PROPOSTA GABRIEL ALOMAR

•  1939 encara s’obrien alguns carrers de l’eixampla de 1901

•  Postguerra: 1r Pla Urbanístic de concepció global segons l’estatut municipal 1924. - Un concurs públic regulava que els projectes incloguessin: - reforma interior - revisió eixamples - incorporació legal i urbanística de les poblacions satèl·lits

Palma guanyà: Pla General d'Alineacions i Reforma Gabriel Alomar - Segon eixample Palma aprovat 1943

Grau estat deteriorament físic ciutat antiga Tractament diferenciat

12 reformes parcials que afectaven a 276.676m2

CONTEXTUALITZACIÓ

requeria

171

(proyectos de urbanización de Santa Ponça, de PalmaNova y de la Platja de Alcùdia, el primero de 1933 y losotros dos fechados en 1934). Durante años, el núcleourbano de la Ciutat Jardí lo formaron únicamente doshileras de manzanas que discurrían paralelas a la franjacostera. Las instalaciones del balneario y algunas de lasprimeras viviendas han desaparecido. El hotel ha sidorehabi li tado recientemente después de haber estadomuchos años en estado de ruina (Seguí, 2001).

La propuesta de Gabriel Alomar: la primeravisión global de la ciudad

En 1939 todav í a s e e s t aba n abr i e ndo yurbanizando algunas calles del ensanche de 1901. Comosucedió en otras muchas ciudades españolas, durante laposguerra, en Palma se aprobó el primer plan urbanísticode concepción global redactado conforme al EstatutoMunic ipal de 1924. A di ferenc ia de las propuestasanteriores, el concurso público regulaba la necesidadde que los proyectos presentados incluyeran la reformainterior, la revisión del ensanche y la incorporación legaly urbanística de las poblaciones satélites. Así, la ciudadhistórica, el ensanche y los núcleos del extrarradio(caracterizados por el crecimiento desordenado y noregu l ado) debían formar parte de un mismo p l anregulador. En Palma, el primer premio recayó en el PlanGeneral de Alineaciones y Reforma, autoría de GabrielAlomar. El conocido como segundo ensanche de Palmafue aprobado definitivamente en 1943.

El grave estado de deterioro físico de la ciudadgené t ica instó a un tra tamiento di f erenc iado. Sinembargo, también fueron las propuestas de reformainterior las que más debate han abierto, por lo querepresentan de cirugía urbana, de auténticas operacionesde percements o sventrament i . El proyec to para larenovac ión interior se art iculaba en doce reformasparciales que afectaban en conjunto a 276.676 m2 (figura6). Unas reformas que estaban dirigidas por cuatro tiposde intervenciones principales: circulatoria, higiénica,es t é t ic a e his tór ico-ar t ís t ic a . En l a prá c t ic a , losplanteamientos venían a demostrar una línea continuistacon la e tapa anterior. Alomar solventó la cuest ióncirculatoria con la prolongación hacia el interior delesqueleto radial del ensanche. Para la higiénica, Alomarrecurrió una vez más a las conocidas operaciones dedemolición y reedificación programadas desde la ley de1895. Renovar era abrir nuevas calles, ampliar algunasde las existentes, derribar los barrios degradados y, concarácter unitario, integrar la estructura urbana de laciudad vieja con la trama radioconcéntrica del Ensanchede 1901 dando continuidad a las principales vías delensanche con las calles que convergen en la plaza Major,considerado el espacio central de la ciudad e incluso dela isla (González, 2002b). Alomar hizo también hincapiéen los aspectos estéticos de la ciudad antigua, utilizando

un l e ngua j e a rqui t e c tón i co n eoh i s tor i c i s t agrandilocuente, característico del urbanismo españolde los años de posguerra. En su proyecto, la enriqueciócon amplias calles, algunas de ellas porticadas y todasedificadas según un criterio de unidad en cuanto a lasalturas y estilo (Seguí, 1990).

Hasta el momento, la urbanización y edificacióndel ensanche se produjo a un ritmo muy lento lo quederivó en una ocupación parcial de los terrenos y solaresedificables. Como aspecto positivo, y a diferencia delplaneamiento precedente, el Plan de Alomar de 1943proyectó también la revisión del deficiente ensanchede población. Más complejo fue el proceso urbanizadordel extrarradio sobre todo cuando muchos propietarios,aprovechándose del vacío legal que inundaba a losterrenos situados fuera de los límites del ensanche,edi f i c a ron en e l ext e r ior de l pe r íme t ro . Comoconsecuencia, al tiempo que se construía el ensancheestaban aparec iendo núc leos en el extrarradio sinningún tipo de servicio urbanístico y fuera de todaregulación. Este fenómeno, que Alomar denominó de«pseudo-urbanizac ión», dio lugar al desarrol lo de«urbanizaciones salvajes» trazadas a veces por el mismopropietario o por su albañil, sin intervención técnicaen la mayoría de los casos y nunca con valor legal(Alomar, 2000). Según anota este arquitecto en lamemoria de su plan, en el momento de la redacción delmismo estas zonas ocupaban un área tan grande comola del propio ensanche oficial. Con casi total seguridad,estos arrabales eran el lugar de asentamiento de aquellapoblación obrera que, ante las dificultades de acceso ala vivienda en la ciudad, tuvieron que optar por residiren asentamientos irregulares periféricos. Pero detrásde todas estas urbanizaciones estaban los intereses delos propi e t ar ios de l sue lo , ant es agr í co l a , quemultiplicaron el valor de sus terrenos al adquirir lac a t egor í a de so l a r urba no2 . En de f i n i t i va , l aespeculación estaba desestructurando la ciudad, tanto

FIGURA 6. Plan General de Alineaciones y Reforma de Palma:reformas interiores

FUENTE: Alomar (2000: 50-51)

Geografía urbana de Palma: la actividad turística en la forma y el desarrollo de la ciudad

4 tipus d’intervencions principals: 1) Circulatòria 2) Higiènica 3) Estètica 4) Històrico-artística

1) Circulatòria: prolongació cap a l’interior l’eixampla “abriendo vías de penetración y enlazando entre sí puntos actualmente incomunicados” -  Carrer de Jaume III, l'únic que es va portar a terme.

-  Projectà viaducte volat del carrer de San Miquel -  Projectà l’obertura de vies rapides pels barris del Socors i de Sa Gerreria els quals s’havien de sanejar amb un resultat negatiu sobre l’entramat

arquitectònic i urbanístic.

Projeccions

2) Higiènica: Demolicions i reedificacions Obrir carrers Esbucar barris degradats

“reconstruyendo zonas que se hallan en malas Condiciones”. Actuacions en el del Puig de Sant Pere l’Islum de la Ciutat Sa Calatrava. Reclamaven una renovació total, que no es realitzà.

Higiènica- Circulatòria: Obrir carrers -Integrar ciutat urbana-Ciutat antiga amb la trama de l’eixample de 1901 -Continuar els carrers que convergien amb la plaça Major.

Urbanització i edificació eixample a ritme molt lent Revisió deficiències eixample anterior

3) Estètica: Amplis carrers. Estilisme grandiloqüent postguerra

“dignificando ambientes urbanos”: -  Regularització de la plaça Major o antiga plaça del mercat -  L’escalinata monumental entre aquesta, a la part alta de la ciutat. -  El passeig de la Rambla, a la ciutat baixa.

4) Econoòmics: “valorizando o revalorizando zonas decaídas o de poco valor: - S’urbanitzà el tram entre el carrer Jaume III i -  El passeig Mallorca -  Proposà rehabilitar la barriada de Sa Calatrava.

“Se respeta en absoluto todo lo que tiene valor histórico-monumental o típico, y en general el ‘carácter’ de la ciudad, cuyo estilo y cuya escala no se desvirtúan”.

27

ELS CONCEPTES DE CONJUNT HISTÒRIC I DE CENTRE / CIUTAT HISTÒRICA

Fig. 3. Urbanització de la zona del passeig Mallorca proposada pel Pla Alomar, 19 3

Fig. 4. Vista dels resultats del pla a la zona de Bonaire passeig Mallorca

Alomar volia mantenir la centralitat de l’àrea històrica, i evitar que la població benestant es desplacés per la dificultat de la circulació rodada i per la manca d’àrees representatives i l’existència d’altres força degradades. Una de les actuacions més destacades es va concretar tot just en la creació de la urbanització de l’àrea que discorre entre el carrer de Jaume III i el passeig Mallorca

Però: -  De les dotze reformes que planificà, entre mitjans de la dècada dels

quaranta i durant la següent -  Sols es començaren a executar

- la del carrer Jaume III, que s’integrava amb la nova urbanització del sector oest

- - la remodelació de l’àrea del nou mercat de l’Olivar. Més endavant, s’emprendrien alguns dels projectes, més o manco modificats: - Laterals del passeig Mallorca, destacant el front esquerra mirant a la mar d’alçàries regulars, fidel al projecte d’Alomar - La reforma de la plaça Major i l’escalinata d’enllaç entre aquesta i el passeig de la Rambla.

- Urbanització i edificació eixample a ritme molt lent - Revisió deficiències eixample anterior

Complexitat:

El procés urbanitzador de l'extraradi : - Molts propietaris, aprofitant-se del buit legal que inundava als terrenys situats fora dels límits de l'eixample, van edificar en l'exterior del perímetre. Com a conseqüència, al mateix temps que es construïa l'eixample estaven apareixent nuclis en l'extraradi sense cap tipus de servei urbanístic i fora de tota regulació. A aquest fenomen Alomar el va denominar de: «pseudo-urbanització»

Al moment de la redacció del mateix aquestes zones ocupaven un àrea tan gran com la del propi eixample oficial. -  Ravals eren el lloc d'assentament d'aquella població obrera que, davant les

dificultats d'accés a l'habitatge a la ciutat, van haver d'optar per residir en assentaments irregulars perifèrics.

-  Però darrere de totes aquestes urbanitzacions estaven els interessos dels propietaris del sòl, abans agrícola, que van multiplicar el valor dels seus terrenys en adquirir la categoria de solar urbà.

La conjunció de les obres del "pla Alomar" (Pla d'Ordenació Urbanística de Palma), amb la històrica nevada de 1956,

La revisió de l'eixample d’Alomar va augmentar el límit de l'eixample a les zones de l'extraradi edificat.

En la seva particular classificació del sòl, Alomar va distingir dues zones: - la urbana - la rural: permanentment verda, seria el que en l'actualitat denominem sòl no urbanitzable o rústic. La resta del territori, l'agrícola, on en cap cas podien autoritzar-se noves parcel·lacions i on aquelles edificacions permeses no podien cobrir un màxim del 4% del solar (Seguí, 1990). És més, Alomar va deixar molt clar en la memòria del pla que no eren de preveure futures urbanitzacions a la zona rural. En el cas que el cens de població se saldés amb un creixement demogràfic important, abans que promocionar nous espais residencials exteriors caldria cobrir els sectors no edificats de la zona urbana.

Quant a les qüestions circulatòries: -  Alomar considerava que els plantejaments de Calvet eren els correctes. - Va afegir altres importants actuacions essencials en l'estructura i la imatge de la Palma actual:

- La planificació de la Via de Cintura, en l'arc semicircular de la qual quedava integrada tota la ciutat - Carretera que, seguint la configuració de la costa, constitueix l'origen de l'actual Passeig Marítim. - El seu pla també va rectificar la carretera de Llucmajor.

Un dels aspectes més interessants per a la millora de l'eixample no estava en la proposta primitiva. La incorporació es va produir després dels estudis d’Alomar en el Massachusetts Institute of Technology.

Problema de l'habitatge i, sobretot, a la nucleització social de l'eixample i la zonificació.

-El fonamental consistia a donar major rellevància als anomenats grups socials primaris, especialment al «grup veïnal». (Seguí, 1990).

-  Palma es va situar en l'avantguarda del planejament urbà a Espanya. * L'arquitecte Ribas Piera va afalagar l'esforç d’Alomar ressaltant que, gràcies al seu treball, Palma va ser la primera ciutat espanyola a aprovar un pla segons «el modern estil» basat en el racionalisme encara que amb alguns elements organicistes (Ribas, 1971).

-  La seva proposta d'alineacions i reforma interior recorda les actuacions del segle XIX.

-  El seu pla no es va oposar a l'especulació urbanística i va afavorir els interessos de les classes més privilegiades.

-  El problema de l'habitatge i el reallotjament va ser para ell alguna cosa secundari.

-  Pla vigent a Palma durant tota la postguerra i els inicis del primer boom turístic (González, 2005).

-  El nivell d'execució no va ser l'esperat. -  La situació econòmica i social de la dècada dels 1940 no era l'adequada

per dur a terme ambicioses inversions d'ordenació urbana. -  Aquest pla no tenia la capacitat legal i tècnica suficient per frenar

l'imminent desenvolupisme que assolaria tota la ciutat des de 1955.

CONSEQÜÈNCIES POSTITIVES

CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES