PRÀCTICA (Primera Entrega Parcial) "Arc de L'Espercança"

Fotografia

Digital

PRÀCTICA (Primera

Entrega Parcial)

Projecte Fotogràfic

Promocional del

Monument

Arc de L’Esperança

Juan Ramón Vidal Pardo

Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Grau en Multimèdia

Fotografia Digital. Curs 2012-13/1_PRÀCTICA

Fotografia Digital Pràctica (Primera entrega parcial) Projecte fotogràfic sobre un monument

Curs 2012-13/1_PRA Juan Ramón Vidal Pardo

2

Introducció

El Prat de Llobregat, tot i ser una ciutat molt jove des del punt de vista històric, es

posseïdora d’importants elements d’interès artístic. Una de les més recents

incorporacions a aquest patrimoni és l’escultura Arc de L’Esperança, del autor Enric

Pladevall, que commemora l’esdeveniment de la Diada Nacional de Catalunya.

L’escultura fa 9 metres d’alt per 30,3 metres de llarg i 2,7 metres d’ample. Està

construïda amb ferro corten (arc) i bronze (barres).

El reportatge està realitzat durant les dues primeres hores del matí del dijous 23

d’octubre, un dia plujós en que només es va veure el cel durant aquest període. La

proximitat de grans edificis al voltant del monument van impedir que aquest estigués

prou il·luminat, fet que va provocar que existissin grans contrastos de lluminositat entre

motiu i cel. Aquests inconvenients van complicar-me la feina, però reconec que també

van ser un estímul perquè m’espavilés buscant solucions. El mateix dia a la tarda,

quan el sol ocupa una posició en la que cap edifici fa ombra a la plaça on és el

monument, vaig acostar-me de nou per continuar treballant però el cel continuava

tapat. Malgrat a aquesta situació vaig poguer fer unes quantes fotos més, una de les

quals és la que finalitza la sèrie.

El meu equip està format per una càmera Nikon D7000 i un objectiu zoom 18-70mm

f/3,5-4,5 equipat amb filtre skylight i para-sol de pètals per combatre la llum paràsita.

Les precàries condicions de lluminositat em van obligar a fer servir un trípode, sobre

tot a les primeres fotos de la sèrie. Aquest condicionant també em va convidar a

assajar amb sensibilitats ISO diferents i experimentar amb l’aparició de soroll, que

efectivament vaig constatar en algunes preses. Tancar el diafragma per augmentar la

profunditat de camp implicava exposicions massa llargues, però amb els ajustos de

ISO i l’ús del trípode (o sense ell, recolzant el meu cos en la pròpia escultura) crec que

vaig aconseguir resultats satisfactoris (fotos 6 i 7). En un principi vaig experimentar

amb el programa per prioritat a la obertura de diafragma i aconseguir aquests efectes,

però al final totes les fotografies es van realitzar totalment en manual.

Per calcular l’exposició pren com referència l’exposímetre de la pròpia càmera, i en les

fotos molt contrastades m’hi fixo en l’indicador d’altes llums per no deixar zones

cremades amb blanc sense detall. Aquest va ser un gran inconvenient per mi ja que

degut a les condicions que vaig esmentar al principi, els contrastos entre cel i motiu

eren molt grans. El bràcketing d’exposició no va ser la solució, ja que tenia molt clar



3

quin era el problema i vaig decidir barallar-me personalment amb ell, minimitzant la

quantitat de cel en la composició tenint sempre en compte l’indicador d’altes llums.

La major part de les fotografies s’ha fet amb el zoom en posició de gran angular, des

de 18 mm fins 30 mm. Les característiques del monument, així com la impossibilitat

d’allunyar-me del motiu lo suficient poden ser les responsables d’aquest fet. Tampoc

vaig considerar interessant fer primeríssims plans de cap part de la seva estructura, tot

i que he intentat reflectir els detalls de totes les seves parts des de diferents angles per

donar varies visions i aproximacions del mateix objecte. En la majoria de fotos he fet

servir l’autofocus, però en alguns casos el vaig desactivar per treballar amb la

profunditat de camp, com a les fotos 6 y 7 abans esmentades. He intentat seguir

algunes regles bàsiques de composició com la regla dels terços. Posteriorment la

edició amb Photoshop em permet retallar les fotos de manera que els motius acabin

situant-se, al menys en part, als llocs adients per seguir aquestes regles.

Es el primer cop que utilitzo el format RAW. Com que la meva càmera disposa de dues

ranures de memòria, he configurat una per emmagatzemar les fotos en aquest format i

l’altre per desar-les en format JPG amb la compressió més baixa possible.



4

FOTO_01 ISO 1600 18 mm f/4,0 1/40 seg.

FOTO_02 ISO 1600 18 mm f/4,5 1/160 seg.



5

FOTO_03 ISO 1600 18 mm f/6,3 1/160 seg.

FOTO_04 ISO 200 29 mm f/11 1/50 seg.



6

FOTO_05 ISO 400 18 mm f/6,3 1/400 seg.

FOTO_06 ISO 400 27 mm f/16 1/125 seg.



7

FOTO_07 ISO 400 18 mm f/22 1/15 seg.

FOTO_08 ISO 400 18 mm f/8 1/50 seg.



8

FOTO_09 ISO 400 24 mm f/18 1/80 seg.

FOTO_10 ISO 200 25 mm f/11 1/50 seg.



9

Procés de treball

He obert els arxius RAW amb Adobe Càmera RAW. Degut a la meva inexperiència

amb aquest software i a la novetat de treballar amb aquest tipus de format, he optat

per realitzar només petits ajustos experimentals únicament del rang tonal, com

Exposició i Ombres. En la majoria dels cassos he optat per passar directament a

Photoshop sense fer cap modificació. He de afegir també que tinc dificultats a l’hora de

realitzar segons quins ajustos, doncs sóc daltònic i confonc alguns colors. De vegades

he fet servir el software Visolve per intentar superar algun moment conflictiu a l’hora de

treballar amb els colors de la imatge. Sempre acabo reclamant l’ajut d’algun membre

de la família

Així doncs, una vegada a Photoshop, el primer que faig es obrir tres capes d’ajust:

Nivells, Equilibri de color i To/saturació. És una manera a la que estic acostumat a

treballar que em permet desfer y modificar qualsevol dels ajustos per separat. Al

treballar les capes en lloc de la foto base, aquesta roman inalterable durant tot el

procés. A més de corregir el rang tonal amb Nivells també he intentat fer-ho amb

Corbes, però de moment m’estimo treballar amb la primera amb la que estic més

familiaritzat. Com he intentat exposar per a les llums durant el reportatge, ara toca

expandir el rang tonal cap a les ombres.



10

Els ajustos de color els manipulo amb molta cura, tan sols he realitzat alguna petita

correcció per donar una mica de calidesa a les fotografies que es van prendre a

primera hora. En canvi sí que he manipulat la saturació de totes les imatges, pujant-la,

però també discretament. Sempre amb capes d’ajust.



11

He redreçat algunes fotografies que estaven torçades amb l'eina ‘rotar’. Com que la

idea es redimensionar les imatges per penjar-les al Picasa, aprofito l’eina ‘retallar’ per

donar les noves dimensions alhora que faig la feina de retallar. Això em permet donar

una nova composició a algunes fotografies i deixar-les preparades amb les mides que

vull.

Al exportar el material a JPG, ajusto la compressió del arxiu intentant trobar un equilibri

entre pes i qualitat. Si la intenció es treballar posteriorment amb ell, llavors faig servir

normalment TIFF o PSD, el format natiu de Photoshop, que em permet guardar les

capes i no incorpora un sistema de compressió degeneratiu.

Enllaç a l’Àlbum de Picasa

https://picasaweb.google.com/110722169054343331685/PRA_01?authuser=0&authke

y=Gv1sRgCN-26vaaxav0Vg&feat=directlink

https://picasaweb.google.com/110722169054343331685/PRA_01?authuser=0&authkey=Gv1sRgCN-26vaaxav0Vg&feat=directlink

https://picasaweb.google.com/110722169054343331685/PRA_01?authuser=0&authkey=Gv1sRgCN-26vaaxav0Vg&feat=directlink

PRÀCTICA (Primera Entrega Parcial) "Arc de L'Espercança"

Documents

Transcript of PRÀCTICA (Primera Entrega Parcial) "Arc de L'Espercança"