L’Arc de Sant Martí,

origen de l’harmonia de colors.

Fa un parell de setmanes a Tarragona

es beatificaven 74 Germans de la Salle

amb altres màrtirs; d’aquí pocs dies

celebrarem la Festa de Tots Sants i dels

Fidels Difunts. No és fàcil parlar del Cel

ni de la comunió dels sants, però potser

de tant en tant hi podem parar atenció.

En la cultura Ewé (sud del Togo, on han

treballat Germans i educadors dels

nostres centres) l’arc de Sant Martí és

el pont que uneix Déu amb la terra i la

humanitat. Nosaltres veiem com en la

nostra vida hi ha moltes incerteses, el

temps corre, fets i esdeveniments van

passant, experimentem dolors, tristeses,

penes, joies, il·lusions i el nostre cor

anhela una vida en plenitud. Aquesta és

la nostra esperança.

I com serà aquesta harmonia de colors?

Jesús a l’evangeli ens presenta algunes

paràboles, entre d’altres, que parlen

d’un gran banquet. A aquesta festa no

sols són convidats els creients, els

fidels, els justos, sinó que és un convit

fet per a tothom sigui quin sigui el seu

credo, el seu context, la seva situació.

Jesús ens presenta un banquet compartit

com a símbol de tot un poble que acull

la plenitud de vida presentada a les

Benaurances i a l’Evangeli en general.

L’assistència a un banquet ens demana

trencar la nostra barrera de la

individualitat i comunicar-nos, dialogar,

compartir,... encetem nous llaços de

fraternitat.

Ho escrivia en Pere Casaldàliga:

“Porto el cor ple de noms.

Al final del camí em diran:

Has viscut? Has estimat?

I jo sense dir res;

obriré el cor ple de noms”

Recordem-ho, malgrat sovint parlem del

Cel com el lloc dels sants, beats.... i tots

els homes i dones de bona voluntat,

sigui quin sigui el seu credo, no ho

limitem tot a un espai qui sap quina

dimensió.

No ens resignem només a viure aquesta

harmonia de colors en el gran banquet

del Cel, de l’Arc de Sant Martí.

Comencem a fer-ho ara i aquí

humanitzant les relacions, dignificant la

vida i promovent la justícia. Tot un

repte per a nosaltres, educadors i

educadores.

L’escola és un bon lloc per començar a

omplir el cor de noms...

Núm 211 Octubre 2013

Pregària per les vocacions lasal·lianes.

Indivisa manent, en harmonia de colors.

Seguint fixant-nos en els medallons de l’església

del Casal La Salle de St. Martí Sesgueioles aquest

mes parem atenció en el que hi diu “Indivisa

Manent”

L’origen d’aquesta expressió el trobem en l’escut

d’armes de la família De La Salle junt amb els

cabirons trencats.

“Indivisa Manent” vol dir “es mantenen units” . És

aquesta unitat, un del trets característics del carisma

lasal·lià.

Abans de fixar-nos en el nostre estil com a lasal·lians podem anar als orígens de la nostra fe i de

la comunitat cristiana. La Salle, recordant el capítol 4 dels Fets dels Apòstols ens diu: “ Ens cal

fer reviure els sentiments dels primers cristians que tenien un sol cor i una sola ànima” (MF 113,2)

I és per això que va voler unir a casa seva els primers mestres, conviure amb ells i establir una

veritable relació fraterna. I no va ser fàcil. Ell mateix és conscient que en cada grup humà, en

cada comunitat “un tindrà un temperament estrafolari, l’altre un humor capritxós, aquest

serà poc delicat, aquell un geni difícil,...” (MD 74.I) Però ell mateix ens recorda, i nosaltres

sovint ho cantem “Pedra preciosa és la unitat en una comunitat”· (MD 91 II)

Demanava que els Germans es sentissin units en la pregària, que compartissin la fe en la vida

en comunitat i en la missió educativa. Aquesta unió entre els Germans va ser-hi present tota la

vida, en el testament, que recull Blain, ens diu: “Us recomano una gran unió” (CL7, 306)

I.. avui, 300 anys després, com a Germans, com a educadors lasal·lians estem cridats a ser

testimonis de fraternitat, d’unió. Més enllà dels continguts i del treball de valors que podem fer

a l’escola si realment som signes d’unió, de fraternitat serem “signe profètic”, fonament de la

nostra Missió Educativa.

Per això és bo que ens asseiem i, personalment, en el claustre, en la comunitat ens preguntem si

realment som signe de fraternitat i unió? La nostra unió és exagerada? És encomanadissa?

A l’escola sovint hi ha tensions, en l’entorn familiar dels nostres alumnes també en descobrim

de tant en tant; a nivell social i polític també veiem desavinences i, malauradament, sabem de

conflictes bèl·lics en alguns països.

Un dels trets del carisma lasal·lià és fer xarxa, teixir entre tots “llaços” que neixen de la

mateixa experiència, sentir-nos cridats per Déu per servir als joves en l’apassionat món de

l’educació i, mirar sempre d’atendre preferentment als que més ho necessiten.

Enguany, parlem d’harmonia de colors..., però la unió és quelcom més que l’harmonia. Tots

som conscients de les exigències de l’Evangeli.

La cançó del 25

Si cerques quelcom a la vida que et faci viure content, aixeca els ulls de la terra i veuràs un cel serè; és lliure, sense eslògans, com el vol que fa l'ocell.

Vine amb mi, amic meu, farem junts el camí. Vine amb mi, amic meu, el món serà nostre, sí.

Ens sobren tantes paraules que amaguen la Veritat. Es l'hora de l'esperança que ens ajudi a veure-hi clar. Es temps de dir sense por que el que val és estimar.

Hi ha una veu que no dubta quan parla de llibertat. Un cor que mou la història, mai ningú com Ell de gran: Jesús, que amb tu camina i ens dóna a tots la mà.

La pregària del 25

Units en la missió educativa

Per poder-vos servir millor, doneu-nos un cor fort i noble, per aspirar als ideals elevats i no a les opcions mediocres.

Doneu-nos un cor generós en el treball, capaç de veure-hi, no una imposició, sinó una Missió que ens confieu.

Doneu-nos un cor obert i fratern, que ens faci ser comunicatius i dialogants en la presa de decisions, i corresponsables en la Missió Educativa.

Doneu-nos un cor gran amb els companys i companyes educadors, lleial i atent envers tothom. Doneu-nos un cor ferm i tendre però especialment servicial amb els petits, humils i necessitats.

Doneu-nos un cor acollidor, que sigui comprensiu amb les fragilitats del món, però crític i distant davant les seves màximes i seduccions.

Doneu-nos un cor, mai no centrat en nosaltres mateixos, sempre recolzat en Vós, feliç de servir-vos i de servir els nostres germans. Amén.

Fer la teva voluntat.

Aquí em tens Senyor, seguint el teu camí, seguint les teves petjades he deixat darrera amics i casa les mans lliures i els ulls plens de la teva llum.

M’has seduït el cor; has descobert els racons de la meva ànima; sóc com el jonc, bressolat pel vent, que vibra, clama, plora i canta.

Sóc terra fràgil en les teves mans: em transformes, em treballes i em dónes forma. Sóc vímet dúctil entre els teus dits, sóc fil menut que treus de la teva llana.

Senyor de l’home, aquí em tens; i més enllà de la meva raó et canto lloança. M’he deixat caure en les teves mans, com la rosada sobre una flor.

Déu d’Abraham, Déu de La Salle, que van vèncer la nit, cercant l’albada, forjats en les dificultats; deixa’m ser fidel, com ells ho van ser.

Dóna’m uns ulls nous Per veure els teus camins; uns ulls confiats en el teu amor; uns ulls nets com els d’un nen; una ànima forta per seguir els teus viaranys.

Deixa’m ser llavor de la teva Paraula, pluja que amari la terra assedegada, llàgrima que porti consol als qui només tenen el teu nom per seguir vivint.

Desvetlla, Jesús, la meva fe adormida, fés que s’aixequi, que camini fes que sigui manobre, constructor d’un refugi pel jove que camina, sense trobar sentit a la vida, que et busca sense saber-ho.

L’Evangeli del 25 Lc 12, 54-59 I Jesús deia a la gent: -Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: "Ve pluja", i la pluja arriba. I quan bufa el vent de migjorn, dieu: "Farà calor", i en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l'aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint? Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que convé fer? No hi ha dia que no seiem davant la tele per veure “El temps”. Físics i periodistes amb bons mitjans tecnològics poden predir el temps amb una precisió espectacular. En canvi llegir els “Signes del Temps” és una altre cosa. En lloc d’aparells tecnològics cal Esperit de Fe, discerniment comunitari... La Salle ens convida a mirar el món “amb ulls de la fe”. Amb aquesta opció, no serem tan precisos com els meteoròlegs, deixar que Déu ens marqui el camí de la nostra vida, és un repte, i sovint hi haurà imprecisions i dubtes, però una cosa hem de tenir clar, i ja ho diu el bisbe Pere Casaldàliga, “el contrari de la fe, no és el dubte, sinó la por.”

Les pregàries del 25

Per l’Església estesa d’Orient a Occident, per tots els qui estem cridats a ser en el món

testimonis de la Bona Nova de Jesús i signes de fraternitat. Que siguem sempre

conscients del valor profètic de la nostra opció. PREGUEM EL SENYOR

Pels treballadors a l’atur, pels que s’han quedat sense subsidi, pels joves que no troben

el primer treball, pels petits empresaris que viuen dificultats greus. Que la solidaritat

d’uns i la responsabilitat d’altres ens ajudi a sortir d’aquesta crisi en la que ens trobem.

PREGUEM EL SENYOR

Pels que es dediquen a ajudar als germans necessitats, pels qui lluiten per la pau i la

justícia, pels qui ofereixen el seu servei en els països més pobres que no defalleixin en

l’objectiu de fer un món més just i millor PREGUEM EL SENYOR

Pels educadors i educadores, que sigui sempre l’esperança el motor, la fe el seu

fonament i l’amor el principal instrument didàctic en la seva Missió educativa.

PREGUEM EL SENYOR

Per tots els que estem aquí reunits, que visquem sempre agraïts pel do de la Vida, el

regal de la fe i l’amor de les persones que ens envolten. PREGUEM EL SENYOR