Pp llengua i comunicació tema 1
description
Transcript of Pp llengua i comunicació tema 1
COMUNICACIÓ
UNITAT 1
1.El llenguatge: pensament i comunicació
Llenguatge que ens humanitza i ens situa en una posició privilegiada dins del regne animal.
Hi ha un vincle estret entre llenguatge i pensament
1.1. Els orígens del llenguatge
L’evolució de la nostra espècie ha estat paral·lela a l’adquisició del llenguatge.
La llengua s’aprèn, no és innata. Figura del bon salvatge.
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums. Segons imaginà, l'home primitiu o natural vivia en aïllament; per tant no posseïa una sociabilitat natural ni vivia en guerra amb els altres. Era el bon salvatge, és a dir, la innocència natural sense el pecat original, absència de moral, bondat innata i igualtat. El pas a l'estat de societat fa l'home menys feliç, lliure i bo. En conseqüència, segons Rousseau, no existeix el progrés.
Tarzan, d‘Edgar Rice Burroughs
El bon salvatge, de Truffaut
1.2. Llenguatge i cervell
L’aparició del llenguatge en el gènere Homo està associada al creixement del cervell. És probable que aquest procés tingui a veure amb la producció d’eines. Es formen les àrees de Broca i Wernicke.
Es produí una modificació de l’anatomia craniofacial i la reutilització d’alguns òrgans (connexió cavitat bucal i nasal, abaixament laringe, pujada paladar i escurçament i augment de la llengua). El llenguatge configurà també la fisonomia humana.
.
El paper fonamental de l’àrea de Wernicke radica en la decodificació auditiva de la funció lingüística (es relaciona amb la comprensió del llenguatge), funció que es complementa amb la de l’àrea de Broca, que processa la gramàtica. La afàsia d'aquesta àrea s'anomena com fluent, de manera que el pacient no presenta problemes en l'articulació de paraules, no hi ha disfunció motora de la parla, però, aquest no comprèn el que sent, a diferència de l’afàsia de Broca, anomenada com no fluent, on passa el contrari, es perd l'habilitat d'elaboració de paraules, i el pacient comprèn el que escolta
1.3. El pensament i el llenguatge
El pensament i el llenguatge han evolucionat conjuntament i, per tant, el llenguatge influeix en la nostra manera de percebre el món.
Teoria del relativisme lingüístic, de Edward Sapir i Benjamin L. Whorf: el llenguatge determina la nostra manera de pensar fins al punt que cada llengua ofereix una perspectiva única a través de la qual es percep el món.
Tanmateix, la capacitat de llenguatge és universal en l’espècie humana.
2. L’escriptura: dels pictogrames a l’alfabet
La invenció de l’escriptura marca el tret de sortida de la història.
Els primers sistemes d’escriptura tenen els orígens en els pictogrames, que relacionen la forma amb el contingut.
Després es passa als logogrames, un tipus d’escriptura arbitrària: escriptura cuneïforme i jeroglífica.
Escriptura alfabètica: es produeix vers el 1700 aC a la península del Sinaí. D’aquí sorgeix l’alfabet fenici, de 22 signes.
Símbols cuneïformes
Tauleta de pedra gravada amb escriptura pictogràfica procedent de la ciutat mesopotàmica de Kish (Iraq), datada el 3500 aC consta de pictogrames que representen caps, peus, mans, nombres... Es conserva al Departament d'Antiguitats del Ashmolean Museum, Oxford (Gran Bretanya).
3. El llenguatge i la comunicació
Qualsevol objecte, acció o fenomen que incorpori alguna informació i pugui ser percebut pels sentits pot considerar-se un element comunicatiu, un signe.
3.1. El llenguatge no verbal
La gestualitat Gestos adaptadors: per adaptar-se al medi (arreglar-se la corbata, gratar-se el cap...). Gestos il·lustradors: per acompanyar la paraula. Gestos reguladors: faciliten l’intercanvi comunicatiu i el to de paraula. Gestos rituals o emblemes: en situacions concretes (gestos de salutació o comiat).
L’expressió facial: indicador fiable de les emocions perquè només la podem controlar en part.http://www.youtube.com/watch?v=Fjxf9BZuRc8
L’olfacte (animals, colònies, magdalena de Proust)
El tacte: societats de contacte i societats de no-contacte. Proximitat entre els parlants (proxèmica)
Índex o identificadors Posició social, adscripció cultural (indumentària, propietats ostentades).
3.2. La comunicació animal
La comunicació animal és una herència genètica, no exigeix aprenentatge, a diferència de la humana
4.La comunicació: elements i signes
DETERMINA ELS ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ QUE ES DONEN QUAN CIRCULA UNA AMBULÀNCIA AMB LA SIRENA CONNECTADA
4.1. La situació comunicativa
Qualsevol comunicació es produeix en un entorn o situació determinats a partir del qual el missatge adquireix sentit.
4.2. El signe lingüístic
Signe: suport material amb què s’associa la informació.
Classificació dels signes segons S. Peirce: Indicis Icones SímbolsDe tots els signes, el més important és el signe lingüístic. Ferdinand de Saussure el va definir com la unió d’un concepte i d’una forma acústica: significant i significat. També cal distingir el referent, que és l’objecte real
Significant: taula
Significat
Referent
4.3. Característiques del signe lingüístic
Arbitrarietat Cama, pierna, jambe, gamba, leg...
Doble articulació Combinació de fonemes sense significat que formaran
lexemes i morfemes ja amb significatImmutabilitat i mutabilitat
No es modifica discrecionalment, però sí amb el pas del temps.
Concatenació La unió dels signes lingüístics seguint les regles
gramaticals i sintàctiques permet generar un nombre de missatges il·limitats.
4.4. Funcions del llenguatge
Expressiva o emotiva Expressa sentiments de l’emissor
Referencial o informativa Descriu objectivament (ciència, periodisme...). Se centra en el referent o context.
Conativa o apel·lativa Vol incidir sobre el receptor (publicitat, ordres...)
Fàtica o de contacte Se centra en el canal per verificar-ne el bon funcionament (oi que sí?, d’acord?). ANALITZA ELS ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ FÀTICA QUE HI HA EN UNA TRUCADA TELEFÒNICA.
Metalingüística Missatges que reflexionen sobre el mateix codi (diccionaris, gramàtiques)
Poètica Es busquen uns efectes estètics. Se centra en el missatge
Lúdica Jocs de paraules, embarbussaments...
Social Convencions socials (com anem?)
identificativa o simbòlica Identitat del parlant (procedència, relacions socials...)
http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/funcionsllenguatge.htm