Dimarts, 3 de juny de 2008 � Diari de Girona

L’aula Premis del Consell de l’AudiovisualTreballs dels col·legis Puig d’Arques de Cassà de la Selva, JosepPallach de Figueres i Dalmau Carles de Girona, a més de l’insti-tut Castell d’Estela d’Amer, han aconseguit premis del Consellde l’Audiovisual de Catalunya. Els projectes premiats analitzenels concursos i la publicitat, a més de fer un informatiu.

Pàgina 3

Unió EuropeaFons Social Europeu

Condicions d’ingrés:Batxillerat, altres ciclesformatius de grau superiori prova d’accés

Preinscripcions:Del 26 de maig al 6 de juny

Per a més informació:IES BOSC DE LA COMAC/ Toledo, 12 - 17800 OLOTTel. 972 26 70 12Fax 972 27 13 19e-mail: iesbosccoma@xtec.cathttp://iesbosccoma.xtec.cat/cf

Per cada família professional, es poden obtenirdos títols en tres cursos acadèmics

L’IES Bosc de la Coma és l’únic institut de les comarques gironines que imparteix aquests cicles

CICLE SUPERIOR

FAMÍLIA D’INFORMÀTICA

DESENVOLUPAMENTD’APLICACIONS

INFORMÀTIQUESADMINISTRACIÓ DE

SISTEMESINFORMÀTICS

FAMÍLIA DE COMERÇI MÀRQUETING

CICLE SUPERIOR

LOGÍSTICAGestió de transport

COMERÇINTERNACIONAL

Efe/Europa Press/DdeG, BarcelonaLa Confederació Cristiana dePares i Mares d'Alumnes de Ca-talunya (Ccapac) i la laica Fe-deració de Pares i Mares d'Es-coles Lliures (Fapel) van entre-gar ahir al migdia a la Conselle-ria d'Educació 225.429 al·lega-cions contra l’avantprojecte dela llei d'educació, mentre que elsindicat UGT en va presentar 16més i CCOO 32.

Tant la Fapel com la Ccapacsón dues federacions de paresd'escoles concertades que ahirvan presentar 225.429 al·lega-cions contra 25 articles de la fu-tura Llei d'Educació de Cata-lunya (LEC) que, segons el pre-sident de la Fapel, Antonio Ara-sanz, es poden resumir «en qua-tre blocs de deficiències». La pri-mera, va dir Arasanz, és que «norespecta el mandat de l'Estatut deCatalunya de disposar d'un mo-del educatiu d'interès públic» i,en aquest sentit, va afegir que«la LEC tan sols parla del serveipúblic d'educació i menysprea lallibertat d'expressió i de caràcterpropi dels centres».

A més, les dues associacionsvan explicar que creuen que l’a-vantprojecte de la LEC «no res-pecta ni el pluralisme ni l'auto-nomia de centres en posar con-trols addicionals als projecteseducatius», motiu pel qual «noassegura el caràcter propi decada centre, restringeix els dretsdels pares en l'elecció de l'escolai discrimina l'alumnat dels cen-tres concertats, ja que no assegu-ra la gratuïtat al mateix nivellque la pública».

D'altra banda, UGT i CCOOtambé van acudir ahir al migdiaa la seu del Departament, on vanpresentar més al·legacions con-tra l’avantprojecte de la LEC;concretament, UGT en va lliurar16 i CCOO un total de 32, 16 decaràcter general i unes altres 16de més específiques.

Segons va manifestar la se-cretària general d'ensenyamentde CCOO, Montserrat Ros,aquest sindicat vol que la novaLlei d’Educació de Catalunyaaposti «per un servei públic edu-catiu més just» i que «reculli elsdrets professionals dels treballa-

dors d'aquest sector» ja que, desdel seu punt de vista, «no pot serque hi hagi tanta diferència desou entre dues persones que estanfent el mateix treball», com pas-sa ara amb els educadors de laGeneralitat i els del sector pri-vat.

El lliurament d'al·legacionsés una mostra més del rebuigper part d'alguns sindicats id'associacions de pares en con-tra de la LEC, després que di-mecres passat 150 persones,convocades per Ustec·STEs, As-pepec-SPS i CGT, es concen-tressin a la plaça Sant Jaumetambé en contra de l’avantpro-jecte de la futura Llei d'educaciócatalana.

L'Associació de Joves Estu-diants de Catalunya (AJEC)també va presentar deu al·lega-cions contra l'avantprojecte dela LEC per exigir que contempliuna «major par ticipació delsalumnes», segons va explicar elsecretari d'organització, VíctorAlbert. Els estudiants van pro-posar la inclusió d'un nou arti-cle que contempli els drets i

deures dels alumnes i que es ga-ranteixi un mínim de places peral Batxillerat nocturn.

En les seves al·legacions, l’A-JEC va demanar la laïcitat de l'e-ducació pública i que s'establei-xi un sistema de sancions per alscentres públics que incomplei-xin els procediments d'admissiód'alumnes. L'associació tambéva demanar canvis en l'autono-mia dels centres i va recomanarque el projecte educatiu delscentres concertats segueixi elmateix procediment d'aprova-ció que els centres públics.

«Una resposta dura» contra el textD’altra banda, ahir el presi-

dent de CiU, Artur Mas, va re-novar el seu oferiment al PSCper pactar la nova Llei d'educa-ció. Tot i això, Mas es va mos-trar «molt preocupat per la deri-va» que ha acabat prenent l'a-vantprojecte elaborat per Mara-gall i va remarcar que les al·le-gacions presentades ahir són«una resposta molt dura» contral'esborrany plantejat per la Ge-neralitat.

Els sindicats UGT i CCOO i l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya també recorren l’avantprojecte

Pares de l’escola concertada presenten225.420 al·legacions contra la Llei d’Educació

DdeG, AnglèsL'institut d’educació secun-dària Rafael de Campalans,d'Anglès, impartirà el curs2008-2009 un nou crèdit deProgramació de jocs. El cen-tre ofereix aquests ensenya-ments als estudiants del cicleformatiu de grau superior enDesenvolupament d'Aplica-cions informàtiques, pioner aCatalunya i programat dintrede les hores de lliure disposi-ció del centre. Les preins-cripcions per a aquest cicle degrau superior estaran obertesfins divendres vinent, 6 dejuny.

Segons van informar desde l’institut d’Anglès, l’objec-tiu d’aquest nou crèdit és for-mar els alumnes en una de lesàrees que factura més del sec-tor informàtic i del camp del'entreteniment. Així, a mésde preparar professionals quepuguin desenvolupar tot tipusd’aplicacions informàtiques,les persones que realitzinaquest cicle també es podranencaminar cap a l’àmbit de lacreació de jocs i de la multi-mèdia en general.

Dintre aquest crèdit es pre-veu donar formació en jocsFlash, jocs 2D i 3D, jocs mul-tijugador en xarxa(MMO),jocs per a mòbil i per a conso-les (Nintendo DS, XBOX,PSP...); així com també la rea-lització de contactes o visitesa empreses del sector. En fi-nalitzar el cicle de dos anys,els estudiants aconseguiran eltítol de tècnic superior en des-envolupament d'aplicacionsinformàtiques.

L’institut d’Anglèsintrodueix laprogramació dejocs en un cicled’Informàtica

� El comitè català de l’Agèn-cia de l’ONU per als refugiats,Acnur, ha organitzat per demàun taller adreçat a alumnes deprimària i de quart d’ESO,que s’anirà realitzant entre les10 del matí i les 6 de la tardaa la plaça Miquel Santaló deGirona.

El treball «Estudi d’una colònia d’o-renetes», de l'alumna de l’IES Mont-soriu d’Arbúcies Alba Bonjoch haguanyat el primer premi del concursEcopropostes, de Ràdio Marina i elsConsells de la Selva i el Maresme.

Premi ambientalper a una noia

d’Arbúcies

DDEG

El president del Parlament de Cata-lunya, Ernest Benach, va visitar l’es-cola de Bordils dijous, dintre d’una sè-rie de sortides a centres que ja han es-tat a la Cambra catalana –cosa quel’escola realitza des de fa anys.

Ernest Benachvisita l’escola

de Bordils

DDEG

2 L’aula SUPLEMENT D’ENSENYAMENT� Diari de GironaDimarts, 3 de juny de 2008

DdeG, PeraladaUn gat momificat que es va tro-bar a les parets de l’edifici queacull el Centre de Turisme Cul-tural Sant Domènec de Perala-da és el punt de partida d’una ac-tivitat dirigida a alumnes d’edu-cació infantil, que durant aquestcurs s’ha ofert a diverses esco-les a través del programa de ta-llers didàctics.

A l’entorn del gat Ligori –ba-tejat així per l’onomàstica deldia en què es va instal·lar la vi-trina definitivament al centre–s’ha creat un taller didàctic ambl’objectiu de donar a conèixerquè és un museu, per a què ser-veix i què s’hi pot conservar; amés de mostrar el claustre deSant Domènec, el monumentmés antic de Peralada i una deles joies més preuades de la vila.

La visita acaba amb l’acolora-ment i el muntatge d’un gat, enl’aula-taller habilitada recent-ment per a activitats lúdiques iculturals adreçades, principal-

ment, als infants.Ja fa anys que, a través d’un

joc, moltes escoles visiten Pera-lada tot descobrint «El misteriósdiari del Dr. Schmit M...», un al-tre taller dirigit a alumnes mésgrans, que els porta a descobrirl’època medieval de Peralada iun dels seus personatges mésimportants, Ramon Muntaner.

La difusió d’ambdues activi-tats es fa des de la Diputació deGirona que, a través de l’Asso-ciació La Talaia, faciliten la ges-tió d’aquests tallers a les esco-les gironines.

Per donar el tret de sortida aaquesta nova activitat, al setem-

bre es va convidar la classe deP5 del CEIP de Peralada a fer lavisita al gat Ligori.

La setmana passada hi vananar dues escoles de Girona, elsCEIP Santa Eugènia i Taialà,que van realitzar els tallers ambmolt èxit.

D’altra banda, els escolarstambé acudeixen al Centre deTurisme Cultural Sant Domè-nec per visitar les diferents ex-posicions temporals. Durant elcurs escolar, per al CTC SantDomènec hi han passat més decinc cents escolars.

També es van fer visites guia-des per veure l’exposició prepa-rada amb motiu de la inaugura-ció de la nova escola de Perala-da, titulada Escola i Ensenya-ment, que va reunir fotografiesi objectes relacionats amb l’e-ducació al municipi (treballsmanuals, pupitres o llibres an-tics, entre d’altres, procedentsde l’escola dels comtes, de l’es-cola de les monges i, sobretot,objectes particulars). Ambaquesta mostra es va explicar lahistòria de l’ensenyament a Pe-ralada.

Les últimes mostres de ca-ràcter temporal –que encara espoden visitar– s’han dedicat alclima, com ara l’exposició Laquinzena del clima a Peralada.1956. L’any de la fred, cedida perl’Arxiu Comarcal de l’Alt Em-pordà, i El canvi climàtic, provi-nent del Ministeri de Medi Am-bient i el Cilma –situades a lamateixa sala– han sumat unsdos-cents visitants escolars du-rant dues setmanes, que han po-gur veure el passat, el present iel futur de la climatologia i elsseus efectes.

Peralada organitza un tallerdidàctic a partir d’un gat momificatEl Centre de Turisme Cultural Sant Domènec ofereix l’activitat a educació infantil

DdeG, GironaLa vuitena edició del Premi So-lidaritat Xavier Fàbrega de l’A-grupació d’antics alumnes delBell-lloc, que aquest any partiadel lema «Llengües i cultures:ponts de diàleg i pilars d’arre-lament», ha rebut 2.140 tre-balls –1.562 dibuixos i 578 na-rracions– fets per estudiantsde vint centres educatius dife-rents.

El concurs es va estructuraren vuit categories diferents i elpremi en metàl·lic aconseguitpels primers classificats de ca-dascuna d’elles també s’entre-garà a una associació solidària,que aquest any és Harambee itreballa al Sudan. Els premis esvan entregar dimecres a l’Au-ditori Narcís de Carreras de laCaixa, a Girona.

En pintura, la primera clas-sificada en la categoria de P3 aP5 va ser Gisela Fauchs; a pri-

mer i segon de primària, An-drea Fernández; a cicle mitjàEduard Borrell i al superiorXavier Solans; a primer cicled’ESO va guanyar Jani Sara i asegon cicle de secundària obli-gatòria ho va fer Joan Fran-cesc.

Pel que fa a redacció, Ge-rard Riumalló va guanyar en lacategoria de tercer i quart cursde primària; Pau Mis en la decinquè i sisè del mateix nivelleducatiu; Ferran Torres en ladel primer cicle d’ESO i DavidLosada en la de segon cicle; lacategoria oberta a estudiantsde Batxillerat i cicles formatiusva quedar deserta; i, finalment,Lluís Ferrés va aconseguir elprimer premi en l’última cate-goria.

Entre els vint centres edu-catius representats al concursn’hi havia un de Suïssa, laScuola Comunale di Minusio.

El vuitè Premi SolidaritatXavier Fàbrega del col·legiBell-lloc rep 2.140 treballsVint centres han participat en la convocatòria

DdeG, GironaTres alumnes de l’IES Narcís Xi-fra i Masmitjà, de Girona, hanguanyat un concurs de penti-nats d’àmbit català. Es tracta deles estudiants de segon curs delcicle formatiu de PerruqueriaSandra Verdaguer, Sara Quesa-da i Lídia Martínez, que van par-ticipar en un concurs adreçat ainstituts de Formació Profes-sional on s’imparteixen ciclesformatius de la família d’Imatgepersonal.

L’organització d’aquest con-curs, en el qual van participardeu centres catalans, va anar acàrrec de la firma L’Oréal Pro-fessionnel, París, i el trofeu for-ma part del programa Apren-der+ iniciat el curs passat. Du-rant el curs, aquesta empresa haimpartit en tots els instituts par-ticipants dos dies de formacióen color, dues jornades mésd’assessorament artístic i crea-tiu i un altre dia dedicat a la ges-tió comercial.

L’objectiu d’aquesta activitatés motivar els alumnes i fomen-tar la competició entre ells du-rant la seva etapa de formació.

La participació en el concursva consistir en la presentació dedos treballs: un primer de tallat,color i pentinat i un altre de lliu-re expressió artística, que vanvalorar un jurat expert integratper professionals de prestigivinculats a la professió, a mésd’un representat del Departa-ment d’Educació.

La fase final va consistir enuna demostració de les habili-tats professionals de les estu-diants davant del jurat i del pú-blic assistent a l’acte. Les noiesvan arribar a aquest momentdesprés d’una llarga preparaciói assajos dels treballs, amb l’a-juda i la supervisió de la sevaprofessora Carme Bautista i lacol·laboració de tot l’equip do-cent.

Les guanyadores van acon-seguir material i la possibilitat

de realitzar diversos cursos deformació i moda a càrrec de lafirma L’Oréal, a més d’una pla-ca de reconeixement. El premitambé inclou una part per a l’ins-

titut on s’estan formant elsalumnes, de manera que el Nar-cís Xifra també ha aconseguitmaterial i equipament per valorde 2.000 euros.

Alumnes del Narcís Xifra deGirona guanyen un concursde perruqueria d’àmbit catalàLes noies guanyen material i la inscripció en cursos

VISITA ESCOLAR. Alumnes davant la vitrina on s’exposa el gat momificat.DDEG

ENTREGA DE PREMIS. La Petita Coral de Bell-lloc va tancar l’acte.MARC MARTÍ

EXHIBICIÓ. Un moment de la feina feta per les alumnes del Narcís Xifra.DDEG

DdeG, CelràL'àrea d'Educació de l'Ajun-tament de Celrà ha convocatels primers Premis als tre-balls de recerca elaborats peralumnes de l'IES Celrà, ambl’objectiu d’incentivar els es-tudiants de segon curs de Bat-xillerat en la realització d’a-questa tasca. L'acte de lliura-ment dels premis, consistentsen un viatge cultural a Ma-drid, es va celebrar el 21 demaig a l'Ajuntament de Celrà.

Els premis es van dividir endues categories: el Josep Rei-xach Granés per a recerquessobre patrimoni local, que vaguanyar Marta Puig amb «Ai-gües passades (La font picantde Madremanya)»; i el Joa-quim Franch per a treballs so-bre investigació i innovació,atorgats a Mariona Campsper «Els fenòmens meteoro-lògics» i Xavier Piferrer per«Blat de moro: transgènic oconvencional?». També es vaconcedir un premi especial aAniol Simon per «REC (Edi-ció de vídeo digital)».

Celrà premiatreballs de recercade Batxillerat del’institut local

�

El museu programavisites guiades a lesexposicions temporalsper a escolars de lescomarques gironines

Envia un SMS al:

Tots els mesos tindrem 15 targetesBP ultimate* carregades amb 200 euroscadascuna i 3 GPS BLAUPUNKTLucca 3.5 Edition*.

(*) Participen tots els lectors dels diaris d’Editorial Prensa Ibérica.

Truca i segueix les instruccions al:

905 411 862amb el missatge COCHE DGI seguitdel codi del cotxe que triïs.Exemple: COCHE DGI CÓDIGO 1

NOMINACIÓCOTXE DE L’ANY

SEAT IBIZA SKODA SUPERB DODGE JOURNEY

3SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula Diari de Girona � Dimarts, 3 de juny de 2008

P.T.V., GironaEl Consell de l’Audiovisual deCatalunya (CAC) ha premiatquatre centres educatius giro-nins per anàlisis de concursostelevisius i de la publicitat i perl’elaboració d’un informatiu. Estracta de treballs realitzats perles escoles Puig d’Arques –deCassà de la Selva–, Josep Pa-llach –de Figueres–, DalmauCarles –de Girona– i l’institutCastell d’Estela –d’Amer.

Ahir es van entregar els pre-mis El CAC a l’escola, que esconcedeixen a alumnat, profes-sorat i centres educatius queelaboren treballs per fomentaruna lectura crítica i creativa delsmitjans audiovisuals. En la sevacinquena edició, s’han concedittretze guardons entre els qualsdestaquen dues temàtiques: l’a-nàlisi crítica de la publicitat i deles rutines dels mitjans.

L’anàlisi dels concursos cen-tra el treball presentat pel CEIPPuig d’Arques, que ha guanyatel primer premi corresponent aeducació infantil i el primer ci-cle de primària, dotat amb 2.000euros –la quantitat assignada alsprimers premis. «La televisió.Fem un concurs» és el títol deltreball guanyador, que ha con-sistit en l’elaboració d’un con-curs, des de la redacció delsguions fins a la seva execució.Sobre aquest projecte, el juraten va destacar que sigui un tre-

ball interdisciplinari i no nomésaudiovisual.

Un altre col·legi gironí, el Jo-sep Pallach, ha obtingut el pri-mer premi dels cicles mitjà i su-perior de primària per «Els te-lenotícies», un informatiu fetpels escolars en el qual s’ha re-construït l’escenari d’una notí-cia o reproduït la tasca dels co-

rresponsals. En aquest cas, esva considerar que potencia elsentit crític amb la informació.El tercer premi d’aquest mateixgrup –dotat amb 1.000 euros– vaser per al CEIP Josep DalmauCarles, autor de «La publicitatdins el context del PECA».

Finalment, l’alumna de l’IESCastell d’Estela Aina Soler va

aconseguir el primer premi desecundària postobligatòria ambuna «Anàlisi de diferents anun-cis de colònia i realització d’unespot publicitari», un treball enquè el jurat va ressaltar l’ús dela tècnica en la realització de l’a-nunci i el missatge final que –se-gons van assenyalar ahir– no po-tencia el consum sinó la vida.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya premiacentres de Cassà, Figueres, Girona i AmerEls estudiants realitzen anàlisis crítiques sobre els concursos televisius i la publicitat i elaboren un informatiu

DdeG, GironaL’alumnat del cicle formatiude grau superior d’Adminis-tració i finances de l’IES-SEPMontilivi, de Girona, presen-tarà demà a les 6 de la tardados projectes empresarialssobre la creació d’una empre-sa que han elaborat durant elcurs.

La presentació –que s’hadenominat AFInnova i es faràa la sala d’actes de l’institut–anirà seguida d’un debat so-bre temes relacionats amb elsprojectes. Per a aquesta taularodona, que partirà del lema«Endavant amb el futur em-presarial», es comptarà ambla participació de la directorade l’àrea d’informació i asses-sorament de la Cambra de Co-merç de Girona, Gina Bellve-hí; la directora creativa del’empresa D’BLANC, SòniaCorominas; la cap de secciód’economia i autoempresadels Serveis Territorials delDepartament de Treball de laGeneralitat a Girona, MariaCarmen Lorente; i la directo-ra gerent API Immobles, An-tònia Vallès.

L’organització d’aquest es-deveniment va a càrrec de l’a-lumnat del cicle formatiu degrau superior de Secretariatde l’IES-SEP Montilivi, que horealitza com una activitat delcrèdit de síntesi.

Administraciói finances delMontilivi presentados projectesempresarials

DdeG, GironaEl sociòleg Salvador Cardúsva oferir una xerrada alcol·legi Verd, de Girona, ahira les 8 del vespre dintre delsactes programats per com-memorar el setanta-cinquèaniversari d’aquest centreeducatiu.

Després de la ponènciaoferta per Cardús, es va inau-gurar una exposició de foto-grafies que permet repassarla història d’aquesta escolad’educació infantil i primària.La mostra inclou tant imatgesantigues com actuals i artísti-ques.

Salvador Cardúsparticipa en el75è aniversaridel col·legi Verd

La campanya «L’escriptor a les esco-les» feta a tots els centres de la Bisbales va tancar amb la lectura dramatit-zada de Patapam, patapam, patapam,una activitat també inclosa en un ciclededicat a Mercè Rodoreda.

La Bisbal tanca«L’escriptor ales escoles»

DDEG

ENTREGA DE PREMIS. El conseller d’Educació va presidir el lliurament dels guardons, ahir al matí a Barcelona.DDEG

Uns 300 nens i nenes de la guarde-ria Mar i Cel i el col·legi Portitxolde l’Estartit van assistir dijous i di-vendres al Consell Municipal a lesactivitats que hi va organitzar Pa-llassos sense Fronteres.

Pallassos senseFronteres

visiten l’Estartit

ANIOL RESCLOSA

Novetats

Un menjador galàcticMeritxell Martí i Salvador SalomóBarcanova

En moltes cases, el menjador ésel centre neuràlgic de la vida fa-miliar: àpats, deures, jocs i con-verses serioses. Convertir elmenjador en un sistema solar potajudar-nos a fer passar millor elsaliments tabús i també alguns te-mes difícils.

Aescoles i ins-tituts circulauna llegenda

urbana. Si els cen-tres educatius fancórrer la veu quealguna iniciativa,

canvi o innovació beneficia cla-rament els resultats acadèmics,automàticament l’administra-ció educativa fa el possible pereliminar-la o neutralitzar-la. «Siva bé, no ho diguis en veu alta»,sembla la consigna repetida ales sales de professors.

Les accions dutes a termepel departament en aquestsanys motiva aquesta creença.Allò que funciona o funcionavabé, i no s’adiu a polítiques d’a-parador o minuts de no-do al te-lenotícies, s’ataca. En canvi, elsinvents sense experimentació,els canvis no fonamentats so-bre anàlisis rigoroses, les trans-formacions dictades a cop dedecret i que no fan res més queparar boig equips directius iclaustres, complicar la vida deles escoles, i en inútil malbara-tament d’esforços, no paren decréixer.

NOMÉS CAL RECORDAR algunsexemples. L’escola rural, vai-xell insígna de la qualitat edu-cativa, la nostra particular es-cola finlandesa i model que hau-

ria d’ésser de referència per alsistema educatiu, va veient comminven els seus recursos i ésqüestionada la seva existència.Algun responsable la va titllar,amb un cert to despectiu, «la li-musina del sistema» per justifi-car la desinversió materialitza-da en una constant retalladadels criteris de plantilla. Elscentres de persones adultes,amb una admirable feina socialde capacitació laboral i huma-nística, han vist com el seu ne-cessari creixement ha estat sa-botejat. El batxillerat nocturn,espai de segones oportunitatsque ha donat, fins i tot, un pre-sident al país, és ferotgementatacat. Alguns programes real-ment útils com els punt edu,han vist retallada la seva dota-ció de personal. Les aules d’a-collida, cada vegada més benorganitzades es veuen, dia adia, més qüestionades. En can-vi, proliferen un seguit de pro-jectes i «invents» de difícil jus-tificació, fonamentats en l’opa-citat, l’absència de criteri i mas-sa sovint desconnectats del pro-pi claustre de professorat.

De tota manera, si hi ha ha-gut alguna iniciativa ubicadaentre l’absurd, la inutilitat i l’es-tupidesa, és la sisena hora. Sen-se definició, ni interès ni pre-cedents pedagògics, sense

plans d’experimentació, ni con-tinguts, ni avaluació prèvia ni lamés elemental planificació, laseva aplicació no difereix d’unaplaga de llagostes que, allà onarriba, devasta l’organitzaciódels centres i absorveix la ma-jor part dels recursos destinatsa l’escola pública, en detrimentdel conjunt del sistema educa-tiu. El pitjor del cas és que l’ad-ministració no només ha sentitles crítiques provinents de lapròpia inspecció sinó que co-neix a la perfecció les avalua-cions encarregades i elabora-des per prestigiosos grups d’in-vestigadors universitaris, o perla fundació Jaume Bofill.

Encara que en les conclu-sions s’intenta disfressar el de-sastre amb bones i retòriquesintencions de futur, l’anàlisi ésinapel·lable: només un 9% delprofessorat la considera «posi-tiva o molt positiva»; el 84% delsdocents la suprimiria perquè hacausat greus problemes d’or-ganització interna, ha facilitatl’entrada massa ràpida de do-cents poc experimentats, es de-tecten més problemes de fatigaa l’alumnat i l’aplicació s’ha fetde manera improvisada i con-fusa. I, sobretot, allà on s’ha es-tablert, la mesura ha anat en de-triment de fórmules organitza-tives que sí que havien mostrat

la seva eficàcia (s’estima queels desdoblaments milloravenentre un 8-12 per cent el rendi-ment acadèmic de l’alumnat,mentre que ja se sabia que méshores de docència no incre-menta el nivell).

Davant de la ceguesa educa-tiva, plantegem un repte al de-partament. El comminem a feruna avaluació rigorosa i inde-pendent de la mesura més po-lèmica de les darreres dècades.Que seleccioni cent centres pú-blics de Primària de tot Cata-lunya que abastin l’ampli ven-tall de les escoles catalanes enla diversitat de la seva sociolo-gia i tipologia. D’ells, que cin-quanta mantinguin la sisenahora com a fórmula d’organit-zació horària. Els altres cin-quanta, amb recursos humansequivalents i cinc hores de do-cència, s’organitzin autònoma-ment per optimitzar la seva ac-ció educativa i activitats con-vencionals d’atenció a la diver-sitat. Que s’estableixin proto-cols d’avaluació rigurosos, ba-sats en termes estadístics i su-pervisat per experts indepen-dents amb presència interna-cional per determinar quina re-sulta la millor fórmula organit-zativa, a partir d’idèntics recur-sos emprats. Que tots plegatsen puguem treure les conclu-sions corresponents (qui es-criu aquest ar ticle pot estarequivocat, i es veuria en l’obli-gació de rectificar públicament;

farà el departament el mateix?).Crec que això és el mínim quepot exigir-se a una administra-ció educativa d’un país demo-cràtic, entre altres coses, per-què la societat reclama trans-parència i que no se l’enganyiamb mesures electoralistes.Que potser la LEC no parla derendir comptes i de la culturade l’avaluació? Potser caldriaque tothom s’apliqués aquestamàxima, i sense excepcions!

En cas contrari, continuaràmantenint-se aquesta rumoro-logia conspirativa que corre perles sales de professors, amb laqual iniciàvem aquest article ique expressa la profunda des-confiança que es respira versl’administració. Segons això,per a molts docents hi hauriacom una mena de conxorxad’alguns sectors de les classesmitjanes i mitjanes-altes quetractarien d’evitar una de les es-coles més equitatives de laUnió Europea per tal de blindarunes diferències socials cadacop més accentuades al país.L’escola pública, un dels da-rrers reductes de l’estat del be-nestar i que fa possible la igual-tat d’oportunitats, resulta unanosa creixent si es vol un re-forçament de les diferències so-cials, desitjat pels més ben si-tuats, i alhora evitar la compe-tència dels més desafavorits.

*Ustec·STEs Girona

De sisenes hores i qualitats educativesOPINIÓ XAVIER Díez*

DdeG, GironaUn centenar d’alumnes de lesescoles Mare de Déu del Mont,Santa Eugènia, Montfalgars,Dalmau Carles i Cassià Costal,de Girona, van participar en laquarta trobada d’aules d’acolli-da que es va realitzar a Figue-res. Aquesta activitat es realitzadintre del Pla d’entorn dels ba-rris de Santa Eugènia i Sant Nar-cís.

Els estudiants de les aulesd’acollida van fer la sortida entren –per a molts d’ells va ser elprimer viatge en aquest mitjà detransport– i van visitar diversosespais de la capital de l’Alt Em-pordà, com ara la plaça del Gra,la Rambla, el Museu del joguet,el Museu Dalí i la Torre Galatea;i la jornada es va tancar amb undinar de germanor al Parc Boscde Figueres.

L’organització d’aquesta acti-vitat va anar a càrrec de les tu-tores de les aules d’acollida il’assessora de l’espai de Llenguai literatura, d’Interculturalitat ide Cohesió social (LIC) delsrespectius centres que hi vanparticipar i que van preparar lasortida durant les sessions degrup de treball que realitzenconjuntament al llarg del cursescolar.

Les aules d’acollida de Santa Eugènia iSant Narcís realitzen la quarta trobada Un centenar d’alumnes de cinc escoles comparteixen una jornada a Figueres

4 L’aula Dimarts, 3 de juny de 2008 Diari de Girona

Marvin, l’enllustra-dor de sabatesDolors Garcia i CornellàEdicions bromera

La gironina Dolors Garcia i Cor-nellà és l’autora d’aquest llibreguanyador del Premi de narrati-va infantil Vicent Silvestre. Lesil·lustracions van a càrrec de Jo-sep Vicó. Es tracta d’una històriapertanyent a la col·leció de «L’E-lefant», que s’adreça a lectorsmajors de 9 anys.

TROBADA. Escolars del Mare de Déu del Mont, Montfalgars, Santa Eugènia, Dalmau Carles i Cassià Costal. DDEG

DdeG, BanyolesLa jugadora d’hoquei sobreherba Sílvia Bonastre va ofe-rir una xerrada al col·legi d’e-ducació infantil i primària LaDraga, de Banyoles, com acloenda de tres dies d’activi-tats dedicats als Jocs Olím-pics.

Aquesta esportista d’elit–jugadora del Terrassa Atlè-tic i de les seleccions catalanai espanyola d’hoquei– va ex-plicar als escolars com és eldia a dia d’una professional dela seva categoria, en què con-sisteixen els entrenaments icom els compagina amb elsestudis d’INEF. A més, Bo-nastre es va referir a la sevaexperiència als Jocs Olímpicsd’Atenes i com es preparenels de Pequín. L’esportista varegalar la seva samarreta dela selecció catalana.

Els Jocs Olímpics van serel centre d’interès escollit perl’escola, pel que cada curs vatriar un esport no majoritari.Durant tres dies, i amb lacol·laboració dels pares, esvan organitzar diversos ta-llers al centre. Sílvia Bonastreva oferir la seva xerrada aquart de Primària, ja que vantriar treballar l’hoquei herba.Aquests nens i nenes es vanorganitzar en quatre grups,cadascun d’ells atès per setpares, que es van centrar enuna modalitat diferent d’ho-quei –sobre herba, rodes, pa-tins en línea i sobre gel.

La jugadorad’hoquei sobreherba SílviaBonastre fa unaxerrada a La Draga

Palafrugell | Escola Vedruna5SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula Diari de Girona � Dimarts, 3 de juny de 2008

Palafrugell | Escola Vedruna

DdeG, PalafrugellL’escola Vedruna-Prats de la Car rera, situada al carrer Clavéde Palafrugell, és un centre edu-catiu privat concertat pel De-partament d’Educació de la Ge-neralitat.

Aquest centre educatiu bai-xempordanès procura afavorirel creixement i la maduraciódels alumnes en totes les sevesdimensions, procurant ajudar-los a descobrir i potenciar les se-ves possiblitats físiques, in-tel·lectuals i afectives; educar laseva dimensió social i promou-re la inserció en el món de ma-

nera crítica, responsable i cons-tructiva; fomentar el desenvo-lupament de la dimensió ètica itranscendent de la persona ipromoure el descobriment devalors i la formació d’actituds;estimular hàbits i actituds afec-tives i cognitives que permetina l'alumnat comprendre i res-pectar les diferents cultures deminories, grups i persones; do-

nar molta importància a l'esforçindividual, la feina ben feta, l'ac-titud de responsabilitat i la cons-tància en el treball; facilitar lacol·laboració de les famílies enel procés educatiu; convertir elcentre escolar en un espai edu-catiu que té com a objectiu fo-namental la formació integraldels alumnes; actuar com unelement més del teixit social;

atendre la diversitat de l’alum-nat, tant intel·lectual com física;vetllar perquè ningú sigui dis-criminat per les seves idees, nipolítiques ni religioses; i partirque el català, com a llengua pròpia de Catalunya, sigui lallengua vehicular de l’ensenya-ment.

A l’escola Vedruna de Pala-frugell s’imparteixen els ensen-

yaments d’educació infantil i pri-mària –és a dir, dels 3 als 12anys–, mentre que al bloc deno-minat Prats de la Carrera s’ofe-reixen els quatres cursos d’e-ducació secundària obligatòria–dels 12 als 16 anys.

Gairebé cinquanta anys d’històriaL’activitat pedagògica d’a-

questa escola es remunta al1966, quan es va començar a ferclasses a l’escola Prats de la Car -rera; tot i que la història d’a-quest projecte educatiu es re-munta a principis de la dècadadels seixanta.

El centre aposta per la formació integraldels alumnes ajudant-los a madurar

6 L’aula SUPLEMENT D’ENSENYAMENT� Diari de GironaDimarts, 3 de juny de 2008

Sant Feliu de Guíxols | Mossèn Baldiri Reixac7SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula Diari de Girona � Dimarts, 3 de juny de 2008

DdeG, Sant Feliu de GuíxolsL’escola Mossèn Baldiri Reixac de SantFeliu de Guíxols s’acosta al mig miler d’a-lumnes aquest curs 2007-2008 que ja ésa punt d’acabar. Aquest centre es decla-ra plural, respectuós amb les diversesmaneres de pensar i obert a tothom. Lallengua d'aprenentatge és el català, peròl'escola vetlla per adequar els seus mit-jans i recursos perquè no es produeixicap tipus de discriminació en l'ús i l’a-prenentatge de les dues llengües oficials.

L'escola admet la diversitat de ritmesevolutius i de capacitats físiques i in-tel·lectuals i es té en compte el desenvo-lupament psicològic de l’alumnat a l'ho-ra de fer les programacions i els nivells.

Pel que fa a la metodologia, al BaldiriReixac es dóna preferència a l'observa-ció directa, la comprovació experimen-tal, a l'educació de tècniques d'aprenen-tatge, i a les tècniques de treball, a fi decapacitar els alumnes pel treball autò-nom.

L’escola es declara plural i respectuosaamb les diferents maneres de pensar

Sant Feliu de Guíxols | Mossèn Baldiri Reixac8 L’aula Dimarts, 3 de juny de 2008 Diari de GironaCoordina: Pili Turon

E-mail: aula.diaridegirona@epi.es