8/16/2019 Pràctica 8 P.meta (Roques Quarsfeldspàtiques)

http://slidepdf.com/reader/full/practica-8-pmeta-roques-quarsfeldspatiques 1/2

PRÀCTIQUES P.META 70

PRÀCTICA 8 ROQUES QUARSFELDSPÀTIQUES 

Estan una mica relacionades amb les metapelites degut a que les roques sedimentàries que contenen

pelites a vegades també presenten capes més sorrenques intercalades més o menys groses.

Protòlits 

Les roques quarsfeldspàtiques poden tenir diversos protòlits, ja sigui sedimentari o ígni:

-  Protòlit sedimentari: Arcoses Gneisos quarsfeldspàtics

Arenisques 

Grauvaques  Son una mica més complicades amb fragments de roca

que depèn de com siguin aquests fragments de roques

poden donar roques d’aquesta família o no. 

- 

Protòlit igni: Roques plutòniques de la família dels granitoidsRoques volcàniques àcides (Riolites)

Roques vulcanosedimentàries (toves àcides, ignimbrites àcides...)

L’únic requisit és que la composició sigui semblant a la d’un granit amb mes o menys quars i

feldspats.

Quarsites

Si la composició original és purament quars donarà lloc a una quarsita. És una roca formada

bàsicament per quars. Des del punt de vista mineralògic no té massa interès perquè pràcticament tot

és quars, tot i que algunes quarsites si que tenen alguns minerals especials degut a petites impureses

d’algun nivell pelític interestratificat.Per més que augmentem el grau metamòrfic o el disminuïm,

sempre són iguales perquè no hi ha elements per reaccionar.

8/16/2019 Pràctica 8 P.meta (Roques Quarsfeldspàtiques)

http://slidepdf.com/reader/full/practica-8-pmeta-roques-quarsfeldspatiques 2/2

PRÀCTIQUES P.META 71

Gneisos quarsfeldspàtics

Aquests gneisos poden ser d’origen igni (ortogneiss) o sedimentari (paragneiss). El problema esta en

que per l’aspecte i mineralogia d’aquestes roques moltes vegades és molt difícil determinar l’origen

si les trobem amb un cert grau metamòrfic.

L’aspecte d’aquestes roques és clar ja que bàsicament tenen quars i

feldspats (de color blanc tots dos). Poden contenir màfics que són

moltes vegades els que determinen els plans de foliació, tot i que

aquesta és molt poc definida des del principi (no passa com en els

gneisos pelítics que la foliació es va fent menys definida a mesura

que augmenta el grau metamòrfic). Podem trobar aquests gneisos

en tots els graus metamòrfics.

Històricament, si diem gneiss a seques, fem referència a aquestes

composicions quarsfeldspàtiques.Moltes vegades, degut a la deformació, es veuen porfiroclastes més

grans (NO blastes). Per exemple als ortogneisos aquests porfiroclastes

provenen d’antics megacristalls del protòlit. 

La primera imatge és un gneiss una mica especial perquè és una migmatita (injecció de magmes

subparalela.

Moltes vegades es tenyeixen amb cobaltnitrit (pigment que

tenyeix el Kfs de color groc (com en aquesta imatge) ja que a

vegades interessa saber quina és la proporció entre Kfs i Pl.

Aquests gneisos quarsfeldspàtics que tenen aquests porfiroclastes (o agrupacions de cristalls) com els

que hi ha a les dos fotos aquestes reben el nom de gneisos ocelars  (com l’ollo de sapo).  La

deformació és important i els porfiroclastes en molts casos acaben arrodonits. Hi ha mostres de l’ollo

de sapo que s’ha demostrat que estan fonent. El gneiss al tindre una composició semblant a la del

granit, es fon més fàcilment que les metapelites encaixants.