Priorització de les llistes d’espera per cirurgia electiva

Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) www.aatrm.net

Priorització de les llistes d’espera per cirurgia electiva

Mireia Espallargues, Paula Adam, Maite Solans

VIII REUNIÓ DEL CLUB DE GESTIÓ DEL BLOC QUIRÚRGICHospital de Sant Pau, 25 de novembre de 2011

Problemes vitals o urgents(càncer, cirurgia CV, etc.)

ConsultesProcediments (Dx, Tx, rehabilitadors)Internament

A. PrimàriaEspecialitzada

C. extrahospitalarisHospitals

LLISTAD’ESPERA

Cirurgia electiva i condicions no vitals

Diagnòstiques

La perspectiva o visió pot ser diferent...

Perspectiva de la programació visió transversal de les llistes d’espera (orientació interna)

Perspectiva clínica ha de considerar: la gravetat, urgència, prioritat i beneficis esperats

i adoptar una visió longitudinal (orientació als pacients)

Visió transversal de les llistes d’espera

Llista d’espera Consulta externa

Radiologia simple

Ecografia

TAC

Ingrés/ intervenció

Biòpsia/ AP

Quimioteràpia

Radioteràpia

Llista d’espera

Llista d’espera

Llista d’espera

Llista d’espera

Llista d’espera

Llista d’espera

Llista d’espera

La perspectiva o visió pot ser diferent...

Perspectiva de la programació visió transversal de les llistes d’espera (orientació interna)

Perspectiva clínica ha de considerar: la gravetat, urgència, prioritat i beneficis esperats

i adoptar una visió longitudinal (orientació als pacients)

Visió longitudinal de les llistes d’espera

At. primàriaTemps d’esperaConsulta externa

Temps d’espera

Temps d’espera

Temps d’espera

Radiologia simple

Ecografia

TAC

Biòpsia / AP Temps Ingrés / intervenció

Quimioteràpia

Radioteràpia

Temps

Temps

Algunes definicions

La gravetat: grau de sofriment (dolor, dispnea, depresió, ansietat, ...), limitació funcional, laboral, social i risc de seqüelas o de mort prematura

La urgència: rapidesa amb la que es requereix el servei sanitari per al que s’espera, des d’un punt de vista clínic

La prioritat: similar a la urgència però inclou, a més de les circumstàncies clíniques, consideracions i preferències socials

Els beneficis esperats: probabilitat de que els resultats desitjats del servei sanitari a prestar excediran als resultats adversos

Quan començal’espera Quant temps s’espera

Quants pacients esperen Qui espera (composició o case-mix)

Quina és l’espera màxima acceptable

??

CONTEXT ACTUAL: INCREMENT VEGETATIU ANUAL DEL 10% EN LLISTES D’ESPERACONTEXT ACTUAL: INCREMENT VEGETATIU ANUAL DEL 10% EN LLISTES D’ESPERA

Font: Registre de seguiment i gestió de les llistes d’espera del CatSalut* Activitat referent a 6 mesos.

50.7

05 53.6

10 5

6.6

70

69.9

67

74.072

85.169

76.762

80.377

4,05

3,97

4,11

4,30

3,00

3,20

3,40

3,60

3,80

4,00

4,20

4,40

4,60

4,80

5,00

45.000

50.000

55.000

60.000

65.000

70.000

75.000

80.000

85.000

Des - 2009 Juny - 2010 Des - 2010 Juny 2011

Te

mp

s d

'es

pe

ra (m

es

os

)

Vo

lum

de

pa

cie

nts

en

lli

sta

d'e

sp

era

i a

cti

vit

at.

Ca

talu

nya

Llista d'espera Activitat Temps d'espera

Marc conceptual de les LLE

Font: Peiró S, Ridao M. Experiencias autonómicas en la gestión de las lista de espera. MSC; 2004.

FACTORS DE LA DEMANDA

MODULADORS DE LA DEMANDA

DEMANDA D’ASSISTÈNCIA PEL PACIENT

ESTILS DE PRÀCTICA MÈDICA

FACTORS DE L’OFERTA (3)

Evidència científica, innovació tecnològica, promoció industrial


Sistemes de pagament al metge, formació, actitud científica i experiència dels metges


Volum de l’oferta instal·lada, sistemes de pagament a l’hospital, gestió, productivitat, revisió de la utilització

El volum de serveis prescrits sobrepassa la capacitat temporal de l’oferta?

DECISSIÓ MÈDICA SOBRE LA NECESSITAT D’UN SERVEI

Atenció a temps

LLISTA D’ESPERA

INCERTESA I INFORMACIÓ IMPERFECTA

ENCONTRE METGE-PACIENT

IGNORÀNCIA

Estratègies d’abordatge de les LLE

Font: Peiró S, Ridao M. Experiencias autonómicas en la gestión de las lista de espera. MSC; 2004.

FACTORS DE LA DEMANDA

MODULADORS DE LA DEMANDA

DEMANDA D’ASSISTÈNCIA PEL PACIENT

ESTILS DE PRÀCTICA MÈDICA


Evidència científica, innovació tecnològica, promoció industrial


Sistemes de pagament al metge, formació, actitud científica i experiència dels metges


Volum de l’oferta instal·lada, sistemes de pagament a l’hospital, gestió, productivitat, revisió de la utilització

El volum de serveis prescrits sobrepassa la capacitat temporal de l’oferta?

DECISSIÓ MÈDICA SOBRE LA NECESSITAT D’UN SERVEI

Atenció a temps

LLISTA D’ESPERA

INCERTESA I INFORMACIÓ IMPERFECTA

ENCONTRE METGE-PACIENT

IGNORÀNCIA

Pel costat de la demanda

Pel costat de l’oferta De gestió i racionalitz

ació

Priorització de la llista d’espera

• Situació actual

Prioritza l’ordre d’arribada en llista d’espera com a

únic criteri explícit: sistema FIFO (First In, First Out –

First come, first served)

Però existeixen altres criteris implícits del metge

Correlació entre l’ordre d’entrada en llista d’espera i l’ordre d’intervenció

Ci r ugí a de cat ar at aRel aci ón ent r e el or den de ent r ada en l i s t a y f echa de ci r ugí a

Pi l ot o f ase 1

Rank f or Var i abl e dat a_ qx

0. 0

0. 1

0. 2

0. 3

0. 4

0. 5

0. 6

0. 7

0. 8

0. 9

1. 0

Rank f or Var i abl e f dat a

0. 0 0. 1 0. 2 0. 3 0. 4 0. 5 0. 6 0. 7 0. 8 0. 9 1. 0

Regr ess i on Equat i on: dat a_ qx_ r = 0. 263512 + 0. 474879* f dat a_ r

Cirurgia de cataractaArtroplàsties

Centres Prova pilot

Resta de centres

Ci r ugí a de cat ar at aRel aci ón ent r e el or den de ent r ada en l i s t a y f echa de ci r ugí a

Res t o de cent r os f ase 1


0. 0

0. 1

0. 2

0. 3

0. 4

0. 5

0. 6

0. 7

0. 8

0. 9

1. 0


0. 0 0. 1 0. 2 0. 3 0. 4 0. 5 0. 6 0. 7 0. 8 0. 9 1. 0


Ar t r opl as t i asRel aci ón ent r e el or den de ent r ada en l i s t a y f echa de ci r ugí a

Pi l ot o f ase 1


0. 0

0. 1

0. 2

0. 3

0. 4

0. 5

0. 6

0. 7

0. 8

0. 9

1. 0


0. 0 0. 1 0. 2 0. 3 0. 4 0. 5 0. 6 0. 7 0. 8 0. 9 1. 0


Ar t r opl as t i asRel aci ón ent r e el or den de ent r ada en l i s t a y f echa de ci r ugí a

Res t o de cent r os f ase 1


0. 0

0. 1

0. 2

0. 3

0. 4

0. 5

0. 6

0. 7

0. 8

0. 9

1. 0


0. 0 0. 1 0. 2 0. 3 0. 4 0. 5 0. 6 0. 7 0. 8 0. 9 1. 0


Spearman=0,18

p=0,01

Spearman=0,47

p<0,01

Spearman=0,82

p<0,01

Spearman=0,93

p<0,01


• Canvi de principis: prioritzar per necessitat + increment del benestar (utilitat)

Necessitat: atorgar prioritat als qui parteixen d’una situació inicial pitjor (no només aspectes clínics)

Utilitat o benefici esperat: atorgar prioritat a qui més pot guanyar


Millorar utilitat de la intervenció

Millorar equitat per a un mateix nivell de necessitat

El concepte de necessitat inclou criteris clínics, socials i

personals

Aplicació de sistemes lineals de punts

Sistema mixt = necessitat + benefici esperat

Sistemes de priorització de la llista d’espera de l’AIAQS

• Basats en la necessitat + benefici esperat

• Sistema lineal de punts:

−Combinació de criteris rellevants

−Assignació de punts als diversos nivells dels criteris

−Càlcul d’una puntuació global de prioritat

−Ordenació de la llista d’espera

• Procés participatiu (malalts, familiars, població general, especialistes i d’altres professionals)

• Metodologia basada en el Conjoint analysis i/o tècniques qualitatives

Preguntes que ens plantegem

• Quins criteris són rellevants i quin pes tenen?• Existeixen diferències socials en les preferències?• És un instrument factible, vàlid i fiable?• Influeix en la gestió de la llista d’espera?• Millora l’equitat en la utilització? • Millora la utilitat global?

4%6%9%10%

20%

18%

33%

7%8%11%

14%

15%45%

Cirurgia de cataracta

Importància relativa (pes) dels criteris

Dolor

Limitació per treballar

Limitació de les AVD

Gravetat de la malaltia

Artroplàstia de maluc/genoll

Probabilitat de recuperació

Tenir alguna persona cuidi el malalt

Tenir persones a càrrec

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Població general Pacients i f amiliars Especialistes Prof essionals

Relacionats

Probabilitat recuperació


Tenir algun cuidador



Gravetat malaltia

Cirurgia de cataracta: importància relativa dels criteris segons grup

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Població general Pacients i f amiliars Especialistes Prof essionals

relacionats

Probabilitat recuperació


Tenir algun cuidador



Gravetat malaltia

Dolor

Artroplàstia maluc/genoll: importància relativa dels criteris segons grup

Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

La prioritat mitjana fou de 66,7 punts (DE 18,0 i mediana 70) con una distribución asimétrica negativa (skewness -1,0).

Implementació priorització atroplàstia de genoll (XHUP)0

.01

.02

.03

0 20 40 60 80 100Puntuació de prioritat

Baixa per cirurgia al mateix centre

0.0

1.0

2.0

3

0 20 40 60 80 100Puntuació de prioritat

Baixa per altres motius

0102030405060708090

100

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

P75 PP Media PP P25 PP


Implementació priorització atroplàstia de genoll (XHUP)

En vermell aplicació sistema de priorització pur

En balu FIFO En verd aplicació real

Petició del CatSalut a l’AIAQS (2011)

La Gerència de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials del CatSalut planteja continuar el treball iniciat sobre l’abordatge de la llista d’espera de cirurgia electiva per canviar el model de gestió de la llista d’espera:

Demana elaborar un sistema de priorització de pacients en llista d’espera que sigui universal (o per especialitats/grups de procediments) que sigui fàcil, senzill i ràpid d’aplicar

Priorització de procediments (temps de garanties)

Priorització de malalts (sistema de priorització)

OBJECTIUS

Objectius generals

Desenvolupar un sistema universal de priorització de pacients en llista d’espera de cirurgia electiva Identificar i seleccionar dimensions i criteris Establir els pesos (importància relativa) dels criteris

Proposar estratègies per a la seva implementació

OBJECTIUS

Objectius específics Establir les especificitats necessàries per a les patologies/procediments

més freqüents en relació amb: les definicions operatives i les possibles escales de mesura dels

criteris les categories a dins de cada criteri les puntuacions (punts) a assignar a cadascuna d’aquestes categories

Establir la comparabilitat entre els sistemes de priorització específics desenvolupats, per mitjà de: Assignar grans grups de prioritat a les patologies/procediments Establir temps d’espera màxim raonables per diferents puntuacions

de priorització Establir factors correctors i intervals de solapament entre les

puntuacions de prioritat

METODOLOGIA

Subprojecte 1: PRIORITZACIÓ INTRA-LLISTA D’ESPERA

Revisió de la literatura + experiència pròpia Metodologia qualitativa:

Tècniques de discussió (grup focal)

Tècniques de consens (grup nominal)

Estudi de validació i consens: Societats Científiques


Revisió exhaustiva de la literatura per identificar sistemes de priorització (criteris, definicions, categories, pesos, etc.)

Període: 2000 – maig del 2011 BBDD consultades: Pubmed/Medline, Scopus, Centre for

Reviews and Dissemination (CRD) - Database of Abstracts of Reviews of Effects (DARE) i Health Technology Assessment Database (HTA) - i Google Scholar

Cerca pàgines webs dels Departaments de Salut dels països de l’OECD

METODOLOGIA: revisió de la literatura


RESULTATS DE LA CERCA

443 DOCUMENTS LOCALITZATS

48 PUBLICACIONS

21 PUBLICACIONS

14 articles originals 5 informes 2 revisions

Lectura de títol i resum

Lectura de l’article


44 sistemes de priorització i 170 criteris

RESULTATS DE LA REVISIÓ

30%

20%18%

14%

7%

5% 2%2%

2% Genèric

Operacions de cataracta

Inserció/recanvi de pròtesi de maluc i genollCirurgia cardíaca

Cirurgia general

Prostatectomia

Colecistectomia

Fusió vertebral

Reparacions d'hèrnia


Els criteris més freqüents en els sistemes de priorització

RESULTATS DE LA REVISIÓ (proposta inicial de criteris)

* Pot inclooure risc de complicacions durant l’espera

CRITERI DE PRIORITZACIÓ PES (mínim - màxim) Dolor 9-40%

Gravetat / Urgència 20-50%

Probabilitat de recuperació 2-26%

Progressió de la malaltia* 8-32%

Limitació de les activitats de la vida diària 4-18%

Limitació per treballar, estar actiu, estudiar 4-14%

Tenir alguna persona que el cuidi 3-11%

Persones al seu càrrec 3-8%

Edat 9-29% Temps a la llista d’espera 12-23%

DISCUSSIÓ I CONSENS AMB EXPERTS* (marc general)

Sistema universal de priorització: criteris i pesos

Dimensió Pes dimensió (%)

Criteris ponderats Pes criteri (%) [N=17]

Pes criteri (%) [N=64, 57%]

AFECTACIÓ 66 Gravetat 21 23

Símptoma principal / Dolor 17 14

Progressió de la malaltia 14 15

Limitacions en les AVD 14 14

BENEFICI ESPERAT

14 Probabilitat i grau de recuperació 14 12

SOCIAL 20 Rol social 11 8+5

Limitacions per treballar, escola, buscar feina…

9 9

*Experts participants: Gestió sanitària, Gestió clínica, Pràctica clínica, Economia de la salut, Investigació, Bioètica, Representants de pacients

DISCUSSIÓ I CONSENS AMB EXPERTS (especificitats)

Sistema universal de priorització: 3-6 participants per especialitat (3 reunions de consens presencials)

Cirurgia general i digestiva Cirurgia vascular Ginecologia i obstetrícia Oftalmologia Otorinolaringologia Cirurgia ortopèdica i traumatologia Urologia

Sistema de priorització per a operacions de varices (I)Criteris ponderats Pes (%)

Gravetat de la patologia / símptoma principal (37%) En funció del grau d’afectació clínica segons l’escala CEAP (Clínica, Etiologia, Anatomia, Fisiopatologia)* i els símptomes

Grau C2 (varices col·laterals o tronculars) asimptomàtic 0

Grau C2 (varices col·laterals o tronculars) simptomàtic 10

Grau C3 (C2 + edema) asimptomàtic 20

Grau C3 (C2 + edema) simptomàtic 25

Grau C4 (C3 + canvis cutanis típics de la insuficiència venosa crònica (IVC - dermatitis ocre, lipodermoesclerosis, èczema...) asimptomàtic

30

Grau C4 (C3 + canvis cutanis típics de la IVC - dermatitis ocre, lipodermoesclerosis, èczema...) simptomàtic

32

Grau C5 (C4 + canvis cutanis amb úlcera cicatritzada) o C6 (C4 + canvis cutanis amb úlcera activa) asimptomàtic

35

Grau C5 (C4 + canvis cutanis amb úlcera cicatritzada) o C6 (C4 + canvis cutanis amb úlcera activa) simptomàtic o varices complicades (varicoflebitis i/o varicorràgia)

37

Progressió de la malaltia (15%) En funció de la grandària de les varices (pot ser valorada segons el sistema de creus o per la grandària de la vena safena interna o externa) i la presència de complicacions.

Varices petites (d’una creu o grandària safena interna/externa < 6 mm) 0

Varices mitjanes (de dos creus o grandària safena interna/externa entre 6 i 9 mm) 6

Varices grans (de tres creus o grandària safena interna/externa > 9 mm) 10

Varices amb complicacions (varicotrombosi o varicoflebitis i/o varicorragia i/o úlceres i/o canvis cutanis)

15

Limitacions en les activitats de la vida diària a causa de la patologia (14%) Limitació, a causa de la patologia, per realitzar aquelles activitats de la vida quotidiana o de lleure que es duien a terme abans de l’afectació per aquesta patologia. És possible que un malalt tingui una patologia molt avançada i, malgrat tot, no tingui molts problemes per realitzar les activitats que feia anteriorment. No s’ha de confondre amb la gravetat de la patologia. Ja es parteix d’un grau d’afectació.

Té alguns problemes per realitzar les seves activitats quotidianes 0

Té bastants problemes per realitzar les seves activitats quotidianes 7

És incapaç de realitzar la major part de les seves activitats quotidianes (ha de romandre en repòs per varices complicades)

14

Sistema de priorització per a operacions de varices (II)Criteris ponderats Pes (%)

Probabilitat i grau de recuperació (12%) En general, l’operació de varices acostuma a ser exitosa, però hi poden haver situacions que facin que la probabilitat d’èxit clínic o resolució sigui menor, per exemple: la no millora simptomàtica amb mitges elàstiques, l’obesitat, els problemes ortopèdics, la limitació funcional per altres malalties, la complexitat de tractament o la possible resolució definitiva de les varices). S’han considerat 3 nivells de probabilitat de recuperació en funció del percentatge d’èxit de recuperar total o quasi-total el que s’havia perdut

Baixa (50-75%) 0

Moderada (76%-95%) 6

Alta (>95%) 12

Tenir alguna persona que el cuidi (8%) Disponibilitat o no de tenir alguna persona que l’ajudi o que el cuidi en les activitats diàries, per exemple; acompanyar-lo al metge, cuinar, anar a comprar, fer la neteja, etc.)

No es depenent 0

És depenent 8

Tenir alguna persona al seu càrrec (5%) Situació del pacient dins del nucli familiar, és a dir, la responsabilitat o no de tenir persones a càrrec; per exemple, fills, pares, etc als quals ha de cuidar i en té la responsabilitat

No té dependents 0

Té dependents 5

Limitacions per treballar, buscar feina o anar a l’escola (9%) Limitació per treballar a causa de la malaltia en les persones que es troben en edat de treballar o estudiar. Es consideren també les tasques de les mestresses de casa i dels aturats que busquen feina.

No té limitacions 0

Té limitacions 9

Limitacions

Procés de desenvolupament i avaluació llarg i costós, específic per a cada procediment

Existeixen diferències quant a factibilitat d’instauració i acceptació

Requereix d’una bona organització dels serveis assistencials

Poden existir perversions en la seva aplicació

Alguns malalts poden quedar sempre en darrer lloc (establir temps d’espera màxims segons puntuació)

Potencialitats

Promoure la priorització en base a la necessitat i benefici esperat de forma transparent i consistent

Tenir major informació i potenciar l’equitat territorial en la provisió d’aquest servei

Disminuir l’angoixa del pacient en espera, recolzament “legal” pel metge

Augmentar la credibilitat i confiança del ciutadà en el sistema

Consideracions generals

Els sistemes d’informació sobre llistes d’espera han millorat però continuen sent insuficients per recolzar estratègies de priorització.

Es manté un important secretisme sobre la informació de llista d’espera, dificultant l’avaluació de les mesures adoptades i d’experiències concretes pel que pràcticament no existeixen “evidències” sobre les avantatges i limitacions de cada mesura.

Pràcticament no hi ha recerca avaluativa en una àrea tan important pel SNS i les dificultats d’accedir a la informació poden explicar-ho. Hi ha grans incerteses sobre els efectes positius o negatius d’unes i altres mesures.

El desenvolupament de criteris de priorització requereix d’un consens professional previ i ampli, però també polític

“ Si las listas de espera fueran una enfermedad, sería una de las de mayor prevalencia, sobre la que

más se habla y de la que menos se conoce”

Hemingway H, Jacobson B. Queues for cure? Let’s add appropriateness to the equation. BMJ 1995; 310: 818-9.

Recomanacions(sobre criteris/sistemes de priorització)

Tenir en compte la visió/opinió dels diferents actors implicats (clínics i professionals sanitaris, usuaris, gestors, polítics etc.) a través de diversos canals o formes de participació.

Involucrar tots els professionals sanitaris i els gestors a l’hora d’implementar qualsevol sistema de priorització

Podria ser necessari supervisar/auditar la seva implementació per evitar distorsions en la valoració de la prioritat

Recomanacions(sobre sistemes d’informació de llista d’espera)

Els sistemes d’informació globals requereixen importants millores si es desitja desenvolupar polítiques de priorització o si es volen abordar diferenciadament els diferents tipus de llista d’espera.

Seria necessari disposar d’un sistema d’informació a l’hospital adequat per incorporar i aplicar aquesta nova informació en la gestió de la llista d’espera

També necessari garantitzar un adequat seguiment dels pacients inclosos en llista d’espera, a fi de verificar possibles variacions de caràcter imprevisible en la seva evolució clínica, així com la periòdica depuració de la llista d’ espera.

Recomanacions(sobre avaluació de les mesures)

Promoure i facilitar els estudis d’avaluació sobre l’impacte de les diferents mesures per l’abordatge de les Llistes d’Espera i sobre el valor d’algunes experiències concretes.

S’hauria de valorar la interacció amb altres mesures de gestió de la llista d’espera, especialment els temps de garantia.

Recomanacions(sobre altres mesures acompanyants)

Desenvolupament de criteris d’indicació dels procediments d’interès mitjançant guies de pràctica clínica o instruments d’adequació de la indicació

Desenvolupament d’un audit clínic dels malalts en llista d’espera, revisant la indicació i prioritat.

Descentralització de les decisions a nivell d’àrees de salut en un context més global

No s’han d’abordar totes les patologies amb les mateixes estratègies: s’han de barrejar les diferents estratègies (increment de la oferta, establiment de prioritats, ...)

METODOLOGIA

Subprojecte 2: IMPLEMENTACIÓ SISTEMA PRIORITZACIÓ

Revisió de la literatura Definir un protocol Identificació de centres clau Prova pilot Informe de resultats

Qüestions plantejades

Poca disponibilitat de temps per a l’emplenament dels formularis

La no aplicabilitat en determinats malalts (casos especials) com poden ser els casos considerats “semi-urgents” (cataracta associada al glaucoma)

La necessita d’acompanyar-se d’un sistema de gestió de la llista d’espera àgil i automatitzat.

Possibilitat de fer auditories de l’aplicació del sistema de priorització per evitar “gaming” (malalts i/o professionals).

Característiques del sistema

Aplicació similar d’un sistema homogeni o únic per a tot el territori.

Definició d’un sistema consistent (replicable o fiable) i transparent que permeti avaluar i comparar entre pacients malgrat les diferències en la casuística.

Definició d’uns temps màxims d’espera en funció de la puntuació de prioritat.

El sistema de prioritats ha de garantir el procés de programació de la cirurgia i per tant facilitar el coneixement del temps d’espera previst des del moment en què es decideix la intervenció quirúrgica.

Hadorn DC, Holmes AC. The New Zealand priority criteria project. Part 1: Overview. BMJ. 1997;314(7074): 131-4.

Característiques del sistema

La necessitat d'un consens entre clínics, gestors i pacients. Control del possible biaix en el sentit d'incrementar la

puntuació de priorització. El mètode i les bases conceptuals per definir els criteris de

priorització haurien de ser similars per a tots els procediments quirúrgics.

Feedback

Crear un flux d’informació constant entre el centre i el CatSalut per optimitzar la gestió de les llistes

Feedback

La informació tramesa hauria de permetre al CatSalut conèixer:

Dimensions de la llista d’espera per procediment i en cada centre

Temps d’espera i demora per procediment i en cada centre Aplicació del sistema de priorització per procediment i en cada

centre

Feedback

La informació tramesa hauria de permetre al gestor del centre conèixer:

Dimensions de la llista d’espera del seu centre per procediment

Temps d’espera i demora al seu centre per procediment Aplicació del sistema de priorització al seu centre per

procediment Comparar-se, de forma anònima, amb els resultats dels altres

centres i del conjunt de la XHUP.

Exemples

Quin percentatge de pacients porten una demora de més de 3, 6 ó 12 mesos?

0 20 40 60 80 100percent

XHUP

Centre

<=3 mesos <=6 mesos<=12 mesos >12 mesos

Exemples

Quin percentatge de pacients han esperat més de sis mesos al meu centre? I a la resta?

020

4060

8010

0%

pac

ient

s ha

n es

pera

t >6

mes

os

0 100 200 300 400 500 600Volum de centre

Centres El vostre centreIC95% sobre el % global

Exemples

Els pacients amb una puntuació de prioritat major esperen menys?

Exemples

Quin temps i quina puntuació tenien els pacients intervinguts (per ordre d’intervenció) al meu centre?

7188

90

55

53

75

74

75

65

76

65

80

8080

90

86

80

75 60

6867

40

879080

80

60

8070

71

8090

80906291

95

7475 90

75

73

79

72

75

9075

60

05

1015

20M

esos

d'e

sper

a

0 50 100 150 200 250Ordre d'intervenció

Me espera p10/p90 p25/p75

Avaluació dels sistemes de priorització

Resultats: cirurgia de cataracta (N=2.908)

0

5

10

15

Percen

tatge

0-5

5-10

11-15

16-20

21-25

26-30

31-35

36-40

41-45

46-50

51-55

56-60

61-65

66-70

71-75

76-80

81-85

86-90

91-95

96-100

Sense diferències entre fases

Puntuació de prioritat

Resultats: artroplàstia maluc/genoll (N=1.597)

0

5

10

15

Percen

tatge

0-5

5-10

11-15

16-20

21-25

26-30

31-35

36-40

41-45

46-50

51-55

56-60

61-65

66-70

71-75

76-80

81-85

86-90

91-95

96-100

Sense diferències entre fases


Resultats factibilitat

Taxa de resposta < 50%

Temps d’administració (mediana):

Cataracta: 3 minuts (1-32)

Artroplàsta: 3 minuts (1-23)

Formularis incomplets (%):

Cataracta: Fase 1=87% Fase 2=96%

Artroplàstia: Fase 1=65% Fase 2=86%

Resultats validesa cirurgia de cataracta

Rho de Spearman: 0,68 (IC95%: 0,65-0,71)


0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Fase 1 Fase 2

Escala E

VA


Correlació entre l’opinió del metge (EVA) ila puntuació de prioritat



Resultats validesa artroplàstia



0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Fase 1 Fase 2

Escala E

VA


Correlació entre l’opinió del metge (EVA) ila puntuació de prioritat



Resultats utilitat cirurgia de cataracta

Fase 1 Fase 2

Centre N rho IC95% N rho IC95%

A 406 0,03 -0,07 - 0,13 376 -0,09 -0,19 - 0,01

C 278 0,06 -0,06 - 0,17 212 -0,33 -0,44 - -0,20

D 192 0,04 -0,10 - 0,18 125 -0,13 -0,30 - 0,05

E 135 -0,16 -0,32 - 0,00 89 -0,04 -0,25 - 0,17

H 260 -0,15 -0,27 - -0,03 247 -0,09 -0,21 - 0,03

Total 1.271 0,04 -0,02 - 0,02 1.049 -0,05 -0,11 - 0,02

rho: rho d’Spearman

Es van assignar rangs als temps d’espera per controlar l’efecte del centre

Resultats utilitat artroplàstia

Fase 1 Fase 2

Centre N rho IC95% N rho IC95%

A 303 -0,15 -0.25 - -0,03 19 0,13 -0,35 - 0,55

B 54 0,06 -0,21 - 0,33 36 -0,32 -0,59 - 0,01

D 87 -0,07 -0,28 - 0,14 20 -0,16 -0,57 - 0,30

F 54 -0,07 -0,33 - 0,20 27 -0,49 -0,73 - -0,13

G 15 0,30 -0,29 - 0,68 9 -0,82 -0,96 - -0,33

I 41 -0,19 -0,47 - 0,12 20 -0,23 -0,61 - 0,24

Total 605 -0,23 -0,30 - -0,15 131 -0,21 -0,37 - -0,04

rho: rho d’Spearman

Es van assignar rangs als temps d’espera per controlar l’efecte del centre

Resultats fiabilitat: variabilitat inter-observador

Cataracta:

44 oftalmòlegs van avaluar 10 escenaris hipotètics

Coeficient de correlació intraclasse: 0,78 (IC95%: 0,62-0,94)

Artroplàstia:

18 traumatòlegs van avaluar 11 escenaris hipotètics

Coeficient de correlació intraclasse: 0,80 (IC95%: 0,65-0,94)

Conclusions (sistemes priorització)

És possible definir un sistema explícit de priorització basat en les preferències socials

Hi ha diferències entre els grups participants que poden explicar-se pel diferent coneixement i vivència de la malaltia

Sembla rellevant la participació d’aquests col·lectius en l’establiment de prioritats en les llistes d’espera

Conclusions (avaluació sistemes)

La incorporació dels sistemes de priorització a la pràctica clínica és factible

Els sistemes de priorització són vàlids per mesurar la necessitat del malalt i fiables

El seu impacte sobre la ordenació/gestió de la llista d’espera és limitat


La edad media fue de 72 años, un 72% eran mujeres, un 89,3% artrosis y un 67% disponía de PP.

Resultados atroplastia de rodilla

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Sense puntuació Amb puntuació


Resultados atroplastia de rodilla

03

69

12

15

18

21

24

Me

sos

d'e

spe

ra

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Any d'inclusió

Sense priorització Amb priorització

La mediana del tiempo de espera se redujo hasta los 3,7 meses, partiendo de una mediana de 9 meses.

Contextualització

Sistemes de priorització específics per procediments vs criteris universals

Específics Universals

• Tenen en compte les característiques de cada malaltia/procediment:

• La prioritat/urgència d’un pacient depèn de cada malaltia/ procediment

• L’impacte de les característiques dels pacients sobre la prioritat és diferent en cada malaltia/proced.

• La gravetat de dolències o limitacions similars és percebuda diferent en cada malaltia/proced.

• Caldria definir temps màxim d’espera per diferents nivells de prioritat per assegurar uniformitat inter-llistes

• Poden ser aplicats de forma més fàcil i àmplia• Només es poden aplicar quan les

malalties/proced. són molt similars quant a gravetat i curs clínic o bé quan el sistema de priorització té en compte les diferències entre malalties/proced.

• Més susceptibles a variabilitat en la seva administració

• Es poden identificar criteris comuns rellevants entre els diversos procediments: gravetat de la malaltia, limitació de les activitats i per treballar, grau progressió, dolor (no sempre aplicable), criteris socials (tenir persones a càrrec, ser depenent d’algú altre)

Justificació

Millorar l’equitat d'accés Incrementar la participació de l’àmbit clínic en el seguiment i

gestió de la llista d’espera Fer el procés de priorització més explícit i transparent Ser més proactius en l’assoliment dels terminis de garantia

Priorització de les llistes d’espera per cirurgia electiva

Documents

Transcript of Priorització de les llistes d’espera per cirurgia electiva