desprèn del càlcul d’emissions per a la proposta de sectors
de creixement del Pla, i tenint en compte les dades de creixement
poblacional previstes pel POUM, les emissions totals per habitant del
municipi es situarien en els 6.013 kg/hab/any, produint-se, per tant,
una lleu disminució respecte als valors actuals (en referència a la
càrrega per habitant), els quals situen la dada en uns 6.090
kg/hab/any. D’altra banda, convé destacar que la normativa del Pla
incorpora requeriments d’integració de mesures d’eficiència
energètica en instal·lacions i edificacions que permetran una reducció
dels efectes derivats de la urbanització i que tenen afectació sobre el
canvi climàtic.
29
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
30
3 CONSULTES AMB LES ADMINISTRACIONS AFECTADES
Les consultes al públic i a les administracions afectades s’han realitzat a les fases següents:
Avanç del pla:
• Informació pública de l’avanç del pla durant 30 dies
• Consultes de l’òrgan ambiental a les administracions afectades i al públic interessat en
referència a l’abast de l’avaluació
Aprovació inicial
• Informació pública de l’avanç del pla durant 45 dies
L’objectiu d’aquest apartat és avaluar el grau de consideració d’aquelles aportacions efectuades
per les administracions afectades que tinguin implicacions en l’avaluació ambiental.
Així, s’esmenten a mode de resum les aportacions de caire ambiental recollides en els informes
dels òrgans del Departament de Territori i Sostenibilitat i d’altres administracions afectades,
emesos en les fases d’avanç de pla, aprovació inicial i, si s’escau, en la proposta de Document
resum, i s’avalua la seva incorporació en el Pla.
3.1 FASE D’AVANÇ
3.1.1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA
En data 16 de maig de 2014 es va sol·licitar a l’òrgan ambiental (Oficina Tècnica d’Acció i
Avaluació Ambiental de Barcelona) l’emissió del Document de Referència, presentant la
documentació corresponent a l’avanç de planejament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
d’Argentona juntament amb el seu Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar.
En base a aquesta informació l’òrgan ambiental va emetre, amb data de 22 de juliol de 2014, el
Document de Referència, que determina l’abast de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ara
Estudi Ambiental Estratègic, EAE) i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i
identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat.
A continuació es resumeixen les principals determinacions del Document de Referència pel que
fa a l’avaluació ambiental i als continguts de l’EAE així com la manera en que han estat
incorporades:
31
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
REQUERIMENT DOCUMENT DE REFERÈNCIA RESOLUCIÓ DEL REQUERIMENT
Caldrà donar compliment a allò establert en el seu article 2.6, segons
el qual els espais de protecció especial han de mantenir la condició
d’espai no urbanitzat i, amb aquesta finalitat, han de classificar-se de
sòl no urbanitzable i atendre al règim establert en aquest article, si bé,
excepcionalment, i de manera justificada, es pot incloure alguna peça
en sectors o polígons per garantir definitivament la permanència com
a espai obert mitjançant la incorporació al sistema d’espais lliures
públics.
Recollit a l’apartat 1.3.1 de l’EAE i inclòs en la
normativa del Pla.
En relació amb l’anterior, cal assenyalar que l’annex 2 de l’ISA del
PTMB identifica els punts crítics per a la connectivitat ecològica
d’Argentona-Mataró (28), d’Argentona (29) i, a prop de l’extrem sud
del terme municipal, de Cabrera-Mataró (27).
Els punts crítics per a la connectivitat
esmentats s’analitzen a l’apartat 2.1.5.4 i
s’inclouen mesures en relació a aquest
anàlisi per als sectors de creixement
previstos.
En referència als connectors, corredors fluvials i punts crítics de
referència, caldrà atendre a allò establert en els articles 2.23 i 2.24,
relatius als connectors ecològics i les actuacions en els trams
urbanitzats dels cursos fluvials i en les zones verdes i parcs urbans
amb funció connectora o de transició. En concret, el primer precepte
esmentat determina, entre d’altres, que els plans i projectes que
afectin les àrees identificades com a punts crítics per la connectivitat
a l’ISA del PTMB, vetllaran pel compliment de les propostes de
protecció i millora de la connectivitat recollides al seu annex 2.
S’han inclòs mesures derivades de l’anàlisi
dels punts conflictius per a la connectivitat
a la normativa del Pla.
Respecte als espais de protecció preventiva, l’article 2.9 de les NOT
estableix que, en cas que calgui procedir a la seva transformació, serà
necessari analitzar amb detall els valors que hi concorren i cercar la
compatibilització màxima de les actuacions amb el manteniment dels
elements i valors de major interès, especialment en els espais
qualificats d’elevat interès a l’annex 3 de l’ISA del PTMB. En aquest
sentit, l’annex de referència disposa, entre d’altres,que en l’àmbit del
Maresme- Mataró sud les possibles transformacions s’hauran d’ubicar
preferentment en els sòls de protecció preventiva amb menys valors,
indicant que, en cas que calgui ocupar sòls actualment agrícoles, es
reduirà al màxim l’impacte negatiu sobre el conjunt de l’activitat
agrària.
L’ocupació de sòls agrícoles productius per
part de les propostes del Pla es consideren
mínimes i, per tant, es considera que el seu
impacte sobre el conjunt de l’activitat
agrària és reduït.
Així mateix, caldrà prendre en consideració, entre d’altres, les
determinacions dels articles 2.12, 2.15, 2.19, 2.21, 3.27, 3.28, 3.30, i
la disposició addicional cinquena de les NOT, referents al sòl subjecte
a riscos, al règim d’usos i edificacions existents en els espais oberts,
al patrimoni geològic de Catalunya, a les construccions, instal·lacions
i parcel·lacions urbanístiques no emparades pel planejament, a la
determinació específica sobre àmbits provinents de processos de
parcel·lació rústica, a la conservació de zones humides i elements
singulars d’interès geològic en el planejament urbanístic, i a les
condicions i determinacions d’ordre ambiental, respectivament.
Les determinacions referents al compliment
a les NOT del Pla Territorial es recullen en la
normativa del Pla.
Pel que fa a la biodiversitat, la permeabilitat ecològica i el patrimoni
natural, l’informe de la Secció de Biodiversitat i Activitats
Cinegètiques, de 15 de juliol de 2014, estableix, de forma sintètica,
que el planejament haurà de ser congruent i compatible amb els
valors naturals que han motivat la designació de l’espai del PEIN i de la
xarxa Natura 2000, i els condicionants que estableixen la normativa
vigent.
Recollit a l’apartat 1.3.2.1 de l’EAE
Respecte les àrees d’interès faunístic i florístic identificades al
municipi, motivades per acollir flora amenaçada, determina que la
proposta dels sectors de creixement haurà de garantir-ne la
supervivència, en la seva àrea de distribució actualment coneguda.
La normativa del Pla inclou una mesura
referent a aquest aspecte.
De la mateixa manera, indica que el planejament haurà de tenir
present preservar (i recuperar) el sentit natural dels espais fluvials,
atès el seu interès connector i la seva importància per a la
conservació de la biodiversitat, així com els espais agroforestals del
municipi situats fora dels espais naturals protegits, de manera
conjunta amb la xarxa hídrica, per tal d’evitar la disminució de la
connectivitat ecològica. Així mateix, caldrà valorar les possibles
afectacions de la proposta de sectors de creixement sobre els
El Pla incorpora mesures per potenciar el
paper connector dels espais fluvials, en
concret per als cursos que afecten als
sectors de desenvolupament.
La proposta de creixement al SUD El Collell
inclou àrees forestals catalogades com a
hàbitats d’interès comunitari
32
hàbitats d’interès comunitari, i preveure mesures per garantir la
preservació d’una mostra suficientment representativa, atesa la seva
consideració d’espais d’interès específic. Respecte a les forests
públiques, es requereix considerar la compatibilitat dels creixements
amb els instruments d’ordenació d’aquestes forests, així com amb la
finalitat per la qual es van declarar.
En matèria de protecció contra la contaminació acústica, l’informe
tipus de la Direcció General de Qualitat Ambiental estableix que el
planejament urbanístic ha de contenir, de forma sintètica, la
zonificació acústica del territori, la qual ha d’assegurar pels edificis
d’ús residencial com a mínim els objectius de qualitat acústica
corresponents a la zona de sensibilitat acústica moderada, B1, per a
les àrees urbanitzades existents, i a la zona de sensibilitat acústica
alta, A4, per a nous desenvolupaments urbanístics. Així mateix,
s’inclourà la zona de soroll de les infraestructures de transport
existents, que haurà de ser sol·licitada a les administracions titulars
de les mateixes, i les seves limitacions per a determinats usos del sòl,
activitats, instal·lacions, construccions o edificacions.
Els nivells admissibles de soroll a cada zona
s'adequaran al “Mapa de soroll i capacitat
acústica del municipi d’Argentona”, que
estableix els objectius de qualitat acústica
del municipi per a cada zona en funció dels
usos del sòl, a partir de la zonificació
acústica del territori i dels valors límit
d'immissió, d'acord amb les diferents zones
de sensibilitat acústica per als tres períodes
temporals diferenciats: dia, vespre i nit.
Es recorda que caldrà donar compliment a allò establert en diferents
textos normatius llistats a les pàgines 5 i 6 del DR Incorporat al punt 2.3.1 de l’EAE
Caldrà tenir en compte el segon informe sobre el canvi climàtic a
Catalunya, la Circular 1/2012, de continguts mínims de l’anàlisi de
GEH en els POUMs, i les determinacions del Pla d’acció per a l’energia
sostenible resultant de l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes
contra el canvi climàtic.
Incorporat al punt 4.3.5 de l’EAE
Modificacions sobre
la identificació dels
elements
ambientalment
rellevants en l’àmbit
del Pla
Pel que fa a les activitats extractives en
funcionament, la comunicació de l’Oficina de
Gestió Ambiental Unificada, de 23 de maig de
2014, en cita la de Can Busqué, situada al
paratge de Malloles de Can Pins, tot
adjuntant còpia de l’autorització ambiental
corresponent.
Incorporat al punt 4.1.4.1 de l’EAE
Diverses àrees d’interès faunístic i florístic,
motivades per acollir flora amenaçada
d’acord amb el Decret 172/2008,
corresponent a Arisarum simorrhinum i Carex
grioletii, ambdues catalogades com a
vulnerables.
Incorporat al punt 2.1.5.1 de l’EAE
Alhora, s’identifiquen dues forests titularitat
de l’Ajuntament d’Argentona,corresponents
al Rocar i a la Font Picant, així com una forest
d’utilitat pública (CUP 49), titularitat de
l’ajuntament de Mataró.
Incorporat al punt 2.1.5.3 de l’EAE
En relació amb l’anterior, cal tenir en compte
que el municipi es classifica de zona d’alt risc
d’incendi forestal, d’acord amb allò establert
en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual
s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals.
Incorporat al punt 2.1.7.2 de l’EAE
Respecte a la fauna, el document relaciona
diverses espècies de peixos, amfibis, rèptils,
aus i mamífers, bona part de les quals
constitueixen espècies protegides de la
fauna salvatge autòctona.
Incorporat al punt 2.1.5.1 de l’EAE
Així mateix, cal tenir en compte que, segons
la informació facilitada per la Subdirecció
General de Seguretat Industrial, Argentona es
reconeix com a municipi veí a establiment
subjecte a la legislació d’accidents greus,
afectat pel centroïde de 1.500m.
Incorporat al punt 2.1.7.5 de l’EAE
El DR introdueix diverses modificacions referents objectius
ambientals plantejats a l’ISA preliminar.
L’EAE ha incorporat totes les
determinacions del DR en referència als
objectius ambientals del Pla.
33
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Caldrà completar la justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa
d’ordenació proposada, d’acord amb allò que s’indica en els apartats
4.1.5 i 4.2.
S’han pres en consideració, tot i que no
s’han recollit, les aportacions fetes en
relació a les alternatives del POUM per part
de dos particulars recollides al document de
referència (rebudes també via
suggeriments amb la corresponent resposta
per part de l’equip redactor a l’informe
d’aportacions i propostes ciutadanes que
acompanya al Pla). No obstant, s’han fet
ajustos a l’alternativa 1 presentada en la
fase d’avanç en relació a l’ampliació del
polígon industrial nord i a la zona
d’equipaments prevista pel planejament
vigent al sud de la riera de Clarà.
En el marc del present document de referència, cal recordar que, entre
les alternatives que finalment s’estudiïn a l’ISA, cal incloure
l’alternativa zero, consistent en la no realització del Pla, tal com es
recull al document preliminar aportat. De la mateixa manera, caldrà
garantir que les opcions estudiades són raonables i viables. En
conseqüència, en cas que les alternatives proposades afectin sòls de
protecció especial, com succeeix a les alternatives 1 i 2 presentades,
caldrà justificar la seva adequació a les determinacions del
planejament territorial aplicable.
Incorporat al punt 3 de l’EAE
3.1.2 ALTRES INFORMES AMB CONSIDERACIONS SOBRE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC
A banda de les determinacions que es deriven del Document de Referència emès pel
Departament de Territori i Sostenibilitat, s’han tingut en compte les determinacions derivades
dels següents informes, destacant les següents conclusions:
ADMINISTRACIÓ APORTACIONS INCORPORACIÓ
EN EL PLA
Informe tècnic de medi
ambient (Ajuntament
d’Argentona)
Respecte al conflicte entre el PTMB i les alternatives 1 i 2,
s’especificava que es justifiqués l’adequació a les determinacions
del planejament territorial aplicable les dues propostes (1 i 2)
incloses dins sòl de Protecció Prioritària
Es considera
Respecte als Objectius, criteris i indicacions ambientals, el DR ha
modificat i reestructurat una part d’ells i introduït alguns de nous.
L’ISA els ha incorporat, però en alguns dels objectius es mostren
incorreccions
Es considera
Respecte a les determinacions per al desenvolupament de
l’alternativa seleccionada, s’esmenta que cal introduir els càlculs
d’emissions de CO2
equivalents a les diferents alternatives
Es considera
parcialment
L’ISA presentat amb la proposta de POUM a aprovar inicialment té
algunes mancances derivades de canvis que s’han plantejat a la
normativa i plànols però que no s’han traslladat al mateix ISA
Es considera
Informe tècnic de
l’arquitecte municipal
(Ajuntament d’Argentona)
S’especifiquen les referències de la normativa per determinar
l’abast de l’avaluació ambiental Es considera
34
3.2 FASE D’APROVACIÓ INICIAL
3.2.1 INFORME DE L’ÒRGAN AMBIENTAL
Amb data 14 d’agost de 2015 l‘Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona va
emetre el seu corresponent informe en relació al document aprovat inicialment del POUM
d’Argentona.
L’informe conclou que el POUM està realitzant correctament el tràmit d’avaluació ambiental, tot i
que hi fa algunes indicacions que es resumeixen a continuació, tot indicant la manera en que
s’han resolt:
Valoració de la documentació presentada
Actualitzar el marc normatiu referit a l’avaluació ambiental estratègica.
S’han incorporat, a l’apartat de Marc normatiu de l’EAE, les referències corresponents a la Llei
21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental i a la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de
simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i dels
governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.
Tenir en compte les principals determinacions dels estudis d’inundabilitat i d’identificació dels
riscos geològics del POUM.
S’ha incorporat la informació corresponent derivada dels esmentats estudis a l’anàlisi de riscos
naturals de l’apartat de requeriments ambientals significatius de l’EAE i, tenint en compte les
conclusions d’aquests estudis, s’ha revisat la proposta de mesures ambientals.
Justificar l’adequació de les alternatives a les determinacions del planejament territorial
aplicable i completar l’anàlisi d’alternatives verificant l’adequació als criteris ambientals
corresponents.
Tenint en compte el gra de detall de les diferents alternatives plantejades, únicament s’ha
pogut avaluar l’adequació de l’alternativa seleccionada als criteris ambientals proposats per a
cadascun dels objectius ambientals, valoració continguda en l’apartat 3.2 de l’EAE.
Actualitzar el document ambiental d’acord amb la darrera versió del POUM
Tant l’EAE com el present Document Resum han estat actualitzats segons la informació
treballada amb l’equip redactor per a l’aprovació provisional del POUM d’Argentona.
Estimar la incidència del POUM sobre el consum de recursos, la generació de residus, les
infraestructures i les emissions de GEH tenint en compte el potencial demogràfic global.
S’ha actualitzat l’apartat d’incidència sobre els recursos, la generació de residus, les
infraestructures i les emissions de gasos d’efecte hivernacle tenint en compte el potencial
demogràfic global i no només el sector de creixement previst.
Tenir en compte les principals determinacions del PAES, valorant l’adequació del Pla a les
mateixes.
Es considera que les propostes del Pla s’ajusten al pla d’acció del PAES i, en qualsevol cas,
s’atendarà al que pugui establir, si s’escau, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en aquest
sentit.
35
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Model de desenvolupament urbà
Pel que fa a l’admissió de l’ús bifamiliar, caldrà limitar aquesta possibilitat preferentment a
aquelles àrees ambientalment adequades properes al nucli urbà.
En primer lloc cal fer referència al fet que aquesta previsió normativa excepcional d’autoritzar
habitatges bifamiliars en les urbanitzacions de parcel·la gran deriva del procés de participació
ciutadana. Amb tot, es preveu una incidència inferior al 5% de les parcel·les existents per aquest
casos, en uns àmbits que són en bona part de primera residència i que permeten certa
densificació d’aquests àmbits sense una major ocupació de sòl, amb una incidència molt baixa
en l’increment de la mobilitat.
D’altra banda, d’acord amb els criteris municipals, s’ha modificat el redactat de l’articulat per tal
d’evitar la partició de les parcel·les o la promoció de dos habitatges per parcel·la, i restringir
l’autorització únicament a casos de vincles familiars comuns i amb una edificació única.
Valors ambiental
Garantir que la regulació dels sòls inclosos al PEIN i la XN200 que depassen l’àmbit territorial
del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs
proporciona un nivell de protecció coherent amb el mateix.
S’ha incorporat al POUM un alt nivell de protecció pels espais PEIN i XN2000 que depassen
l’àmbit territorial del Pla Conreria-Sant Mateu-Céllecs
Recaptar informe del Consorci del Parc de la Serralada Litoral
Es disposa del corresponent informe del Consorci del Parc de la Serralada Litoral (emès en data
26 de febrer de 2015).
Estudiar la possibilitat de connectar els terrenys del límit est del municipi que confronten amb
el Parc del Montnegre i el Corredor amb l’espai de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, incorporant
els terrenys agrícoles i forestals compresos entre el turó d’en Martí i el marge esquerre de la
riera d’Argentona com a àmbit de possible ampliació del PEIN.
L’àmbit de la possible ampliació del PEIN Montnegre-Corredor que s’ha inclòs en el POUM, es el
que han valorat i consensuat els diferents grups municipals de l’Ajuntament, i que ha estat
exposat a informació pública, sens perjudici de que en el tràmit específic de l’expedient
d’ampliació del PEIN Montnegre-Corredor, i en raó de nous estudis valoratius s’ampliï o es
modifiqui el mateix.
Estudiar la possibilitat de classificar de sòl urbanitzable no delimitat l’àmbit SUD 1 (El Collell).
L’equip redactor del POUM ha estudiat la classificació de la segona fase del sector el Collell, i no
es considera possible la seva qualificació com a sòl urbanitzable no delimitat atès que s’hauria
de considerar com un nou sector, diferenciat del de la primera fase. Aquest fet no permetria
acumular en aquesta segona fase la major part de les cessions per a espais lliures d’ambdós
sectors. Es conclou que la delimitació en un sòl sector, a desenvolupar per fases, permet situar
una major acumulació de l’edificació i la nova zona escolar prevista en l’àmbit contigu a l’àrea
urbana actual i desplaçar la major part de terrenys de cessió per a espais lliures a l’àmbit més
allunyat d’aquesta, amb majors valors ambientals i paisatgístics a preservar.
Completar la regulació del PA.4, PA.18 i SUD.1 establerta a la normativa del POUM, als efectes
de preveure el compliment de les mesures esmentades al document ambiental. Per al SUD.1
caldrà tenir en compte les conclusions de l’avaluació ambiental de la Modificació puntual del
36
PGOU a l’àmbit.
La regulació dels polígons PA4 Ampliació Polígon Nord, PA18 Residencial El Cros, i el sector
urbanitzable SUD1, s’han adequat per al compliment de les mesures específiques definides al
document ambiental.
Mantenir la qualificació actual d’espais lliures dels terrenys vora el curs hidrogràfic que
discorre pel nord del polígon industrial de Can Negoci o bé preveure les mesures necessàries
per minimitzar el seu possible impacte sobre el curs fluvial.
Atès l’interès municipal per a disposar dels terrenys qualificats d’equipaments ambiental i de
gestió de residus urbans al polígon industrial de Can Negoci, s’han incorporat a la Normativa les
mesures necessàries per minimitzar el seu possible impacte sobre el curs fluvial.
En cas que l’àmbit dels PMU 2, 3, 4 i 6 comprengui sòls en els quals s’hi hagin desenvolupat
alguna de les activitats potencialment contaminants del sòl on es prevegi el canvi d’ús del sòl
o l’establiment d’alguna activitat diferent de les potencialment contaminants, caldrà donar
compliment a les determinacions del Decret 9/2005.
S’ha incorporat a la normativa dels PMU 2, 3, 4, i 6, que en el cas que s’hagin desenvolupat en el
passat alguna de les activitats potencialment contaminants, recollides en l’annex 1 del Reial
Decret 9/2005, caldrà donar compliment a les determinacions d’aquesta norma.
Cal atendre les consideracions contingudes en l’apartat d’anàlisi ambiental pel que fa la
normativa i el catàleg de masies.
S’han atès les consideracions contingudes en l’apartat d’anàlisi ambiental pel que fa la
normativa i el catàleg de masies. No obstant, cal tenir en compte que, per coherència
administrativa i atesos els acords municipals recents d’aprovació d’aquest expedient per part
de l’Ajuntament, es considera que el POUM ha d’incorporar íntegrament les determinacions
d’aquest Catàleg aprovat, adaptant únicament les seves determinacions a la nomenclatura i
zonificació del nou POUM.
3.2.2 INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES
Tot seguit es recullen les aportacions amb incidència ambiental realitzades per les diferents
administracions i organismes dels que s’ha rebut informe:
PARC DE LA SERRALADA LITORAL (XARXA DE PARCS NATURALS)
DATA:26 DE FEBRER DE 2015 Nº REGISTRE:I.0. 03/15 49020
Fins que no es revisi el Pla especial, la regulació de l’espai d’ampliació està supeditada a la
normativa genèrica del PEIN i de les pròpies disposicions del Decret 150/2013. Tanmateix, es
recomana establir una disposició transitòria que inclogui els objectius del Pla especial per als
terrenys adjacents.
El POUM ha completat l’articulat de la regulació de l’Àmbit de possible ampliació de l’EIN
Montnegre-Corredor per tal que transitòriament els objectius d’aquest Pla especial siguin
d’aplicació en aquest àmbit
Cal tenir en consideració els Plans d’infraestructura bàsica d’àmbit supramunicipal amb
l’objectiu que existeixi una coherència i coordinació en el desenvolupament dels diferents
Plans.
En la delimitació de camins s’han tingut en compte els Plans de prevenció d’incendis forestals
37
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
de la Diputació de Barcelona i del Parc de la Serralada Litoral,
DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL
DATA: 10 DE MARÇ DE 2015 Nº REGISTRE: 02608/6733/2015
Els nous desenvolupaments urbans hauran d’evitar que s’incrementi de manera significativa
el risc d’incendi forestal i, a més, el PAM per a incendis forestals caldrà tenir-lo
permanentment actualitzat i vigent
Es considera que els sectors de creixement previstos no suposen un element potencial de risc
pel que fa als incendis forestals, alhora que cal tenir en compte que el Pla recull mesures en
aquest sentit, preveient-se franges de protecció perimetral per a tots els àmbits residencials.
D’altra banda, s’incorpora en el present document una determinació referida a la necessitat
d’instar a l’Ajuntament a actualitzar el PAM per al planejament que derivi d’aquest POUM.
Pel que fa al risc d’inundacions caldrà tenir en compte els criteris de la IRP/971/2010 i adoptar
les mesures necessàries per a reduir aquest risc, atenent a l’informe de l’ACA
Aquesta determinació s’avalua mitjançant la valoració de l’informe de l’ACA (en aquest mateix
apartat).
DIRECCIÓ GENERAL DE DESENVOLUPAMENT RURAL
DATA:23 DE MARÇ DE 2015 Nº REGISTRE: S0005-7412/2015
Es recomana que com a norma genèrica, no es limitin les construccions vinculades a les
explotacions agrícoles, ramaderes o forestals pel bé del desenvolupament rural del municipi.
S’ha incorporat el text especificat en l’informe.
Substituir les limitacions constructives pel que fa a magatzems agrícoles i construccions
auxiliars.
S’ha incorporat el text especificat en l’informe.
Substituir totes les referències a les dimensions màximes admeses en les construccions
ramaderes, hípiques i centres de jardineria de l’article 213 de la normativa del POUM.
S’han eliminat les referències a les dimensions màximes admeses i s’ha incorporat el text
especificat en l’informe.
Es recomana incorporar la necessitat d’avaluar o justificar l’afecció agrària en aquelles fitxes
Pla especial del catàleg de masies i cases rurals que admetin determinats usos
Els usos esmentats s’admeten únicament en les edificacions existents i condicionats a que han
de permetre el manteniment de la explotació agrícola existent. Es considera que condicionar
aquests usos a la necessitat d’avaluar i justificar, per part del promotor, l’impacte que pot tenir
en els espais agraris propers, no tindria cap efectivitat real.
Cal fer notar que, contràriament, l’informe de la D. G. de Turisme sol·licita que es justifiqui el
requisit que imposa el POUM de que el turisme rural ha de permetre el manteniment de
l’explotació agrària existent.
38
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA
DATA:20 D’ABRIL DE 2015 Nº REGISTRE: 2006/024814/B
Per al PA.4-Ampliació Polígon Nord, caldrà realitzar una actuació perimetral allunyada de
l'espai fluvial, per tal de reduir la inundació perimetral. El projecte constructiu haurà de ser
autoritzat per I'ACA.
S’ha incorporat aquesta determinació en l’article corresponent de la normativa (art. 171. PA 4 –
Ampliació Polígon Nord).
Per al PA El Cros, s’identifiquen certs emplaçaments residencials que estan dins la zona
inundable per un període de retorn de 100 anys i dins zona inundable per a Q500 amb
inundabilitat moderada.
S’ha incorporat aquesta determinació en l’article corresponent de la normativa (art. 185. PA 18-
Residencial El Cros).
Es condicionen diverses zones urbanes a la realització per part de l’Ajuntament del PAM relatiu
a inundacions i d’actuacions constructives per limitar la inundabilitat d’aquests espais.
S’han incorporat aquestes determinacions en l’article 99 Protecció en front els riscos
d’inundació.
Es proposa la inclusió d’una reserva de sòl i pressupost necessari per la instal·lació d’un
sistema de depuració propi en els sectors de planejament derivat.
S’han incorporat aquestes determinacions en l’article 193. SUD 1- Collell.
Caldrà tenir en compte les consideracions respecte aigües pluvials i abocaments de masies o
cases rurals no connectades a la xarxa municipal.
S’han incorporat aquestes determinacions en l’article 249. “Xarxa d’aigües pluvials”, art. 251.
“Xarxa de clavegueram. Condicions dels abocaments d’aigües” de la Normativa, i art. 13
“Condicions de les infraestructures de serveis” del Catàleg de masies i cases rurals.
39
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
4 SÍNTESI DEL PROCÉS DE PARTICIAPCIÓ CIUTADANA
En aquest apartat es realitza síntesi dels mecanismes activats per facilitar tant la divulgació i
comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació
d’al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d’informació pública
del Pla.
És important destacar que el procés de redacció del POUM d’Argentona ha anat acompanyat d’un
Programa de Participació ciutadana (d’ara en endavant PPC), amb accions diverses plantejades
per tal de recollir i fer partícips a la població del procés endegat. Aquest PPC s’ha definit d’acord
amb el que estableix la Llei d’Urbanisme i es considera que ha permès aconseguir un òptim nivell
de consens social en el què la majoria de la població i dels agents socials hi poden veure
reflectides les seves expectatives.
Amb tot, en aquest apartat també s’avalua el grau de consideració de les aportacions de caire
ambiental realitzades en el marc de les consultes a les administracions afectades i al públic
afectat, en tant que les aportacions derivades del propi procés de participació ciutadana queden
recollides en l’Informe d’aportacions i propostes ciutadanes del POUM d’Argentona.
4.1 FASE D’AVANÇ DEL PLA
La taula següent recull els processos i mecanismes que s’han dut a terme en aquesta fase de
tramitació del POUM.
Taula 5. Mecanismes de participació en fase d’avanç
TIPUS DATA VALORACIÓ
Informació pública avanç de
planejament (30 dies).
13/04/2014 –
17/06/2014 32 suggeriments
Realització de 3 sessions de participació ciutadana
1a sessió 06/03/2014
Introducció dels treballs i presentació de les eines
de participació. Presentació dels resultats dels
estudis territorials i ambientals. Dinàmica de
participació sobre la percepció ciutadana d’aspectes
rellevants des del punt de vista ambiental.
Assistència: 40 persones
2a sessió 13/03/2014
Presentació dels estudis socioeconòmics elaborats.
Dinàmica de participació.
Assistència: 40 persones.
3a sessió 20/03/2014
Diagnosi urbanística: exposició general del marc
normatiu i de l’estructura de la documentació del
POUM. Exposició dels criteris generals. Presentació
dels estudis de mobilitat. Debat entorn del model
d’evolució urbanística.
Assistència: 35 persones
Altres mecanismes de participació ciutadana
40
SIG on-line Al llarg de tota la
fase d’avanç i
d’aprovació inicial
S’han registrat més de 300 visualitzacions del mapa
i en total s’han recollit 19 aportacions.
Enquesta de percepció i expectatives
ciutadanes
S’ha obtingut un total de 145 enquestes amb un
gran nombre d’opinions, propostes i expectatives.
Presentacions específiques per a col·lectius directament relacionats amb el POUM
Reunions de seguiment internes amb
l’Ajuntament i la Comissió de
Seguiment del POUM
Periòdicament
S’han dut a terme més d’una cinquantena de
reunions de treball específiques.
Reunions amb el consell de la Vila i
altres administracions Dates diverses
Reunions sectorials (associació
esportiva, agrupació de comerciants,
consell de patrimoni, agrupació de
pagesos i representants de les
urbanitzacions).
Dates diverses
Durant el període d’informació pública, es van rebre un total de 32 suggeriments a l’avanç de pla.
Si bé la totalitat d’aquests suggeriments es van presentar fora de termini, les seves aportacions
van ésser igualment valorades.
41
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
4.1.1 FASE D’APROVACIÓ INICIAL
La taula següent recull els processos i mecanismes que s’han dut a terme en aquesta fase de
tramitació del POUM.
Taula 6. Mecanismes de participació en fase d’aprovació inicial
TIPUS DATA VALORACIÓ
Aprovació inicial i Informació pública projecte de pla (45
dies)
27/01/2015 –
19/03/2015 144 al·legacions.
Altres mecanismes de participació ciutadana
Oficina del POUM Durant el període
d’informació pública
En fase d’aprovació inicial es
van atendre més de 45
consultes ciutadanes.
Presentacions específiques per a col·lectius directament relacionats amb el POUM
Reunions de seguiment internes amb l’Ajuntament i la
Comissió de Seguiment del POUM Periòdicament
S’han dut a terme més d’una
cinquantena de reunions de
treball específiques.
Reunions amb el consell de la Vila i altres
administracions Dates diverses
Reunions sectorials (associació esportiva, agrupació de
comerciants, consell de patrimoni, agrupació de pagesos
i representants de les urbanitzacions).
Dates diverses
Tal i com s’ha recollit, en total es van presentar un total de 144 al·legacions en termini legal i 3
d’extemporànies, les quals han sigut igualment valorades. A continuació es detallen les
aportacions del públic amb rellevància ambiental rebudes durant aquest període d’exposició
pública i la manera com l’equip redactor hi ha donat resposta
42
PERSONA/ENTITAT/ÒRGAN APORTACIONS AL PLA INCORPORACIÓ EN EL PLA
Joan Navarro Fernández
En el catàleg de masies s’augmenti la divisió horitzontal a cinc
unitats; que es redueixi la superfície resultant a 150 m2 per
l’habitatge principal i a 80 m2 els habitatges secundaris; es
redueixi el sostre a 600 m2 per a usos hotelers.
S’informa desfavorablement, ja que es considera que aquestes peticions produirien
una densificació excessiva i impròpia del sòl no urbanitzable. En aquest cas, la
normativa del sòl no urbanitzable fixada en el POUM, pretén el manteniment i la
rehabilitació de l’edificació ja existent, però sense incorporar nous usos
residencials o la densificació d’aquests, ja que d’acord amb la legislació urbanística
vigent aquests usos residencials s’han d’implementar en les zones urbanes o
urbanitzables del municipi, que són les que disposen dels serveis i equipaments
adients per al seu desenvolupament.
Francisco Villegas Acién
El topall de 1.200 m2/sostre per a usos hotelers, s’hauria
d’establir fins a 1.500 m2.
S’informa desfavorablement la sol·licitud d’augmentar el sostre addicional per a
usos hotelers ja que aquesta és una edificabilitat addicional que se suma a la que
resulta de l’aplicació de l’edificabilitat de 0,18m2/m2 a la superfície de la parcel·la.
Eliminar la necessitat de tramitar una pla de millora urbana
d’ordenació de volums per assolir una alçada màxima de 10,50.
S’informa desfavorablement l’eliminació de l’obligació de tramitar un PMU per a
l’ordenació de volums i l’adequació paisatgística de la nova edificació al seu entorn
ja que aquesta es situarà en una posició enlairada enmig d’un àmbit d’habitatges
unifamiliars de PB+1.
No s’ha dibuixat amb traços discontinus l’actual accés existent i
que permet fer anualment la neteja de terres acumulada a la
riera.
L’accés que permet fer la neteja de la riera, està en sòl qualificat d’espai lliure
públic, i per tant, no és necessari fixar dins el POUM aquest accés o els camins
situats dins aquest espai lliure. No obstant, i atès que aquest espai lliure
s’incorpora al PMU Forn d’en Guardià, haurà d’esser dins el desenvolupament
d’aquest planejament derivat, en el que s’hauran de fixar en el seu cas, l’accés, les
plantacions i l’adequació d’aquest espai lliure.
Joan Vives Álvarez
Regularitzar la situació de la institució PANCHO TENIS
ARGENTONA, pel qual seria d’interès per el poble poder classificar
la zona i compatibilitzar amb l’ús esportiu – recreatiu.
S’informa favorablement l’al·legació en tant que en la parcel·la situada en sòl no
urbanitzable s’hi realitza una activitat esportiva des de fa molts anys. Per tal de
poder mantenir l’activitat es considera adequat qualificar aquests terrenys
d’equipaments privat esportiu, que és un dels usos permesos en sòl no
urbanitzable per a la Llei d’urbanisme.
Ramon Armengou Foix
Es determini el significat de l’entorn de protecció de 50 m i la
seva aplicació, tenint en compte que reduint-la a una parcel·la
d’uns 3.000m2 seria més que suficient per no general cap
problema visual.
Les determinacions per a fixar l’entorn de protecció d’aquesta edificació han estat
incloses en el Catàleg de Patrimoni elaborat per l’Ajuntament, aprovat
definitivament en data 19 de març de 2015. Aquest s’ha tramitat d’acord amb el
procediment establert en la legislació urbanística vigent, amb l’exposició pública
corresponent, i la participació d’entitats cíviques ciutadanes com és el cas del
Consell de Patrimoni del municipi, que ha tutelat i validat l’ idoneïtat de les seves
propostes. Es considera, per coherència administrativa i atesos els acords
municipals recents d’aprovació d’aquest expedient per part de l’Ajuntament, que el
POUM ha d’incorporar integrament les determinacions d’aquest Catàleg aprovat,
adaptant únicament les seves determinacions a la nomenclatura i zonificació del
43
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
nou POUM. S’informa per tant, desfavorablement la modificació de les
determinacions i/o dimensions de l’entorn de protecció fixades en el Catàleg de
Patrimoni recentment aprovat.
Sindicat Unió de Pagesos de
Catalunya
Elaborar el corresponent Informe de Sostenibilitat Ambiental i
sotmetre’l al corresponent procediment d’avaluació d’impacte
ambiental, juntament amb tot el POUM.
El POUM ja incorpora l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que s’ha sotmès al
corresponent procediment d’avaluació d’impacte ambiental, juntament amb tot el
POUM.
Elaborar la corresponent Memòria Social, Econòmica, Estudi de
Mobilitat, i Programa de Participació Ciutadana que li es exigible
al POUM.
El POUM ja incorpora també la corresponent Memòria Social, Econòmica, Estudi de
Mobilitat, i Programa de Participació Ciutadana que li es exigible al POUM, tal com
fàcilment es pot comprovar i consultar en la documentació sotmesa a exposició
publica, i que esta disponible en les dependències municipals i en la web de
l’Ajuntament.
Concepcion Vilatersana
Que no es qualifiqui el terreny amb ús forestal, i es mantingui la
seva qualificació actual, que és d’equipaments, tant de caràcter
públic com privat.
Tot i que no es considera adequat qualificar els terrenys com a equipaments, sense
tenir la necessitat d’ubicar nous equipaments en sòl no urbanitzable, es creu
convenient qualificar la parcel·la a què fa esment l’al·legació, de protecció agrícola,
d’acord amb l’activitat que ja havia tingut tot aquest àmbit amb anterioritat i
facilitar, per tant, que activitats com la hípica que puguin encabir-se en terrenys
agrícoles amb aquesta qualificació urbanística.
Josep Prats Molist
Per a l’àmbit de la Unitat d’Actuació UA “El Cros Industrial”
d’Argentona establir totes les normes aclaratòries i transitòries
que calguin per garantir que no es produeixi contradicció, en
quan a normes més restrictives entre els paràmetres de la
modificació puntual del PGO i el nou POUM, a efectes d’aplicació
de la suspensió de llicències.
Pel que respecte a les restriccions a l’ús industrial a la subzona 8f (El Cros), cal fer
notar que aquesta “restricció a l’ús industrial” afecta únicament a aquesta parcel·la
que es troba situada dins el PA 18 – Residencial El Cros, a on actualment no hi ha
cap tipus d’instal·lació i que no ha estat mai un sòl industrial. Aquesta “restricció a
l’ús industrial”, volgudament més restrictiva que les limitacions a les emissions
admeses en la legislació ambiental, limita els usos industrials únicament a les
activitats innòcues amb relació als habitatges veïns del Cros. Per lo qual, s’informa
desfavorablement la seva eliminació.
Teresa Martí Barnusell
Que parts de la finca de Can Castells i de la casa nova de Can
Castells siguin qualificades d’agrícoles.
Es tinguin en compte usos complementaris i adients al tipus
d’ambient i sòl rústic o forestal per poder fer una mica rentables
les finques.
Que es puguin mantenir les construccions actuals així com que
es puguin ampliar o dividir horitzontalment les existents.
Que es puguin realitzar segregacions de les finques sempre que
es complexi la normativa vigent.
Es proposa qualificar de protecció agrícola les parts de les finques de Can Castells i
de la Casa Nova de Can Castells tal com sol·licita l’al·legació. Aquestes sòls ja havien
estat amb anterioritat, cultivats agrícolament.
Respecte a la resta de les peticions, es considera que el redactat actual, del Catàleg
de Masies ja preveu usos a les edificacions que no siguin els propis de les masies
per tal de fer més viable el manteniment de les edificacions situades en sòl no
urbanitzable. Així mateix, òbviament, es permet mantenir les construccions
actuals, així com dividir horitzontalment, o fer segregacions de finques rústiques,
sempre i quan es doni compliment a les normatives sectorials vigents.
44
Joan Matas Carretero Excloure el conjunt de finques del Collell de qualsevol catàleg
arquitectònic o arqueològic (Q-3-24).
La finca corresponen a la fitxa Q3-24 sobre restes arqueològiques ha estat inclosa
en el Catàleg de Patrimoni elaborat per l’Ajuntament i aprovat definitivament en
data 19 de març de 2015. Aquest s’ha tramitat d’acord amb el procediment
establert en la legislació urbanística vigent, amb l’exposició pública corresponent, i
la participació d’entitats cíviques ciutadanes com és el cas del Consell de Patrimoni
del municipi, que ha tutelat i validat l’ idoneïtat de les seves propostes. Es
considera, per coherència administrativa i atesos els acords municipals recents
d’aprovació d’aquest expedient per part de l’Ajuntament, que el POUM ha
d’incorporar integrament les determinacions d’aquest Catàleg aprovat, adaptant
únicament les seves determinacions a la nomenclatura i zonificació del nou POUM.
S’informa per tant, desfavorablement la modificació del Catàleg de Patrimoni amb
l’exclusió d’aquesta fitxa Q3-24 sobre restes arqueològiques.
María José Catalán Berga
Que els 35.000 m2 que estan formats per varies planes que des
de mitjans del segle passat han estat conreu, és conservi la
qualificació urbanística d’agrícola i no de forestal.
S’informa favorablement l’al·legació, i es proposa modificar la qualificació dels
terrenys situats al sud de la C-32, que han estat agrícoles tot i que en aquest
moment no estan conreats, per a adonar-los-hi la qualificació urbanística de
Protecció Agrícola.
Natura – Entitat de medi ambient Considerem necessària la preservació integral d’El Collell com a
espai agrícola i forestal per Argentona.
La proposta del POUM que s’ha aprovat inicialment manté el sector urbanitzable de
El Collell igual que el planejament vigent, i afegeix les condicions d’ordenació per
adaptar-lo millor a les característiques morfològiques i ambientals de l’àmbit,
indicant les parts que s’han de reservar com a espais lliures públics (39% de l’àmbit
total), per tal de preservar-les i mantenir les seves característiques.
Tan els estudis poblacionals, com els econòmics, inclosos en la memòria
d’ordenació del Pla justifiquen la necessitats d’aquest sector apte per urbanitzar,
per tal de satisfer les necessitats urbanístiques del municipi durant els propers
anys de vigència del POUM.
Aquest sector que es va aprovar l’any 2011 i està encara dins els terminis pel seu
desenvolupament, està també recollit en el Pla Territorial Parcial Metropolità de
Barcelona, que en preveu la necessitat de mantenir la seva qualificació per assolir
els objectius poblacionals previstos en el mateix.
El POUM manté per tant aquest sector, i en preveu el seu desenvolupament per
fases, de manera que a la primera fase només s’urbanitzi la part més propera a
l’àrea urbana actual, incorporant condicions per tal de que la segona fase no pugui
desenvolupar-se si la primera fase no s’ha edificat en un percentatge important,
per tal d’ocupar en tot moment el terreny estrictament necessari per a cobrir la
demanda i les necessitats urbanes del municipi.
45
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Tots per Argentona
Estudiar l’obligació de construir els nous edificis públics amb
qualificació energètica mínima B.
L’adaptació al canvi climàtic cada vegada més urgent i necessària, ha portat a la
Comunitat Europea a incrementar periòdicament les exigències d’eficàcia i estalvi
energètic que incorporen les Directrius europees en aquest àmbit.
La projecte de llei del canvi climàtic estableix per als nous edificis públics que es
construeixin a partir del 1 de gener de 2017 que hauran de tenir un consum
d’energia gairebé nul, calculat el consum d’acord amb la Directiva 2010/31/UE, i
l’energia requerida haurà d’estar àmpliament coberta per energia renovable i
produïda in situ.
En aquest sentit, es considera que l’obligació que els nous edificis públics tinguin
una qualificació energètica B, es un mínim necessari que va en la línia de les
directives europees per a minimitzar els efectes del canvi climàtic.
Determinar de forma clara, precisa i contundent, que el Pla
Especial de Torrent de Vera, seguirà els paràmetres de
conservació del sòl agrícola i forestal.
El manteniment com a sòl no urbanitzable de l’àmbit del Pla Especial del Torrent de
Vera, s’adequa a les determinacions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que
estableix aquest règim de sòl per a tots els àmbits que han sofert parcel·lacions
irregulars u ocupacions no reglades. El POUM fixa com a objectiu d’aquest Pla
Especial la recuperació ambiental, agrícola i paisatgística de tot aquest àmbit,
regulant les activitats agrícoles que son pròpies d’aquest àmbit i eliminant els
elements i activitats impròpies que en el seu cas es determinin.
Incorporar els paràgrafs eliminats del informe de medi
ambiental sobre modificació del relleu, moviments de terres i
comercialització d’elements geològics.
En la normativa del sòl no urbanitzable del POUM s’han incorporat les nombroses
consideracions de l’informe del tècnic de medi ambient de l’Ajuntament, adaptant-
les a criteris de simplicitat i eficàcia administrativa per a facilitar la seva aplicació
futura.
No continuar amb la tramitació del POUM fins que Incasol adopti
una postura clara en els terrenys del veïnat del Cros.
La proposta que incorpora el POUM, amb relació a l’ARE del Cros, estableix
expectatives menors adaptades als temps actuals, tal com s’esmenta en
l’al·legació.
En aquest sentit, cal a dir, que hi ha hagut nombroses reunions amb els tècnics de
l’Incasol per arribar a acords amb relació a la proposta final, o en altra cas quedarà
en vigència l’ordenament aprovat actualment (PDU de l’ARE del Cros)
Incorporar les directius que s’hauran de seguir quan es produeixi
la transformació del front de llevant per l’impacte de la LOF.
L’implantació de la Línia Orbital Ferroviària (LOF) tindrà una incidència urbanística
molt menor sobre el front de llevant de l’àrea urbana en el moment de la seva
execució, al estar aquesta totalment ocupada per edificacions i usos en activitat
(no obsolets). Les transformacions a mes llarg termini, i sobre tot el nucli antic,
46
s’hauran de valorar a partir del propi projecte i de les expectatives de transformació
que pugui anar generant al llarg de la seva implantació, i no tindria sentit, especular
en el moment actual amb afectacions o expectatives que no tindrien cap base real.
Estudiar l’ordenació del PMU 1 amb especial cura del impacte
visual.
El POUM incorpora indicativament per a l’ordenació del PMU 1 Polígon Nord que hi
hagi un franja d’espais lliures públics al costat de la carretera per tal de preservar
paisatgísticament l’entrada nord del municipi. L’esquema d’ordenació incorporat
als plànols del POUM, ja està adaptat als criteris que esmenta l’al·legació de
preservació de l’impacte visual i paisatgístic d’aquesta entra nord del municipi
Determinar la cessió del 10% del PMU3 Forn d’en Guardià,
obligació del promotor d’urbanitzar la zona verda i no
incrementar la densitat d’habitatges.
En el sòl urbà no consolidat, com en el cas del PMU Forn d’en Guardià, el POUM ja
incorpora la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic que preveu la legislació
urbanística, així com l’obligatorietat d’urbanitzar els espais lliures públics.
Especificar l’obligació de preservar les mines al PMU5 Can Doro.
Les mines d’aigua que passen pel PMU Can Doro estan protegides pel Catàleg de
béns. En aquest sentit no es pot fer cap actuació que no estigui permesa en
l’esmentat catàleg.
No reduir l’habitatge protegir ni les cessions de sòl al Collell.
La proposta del POUM que s’ha aprovat inicialment manté el sector urbanitzable de
El Collell, igual que el planejament vigent, però fixa quines parts hauran de ser
espais lliures públics, per tal de no urbanitzar-les i mantenir les seves
característiques.
Els estudis poblacionals, com econòmics, inclosos en la memòria d’ordenació del
Pla justifiquen la necessitats d’aquest sector apte per urbanitzar, per tal de satisfer
les necessitats urbanístiques del municipi durant la vigència del POUM, així com
també justifiquen que amb la reserva del 30% del sostre residencial, es compleix
amb les necessitats d’habitatge de protecció pública pel municipi d’Argentona.
Així mateix, es preveu que aquest sector en desenvolupi per fases, de manera que a
la primera fase només s’urbanitzi la part més propera a l’àrea urbana actual,
incorporant condicions per tal de que la segona fase no pugui desenvolupar-se si la
primera fase no s’ha edificat en un percentatge important, per tal d’ocupar en tot
moment el terreny estrictament necessari per a cobrir la demanda i les necessitats
urbanes del municipi
47
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Antonio Viñals Giralt en
representació de VIÑALS SOLER,
S.L.
Disconformitat amb l’ampliació de la zona residencial del CROS. L’àmbit a que fa referència l’al·legació correspon a l’anomenada ARE El Cros,
provinent d’un antic Pla Parcial residencial que va donar lloc a l’actual barri d’El
Cros.
La nova ordenació prevista al POUM, d’acord amb els criteris i objectius aprovats i
referendats per les entitats veïnals, redueix a la meitat els habitatges previstos a
l’ARE (100 hab.) per assolir el creixement que s’estima adequat per a la
consolidació dels equipaments i serveis del barri, i en cap cas admet activitats que
puguin reportar afectacions ambientals al barri consolidat.
En aquest sentit, el POUM reserva la part més propera a la zona industrial veïna per
a activitats econòmiques, establint la “subzona 8f (El Cros)” amb restriccions per a
l’ús industrial. Cal fer notar que aquesta “restricció a l’ús industrial” afecta
únicament a aquesta parcel·la que es troba situada dins el PA 18 – Residencial El
Cros, a on actualment no hi ha cap tipus d’instal·lació i que no ha estat mai un sòl
industrial. Aquesta “restricció a l’ús industrial”, volgudament més restrictiva que les
limitacions a les emissions admeses en la legislació ambiental, limita els usos
industrials únicament a les activitats innòcues amb relació als habitatges veïns del
Cros.
Per lo qual, s’informa desfavorablement la modificació sol·licitada de suprimir
l’ampliació de l’àrea residencial i destinar aquest àmbit a altres usos terciaris,
logístics, administratius, o altres.
Demana que es suprimeixi aquesta àrea residencial i es destini
aquest àmbit a usos terciaris, logístics, administratius i
d’equipaments públics i privats compatibles amb les zones
residencial i industrial existents
Disconformitat amb les restriccions de l’art. 157. Industrial.
Subzona 8f (El Cros)
Marcos Alberola
Que a les finques cadastrals 08009A00300004 i
08009A00300131, amb un ampli historial industrial,
qualificades pel POUM de Clau PA – Protecció Agrícola, es
qualifiquin com a zona urbana, tal com consta en el cadastre.
S’informa desfavorablement l’al·legació ja que dins els criteris i objectius del POUM,
es va fixar el de no estendre l’activitat industrial o comercial a l’altra costat de la
riera d’Argentona, per a mantenir el caràcter de sòl no urbanitzable i evitar
l’extensió en l’ocupació urbana d’aquests sòls.
No es considera possible la qualificació com a sòl urbà d’aquest sòl, que no ha
disposat mai de les característiques urbanes, ni la delimitació d’un sector
urbanitzable, ja que comportaria la consolidació i extensió de les activitats
industrials en aquest àmbit, en contra dels objectius del Pla.
48
No obstant, i atès que les instal·lacions ja van obtenir autorització en sòl no
urbanitzable, estaran subjectes al règim establert a la Disposició Transitòria Setena
del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme).
Montse Prades Oleas en
representació de “L’associació de
propietaris del Torrent de Vera”
Que es procedeixi a classificar el sòl de l’àmbit del Torrent de
Vera, de Sòl Urbanitzable
S’informa desfavorablement l’al·legació, atès que el Pla Territorial Metropolità de
Barcelona ja determina la impossibilitat de la qualificació dels àmbits afectats per
parcel·lacions urbanístiques no reconegudes en el planejament i legislació
urbanística vigents.
El POUM manté per tant, i en respecte al principi de jerarquia normativa, aquest
règim de sòl no urbanitzable per a tot aquest àmbit del Torrent de Vera, i en
determina la necessitat de redactar un Pla Especial per a la seva regulació.
El Pla fixa com a objectiu d’aquest Pla Especial la recuperació ambiental, agrícola i
paisatgística de tot aquest àmbit, per a millorar la qualitat i les condicions de les
activitats que s’hi desenvolupen, tot regulant les activitats agrícoles que son
pròpies d’aquest àmbit i eliminant els elements i activitats impròpies que en el seu
cas es determinin.
Antoni Pous Saltor en
representació de Francesc Parés
Puig
Disconformitat amb la classificació com a sòl no urbanitzable
dels terrenys llindants amb la Velcro, que s’hauria de qualificar
com a sòl industrial-comercial.
S’informa desfavorablement la classificació com a sòl industrial-comercial dels
terrenys llindants amb la Velcro, atès que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona
limita el creixement industrial en aquest àmbit, determinant el manteniment del
règim de sòl no urbanitzable per a la reserva d’un connector ecològic en aquests
terrenys, impossibilitant aquesta qualificació.
Inés Bartrina Rosell, José Maria
Bartrina Rosell i Jorge Bartrina
Rosell
Ampliar l’àmbit del sòl urbà consolidat industrial al costat del
centre ITV, delimitant un PAU per completar la urbanització.
S’informa desfavorablement l’ampliació del sòls industrials a l’altra costat de
l’autopista, que comportaria l’inici de l’ocupació i l’extensió de les activitats urbanes
en aquest àmbit que es vol mantenir dins el sòl no urbanitzable de caràcter
agrícola, tal com ja es va incloure en els criteris i objectius de l’Avanç del POUM..
Malco Par Cebrian en
representació de INMA SL
Que es reconsideri la possibilitat de enquibir un sector de sòl
urbanitzable residencial als terrenys de 42 ha de Sant Jaume de
Traià.
S’informa desfavorablement la qualificació d’un sector residencial en aquest àmbit
que es vol mantenir dins el sòl no urbanitzable de caràcter forestal, tal com ja es va
incloure en els criteris i objectius de l’Avanç del POUM.
Al marge de l’anterior, que es modifiqui la qualificació de
“Protecció Forestal” dels terrenys mes propers a l’ermita de Sant
Jaume, per a qualificar-los amb la clau PA o en el seu defecte
amb la clau AF (Agroforestal)
S’informa així mateix desfavorablement la modificació de qualificació de “Protecció
Forestal” dels terrenys mes propers a l’ermita de Sant Jaume, que respon a les
característiques forestal dels mateixos, per a qualificar-los amb la clau PA o en el
seu defecte amb la clau AF (Agroforestal)
49
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Mª Antonia Sagnier de Sentmenat
Que es classifiqui com a sòl urbà consolidat la peça més propera
a l’autopista, i es limiti la línea d’edificació a 25 m., o no s’hagués
de complir els paràmetres de separació a llindars
S’informa desfavorablement l’ampliació del sòls industrials a l’altra costat de
l’autopista, que comportaria l’inici de l’ocupació i l’extensió de les activitats urbanes
en aquest àmbit que es vol mantenir dins el sòl no urbanitzable de caràcter
agrícola, tal com ja es va incloure en els criteris i objectius de l’Avanç del POUM.
50
51
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
5 CONCLUSIONS
5.1 VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS
A partir de l’avaluació ambiental del POUM d’Argentona es considera que el desenvolupament de
les actuacions previstes pel Pla impliquen el lògic impacte ambiental derivat de qualsevol procés
d’urbanització, si bé aquest impacte es considera moderat pel fet de tractar-se d’una proposta
en la què s’han tingut en compte de forma efectiva els principals requeriments ambientals
detectats a l’àmbit d’estudi, i en la que es recullen les mesures ambientals que suposaran una
reducció dels possibles impactes.
Destaca el fet que la proposta ha assumit com a primer objectiu la revisió del planejament
vigent, adequant-lo als nous criteris socials i mediambientals que regeixen en l’actualitat fruit de
la major sensibilització ciutadana en la preservació del medi ambient i la qualitat urbana. Amb
això, juntament amb el treball paral·lel entre els equips redactors de la documentació
urbanística i de la documentació ambiental, s’ha aconseguit una integració de criteris i objectius
de caire ambiental que han permès vetllar per la minimització dels impactes derivats del
desenvolupament del Pla. En aquest sentit s’ha de posar en valor que des de l’equip redactor del
POUM s’han incorporat com a pròpies dins els requeriments normatius dels sectors de
desenvolupament les mesures de caire ambiental efectuades per l’equip redactor dels
documents d’avaluació ambiental, així com d’altres mesures de caràcter més general aplicables
a qualsevol sector.
Alhora, es valoren molt positivament l’aposta del Pla per revisar i mantenir els sectors previstos
en el planejament vigent, millorant-ne els criteris de desenvolupament per tal d’adequar-los als
requeriments ambientals. Es considera a més, que s’ha dotat al pla dels instruments necessaris
per a garantir un creixement ordenat en el temps i sempre tenint present la necessitat de
mantenir un model compacte de ciutat a l’entorn del nucli existent.
A continuació és detallen, a manera de síntesi, les principals apostes de millora de la
sostenibilitat del Pla i els principals impactes a nivell genèric.
Principals apostes de sostenibilitat
o En referència a les àrees urbanes, destaca la reducció de la previsió d’habitatges de
l’ARE El Cros, tot fomentant una major mixticitat d’usos permetent la implantació d’usos
terciaris compatibles. A banda, s’estableixen limitacions restrictives dels possibles
usos industrials (zona 8f) de manera que només s’hi admetin aquelles activitats
industrials innòcues en relació als habitatges existents.
o En referència al creixement de tipus residencial, cal destacar el fet que el POUM té en
compte el potencial residencial del planejament vigent, l’admissió de l’ús bifamiliar en
determinades parcel·les i també la consolidació del potencial edificatori de solars del
nucli urbà i les urbanitzacions.
o En termes globals, el Pla comporta un lleuger decreixement de la superfície classificada
com a sòl urbà respecte el planejament general anterior del municipi.
52
o El POUM integra en sòl no urbanitzable els principals elements de valor ambiental
presents al municipi, i efectua una ordenació i regulació d’aquest que permet preveure
el manteniment de la qualitat ambiental i paisatgística del medi rural del terme
municipal. Destaca la incorporació de la delimitació de l’espai natural de la Conreria-Sant
Mateu-Céllecs i la proposta d’ampliació de l’espai Montnegre-Corredor.
o En termes globals, el Pla comporta un lleuger increment de la superfície classificada
com a sòl no urbanitzable respecte el planejament general anterior del municipi.
o També en relació al sòl no urbanitzable, destaca la protecció i el foment del
desenvolupament de l’activitat agrícola que ofereix la proposta del POUM, tot evitant la
instal·lació en sòls agrícoles d’instal·lacions d’activitats alienes.
o Si bé alguns àmbits de gestió i planejament confronten i/o són creuats per cursos
hidrogràfics, el POUM qualifica majoritàriament de sistema hidràulic i/ sistema d’espais
lliures els sòls associats a aquests cursos. S’incorpora un espai destinat a bassa de
laminació.
o La proposta del POUM ha reduït els equipaments previstos pel planejament vigent al
sud de la riera de Clarà, els quals afectaven a terrenys de pendent elevat i caràcter
forestal.
o Pel que fa al sòl urbanitzable, es limita l’expansió urbana al desenvolupament del sector
vigent del Collell. De fet, En termes globals, el Pla comporta un lleuger decreixement de
la superfície classificada com a sòl urbanitzable respecte el planejament general
anterior del municipi.
o Quant al SUD proposat (El Collell), cal tenir en compte que es destina un 60% de la seva
superfície a cessions
o En referència a l’activitat econòmica, el POUM simplifica la regulació aplicable a les
zones industrials i en preveu una major densificació. Es determina l’objectiu de no
estendre l’activitat industrial o comercial a l’altre costat de la riera d’Argentona per tal
de mantenir-ne els seus valors.
o En referència a l’ampliació industrial, el document presentat comporta una disminució
de la superfície respecte la proposta original, mantenint com a sòl no urbanitzable
l’entorn proper de la riera de Pins.
o El POUM incorpora el Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic,
Paisatgístic i Ambiental del municipi així com el Catàleg de Patrimoni.
o S’incorporen mesures ambientals específiques per al sector en sòl urbanitzable
proposat i per a l’ampliació proposada del polígon industrial nord més enllà de mesures
de caire genèric d’aplicació per a la resta d’àmbits previstos pel POUM (regulació de
sorolls i vibracions, estalvi i eficiència energètica, gestió de les aigües i els residus,
contaminació atmosfèrica, contaminació lumínica,...). Cal destacar, en concret, la
previsió de diverses mesures normatives en matèria d’integració paisatgística,
incorporant la necessitat de redactar estudis d’integració paisatgística per a
determinats sectors.
53
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
o El POUM aposta per potenciar la mobilitat sostenible preveient, entre d’altres, una via
verda que uneixi diferents poblacions des d’Argentona a Vilassar, així com una xarxa de
carrils bici d’àmbit més local
Principals àrees d’atenció.
o Si bé el POUM manté, tal i com ja s’ha apuntat, els espais de protecció ambiental com a
SNU, existeixen 1,24 Ha afectades per la zona d’ampliació del polígon industrial Nord (PA
4) i alguns petits ajustos i modificacions dels límits del sòl urbà actual, els quals
majoritàriament reconeixen construccions i altres elements preexistents.
o En concret, en el cas de l’ampliació del polígon industrial, s’afecta a una zona de
sensibilitat ambiental molt alta, en part per ser un espai de cert interès per a la
connectivitat ecològica.
o Existeixen alguns àmbits en sòl urbà (PA 1 i 6) que afecten a alguna àrea d’hàbitats
d’interès comunitari en tant que mantenen el planejament general vigent com a zona
residencial.
o Igualment, part dels terrenys del SUD proposat que actualment presenten recobriment
arbori, resulten afectades amb la proposta de zones residencials, d’equipaments i de
vialitat. En referència també a aquest sector, cal tenir en compte la seva sensibilitat
ambiental en tant que és una àrea propera a espais protegits, s’hi identifiquen pendents
superiors al 20% i hi transcorre un curs hidrogràfic.
o Tenint en compte la presència de moltes zones amb pendents superiors al 20%, cal tenir
en compte que diversos àmbits de planejament i gestió proposats inclouen àrees o
marges amb pendent elevat. Aquest fet és d’especial atenció en relació amb el SUD
proposat, on algunes àrees resulten afectades per les zones residencials proposades.
5.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN
Cadascun a la seva escala de treball, caldrà que els instruments derivats d’aquest pla avaluïn la
seva adequació ambiental als objectius que per aquest Pla s’han determinat, seguint les
determinacions següents.
5.2.1 DETERMINACIONS PER ALS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT DERIVAT
Cadascun dels instruments de planejament derivat, sorgits del desenvolupament d’aquest
POUM, en funció del tipus i de la seva escala de treball, es considera que hauran de tenir en
compte en el seu plantejament, i en la documentació que l’acompanya, els següents aspectes:
• Hauran de tenir en compte i justificar adequadament la seva adequació als objectius
ambientals d’aquest POUM, sense prejudici dels objectius ambientals específics que
s’hagin de determinar per al pla derivat en qüestió.
• S’hauran de tenir en compte les mesures de protecció ambiental previstes a la normativa.
En aquest sentit, s’hauran d’atendre específicament els condicionants ambientals
específics per a cada sector inclosos a les fitxes dels sectors.
54
• Els terrenys de sectors urbanitzables amb pendents superiors al 20% s’inclouran dins del
sistema d’espais lliures. Aquest fet s’haurà de tenir especialment en consideració per al
Pla Parcial de desenvolupament del SUD 1 El Collell.
• Si bé es conclou que la perillositat respecte esfondraments és negligible en tot el
municipi, caldrà atendre a les recomanacions de l’Estudi d’Identificació de Riscos
Geològics d’Argentona, tramitat en el marc dels treballs d’aquest mateix POUM.
• Qualsevol actuació requerida per fer front al risc d’inundabilitat haurà de garantir la
màxima integració ambiental i paisatgística, minimitzant els seus efectes sobre la xarxa
hidrogràfica i la seva vegetació associada.
• Les actuacions d’infraestructura hidràulica que es projectin per a la millora de la capacitat
hidràulica de la llera del torrent Cireres, a fi i efecte de reduir el risc d’inundació del nucli
urbà d’Argentona, es necessari que es desenvolupin i dissenyin a partir d’una proposta
integral definida prèviament en un Pla Director d’Infraestructures Hidràuliques.
• Amb l’objectiu d’afavorir un canvi modal i una transició cap a un paradigma de mobilitat
més sostenible caldrà tenir en compte, de manera general en les propostes del POUM i, de
manera particular, les directrius en matèria de mobilitat que s’estableixen a l’Estudi
d’Avaluació de la Mobilitat Generada.
• En el desenvolupament dels sectors caldrà justificar la suficiència d’abastament d’aigua
potable i que les noves connexions a la xarxa d’abocament no afectaran el bon
funcionament del sistema general. Atenent a les recomanacions de l’ACA, caldrà que els
sectors de planejament derivat i de sòl urbà no consolidat incloguin una reserva de sòl i
de pressupost necessari per a la instal·lació d’un sistema de depuració propi, prèvia
avaluació, en cada cas, de si és viable la connexió al sistema públic de sanejament.
• A nivell general es matinaran les condicions de connectivitat social existents al terme
municipal (xarxa de camins).
• En els procediments corresponents a les obres d’edificació, els plans de millora urbana,
els plans parcials i els projectes d’urbanització que desenvolupin el POUM caldrà instar a
l’Ajuntament per actualitzar el PAM, especialment en matèria de risc d’incendi forestal.
• Les noves trames urbanes s’adequaran en la mesura del possible a les condicions
topogràfiques de l’espai on s’ubiquin i, sense perjudici de les solucions concretes
d’ordenació adequades en cada cas, establiran relacions de continuïtat i harmonia formal
amb les trames existents. Caldrà extremar l’observança d’aquests criteris en aquelles
àrees i nuclis que per la seva visibilitat són components significatius del paisatge o que
limiten amb el SNU.
• En el desenvolupament dels sectors urbanitzables caldrà establir les mesures
necessàries per garantir una correcta integració paisatgística d’aquells creixements que
puguin causar un major impacte visual.
• En la documentació d’avaluació ambiental dels plans parcials de delimitació que es
presenti per a iniciar el procediment d’avaluació ambiental haurà d’incloure la justificació
que els sòls delimitats destinats a usos anàlegs previstos pel POUM han estat
desenvolupats i se n’ha executat la urbanització, i en el cas dels sectors de sòl
55
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
urbanitzable no delimitat, supeditar el seu desenvolupament a la consolidació prèvia del
sòl urbà no consolidat adjacent, així com també la justificació de la seva transformació
• Garantir l’aplicació de les mesures corresponents als elements identificats pel Catàleg de
Patrimoni Arquitectònic, Paisatgístic i Ambiental d’Argentona.
• En qualsevol cas, es recorda que el Pla Parcial de referència per a l’execució del SUD.1 El
Collell, haurà de ser, com a mínim, objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada.
Aquesta haurà d’atendre, específicament a:
o Condicions per al tractament de les zones verdes, especialment les adjacents
al sòl no urbanitzable.
o Realització d’un estudi previ de la vegetació existent que permeti, en cas
d’existir, garantir la màxima preservació de les espècies d’interès o protegides.
o Manteniment, en la mesura del possible, de la morfologia existent al sector
o Integració, com a mínim, de les mesures ambientals previstes per al sector.
• El desenvolupament urbanístic del sector ARE “El Cros”, així com de la nova línia orbital
ferroviària prevista en la zona d’influència de la riera d’Argentona, haurà de ser compatible
amb el nivell de risc identificat, d’acord amb la directriu de preservació front als riscos
d’inundació del Reglament de la Llei d’Urbanisme i els criteris establerts per l’Agència
Catalana de l’Aigua.
• El desenvolupament urbanístic del sector ARE “El Cros”, atenent a la seva situació
respecte a infraestructures viàries i a usos industrials, haurà de preveure actuacions
específiques envers a la contaminació acústica.
• Tal i com determina l’informe emès per l’ACA, per al PA 4 (ampliació polígon industrial), en
referència a la inundabilitat, caldrà realitzar una actuació perimetral allunyada de l’espai
fluvial per tal de reduir la inundació perimetral, el projecte constructiu de la qual haurà de
ser autoritzat per l’ACA.
• Per a l’àmbit de restauració ambiental i paisatgística del PEU La FEU, caldrà tenir en
consideració el fet que gran part dels terrenys s’inclouen a l’espai Geozona Castell de
Burriac, de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya.
5.2.2 DETERMINACIONS PER ALS PROJECTES DERIVATS DEL PLA
Sense perjudici de l’avaluació ambiental dels projectes no esmentats que segons la legislació
sectorial ho requereixin i atenent als supòsits d’avaluació d’impacte ambiental establerts per la
Llei 21/2013 (mentre no s’adapti la llei autonòmica), es determina que els següents projectes
derivats del POUM d’Argentona es sotmetin al procediment d’avaluació d’impacte ambiental:
• Les noves infraestructures lineals, o millores de les actuals, que hagin de travessar
necessàriament per sòls de protecció especial amb valor natural i connector hauran
d’incorporar un estudi específic que avaluï l’impacte de l’actuació pel manteniment de la
connectivitat ecològica. Aquest estudi haurà de preveure les actuacions específiques que
permetin el pas de les espècies de fauna i d’altres fluxos ecològics a través seu amb
facilitat i seguretat, ja sigui mitjançant passos de fauna, o com a resultat de la seva
56
adaptació, mitjançant viaductes, túnels, falsos túnels, ponts, etc., a les característiques
naturals, paisatgístiques i rurals de l’espai que travessin. Aquestes mesures, per tant,
hauran de garantir de manera específica el manteniment de la permeabilitat ecològica en
el tram de la infraestructura que travessa pel sòl de protecció especial d’interès
connector. En aquest sentit serà especialment necessari integrar aquests principis en el
desenvolupament de les infraestructures ferroviàries corresponents al corredor del
Mediterrani.
• En les infraestructures hidràuliques que es construeixin dintre de sòls de protecció
especial valor natural i connector s’hi hauran d’aplicar mesures preventives i correctores
adients per assegurar la permeabilitat de les infraestructures, tant en sentit transversal
com longitudinal respecte del curs d’aigua, i el manteniment de l’hàbitat i la funcionalitat
fluvial.
• En cas de que s’hagin de preveure noves infraestructures aèries de transport d’energia
elèctrica hauran de preveure la seva integració paisatgística en el territori, i no malmetre
les qualitats ambientals, especialment en sòl no urbanitzable, així com tenir present la
seva interacció amb la fauna existent en aquest entorn.
• Els projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les existents
observaran, amb caràcter general, la condició de potenciar els seus efectes positius i de
minimitzar el seu impacte.
• De manera general, en totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el territori
que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un
elevat risc de contaminació atmosfèrica o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho
determini la legislació sectorial vigent, serà necessari efectuar un estudi d’avaluació
d’impacte ambiental, d’acord amb la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental o la que
correspongui a nivell autonòmic un cop s’hagi dut a terme l’adaptació el que preveu el
Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, .
5.2.3 DETERMINACIONS DERIVADES DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
Les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi de mobilitat que acompanya al POUM es
descriuen a continuació:
VIANANTS:
La morfologia urbana del municipi caracteritzada per nuclis de població dispersos i allunyats
entre si dificulta la connexió a peu entre els diferents nuclis i amb les zones industrials.
L’espai per a vianants existent al nucli urbà compta amb notables mancances d’accessibilitat en
la majoria dels seus vials. Excepte la zona pacificada existent a l’entorn del carrer Gran
pràcticament tota la resta de vials disposen de voreres no accessibles.
Les mesures proposades per millorar la mobilitat a peu al municipi són:
• Definir la xarxa d’itineraris principals de vianants (V1). Es tracta dels itineraris
principals per a vianants que permetin connectar amb els pols de mobilitat més
rellevants. Aquests itineraris hauran de complir els criteris fixats en l’Ordre
VIV/561/2010 d’accessibilitat.
57
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
• En els vials de nova urbanització cal garantir el compliment del decret 344/2006 i de
l’Ordre d’accessibilitat (V2).
• Millorar la qualitat i la continuïtat dels itineraris per a vianants.
• Ampliar la zona pacificada del nucli urbà.
TRANSPORT PÚBLIC:
L’oferta de transport públic existent al municipi és molt bona per connectar amb Mataró, , i no
tant amb Granollers, Dosrius i Òrrius. Tots els nuclis de població disposen d’un punt de parada,
tot i això només les parades del nucli urbà disposen d’una bona accessibilitat a peu.
Per tal de garantir l’oferta de transport públic en els futurs creixements es proposa:
• Garantir l’accés al transport públic (T1). Pràcticament tots els sectors previstos al
POUM disposen d’un punt de parada del transport públic a menys de 750 metres. Per
facilitar l’accés des d’aquells sectors que es troben a una distància superior es
proposa instal·lar 1 nou punt de parada (av. Nostra Senyora de Montserrat - plaça
Montserrat) sense necessitat de desviar el recorregut existent. S’estima que el cost
d’un pal de parada és de 480€.
• Garantir la demanda del transport públic (T2). Es considera que l’oferta de transport
públic existent és suficient per garantir la demanda futura.
• Garantir la intermodalitat amb la futura estació de la línia orbital ferroviària (T3). Es
proposa crear una parada d’autobús a l’alçada de l’estació, especialment en sentit
Granollers. L’adequació de dues marquesines suposa un import de 19.200€.
BICICLETES:
En aquests moments a Argentona no hi ha cap recorregut específic per a bicicletes en tot el
municipi, a excepció del recorregut existent a l’av. Molí Mateves en convivència amb el vianant. A
part, es disposa de rutes ciclables d’oci i lleure per a bicicletes BTT. L’ús de la bicicleta en el
municipi és poc habitual com a mode de desplaçament quotidià.
Les mesures proposades en el present estudi de mobilitat generada per facilitar la mobilitat en
bicicleta es basa en dues actuacions:
• Definir la xarxa d’itineraris principals per a bicicletes tenint en compte els criteris que
fixa el decret 344/2006 (B1). Aquesta xarxa està formada pel carril bici de l’av. Molí
Mateves, la prolongació proposada del carril bici per la Ronda de Llevant i la proposta
de carril bici a la carretera B-502.
• Garantir una dotació mínima d’aparcament per a bicicletes fora de la via pública (B2).
Caldrà preveure una dotació de 8.730 places d’aparcament per a bicicletes.
VEHICLE PRIVAT:
En aquests moments la xarxa viària d’Argentona no presenta problemes de saturació, ja que els
vials amb una major densitat de trànsit coincideixen amb la xarxa interurbana.
S’observen alguns problemes de circulació dins del nucli urbà i en els accessos a la C-60 i a la C-
32.
58
Amb el desenvolupament del POUM es proposa desenvolupar 3 accions que permetin garantir la
demanda generada pels nous creixements urbanístics:
• Criteris mínims en el disseny de la nova vialitat (C1).
• Definir la xarxa d’itineraris principals per a vehicles (C2).
La xarxa bàsica interna es preveu que estigui formada bàsicament pels eixos
següents: Ronda de Llevant, eix format pels carrers Eix carrers Indústria – Mare Anna
Ravell – Anselm Clavé – de les Parres, carrer Sant Julià, carrer dels Rosers, carrer de
l’Abad Escarré, carrer Joan XXIII i vialitat interna sector SUD 1.
Per garantir el funcionament d’aquesta jerarquització viària es preveu l’execució de 2
rotondes al llarg de la ronda de Llevant (a l’alçada del carrer Joan XXIII i al carrer Dos
de Maig) i una a la carretera de Vilassar (a l’alçada del carrer Bellavista). Amb aquests
enllaços es planteja afavorir l’accés al nucli urbà des de diversos punts i tant dels
vehicles procedents en sentit Granollers com en sentit Mataró.
• Tenir en compte les propostes recollides en l’estudi de trànsit del nucli urbà (C3).
APARCAMENT
L’oferta actual d’aparcament varia notablement en funció del nucli de població d’Argentona. Dins
del nucli urbà s’observen problemes d’aparcament a l’entorn del centre en determinades hores
punta. Per contra, a les urbanitzacions l’oferta existent fora de la calçada és molt elevada.
Les mesures proposades en aquest estudi per garantir la demanda d’aparcament del POUM es
centre en dues accions:
• Dotar de les places d’aparcament que fixa el decret 344/2006 i la normativa del
POUM als diferents sectors previstos al POUM (A1). En concret, segons les superfícies
residencials i nombre d’habitatges previstos caldrà preveure una dotació mínima de
788 places de turismes i 394 places de motocicletes.
Garantir una reserva de places de càrrega i descàrrega de mercaderies (A2). En aquests
moments no es disposa de suficient nivell de detall per determinar si en la superfície destinada a
ús comercial i industrial s’hi desenvoluparà algun tipus d’activitat comercial o d’oficines per
aplicar les ràtios de càrrega i descàrrega corresponents.
5.3 PLA DE SEGUIMENT
Tal i com es recull a l’apartat 7 de l’Estudi Ambiental Estratègic, la legislació per a l’avaluació
ambiental de plans i programes, estableix l’obligació de determinar mesures de supervisió i
control per a les diferents fases que comporta l’execució de l’actuació.
Així, per tal de poder realitzar un seguiment més efectiu de l’aplicació i la incidència real de les
mesures proposades pel POUM, així com de la seva incidència en els objectius ambientals, es
proposa un Pla de Seguiment ambiental vinculat directament als objectius ambientals i als
aspectes ambientalment rellevants detectats en l’EAE, juntament amb l’emissió de diferents
informes de verificació i seguiment.
Concretament, es proposa la realització d’un informe de seguiment als tres anys de l’aprovació
definitiva del POUM i, successivament amb la mateixa freqüència fins que es produeixi la seva
59
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
revisió o fins que, ha proposta de l’Ajuntament i amb el vist i plau de l’òrgan ambiental, es
consideri que se’n pot modificar la freqüència o que es pot donar per finalitzat el pla de
seguiment pel fet d’estar garantit el compliment dels objectius ambientals previstos.
Aquest informes de seguiment hauran d’incorporar una descripció del grau d’aplicació de les
mesures previstes pel Pla i, si és possible, de la seva incidència en l’àmbit d’estudi; així mateix,
haurà d’incorporar una valoració de l’evolució dels indicadors plantejats així com del grau de
compliment dels objectius ambientals de l’EAE o qualsevol altra determinació continguda en el
present Document Resum del procediment d’avaluació ambiental del POUM d’Argentona.
Finalment, caldrà recollir totes les dificultats o incidències detectades en el procés de
desplegament del Pla, així com aquelles experiències d’èxit que calgui destacar.
Aquests informes els haurà de realitzar l’òrgan promotor del POUM (en aquest cas l’Ajuntament),
i hauran de trametre una còpia a l’òrgan ambiental (l’Oficina d’Acció i Avaluació Ambiental de
Barcelona) als efectes del seguiment previst a l’annex IV, punt 9, de la llei 21/2013, de 9 de
desembre.
5.3.1 INDICADORS AMBIENTALS DE SEGUIMENT
Es proposen un seguit d’indicadors ambientals poden servir tant per avaluar la sostenibilitat del
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, com per realitzar un seguiment dels objectius ambientals
establerts.
VECTOR INDICADOR RESULTAT TENDÈNCIA DESITJABLE
Model
urbà/usos del
sòl
1. Ocupació urbana del sòl.
Percentatge de sòl urbà i
urbanitzable respecte
superfície total
16,71%
-
2. Densitat del model.
Superfície de sòl urbà i
urbanitzable per habitant
353,8 m2/hab
3. Densitat del model.
Densitat promig d’habitatges
per ha de sòl urbà +
urbanitzable residencial.
Densitat bruta promig
14,5 habitatges/ha
Orientativament, seria assumible una
densitat neta de 30 habitatges/ha
4. Superfície de sòl
pavimentada/total
municipal2
16% (409,02 ha)
-
5. Superfície de sòl
pavimentada per habitant
313,14 m2/hab Disminuir
Biodiversitat
6. Superfície de sòl no
urbanitzable de protecció
ambiental respecte
superfície total
(45,72%) (1.157
ha del PEIN i/o parc
natural) -
2 A partir de la cartografia revisada de les cobertes del sòl del CREAF.
60
VECTOR INDICADOR RESULTAT TENDÈNCIA DESITJABLE
7. Superfície de sòl de
Protecció Especial (PTMB)
respecte superfície total i
respecte el SNU
2036.79 ha:
80,73% del total i
96,9% del SNU
8. Superfície d’hàbitats
d’interès comunitari respecte
la superfície total
1.647,2ha
d’hàbitat d’interès
comunitari: 65%
Amb un planejament destinat a la
protecció dels valors ambientals, es pot
afavorir el manteniment i fins i tot
l’augment de la superfície d’hàbitats
d’interès comunitari.
Riscos
ambientals
9. Percentatge del municipi
amb pendent superior al 20%
10. Superfície de sòl urbà i
urbanitzable amb pendent
superior al 20%
61%
(159,9 ha) (37,91
% del sòl urbà i
urbanitzable) La tendència per aquest indicador hauria
de ser no augmentar aquesta superfície.
11. Superfície de sòl urbà i/o
activitat significativa en zona
inundable
Consum
d’energia
12. Consum energia usos
domèstics, per persona
4,34 MWh/hab/any
En la situació actual, la tendència per
aquest vector hauria de ser de disminució
induïda per una major eficiència, fins a un
mínim considerat, i a partir del qual hauria
de tendir al manteniment de les taxes de
consum.
13. Consum energia usos
terciaris, per persona
1,24 MWh/hab/any
14. Consum energia per
transport per persona
5,63 MWh/hab/any
15. Producció d’energia per
fonts locals
MWh/hab/any
16. Percentatge d’energia
produïda per fonts locals
respecte el consum d’energia
del municipi
%
Emissions
GEH
17. Emissions de GEH al
municipi
72.595 Tn CO2/any
Amb una urbanització i edificació
sostenible, pot ser possible la disminució
del valor
18. Emissions de GEH per
persona 6 Tn CO2
19. Emissions de GEH per
usos residencials per
persona
0.82 Tn CO2
Cicle de
l’aigua
20. Volum d’aigua total
facturat
2.575 m3/dia
La tendència a curt termini hauria de ser el
manteniment del consum d’aigua i, a mitjà
– llarg termini, seria desitjable una
disminució progressiva. La Directiva marc
de l’aigua estableix com a objectiu general
el consum de 100l/hab/dia per a ús
domèstic.
21. Volum d’aigua facturat
per ús domèstic
147 l /hab-dia
22. Volum d’aigua per ús
agrícola 1.2 Hm
3/any
(2.758 l/hab-dia)
61
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
VECTOR INDICADOR RESULTAT TENDÈNCIA DESITJABLE
23. Volum d’aigua facturat
per altres usos urbans
(industrial) 21
302.921 m3/any
(70m3/hab-dia)
24. Cabal tractat aproximat
(promig) EDAR 1.571,32m
3/dia
Disminució
25. Percentatge de cabal del
municipi d’ús domèstic
tractat a l’EDAR
7%
-
26. Cabal de saturació EDAR 45.600 m
3/dia
m3/dia. -
27. Percentatge de
reutilització de les aigües
residuals tractades:
%
Augment
28. Volum d’aigua
reutilitzada en els sòls
urbans per habitant:
%
Mobilitat
sostenible
29. Percentatge de
superfície viària per a
vianants i/o bicicletes
%
Augment
Qualitat
acústica
30. Persones exposades a
nivells sonors superiors als
admesos
Disminució
Gestió dels
residus
31. Percentatge de residus
sòlids urbans recollits
selectivament3
3 A partir de dades de l’IDESCAT (2013)
62
5.4 DIFICULTATS DETECTADES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ
No s’han identificat entrebancs rellevants que hagin suposat una dificultat afegida al procés de
tramitació ambiental del POUM.
Cal apuntar, però, que ha calgut un esforç per part de tot l’equip redactor a l’hora de buscar un
equilibri entre les necessitats socials i econòmiques del municipi i la realitat ambiental del
mateix a l’hora de buscar nous sòls aptes per urbanitzar.
Finalment posar de manifest la dificultat que suposa dur a terme el càlcul de les emissions de
CO2, segons les consideracions de l’informe tipus de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, associat
a les alternatives donat que sovint no es disposa de les dades necessàries per a fer el càlcul o,
fins i tot, les alternatives no es concreten si no són l’alternativa escollida.
63
DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
POUM D’ARGENTONA
Direcció dels treballs:
Tècniques redactores:
Sílvia Martín Fernández,
ambientòloga
Mar Vives España,
Ambientòloga
Barcelona, setembre de 2018