PROGRAMA DE VIGILÀNCIA DEL VIRUS DEL NIL OCCIDENTAL · Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614...
Transcript of PROGRAMA DE VIGILÀNCIA DEL VIRUS DEL NIL OCCIDENTAL · Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614...
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
1
PROGRAMA DE VIGILÀNCIA
DEL VIRUS DEL NIL
OCCIDENTAL
Actualitzat a dia 04/03/2015
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
2
INDEX DEL DOCUMENT
1 La malaltia ............................................................................................................. 4
1.1 Antecedents i situació de la malaltia ........................................................... 4
2 Actuacions efectuades ........................................................................................... 5
3 Criteris previs per a la definició del programa de vigilància .................................... 6
4 Finalitat del programa ............................................................................................ 7
5 Justificació del Programa ....................................................................................... 7
6 Àmbit d’actuació .................................................................................................... 8
7 Durada i components del programa ....................................................................... 8
7.1 Durada........................................................................................................ 8
7.2 Components ............................................................................................... 8
8 Organització .......................................................................................................... 9
8.1 DAAM ......................................................................................................... 9
8.2 Resta de participants .................................................................................. 9
9 Bases tècniques del programa ............................................................................. 10
9.1 Vigilància en aus ...................................................................................... 10
9.1.1 Vigilància activa i passiva en aus salvatges ......................................... 10
9.1.1.1 Motivació ......................................................................................... 10
9.1.1.2 Població d’estudi ............................................................................. 10
9.1.1.3 Persones que realitzen la presa de mostres .................................... 11
9.1.2 Vigilància activa en aus domèstiques sentinelles ................................. 11
9.1.2.1 Persones que realitzen la presa de mostres .................................... 11
9.2 Vigilància en èquids .................................................................................. 11
9.2.1 Vigilància activa en èquids ................................................................... 12
9.2.1.1 Motivació ......................................................................................... 12
9.2.1.2 Població d’estudi ............................................................................. 12
9.2.1.3 Persones que realitzen la presa de mostres .................................... 12
9.2.2 Vigilància passiva en èquids ................................................................ 12
9.2.2.1 Motivació ......................................................................................... 12
9.2.2.2 Població d’estudi ............................................................................. 13
9.2.2.3 Persones que realitzen la presa de mostres .................................... 13
9.3 Actuacions laboratorials ............................................................................ 14
9.3.1 Laboratori on trametre les mostres. ..................................................... 14
9.3.2 Procediment a seguir en relació al tipus de mostres a prendre i a
trametre al laboratori. ........................................................................................... 14
9.3.2.1 Procediments................................................................................... 14
9.3.2.2 Impresos .......................................................................................... 15
9.3.3 Tècniques diagnòstiques disponibles ................................................... 15
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
3
9.3.3.1 Diagnòstic serològic pel VNO en aus i èquids ................................. 15 Tipus de mostra ........................................................................................ 15
9.3.3.2 Diagnòstic molecular del VNO en aus i èquids ................................ 16
Tipus de mostra ................................................................................................... 16
En aus: ............................................................................................................. 16
En èquids amb sospita clínica: ......................................................................... 17
Extracció de l’ARN viral ....................................................................................... 17
Detecció del VNO ................................................................................................ 17
9.3.4 Comunicació de resultats. .................................................................... 18
10 Bases de funcionament del programa .............................................................. 18
10.1 Disseny i execució pel CReSA ................................................................. 18
10.2 Definició de responsabilitats ..................................................................... 18
10.2.1 Subdirecció General de Ramaderia del DAAM .................................... 18
10.2.2 IRTA-CReSA ....................................................................................... 19
10.2.3 Veterinaris/àries clínics d’èquids .......................................................... 19
10.2.4 Centres de recuperació de fauna salvatge ........................................... 19
10.2.5 Parcs natural ....................................................................................... 19
10.3 Pla de comunicació i informació................................................................ 19
11 Annexos ........................................................................................................... 20
11.1 Procediments ............................................................................................ 20
11.2 Impresos ................................................................................................... 20
1
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
4
1 La malaltia
La Febre del Nil Occidental (FNO) és una infecció causada per un virus del gènere
Flavivirus que manté el seu cicle de forma natural entre els mosquits i les aus i que de
manera ocasional pot afectar a aus i mamífers (principalment èquids i persones)
provocant quadres neurològics greus, i fins i tot mortals.
La principal via de transmissió d’aquest virus és a través de la picada de mosquits
competents infectats (principalment culícids del gènere Culex, entre d’altres), encara
que també es coneixen altres vies de transmissió menys freqüents com són el
transplantament d’òrgans o la transfusió sanguínia a partir de pacients infectats.
En humans la infecció del virus de FNO normalment es presenta de manera
asimptomàtica o amb quadres febrils lleus; encara que en pacients de més edat o
immunodeprimits pot provocar quadres de meningoencefalitis greus que poden arribar
a ser mortals. També el virus de la FNO pot provocar patologia greu en aus i èquids.
La Febre del Nil Occidental està inclosa dins del llistat de malalties de declaració
obligatòria de l’OIE i es tracta d’una zoonosi emergent en molts indrets del món.
1.1 Antecedents i situació de la malaltia
El virus de la FNO fou descobert al 1937 a Uganda en una dona nativa que patia
signes febrils lleus i des de llavors s’han produït casos esporàdics i brots majors de la
malaltia a Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa. Als Estats Units, a partir del 2001, aquest
virus ha provocat una alarma social important a causa de la seva ràpida expansió i
virulència provocant nombrosos brots mortals en humans, cavalls i aus. Al 1999 va
aparèixer a la ciutat de Nova York i posteriorment es va disseminar per tots els Estats
Units arribant a Canadà, Amèrica Central i les Illes del Carib. Pel que fa a Europa, els
brots més importants van tenir lloc a Bucarest al 1996 (amb 393 casos d’humans
hospitalitzats i 17 morts) i a Rússia al 1999 (amb 318 casos i 40 morts). Entre el 1999 i
el 2010 també van tornar a detectar centenars de casos en humans a Rússia. Pel que
fa a països de la Unió Europea, el 1998 es van detectar casos d’encefalitis en cavalls a
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
5
Itàlia i al 2000 al Sud de França. A Itàlia el virus va reaparèixer al 2008. A Espanya i
Portugal també s’ha reportat en diverses ocasions seropositivitat en humans, cavalls i
aus. Al Sud d’Espanya els primers casos clínics es van confirmar en cavalls i humans
al 2010. Des del 2010, el VNO ha provocat grans epidèmies a la zona del Balcans,
incloent Grècia, Romania, Croàcia, Kosovo, Montenegro i Sèrbia, a més d’altres
països europeus que han estat també afectats per la circulació del virus. Al 2012, es
va detectar molta activitat d’aquests virus a Rússia, Ucraïna, Israel, Tunísia, Algèria, i
als territoris ocupats Palestins. Durant el 2012, a Nord Amèrica es va patir el pitjor brot
de FNO en persones amb un total de casos de 5387 i 243 morts.
Els estudis filogenètics dels VNO circulants en humans a Europa són limitats.
Especialment els referents al llinatge 2 que havia estat detectat en humans a Grècia al
2010 i a Itàlia al 2013 i que prèviament només s’havia identificat en aus i vectors a
Rússia durant els anys 2004, 2007 i 2010. Al 2014 s’ha tornat a reportar casos a
Grècia, Turquia, Itàlia, zona dels Balcans, Rússia i Israel.
2 Actuacions efectuades
El disseny i la implementació d’aquest programa començà a finals del 2003 gràcies al
conveni de col·laboració establert entre el Departament d’Agricultura. Ramaderia,
Pesca. Alimentació i Medi Natural (DAAM) i el CReSA (Centre de Recerca en Sanitat
Animal).
En un primer moment s’establiren els vincles principals entre els diferents organismes
de Catalunya per desenvolupar el programa i al 2005 es començaren a posar a punt
les tècniques diagnòstiques i l’establiment dels diferents components del programa de
vigilància.
Pel que fa al disseny del programa s’especificaren inicialment les zones d’estudi, el
tipus, la metodologia de presa de mostres, la seva tramesa i s’establí la coordinació
dels diversos components que havien d’intervenir-hi. Aquestes actuacions s’han anat
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
6
adaptant fins a l’actualitat en funció dels recursos humans i materials disponibles, el
context epidemiològic i la millora del coneixement científic.
La recollida i anàlisis procedents de mostres de camp es començà a partir de l’any
2005. A l’any 2007 es varen ampliar i millorar les actuacions i s’establí un programa
integrat amb la finalitat de detectar precoçment la circulació del virus del Nil
Occidental en hostes animals i vectors en les principals zones d’influència dels
aiguamolls del litoral català. Des del 2010 al 2014 s’amplià el mostreig d’aus i èquids a
altres zones del territori i s’adaptaren alguns components del programa. El 2014 i
2015 es revisa de nou el programa per optimitzar els diferents components del
programa en base al context epidemiològic actual i als recursos disponibles..
3 Criteris previs per a la definició del programa de vigilància
Aquest programa ha estat dissenyat conjuntament pel CReSA (Centre de Recerca en
Sanitat Animal) i el DAAM en base a criteris tècnics, recursos disponibles i tenint en
compte els coneixements existents i l’experiència d’altres països.
També s’han tingut en compte els documents estratègics, normatives i recomanacions
en matèria de sanitat animal de la Unió Europea, el document d’opinió del Comitè
Científic de les mesures veterinàries relacionades amb la salut pública en relació amb
el virus del Nil Occidental que s’adoptà el 14 i 15 d’abril del 2003, així com el “Plan de
vigilància de la encefalitis del Oeste del Nilo en España (2014) del Ministerio de
Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA)
D’acord amb els criteris de la Unió Europea i amb l’experiència del Servei de
Prevenció en Salut Animal els principals aspectes que es defineixen en el present
programa són:
- Finalitat i objectius a aconseguir
- Actuacions a realitzar
- Concreció del com i qui ha de realitzar les actuacions definint
responsabilitats.
- Un sistema d’informació accessible a tots els participants.
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
7
- La durada del programa
El present programa es complementa amb el “Programa d’alerta, prevenció i control
del virus del Nil Occidental” que es posa en marxa en el moment de la sospita o
confirmació del virus en territori català i preveu les mesures adients de control i
prevenció.
També es coordina amb el “Protocol per a la vigilància i control de les arbovirosis
transmeses per mosquits a Catalunya”, programa de vigilància establert per l’Agència
de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya.
4 Finalitat del programa
La finalitat del programa és detectar de manera precoç la circulació del virus del Nil
Occidental (VNO) en cavalls i aus en les principals zones i períodes de risc de
Catalunya.
5 Justificació del Programa
La Febre del Nil Occidental és una zoonosi emergent que en la darrera dècada ha
provocat diverses epidèmies amb greus conseqüències per la salut pública i la sanitat
animal en zones properes al nostre entorn. Per prevenir-ne la infecció, tant en humans
com en animals, cal en primer lloc poder disposar d’un sistema de vigilància que
detecti el més precoçment possible la circulació d’aquest virus en les poblacions
susceptibles.
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
8
6 Àmbit d’actuació
Actualment, els èquids i les aus salvatges a Catalunya són les poblacions
animals que estan sotmeses al programa de vigilància de forma contínua. La vigilància
es realitza arreu del territori català i es focalitzen els esforços principalment en les
zones de més risc i durant els períodes de més activitat vectorial (des de maig fins a
novembre).
7 Durada i components del programa
7.1 Durada
El present programa es va iniciar l’any 2003 i ha estat prorrogat any rere any pel risc
que implica la circulació del virus per a la salut humana i animal; mentre sigui així i no
es decideixi el contrari, continuarà vigent.
7.2 Components
- Vigilància activa en aus salvatges a través dels Centres de Recuperació de
Fauna Salvatge
- Vigilància activa en èquids de tot el territori
- Vigilància passiva d’aus salvatges i èquids de tot el territori.
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
9
8 Organització
8.1 DAAM
La Direcció General d’Agricultura i Ramaderia
Subdirecció General de Ramaderia
Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA)
De forma puntual actuacions per part dels Serveis Territorials i
Oficines comarcals del DAAM
La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat
Subdirecció General de Biodiversitat
Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals
Secció de Conservació de la Biodiversitat (Centres de
Recuperació de Fauna Salvatge (CRF))
Servei d'Espais Naturals Protegits
Secció de Gestió d'Espais Naturals (Parcs Naturals)
8.2 Resta de participants
- IRTA-CReSA
- Serveis de Control de Mosquits.
- Veterinaris/àries clínics especialistes en èquids.
- Hospital Clínic Veterinari de la UAB
- Laboratori Central de Veterinaria de Algete
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
10
9 Bases tècniques del programa
9.1 Vigilància en aus
9.1.1 Vigilància activa i passiva en aus salvatges
9.1.1.1 Motivació
Disposar d’un sistema de detecció precoç mitjançant vigilància activa i passiva per
identificar la circulació del Virus del Nil Occidental a Catalunya a partir de l’estudi d’aus
salvatges que viuen en aquest territori des de maig fins a novembre.
Abans del 1997 el virus de la FNO no era considerat patogènic per les aus. Al 1997-
1998 a Israel una soca més virulenta va produir la mort de moltes cigonyes migradores
i d’altres espècies, incloent grups d’oques que morien manifestant signes d’encefalitis i
paràlisis. Posteriorment, s’observaren que els pics de mortalitat als EEUU al 1999. Per
tant, en algunes zones podia constituir un indicador clau de la presència de FNO.
Malgrat la malaltia pot passar desapercebuda en moltes espècies, en altres es
manifesta amb simptomatologia nerviosa. En aus mortes algunes de les lesions
observades més freqüents són: grans hemorràgies al cervell, esplenomegàlia,
meningoencefalitis i miocarditis.
9.1.1.2 Població d’estudi
La població d’estudi abasta tot el territori català i en el cas de la vigilància passiva no
es pot conèixer a priori el volum d’aus a mostrejar que seran analitzades. Es prioritza
la recollida de mostres en les tres zones considerades de risc (el Delta de l’Ebre, els
Aiguamolls de la Empordà i el Delta del Llobregat) i de la resta del territori quan es
detectin pics de mortalitat. També en cas de sospita clínica en qualsevol dels centres
de recuperació de fauna salvatge existents.
En el cas de la vigilància activa es realitza un mostreig serològic en aus salvatges de
diferents ordres a través dels CRF per identificar, si existeix, la circulació del Virus de
Nil Occidental (VNO).
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
11
Així doncs, es prendran mensualment mostres de sèrum de les aus salvatges que hi
ingressin des del maig al novembre a cadascun dels centres corresponents i de les
quals se’ls pugui extreure com a mínim 1 ml de sang sense posar en perill el seu
benestar. En el cas de treure menys volum de sang també s’analitzaran per cELISA si
pertanyen a l’ordre dels passeriformes per tal de tenir dades de serologia.
9.1.1.3 Persones que realitzen la presa de mostres
Personal veterinari dels CRF
9.1.2 Vigilància activa en aus domèstiques sentinel les
Només es prendran mostres d’aus domèstiques en aquells casos que l’any anterior
hagin estat mostrejades perquè es trobaven en un radi d’una sospita de circulació del
VNO i sempre i quan l’any anterior donessin resultat negatiu. En aquest cas
s’intentaran mostrejar les mateixes aus o si més no, les explotacions d’autoconsum de
l’any anterior i sinó fos possible com a mínim de la mateixa zona.
9.1.2.1 Persones que realitzen la presa de mostres
Veterinaris oficials del DAAM
9.2 Vigilància en èquids
La detecció del VNO en èquids indica una elevada taxa d’amplificació vírica en una
zona i per tant un perill potencial per a la salut pública i animal.
Al 1999 a Nord Amèrica començà l’epizoòtia de la FNO provocant una mortalitat i
morbiditat significativa en cavalls, així mateix, en diversos brots europeus, com per
exemple a la Camarga (França) el 2000, a la regió de Veneto (Itàlia) el 2008 i a
Andalusia el 2010, la detecció del virus en èquids amb signes clínics ha estat la
primera evidència de la seva circulació en una zona.
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
12
9.2.1 Vigilància activa en èquids
9.2.1.1 Motivació
Es basa en la presa de mostres i registre de dades epidemiològiques de la població de
cavalls amb l’objectiu de detectar la circulació vírica en aquesta població prèviament a
l’aparició de sospita.
9.2.1.2 Població d’estudi
Constituïda per la població d’èquids que viu a tot el territori durant els mesos de maig a
novembre.
Es duu a terme una vigilància activa en èquids mitjançant l’Hospital Clínic Veterinari de
la UAB i veterinaris/àries clínics d’èquids que vulguin enviar mostres. Es realitza
totalment a l’atzar, degut a la presa de mostres de sang a aquells cavalls que sense
simptomatologia compatible a la FNO.
9.2.1.3 Persones que realitzen la presa de mostres
Veterinaris/àries clínics d’èquids de l’Hospital Clínic veterinari de la UAB i de
particulars.
9.2.2 Vigilància passiva en èquids
9.2.2.1 Motivació
Es basa en la detecció del virus d’individus que presentin una simptomatologia clínica
compatible amb la FNO en qualsevol lloc de Catalunya. Aquest tipus de vigilància
requereix una bona col·laboració per part del veterinari/ària clínic d’èquids, que serà
qui procedirà a l’avís de casos clínics sospitosos.
El període d’incubació de la malaltia en cavalls és entre 5 i 15 dies. Habitualment
presenten virèmies baixes que són insuficients per a què a través d’aquests es puguin
infectar altres mosquits que puguin transmetre el virus a altres animals (Bunning et al.,
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
13
2002). La majoria dels cavalls exposats al virus no mostren signes clínics. Els cavalls
emmalalteixen quan el virus travessa la barrera hemato-encefàlica originant una
encefalitis.
Els signes o símptomes compatibles que es manifesten en el cas de la FNO són:
atàxia, febre, debilitat, paràlisi en els membres posteriors, tremolors al musell,
moviments anormals o pressions amb el cap, caminar en cercles i/o erràtics. Alguns
casos poden arribar a ser mortals.
9.2.2.2 Població d’estudi
Tots els èquids que estiguin en territori català i que durant el període d’activitat de
mosquits adults (maig a novembre), si no hi ha un diagnòstic presumptiu previ i es
detecta un cavall amb alguna de les següents situacions: i) comportament anormal
amb afectació neurològica amb “headpressing”, “circling” i depressió, ii) fasciculacions
musculars i/o musculo-cutànies, iii) atàxia (paràlisi-parèsia) i incoordinació o iv) una
combinació d’almenys tres dels següents signes: fotofòbia, dèficit i afectació dels
nervis cranials, febre i/o debilitat.
9.2.2.3 Persones que realitzen la presa de mostres
Veterinaris/àries clínics d’èquids
Veterinaris/àries que treballen a la planta de GREFACSA (Sereca Bio S.L.) i
SUBPRODUCTOS CARNICOS ECHEVARRIA .
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
14
9.3 Actuacions laboratorials
9.3.1 Laboratori on trametre les mostres.
CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal)
Campus de la UAB – Edifici CReSA
08193 Bellaterra
Tel. 935813284 ext 4846 Fax. 935814490
Correu electrònic: [email protected]
Pàgina web: www.cresa.es
Responsable: Núria Busquets Martí
9.3.2 Procediment a seguir en relació al tipus de m ostres a prendre i
a trametre al laboratori.
Sobre com cal actuar:
9.3.2.1 Procediments
Annex I: “Vigilància passiva en aus salvatges - Procediment de presa,
identificació, condicionament i tramesa de mostres” i
Annex II: “Vigilància activa en aus salvatges en centres de
recuperació de fauna salvatge” - Procediment de presa, identificació,
condicionament i tramesa de mostres”.
Annex III: “Vigilància activa en aus sentinelles per la febre d el Nil
Occidental ”-Procediment de presa, identificació, condicionament i tramesa de
mostres”
Annex IV: “ Procediment d’actuació del/la veterinari/ària en ca s de sospita
clínica en èquids per a la vigilància de la febre d el Nil Occidental a Catalunya” ,
Procediments de comunicació i de presa, identificació, condicionament i tramesa de
mostres”
Annex V: “Vigilància passiva en èquid morts o eutanasiats ”: Procediments
de comunicació, presa, identificació, condicionament i tramesa de mostres
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
15
9.3.2.2 Impresos
Annex VI: “Document de tramesa de mostres del Pla de Vigilànc ia d’aus
salvatges al CReSA.”- Vigilància activa i passiva per a l’anàlisi de la Febre del Nil
Occidental”
Annex VII: “Document de sol·licitud de presa de mostres (Aus de
corral/Aus diferents de corral)”
Annex VIII: “Sol·licitud d’anàlisi de la febre del Nil Occident al en èquids-
vigilància passiva”
Annex IX: “Full de tramesa de mostres d’èquids – Vigilància passiva per a
l’anàlisi de la Febre del Nil Occidental pels SS de recollida”
Annex X: “Document de tramesa de mostres de l'estudi serològ ic de la
Febre del Nil en èquids al CReSA (HCV)”.
9.3.3 Tècniques diagnòstiques disponibles
Les proves de diagnòstic s’han de dur a terme en condicions de Nivell de Bioseguretat 3.
9.3.3.1 Diagnòstic serològic pel VNO en aus i èquid s
Tipus de mostra
• En aus: Sèrum (1 mL de sang sense anticoagulant). En cas de sospita clínica o
resultat positiu en aus salvatges a la seroneutralització es procedirà a una
segona extracció de sang i enviament d’hisops traqueal i cloacal sempre que
sigui possible o enviament del cap en cas de mort.
• En èquids: Sèrum (2 mL de sang sense anticoagulant) i si és possible líquid
cefaloraquidi. En cas de sospita clínica es procedirà a una segona extracció de
sang al cap de 15 dies.
Detecció d’anticossos enfront Flavivirus del seroco mplex de l’Encefalitis
japonesa en aus i èquids
Es realitzarà mitjançant un test d’ELISA de competició que permet detectar tant IgM
com IgG en sèrum (ID Screen® West Nile Competition ELISA kit d’ID VET ) que
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
16
permet la detecció d’anticossos enfront el serocomplex de l’Encefalitis Japonesa on
s’inclou el VNO.
Figura 1. Placa de ELISA de competició.
Aquelles mostres que resultin positives per aquest test s’envien al Laboratorio Central
de Veterinaria (LCV) de Algete per a la seva confirmació mitjançant un test de
seroneutralització en placa (SNT).
En cas de sospita en èquids s’analitzaran, mitjançant un ELISA específic per IgMs
(Ingenasa), les dues mostres de sèrum i de líquid cefaloraquidi (la primera del moment
de la sospita i la segona de 15 dies més tard). En cas d’obtenir un resultat positiu a
l’ELISA de competició d’alguna mostra d’èquids recollida per vigilància activa, també
es testaran per a la detecció d’IgMs.
9.3.3.2 Diagnòstic molecular del VNO en aus i èquid s
Tipus de mostra
En aus:
• Teixit encefàlic de les aus salvatges mortes
• Hisop traqueal o orofaríngic de les aus salvatges vives amb signes clínics
compatibles amb la FNO o positives a la seroneutralització
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
17
En èquids amb sospita clínica:
• Teixit del sistema nerviós central (medul·la oblonga i/o espinal, tronc encefàlic)
o líquid cefaloraquidi (LCR).
Extracció de l’ARN viral
Prèviament a la detecció del genoma del VNO es procedeix a la lisi del virus i
l’extracció de l’ARN mitjançant un kit comercial seguint les instruccions del fabricant.
Figura 2. Extracció de l’ARN viral del VNO
Detecció del VNO El diagnòstic es realitzarà mitjançant la tècnica molecular RT-PCR a temps real del
VNO. Aquest mètode permet la detecció del genoma viral d’un ampli rang d’aïllats del
VNO incloent els 2 llinatges principals (1 i 2) essent específic per aquest virus i
resultant negatiu per altres flavivirus (Linke et al., 2007).
Figura 3. Imatge de l’amplificació per real time RT-PCR.
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
18
Aquelles mostres en les quals es detecti el genoma del VNO, s’envien al Laboratorio
Central de Veterinaria (LCV) de Algete per a la seva confirmació.
9.3.4 Comunicació de resultats.
Tots els resultats positius han de ser comunicats de forma ràpida al Servei de
Prevenció en Salut Animal
10 Bases de funcionament del programa
10.1 Disseny i execució pel CReSA
Per mitjà d’un conveni de col·laboració per a la prestació de serveis entre el DAAM i el
IRTA-CReSA.
Les actuacions es realitzen en base a criteris científics tenint en compte l’experiència
d’altres països on està o ha estat present el virus i als estudis que s’hi han efectuat al
respecte.
10.2 Definició de responsabilitats
Es defineixen les responsabilitats de cadascuna de les parts
10.2.1 Subdirecció General de Ramaderia del DAAM
• Actua d’interlocutor amb el CReSA en els aspectes de preparació i
desenvolupament del programa.
• El Servei de Prevenció en Salut Animal actua d’interlocutor amb altres Direccions
Generals o Departaments de la Generalitat de Catalunya implicats en el
programa.
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
19
• Dissenya el programa en coordinació amb l’IRTA-CReSA, recopila les dades
obtingudes i trameses pel CReSA i fa el seguiment dels resultats obtinguts.
• Transmet la informació i els informes establerts per al DAAM, per al MAGRAMA i
per a la UE.
• Fa les actuacions que li corresponen.
10.2.2 IRTA-CReSA
• Dissenya i executa una part del programa
• Efectua les anàlisis laboratorials i els estudis corresponents dels resultats
obtinguts.
• Prepara els informes periòdics i l’informe final.
• En coordinació amb el DAAM dissenya el programa, recopila les dades
obtingudes i fa el seguiment dels resultats obtinguts.
10.2.3 Veterinaris/àries clínics d’èquids
• Realitzen la presa i tramesa de mostres dels èquids
• Comuniquen les sospites clíniques d’èquids.
10.2.4 Centres de recuperació de fauna salvatge
• Realitzen la presa i tramesa de mostres d’aus salvatges que entren al centre.
10.2.5 Parcs natural
• Cooperen amb el programa, facilitant informació i permeten l’accés al parc per la
recollida de mostres de vigilància passiva.
10.3 Pla de comunicació i informació
Com en tot programa és fonamental la participació de tot el sector afectat i per
aquest motiu cal en primer lloc un bon pla explicatiu i informatiu de les actuacions
que es realitzen. Aquest pla va adreçat especialment a totes les persones que
d’una forma o altra intervenen al programa amb especial incidència en els
veterinaris/àries clínics d’èquids, però també pretén informar a tota la societat en
general, ja que es tracta d’una malaltia que afecta a les persones. La
comunicació i informació es realitza fonamentalment pels següents mitjans:
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
20
• Jornades divulgatives
• A l’AVEEC, als CRF i als Serveis de control de mosquits i Departament de Salut
s’informarà periòdicament via correu electrònic dels resultats obtinguts .
• A la pàgina web del DAAM es pot obtenir informació
o dels programes, procediments a seguir i models a utilitzar,
o de les actuacions que s’hagin realitzat
o dels resultats obtinguts.
11 Annexos
11.1 Procediments
Annex I: “Vigilància passiva en aus salvatges - Procediment de presa,
identificació, condicionament i tramesa de mostres” i
Annex II: “Vigilància activa en aus salvatges en centres de
recuperació de fauna salvatge” - Procediment de presa, identificació,
condicionament i tramesa de mostres”.
Annex III: “Vigilància activa en aus sentinelles per la febre d el Nil
Occidental ”-Procediment de presa, identificació, condicionament i tramesa de
mostres”
Annex IV: “ Procediment d’actuació del/la veterinari/ària en ca s de sospita
clínica en èquids per a la vigilància de la febre d el Nil Occidental a Catalunya” ,
Procediments de comunicació i de presa, identificació, condicionament i tramesa de
mostres”
Annex V: “Vigilància passiva en èquid morts o eutanassiats ”: Procediments
de comunicació, presa, identificació, condicionament i tramesa de mostres
11.2 Impresos
Annex VI: “Document de tramesa de mostres del Pla de Vigilànc ia d’aus
salvatges al CReSA.”- Vigilància activa i passiva per a l’anàlisi de la Febre del Nil
Occidental”
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat
21
Annex VII: “Document de sol·licitud de presa de mostres (Aus de
corral/Aus diferents de corral)”
Annex VIII: “Sol·licitud d’anàlisi de la febre del Nil Occident al en èquids-
vigilància passiva”
Annex IX: “ Full de tramesa de mostres d’èquids – Vigilància passiva per a
l’anàlisi de la Febre del Nil Occidental pels SS de recollida”
Annex X: “Document de tramesa de mostres de l'estudi serològ ic de la
Febre del Nil en èquids al CReSA (HCV)”.
Servei de Prevenció en Salut Animal/ IRTA-CReSA
Barcelona / Bellaterra, 24 de febrer de 2015
Referències bibliogràfiques esmentades
European Centre for Disease Prevention and control
http://www.ecdc.europa.eu/en/healthtopics/west_nile_fever/pages/index.aspx
Linke et al., 2007