INSTRUCCIONS

Abans de comenar la prova, escriu les teves dades personals a la portada.

Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la.

Respon cada pregunta tan b com puguis i en lespai corresponent. A continuaci passa a la pregunta segent.

Si tequivoques, esborra o ratlla la resposta equivocada i marca clarament la nova resposta.

Quan acabis cada pgina, passa a la segent fins que arribis al final.

avaluacidiagnsticaeducaciprimriacompetncia comunicativa: llengua catalana

Nom i cognoms

Grup

curs2010-2011

2Llegeixaquesttextatentamenti,acontinuaci,contestaalespreguntes.

activitat 1

QU DEFINEIX UN DESERT?

Els elements ms importants que de-terminen lexistncia dels deserts sn lescassetat daigua i les temperatures extremes.

LAIGUA

La falta daigua s, sens dubte, el fac-tor ms important. Laigua no sola-ment s imprescindible per a la vida, sin que s la substncia ms abun-dant en qualsevol sser viu.

Malgrat laridesa que caracteritza els deserts, en determinats punts laigua subterrnia pot arribar a la superfcie de la terra i formar-hi una font o un petit estany que permet lexistncia de vida al voltant en forma doasi.

LA TEMPERATURA

Desprs de laigua, s el factor ms important. Als deserts clids, la tem-peratura dirna pot superar els 50C. Curiosament i a causa de lescassa

humitat, les temperatures nocturnes poden ser molt baixes, de fins a 40C sota zero als deserts freds.

Una altra caracterstica tpica dels deserts s la gran variaci de les tem-peratures (amplitud trmica) al llarg del dia (i de lany). Aquesta variaci s ms pronunciada que en qualsevol al-tre ecosistema terrestre i es deu tam-b a la baixssima humitat ambiental.

EL VENT I LES TEMPESTES DE SORRA

El vent s un altre factor meteorolgic tpic dels deserts, que depn de les for-tes variacions de la temperatura que escalfen laire de manera desigual. Les anomenades tempestes de sorra po-den arribar a ser molt perilloses.

Alguns dels principals deserts del mn

Nom Extensi Tipus Situaci

Arbia 2.300.000 km2 Clid. Sorrenc. Rocs Pennsula dArbia

Atacama 105.000 km2 Clid. Rocs. Salat Xile

Gobi 1.300.000 km2 Fred. Rocs. Sorrenc Monglia. Xina

Kalahari 712.000 km2 Sorrenc Sud-frica

Nambia 31.000 km2 Temperat. Sorrenc. Rocs Nambia

Patagnia 670.000 km2 Semirid. Fred. Rocs Argentina

Shara 9.000.000 km2 Clid. Sorrenc. Rocs Nord dfrica

Simpson 145.000 km2 Clid. Sorrenc Austrlia

Sonora- Mojave 415.000 km2 Rocs. Sorrenc EUA. Mxic

Tha 446.000 km2 Clid. Rocs. Sorrenc ndia. Pakistan

ELS DESERTS UN ESPAI FASCINANT I SORPRENENT

a paraula desert sacostuma a utilitzar per referir-se a territoris amb climes extrems i, per tant, amb molt pocs ssers vius. Aix no obstant, sn espais fascinants, dotats duna bellesa

extraordinria. Tot i que la majoria de nosaltres imaginem un desert com una regi molt clida i seca, coberta de dunes i gaireb sense plantes i animals, hi ha en realitat altres tipus de deserts sorprenents.

3ApartirdelesinformacionsdeltextidelquadremarcaambunaXlarespostacorrecta.

1 Les caracterstiques dun desert sn que:

a.hi ha poca aigua i hi fa poc vent;

b.no hi ha plantes perqu hi ha poca aigua;

c.hi ha poca aigua i les temperatures sn molt extremes;

d.no hi ha vida i les temperatures varien molt.

2 Un oasi s:

a. un refugi al mig del desert de gel;

b. una font o un petit estany al mig del desert clid;

c. un animal que viu al desert rocs;

d. un lloc allat al mig del desert.

3 Els oasis es formen perqu:

a. la temperatura al desert s molt variable;

b. recullen laigua de la pluja;

c. laigua subterrnia surt a lexterior;

d. les palmeres fan ombra.

4 Els oasis tenen importncia perqu:

a. formen els miratges;

b. ajuden a formar dunes;

c. permeten viure al desert;

d. faciliten la variaci de les temperatures.

5 En els deserts, hi fa molt vent perqu:

a. hi ha grans canvis de temperatura;

b.les pluges sn escasses;

c. hi ha molta sorra;

d. hi ha molta humitat.

activitat 1

0-1

0-1

0-1

0-1

0-1

4activitat 1

6 Segons el text, laigua s important perqu:

a.els animals i les plantes la necessiten;

b. s necessria per formar els oasis;

c. s imprescindible per viure;

d. s important per formar el gel.

7 Podem dir que el Shara s un desert perqu:

a. hi fa molt vent;

b. hi ha molta sorra;

c. hi ha poca aigua;

d. hi fa molta calor.

8 Quin s el desert ms extens?

a. El dArbia.

b. El dAtacama.

c. El del Shara.

d. El del Kalahari.

9 On es troba la Patagnia?

a. Xile.

b. Argentina.

c. Arbia.

d. Xina.

10 Com s el desert de Nambia?

a. Sorrenc, clid i salat.

b. Sorrenc, rocs i temperat.

c. Sorrenc, rocs i clid.

d. Semirid, fred i rocs.

0-1

0-1

0-1

0-1

0-1

511 Explica una histria inventada o que coneguis que passi en un desert.

activitat 1

Revisa el text que has redactat per comprovar si lhas escrit b i si sentn.

0-4

S

0-4

R

0-4

L

0-4

O

0-4

M

0-1

P

6activitat 2

Llegeixaquesttextatentamenti,acontinuaci,contestaalespreguntes.

La guineu estava molt orgullosa de crrer tant. De fet, es considerava lsser ms rpid sobre quatre potes que existia al mn, i nestava tan convenuda que es burlava de tots els animals que eren ms lents que ella. Un bon dia va veure un cranc que es passejava per la riba del riu i li va dir:

Per a lnica cosa que serveixes s per arrossegar-te! Que no corres mai, tu, per arribar als llocs?

I s clar que s contest el cranc. Corro del fang a la riba del riu i de la riba al fang.

Bah va fer la guineu. No es pot dir que et cansis gaire. Si jo tingus tants peus i po-tes com tu, encara correria ms rpid, que ja s difcil. En canvi, a tu de qu et serveixen tan-tes potes, si ets ms lent que una tortuga? Em sembla que ets un bon sapastre, ja tho dir.

El cranc va reflexionar una estona i desprs va dir:

Tagradaria fer una carrera amb mi, guineu? Com que sc tan lent i tan estpid, segur que em guanyars ben fcilment.

La guineu era tan orgullosa i mal educada que no va voler desaprofitar locasi dexhibir-se davant del cranc. De manera que va acceptar el desafiament.

Per guineu afeg el cranc, tu tens encara un altre avantatge sobre mi. Quan co-mences a crrer, alces la teva cua peluda i llarga, el vent lempeny amb fora, i em fa lefecte que s per aix que agafes tanta embranzida. Si em deixessis posar-thi algun pes per mantenir-la arran de terra, llavors s que sortirem en igualtat de condicions.

Igualtat de condicions? va fer la guineu, esclafint a riure. Deus estar somiant! Per si ests tan amonat per aix de la cua, no pateixis, ja me la pots lligar ara

mateix.

Deixam noms que thi enganxi alguna cosa digu el cranc i quan digui Ja!, ja pots comenar a crrer.

Em sembla molt b accept la guineu.

Poc desprs la guineu sent un lleuger pes a la cua i el cranc crid Ja!. La guineu comen a crrer a grans gambades, per el que no sabia era que el cranc shavia enganxat a la seva cua amb les pinces! De manera que, per molt que la guineu corria ms i ms de pressa, el cranc era sempre al seu darrere, i sense fer cap mena desfor.

Quan la guineu comen a sentir-se cansada, va aturar-se, esbufe-gant, i es gir per comprovar lavantatge que duia al cranc. Ja podeu

La guineu i el cranc fan una carrera

7imaginar-vos quina cara va fer quan el cranc aparegu just darrera seu, saludant-la amisto-sament amb una de les seves pinces!

I doncs, guineu? pregunt el cranc. Ja thas cansat? Per si tot just acabem de comen-pregunt el cranc. Ja thas cansat? Per si tot just acabem de comen-pregunt el cranc. Ja thas cansat? Per si tot just acabem de comen-. Ja thas cansat? Per si tot just acabem de comen-. Ja thas cansat? Per si tot just acabem de comen-ar la cursa!

La guineu va sentir-se ben idiota i sen va anar amb la cua entre cames. No sabia com li havia pres el pl el cranc. Desprs daquesta carrera, la guineu va continuar essent tan mal educada com sempre, per mai ms no va tornar a presumir de la seva rapidesa.

Una estirada de cua. Mary Hoffman

MarcaambunaXlarespostacorrecta.

1 On viu el cranc daquesta histria?

a.A la vora del riu.

b.A la riba del mar.

c.Al bosc.

d.A la sorra.

2 La guineu compara el cranc amb:

a.un cargol;

b.una tortuga;

c.un cuc de terra;

d.un sapastre.

3 Quina ra dna la guineu per dir-li al cranc que podria crrer ms?

a.Que vol fer una cursa.

b.Que el cranc t ms potes que ella.

c.Que li sembla divertit.

d.Que pesa menys que ella.

4 Com s la guineu?

a.Orgullosa i tranquilla.

b.Mal educada i orgullosa.

c.Rpida i alegre.

d.Presumida i malgirbada.

activitat 2

0-1

0-1

0-1

0-1

85 Digues quina paraula o expressi defineix millor el mot sapastre.

a.Trapella.

b.Ximplet.

c.Content del que fa.

d.Enginys.

6 Com s la cua de la guineu?

a.Peluda i prima.

b.Acabada en punxa.

c.Llarga i amb molt pl.

d.Llarga i prima.

7 Qu li diu el cranc a la guineu per poder agafar-se-li a la cua?

a.Que la cua li pesa massa.

b.Que el vent li infla la cua.

c.Que la cua li fa resistncia al vent.

d.Que el vent lempeny per la cua.

8 El cranc li proposa fer una cursa perqu:

a.vol crrer molt, igual que la guineu;

b.sap que guanyar;

c.vol fer esport;

d.t una idea per vncer la guineu.

9 El cranc no es cansa quan fa la cursa perqu:

a.sha entrenat;

b.va a poc a poc;

c.de fet, no corre;

d.noms camina.

activitat 2

0-1

0-1

0-1

0-1

0-1

910 Quina cara creus que ha posat la guineu quan ha vist el cranc darrera seu?

a.Dincredulitat i sorpresa.

b.Dalegria i admiraci.

c.De sorpresa i alegria.

d.Despant i por.

11 Qu vol dir que la guineu sen va anar amb la cua entre cames?

a.Que va ensopegar amb la cua.

b.Que va arrossegar la cua.

c.Que va anar-sen avergonyida.

d.Que no va aixecar la cua.

12 Quina paraula descriu millor el cranc?

a.Curis.

b.Rpid.

c.Eixerit.

d.Orgulls.

13 Com va canviar la guineu desprs de la cursa?

a.No va crrer mai ms.

b.Ja no era mal educada.

c.No va tornar a presumir.

d.Ja no era tan lenta.

14 Qu hauries fet si haguessis assistit a la cursa dels dos animals? Explica el perqu.

activitat 2

0-1

0-1

0-1

0-1

0-2

R

0-2

S