Un Estudi epigenètic: la influència de l'ambient a l'herència genètica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
-
Upload
jesus-gutierrez-pardina -
Category
Education
-
view
12 -
download
0
Transcript of PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
![Page 1: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/1.jpg)
L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA
![Page 2: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/2.jpg)
Introducció
• La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura occidental.
• A Grècia van néixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern.
• Els romans, un poble eminentment pràctic, ens van llegar construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació, concepció urbanística i, sobretot, la seva llengua.
![Page 3: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/3.jpg)
La religió grega i la romana
El panteó grecoromà
• Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus (politeista) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans.
• Aquesta religió, els seus mites i els seus déus han tingut una gran influència en l’art i en la cultura occidental dels segles posteriors.
• Els déus vivien com els èssers humans, formaven famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga.
![Page 4: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/4.jpg)
La religió grega i la romana
Culte privat i culte públic
• A Grècia, el culte privat tenia un paper molt important i estava dirigit pel pare de cada família.
• Cada ciutat era protegida per una divinitat a la qual es retia culte públic, amb sacrificis i processons.
• També hi havia els cultes panhel·lènics, reconeguts per totes les ciutats gregues.
• A Roma es retia culte als déus de la casa i de la llar (lars i penats), i també s’honorava els esperits dels avantpassats (manes).
![Page 5: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/5.jpg)
La religió grega i la romana
Els oracles i els auspicis
• Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i abans d’emprendre qualsevol acció important volien saber la voluntat dels déus.
• Els grecs consultaven els oracles, on una pitonissa responia, en nom d’Apol·lo, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur.
• A Roma hi havia diversos mètodes per consultar els déus; el més freqüent era la interpretació del vol dels ocells (auspicis) pels àugurs.
• Els déus també feien conèixer la seva voluntat enviant un senyal: eren els anomenats presagis i prodigis.
![Page 6: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/6.jpg)
La cultura clàssica
El pensament racional
• Grècia és el bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana.
• Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus.
![Page 7: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/7.jpg)
Filosofia, ciència i dret
El pensament racional
• Grècia és el bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana.
• Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus.
![Page 8: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/8.jpg)
La cultura clàssica
Filosofia, ciència i dret
• Els filòsofs grecs van començar a buscar explicacions als grans interrogants de la vida per mitjà del diàleg i la reflexió.
• Alguns pensadors van començar a buscar les causes que regulaven l’origen i el funcionament de la natura (explicacions científiques).
• La gran aportació romana va ser el dret, que va tenir una gran influència sobre tota la legislació posterior.
![Page 9: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/9.jpg)
La cultura clàssica
El teatre
• El teatre va ser la gran creació literària del món grecoromà i ens ofereix dos grans gèneres: la tragèdia i la comèdia.
• La tragèdia mostrava els sentiments, els conflictes humans i la força de la passió.
• La comèdia recreava de manera satírica diversos aspectes de la vida quotidiana.
• Els grans autors tràgics van ser d’origen grec: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
• En el terreny de la comèdia va destacar el romà Plaute; les seves obres eren una crítica dura a la societat romana.
![Page 10: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/10.jpg)
Elements del teatre grecoromà
![Page 11: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/11.jpg)
L’arquitectura grega
Una arquitectura arquitravada
• Els arquitectes grecs es van esforçar per crear espais per a la vida col·lectiva de gran bellesa i perfecció.
• Les dimensions eren reduïdes, pensades a la mesura de l’ésser humà.
• Els grecs no van utilitzar ni l’arc ni la volta. El disseny dels edificis es basava en la unió de columnes verticals i bigues horitzontals, que reben el nom de llinda o arquitrau.
![Page 12: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/12.jpg)
La cultura clàssica
Els ordres arquitectònics
• Els grecs identificaven la bellesa amb l’harmonia i la proporcionalitat; per això van crear els ordres o estils arquitectònics.
• Les maneres diferents de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres.
• Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic; l’ordre corinti és una varietat del jònic
![Page 13: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/13.jpg)
La cultura clàssica
Temples i teatres
• Els temples eren la residència dels déus i a l’interior no hi entraven els fidels. La planta era rectangular i al centre se situava la cel·la, on es guardava l’estàtua de la divinitat.
• Els temples podien estar envoltats per una columnata que constituïa el peristil; l’exterior es decorava amb escultures, situades al frontó i al fris.
• Els teatres són l’altra gran construcció pública de l’època grega; es construïen aprofitant els vessants de les muntanyes.
• Les grades tenien forma semicircular i una inclinació que els proporcionaven una acústica i una visibilitat perfectes; l’escena i l’orquestra eren situades a la part plana.
![Page 14: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/14.jpg)
TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (S. IV. a. C.)
El Partenó
![Page 15: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/15.jpg)
L’arquitectura romana
L’ús de l’arc i la volta
• Les construccions romanes van barrejar els elements arquitectònics grecs amb les tècniques apreses dels etruscs, com l’arc i la volta.
• També van fer servir la cúpula, que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat.
• En la majoria de construccions van utilitzar el maó cuit i una pasta semblant al ciment.
Capitells toscà i compost
![Page 16: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/16.jpg)
L’arquitectura romana
L’urbanisme romà
• Les ciutats romanes tenien muralles i els carrers s’estructuraven formant ínsules, és a dir, illes de cases ordenades al voltant d’un pati central.
• Les ciutats estaven emmurallades i les travessaven dues artèries principals: el cardo (eix N-S) i el decumanus (eix E-W) que s’encreuaven en una plaça, el fòrum.
![Page 17: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/17.jpg)
La ciutat romana de Timgad
![Page 18: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/18.jpg)
L’arquitectura romana
Les obres públiques
• D’entre les obres públiques romanes hem de destacar:
• Els edificis religiosos. • Els dedicats a l’administració i al govern de
l’Imperi. • Els destinats a l’oci. • Les vies de comunicació. • Els monuments commemoratius.
![Page 19: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/19.jpg)
El Panteó. (segle I. d. C)
![Page 20: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/20.jpg)
Basílica de Maxenci (312 d. C.)
![Page 21: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/21.jpg)
El Colosseu. Amfiteatre Flavi (segle.I d. C)
![Page 22: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/22.jpg)
![Page 23: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/23.jpg)
![Page 24: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/24.jpg)
Circ de Tarragona (finals segle I a. C.)
![Page 25: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/25.jpg)
Teatre de Mèrida.(16 a. C.)
![Page 26: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/26.jpg)
Arc de triomf de Titus (81 d. C.)
![Page 27: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/27.jpg)
Columna Trajana (113 d. C.) Ii Columna de MARC AURELI (finals segle. II D. C.)
![Page 28: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/28.jpg)
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
La recerca de la bellesa ideal
• L’escultura i la pintura buscaven la representació de la bellesa ideal i el moviment.
• Per això, van cercar les proporcions ideals del cos humà i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cànon.
![Page 29: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/29.jpg)
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
L’escultura
• En l’escultura de l’antiga Grècia podem distingir tres grans etapes:
• A l’època arcaica es representaven nois nus (kouroi) i noies abillades amb vestits (korai). El cos era tractat rígidament, en posició frontal.
• A l’època clàssica les escultures van guanyar agilitat i moviment i van donar als rostres una expressió serena.
• En el periode hel·lenístic els cossos es retorçaven, el moviment s’exagerava i els rostres mostraven sentiments.
• .
![Page 30: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/30.jpg)
Koúros d’Anavyssos i Kóre del pèplum ( 510 a.
C. / 500 a. C.)
![Page 31: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/31.jpg)
El Discobol. Miró (460-450 a. C.)
![Page 32: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/32.jpg)
Laocoont i els seus fillsAgesandre, Atenodor Ii
Polidor. (segle III a. C.)
![Page 33: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/33.jpg)
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
La ceràmica
• Els terrissaires grecs van ser artesans hàbils que van crear una gran varietat d’objectes.
• Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tota mena d’escenes.
• Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa sobre la manera de vida dels grecs.
![Page 34: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/34.jpg)
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
La pintura
• Tot i que sabem que molts edificis grecs eren decorats amb pintures, la majoria no s’han conservat.
• Gràcies a la conservació de la ceràmica podem conèixer la temàtica i algunes de les característiques de la pintura grega.
Sobre l’origen de la pintura en la seva Història Natural (XXXV, 15) Plini el Vell va escriure: "La qüestió sobre els orígens de la pintura no és clara [...]. Els egipcis afirmen que són ells els que la van inventar sis mil anys abans de passar a Grècia [...]. Dels grecs, d'altra banda, uns diuen que es va descobrir a Sició, altres a Corint, però tots reconeixen que consistia a circumscriure amb línies el contorn de l'ombra d'un home.Així va ser, de fet, la seva primera etapa; la segona emprava només un color cada vegada i se li diu monocroma; després se'n va inventar una de més complexa i aquesta és l'etapa que perdura fins avui. [...]. La primera obra d'aquest tipus (plàstica) la va fer en argila el terrisser Butades de Sició, a Corint, sobre una idea de la seva filla; enamorada d'un jove que anava a deixar la ciutat: la noia va fixar amb línies els contorns del perfil del seu amant sobre la paret a la llum d'una espelma. El seu pare va aplicar després argila sobre el dibuix al qual va dotar de relleu, i va fer endurir al foc aquesta argila amb altres peces de terrisseria. [...]".
![Page 35: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/35.jpg)
L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
L’escultura: el realisme romà
• La majoria dels palaus i espais públics romans estaven decorats amb escultures que copiaven els models grecs.
• La innovació de l’escultura romana recau en el retrat, que representava un realisme molt gran, en contraposició amb l’idealisme dels grecs.
• També destaquen els relleus commemoratius que evocaven les gestes dels emperadors.
August de Prima Porta. (vers l’any 20 a. C)
Retrat eqüestre de Marc Aureli (173 d. C.)
![Page 36: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/36.jpg)
Ara Pacis (9 a. C) y detalls
![Page 37: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/37.jpg)
Columna Trajana. (relleus decoratius i detall)
![Page 38: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/38.jpg)
L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
La pintura
• Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals.
• Els temes més representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia.
• Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors.
El jardí de la Vil·la Lívia de Prima Porta. (20 a. C)
![Page 39: PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022012916/55d36721bb61ebef4e8b4868/html5/thumbnails/39.jpg)
L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
El mosaic
• Tant els grecs com els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases.
• Els mosaics podien tenir una decoració geomètrica o figurativa.
• Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura.
• .