Prácticas creativas

27Quaderns del CAC 34, vol. XIII (1) - juny 2010 (27-36)

QUADERNS DEL CACISSN: 1138-9761 / www.cac.cat

Prctiques creatives i participaci en els nous mdia

El context dels nous mdia

Si una prctica caracteritza els nous usos populars de les tec-nologies digitals s la de producci i intercanvi de continguts ala xarxa. El desenvolupament i abaratiment de les tecnologiesdigitals audiovisuals conjuntament amb lextensi dinternet ila simplificaci de la seva usabilitat permet avui en dia quemolta gent sanimi a produir les seves prpies creacions (tex-tos, fotografies i vdeos) i compartir-les a internet de formes

ELISENDA ARDVOLInvestigadora del Grup de Recerca Mediaccions

de la Universitat Oberta de Catalunya

[email protected]

molt diverses, al mateix temps que es produeix de forma mas-siva lapropiaci dels productes de les indstries culturals quesn reutilitzats i remesclats creativament per la gent (i quemolts cops entren en conflicte amb les regulacions i legislaciactual sobre la propietat intellectual). Aquestes prctiquesproductives es coneixen tamb com a continguts generats perlusuari, especialment en el camp de la producci audiovisual.

No s difcil observar fins a quin punt la creaci de contin-guts audiovisuals sha arribat a diversificar i alhora interseccio-

Resum

La digitalitzaci de les tecnologies audiovisuals, conjunta-

ment amb la popularitzaci dinternet, lextensi de la banda

ampla i de la telefonia mbil ha suposat una revoluci en la

producci cultural, alterant el circuit de la cultura establert

dins dun sistema de comunicaci de masses on els papers de

producci i consum cultural estaven delimitats clarament i on

la producci professional disposava duns circuits de regula-

ci i distribuci ben diferenciats de la producci domstica i

amateur.

Lobjectiu daquest article s contribuir al debat actual sobre

prctiques meditiques, en especial pel que fa a la producci

de continguts audiovisuals per part de la gent i el seu consum

en el context dels anomenats nous mitjans. Concretament,

volem preguntar-nos com les prctiques de creaci cultural

per part de la gent entren en el circuit cultural, quines sn les

implicacions duna audincia o pblic productiu, i com les

prctiques actuals vinculades a les tecnologies digitals ca-

racteritzades per lautocreaci, remescla, intercanvi i difusi

a internet redefineixen el paper dels mitjans de comunica-

ci i el mateix rol de creador cultural.

Paraules clau

Nous mitjans, cultura digital, prctiques meditiques, pro-

ducci cultural, participaci.

Abstract

The digitalisation of audiovisual technologies, along with the

popularisation of Internet use and the spread of broadband

and mobile devices, have made a revolution in cultural pro-

duction possible and altered the "circuit of culture" establis-

hed in a mass communication system in which production

and consumption roles were clearly defined and the professio-

nal regulation and distribution of media outlets were tho-

roughly differentiated from domestic and amateur production.

The objective of this article is to contribute to the current

discussion on media practices, especially as regards audiovi-

sual content production and consumption by private indivi-

duals within the context of the so-called "new media". We

specifically wish to examine the way in which cultural crea-

tion practices by private individuals enter the circuit of cultu-

re, the implications of considering a productive audience or

public and how current practices linked to digital information

and communication technologies (characterised by self-crea-

tion, remixing, sharing and dissemination on the internet) are

reshaping the role of the media and the role of the cultural

creator itself.

Key words

New media, digital culture, media practices, cultural produc-

tion, participation.

ANTONI ROIGInvestigador del Grup de Recerca Mediaccions


[email protected]

EDGAR GMEZ-CRUZInvestigador del Grup de Recerca Mediaccions


[email protected]

GEMMA SAN CORNELIOInvestigadora del Grup de Recerca Mediaccions


[email protected]

28Quaderns del CAC 34, vol. XIII (1) - juny 2010

nar en diferents plataformes i llenguatges i com sorgeixen nousagents socials individuals i collectius amb accs a einesde producci i difusi que generen nous models de producci iintercanvi que suposen tot un repte per entendre la produccii el consum actuals de productes culturals i per redefinir lescomplexes relacions entre els mitjans de comunicaci, lesindstries i les audincies.

Des dels seus inicis, internet es considera un nou mitj queha introdut canvis no noms en com la gent es comunica entresi, sin en lesfera de la producci de la cultura, definint un nouentorn meditic, conjuntament amb altres productes i tecnolo-gies de la comunicaci i la informaci. Aquest nou entorninclou diverses tecnologies i objectes digitals, des dels produc-tes multimdia i els videojocs fins a les xarxes socials dinter-net (especialment llocs dintercanvi com ara Flickr, YouTube,Vimeo, MySpace, etc.), per tamb les cmeres digitals, elstelfons mbils, els podcasts o les consoles dels videojocs, quesutilitzen indistintament com a mitj, jocs o eines; nous mit-jans de comunicaci social, de producci, distribuci i consumque sn a labast dun gran nombre de gent. Malgrat tot, par-lar de nous mitjans en contraposici a mitjans tradicionals(premsa, rdio, televisi) o en relaci amb la seva adscripciamb noves tecnologies o nous formats resulta problemtic.Lievrouw i Livingstone ens adverteixen de les limitacions da-quest terme, sovint utilitzat com a comod per referir-se a certsproductes de la indstria tecnolgica i cultural, com els multi-mdia, els videojocs o, fins i tot, el comer electrnic (Lievrouwi Livingstone 2002, 1). Autors com ara Peter Lunenfeld (1999)i Lev Manovich (2001) consideren que no es poden definir elsnous mitjans noms pel fet destar basats en la tecnologiadigital.1 En aquesta polmica s difcil trobar un terme alter-natiu per assenyalar els processos de transformaci del circuitde la cultura que estan relacionats amb ls de les TIC, perque impliquen molt ms que una substituci tecnolgica i queno sempre es poden entendre per oposici als vells mitjans.

Nosaltres optem aqu per parlar dels nous mitjans o millordels nous mdia2 per fer referncia a un nou context socialde participaci, distribuci i consum de productes textuals iaudiovisuals a partir del concepte de paisatge meditic(Appadurai 1998). A ms, amb ls de langlicisme mdiaproposem superar la identificaci unvoca de mitj amb tec-nologia, sumant-li les prctiques relacionades i els objectesproduts. Daquesta manera, entenem els mdia tant com aconjunt de tecnologies (productives, de consum, distribuci iintercanvi), com a agents, prctiques i objectes culturals vincu-lats a ls daquestes tecnologies. I els nous mdia com el noucontext meditic que sorgeix a partir de les interrelacions iinterseccions que sesdevenen entre els diferents mdia (vellsi nous) i els diferents actors socials.

Les noves prctiques meditiques collideixen o es barregenamb el sistema definit pels mitjans de comunicaci de massesi les indstries culturals, de manera que en el context inestabledels nous mdia les prctiques i formes culturals emergentsinteractuen amb els mitjans de comunicaci i prctiques esta-


blertes, hi entren en conflicte, complementarietat o simbiosi ies reinventen mtuament. En aquest entorn meditic, voltil iinnovador, cal repensar qu entenem per producci i consumcultural, ja que no noms hem dexplicar com les audinciesreben els productes culturals, sin tamb com els transfor-men i com en creen de nous i els posen en circulaci dunamanera que en podem dir juganera, ja que molts cops tantlautoproducci com les mescles i recreacions tenen un sentitldic i un vessant juganer que no podem deixar de banda. Finsi tot podrem dir que ns una de les seves caracterstiques,conjuntament amb la interactivitat, lhoritzontalitat i la partici-paci.3

Les possibilitats dinteracci i participaci horitzontal queobren els nous mitjans ha fet pensar a molts investigadors enlemergncia dun nou model de comunicaci massiu basat enles seves potencialitats democratitzadores. bviament, cal ma-tisar lhoritzontalitat dels nous mitjans interactius, concreta-ment dinternet, ja que la comunicaci mediada per ordinador,aix com la conceptualitzaci de la xarxa com a espai pblic,s relativa, especialment quan en bona mesura la visibilitatdels llocs web sorganitza a partir de criteris dels cercadors idaltres dispositius jerarquitzadors, i prcticament els gransllocs datracci i interacci massiva dinternet estan en mansprivades. Tanmateix, aix no s contradictori amb lafirmacique les relacions entre productors, distribudors, reguladors iconsumidors de continguts audiovisuals estan canviant i que lanova configuraci obre camins datribuci de poder a lusuari.

La literatura especialitzada acull diferents propostes teriquesper definir aquest nou model de comunicaci massiu que expli-quin lapoderament dels pblics i les transformacions actualsen les relacions entre productors i consumidors. Henry Jenkins(2004 i 2006), per exemple, proposa entendre i descriureaquest nou context en termes de convergncia cultural i de le-mergncia duna cultura participativa. Aquest autor sallunyade la idea que ens trobem noms davant dun canvi tecnolgici tamb dentendre aquest nou context meditic com una con-fluncia dels diferents mitjans cap a un sol mode de produccio de consum. Ms aviat ho entn com una tensi entre duestendncies contraposades per interrelacionades; la conflun-cia de dues lgiques de producci cultural a partir de la com-binaci de diferents tecnologies i prctiques: la convergncias alhora un procs de dalt a baix, dirigit per les grans corpo-racions i indstries culturals, i un procs de baix a dalt que pro-v dels consumidors. Els consumidors estan aprenent a utilit-zar les diferents tecnologies meditiques per poder controlarmillor el flux dinformaci i per poder interactuar amb altresusuaris. Els consumidors estan lluitant pel dret de participar deforma ms plena en la seva cultura (Jenkins 2004, 37).4 Desdaquesta perspectiva, podem entendre el context mediticactual com el creuament de dues lgiques culturals que con-vergeixen a internet. La primera comporta la concentraciempresarial i la diversificaci de productes deliberadamentintertextuals. La segona suposa lapropiaci, modificaci i ree-laboraci daquests productes, a ms de lautoproducci per

E. ARDVOL ET AL


E. ARDVOL ET AL

part dels usuaris, que distribueixen de forma oberta els seuscontinguts, creant xarxes socials i dintercanvi.

Per a P. D. Marshall, les indstries culturals tamb es diver-sifiquen oferint elaborats models de productes culturals a tra-vs de diferents formats (cinema, televisi, DVD, internet,videojocs, llibres electrnics...) a fi de mantenir laudincia,lespectador o el jugador dins un sistema dopcions dentrete-niment controlat, encara que sigui elaborant diferents estrat-gies per incorporar la producci dels usuaris a lunivers corpo-ratiu. Aquesta matriu interconnectada (intertextual matrix)est formada per uns enllaos complexos de formes culturalsque sencreuen i que es poden considerar la resposta industriala laugment de poder dels consumidors (Marshall 2002, 69).

En tot cas, sembla ser que aquest nou poder del consumi-dor est vinculat a laugment de la capacitat productiva (en lsde les tecnologies digitals) i en les noves vies de distribuci ide relaci entre iguals que ofereix internet. I sembla ser que elconsumidor pren aquesta iniciativa com a part del seu entrete-niment. s a dir, dedica part del seu temps lliure a produir,intercanviar i compartir productes audiovisuals, entre daltres,de manera que el consum cultural inclou cada cop ms uncomponent productiu. Aix, doncs, sembla clar que el modelactual de consum cultural no es pot entendre noms en termesde recepci, sin tamb en termes de producci i en el plaerque sen treu dimplicar-se en aquestes prctiques creatives.

On sn els productors culturals?

La relaci productiva de les audincies amb els mitjans decomunicaci trenca la concepci causal, lineal i altament regu-lada que va des del productor al consumidor passant pel dis-tribudor. En el context dels nous mdia no podem caracterit-zar el destinatari dels productes culturals simplement com aaudincia, espectador, pblic o televident. Encara quepensem que els processos de recepci dun producte televisiuo duna pellcula no sn noms un acte passiu, sin que lob-servador hi participa activament, lacte de mirar o interpretarun text audiovisual ja no descriu satisfactriament el que lagent fa amb els mdia.

Des de la teoria dels mitjans de comunicaci shan intentatdiverses aproximacions a lestudi de les relacions entre produc-tors i audincies, generalment separant leconomia poltica delsestudis de recepci duna obra. Per una banda, sanalitzava elmercat i les poltiques culturals i, per laltra, com els pblicsdonaven sentit a una obra, s a dir, interpretaven un text. Tantdes de la perspectiva de leconomia de la cultura, com des delanlisi del significat duna obra, la persona consumidora oespectadora vista com un subjecte receptiu; un consumidorde bns o serveis (culturals) o un receptor que podia tenir mso menys marge de llibertat en interpretar un text. En la lnia deproducci de bns o de significat, era lltima anella, el desti-natari final. La participaci dels pblics que sobre en lart apartir de les idees de performance i de dissoluci de lautor, o

fins i tot, en la televisi, a partir de la implicaci dels pblicsen els programes, s limitada en comparaci amb el panoramaactual. Per una banda, els pblics contesten produint nousproductes que posen en circulaci o intervenint i modificantdirectament el producte acabat per crear nous productes i,per laltra, canvien la posici de subjecte del destinatari i laseva experincia de rebre un producte cultural, ja sigui untext, com una pellcula o una srie de televisi, per no dir unproducte com el videojoc o una pgina web i per no esmentartamb els canvis que experimenta el seu context de recepci(veure una srie per internet s mirar la tele?).

Aix, Dan Harries, per exemple, proposa un nou terme, elviewsing (veure-usar), com experimentar els mdia duna for-ma que integri efectivament les activitats tant de veure comdusar [...]. Els viewsers (usuaris-espectadors) sn els nousconsumidors connectats que troben plaer i entreteniment enles activitats multitasca a travs de les seves pantalles de tele-visi i dordinador (Harries 2002, 172). P. David Marshall, alseu torn, reconeix que s difcil de trobar un neologisme quesigui til per descriure aquesta nova posici del subjecte, jaque no hi ha un terme que sigui suficientment precs per iden-tificar lample espectre de possibilitats dimplicaci del subjec-te amb els nous mdia. Mentre que browser (navegador) podriaser un terme adequat per referir-se a alguns usos intensius deles tecnologies digitals, el terme de jugador (player) podria serparticularment indicat per assenyalar la intensitat de lexperin-cia emocional relacionada amb la profunda implicaci del sub-jecte en els diferents usos que fa dels nous mdia (Marshall2004, 26-27). Des duna altra perspectiva, Alvin Toffler ja vaproposar el terme prosumer als anys 80 per expressar el queveia com una nova tendncia: la uni entre productor o profes-sional i consumidor, entenent aix una nova relaci entre laindstria i el consumidor definida per la personalitzaci delsproductes i la intervenci del consumidor en el seu disseny.Aquesta nova conceptualitzaci del consumidor com a produc-tor, per, pot ser vista com una forma dinstrumentalitzaci delpaper del consumidor com a m dobra cultural barata(Maxwell i Miller 2005) i no com un procs de democratitza-ci i de participaci ldica en la producci cultural. No obstantaix, el terme ha fet fortuna, i actualment sutilitza aquestaexpressi precisament per assenyalar el fet que el consumidorcultural pot ser al mateix temps productor de continguts, ja queparticipa en xarxes dintercanvi a internet. El prosumer, enprincipi, no actua amb nim de lucre i no veu la seva produc-ci com a treball, sin com un acte creatiu i de donaci gra-tuta en un context collaboratiu.

El circuit de la cultura des de la perspectiva de les relacionsde producci i consum esbossat per Stuart Hall i Du Gay(1997) tamb ens ofereix un marc danlisi crtica i explicativadels processos socials que aglutina. Parteix dentendre el pro-cs de recepci dun producte cultural com una forma de con-sum. Des dun enfocament sistmic, el circuit de la culturainclou tant el procs de producci i de consum com tamb elsmecanismes de regulaci, les prctiques de representaci i els



processos identitaris, de tal manera que els objectes dintercan-vi estan acompanyats de determinades representacions que elsvincula a processos socials de generaci didentitat i diferncia(de classe, de gnere o de nacionalitat, per exemple). El con-sum no seria, des daquesta perspectiva, una mera transaccieconmica, sin que els consumidors tindrien un rol creatiu enla manera que el producte s significat socialment, usat i trans-format en la vida quotidiana.

Seguint Bourdieu, ladquisici dun b de consum pot enten-dres com el moment darticulaci de la identitat, ja que la sevapossessi o gaudi ens remet a un sistema de valors i a lesta-bliment de diferncies i identificacions amb un grup social. Elbon gust o el fet de posseir determinats objectes i consumir-los duna manera determinada s un signe de distinci social.Aquest significat social atribut als objectes, per, no t perqucoincidir amb el dels productors. Entre productor i consumidorshi ha un espai de joc, i s per aix que tant De Certeau (1984)com Fiske (1989) aquest ltim en referir-se concretament alsproductes audiovisuals parlen dels plaers del consum coma plaers transgressors i juganers. De fet, Hall i Du Gay incorpo-ren al seu circuit de la cultura el plantejament de de Certeausegons el qual la vida quotidiana suposa una forma productivade consum; el consum sha dentendre com una apropiaci cre-ativa que implica tamb la manipulaci i la transformaci delproducte i del seu significat. De tal manera que, seguint el cir-cuit de la cultura, el consum no s el final dun procs, sin quepot ser en ell mateix una forma productiva.

El que ens proposen Hall i Du Gay s pensar els productesculturals (narratives textuals, msica, teatre, cinema, progra-mes de televisi, videojocs, etc.) com a objectes de consum, iper tant, pensar laudincia o els pblics com a consumidors.Al mateix temps, per, ens proposen pensar els consumidorscom a agents actius i el consum com a treball productiu. Noobstant aix, el treball productiu del consumidor s duna cate-goria diferent al treball productiu del professional o del produc-tor i la posici entre consumidor i productor cultural es mantdiferenciada. Molts cops, el treball productiu consisteix nomsen donar una significaci al producte, servir dagent per a laconstrucci identitria, per no implica un treball productiu enel sentit de generar un nou text. A ms, els productors estanorganitzats en sistemes de producci, mentre que els consumi-dors sn com caadors furtius o textual poatchers segonsHenry Jenkins (2002), que tamb parteix de De Certeau perconcebre la seva idea duna cultura participativa que soposa almercat o el retroalimenta. Els mitjans de comunicaci, entesoscom a corporacions institucionals o empreses privades, seguei-xen tenint el control de la producci cultural, organitzen i regu-len el mercat, i elaboren el significat que desprs ser rebutjato apropiat, elaborat o transformat pel consumidor, de formaresistent o hegemnica. En el context actual, el que ens trobems una interrelaci intensa entre diferents agents i prctiquesmeditiques; el lineament entre productor cultural i mitjans decomunicaci i indstries culturals condemna el consumidor auna posici subordinada o de resistncia i deixa fora un gran


espectre de prctiques amb els mitjans i altres formes denten-dre els agents socials en la creaci de cultura.

Amb aix no volem negar el paper de les institucions pbliqueso el poder hegemnic de les grans corporacions multinacionalsen la configuraci del panorama cultural actual, per pensemque cal reivindicar el paper actiu dels pblics com a productorsculturals de ple dret. La gent, a ms, tamb es productora decultura a travs dels mitjans de comunicaci, no tan sols a tra-vs dutilitzar o apropiar-se dels productes elaborats pels mit-jans. El pblic, cada cop ms, s un agent actiu en el sistemameditic com a productor de contingut, no noms de sentit.

No s fruit de la conjuntura o la moda que hi hagi un impulsinnovador de gran intensitat en la creaci social de continguts.Histries dxit que gaudeixen dun seguiment impressionant atravs de milions de visionats o descrregues, datenci medi-tica inesperada i, en ocasions, lapropiaci de principis estticspopulars (com el vdeo domstic) en mitjans establerts comel cinema o la televisi (Roig 2009). Les grans indstriespoden actuar com si fossin audincies actives en lapropiacii la reelaboraci dels productes generats per la gent, com perexemple, en la cpia de lesttica i largument dun vdeo dxita YouTube per fer un anunci.5 El protagonisme de la gent sobreel seu propi consum cultural, tant si exerceix com a agent ocom a gestor del seu temps de lleure dedicat al consumaudiovisual obliga a formular moltes preguntes des de dins ifora de la indstria; i no noms en clau de control daquestnou ecosistema.

El context meditic actual trenca amb els papers establesdonats per descomptat fins ara. No es pot fer correspondre sis-temticament laudincia amb la gent, ni les corporacions ambels productors; depn. Producci i consum cultural sn mo-ments diferents, posicions relatives que poden correspondre aagents diferents. Cal evitar les limitacions que suposa identifi-car necessriament producci amb producci professional,aix com la contrria, considerar que qualsevol activitat cultu-ral (incloent-hi, per exemple, el propi acte de lectura duntext) s un acte de producci (en relaci amb les diferentsnocions de producci proposades des del consum actiu; comhem vist en Fiske [1989] o proposa Hills [2002] per a la pro-ducci dels fans). Per contra, Larsen, per exemple, en la sevaaproximaci a les prctiques amb la fotografia digital buscatrencar amb el concepte de consum de les tecnologies i par-lar de les persones no noms com a consumidores, sin tambcom a productores (Larsen 2008, 146).

Es pot adduir que, al sector audiovisual, aquestes formes cul-turals creades per la gent sn poc ms que un passatemps sim-ptic i entretingut que res no t a veure amb leconomia real.Benkler no ho considera aix: per a ell, la societat en xarxa con-fereix als ciutadans una autonomia ms gran i una millora deles seves capacitats en tres eixos principals: la capacitat deproducci prpia, la capacitat destablir relacions obertes icomunitries amb altres i la capacitat de constituir formesorganitzatives que poden operar dins i fora de lesfera de mer-cat (Benkler 2006, 8). Aquest autor afirma que aquest nou

E. ARDVOL ET AL


E. ARDVOL ET AL

ecosistema basat en la innovaci implica un canvi radical enleconomia mundial mitjanant la concentraci de lactivitat atravs de comunitats dinters. En el camp cultural, aix com-porta que el sistema de producci cultural pugui arribar a serms transparent i malleable, la qual cosa redundaria en unademocratitzaci i participaci ms grans (ibd., pg. 12-15).Benkler parla de laparici dun productor social com a nouagent al costat de les indstries culturals.

La gent pot ser productora cultural de forma individual icollectiva, ja que participa activament, s a dir, s un agentms en la configuraci de lescenari meditic actual, contri-buint en la definici de noves formes culturals, en la produc-ci de narratives textuals o audiovisuals, etc. La gent no snoms audincia, t audincia. Lantagonisme entre el poderdels mitjans audiovisuals i la passivitat o resistncia de lau-dincia com a actors diferenciats i irreconciliables sha deredefinir, de la mateixa manera que est canviant la relaci decomplementarietat asimtrica entre productors i consumidors.Aquesta redefinici dels rols i papers assignats no implica elcollapse o lextinci de les indstries culturals, com tampoc ladesaparici dels professionals de la cultura. Tampoc no supo-sa la desaparici de les diferncies i les desigualtats en larepartici del poder com proposa la visi optimista deBenkler, per s lentrada en escena de nous agents socialsque com hem vist introdueixen canvis significatius en el circuitde la cultura. En el context dels nous mdia la gent som pro-ductors culturals de ple dret.

Les prctiques meditiques

El debat al voltant del fenomen de les formes complexes departicipaci i autoproducci audiovisual (des de films o web-series de fans fins a projectes audiovisuals oberts) tendeix areproduir alguns dualismes clssics, expressats en termes o bde canvi revolucionari o de pura marginalitat davant la slidamaquinria industrial. Hesmondhalgh (2007) proposa diferen-ciar la producci social de lactivitat industrial per atendre alanlisi de prctiques emergents, models hbrids i formes inci-pients de collaboraci entre agents que actuen dins i fora delslmits establerts tradicionalment com a indstria. Productorsocial ens permet parlar dels nous agents culturals que confi-guren lescenari dels nous mdia, de la mateixa manera que esparla dels social media els mdia fets per i per a la gentcom a oposats o complementaris als mitjans de masses. Detota manera, aquestes classificacions no eviten el problema delequilibri de poder entre la producci de base i la producciindustrial.

La nostra proposta aqu s intentar, per una banda, desvin-cular el que fa la gent amb i a travs dels mdia de la sevaposici puntual en el circuit de la cultura i les relacions demercat i, per laltra, deslliurar lanlisi cultural dels mdia dela centralitat del text. Lobjectiu s subratllar lagncia de lagent com a productora de cultura i entendre les prctiques

amb els mitjans duna manera mplia, per referir-nos tant alque fa la gent tant amb els productes meditics com amb lestecnologies i els mitjans com a sistema els mitjans. Pertractar de forma simtrica la producci ciutadana i la industrialcal considerar que la separaci entre els mitjans i les au-dincies s en si mateixa una estratgia que contribueix a arti-cular el poder dels mitjans sobre les audincies, la sevalegitimaci com a portaveu de la societat i, alhora, la sospitacom a eina dinfluncia i propaganda sobre ella.

Per aquest propsit ens s til basar-nos en la teoria de laprctica desenvolupada per Schatzki per tal daproximar-nos ala producci cultural com un camp de prctiques entrelligadesque sn discursives, materials i encarnades que sorganitza alvoltant dun coneixement prctic compartit (Schatzki 2001, 3).Aquesta noci de prctica, que inclou un conjunt daccions quecomporta maneres de fer i de dir, i que contempla el compo-nent corporal, material i afectiu en la prctica, ens hauria depermetre respondre duna altra manera al que fa la gent ambels mdia, ms enll de les teories sobre les audincies basa-des en la recepci dun text, i allunyar-nos duna concepcilineal i causalista de la producci cultural, sense renunciar,per, a copsar la importncia dun text audiovisual o de con-templar la importncia de les relacions de producci i de con-sum en el circuit de la cultura.

Les prctiques de la gent amb els mdia amb les tecnolo-gies de la comunicaci i la informaci, amb els mitjans decomunicaci de masses, amb els productes meditics o cultu-rals sha dentendre, com reivindiquen cada cop ms autors,en el context de la vida quotidiana (Abercrombie i Longhurst1998). Les prctiques de la gent amb els mdia poden tenirdiferents objectius, molts cops simultanis cerca i intercanvidinformaci i coneixement, comunicaci, joc, plaer esttic,participaci poltica, etc. Aquestes prctiques culturals estanvinculades generalment a la producci i el consum de narrati-ves creaci de sentit que estan entrelligades amb prcti-ques de sociabilitat, de construcci didentitat i diferncia, ique tenen una certa orientaci o crrega emocional i afectiva.

Nick Couldry (2004) proposa una aproximaci a lestudi delsmitjans com a prctica, precisament per descentrar el text iallunyar-nos dun enfocament estructuralista, s a dir, dunaperspectiva massa abstracta de leconomia poltica de la cultu-ra. Couldry proposa entendre les prctiques amb els mdiacom un conjunt obert de prctiques que es relacionen amb elsmitjans o hi estan orientades. Per exemple, estudiar el futboltelevisat com a prctica meditica va ms enll de la conside-raci del text i dels factors estructurals (canals i condicionsdemissi), entrant a valorar com sarticula la vida quotidianade la gent en relaci amb aquest fenomen meditic (incloent-hi fins i tot aspectes poc considerats com les relacions familiarsi socials, els vincles i les expressions afectives, les formes deperformativitat associades o fins i tot la decisi de no veure unpartit).

No obstant aix, Coldry entn els mdia com el sistema demitjans de producci de masses, s a dir, la producci cultural



que sorganitza com a sistema productiu, i per tant, el que fala gent amb els mitjans queda redut al que la gent fa amb elsproductes meditics o a les formes que t de consumir els pro-ductes comercials a travs del cinema, la televisi o internet.Des del nostre punt de vista, laportaci de Couldry als estudisde comunicaci s molt valuosa i en certa manera revolucion-ria respecte als paradigmes anteriors. El problema amb aques-ta aproximaci, per, s que no t en compte la gent com aproductora cultural, noms lanalitza des de la seva posici deconsumidora (activa) o daudincia (creativa). Per a aquestautor, com per a molts daltres que hem vist, la gent no deixade ser consumidora, abans que res, i per tant no pren en con-sideraci la prctica productiva com a legtima, sin com asubalterna a la prctica del consum. Moltes daquestes formesconcretes dapropiaci productiva, com poden ser la produccide fans, la modificaci dels videojocs o la producci collabo-rativa duna pellcula, sn prctiques que es realitzen durant eltemps de lleure, s a dir, cauen fora de les regulacions laboralsi, per tant, fora del sistema productiu, adquirint el to dun tre-ball subaltern (com el treball domstic) o deconomia submer-gida o paralegal (competncia amb el model econmic i elspreus de mercat) o com una forma de consum (consumidorproductiu), de manera que fins i tot alguns autors parlen dunafusi entre el temps laboral i el temps de lleure (Neff [et al.]2005; Christopherson 2008; McRobbie 2002).

Sigui com sigui, el que la gent est fent amb els mdia tam-b inclou la producci de productes meditics, contribuint alpaisatge quotidi dels nous mdia. En altres paraules, no sque vivim immersos en un mn sobresaturat de mitjans i deproductes meditics, sin que contribum al fet que sigui aix.Els que ens sobresaturen no sn exclusivament les agncies depublicitat, les grans corporacions o les institucions mediti-ques, nosaltres tamb som agents o contribum a aquesta satu-raci. No sn noms els altres. La gent, de forma individualo collectiva, est immersa en prctiques meditiques que snproductives de formes molt diverses, que van des de noves for-mes dactivisme poltic a la fama personal, i des de la creacidautoproduccions per diversi i plaer, per compartir amb elsamics com a forma de sociabilitat, o per jugar i posar a provael sistema meditic mateix. Les prctiques meditiques (amb ia travs dels mdia) inclouen prctiques creatives i participati-ves i les hem dentendre en el context de la vida quotidiana.

Aquest s un gir des de lantropologia dels mdia, que propo-sa, en primer lloc, i seguint Mark Hobart (2010), considerar almateix nivell danlisi qualsevol prctica productiva siguiquin sigui lagent; un individu, una corporaci o una institu-ci, i segon, entendre la producci i el consum de productesculturals en el conjunt organitzat de les prctiques socials i noexclusivament en les relacions de mercat. s a dir, es tracta defer un tercer moviment de descentrament, en aquest cas, situarles prctiques amb i a travs dels mitjans en el context de lesprctiques socials i culturals. En lexemple anterior, lassistn-cia com a audincia davant dun partit de futbol televisat shadentendre en el context de lactivitat quotidiana, i no es tracta


noms datendre a les prctiques relacionades o orientades capa lesdeveniment meditic, sin com lesdeveniment mediticforma part dun conjunt de prctiques socials i culturals msampli de les persones, els agradi el futbol o no, estiguin mirantla televisi o no, siguin professionals de lesport, amateurs oafeccionats. Per entendre les decisions que pren la gent perveure un partit per televisi o no, per filmar un concert i pen-jar-ho a Youtube, o per baixar-se una srie nova dinternet, hemdatendre al lloc que ocupen els mdia en la seva experinciaquotidiana.

La mirada antropolgica sobre els mitjans de comunicaci o els mdia sha centrat majoritriament en lestudi de lesprctiques meditiques no com a objectes destudi per simateixes, sin en relaci amb altres prctiques culturals o peremfatitzar els diferents modes dapropiaci dels mdia en con-textos culturals no occidentals (Postill 2010). Els antroplegs iles antroplogues han tendit a rebutjar la tendncia a separarels mdia de la resta de la vida social, de manera que la majorpart de les aproximacions etnogrfiques als mdia han tendit aassenyalar les interconnexions entre les prctiques meditiquesi els marcs culturals de referncia (Askew 2002, 10). La pers-pectiva del treball de camp etnogrfic basat en lestudi pro-longat i lobservaci directa de lactivitat de la gent per tal decopsar la seva experincia i el sentit que donen a les sevesprctiques els ha fet, per una banda, atendre particularmenta all que la gent fa i diu que fa amb els mdia, i per altra, laseva cerca de comprensi holstica o sistmica duna realitatcultural els ha portat a relacionar aquestes prctiques ambaltres aspectes de la cultura que estudiaven.

Com assenyala Elizabeth Bird a Audience in Everyday life(2003) un dels problemes de lestudi dels mitjans de comuni-caci en relaci amb la producci cultural s que la recercasobre les audincies sha basat generalment en lestudi de larecepci en un mitj determinat (premsa, rdio, cinema, tele-visi, internet...) o a determinats tipus de programa (consursos,sries...) per daquesta manera salla el paper dels mdia enla cultura, i els mdia estan ancorats fermament en la xarxa dela cultura, encara que articulats de formes molt diverses enlexperincia de la gent (Bird 2003, 3).

Bird proposa deixar de pensar en termes daudincia o depblics per centrar la nostra atenci en els diferents momentsdarticulaci entre els mitjans de comunicaci i la gent. La sevaproposta s estudiar com els mdia productes culturals i mit-jans estan embolicats en les prctiques del dia a dia de lagent. Cal observar les seves activitats concretes i localitzadesamb els mitjans, no com a prctiques dels pblics, sin com aformes distintes dimbricaci dels mdia en la performativitatcultural. Aquesta autora proposa parlar de prctiques medi-tiques, ms que no pas de prctiques orientades als mdiao relacionades amb els mdia per expressar tot all que lagent fa amb i a travs dels mdia, no noms relacionades ambel moment de consum dels mitjans.

Aquesta imbricaci dels mdia en la societat pot entendrestamb en termes dintertextualitat. Mark Allen Peterson a Per-

E. ARDVOL ET AL


E. ARDVOL ET AL

foming media (2005, 130) proposa traslladar la caractersti-ca de la intertextualitat dels mdia a lacci social.6 El paperde la producci cultural a travs dels mitjans de comunicacino est limitat a prctiques de recepci o de consum, la gentles incorpora a la seva vida de forma fragmentria, idiosincr-tica o personal; recorda, replica o transforma elements delsproductes culturals per dur a terme altres accions socials. Perexemple, utilitza un fragment duna pellcula per declarar-se,es disfressa de Navi (civilitzaci extraterrestre de la pellculaAvatar) per manifestar-se contra el mur de separaci a Pales-tina7 o comenta les notcies de la premsa esportiva per demos-trar que s una persona informada a loficina.

La proposta de Mark Allen Peterson pot fer-se extensible alsestudis socials dels nous mdia que generalment se centren enlanlisi duna forma cultural els videojocs, internet, telfonsmbils... i com sn consumits pels pblics joves, sense teniren compte com els videojocs es relacionen amb altres prcti-ques i formes culturals que aparentment no tenen res a veure.Aix, no es tracta destudiar la interacci social a determinadaplataforma com Flickr o Facebook, sin analitzar com els usua-ris articulen noves formes de mediaci en la interacci social inoves formes de producci i intercanvi cultural. Cal analitzarles prctiques culturals concretes que travessen les diferentstecnologies, ja que no es pot reduir lestudi de les prctiquesmeditiques en la cultura digital a un sol mdia ni a les prc-tiques relacionades directament amb la interacci amb unatecnologia determinada. En aquesta direcci es tractaria dereconixer les prctiques crossmedia de la gent, que com diuDena per als productors suposa una activitat que implica iinterrelaciona diferents tecnologies i objectes, des duna pell-cula fins a un mbil o una pgina web (Dena 2004).

Entendre els mdia com a cultura vol dir analitzar com elsmdia estan presents en moltes de les nostres activitats quoti-dianes de formes no sempre previsibles i homognies. La defi-nici de Bird de prctiques meditiques s til ja que incloucom incorporem els productes i gneres meditics en la nostraquotidianitat; per exemple, com els guions cinematogrficsmodelen els rituals de bodes i comunions o com la gent expe-rimenta la fama per lxit sobtat del seu vdeo a internet. Noobstant aix, laproximaci de Bird segueix tenint com a refe-rent la influncia dels mitjans de comunicaci de masses en lacultura, aix com no t en compte les prctiques materials,que, tanmateix, constitueixen un aspecte fonamental de la cre-aci cultural. A Cultural Studies and New Media (2007, pg.234) Basset critica precisament que les aproximacions teri-ques als mdia centrades en lexperincia de la gent deixen debanda els aspectes materials de la tecnologia.

Ampliant, doncs, la definici de Bird, les prctiques mediti-ques inclourien totes les prctiques amb els mdia, inclosa lanostra relaci amb les tecnologies i les nostres prctiquesmaterials amb i a travs de les tecnologies. La cultura populari la cultura de masses sintersequen en les prctiques mediti-ques definint no noms un nou context de relaci entre lesindstries culturals i les seves audincies, entre les esferes

pbliques i privades o entre la producci casolana, amateur iprofessional, sin una nova cultura dels mdia (media culture)que podrem acollir sota el terme cultura digital.

Participaci, cultura digital i agents creatius

Lantropologia dels mdia analitza el paper que juguen els mit-jans de comunicaci (en el seu sentit ms ampli) en els proces-sos culturals i, concretament, la dialctica entre producci cul-tural i mitjans de comunicaci (Grau i Ardvol 2005). SegonsJohn Postill i Mark Allen Peterson (2009) lantropologia aportatres aspectes fonamentals a lestudi dels mdia: el mtodeetnogrfic (una aproximaci emprica a lobjecte destudi desduna perspectiva contextual que t en compte lexperincia delsubjecte), una mirada intercultural, relativista i comparativa,que desestabilitza la posici central dEuropa i els Estats Units,i una orientaci terica que situa els mdia en la cultura.

Les prctiques meditiques contempornies sn locals (estanancorades i tenen sentit en el dia a dia de la gent), transcultu-rals (sextenen a diversos contextos diferenciats culturalment iels interconnecten) i globals (comparteixen una mateixainfraestructura tecnolgica i material). Podem parlar, doncs,duna cultura digital emergent basada en interaccions comple-xes entre les tecnologies digitals i les infraestructures en xarxaque est trasnformant tots els camps de lactivitat humana.Aix, podem entendre la cultura digital com un conjunt amplide prctiques, dispositius materials i narratives relacionadesamb la producci cultural contempornia a partir de ls de lestecnologies digitals de la comunicaci i de la informaci.

Aquesta definici laxa de cultura digital vol eludir de formaexplcita la limitaci que suposa centrar-se en lestudi de for-mes culturals o tecnologies especfiques des duna visi exces-sivament compartimentada i defugir plantejaments mediacn-trics (la influncia dels mitjans de comunicaci), textcntrics(basats exclusivament en la interpretaci dels textos o produc-tes culturals) o tecnocntrics (basats exclusivament en lan-lisi de les noves tecnolgies) per entroncar lestudi de la cultu-ra digital amb el gir cap a les prctiques des de diferents bran-ques de les cincies socials.

Com hem vist en la tradici desenvolupada per autors comBourdieu i De Certeau en la sociologia o Hall i Du Gay dins elsestudis culturals, la noci de prctiques meditiques estavamolt lligada a la producci de significat. Laproximaci deSchaztki sobre les prctiques ens permet incorporar la materia-litat, lafectivitat i la corporalitat, i les aportacions de Couldryen el camp dels estudis de comunicaci i de Bird en lantropo-logia dels mdia anar ms lluny de lestudi de les audincies.Finalment, el treball de Latour i altres en els estudis socials dela cincia i la tecnologia ens permeten incorporar lagncia deles tecnologies en la producci de la cultura. De forma pa-rallela, observem com en les prctiques de creaci digital i enles prctiques creatives dinternet en el seu espectre ampli (art,fotografia, vdeo, videojocs, xarxes socials...) es parla de cocre-



aci per referir-se a les formes diferents dimplicaci de la gent(o dels pblics) per en pocs casos es fa referncia a la par-ticipaci de la tecnologia en aquests processos.

Segons Hand, les tecnologies sn inseparables de les formesculturals dorganitzaci social, de tal manera que podem espe-rar que la digitalitzaci porti a la llum alternatives innovadoresa les convencions i prctiques culturals establertes (Hand2008, 6). Per tant, podem reconixer que una part de lagn-cia en el procs de transformaci cultural dels nous mdia rauen el desenvolupament daquestes tecnologies i parlar de le-mergncia duna cultura digital. Aquesta idea ha estat treballa-da per molts i diversos autors dels diferents camps de les cin-cies socials i les humanitats, i podria tenir els seus inicis en lamateixa concepci duna cibercultura de Lvy (2001), desen-volupada posteriorment per autors com Gere (2002), el mateixHand (2008) o Karagnis (2008), i tamb tractada en mbitsespecfics com ara la desestabilitzaci del copyright (Gillespie2007), la materialitat en la vida quotidiana (van den Boomen,Lammes, Lehmann, Raessens i Schfer 2009) o els movimentsde periodisme ciutad (Deuze 2006).

Gere, per exemple, proposa seguir Raymond Williams en elseu concepte de cultura digital en afirmar que la digitalitat potser pensada com un agent cultural perqu fa referncia tant alsartefactes com als sistemes de comunicaci i de significacique caracteritzen ms clarament la nostra forma de vida con-tempornia (Gere 2002, 16). Aquesta aproximaci ens s tilperqu reconeix el paper creatiu de les tecnologies, en el seusentit ms extens, en el procs cultural. Aix com hem volgutretornar lagncia a la gent com a productors culturals, en esco-llir el terme de cultura digital per definir la cultura emergent delcontext dels nous mdia volem retornar lagncia tamb a latecnologia sense caure, per, en el determinisme tecnolgic.Ms que en termes de consum, les prctiques meditiquespoden ser analitzades tamb en termes dagncia (Hughes-Freeland 1998, 4-5). La gent fa coses amb les tecnologies,per les tecnologies tamb fan coses a la gent.

Les prctiques meditiques contempornies estan entrelliga-des estretament i sostingudes per interaccions complexes entreles tecnologies digitals i les infraestructures en xarxa. Lainfraestructura dinternet intercedeix en les prctiques producti-ves o de consum dobjectes meditics especialment audiovi-suals, per tamb participa en moltes altres prctiquessocials i culturals que semblen ms allunyades transformant lamateixa naturalesa de lobjecte (Ardvol i Estalella 2009). Perexemple, el fet de la incorporaci de la cmera digital als tel-fons mbils transforma qualsevol moment de la vida en un con-text de producci i genera nous estils visuals, aix com permetlaparici de noves prctiques culturals amb els mdia. Aix sig-nifica que tamb el mateix contingut del vdeo i el seu signifi-cat hagi de ser ents en nous termes, ja que molts cops lobjec-tiu del vdeo s ser distribut i intercanviat a travs dinternet. Iencara ms, els vdeos disponibles a internet sn consumits enun context dexhibici i consum especfic, amb certes propietatsderivades de cada programari: etiquetes, comentaris, rn-


quings, etc. que intervenen tamb en lexperincia i posici delsubjecte. Les tecnologies canvien no noms el sentit de les nos-tres prctiques, sin la mateixa materialitat dels objectes queprodum. Les tecnologies i infraestructures dinternet suposen laincorporaci duna agncia en el procs cultural (Ardvol, Esta-lella i Domnguez 2008, 12).

El fet de parlar dobjectes meditics o audiovisuals ens permetdestacar aquesta transformaci i la diversitat prpia de la crea-ci cultural en el context dels nous mdia i laparici de novesagncies culturals en el disseny del programari, les interfcies iels mecanismes dinteracci. Seguint Latour cal recordar quecontrriament a aquells que volen matenir lagncia o b en latecnologia o b en la societat, s possible considerar un camalternatiu en el qual tots els actors coevolucionen (Latour1991, 117). Considerant en la nostra anlisi lagncia compar-tida entre tecnologies i persones i contextualitzant els objectesmeditics en relaci amb les prctiques culturals ms mplies,podem intentar esbossar un marc teric prou ample per donarcompte dels processos complexos de la cultura digital en elconetxt dels nous mdia.

Notes

1 El terme nous mitjans o new media va aparixer en els anys 90

del segle passat com a etiqueta per classificar les formes culturals

emergents que depenien dels ordinadors i les tecnologies digitals

per a la seva distribuci i consum, vegeu MANOVICH, L. The Lan-

guage of New Media. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press,

2001.

2 El terme anglosax media s un terme que fa referncia tant a ins-

titucions o tecnologies vinculades directament amb la comunica-

ci mediada (el ms habitual), com tamb als objectes i les prc-

tiques culturals vinculades amb la comunicaci esmentada.

Aquesta consideraci estableix una clara diferncia en relaci amb

la traducci espanyola mitjans (o mitjans de comunicaci), que

noms recull les accepcions tecnolgiques i institucionals i que

provoca no pocs problemes i confusions, com sevidencia en el

cas de la difcil translaci al catal de termes com media cultu-

re, media objects, media fans o el propi new media. Per aix

optem per introduir langlicisme mdia per referir-nos tant als mit-

jans com als productes i les prctiques comunicatives on interv

la mediaci tecnolgica, i mitjans quan adoptem el significat

ms estricte relacionat amb els aspectes tecnolgics i/o institucio-

nals dels mitjans de comunicaci de masses.

3 Aquesta idea lhem desenvolupada amb ms extensi a ARDVOL,

E.; PAGS, R.; SAN CORNELIO, G.; ALSINA, P. D.; ROIG, A. 2007. Cul-

tura ldica i prctiques meditiques. A: Digithum. Les humani-

tats en lera digital. UOC, 2007.

4 Totes les citacions literals dels autors referenciats sn traducci

prpia dels autors daquest article.

5 Per exemple el cas de Bus Uncle, un vdeo realitzat amb una

cmera de telfon mbil a un autobs de Hong Kong que va ser

tan popular que fins i tot els mitjans van entrevistar lautor, es van

E. ARDVOL ET AL


E. ARDVOL ET AL

fer moltes parodies resposta a YouTube i fins i tot es va fer una

versi com a anunci publicitari de la Copa del Mn de Futbol lany

2006. .

6 La noci dintertextualitat desenvolupada per Bakhtin (1981) fa

referncia a la descontextualitzaci i recontextualitzaci de sm-

bols o elements discursius com una caracterstica central de la

parla, oral o escrita, que sha utilitzat en els estudis de comuni-

caci per a lanlisi de la producci cultural com a text. Vegeu,

per exemple, la definici de Genette dintertextualitat com la

manera en qu un text particular fa referncia a daltres textos o

els evoca (a Marshall 2002,70).

7 Vegeu la noticia a .

Referncies

ABERCROMBIE, N.; LONGHURST, B. Audiences: A sociologicalTheory of Performance and Imagination. Londres: ThousandOaks, CA: Sage Publications, 1998.

APPADURAI, A. Modernity at Large. Minneapolis: University ofMinnesota Press, 1998.

ARDVOL, E.; ESTALELLA, A.; DOMNGUEZ, D. La mediacin tecno-lgica en la prctica etnogrfica. Actas del simposio en el XICongreso de Antropologa, Donostia, septiembre 2008.

ARDVOL, E.; ESTALELLA, A. Virtual/Visual Ethnography: metho-dological crossroads. Comunicaci presentada a: Internet Re-search and Visual Methods Panel, 1st International Conferen-ce on Visual Methods. Leeds, 15-18 de setembre de 2009.

ARDVOL, E.; PAGS, R.; SAN CORNELIO, G.; ALSINA, P.; ROIG, A.Cultura ldica i prctiques meditiques. A: Digithum. Leshumanitats en lera digital. UOC, 2007.

ASKEW, K.; WILK, R. R. (eds.). The Anthropology of Media: AReader. Nova York: Blackwell, 2002.

BASSETT, C. Cultural Studies and New Media. A: HALL, G.;BIRCHALL, C. (eds.). New Cultural Studies: Adventures inTheory. Georgia: University of Georgia Press, 2007, pg. 220.

BENKLER, Y. The Wealth of Networks: How Social ProductionTransforms Markets and Freedom. New Haven, Conn.: YaleUniversity Press, 2006.

BIRD, E. S. The Audience in Everyday Life: Living in a MediaWorld. Nova York: Routledge, 2003.

BOURDIEU, P. La distincin. Mxic: Siglo XXI, 1976.

COMAN, M. Media Anthropology: An Overview. A: MediaAnthropology Network (en lnia). EASA, 2006.

CHRISTOPHERSON S. Beyond the self expressive creative worker.An industry perspective on entertaiment media. A: Theory,Culture & Society. Los Angeles, Londres, Nova Delhi i Sin-gapur: Sage, 2008, vol. 25 (78), pg. 7395.

COULDRY, N. Theorising Media as Practice. A: Social Semio-tics. Agost de 2004, vol. 14 (2), pg. 115-132.

DARLEY, A. Visual Digital Culture. Londres: Routledge, 2000.

DE CERTEAU, M. The Practice of Everyday Life. Berkeley:University of California, 1984.

DENA, C. Towards a Poetics of Multi-Channel Storytelling. A:This is not Art Festival. Newcastle: 2004.

DEUZE, M. Participation, remediation, bricolage: Consideringprincipal components of a digital culture. A: The InformationSociety. 2006, 22 (2), pg. 63-75.

DU GAY, P. Production Culture/Cultures of Production. Londres:Sage, 1997.

FISKE, J. Pleasure and Play. A: Television Culture. Londres iNova York: Methuen, 1987.

GERE, C. Digital culture. Reaktion Books, 2002.

GILLESPIE, T. Wired shut: Copyright and the shape of digitalculture. The MIT Press, 2007.

GRAU REBOLLO, J; ARDVOL, E. Antropologa de los Media. Actasdel X Congreso de Antropologa: Culturas, poder y mercado.Sevilla, 2005.

HALL, S. Representation: Cultural Representations and Signi-fying Practices. Londres: Sage, 1997.

HALL, S. Encoding and Decoding in the Television Discourse.Birmingham: Centre for Cultural Studies, University of Bir-mingham, 1973.

HAND, M. Making digital cultures: Access, interactivity, andauthenticity. Ashgate Pub Co, 2008.

HARRIES, D. (ed.). The Book of New Media. Londres: BritishFilm Institute Publishing, 2002.

HESMONDHALGH, D.; TOYNBEE, J. (eds.). The Media and SocialTheory. Abingdon i Nova York: Routledge, 2008.



HILLS, M. Fan Cultures. Londres: Routledge, 2002.

HOBART, M. Media as Practice. A: BRUCHLER, B.; POSTILL, J.(eds.). Theorising Media and Practice. Oxford i Nova York:Berghahn, 2010 (en premsa).

HUGHES-FREELAND, F. (ed.). Ritual, Performance, Media.Londres: Routledge, 1998.

JENKINS, H. The Cultural Logic of Media Convergence. A:International Journal of Cultural Studies. Londres: SagePublications, 2004.

JENKINS, H. Convergence culture: where old and new mediacollide. Nova York: New York University Press, cop. 2006.

JENKINS, H. Textual Poachers. Television Fans and ParticipatoryCulture. Londres: Routledge, 2002.

KARAGANIS, J. Structures of participation in digital culture.Social Science Research, 2008.

LARSEN, J. Practices and Flows of Digital Photography: AnEthnographic Framework. A: Mobilities. 2008, 3 (1), pg.141-160.

LATOUR, B. Technology is society made durable. A: LAW, J.(ed.). A sociology of monsters: Essays on power, technologyand domination. 1991, pg. 103-131).

LVY, P. Cyberculture. University of Minnesota Pr., 2001.

LIEVROUW, L; LIVINGSTONE, S. 2002. The Handbook of NewMedia. Londres: Sage, 2002.

MANOVICH, L. The Language of New Media. Cambridge,Massachusetts: The MIT Press, 2001.

MARSHALL, P. D. The New Intertextual Commodity. A: TheBook of New Media. Londres: British Film Institute, 2002.

MARSHALL, P. D. New Media Cultures. Londres: Arnold, 2004.

MAXWELL, R.; MILLER, T. The cultural labour issue. A: SocialSemiotics. Londres: Routledge, 2005, 15 (3).

MCROBBIE, A.; FORKERT, K. Artists and art schools: for or againstinnovation? A reply to NESTA. A: Working Papers. Departmentof Media and Communications, Goldsmiths, 2009.

NEFF, G.; WISSINGER, E.; ZUKIN, Sh. Entrepreneurial Laboramong Cultural Producers: Cool Jobs in Hot Industries. A:Social Semiotics. Londres: Routledge, 2005, 15: 3, pg. 307-334.


LUNENFELD, P. The digital dialectic: new essays on new media.Cambridge, Massachussets: The MIT Press, 1999.

PETERSON, M. A. Performing Media: Toward an Ethnography ofIntertextuality. A: ROTHENBUHLER, E. W.; COMAN, M. (eds.).Media Anthropology. Londres: Sage, 2005, pg. 129-138.

POSTILL, J. Introduction: Theorising Media and Practice. A:BRUCHLER, B.; POSTILL, J. (eds.). Theorising Media and Prac-tice. Oxford i Nova York: Berghahn, 2010 (en premsa).

ROIG, A. Cine en conexin: produccin industrial y social en laera crossmedia. Barcelona: Editorial UOC, 2009.

SCHATZKI, T.; KNORR CETINA, K.; VON SAVIGNY, E. (eds.). The Prac-tice Turn in Contemporary Theory. Londres: Routledge, 2001.

TOFFLER, A. The Third Wave. Nova York: Bantam, 1984.

VAN DEN BOOMEN, M.; LAMMES, S.; LEHMANN, A.; RAESSENS, J.;SCHFER, M. Digital Material: Tracing New Media in EverydayLife and Technology. Amsterdam: Amsterdam University Press,2009.

E. ARDVOL ET AL

Prácticas creativas

Documents

Transcript of Prácticas creativas