GUANYADORS DEL CONCURS DE REDACCIÓ

DE SANT JORDI 2012 DELS ALUMNES DE CM I CS

tEMA: un intrús A l’EscolA ESCOLA EL RODONELL

CORÇÀ

3R Un intrús a l' escola!!?

Sabeu que les pedres parlen i caminen? Doncs anem a parar d'un vol màgic a casa de la

Nora la Pintora la pedra que parla i camina. Pot ser que sigui lladre però és simpàtica .

Tots els nens i nenes de l'escola de la vall de Sant Rocós es pregunten qui és el

brètol que els roba cada divendres . És la Nora la Pintora, però no saben que una

pedra parla i camina.

Un divendres bonic i tranquil en Miquel veu des de la finestra de la classe

una pedra amb potes i mans amb un pot de pintura a una mà, i a l'altra un pinzell

Quan li va dir a la mestra, la mestra fins i tot se’n va riure:.

- Ha ha ha ! - se li va escapar per sota el nas.

- Es impossible que existeixi una pedreta amb potes- va dir.

- Però...- va xiuxiuejar.

- Res de peròs, i ara per mentider t'hauré de castigar!!!

- D’acord... - va dir resignat en Miquel.

Quan en Miquel estava castigat a la classe va pensar:

Ja sé, el divendres vinent em portaré malament a l’hora del pati i em castigaran i empaitaré a

la pedra.

Però es va haver d’esperar dues setmanes perquè la Nora l’havia vist i no va voler venir.

Quan era el moment de caçar pedretes ho va intentar molts cops i no ho va aconseguir. Quan

la Nora marxava, en Miquel la va enxampar i li va dir:

-Si us plau pedra.

La Nora el va interrompre.

-Em dic Nora.

-D’acord Nora, no robis coses que les necessitem.

-Però soc pintora i només tinc un guix a casa.

En Miquel va romandre pensador i al final va dir que li farien una tauleta a l’escola i podria

pintar. Llavors li va ensenyar la pedra a la senyoreta.

Van fer la tauleta i va tornar les coses robades.

A partir d’aquell dia, una pedra “especial”, va ser amiga de tota una escola.

Això demostra que parlant s’arregla tot.

Fi

GAEL, EL GALL QUE CANTA KO KOKOROKO

(Genís Punsola 3r)

4T UN INTRÚS A L’ESCOLA

Hi havia una vegada una escola, a un poblet. Era l’estiu i els alumnes no anaven a

classe.

El primer dia d’escola quan els nens i nenes van tornar de vacances van veure que a

l’hort totes les verdures estaven rosegades. Van tardar un parell de dies a tornar a plantar

més verdures.

L’endemà ho van tornar a veure tot rosegat i trencat, no sabien que fer.

Després de pensar una estona van decidir quedar-se una nit a l’escola per descobrir qui

era el responsable d’aquell desastre.

A la una de la matinada van veure un talp que feia un forat al terra i que treia el cap al

mig de l’hort. Li van preguntar perquè ho rossegava tot i el talp els va contestar que les

verdures d’aquell hort eren molt bones. Els nens i nenes li van dir que no robés menjar i

que si volia, de tant en tant li anirien donant alguna verdura.

El talp es va fer molt amic dels nens, que cada vegada li regalaven més verdures. Al final

va obrir una “verduleria” per a talps que es diria “El bròquil content”. El negoci va anar

d’allò més bé, i si mireu bé al voltant de l’Hort potser algun dia veureu la botigueta.

EL TALPET

(Benet Punsola -4t)

5è UN INTRÚS A L'ESCOLA

En una escola, on estudiaven milers d'alumnes i hi passaven unes coses molt estranyes,

hi havia un nou professor que es deia Rata Pudenta que feia unes coses raríssimes.

Cada nit cridava alumnes al seu despatx i cap alumne en sortia.

Un alumne, que es deia Jack, i els seus dos amics, en Cua Peluda i en Nevill del Río,

també dit, Mortdepor perquè era molt poruc, van intentar esbrinar el misteri dels

desapareguts del “Profe”.

A l'hora del pati, en lloc de jugar a futbol, en Jack i els seus amics, van anar al despatx

d'en Rata Pudenta a investigar què havia passat amb els alumnes desapareguts. En Jack

va obrir la porta i va dir:

Seguiu-me i no feu soroll.

Nnn...nooo...no seria mmillor que anéssim al pati …? Va dir en Mortdepor ben

esgarrifat.

Tranquil!- va dir en Cua Peluda.

No hi ha res a témer, el professor deu estar amb els altres. - va dir en Jack.

Van entrar al despatx i,de sobte, van veure en Ratapudenta que feia punteria amb un

revòlver a una foto on hi sortia el director de l'escola.

En Jack i els altres van anar a explicar-ho al director i aquest va trucar a la policia. La

policia el va detenir.

Resulta que el professor Ratapudenta segrestava els nens i directors d'escoles

El director va fer una gran festa per agrair la valentia d'en Jack i els seus amics i, tots els

alumnes que havien estat segrestats van tornar a estudiar.

Jack el Pac

( Eduard Clotas - 5è)

6è UN INTRÚS A L'ESCOLA Hola,em dic Ariadna i tinc onze anys. Visc a Torroella de Montgrí i els meus pares estan

separats. Normalment tinc una vida avorrida, no em passa res d'interessant i mira que

sempre busco problemes per tenir més emocions però, res. Excepte un dia a l'escola.

Era un dia gris, feia un ventada terrible, plovia a bots i barrals i a sobre semblava la fi del

món!

Les finestres petaven molt fort pels trons, hi havia goteres de tant que plovia, però va

haver-hi una cosa que em va sorprendre bastant. L’ espantaocells de l'hort no es movia

gens ni mica semblava que ho notés... Era molt estrany.

Al migdia el temps va empitjorar i jo encara estava més espantada. No sabia què fer per

calmar-me!

A la tarda vam fer tota l'estona medi natural, que va ser un avorriment, i jo només estava

pendent d’una cosa: l’ espantaocells. Estava intacte, no és movia, semblava un sergent.

Estava preocupada,volia descobrir aquell cas tan misteriós.

Al tornar a casa em vaig estirar al llit amb el meu gos, en ”Nevat”, i vaig començar a

pensar am el cas de l’ espantaocells. M'hi vaig estar tota la tarda, no vaig berenar ni fer

els deures, estava realment preocupada i intrigada.

L'endemà a l'hora del patí en comptes de jugar amb els meus amics, vaig anar a

investigar. Vaig veure una cosa realment sorprenent i misteriosa, l’ espantaocells s'havia

canviat de roba i també de posició!!!!

Corrents vaig anar amb la Ció a preguntar-li si li havien canviat la roba i la posició però

em va contestar que no.

- Bona nit Ariadna, que dormis bé- em va dir la mare dolçament.

Ja érem de nit, el dia m'havia passat volant, molt depressa. És clar, com que estava tan

intrigada i excitada amb l’ espantaocells... Però jo, no em quedava sense descobrir-ho!

Havia pensat un pla: aniria a l'escola sense que ningú se n’ assabentés i faria tot el

possible per descobrir el cas de l’ espantaocells.

Vaig entrar silenciosament veient una llum que il·luminava l'hort. M'hi vaig apropar i vaig

veure'l parlant amb els seus “compixes”, que eren oficialment les verdures i

hortalisses!!!!!!

S'aixecaven i caminaven fins la nostra classe, agafaven els “bolis” dels meus companys,

ho tiraven tot, ho aixafaven, ho feien malbé i esborraven les dades de les llibretes. Feien

coses horribles!!

Vaig quedar al·lucinada i sobretot sorpresa!!!! No sabia què fer, si parlar amb ells o callar

i tornar a casa.

- Però, es pot saber què esteu fent, si no és molt preguntar?- vaig dir amb cara d’

enfadada

- Aaaahhh... Tu ets la que m'estava mirant i investigant tota l'estona, no Ariadna?

- Per què ho fas això, què t' hem fet nosaltres?- vaig dir qüestionant.

- Vols que t'ho expliqui-hi? - va dir amb cara de “pijo”

- Sí!

- Doncs vine- em va dir amb cara trista.

- Ariadna, tu ets nena emocionant, curiosa i sé que vols saber el motiu. Últimament estic

molt trist perquè la majoria de nens i mestres no em feu cas. Quan em vàreu plantar,

vàreu fer una gran festa que em va agradar molt però... a partir d'aquell dia no m’heu fet

ni cas! L'altre dia, quan va fer aquell mal temps, ni em vau tapar, ni entrar, ni res! Això em

va entristir i vaig decidir ser un intrús i fer coses molt lletges i dolentes.

- Però per què ho has fet?- vaig dir jo intrigada

- Volia cridar l'atenció, volia que em féssiu cas. Però ara veig que no vaig bé per aquest

camí. Ho sento Ariadna, me n’he d'anar, ens veiem demà.

- Aaaaaaaaahhhhhhhhh!!!! Què ha passat aquí?- va dir la senyoreta.

- Es igual això, no importa. El que importa és el que diré ara.- vaig dir jo com una heroïna.

Els hi vaig explicar tot al peu de la lletra el que m’havia dit el meu amic, l’ espantaocells.

Però, a part d'això, també vaig proposar que féssim activats conjuntes amb ell, el meu

amic inseparable.

Tots hi van estar d'acord, sobretot l’ espantaocells. I, a partir d'aquell dia, mai més es va

repetir el cas d’ un intrús a l'escola.

Canvi climàtic (Mònica Camps - 6è)