1. 1. PRIMERS AUXILIS * MEDUSES * ERIOS DE MAR * PEIXOSSergi Gens Pags Grup A
2. 2. MEDUSES Les meduses sn animals invertebrats que pertanyen al grup dels Cnidaris que, en fase adulta, viuen a la columna daigua o surant en el mar i, per tant, sn organismes pelgics. Tots els Cnidaris es caracteritzen per la possessi de cllules urticants, anomenades cnidocists, que utilitzen per capturar preses i defensar-se. Quan aquestes cllules entren en contacte amb una presa potencial, es dispara un mecanisme que crea una petita ferida en la que sinocula una substncia urticant. Aquest mecanisme s el que es produeix quan una medusa pica a una persona. Cal destacar que una medusa t milers de cllules urticants en els seus tentacles i que aquestes cllules continuen actives encara que la medusa estigui morta a la sorra. Tamb es poden disparar les cllules urticants dintre de laigua per xoc osmtic o trmic, sense que la medusa entri en contacte amb la persona.
3. 3. Qu s una picada de medusa?La presncia de meduses a les nostres costes es converteix en un fet freqent, sobretot a l'estiu. Els temporals de llevant les acosten fins a la riba. Aquest fenomen natural no pot ser detingut, ja que no depn de la voluntat de l'home. Les meduses no ataquen per plaer. Presenten unes cllules urticants, que tenen en el seu interior un ver. Quan una medusa deixa anar el seu ver, s per caar o per defensar-se algun perill. Per norma general, les picades de meduses no solen ser greus, encara que sempre hi ha excepcions. Si alguna cosa caracteritza a aquestes picades s la molstia i la picor.
4. 4. Smptomes de la picada de medusa Els smptomes comuns a les picades de meduses sense comptar que el pacient sigui al.lrgic o tingui algun tipus de malaltia que faci variar aquests, sn: - Dolor - Escossor - Inflamaci i enrogiment - Sagnat
5. 5. Primers Auxilis davant d'una picada de medusa * Quan una medusa ens ha picat, el dolor i picor s immediat. * El primer que cal fer s netejar la zona afectada per la picada. * Mai haurem d'utilitzar aigua dola, ja que podr trencar les cl lules urticants, patint una altra picada. * Per netejar la zona, el srum fisiolgic s perfecte. * En cas de no haver-hi, l'aigua salada tamb podr ser una soluci. * Durant 15 minuts aproximadament haurem d'aplicar fred a la zona afectada, no aplicar el gel directament sobre la picada, sin cobert amb algun drap o tovallola.
6. 6. * Si hi ha alguna resta de tentacle adherit a la nostra pell, hem de treure'l, per mai amb les mans.Utilitzarem unes pinces. * Tamb s'administrar un antihistamnic, per a la reacci i un analgsic per al dolor. * En dones embarassades, s'haur de prestar especial atenci a l'hora d'administrar l'antihistamnic. * Si el dolor s molt intens o l'estat de la vctima empitjora, haur d'acudir a un centre mdic immediatament. * No cal fregar ni amb tovalloles, ni amb sorra, ni amb res que pugui empitjorar la zona
7. 7. Prevenci 1. S'Haur de vigilar l'aparici d'aquest tipus d'animals en platges o llocs on habitualment es realitzen immersions o simples banys. 2.Mai s'haur de tocar ni agafar amb les mans un d'aquests animals si no porta guants protectors adequats.
8. 8. ERI DE MAREls erions de mar sn uns animals molt curiosos que reben diferents noms segons la zona: garotes, garoines, orios sobretot al nord dels Pasos Catalans o bogamarins a les Illes i Pas Valenci. Sn equinoderms, que sn uns animals que no tenen cap i tenen simetria pentarradial, s a dir,que tenen cinc parts iguals al voltant de la seva boca (com els radis d'una roda de bicicleta). i pertanyen a la classe Echinoidea. Sn animals molt longeus que poden viure vora els 100 anys tot i que shan trobat exemplars de fins a 200. Tenen un cos globular, s a dir, com un globus per irregular, recobert de punxes mbils ms o menys gruixudes. No tenen braos i lesquelet est dins del cos, i s recobert per moltes plaques calcries unides entre s, les quals formen la closca. El seu anus est a la part de sobre i la boca a la de sota. Els podem trobar tots els fons marins fins a 2500m de profunditat., tot i que segons l'espcie tenen preferncia per unes profunditats o altes. Durant el dia estan ms aviat amagats i surten de nit per a alimentar-se. .
9. 9. Quadre clnicLes espines en ser trepitjades produeixen ferides punxants, que solen complicar en trencar i quedar en l'interior dels teixits quan s'intenten extreure. A ms de doloroses solen infectar-se amb certa facilitat, donant lloc a granulomes de cos estrany i fins i tot a pstules. Els fragments no extrets poden reabsorbir, i la pell tenyida el que fa pensar que encara romanen, o enquistar. De vegades poden afectar un nervi originant una inflamaci dolorosa del mateix oa una articulaci produint la seva inflamaci (artritis)
10. 10. Primers auxiliss'ha d'intentar extreure immediatament la pua, en sortir de l'aigua i mentre la ferida aquesta encara mullada. En cas contrari caldr humitejar l'rea afectada i posteriorment desinfectar. Les pues que es trobin situades en un trajecte nervis o en una zona articular sn tributries de ser tractades quirrgicament en un centre hospitalari. L'aplicaci d'una pasta formada a partir d'essncia de trementina, lanolina i cid acetil saliclic, aplicada durant unes 12 hores, sol fer sortir les restes de les espines clavades.
11. 11. Peixos Peixos aranya o aranyes de mar (Tachinus dracco, Echiichthys vipera). Solen viure en fons sorrencs on s'enterren. Els accidents es produeixen habitualment quan sn trepitjats per banyistes o manipulats per pescadors. Quadre clnic: dolor agut que s'irradia en sentit centrpet. Sol durar diverses hores i va acompanyat per edema important, pruja, isqumia (falta de reg) i necrosi (mort amb ennegriment) de la zona que envolta als orificis d'entrada del ver. En alguns casos pot presentar reaccions generalitzades entre les quals destaquen alteracions del ritme cardac, depressi respiratria, vertgens, aix com quadres digestius i infeccions secundries a les lesions.
12. 12. Rascasses (Scorpaena sp.). Peixos caracterstics de fons rocosos, apareixent tamb en sorrencs. Igual que en l'aranya de mar, el ver continua actiu desprs de la mort de l'animal pel que s'ha de manipular amb precauci.Quadre clnic: dolor intens desprs de la punxada amb alguna de les espines descrites que pot durar, des d'hores, fins a dies. Sol anar acompanyat d'edema (inflor), cianosi (azulamiento) i, ocasionalment, necrosi de l'rea lesionada que sol infectar-se amb gran facilitat, no sent rares les reaccions generalitzades.
13. 13. Ratlles (Raia sp.) Existeixen diverses espcies de raies en l'mbit mediterrani que tenen especial preferncia pels fons arenosos on s'amaguen amb facilitat.Quadre cnic: en ser trepitjades accidentalment es defensen clavant l'agull present a la cua, ocasionant estrips donada la forma serrada del mateix i podent quedar teixits a l'interior que cal extreure. A ms, en trencar penetra el ver que contenen afavorint la laceraci dels teixits i distribuci del mateix. La picada produeix un intens dolor que s'intensifica durant la primera hora i mitja, podent durar, des de diverses hores, fins a diversos dies, i irradiar a l'extremitat afectada. La lesi sol presentar inflor que de vegades s'infecta, podent arribar a gangrenar-se. Com smptomes generals ms freqents destaquen alteracions respiratries, cardiovasculars i del sistema nervis central. En dosis elevades de ver s'han registrat processos de vasoconstricci, insuficincia respiratria i parada cardaca, que poden produir la mort del pacient.
14. 14. Primers auxilis per aranyes de mar, rascasses i ratlles : La identificaci del peix causant de la lesi pot realitzar-se atenent a les caracterstiques de la ferida. Rentar i netejar la ferida amb aigua salada o freda i eliminar les restes de fibl o teixits estranys si n'hi ha. Submergir la zona afectada en aigua freda ia continuaci en aigua calenta, durant 30 a 90 minuts. En el cas d'afectar a altres parts del cos aplicar compreses fredes i calentes respectivament.
15. 15. El dolor pot alleujar mitjanant l'administraci d'algun analgsic com el paracetamol, per si aquest persisteix i s intens poden fer infiltracions amb algun anestsic local. L'administraci de gluconat clcic pot contribuir a la desaparici dels espasmes musculars associats. En qualsevol cas, cal traslladar el pacient com ms aviat a un centre mdic per a la sutura i neteja de la ferida, administraci de corticoides i / o antihistamnics, vacunaci antitetnica i profilaxi antibitica si s'estima necessari.