PASSATEMPS MOTS ENCREUATS

AGENDA

Flora balear i massatges per a infants

Jardí Botànic de Sóller. ‘DelsBriòfits a les Angiospermes’ és unitinerari per a 50-60 alumnes perconèixer la flora baleàrica. L’activi-tat s’adreça a ESO, batxillerat i ci-cles formatius i dura 1 hora i mitja.Totes les visites escolars s’han deconcertar prèviament a educacio@jardibotanicdesoller.org

Massatge infantil. MargalidaNoguera, pedagoga i especialistaen Atenció Primerenca i educado-ra de massatge infantil, ofereix untaller de massatge a Palma i a Incaper a infants de 1 a 3 anys i per anadons de 0 a 12 mesos.Demanauhoraris i preu al tel. 636 442 094 oal c/e. pasapas@juanedainca.es.

��

PER GUILLEM MONSERRAT

22 Diari de l’Escola DIMECRES15 DE FEBRER DE 2012

Diario deMallorca

LLIBRE

Tirant lo BlancJOANOT MARTORELL

Clàssic universal de la literatura catalana.Aquesta edició s’adreça a alumnes de batxi-llerat. Inclou un estudi preliminar, propostesde treball, resums de l’argument i detallatscomentaris per a l’estudi específic de cadas-cun dels textos seleccionats, a càrrec de JordiGalves, professor de literatura a la Universi-tat Pompeu Fabra.Editorial: Educaula / Preu: 10,95 € / Pàg.: 448

PER BARTOMEU FONT

Des de la nostra experiència enla pràctica clínica i educativa enpsicologia infantil, fa temps queens desperta neguit l'ús excessiud'etiquetes diagnòstiques i lesconseqüències negatives queaquesta tendència comporta. Ac-tualment, el camp de les dificul-tats d'aprenentatge també pateixi, segurament de forma especial,un augment considerable d'a-quest excés.

En medicina, es fa referència alterme falsos positius quan s'arribaa la conclusió errònia de la pre-sència d'una malaltia que el pa-cient en realitat no pateix. No caldir que diagnosticar i tractar unaafecció inexistent pot arribar a serfatal. En el camp psicopedagògic,una de les definicions més accep-tades de Trastorn d'Aprenentatgeens l'ofereix el Manual Diagnòstici Estadístic dels Trastorns Mentals:DSM-IV-R que els considera “unaalteració reflectida en un nivellde rendiment lector, escriptor o delcàlcul substancialment inferior al'esperat per a la edat del subjecte,el seu nivell intel·lectual i l'escola-ritat pròpia de la seva edat”. A més,segons aquesta definició, “l'alte-ració ha d'interferir significativa-ment en el rendiment escolar o al-tres activitats quotidianes que re-quereixen lectura o escriptura”.

En la nostra experiència hemvist innombrables casos de pre-sumpta dislèxia amb un èxit esco-lar evident i sense cap alteració enaltres àrees. És a dir, un oblit fla-grant del criteri "ha d'interferirsignificativament en el rendimentescolar o altres activitats quoti-dianes" d'aquesta definició. Els

professionals que les diagnosti-quen argumenten que l'afectaciópot acabar aflorant en un futur oque hi és però no interfereix (fetque, com s'evidencia en els crite-ris, no té cabuda en el diagnòstic)i, sovint, s'explica aquesta no in-terferència amb un efecte de com-pensació de les dificultats d'apre-nentatge gràcies a altres aptitudscom ara una elevada intel·ligènciao una capacitat d'esforç i motiva-ció alta, entre d'altres. Des delnostre punt de vista, si un al·lot/apot compensar per ell mateix lespossibles dificultats que es trobi enel transcurs de l'adquisició d'a-prenentatges, diagnosticar-li untrastorn comporta una greu con-tradicció, a més de dur conse-qüències nefastes en les seves ex-pectatives cap a l'aprenentatge.

Tornant al camp mèdic, evi-dentment, detectar una malaltiaque encara no es manifesta a tra-vés de cap símptoma, pot ser d'u-na importància preventiva molt va-luosa. Però, malauradament, enpsicologia, detectar quelcom queno es manifesta, sovint represen-ta el risc d'identificar alguna cosaque senzillament no existeix, ambla imprudència afegida de la pos-sibilitat de fer-ho aparèixer. Po-dríem dir que, en aquest camp, de-terminats tipus de prevenció tenenun risc considerable de crear pro-blemes enlloc d'evitar-los.

Segons el nostre punt de vista,els protocols de detecció són einesque poden representar certa utili-tat en el procés d'identificació,però que també amaguen la tram-pa perceptiva de trobar el que es-tam cercant precisament perquèho estam cercant i hi prestam es-pecial atenció. Dita "profecia au-tocomplida" sovint afavoreix la

pèrdua d'objectivitat en la detec-ció. Aquest fet es veu reflectit, es-pecialment, en l'ús de protocols es-pecífics per a una sola problemà-tica com pot ser la de l'aprenen-tatge. És una obvietat per als queestam familiaritzats amb el tre-

ball d'orientació escolar, que arreuhi ha centres educatius especial-ment sensibilitzats amb la detec-ció d'aquestes dificultats i que,malauradament, aquesta atencióespecial sovint comporta unesprevalences excessivament eleva-des i absolutament desproporcio-nades d'aquestes necessitats edu-catives dins les aules.

Per altra banda, trobam que unaltre punt de la definició de trastornd'aprenentatge que també con-dueix a innumerables confusionsés el que fa referència al "rendi-ment substancialment inferior al'esperat per l'edat, el quocient in-tel·lectual i l'escolaritat pròpia del'edat". Entenem per tant que, un"i" (i no un "o") representa inclou-re les tres condicions i no única-ment una de les tres. Nins diag-nosticats de dislèxia a edats moltprimerenques (sense la possibili-tat d'avaluar el nivell lector, senzi-llament perquè encara no han co-mençat dit procés d'aprenentatge),amb nivells intel·lectuals clara-ment acords amb els de lectura oescriptura o amb alteracions prousignificatives en el desenvolupa-ment de l'escolarització, són algunsdels errors diagnòstics típics cau-sats per no tenir en compte de for-ma correcta aquest criteri. Però lallista de paranys en la deteccióencara és més extensa: dèficitssensorials, problemes de relació,d'actitud cap a l'aprenentatge o di-ficultats emocionals són altres d'a-questes freqüents falsos positius.

En un panorama tant propensals problemes d'objectivitat diag-nòstica, prenen especial impor-tància els aspectes relacionats ambl'ètica professional dels especia-listes encarregats d'atendre-la. Ladetecció i tractament d'una difi-

cultat considerada crònica, com-porta una responsabilitat deonto-lògica, no només en el sentit de de-tectar-la correctament i no caureen els falsos positius, sinó també enel fet de no sobretractar-la ni eter-nitzar-ne la intervenció. Desafor-tunadament, el negoci deslleialamb aquest tipus de dificultatsestà força estès i es fa evident en ca-sos on l'interès divulgatiu està es-pecialment centrat en eines per ala detecció i no pas per a la inter-venció.

També és habitual observar que,el fet concret de que uns pares em-prenguin la recerca d'un diagnòs-tic que expliqui el baix rendimentescolar d'un nin/a, moltes vegadeses converteix en una autèntica ca-cera de justificacions. Donar unaexplicació que no ajuda a fomen-tar la responsabilitat del nin (per lapresència d'un trastorn) i comen-çar un conflicte família-escola,solen ser fets habituals que a mésde no afavorir gens la tasca del'Escola i desconcertar/desbordarla família, s'allunyen de represen-tar una ajuda pel nin/a per acabarperpetuant o empitjorant la seva si-tuació. Aquesta actitud que no-saltres consideram errònia perpart dels professionals, habitual-ment porta a alimentar la falsacreença que si un nin no té èxit es-colar és perquè, de forma inequí-voca: presenta un trastorn de l'a-prenentatge.

Òbviament, no pretenem, ambaquestes consideracions, posar endubte el fet que les dificultats d'a-prenentatge poden representarun obstacle a tenir en compte enl'adaptació al currículum escolar,però si, i com a síntesi de la nostrareflexió, direm que, en aquestcamp, veiem tant poc prudent lamanca de detecció com l'excessi-va tendència al diagnòstic i l'úsd'intervencions massa extenses oinnecessàries. És a dir, les conse-qüències negatives dels falsos posi-tius.

DAVID RIERA/ANNA SALAPSICÒLEGS DE L'EQUIP ES CALIDOSCOPI

TRASTORNS D’APRENENTATGE EXPERIÈNCIA DE PROFESSIONALS

Si no té èxit escolar, sempre hi haun trastorn de l’aprenentatge?

Les presumptes dislèxies: conseqüènciesnegatives dels falsos positius

Hem vist innombrables casosde presumpta dislèxia amb unèxit escolar evident i sense capalteració en altres àrees

Si es poden compensar possiblesdificultats d’aprenentatge,diagnosticar un trastorncomporta una greu contradicció

L’ús excessiu d’etiquetes diagnòstiques pot fer arribar a conclusions errònies sobre una malaltia�

Més informació sobre elprojecte dels autors:

www.escalidoscopi.net