USOS  ADOLESCENTS  DE  

DROGUES  Formació PROGESS // Juny14

Jordi  Bernabeu  Farrús  #Salut_Pública  @granollers  @jordibernabeu  @sobredrogues  jbernabeu@ajuntament.granollers.cat        

USOS  ADOLESCENTS  DE  

DROGUES  

Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).    

h?p://www.sobredrogues.net/cejfe  h?p://www.slideshare.net/sobredrogues/cejfe        

Formació PROGESS // Juny14

9 idees  

1.  De  les  demandes  2.  De  les  diferents  formes  de  vulnerabilitat  3.  De  la  lectura  adulta  sobre  l'adolescència  4.  Dels  ajustos  i  desajustos  de  molts  adolescents  i  joves    5.  De  la  lectura  que  fem  de  les  drogues  6.  Del  nostre  context  d'intervenció  7.  De  les  respostes  de  l'Administració  8.  De  les  possibles  propostes  9.  D'algunes  conclusions,  o  reflexions  

#1  De  les  demandes  

•  Adolescents  que  compleixen  mesures  de  jusScia;  o  mesures  alternaUves  a  sancions  administraUves  (per  consum  de  drogues)  

•  Adolescents  que  la  ‘lien’  en  els  seus  contextos  formals  i  informals  

•  Adolescents  que  molesten  a  adults  amb  poca  paciència  i/o  tolerància  

•  Adolescents  acollits  en  el  sistema  de  protecció  

•  Famílies  amb  dificultats  per  controlar  les  actuacions  dels  seus  fills  

Com  i  perquè  intervenir  amb  aquests  casos?  

1.  Treballar  per  ser  conegut  

2.  L’acompanyament  i  dinamització:  

•  El  paper  de  l’adult:  proper  i  posiUu  >>  referència  

•  Intromissió  equilibrada/pensada  

3.  Els  però  de  la  relació  educaUva  (dilemes)  

4.  Els  criteris  de  la  intervenció  

Quan  prevenir  no  només  és  fomentar  l’absUnència  

Potenciar  la  responsabilitat  Fomentar  l’autonomia  Evitar-­‐se  problemes  

#Acompanyament  

Font:  Claudio  Vidal  (EC-­‐ABD)  

#2  De  les  diferents  formes  

de  vulnerabilitat  

A  propòsit  de  la    vulnerabilitat  social    

Persona  Context  (cultura,  relacions,  societat,  família)  

Respostes  insGtucionals    

Font:  La  Vanguardia.  16  de  juny  de  2014.  

Asociats a nivell individual * Consum prematur (edat) * Problemes de salut mental, físic o emocional * Actituds personals vers el consum * Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc.

Associats a nivell familiar * Consum de drogues per part dels pares * Actituts favorables al consum per part de la família * Problemes familiars * Històries familiars de consum problemàtic de drogues * Dificultats de relació/conflicte familiar * Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc. * Estatus socioeconòmic familiar

FACTORS DE RISC�Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997).

Associats a nivell grupal o d’amics * Amics consumidors * Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions * Actituts favorables al consum * Conductes il.legals o delictives * Dificultats de relació amb el grup d’iguales

Associats a nivell de context social * Abandonament dels estudis * Fracàs escolar * Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola * Desocupació laboral * Dificultats socials i econòmiques * Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues * “Transicions i desplaçaments vitals”

#3  De  la  lectura  adulta  sobre  

l’adolescència  

Probablement  estem  fent  una  lectura  de  l’adolescència  i  joventut  segons  paràmetres  d’epoques  anGgues    

I  l’adolescència  actual  esdevé  una  etapa  per  se,  diferent  a  l’infància  i  la  joventut,  amb  les  seves  necessitats  educaGves  i  de  conceptualització.    Amb  les  dificultats  pròpies  d’acceptar  els  canvis  de  les  generacions  que  ens  succeeixen    (Jaume  Funes,  2010).        

Una  adolescència  i  joventut    cada  vegada  més  llarga  

De  la  sociologia  del  treball  a  la  sociologia  de  l’oci  

Soberans  del  consum  #hiperconsumisme    

(Fernando  Conde,  1999  //David  Pere  Mar>nez,  2013)  

El  problema  de  la  hiperprotecció...  #nens_tresor  

 (Domingo  Comas,  2006)  

Extret de @DroguesXP

@AleixSalo #Fills_dels_80

L’individualisme    

(Victòria  Camps,  2008)  

JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!

La  crisi  de  #noció_de_futur    ‘Atrapats  en  la  seva  joventut’    

 (Sara  Moreno,  2013)  

   

Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011

@ManelFontdevila #Esta_crisis_está_siendo_un_éxito

El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011

Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?

Roto #Viñetas_para_una_crisis

La  recuperació  de  discursos  anGcs  vesUts  de  moderns  

 (Jaume  Funes,  2013  /  Josep  Ramoneda,  2013)    

 

Emprenedoria Cultura de l’esforç Mobilitat exterior (o exili laboral?)

Necessitem  estratègies  diferents  per  als  nadius  digitals?    

 (Dolors  Reig,  2011)  

@berlich #El_pais_8_3_12

#4  De  la  lectura  que  fem  de  

les  drogues  

El  discurs  que  es  genera  al  voltant  de  les  drogues  segueix  condicionat  per  

l’experiència  viscuda  anys  anteriors  amb  els  consums  problemàGcs  d’heroïna  i  VIH-­‐

SIDA    

(Oriol  Romaní,  1999,  2011)  

Amb  tot  el  que  això  comporta:  idea  d’addicció,  sobredosi,  VIH,  etc.).  I  

actualment  el  panorama  és  totalment  diferent.    

 Com  les  noves  formes  d’exclusió  i  inclusió  

Una  generació  d’adolescents  tranquils  pel  que  a  drogues  es  refereix    

 Que  els  persegueix  l’ombra  del    

‘constant  i  precoç  augment  del  consum’    

PNSD #ESTUDES

PNSD #ESTUDES

PNSD #ESTUDES

PNSD #ESTUDES

La  importància  de  l’alcohol  i  de  la  maria  (sobretot  pel  seu  caràcter  simbòlic)  

#5  Dels  ajustos  i  desajustos  de  molts  adolescents  i  

joves  

1.  Darrere  de  molts  consums  de  drogues  existeixen  més  problemes  familiars  i/o  socials  que  no  pas  de  drogues  i/o  de  salut  mental.  

2.  Compte  amb  l'excèssiva  tendència  al  diagnòsGc  i  al  protagonisme  de  les  substàncies:  sovint  és  necessària  però  alhora  jusUfica,  eUqueta  i  condiciona.  

3.  Els  usos  de  drogues  poden  tenir  diferents  graus  de  gravetat/problemaGcitat.    

4.  Els  consums  de  drogues  problemàUcs  solen  ser  el  resultat  d'uns  hàbits  de  consum  lligats  a  uns  esGls  de  vida  determinats,  en  uns  contextos  concrets.  

5.  Existeixen  riscos  i  problemes  més  importants  que  l'addició.  

El  problema  són  els  amics…  

És  molt  influenciable…  

La  culpa  la  té  el  PQPI/UEC…  

El  pare  no  m’ajuda.  Em  sento  sola…  

No  el  puc  controlar…  

EsUc  desesperat…  

Què  vagi  a  un  centre…  

Els  serveis  públics  no  s’hi  posen…  

Com  descriuen  els  problemes  els  implicats?  

#Les_famílies  

Fumo  perquè  m’agrada…  

No  hi  ha  per  tant…  

Ho  sé  portar…  

A  mi  no  m’afecta…  

No  deixaré  de  fumar…  

Deixa’m  fumar  a  casa…  

La  policía  va  a  per  nosaltres…  

Fumo  per  oblidar…  

Delinqueixo  per  consumir  drogues…  

Com  descriuen  els  problemes  els  implicats?  

#Elles  #Ells  

#6  Del  nostre  context  

d’intervenció  

•  Quan  el  protagonista  no  viu  la  seva  situació  com  a  problema  la  moGvació  és  escassa.    

•  Quan  professionalment  ens  costa  donar  un  discurs  sensat  al  voltant  de  les  drogues  (i  de  les  adolescències).    

•  Quan  tot  sembla  ‘arreglar-­‐se’  a  parUr  de  normes  i  regulacions.    

•  Quan  ens  basem  en  el  ‘el  paradigma  cien\fic’  per  jusUficar  qüesUons    

•  Quan  socialment  existeixen  diferents  discursos  al  voltant  de  la  qüesGó.  

#7  D’algunes  respostes  de  

l’Administració  

•  Centrem-­‐nos  més  en  els  usos  que  en  les  pròpies  substàncies  

•  L’adicció  no  ha  de  ser  el  problema  més  important  ("i  finalitzador  del  procés  problemàUc”)  

•  Alguns  usos  son  més  greus  que  altres:  quins  usos  són  els  que  realment  donen  problemes?  

•  No  uUlitzem  la  regulació  legal  de  les  drogues  com  a  excusa  per  abstenir-­‐se  

•  La  reducció  de  riscos  com  a  element  transversal  de  tota  la  intervenció  prevenUva.  

•  L’evidència  cien\fica  ens  ajuda  però  no  resol  la  qüesUó  

#8  De  les  possibles  

propostes  

1.  Ajustar  l’enfocament  de  la  mirada.  2.  Apendre  a  veure,  a  observar,  a  conèixer  els  significats  i  els  senGts  de  les  seves  vides,  a  saber  preguntar  sobre  el  que  viuen.  3.  Tenir  conflictes  no  és  tenir  problemes.  4.  L’adolescència  potser  també  també  un  temps  de  malestars.  5.  L’escola  (o  els  centres  de  formació)  com  un  important  territori  per  intervenir.  6.  Construir  espais  d’influència  educaGva  al  seu  voltant.  7.  Suprimir  la  distància,  construir  la  proximitat.  Acceptar  converUr-­‐se  en  adults  propers.  #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals  8.  Acompanyar  (que  no  derivar).  9.  Controlar  l’angoixa  que  ens  provoquen  els  seus  riscos.  GaranGtzar  que  no  s’estan  fent  mal.  10.  Deixar  de  considerar-­‐los  menors  i  tractar-­‐los  com  a  subjectes  responsables.  Que  es  construeixin  els  seus  propis  límits.  

Decàleg  d’idees  per  a  la  intervenció  socioeducaGva  (adaptació  de  Funes,  2010)  

#Acompanyament  #Referència  #Comunitat  #UUlitat  

#Responsabilitat  

Experimentació  

Experiència  

Influència  

•  Informació  •  AcGtuds  •  Percepció  d’uGlitat  •  Coneixement  

@JaumeFunes  #9_ideas_educar_en_la_adolescencia  

•  Del  “ja  sé  que  em  passo”  a  “la  moUvació  al  canvi”.  •  Del  “ho  porto  bé”  al  ”porta-­‐ho  millor”.  •  De  “l'esUc  estancat”  al  “canvia  de  context”.  •  De  “el  problema  són  les  drogues”  a  “el  problema  ets  tu”.  •  Del  “Vaig  per  lliure”  a  “pautes  d’ús”.  

‘La  manera  més  segura  //  per  evitar-­‐te  problemes  passa  per  no  consumir-­‐les’  

 

A  nivell  individual  

•  ArUcular  estratègies  de  prevenció  universal  amb  d’altres  de  caràcter  selecUu  i  indicat  

•  Anar  molt  més  enllà  de  l’àmbit  escolar  •  Esdevenir  referents  a  la  xarxa    

A  nivell  grupal  

•  Integrar  l’oci  amb  la  ‘qüoUdianitat’  (fugir  dels  atracóns  i  desconnexions  de  cap  de  setmana)  

•  Programes  específics  i  inespecífics  per  contextos  específics    

A  nivell  de  context  

•  Augmentar  estratègies  de  detecció  precoç  i  prevenció  indicada  

•  Fomentar  espais  de  reflexió  per  a  la  família  •  Oferir  ocupacions  formals  que  oganitzin  la  inserció  

sòcioprofessional    •  Espais  de  tractament  que  contemplin  la  reducció  de  danys  

com  a  estratègia  de  treball  transversal    

A  nivell  comunitari  

#9  D’algunes  conclusions,    

i/o  reflexions  

@AleixSalo #Fills_dels_80

Gràcies  per  haver  arribat  fins  aquí  ;-­‐)  

Jordi  Bernabeu  Farrús  Servei  de  Salut  Pública  //  Ajuntament  de  Granollers  

jbernabeu@ajuntament.granollers.cat  www.sobredrogues.net    

Fonts  

Jaume  Funes.  9  ideas.  Educar  en  la  adolescencia  Graó.  2011  h?p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y    

David  Pere  MarSnez  Oró  i  Joan  Pallarés.  ¿Beber  para  crecer?  Editorial  Milenio.  2013.h?p://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html    

Dolors  Reig.  Jóvenes  en  la  era  de  la  hiperacGvidad.    Fundación  Telefónica.  2013.  h?p://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconecUvidad/    

Fernando  Conde.  Los  hijos  de  la  desregulazación.  Jóvenes,  usos  y  abusos  en  los  consumos  de  drogas  CREFAT.  1999.  h?p://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf    

Sara  Moreno.  Atrapats  en  la  joventut.    ARA.  2/12/12.  h?p://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html    

Domingo  Comas  i  Miren  Josune  Aguinaga.  La  generación  premeditada.  Temas  para  el  debate.  2006.  h?p://dialnet.unirioja.es/servlet/arUculo?codigo=1959497    

Victòria  Camps.  Creure  en  l’educació:  l’assgnatura  pendent.  Edicions  62.  2008.  h?p://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html    

Aleix  Saló.  Fills  dels  80.  La  generació  bombolla.  Edicions  Glenat.  2009.  h?p://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896    

Manel  Fontdevila.  La  crisis  está  siendo  un  éxito.  AsUberri.  2012.  h?p://www.asUberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito    

Roto.  Viñetas  para  una  crisis.  Editorial  Mondadori.  2011.  h?p://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296    

Bernardo  Erlich.    El  País.  8/3/12.  h?ps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/    

Ministerio  de  Salud.  Plan  Nacional  Sobre  Drogas.    •  Encuesta  domicilaria  sobre  alcohol  y  drogas  en  España.  2011.  •  Encuesta  estatal  sobre  uso  de  drogas  en  enseñanzas  secundarias.  2012.  Observatorio  Español  sobre  Drogas.h?p://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm      

Romaní,  O.  (2011).  Jóvenes  y  riesgos:  unas  relaciones  ineludibles.  Bellaterra.  

Romaní,  O.  (1999).  Las  drogas,  sueños  y  razones.  Ariel.