Programa electoral definitiu
-
Upload
montsesif64 -
Category
Travel
-
view
1.844 -
download
0
description
Transcript of Programa electoral definitiu
Un projecte integral de ciutat.
Un projecte per a Figueres
1. UNA PRÈVIA : DE L’ÈTICA A LA POLÍTICA
1.1 El codi ètic d’Esquerra: una eina per la regeneració política
La imminència d'unes eleccions és motiu perquè gairebé sempre reaparegui
el tema de les complicades relacions (en una societat democràtica) entre la
ciutadania i la classe política. En un intent de superar les diferències existents
entre una i altra, alguns partits plantegen la necessitat d'un reforçament ètic
per tal d'augmentar la credibilitat dels qui es dediquen a l'activitat política. Els
d'Esquerra considerem que aquest reforçament ètic és una bona via de
regeneració. Millor dit, una via absolutament necessària i indefugible per tal
de reconquerir la confiança del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Dit això,
però, convé fer tot un seguit de precisions, ja que l'ètica sovint s'utilitza
només com a argument polític partidista per tal de combatre els adversaris o
com argument merament propagandístic, sense que en realitat impliqui
canvis profunds ni que corregeixi alguns dels defectes que inevitablement té
el nostre funcionament democràtic a tots nivells.
No fa gaire, l'alcalde Santi Vila proposà un “Codi Ètic Figueres 2011” i, com
no podia ser d'altra manera, els del grup municipal d'ERC vam dir-hi la nostra.
Un dels punts de discrepància amb la proposta fou que no estàvem d'acord
amb què calia respectar la llista més votada com a la més legitimada per
formar govern. Entenem que legalment, èticament i políticament és
plenament legítima tota opció que aconsegueixi de manera democràtica una
majoria que li permeti constituir un govern municipal. A part d'aquest punt,
vam considerar també que d'altres punts de l'esmentat codi ètic eren
innecessaris perquè ja estaven regulats per llei i que per tant ja són d'obligat
compliment. En canvi, considerem que s'hi haurien d'incloure d'altres punts
molt importants. Considerem que tot codi ètic que s'hagi de subscriure ha de
deixar a part tot allò que ja és regulat en d'altres reglaments o lleis i, en canvi,
ha de registrar aquells aspectes que lliurement els qui el subscriuen
1
s'autoimposen a ells mateixos en un exercici d'intentar enfortir els vincles
entre ètica i política més enllà de l'estricte compliment de la llei. D'aquí que
Esquerra defensarà que siguin incorporats els punts següents:
-Clara separació de la figura institucional (alcalde i regidors) de la
representació de partit i de l'interès personal. Compromís de no emprar
recursos ni informació institucional ni a benefici partidista ni a benefici
personal.
-Compromís de no utilitzar recursos de l'administració (especialment
periodístics) al servei d'interessos de partit
-Fomentar la participació ciutadana per mitjà de l'organització de la ciutat en
districtes i del nomenament de regidors de barri. Compromís de dotar aquests
organismes de manera adequada perquè puguin fer la seva funció, fins al
punt que sigui possible la mateixa discussió d'uns pressupostos municipals
participatius
-Creació de nous espais d'informació i publicitat d'associacions, partits i
entitats no lucratives, que actualment són clarament insuficients i que han de
competir amb la publicitat de caire comercial
-Condemna explícita de les actituds de xenofòbia i d'intol·lerància manifesta
(sexisme, homofòbia, apologia dels genocidis...)
-Condemna pública del consistori envers aquells regidors/es que, durant el
seu mandat, canviïn de partit, ja que no han estat elegits de manera
individual, sinó en tant que representants del grup que els presenta.
-Defensa explícita del pluralisme polític i ideològic com a valor
-Defensa del laïcisme i del pluralisme religiós
2
Defensarem aquest punts i reclamaren que s'incloguin en tot codi ètic que
s'autoimposin lliurement els qui el subscriguin. En el benentès que una
mesura així és del tot necessària per tal d'anar cap a una regeneració política
real.
1.2 Una campanya electoral autofinançada, coherent amb la nostra
manera de fer política
A finals de gener, es va modificar la legislació, per establir limitacions
enla publicitat electoral en el període anterior al dia d’inici de campanya (6 de
maig). És un primer pas, benintencionat, per evitar que la ciutadania hagi
d’aguantar allaus publicitaris des de mesos i mesos abans de les eleccions.
Però no és suficient per impedir aquelles situacions que fan més mal d’ulls en
una campanya electoral.
Pel que fa als ajuntaments, des del dia 29 de març (data de
convocatòria de les eleccions) i fins al dia 6 de maig, queden prohibides les
campanyes institucionals que vulguin explicar “èxits” dels governs. Tampoc
s’autoritza que aquests “èxits” es divulguin amb insercions comercials en
premsa, repartiments de quaderns, catàlegs, butlletins, etc. Lògicament, la
normativa també ha prohibit –ja era hora!- les inauguracions d’obres o les
primeres pedres. Però les escletxes legals faran que aquestes prescripcions
puguin ser obviades amb actes permesos ... que tenen el mateix efecte:
estan autoritzades les visites a obres, la informació de projectes o de fases
de projectes, etc. ... amb la publicitat que se’n desprèn (els mitjans publiquen
aquests actes).
Igual passa en un context més general. És prohibeix demanar el vot,
exhibir publicitat en suports comercials (banderoles en fanals, publicitat
contractada en tanques, etc.) i altres accions, però es permeten mítings i
actes a llocs públics destinats a presentar els candidats o el programa
electoral; la distribució de fulletons, cartes o pamflets...; el repartiment de
material divers (clauers, bolígrafs, pins, etc) que inclogui el nom o la fotografia
dels candidats o la denominació o sigles de la formació; l’exhibició de la
fotografia dels candidats i les sigles del partit a l’exterior dels edificis ...
sempre que no hi hagi contracte de publicitat (?); .. i així fins arribar a l’extrem
que pots fer circular un vehicle privat amb fotografies per anunciar actes o
3
donar a conèixer candidats...però no pots contractar una flota de vehicles per
fer publicitat (?).
En síntesi: una modificació legal necessària, però que ha quedat curta
si es volia evitar el bombardeig propagandístic a la ciutadania amb molta
antelació a la data d’inici de la campanya. Mentrestant, total impunitat per a
altres realitats que incideixen de manera directa en la (democràticament
necessària) igualtat d’oportunitats de les campanyes. Especialment, quant al
finançament. Alguns –som la majoria, potser- encara anem sufragant
campanyes modestes amb préstecs que hem de retornar amb els rèdits (si hi
són) dels resultats electorals (si no, diners perduts). D’altres tenen moltes
facilitats per disposar d’ingents sumes de diners d’aportacions particulars. En
aquest país, la llei ni tan solament és capaç d’obligar que aquests lobbys
siguin reconeguts públicament (detallant les seves donacions), com als Estats
Units.
El diner no fa la felicitat (electoral), però hi ajuda, sens dubte.
1.3 El decàleg d’Esquerra
1- La ciutat és primordial. Per damunt de tot ha de prevaldre l'interès
ciutadà.
2.- Ambició i realisme. Ens comprometem a optar per mesures que es
puguin realitzar en els propers quatre anys. La nostra recent experiència de
govern ens permet conèixer les limitacions existents, però també les
potencialitats que es poden desenvolupar.
3.- Recuperació de la capitalitat i de la funció de ciutat referencial. Figueres
ha de tornar a ser la capital de tot l'Empordà i ha de situar-se entre les ciutats
líders del país.
4.- Assumir una funció capdavantera en polítiques transfrontereres
adreçades a establir lligams econòmics i culturals amb al Catalunya del Nord.
Desenvolupar una política municipal exterior, les bases de la qual hem
assentat en aquest mandat.
4
5- Democràcia municipal, transparència i joc net. Potenciar la participació a
partir dels districtes i dels regidors de barri, que nosaltres hem impulsat.
Informació exhaustiva de l'acció municipal i honestedat i consens en l'acció
de govern. Consultes populars per aquells temes clau per a la ciutat.
6- Creixement racional i sostenible de la ciutat. Volem una ciutat
ambientalment sostenible. Cal reequilibrar el creixement urbanístic i resoldre
la insuficiència manifesta d'equipament i de terrenys municipals. Nou pla
d'urbanisme. Nou pavelló municipal.
7.- Lluita contra la crisi. Racionalització de la despesa municipal i abordar
polítiques d'estalvi.
8- Atenció especial a la joventut. Incidir sobretot en la formació,
l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Foment de la participació dels joves i
suport a l'associacionisme juvenil.
9- Una capital emprenedora. Promoure el comerç en detall i el turisme amb
una marca pròpia. Recompondre el teixit industrial. Apostar per les energies
alternatives
10- Una capital cultural, educadora, catalana i oberta. Impulsar l'Institut
Municipal de Cultura. Atraure estudis professionals mitjans i universitaris.
Incorporar els nouvinguts. Promoure la normalització lingüística i la memòria
ciutadana. Reforçar la nostra identitat nacional i avançar cap a la
independència de Catalunya
2 UNA POLÍTICA PER A FIGUERES: FER JUNTAMENT L’AJUNTAMENT
2.1 Governar amb la gent per aturar la desafecció política.
Si una cosa genera coincidència en el moment actual de la política, és
el terme “desafecció”. Aquest allunyament dels ciutadans de la política es
tradueix de moltes maneres i es visualitza a través de moltes actituds
quotidianes, per bé que la més visible és l’abstenció a les urnes. Ja és va
notant, però s’anuncia un creixement espectacular en un futur proper,
especialment arran de la multiplicació exponencial del nombre de casos de
corrupció i de les xifres que surten a la llum. Resulta evident que convenen
5
solucions urgents, probablement algunes de les quals són tan “estructurals” –
obertura de les llistes, per exemple– que costen de consensuar. Però el debat
i les solucions no es poden ajornar massa en el temps, si no es vol facilitar la
instal·lació ferma en l’imaginari col·lectiu de postures populistes que
perjudicarien el sistema democràtic (el menys dolent dels que es coneixen,
com irònicament s’acostuma a dir).
Mentrestant el debat a fons no arriba o no es concreta, s’ha d’anar
apostant per solucions més senzilles que aturin la desafecció i generin una
certa esperança en aquells que se senten socialment implicats (poble, ciutat,
país) i que tenen una determinada concepció de la vida política. Una de les
línies imprescindibles és aprofundir en els mecanismes de participació
ciutadana. Sóm conscients que el terme ha evidenciat tantes vegades ser
una façana sense res a darrera, un enunciat sense contingut real, que fins i
tot hi ha experts que se’n qüestionen la necessitat. No ho compartim. És més,
en els temps actuals, més que mai necessitem generar –ni que sigui
gradualment– espais de participació real de la ciutadania. Amb un objectiu
final: governar “amb” la gent.
A partir d’aquesta presa de posició, des d’Esquerra volem elaborar un
ambiciós pla de participació ciutadana a Figueres, des de l’àrea de gestió
municipal que ara inclou aquest terme en la seva denominació genèrica. La
redacció, amb concreció d’objectius i mesures que els facin possibles,
requereix un cert temps, entre d’altres coses perquè cal adaptar les directrius
teòriques a la realitat figuerenca. Des d’Esquerra apostem decididament per
organitzar la ciutat en districtes, dotats de d’organismes consultius i decisoris
(consells de districtes). Una de les claus de l’èxit pot ser la potenciació de la
xarxa de centres cívics i locals socials com a espais de civilitat, de contacte,
de comunicació i de formació. Amb la millora de les seves infraestructures i
dels serveis que presten.
Però mentrestant, des del primer dia, es poden començar a fer algunes
passes en el camp de les actituds, de les decisions. Escoltar i explicar-se als
col·lectius (associacions de veïns, entitats, etc.), sempre des d’un compromís
de transparència en la gestió dels diners públics. I complir allò a què et
compromets, és clar.
6
2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà.
Parlar de participació en una democràcia podria semblar una quimera,
si no fos perquè les pròpies democràcies representatives tenen també les
seves limitacions i, sobretot, necessiten ser permanentment validades per
aquells als quals pretenen representar i servir. En un context de manca de
credibilitat de l’acció política en general i de la cultura de l'efímer, és
imprescindible que des de l’àmbit municipal es potenciïn i es revitalitzin tots
aquells espais i fórmules participatives que promocionin, facilitin i
coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers públics de la seva
comunitat convivencial.
L’ideari republicà d’Esquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un
magnífic patrimoni conceptual i instrumental per tal que la pròpia societat vagi
guanyant espais de sobirania en l’exercici diari de la democràcia. No es
poden construir ciutats i/o pobles a partir de dinàmiques dels uns contra els
altres o dels uns al marge dels altres.
La ciutadania es construeix amb els uns i els altres en benefici de l’interès
comú. Tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i, per
tant, en el nostre país, la consciència nacional i social. Ara bé, a l’hora de
propiciar processos i espais participatius, és essencial que tinguin uns nivells
de credibilitat imprescindibles. Aquests venen donats per la percepció que en
tinguin els propis agents participatius. Cal conjugar representativitat formal i
legal, que ve donada pels processos electorals de sufragi universal i per les
formes de representació “no electorals” però que compten amb tota la
formalitat institucional que correspongui i alhora són plenament assumides
per consens de la part de la ciutadania que en forma part. En aquest sentit,
Esquerra promourà la creació de dinàmiques i instruments de representació
efectiva i activa de la ciutadania, mitjançant la creació de consells sectorials,
territorials i veïnals de participació que tindran en el Consell de ciutat, de vila,
o de poble la seva màxima representació.
Acostar a la ciutadania la política i la gestió municipals.
7
Aprofundir en la correspondència i la coresponsabilitat entre institució
pública i ciutadania, perquè és bàsica en una societat justa i que pretén ser
equitativa.
Crear el Consell de ciutat, vila o poble com a òrgan representatiu —no
electe— per definició de la societat organitzada. Ha d'actuar com a consell
assessor de la corporació municipal. És el consell de consells, i està integrat
pels Consells sectorials, més els organismes representatius de la ciutat i
ciutadans i ciutadanes a títol personal, consensuats pels electes locals.
Fer els pressupostos participatius, tant en la fase d’elaboració com en la
seva posterior avaluació.
Donar al teixit associatiu del municipi un autèntic estatus institucional i
protocol·lari, sobretot amb les associacions de veïns i veïnes i comercials.
Establir reconeixements públics de ciutadanes i ciutadans i entitats
"exemplars" pel que fa a les seves conductes cíviques en benefici de la
col·lectivitat. La votació haurà de ser popular.
Promocionar decididament el voluntariat cívic a partir de la institució pública.
Potenciar les manifestacions públiques del teixit associatiu —mostres
d'entitats, dia del ..., etc.
Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari,
com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.
Potenciar les polítiques de comunicació com a eina de relació entre la
ciutadania i l’Ajuntament. Mitjançant l’OMAC, l’Ajuntament garantirà l’accés
dels ciutadans i les ciutadanes i de les entitats a la informació relativa a
l’activitat municipal.
Entendre la participació com una oportunitat òptima per a enfortir els lligams
i la integració col·lectives.
Evolucionar l’actual model de subvencions a les entitats locals a un model
on els contractes programa o els convenis de col·laboració siguin l’eix de la
relació, allà on sigui possible.
Elaborar plans d’usos i serveis per als centres escolars del municipi, en
resposta a la necessitat d’obrir-los al seu entorn i ser un element central de la
participació de la ciutadania.
Fomentar la participació de la ciutadania a les entitats i les associacions
locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a
8
centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a
l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit
associatiu local.
Una de les característiques dels moviments socials és el coneixement i el
treball de proximitat que realitzen aquests moviments, la detecció de
problemàtiques i dels dèficits del nostre municipi, així com la seva capacitat
d’organització i mobilització social. Detectar i treballar amb aquests
moviments permetrà als ajuntaments desenvolupar respostes més eficients a
les necessitats socioculturals que es generen.
Fomentar, promoure i garantir la participació del teixit associatiu, de la
societat civil organitzada i de les entitats locals del municipi.
Garantir l'accés a les noves tecnologies per a totes les entitats que no
disposin dels recursos econòmics, materials i humans suficients. Utilitzar el
domini .cat en totes les noves webs i portals en què l'Ajuntament hi
contribueixi o promogui.
Establir un canal de comunicació i coordinació entre l'Ajuntament i el
municipi en tots aquells temes en què la societat s'organitzi a través
d'associacions o moviments de caràcter cívic i local.
Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la
participació en els temes rellevants que afectin el municipi, sent especialment
sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d'interès general i
beneficien el conjunt de la població. Garantir la presència associativa a tots
els consells de participació —òrgans sectorials, consells municipals, consells
de barri, etc.
Facilitar, en general, la interlocució i la informació complementària de les
demandes expressades per tal d’abordar amb rigor les solucions necessàries.
2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat
Fins al moment hem plantejat mesures per millorar les condicions de vida a
nivell individual del jovent, però no ens podem oblidar de la importància social
que adquireix el seu treball col·lectiu i comunitari. En aquest sentit, hem
d’estudiar mesures que fomentin la participació de les persones joves a la
societat, un element que s’ha reduït sensiblement en els darrers temps i que
ha coincidit amb l’augment de les dificultats per emancipar-se. Entenem que
9
emancipar-se també vol dir entrar a formar part de ple dret en la societat i,
per tant, contribuir a dissenyar-la i construir-la. El jovent ha de poder disposar
de les eines que li permetin dissenyar el seu projecte de futur individual
perquè pugui participar en el col·lectiu.
La millor forma de fomentar la participació és garantir l’emancipació de la
gent jove, però sobretot corresponsabilitzar-la d’aquest procés. Al marge
d’això, l’activitat de les entitats i associacions juvenils és importantíssima, ja
que són els elements que donen vitalitat als municipis, sent autèntiques
escoles de valors i convivència. Per aquest motiu, es treballarà per fomentar
les entitats i associacions a tirar endavant els seus projectes. Al mateix
temps, cal promoure la cultura juvenil i les activitats culturals que realitzen les
persones joves ja que, com les entitats i les associacions, de les activitats en
comú es desprèn la identitat que ens defineix com a poble. Són elements que
poden contribuir a crear consciència comunitària.
La participació juvenil en projectes comunitaris ha decaigut de forma
considerable en els darrers temps i s’ha accentuat en el món de la política, fet
que ha quedat palès en l’alt índex d’abstenció dels darrers comicis electorals.
L’anàlisi de motius que ens condueixen a aquesta situació és molt complexa,
però és evident que si es fomenta la proximitat entre el jovent i l’Administració
es pot contribuir a corregir aquesta tendència. Hem d’aconseguir vincular els
joves i les joves del nostre municipi amb les polítiques de joventut, no només
com a tall consultiu, sinó per fomentar una cogestió que trenqui amb el
tradicional paternalisme que únicament condueix el jovent a l’apatia.
Al mateix temps, l’accentuació de l’individualisme en la nostra societat ha
afectat de forma especial les entitats, que cada vegada veuen amb més
dificultats com prosseguir la seva tasca. Si bé és una feina que sovint no es
valora prou, la contribució social de les entitats i associacions és
importantíssima, ja que doten la societat de cada municipi d’un dinamisme
propi que li permet definir-se com a poble. Per tant, si volem un poble viu
necessitem unes entitats vives.
10
2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació jove dels
Països Catalans.
Cal que l’associacionisme guanyi pes dins la ciutat. Començant per la gent
jove, cal motivar-la perquè participi en les associacions i iniciatives del
municipi. La participació és clau per tal de cohesionar la societat civil i
mobilitzar-la davant la injustícia social i perquè formin part fonamental en les
iniciatives que transformin el nostre municipi.
El nostre objectiu a llarg termini en aquest àmbit és fer de Figueres una de les
ciutats amb més participació jove de tots els Països Catalans.
Propostes:
1. Obrir les portes de les escoles, instituts i els organismes públics a les
associacions de la ciutat, creant més espais de diàleg i interacció:
creació de jornades formatives, jornades participatives amb les
propostes de diverses entitats, realització d’activitats dins de les
escoles, instituts i organismes públics per part de les entitats, etc.
2. Fomentar la participació en tots els àmbits (associacionisme, cultura,
esport...), incidir a les escoles i instituts per tal de fomentar la
participació ciutadana als joves, la creació de noves associacions
juvenils i l’adhesió d’aquestes al CLJF.
3. És necessari construir un hotel d’entitats de Figueres, que esdevindrà
un espai que agruparà tota la informació i serveis dedicats a la gent
jove: borsa d’habitatge jove, borsa de treball, Oficina d’Informació
Juvenil, punt de prevenció, etc. Inclourà també la seu del Consell Local
de Joventut de Figueres, espais per a les entitats juvenils amb pocs
recursos i una sala polivalent amb escenari, destinada a l’ús musical i
artístic, així com bucs d’assaig, tot això per a potenciar, motivar i
ajudar els grups musicals juvenils de la ciutat. Es destinarà, per tal de
coordinar aquest espai, la figura del “dinamitzador juvenil” de Figueres,
que promourà un impuls per tal de que la xarxa d’associacions pugui
desenvolupar-se.
4. S’obriran les portes i es crearan espais de participació, dins l’Hotel
d’Entitats de Figueres, als/les joves no associats/des, per tal de que
tinguin punts d’interacció amb el món de la participació i
11
l’associacionisme: realització de debats, xerrades o activitats diverses
dirigides als joves.
5. Cal potenciar la xarxa de difusió publicitària a escoles i instituts
(Butlletí jove) relacionada amb les activitats realitzades per part de les
entitats juvenils a Figueres o activitats realitzades a l’Hotel d’Entitats.
6. Accelerar els tràmits burocràtics per facilitar la realització
d’esdeveniments per part de les entitats i la creació d’associacions.
7. Promoure el reconeixement social de l’associacionisme juvenil com a
eina de cohesió social i participació, donant suport a projectes liderats
per entitats juvenils del municipi, a nivell econòmic, tècnic i
d’infraestructures.
Consell local de joventut de Figueres
Relacionat amb el punt anterior, el Consell Local de Joventut de
Figueres és la entitat que aglutina les entitats juvenils de la ciutat. Aquest, va
suprimir el Consell Municipal de Joventut, òrgan regit per l’àrea de joventut de
l’Ajuntament, per esdevenir una estructura independent de l’administració,
gestionat per una junta escollida per les entitats.
La tasca del CLJF ha de ser la d’enllaçar la veu de les entitats i dels joves
figuerencs amb l’Ajuntament, ha de mantenir una independència política i ha
de servir per unir les causes i les lluites que afectin el jovent de la ciutat. Ha
de tenir els recursos necessaris per tal de ser capaç d’assumir i coordinar tots
els actes juvenils importants de la ciutat, així com l’Embarraca’t.
Propostes:
1. Donar eines al CLJF com per exemple una seu, una imatge pròpia i
material de difusió per tal de potenciar-lo i facilitar al màxim que
esdevingui un interlocutor clau entre els joves i l’Ajuntament.
2. Elaborar una campanya institucional conjunta amb aquest, per
fomentar la participació i l’associacionisme, el Pla Local de Joventut i
els equipaments i serveis per a joves.
12
3. Incloure les activitats realitzades des del CLJF, i de les entitats que en
formen part, a la pàgina web oficial de l’Ajuntament de Figueres, a la
xarxa publicitària dirigida a escoles i instituts (Butlletí jove) i es
destinaran uns panells publicitaris bimensuals al centre de la ciutat.
4. Donar les màximes facilitats per a realitzar activitats des del CLJF en
els espais òptims.
2.5 Un reglament per a la participació ciutadana.
La implicació dels ciutadans i ciutadanes en el bon funcionament de la vida
col·lectiva no s'ha de limitar només a l'elecció cada quatre anys dels seus
representants a l'Ajuntament. El bon funcionament de la gestió municipal no
és una responsabilitat exclusiva dels polítics elegits democràticament, és una
responsabilitat de tots els ciutadans. La participació activa i responsable de la
ciutadania en els afers municipals, ja sigui de manera directa o per mitjà
d'entitats i associacions, és un dret i un deure democràtic. Només així es pot
assegurar la corresponsabilitat entre Ajuntament i ciutadania en la presa de
decisions que ens afecten a tot i a totes.
Per facilitar aquesta participació, des de l’àrea de participació ciutadana,
començarem la redacció d’un “Reglament de Participació Ciutadana” que
possibiliti la creació d’òrgans representatius que fomentin una reflexió i visió
global de Figueres per damunt de visions sectorials limitades a interessos i/o
problemes immediats o de tipus corporatiu. Aquests òrgans han de permetre
que els ciutadans i les ciutadanes i les persones amb càrrecs públics que els
representen valorin i debatin conjuntament els temes que els afecten,
respectant sempre la capacitat de decisió pròpia de l'Ajuntament.
El nou reglament ha de crear instruments i mecanismes de diàleg i debat
plural, de deliberació i de contrast d'opinions que serveixen per apropar les
demandes ciutadanes al govern municipal. Entre les eines amb les quals ens
hem de dotar destaquen els consells territorials i sectorials de participació, la
nova organització territorial de la ciutat en districtes, la potenciació del suport
econòmic i de serveis a les entitats ciutadanes, la programació dels
13
equipaments cívics i altres mecanismes, com la regulació de les intervencions
dels representants de les associacions en el Ple Municipal.
La finalitat del Reglament de Participació Ciutadana és, en definitiva, la
d'ajudar a fomentar la formació cívica i democràtica dels figuerencs. Des de
les àrees de participació ciutadana i d’acció cívica volem fer explícita la
voluntat d'incrementar els canals de participació en els afers públics de la
nostra ciutat com s'evidencia amb la nostra aposta ferma pels districtes i la
gestió dels equipaments cívics i socials. Aquesta mateixa voluntat és la que
ens anima també a donar un tracte igualitari, salvant les especificitats de
cadascuna, a totes les associacions ciutadanes. La nostra acció demostra
que ha arribat l'hora dels fets i no la de les meres bones paraules.
2.6 La participació ciutadana com a opció de govern.
La participació ciutadana és una de les reivindicacions més reclamades per
part dels partits que postulem una democràcia municipal que vagi més enllà
de les formes i que s'integri en la mateixa vida quotidiana de la ciutat. El que
solia passar, però, és que fins fa poc aquesta reivindicació no deixava de ser
una petició bàsicament retòrica, una declaració d'intencions. Gràcies a
Esquerra, ara pot deixar de ser un ideal i pot convertir-se en una realitat
política palpable.
Des d'Esquerra propugnem que en el proper mandat aquest model
participatiu s'ampliï i que els districtes siguin la base per tal de poder discutir,
per exemple, els propers pressupostos municipals a nivell veïnal, des dels
mateixos districtes. Naturalment que aquest model es consolidi i que
s'aprofundeixi dependrà de la correlació de forces que sorgeixi arran de les
pròximes eleccions municipals. En definitiva, dependrà de la voluntat de
figuerencs i figuerenques, i de la voluntat real que tinguin de participació en la
política municipal.
14
2.7 Una nova manera de governar la ciutat: Figueres desconcetrada
en 5 districtes i el consell municipal de Vilatenim.
Totes les formacions enuncien en els seus programes electorals la
necessitat de millorar la participació ciutadana. Però no és tan senzill passar
dels enunciats a les concrecions. D’entrada, s’hi ha de creure. I no tots els
que usen i abusen del terme realment aspiren a facilitar la implicació de la
gent en el dia a dia consistorial. I després, cal establir uns mecanismes i
canals que la facin possible.
Un d’ells –important, potent, d’ampli abast..- és l’estructuració de la
ciutat en districtes. Convençuts de la potència d’aquesta eina, vam acordar
en el mandat passat amb el regidor Jesús Quiroga (PSC) estudiar la creació
d’òrgans territorials i sectorials de gestió desconcentrada (districtes, en
realitat). D’aquella feina (anys 2005 i 2006), no se’n va saber res més fins que
ERC va incloure la divisió en districtes en el pacte de govern signat ara fa un
any amb CiU. El camí fins a arribar al recent decret de creació dels cinc
districtes (en realitat sis, perquè ja funciona des de fa temps com un “districte”
l’antic poble de Vilatenim) no ha estat fàcil, però finalment s’ha concretat en
un document que delimita àmbits geogràfics i estableix delegacions especials
per als regidors responsables de cada districte. Són importants: vetllar per la
coordinació entre l’ajuntament i les associacions i entitats ciutadanes que
operen en el districte; informar-los de les qüestions de planejament
urbanístic; fer seguiment de l’acció de govern; proposar a l’Ajuntament quines
actuacions cal prioritzar; plantejar prioritats de despesa i inversió a l’hora
d’elaborar els pressupostos; atendre propostes, suggeriments o queixes de la
ciutadania i canalitzar-les fins a l’organisme municipal corresponent.
Al regidor de districte se li han de transmetre les necessitats i inquietuds del
veïnat perquè, en el menor temps possible, pugui donar-hi una solució
adequada. No en va és el representant de la corporació municipal més
pròxim a la ciutadania. Així de fàcil és participar en la gestió de l’Ajuntament.
Aquesta forma de governar el consistori és la que valora l’opinió de tots els
veïns. I la que farà de Figueres una ciutat més participativa.
És un primer pas. Però per convertir el districte en una eina potent de
participació ciutadana s’ha d’anar més enllà i arribar a constituir un Consell de
15
Districte, amb representació del govern i de l’oposició, de les associacions de
veïns i les entitats (el president no ha de ser necessàriament un membre del
govern: pot ser-ho un regidor de la llista més votada a l’àmbit). Aquest òrgan
s’ha de reunir regularment i ha de ser el marc d’informació, debat i elaboració
de propostes. I ha de ser informat prèviament de qualsevol decisió municipal
que afecti als límits geogràfics del districte (Això ja seria un gran avenç en
relació a l’actualitat).
El proper equip de govern municipal haurà de demostrar,
desenvolupant o no un reglament de funcionament, si es creu els districtes
com a instrument real de participació ciutadana. Si no es va més enllà del
recent decret, pràcticament només hauríem recuperat, millorant les funcions i
ampliant espai d’actuació, els regidors de barri (figura que es va deixar morir
per falta de convicció política). Un bon funcionament dels Consells de
Districte és bàsic per un desenvolupament harmònic de la ciutat, perquè
l’acció de govern ha de tendir a dotar tots els districtes de similars
equipaments i serveis.
2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania.
Figueres pateix –ho sap tothom- les conseqüències de no disposar
d’espais suficients per a les activitats de les entitats (veïnals, culturals,
recreatives, juvenils, etc.). La falta d’un “hotel d’entitats” és un llast evident.
Mentre aquesta mancança no estigui en vies de solució, convé una
optimització de la xarxa de centres cívics i locals socials. Aquest és un dels
compromisos que vam adquirir des de l’àrea de Participació Ciutadana en la
reunió del dia 6 d’abril amb les associacions de veïns. I el primer que cal és
un inventari dels recursos, amb una descripció acurada de cada equipament.
Per això, es demanarà ben aviat a les associacions una radiografia escrita de
la seva seu, per analitzar necessitats i possibilitats de millora.
Un dels primers passos ha de ser dotar alguns locals (centres)
d’ordinadors i estudiar la manera més econòmicament sostenible de
connectar-se a internet. A l’horitzó del primer trimestre de 2011, la solució a
Figueres sembla clara: Wifi/Wimax públic i gratuït, un cop sembla que es van
esvaint els obstacles de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
(CMT): molt pressionada per les operadores privades, va imposar una sanció
16
de 300.000 euros a l’ajuntament de Màlaga per voler oferir aquest servei. Per
això té importància que el dia 13 d’abril la CMT fes pública una circular en
què detallava les condicions en què els consistoris podien oferir gratuïtament
accés a internet sense cables. Condicions que els locals socials/centres
cívics municipals podran complir si fem bé el procediment. Mentrestant, però,
s’està treballant en una solució (connexions ADSL individualitzades) que
permeti utilitzar les noves tecnologies.
Però aquest no és l’única dificultat. “De què ens servirà tenir connexió
a internet, si ens pelem de fred al local a l’hivern i ens ofeguem de calor a
l’estiu?”, em comentava fa pocs dies una representant d’una associació de
veïns. Lògicament, expressava una realitat indefugible que haurem d’afrontar.
Els equipaments de grandària (esportius, culturals..) han de ser objecte
preferent de les inversions, igual que determinades obres públiques; però les
ciutats també necessiten disposar d’una xarxa de locals socials acollidors,
funcionals i que convidin a ser utilitzats pels veïns dels barri ... i de la ciutat en
general.
Malgrat ser temps de dificultats evidents en les economies municipals,
caldrà filar prim en les prioritats del capítol d’inversions aprovades per poder
disposar d’un teixit associatiu actiu i amb infraestructures adequades.
Una de les apostes explícites d’Esquerra quan va entrar al govern
municipal va ser la de la participació ciutadana, en sentit ampli: políticament,
amb l’impuls als districtes com a eina administrativa per a fer possible una
major implicació dels ciutadans en el dia a dia municipal; materialment,
mitjançant la reserva d’una partida pressupostària per a millorar equipaments
d’ús públic com ara els centres cívics i els locals de les associacions de
veïns.
Des del punt de vista d’equipaments, hi va haver la primera concreció:
l’aposta per la creació d’un nou centre cívic municipal al Poble Nou, que
acompanyarà als existents ja la Marca de l’Ham i a la Creu de la Mà,en la
línia d’anar equilibrant geogràficament la dotació. Es va aprovar una partida
d’inversions de 150.000 euros, destinada a millorar centres cívics,
equipaments públics i, sobretot, els locals socials de les associacions de
veïns. Estem a l’any 2010 i resulta, per exemple, difícilment comprensible –en
un consistori amb el pressupost que té el de Figueres– que el centre cívic de
17
la Creu de la Mà no ofereixi determinats requisits de seguretat (sortides, etc.)
i que la sala central no disposi d’aire condicionat. En poden donar fe les quasi
dues-centes persones que van assistir al mes de juny a la inauguració de
l’exposició Artistes de barri, organitzada per Fermí Quintana.
És evident que una climatització adequada –fred i calor–facilita la
utilització dels espais públics. Per això, aquest va ser un dels objectius de la
partida pressupostària esmentada. Sempre amb un objectiu de fons: afavorir
al màxim la utilització dels locals, sigui com a centres d’oci i esbarjo –des de
jugar a cartes fins a fer petar la xerrada–, sigui com a escenari de cursets i
activitats formatives diverses. En aquest sentit, des de la regidoria d’Acció
Cívica, gràcies a la generositat de les entitats del Consell Municipal de
Cooperació, es destinarà una partida de diners per a subvencionar el 50% de
les activitats/cursets que organitzin les associacions de veïns.
En definitiva, es tracta de emprendre accions concretes (polítiques i
pressupostàries) per incentivar la participació ciutadana i per dinamitzar la
vida “social” als diferents barris de la ciutat, amb els centres cívics i els locals
socials com a equipaments de referència.
3 SANEJAR L’ECONOMIA MUNICIPAL
3.1 El problema estructural de l’economia municipal
Des d’Esquerra varem explicar ja fa temps que el pressupost de
l’Ajuntament de Figueres tenia un problema estructural profund: els ingressos
corrents estaven molt per sota de la despesa corrent i resultava impossible
tancar els exercicis sense dèficit (els ingressos derivats de la construcció i els
provinents de l’Estat fa anys que estan caient acceleradament). L’última
vegada que ho varem avisar va ser ara fa un any, en el debat del pressupost
del 2010, que van aprovar CiU, PSC i IC-V. La liquidació posarà en relleu que
les nostres previsions (4,5 milions d’euros de diferència) anaven en la bona
direcció. I que l’efecte bola de neu –acumulació de dèficits cada any-
necessita ser aturat de cop amb un pla de sanejament.
Aquest fort decalatge –si mirem les xifres dels pressupostos inicials de cada
any- comença a percebre’s el 2008. El darrer pressupost del mandat anterior
(2007) es va aprovar amb una previsió d’ingressos d’uns 34 milions d’euros
18
(també, lògicament de despeses). En canvi, al primer d’aquest mandat, ja
amb CiU, PSC i IC-V, s’hi van fer unes previsions de 43 milions d’ingressos i
de despeses. Si la crisi ja era ben perceptible, perquè el canvi de paradigma
pressupostari? Què podia fer pensar que s’ingressarien quasi 9 milions més,
per poder-ne gastar també 9 més? Lògicament, els dos següents exercicis
(2009, 2010) van mantenir el mateix model.De tot això n’érem conscients
quan varem decidir entrar al govern municipal, després de la ruptura
traumàtica del pacte entre CiU i PSC, ara fa nou mesos. Tots els grups som
coneixedors de la realitat...i de com s’hi ha arribat. No calen escarafalls.
Pensant en el pressupost per al 2011, des ‘ERC, no essent responsables del
model i havent gestionat de manera absolutament rigorosa, ens varem
plantejar diferents possibilitats. La més traumàtica, abordar ja el pla de
sanejament. La varem descartar: estem convençuts que el pla de sanejament
és inevitable, però també estem ben segurs que l’ha d’afrontar un govern –del
signe que sigui- amb un mandat de quatre anys, no de poc més de quatre
mesos. Una altra opció era no fer pressupost i, per tant, prorrogar el del
2010: era el més fàcil des d’un punt de vista polític (públicament ens
desenteníem del model pressupostari que altres havien dissenyat), però no
aportava cap millora, ni en la contenció pressupostària ni en l’orientació de
determinades partides. En aquest context es va optar encertadament pel que
era un mal menor: assumir la responsabilitat de fer un pressupost-pont, que
mantenia, és clar, els defectes de l’anterior, però un xic minimitzats, i
s’adaptava millor a la nova estructuració del govern i podia recollir algunes
prioritats del nostre grup. A més, el regidor d’hisenda hi ha introduït elements
de contenció de despesa que poden resultar positius.
Es tracta, doncs, d’un mal menor, a l’espera de la conformació d’un nou
govern. I a l’espera, perquè no, que el clam del municipalisme faci que les
administracions (estatal i catalana) formulin un nou sistema de finançament.
3.2 Pla de sanejament a l’horitzó.
El nou govern que surti de les urnes haurà d’afrontar el pla de sanejament
que exigeix el decalatge (de 4 a 5 milions d’euros) entre ingressos i despeses
de l’actual model pressupostari municipal. Aquest repte implica tenir en
19
compte algunes consideracions. Unes, referides a estalvi en les despeses;
altres, en l’augment dels ingressos. Amb una dada relativament optimista a
l’horitzó: el nivell d’endeutament és raonable (aquest any 2011 s’amortitzarà
deute i, a més, la legalitat estatal impedeix concertar nous crèdits).
Del total del que anomenem genèricament “despesa corrent” (47 M€ a l’any
2011), només és pot passar la tisora sobre una petita part (combustible,
arranjament de carrers, subvencions a entitats, ajuts a les famílies.....). I
encara, perquè el capítol de personal representa el 31% del total de la
despesa i és fàcil congelar plantilles, però traumàtic reduir-les. Són partides,
doncs, en què per molt que estalviïs, només minimitzes la magnitud de la
tragèdia. Per tant, elaborar un pressupost realista que eixugui el decalatge
anual de més de 4 milions d’euros que presenta el de Figueres ..no es
possible reduint únicament despesa corrent. I hi ha motxilles molt pesades
que llasten el pressupost. Una d’elles, l’empresa mixta Ecoserveis:
l’ajuntament hi té una participació minoritària ... i paga caríssims els serveis!
Fixem-nos en l’evolució (en milions d’euros) del cost dels últims anys: 4,4
(2007), 6,2 (2008), 6,8 (2009), 7,8 (2010), 8,1 (2011). Quasi s’ha doblat la
quantitat que ha de pagar l’ajuntament...i el contracte no expira fins l’any
2015. I la situació pot empitjorar si ens mirem les conseqüències de
l’envelliment de la maquinària: l’empresa pot demanar comprar-ne de nova
per no reduir l’eficàcia del servei...
I els ingressos? Han d’augmentar, és clar que sí. Les administracions han de
dotar els ajuntaments de més recursos, ni que sigui per atendre aquest 30%
de competències denominades impròpies (és a dir, serveis que presten els
ajuntaments però que no en tenen l’obligació). Si Estat i Generalitat no posen
més diners a les arques municipals, una de les solucions serà, sens dubte,
deixar de prestar alguns serveis, atès que cal anar molt en compte amb els
augments d’impostos ... i més en moments de crisi.
En els temps de vaques grasses de la construcció, la majoria d’ajuntaments
van considerar com a estructurals uns ingressos que eren fruit de la
conjuntura. Decidir un sostre de despesa condicionat a uns ingressos
circumstancials, era viure per sobre del que es podia. Com una família que
percep un salari i un sobresou fent hores extres... i decideix gastar-s’ho tot
(salari i sobresou). Quan no arriben els ingressos extres, problema greu. I
20
una mica d’això ha passat també a la majoria d’ajuntaments. I el de Figueres
no és una excepció.
3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics.
La crisi econòmica i la caiguda en picat dels ingressos municipals derivats de
l’activitat immobiliària han posat les hisendes locals en una situació
francament precària, en alguns casos desesperada. Sens perjudici de
l’adopció de mesures correctores en l’àmbit global —reforma de la Llei
d’hisendes locals, iniciatives concretes tendents a reforçar la capacitat
inversora dels municipis o a pal·liar les dificultats de tresoreria, etc.—, és
indubtable que els ens locals en el proper mandat han d’afrontar, com la resta
de sectors de l’administració, un sever ajustament de la seva despesa pública
i un clar compromís amb la reducció del dèficit municipal. Així mateix,
l’Esquerra municipal ha de caracteritzar les seves propostes per l’expressió
d’una veritable vocació d’austeritat, honestedat i transparència en la gestió
dels recursos públics, amb un impuls decidit als mecanismes que millorin el
control democràtic dels comptes locals.
- Vetllar, mitjançant mesures d’informació i control, perquè la gestió municipal
sigui transparent, eficient i eficaç.
- Seguir amb rigor la planificació i l’execució pressupostàries.
- Prioritzar, en l’elaboració pressupostària, la despesa per promoure l’activitat
econòmica local i la destinada a serveis socials bàsics com a mesures per a
fomentar l’ocupació i la cohesió social.
- Contenir la pressió fiscal dins d’uns límits raonables i amb una clara vocació
dirigida a destinar els increments fiscals a la contenció del dèficit local.
- Tendir a la simplificació i l’equitat del sistema fiscal municipal, amb la
introducció de mecanismes que reparteixin la càrrega fiscal en funció de la
capacitat de pagament.
En aquest sentit, s’optarà de forma prioritària per la substitució de les
exempcions fiscals, bonificacions en quota o deduccions, pel mecanisme de
les subvencions per a determinades situacions personals o familiars del
subjecte passiu.
- Seguir principis d’austeritat pel que fa a la construcció, la prestació de
serveis, la comunicació i el manteniment.
21
- Informar anualment de la situació econòmica municipal. A tal efecte, el
govern municipal adoptarà mesures per fer comprensible el pressupost
municipal, alhora que s’augmentarà la transparència i la qualitat de la
documentació i de la informació econòmica subministrada als càrrecs electes
municipals i a la ciutadania.
- Aplicar mecanismes de transparència en els criteris d’adjudicació dels ajuts,
sobretot pel que fa a l’habitatge, a les places en centres educatius i als
serveis socials bàsics.
3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim
rendiment als diners públics.
Corren temps dolents per a l'economia mundial i per a la del nostre país. La
nostra comarca i la nostra ciutat tampoc s’escapen d’una situació
amenaçadora en què la taxa d’atur i la frenada de l’activitat econòmica no
aporten altra cosa que mals presagis per als mesos a venir. En aquesta
situació de crisi, les administracions públiques, que s’alimenten de les
contribucions de ciutadans i ciutadanes, i de l’activitat empresarial, també
veuen baixar les seves fonts d’ingressos, mentre que les demandes que se’ls
adrecen no només no minven sinó que justament augmenten, i també ho fa el
nivell d’exigència de la ciutadania pel que fa a la qualitat dels serveis
rebuts.És en aquests moments en què se sent a parlar, arreu, de plans
d’estalvi, de plans de racionalització, de mesures de contenció... sovint amb
una facilitat i un entusiasme sorprenents. Les persones que tenim la
responsabilitat de gestionar els recursos públics hem de demostrar, amb les
nostres accions, la capacitat de fer una bona gestió, de forma diàfana,
honesta i eficient. Cal fer-ho tant en els moments d’abundor com en els
moments de manca de recursos, perquè els diners que gestionem provenen
de les butxaques de la ciutadania.
Que es parli de plans d’estalvi pot fer pensar que, en situacions no tan
amenaçadores com l’actual, es malbaraten diners. Que es parli de
racionalització, podria dur a pensar que els diners no s’han gastat de forma
racional. Que s’imposi la contenció significaria que hi ha moments en què la
despesa pública no està continguda? En tot cas, ara cal fer-ho més que mai.
Per això, i des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya va
22
dur a terme, des del primer dia de la incorporació a l’equip de govern de
Figueres, la tasca de racionalitzar el funcionament de les àrees en què tenim
responsabilitat i de donar el màxim rendiment als diners públics de què es
disposen. D'entrada, a proposta nostra, l'Ajuntament es va dotar d'un nou
organigrama de funcionament general que pensem que ja ha començat a
donar els seus fruits. És una feina grisa i de poc lluïment, que sovint vol
moltes hores per estalviar recursos. I que a vegades topa amb maneres de
treballar instal·lades i consolidades, però desagraïdes tant per a la ciutadania
com per als empleats públics. Som conscients, però, que és una tasca que
cal fer sempre, i més ara en el context en què ens trobem. Des d’estalviar uns
milers d’euros en un contracte de lloguer extern, a aconseguir un ajut
econòmic complementari, fins a simplificar els tràmits per a reduir costos de
gestió. Hi som per a les grans obres, però també per aquelles feines del dia a
dia, que no llueixen, però que són imprescindibles. Ara més que mai.
4.- L’AJUNTAMENT, UNA EINA AL SERVEI DELS FIGUERENCS:
ACCEL·LERAR EL PROCÉS DE MODERNITZACIÓ DE LA GESTIÓ
MUNICIPAL ADAPTANT, AMB EFICIÈNCIA I EFICÀCIA, ELS RECURSOS
HUMANS I L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’AJUNTAMENT A LES
NECESSITATS DE FIGUERES.
4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC
L’OMAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) es va posar en marxa a Figueres en el
mandat passat (el regidor Jesús Quiroga) com una finestreta única des de la
qual atendre als ciutadans en les seves relacions amb l’ajuntament: des de
presentar una instància fins a pagar un rebut, passant per la demanda
d’informació. És una de les “cares” de la institució i acaba resultant un
indicador del funcionament municipal. Per això, convé que les prestacions de
l’OMAC responguin a les expectatives. Des de la regidoria que se’n
responsabilitza (Atenció a la Ciutadania, al capdavant de la qual hi ha la
regidora Olga Carbonell, d’ERC) el govern municipal ha estudiat algunes
reformes per adaptar l’OMAC als nous reptes: augment i diversificació cultural
de la població, avenços de l’administració electrònica, etc.
23
D’una banda, cal facilitar el fet de relacionar-se amb l’Ajuntament per
via telemàtica: poder pagar rebuts i presentar instàncies per internet ha de
ser més factible i més fàcil. Cada dia perd més sentit haver de fer cua per a
una gestió (registrar una instància, demanar un plec de documentació,
realitzar un pagament...) que pots enllestir des de l’ordinador. De l’altra, en
allò que quedi al marge de la “relació electrònica”, s’han de reflexionar a fons
les possibilitats de descentralitzar l’atenció personal. En consonància amb la
filosofia de ciutat que traspua l’organització en districtes, hem de poder oferir
algunes hores a la setmana d’atenció personal “descentralitzada”; és a dir, en
un espai municipal a cadascun dels cinc districtes previstos: als centres cívics
o als locals socials que utilitzen les associacions de veïns, per exemple.
Òbviament, aquesta aposta només es podria concretar després que una
prova pilot en demostrés la viabilitat. El repte és, però, que augmenti
vertiginosament el percentatge de tràmits “electrònics”, la qual cosa afecta a
la capacitat de l’administració de posar-se al dia i, també, del nombre
d’usuaris en condicions de mantenir aquesta manera de relacionar-se amb
l’administració.
Mentre aquest procés va madurant, hem de saber utilitzar mecanismes
per optimitzar els recursos i reduir els temps d’esperar que els ciutadans han
de “patir” quan opten –potser perquè no els queda altre remei- per ser atesos
presencialment a l’edifici de l’Avinguda Salvador Dalí. Aquestes objectius
imprescindibles requereixen una determinada política de personal: formació,
especialització, exigència, remuneració, etc. I un ajuntament que ha d’estar
en disposició d’atendre quasi 45.000 ciutadans, n’ha de ser conscient ... i
conseqüent. Els temps d’espera que inverteix la ciutadania a ser atesa
(eletrònicament o presencialment) per la maquinària municipal és percebut
cada dia més com un element clau per a valorar l’eficiència dels consistoris.
4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública.
El futur de FISERSA, empresa municipal de Figueres, acostuma a ser objecte
de rumors. Un dels més habituals és el de l’existència d’uns hipotètics plans
de privatització. Com a empresa, rutlla bé i ofereix balanços positius. Resulta,
per tant, atractiva per al capital privat, especialment per als grans grups
empresarials (alguns municipis ja tenen cedida l’explotació dels serveis
24
d’aigua, clavegueram, etc.). No ens ha d’estranyar, doncs, que, en un
context de crisi de les finances del món municipal, les especulacions sobre
una possible privatització de FISERSA siguin moneda corrent i provoquin una
certa inquietud entre els que hi treballen.
Quan el grup municipal d’ERC va entrar al govern municipal, l’alcalde ens va
demanar la nostra opinió. No ens va costar gens de donar-la sense matisos:
FISERSA havia de continuar essent una empresa de capital íntegrament
públic. Entenem que no cal deixar al consistori sense l’aportació important
que representa l’empresa en el capítol dels ingressos, especialment si tenim
en compte que l’economia de l’ajuntament “plora” precisament pel aquest
costat, més que pel de la despesa. Dit d’una altra manera: el problema que fa
pràcticament impossible quadrar els comptes municipals amb l’actual
estructura pressupostària és la reducció d’ingressos dels darrers anys, un cop
estroncades les dues vies més decisives: els impostos derivats de lles
llicències d’obres i la participació en els tributs de l’estat. Per això, modificar
l’actual situació administrativa de FISERSA (treure a concurs públic la
concessió del servei o privatitzar-lo), podria servir per a recaptar una elevada
quantitat de diners que resoldria problemes puntuals de tresoreria, però
empitjoraria a mitjà termini el capítol d’ingressos municipals i convertiria en
objectiu quasi impossible quadrar el pressupost.
L’alcalde ha respectat la posició que ERC li ha expressat sempre amb
rotunditat i en cap moment ens ha plantejat altres vies. De fet, li havíem
comentat que seria convenient fer saber sense embuts a la ciutadania en
general i als treballadors de FISERSA en particular, que no hi havia intenció
de fer cap modificació en l’estatus de l’empresa. Per això, valorem molt
positivament que hagi explicitat el compromís públic que li reclamàvem com a
socis de govern.
4.3 ECOSERVEIS: una pedra a la sabata del pressupost municipal.
L’empresa mixta ECOSERVEIS ja fa temps que és objecte de controvèrsia en
la gestió del dia a dia municipal. Va néixer l’1 de gener de l’any 2001, amb un
un soci públic (ajuntament) que tenia el 27% de les accions, i un privat que
se’n quedava el 73%. Estrany, però cert. L’objectiu, la concessió durant 14
anys de tres serveis: enllumenat, deixalleria i jardineria (parcs i jardins). Més
25
tard, l’any 2002, s’hi van afegir els de recollida d’escombraries i de neteja
viària. Quan l’empresa es va crear, el préstec formalitzat de 3,6 M€ es va
destinar, a parts quasi iguals, a maquinària, edifici de l’empresa ... i a la
reforma del Parc Bosc. En aquest darrer cas, una inversió d’1,2 M€ que no
tenía relació amb la finalitat de l’empresa....però que va convenir al govern
del moment. I encara podríem afegir que el benefici industrial del soci privat
(8%) sempre hi és, siguin quins siguin els resultats; fins i tot quan hi ha una
millora retributiva del personal, li pertoca un 8% de la quantitat que
s’augmenta. Quant a la maquinària per a efectuar els serveis, l’amortització
es va calcular a 8 anys, tenint en compte que era la vida útil que se li podia
preveure. L’empresa, per tant, ja ha pagat la maquinària, que continua
funcionant...però cada dia més obsoleta.
L’únic servei que s’autofinança a través dels impostos/taxes és el de recollida
d’escombraries. Malgrat que el consistori ha d’aprovar els plans de gestió –
determinades condicions econòmiques del contracte–, el percentatge del
pressupost de despesa municipal que s’enduu ECOSERVEIS és cada cop
més important (17 % aquest any) i difícil d’assumir, tot i que els serveis que
presta resulten essencials per a la qualitat de vida de la ciutadania. El salt
endavant espectacular es va fer l’any 2008, primer pressupost de l’actual
mandat, en què es va passar de 4,5 a 6,2 milions d’euros (en el del 2011,
s’enfila fins als 8,1).
Davant de tot això, no ha de sorprendre que la coincidència pràcticament
general en els grups del consistori que la situació resulta insostenible. No es
tracta de renegar de la concessió com a sistema de prestació de serveis; es
tracta, probablement, de admetre que el cost dels serveis, en les condicions
establertes, resulta una pedra a la sabata del pressupost municipal (no
l’única, lògicament !). Si tenim en compte que les concessions (d’uns serveis i
els que s’hi van afegir més tard) acaben el primer dia de l’any 2015 i de l’any
2016, ens esperen encara uns quants anys de malson econòmic. I amb un
agreujant: cada dia que passa es fa més necessari en alguns casos –és de
sentit comú- canviar la maquinària per una de més nova i eficient. Però, és
clar, això enduririra encara més les condicions econòmiques –el cost- de la
concessió.
26
Un carreró en el qual costa de veure-hi la sortida en els anys que falten per al
final de la concessió. Però les diferents formacions polítiques haurem de
proposar-ne alguna, d’estratègia per a minimitzar l’impacte.
5. L’ORDENACIÓ URBANA I TERRITORIAL DE FIGUERES EN CLAU DE
SOSTENIBILITAT.
5.1 El model urbanístic d’Esquerra
L’urbanisme és la planificació i la definició del model urbanístic de ciutat,
que cal que faci l'Ajuntament conjuntament amb la participació dels
propietaris i propietàries i la resta d’operadors públics o privats.
Des d’Esquerra volem donar resposta a les noves necessitats econòmiques i
socials, adaptant la política urbanística local a la nova realitat del país, en la
mesura de la competència municipal.
Apostem clarament a favor d'un model de municipi sostenible i respectuós
amb el medi natural sobre la base de la utilització racional del territori per
compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic que comporta amb la
cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de
generacions presents i futures.
Proposem un model de municipi ordenat i equilibrat, amb una utilització
racional i del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament
urbanístic sostenible. Un municipi equilibrat entre el règim de sòl urbà i no
urbanitzable. Un municipi ordenat, ben compensat i estructurat.
Potenciem un model de municipi compacte, mediterrani, que moderi el
consum del sòl.
Treballem per la utilització eficient de les àrees urbanes, la renovació i la
reutilització dels teixits urbans per compactar la demanda d’espai per
habitatge i per activitats econòmiques.
Promovem un model urbanístic de municipi al servei de les persones i de la
cohesió social, on el municipi sigui un espai de trobada, relació i integració a
una identitat comuna; en definitiva la construcció quotidiana de l’espai cívic.
Dissenyem un municipi amb veritables espais públics. Hem de liderar la
construcció d’un espai cívic amb l’objectiu de teixir un espai de convivència
real, fet i viscut pels ciutadans i ciutadanes. No podem seguir fent espais
27
públics neutres i asèptics, projectats sense cap valor cívic. El disseny, la
gestió i el manteniment de l’espai públic per Esquerra ha de recollir les
necessitats de la ciutadania i situar-les com l’eix central de la política
urbanística del municipi.
Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a
l’aire lliure de les diferents zones del nucli urbà entre ells i amb els espais
naturals més adequats de l’entorn del nucli.
Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai
construït i les masses forestals.
Elaborar ordenances municipals de protecció del medi natural i urbà i de
defensa del paisatge.
Elaborar plans de gestió i preservació a nivell local dels espais oberts amb
interès ecològic o paisatgístic, o que compleixen una funció compensadora
de les activitats urbanes. Aquests espais no han de ser considerats només
com a espais residuals per a futurs creixements.
Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals
de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.
Ordenar l'horta marginal.
Municipi ordenat i equilibrat
Elaborar un catàleg de patrimoni local per tal de preservar els béns culturals
d’interès locals en totes les seves vessants —històric, natural, arqueològic...
—, fent una especial atenció al patrimoni arquitectònic, però també al
documental, etnogràfic i històric.
Vetllar per l’embelliment del paisatge urbà —neteja de carrers, rehabilitació
de façanes, redacció de la carta de colors i de materials, enjardinaments...
Afavorir la compactació i la integració de les activitats del municipi, i
promoure polítiques d’ordenació del territori que facin impossible la creació
d’un continu urbà amb els municipis veïns.
Relligar els barris en l’espai urbà per articular l’estructura viària i de serveis.
Fugir del sistema de creació d’urbanitzacions que provoquen un creixement
28
desordenat i dispers i tenen un cost de manteniment molt alt per al conjunt de
la població, optant en la mesura del possible per la seva reducció —a través
de la compactació— o fins i tot per l’extinció.
Redacció de programes d’adequació per afavorir la regulació de les
urbanitzacions ja existents, dotar-les dels serveis públics bàsics i impulsar
polítiques que garanteixin la convivència d’usos per fer front als costos del
creixement difús.
Redacció de mapes de soroll orientats a actuacions que tenen per objecte
prevenir o reduir la contaminació acústica a què està exposada la població i
la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.
Establir, a través d’ordenances municipals, sectors i horaris de baix nivell de
soroll en les zones residencials del municipi.
Afavorir, en el planejament urbanístic, el desenvolupament del petit i mitjà
comerç urbà i l’equilibri entre els diferents formats d’oferta.
Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació
d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà tant al centre com a totes
les àrees urbanes amb una presència destacada de l’activitat comercial.
Impulsar polítiques contundents amb la protecció de la legalitat urbanística.
Municipi compacte
Promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i continu,
dens, policèntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complexa.
Fer les reserves de sòl a les zones de nova urbanització i engegar
estratègies per alliberar sòl allà on sigui necessari per tal de dotar els barris
de tots els equipaments escolars, esportius, etc. que necessita la ciutat
compacta.
Fer propostes urbanístiques encaminades a la renovació urbana.
Transformació d’usos i rehabilitació d’habitatges per tal de disminuir els
creixements innecessaris.
Resituar sectors de creixement dispersos previstos en anteriors
planejaments, com a creixements del municipi per tal d’afavorir la
compactació del territori, la protecció del sòl i la gestió sostenible de
l’urbanisme.
29
Disposar d’espai suficient d’aparcament i parada per a persones
discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al
veïnat amb infants, malalts i gent gran.
Municipi al servei de les persones
Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a
l’esbarjo, el passeig i l’esport on es pugui anar amb bicicleta o simplement
caminar amb una relativa tranquil·litat.
Racionalitzar l’espai urbà per facilitar la mobilitat de les persones
discapacitades o amb mobilitat reduïda, especialment disposar
d'aparcaments reservats a aquest efecte.
Crear circuits urbans per a la pràctica de l’esport.
Fomentar, on sigui possible, la creació de centres educatius integrats —
infantil, primària i secundària.
Constituir el Consell Assessor Urbanístic, previst com a voluntari a la Llei
d’urbanisme, per garantir i fomentar els drets de participació dels ciutadans i
ciutadanes en la definició del municipi.
Actuar en resituar aquells usos conflictius amb l’ús residencial per tal de
millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Dissenyar i construir una xarxa d’equipaments públics per tal que la
ciutadania tingui garantida les seves necessitats.
Municipis amb veritables espais públics
Potenciar els espais oberts que compleixin una funció compensadora de les
activitats urbanes i formen part essencial del patrimoni paisatgístic del
municipi.
Pensar i dissenyar l’espai públic des de la perspectiva de gènere, de
manera que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i
on la seguretat sigui un factor a considerar, perquè tothom s’hi senti còmode.
Plantejar la il·luminació de l’espai públic com un factor de seguretat.
Afavorir i assegurar la creació i el bon manteniment dels espais verds.
30
Afavorir que les amplades de les voreres siguin proporcionals a l’amplada
dels carrers, procurant que no siguin inferiors a 1,5 metres a cada costat, i en
cas de carrers de poca amplada, tendir a convertir-los en zones de
preferència per a vianants.
Establir eixos cívics, pensats de manera que els espais de vianants guanyin
presència, i minimitzar l’espai de circulació rodada al mínim necessari.
Potenciar la pràctica esportiva en els espais verds, de manera que se’n
fomenti el respecte i la recuperació en favor de la ciutadania.
Redactar el Pla d’accessibilitat municipal i adaptar, en la mesura de les
possibilitats, l’espai públic de les nostres poblacions a aquest Pla.
5.2 Urbanisme participatiu: un nou pla general per a vertebrar el procés
de transformació urbana amb l’emergència de les noves centralitats.
Un dels temes que marcaran el proper mandat a Figueres és la
reforma del pla general d’urbanisme. Fa massa temps –des del llunyà 1983!–
que es van fent modificacions puntuals; tantes, que l’actual ordenació no té
res a veure amb la de 1983...i això sense que s’hagi fet cap pla general nou
en quasi 30 anys.
Molts estudiosos de l’urbanisme municipal consideren que en les
legislatures en què convé elaborar un (nou) pla general d’ordenació urbana –
una eina de gran transcendència econòmica, com es pot intuir– la pluralitat
en la distribució de regidors resulta democràticament fonamental: quanta més
necessitat de pactes en l’aprovació de les noves regles de joc urbanístic hi
hagi, més fàcil serà que el nou planejament respongui a interessos (més)
generals. O si és vol, en sentit contrari: quanta més participació decisiva hi
hagi (de la ciutadania i dels grups amb representació a l’ajuntament), més
improbable resultarà que la nova ordenació urbana respongui a interessos
particulars.
5.3 Un creixement controlat de la ciutat.
A aquestes alçades, és ja un fet evident que el creixement urbanístic
en si mateix no és una resposta al futur econòmic i social d’una ciutat; ans al
contrari, en pot esdevenir la hipoteca que marqui les limitacions del seu futur.
31
La fugida endavant cap a la construcció de més habitatges és només de
forma puntual una font d’ingressos. I, en canvi, esdevé un deute de futur per
a aquells nous ciutadans i ciutadanes que arriben i esdevenen usuaris de
nous serveis educatius, sanitaris i socials. El creixement de la ciutat posa a
prova les seves xarxes de comunicacions i de serveis bàsics, que és allò que
li confereix el seu veritable caràcter de ciutat. Aquesta mena de serveis
hauran de ser donats per l’administració municipal i per d’altres
administracions, i per tant entren en una roda de despeses permanents per a
les quals no hi ha uns ingressos permanents consolidats.
Els ciutadans i ciutadanes de Figueres som sabedors (i patidors) que molts
d’aquests serveis bàsics no són suficients, ja a hores d’ara, per satisfer les
actuals necessitats de la nostra ciutat i comarca. Si avui estem desbordats
per l'espectacular creixement poblacional dels darrers anys, com podem
pensar que un nou i desorbitat augment de població no comportarà una
minva encara més escandalosa dels serveis que cal oferir a la ciutadania?
¿ Ens podem plantejar seguir creixent de forma indefinida, sense un full de
ruta que ens marqui fins a on d’arribar la nostra ciutat? No ha arribat ja el
moment d’establir una planificació de creixement i serveis que ens garanteixi
una Figueres sense mancances de serveis per als seus habitants actuals i
futurs? És només el mercat qui decidirà per nosaltres?
Està en joc el futur de la nostra ciutat, i pensem que la situació de crisi que
afrontem és una bona oportunitat per pensar quina és la Figueres que volem,
i què volem que sigui (o no) la nostra ciutat quan sigui gran. Per dibuixar
aquest futur no n'hi ha prou amb cuidar els detalls, cal una planificació
substantiva, rigorosa, meditada, que garanteixi que Figueres es pugui tornar
a situar entre les ciutats punteres del país. I que deixi ben clar que quantitat
no sempre és qualitat.
Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest
creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el
Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat
a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals
que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.
32
El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període
de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se
als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i
de millora de la qualitat urbana.
Per tan proposem que:
Es revisi l’actual Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres,
datat de l’any 1983, fent-lo al màxim de participatiu i atenent al major
nombre d’interessos possible de veïns i societat civil.
El criteri bàsic que hauria de tenir en compte el nou Pla General és la
conformació de l’anomenada ciutat tranquil·la i compacta, on els espais
d’ús públic recuperin la importància que darrerament han anat perdent, i
la ciutat connectada amb el seu territori, com a espai de passeig i de
lleure.
La ciutat tranquil·la: Figueres és una població de dimensions reduïdes on
la major part de desplaçaments es poden realitzar a peu, per tant
l’urbanisme hauria d’afavorir aquest fet. Aconseguir que les voreres
dels carrers siguin amples, les zones de vianants ampliades de
forma radial i les zones de circulació siguin lentes.
La ciutat compacta: La protecció del medi ambient reclama la defensa
del territori, això significa que no podem anar construint tota la superfície
disponible amb una ciutat de baixa densitat. Per tant cal construir una
ciutat de densitat mitjana, defugint les grans concentracions que
acaben provocant la suburbialització de la ciutat.
Seguir el criteri de la rehabilitació urbana, no podem deixar abandonat i
desèrtic tot el casc antic, és un valor que l’hem de protegir. Cal un Pla
especial de millora del Centre Històric de Figueres”. Aquesta
rehabilitació hauria d’anar acompanyada d’una decidida política d’ajudes,
subvencions i convenis amb altres administracions de nivell superior com
33
també a particulars de manera que aquests habitatges es puguin dedicar
a la venda o lloguer per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge
(joves i altres col·lectius desafavorits).
Oposició a la creació de nous nuclis urbans, comercials o industrials
aïllats del nucli urbanitzat. En contra es defensarà un creixement del
nucli urbà, radial i continuat.
Garantir que cada barri-districte compti amb les mateixes
oportunitats i igualtats en l'establiment dels serveis i els
equipaments.
Inventariar i aprovar un “Pla de control dels edificis en mal estat”
així com tramitar expedients de ruïna i garantir la seva diagnosi.
Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest
creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el
Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat
a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals
que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.
El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període
de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se
als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i
de millora de la qualitat urbana.
5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions
FIGUERES, SENSE ESTACIÓ!
El 17 de desembre de 1877 arribà el ferrocarril a Figueres. La línia ferroviària
Barcelona – Girona – Figueres arribà fins a Portbou al cap d’un mes, el 20 de
gener de 1878. Aquesta línia fou anomenada camins de ferro de Barcelona a
França per Figueres.
34
L’esdeveniment fou molt important per la comarca de l’Alt Empordà i dels
municipis per on va passar la línia. Més ho va ser per a la ciutat de Figueres,
que es convertí en una de les estacions més importants de tot l’eix
mediterrani.
La posició geogràfica de l’estació de Figueres l’ha convertida en un lloc
estratègic al llarg d'aquests 133 anys d'existència. El nom de Figueres i la
seva estació surt en tots els documents que esmenten la ciutat com a punt
d’arribada o de sortida de Catalunya. La ciutat de Figueres també és
coneguda dins de la xarxa europea de ferrocarrils com una de les estacions
més rellevants d'aquesta banda d'Europa.
Però a partir del funcionament de l’anomenada nova estació de Vilafant (o bé
de l’Alt Empordà), el nom de Figueres ha desaparegut del nomenclàtor
ferroviari internacional, juntament amb tota la seva història.
El fet que l'estació estigui al terme municipal de Vilafant no és un fet
anecdòtic, sinó que comporta un seguit d'inconvenients ben grossos. Un dels
més evidents és que està situada als afores de la ciutat (millor dit, al poble del
costat) i això crea unes noves necessitats de mobilitat que fins ara no es
tenien.
La ubicació de l'estació també és un problema per al transport urbà, ja que
els autobusos de Figueres no poden arribar a l'estació sense el permís de la
Generalitat i l'acceptació de l'empresa TEISA, que és qui té la concessió del
servei interurbà de viatgers entre Figueres i Olot, perquè Vilafant és una de
les parades d'aquesta línia.
Quan l'estació operi a ple rendiment d'aquí a uns anys, generarà unes
necessitats de transport que ni Figueres, ni Vilafant, ni la Generalitat (via
Teisa) poden assumir per separat a un cost raonable. No cal ni dir que
Vilafant té unes necessitats de transport urbà que la línia de TEISA Figueres-
Olot no satisfà. Per la seva banda, l'Ajuntament de Figueres realitza, a hores
d'ara, un gran esforç econòmic per disposar d'un servei de transport urbà
suficient, ja que per al proper 2011 haurà de cobrir un dèficit de més de
700.000€, sense comptar amb cap subvenció estatal, ja que només la reben
35
les poblacions de més de 50.000 habitants (la xifra a partir de la qual és
obligatori que un municipi presti aquest servei); i no hi fa res que la suma de
Figueres i Vilafant representi un entorn urbà continu amb més de 50.000
habitants,
Donada aquesta situació, s'imposa la necessitat d'arribar a un acord de
col·laboració entre els municipis de Figueres i de Vilafant en matèria de
transport urbà, que inclogui el servei de taxi i de bus en una àrea
metropolitana, amb la participació de la Generalitat i de Teisa. Només
compartint aquest serveis aconseguirem millorar-los a un cost assumible per
als municipis i per als ciutadans.
Esquerra defensarà en el proper mandat l'estació del tren convencional
al centre de la ciutat i amb les vies soterrades, i demanarà un pacte
polític sobre aquesta qüestió a la resta de partits figuerencs durant la
campanya.
El Grup Municipal d'ERC entén que l'actual traçat del TGV no impugna de
cap manera l'opció que sempre ha defensat de mantenir l'estació del tren
convencional en el centre de la ciutat, en el seu emplaçament actual, però
amb les vies soterrades, per tal que s'eliminin els actuals passos a nivell
existents, que constitueixen unes autèntiques barreres urbanístiques que
constrenyen el desenvolupament de la ciutat.
L'actual crisi econòmica fa pràcticament inviable el trasllat de l'actual estació
del tren convencional, situada al cor de la ciutat, a la població veïna de
Vilafant, on hi ha l'estació del TGV. Els elevadíssims costos d'aquest trasllat,
que el Ministeri de Fomento sempre ha dit que no pagaria (i que l'Ajuntament
en cap circumstància mai no podria finançar), el fan senzillament impossible.
D'aquesta manera, la crisi es converteix en una nova oportunitat perquè la
ciutat defensi la centralitat de l'estació del tren convencional, tal i com ha
defensat ERC, un gran nombre de figuerencs (que van recollir milers de
signatures en favor d'aquesta opció) i nombrosos ajuntaments de la comarca
(de signe polític ben divers). Encara hi som a temps i el nou govern municipal
36
que surti de les properes eleccions pot ser clau per aconseguir aquesta
reivindicació ciutadana i comarcal. Cal, però, que existeixi un compromís prou
ampli com perquè des de Madrid acabin acceptant aquesta opció, que ja
compta amb importants avals tècnics i que, per tant, és completament viable
des d'aquesta perspectiva. Ara cal que també sigui viable des d'una
perspectiva de caire polític.
Es tracta d'una qüestió de racionalitat política i no pas un tema que respongui
a cap mena de posicionament ideològic d'un o altre signe. Per això ERC
demanarà, ja en la propera campanya electoral municipal, a la resta de forces
polítiques figuerenques que es comprometin davant la ciutadania a defensar
aquesta opció. Ja es va aconseguir el pronunciament d'un ple municipal en
aquest mandat. Ara cal assegurar que el futur govern de la ciutat es
comprometi també en continuar lluitant per fer viable aquesta alternativa.
Els avantatges de mantenir l'estació al centre de la ciutat amb les vies
soterrades són indiscutibles. Així, poder anar a peu a l'estació per agafar el
tren convencional és bàsic per no haver d'augmentar encara més el trànsit
automobilístic urbà, ara mateix ja al límit de les seves capacitats. Les
principals poblacions catalanes com Barcelona i Girona han seguit aquest
mateix criteri, malgrat l'arribada del TGV. I les que no ho han fet així, ara ja
se'n queixen d'haver situat l'estació convencional fora del nucli urbà. No
podem badar, ja que la decisió que prenguem ara hipotecarà durant dècades
el desenvolupament ciutadà.
CENTRALITAT DE L’ESTACIÓ DEL TREN
Reclamar, amb fermesa i sense embuts:
El soterrament de la via de tren convencional, eliminant
d’aquesta manera els passos de nivell de la carretera de Roses,
etc. Un volum important dels usuaris provenen de l’est de la
comarca, de manera que desplaçar l’estació a l’Oest de Figueres
37
(Vilafant) augmentaria la circulació pel centre de Figueres. Aquest
soterrament donaria la possibilitat d’obrir nous espais urbans
(zones verdes, aparcaments, avinguda d’entrada a la ciutat, etc.).
La centralitat de l’estació de tren: actualment l’estació
de tren és molt més accessible a la major part de la població de
Figueres que pas la solució ferroviària que l’actual equip de
govern vol trobar-li. A més a més, és veïna de l’estació
d’autobusos, i cal que es potenciïn mútuament i es facilitin les
connexions entre els dos mitjans de transport.
Potenciar l’actual traçat de tren convencional que va fins a
Portbou com a línia d’ample europeu, de passatgers i de
mercaderies, aconseguint que es garanteixin unes bones
connexions internacionals.
Estudiar la viabilitat d'una connexió ferroviària entre
Figueres i Roses.
Millora del servei de ferrocarril establint un sistema de
rodalies per Girona:
Reclamar més freqüència de pas.
Aconseguir una adaptació entre els horaris dels trens i les
necessitats reals dels seus usuaris figuerencs, sobretot pel
que fa a l'ampliació en sortides a primera hora, i d'arribades a la
darrera.
No suprimir el transport el cap de setmana amb
connexions actualment gairebé impossibles amb França.
Pressionar RENFE per que s’ampliïn encara més les
adaptacions dels vagons a les persones amb mobilitat reduïda
(PMR).
38
Pressionar RENFE per que s’ampliïn les adaptacions dels
vagons per a ús i transport de bicicletes.
Centralitat de l'estació del tren.
Volem soterrar el traçat actual del tren, mantenint l’estació en el mateix lloc.
El traçat que nosaltres defensem és el que han seguit, o tenen planificat
seguir, ciutats com ara Girona, Vic, Vilafranca del Penedès, Montmeló, El
Prat de Llobregat, Lleida o Barcelona, sense anar més lluny. Malgrat tot el
que ens volen fer creure, encara hi som a temps !
5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social.
Una de les principals necessitats de la ciutat de Figueres és la millora de
l’espai públic com a factor de cohesió social, per això ens caldrà adaptar
l'espai públic a les noves necessitats, com ara:
- Millora d'espais com són la plaça de l'Escorxador i la plaça del Sol.
- Afavorir la creació de nous espais i equipaments públics.
- Política de manteniment i conservació dels espais públics.
Parcs i jardins.
- Vetllar per un manteniment dels parcs i jardins públics més acurat,
com a mesura d'estalvi econòmic i del foment del seu ús social.
- Utilitzar plantes autòctones i criteris de xerojardineria en la reposició i
manteniment dels jardins urbans.
- Divulgar el coneixement del nostre entorn natural mitjançant cartells
informatius de les seves espècies –tot fent pedagogia–, i sempre en els
espais verds que ho permetin.
- Potenciar l’ús social dels nostres parcs i jardins.
Zones verdes.
- Creació d’una gran àrea lúdic-esportiva a la Muntanyeta, l'anomenat “El
Parc del Castell”, on es combinin elements pel gaudi paisatgístic amb
elements de potenciació com a zona per a la pràctica de l'esport, fent
39
especial èmfasi en la millora de les condicions del caminet que envolta la
fortalesa, els accessos per la Pujada del Castell i des de l'Hospital.
- Creació d'un nou parc urbà que relligui l'actual trama urbana entre el
barri de la Creu de la Mà, la Ronda Sud i el Cementiri Municipal.
- Plantarem més arbres i arbusts a les nostres places i carrers, com a
mesura per fer la ciutat més agradable i més respirable.
Els horts i conreus.
- Protecció i incentivació dels propietaris d’horts i conreus de tal manera
que els afores de Figueres mantinguin la imatge tradicional agrícola de la
nostra comarca.
- Implantar una política de lloguer o concessió d'horts periurbans, i
regulació dels existents.
Zones d’esbarjo, lleure i esport.
- Prioritzar la construcció del tipus de places anomenades “toves”, en
comptes de les “dures”.
Castell de St. Ferran.
Sense voler entrar en massa subhastes sobre els usos civils i públics que cal
donar al Castell de St. Ferran, des d’Esquerra apostarem per tal que el
govern municipal tingui molt més pes dins el Consorci que gestiona el
Castell de St. Ferran.
GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL FIGUERENC.
- Cal prioritzar la protecció i restauració dels espais que envolten el riu
Manol per la seva vital funció de connexió ecològica entre espais
naturals.
- Regular el sòl no urbanitzable amb criteris de protecció activa que
quedin prou reflectits en el planejament urbanístic. S'ha de realitzar amb
criteris de restauració, rehabilitació i conservació funcional i estructural.
- Potenciació d'espais naturals tradicionalment ignorats, com poden ser
el Pla d'Hostalets, les Basses de Sant Pau, etc.
40
- Crear i connectar Figueres amb el seu entorn no urbà mitjançant xarxa de
camins per vianants i bicicletes ben senyalitzats, i que permetin travessar
barreres com ara l'autopista o les vies del tren –sense ser túnels o ponts de
difícil accés.
- Recuperació del camí de la Font del Soc.
- Recuperació dels antics camins que anaven als pobles veïns amb
Figueres.
- Definir les "vores" de la ciutat i la transició urbà – no urbà, amb cert criteri
de qualitat paisatgística.
5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge.
Des d’Esquerra defensem que l’habitatge és una peça fonamental en la
configuració de l’espai cívic. Per això cal dedicar especial atenció a
l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses
generacions, i defensar que la producció d’habitatge protegit no pot suportar
un etern tornar a començar cada 10 anys. Cal liderar-ho des dels ajuntaments
a través d’iniciatives per aconseguir la preservació del sòl i dels parcs
d’habitatge de propietat municipal mitjançant règims de tinença que no
suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de
superfície, la concessió administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu.
És estratègic, ateses les dificultats locals, d’invertir en la compra de sòl i de
col·laborar amb la creació d’un mercat secundari d’habitatge protegit, sense
que s’incorpori al mercat de renda lliure.
Des d’Esquerra hem de capitalitzar un fort sector social composat pel sector
públic local i nacional, les cooperatives d’habitatge i les fundacions, i reforçar
els patrimonis públics de sòl i habitatge, garantir-ne la propietat pública i
deixar de vendre els aprofitaments urbanístics per finançar despesa
municipal, assajant noves formes de propietat, com el dret de superfície, el
dret d’ús com a model de gestió. S’ha d’afavorir un nou sector empresarial
fins ara testimonial que aposti per la promoció i la gestió de parcs de lloguer
i/o dret de superfície, i mecanismes financers que facilitin la canalització
41
d'estalvi particular cap a una activitat immobiliària no especulativa i
sostenible.
5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge.
Promoció d’habitatge de lloguer, lloguer amb opció de compra, cessió
d’ús o en dret de superfície
Actualment el parc d’habitatges desocupats és molt important a pràcticament
totes les poblacions, i la perspectiva de trobar-los una sortida a través de la
venda és reduïda. Per això, bona part d’aquests pisos han aflorat per
incorporar-se a l’oferta de lloguer.
Donar preferència, en les promocions públiques d’habitatge de lloguer, als
joves, la gent gran, les famílies monoparentals i els segments de població
amb dificultats, per tal de garantir el dret a l’habitatge de tota la ciutadania.
Mantenir la titularitat de sòl municipal destinat a la promoció d’habitatge
protegit i fer habitatge de lloguer, ja sigui amb promoció pública directa, o a
través del drets de superfície durant un període llarg.
Procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer
—amb opció de compra o sense— i, preferentment, a lloguer protegit.
Crear una borsa d’habitatge jove.
Estudiar si en base a la situació del municipi, cal proposar a la Generalitat
de canviar els preus actuals de l’habitatge protegit, o canviar de zona per
poder treballar amb preus per sota dels de mercat.
Facilitar l’accés a l’habitatge
Procurar el manteniment dels ajuts al lloguer de la Generalitat a persones i
famílies que tenen dificultats, i el manteniment dels ajuts de l'Estat a
l’emancipació de joves, i gestionar-ne les sol·licituds on existeixi oficina
d’habitatge.
Informar des dels serveis socials a les famílies que tinguin més necessitat
d’aquests ajuts.
La rehabilitació i el manteniment dels edificis
Fomentar la rehabilitació per ajudar a reduir l’estoc d’habitatge antic buit,
que sovint ho està per falta de manteniment.
42
Fomentar la incorporació al mercat dels habitatges buits mitjançant
incentius a la rehabilitació estructural i/o funcional.
Fomentar la rehabilitació establint antiguitats dels edificis més estrictes que
les del Decret 187/2010 a efectes de l’obligatorietat de les ITE via ordenances
municipals, amb una fiscalitat local adequada via bonificacions o
subvencions.
El Pla local d’habitatge pot proposar, mitjançant conveni amb la Generalitat,
la rehabilitació dels habitatges dels centres històrics amb la declaració d’àrea
de rehabilitació o de conjunt d’especial interès quan raons d’envelliment del
parc, de seguretat, o de la situació social de les persones ho faci
aconsellable.
En els municipis grans o que s’ho puguin permetre, disposar d’oficines
d’habitatge que incorporin com a tasca important impulsar la rehabilitació del
parc d’habitatges, ser proactius per aconseguir la implicació del veïnatge,
tramitar els ajuts d’altres administracions a la rehabilitació i, si la situació
econòmica municipal ho permet, facilitar un avançament al cobrament de les
subvencions.
Aplicar el control periòdic de les edificacions per detectar riscos pel mal
estat dels edificis, i prendre mesures per corregir els problemes detectats.
Donar a conèixer i promoure els ajuts per a la instal·lació d’ascensors en
edificis que no en tenen, i millorar-ne l’accessibilitat.
Des de les oficines de rehabilitació, fer mediació per afavorir l’acord del
veïnat, tant per la rehabilitació com per la instal·lació d’ascensors.
Disposar d’una ordenança per la millora del paisatge urbà que reguli aires
condicionats, antenes, baixants i escomeses.
El foment de la rehabilitació suposa gestionar la detecció d’habitatge vacant
per posar-lo en valor, la qual cosa es pot fer mitjançant l’encàrrec d’un cens
d’habitatges desocupats.
Control de les condicions d’habitabilitat
Establir mesures per detectar i evitar la concentració massiva de persones
en immobles, a través del padró municipal, i si cal amb comprovacions als
43
pisos. Així evitem un fet negatiu a nivell social i també la degradació personal
i humana de les persones ocupants.
Actuar evitant l’ocupació com a habitatge de locals o espais que no
reuneixen les condicions d’habitabilitat.
Prevenció de conflictes socials
Dedicar esforços a fer mediació entre el veïnat de les escales amb
conflictes per pagaments de la comunitat.
Pressionar des dels municipis per modificar la norma estatal que permet el
desnonament per hipoteques impagades mentre la família ha de seguir
pagant per un pis del que no podrà ocupar.
Destinar allotjaments per a col·lectius protegits. Des dels municipis s’han de
dedicar part de les promocions d’ús residencial col·lectiu, o d’ús comunitari
temporal a donar allotjament a col·lectius amb necessitats especials de
caràcter transitori, com ho pot ser la comunitat universitària, o les persones
amb necessitats de tutela, com per exemple els col·lectius més vulnerables.
Ajuts al pagament de l’habitatge, ja sigui amb quotes de hipotecàries o de
lloguer de caràcter permanent o de caràcter urgent.
Mitjançar en el lloguer social a través de les borses de mediació per al
lloguer social i les borses d’habitatge jove que s’integren a la xarxa de
mediació, la qual cosa farà incrementar el parc d’habitatges que es destina a
lloguer social, amb finançament de la Generalitat per contracte signat.
Posar en marxa el programa de cessió d’habitatges als ajuntaments per a
lloguer social amb lloguer garantit, prèvia rehabilitació de l'habitatge si
s’escau —aval lloguer.
Posar en marxa el programa d’habitatges d’inserció i d’acollida per a
aquelles finalitats, d'entre les previstes, que proposi l’Ajuntament i que
conveni amb la Generalitat —víctimes d’assetjament immobiliari, immigrants
en situació vulnerable, víctimes de violència masclista, etc.
Posar en marxar el programa per a la rendibilització del parc de lloguer,
bàsicament el privat, adreçat a fer viables els contractes de lloguer anteriors
al 1985, compensant el diferencial de rendes, amb el compromís de llogar per
un termini mínim de 10 anys.
44
Alguns programes complementaris en exercici de les competències
locals
Compra d’habitatges existents a persones que no puguin fer front als crèdits
hipotecaris a canvi d’un lloguer vitalici o d’un lloguer protegit —és una
alternativa a la copropietat que només es preveu per part de la Generalitat.
Subvencions complementàries a les del Pla català d’habitatge per fer front a
impagaments de lloguer o de quotes hipotecàries.
Subvencions per pas d’una hipoteca de tipus variable a tipus fix o per
assegurança de cobertura de fluctuació del tipus d’interès.
Compres de sòl de promotors amb dificultats per, posteriorment,
incrementar la reserva mínima per habitatge protegit al 50%, amb l’obtenció
d’ajuts per compra i urbanització d’acord amb el Pla estatal.
Adquisició de parc vacant de promotors com habitatge existent a preu
concertat per promocions completes i destinar-los al lloguer mitjançant
l’empresa municipal.
També fóra possible pactar amb el propietari que subscrigués contractes de
lloguer amb opció de compra per promoció sencera amb l’Ajuntament,
facultant al consistori per subarrendaments a tercers. Al cap de 7 anys,
l’Ajuntament pot adquirir l’habitatge descomptant el 40% d'allò que ja ha
pagat.
Creació d’una oficina local d’habitatge.
Creació d’una empresa pública
La creació d’una empresa pública permet dotar-se d’un instrument de gestió
descentralitzada, la qual cosa significa posar en marxa de manera integrada
aquelles polítiques d’habitatge pròpies dels municipis mitjans de Catalunya.
L'empresa pública ha de tenir funcions de promoció del sòl i l'habitage, i la
possibilitat d’adscriure-hi l'Oficina local, tot això sense perjudici d’aquells
programes propis de l'Ajuntament.
La utilització de l’empresa pública com a ens descentralitzat i amb la
qualificació jurídica d’entitat urbanística especial, permet l’exercici de
competències urbanístiques de gestió de sòl com a proveïdor de serveis
urbanístics municipals, creant un marc de relació entre l’Ajuntament i
l’empresa.
45
Signar un contracte de prestació de serveis entre l'Ajuntament i l’empresa
per la gestió dels serveis d’habitatge de competència municipal o acordats
amb altres administracions adscrits a l’Oficina local d’habitatge.
Crear el Patrimoni municipal del sòl i l'habitatge com a registre de béns
patrimonials específic adscrit i gestionat per l’empresa.
Atorgament a l’empresa de la condició d'administració per tal que pugui
desenvolupar competències administratives d’aprovació d’instruments de
gestió urbanística i d’altres i, per tant, pugui desenvolupar per compte de
l'Ajuntament els planejaments allà on l’empresa tingui interessos patrimonials
o sigui d'interès municipal.
Elaborar un catàleg de serveis intern adreçat a tots els serveis municipals, i
un d'extern, adreçat a la ciutadania.
Concretar, mitjançant encàrrecs de gestió, aquelles actuacions que es
vulgui que l’empresa local actuï com a proveïdora de serveis municipals, amb
la corresponent contraprestació econòmica.
Establir una fiscalitat local favorable a l’habitatge protegit mitjançant
l’aplicació de bonificacions a les ordenances fiscals sobre l’IBI, l'ICIO i
l'IIVTNU.
Establir un programa de subvencions complementari als ajuts continguts als
Plans d’habitatge o a les bonificacions fiscals permeses per la LRHL, en els
propis impostos bonificables o en altres tributs que afecten l’habitatge
protegit, com les taxes de llicència o l’IAE.
Valorar l’establiment de preus públics pel finançament dels dèficits
d’explotació dels serveis d’habitatge prestats a través de l'Oficina local
d'habitatge.
El Pla local d'habitatge
El Pla local d'habitatge és l'instrument alternatiu a un Programa d’actuació
urbanística municipal per concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat.
La creació d'un observatori del mercat de l’habitatge, actualitzat
semestralment, que permeti conèixer l’evolució del mercat de sòl i de
l'habitatge, de renda lliure i de lloguer, amb informació de preus, transaccions,
superfícies, esforç familiar, etc., és rellevant per la presa de decisions
polítiques i per la pròpia programació de les promocions.
46
L’accés a l’habitatge.
L'accés a un habitatge digne per a tothom encara no està solucionat a
Figueres. En el cas dels sectors de població més desafavorits encara és més
preocupant: joves, famílies monoparentals, immigrants en situació d’exclusió
social, persones grans desemparades, etc.
Una política d'habitatge va lligada a una política urbanística que, per ERC, vol
dir una aposta per les ciutats compactes, menys consumidores de territori,
per ciutats sostenibles, per ciutats plurals i heterogènies, on hi hagi gent de
tota mena, on hi hagi activitats de tota mena. Hem de fugir de polítiques que
converteixin els nostres centres urbans en simple suport d'oficines, deserts a
partir de les vuit de la tarda, primer pas per a la degradació urbana. Per tant,
les nostres propostes són:
Potenciar l’Oficina Municipal de l’Habitatge, per a la dinamització del parc
públic d'habitatges de lloguer i la gestió de la venda dels habitatges públics,
destinada als grups socials amb ingressos més baixos i amb la finalitat de:
Activar el mercat d’habitatges de lloguer per als col·lectius més
desafavorits (joves, famílies monoparentals, immigrants en situació
d’exclusió social, persones grans desemparades, etc.), així com ho fan
determinats models europeus pioners en aquest àmbit. Cal posar en contacte
l’oferta i la demanda d’habitatges promovent, en especial, l’habitatge social
com a mesura que millori i equilibri el territori.
Servei d’informació directe i eficaç on s’ofereixi assessorament per
gestionar ajuts exteriors vigents (Pla de l’Habitatge, etc.).
Establiment, des del mateix ajuntament, d’ajuts, de bonificacions fiscals i
de programes de micro-crèdits –concertats amb o sense la Generalitat de
47
Catalunya–, per tal d’afavorir l’accés a l’habitatge digne, l’habitatge
protegit, l’habitatge de lloguer i/o la rehabilitació:
Bonificacions fiscals, sobre l’IBI i l’ICO, als propietaris que es dediquin
a condicionar i rehabilitar habitatges amb la finalitat de llogar-los. Caldrà
fer una ordenació dels edificis antics de la ciutat, aconseguir que els seus
propietaris els rehabilitin. En alguns casos, caldrà tramitar alguns expedients
de ruïna.
Creació d’un “Observatori de l’Habitatge de Lloguer” per tal d’elaborar
un cens d’habitatges en desús:
Aplicació de mesures fiscals damunt dels propietaris titulars
d’habitatges amb períodes molt llargs d’inactivitat (inexistents consums
de llum, d’aigua, etc.).
Impulsar la figura de l’API social adreçada a obtenir pisos de lloguer amb
garantia pública per als col·lectius més desafavorits:
Donar el màxim de facilitats per garantir l’accés digne al mercat de
l’habitatge.
Intermediació no lucrativa entre els propietaris i els llogaters.
Contractació d’una assegurança multi risc i de caució, etc.
Tramitació dels contractes de lloguer.
Estudiar la possibilitat de creació d’una societat municipal d’habitatge
com a entitat urbanística especial (de capital públic), amb els següents ob-
jectius:
Oferir habitatge de qualitat a preus més baixos que el mercat, amb la
finalitat de punxar la “bombolla immobiliària” que s’ha creat en els
darrers anys a la nostra ciutat, per tal d’influir en l’economia
especulativa.
48
Crear promocions d’habitatge protegit, constitució de reserves de sòl,
redacció de projectes de compensació, etc.
Permetre que els joves –i altres col·lectius igualment vulnerables:
famílies monoparentals, discapacitats, immigrants, etc.–, puguin
accedir de forma efectiva a un habitatge digne i adequat.
Habitatge per als joves
L’habitatge propi és un element nuclear en l’emancipació dels joves i les
joves, i actualment l’accés a ell es troba molt lluny de les possibilitats del
jovent català. Aquest fet es pot explicar a partir de la combinació de dos
factors. Per una banda, l’especulació immobiliària és una realitat alarmant, fet
que queda palès en la pujada dels preus any rere any, tot i el creixement de
la superfície. Per l’altra, la situació dels altres elements nuclears de
l’emancipació –atur i precarietat laboral i educació– aboca el jovent a no
poder accedir a un habitatge perquè no pot generar recursos estables i
suficients.
En aquest sentit, des de les JERC s’ha apostat de forma inequívoca pel
foment de l’habitatge de lloguer per damunt del de compra, sobretot des de la
perspectiva de l’emancipació juvenil. La majoria de joves amb voluntat
d’emancipar-se encara no han assentat del tot l’estructura del seu projecte de
vida i, per tant, han de deixar una porta oberta als canvis que es puguin
esdevenir. A més, la societat d’avui en dia és molt dinàmica i exigeix una
mobilitat constat. Per tant, l’opció de compra, al marge de ser insostenible a
nivell social, és un element que lliga amb excés el jovent en una etapa de
definició personal.
Impulsar l’aplicació a nivell municipal de la Llei pel Dret a l’Habitatge i
les mesures previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de
Catalunya 2007-2016.
Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i
dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem
49
l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les
fundacions.
Preservar el sòl i els parcs d’habitatge de propietat pública, mitjançant
règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat.
Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració
local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal
de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un
habitatge.
Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords
entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i
joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.
Consolidar el model de viles i ciutats compactes, sostenibles i
socialment integrades.
Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a la eficiència
energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els
centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat,
etc.
Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció
d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi
energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en
l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües
pluvials i grises, etc)
L’objectiu de garantir l’habitatge digne per als joves ha de servir per incentivar
que la gent jove faci el pas cap a emancipar-se i fer-se un lloc en aquesta
ciutat que cada cop més es troba d’esquenes a la gent.
És necessari per la ciutat que els joves hi puguin viure, treballar, estudiar,
participar i emprendre i no necessàriament hagin d’emigrar a altres capitals
per satisfer les seves ambicions i motivacions.
Propostes:
50
1. Potenciar la borsa d’habitatge jove implicant personal tècnic que
s’encarregarà de la recerca de pisos desocupats i realitzarà la
intermediació de l’ajuntament amb els propietaris.
2. Treballar amb el sector immobiliari perquè introdueixi pisos a la borsa
d’habitatge jove.
3. Creació d’un Pla Municipal d’Habitatge Jove.
4. Aplicar a nivell municipal la Llei pel Dret a l’Habitatge i les mesures
previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de Catalunya 2007-
2016.
5. Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració
local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal
de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un
habitatge.
6. Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords
entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i
joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.
7. Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a l’eficiència
energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els
centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat,
etc.
8. Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció
d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi
energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en
l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües
pluvials i grises, etc).
9. Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i
dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem
51
l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les
fundacions.
6. L’ECOLOGIA URBANA.
6.1 L’ecologia urbana que defensa Esquerra
La sostenibilitat és un concepte global que integra els aspectes
econòmics, socials i ambientals i que esdevé un autèntic full de ruta per a
l’acció política. No podem destriar o separar, per exemple, la igualtat
d’oportunitats de les polítiques de transport públic, ni l’urbanisme de la
contaminació, ni l’equilibri de rendes del dret a l’accés a un medi saludable, ni
la gestió dels recursos naturals de l’activitat econòmica. La sostenibilitat no
és, doncs, una opció ideològica o de vida, com sovint es pretén fer veure des
d’alguns àmbits, sinó una premissa bàsica per a les polítiques modernes que,
de debò, busquin la millora de la qualitat de vida, la justícia social i el
benestar econòmic de la ciutadania sense malmetre les possibilitats futures.
Cada poble i cada ciutat s’ha de veure com un sistema en interacció amb el
seu entorn, i aquest punt de vista ha de regir el nostre plantejament en
dissenyar ciutats i pobles que contribueixin a un nou model de
desenvolupament orientat a la millora constant de la qualitat de vida dels
seus ciutadans i ciutadanes, sota paràmetres i criteris del segle XXI.
En aquest sentit, els municipis de Catalunya, com a primer esglaó en
l‘organització social i política i com a part constituent bàsica del propi país,
han d'afrontar un seguit de reptes que no només tenen a veure amb
reivindicacions conservadores o basades en un ideal romàntic de
manteniment del patrimoni natural o de l'equilibri territorial, que també, sinó
que són reptes que venen determinats per factors estructurals del nostre
model socioecònomic i que afecten de manera palesa el territori, la qualitat de
vida i la disponibilitat dels recursos immediats, fins a posar en entredit la
viabilitat del funcionament actual.
Ja no és qüestió de “comptabilitzar” desenvolupament i sostenibilitat, es
tracta que, en ple segle XXI, ja no podem separar la idea de
desenvolupament de la idea de sostenibilitat, ja són un sol concepte i cal
52
actuar localment en conseqüència. Des dels ajuntaments, Esquerra assumeix
el repte de fer de la sostenibilitat —en tots els seus sentits— el full de ruta per
al desenvolupament integral de pobles, viles i ciutats del nostre país, amb
total coherència i responsabilitat.
Cap a una nova cultura del territori
El país ha patit un consum accelerat de sòl, que ha degradat i banalitzat
àrees molt extenses del nostre país —especialment a la regió metropolitana i
al voltant de les noves zones metropolitanes— que ha arribat a tots els
racons del país. La crisi i els primers efectes de la planificació engegada ja
amb l'elaboració dels plans territorials parcials, ajudaran a atenuar aquesta
depredació del sòl, però encara estem lluny d'haver assolit els mínims
necessaris per a una ordenació racional del territori. Cal dir que la
dependència no resolta de les economies dels ajuntaments respecte del fet
constructiu, no fa més que posar en franc risc la viabilitat de les hisendes
locals i deixa el territori a expenses del nivell d'endeutament de les arques
municipals. Per tot això, proposem:
Una planificació sostenible
Impulsar una planificació harmònica entre els usos humans, la seva
funcionalitat i el patrimoni natural que garanteixi un medi local —urbà o
natural— de qualitat, i que esdevingui pol d’atracció d’activitats de qualitat.
Apostar per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivència
d’usos, amb uns centres urbans forts i cohesionats i ben relacionats amb els
barris.
Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació
d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà, tant al centre com a totes
les àrees urbanes, amb una presència destacada de l’activitat comercial.
Promoure una planificació local que posi en valor els recursos naturals, que
inclogui el paisatge, els espais protegits, les capacitats productives del sector
primari i de la indústria de transformació derivada de la producció
agroalimentària.
Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai
53
construït i les masses forestals, i elaborar plans de gestió i preservació a
nivell local dels espais oberts amb interès ecològic o paisatgístic.
Ordenar les hortes marginals per a dignificar-les i que esdevenguin un
element enriquidor del paisatge periurbà.
Establir estratègies de desenvolupament local en tots els sectors a partir de
la presència de figures de protecció de cada territori. La ciutadania ha
d’acabar considerant la protecció del territori com una oportunitat única de
desenvolupament.
La gestió dels recursos en l'àmbit municipal
L’aigua: un bé preuat i escàs
Catalunya, com a país mediterrani, té un recurs limitat, que és l’aigua.
Aquesta evidència ja l’hem pogut corroborar amb períodes de sequera
severa, que han posat en tensió el sistema d’abastament d’aigua. Més que
revertir aquesta situació amb falses i costoses solucions, cal trobar la forma
d’adaptar-s’hi de la manera més competitiva i menys costosa possible.
Elaborar un pla municipal d’usos de l’aigua, amb especial èmfasi en la
reutilització d’aigües depurades o de menor qualitat per a aquells usos que ho
permeten —reg, neteja de vials, etc.
Fomentar la instal·lació i l’ús d’aparells reductors del consum d’aigua entre
els veïns i veïnes —filtres d’aireig d’aigües, cisternes de doble descàrrega...
Elaborar una ordenança municipal per l’estalvi d’aigua, amb especial èmfasi
en el foment d’actituds.
Controlar la qualitat de l’aigua, tant de l’aigua potable de les fonts naturals
com la de les piscines públiques.
Elaborar un pla de mesures preventives per al manteniment de la qualitat
dels recursos hídrics locals.
Fomentar la separació de xarxes d’aigües grises i negres en els nous
habitatges, així com la doble xarxa de pluvials en les noves promocions
urbanístiques.
Cap al Residu Zero
L'augment del consum s'ha traduït històricament en un increment continu en
la generació de residus, especialment pel que fa als envasos i embalatges,
54
que posa en crisi el sistema de gestió. L'estratègia de Residu Zero
persegueix, per un costat, produir cada cop menys residus i, per l'altre,
aconseguir que la totalitat dels residus tinguin una continuïtat en el cicle
d'aprofitament. En aquest context, els municipis —i, per delegació, els
consells comarcals— són una peça clau per aconseguir avançar cap a
aquests objectius.
Promoure el consum racional per tal de contribuir a un canvi de cultura
respecte els hàbits i les polítiques de reciclatge.
Establir un Pla ciutadà per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, les
empreses i el comerç local per tal d'avançar cap a aquests objectius.
Estendre els sistemes exitosos de recollida selectiva que Esquerra ja ha
aplicat a diversos municipis capdavanters de Catalunya.
Impulsar la reutilització i el reciclatge dels envasos i fomentar la recuperació
dels hàbits tradicionals no malbaratadors de recursos —cabàs, bossa del pa,
etc.
Establir mecanismes de coordinació amb els comerços per tal de col·laborar
en l’establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos. Facilitar
la tasca al comerç amb assessorament i suport tècnic directe.
Renunciar a augmentar el pes de la valorització energètica dels residus,
prioritzant el seu aprofitament material i disminuint paulatinament l'aportació a
abocadors.
Cap a una Figueres eficient i 100% renovable
Una de les qüestions estratègiques més importants en aquest moment és el
consum energètic del país, desbocat tant en termes relatius com absoluts.
L'elevat consum per càpita, la dependència de l'exterior —fins un 90%— i la
insostenibilitat de les fonts — fòssils i nuclears— de què s'alimenta el nostre
sistema energètic fan, sens dubte, que aquesta hagi de ser una prioritat en
els propers anys. La tasca, en aquest sentit, comença, també als municipis.
Elaborar un Pla estratègic de millora energètica del municipi.
Elaborar, dins de l’anterior, un Pla local d’estalvi i eficiència energètica.
Elaborar un mapa local de potencial energètic renovable, per tal de conèixer
les potencialitats de cada municipi, prioritzant l’aprofitament solar, eòlic de la
biomassa i, allà on sigui possible, de la geotèrmia.
55
Elaborar un pla de millora de l’enllumenat públic per a la reducció de
consum energètic i completar l’adaptació a la llei de contaminació lumínica.
Promoure localment la iniciativa privada per a la producció d’energia
distribuïda a escala micro, mini i comercial i l’aplicació de criteris i tecnologies
de la gestió intel·ligent de xarxes.
Fomentar la construcció d’edificis municipals amb criteris ambientals —
bioclimàtics i de funcionalitat. Promoure modificacions en les seves
instal·lacions per tal d’anar incorporant criteris de sostenibilitat.
Establir bonificacions de l’impost de circulació als vehicles que consumeixin
exclusivament o prioritàriament energies renovables.
Fomentar, mitjançant subvencions directes i/o bonificacions de l’impost
d’obres, la incorporació d’energia solar tèrmica i altres mesures d’estalvi
energètica als edificis existents.
Promoure, allà on sigui adient, els miniparcs eòlics en terrenys o
instal·lacions públiques, promovent especialment la participació ciutadana en
la inversió local.
Promoure les cobertes fotovoltaiques sobre equipaments públics o sostre
de promoció pública —habitatges o polígons—, mitjançant la fórmula de
“lloguer de sostres”, extensiu a sostres privats.
Fer, on s’escaigui, estudis locals de viabilitat per a petites centrals de
biomassa —per a producció de calor o mixta elèctrica/calor.
Contaminació i escalfament global: per un medi de qualitat
En l’àmbit de l’escalfament global, el municipi figuerenc també ha de
coresponsabilitzar-se dels efectes que poden tenir les seves emissions. En
aquest sentit, l'augment de la mobilitat tant de persones com, especialment,
de mercaderies ha estat un fet exponencial en els darrers anys, que a més de
representar un increment d'emissions en el sector més crític, presenta
problemes de mobilitat, congestió, accidentabilitat i, fins i tot, sobre la salut de
les persones, com ja passa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això, la
lluita per un medi de qualitat ha de ser una constant en la política locals
d’Esquerra.
Contaminació/Qualitat del medi:
56
Promoure les implantacions industrials i productives baixes en emissions de
carboni.
Estendre els controls sobre la contaminació acústica i completar el
desplegament de la llei allà on encara hi hagi mancances, dotant de mitjans
tècnics i humans.
Promoure campanyes locals per l’eliminació de les bosses de plàstic,
prioritàriament en equipaments municipals, com els mercats municipals.
Generalitzar l’ús d’asfalt sonorreductor en la nova pavimentació de carrers i
la instal·lació de pantalles acústiques —naturals o artificials— en punts
problemàtics de la ciutat.
Protecció dels animals
Seguir treballant, en la línia mantinguda sempre per Esquerra, per la
dignificació i el respecte de la vida dels animals amb qui compartim tant els
espais urbans com els rurals o naturals.
Elaborar programes transversals i interdepartamentals dins de l’ajuntament
per socialitzar la necessitat de l'adopció, el no abandonament i la tinença
responsable dels animals de companyia.
Treballar de forma mancomunada entre entitats locals i supramunicipals per
a la millora constant de les condicions de vida a les instal·lacions que acullen
animals.
Promoure programes educatius proteccionistes i de tinença responsable
adreçats als escolars.
Educació en la sostenibilitat
Elaborar campanyes educatives i formatives sobre les repercussions
ambientals de la nostra quotidianitat, orientant-les a l’impacte sobre la presa
de decisions personal de la ciutadania.
Fomentar el coneixement en l’ús dels recursos, del patrimoni cultural
històric i etnològic, del coneixement del patrimoni natural, del coneixement del
cicle dels residus, de l’impacte de les emissions, etc.
Promoure, com a mínim, un gran esdeveniment anual dirigit al coneixement
i a la conscienciació ambiental de la ciutadania.
Promour la creació d’horts urbans.
57
Preservar la qualitat ambiental i potenciar l’eficiència energètica
6.2 Una ciutat ambientalment sostenible.
Neteja
Cal un soterrament dels contenidors de brossa.
Cal que la recollida de deixalles s’efectuï amb més periodicitat,
durant dos cops al dia, així com també, durant l’estiu i durant les
vacances de Nadal. En aquest sentit, cal esmerçar més esforços en
la neteja del centre històric i dels voltants del propi Museu Dalí, i
altres centres d’interés turístic.
Creació del Consell Municipal del Medi Ambient i l’Agència del Medi
Ambient.
Es constituirà el Consell Municipal del Medi Ambient per tal
d'assegurar i potenciar la participació ciutadana tant en la gestió
ambiental com en la valoració popular de la consecució o no dels
objectius polítics establerts.
Es constituirà l’Agència Municipal de Medi Ambient amb la
finalitat d'oferir als figuerencs i a les figuerenques assessorament i
formació permanent sobre tots els àmbits mediambientals recollits en
aquest programa, i, en especial, sobre: sistemes domèstics
d'eficiència energètica, de minimització del consum d'aigua i de la
producció de residus, del consum responsable, de la legalitat
ambiental vigent, de l’arquitectura bioclimàtica, les fonts d'energia
renovable, la rehabilitació d’habitatges, dels programes específics per
als àmbits comercial, industrial i de serveis, de suport i
assessorament a les iniciatives d’auto-producció energètica a partir
de fonts d'energia renovable.
Gestió i minimització dels residus.
Fomentar, a partir de programes d'educació i divulgació ambiental, la
recollida selectiva dels residus domèstics, comercials i
58
industrials, així com fomentar l'ús i el coneixement de la deixalleria
municipal i de les deixalleries mòbils entre els figuerencs i les
figuerenques, així com l'adaptació del seu horari a les necessitats
reals de la ciutat.
Adaptar el nombre i tipologia dels contenidors urbans de
recollida selectiva a les necessitats de cada barri.
Aprovar decrets i ordenances municipals, dirigits als principals
productors de residus (indústria, comerç, restauració, etc.) que
garanteixin una gestió directa d’aquests i la internalització dels
costos associats, per tal d'evitar que arribin en gran nombre a la via
pública.
Promocionar el sistema de “porta a porta” de la producció
mínima de residus, en origen, tant a nivell domèstic, com a nivell
comercial, com a nivell industrial.
Gestió de l'aigua.
Fer una aposta ferma per una nova cultura de l'aigua, basada en
l'eficiència i en l'estalvi.
Controlar sistemàticament la conservació de la xarxa ciutadana de
distribució de l'aigua, per tal d'evitar pèrdues innecessàries, a
Catalunya es dóna de l'ordre del 25%.
Generalitzar la instal·lació d’una doble xarxa de clavegueram que
separi les aigües residuals de les de la pluja. Aquesta aigua
recuperada pot destinar-se a restaurar i reparar espais naturals així
com la neteja dels carrers entre d’altres utilitats possibles.
Elaborar un nou Mapa Hidrològic dels aqüífers de Figueres, que
inclogui les capes freàtiques i els corrents subterranis, per tal
d'establir zones d'exclusió de certs usos del sòl (agrícoles i/o
59
industrials) contaminants o malbaratadors, així com per protegir les
zones de recàrrega dels aquïfers, entre d'altres utilitats.
Eficiència energètica.
Incorporar progressivament sistemes d'eficiència energètica a
tots els edificis públics, com a mesura exemplar, com ara la
instal·lació de plaques fotovoltaiques.
Dissenyarem un bon “Pla d’enllumenat públic” a les zones de
Figueres que encara tenen mancances en aquesta matèria.
Tindrem en compte l’estalvi d’energia i el concepte de “contaminació
lumínica”.
Promocionar la cultura de la reducció domèstica del consum
energètic.
Potenciar que els agents privats adequïn els edificis a les noves
normatives de sostenibilitat: separació d'aigües, increment
d'aïllament tèrmic, ús de materials sostenibles, energia solar. Obligar
que els grans edificis –no obligats pel Decret d'Ecoeficiència–
incorporin plaques solars fotovoltaiques (naus industrials). Aquesta
potenciació hauria d'anar acompanya de mesures fiscals de suport.
Es fomentarà la instal·lació de micro-centrals de cogeneració
(calderes de generació mixta d'energia elèctrica i calorífica alhora, el
que implica un augment del 30% en l'estalvi pel que fa a la generació
per separat) tant a nivell domèstic, com industrial i com a mesures
exemplars en els edificis públics com l'Hospital Comarcal de
Figueres, els col·legis (CEIP’s) i els edificis municipals.
Adaptar la flota de vehicles municipals, en especial els autobusos
urbans, pel seu funcionament amb biodiesel, primer. En aquesta fase,
cal que es redueixi el consum energètic de les emissions contaminats
i del soroll produït pels autobusos públics de titularitat municipal.
Posteriorment, caldrà renovar-los progressivament per vehicles
60
alimentats amb fonts d’energia renovable, generada de forma neta
a partir de micro-centrals municipals. Per exemple, caldria
subministrar energia elèctrica a partir de la utilització de piles
d’hidrogen o similars, aconseguint d’aquesta manera que els vehicles
municipals fossin menys contaminants i sorollosos.
Afavorir fiscalment, per mitjà d’una ordenança fiscal, totes aquelles
promocions de nova construcció d’habitatge públic i privat, que
es dotin de plaques fotovoltaiques. L’Ajuntament subvencionarà
part del cost de la seva instal·lació, conjuntament amb altres ajudes
públiques d’àmbit nacional, estatal i/o europeu.
Educació ambiental.
Impulsar programes d'educació ambiental a partir de la
divulgació del concepte de “cultura de la sostenibilitat” i dels
valors que se’n deriven. S'han de popularitzar eslògans fàcils
d'assimilar com la "filosofia de les tres R: Reutilitzar, Reduir i
Reciclar”.
Oferir programes municipals d’educació ambiental a tots els
centres escolars de primària de Figueres amb l’objectiu d’assolir
l’ambientalització de la gestió dels centres i dels seus currículums
acadèmics. El format més adequat és el d’ ”Agenda 21 escolar”.
No a la MAT, (…) pel seu impacte ambiental i sobre el paisatge i com
a mostra d'un model energètic gens sostenible: grans distribucions vs
producció distribuïda lligada al consum real. No a la MAT, mentre no
es demostri clara i empíricament la seva estricta necessitat. En cas
que així fos, la línia hauria d’anar completament soterrada i protegida,
a fi de minimitzar així el seu impacte ambiental, social i paisatgístic.
Desenvolupar programes de conscienciació i prevenció sobre
els efectes nocius que produeixen sobre la salut de les persones
determinats components químics d’ús domèstic, certs
61
contaminants orgànics persistents (COP’s) utilitzats encara avui dins
l’àmbit industrial, alguns additius alimentaris, etc.
Circumval·lació est/oest-rondes urbanes.
Acabar la ronda urbana amb la continuïtat de la ronda est cap a
la ronda nord, actualment en projecte donant-li continuïtat amb un
túnel per sota el Castell de St. Ferran i fins a enllaçar amb la ronda
oest encara pendent, tancant l'anella començada fa anys amb la
ronda sud.
6.3 El model d’Esquerra: la mobilitat sostenible
Entenem la funció de la mobilitat dins l’espai cívic com un dels
elements clau a l'hora d’aconseguir una distribució de la ciutadania més justa,
que permeti equilibrar les oportunitats i les llibertats de tots els ciutadans i
ciutadanes del nostre municipi.
En aquest sentit, des d’Esquerra optem per unes polítiques basades en el
reeequilibri de la mobilitat com a resposta del continu augment de la mobilitat
de les persones i de les mercaderies, fet que ha accentuat els conflictes
generats pel trànsit, com ara la congestió, la contaminació acústica i
ambiental o l’accidentabilitat. Cal tenir present que el transport públic és la
clau a l'hora d’aconseguir una mobilitat equilibrada, i en aquest sentit serà la
prioritat en la política local d’Esquerra. Per això, des de l’Ajuntament també
posarem l’accent en la gestió i en l’educació de la mobilitat.
La mobilitat a peu i l’espai urbà per als vianants
Establir carrers per a ús preferent o exclusiu per a vianants, eixamplar les
voreres i crear illes per a vianants.
Instal·lar plataformes i passos de vianants elevats.
Millorar l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques.
Optimitzar els temps dels semàfors per a vianants.
Instaurar camins escolars com a vies de circulació preferent, escollides
entre els recorreguts més utilitzats pels infants per anar al seu centre
d’ensenyament.
Prioritzar la protecció davant l’aparcament irregular als passos de vianants,
a les parades d’autobús i l’aparcament en doble fila a les vies principals.
62
Promoure la creació de zones de prioritat invertida, on la preferència serà
per a vianants i ciclistes.
Integrar paisatgísticament les vies de vianants per a dignificar-les i fer-les
més atractives.
L’ús més racional i eficient del cotxe
Promoure els sistemes per compartir el vehicle privat, tipus cotxe
multiusuari o carsharing —un grup de ciutadans comparteix una flota de
vehicles— o altres.
Promocionar els pàrquings compartits.
Crear aparcaments d’intercanvi a les entrades de les ciutats connectats
amb el transport públic amb el centre.
Potenciar els aparcaments dissuasius perimetrals als espais més cèntrics.
Afavorir la rotació de l’aparcament amb limitació horària.
Crear zones taronja d’aparcament per afavorir l’aparcament del veïnat en
zones d’atracció turística.
La circulació dels vehicles a motor
Limitar la velocitat màxima i crear de zones de prioritat invertida.
Tractar adequadament les travessies i les vies.
Executar rotondes i minirotondes.
Crear zones amb restricció del trànsit.
Regular la mobilitat dels vehicles de transport de mercaderies.
Aplicar sistemes de gestió del trànsit i crear centres de control.
Establir zones d’aparcament a vorera canviada en diferents trams de carrer
per afavorir la reducció de la velocitat.
Establir sistemes de circulació en forma de font i unidireccionals per millorar
la circulació i la seguretat dels carrers.
Instal·lar limitadors físics de velocitat.
La mobilitat en transport públic col·lectiu
Ampliar i millorar el servei de transport públic municipal i intermunicipal.
Crear, on sigui possible, carrils especials per a la circulació del transport
públic.
63
Millorar els serveis de transport públic amb recorreguts més ràpids entre els
punts d’atracció principals del municipi.
Reforçar els serveis extraordinaris de transport públic, especialment en
horari nocturn, pensant sobretot en les necessitats de la gent jove.
Ampliar la xarxa de carril bus.
Adaptar el servei a persones amb mobilitat reduïda.
Fomentar la intermodalitat —més d'un mitjà de transport per arribar a la
destinació.
Connectar amb transport públic el centre amb els polígons industrials i els
centres comercials o de lleure.
Fer un estudi del sistema més eficaç i econòmic de mobilitat amb transport
públic.
Dignificar les parades de transport col·lectiu públic urbà quant a seguretat,
comoditat i informació.
Posar en marxa la integració tarifària del transport urbà en els sistemes
supramunicipals.
Introducció de l'Ajuntament en associacions supramunicipals, com ara
l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) de la segona corona
metropolitana de Barcelona.
Instaurar avantatges tarifàries per a la gent gran o el jovent.
Instal·lar aparcaments dissuasius a les estacions de ferrocarril i autobusos
coordinats amb els serveis ferroviaris.
La mobilitat en bicicleta
Promoure l’ús de la bicicleta en la trama urbana i en desplaçaments
interurbans curts i/o planers, amb la creació, consolidació o extensió d’una
xarxa de carrils bici coherent i segura que tingui en compte la suficiència i la
continuïtat dels itineraris.
Instal·lar aparcaments —repartits estratègicament— i millorar la
senyalització per a bicicletes.
Crear vies verdes o carrils-bici intermunicipals.
Incorporar bicicletes a la flota de vehicles municipals i dels serveis de
l’administració.
64
Fomentar i regular l’ús de la bicicleta amb mesures que atorguin preferència
al vianant.
La millora de la qualitat ambiental urbana
Controlar les emissions contaminants relacionades amb el trànsit.
Controlar la contaminació acústica produïda pel trànsit i elaboració de
mapes de soroll.
Asfaltar amb paviment sonoreductor i aplicar mesures antisoroll.
Utilitzar vehicles impulsats amb fonts d’energia renovables o tecnologies
alternatives.
Establir bonificacions fiscals a vehicles impulsats amb energies renovables.
Limitar la circulació motoritzada en el medi natural en una xarxa bàsica, en
concertació amb els col·lectius interessats.
L’ordenació i la gestió de la mobilitat urbana
Estudiar els serveis viaris i la reordenació de la xarxa bàsica local.
Elaborar Plans de mobilitat locals.
Incorporar la mobilitat i l'accessibilitat a les ordenances municipals.
Elaborar pactes per la mobilitat.
Definir i estudiar els ’indicadors de mobilitat local i supramunicipal.
Difondre activitats o promocionar dies dies o setmanes temàtics relacionats
amb la mobilitat.
Estudiar l'optimització dels serveis de transport urbà.
Educació per una mobilitat més sostenible
Impulsar tallers o seminaris per la mobilitat als centres educatius del
municipi.
Realitzar campanyes sobre seguretat viària.
Realitzar estudis sobre els costos de la mobilitat local i intermunicipal.
Elaborar enquestes sobre els hàbits de mobilitat.
65
6.4 Criteris específics per a la pacificació del trànsit a Figueres.
Pacificació del trànsit i mobilitat.
Fomentar i ampliar l’ús del transport públic interurbà:
Augmentar l’atractiu del transport públic urbà i la seva
imatge, mitjançant campanyes de promoció i la millora de la
seva accessibilitat.
Millorar la coordinació de les diferents xarxes de
transport col·lectiu, arribant a acords, si calgués, amb
municipis veïns.
Alliberar al màxim d’espai viari possible per l’ús dels
vehicles de transport públic.
Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris del
nostre transport públic i els usuaris de les nostres places i
carrers.
Gratuïtat del transport públic municipal per a determinats
col·lectius: estudiants en horaris escolars (amb
independència de l’edat que tinguin), pensionistes,
persones majors de 65 anys, ciutadans/es amb ingressos
baixos (renda), persones discapacitades, mares o pares
(només 1 adult) que viatgin amb dos fills menors de 6
anys, etc.
Concertació dels horaris de càrrega i descàrrega per tal de reduir
el transport pesant i la congestió viària davant dels centres
comercials.
66
Promoció de l'ús urbà de la bicicleta i, ja que aquest esdevé un
dels mitjans de transport urbà més sostenible a nivell mediambiental.
I a més, per a les distàncies inferiors a 5 quilòmetres i en terrenys
plans la bicicleta resulta el mitjà més ràpid. En aquest sentit cal
aplicar, sense complexos, el “Pla de foment de l’ús de la bicicleta”
de què disposa l'Ajuntament. Estudiarem l’adhesió de la ciutat a la
declaració d'Amsterdam.
Millora de la infrastructura viària, tant de la senyalització vertical
en la via pública (actualment els turistes no poden seguir cap ruta
específica per manca d’una correcta senyalització), com de l’estat
dels carrers i voreres.
Millorar l’accessibilitat i la mobilitat dels vianants:
Pacificació del trànsit rodat a partir de la priorització dels
espais públics per als vianants, per damunt del transport
motoritzat, tot creant i ampliant la superfície destinada a
illa vianants.
Adequació dels carrers a aquesta nova filosofia de mobilitat
urbana, habilitant carrils-bici a les vies ràpides, sobretot
les que garanteixin la connexió amb l’extraradi i els polígons
industrials. Tenir present aquesta idea en el
desenvolupament dels nous plans parcials que es dissenyin.
Es posarà especial atenció en garantir al màxim
l'accessibilitat a les persones de mobilitat reduïda (PMR),
gent gran, persones que porten cotxet de nens petits, o
bé els carrets per anar a comprar. Incrementarem
l'amplada de les voreres: 1,5 m. sense comptar arbres,
senyals i mobiliari urbà.
67
Penalitzar l’ús de l’automòbil en determinats carrers i
durant determinades franges horàries. Restringir alguns
privilegis dels quals gaudeix encara avui la mobilitat
motoritzada a la nostra ciutat.
Afavorir fiscalment aquells vehicles que utilitzin
carburants menys contaminants, aconseguint que l’impost
de circulació augmenti a tots aquells propietaris de vehicles
motoritzats d’alta cilindrada i/o que produeixin emissions de
CO2 considerables.
Promocionar un major control de la velocitat i el soroll
que ocasiona la circulació de determinats vehicles
motoritzats, aconseguint una millor habitabilitat a les nostres
places i carrers.
Potenciar els desplaçaments a peu.
Reforma i adaptació a l'ús exclusiu per a vianants i veïns del carrer
Pep Ventura.
Reforma del primer tram del carrer de la Jonquera.
Revisar i ampliar els accessos a l'Hospital Comarcal de
Figueres.
Aparcaments.
Construcció de nous aparcaments perifèrics a l’aire lliure i
gratuïts, a les entrades de Figueres amb una funció dissuassòria
sobre la circulació motoritzada per dins de Figueres.
Fomentar els pàrkings de pagament al centre per tal de
descongestionar el trànsit, mitjançant una concessió administrativa de
68
temps finit, però que en cap cas sigui una venda de patrimoni
municipal:
Estudiar la viabilitat d'un nou aparcament subterrani de pagament
sota la Plaça del Gra i un sota la Plaça Josep Tarradellas.
Permetre que cadascun dels propietaris d’un gual d’ús individual
de la ciutat de Figueres pugui disposar d’una única
“Targeta d’autorització d’aparcament en la seva pròpia
zona de gual”, sempre i quan així ho sol·liciti. Els ciutadans
que disposen d’un sol habitatge el qual només disposa
d’espai reduït per a poder-hi aparcar un sol vehicle, i que
tenen i paguen la corresponent llicència municipal de gual,
pel mateix preu, veurien com se’ls multiplica la capacitat
d’aparcament per dos, sense incórrer en cap infracció. La
implantació d’aquest sistema innovador de racionalització
d’aparcaments s’organitzaria, i les seves targetes es
dispensarien, des de les pròpies oficines de l’Ajuntament de
Figueres; de la mateixa manera que es fa amb les “Targetes
d’aparcament per a persones discapacitades” (d’ús individual
o col·lectiu). Cada conductor o conductora que s’acollís a
aquest servei caldria només que mostrés de forma totalment
visible damunt de la part davantera del seu vehicle la targeta
oficial que se li hauria assignat. En cas contrari hauria
d’atendre’s a les conseqüències que li suposaria la
substracció del seu vehicle per part del servei de grua
municipal. Caldria portar un cens i vetllar per què la mesura
s’apliqués correctament. D’aquesta manera contribuiríem a
racionalitzar més i millor els pocs aparcaments que avui
encara queden dintre del casc urbà de la nostra ciutat.
69
6.5 El futur de la Rambla.
La Rambla és actualment un vial de comunicació entre l'est i l'oest de la
ciutat. Però aquesta situació és objecte d'un debat ciutadà permanent sobre
si cal continuar així o bé reduir (o eliminar completament) la circulació de
vehicles. En definitiva, a la Rambla hi conviuen dues visions contraposades
del que ha de ser el futur del centre de la nostra ciutat. Per un cantó, la ciutat
típica de finals del segle XX, on l'objectiu principal és afavorir la circulació del
vehicle privat. Per l'altre, la ciutat tranquil·la per a la gent que va a peu, que
bada pels aparadors de les botigues i seu a les terrasses dels bars.
Creiem que la Rambla hauria de ser una zona de pacificació del trànsit, on el
vianant sigui amo i senyor de l'espai i el vehicle hi tingui un rol secundari. En
aquest aspecte, pensem que va ser una oportunitat perduda la remodelació
de la Rambla, en ser massa ostentosa la diferència entre vorera i vial, quan
hauria estat millor haver fet un tractament a un mateix nivell dels dos espais.
El mateix error es va cometre amb la remodelació del tram final del carrer
Nou, on les voreres fan més nosa que servei i provoquen més d'un ensurt a la
gent, que hi ensopega. La idea és que si urbanísticament afavoreixes una
preeminència del vianant per sobre del vehicle (com s'hauria provocat si tot
fos vorera), ni que sigui per un efecte psicològic, ja es provoca una primera
pacificació del trànsit.
El segon pas ha de ser reduir els vehicles de pas que, malgrat l'actuació
esmentada anteriorment, encara usen la Rambla per travessar la ciutat, la
majoria dels quals provenen de les carreteres de Llançà i de Roses. Per fer-
ho, s'han de desviar per altres rutes. I aquest és el gran mal de la Rambla: no
té rutes alternatives.
Al sud de la Rambla, els moviments est-oest es poden fer amb relativa
facilitat, ja sigui pel carrer Mare de Déu de Montserrat, pel carrer Pujades o
bé pel de González de Soto. En canvi, al nord de la ciutat, només existeix el
carrer Rec Arnau. Superar l'embolic de la plaça Tramuntana i finalment sortir
a l'Av. S. Dalí pel semàfor de la Ronda J Verdaguer o bé accedir a l'Av. S Dalí
pel carrer Port Lligat, és una maniobra d'elevat risc. Resumint, la majoria
70
d'usuaris, en no tenir una alternativa clara, continuen passant per la Rambla,
malgrat que això signifiqui fer cua.
Per tant, per reduir el trànsit de la Rambla, cal que els vehicles que provenen
de Llançà es desviïn cap al nord de la ciutat per anar a buscar l'Av. S. Dalí. I
això, mentre la ronda Nord no estigui construïda, només serà possible quan
s'hagi instal·lat un grup semafòric al carrer Port Lligat amb Salvador Dalí.
Aquesta millora es veuria reforçada el dia que el Ministeri de Fomento
construeixi el giratori que comunicarà el carrer Tramuntana amb les
avingudes S. Dalí i Marignane. Només millorant el moviment est-oest al nord
de la ciutat que aquestes dues obres permetrien, ens podrem plantejar de
forma seriosa la pacificació total de la Rambla, amb la millora de la qualitat de
vida que per a tots els figuerencs això significaria.
6.6 La problemàtica específica de la mobilitat juvenil
Les problemàtiques entorn de la mobilitat també afecten de forma específica
la gent jove, de manera que esdevé una problemàtica específica tant a l’hora
d’emancipar-se com de participar en la societat. Per aquest motiu, cal
estudiar diferents fórmules que ajudin la gent jove a desplaçar-se amb
facilitat, autonomia, seguretat i sostenibilitat mediambientalment.
Cal dotar de màxima seguretat i facilitat el desplaçament dels joves per la
ciutat i comarca. El tren és un mitjà de transport públic molt important pels
joves de Figueres, no podem permetre que es dificulti l’accés al tren
traslladant l’estació a Vilafant, cal seguir lluitant per mantenir l’estació
convencional al centre de la ciutat i soterrar les vies.
Propostes.
1. Creació d’un Carnet Jove municipal que permeti, en l’àmbit de mobilitat,
descomptes, i abonaments pel transport públic de Figueres i els circuits
comarcals.
2. Crear un circuit de bus nocturn d’oci figuerenc que anirà des de la
Plaça del Sol fins al recinte firal.
3. Crear una campanya institucional per fomentar el bus nocturn,
ampliant-ne els horaris si és precís.
71
4. Contractar un dinamitzador juvenil que s’encarregarà entre altres
coses, de coordinar el servei de cotxes compartits, sobretot a joves
que han de mobilitzar-se fora de la ciutat per estudiar o treballar.
5. Reactivar i fomentarem el tren de Figueres a Portbou.
6. Convertir l’entorn de les escoles en zones peatonals.
7. Lluitar i treballar per mantenir l’estació ferroviària convencional al
centre i soterrar les vies.
7. FIGUERES: UNA CAPITAL EMPRENEDORA
Diversificar els sectors productius. Incidirem, primordialment, en l'àmbit de
l'energia alternativa, en el sector vinícola i en el de les tecnologies de la
informació i de la comunicació. Cal potenciar el comerç i el turisme, tot
consolidant una imatge i una marca pròpies de la ciutat. Recompondrem el
teixit industrial. Pactarem accions comunes amb d'altres poblacions.
Promourem les relacions amb la Catalunya del Nord.
7.1 El desenvolupament local: ampliar la base dels sectors productius
de l’activitat econòmica i enfortir l’oferta urbana envers l’economia
del coneixement.
Figueres, la ciutat de l’energia.
Estem plantejant contribuir a crear a la nostra ciutat un centre de
referència per a la recerca i innovació d’un camp estratègic per a l’Europa del
segle XXI, lligant un ús factible de l’espai del Castell amb el d’un sector com
el de la indústria de les energies renovables.
Proposem que l’Ajuntament faci inicialment de promotor d’una sèrie
d’instal·lacions exemplars, que beneficiïn a la ciutat i, sobretot, que
contribueixin a establir-hi un embrió industrial i de recerca en el camp de
l’energia.
Estudiarem la possibilitat de fer del Castell de St. Ferran el nucli
principal de la Ciutat de l’Energia, creant un Centre de Recerca
i/o Innovació del sector de les energies renovables, que
contribueixi a donar-hi més vida, al seu manteniment i a la seva
restauració.
72
Creació d’un Camp solar públic per a la producció d’electricitat
al Castell de St. Ferran del qual els ciutadans en puguin comprar
participacions.
Cobrir la placeta del parc bosc amb una coberta fotovoltaica que
es finançaria amb la venda de l’energia elèctrica que produís. S’hi
haurien de poder muntar uns tancaments mòbils per a convertir-ho en
un espai per a la celebració d’espectacles de petit format.
Figueres, capital del vi de l’Empordà.
El sector del vi ja compta amb tradició dins la comarca. Es tracta,
doncs, de fer-ne un pol d’activitat econòmica des de Figueres.
La nostra ciutat segurament no hi pot tenir un gran paper pel que fa a la
producció, però sí que ha d’aspirar a ser un punt d’excel·lència pel que fa a la
seva promoció, la recerca i la indústria subsidiària que hi va lligada.
Volem convertir la mostra del vi en una autèntica Fira del vi a
l’Empordà d’acord amb el sector, on s’hi puguin reunir, en diferents
espais, tots els productors -inclosos els de més prestigi-,
especialistes de renom, indústria subsidiària, consumidors, clients i
institucions.
Proposem extreure una producció simbòlica de “Vi de Figueres”
amb la finalitat de contribuir en la recerca de noves varietats, de
millorar les tècniques d’explotació i potenciar els aspectes
formatius d’aquest sector. Buscarem terrenys on s’hi puguin
plantar vinyes i contribuirem en l’experimentació i la millora del
paisatge autòcton. Se’ns dubte, aquesta iniciativa també pot tenir
finalitats turístiques i efectes positius en l’entorn i la imatge de ciutat.
Treballarem per tal que els estudis vinculats a la indústria del vi,
com són els estudis d’enologia, puguin ser seguits a Figueres.
Si els estudis d’enologia deixen de ser universitaris a l’Estat
73
Espanyol, treballarem per aconseguir que es facin aquests estudis a
Figueres, i que siguin homologables amb les titulacions de l’Estat
Francès.
La cultura com a indústria.
L’activitat cultural, el disseny, la creació i la comunicació poden
constituir una indústria amb futur. Per això cal potenciar espais i iniciatives
per a la creació i la comunicació.
Apostarem perquè es creïn nous mitjans de comunicació públics
d’àmbit local que contribueixin a donar feina a professionals i
empreses de continguts.
Estudiarem la possibilitat d’acollir un centre de recerca de la
música catalana que pugui actuar també com a catalitzador
d’iniciatives estables al voltant de la música, així com també,
convertir-se en agent productor, si calgués.
Supervivència del teixit industrial existent.
Per nosaltres és molt important que es mantingui i es promocioni la
indústria que encara queda a Figueres. També pensem en els emprenedors
locals que han excel·lit en camps d’avantguarda, en qualitat o en
especialització. A elles i ells ens toca escoltar-los i proporcionar-los les eines
que facin de Figueres un plataforma útil per als seus productes i serveis.
IMATGE I MARCA.
Qui té una marca té un tresor. La marca Empordà, encara avui en dia, és
reconeguda i associada a certs valors de prestigi. El que no està tant clar és
que Figueres l’estigui capitalitzant en aquests moments.
A l’hora de vendre els nostres productes en un mercat global, disposar d’una
imatge i marca –que ens ha vingut donada– és una sort, ja que ens permet
diferenciar-nos i aportar originalitat en un món cada cop més igual.
74
En aquest sentit, cal perdre la por a reivindicar i posar en valor allò que és
nostre i proclamar-ho a tot al món com fan sovint els nostres veïns francesos
o italians. A Figueres, en això ens queda molt camp per córrer.
El nostre objectiu consistirà en fer de Figueres la capital indiscutible de tot
allò que tingui a veure amb l’Empordà, contribuint a preservar la idea de
prestigi, qualitat i exclusivitat que aquest nom encara avui transmet,
mitjançant:
Proposar i liderar des de l’Ajuntament de Figueres la creació
d’una entitat mancomunada de municipis empordanesos,
dedicada a la promoció de l’Empordà arreu del país, de
l’estat (…) i l'estranger, a fi de potenciar-ne la seva marca
de qualitat ambiental, paisatgística, històrica,
gastronòmica i cultural. Això hauria de passar
necessàriament per una col·laboració amb els Consells
Comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, Diputació de Girona i
tants municipis empordanesos com sigui possible involucrar.
Aquest nou ens tindria funcions delegades d’aquestes entitats
a fi de crear, gestionar i promocionar una marca de qualitat,
que just ara s’endevina però ningú arriba a concretar de la
nostra terra, l’Empordà, com a comarca natural, cultural i
històrica en la seva integritat.
Gastronomia.
Hem de fer-nos mereixedors del qualificatiu de ciutat gastronòmica.
La nostra comarca, malgrat disposar d’una densitat de restauradors
reconeguts com a pocs llocs trobaríem, així com d’una cuina genuïna
i diferenciada, no sempre sabem vendre-ho i aprofitar-ho com un
veritable motor econòmic i una carta de presentació de categoria.
Estudiarem la possibilitat de crear un “Centre d’alta gastronomia
empordanesa”, on s’hi puguin portar a terme tasques de
75
recerca i promoció, conjuntament amb el sector, tots els
seus professionals, les diverses denominacions d’origen
i el “Centre de formació empresarial i ocupacional
d'hostaleria de Vilamalla”.
Realitzarem accions des de l’ajuntament per tal de fomentar la
recuperació i promoció de la gastronomia tradicional i els
productes autòctons.
Ens marquem com a objectiu fer de Figueres la capital
gastronòmica de l’Empordà.
Surrealisme.
El surrealisme és un dels factors promocionals claus que Figueres
pot aprofitar a efectes d’imatge exterior, i com a punt de referència
mundial. No obstant, creiem que no s’ha sabut explotar prou bé més
enllà dels voltants del museu Dalí.
Fer valer el paper del qual gaudeix l’Ajuntament de
Figueres dins de la “Fundació Gala - Salvador Dalí” per
tal que s’aconsegueixi que la ciutat tingui una major projecció.
Cal fer un ús més general de símbols surrealistes a la ciutat,
arribant a acords en els casos que convingui amb la
“Fundació Gala - Salvador Dalí”, que s’haurien de visualitzar
en la senyalització, les festes, el comerç, la gastronomia,
etc.
Patrimoni.
Cal aprofitar el patrimoni cultural, artístic, històric i humà de la ciutat i
la comarca.
76
Preservarem, senyalitzarem i donarem a conèixer el nostre
patrimoni local, com a aspecte bàsic a tenir en compte a
l’hora de vendre la imatge de la ciutat.
Lligam amb la francofonia.
Tradicionalment, la nostra ciutat és podia considerar, en certa
manera, part del que s’anomena la francofonia. La gent era capaç de
defensar-se, si més no bàsicament, en francès.
Aquest és un valor i una fortalesa que ens pot donar moltes
avantatges i actualment sembla que s’està deixant de banda a favor
d’altres llengües majoritàries com l’anglès, aspecte que que no
hauria de convertir-se en incompatible.
Incentivarem el coneixement del francès a la ciutat, en
col·laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes, els centres
educatius, el comerç i tots els agents culturals.
Vetllarem, dins les nostres possibilitats, per a fer que es rebin
emissions de TV franceses amb suficient qualitat de
senyal per a tota la ciutat. Ara ja es reben algunes
emissions analògiques, però des de l’Estat Espanyol es fa el
possible per a trepitjar-les amb altres canals espanyols. Es
tractaria de muntar un petit reemissor, per exemple on hi ha
el reemisor actual al Castell de St. Ferran, i difondre també
els canals de la TDT francesos en el moment que emetin des
del Puig Neulós.
7.2 L’economia del coneixement: una prioritat per Figueres
La socialització del coneixement i l’ús de les noves tecnologies és una
prioritat per Esquerra
-Promoure l’ús de les TIC —tecnologies de la informació i la comunicació—
com a eina de coneixement i promoció cap a l’exterior del municipi,
potenciant l’àmbit TIC en els Plans de promoció econòmica local.
77
-Promocionar iniciatives empresarials des de l’Ajuntament per reconvertir la
clàssica economia industrial en economia del coneixement. Impulsar Plans
locals d’innovació.
-Potenciar la digitalització de les empreses, especialment les PIMES, perquè
puguin treure el màxim profit del seu negoci i disminueixi així el risc de
fractura digital entre el teixit empresarial, alhora que es faciliten els negocis
en xarxa.
-Impulsar els programes de formació amb més implicació publicoprivada en el
seu disseny, fent que la formació no només sigui de nivell bàsic, sinó també
d'un nivell avançat i amb aplicacions pràctiques en el món laboral a curt
termini.
-Impulsar les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya —les ACTIC—
per tal d’uniformitzar els nivells de competències de la ciutadania.
Desenvolupar, per mitjà de les TIC, mecanismes de govern eficients,
transparents i eficaços, que contribueixin a millorar la gestió pública
dels ajuntaments
-Modernització de les TIC als consistoris, aprofitant-les per aconseguir un
estalvi econòmic important i una major simplificació administrativa. Reducció
dels costos TIC a través dels mecanismes de la compra agregada.
-Les TIC com a element central d’una nova administració municipal més
eficient, transparent i eficaç. Agregar llocs de treball i reformulació de les
funcions dels actuals, rendibilitzant els recursos dels ajuntaments.
-Fomentar l’ús de les TIC per part del personal al servei de les
administracions locals. Apostar per les certificacions digitals com a manera de
relacionar-se entre la ciutadania i l’administració.
-Garantir que el coneixement generat per l'Ajuntament gràcies als recursos
públics sigui de domini públic, lliure i gratuït. Allà on sigui possible, caldrà
digitalitzar totes les dades municipals i crear un gestor documental intern.
-Donar prioritat a l’ús del programari lliure en català i fomentar-ne l’ús entre el
conjunt de la ciutadania i les empreses locals. Ús de les eines que posa a
disposició el Consorci AOC per treure’n el màxim profit.
-Impulsar un Pla de seguretat TIC a l’Ajuntament. Aprofitar els coneixements i
l'assessorament que proporciona el Centre de Seguretat de la Informació de
78
Catalunya —CESICAT.
Els ajuntaments d’Esquerra potencien les noves tecnologies com a
mecanismes de proximitat i de participació ciutadanes
-Promoure iniciatives d’alfabetització i de formació digital que doti la
ciutadania dels coneixements necessaris per a fer un ús efectiu de les TIC.
-Vetllar perquè l’ús de les TIC sigui a l’abast de tota la ciutadania, de manera
igualitària i no esdevingui un element d’exclusió social. Utilitzar les
prestacions que ofereixen les noves tecnologies pel que fa a l’accés a la
informació per part de les persones amb discapacitat, per tal d’oferir facilitats
per la realització de gestions amb l’administració local i l’accés a la
informació.
-Garantir a tota la ciutadania l’accés a Internet. Potenciar les xarxes socials
existents i potenciar l’ús de la certificació digital per realitzar tràmits
administratius.
-Promoure la interacció amb la ciutadania utilitzant les TIC. Impulsar la
realització de tràmits administratius i mecanismes electrònics per tal de
promoure la participació i l'interès de la ciutadania en els afers públics, així
com l’accés a la informació relativa a l’activitat municipal.
Facilitar el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions per
tal de garantir serveis avançats i de qualitat
-Impulsar polítiques d’actuacions relatives a la planificació de les
infraestructures de telecomunicacions en el municipi —Plans d’ordenació,
Plans estratègics, Plans especials...
-Promoure en l’obra pública l’estudi i la inclusió de les infraestructures de
telecomunicacions.
-Posar al servei del mercat les infraestructures de telecomunicacions
municipals en coordinació, en el cas de la fibra òptica, amb Xarxa Oberta.
Demanar, en el seu cas, la incorporació de l’Ajuntament al projecte Xarxa
Oberta.
-Aprofitar les convocatòries de fons públics —FEDER, AVANZA,...— per
promoure el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions.
79
-Elaborar un pla per tal d’arribar a un consens entre la ciutadania,
l’Ajuntament i les operadores de telecomunicacions mòbils per tal que les
antenes de telefonia mòbil no siguin vistes com un element distorsionador, i
garantir la cobertura al màxim de llars possibles.
-Aprofitament de les xarxes “wi-fi” municipals per proporcionar l'accés als
serveis i als tràmits municipals.
-Elaborar un mapa sonor i de SMRF —Sistema de Monitorització de
Radiofreqüència— per obtenir mesures objectives dels nivells de radiacions
de les infraestructures de telecomunicacions mòbils, i així donar tranquil·litat
a la ciutadania.
7.3 Les TIC a Figueres
Infrastructures.
Cal redactar el “llibre blanc” de les tecnologies de la informació i
la comunicació (TIC) a Figueres.
Volem establir un “Pla del soterrament progressiu del cablatge
elèctric i de tele-comunicacions aeri” de la ciutat.
En les noves urbanitzacions cal definir un model propi de
canalitzacions per a serveis de tele-comunicació de titularitat
municipal que permeti una competència real entre operadors.
Dotarem un fons anual per ajudar a l’actualització de les
infrastructures comuns de tele-comunicació en blocs
d’habitatges de les comunitats de veïns que ho sol·licitin.
Administració electrònica.
Volem avançar en el desenvolupament de l’administració
electrònica, per tal de completar la integració dels serveis
80
administratius municipals al conjunt de l’Administració Oberta
de Catalunya. Volem que totes aquelles gestions digitals que es
poden fer des d’altres Ajuntaments de Catalunya, també es puguin fer
des de l’Ajuntament de Figueres.
Farem possible que els ciutadans puguin lliurar documentació
administrativa a l’Ajuntament de Figueres en suport electrònic.
Volem formar part de les proves pilot que es realitzin arreu del
país en el camp de l’administració electrònica.
Accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Promourem l’alfabetització digital. Fomentarem que els col·lectius
amb dificultat d’accés a les TIC (gent gran, persones en atur, i altres
grups de persones específics) tinguin possibilitats de conèixer-les i
accedir-hi, mitjançant programes de formació i la democratització de
l’ús de les tecnologies digitals.
Facilitarem espais i informació als ciutadans que prenguin la decisió
d’iniciar estudis universitaris a distància, i que es matriculin a algun
dels estudis que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Impulsar la creació d’una xarxa sense fils d’accés a Internet dins
d’alguns espais municipals: Centres Cívics, Centres Socials,
Biblioteques, etc. L’objectiu és posar en marxa el que es coneix
tècnicament com a una W-LAN (Wireless LAN o xarxa local sense
fils) d’àmbit municipal. La finalitat d’impulsar aquests tipus de
tecnologies permetria als seus usuaris tenir accés a Internet a una
velocitat de banda ampla (de 128 Kbps fins a 256 Kbps), a realitzar
video-conferències gratuïtes des de l’ordinador de casa, es podria
jugar en xarxa, es podrien transmetre arxius (documents, fotografies,
etc.), etc.
81
Farem que des del consistori es pugui iniciar una progressiva
migració dels sistemes informàtics municipals cap al programari
lliure, i en català.
Potenciarem l’ús del programari lliure i la seva introducció entre
els ciutadans de la nostra ciutat, de tal manera que organitzarem
campanyes informatives, i en promocionarem cursets. També en
promoure’m la seva distribució. Treballarem des de l’Ajuntament per
extendre el concepte de “copyleft”, en detriment del concepte
“copyright”.
Radiodifusió i TV.
Vetllarem perquè s’acabi creant el canal de televisió digital
terrestre local que s’ha assignat a l’Alt Empordà, amb voluntat de
liderar-lo.
Volem solucionar els forats de cobertura de televisió que encara
queden en alguns punts de la ciutat.
Crearem una emissora de FM municipal amb voluntat de servei
públic, i amb una clara opció de l’ús de les noves tecnologies en
ràdio-difusió.
Potenciar un servei d’assessorament tècnic de qualitat a totes les
persones emprenedores que plantegin iniciatives d’auto-ocupació. Es
prioritzaria l’assessorament als emprenedors joves, dones, etc. Caldria
informar-los específicament sobre temes relacionats amb l’ assessorament
legal, elaboració del pla d’empresa, tràmits a seguir, etc:
Establir un programa de subvencions i préstecs a tipus
preferencials per aquelles iniciatives d’auto-cupació que
es considerin viables i creadores d’altres llocs de treball
per tal de donar resposta al problema de la manca de capital
inicial.
82
Afavorir, mitjançant mesures fiscals, la creació d’iniciatives empresarials
fomentades per persones joves, dones, etc.
Promoure i cofinançar la creació d’ “un viver d’empreses”, en el qual
tothom pugui iniciar els seus projectes empresarials.
Crear un centre de teletreball per tal que les persones emprenedores que
no troben una sortida professional adient al seu nivell de formació la puguin
tenir.
Difondre la necessitat d’eliminar la contractació de treballadores i
treballadors a través de les empreses de treball temporal (ETT), com a
compromís amb la lluita contra la precarietat laboral.
7.4 Mercat laboral i ocupació en el marc de la nova economia.
El desenvolupament econòmic i social per aconseguir una millor qualitat de
vida de lespersones és un dels principals objectius que es fixen els
ajuntaments d’Esquerra. Al segle XXI els esforços de les administracions
s’han de centrar en facilitar la transformació de l’economia tradicional en una
economia del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat és una
gran oportunitat de transformació i d’innovació per a la majoria d’empreses.
És en aquest sentit que els ajuntaments d’Esquerra promouen polítiques de
dinamització de les activitats econòmiques del municipi, tot estimulant els
sectors emprenedors i l’ocupació.
- Fomentar la cooperació publicoprivada entre les administracions públiques i
els agents privats implicats, com a criteri general per a garantir la viabilitat
dels projectes de dinamització econòmica i d’ocupació.
- Impulsar la concentració empresarial d’un mateix sector per a promoure la
creació i/o la impulsió de clústers. D’acord amb la política de clústers, afavorir
el manteniment de sòl industrial i potenciar la creació de polígons industrials
amb els serveis necessaris per a poder desenvolupar activitat productiva.
- Col·laborar en l’establiment de canals de comunicació entre els centres
educatius, les empreses i les administracions per tal d’ajustar l’oferta de
83
formació professional a les necessitats locals del mercat de treball. Crear els
òrgans consultius i de participació social que puguin vertebrar aquesta
comunicació.
- Vetllar per la formació i la inserció laboral de les persones desocupades,
amb especial atenció als col·lectius amb risc d’exclusió social, i també
d’aquells que tenen una integració més difícil al mercat laboral —joves,
dones, majors de 45 anys.
- Establir una borsa de treball municipal de fàcil accés —operativa
telemàticament— a què puguin accedir ocupadors i demandants d’ocupació.
- Crear el Club de la Feina, un espai físic assistit per un/a tècnic/a competent i
destinat als demandants d’ocupació, amb els recursos necessaris per facilitar
que tothom pugui assolir i escollir adequadament el lloc de treball: ordinador,
impressora, correu electrònic, models de currículums, publicacions
especialitzades —ofertes/demandes—, informació de cursos de formació
ocupacional, accés a pàgines web d’ocupació, etc.
- Treballar per la recol·locació de persones que perdin la feina per processos
de tancament o deslocalització d’empreses. En aquest mateix sentit, en les
possibles negociacions de noves implantacions o trasllats d’empreses, es
vetllarà perquè les plusvàlues derivades de la possible requalificació de
terrenys industrials no siguin mai un incentiu al tancament o la deslocalització
de la mateixa empresa.
- En funció de les possibilitats del municipi, crear centres —vivers d’empreses
— per tal d’allotjar inicialment els emprenedors en el procés de creació i
arrancada dels seus projectes.
- Vetllar per la protecció de les zones de conreu davant la urbanització
excessiva del territori. Crear, on sigui possible, parcs agraris que permetin
donar valor a l’espai agrari i al sector primari en general.
- Treballar conjuntament amb els ens locals veïns a l’hora de planificar i dur a
terme actuacions en el propi municipi per tal de garantir la millor eficiència
possible dels recursos públics que s’hi destinen.
- Promoure el coneixement i la relació entre les empreses del mateix municipi
i les dels municipis veïns, com a via per generar sinergies i projectes
conjunts.
84
- Crear un espai de “Noves Experiències Empresarials”, en què les empreses
que s’implanten al municipi es puguin donar a conèixer a la resta d’empreses
ja existents i a la ciutadania en general.
- Promoure l’esperit emprenedor i la creativitat en els centres escolars i en la
ciutadania en general com a hàbits i competències clau per a la formació dels
futurs components de la societat del coneixement.
- Establir punts on informar i assessorar tècnicament i financerament aquelles
persones que vulguin crear petites empreses de tipus associat o cooperatiu,
així com d’autoocupació.
- Promoure el voluntariat entre sèniors prejubilats i jubilats, amb bagatge
professional, per a fer tutories per a persones emprenedores i recercadores
de treball.
- Adaptar la formació que s’ofereixi des del municipi amb les competències
necessàries per cobrir les vacants de les empreses locals.
- Generar sòl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures
d’atracció de noves inversions. Potenciar la creació d’empreses cooperatives
i amb finalitats socials.
- Liderar la implantació de l’administració electrònica així com agilitar i
simplificar els tràmits municipals en l’obertura de nous negocis. Facilitar la
transmissió familiar de l’activitat empresarial.
- Incentivar i facilitar la incorporació de les empreses a les noves tecnologies.
Contribuir a la creació de referents empresarials innovadors i dinamitzadors
de l’economia local impulsant la nova indústria del coneixement.
7.5 La inserció laboral del jovent en el context de la crisi econòmica.
El jovent del nostre país estem patint fortament les conseqüències del que
possiblement sigui la pitjor crisi de l’economia capitalista des dels anys trenta
del segle passat. Una crisi d’abast global i d’origen financer, que per altra
banda no resulta suficient per explicar de manera completa la situació en la
que ens trobem actualment.
El jovent dels Països Catalans hem vist agreujada una situació de per si difícil
a nivell internacional, en base a dos qüestions importants: la primera, es
conseqüència de l’esgotament d’un model productiu basat en l’horitzó del curt
85
termini, que centrava el creixement econòmic en sectors de caire especulatiu,
que focalitzava la seva competitivitat en base als costos i amb un baix valor
afegit i que restava recursos a l’economia productiva, la innovació i el
coneixement. Pel que fa a la segona d’aquestes causes específiques, és
conseqüència bàsicament de l’existència d’un dèficit fiscal sense paradigma a
Europa, que juntament amb la manca de poder polític suficient, han dificultat
de sobremanera la possibilitat de fer front a la crisi econòmica com caldria.
Si fa quatre anys presentàvem el programa marc per a les eleccions
municipals, amb l’objectiu principal d’assolir la convergència amb el conjunt
de països de la Unió Europea pel que fa a taxes d’emancipació juvenil, ara a
més, caldrà donar respostes contundents que permetin minimitzar els efectes
derivats de la crisi i que facilitin una sortida ràpida d’aquesta, mentre fem
bascular el país cap a un nou model productiu.
En aquest sentit, la formació, la conciliació i l’emprenedoria hauran de ser
necessàriament apostes clau que ens permetin capgirar aquesta situació.
Impuls a les polítiques actives d’ocupació en el marc dels Plans Locals
de Joventut
Reforçarem les polítiques actives d’ocupació seguint l’esperit de
l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil de Catalunya, impulsat al
Principat per la Secretaria Nacional de Joventut i que ha resultat un
exercici important de concertació social.
Potenciar la formació contínua com a instrument d’adaptació dels
treballadors i de les treballadores a canvis de tipus conjunturals i/o
estructurals.
Impulsar accions formatives especifiques per a la reconversió de
col·lectius d’aturats de sectors concrets d’activitat, en els que
difícilment es tornarà a generar ocupació, per tal de millorar-ne la seva
ocupabilitat i assegurar-ne així, la seva transició laboral cap a sectors
emergents i arrelats a l’activitat econòmica del seu territori.
Vetllar perquè l'administració local, en el impuls de les seves polítiques
actives d'ocupació i
especialment en l'acompanyament als joves, tutoritzi itineraris de
formació adequats a la carrera professional que es vulgui realitzar. En
86
aquest sentit, impulsarem llocs de trobada entre l’àmbit formatiu i
ocupador tals com: les escoles taller, els tastets d’oficis, etc.
Impulsar les borses de treball , creant registres de joves i empreses
que demandin i/o ofereixin treball, a més a més, en sistematitzarem les
dades per tal de poder fer una avaluació de l’evolució de la borsa de
treball al llarg del temps. En el cas de municipis que no disposin de
recursos suficients, caldrà mancomunar amb altres municipis aquest
servei.
Millorar la coordinació entre els municipis i els serveis públics
d’ocupació, per tal de fer eficaços els diferents serveis oferts des dels
Ajuntaments en matèria de formació i assessorament, adequant-los a
les necessitats territorials i millorant la planificació de la formació
ocupacional per assegurar una formació adequada a cadascuna de les
realitats locals i comarcals.
Impulsar accions específiques adreçades als col·lectius amb taxes
d’activitat més baixes per promoure la seva incorporació al mercat de
treball a través de serveis d’orientació i formació.
Abaratir el cost del transport públic per a joves en situació de formació
per a l’ocupació o recerca de feina.
Aposta per l’emprenedoria jove.
Donarem suport a l’emprenedoria jove, no només com a via d’auto-
ocupació individual, sinó com a prioritat estratègica per al impuls d’un
nou model productiu centrat en l’aportació dels joves emprenedors,
autèntics baluards d’un nou paradigma econòmic basat en el valor
afegit, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat.
Millorar els instruments financers de suport a projectes empresarials
juvenils.
Fomentarem els programes d’acompanyament i tutorització de nous
projectes empresarials impulsats per joves.
Facilitar espais destinats a la creació de vivers d’empreses proveïts
dels subministraments necessaris i a preu reduït, que permetin als
joves emprenedors iniciar projectes empresarials tot minimitzant el risc
inicial.
Impulsar l’economia social i cooperativa entre els i les joves.
87
Promoure la capacitat emprenedora de les dones joves a través
d’incentius, formació i acompanyament personalitzat.
Conciliació laboral, familiar, personal i formativa:
Impulsarem un nou model de relacions laborals basat en la qualitat i el
valor afegit, condicionant els concursos públics al respecte als drets
dels treballadors i treballadores, tot vinculant-los a la realitat
socioeconòmica del país, de manera que permetin eradicar problemes
com la temporalitat en la contractació, les discriminacions per raons de
gènere o origen, així com la implementació de nous convenis
col·lectius que incorporin una perspectiva juvenil i de gènere. En
aquest sentit:
Impulsar una nova concepció del treball que ens permeti apropar-nos
als paràmetres dels països més avançats de l’àmbit, adequant l’horari
laboral al cicle vital de les persones a través de jornades intensives tot
facilitant la conciliació de la vida personal, laboral, familiar i formativa.
Fomentar el desenvolupament i la implantació de noves formes de
gestió del temps i/o el treball a través de fórmules com el tele-treball o
el treball per objectius.
Potenciar el servei de transport públic i col·lectiu millorant l’adaptació
dels horaris a les necessitats dels treballadors i treballadores,
especialment en el cas de desplaçaments als afores dels nostres
pobles i ciutats com per exemple el cas dels polígons industrials (amb
deficiències horàries, de freqüència, seguretat, etc.)
Informar les empreses del municipi de la possibilitat d'elaborar plans
d'igualtat com una mesura per eliminar les discriminacions i eliminar la
discriminació salarial que pateixen les dones, en especial les joves.
7.6 Propostes per la inserció laboral dels joves figuerencs.
Per fer que Figueres esdevingui una ciutat viva i creixent s’han d’aconseguir
les eines per tal que els joves no es vegin obligats a treballar a altres ciutats
després dels estudis. Per això s’ha d’aconseguir, entre altres objectius, la
col·laboració de les empreses, establint ponts d’enllaç entre aquestes i els
cicles formatius de formació professional.
88
Propostes.
1. Crear un servei d’assessorament d’estudiants, en contacte amb
l’ajuntament, a través de l’Oficina d’Informació Juvenil per tal de donar
assessorament tècnic als i a les joves per escollir una orientació
laboral i formativa adequada.
2. Ampliar l’oferta de mòduls i cicles formatius, tan de grau mitjà com de
grau superior lligats a la necessitat i la demanda de la comarca.
3. Ampliar l’oferta dels Programes de qualificació professional inicial
(antics Plans de Transició al Treball) per als nois i noies que no
aconsegueixen el Graduat en ESO. Aquesta ampliació es farà en base
a la realitat laboral de l’entorn de la ciutat, establint convenis amb
empreses per tal de realitzar-hi les pràctiques i la possibilitat de seguir
treballant-hi un cop acabats els estudis.
4. Potenciar un servei d’assessorament tècnic de qualitat a totes les
persones emprenedores que plantegin iniciatives d’auto-ocupació.
5. Establir un programa de subvencions i préstecs per iniciatives d’auto-
ocupació que es considerin viables i creadores d’altres llocs de treball.
6. Afavorir la creació d’iniciatives empresarials fomentades per persones
joves.
7. Promoure i cofinançar la creació d’un “viver d’empreses”.
8. Crear un centre de tele-treball per a persones emprenedores.
9. Difondre la necessitat d’eliminar la contractació de treballadores i
treballadors a través de les empreses de treball temporal (ETT), com a
compromís amb la lluita contra la precarietat laboral.
7.7 Un model comercial urbà modern i dinàmic.
La promoció d’un model comercial arrelat en la trama urbana, modern i
dinàmic, amb una pluralitat d’oferta i equilibri entre formats, és una peça
essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística, la identitat i
l’atractiu de les ciutats i viles del nostre país. En aquest sentit, l’articulació i el
reforçament dels eixos comercials urbans , així com la promoció i la millora
de les polaritats comercials substantives, basades en l’oferta de producte de
consum quotidià —que normalment es configuren al voltant dels mercats
89
municipals o, en determinats municipis, al voltant dels mercats no sedentaris
—, han de ser la línies definitòries de la activitat municipal d’ERC.
- Potenciar i defensar el comerç urbà com a mecanisme per a afavorir la
dinamització i la vitalitat del municipi.
- Impulsar models de co-gestió en les decisions i el finançament entre les
autoritats municipals i els comerciants i en la dinamització i la modernització
dels centres comercials urbans i mercats municipals.
- Afavorir la col·laboració del comerç en els esdeveniments identitaris del
municipi.
– Assegurar que en la definició de les trames urbanes consolidades del
municipi, als efectes de la planificació d’implantació comercial, es té prou en
compte la preservació del eixos comercials preexistents, en adequat equilibri
amb la necessitat del proveïment en proximitat dels nous desenvolupaments
urbanístics i la conveniència d’afavorir la diversitat de formats comercials a
cada territori.
- Impulsar la dinamització, la modernització i la viabilitat econòmica dels
mercats municipals.
- Vincular la promoció i la dinamització dels mercats municipals als eixos
comercials existents.
- Vetllar per l’entorn físic on es desenvolupen els mercats no sedentaris i per
la seva continuïtat com a canal de distribució propi que compleix unes
funcions d’accessibilitat, proximitat, amplitud d’oferta, competitivitat en preu,
dinamització del municipi i punt de trobada de la ciutadania.
- Afavorir entorns comercials basats en la diversitat d’oferta proposant, si
s’escau, els instruments urbanístics més adients en cada cas —plans d’usos,
plans especials, etc.— per a evitar la configuració de “guetos” o zones de
comerç monotemàtiques que no tinguin a veure amb el model comercial
general de cada municipi.
- Potenciar els mercats de venda no sedentària com a canals de
comercialització de qualitat, amb incidència en els circuits curts de distribució
alimentària i plenament integrats en la realitat comercial dels municipis.
Desenvolupar polítiques formatives dels professionals del sector per a
garantir el futur del mercat i dels seus marxants.
90
- Promoure el consum del producte autòcton i de proximitat, especialment els
agrícoles i pesquers.
- Promoure activament l’ús de la llengua catalana en el comerç urbà, tant a la
retolació com a l’atenció al client, difonent el missatge que l’idioma és un
valor afegit a la qualitat del servei.
- Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per tal d’establir
canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la
creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació
d’origen.
- Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competència
entre operadors comercials com a element vertebrador i de defensa del petit
comerç, que cohesiona i revaloritza l’espai públic urbà.
Centre comercial a cel obert.
Gestió del centre Urbà i Comercial en qualitat de districte,
congestionant el pressupost amb les associacions de
comerciants existents.
Potenciar i diversificar l’oferta de comerç, despatxos
profesionals i negocis de la ciutat mitjançant una bona
promoció de la ciutat i clarificant-ne la seva regulació.
Farem una finestreta única per a recollir queixes i permisos,
agilitzant-los amb el compromís de reduir a la meitat el temps
d’espera.
Potenciarem l’oferta d’actes i fires (“birds”, “malls centers”,
etc.), a cel obert al centre ciutat per a fer-hi atractiu el
passeig, la vida i la compra, en especial els diumenges, dies
durant els quals la ciutat queda deserta.
Donar suport a les associacions i agrupacions de comerciants
dels diferents barris o districtes de la ciutat per tal que es
portin a terme 10 activitats firals anuals de petit format a l’aire
lliure.
91
“Pla de vida” al centre històric.
Més enllà del centre comercial també hi ha vida al bell mig de la
ciutat. El centre històric engloba el comerç, però també altres
atractius. És el que podem anomenar “dintre muralla”.
Vetllar per què el desplegament de la Llei de Barris (…) beneficiï
al màxim el teixit comercial de Figueres.
Executarem un “Pla de manteniment” específic intervenint tant
en el mobiliari urbà, carrers i voreres, com en edificis i
comerços.
Establirem un “sistema de seguretat complementari” per evitar
els robatoris.
Organitzarem, conjuntament amb les associacions de
comerciants, activitats a peu de carrer, tots els dissabtes i dijous.
Compartirem la gestió de l’espai públic amb el comerç, els despatxos
professionals i la gent que viu al centre.
Formació.
Contribuir en la formació contínua dels comerciants de la ciutat,
mitjançant l’organització de curos i xerrades permanents.
D’aquesta manera aconseguirem que es millori la qualitat del
conjunt de l’oferta comercial.
Demanar que la futura Diplomatura de Comerç i Distribució a
l’UAB, que l’any vinent té previst d’iniciar la Conselleria de
Comerç (…) de la Generalitat de Catalunya, comparteixi seu
entre Figueres i la mateixa carrera d’empresarials de l’UdG.
Establir lligams entre l’empresariat i el conjunt d’estudiants que
estiguin realitzant cicles formatius de grau superior en
92
“gestió comercial i màrqueting”, per optimitzar els recursos
humans i laborals que presenta aquest sector.
7.8 Línies d’actuació per a potenciar el comerç figuerenc.
MOBILITAT
- Prioritzar les rondes urbanes (ronda nord, túnel sota castell i els accessos a
l’estació del TGV i a l’hospital de Figueres).
- Construcció de dues rotondes a l’Avinguda Salvador Dalí. Plaça del Sol
amb la ctra. d’Olot i Avinguda Marignane amb la Pujada del Castell.
- Nova cruïlla semafòrica entre l’avinguda Salvador Dalí i el carrer Port Lligat.
- Prioritat d’executar les obres d’ampliació de les voreres i del paviment del
carrer Monturiol, Caamaño, Lasauca i Ample.
- Millora i ampliació de la senyalització vertical a la ciutat.
APARCAMENTS
- Aparcament soterrat de dues plantes dins de l’espai que ocupa la Plaça del
Gra i entorn, que es comuniqui amb l’actual de la plaça Catalunya, capacitat
aproximada per a 350 vehicles, amb serveis públics (lavabos, ascensor,...).
- Aparcament al solar de la RENFE (c/ Progrés) a la zona de l’antiga nau de
mercaderies, capacitat aprox. de 250 vehicles.
- Ampliació de l’aparcament del Garrigal amb una planta, a més d’utilitzar per
a vehicles petits la planta destinada actualment als autocars. Amb aquesta
actuació es doblaria el nombre de places.
- Reconvertir algunes zones blaves per a zones verdes d'aparcament per a
residents i la creació de noves zones (mixtes) verdes i blaves als carrers Pere
III, Santa Llogaia, González de Soto, Muntaner, Col·legi, Sant Pau, ...
- Aparcament d’autobusos turístics al final de l’avinguda de Salvador Dalí i de
l’avinguda de Perpinyà.
93
- Reservar zones destinades exclusivament a aparcaments als nous plans
parcials de nova creació.
SEGURETAT
- Agents cívics al carrer, per rendabilitzar els recursos humans de la Guàrdia
Urbana, especialment en determinades feines poc especialitzades.
- Creació de les figures de Guàrdia Urbana assistencial i de proximitat.
Tasques de protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans.
- Instal·lació de càmeres a totes les zones d’aparcament públic.
NETEJA/CIVISME
- Creació de la figura del zelador de via pública, amb la missió de vetllar per
la neteja i també pel civisme.
- Redacció del Pla Local de Civisme i conscienciació a la ciutadania del
manteniment del mobiliari urbà i dels espais públics.
- Millorar l’eficiència del servei de neteja a tota la ciutat i fer complir la
normativa que obliga a mantenir nets els solars buits.
- Tenir molta cura de la qüestió dels grafits i cartells, tot desenvolupant
accions de neteja constant de les parets i tanques, però alhora interessant
alguns col·lectius en una realització i ubicació ordenada de determinats
grafits i murals.
- Plafons informatius municipals per la col·locació de cartells d’informació
d’interès general.
PROMOCIÓ DE LA CIUTAT
Aposta ferma per la promoció de la ciutat, amb èmfasi especial a la Casa
Natal de Salvador Dalí i a la nova Oficina d’Informació i Turisme situada a
l’antic escorxador.
94
Palau de Congressos ubicat en una posició de centralitat urbana.
Proposem recuperar per a la ciutat l’antic Cinema Las Vegas.
Ampliació de la zona de vianants més enllà del centre comercial i
potenciació del petit i mitjà comerç familiar de tota l’àrea de Figueres.
Suport a la implantació de l’APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana)
per ser un instrument de millora del comerç a la ciutat. Seria un pas
endavant en la dinamització i permetria avançar cap a un futur model de
partenariat públic i privat.
Creació d’un organisme municipal de promoció exterior de la ciutat i per a
l’organització de fires i congressos, arreu de Catalunya i també a nivell
internacional (com en el cas de St. Petersburg).
Potenciació de polítiques comercials transfrontereres amb la Catalunya
del Nord. Cambra de comerç transfronterera
7.9 El turisme: una línia d’actuació estratègica.
El turisme és una font de riquesa generadora de llocs de treball i que facilita
el reequilibri territorial del país. Així mateix, per als ajuntaments d’Esquerra,
constitueix una línia d’actuació estratègica que engloba potencialitats locals
com les culturals, paisatgístiques o econòmiques presents al municipi, i és
una aportació a la identificació nacional de la ciutadania de Catalunya.
- Potenciar el desenvolupament turístic implicant al sector privat i avançar així
cap a models de gestió on les decisions i el finançament siguin compartits
pels diversos agents presents en el sector, tan públics com privats.
- Desenvolupar un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels
diversos sectors del teixit social que intervenen en l’oferta turística del
municipi: potenciació del comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.
- Impulsar, tal com ja es fa en l’àmbit del comerç, la creació d'associacions
turístiques locals que permetin la presa de decisions conjuntes en el marc de
la dinamització turística.
- Elaborar un projecte turístic per al municipi a partir de les potencialitats
naturals, culturals, patrimonials i econòmiques existents, dins del marc de
turisme sostenible definit per la Organització Mundial del Turisme: respectuós
95
amb el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la
identitat nacional.
- Cercar noves oportunitats i potencialitats turístiques del municipi basades en
la identitat i la creativitat de la seva ciutadania —turisme literari, històric,
genealògic, paisatgístic, etc.
- Potenciar la qualitat com a concepte bàsic de diferenciació i competitivitat
del municipi com a destinació turística.
- Estudiar i desenvolupar l’encaix del municipi dins dels grans projectes
turístics impulsats per la Generalitat de Catalunya, com ho són les rutes
turístiques nacionals i el Pla de Recursos Turístics Intangibles.
- Col·laborar amb la resta d’administracions en la promoció turística del
municipi com avia d’optimització dels recursos que s’hi dediquen.
- Afavorir la integració dels diversos esdeveniments locals, com ho són els
mercats i les fires, dins l’oferta turística del municipi. Els mercats i les fires
actuen sovint com a motor que atrau el turisme de proximitat.
- Crear una xarxa de camins o vies verdes i recuperar, si escau, els antics
traçats dels carrilets i la seva infraestructura, així com els camins de ronda,
per tal de donar altres possibilitats i models de desenvolupament turístic al
municipi.
- Usar les noves tecnologies com a eines de promoció i facilitadores del
turisme local.
Cal treballar el posicionament dels espais web turístics fent xarxa amb els
allotjaments, així com crear geoportals accessibles des dels dispositius
mòbils, que poden oferir informació sobre notícies, l’agenda d’actes del
municipi, el temps, els comerços, l’oferta de restauració, etc.
- Crear paquets turístics que incloguin allotjament, restauració i accés gratuït
als equipaments culturals locals.
7.10 Figueres en el mapa nacional de recursos intangibles de Catalunya.
l'Ajuntament de Figueres ha establert un conveni de col·laboració amb el
Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de
Catalunya per potenciar el turisme ciutadà (en base a elements significatius
de la història ciutadana anomenats “intangibles”). En general, el fet ha tingut
una acollida molt favorable.
96
Què determina aquest protocol? Que el Departament considerarà prioritàries
(i per tant susceptible d'ajut econòmic, de promoció i d'assessorament)
aquelles propostes de projectes turístiques que presenti l'Ajuntament de
Figueres vinculades als esmentats recursos turístics intangibles.
Algunes d'aquestes propostes, que s'han d'acabar de concretar en un futur
immediat podrien estar vinculades al projecte de realització d'un espai
dedicat a la història ciutadana en el Castell de Sant Ferran.
En tot cas, el protocol referma el compromís del Departament d'Innovació,
Universitats i Empresa i, doncs, de la Generalitat de Catalunya en l'ajut a
aquestes iniciatives sempre i quan es cenyeixin a les temàtiques abans
esmentades
Un cop fet això i establert el protocol de col·laboració, l'Ajuntament de
Figueres haurà de precisar pròximament la manera com desenvolupar
cadascuna d'aquestes temàtiques i, per tant, podrà incloure molts elements
que tant en l'esmentat mapa com en d'altres documents complementaris (el
Catàleg i el Pla d'implementació d'aquests recursos) no hi són citats. Així, per
exemple, es podrà remarcar la importància que determinats cafès (posem per
cas el Royal, ara amenaçat de desaparició), botigues i tallers menestrals van
tenir en la configuració del caràcter singular de la nostra ciutat o destacar el
paper que tingueren determinades personalitats concretes (com Narcís
Monturiol o Abdó Terrades) en les temàtiques al·ludides.
L'Ajuntament de Figueres, gràcies a les gestions fetes pel vicealcalde
Francesc Canet, ha arribat a un acord amb el Departament d'Innovació,
Universitats i Empresa per tal d'establir un protocol de col·laboració que
potenciï el turisme ciutadà centrat en elements històrics i culturals
“intangibles” (és a dir, aquells que no són “físics”, com ho és el patrimoni
monumental)
Fa uns anys, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa va elaborar
un Pla Estratègic de turisme a Catalunya 2005-2010, per tal augmentar la
qualitat i la diversitat de l'oferta turística catalana. Aquest pla havia d'establir
les línies bàsiques de treball que en matèria de turisme havia de seguir la
Generalitat de Catalunya. En el marc de l'esmentat pla, va encarregar la
97
realització d'un Mapa Nacional de Recursos Turístics intangibles de
Catalunya i posteriorment realitzà un Catàleg i un Pla d'implementació
d'aquests recursos. L'objectiu era determinar quins eren els principals
elements intangibles repartits arreu de Catalunya que tenen potencialitats
turístiques. A partir d'unes temàtiques històriques i culturals característiques i
definitòries del nostre país es van escollir les poblacions que en serien més
representatives.
D'aquesta manera, des del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
a Figueres se li va reconèixer el seu protagonisme en uns moments històrics i
unes temàtiques culturals ben concretes. Aquestes temàtiques són: “La
Catalunya jueva” (pel call que existí en la nostra ciutat), “La guerra del
francès” (pel paper que jugà el castell de Sant Ferran en aquell conflicte),
“Carlins, liberals i Federals” (per la importància que hi tingué el
republicanisme durant el segle XIX i principis del XX), “La primera
industrialització: obrers i burgesos” (per la importància que hi adquirí la
indústria en uns primers temps i pel protagonisme de la menestralia), “País
de les arts escèniques i de l'espectacle” (per la important tradició teatral de la
ciutat, amb sales pioneres com el Teatre Municipal antic –actualment Teatre-
Museu Dalí--, la Sala Edison o el Teatre El Jardí) i País de cultura:grans
infraestructures culturals (Teatre-Museu Dalí, Museu dels Joguets, Museu de
l'Empordà)
8. FIGUERES: UNA CIUTAT ON CONVIURE EN EL MARC D’UNA
CIUTADANIA COMPARTIDA
8.1 El model de ciutadania d’Esquerra.
Un dels trets diferencials d’Esquerra com a partit és el seu model de
ciutadania. Tot i la diversitat que tot grup humà comporta, els referents
municipals d’Esquerra són persones crítiques, honestes, tolerants amb la
diversitat, compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els
drets però també amb els deures de tots i cadascú de nosaltres.
Esquerra sempre defensarà unes institucions transparents, que no discriminin
ningú per la seva raça, orientació sexual, edat, qüestions de gènere o
98
senzillament per ser “diferent”. I per tant, aquells ajuntaments on Esquerra hi
estigui present, especialment si es tenen responsabilitats de govern, seran
reconeguts arreu per aquests valors que acabem de descriure.
En els ajuntaments d’Esquerra es promourà la paritat de gènere, es lluitarà
perquè les dones del municipi no estiguin excloses de les juntes al món
associatiu i rebin l’ajuda necessària si són víctimes de qualsevol discriminació
o de la violència masclista. En els Ajuntaments d’Esquerra es lluitarà perquè
tota la ciutadania, especialment el jovent, puguin viure amb plenitud la seva
opció sexual, sense haver d’amagar-se ni justificar-se.
En els Ajuntaments d’Esquerra no s’oblidarà la cooperació, perquè hem de
recordar a tothom, especialment ara que estem travessant una greu crisi
econòmica, que la solidaritat no és donar el que ens sobra, sinó compartir el
que tenim. En els ajuntaments d’Esquerra s’ajudarà als i les joves a
emancipar-se.
En els ajuntaments d'Esquerra, la participació de la ciutadania serà clau,
perquè nosaltres no entenem la democràcia com una votació cada 4 anys,
nosaltres volem una democràcia participativa, on tots els sectors de la
societat estiguin representats, més enllà del consistori; un Ajuntament
transparent i obert a qualsevol proposta que vingui del teixit associatiu i cívic
és la màxima garantia que la classe política i les institucions no s’allunyen de
la gent.
En els ajuntaments d’Esquerra, les TIC estaran molt presents, per
modernitzar l’administració, orientar-la cap a les persones i obtenir
l’excel·lència tant en eficàcia con en eficiència, però sobretot per garantir la
transparència i la participació que abans s’ha descrit. També hi seran
presents per dotar a la ciutadania de les eines necessàries per tenir accés a
la informació i la cultura, es visqui on es visqui, i que no hi hagin ciutadans de
segona en aquest país.
Hem de demostrar al món l’orgull que tenim de batallar des dels governs
locals pel model de ciutadania que tenim, pel model de ciutadania que volem.
Cal explicar a tothom que si som regidors o regidores del nostre ajuntament
no és per notorietat, per interessos personals o perquè ens volem convertir
en polítics professionals. No.
99
Si som regidors és perquè volem oferir uns quants anys de la nostra vida a la
“cosa pública” a servir a les persones del nostre municipi, a lluitar pels ideals
de tanta gent que ens continua donant suport després de 80 anys d’història.
Perquè nosaltres no volem gestionar uns recursos minsos, ni una realitat
dura, que també, nosaltres seguim volent transformar la societat, i és
precisament des dels ajuntaments des d'on podem fer que aquest canvi arribi
fins a l’últim racó de la nostra nació.
8.2 Una aposta ferma per la cohesió social.
El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania és una aposta
ferma i decidida de les polítiques d’Esquerra. El municipi és l’espai bàsic des
d’on cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalització de
l’accés als serveis socials.
Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideració del
dret als serveis socials en la línia del que succeeix en els països més
avançats del nostre entorn. Cal treballar perquè l’acció social no sigui un
àmbit infradotat del pressupost municipal, i se li ha d’atorgar la importància
que requereix per la repercussió que té sobre la població. En aquests
moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més imprescindible
que mai per tal de fer front a les necessitats de les persones.
L’impuls de polítiques que vagin destinades al foment de la cohesió ha de ser
un dels pilars bàsics de treball dels ajuntaments d’Esquerra mitjançant el
foment de programes municipals que lluitin contra la marginació, a partir de la
prestació de suport personalitzada i d’orientació de la ciutadania.
El foment de la solidaritat social respon a un principi bàsic de l’ideari republicà
que defensa Esquerra. S’ha d’entendre com un fet que ha de ser impulsat
des d’àmbits molt diversos. D’aquesta manera, les polítiques d’acció social
s’han de concebre des d’un punt de vista integral, a partir de l’anàlisi global
de les problemàtiques del municipi i coordinant-les, de manera transversal,
amb els serveis de salut, d'ensenyament, de treball, d'urbanisme, etc.
Cal que els municipis d’Esquerra disposin dels instruments i de les polítiques
necessàries per fer front als nous reptes que s’estan esdevenint ja avui. La
nostra societat està vivint processos de canvi social destacats que cal saber
analitzar i abordar com correspon. D’aquesta manera, hem de tenir en
100
compte l’envelliment progressiu de les nostres poblacions, les situacions de
dificultats econòmiques, els canvis que s’estan produint en el si de les
estructures familiars, així com les persones nouvingudes. Tot plegat, per
evitar que aquests fenomens puguin generar exclusió social. D’altra banda,
cal no oblidar el foment de la participació ciutadana a l’hora de crear o
coordinar les polítiques en l’àmbit del benestar social i fomentar una
implicació directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania per tal de
crear llaços de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.
També cal incidir en el model d’ajuntament d’Esquerra i la seva relació amb la
ciutadania. A partir d’un concepte de participació realista, possible,
democràtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelació amb la
ciutadania i la societat civil per tal d’alimentar-se del seu coneixement, de la
seva tasca, i adequar les polítiques a la realitat social i a les necessitats del
municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdevé de gran importància la
creació dels consells municipals o la realització d’audiències públiques com a
òrgans de participació, factors de convivència, elements d’adequació de
polítiques, i generadors de proximitat a la ciutadania.
Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de l’administració local com a
referent ètic en la seva actuació. Els ajuntaments d’Esquerra, com a
administració pública i més propera a la ciutadania, ha d’actuar en l’exemple i
en conseqüència amb aquelles actituds i valors que vol fomentar en la
societat. Per tant, ha de ser sensible amb la conciliació entre la vida laboral i
personal dels seus treballadors i treballadores i promoure la compra ètica
dels seus serveis, pensant també en el foment de l’economia social.
D’altra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per
tres fenomens socials que provoquen un exercici de replantejament de la
creació, la difusió i la industria cultural. Estem parlant de la immigració, la
globalització i la crisi econòmica.
De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalització,
un fenomen complex i amb múltiples i desiguals derivacions en l’àmbit
internacional, ha provocat a casa nostra l’arribada de nova immigració, que
representa un repte notable en la mesura que, d'una banda, com a país
encara som lluny de superar el perill de minorització nacional i, d'una altra, el
101
procés de normalització lingüística no ha assolit encara els seus plens
objectius.
És en valorar aquesta situació quan ens adonem que la cultura exerceix de
factor clau de cohesió social i, com a tal, ajuda a integrar la gent vinguda
d’altres territoris. Això fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals
com a veritables centres d’interrelació social i cultural. Tot, sense oblidar que
la immigració provoca que en els nostres municipis, en els nostres carrers, en
el nostres entorns més immediat, arribin noves formes d’entendre la cultura i
noves metodologies de creació artística que hem d’aprendre a entendre i a
difondre.
L’altra cara de la globalització fa que la cultura catalana pugui ser difosa més
enllà del nostre àmbit territorial, i en pugui gaudir qualsevol persona arreu del
mon. En certa manera, la globalització obliga les entitats locals i els municipis
a enfortir les bases creatives i a impulsar la difusió artística arreu.
Davant d'aquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador,
des de sectors progressistes amb mala consciència s’ha caigut en la
temptació d’apostar per un cert relativisme cultural. Així, a partir d’un respecte
paternalista però no real de la identitat de les persones nouvingudes, s’ha
renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinença —que de
vegades, farisaicament, s’ha denunciat fins i tot com a reaccionari— que
pugui servir de porta d’entrada als contingents de població immigrada d'una
col·lectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model
paternalista i falsament progressista, abocat al fracàs, provocaria, generaria
si s’arribés a posar en pràctica de manera generalitzada, els mateixos
problemes de segregació i exclusió social que ha provocat ja a Anglaterra,
França o Holanda.
Sovint, aquest relativisme cultural s’associa amb la despersonalització que
provoca a moltes poblacions catalanes el model de “ciutat extensa”, i cal
superar-lo mitjançant polítiques que estimulin les manifestacions de la cultura
popular —creatives, crítiques i no estereotipades—, la recuperació de la
memòria històrica vinculada al municipi, i la potenciació del coneixement del
seu patrimoni natural. Tot plegat, requereix polítiques transversals capaces
d’acabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconòmic de la
població. És en aquest sentit que, si no volem que aquestes experiències
102
quedin reduïdes a ser puntuals o més o menys folkloritzants, les polítiques
vinculades a la identitat s’han de concretar tot enfortint el paper aglutinador
del comerç urbà de proximitat, les propostes turístiques coherents,
ambicioses i amb personalitat pròpia, i les xarxes associatives locals.
Finalment, i no per això menys important, cal que ens fem ressò d’una
característica pressupostària recurrent en èpoques complicades com la que
estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni
complexos de cap mena, que el valor econòmic de la cultura és essencial per
aixecar un país marcat per una crisi profunda.
Les industries culturals en general, i de manera específica sectors de gran
recorregut en l’àmbit local, com ara el turisme cultural, són valors que
gaudeixen d’una doble vesant: una capacitat productiva d’alt poder econòmic
regenerador, i una càrrega simbòlica renovadora de la identitat, com a eina
imprescindible per garantir una òptima cohesió social.
8.3 Generar espai cívic.
L’espai cívic és l’espai socialitzat on es genera el contacte, la identitat, l’acció
i el conflicte, és un espai en continua redefinició. Aquest es desenvolupa en
un espai físic dissenyat o planificat amb un objectiu concret, per això des
d’Esquerra proposem mesures i accions perquè es produeixin i es millorin les
condicions que fan d’aquest espais punts de trobada. És en aquest espai on
les polítiques d’Esquerra han d’anar dirigides a fer d’aquest un pilar
fonamental de la cohesió social del municipi.
Des d’Esquerra concebem la participació dels ciutadans i ciutadanes en
aquest espai a través del civisme, perquè les nostres propostes provenen del
valors republicans —llibertat, justícia, comunitat. Volem aconseguir el
compromís de les persones en la creació i la participació d’aquest espai. Hem
de fer de l’espai cívic un lloc de trobada i de contacte, hem de transformar
l’espai públic i l’espai privat en espai cívic.
Per poder generar sinergies positives en l’espai cívic, hem de fer polítiques
transversals que permetin treballar àmbits com l’ambiental, l’urbanisme, la
mobilitat, l’habitatge i la seguretat, polítiques pensades per a les persones i
que ens ajudin a teixir una societat més justa.
103
Aquest espai ha d’ésser el referent dels nostres municipis on la trama urbana
sigui l’eix vertebrador de les activitats socials i econòmiques, i on el model
urbanístic sigui un marc integrador en tots els sentits.
Ens hem d’allunyar del model urbanístic extensiu que tant s’ha desenvolupat
al nostre país, i que no és l’idoni per generar aquest espai cívic. Creiem en un
model compacte i mediterrani, hem de potenciar la identitat i la pertinença, a
través del reconeixement històric i del patrimoni de cada municipi.
Des d’Esquerra creiem en la configuració de l’espai cívic, com un resultat de
l’acció de les persones, les quals li donaran una identitat i un simbolisme
propi. Per això, els ajuntaments d’Esquerra proposen polítiques locals
públiques pensades per a les persones i per a la seva quotidianitat, perquè a
través d’elles aconseguim una societat més justa, lliure i igualitària.
Per tant, l’espai cívic és fonamental en el respecte als altres, en la
convivència, en la llibertat de la ciutadania. Amb aquest objectiu acomplert,
tindrem municipis més agradables, més amables, en definitiva, municipis més
humans.
8.4 Un criteri bàsic: drets i deures per a tothom!
Partim de la convicció que el futur govern municipal haurà de fer una actuació
decidida en aquest camp. Entenem que la política municipal seguida fins ara
ha estat clarament insuficient i no s'ha plantejar seriosament abordar una
problemàtica de gran transcendència ciutadana.
El criteri bàsic d'una acció decidida en aquest camp ha de partir del fet que
cal prendre consciència de la dimensió de les problemàtiques inherents al
fenomen. S'imposen els criteris de realisme i d'abandonar les actituds
d'amagar el cap sota l'ala. Només així podrem iniciar polítiques efectives a
l'hora d'afavorir un procés d'incorporació satisfactori per a totes les parts. En
aquesta orientació, caldrà trencar molts tòpics i molts rumors infonamentats,
sovint sense una base real, que només serveixen per alimentar pors envers
les persones immigrades. Ara bé, les polítiques concretes que caldrà abordar
tindran com a base que vivim en una societat en què junt amb els drets hi ha
també deures indefugibles per part de tots els ciutadans, sigui quin sigui el
seu origen
104
Aquestes directrius bàsiques, que seran desenvolupades amb iniciatives
concretes al llarg de la propera campanya, van ser exposades durant la
conferència que el passat divendres dia 25 va fer a la seu figuerenca d'ERC
el regidor de l'Ajuntament de Vic d'aquest partit Joan Lopez. La seva
intervenció va servir per poder conèixer de primera mà les polítiques
menades per aquell ajuntament en el decurs dels darrers temps. Més enllà de
les polèmiques periodístiques que el tema ha suscitat, la política d'immigració
abordada per la capital d'Osona s'ha convertit en tot un referent d'àmbit
nacional que cal conèixer de manera precisa i que cal analitzar de manera
serena i rigorosa. Després d'un exercici així només es pot constatar com són
d'avançades en aquest àmbit les polítiques municipals d'aquella ciutat i com
una ciutat com Figueres no està sinó a les beceroles. Cal prendre'n bona nota
i actuar en conseqüència.
Els drets civils i les obligacions afecten totes les persones, al marge de la
seva condició religiosa, ètnica, etc. I la legislació que es generi ha d’estar ben
incardinada en aquest principi i, també, en el context de determinats valors
propis de la nostra societat occidental que han de ser assumits/respectats
pels nous ciutadans. El que hem de fer es treballar per intentar que
l’ordenança de civisme reflecteixi el màxim nombre de preceptes que
garanteixin la convivència a Figueres, però des del sentit comú, el respecte
als drets i obligacions de tothom ....i el més lluny possible dels escalfaments
verbals malauradament propis de les llargues precampanyes electorals.
8.5 El procés d’integració de la nova immigració.
Ens trobem en una situació complexa i alhora nova pel país, i per tant, les
propostes en aquest àmbit han d’adaptar-se a la realitat singular i pròpia de
cada municipi. En el procés progressiu d’integració de la nova immigració,
caldrà prestar una atenció específica i més acurada a la població receptora i
que té ganes de col·laborar en aquest procés col·lectiu i molt important pel
futur del país.
105
Cal analitzar i valorar la realitat de l’impacte del fet migratori —convivència,
escola, carrer...—en la seva vessant de la conducta inadequada o no de les
persones, i no pas en el fet col·lectiu.
Els nostres valors republicans ens recolzen a l’hora de posicionar-nos a mig
termini per afrontar tots els aspectes de la variable “immigració” al si dels
pobles i ciutats. Cal que parlem de la ciutat real, la del conjunt de la
ciutadania, que inclou, lògicament, diferents visions i opinions sobre el
fenomen de la immigració. Entre tots i totes establim un nou model social
basat en el civisme, en la convivència i en la cohesió social.
En un moment de crisi econòmica, cal que ens anticipem als problemes
d’exclusió social que s'hi poden generar, i saber què pot agreujar determinat
dèficits que la nostra societat del benestar ja tenia. Caldrà tenir especial cura
davant les percepcions negatives i defensar una coresponsabilitat en el
sistema d’ajudes que es proporcionen.
Cal neutralitzar, així mateix, la rumorologia amb informació i dades molt
clares, contrastades i contrastables.
- A partir de cert percentatge d’immigració —16%— avançar decididament
sobre la construcció i el consens en relació amb l’espai comú en el qual
s’organitza la convivència. Cal anar fent una progressiva delimitació d’allò
que és part de l’esfera pública i allò que és part de l’esfera privada.
- Establir unes polítiques i una normativa clara —sempre amb el màxim de
consens, per descomptat—, ja que això genera confiança i seguretat en la
població més vulnerable —que no sempre és la immigrada. La norma ha de
ser estricta, i el seu compliment també. En canvi, la seva aplicació correspon
a la ponderació dels responsables de cada moment.
- Crear els espais —consells, grups, etc.— necessaris per a una permanent
adequació del discurs i la presa de decisions a les realitats canviants. És
positiu tenir una línia traçada d’actuacions que amb lògica, una coherència i
una continuïtat, que vagi més enllà dels sorolls mediàtics que en alguns
moments es poden propiciar des de diverses instàncies alienes a la gestió del
dia a dia.
- Desenvolupar, en col·laboració amb el tercer sector i amb les entitats, els
instruments necessaris per rebre i acollir les persones nouvingudes responent
a les seves necessitats bàsiques amb els recursos normalitzats i/o específics
106
de temporalitat limitada, acomplint la Llei d’Acollida. - Vetllar per millorar el
nivell i la comprensió del català i incrementar, en col·laboració amb els CNL,
l'oferta de cursos de català de nivell inicial i bàsic.
- Promoure el programa de parelles lingüístiques entre persones nouvingudes
i persones autòctones.
- Emetre, en el termini indicat i assegurant que es compleixin els requisits
establerts, els informes de competència municipal: l'informe de disponibilitat
d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar i l’informe
d’arrelament.
- Desenvolupar accions per donar suport al reagrupament que generin
respostes concretes a les necessitats específiques dels diferents perfils
demogràfics de les persones nouvingudes.
- Valorar l’ús i l'impacte de la població estrangera i autòctona als diferents
serveis municipals per a diversificar, si escau, la tipologia de les persones
usuàries en cas de sobrerepresentació d’algun col·lectiu i/o adaptar els
pressupostos i la definició d’aquests serveis a la nova realitat.
- Fomentar l’intercanvi entre grups i associacions d’immigrants amb entitats
socials i culturals del municipi, especialment amb les de cultura popular, per
tal que aquestes facilitin la participació de persones nouvingudes en les
festes populars.
- Desenvolupar instruments que promoguin un entorn favorable per a una
bona convivència als espais d’ús comú, més enllà de la coexistència entre
persones autòctones i nouvingudes.
- Treballar per millorar el capital social de totes les persones de la ciutat, a
partir del reforç i el foment de noves xarxes socials entre persones de
diferents origens.
- Introduir mecanismes correctors que incideixin en un assentament
heterogeni de les persones nouvingudes en el conjunt del territori, per tal
d’evitar la consolidació de guetos ètnics.
- Aconseguir una bona integració dels nois i noies d’origen immigrant a
l’escola. Per aconseguir-ho cal fer una distribució equilibrada a tots els
centres escolars tan públics com concertats i tenir preparat, en el marc
escolar, un itinerari d’acolliment als infants i les seves famílies.
107
-Crear taules de treball amb les entitats d'immigrants per tal de coordinar i
intercanviar idees i propostes amb l'objectiu d'afavorir la seva integració
social, cultural i laboral.
8.6 La nova ciutadania
En els darrers mesos hem pogut comprovar com les polítiques d’immigració
municipals han tingut una presència mediàtica inèdita. I és que als municipis
és on es té el primer contacte amb el ciutadà i en aquests recau sovint ser el
primer contacte amb la persona nouvinguda. Malauradament, s’ha fet molta
demagògia i s’han donat situacions de tensió en alguns municipis propiciats
per minories que han fet aquest un tema clau en els municipis del nostre país.
Les polítiques d’immigració s’han de fer en base a una anàlisi el més
objectiva possible de la situació, sense demagògia, populisme ni
electoralismes, per tal de garantir les actuacions més eficients i eficaces i així
assegurar el màxim benestar de la població, tingui l’origen que tingui.
Cal apostar per un model d’integració a la societat catalana basat en els drets
i deures de les persones, en què la interculturalitat i els valors compartits
siguin els eixos d’inclusió en el nostre projecte nacional, sabent apreciar i
incorporar els canvis resultants de la interacció entre persones de diferents
cultures i procedències.
Amb tot, creiem que l'Estat espanyol no afronta amb rigor i seriositat les
pròpies lleis, passant la problemàtica als Ajuntaments i deixant-los sense
empara real. L'Estat espanyol és en aquests moments el principal actor que
desatén les seves responsabilitats en el camp de la immigració. Si el nostre
país pogués definir i executar polítiques d'immigració en tota la seva
globalitat, podríem tirar endavant mesures adaptades a la nostra realitat i
desenvolupar sense fissures un model català de tractament de la immigració,
tot tenint clar quin és el paper que ha d’adoptar cada administració segons les
necessitats de cada nivell territorial.
Malgrat això, creiem que els ajuntaments tenen molt a dir en la incorporació
dels joves nouvinguts al nostre país, en temes com la participació social, la
formació i la convivència. En aquesta línia, fem les següent propostes:
108
Inserir la perspectiva intercultural a les polítiques de joventut. Aquestes
han d’estar adreçades al conjunt de la població jove, però ja que la
societat està canviant és important que tot el conjunt de la població se
senti identificat amb les ofertes, serveis, programes, etc.
Fomentar un teixit associatiu que sigui un espai de convivència i
participació on hi puguin tenir cabuda les persones migrades, per tal
de facilitar i millorar la cohesió social. Potenciar el teixit associatiu com
a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat.
Potenciar la creació de programes transversals per tal d’afavorir la
convivència social, i que donar una resposta integrada i comunitària a
les necessitats de les persones joves de la nostra societat, com
poden ser els plans educatius d’entorn. Així com també potenciar el
paper de la mediació cultural al conjunt del pobles i ciutats per tal de
tractar els problemes de convivència de forma personalitzada i
constructiva.
Que els ajuntaments facin accions per tal de trencar els estereotips
racistes, rumors i falses afirmacions, aportant informació clara i
transparent sobre els serveis públics al conjunt de la ciutadania
Fomentar el treball dels ajuntaments amb els mitjans de comunicació
local per tal d’evitar tractaments racistes i xenòfobs ens els missatges
mediàtics.
Elaborar plans d’actuació entre l’escola, les famílies, el teixit associatiu
i els ajuntaments per tal de poder millorar l’oferta formativa, la
participació i la comunicació, i alhora detectar les mancances dels
programes de convivència existents.
Promoure campanyes municipals de convivència, tolerància, respecte,
així com també vetllar perquè els serveis d’atenció ciutadana tinguin
incorporada la perspectiva intercultural. Les persones que gestionen
les polítiques relacionades amb immigració, cal que estiguin formades,
sensibilitzades en les diversitats necessitats de la ciutadania i que
tinguin incorporada la perspectiva intercultural.
Els ajuntaments hauran de garantir pressupostàriament les polítiques
públiques relatives a la millora de la convivència als municipis i
prioritzar la seva cobertura.
109
8.7 Enfocar el fet migratori com una oportunitat.
Tenim clar que la immigració no és un problema sinó un fet demogràfic en el
territori. Aquest fenomen genera algunes disfuncions a les quals un
Ajuntament com el de la ciutat de Figueres ha de donar resposta. L’espai
públic esdevé el lloc on es posa de manifest aquesta transformació de la
composició social.
Davant aquest fet migratori, és fa necessari que els esquemes i els codis de
valors que regeixen la tasca que es pugui fer des de l’Ajuntament de Figueres
s´adaptin a la nova dinàmica social imperant. Podem prendre´ns el fenomen
de la immigració com una problemàtica amenaçadora, de conseqüències
negatives i perjudicials per a nosaltres i per a la nostra família; és una opció.
En cap cas serà l’opció d’ERC-Figueres.
La via que nosaltres escollirem quan governem passarà per efectuar una
lectura de la realitat en clau positiva, i entendre que el moviment migratori
que la nostra ciutat està experimentant ha de significar per a nosaltres, i pel
nostre entorn immediat també, una font de recursos i enriquiment constant.
Ha de convertir-se en una oportunitat real de transformació social.
Per tant, la manera com gestionarem aquesta diversitat passa per aplicar les
següents mesures:
Reconeixement dels drets polítics de les persones nouvingudes:
Facilitar l’accés a la ciutadania plena a aquells immigrants que ja
estan arrelats a casa nostra.
Foment de la participació social i política de les persones estrangeres
immigrades:
Foment de consells sectorials municipals. Cal obrir-los més i
dotar-los de caràcter assembleari i vinculant, no només consultiu.
110
Obrir nous espais de participació ciutadana:
Espais de trobada (per a incorporar-se en l’organització
d’activitats).
Espais de participació política (posada en marxa dels consells
de districte).
Foment de les associacions d’immigrants com a mitjà
d’interlocució i de defensa dels seus interessos i de participació
en els consells de districte. Obrir una línia nova d’ajuts. Caldria que
les associacions no estiguessin formades només per persones de la
mateixa nacionalitat o origen, sinó que estiguessin formades per
persones de diferents origens.
La Taula d’immigració:
Cal que s’obri a totes les associacions d’immigrants, a càrrecs polítics
i tècnics de les diferents àrees municipals, a altres ONG’s que
treballin amb immigrants, a representants patronals, a
sindicats, a immobiliàries, al camp sanitari, etc.
Cal que es faci un replantejament metodològic sobre aquest tipus
d’òrgan participatiu. Massa sovint es confon la participació
real amb la consulta. Si no es fa bé es corre el risc, com
passa ara, que els membres opten per no participar-hi en no
trobar-li la utilitat.
Formació de les persones estrangeres immigrades:
Promoure la capacitació lingüística, laboral o acadèmica de
les persones nouvingudes. Organitzar cursos
d’alfabetització, de coneixement del català i sobre el país
d’acollida que els rep: costums catalanes, com funciona la
nostra societat, etc. Caldria oferir aquest tipus de cursos tant
per nivells inicials, com també per nivells més avançats, en
horaris i torns de matí, tarda i nit, sobretot adreçats a dones,
111
per tal que aquestes puguin disposar d’algun argument de
pes per sortir de casa, socialitzar-se i fer activitats amb altres
persones.
Aprofitar les mateixes instal·lacions de les escoles, en
horaris complementaris a la dels fills, per exemple,
les tardes de 3 a 5 a la tarda per a la formació de
dones-mares.
Signar els convenis que calguin amb el Consorci de
Normalització Lingüística per tal de millorar i/o
ampliar l’oferta formativa d’ensenyament del
català com a llengua prioritària i vehicular de la
nostra societat.
Reforçar el programa de les parelles lingüístiques. Des de
l’esperit de intercanvi de llengües, un immigrant africà pot
ensenyar francès o anglès a un català que li ensenyi a parlar
català, per exemple.
Promoure cursos de mediadors a Figueres adreçats a
immigrants que puguin actuar en els diferents espais
l’àmbit públic. Potenciar la participació de les dones i també
de les mediadores de Llatinoamèrica.
Reforçar l’aplicació i el desenvolupament d’un bon model
d’acollida, acomodació i integració plena de les persones
nouvingudes, tot prenent la iniciativa des de l’Ajuntament, fent costat
a la realitat del fet migratori i trepitjant territori:
L’Estatut incorpora per primera vegada en el seu articulat
competències en relació a l’acollida i la integració de les persones
estrangeres immigrades i en preveu el seu desenvolupament. Entre
els compromisos subscrits pel Govern actual de la Generalitat de
Catalunya, en el marc d’aquest desenvolupament estatutari, hi ha el
112
de regular l’acollida en persones immigrades per Llei. Per tant, des
del consistori de Figueres es vetllarà per què el propi “Pla
municipal d’acollida” es pugui coordinar estretament amb el
model d’acollida i integració de les persones estrangeres
immigrades que està dissenyant la Generalitat de Catalunya.
Introduir un canvi metodològic en el model municipal d’acollida,
en el sentit que una administració pública com la nostra no pot
permetre’s el luxe de romandre immòbil tot i esperant que les
persones immigrants s’acostin a les nostres oficines. El nostre
treball haurà de consistir en prendre la iniciativa i en trepitjar el
territori, per exemple, a través del seguiment i estudi dels moviments
que s’experimentin en el padró municipal.
Des del Pla municipal d’acollida també caldrà abordar molt
seriosament els nous temes que afecten a les persones
nouvingudes: dol de l’immigrant, mares transnacionals (és a dir,
les que no han pogut portar els seus fills amb elles, i per tant aquests
romanen en el seu país d’origen), ablació de clítoris, espais de
culte, etc.
Oferir un “Kit de benvinguda” a les persones nouvingudes just
al moment que es disposin a formalitzar la seva inscripció al
padró municipal. Caldrà donar-los tot tipus d’informació que les hi
sigui d’utilitat: informació municipal diversa, informació mèdica,
informació relacionada amb els centres educatius de la ciutat, etc.
Atendre els sectors de la població immigrant més vulnerables:
infants, joves i dones. Mantenir i ampliar les xerrades
informatives sobre temes que poden interessar a aquests
col·lectius de ciutadans. Promoure que les xerrades corresponents
siguin descentralitzades, en horaris convenients per a la població
immigrant (quan no treballin), etc.
113
En relació al model d’acollida i els aspectes estrictament vinculats
amb el fet educatiu:
Lluita contra l’exclusió social i la formació de guetos:
Evitar la güetització en els barris amb més presència
d’immigrants. Evitar que visquin separats en suburbis o en
edificis-gueto on s’acaba concentrant la població per
nacionalitats d’origen (com ja està passant al barri del Poble
Nou). Per tant, cal cohesionar la ciutat. Caldria actuar per la
dignitat d’aquests barris: neteja, zones verdes, creació
d’espais lúdics i socials, etc.
Tenir localitzats els “pisos pastera”, anomenats així per la seva
sobre-ocupació amb persones immigrades. Cal, per mitjà
d’ordenances municipals, evitar la massificació en els habitatges,
fent que des dels Serveis Socials municipals i conjuntament amb la
mateixa Guàrdia Urbana, es puguin efectuar intervencions que
podrien permetre d’evitar situacions degradants, pels propis
immigrants, però també per la comunitat en general. Fins ara, per
localitzar el cens d’habitatges es recorria al registre
d’empadronament. Aquesta mesura s’ha demostrat que no és
suficient perquè hi ha persones que potser no veuen la necessitat
d’empadronar-se: no fan servir els serveis educatius, de salut, etc., i
per tant, no se les té localitzades. Cal trobar nous mecanismes de
control en relació a la massificació de determinats habitatges de la
ciutat: consum d’aigua, control de deixalles, etc.
Potenciar la figura dels mediadors culturals per tal que exerceixin les
seves funcions dins de les institucions, dins dels centres educatius i
de salut de la ciutat. Apostem per reforçar els serveis de mediació
ja existents i contractarem més mediadors/es, tot i que actualment
n’hi hagi tres: 1 de Llatinoamèrica, 1 del Marroc i 1 del Senegal.
Caldria contractar mediadores culturals de sexe femení, ja que cal
que s’intervingui en els casos de marginació/aïllament de certes
114
dones i en casos extrems de violència de gènere de dones
immigrants. Cal que els o les mediadores tinguin formació en
mediació familiar i comunitària. No pot ser que les persones que
ostentin aquest càrrec es limitin només a treballar exclusivament com
a intèrprets i/o traductors.
Desenvolupar un Pla d’Educació Extensiva, consistent en aconseguir
que es distribueixin equilibradament a totes les escoles de la
ciutat les nenes i els nens nouvinguts. Caldrà vetllar per què es
faci una correcta distribució, el més equitativa possible, dels alumnes
immigrants entre tots els centres educatius de la ciutat. Evitar la
massificació dels alumnes immigrants en determinades escoles, per
exemple, com passa al CEIP Figueres Nord Caputxins. Aconseguir
que part de l’alumnat immigrant l’absorveixin també les escoles
concertades de la ciutat.
Cal facilitar que els immigrants, o descendents d’aquests, puguin accedir
a llocs de treball que s’ofereixen des del propi Ajuntament, en
igualtat de condicions amb les persones autòctones. Sobretot cal
facilitar-vos les tasques en aquells espais on és més difícil trobar-los:
atenció al ciutadà, educadors socials, feines a les escoles i altre tipus
de feines qualificades; en igualtat d’oportunitats que amb la resta de
ciutadanes i ciutadans.
Polítiques d’integració/convivència:
Crear la figura de l’“agent cívic” (com s’ha fet a Salt, per exemple),
amb la voluntat de convertir-se en portaveu de l’Ajuntament de
Figueres i dirigir les relacions amb la comunitat de persones
estrangeres immigrades. D’aquesta manera es milloraria la
comunicació i la relació entre la ciutadania, les entitats cíviques
d’immigrants i l’administració local. Aquest informaria sobre, per
esmentar algunes de les seves funcions, la responsabilitat de
mantenir l’immoble en condicions, d’assumir les despeses de la
comunitat de veïns, normes de funcionament, recollida selectiva de
115
deixalles, etc. Caldrà situar a la població immigrada en el context
urbà, ja que bona part d’ella prové del món rural.
Promoure festes interculturals –com les que ja es van fer durant
els anys 2003 i 2004–, amb la participació del màxim nombre de
participants possibles, a títol individual i/o com a entitats cíviques.
L’objectiu consistiria en la creació d’un espai de convivència i
d’intercanvi d’experiències.
Facilitar la participació de les persones nouvingudes en el
desenvolupament de les grans festivitats/esdeveniments de la
ciutat, com ara: desfilada de Reis, St. Jordi, Sta. Creu, etc.
Editar algunes de les publicacions municipals més importants
de la ciutat de Figueres en altres llengües: butlletins, agendes
culturals, etc. Per exemple, es podria fer un butlletí periòdic adreçat
especialment als nouvinguts. O també, seria bo que s’edités el
programa de fires i festes de la Santa Creu en altres llengües, però
en versió reduïda: castellà, francès, àrab, fula, etc. L’objectiu
consistiria en aconseguir apropar la festa major de la ciutat a totes
aquelles persones nouvingudes que per raons idiomàtiques, per
portar poc temps entre nosaltres, o per altres raons relacionades amb
un procés feble d’adaptació, no coneixin prou bé encara la nostra
llengua oficial i vehicular: el català. D’aquesta manera podríem anar
demanant progressivament la necessitat i/o l’obligatorietat de l’ús i
coneixement del català per part dels nous ciutadans.
Promoure l’ús de les instal·lacions esportives, educatives i
culturals de la ciutat als immigrants. L’objectiu d’aquesta mesura
consisteix en fer que aquest col·lectiu s’integri amb més facilitat a la
societat que l’acull. Es podrien organitzar competicions esportives
amb joves immigrants, tant amb homes com amb dones, etc.
116
Promoure un programa de periodicitat setmanal sobre la
diversitat i el fet migratori a la TV local que volem crear, on els
protagonistes fossin, precisament, els nouvinguts.
Caldria augmentar la presència pública dels representants de
col·lectius d’immigrants, per exemple, en debats radiofònics o en
intervencions televisives.
Es podrien oferir alguns espais públics per tal que, i sempre i quan
quedés regulat per mitjà d’una ordenança fiscal, es realitzessin festes
tradicionals lligades amb les cultures de procedència dels nostres
immigrants: festa del xai (cultures de tradició musulmana), festes
patriòtiques europees i llatinoamericanes (francesos, equatorians, etc.). Cal
incentivar la participació oberta de tota la ciutat en aquests tipus de festes
mitjançant campanyes divulgatives sobre el seu significat entre la ciutadania.
Cal fer pedagogia intercultural per evitar mals entesos i rebuig
8.8 Pla local de civisme.
A iniciativa de les regidories de “Drets Civils, Solidaritat i Cooperació”,
d'”Acció Cívica” i de “Barris i Participació Ciutadana”, l'Ajuntament de
Figueres es va presentar a la convocatòria del Departament de Governació i
Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya per a projectes de
desenvolupament, consolidació de polítiques locals de foment del civisme i la
dinamització comunitària per als anys 2010 i 2011.
Aprofitant l'avinentesa d'aquesta convocatòria s'ha endegat un “Pla Local de
Civisme” que es vol que sigui actiu i participatiu, per tal d'enfortir la implicació
dels figuerencs i figuerenques. Aquest procés de dinamització cívica i
comunitària és previst que culmini en el proper mandat amb l'adequació de la
vigent “Ordenança de Civisme i Convivència”, a la creixent interculturalitat
que configura el teixit poblacional figuerenc i que fa aconsellable promoure el
foment del civisme intercultural a la nostra ciutat.
117
Pensem que aquesta és la millor manera de contribuir a la llarga tradició
integradora de Catalunya i de fomentar el model de convivència adient entre
els diferents col·lectius que conflueixen a la ciutat de Figueres
9 FIGUERES: UNA CIUTAT QUE VETLLA PEL BENESTAR SOCIAL.
9.1 El model de benestar d’Esquerra
L’eix de l’acció política dels ajuntaments d’Esquerra es basa en el benestar
de la ciutadania i es recolza sobre uns principis d’universalitat en el dret
d’accés als serveis socials.
Constituir el Consell municipal de serveis socials. Aquest òrgan, consultiu i
de participació, format per l’Ajuntament i totes aquelles entitats, grups i
associacions que col·laborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb
el benestar social, serà el nexe entre l’administració i la ciutadania a l’hora de
formular propostes, definir polítiques de benestar i veure’n i analitzar-ne
l’execució.
Dotar el municipi, si hi ha prou demanda, de serveis de residències per a
gent gran, centres de dia, residències d’estada limitada i serveis de menjador,
així com d’acompanyament de dia i residencials.
Dissenyar polítiques de suport a l’autonomia de les persones, de suport a la
gent gran que viu sola i crear serveis d’atenció integral entre tots els agents
implicats.
Desenvolupar Plans d’inclusió o d’Acció social que situïn les polítiques de
prevenció de l’exclusió social al centre de les polítiques municipals.
Reconèixer i promoure el Tercer Sector com a agent social i no lucratiu que
coneix, té experiència i treballa amb les persones en risc i en exclusió social.
Tenir present l’envelliment de la població, i per tant, preveure la necessitat
de majors recursos sociosanitaris, tant en serveis de titularitat municipal com
en aquells que la competència és de les administracions superiors.
Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Família i les
administracions supramunicipals —consells comarcals i diputacions— per
promoure actuacions o serveis com els centres d’atenció a la infància i a
l’adolescència, fent especial atenció als mecanismes de detecció precoç de
problemes i situacions de risc o d’exclusió social.
118
Vetllar per uns serveis òptims d’atenció domiciliària i per la cobertura de
teleassistència.
Estendre la idea dels contractes-programa entre les administracions i els
diversos proveïdors de serveis.
Deixar de parlar de “despesa social” i parlar d'“inversió social” i d'“inversió
en les persones” com un element positivitzador i alhora facilitador de les
contraprestacions per part de les persones beneficiàries.
Deixar de parlar d’”ajuts socials” i parlar de “suport a situacions de” o
equivalents. Tot allò que te connotació de despesa i ajut, està mal vist per
aquells que no ho reben.
Considerar els estudis fets en matèria d’ajuts a la immigració. Cal demostrar
amb dades les informacions tendensioses.
Fixar un 0’7% d'inversió social en el pressupost municipal, sempre i quan
sigui possible.
Potenciar els “Bancs de”: en alguns casos anem cap a una economia de
subsistència i calen noves maneres d’aprofitament dels recursos comunitaris.
Promoure les escoles de famílies com un espai i un recurs formatiu i de
suport al conjunt de les famílies.
Impulsar el sistema capitatiu en relació a programes i serveis integrats a
nivell de cada municipi o zona d'nfluència, per el desenvolupament de
programes o serveis integrats entre serveis socials, salut i educació.
Implementar les TIC en els serveis d’atenció domiciliària i com a suport a
l’autonomia personal.
Crear un sistema integrat de transport adaptat.
Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es
destinin a programes socials.
Treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de
maltractaments, especialment per a la infància, a les dones i a la gent gran.
Establir protocols d’actuació per a la seva prevenció i models de suport i
acció integral per a les víctimes.
Prevenir totes les situacions de dificultat personal i/o d’exclusió social.
Elaborar Plans sectorials per a la integració de les persones amb
discapacitats, tant a nivell social com laboral.
119
Adaptar la xarxa bàsica d’atenció primària a les noves situacions de
pobresa.
Combatre les situacions de pobresa amb actuacions transversals i integrals
de totes les regidories —habitatge, salut, ocupació, educació...
Desenvolupar accions de formació i suport i a les persones que tenen cura
de les persones dependents.
Establir mesures de suport i acompanyament, especialment als infants amb
discapacitats —salut, lleure... que donin resposta a les necessitats de les
persones grans sense plena autonomia i també a les persones que en tenen
cura.
Impulsar polítiques de suport a les famílies, respectant i considerant tots els
models familiars.
Promocionar i donar suport del voluntariat i a l'acció voluntària en el marc
de les entitats com a model de les persones compromeses en les necessitats
socials. És important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per
desenvolupar una bona tasca. Hi hauran d’haver els elements
imprescindibles de coordinació i de complementarietat.
Realitzar el catàleg de serveis socials, posant especial atenció en les
necessitats derivades de les situacions de dependència
Disposar d’alternatives d’habitatge per a totes aquelles persones i famílies
en situació de pobresa, de risc i/o d’exclusió social.
9.2 Polítiques d’atenció a les persones
Treballarem en la direcció de la universalització dels Serveis
Socials municipals i la igualtat d’oportunitats per a
tothom.
Més suport a les famílies.
Adaptar l’estructura, els serveis i les prestacions socials que es
puguin preveure des de l’Ajuntament de Figueres a un model
d’intervenció social més basat en l’equitat i la garantia de drets. Així
mateix, caldrà que aquest model s’orienti completament cap a la
persona i cap a les noves realitats socials:
120
Es dedicaran els mateixos esforços i similars recursos
materials, humans i tècnics tant en el camp de la
intervenció social individual (tractament), com en
el camp de la intervenció social comunitària (per
definició, més preventiva).
Ajustar la plantilla de professionals dels Serveis
Socials Municipals a les necessitats reals de la ciutat.
Es creu que el número de professionals contractats és menor
a les necessitats reals; per això es proposa la contractació de
nous professionals, amb un horari més flexible, per torns,
perquè es potenciï el contacte amb la gent. Cal urgentment
que es dignifiqui la feina d’aquest col·lectiu i que es motivi
la seva tasca amb una millor planificació, amb més personal i
més recursos.
Contribuir en la millora dels ajuts econòmics complementaris a
les famílies que així ho necessitin, i per tant, que no es puguin
valer per si mateixes. Ampliar el sistema d’ajuts econòmics per a
cobrir despeses de casos socials de famílies en situació d’urgència i
cofinançar determinades despeses de manutenció.
Menors en risc.
Augmentar el número de professionals diplomats en Educació
Social, en especial per a treballar amb infants i adolescents en els
seus àmbits de lleure i/o trobada en espais públics.
Dotar de punts d’atenció directa als infants i joves de la ciutat,
des dels nostres Centres Cívics i altres equipaments municipals,
prestant especial atenció al fenomen de l’absentisme escolar i al
reforç curricular dels nanos amb retards en els seus processos
121
d’aprenentatge, així com també, ensenyar a adquirir determinades
habilitats socials.
Potenciar la pràctica de l’esport i fer arribar la cultura (teatre,
música, etc.) al màxim nombre d’infants i joves amb dificultats
d’incorporació a la vida cívica de la ciutat. Aquesta voluntat
s’emmarca dintre de la importància que cobra l’esport i la cultura
concebudes com a eines d’aprenentatge de valors i de participació, i
pretén fomentar mesures alternatives a la institucionalització dels
infants en risc.
Reforç i ampliació dels recursos destinats a l’Escola Taller i als
Programes de Garantia Social que existeixen a la ciutat, per tal de
millorar i afavorir la inserció laboral dels joves.
Sobretot cal potenciar aquelles iniciatives adreçades a
aquells joves que han patit fracàs escolar i que tenen moltes
dificultats per a trobar la primera feina. Els serveis socials i
educatius han de tenir un rol molt actiu en el seguiment i
formació d’aquests joves, els quals s’han vist evocats a
abandonar l’educació obligatòria.
Víctimes de violència familiar i de gènere.
Aconseguir amb fermesa que es despleguin totes les mesures
que es recullen en el protocol municipal d’atenció a les víctimes
afectades per la violència de gènere (aconseguir una millor
coordinació amb la resta de recursos existents en el territori:
municipis veïns, comarca, província, etc.).
Oferir un servei de teràpia individual o de grup, coordinat per
professionals en la matèria, per tal d’atendre totes aquelles
persones que han patit i pateixen la violència familiar i de
gènere. La iniciativa passaria per crear un espai de reunió on s’hi
puguin retrobar periòdicament les víctimes amb els o les
122
professionals per a parlar-ne. Aquest servei també pot ser utilitzat per
altres col·lectius, com ara alcohòlics, drogodependents, etc.
Creació d’un programa de micro-crèdits i/o fons social per a
ajudar aquelles víctimes de violència de gènere amb dificultats
econòmiques, sobretot durant els primers mesos
immediatament posteriors a la denúncia de la seva situació.
Aquests diners hauran de servir per contribuir en la manutenció de la
víctima fins que el jutge no resolgui definitivament la pensió que
aquesta haurà de percebre, provinent de la seva exparella.
Hem de tenir en compte que a aquesta pensió hi tenen dret
totes les víctimes però tenen dificultats importants per a
cobrar-la, atesa la lentitud de la justícia, entre d’altres factors.
Facilitar les ajudes d’accés a l’habitatge de lloguer o a les
promocions de protecció oficial per a les persones víctimes de la
violència de gènere. Cal tenir en compte que aquestes persones
moltes vegades es veuen obligades a marxar de casa de manera
molt ràpida i brusca, i llavors és quan tenen serioses dificultats,
donada la seva edat i una fràgil situació econòmica que no les hi
permet de trobar habitatge fàcilment.
Establir mesures per conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania
sobre l’existència de les altres formes de violència familiar,
desgraciadament, totalment silenciades:
en infants i joves.
i en persones de la tercera i quarta edat.
Drogodependències i altres addiccions.
Signatura de convenis amb entitats i institucions especialitzades
en el camp de les drogodependències, com ara la Fundació
Teresa Ferrer, ACEDA, ACAS, Institut Català de la Salut, etc., per tal
de:
123
Col·laborar amb tots aquests organismes per tal d’intervenir
en la fase de prevenció i de tractament.
Iniciar campanyes decidides de sensibilització referint-nos al risc
que suposa consumir drogues, per part de la població infantil i
juvenil de Figueres (escoles i instituts). Utilitzarem l’estratègia de
“disminució de riscos” com a model d’intervenció a seguir.
Crearem un servei de grups d’ajuda mútua, i d’auto-ajuda també,
coordinat per un equip de professionals, per a totes aquelles
persones amb problemes amb les drogodependències i altres
addiccions, que permeti establir un punt de reunió on es puguin
retrobar periòdicament els afectats i les i els professionals per a
parlar-ne.
Dependències.
Crear un equip d’“assistents personals” (treballadors/es
familiars) per ajudar a les persones amb necessitat de suport a
l’autonomia personal que ho requereixin, que no trobin altres vies
de finançament per assumir les elevades despeses que ocasionen
aquests tipus de serveis en el mercat privat, i que optin
voluntàriament per aquesta alternativa.
Facilitarem tota la informació que tinguem al nostre abast
i els medis necessaris perquè els ciutadans
accedeixin amb la màxima celeritat a les ajudes
que contempla la nova Llei de la Dependència.
D’aquesta manera s’adequarien millor les prestacions
i els serveis que la nova “Llei de dependència”
contempla a les necessitats de les persones amb
discapacitats, amb malaltia mental i/o algun tipus de
dependència. A través de l’equip de professionals
municipals s’informaria als veïns que així ho
sol·licitessin sobre aspectes de la nova “Llei de
124
dependència”: qui pot beneficiar-se d’aquesta Llei,
que entén aquesta Llei per “activitats bàsiques de la
vida diària”, quin tipus de prestacions, serveis i ajuts
econòmics inclou aquesta Llei, com es valorarà el
grau de dependència de cada persona, què és el
“Programa Individual d’Atenció”, etc.
Persones discapacitades: físiques, psíquiques i sensorials.
Des d’ERC-Figueres pretenem millorar l’accessibilitat per a
persones amb discapacitat, volem la supressió del màxim
nombre de barreres arquitectòniques possible i lluitarem per
tal que aquest col·lectiu de persones tinguin accés a la
comunicació i la mobilitat dintre dels espais públics de la
nostra ciutat.
Això representarà que les nostres accions es destinaran a la
promoció de l’accessibilitat, aconseguint lògicament la
supressió de barreres, però també, obeint i aplicant el
concepte d’ “accessibilitat universal”. És a dir, promourem
que l’accessibilitat ja es pugui contemplar des del moment en
el qual es dissenyin els espais, equipaments i serveis
municipals destinats a totes i tots els ciutadans.
Promocionar l’accessibilitat a la ciutat mitjançant la creació
d’una “Ordenança municipal d’accessibilitat universal”,
la qual reguli, sense embuts ni condicionaments de cap
mena, les llicències d’obres, la disciplina urbanística a seguir,
les inspeccions tècniques dels edificis, etc. El concepte
“d’accessibilitat universal” es tindrà en compte des del primer
moment.
Millorar l’accessibilitat de les persones discapacitades
mitjançant l’aplicació d’un “Pla de xoc municipal per a
l’accessibilitat arquitectònica i urbanística” per a
125
persones amb aquest tipus de necessitats especials, i que
serveixi per adaptar, sobretot, totes les dependències i
espais públics de titularitat municipal.
Reduir en la mesura que ens sigui possible el gran nombre
de barreres arquitectòniques que encara existeixen
a la ciutat:
c/ Víctor Català cruïlla amb c/ Pujades (banda i
banda).
c/ Pujades cruïlla amb c/ Àngel (banda i banda).
c/ Àngel cruïlla amb c/ Albert Cotó (1 cantó).
c/ Albert Cotó cruïlla amb c/ Sta. Llogaia (banda i
banda).
Plaça l’Escorxador cruïlla amb c/ del Fossos
(banda i banda).
Plaça Josep Tarradellas (la majoria d’accessos).
Av. Marignane (voreres i faroles al bell mig).
Entre d’altres (…).
Prestar, des de les dependències municipals, una atenció
integral al col·lectiu de discapacitats, és a dir,
intentant contribuir en la millora de tots els
àmbits de la seva quotidianitat:
Necessitats en relació a les activitats de la vida
diària.
Necessitats en relació a l’atenció sanitària.
Necessitats en relació als serveis socials.
Necessitats en relació als serveis educatius.
Necessitats en relació a l’accessibilitat
arquitectònica i urbanística.
Necessitats en relació amb la comunicació.
126
Necessitats de recolzament en relació amb els
serveis de lleure.
Necessitats de recolzament en relació amb el treball.
Facilitar recursos i atendre les demandes provinents dels
familiars del col·lectiu de discapacitats de la
ciutat, tant o més importants, en algunes ocasions,
que les que manifesten directament cadascun dels
afectats.
Normalitzar l’ús de les “targetes d’aparcament” de les
que poden gaudir les persones discapacitades,
tant d’ús individual com col·lectiu, per tal que sigui el
correcte. Perseguir i multar exemplarment les còpies
il·legals de les targetes d’aparcament que alguns
ciutadans insolidaris i poc sensibles fan córrer,
restringint només el seu estricte ús a les persones
discapacitades. La competència de concedir targetes
d’aparcament a les persones que formen part
d’aquest col·lectiu és competència de la Generalitat
de Catalunya, però, avui per avui, aquesta està
cedida o derivada als Ajuntaments. Per tant, amb
més raó, des del consistori figuerenc s’ha de voler i
poder intervenir en aquest assumpte.
Procurar que les persones discapacitades adultes i
actives en el mercat laboral puguin gaudir d’un
bon servei de transport adaptat. Cal que se les
transporti al seu centre de treball habitual amb
condicions, modificant-ne les rutes i dignificant encara
més aquest servei.
127
Persones de la tercera i quarta edat.
Des de l’Ajuntament de Figueres també podem contribuir en
la millora de les necessitats socials i relacionades amb la
salut d'aquest grup de població. També ens hauria de
preocupar, i per tant, també ens l’hauríem de fer nostre, una
de les finalitats bàsiques de la nova “Llei de la promoció de
l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de
dependència”: prevenir la malaltia i la discapacitat i retardar la
dependència associada a l'envelliment.
Cofinançament municipal per a reduir les despeses que
han d’afrontar les persones grans depenents.
Aconseguir que les persones incloses en el sector de
població anomenat de la tercera i quarta edat, i
afectades per algun grau de dependència, puguin
disposar des de l’Ajuntament mateix de facilitats de
caire econòmic alhora de cofinançar serveis que els
ajudin a minimitzar el cost de l’adaptació de la seva
vida a la dependència que pateixen.
Augmentarem els recursos per reforçar el “Servei
d’Ajuda a Domicili”, en relació als que en l’actualitat
destina l’Ajuntament de Figueres.
Grans persones: ciutadans/es majors de 65 anys.
Aplicar un “Pla Integral per a les grans persones” per tal
d’enfortir la seva autonomia i les seves alternatives d’activitat i
de participació en diferents àmbits de la ciutat.
Implantar un “Servei de voluntariat de les grans persones”, per
tal que aquestes puguin treballar i sentir-se encara més útils, en
franges horàries reduïdes i en tasques socials, educatives i solidàries
en benefici de la comunitat. Caldria relacionar l’oferta i la demanda
128
d’aquests tipus d’activitats. Per exemple, es podria fer que aquestes
persones intervinguessin en els grups-classe de les escoles de la
ciutat, tant a primària com a secundària, explicant experiències de
vida, oficis, períodes de guerres, etc.
Prioritzar el treball en xarxa amb les entitats del tercer sector de
la ciutat especialitzades en les polítiques d'acció social i
comunitària adreçades a la gent gran.
Farem operatiu el Consell Municipal de la Gent Gran.
Pobresa zero i inclusió social: transeünts, sense sostre, marginació i
exclusió social, infants desemparats, etc.
Desenvolupar un “Pla integral de qualitat social” als barris i/o
districtes amb més mancances d’aquest tipus. Cal aconseguir que
millori significativament la integració del “Pla de barris”, del “Pla de
desenvolupament comunitari i cohesió social”, del “Pla d’acollida de
les persones nouvingudes”, del “Pla d’inclusió local” i del “Pla
educatiu d’entorn” que hi ha dissenyats i/o en funcionament dintre de
la nostra ciutat.
Cal tenir localitzades totes aquelles persones o famílies que es
trobin en el llindar de la pobresa. Cal trobar estratègies
eficaces d’intervenció social per tal d’evitar situacions de
marginació, sobretot en aquells col·lectius més vulnerables:
infants i joves, dones, persones grans, malalts, persones
discapacitades, immigrants, etc. En aquest sentit, cal
contractar més educadors de carrer, que coneguin la situació
real i treballin sobre el terreny.
Impulsar la creació d’una “Llar del transeünt” adaptada a les
necessitats i especificitats de la nostra ciutat: capital
comarcal, ciutat fronterera, etc. D’aquesta manera es
129
complementaria el servei que es presta des del “Menjador
Social Quim Vallmajó”.
Promoure “polítiques incloents” i aplicar bones mesures
d’intervenció social de caràcter educatiu, cultural, esportiu,
urbanístic i participatiu, adreçades als veïns que formen
part del poble gitano.
Igualtat i equitat en gènere.
El “principi d’igualtat” entre dones i homes és un dels pilars bàsics de
les societats democràtiques modernes com la nostra, i constituirà un
principi fonamental de l’estil de fer política que el grup municipal
d’ERC – Figueres vol implantar, una vegada estigui governant.
Sabem però que, reconèixer el “principi d’igualtat” no és suficient i
volem anar molt més enllà. Hem de fer desaparèixer, a més a més de
demostrar voluntats i de reproduir declaracions ben intencionades,
com fins ara només s’ha fet des del nostre consistori, qualsevol
actitud que comporti la “discriminació de gènere”. L’evidència dels
resultats insuficients assolits a nivell municipal justifica àmpliament la
necessitat d’incorporar un tractament diferenciat i compromès
que permeti una veritable igualtat d’oportunitats entre les
ciutadanes i els ciutadans de Figueres.
Segons el nostre model a seguir, desplegarem un seguit de mesures
fent servir una estratègia i una eina:
L’estratègia: la tranversalització de gènere.
Aplicarem mesures que ens serveixin per treballar els
rols i els estereotips de gènere, així com també,
treballarem en pro del debat respecte la discriminació
voluntària i la discriminació involuntària que encara
existeix en alguns sectors de la nostra societat.
130
Afavorirem l’accés lliure de totes les dones als centres de
planificació familiar i serveis ginecològics.
Promourem una xarxa de recursos i serveis per facilitar
que les dones tinguin fàcil accés a la pràctica
esportiva, adequant els horaris dels equipaments
esportius a les seves necessitats, i no al revés.
L’eina: mesures d’acció positiva.
Precisament, l’abordatge del tema de la “igualtat i equitat
en gènere” el fem des d’un capítol diferenciat de l’apartat de
“C.1.c. Víctimes de violència familiar i de gènere” per què
creiem que ja comença a ser hora que els ajuntaments
utilitzem “accions positives” quan ens referim a aquesta
qüestió. No hauria de continuar essent just parlar de “gènere”
vinculant-ho sempre a les agressions produïdes per la
violència masclista. Hem d’anar molt més enllà.
Dissenyarem i aplicarem un seguit de mesures recollides en
un programa municipal de conciliació entre la
vida professional, la vida laboral i la vida familiar.
Donarem suport a les empreses que vulguin
prendre part en el programa EFR
(Empreses Familiarment Responsables)
per a la conciliació de la vida laboral i
familiar. Distribuirem per totes les
indústries, pels comerços i pel conjunt
de les empreses públiques i privades de
Figueres el distintiu de qualitat
anomenat EFR - Empresa Familiarment
Responsable. El lliurament d’aquest segell
només es produirà si aquests establiments
131
porten a la pràctica mesures que beneficiïn
el conjunt dels seus treballadors (dones i
homes) respecte de l’organització i cura de
les seves respectives famílies.
Adequarem els horaris de les activitats que
s’organitzin des de l’Ajuntament de
Figueres als horaris familiars.
Establirem mesures per tal que es recuperi la vida i l’obra
de les dones figuerenques que s’han caracteritzat
per la lluita contra les desigualtats de gènere i
altres causes, durant la història passada i la present.
Establirem un sistema de guarderia durant la realització
d’alguns dels actes que s’organitzin des de
l’Ajuntament de Figueres, i que estiguin
relacionats amb la Participació Ciutadana,
l’educació, la cultura, etc. Organitzarem una borsa
de monitores i monitors correctament titulats per tal
d’atendre aquesta creixent demanda des de la
legalitat que el sistema jurídic obliga.
10 FIGUERES: UNA CIUTAT PER A TOTES LES EDATS I GÈNERES
10.1 Polítiques per a la gent gran.
En els darrers anys, els canvis demogràfics i l'evolució social han generat un
important augment de l’esperança de vida a casa nostra, la qual cosa ha
provocat un increment, que anirà en augment, del pes social de la gent gran.
Les administracions tenen com a un dels principals objectius promoure la
qualitat de vida i el benestar a tots els nivells en aquest procés d’envelliment.
132
Des dels ajuntaments, doncs, cal promocionar un conjunt d’accions que han
de portar a visibilitzar la gent gran, a fer-los partícips per exercir els seus
drets i deures, sense oblidar de promoure la interrelació entre persones de
diferents generacions.
Afavorir la participació de la gent gran en la formulació de les polítiques que
els afectin directament.
Plans de dinamització socio-cultural per a la gent gran.
Estimular, integrar i promocionar la gent gran perquè es vinculi amb el seu
entorn veïnal i socio-cultural.
Afavorir el voluntariat actiu en casals, centres cívics i associacions.
Sensibilitzar la ciutadania pel respecte i l’atenció a la gent gran. Fomentar
les activitats intergeneracionals de tot tipus.
Impulsar polítiques per a un envelliment actiu, d’autonomia de les persones
i de suport a la gent gran que viu sola.
Incrementar les actuacions esportives i d’exercici físic i totes aquelles
encaminades a millorar la qualitat de vida i la salut.
Impulsar la participació en el foment, recerca, estudi i difusió de la memòria
històrica i col·lectiva.
Promoure les Aules d'extensió universitària per a la gent gran, per tal que
siguin espais per promoure l’aprenentatge i l'intercanvi de coneixements i
d'experiències.
Afavorir l’aprenentatge de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) perquè la gent gran es desenvolupi personalment i aprofiti
totes les possibilitats potencials de relacionar-se amb altres persones i
conegui tots els recursos disponibles a la xarxa.
Promocionar les vacances, els intercanvis i el turisme per a gent gran que
realment siguin culturals, formatius i convivencials.
Facilitar la mobilitat i promoure l’accés a activitats i serveis amb descomptes
per tal de contribuir amb les persones grans amb menys recursos.
Impulsar la participació de les entitats de gent gran en els afers col·lectius
del poble o la ciutat.
133
10.2 L’emancipació: polítiques per al jovent
El jovent dels Països Catalans arribarem en aquestes eleccions municipals
sota els efectes d'una crisi econòmica que segueix perjudicant clarament al
jovent català i que, a hores d'ara, difícilment es pot preveure quan finalitzarà, i
més important encara, en quines condicions en sortirem.
Som conscients que els municipis no poden per si sols solucionar la crisi
actual, que té un abast mundial i unes causes profundes en el model
econòmic dels darrers anys, però al mateix temps són els municipis la
primera línia de xoc per pal·liar i donar solucions als problemes més
immediats dels seus ciutadans.
Tot i la manca de competències, i en molts casos les dificultats econòmiques
de molts municipis, són moltes les actuacions que es poden dur a terme en
diversos àmbits per ajudar a l'emancipació juvenil en moments de crisis. El
model d'ajuntament que defensem Esquerra i les JERC comporta un
ajuntament que treballa pels seus joves, que compta amb ells per prendre les
decisions i que situa la problemàtica de l'emancipació juvenil en el centre de
l'agenda política municipal. El moment de crisi actual no pot ser una excusa
per aplaçar les polítiques d'emancipació, sinó que precisament fa que
aquestes siguin més necessàries que mai.
Aquestes també són unes eleccions molt importants per l'independentisme.
Amb l'autonomisme o la dreta espanyolista governant als diversos governs
autonòmics dels Països Catalans és necessari fer dels ajuntaments l'espai
d'acumulació de forces que garanteixi el paper institucional d'aquells que
defensem la necessitat d'assolit un Estat Propi.
Per tot això, perquè tenim propostes per plantar cara a la crisi, perquè hem
demostrat allà on hem estat presents que som capaços de tirar endavant
veritables de polítiques de joventut, i perquè el jovent independentista tenim
l'oportunitat de fer sentir la nostra veu en un moment en que des de diversos
àmbits s'està intentant silenciar la força de l'onada independentista ens
presentem amb Esquerra als ajuntaments, la força que arreu dels Països
Catalans ha plantat, planta i plantarà cara a la crisi econòmica i a
l'espanyolisme.
134
POLÍTIQUES JUVENILS
Promoció de la salut.
Dissenyarem un pla de xoc per a la regulació de l’oci nocturn
dels joves de la ciutat. Cal que s’incentivi el mercat de l’oci
nocturn, que es trobin alternatives i/o es complementi l’oferta
actual existent (segons cada cas), i que es treballi per tal
d’implantar un “model d’oci nocturn” completament
respectuós amb la salut de les i els joves figuerencs.
Farem prevenció del consum d’alcohol i de les
drogodependències. Proposem desenvolupar actuacions en
els centres educatius (Carpeta Jove de Salut, etc.),
campanyes de sensibilització als mitjans de comunicació
locals, organitzarem xerrades en la xarxa de Centres Cívics
Municipals i Centres Socials de la ciutat.
Cultura.
Creació de l’ “Espai Jove” com a centre integral per a la joventut.
Recuperació de l’antic Alberg de Joventut com a Espai Jove
Integral, el qual en aquests moments està cedit al Consell
Comarcal de l’Alt Empordà. L’espai disposarà d’educadors/es
socials, de dinamitzadors, i assessors per a les persones
joves i entitats juvenils. Hauria d’incloure:
Punt d’Informació Juvenil: dotat amb tots els serveis i
recursos propis d’aquests tipus d’equipaments.
Espais per a la realització d’activitats de les entitats i
associacions juvenils de la ciutat.
Punt d’utilització i difusió de les noves Tecnologies de la
Informació i la Comunicació (TIC).
Sala d’actes, de formació, d’expressió i de concerts de petit
format, per a promoure els grups musicals emergents
de la ciutat i de la comarca.
Bucs d’assaig musical.
135
Habilitació d’espais per a la construcció d’un alberg, de gestió
municipal i/o amb participació empresarial, per tal de
proporcionar a la ciutat un equipament apte per allotjar a
turistes i visitants –prioritàriament joves–, i a preus
assequibles.
Promoure la lectura a través de l’ús de les biblioteques i sales
d’estudi descentralitzades als districtes, als centres cívics,
als barris i als centres escolars. Aquests espais hauran
d’estar equipats amb la tecnologia necessària.
Aconseguir que el col·lectiu jove de la ciutat pugui participar en el
disseny de la programació musical de les Barraques i del
Festival Acústica, així com també pugui intervenir en la seva
ubicació i el seu model de gestió.
Impulsar la utilització d’un Carnet Jove Local per tal
d’aconseguir descomptes en la utilització dels equipaments i serveis
municipals de pagament, així com també, en actes culturals, cinemes i
museus de la ciutat.
Dissenyar mesures destinades a captar i atendre les noves
“cultures urbanes” de la ciutat, i les quals tenen un
creixement cada dia més important. Aquesta “nova realitat
juvenil” està molt relacionada amb el “fet migratori” que
experimenta la nostra societat, és per això que no podem
donar-li l’esquena. Hem de demostrar sensibilitat i
professionalitat:
Adequar espais públics per als artistes “grafitters” de
la ciutat. Cal regular aquesta modalitat d’art
urbà, penalitzant-ne modèlicament totes
aquelles expressions (pintades) que no
136
s’efectuïn en suports i parets autoritzades pel
consistori.
Accés a la mobilitat.
Promourem el Car-sharing (compartir el vehicle privat) entre les i
els joves que s’han de desplaçar a estudiar fora de la ciutat:
Girona, etc. Crear una xarxa jove de cotxes compartits.
Interlocució i execució en les polítiques de joventut.
Incentivarem la participació activa de les entitats i associacions
juvenils de Figueres, així com també, les i els joves en l’organització
i execució dels actes festius i culturals que s’organitzin des del
consistori.
Promourem l'experiència "l'Ajuntament Jove" com a fórmula per
garantir els drets dels joves. Aquesta experiència facilita la seva
participació i atansa les demandes d’aquest col·lectiu l'Ajuntament
amb experiències participatives amb col·laboració amb els centres
escolars, que permeti fer arribar propostes al Ple Municipal de la
població juvenil sense dret a vot.
Aconseguirem que el govern municipal creï i reconegui el
“Consell Local de la Joventut”, com a exemple de “Comissió
transversal específica”. Aquest òrgan de participació ciutadana ha de
convertir-se amb l’interlocutor més vàlid i representatiu de col·lectiu
jove de Figueres. Caldria que no fos excessivament presidencialista,
no només consultiu i força vinculant. Al mateix temps, caldrà garantir-
ne la seva autonomia i independència.
Suport a l’associacionisme juvenil.
137
Obrir una convocatòria anual de subvencions adreçada a les
entitats i associacions municipals de caràcter juvenil.
Aquestes hauran d’incorporar processos de participació
ciutadana en la seva dinàmica habitual de treball.
Foment de la participació dels joves de casa nostra, en especial,
dins de les entitats i associacions de la ciutat que tinguin
un perfil més social, educatiu i de prevenció sanitària:
Organitzacions no governamentals pel desenvolupament
(ONGD’s), Creu Roja, Caritas, entitats especialitzades en
l’organització d’activitats en el temps lliure infantil i juvenil,
etc. Caldrà impulsar i ampliar el suport del propi
Ajuntament a aquests tipus d’entitats.
Donarem facilitats per tal que les entitats de caràcter juvenil
puguin rebre assessorament i formació. Proporcionarem
espais i cedirem recursos humans i materials.
Establirem convenis amb les entitats i associacions de Figueres
que siguin capaces de coorganitzar, conjuntament amb
l’Ajuntament de Figueres, activitats de qualitat
relacionades amb el temps lliure dels infants i joves de la
nostra ciutat:
Casals d’estiu municipals per a infants i l’ “Estiu Jove”.
Parcs Infantils de Nadal.
Programa de dinamització juvenil de caps de setmana
adreçat especialment als joves. Organitzarem:
sessions golfes de cinema al centre de la ciutat, un
circuit de música jove de grups locals, un festival de
curtmetratges, instal·larem un cibercafe jove,
oferirem espais de trobada i reunions per a tractar
138
temes d’actualitat, organitzarem debats per a
debatre problemàtiques que els afectin directament,
muntarem trobades cibernètiques, etc.
Foment de la cultura de la participació entre les i els joves.
Transmetre als ciutadans d’edats compreses entre els 14 i els 30
anys (joves) que participar a través d’una entitat o associació en la
vida social de la ciutat és una eina útil per ajudar a millorar la
qualitat de vida de la gent jove.
Coordinar i dinamitzar l’actuació de les i els joves que
representin els barris de la seva ciutat als diferents “Consells de
districte” i les “Comissions transversals específiques” que es
volen crear en el municipi.
Estendre xarxes de connexió a Internet sense fils, permeten l'accés a la
xarxa en múltiples punts i espais de la ciutat.
Paper actiu dels joves en la transformació de la ciutat.
Les polítiques d’atenció al col·lectiu jove han d’incidir, sobretot, en la
formació, l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Fomentarem la participació dels
joves en l'acció municipal. Donarem suport a l'associacionisme juvenil i
promourem, sense embuts i amb convicció, la creació d'un espai jove integral.
10.3 Polítiques d’igualtat de gènere
Les desigualtats encara existents entre dones i homes justifiquen que, també,
des de l’acció municipal es tingui en compte la perspectiva de gènere i de les
dones. Incorporar aquesta perspectiva no és més que un exercici d’eficiència
de les polítiques públiques ja que hem d’assegurar que tothom té accés als
recursos en igualtat. Des dels diferents eixos d’aquest programa marc hem
tingut en compte la integració d’aquesta realitat aportant propostes des de
tots els àmbits que permetin superar les desigualtats entre dones i homes.
139
Tot i això, existeixen algunes propostes que poden fer-se per tal d’impulsar
les polítiques de dones i assegurar la transversalitat de gènere a les
polítiques municipals.
El treball en aquest sentit pot fer-se, a nivell intern de l’Ajuntament:
Creació d’un Pla d’Igualtat de dones i homes adreçat al personal de
l’Ajuntament per garantir la igualtat d’oportunitats entre els treballadors i
treballadores de la institució i com a mesura exemplificadora. Cal fer especial
atenció a les desigualtats que pateixen les treballadores joves en l’àmbit
laboral. Com per exemple:
Incorporar a tots els nivells i a tots els organismes que depenen de
l’Administració municipal persones d’ambdós sexes.
Fomentar la formació específica en matèria d’igualtat d’oportunitats per
sensibilitzar la totalitat de la plantilla, i especialment, i si és el cas de
l’ajuntament, el personal del departament de recursos humans.
Introduir la igualtat d’oportunitats en la cultura de l’Administració local
(quan es dicta una política, es dissenya un programa d’activitats o es
desenvolupa un pla d’actuació, s’ha de tenir en compte la perspectiva
de gènere).
Participar en campanyes o projectes per promoure la igualtat
d’oportunitats al municipi.
Recollir i analitzar de forma sistemàtica dades desagregades per
sexes de les persones usuàries, destinatàries o beneficiàries dels
serveis i de les actuacions municipals, com a base per a la planificació,
l’avaluació i la definició de polítiques.
Tenir en compte les polítiques de dones en la distribució del
pressupost entre les àrees de l’ajuntament.
Potenciar la presència equilibrada de dones i homes i de totes les
edats en tots els debats i actes públics.
Elaborar d’un protocol de prevenció i abordatge de l’assetjament
sexual i per raó de sexe en aquells ajuntaments amb una plantilla
superior a vint-i-cinc persones treballadores.
140
Elaborar d’un Pla Local de Polítiques de Dones amb la participació de
totes les àrees de l’Ajuntament i les entitats i grups de dones que vetlli
per abordar les necessitats de les dones des de tots els àmbits.
Aquesta ha de ser l’eina per establir les bases del treball transversal i
la incorporació de la perspectiva de gènere des de totes les regidories.
Facilitar la conciliació laboral, personal, formativa i familiar: establint
mecanismes com l'administració electrònica i adaptant els horaris de
l'ajuntament a les necessitats de la ciutadania.
Vetllar perquè els mitjans de comunicació del municipi (d'aquells que
en tinguin) ofereixin una imatge no estereotipada de les dones.
Vetllar perquè l'ajuntament utilitzi un llenguatge no sexista en les seves
publicacions, i vetllar perquè aquest llenguatge no sexista sigui aplicat
per tot el personal, partits polítics, associacions, entitats i empreses.
Revisar la imatge de l’ajuntament (web, cartells, mitjans de
comunicació, etc.) perquè doni visibilitat a les dones i que no sigui
discriminatòria.
Recuperar informació sobre l’aportació de dones a la ciutat (activitats
econòmiques, culturals, socials). Assignar noms de dones rellevants
als carrers, places o espais públics.
També hi ha accions que poden fer-se enfocades a la informació i participació
de les dones joves:
Dinamitzar el teixit associatiu femení, tant d’entitats com de grups de
dones, facilitant la seva incidència en les polítiques municipals i
assegurant la participació de les dones joves.
Detectar i donar resposta a les necessitats de les dones joves des dels
Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD o PIAD) ja siguin
municipals o comarcals.
Vetllar perquè els instituts tractin les desigualtats de gènere i fomentin
les pràctiques que respectin la igualtat. També introduir xerrades en
aquest sentit o també sobre sexualitat, relacions de parella... La plena
igualtat entre dones i homes també passa per l’eliminació de la
violència masclista i les relacions abusives
141
Consensuar un protocol d’actuació davant de casos de violència
masclista que incorpori la participació de totes les institucions, entitats i
cossos de seguretat implicats, així com de les associacions i grups de
dones.
Des de l’àmbit municipal s’han de posar en marxa campanyes per explicar als
i les més joves quines són les conseqüències de tolerar determinats
comportaments entre amics i/o parelles i en el nostre dia a dia.
10.4 Polítiques per a dones.
En l’actual context de crisi econòmica, i encara amb un finançament dels ens
locals insuficient i no resolt convenientment, fem novament una crida al
voltant de la necessitat d’aplicar i desenvolupar polítiques municipals de
dones.
Efectivament, les polítiques municipals són les més properes a la ciutadania.
Són aquelles que detecten amb més rapidesa dèficits i a les quals se’ls
demana les més immediates solucions, malgrat la migradesa financera —i
molt sovint tècnica— i amb el poc marge competencial.
Així mateix, els esforços que han fet els municipis en polítiques de dones s’ha
hagut d’emparar en l’article 71 del Text refós de la Llei municipal de règim
local de Catalunya, segons el qual “Per a la gestió dels seus interessos, el
municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres
administracions públiques” en relació, entre d’altres, a “la promoció de la
dona”.
Malgrat tot, hi ha hagut dos grans instruments de coresponsabilitat entre el
món local i el Govern de la Generalitat de Catalunya: per un costat, el Pla de
polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, a
partir del qual emanen els nombrosos plans municipals de dones que s’han
fet arreu de Catalunya. Per un altre, la Llei dels drets de les dones a eradicar
la violència masclista, que té en els Serveis d’informació i assessorament a
les dones la principal eina d’implantació territorial.
A més, són moltes i diverses les experiències que s’han portat a terme al llarg
dels anys en els governs municipals per contribuir a aconseguir la igualtat
efectiva de dones i homes, i són moltes les accions transversals que s’han
portat a la pràctica des del món municipal i des de la vocació de les polítiques
142
públiques. En la cultura, en l’educació, en la via pública, en les polítiques dels
temps, en l’urbanisme, en la hisenda municipal… En tots els àmbits podem
trobar experiències que cal vindicar, compartir i enfortir.
Per tant, volem posar l’accent en la necessitat de continuar impulsant les
polítiques municipals de dones en els municipis en els quals tinguem
responsabilitat de govern.
Malgrat les dificultats econòmiques i de recursos, els municipis han de
continuar sent els principals forjadors dels drets inherents a la ciutadania, i les
polítiques de dones són una de les principals contribucions.
Promoure el Consell Municipal de les Dones.
Fer el Pla de polítiques de dones municipal allà on no existeix i vetllar el seu
compliment allà on ja existeixi.
Tenir cura del llenguatge que s'utilitza en les comunicacions internes i
externes de l'Ajuntament per no caure en un llenguatge sexista.
Lluitar per l'eradicació de la violència masclista en col·laboració amb el
SIAD de referència del territori i d'acord amb el desplegament territorial de la
Llei dels drets de les dones a eradicar la violència masclista.
Incorporar els criteris de paritat en les juntes en el moment d’atorgar
subvencions a les associacions del municipi.
Fomentar l'esport de base femení.
Fer un Pla local sobre els usos del temps al municipi, seguint la guia editada
per la Secretaria de polítiques familiars i ciutadania de la Generalitat de
Catalunya.
Garantir que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament i de les
empreses públiques municipals puguin disposar de la suficient flexibilitat
horària laboral.
Afavorir la incorporació de la perspectiva dels temps a tots els àmbits de les
polítiques locals.
10.5 Polítiques per a gais i lesbianes, bisexuals i transsexuals:
Al llarg dels últims anys, al nostre país s’han produït canvis transcendentals
en la normalització de la diversitat afectiva i sexual. El canvi social que hem
viscut i que ha significat un notable avenç en el reconeixement dels drets de
ciutadania de les persones LGBT —lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals
143
—, no pot explicar-se sense l’existència d’un teixit associatiu que ha lluitat
intensament, sovint en temps difícils, per aconseguir-lo, però també podem
reivindicar el fet que el paper d’Esquerra a les institucions ha estat decisiu.
Catalunya, amb Esquerra al Govern de la Generalitat, ha estat el primer país
del món que disposa d’un Programa per el col·lectiu de gais, lesbianes i
transsexuals, des de 2006, i un Pla Interdepartamental per a la no
discriminació de les persones LGBT. La ciutat de Barcelona, quan Esquerra
ha estat al govern municipal, ha creat un Consell Municipal LGBT depenent
de la Regidoria de Drets Civils, i ha anat desenvolupant polítiques
específiques per al col·lectiu.
Catalunya es troba en un moment de crisi, una barreja de crisi econòmica,
social i de valors. La situació econòmica no ha acompanyat per donar un
major impuls del les polítiques socials. Això comporta l’aparició de nous
reptes que cal abordar. Cal adoptar mesures per a facilitar l’harmonització de
les polítiques socials establint uns mínims de protecció i de justícia social dins
d’una societat cohesionada.
Necessitem una Catalunya compromesa en una vigilància activa per tal de
salvaguardar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i
ciutadanes, i prevenir qualsevol discriminació. En el marc català, cal
assegurar els drets fonamentals dels gais i lesbianes, millorar els drets dels
diversos models de família i fomentar la normalització social. D’altra banda,
cal resoldre el greuge que les persones transsexuals tenen plantejat,
assegurant-los el dret a viure plenament la seva identitat de gènere.
Des d’Esquerra, sempre hem defensat uns valors i uns drets fonamentals.
Per Esquerra, allò que uneix els ciutadans i ciutadanes és el compromís amb
els valors democràtics, el respecte pels drets humans i la voluntat d’avançar
cap a un destí comú d’homes i dones lliures i iguals. En aquest sentit, ens
centrarem a impulsar mesures per aconseguir la igualtat de fet en la nostra
vida quotidiana, mitjançant la plena normalització i assumpció de la realitat
LGBT per part de la societat.
Totes les persones tenen dret a desenvolupar la seva vida, pública i privada,
sense marginacions ni discriminacions. Per això, des de les administracions
cal garantir aquest dret i promocionar el respecte a la igualtat de tracte, així
144
com oferir els serveis que cada persona necessiti d’acord amb les seves
condicions individuals i col·lectives.
A banda de valorar i celebrar les fites aconseguides durant els últims anys, és
ben cert que encara cal aconseguir desenvolupar polítiques actives i
pròximes per assolir la plena igualtat de les persones LGBT respecte a la
resta de la ciutadania.
La discriminació que pateix el col·lectiu LGBT és desigual a Catalunya, així
com el sentiment de no-integració. El país ha de superar la barrera del
territori i estendre, més enllà de la capital, la normalització de les diferents
opcions afectives i sexuals i la lluita contra la discriminació. Ens trobem
majoritàriament amb dues realitats que cal afrontar: d'una banda, els i les
joves que marxen dels seus municipis d’origen a la recerca de la llibertat i
l'anonimat que els ofereix la gran ciutat, una realitat que fa dècades que
ocorre, i d'una altra banda, els nous models de família, que cada cop sónmés
nombrosos i més visibles i cal vetllar perquè no pateixin cap tipus de
discriminació.
Crear, mesura de les possibilitats, una àrea o regidoria de Drets Civils que
englobi les accions contra la discriminació adreçades a dones, joves,
immigrants, gent gran, col·lectius desfavorits i, també, la comunitat LGBT.
Realitzar actuacions que promoguin l’eradicació d’accions homòfobes o
transfòbiques al municipis.
Vetllar perquè no es produeixin actuacions discriminatòries als centres
escolars ni a les empreses.
Vetllar per què els formularis i els registres municipals tinguin en compte la
diversitat de models de família.
Establir un programa de suport a adolescents i joves GLTB, amb l’objectiu
de lluitar contra situacions familiars conflictives, l’assetjament social/escolar i
altres formes de violència per raó d’orientació sexual o identitat de gènere.
Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual,
tot assegurant la presència normal de l’homosexualitat en les accions de
formació i d’informació sobre salut sexual, en especial l'adreçada als i les
joves i adolescents.
145
Incorporar a les xarxes de participació local aquelles entitats o grups
centrats en el col·lectiu LGBT, assegurant-los el suport municipal i
reconeixent-los un paper d'interlocutors.
Vetllar perquè totes les biblioteques públiques incorporin fons documental i
material LGBT.
Promoure xerrades amb les AMPAs i les persones educadores respecte de
la diversitat sexual i afectiva i de models de família.
Garantir que almenys en un punt del municipi es distribueixin profilàctics les
24 hores del dia, així com la disposició gratuïta de profilàctics i material
informatiu actualitzat als Punts d’Informació Juvenil.
Promoure accions adreçades a fomentar el respecte cap al col·lectiu LGBT
Commemorar les dates assenyalades per al col·lectiu LGBT: el 28 de juny
—Dia Mundial de l’Alliberament Gai i Lesbià—, el 17 de maig —Dia Mundial
contra l'homofòbia—, i l’1 de desembre —Dia Mundial de lluita contra la SIDA.
Fer visible a l’Ajuntament, de forma simbòlica, la bandera de l’arc de sant
Martí el dia 28 de juny de cada any.
Vetllar específicament per l’atenció i la no discriminació de les persones
amb VIH/SIDA i altres malalties de transmissió sexual.
Realitzar accions formatives adreçades al personal municipal encarades a
que coneguin la realitat LGBT i els nous models de família.
Actuar des de l’administració municipal enfront d’afirmacions, declaracions o
actituds homòfobes provinents de les diverses comunitats religioses,
d'entitats o personalitats del municipi.
Promoure la presència de continguts LGBT als mitjans de comunicació
municipals.
Garantir que als programes educatius, socials i culturals es faci atenció a
l’homosexualitat, tenint en compte la seva realitat social i promovent el
respecte a la diversitat com a mesura per evitar l’assetjament —bullying—
homòfob.
Afavorir polítiques comercials i turístiques adreçades a la persones LGBT
en aquells pobles i ciutats on hi hagi activitat econòmica d’aquestes
característiques.
Així mateix, des de l’administració local, assegurar la neutralitat i la no
discriminació dels establiments turístics.
146
11 FIGUERES: UNA CIUTAT SALUDABLE
11.1 El model sanitari d’Esquerra.
Esquerra defensa un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i
gratuït en tot allò que és essencial i que garanteixi el dret a la salut dels seus
ciutadans i ciutadanes. Des d'Esquerra considerem que la protecció de la
salut és una prioritat bàsica, i per això és necessari un sistema de salut
integral i pròxim que garanteixi la cohesió social, eviti les discriminacions, i
sigui una eina cabdal de justícia social. Per això, els ajuntaments juguen una
peça clau dins d’aquest model, especialment en les competències pròpies de
salut pública, i tenen un paper fonamental en els àmbits de la promoció, la
prevenció i la protecció de la salut.
El punt de vista des del qual ens mirem la salut i executem les polítiques
de salut des del món local ha de ser transversal. Cal impulsar la visió
saludable des de tots els departaments i àrees de l’Ajuntament.
Coordinar i donar suport a les accions de formació i prevenció que tinguin a
veure amb la salut —als centres educatius, al personal públic, a les entitats,
etc.
Redefinir i aconseguir una major capacitat d’acció i de planificació dels
serveis de salut a a nivell territorial a través de la cogovernança prevista i
iniciada a través de les delegacions territorials del Departament de Salut de
la Generalitat.
Donar una millor informació de com utilitzar els recursos sanitaris existents
i reforçar l’educació sanitària com a potenciadora de l’autonomia personal.
Dotar convenientment els recursos destinats a la prevenció i a la promoció
de la salut, posant l’accent especialment en la gent jove, la gent gran, les
dones i les persones nouvingudes.
Elaborar plans de salut de ciutat amb objectius, accions concretes,
indicadors i mecanismes d’avaluació permanents.
Organitzar xerrades informatives adreçades als pares i mares per tal
d'oferir eines per educar en la salut als seus fills i filles.
Promoure l’activitat física i l’esport com a eina educativa de promoció de la
salut.
147
En general, reforçar els programes que afecten més especialment a la salut
i a la qualitat de vida d’adolescents i joves —encara que no exclusivament.
Aquest són, preferentment, els d’educació sexual —incloent la diversitat
sexual—, l'atenció a la planificació familiar, els programes de prevenció i
informació sobre la SIDA i els programes de prevenció i informació sobre els
trastorns alimentaris..
Reforçar els programes de prevenció i informació sobre la
drogodependència, l’alcoholisme i el tabaquisme.
Crear, si no existeix, un programa específic de la salut i la seguretat en el
treball. La creació de programes de salut laboral són útils per tal donar
confiança i suport a empreses i treballadors.
Impulsar programes de prevenció de la salut mental.
Coordinar, juntament amb les administracions superiors, centres i serveis
per l’atenció a les persones amb malalties mentals, així com programes de
suport per als seus familiars directes.
Impulsar la construcció de noves residències i centres de dia públics, però
també en règim de concertació amb la Generalitat, per part d'entitats i
empreses.
Millorar els controls sanitaris i la informació sobre la distribució d’aigua per
al consum humà.
·Elaborar programes específics de control per a les plagues modernes —
coloms, cotorres, gavines...— i contribuir des del món local en tot allò que
estigui a l’abast per combatre les plagues del medi natural i rural —cargol
poma, cranc americà, etc
11.2 Polítiques de salut per als figuerencs i figuerenques.
Potenciar la presència activa i dinàmica de l’Ajuntament de Figueres
dins el Consorci que gestiona l’Hospital Comarcal de l’Alt
Empordà (Fundació Salut Empordà).
Procurar que des del mateix Ajuntament els responsables dels diferents
estaments mèdics existents a la ciutat reforcin diferents “serveis de
148
mediació sanitària”, amb més nombre de professionals i oferint
més qualitat:
Sol·licitar urgentment el reforç dels serveis públics de ginecologia i els
relacionats amb la planificació familiar que es presten a la ciutat,
augmentant-ne la qualitat, el nombre de professionals i reduint-ne les
llistes d’espera.
Vistes les insuficiències i limitacions en relació a la manca d’espai que
experimenta l’actual Hospital Comarcal de l’Alt Empordà, i inclús
experimentarà en el futur immediat –malgrat la seva ampliació–,
preveure que a tots els Plans Parcials que es redactin a partir
d’aquests moments, i per descomptat, en el cas que es redacti un
nou Pla General, s’inclogui i es reservi sol suficient per a la
construcció d’un segon Hospital Comarcal. Per a nosaltres la
ubicació òptima per a la construcció d’aquest nou equipament sanitari
seria a la zona est de la ciutat, a prop de la major concentració de
persones i en línia a l’eix costaner de la comarca de l’Alt Empordà, el
qual experimentarà un fort creixement de població en els propers
anys, segons els estudis i estadístiques més fiables realitzats fins al
moment.
Sol·licitar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que
agilitzi la construcció del nostre segon Centre d’Assistència
Primària (CAP). D’aquesta manera aconseguiríem que l’Àrea Bàsica
de Salut de Figueres (ABS) comptés amb 2 CAP’s. Demanar també
que, quan disposem dels 2 CAP’s aquests poguessin assumir tant les
urgències com també les visites ginecològiques i les visites
relacionades amb la planificació familiar, les quals fins ara, només es
dispensen des de l’Hospital Comarcal de l’Alt Empordà.
Fomentar la pràctica d’hàbits saludables entre els nostres ciutadans, per
mitjà de campanyes de sensibilització. Organitzarem unes jornades
divulgatives sobre la salut de les persones, amb la participació de
destacats professionals en el camp mèdic. També fomentarem la
149
participació activa de professionals, de pacients i de les seves
famílies en assumptes relacionats amb la salut, de tal manera que
des de l’Ajuntament també puguem contribuir en fer pedagogia
sanitària entre les figuerenques i els figuerencs.
11.3 Les polítiques de salut juvenil.
Si considerem que la salut és un element indispensable per a l’autonomia de
les persones, en el cas del jovent una bona salut és un element
imprescindible per garantir la seva capacitat d’emancipació i participació, així
doncs cal que les polítiques de salut jove vagin adreçades a la prevenció de
conductes de risc i a la promoció d’hàbits saludables. Des d’aquesta
perspectiva podem tractar diversos temes.
Salut mental
La salut mental és fonamental per l’exercici d’una vida plena i pel posterior
desenvolupament del joves. En aquests moments, cal posar èmfasi en els
usos de la NTIC, com element que apareix amb força entre els joves. Per
això cal formar en actituds crítiques davant l’ús o abús de les NTIC. Per altra
banda no hem de deixar de banda altres aspectes com depressions o crisis
d’ansietat molt freqüents entre els joves, sobretot en èpoques de canvi. Aquí
el foment d’habilitats socials així com el reforç de l’autoestima serà
imprescindible per treballar aquests aspectes com molts d’altres.
Trastorns de la conducta alimentària
Les malalties derivades de la societat estètica actual, com poden ser
l’anorèxia, la vigorèxia o la bulímia, entre d’altres, continuen sent problemes
de salut entre alguns joves. La promoció d’hàbits saludables així com el
treball sobre l’autoestima, l’esperit crític davant la societat que ens envolta
serà un element necessari que desenvoluparem a través de les polítiques de
salut.
150
Sexualitat
En aquest sentit, a través de polítiques s’ha de continuar treballant per uns
sexualitat saludable i plena. Cal que la sexualitat es relacioni amb l’afectivitat
com a fet indispensable per assolir aquesta sexualitat saludable. Treballarem
per la prevenció de ITS i per la prevenció d’embarassos no desitjats, de les
conductes de risc i de la realitat, però no des de la por i la negativitat de la
sexualitat sinó des de la normalitat, des del fet que tenim sexualitat des de
que naixem i fins que morim i que per tan cal parlar-ne. Al mateix temps,
també s’ha de treballar per trencar el rol de la masculinitat i evitar situacions
d’exclusió social per motiu de diversitat sexual i afectiva.
Salut i oci
En el consum de drogues s’ha de fomentar conductes sobre el consum
responsable, i en algun cas promoure’n la legalització. D’altra banda, s’ha de
treballar amb entitats i associacions que treballen amb joves i que es
dediquen a prevenir conductes de risc o situacions de risc associades al
consum, sobretot en els principals centres d’oci .A més a més hem de
continuar treballant des de l’educació formal i no formal actituds que
promoguin el desenvolupament d’un esperit crític, el coneixement de les
drogues, les conseqüències del seu abús i els riscos associats a un consum
no responsable per tal que cada persona pugui decidir lliurement quin és el
consum que vol.
Joves i accidentalitat:
El jovent és un dels col·lectius més afectats per la sinistralitat i, per tant, s’han
de prendre mesures per reduir aquesta realitat. Al mateix temps, s’han
d’impulsar polítiques que garanteixin la recuperació i la reinversió d’aquests
joves al mercat laboral.
Potenciar l’esport com un element que fomenta la salut física i mental de la
ciutadania, així com el valor socialitzador que aporta, i la promoció dels valors
positius que l’acompanyen.
Una de les principals causes de mortalitat juvenil es la sinistralitat en el
transport. En aquests sentit, s’ha de promoure el consum responsable
d’alcohol i altres substàncies, a més conscienciar sobre la necessitat de
151
respectar les normes de seguretat i de començar a buscar estratègies
alternatives, tals com el transport públic, sobretot a les zones d’oci,o la rotació
de conductors. En cas que això no sigui possible, s’ha de potenciar la difusió
d'alcoholímetres en les zones on el consum d’alcohol és habitual per
assegurar al jovent la seva capacitat de conducció.
11.4 Polítiques de salut per al jovent figuerenc.
Cal que tots els joves de la ciutat tinguin al seu abast tota la informació i
recursos necessaris per tal d’evitar problemes com el contagi de les
denominades MTS, embarassos no desitjats i altres tràngols. És important
per els i les joves que tinguin aquesta educació des del centre educatiu on
s’estan formant, però també cal que disposin de la informació sempre que la
necessitin.
Per tot això proposem:
1 Potenciar l’educació sexual als instituts.
2 Crear un punt de prevenció juvenil que ofereixi tota la informació amb uns
horaris determinats favorables i a l’abast dels joves estudiants i joves
treballadors.
3 Lligat amb el punt anterior, coordinat en aquest punt de prevenció, es
realitzaran teràpies de grup per a joves que presentin semblants
necessitats o riscos per a la salut mental (bulling, consum de drogues,
etc).
4 També es potenciaran, des del punt de prevenció juvenil, grups per a
realitzar activitats esportives, remarcant l’esport com un element que
fomenta la salut física i mental de la ciutadania, així com el valor
socialitzador que aporta, i la promoció dels valors positius que
l’acompanyen.
5 En el consum de drogues s’ha de fomentar conductes sobre el consum
responsable, i en algun cas promoure’n la legalització. S’ha de treballar
amb entitats i associacions que treballen amb joves i que es dediquen a
prevenir conductes de risc o situacions de risc associades al consum,
sobretot en els principals centres d’oci. Treballarem des de l’educació
formal i no formal actituds que promoguin el desenvolupament d’un
152
esperit crític, el coneixement de les drogues, les conseqüències del seu
abús i els riscos associats a un consum no responsable.
6 Posar a l’abast dels joves figuerencs preservatius gratuïts al punt de
prevenció juvenil
7 Sol·licitar el reforç dels serveis públics de ginecologia i els relacionats
amb la planificació familiar que es presten a la ciutat.
8 Fomentar la pràctica d’hàbits saludables entre els nostres ciutadans.
9 Organitzar jornades anuals divulgatives per a joves sobre la salut de les
persones, amb la participació de destacats professionals en el camp
mèdic.
10 Realitzar campanyes de reciclatge de medicaments als instituts.
11 Potenciar la difusió d'alcoholímetres en les zones on el consum d’alcohol
és habitual per assegurar al jovent la seva capacitat de conducció
12 UNA CIUTAT SEGURA
12.1 El model de seguretat ciutadana d’Esquerra.
La seguretat és un element fonamental per concebre l’espai cívic
equilibrat. El civisme i la convivència son quelcom inherent a l’actual estat del
benestar.
La constant evolució socioeconòmica de la societat i la seva extraordinària
complexitat ha provocat que els reptes de la seguretat s’hagin multiplicat
exponencialment. Són moltes les noves formes de risc que es van generant i,
per contra, la ciutadania exigeix cada cop més el seu dret a la seguretat i, en
especial, a la seguretat individual, la qual cosa condiciona les accions per
promoure la seguretat i el civisme.
Així doncs, en aquest marc, les polítiques locals d’Esquerra estan enfocades
a aconseguir la construcció d’un espai cívic el més lliure i igualitari possible
per tal d’avançar cap a una societat cada vegada més justa.
Per tot això, el compliment de la llei i de les normes de convivència són la
clau per a un municipi cívic. Cal fer compatible l’ús de l’espai públic amb el
sentit de seguretat, i al mateix temps, també cal una millora en la neteja i la
conservació dels espais.
153
Un actor molt important en això és el paper de la policia local o dels vigilants
locals, si és el cas, com a referents de la seguretat local, ja que aquesta s’ha
de fonamentar en el contacte directe amb la ciutadania, fet que ajudarà a la
prevenció de certes situacions de risc. L’objectiu final ha d’ésser que la
ciutadania se senti segura dins l’espai cívic i participi lliurement de la seva
construcció.
Per tant, les polítiques locals d’esquerra estan enfocades a dotar la
ciutadania dels instruments necessaris per construir l’espai cívic entre tots i
totes, tot recordant i tenint molt present quins son els drets i els deures dels
nostres ciutadans i ciutadanes.
Impulsar polítiques i accions per fomentar la cultura del respecte a les
persones i a l’espai públic com a principals elements de promoció i defensa
de la qualitat de vida de la ciutadania.
Garantir el respecte als drets de les persones, així com el compliment de les
obligacions que les normes democràtiques i cíviques situen en l’àmbit de la
responsabilitat de la ciutadania.
Crear una regidoria de drets civils, especialment en municipis de més de
50.000 habitants, com a potenciació de polítiques de garantia i defensa dels
drets de les persones.
Implicar-se activament en l’atenció personalitzada i en el desenvolupament
dels serveis necessaris per a totes les dones i els seus fills i filles en situació
de violència masclista. És urgent avançar i invertir per posar fi a l’actual
situació d’indefensió d'aquestes persones. En aquest sentit, la tasca de la
policia local, en tant que cos policial més proper a la ciutadania, és cabdal.
Vetllar pel compliment de les normes i no aplicar-les arbitràriament.
L’Ajuntament impulsarà mesures sancionadores per a combatre els actes
incívics.
Vetllar per la seguretat de les persones, entenent la seguretat en un
concepte ampli: seguretat física, seguretat psicològica, seguretat com a
consumidors —tant de serveis públics com privats— i seguretat
mediambiental, entre d’altres.
Facilitar als propietaris i propietàries d’animals domèstics el compliment de
la normativa pel que fa a la tinença d’animals perillosos, així com la
154
implantació del xip d’identificació. S’aplicaran, igualment, les normatives i
ordenances municipals per la tinença d’animals domèstics.
Vetllar pel compliment de les normes que fan referència a la persecució
d’aquelles persones que inciten o coaccionen els infants a pidolar o a realitzar
petits furts. Per tant, de manera conjunta amb el cos de Mossos d’Esquadra,
s’elaboraran o s'actualitzaran programes específics que tinguin per finalitat
eliminar totalment aquesta explotació.
Vetllar per garantir el compliment de les normes que obliguen les activitats
d’oci nocturn a ser respectuoses amb la qualitat de vida de la ciutadania.
L'Ajuntament, mitjançant formes de participació ciutadana, impulsarà mesures
que facin compatibles les activitats d’oci nocturn amb el descans de les
persones.
Incrementar la col·laboració entre la policia local i els Mossos d’Esquadra,
en el marc de les juntes locals de seguretat i avaluar conjuntament els
programes de prevenció i coordinació en matèria de seguretat.
Impulsar i reforçar les juntes locals i regionals de seguretat, i garantir la
presència i la direcció funcional dels alcaldes i alcaldesses en aquests òrgans
—Llei 4/03 de 7 d’abril del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya.
Potenciar, també, les meses operatives que se’n deriven per tal de millorar la
coordinació i eficàcia policial.
Garantir la participació del món local en la planificació operativa i en
l'assignació i aprofitament de recursos policials i d’emergències de caràcter
supralocal.
Potenciar un servei de seguretat tan propera a la ciutadania com sigui
possible, a fi de facilitar un major coneixement de les problemàtiques del
territori.
Potenciar la policia local de proximitat. Cal que sigui un referent dels serveis
municipals.
Promoure la implicació i el treball conjunt de la policia local o vigilants locals
amb la resta de serveis municipals.
Incentivar el reconeixement al civisme i a la contribució de la seguretat
col·lectiva de la ciutadania, i aplicar, per exemple, bonificacions en l’impost de
circulació a aquelles persones que siguin exemple de bones pràctiques.
155
El nivell de policia de proximitat haurà de garantir el comandament funcional
de les juntes de seguretat local i el paper dels alcaldes i alcaldesses com a
agents definidors de la política de seguretat, sens perjudici dels criteris que
estableixi la Generalitat com a norma general per a la Policia de Catalunya.
Augmentar la presència d’efectius de la policia local a les portes i als
voltants de les escoles i instituts. També es realitzaran programes a les aules
per sensibilitzar l’alumnat dels perills d’aquests fenomens i per explicar quins
són els mitjans de què es disposa per ajudar el conjunt de l’alumnat i el
professorat. Alhora, també es realitzaran programes específics adreçats als
pares i mares de l’alumnat per treballar conjuntament en benefici de la
prevenció dels perills a què estan sotmesos infants i adolescents.
Delimitar i protegir els parcs infantils perquè els nens i nenes no hagin de
compartir espai amb animals domèstics.
Elaborar un Pla local de millora de punts negres i conflictius i detectar els
trams de concentració d’accidents que pugui haver al municipi, per millorar
així la seguretat viària.
Reforçar i incentivar l’activitat inspectora d’edificis i espais públics o privats,
i garantir el seguiment i el manteniment dels elements de seguretat.
Impulsar un Pla transversal i integral de gestió forestal, amb criteris que
facilitin l’extinció i la no propagació d’incendis forestals, prioritàriament en
zones habitades.
Intensificar accions, recursos i mitjans durant els mesos sense risc d’incendi
per dur a terme, en col·laboració amb el Departament d'Interior i amb criteris
de gestió integral del combustible, els focs tècnics o les neteges que
garanteixin la discontinuïtat en cas de gran incendi forestal.
Definir el tractament de les emergències i la prevenció en el marc de les
juntes locals de seguretat, d’acord amb un concepte integral de servei a la
ciutadania. En aquest sentit, caldria refer els mecanismes legals per incloure
noves persones membres d’aquest àmbit a les juntes.
Actualitzar els Plans de protecció civil de tipus especial i territorial a fi
d’adaptarlos als canvis de circumstàncies de cada municipi. En aquelles
localitats on encara no n’hi hagi cap, elaborar-lo ha d'esdevenir una prioritat.
Allà on hi siguin presents, establir o intensificar la coordinació entre els
serveis municipals de seguretat i d’emergències amb els agents o institucions
156
dependents institucionalment d’altes administracions, ja siguin bombers,
agrupacions de defensa forestal o cossos de protecció civil, creant, si és el
cas, juntes locals d’emergències.
12.2 Pla estratègic de la Guàrdia Urbana de Figueres.
La Guàrdia Urbana és la concreció de l’esforç que fa l’Ajuntament de
Figueres per a garantir les llibertats civils. Per la poca implicació dels altres
cossos de seguretat públics, es pot considerar que actualment la Guàrdia
Urbana és el cos de policia que viu més a prop l’activitat diària de la nostra
ciutat. Els agents del cos estan integrats en el teixit ciutadà i això fa que, pels
figuerencs i les figuerenques, siguin una referència bàsica. Per tant, la
Guàrdia Urbana és el cos de seguretat que es percep com a més proper i, en
conseqüència, el que ha de respondre en primer lloc a les exigències de la
ciutadania.
La importància de reflexionar sobre el desenvolupament del servei que presta
la Guàrdia Urbana per a adaptar-se a les noves necessitats d’una societat i
d’una Figueres canviants, rau en la redacció d’un Pla Estratègic amb la
perspectiva de la reorganització de la seva estructura interna i la seva
descentralització.
Aquest Pla Estratègic definirà les millores i canvis que ha d’abordar la
Guàrdia Urbana per a fer front al repte que implica ser un cos de seguretat de
proximitat en la Figueres del segle XXI. En l’elaboració d’aquest Pla han de
participar: els comandaments actuals de la Guàrdia Urbana de Figueres, i
també, experts de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya,
representants polítics i de la societat civil figuerenca. Es crearan grups de
treball que elaboraran propostes a l’entorn de les principals funcions que
desenvolupa la Guàrdia Urbana. S’analitzaran els següents aspectes:
Estructura orgànica de la Guàrdia Urbana.
Mètode de treball de la Guàrdia Urbana.
Planificació, descentralització i logística del cos.
Trànsit.
157
Mobilitat i circulació viària.
Seguretat ciutadana.
Atenció, diàleg i relació amb entitats, col·lectius, associacions,,,
Creació de la figura de l’Agent Cívic.
...
Un cop enllestit el Pla Estratègic, el primer semestre de 2012 haurà de ser
aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Figueres. A partir d’aquest moment, la
Regidoria de Seguretat Ciutadana l’haurà de posar en pràctica – sempre i
quan la situació econòmica ho permeti –. Es crearà una comissió de
seguiment – preferiblement formada per persones que van redactar el Pla
Estratègic – que valorarà la seva aplicació.
L'Ajuntament de Figueres ha de tenir com a objectiu que la seva Guàrdia
Urbana estigui formada per a un equip humà disposat a atendre i solucionar
les demandes del conjunt de la ciutadania. Persones al servei de les
persones, amb la voluntat de facilitar al màxim els imprescindibles tràmits que
comporta viure en qualsevol col·lectivitat organitzada.
S’ha de fer un esforç per apropar els nostres serveis i fer-los accessibles a la
ciutadania, sobre la base dels principis d’igualtat, transparència, participació,
eficàcia i eficiència en la gestió. Aquest ha estat i és el nostre compromís en
un marc ampli de treball per a la millora i el desenvolupament de la nostra
ciutat.
L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha de basar en criteris d’implicació social,
presència en el territori, proximitat a la ciutadania i voluntat de servei. Aquests
principis bàsics i genèrics s’han d’adequar a la realitat de cada moment, a la
demanda social i a l’eficàcia en l’assignació dels recursos disponibles.
La feina de la Guàrdia Urbana ha de consistir a assegurar els drets i les
llibertats dels ciutadans i ciutadanes, preservar la convivència i el foment de
la cohesió social.
158
La implicació social, la presència en el territori, la proximitat a la
ciutadania i la voluntat de servei són els criteris que han de permetre oferir
una resposta adequada a les demandes i necessitats ciutadanes, i configuren
la tasca policial com una activitat de servei públic.
Els serveis que ha d’oferir la Guàrdia Urbana de Figueres han de ser:
1. Policia Assistencial
2. Seguretat Ciutadana i Policia de Proximitat
3. Policia Administrativa
4. Trànsit
1. POLICIA ASSISTENCIAL
Actuacions de la policia que tenen com a finalitat l’auxili directe a la
ciutadania i la seva protecció. L’objectiu d’aquest tipus d’intervencions és la
protecció dels drets, la resolució dels conflictes que es puguin donar entre
particulars i l’accés a la informació per tal d’ajudar i orientar els ciutadans i
ciutadanes en la canalització del seu problema davant de l’organisme o
institució corresponent.
PRESTACIONS DE LA POLICIA ASSISTENCIAL:
a) OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Atenció i informació a la ciutadania de qualsevol assumpte relacionat
amb la tasca de policia.
Recepció de les denúncies presentades pels ciutadans i ciutadanes
Recepció de qualsevol queixa o suggeriment vers el servei
Informació a la persona denunciant sobre els seus drets com a víctima
d’un delicte
Derivació, en determinats delictes (violència de gènere, agressions
sexuals), a l’oficina d’atenció a la víctima
159
Patrulla mòbil d’atestats per a la intervenció en el lloc dels fets
b) ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES
Auxili permanent i immediat a les víctimes i seguiment personalitzat
dels casos, a les dependències de la policia o bé al lloc on siguem
requerits.
Atenció especial a les víctimes de maltractaments en l'àmbit de la
llar (violència domèstica i violència de gènere). Aquestes persones
han de ser ateses per personal amb formació especial i es posa a la
seva disposició un espai específic per tal d’atendre-les de manera més
acurada i personalitzada.
Oferir informació d’altres serveis, municipals, autonòmics o estatals,
com assessorament jurídic, ajuts econòmics o qualsevol altra prestació
a la qual tinguin dret els ciutadans i ciutadanes.
Seguiment i assessorament de les víctimes de violència de gènere
durant tot el procediment judicial.
Entrevista amb totes les persones denunciades com a
agressores, amb la finalitat de dissuadir-les de noves agressions.
c) ATENCIÓ ALS MENORS
Custodiar i posar a disposició dels pares i mares o del centre
escolar els nens i nenes menors que siguin localitzats en situació
d’absentisme escolar. També posar-se en contacte amb els serveis
socials per comunicar-los aquesta situació i facilitar-los el seguiment
del/de la menor.
En el cas de menors desemparats/des, oferir-los una primera
assistència per protegir aquests infants de riscos potencials i posar-
los a disposició dels pares i mares, tutors/es i/o els corresponents
serveis socials.
160
Participació activa en la Comissió Interadministrativa de seguiment de
conflictivitat als centres escolars.
2. SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA DE PROXIMITAT
Tasques directament relacionades amb la protecció dels drets i llibertats
ciutadanes. La seguretat s’identifica en un entorn pacífic on la ciutadania pot
conviure democràticament, perquè són respectats el seus drets, llibertats i
béns. Per la seva banda, la policia de proximitat permet un millor
coneixement del territori i de les característiques socials de l’entorn amb la
finalitat de donar una resposta més àgil als problemes que es puguin
plantejar a la ciutat de Figueres.
PRESTACIONS EN MATÈRIA DE SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA
DE PROXIMITAT:
a) SEGURETAT CIUTADANA
Presència continuada i efectiva a la via pública amb caràcter preventiu,
combinant la presència a peu i amb vehicle.
Assignació d’efectius policials a festes, actes lúdics, concentracions o
esdeveniments que, per les seves característiques, fan aconsellable
aquesta presència policial, per tal de preservar un entorn pacífic de
convivència i protegir el conjunt de ciutadans i ciutadanes.
Instal·lació d’oficines d’atenció ciutadana (OAC) per a esdeveniments
de molta afluència en dates determinades.
Disposar d’unitats especialitzades en la investigació de delictes i faltes.
Disposar d’unitats d’intervenció susceptibles d’actuar en situacions
especifiques i quan les característiques del risc així ho aconsellin.
161
b) POLICIA COMUNITÀRIA
La seguretat dels i les joves. Impuls de la coordinació dels
diferents serveis tant de la Generalitat com de l'Ajuntament per fer un
seguiment integral i transversal dels seus problemes.
Assessorament dels ciutadans i ciutadanes en temes de seguretat
ciutadana o de policia administrativa mitjançant entrevistes i reunions
amb centres cívics, escoles, associacions de veïns, llars d’avis o
representants de comerços. Recollida d’informació en relació amb les
inquietuds de la ciutadania per planificar els serveis més adients i
informar del resultat de les actuacions.
Destinar els efectius necessaris per regular el trànsit en determinats
centres escolars, en hores d’entrada i sortida, en funció de criteris
com seguretat per als infants, ubicació de l’escola o problemàtica viària
que es pugui presentar.
Informar de totes les incidències observades als serveis municipals
competents per a la seva resolució.
Policies de barri, per afavorir un accés més fàcil i còmode a la
ciutadania.
c) PREVENCIÓ, CIVISME I EDUCACIÓ VIÀRIA
Campanyes (violència domèstica, drogues o temes d’alarma social)
per sensibilitzar i informar els ciutadans i ciutadanes.
Xerrades informatives, amb personal especialitzat, en centres
escolars o en altres institucions a demanda dels i les responsables
corresponents.
3. POLICIA ADMINISTRATIVA
Actuacions policials que pretenen donar compliment a la normativa
administrativa local, autonòmica o estatal, i evitar o denunciar la comissió de
162
fets que puguin comportar molèsties, perills o perjudicis a la resta de
ciutadans i ciutadanes. Inclouen activitats com el control de sorolls,
compliment d'horaris en establiments, capacitat en locals, control de gossos,
medi ambient, activitats econòmiques perilloses o il·legals... Aquestes
actuacions pretenen garantir la convivència i contribuir al manteniment i
millora de la qualitat de vida ciutadana.
PRESTACIONS DE LA POLICIA ADMINISTRATIVA:
Traslladar-se a demanda del ciutadà o ciutadana al lloc on siguin requerits
a fi de comprovar i denunciar, si cal, les infraccions relacionades amb
l'incompliment de les normatives administratives.
Planificació i realització anual, amb criteris d’estacionalitat o d’especial
sensibilitat ciutadana, d’actuacions i campanyes de sensibilització i control
relacionades amb diferents aspectes de la tasca de policia administrativa.
Aquestes campanyes es faran de forma coordinada amb altres serveis
municipals o autonòmics.
4. TRÀNSIT
El control i la regulació del trànsit i el control de vehicles i conductors i
conductores és una de les eines bàsiques per afavorir l’ordre i la seguretat a
la via pública, tant per a vehicles com per a vianants, i per afavorir la mobilitat
de la ciutadania i el transport públic. Les intervencions en aquest àmbit són
de caràcter assistencial, sancionador i, sobretot, preventiu.
PRESTACIONS EN MATÈRIA DE TRÀNSIT:
Investigació de les causes dels accidents de trànsit mitjançant personal
especialitzat amb dades objectives que permetin l’esclariment dels fets.
Servei de retirada de vehicles les 24 hores del dia.
Informació a les parts afectades sobre les dades bàsiques de l’accident i
orientació sobre els tràmits que cal fer.
163
COMPROMISOS D’ERC – AMC-FIGUERES EN MATÈRIA DE SEGURETAT
CIUTADANA I GUÀRDIA URBANA
Els compromisos que ERC i AMC-Figueres prenen en matèria de Seguretat
Ciutadana i Guàrdia Urbana són:
1. POLICIA ASSISTENCIAL
a) OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Atendre i informar la ciutadania les 24 hores del dia i tots els dies de
l’any. Aquesta informació serà facilitada per personal qualificat per tal
de garantir que sigui clara i fiable.
Oferir un tracte amable i respectuós a totes les persones i garantir en
tot moment la confidencialitat de les dades personals.
Tramitar amb agilitat i rapidesa les denúncies i fer l'oportuna difusió
a altres policies per facilitar-ne la resolució. En cas d’una gran
acumulació de persones a les dependències de la Guàrdia Urbana,
informar del temps d’espera previst.
Atendre de forma immediata aquelles persones que hagin estat
víctimes de delictes violents, i oferir-los protecció i orientació per evitar
al màxim una possible segona victimització.
En el cas que la persona denunciant tingui mobilitat reduïda, una
dotació de la Guàrdia Urbana es desplaçarà al lloc indicat amb una
patrulla mòbil en un termini màxim d’una hora.
b) ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES
Garantir un servei d’atenció a les víctimes les 24 hores. Un equip
d’agents sota la supervisió d’una psicòloga vetllarà per l’estat de la
víctima tant físic com psíquic en espera de la derivació als serveis
especialitzats.
164
Garantir un servei d’alarma telefònica les 24 hores. Totes les dones
amb ordre de protecció disposaran d’un aparell telefònic d’alarma amb
sistema de localització GPS per activar en cas d’agressions.
c) ATENCIÓ ALS MENORS
Avisar immediatament pares i mares o tutors i tutores del/de la
menor desemparat, un cop ha arribat a les dependències de la
Guàrdia Urbana.
Avisar immediatament els serveis socials, un cop el o la menor ha
arribat a les dependències de la Guàrdia Urbana.
Traslladar el o la menor al domicili o institució en cas de la
impossibilitat que pares/mares o tutors/es se’n facin càrrec.
Les estades a les dependències policials es faran en un espai que
eviti la victimització.
2. SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA DE PROXIMITAT
a) SEGURETAT CIUTADANA
En cas de situació greu al nucli urbà que requereixi intervencions
d’urgència, ens comprometem a una actuació policial immediata i
adequada en un termini màxim de 10 minuts.
Ens comprometem a potenciar el conjunt d’actuacions preventives de
la Guàrdia Urbana, elaborant un mapa delinqüencial a partir de les
denúncies presentades, a fi d’optimitzar el conjunt d’actuacions
preventives de la policia a la ciutat.
b) POLICIA COMUNITÀRIA
Oferir als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de fer denúncies en
temes de trànsit o de manca de civisme a través dels policies de barri i
en el mateix lloc dels fets.
165
Garantir la presència de policies de barri a tota la ciutat, durant el
curs escolar, des de les 9 fins a les 19 hores de dilluns a divendres.
c) PREVENCIÓ, CIVISME I EDUCACIÓ VIÀRIA
Ens comprometem a fer, segons les peticions dels centres escolars, un
mínim de 45 cursos d’educació viària en el marc del programa de
recursos educatius de l'Ajuntament.
Fer controls setmanals en zones d’oci nocturn de la ciutat tots els
divendres i dissabtes de l’any, per mantenir la seguretat i convivència
ciutadana.
3. POLICIA ADMINISTRATIVA
Fer reunions trimestrals amb els diferents sectors d’activitat de la ciutat.
Inspeccionar cada nou local de concurrència pública.
Ens comprometem a informar de les actuacions realitzades en cas de
queixes veïnals per activitats econòmiques.
4. TRÀNSIT
En cas d’accident greu en el nucli urbà la Guàrdia Urbana acudirà en un
termini màxim de 5 minuts per donar assistència a les víctimes, protegir
la resta d’usuaris i usuàries i restablir el trànsit al més aviat possible.
Informem les persones interessades respecte a les gestions
administratives que cal dur a terme.
Retirar qualsevol vehicle en 15 minuts des del moment de la trucada, en
cas que alguna persona comuniqui que aquest vehicle obstaculitza
greument la circulació de vehicles o vianants.
En el cas de vehicles abandonats que puguin representar risc per a la
seguretat ciutadana, ens comprometem a retirar-los en un màxim de 24
166
hores després que s’hagi formalitzat la denúncia corresponent per
abandonament. Pel que fa a la resta de vehicles abandonats, la retirada
es fa en un termini de 30 dies, sempre d’acord amb els supòsits recollits a
la normativa vigent.
PLANTILLA ACTUAL DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES
La plantilla actual de la Guàrdia Urbana de Figueres està formada per:
Escala Superior 1 Intendent (plaça vacant)
Escala Executiva 1 Cap de Servei
Escala Intermitja 2 Sotsinspectors i 4 Sergents
Escala Bàsica 57 Agents
COMPROMÍS D’ERC – AMC-FIGUERES PER A INCREMENTAR LA
PLANTILLA DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES, CONDICIONAT A
LA DISPONIBILITAT ECONÒMICA
ERC – AMC-Figueres es comprometen a incrementar la plantilla de la
Guàrdia Urbana de Figueres en els següents termes i crear la figura de
l’Agent Cívic, sempre i quan la disponibilitat econòmica ho permeti:
6 agents durant l’any 2011
8 agents durant l’any 2012
8 agents durant l’any 2013
6 agents durant l’any 2014
La creació de la figura de l’Agent Cívic alliberarà d’algunes de les seves
tasques rutinàries als agents de la Guàrdia Urbana – vigilància durant els
horaris d’entrada i sortida de les escoles, recollida d’incidències a la via
pública relacionades amb el mobiliari urbà, ... –.
DESCENTRALITZACIÓ DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES:
CREACIÓ D’UNA CASERNA A LA ZONA OEST (Culubret, Vivendes
167
Sindicals, Món Millor, Sant Joan, Juncària – Parc Bosc, Vivendes del
Parc i Parc Sol).
La societat evoluciona de pressa i els seus habitants no tan sols reclamen
una seguretat reactiva sinó la figura d’un policia a qui poder fer consultes i en
qui cercar l’assessorament dels diferents problemes que pugui tenir. La figura
del Guàrdia de Barri s’ha d’arrelar al moviment i a la vida diària de la nostra
ciutat. La presència d’un mateix policia en una mateixa aporta un
coneixement molt més profund del territori i de les peculiaritats que hi porti
associades. És necessari per a aquest policia conèixer el barri i els seus
veïns, per a així poder anticipar-se amb èxit als problemes.
ERC – AMC-Figueres creu necessària portar a terme la descentralització de
la Guàrdia Urbana. La creació d’una caserna a la zona oest de la ciutat – que
ha d’incloure els següents barris: Culubret, Vivendes Sindicals, Sant Joan,
Món Millor, Juncària – Parc Bosc, Vivendes del Parc i Parc Sol –,
incrementarà la sensació de seguretat en aquesta part de Figueres alhora
que aproparà la Guàrdia Urbana a la realitat social de la ciutat. Una possible
ubicació per a aquesta caserna és el local que fins fa poc ocupava un
supermercat de la cadena Mercadona en el c/ Dr. Pasteur. El seu
emplaçament i les seves dimensions permetrien no tan sols la presència
d’una dotació de Guàrdia Urbana, sinó també d’una petita brigada d’obres –
permanent a la zona – i de personal dels Serveis Socials.
La dotació de Guàrdia Urbana amb la que comptaria aquesta caserna és de:
1 sotsinspector
1 caporal
14 agents
1 grua municipal
Amb aquesta dotació volem assegurar la presència de 5 agents al carrer al
torn de matins i 5 agents més al torn de tardes. Amb l’aplicació del Conveni
de Tasques Compartides entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, serien
5 agents de la Policia Autonòmica els que tindrien una presència durant les
nits.
168
Gràcies al fet de situar una caserna de la Guàrdia Urbana en la zona oest de
la ciutat es podrà crear la Unitat de Relacions amb la Comunitat (URCO 1).
PROPOSTA DE PERFIL DE LA REGIDORIA DE SEGURETAT
CIUTADANA I VIA PÚBLICA.
La planificació, coordinació i gestió de les polítiques municipals en
matèria de seguretat ciutadana, protecció civil i extinció d’incendis i
salvaments, i a més a més la direcció de la Guàrdia Urbana. També la
planificació, coordinació i gestió de les polítiques municipals en la matèria,
i en concret: l’ordenació del trànsit, la senyalització viària, al disciplina
viària i de bon govern, la concessió i seguiment de les llicències de guals,
al brigada de manteniment de la via pública, les autoritzacions d’ocupació
de la via pública, la mobilitat, la planificació dels aparcaments, el servei de
transport urbà de viatgers i el servei d’auto taxi.
La redacció d’un Pla estratègic de la Guàrdia Urbana que estableixi les
necessitats de recursos humans i materials per a l’acompliment de les
seves competències. Aquests Pla estratègic hauria d’incorporar un
calendari per a la seva aplicació i explorar formes innovadores per a
abordar i gestionar els fenòmens que generen inseguretat, i protegir la
convivència.
La priorització durant tot el mandat municipal del manteniment i la
millora de la via pública i dels espais lliures. Amb aquest objectiu,
s’articularà la fórmula més escaient per a dotar la ciutat d’una estructura
de manteniment urbà permanent i multidisciplinària amb recursos
suficients. La creació d’una brigada d’actuació immediata per a garantir
el correcte manteniment de la via pública i el mobiliari urbà.
12.2 Barri de Sant Joan: l’assignatura pendent.
Una de les assignatures pendents de Figueres és, sens dubte, el barri
de Sant Joan (popularment, barri de la comunitat gitana). Ara, l’arribada del
169
tren d’alta velocitat farà més visible “Figueres enllà” aquesta realitat
problemàtica. Darrera l’impacte visual (brutícia, degradació urbanística...) hi
ha pobresa (i molta riquesa, en alguns pocs casos), exclusió social,
problemes de seguretat, marginació escolar i un llarg etcètera. També hi ha
un sector que voldria canviar les coses, per bé que els seus esforços es
dilueixen en el magma que s’ha anat alimentat dia a dia, any rere any. I no cal
amagar-nos-en: la situació empipa tothom, però molt especialment la gent
dels barris veïns: cansats de denunciar, convençuts que aquell és un reducte
urbà on imperen lleis diferents de la resta de la ciutat, desenganyats que es
pugui trobar una solució a curt ... o a mitjà termini. Les administracions hi
apliquen algunes mesures pal·liatives, com ara les Rendes Mínimes
d’Inserció Social: una mena de salari mensual que es vincula a
l’escolarització dels fills, per provar de posar en relleu la importància de
l’educació, la cultura; però, tal i com expliquen els treballadors dels Serveis
Socials de l’Ajuntament i el professorat del centre educatiu del barri (Pous i
Pagès), l’assistència a l’aula no és percebuda com un valor (una eina útil),
sinó com una obligació imposada per un “contracte” (si els fills no van a
l’escola, els pares no reben l’ajut mensual). Un cercle viciós que es tradueix
en xifres quasi inexistents d’escolars d’aquest indret que arribin a l’educació
superior.
Aquesta problemàtica tan polièdrica requereix solucions molt
transversals (seguretat, urbanisme, sanitat, medi ambient, educació, etc.).
Fins ara, però, s’ha actuat de manera massa sectorial, sense un full de ruta
clar. No n’hi ha prou d’encarregar un estudi a una empresa externa que
plantegi unes conclusions segurament prou conegudes o incloure en
l’organigrama dels successius governs municipals la figura d’un regidor amb
la responsabilitat teòrica de coordinar un “pla d’actuació” per al barri de Sant
Joan. Un primer pas hauria de ser, assumint la magnitud del problema i la
seva transversalitat, la creació d’un grup de treball específic a l’ajuntament,
amb tècnics i regidors de diverses àrees, amb l’encàrrec de dibuixar un full de
ruta clar. I sabent que sense una “sacsejada” -urbanística i, per tant,
financera- el problema difícilment trobarà solució. I per sacsejada, per
exemple, el que pot representar una “llei de barris”: inversió elevada a
compartir entre Ajuntament i Generalitat. Però a la ciutat li costarà disposar
170
d’una eina així, perquè la “loteria” en forma de llei de barris ha tocat ja dues
vegades....i s’han destinat a la Marca de l’Ham i al Centre Històric. Decisions
molt probablement lògiques, però que ara redueixen les possibilitats de trobar
diners per a la sacsejada que necessita el barri de Sant Joan.
La situació –a part dels problemes que pateixen els conductors que
circulen per la carretera de Llers– preocupa més enllà dels límits estrictes del
barri, especialment per qüestions de seguretat. Les generoses –i segurament
imprescindibles ara mateix– despeses en hores extres fent controls policials,
acaben revelant-se com un recurs poc eficaç.
Per això, la proposta de l’alcalde de “facilitar” el trasllat dels
(pocs) agents de la Guàrdia Civil de l’actual caserna del carrer Nou a un
edifici del carrer Mandri ha generat una comprensible expectació, pel possible
efecte dissuasori derivat de la presència d’alguns agents uniformats al barri.
Sobretot, si s’alimenta amb referències a la conformitat de la subdelegació
del govern a Girona, que no és d’estranyar si es parla de la possibilitat que
les arques municipals paguin el lloguer (o compra) de l’edifici. Però si partim
de la base que l’institut armat no té cap competència en seguretat ciutadana,
pensem que és poc aconsellable gastar-se diners en aquesta operació (el
lloguer dels baixos previstos rondaria els 2.000 euros mensuals; la compra,
giravoltaria els 600.000 euros). Res a dir, lògicament, si el govern espanyol
es planteja llogar o comprar l’edifici com conseqüència de la necessitat
d’abandonar l’actual caserna.
“La” solució global necessita unes grans inversions en forma
d’aportacions a modificacions en el desenvolupament urbanístic que ara –
havent estat la ciutat premiada dues vegades amb lleis de barris– semblen
pura utopia. Per això, pensant en el mig termini, ens convé plantejar –i
discutir, és clar- solucions concretes que hom podria denominar “pal·liatives i
sectorials”. I ens plantejem una que procurarem desenvolupar explicant-la i
sotmetent-la al debat necessari.
Es tracta d’estudiar seriosament la viabilitat de descentralitzar la
prestació de determinats serveis municipals i ubicar-los en un espai que tingui
influència directa des del Parc Bosc fins a la nova estació del TGV. Es podria
començar amb la Guàrdia Urbana i alguns treballadors d’àrees municipals de
prestacions “bàsiques” (brigada de manteniment, serveis socials...). Els
171
ciutadans de la zona tindrien l’ajuntament (diversos serveis) més a prop en
horari habitual i una presència permanent (per torns) dels agents de la
Guàrdia Urbana. Estem convençuts de la viabilitat d’aquesta opció, després
de la consulta feta a experts que han dissenyat operacions semblants en
altres ciutats de Catalunya. L’edifici de què s’ha parlat, al carrer Mandri,
podria ser, perquè no, la seu d’aquesta “descentralització”, per la seva
ubicació gairebé al centre de l’espai abans delimitat, des del Parc Bosc a la
nova estació del TGV.
13. FIGUERES: UNA CIUTAT ON ES FA JUSTÍCIA
13.1 El model de justícia de proximitat que defensa esquerra.
En general, la ciutadania coneix prou bé el sistema sanitari, l'educatiu,
l'assistencial o el laboral però, en canvi, el sistema de justícia és molt poc
conegut i és vist a cops amb recel i a cops con a panacea de la resolució dels
conflictes. Cal conèixer l’estructura democràtica del procés, com a
mecanisme de resolució dels conflictes, les seves possibilitats però també els
seus límits i les dificultats de la solució jurisdiccional dels conflictes
d’interessos. Des d'Esquerra, propugnem incrementar l’educació de la
ciutadania en matèria de justícia, la intervenció de la societat civil en la
solució dels conflictes, la implicació en la cerca de la justícia dels grups
socials i la multiplicació dels òrgans de recerca i consultius.
D'altra banda, les administracions locals han de configurar, sota uns criteris
mínims de qualitat, els diversos serveis d’atenció i d’orientació a la ciutadania
mitjançant una gestió directa o indirecta de la justícia. Cal procurar un mínim
d'assessorament generalista o especialitzat en la defensa dels drets dels
ciutadans i ciutadanes. Així, s’ha d’establir l’exigència d’una qualificació
professional i una experiència prèvia mínima a aquelles persones que prestin
el servei. Aquests serveis han de promoure les vies de resolució
extrajurisdiccional dels conflictes, en especial la mediació, la conciliació i
l’arbitratge i han d’establir progressivament mecanismes de prestació de
forma telemàtica o telefònica. Amb l’objectiu d’assegurar la prestació d’un
172
servei homogeni i de qualitat en tots els àmbits, s’ha de promoure la
coordinació amb altres serveis d’atenció a la ciutadania d'altres
administracions públiques.
Respecte l’arbitratge de consum, és bo que les administracions públiques el
promoguin i en siguin exemple. Cal imposar l’obligació, en l’àmbit de llurs
respectives competències, que les empreses públiques sotmeses al dret
privat estableixin, en les seves condicions generals de contractació i en els
seus contractes amb les persones consumidores, clàusules d’adhesió o de
compromís a l’arbitratge de consum, per a la resolució dels conflictes i
reclamacions derivades de la prestació dels seus serveis.
Els òrgans de contractació administrativa han d’incorporar l’adhesió a
l’arbitratge de consum com a condició d’execució en l’adjudicació de
contractes per part de laGeneralitat de Catalunya i els seus organismes
públics i empreses. A més, pel que fa a les entitats o empreses privades que
gestionin serveis públics, serveis d’interès general o serveis universals en
règim de concessió, cal promoure que als plecs de condicions s’inclogui
l’obligació que en els contractes amb persones consumidores es prevegi
l’adhesió a l’arbitratge de consum. D’aquesta manera, les entitats i empreses
podrien gaudir d’un segell de qualitat i quedaria en mans dels consumidors
sotmetre’s o no a l’arbitratge.
Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves respectives
competències, han de considerar l’adhesió a l’arbitratge de consum com a
mèrit objectiu en la valoració de premis a la qualitat que tinguin establerts o
puguin crear. El distintiu que acredita l’adhesió a l’arbitratge de consum s’ha
de considerar com a distintiu de qualitat. Els empresaris o empresàries
adherits/des al sistema arbitral de consum haurien d’informar a les persones
consumidores de la seva adhesió a l’arbitratge mitjançant aquest distintiu.
En un altre ordre de coses, vivim una excessiva tendència a la judicialització
dels conflictes com a via preferent o exclusiva. En l’àmbit civil i mercantil, les
polítiques públiques vigents en matèria de justícia —en temes com
l’orientació jurídica i la justícia gratuïta— i la política legislativa actual creen
expectatives falses sobre la solució jurídica de conflictes d’interessos, que no
sempre tenen transcendència jurídica i inciten i afavoreixen la judicialització
173
dels conflictes respecte a altres solucions, com l'autocomposició preventiva,
la negociació o la transacció.
El dret comparat apunta en aquesta direcció, com a França —amb les
“maisons de droit”— o a Alemanya —amb els serveis socials jurídics primaris.
El nou sistema s’ha d’establir sobre la base de l’oferiment integrat dels
diferents serveis de resolució alternativa de conflictes —orientació i
assessorament, mediació, conciliació, arbitratge de consum, etc.—, que s’han
d’estructurar de manera coordinada i conjunta entre totes les administracions
que els ofereixen, fonamentalment l’administració local.
Aquests serveis s’han de prestar amb la participació d’equips de treball
pluridisciplinars.
Amb independència que el sistema pugui ajudar a resoldre els problemes
d’acumulació de reclamacions judicials davant la justícia ordinària, la finalitat
prioritària ha de ser la d’implantar un sistema que solucioni els conflictes
entre les persones de la vila d’una manera diferent quina la seva naturalesa
ho permeti.
La justícia de proximitat ha d’incloure com a última ràtio, la funció decisòria, a
càrrec d’un jutge, que pot ser de pau, en els limitats paràmetres d’un conflicte
en què el component jurídic no és l’essencial.
Vetllar per l’apropament de la justícia a la ciutadania des de l’escola i
l’institut, com a mecanisme de prevenció dels conflictes, i com a mesura per
incrementar la implicació de la societat civil en la millora del sistema judicial.
Per tal de reduir la judicialització, implicar l'administració local en la
resolució dels conflictes sota uns criteris de qualitat.
Oferir assessorament i orientació jurídica a la ciutadania de manera
coordinada i homogènia amb la resta d’administracions competents. Cal
diferenciar els diversos sistemes socials d’assistència i d'assessorament
jurídic, de forma que les consultes de mínims quedin excloses, inicialment, de
l’accés jurisdiccional i s’instaurin mecanismes alternatius de solució.
Potenciar l’arbitratge de consum en les empreses públiques, com a sistema
alternatiu per a la resolució de conflictes menors i de conflictes derivats de
contractacions en massa.
174
Promoure que en la contractació administrativa i en la gestió de serveis en
règim de concessió per part d’empreses privades, s’inclogui l’arbitratge de
consum en els plecs de condicions.
Promoure, des de l'administració local, una política d’incentius de
l’arbitratge de consum, mitjançant ajuts i signes de qualitat i de
reconeixement de les empreses que s’hi sotmeten.
Tenir en compte l’adhesió a la l’arbitratge de consum en l’atorgament d’ajuts
i subvencions a aquelles empreses i establiments que ofereixin béns o
serveis a les persones consumidores i usuàries.
És necessari recuperar la vella autonomia de la voluntat i l’autocomposició
—que els conflictes civils es resolguin amb mitjans civils. Cal fer un estudi
d’impacte de la tasca jurisdiccional que permeti avaluar l'eficàcia i la utilitat
real dels litigis i evitar una mecànica de legislació sota influència mediàtica o
de finalitat simbòlica i sense memòria econòmica que en prevegi l’impacte.
Apostar per una justícia de proximitat basada en l’oferiment integrat dels
diferents serveis de solució de conflictes, inclosa la funció decisòria,
estructurada de manera coordinada i conjunta amb la resta d'administracions.
14 FIGUERES: UNA CIUTAT EDUCADORA.
14.1 El model educatiu d’Esquerra.
L’educació constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva
acció política, amb un destacat valor estratègic dins del projecte global de
construcció nacional. Els ajuntaments han de contribuir a estructurar un
sistema educatiu propi amb major capacitat de respondre als nous reptes
educatius i socials des de la proximitat.
Potenciar l’Institut escola en la programació de l’oferta educativa del
municipi com a centre públic que imparteix d’una manera continuada
l’educació primària i la secundària. L’institut escola és la fórmula més
adequada per garantir un itinerari formatiu coherent i de continuïtat en
l’ensenyament bàsic i superar la fragmentació curricular entre l’ensenyament
infantil i primari, d’una banda, i el secundari, de l’altra.
175
Creació d'oficines municipals d’educació (OME), que han de contribuir a
aturar la dualització del sistema educatiu amb una escolarització més
equilibrada de l’alumnat, de manera que els centres concertats assumeixin
majors quotes de compromís social.
Vetllar perquè l’administració educativa universalitzi els cicles formatius de
grau mitjà, els programes de qualificació professional inicial i ampliï l’oferta
dels cicles formatius de grau superior en els municipis, atenent el teixit
productiu dels municipis.
Impulsar la millora dels nivells educatius i formatius dels ciutadans i
ciutadanes al llarg de la vida. Si fins ara, el sistema educatiu tradicional es
basava en el concepte d’estudiar durant uns quants anys per tal de treballar
tota la vida, ara, el paradigma ha canviat, de manera que la continuïtat en
l’activitat laboral exigeix haver d’estudiar tota la vida.
Cal tenir en compte les necessitats de les famílies i fer compatibles els
requeriments laborals amb l’acollida dels nens i nenes als centres educatius.
Per això es proposa que hi hagi centres que obrin des de l’1 de setembre fins
al 31 de juliol que ofereixin activitats educatives de lleure. L’organització
d’aquestes activitats aniria a càrrec dels ajuntaments amb un finançament
adequat per part del Govern de la Generalitat.
Donar suports específics a les escoles de mares i pares. És necessari
atribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistema educatiu.
Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats
que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats
en els centres.
L’administració local ha d’assumir un paper de lideratge polític respecte a la
promoció del treball educatiu integrat dels diferents agents que intervenen en
el municipi. L’escola és un espai privilegiat, però no pot ser l’única institució
sobre la que recaigui l’educació. S’han de superar les dinàmiques de
fragmentació dels espais educatius i desenvolupar projectes comunitaris amb
les famílies, el barri, el veïnat, l’esport, l’espai púbic, etc. que permetin un
treball educatiu d’entorn.
Cal avançar en la coresponsabilitat entre l’administració educativa i els
ajuntaments, bo i impulsant polítiques de proximitat que comptin amb un
compromís real de les dues administracions. Cal, també, que els ajuntaments
176
trobin el finançament suficient en determinades iniciatives educatives, com
ara, les escoles bressol o les escoles de música.
14.2 Polítiques de millora educativa.
La proposta sobre educació que fa ERC - Figueres es concreta en 10 blocs
que recullen tot una serie de mesures generals de millora educativa (a):
aplicables a l’educació infantil (1 i 2), a l’educació primària (3), a l’educació
secundària obligatòria (4), al batxillerat (5), als cicles formatius de formació
professional (6), a l’educació especial (7), a l’educació de persones adultes
(8), als ensenyaments artístics (9) i als ensenyaments d’idiomes (10).
També plantegem mesures relacionades amb la qualitat educativa (b),
mesures d’escolarització de l’alumnat immigrant (c), i mesures de
corresponsabilització i cogestió educativa dels municipis (d).
Per una altra banda, proposem idees relacionades amb mesures alternatives
a l’assignatura de religió, mesures de suport a l’autonomia, mesures sobre
l’organització i la gestió dels centres educatius, mesures de revalorització del
professorat, mesures de suport a les famílies, etc.
D’entrada podem destacar:
Augmentar l’oferta de places públiques de 1r. cicle d’educació infantil
(0-3 anys) fins a cobrir la demanda.
Fer que els centres educatius romanguin oberts en horaris que es
puguin satisfer les necessitats de la comunitat: caldria que s’hi
organitzessin una oferta àmplia d’activitats extra-escolars en hores i dies no
lectius.
Fomentar campanyes de reciclatge de llibres de text.
Gratuïtat progressiva del material i, sobretot, dels llibres de text
escolars en l’ensenyament obligatori.
177
Avançar en el traspàs de competències educatives de la Generalitat de
Catalunya cap a les administracions locals.
Donar màxima participació al Consell Escolar Municipal (CEM) i a les
Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) a l’hora que des del
consistori es dissenyin les polítiques culturals de la ciutat.
Establir una programació regular i continuada a través del Consell
Escolar Municipal (CEM) d’actes públics, de difusió i d’organització de
debats sobre temes educatius: diversitat, salut, adolescència, violència, etc.
Crear una ens de planificació ordenada, a mitjà i llarg termini, per
impulsar les àrees educatives i d’inserció professional de la ciutat.
Aquesta eina funcionaria com a una “fundació privada de tipus mixte” i
inclouria els ens educatius de la ciutat amb competències amb matèria
educativa, amb la participació d’altres Fundacions i institucions diverses:
Fundació Clerch i Nicolau, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, associacions
d’empresaris, la Cambra de Comerç, la Universitat de Girona, etc.
Mesures generals de millora educativa.
Educació infantil, primer cicle (0 a 3 anys).
Planificació i descentralització de l’oferta d’escolarització
pels infants de 0 a 3 anys. La planificació i creació de places
públiques d’escola bressol s’ha de fer de manera
descentralitzada per districtes i/o barris, d’acord amb les
previsions fetes per l’Ajuntament. S’ha de completar durant
els propers anys, de manera que s’haurien de poder atendre,
si fos possible, la totalitat dels nens i les nenes de la ciutat
des de la fi de la baixa maternal/paternal fins que els infants
arriben als 3 anys.
178
Municipalització progressiva de l’oferta d’escola bressol
(0-3 anys). Cal traspassar la titularitat dels centres d’educació
infantil privats a l’Ajuntament amb la corresponent dotació
en les seves partides pressupostàries municipals. S’estan
obrint moltes guarderies privades a la nostra ciutat i a curt
termini s’hauria de procurar que fossin municipals.
Ampliació d’horaris d’atenció a alumnes i famílies.
Assumir més competències des de l’Ajuntament en
relació a l’admissió d’alumnes. L’Ajuntament ha d’assumir
les competències en el procés d’admissió d’alumnes del
primer cicle de l’educació infantil (decret 31/2002 del 5 de
febrer).
Educació infantil, segon cicle ( 3 a 6 anys).
Promocionar que la llengua vehicular que s’utilitzi ens els
centres d’educació infantil de la ciutat, en especial, així com
la comunicació entre els professionals, mares, pares i
alumnes d’aquests centres, s’efectuï en català.
S’hauria de recuperar i actualitzar el programa d’immersió
lingüística.
S’haurien d’organitzar cursos de formació per al
professorat que no utilitza habitualment el català com a
llegua vehicular.
Abans de l’inici de cada curs, cal que es faci una previsió
de places que caldran en el conjunt de les escoles del
municipi per tal que no sorgeixin problemes durant el
procés de matriculació dels alumnes als seus respectius
centres escolars.
179
Cal portar un control exacte del cens i dels domicilis
familiars per tal que es produeixi un correcte procés de
preinscripció dels alumnes. S’ha de lluitar contra els falsos
empadronaments i la falsificació de dades, i s’ha de vetllar
per què tothom respecti totalment la zonificació escolar de la
ciutat.
Educació primària.
Assegurar que a les escoles del municipi es transmetin
els coneixements bàsics relacionats amb el nostre medi
natural i social, començant per allò que ens és més proper:
barri, poble, comarca, país, etc. Caldrà fer compatibles
aquests coneixements de proximitat amb referències a
realitats més allunyades: Europa, el món, etc.
Editar guies didàctiques actualitzades sobre els
equipaments municipals de caire cultural (museus, teatres,
Castell de St. Ferran, etc.), natural (Parc, bosc, muntanyeta,
etc.), medi ambiental (depuradora, deixalleria, etc.) i esportiu,
per a facilitar la comprensió de la nostra població escolar
durant les visites que hi realitzen durant l’any.
Aconseguir que millori l’ús social del català en tots els
àmbits escolars municipals: classes, passadissos, patis,
menjadors, sortides, activitats extra-escolars, relacions amb
el personal administratiu, consergeria, etc. També, caldria
que la en documentació interna i externa del centre s’utilitzés
prioritàriament el català com a llegua d’expressió.
Fer una previsió i reserva de sol en la nova ordenació
territorial i urbanística que la ciutat està experimentant
darrerament per a la construcció de nous centres
180
d’educació infantil i primària, en cas que l’evolució
demogràfica de Figueres així ho requereixi.
Disposar d’un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant”. El
claustre podrà demanar assessorament als professionals de
compensatòria, al SEDEC i als Equips d’Atenció Pedagògica
(EAP).
Crear aules d’acollida per a l’alumnat immigrant per tal
d’adquirir, en primer lloc, les necessàries competències
comunicatives en català. I després, però en paral·lel, s’ha de
garantir la integració d’aquest tipus d’alumnat al seu grup-
classe.
Distribució equitativa de la població escolar gitana per
tots els centres educatius de la ciutat.
Creació d’unitats d’escolarització compartida (UEC) amb
professionals especialitzats per tal d’atendre l’alumnat que
manifesta actituds greus de rebuig a la institució escolar, o
inclús, comportaments violents. Sovint, aquestes situacions
es generen per l’existència de problemes relacionats amb la
desestructuració familiar i/o social que aquests pateixen.
Educació secundària obligatòria (ESO).
Elaborar un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant”. Els
professionals que treballen als I.E.S. han d’elaborar aquests
tipus de plans. Han de comptar però, amb el suport i la
col·laboració dels professionals del programa de
compensatòria.
Crear també aules d’acollida per a l’alumnat immigrant.
Caldrà que els objectius que aquestes aules han d’assolir
181
s’adaptin a les necessitats dels alumnes que es troben en les
franges d’edat pròpies de l’alumnat dels IES.
Creació d’unitats d’escolarització compartida, entre tots
els agents socials i educatius afectats, per atendre aquelles
problemàtiques de l’alumnat jove que depassen el marc
estrictament escolar.
Potenciar l’ús social del català.
Constituir comissions mixtes d’atenció educativa i social,
per tal d’establir ponts i compartir estratègies entre els
professionals de tot l’àmbit educatiu local: del centre, cap
d’estudis, coordinador pedagògic, professionals de l’EAP,
programa de compensatòria, serveis socials del municipi i
assistents socials. Tindrien la funció de fer el seguiment i de
proporcionar ajudes a l’alumnat amb greus dèficits familiars o
socials, a l’alumnat immigrat i a l’alumnat amb risc greu
d’absentisme escolar.
Batxillerat.
Salvaguardar les competències educatives de Catalunya. En
el cas que s’arribés a implantar la prova general del
batxillerat, s’hauria de dissenyar en el marc de les
competències de cada comunitat autònoma, és a dir, pel
Departament d’Ensenyament de Catalunya i no amb caràcter
centralista des de Madrid per a tot l’Estat.
Formació professional, formació ocupacional i programes de
garantia social.
Aconseguir una oferta ajustada en relació als programes
públics de garantia social que s’ofereixen a la ciutat.
Aquests estan gestionats per les administracions locals, i per
tant, el nostre Ajuntament n’ha de garantir el seu correcte
182
desenvolupament. Ampliar l’oferta de programes de garantia
social, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya,
mitjançant els corresponents convenis de col·laboració.
Vetllar per què s’ofereixen cicles formatius diversos (de
grau mig i de grau superior), més adaptats a les
característiques socials i laborals del nostre territori, és a
dir, tenint en compte la realitat de la ciutat i de la comarca:
hostaleria, turisme, estudis del vi, de l’oli, agroalimentària,
horticultura, restauració en el sector de la construcció
(masies, cases rurals, etc.), etc.
Iniciar les gestions necessàries per tal de sol·licitar que es
creï una “Escola d’enologia, producció d’oli i medi rural”
amb seu a la ciutat, amb la finalitat de capacitar les i els joves
en l’àmbit de la protecció del medi ambient, en els sectors
agrari i forestal, i en el de la producció de planta i jardineria.
Establir els acords que siguin necessaris amb l’estat francès,
sobretot en relació a tot allò que tingui a veure amb
l’enologia: intercanvis culturals, formació específica en aquest
camp, etc.
Reforçar la importància de l’Escola Taller amb la finalitat
de trobar una sortida professional a la població jove a partir
dels 16 anys. Cal assegurar una bona transició al mercat de
treball. Aquests joves moltes vegades no fan res, volten
carrers i esdevenen massa vegades un focus de conflictes
Educació especial.
Regularitzar els convenis entre l’Ajuntament de Figueres
i el Departament d’Educació, el Departament de Salut, i el
d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya,
en matèria d’educació especial. Caldrà fer-los operatius
183
fent possible que s’implantin unes comissions de treball de
forma estable.
Educació de persones adultes.
Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya el traspàs de les
competències de les escoles d’adults als Ajuntaments, en
el cas de Figueres, dotant-te-la amb les corresponents
partides pressupostàries.
Dotar el centre de formació per a adults de la ciutat de
Figueres amb tots els recursos necessaris per tal que es
puguin impartir els coneixements necessaris per què les
persones obtinguin el títol de Graduat Escolar i el Graduat
d’E.S.O., les quals no van poder aconseguir-ho en la seva
etapa d’educació obligatòria.
Oferir places de preparació per a les proves d’accés a
ensenyaments superiors. Aquests centres han de poder
capacitar la població per a poder presentar-se a les proves
d’accés als cicles formatius i també a les proves d’accés a la
universitat per a majors de 25 anys.
Promoure cursos d’aprenentatge de català, establint
convenis amb la Junta Permanent Català (J.P.C.). i en els
quals s’expedeixin els certificats de nivell bàsic de català (A
bàsic), de nivell elemental de català (A elemental), de nivell
intermedi de català (B), de nivell de suficiència de català (C) i
el de nivell superior de català (D).
Mantenir i potenciar la funció alfabetitzadora de l’escola
per a adults, en llengua catalana i sobretot per aquells
col·lectius amb especials dificultats: gent gran, persones
estrangeres immigrades, etc. Les escoles d’adults han de
garantir el seu caràcter de centres d’alfabetització per a
184
aquella població que més ho necessita. Un dels tipus
d’alfabetització que proposem és la que s’ha d’adreçar en
especial a la població immigrada de sexe femení. Aquesta es
podria fer dintre mateix de les escoles, de 3 a 5 de la tarda,
per exemple, un cop les mares haguessin deixat llurs fills als
centres escolars. Només caldria que cada escola cedís els
espais i les aules necessàries.
Ensenyaments artístics.
Crear l’Escola Municipal de Música de Figueres, dotant-la
de les partides pressupostàries adients. Pensem ubicar-la a
l’actual Edifici dels Caputxins.
Donar suport, mitjançant convenis i subvencions, a les
altres Escoles d’Ensenyaments Artístics i Musicals de la
ciutat. Ajudaríem a fer que aquests centres educatius
projectessin, difonguessin i reconeguessin el treball dels seus
alumnes.
Ensenyament d’idiomes.
Traslladar l’Escola Oficial d’Idiomes (E.O.I.). en un altre
emplaçament. Cal potenciar-la molt més i dignificar-la. (…).
Aconseguir fer de Figueres la “ciutat dels idiomes”,
explotant d’aquesta manera el fet de ser una ciutat de pas i
intercanvi de molts coneixements.
Potenciar, per tots els mitjans, els intercanvis culturals
entre alumnes de la nostra Escola Oficial d’Idiomes
(E.O.I.) i els alumnes d’altres centres educatius
semblants d’arreu d’Europa.
Mesures relacionades amb la qualitat educativa.
185
Impulsar decididament el “Pla Educatiu d’Entorn”, adaptant-lo a
cadascun dels agents socials i educatius de Figueres, incloent-
hi tots els nostres centres d’educació formal, informal i no
formal. El model de Pla Educatiu d’Entorn que nosaltres proposem
es fonamentarà en la voluntat de sumar els esforços de les diverses
actuacions que es facin a Figueres, a tots els seus barris i districtes,
en una mateixa direcció per optimitzar els recursos i les polítiques
destinades a la formació dels infants i joves. Els col·lectius implicats
en aquesta nova proposta són: a escala institucional, els ajuntaments
i els departaments de la Generalitat que tenen una especial
incidència en el món educatiu; i en l’àmbit social, tots els agents i
col·lectius educadors que envolten l’alumnat: famílies, centres
escolars, centres culturals, esportius i lúdics, entitats i associacions,
etc.
La nostra proposta de Pla Educatiu d’Entorn vol dirigir-se a tot
l’alumnat i a tota la comunitat educativa de la ciutat, però amb
una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.
Els eixos bàsics que destacarem seran el foment de la
cohesió social a partir de l’èxit escolar i l’educació
intercultural, i la consolidació del català com a llengua d’ús
social habitual.
Implementar plans de coordinació municipal en matèria
educativa. Des del municipi s’han de dissenyar i executar aquests
tipus de plans amb la finalitat de vetllar per la coordinació amb els
museus, les entitats culturals, les esportives i les de lleure, per tal de
facilitar la seva interrelació i l’intercanvi mutu d’experiències amb els
centres d’educació formal de la ciutat.
Aconseguir que es coordini el treball que es faci des de
l’Ajuntament de Figueres amb les línies d’actuació dels diferents
Departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya amb
responsabilitats sobre temes educatius.
186
Crear les condicions necessàries per tal que el propi ajuntament i els
centres educatius de la ciutat treballin conjuntament en el disseny de
millors i més itineraris formatius per als joves figuerencs a partir
dels 16 anys:
Batxillerat: cursos més ben distribuïts.
Formació Professional: cicles formatius de grau mitjà i de
grau superior més diversificats.
Formació Ocupacional: amb més vinculació amb els
sectors productius, comercials i empresarials de la nostra
comarca. Per exemple, cal donar més suport al projecte
que s’està desenvolupant amb joves des del Centre de
formació empresarial i ocupacional d'hostaleria (Vilamalla).
Programes de Garantia Social: amb més pressupost.
Garantir que les biblioteques escolars siguin una eina fonamental
en l’acció educativa dels centres, ampliant-ne l’horari d’utilització.
Farem que aquest d’equipaments culturals romanguin oberts tots
els dissabtes laborables, tant en torn de matí com de tarda.
Incorporar progressivament a les plantilles dels centres
d’educació formal de la ciutat professionals que es
responsabilitzessin de l’ús i dinamització extra-escolar
d’algunes de les seves biblioteques. Aquestes persones podrien
ser professionals dels mateixos centres escolars, havent rebut
l’especialització oportuna, o professionals externs. El finançament
d’aquest servei l’assumirien els propis centres, les AMPA i/o
l’administració local, en funció de cada cas.
Aquestes biblioteques hauran d’estar connectades
telemàticament a la xarxa pública de biblioteques
de Catalunya.
187
Fer que en els Centres Cívics municipals s’hi instal·lin també les
biblioteques bàsiques (per barris o districtes). Complementar i
adequar aquests serveis com a espais d’estudi i de consulta, equipats
amb xarxa informàtica, i dinamitzats per monitores i monitors titulats.
Creació d’una nova biblioteca municipal. L’actual s’ha fet petita i
no permet cobrir les necessitats educatives i culturals de la
població que atén.
Potenciar les experiències pedagògiques locals que es
caracteritzin per ser innovadores i apostin clarament per
la cohesió social i educativa. Aquest tipus d’experiències
han d’esdevenir un element clau per la dinamització del
municipi.
Garantir l’accés dels joves a l’educació de qualitat sense
cap mena de discriminació. Caldrà interferir en els
organismes competents per tal d’evitar la massificació dels
centres docents.
Mesures per a l’escolarització de l’alumnat immigrant.
La incorporació de l’alumnat immigrant d’origen estranger no pot
comportar l’eliminació, ni de les nostres costums i característiques
culturals, ni tampoc de les seves. Hem de partir de la base que les
diverses cultures han de respectar els principis de llibertat i els drets
humans vigents. L’aparició de nous aspectes culturals que aporten
els moviments migratoris s’ha de veure com un fet enriquidor, com
una oportunitat.
Elaborar un Pla Integral d’Atenció a l’alumnat d’origen immigrant
i d’atenció a les seves famílies que permeti aconseguir dos objectius
bàsics:
Integrar l’alumnat immigrat al sistema educatiu català de
la manera més ràpida i satisfactòria possible.
188
Assolir les capacitats comunicatives en català i la resta
de les competències bàsiques.
Dotar les oficines municipals d’acollida de funcions relacionades
amb informació sobre l’escolarització de les seves filles i fills, així
com també, facilitar l’acompanyament de les famílies
estrangeres immigrades.
Facilitar informació del funcionament de la ciutat i la
comarca, dels serveis sanitaris, dels serveis socials,
del transport, de l’habitatge, sobre les associacions
de veïns, sobre els centres cívics, sobre les
oportunitats que existeixen en relació a l’esplai dels
seus nanos, etc.
Facilitar informació sobre les modalitats de contractes
laborals existents, sobre la seguretat en el treball,
sobre les oficines d’ocupació, etc.
Facilitar informació sobre Catalunya, el país on viuen, i el
sistema de drets i deures democràtics establerts a la
nostra societat.
Implantar plans d’acollida adaptats a les característiques de tots
i cadascun dels centres educatius de la ciutat, amb una
organització dirigida a facilitar l’aprenentatge del català, la
incorporació progressiva a la resta del currículum i finalment la
integració a la resta d’activitats del centre.
Donar suport als centres educatius, les AMPA’s, etc. per tal que es
puguin oferir cursos de català per a les mares i pares dels
alumnes d’origen immigrant. Aquests cursos haurien d’incloure
189
també l’aprenentatge de la cultura catalana i coneixements sobre
l’accés al món del treball.
Facilitar que la societat d’acollida tingui l’oportunitat de conèixer
la diversitat cultural que ens pot aportar la convivència amb
persones d’orígens tant diversos.
Fer el possible per tal que s’incrementi del nombre de
professors i d’altres mesures de reforç per als escolars
procedents del fet migratori.
Mesures de corresponsabilització i de cogestió educativa dels
municipis.
Vetllar per tal que les “oficines úniques d’escolarització”
desenvolupin la seva tasca sense problemes. Cal que les
direccions d’aquestes oficines recaiguin sobre una comissió de
matriculació, que assumeixin les competències de tramitació,
baremació i aplicació de les normes legals que regeixen el procés de
preinscripció i matriculació de l’alumnat.
Evitar la concentració de l’alumnat immigrant d’origen
estranger. Les comissions de matriculació han de
vetllar perquè l’alumnat immigrat es distribueixi
equitativament entre els centres públics i concertats
d’una mateixa zona.
Cal impulsar una bona cogestió de la planificació educativa de la
ciutat. Calen crear mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió
entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i
l’Ajuntament de Figueres per a la planificació de l’oferta educativa i el
mapa escolar del municipi. Com ja hem apuntat, cal que es
traspassin les competències del primer cicle d’Educació Infantil. Cal
promoure convenis de creació de noves places de 0 a 3 anys,
190
mitjançant el traspàs de competències –amb les corresponents
dotacions pressupostàries i materials a les administracions locals–.
Cal aconseguir que es traspassin més competències
relacionades amb les beques i els ajuts destinats al
cofinançament del material escolar, del transport i dels
menjadors escolars.
Millorar el manteniment dels centres educatius. Augmentar el
pressupost i millorar la gestió del manteniment de les
infrastructures del centres educatius públics d’educació infantil i
primària de la ciutat.
Assegurar la integració de l’alumnat amb necessitats educatives
especials.
Coordinar la formació professional dels alumnes de la ciutat
amb les empreses. Col·laborar en l’establiment de canals de
comunicació entre els centres, les empreses i les
administracions per tal d’ajustar l’oferta de formació
professional a les necessitats locals i/o comarcals del mercat
de treball.
Coordinar i promoure serveis extra-escolars. Establir convenis de
col·laboració entre l’Ajuntament i les escoles d’educació formal del
municipi per tal de dur a terme “Plans d’usos i serveis per als
centres escolars”, en resposta a la necessitat d’obrir-se al seu
entorn i d’esdevenir centres de referència formativa i cultural a la
seva comunitat de referència: Figueres.
191
Impuls per a la promoció dels estudis universitaris i la promoció de la
recerca i la innovació.
Ja fa molts anys que la ciutadania figuerenca coneix el fort impuls
que representa, per una ciutat mitjana com la nostra, comptar amb la
potència del marc acadèmic i científic que proporciona l’establiment i
implantació d’uns estudis universitaris: es coneix bé el progressiu
augment de competitivitat de la ciutat de Girona.
En les ciutats catalanes que actualment disposen d’estudis
universitaris, aquest fort impuls va estar emmarcat, en el seu inici,
sobretot, pel compromís social pel coneixement i la innovació de les
seves institucions públiques i privades: Ajuntament, teixit empresarial
del territori, agents socials, altres Universitats catalanes que les feien
costat, etc.
Per tant, Esquerra continua marcant estil polític i llança tot un seguit
de propostes al respecte. Són propostes que hem debatut les i els
nostres col·laboradors, simpatitzants i militants, amb molt criteri i
coneixement del tema:
Impulsar una posició activa, és a dir, una posició “d’oferiment” de
Figueres com a ciutat del coneixement i de la innovació, i
abandonar d’una vegada per totes les posicions passives de
“reclam” que fins ara el nostre consistori havia defensat. Es tracta
d’impulsar la posició de “posar-nos al servei” de les necessitats de
la societat del coneixement i la innovació que actualment té la nostra
ciutat i la seva zona d’influència.
Promoure i crear espais especialitzats per tal que investigadors i
investigadores d’arreu trobin a casa nostra un lloc i unes
condicions idònies per a fer estades investigadores.
192
Promoure que les investigacions i el coneixement que
s’impulsin, reverteixin en el teixit acadèmic, associatiu,
industrial i comercial de la ciutat i de la seva zona d’influència.
Promoure les condicions per fer aflorar i captar el talent que hi
ha a la nostra ciutat.
Els objectius que es pretenen aconseguir amb la proposta que
defensem són els següents :
Impulsar un gran “pacte ciutadà”, i iniciar el treball per a fer de
Figueres la ciutat del coneixement i la ciutat de la promoció del
talent. La massa crítica ciutadana que ens sembla a nosaltres que
existeix a la ciutat respecte a tot aquest tema, acceptaria de bon grat
que les polítiques del consistori vetllessin per la promoció dels estudis
universitaris i la recerca i la innovació, per la qual cosa creiem que
seria bo partir d’un gran pacte ciutadà, d’un pacte de ciutadania en el
qual tots els agents i sectors socials es sentissin, i fossin
efectivament, els protagonistes. Aquest pacte ciutadà hauria de ser
liderat des de l’Alcaldia de la ciutat
Disposar d’un espai, d’un observatori privilegiat, en el qual
s’impulsin les perspectives de futur que es planteja el teixit
econòmic de la ciutat, el teixit industrial, el de serveis, el que
representa el sector primari, així com el teixit associatiu del tercer
sector, junt amb el lideratge de l’administració pública local,
l’Ajuntament, pel coneixement i la innovació.
Situar la ciutat de Figueres, i la seva comarca, en el mapa de
Catalunya dels estudis universitaris i la promoció de la
investigació i la recerca.
Impulsar els estudis de prospecció necessaris per tal que Figueres, i
el seu entorn, puguin disposar d’una oferta atractiva dels
193
serveis destinats a la promoció de la recerca i la
innovació.
Així doncs, respecte a aquest conjunt de voluntats –i de forma
prioritària– proposem:
Constitució d’una “Fundació Pública Municipal per la implantació
d’Estudis Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació”,
a Figueres. Es constituiria en forma d’organisme autònom local, amb
personalitat jurídica pròpia, i possibilitat de tenir patrimoni propi. Seria
una institució recollida en la normativa legislativa vigent.
Aquesta Fundació hauria de tenir un paper decisiu en la
promoció dels estudis universitaris i la promoció de la
recerca i la innovació. En aquest sentit, hauríem de
propiciar que la ciutat es situï en el lloc de referència
universitària que li pertoca
L’estreta col·laboració entre les institucions privades i els
organismes públics ha de fer possible impulsar i fer realitat,
a Figueres, el fet que es puguin impartir estudis i
titulacions universitàries, per tal que els nostres joves –i
agents econòmics i socials en general– tinguin la
possibilitat d’actualitzar els seus coneixements de forma
continuada.
La “Fundació Pública Municipal per la implantació d’Estudis
Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació” tindria
un propi pla de treball, amb un calendari d’actuacions,
amb processos de rendició de comptes, etc.
En una primera etapa, aquesta Fundació desenvoluparia
un programa d’activitats i de promoció consistent en:
194
Organització d’activitats científiques i culturals
que fomentin la reflexió i el diàleg.
Preparació d’un pla de treball, en clau d’estratègia
ciutadana, per tal d’iniciar l’oferta dels serveis
diversos que la ciutat de Figueres promou per a
l’impuls dels estudis universitaris i la recerca i
innovació.
Oferir espais en els quals es puguin allotjar els
investigadors/es que vulguin desenvolupar les
seves recerques en el territori empordanès i també
en un marc més ampli de caràcter transfronterer.
Proposem que es creï la “ciutat universitària” al
Castell de St. Ferran, per exemple.
Impulsar convenis de col·laboració acadèmica i
científica amb altres universitats, siguin catalanes
o siguin de la Catalunya Nord, així com amb centres
de recerca i institucions d’especial interès.
Una capital educadora i oberta.
l'Escola Oficial d'Idiomes la transformarem en un referent comarcal i nacional,
convertint-nos d’aquesta manera en la “ciutat dels idiomes”. Atraurem més
estudis mitjans i impulsarem els estudis universitaris i la promoció de la
recerca i la innovació a la ciutat. Incorporarem a les persones estrangeres
d’origen estranger i altres nouvinguts. Prestarem una atenció integral al
col·lectiu de discapacitats i d’altres persones dependents intentant contribuir
en la millora de tots els àmbits de la seva quotidianitat.
14.3 La Formació com a motor de l’emancipació juvenil.
La formació és el foment del creixement i enriquiment individual de les
persones a través del desenvolupament de coneixements i habilitats, fet que
195
comporta que puguin emancipar-se lliurement amb tota garantia en l’àmbit
laboral, però també en la salut, la convivència i la socialització plena.
Destaquem la rellevància de la formació com a nucli de l’emancipació, perquè
és l’acció que permet a la gent jove desenvolupar-se lliurement, créixer com a
persones i ciutadans per tal de poder crear una societat políticament justa i
econòmicament igualitària. En aquest sentit, prioritzem la formació en
coneixements, habilitats, actituds i valors, els quals volem vincular amb la
gestió de l’administració partint d’aspectes com la responsabilitat i la
codecisió.
Realitzar estudis socioeconòmics per establir la relació entre els
estudis que cursa el jovent del municipi amb l’oferta laboral. En aquest
sentit, cal promoure la implantació de centres d’estudis de cicles
formatius relacionats amb l’economia del territori. En el cas dels nuclis
més petits l’estudi ha de ser d’abast territorial. Cal treballar amb el
Departament d’Educació i aconseguir el suport de les empreses
afectades.
Fomentar la formació del jovent en el camp de l’emancipació: potenciar
en el si de les Oficines d’Emancipació Juvenil cursos encaminats a
millorar el coneixement del jovent sobre els diferents elements que han
de tenir en compte a l’hora d’impulsar el seu propi projecte de vida –
per exemple, cursos d’economia domèstica, d’hàbits alimentaris, etc.–.
Fomentar l’associacionisme juvenil als centres educatius en defensa
dels drets de l’alumnat i incentivarne la participació en els consells
escolars. S’haurà de mantenir un contacte permanent amb els
diferents col·lectius de joves, organitzant activitats a les escoles i
instituts per donar a conèixer els drets de l’alumnat.
Implantar la xarxa de banda ampla a tot el territori. Totes les persones
tenen els mateixos drets, amb independència del municipi on visquin.
Gràcies a les noves tecnologies, la gent jove que viu més allunyada de
les ciutats tindrà l’oportunitat de formar-se a partir de condicions
d’igualtat respecte de la resta de joves del país.
Promoure l’estudi a distància, a través de la presència d’un ordinador
amb connexió a Internet per cada 100 joves, a equipaments públics
que no siguin centres de formació per tal de garantir el dret a
196
l’ensenyament a distància del jovent –biblioteques, sales d’estudi,
etc.–. En aquest sentit, s’ha d’entendre l’accés a Internet com un
servei públic a nivell local, entenent l’estructuració del sistema wi-fi
municipal lliure com una bona eina per garantir l’accés a Internet a tota
la ciutadania.
Crear biblioteques i acostar-les a la gent jove. Tots els municipis de
més de 1.000 habitants han de tenir una biblioteca pública i a aquells
nuclis més petits se’ls ha de garantir el servei a través d’iniciatives com
el Bibliobús. Al marge d’això, les biblioteques s’han de dinamitzar a
través d’activitats que en fomentin l’ús per part del jovent. Una molt
bona iniciativa és l’adequació dels horaris de la biblioteca als dels
estudiants.
Crear centres d’estudi. Tots els municipis de més de 5.000 habitants
han de tenir un espai on el jovent pugui estudiar en condicions
òptimes. S’han de tenir en compte els horaris flexibles i adaptats als
períodes d’exàmens i amb accés a l’alta tecnologia i a Internet.
Crear borses de classes de repàs. Molts estudiants necessiten classes
de repàs per millorar l’aprenentatge i, d’altra banda, molts no poden
compatibilitzar l’estudi i el treball. Per tant, les classes de repàs són
una bona manera de posar en contacte diferents generacions
d’estudiants i pal·liar dues necessitats que es complementen. Així, tot
ajuntament ha de crear una borsa de classes de repàs on els diferents
oferents i demandants s’hi puguin interrelacionar. En els municipis més
petits aquest servei es pot mancomunar amb el seu territori
d’influència.
Facilitar l'accés dels joves a les Escoles Oficials d'Idiomes, amb
informació a les escoles i punts d'informació juvenil.
Habilitar als centres d'ensenyament espais (interiors), per aparcar les
bicicletes, facilitant així que els joves es desplacin a escola amb
bicicleta.
Guia esportiva del municipi, l'esport és sempre un pilar en la formació
de tota la ciutadania, una guia on es recullin tots els clubs, entitats
(esplais) i associacions esportives del municipi ajuda a descobrir la
oferta ludico - formativa del municipi.
197
Incentivar la coeducació i promoure la igualtat d’oportunitats en les
escoles i instituts, entre el professorat, l’alumnat i les famílies, tant en
l’educació formal com en l’educació en el lleure.
Incorporar un mòdul específic sobre igualtat d’oportunitats d’homes i
dones als cursos de formació de monitoratge del lleure.
14.4 Propostes per a desenvolupar la formació del jovent figuerenc.
És molt important que els joves trobin les màximes facilitats alhora de
desenvolupar la seva formació, així com oferir més cicles de grau mitjà i
superior per tal d’evitar que els estudiants marxin de la ciutat per estudiar.
Propostes:
1. Crear una sala d’estudis a cada districte que restarà oberta en
períodes ordinaris durant dotze hores i vint-i-quatre en períodes
d’exàmens. Aquestes sales d’estudis es dotaran d’equipament dirigit i
necessari per a estudiants: ordinadors i Internet i llibres ( triats a partir
d’una base de dades realitzada i actualitzada pel Dinamitzador Juvenil
de Figueres a partir de les propostes dels estudiants que freqüentin les
sales d’estudis).
2. Es dotarà, amb la utilització del Carnet Jove de Figueres, de
descomptes o gratuïtat en activitats o actes de la ciutat relacionades
amb la cultura i l’educació.
3. Desenvolupar la xarxa publicitària a les escoles i instituts que
informarà als estudiants dels esdeveniments i promocions culturals,
educatives, associatives, d’oci i institucionals de la ciutat i voltants.
Amb aquesta xarxa publicitària (basada en els monitors instalats
recentment, en un butlletí jove, octavetes i promocions per acudir a
actes i esdeveniments) s’inclourà la informació necessària per a
potenciar la participació activa dels joves de la ciutats en activitats i
actes realitzades per part de les entitats juvenils i el CLJF. Amb
aquesta xarxa publicitària s’informarà també de les ofertes disponibles
amb el Carnet Jove de Figueres.
198
4. Treballar per ampliar l’oferta de cicles de formació professional de grau
mitja i superior basant-nos en el criteri de la realitat laboral de la ciutat i
comarca.
5. Ampliar els equipaments de l’IES Alexandre Deulofeu i treballar per
ubicar-hi estudis artístics post-obligatoris com per exemple el grau
superior de Gràfica Publicitària i Il·lustració...
6. Potenciar la formació d’adults, ja que creiem en la formació continuada
i en què tota persona ha de tenir l’oportunitat d’adquirir uns
ensenyaments inicials i una formació bàsica.
7. Potenciar una formació específica i transversal al llarg de la vida: Una
formació que no contemplen directament els plans d’educació i que
estigui en coordinació amb els serveis socials, de sanitat o medi
ambient. Una formació sanitària bàsica, la formació en hàbits de vida
saludables, educació en la sexualitat, educació viària i normatives
bàsiques de circulació, així com educació en utilització sostenible dels
recursos, etc.
8. Fer que els centres educatius romanguin oberts en horaris
extraescolars per tal que puguin satisfer les necessitats de la
comunitat.
9. Fomentar campanyes de reciclatge de llibres de text i treballar per
garantir una gratuïtat progressiva del material i, sobretot, dels llibres de
text escolars, en l’etapa d’educació obligatòria.
10.Elaborar un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant” adaptat al cicle
d’educació secundària basats en:
- Crear aules d’acollida per a aquest tipus d’alumnat immigrant
(12-16 anys).
- Crear unitats d’escolarització compartida en determinats
centres.
- Potenciar l’ús social del català.
11.Crear l’Escola Municipal de Música de Figueres a l’actual Edifici del
Convent i donar suport a les altres Escoles d’Ensenyaments Artístics i
Musicals de la dels Caputxins.
199
12. Impulsar de forma prioritària el “Pla Educatiu d’Entorn” de la ciutat,
adaptant-lo a cadascun dels agents socials i educatius de Figueres,
incloent-hi tots els nostres centres d’educació formal, informal i no
formal. Es donarà, en el Pla Educatiu d’Entorn, un protagonisme
especial a la joventut de Figueres, buscant espais i mecanismes de
participació als instituts i a través del CLJF.
13.Potenciar les experiències pedagògiques locals que es caracteritzin
per ser innovadores i apostin clarament per la cohesió social i
educativa.
14.Promoure i crear espais especialitzats per tal que investigadores i
investigadors d’arreu trobin a casa nostra un lloc i unes condicions
idònies per a fer estades d’investigació. Promoure que les
investigacions i el coneixement que s’impulsin, reverteixin en el teixit
acadèmic, associatiu, industrial i comercial de la ciutat i de la seva
zona d’influència.
15.Situar la ciutat de Figueres, i la seva comarca, en el mapa de
Catalunya dels estudis universitaris i la promoció de la investigació i la
recerca.
16. Impulsar els estudis de prospecció necessaris per tal que Figueres, i el
seu entorn, puguin disposar d’una oferta atractiva dels serveis
destinats a la promoció de la recerca i la innovació.
17.Constitució d’una “Fundació Pública Municipal per la implantació
d’Estudis Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació”, a
Figueres.
15. FIGUERES: UNA CIUTAT ESPORTIVA
15.1 El model esportiu d’Esquerra.
L’esport, al nostre país, és un fet social sobradament conegut per
tothom, però també necessita gaudir del reconeixement social que mereix,
pel paper que té com a motor de canvi. L’esport és un motor de canvi a nivell
individual, ja que la seva incorporació a l’estil de vida de les persones els
permet gaudir de major qualitat de vida.
200
L’esport també és un motor de canvi social, ja que permet enfortir la cohesió
social dels nostres pobles i barris a través de la incorporació del projecte
esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, a través de la
promoció de la salut a mitjançant l’esport o a través de la incorporació de les
persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir l’esport com a eina de
socialització i d’arrelament al país. L’esport és motor de canvi econòmic, amb
capacitat de generar ocupació i riquesa, articulant un complex sector
productiu i de serveis. L’esport és un motor del teixit cívic i associatiu de les
nostres viles i ciutats, un teixit que no té comparació en quantitat i en extensió
i que és la base de l’assoliment dels resultats esportius d’alt nivell de l’esport
català. Per això és cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les
entitats esportives.
Per donar suport al teixit esportiu
Simplificar i objectivar les convocatòries d’ajuts econòmics als clubs i
entitats esportives.
Crear consells de l'esport als municipis, amb la participació de totes les
entitats esportives federades, escolars i de lleure, per tal de poder definir i
avaluar de manera conjunta les polítiques esportives municipals.
Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a element
vertebrador de l’estructura esportiva de la ciutat.
Dotar als clubs del material esportiu necessari perquè puguin implementar
programes esportius de qualitat.
Promoure la col·laboració entre entitats esportives a nivell comarcal,
especialment en zones rurals i poc poblades.
Crear una Oficina d’atenció a l’esportista.
Donar difusió i rellevància institucional a la participació dels clubs i
esportistes del municipi en esdeveniments esportius internacionals de les
seleccions catalanes reconegudes.
Per potenciar l’esport educatiu, de salut i ciutadà
201
Promoure l’extensió a tots els centres educatius del Pla d’esport escolar,
creant associacions esportives escolars als centres i promovent l’activitat
física i esportiva no competitiva per a tots els nois i noies.
Potenciar, d’acord amb els centres docents i les associacions esportives
escolars, la pràctica esportiva en horari extraescolar
Oferir una oferta d’activitat esportiva àmplia, tant en horaris —obertura
nocturna de les instal·lacions— com de modalitats.
Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva
de les entitats i de la ciutadania.
Desenvolupar un Pla específic de lluita contra l'obesitat infantil, a través
dels clubs esportius i dels centres educatius del municipi.
Desplegar un Pla de promoció esportiva als espais públics —platja, places,
carrers, circuits de salut urbans, etc.— on es lligui l’activitat física i el
coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del municipi.
Dissenyar una xarxa de carrils bici segregats del trànsit de vehicles de
motor.
Promocionar la pràctica esportiva en família.
Promocionar la pràctica esportiva de la gent gran, tant en els centres
municipals com organitzant activitats físico-esportives als centres de gent
gran.
Promoure activitats ciutadanes de promoció de l’activitat física i l’esport
com, per exemple, caminades o bicicletades populars.
Incorporar el municipi al Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) de la
Generalitat de Catalunya.
Desenvolupar activitats esportives específiques per als col·lectius de
discapacitats.
Incorporar les persones nouvingudes en la pràctica esportiva dins del teixit
ja existent.
Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per
a donar a conèixer l’oferta esportiva i les activitats organitzades pel teixit
associatiu esportiu del municipi.
Promoure que les entitats esportives incorporin activitats de cooperació al
desenvolupament i de lluita per la pau a través de l’esport.
Instaurar la Setmana de l’esport per a tothom.
202
Per a disposar d’unes instal·lacions esportives de qualitat
Programar inversions adequades per al manteniment, la millora i
l’adequació dels equipaments esportius de xarxa bàsica.
Promoure la construcció de pavellons al costat dels nous centres educatius
que permetin l’ús escolar en horari lectiu i l’ús ciutadà, fora d’aquest horari.
Crear circuits d’activitat física a l’aire lliure, especialment orientats a
l’activitat per a la gent gran.
Definir plans d’usos esportius per als espais naturals que permetin fer
compatible la pràctica esportiva amb el manteniment de la seva qualitat, amb
especial atenció a la pràctica dels esports de motor, del ciclisme, els esports
d’aigua i els de muntanya.
Per a promoure la diversitat esportiva
Fer plans específics de desenvolupament de modalitats esportives
específiques de cada territori —esquí a zones de muntanya, vela i rem a
zones costaneres o fluvials, etc.
Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans.
Promoure que la pràctica esportiva en edat escolar sigui de tipus
poliesportiu fins als 10 anys.
Incentivar la constitució de nous clubs esportius per donar cobertura a
l’activitat esportiva emergent en noves modalitats.
Establir criteris de discriminació positiva a favor de les dones per a
promoure la seva presència a l’activitat esportiva del municipi
15.2 Polítiques esportives figuerenques.
Des d’Esquerra ens comprometem en fer que la pràctica esportiva a la
ciutat de Figueres es desenvolupi en un marc digne i de qualitat. Reforçar
aquesta voluntat és una de les principals tasques que creiem que el nostre
consistori hauria d’haver seguit, i no ha seguit, durant el transcurs dels
darrers anys.
En el terreny dels equipaments esportius, per exemple, és evident que
Figueres compta amb un nombre d’instal·lacions esportives insuficients. El
manteniment i conservació dels nostres equipaments esportius requerirà en
203
els propers anys una forta inversió econòmica per cobrir una demanda
d'usuaris creixent dia darrera dia, la qual, per a nosaltres, té una
transcendència molt important a nivell de la imatge esportiva i l’oferta turística
del nostre municipi, amb conseqüències econòmiques, socials i en el sector
turístic i comercial.
Des del nostre punt de vista, creiem que les ciutadanes i ciutadans de
Figueres volen que es creïn més espais per a practicar esport i es
construeixin més instal·lacions esportives, no necessàriament per a la
pràctica de l’esport de competició. En l’actualitat sabem que el que existeix
són instal·lacions esportives no massa decents, mal equipades i no gaire
disponibles a determinats col·lectius i durant determinades franges horàries,
sovint insuficients.
Creiem que donar les màximes facilitats als nostres ciutadans alhora
d’utilitzar les instal·lacions esportives municipals existents en garantiria un
augment del seu ús. Estem segurs que només amb aquest gest, es
dignificaria l’entorn social en el que ens desenvolupem i milloraria la nostra
qualitat de vida. Aquesta és la línia sobre la que creiem que s’hauria de
treballar. Per tant, plantegem un seguit de propostes, estructurades en tres
línies de treball diferenciades, però a la vegada interrelacionades:
Programa d'ajuts destinat a la promoció i manteniment de l’esport
escolar, de l’esport base, de l’esport amateur i de l’esport de
competició.
Dotar de més recursos materials i/o econòmics a les entitats,
associacions o clubs esportius de Figueres, els quals, tot i l’esforç
dels seus dirigents, mares, pares i esportistes, actualment presenten
unes estructures organitzatives millorables, en molts casos.
Desplegar de forma progressiva els Plans Educatius d’Entorn a
l’àmbit de l’esport per a la promoció de l’esport base, escolar i
amateur.
204
Condicionar les ajudes que es donen a les entitats esportives de
titularitat privada a una gestió eficaç. Caldrà que aquest tipus de
gestió contempli contraprestacions per al conjunt dels ciutadans de la
ciutat. En particular, creiem que s’ha de donar suport a l’esport de
base, en contra posició dels ajuts excessius que s’estan donant a
determinades empreses privades.
Establir mecanismes de col·laboració i coordinació entre les
diferents entitats esportives de la ciutat: futbol, bàsquet, voleibol,
handbol, etc. Estudiar la possibilitat d’incloure en una mateixa entitat
esportiva els clubs, entitats o seccions que així ho volguessin.
Encetar converses amb algunes entitats, associacions i clubs
esportius que havien desenvolupat anteriorment la seva tasca
esportiva a Figueres i que, en l’actualitat, s’han vist obligats a
marxar a altres municipis de la comarca per tal de practicar el
seu esport. Valorar si des de l’Ajuntamet de Figueres es pot donar
cobertura a les seves necessitats: clubs de handbol, bàsquet amb
cadira de rodes, etc.
Coordinar les accions esportives promogudes des de
l’Ajuntament de Figueres amb les del Consell Esportiu de l’Alt
Empordà (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) per tal de
complementar l’oferta esportiva de la ciutat amb la dels centres
educatius d’aquesta.
Crear un Patronat o Consell Municipal de l’Esport, amb la finalitat
de ser més efectius alhora d’organitzar i coordinar activitats
esportives que beneficiïn als ciutadans.
Programa de promoció esportiva: col·laboració i organització de tot
tipus de competicions esportives.
Coordinar esforços en l'organització de competicions que es
205
desenvolupin en equipaments esportius municipals i espais
públics de la ciutat. Cal estar en contacte directe amb els agents
que hi participen: directius, esportistes, mares i pares, patrocinadors,
etc. Tots ells són necessaris per donar una bona imatge de la ciutat, i
el què és més important, per fer de l’esport un element educatiu de
primer ordre.
Obrir, el màxim possible, la participació a les activitats esportives
a totes les franges d’edats i col·lectius de persones: àmbit de la
joventut, organització de jornades esportives escolars, organització
d'un programa anual d'esport per a la gent gran, etc.
Fomentar els jocs recreatius i tradicionals d’arreu del món, com
a eina de transmissió de valors esportius, culturals i socials,
especialment a les escoles i instituts d’educació formal de la ciutat.
Potenciar l'esport dins dels centres d’educació formal de la
ciutat, prioritzant la participació massiva de l'alumnat en les diferents
competicions esportives que s’organitzessin.
Recuperació de l'esport popular per mitjà de la promoció de
proves tradicionals: Marxa dels masos, Mitja marató, Festa de la
bicicleta, Caminades populars, etc.
Promoure altres activitats relacionades amb l’esport minoritari o
intel·lectual, com per exemple, els escacs. Popularitzar l’escacs
com a esport i potenciar els bons jugadors d’escacs que tenim a
Figueres.
Promocionar unes “olimpíades populars escolars” a fi de crus, i
per tal d’involucrar el màxim nombre d’alumnes possibles de les
escoles i instituts de la ciutat.
206
Organitzar una “festa municipal de l’esport” conjunta amb
l’objectiu de premiar a tots els esportistes o equips de les
entitats esportives que més hagin destacat durant la temporada.
Aquest esdeveniment ha de formar part de les actuacions de
popularització i de reconeixement al treball que fan les entitats
esportives de Figueres durant el transcurs de la seva temporada
esportiva:
Es pot organitzar un acte de lliurament de trofeus a tots els
membres que les pròpies entitats escullin. Totes les
entitats esportives de Figueres poden ésser-hi
presents i se les pot obsequiar amb un piscolabis. A
més a més, es poden repartir premis especials a la
trajectòria de les i els esportistes més rellevants, a
la gesta esportiva més significativa, a la gestió
esportiva més sostenible, etc. Aquest acte es pot
organitzar a l’Estadi Municipal d’Atletisme o al Camp
de Futbol amb una ambientació característica i
única per a l'ocasió.
Organitzarem des del mateix Ajuntament competicions esportives
que serveixin per promocionar la ciutat. Cal fer compatible l’
“esport espectacle” amb l’ “esport popular”. Promocionar
iniciatives del tipus Cinturó Ciclista a Alt Empordà, etc.
Organitzar competicions esportives per a joves en horari
nocturn, com a recurs complementari al mal ús que fan alguns joves
de les seves hores d’oci nocturn de cap de setmana. Per exemple, es
podrien organitzar 3 campionats per temporada de futbol sala
nocturn, amb l’objectiu d’eleminar a reduir els abusos que alguns
d’aquests individus fan de substàncies depenents i begudes
alcohòliques durant el cap de setmana. Aquesta és una proposta
emmarcada dintre el que s’anomena “estratègia de reducció de
riscos”.
207
Programa de manteniment, conservació i construcció d’equipaments
esportius.
Potenciar, ampliar i consolidar la creació de zones esportives
multidisciplinàries en diversos llocs de Figueres: places, carrers,
parcs, etc. Caldria que aquestes zones es distribuïssin equitativament
pels barris o districtes de la ciutat. Esdevindrien zones on la
ciutadania pugués realitzar esport, sense les despeses tan elevades
que suposa fer-ho en gimnasos o clubs esportius privats. En
definitiva, apostem recuperar i reconquerir l’espai públic. Caldria
construir espais coberts i multifuncionals de baix cost: amb pistes
polivalents, cistelles antivandàliques, etc.
Caldria articular mecanismes que permetessin la utilització de les
instal·lacions esportives escolars a la resta de la ciutadania.
Només faltaria que s’adequessin i s’adaptessin els horaris dels
equipaments esportius dels col.legis i instituts de la ciutat, que fossin
necessaris per tal de poder comptar amb les respectives pistes
esportives cobertes de les quals aquests disposen.
Condicionar l'entorn del Castell de San Ferran per a convertir-lo
en un itinerari esportiu de qualitat, en un camí de passeig, per a
realitzar-hi footing en condicions, etc. Caldria que els elements
d’aquest circuit garantissin la seguretat dels seus usuaris: baranes de
seguretat amplada del camí suficient, àrees de descans, miradors,
papereres, fonts, “circuits de manteniment” en òptimes condicions per
a realitzar-hi activitats complementàries (flexions, abdominals, etc.),
etc.
Adequació del màxim nombre possible de carrers i avingudes de
la ciutat per tal de desplegar una bona xarxa de carrils bici,
sobretot les vies que garanteixin la connexió amb l’extraradi i els
polígons industrials.
208
Crearem, amb l’ajuda d’altres administracions públiques –com ara la
Generalitat de Catalunya, la qual preveu que a Figueres li
pertoca un nou Pavelló Municipal d’Esports, segons el seu
PIEC, etc.–, una gran anella lúdico-esportiva per a totes i
tots els esportistes i ciutadans de Figueres, sense
excepcions, entre l'avinguda Vilallonga (crta. de Roses), el
carrer Far d'Empordà i el passeig del Cementiri,
reconvertint l'antiga plaça de braus en un Pavelló
Municipal Polivalent, per a poder-hi practicar esport, però
també, per a utilitzar-ho com a espai lúdic per a
organitzar trobades, balls, festes, concerts de música,
etc.; d’aquesta manera aconseguirem connectar l’actual
camp de futbol del Far amb aquest nou equipament esportiu.
15.3 Del Montessori al... pavelló esportiu!
La pràctica de l’esport és una de les eines més potents en el camp del
lleure i la formació de les persones (amb independència de l’edat) i les
administracions públiques han d’abocar-hi recursos suficients. L’oferta
d’entitats privades (construeixen instal·lacions i capten socis en funció de la
demanda) resulta imprescindible, però les administracions públiques,
especialment els ajuntaments, han de procurar garantir uns mínims
imprescindibles d’instal·lacions per a tota la ciutadania.
En aquest sentit, hem d’admetre que la nostra ciutat pateix un dèficit
constatable d’instal·lacions, malgrat millores recents derivades dels plans
Zapatero (els vestidors del Camp de Vilatenim i la nova piscina descoberta,
per ex.). En aquells esports que necessiten espais tancats per a
desenvolupar totalment o en part la seva activitat, és evident que no podem
oferir des de l’ajuntament allò que amb tota lògica els clubs demanden: més
hores d’utilització, espais més o menys específics per a determinats esports,
etc. Dit d’una altra manera: necessitem, com a mínim, un pavelló esportiu....i
amb urgència màxima. La ciutat pateix un palpable estrès en aquesta qüestió
i no ens podem permetre començar feixucs tràmits burocràtics que durin
mesos i mesos, anys i anys..... abans de resoldre la mancança.
209
Conscients de tot això, quan els regidors d’ERC vam entrar al govern
municipal, vam fixar com a prioritat absoluta l’aposta per un pavelló
esportiu ... i en un termini breu.
El procés que ha culminat amb l’aprovació inicial del plec de clàusules
que podria desencallar l’arribada a Figueres d’una escola Montessori
demostra, una vegada més, que en política només el gaudir de majoria
absoluta permet executar íntegrament els plantejaments cada formació. Des
de CiU s’ha explicat sovint que si en disposessin, el tema Montessori estaria
resolt: amb la concessió gratuïta per 50 anys de la totalitat de la finca situada
entre la carretera de Roses i el riu Manol, a Vilatenim (és un equipament
públic). En entrar el PSC al govern (setembre de 2007), es parla de la cessió
de la totalitat de la finca i que l’empresa concessionària hauria de pagar un
canon, una compensació. Els plantejaments de principi, de màxims, d’ERC
sempre han estat molt clars: cap bel·ligerància a la implantació de l’escola,
però comprant/arrendant uns terrenys privats (no en una superfície
qualificada d’equipament públic).
Quan ERC entra al govern (març de 2010), falta poc més d’un any per
a les eleccions de maig de 2011 i cal prendre decisions ràpides. Nosaltres
estem convençuts que la ciutat està “esportivament estressada”, amb només
dos pavellons, absolutament insuficients (Olot, amb menys habitants, en
té.....quatre !). Juguem fort i amb pragmatisme: acceptem la concessió de la
finca per 50 anys (punt en què estaven les negociacions amb el govern
anterior) però amb tres condicions noves: mantenir-ne una part com a
equipament públic; construir-hi un pavelló esportiu públic; i capitalitzar el
canon previst per a pagar la construcció del pavelló. Òbviament, som
conscients que ni CiU ha plantejat un pavelló públic a Vilatenim, ni els
promotors del Montessori estan en condicions de pagar de cop el canon.
Però es tracta de sortir de l’atzucac negociador amb un pavelló públic ... i a la
mateixa finca. D’aquí no ens movem, tot i els anuncis que els promotors
tenen ofertes d’ajuntaments que suposadament cedeixen finques
gratuïtament.
Les negociacions desemboquen en un acord per al plec de clàusules
que des d’ERC valorem com a molt satisfactori. El canon, en termes relatius,
a penes varia, per bé que facilita el cobrament d’un segon canon, si l’escola
210
vol utilitzar el pavelló públic. Però hi ha dues diferències substancials per a
l’interès públic: una part de la finca (quasi un 30%), no se cedeix (els
promotors hi ha d’accedir) i es destina a la construcció d’un pavelló públic; a
més, CiU, grup majoritari del govern, admet la prioritat inversora del pavelló
(no estava prevista !), que ha d’estar construït a principis de 2012.
És la postura de màxims d’ERC? No, és clar que no: no tenim majoria
absoluta per concretar-la. Però estem convençuts que l’interès públic ha sortit
notablement reforçat amb la nostra intervenció des del govern en el procés.
De cedir tota (¡) la finca a una empresa educativa privada, passem a
conservar-ne quasi un terç com a equipament públic ...i, sobretot, hi
construirem (mateix cost que el canon fixat) un pavelló de propietat i gestió
municipal, ubicat en terrenys públics.
16 FIGUERES: UNA CIUTAT CULTURAL
16.1 El model cultural d’Esquerra.
Una bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració social
i la construcció nacional. La ciutadania del nostre país, tant a títol individual
com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos
culturals i la seva difusió.
La cultura ens dóna consciència de qui som i on volem arribar com a poble.
Dotar el municipi dels equipaments municipals —esportius, culturals, lúdics,
de serveis socials, etc.— necessaris per satisfer les necessitats específiques
de la ciutadania, incorporant-hi el concepte d’equipament sostenible. Es
garantirà tant una correcta distribució física dels equipaments dins del
municipi —adequant la seva presència a les necessitats de cada zona— com
un fàcil accés als serveis municipals des del punt de vista del tràmit,
mitjançant una planificació consensuada amb tots els actors implicats.
Vetllar perquè aquells equipaments i serveis que depenen d’altres
administracions s’ajustin a les necessitats de la població, tenint en compte les
especificitats del municipi i garantint també criteris de proximitat física i
facilitat d’accés al seu ús.
211
Fomentar la cultura com a element de cohesió i millora de la qualitat de vida
del conjunt de la ciutadania, amb una especial atenció als i les joves.
Fomentar i donar suport a la creació artística i assegurar les condicions
necessàries perquè les persones que ho desitgin puguin desenvolupar
lliurement les seves capacitats creatives, artístiques i culturals.
Potenciar l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els
seus àmbits, prioritzant la programació d’espectacles, concerts i activitats
vinculades a aquesta.
Afavorir l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països Catalans.
Impulsar la creació del Consell municipal de cultura amb representació de
l’Ajuntament, les entitats i els agents culturals locals.
Vetllar per la qualitat de l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter
formatiu, cultural, lúdic o esportiu per a l’alumnat dels centres educatius, en
horari no lectiu i, sobretot, en els períodes de vacances.
Vetllar per la possibilitat d’accés de tota la ciutadania als ensenyaments
artístics.
Implantar els plans d'entorn per donar una resposta integrada comunitària a
les necessitats educatives més enllà de les escoles. Es tracta d’obrir les
escoles i les seves instal·lacions —equipaments esportius, biblioteques,
accés a les TIC, etc.— per a ser usades més enllà del temps escolar, amb la
complicitat de les famílies i de l’associacionisme.
Promoure polítiques d’atenció als infants, com ara xarxes d’escoles bressol,
amb serveis flexibles i complementaris, i programes educatius, lúdics,
culturals i esportius. En aquest aspecte, a banda de les escoles bressol,
també es promourà la creació d’espais familiars i de joc per a infants.
Dissenyar polítiques d’atenció als infants mitjançant els plans d’infància i els
consells d’infants, així com amb xarxes d’escoles bressol amb serveis
flexibles i complementaris, espais infantils de suport a les càrregues familiars,
i programes educatius, lúdics, culturals i esportius per als infants.
Fomentar la participació de la ciutadania en les entitats i les associacions
locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a
centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a
l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit
associatiu local.
212
Potenciar la comunicació i la col·laboració amb les diferents comunitats
d’immigrants. Cal cercar uns interlocutors i/o interlocutores reconeguts per la
pròpia comunitat, elaborar plans de formació i de sensibilització per a la
policia locals sobre la seva cultura i els seus hàbits, i integrar-los de manera
progressiva a les diferents plantilles de policies locals.
Afavorir que la població nouvinguda participi activament en les
manifestacions col·lectives que configuren la personalitat del municipi per
aconseguir la progressiva vinculació a la societat i al país d’acollida.
Incidir, mitjançant programes específics, en el caràcter integrador i
saludable de l’esport, la cultura i el lleure, enfront de la violència, l’incivisme i
la intolerància.
Elaborar el mapa de serveis bibliotecaris de ciutat.
Impulsar la digitalització de documents d’interès local per tal de preservar i
difondre la memòria del territori.
Augmentar l’horari d’obertura de les biblioteques municipals com a sales
d’estudi en els períodes d’examens.
Dissenyar plans de foment de la lectura i la formació continuada en
col·laboració amb els consells escolars del municipi i els centres de
normalització lingüística.
Afavorir que a les biblioteques municipals hi hagi subscripcions als diaris,
setmanaris i publicacions locals, comarcals i nacionals en llengua catalana.
Col·laborar en les diverses instàncies administratives i empresarials
implicades per tal d’aconseguir que les sales de cinema locals disposin del
màxim nombre possible de pel·lícules en llengua catalana.
Fomentar i impulsar la creació artística local i promoure la presència de
joves creadors del municipi en el seu territori.
Incentivar la programació de festivals locals donant impuls a la música local
en català.
Fomentar i potenciar les programacions locals en l’àmbit de les arts
escèniques.
Fomentar i donar suport, amb la col·laboració dels grups i entitats locals, a
les manifestacions de la cultura popular i tradicional, especialment les que
siguin pròpies del municipi, així com també les de nova creació.
213
Promoure una política de memòria històrica a través de la recerca, l’estudi i
la difusió del patrimoni tangible i intangible del municipi. Entre d'altres
mesures, caldrà estimular la col·laboració amb els grups d’història local, la
creació d’espais de memòria —museus, centres d’interpretació, rutes, etc.—,
la presentació d’exposicions, les visites ciutadanes col·lectives i el treball
compartit dels organismes responsables de turisme i patrimoni.
Potenciar una agenda cultural d’actes i esdeveniments, en format analògic i
digital, i emprant les eines de difusió 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la
informació sobre els equipaments culturals del municipi, l’agenda d’actes i
festes, les novetats a les biblioteques, etc.
Impulsar la recerca sobre la història local de les dones que han format part
de la identitat i facilitar-ne la difusió.
Elaborar un projecte turístic per al municipi a partir de les potencialitats
naturals culturals, patrimonials i econòmiques existents.
Cercar noves oportunitats i potencialitats turístiques del municipi basades
en la identitat i la creativitat dels seus ciutadans i ciutadanes —turisme literari,
històric, genealògic, paisatgístic...
Desenvolupar un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels
diversos sectors del teixit social que intervenen en l’oferta turística del
municipi: potenciació del comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.
Promocionar l’obra d’artistes i autors/es locals mitjançant el web municipal,
facilitant-los un punt de trobada i contacte virtual amb programadors/es,
artistes i autors/es de la resta del país.
Entendre la promoció del municipi com a una conjunció de valors
econòmics, socials, culturals i de lleure.
Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per tal d’establir
canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la
creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació
d’origen.
Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals
de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.
Promoure la creació de continguts de valor afegit i afavorir la difusió
d'artistes i creadors/es locals
214
Digitalitzar el patrimoni cultural i difondre aquest coneixement a través
d'Internet.
16.2 A Figueres ens cal un model cultural propi.
La gestió cultural és una assignatura difícil. Els referents solen ser les
polítiques culturals de les grans ciutats o les de més prestigi o la dels grans
mitjans de comunicació. En tot cas, propostes normalment molt cares poc
connectades amb els referents i el patrimoni cultural popular, allunyades de la
gent i sovint poc participatives. És evident que no és senzill trobar referents
propis, ni trobar gent que estigui disposada a aportar entusiasme i hores de
treball, ni tampoc trobar les complicitats del públic. Gairebé cap municipi del
país (Figueres inclosa) no es pot permetre programar com si fos Barcelona
(que, d’altra banda, ara és prou propera com perquè, qui ho desitgi, pugui
anar-hi a veure teatre, concerts o exposicions). Així que el model d’èxit, en
programació cultural, serà el que sàpiga innovar i connectar alhora amb la
pròpia tradició. D'altra banda, la situació econòmica en què vivim tampoc no
ens permet programar amb pressupostos ambiciosos. En aquests moments,
si no ho fem per convicció, ho haurem de fer per necessitat. No és fàcil, però
és possible. Serem capaços de trobar models? D’entrada, serà un primer pas
saber que n’hem de buscar.
16.3 Esquerra aposta per la creació d’un Institut de Cultura per al proper
mandat.
Esquerra considera que la decisió de no començar aplicar en aquest
mandat el Pla de Cultura de Figueres, per l'excepcional situació patida per la
regidoria de cultura, no ha de comportar de cap manera un ajornament sine
die de la seva aplicació en el proper mandat. És per això que volem
manifestar públicament la nostra voluntat de dur-lo endavant i d'impulsar i
dotar l'Institut de Cultura que hi és previst. Entenem que aquest Institut de
Cultura ha de ser l'organisme rector de la política municipal en l'àmbit cultural
i que la seva constitució ha de servir per racionalitzar els recursos disponibles
i per dur endavant una actuació més efectiva en aquest camp. Es tracta d'un
organisme municipal autònom que podrà cercar recursos econòmics més
enllà del pressupost ciutadà, però que també podrà comptar amb els recursos
215
humans que actualment té la regidoria, els quals compten amb una
experiència i formació que pensem que pot ser decisiva en l'èxit del nou
organisme. En una situació econòmica general de crisi pensem que un
Institut amb les característiques apuntades tindrà major capacitat de
maniobra i podrà comptar amb eines de finançament més enllà de les
estrictament municipals. D'altres poblacions ja fa temps que el tenen i han
pogut constatar l'efectivitat del model. Una ciutat com Figueres, que
considerem que, especialment en l'àmbit cultural, s'ha de convertir en un punt
de referència bàsic a nivell nacional, s'ha de dotar d'unes eines d'organització
potents per poder fer realitat aquest objectiu estratègic que nosaltres
entenem que s'hauria de poder assolir a mig termini.
16.4 Polítiques culturals
Política de manteniment, conservació i construcció d’equipaments
culturals.
Potenciació i diversificació de l’actual oferta del Museu de
l’Empordà en més d’un centre museístic i cultural.
De la mateixa manera que l'Escorxador, com s'acaba de
proposar, podria servir de centre destinat a la memòria
històrica local i comarcal, caldria encara (com a mínim)
desdoblar les funcions actuals del Museu de l' Empordà en
dos àmbits més. L'actual instal·lació podria continuar
dedicant-se a l'art modern (segles XIX-XX) i a la producció
contemporània. Caldria, però, erigir un nou centre dedicat a la
vessant històric-arqueològica comarcal (art antic i medieval)
tant important a nivell nacional i internacional (Sant Pere de
Rodes, Empúries, etc.). Aquesta nova seu podria instal·lar-se
al Monestir de Santa Maria de Vilabertran, ja que es tracta
d'un edifici arquitectònicament molt important, que actualment
no se sap quin ús se li ha de donar, molt pròxim a Figueres,
però que alhora reforçaria, en no trobar-se a la mateixa ciutat,
216
el caràcter comarcal del Museu de l'Empordà i la funció
capitalina de Figueres.
Desencallar la situació de l’actual Sala Edison, malgrat ser de
titularitat privada.
El museu del castell de Sant Ferran
Per contextualitzar, fem memòria. El novembre de 2008, la ministra socialista
(PSC) de Defensa, Carme Chacón, va anunciar que el museu militar de
Montjuic es traslladaria al castell de Sant Ferran de Figueres. L’alcalde i el
govern de la ciutat (el PSC en formava part) s’hi van mostrar del tot
favorables. Un any més tard (octubre i novembre de 2009), dues decisions
ministerials més: es creava la figura del “Comisionado Jefe del Programa del
Museo Militar del Castillo de San Fernando de Figueres (Girona) i es
nomenava per al càrrec Carlos Díaz Capmany. No em consten reaccions
negatives del govern de Figueres d’aquell moment
Des d’ERC defensàvem i defensem que Figueres havia d’apostar fort
per aconseguir el Centre Internacional per a la Pau; però justament l’anunci
del ministeri de Defensa posava les bases, malauradament sòlides
institucionalment, de la situació actual: “Els usos que Barcelona vol donar al
castell com futur centre internacional per a la pau són incompatibles amb la
continuïtat del Museu Militar, que s’hi albergava des de 1963” (El Periódico de
Catalunya, 2 de novembre de 2008). Des del Govern Municipal de Barcelona,
des del Govern de la Generalitat, des del ministeri de Defensa i des del
govern de Figueres .. es van prendre les decisions que tots coneixem: el
Centre Internacional per a la Pau, a Barcelona; el Museu Militar, a Figueres. I
que cadascú assumeixi les seves responsabilitats en aquestes regles de joc
imposades a la ciutat.
Ara, parlant estrictament del museu (no de la fortalesa), es tracta de
intentar reorientar el rumb, però sense vendre fum i buscant les complicitats
institucionals adequades. Caldrà garantir un discurs museogràfic adient per
al contingut provinent de Montjuic (armes històriques, maquetes i miniatures,
soldadets de plom....) i que probablement s’ubicarà en un futur museu, que
convindria denominar, per exemple, Museu del Castell de Sant Ferran. No
217
hauria de ser només un canvi de nom, sinó la visualització d’una altra
concepció de l’espai: a més d’exposar els fons de valor històric amb discurs
museogràfic modern, caldria preveure sales –d’exposició però també de
treball- que permetessin implicar-se en temes relatius a la resolució pacífica
de conflictes. No és una tasca fàcil, però convé esgotar les possibilitats
institucionals.
Caldria replantejar la qüestió perquè és possible una via d'entesa de totes les
parts implicades
La reivindicació que en el castell de Sant Ferran de Figueres s'hi faci un
museu per la Pau (que també es podria dir de la solidaritat, de la resolució de
conflictes, de la no-violència o similar) no és incompatible amb la integració,
dins d'un projecte museístic coherent, de col·leccions d'armes procedents de
Montjuïc (cosa que impediria la dispersió anunciada).
El nom de Museu “militar” no és un reclam ni turístic ni de públic, com ha
quedat demostrat amb el poc èxit que els museu de Montjuïc ha tingut al llarg
de tots aquests anys i amb el poc interès que ha tingut el mateix ajuntament
barceloní en retenir-lo o transformar-lo en una nova oferta museística.
La idea d'un Museu per la pau (o de la solidaritat, o de la resolució de
conflictes o de la no-violència) va sorgir a Figueres durant les tres edicions de
les jornades internacionals per la pau que s'hi van celebrar ara fa uns anys i
permetria que fos una mena de complement de l'Institut per la pau que es vol
instal·lar a Montjuïc
Allò que és més preocupant és que es dugi a terme un costós projecte
museístic (amb fons públics) que no tingui un rendiment social mínim i que
tampoc no tingui un nivell museístic adequat (perquè s'hagin dispersat les
col·leccions de més interès històric)
Cal que el projecte museístic l'elabori un equip d'experts i que tingui com a
base la realitat on és inserit, és a dir, la realitat catalana. La Generalitat hauria
de vetllar per aquest punt (imprescindible) ja que això permetria que el centre
s'incorporés a la xarxa que el govern català té muntada arreu del territori. Així
218
mateix, també hauria de vetllar per tal que el futur museu fos d'alt nivell
museístic i que pogués engruixir l'òptima oferta cultural que constitueixen la
resta de museus de la ciutat (el Museu Dalí, el Museu del Joguet i el Museu
de l'Empordà)
Política de gestió i dinamització cultural.
Potenciar i donar més facilitats a l’organització de l’Aula de Música
Tradicional i Popular. Recuperarem de l’oblit la música de
cobla, promocionant la creació de Cobles sardanistes.
Farem que la ciutat de Figueres se la torni a conèixer
com el bressol de la sardana, tal i com ho va ser en
temps passats.
Donar més suport al festival de música d’arrel tradicional
“Figueres Folk”, aconseguint que es consolidi i, algunes de
les seves activitats, es puguin realitzar en equipaments
municipals de la ciutat, a part dels que ja utilitza habitualment
en altres poblacions de la comarca.
Potenciar l’Aula Municipal de teatre i donar més suport a les
altres companyies teatrals del municipi, així com també,
promocionar tot allò que tingui a veure amb la dramatúrgia
local.
Promoció de les indústries culturals establertes dins del nostre
municipi.
Ampliar, en nombre de punts i de dimensions, les cartelleres i els
espais públics damunt dels quals està permès de mostrar
informació en suport paper per part de les entitats, les
associacions, els clubs, els comerços, els partits polítics,
i els ciutadans en general, poden fer propaganda dels
seus actes.
219
Política de normalització lingüística i reconstrucció nacional de
Catalunya.
RÀDIO-TV FIGUERES
No cal que la cerqueu ni a la guia ni a internet. La ràdio i la televisió de
Figueres no figuren ni en cap dial ni en cap canal. La capital de l'Alt Empordà
és òrfena d'aquests mitjans de comunicació municipal. Paradoxalment, els
ajuntaments dels pobles i viles del seu entorn ja fa molts anys que han posat
algun d'aquest mitjans al servei dels seus veïns. Així, Roses, Castelló
d'Empúries i l'Escala gaudeixen de ràdio i tv municipals. I pobles com
Vilasacra, Vilamalla o Cabanes ja fa temps també que han inaugurat les
seves respectives emissores. En el cas concret de Vilafant, ja són més de 25
anys d'emissió. D'altres poblacions de les comarques gironines com Olot,
Palamós, Lloret, Blanes o la mateixa Girona fan part de tot un reguitzell de
municipis en què tant la ràdio com la tv són un referent bàsic per als seus
ciutadans.
Els figuerencs no hem fet cap pas seriós en aquest sentit fins ara. El
darrer pronunciament consistorial sobre la possibilitat d'obtenir algun mitjà de
comunicació audiovisual es remunta a la comissió de govern del 5 de juliol de
2004, quan es va aprovar la gestió directa d'un programa de TDT local dins
del múltiple corresponent a la demarcació de Figueres. Un acord que fou
ratificat tres dies després pel ple municipal. Un any després, davant la
inoperància de l'acord, el grup municipal d'ERC va presentar una moció per
tal que Figueres es postulés per poder ser la seu del canal públic de TDT. La
proposta fou desestimada. Aquell mateix estiu, institucions i empreses van
moure fitxa per poder implantar un model de TDT per al territori i el dia 16 de
desembre de 2005 es va signar un conveni per a una tv transfronterera que
va ser subscrit per l'Ajuntament de Figueres, Perpinyà Cable S.A. I TV Comtal
SL. Actualment el conveni és inoperant. Des del 2008 estem adherits al
consorci Local i Comarcal de Comunicació, però encara ens falta el més
important: una ràdio i una televisió.
Figueres, amb gairebé 45.000 habitants i un 30 % d'immigració de 93
nacionalitats diferents, necessita unes eines així per tal d'incorporar i
cohesionar una ciutadania que cerca un referent comú per tal de sentir-se
plenament identificada amb la col·lectivitat a la qual pertany. Així mateix, la
220
ciutat necessita disposar d'uns mitjans de comunicació audiovisuals per a la
informació més immediata, com ha quedat demostrat durant la recent
nevada. L'endemà de la tempesta, els carrers ja eren nets per poder-hi
circular i molta gent es va quedar a casa per no tenir informació d'aquest fet.
Ens cal, doncs, donar un tomb a l'actual situació i aconseguir que Figueres
prengui consciència que es tracta d'una necessitat de primer ordre. I el nou
govern municipal ha d'actuar en conseqüència. El nostre esforç quotidià anirà
en aquesta direcció.
16.5 El projecte cultural en l’àmbit juvenil.
La cultura és un concepte molt ampli, ja que no només es limita als
aspectes de creació i artístics, sinó que també entenem per cultura totes
aquelles característiques que defineixen la societat. Per aquest motiu, hem
d’adequar el nostre projecte cultural al model social que volem que existeixi
en el nostre país i que actualment encara queda molt allunyat de la normalitat
cultural de la nostra societat. Hem de treballar per eliminar les diferències
socials assimilades per tradició cultural que encara existeixen en la nostra
societat, per recuperar la memòria històrica dels nostres pobles, viles i
ciutats, i també per donar a conèixer aquells elements que defineixen la
nostra identitat. En l’àmbit juvenil, ens trobem que molts joves tenen
dificultats alhora d’accedir a la cultura. És per això que ens hem de marcar
aquesta problemàtica com uns dels principals objectius. D’altra banda,
aquestes dificultats es veuen agreujades davant l’absència d’una oferta
cultural pública atractiva per al jovent
Vincular el Consell Local de Joventut a l’elaboració del programa
cultural del municipi. D’aquesta manera es garanteix una oferta cultural
adequada a les necessitats del jovent.
S’ha de garantir la promoció i la producció dels corrents culturals que
sorgeixen al municipi, integrant-los en la programació cultural
municipal.
Cal fomentar que les entitats organitzin activitats culturals i d’oci,
encara que no sigui la finalitat d’aquest col·lectiu. L’objectiu d’aquesta
221
mesura és solucionar, per un cantó, la manca d’oferta cultural i
sobretot d’oci de promoció públic i, per l’altre, contribuir a
l’autofinançament de les entitats i associacions.
Facilitar l’accés de la gent jove a la cultura a través de la creació i la
potenciació de carnets culturals per a joves. Aquest carnet ha de
garantir l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes
significatius en la compra d’entrades o bé la gratuïtat dels espectacles
de promoció pública.
Al marge dels espectacles de promoció pública, des de l’ajuntament
s’ha d’intentar establir convenis de col·laboració amb empreses del
món de la cultura del municipi perquè s’acullin als descomptes del
carnet.
Aquest carnet també pot tenir una àrea d’influència supramunicipal,
sobretot en els municipis més petits.
Buscar fórmules per fomentar la cultura entre la gent jove, ja que
sovint no n’hi ha prou a donar facilitats econòmiques al jovent perquè
accedeixi a la cultura oferta. Una bona iniciativa és el foment de les
activitats culturals del municipi a les escoles i instituts, amb la creació
de tallers que impliquin les escoles de les nostres ciutats i pobles amb
l’oferta cultural. És per això que s’ha de destinar una part de l’activitat
cultural a les escoles i instituts perquè tots els joves estudiants puguin
assistir a ofertes culturals específiques per a ells, i a partir d’aquí es
puguin crear tallers culturals per fomentar la participació del jovent en
la cultura.
Per tal de garantir la continuïtat d’activitats culturals realitzades per
joves del municipi, hem de garantir l’accessibilitat a les instal·lacions
municipals que siguin útils i adequades a les seves necessitats.
S’ha de facilitar l’accés del jovent a la història del nostre poble o ciutat,
ja que s’entén com un element d’integració dins la realitat del nostre
poble o ciutat.
Aquesta integració a la realitat històrica local s’ha de començar per
promocionar-la des de les aules, amb la creació de tallers relacionats
amb el descobriment i la investigació de la història local, on sovint
poden trobar els seus avantpassats com els primers informadors del
222
passat més recent del seu propi poble o ciutat. Per tant, una forma de
potenciar aquesta integració del jovent en la història local podria ser a
partir de tallers que agrupessin joves i gent gran. Aquest fet, a part de
ser un intercanvi històric i de crear la possibilitat de poder viure de
primera mà la història passada més recent de la localitat, ajuda a crear
i entendre l’evolució de la cultura local.
Una altra forma interessant d’incentivar el jovent i integrar-lo en la
història local del nostre poble o ciutat és a partir de la creació de
premis municipals de recerca, aprofitant la realització de treballs fets
en els centres educatius de la població.
Fomentar iniciatives com les parelles lingüístiques és una bona
mesura per afrontar la nova realitat dels Països Catalans, on la
convivència cultural cada cop és més significativa. Per tal d’afavorir la
integració d’aquesta diversitat cultural a la realitat cultural catalana,
una manera de fer-ho és la convivència i l’intercanvi entre joves de
diferents orígens, utilitzant la llengua catalana com a idioma vehicular.
Promoure la creació d’intercanvis locals entre joves dels Països
Catalans i de la resta de països com una forma d’enriquiment cultural per part
dels joves de la nostra localitat, i al mateix temps afavorir l’aprenentatge i la
tolerància cap a cultures i tradicions diferents de la nostra.
16.6 Propostes per a què el jovent figuerenc pugui gaudir de la cultura.
1. Vincular el Consell Local de Joventut a l’elaboració del programa cultural
del municipi.
2. S’ha de garantir la promoció i la producció dels corrents culturals que
sorgeixen al municipi i integrar-los en la programació cultural municipal.
3. Fomentar que les entitats organitzin activitats culturals i d’oci. L’objectiu
d’aquesta mesura és solucionar, per un cantó, la manca d’oferta cultural, d’oci
i de promoció pública i, per l’altre, contribuir a l’autofinançament de les
entitats i associacions.
4. Facilitar l’accés de la gent jove a la cultura a través de la creació del
“Carnet Jove Municipal (o Carnet Jove de Figueres)”. Aquest carnet ha de
223
facilitar l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes significatius o bé
la gratuïtat dels espectacles de promoció pública.
5. Al marge dels espectacles de promoció pública, des de l’ajuntament s’han
d’establir convenis de col·laboració amb empreses del món de la cultura del
municipi perquè s’acullin als descomptes del carnet.
6. Aquest carnet ha de tenir una àrea d’influència supramunicipal per tal de
facilitar l’accés a la programació cultural a joves de municipis petits de la
comarca en els quals no hi ha una oferta satisfactòria.
7. Buscar altres fórmules per fomentar la cultura entre la gent jove. Per
exemple, el foment de les activitats culturals del municipi a les escoles i
instituts amb la creació de tallers que impliquin les escoles de la nostra ciutat
amb l’oferta cultural. És per això que s’ha de destinar una part de l’activitat
cultural a les escoles i instituts perquè tots els estudiants puguin tenir accés a
ofertes culturals específiques per a ells, i a partir d’aquí es creïn tallers
culturals per fomentar la participació del jovent en la cultura.
8. Crear equipaments culturals per pal·liar la manca d’espais de creació i
realització d’activitats culturals. Per tal de garantir la continuïtat d’activitats
culturals realitzades per joves del municipi, hem de garantir l’accessibilitat a
les instal·lacions municipals que siguin útils i adequades a les seves
necessitats.
9. S’ha de facilitar l’accés del jovent a la història de la nostra ciutat, ja que
s’entén com un element d’integració dins la realitat del nostre municipi. Una
forma de potenciar aquesta integració del jovent en la història local podria ser
a partir de tallers que agrupessin joves i gent gran. Aquest fet, a part de ser
un intercanvi històric i de crear la possibilitat de poder viure de primera mà la
història passada més recent de la localitat, ajuda a crear i entendre l’evolució
de la cultura local. Una altra forma interessant d’incentivar el jovent i integrar-
lo en la història local del nostre poble o ciutat és a partir de la creació de
premis municipals de recerca, aprofitant la realització de treballs fets en els
centres educatius de la població.
224
10. Fomentar iniciatives com les parelles lingüístiques per tal d’afavorir la
integració de la diversitat cultural a la realitat cultural catalana.
11. S’ha de promoure la creació d’intercanvis locals entre joves de la ciutat i
la resta de països com una forma d’enriquiment cultural per part dels joves de
Figueres i al mateix temps afavorir l’aprenentatge i la tolerància cap a cultures
i tradicions diferents de la nostra.
12. Cal crear una categoria de la beca “Agita” destinada als joves menors de
divuit anys per tal d’ajudar a fer factibles els projectes culturals sòlids dels
emprenedors d’aquest sector d’edat.
13. És necessari crear bucs d’assaig municipals ubicats dins l’Hotel d’Entitats
de Figueres amb tots els recursos necessaris per tal que les formacions
musicals joves puguin gaudir d’un espai amb les condicions òptimes per
assajar i desenvolupar-se còmodament.
14. Cal destinar una part del pressupost de cultura i juventut a la subvenció o
patrocini de les gravacions de les formacions de música local que tinguin una
mínima qualitat i que tinguin problemes de finançament. Aquesta mesura
ajudarà a potenciar i a donar-se a conèixer a les formacions joves locals.
15. S’estudiarà la possibilitat de poder accedir als cinemes de Figueres amb
descomptes, utilitzant el Carnet Jove de Figueres.
16.7 L’Embarraca’t.
Les polítiques de Joventut ben plantejades i executades són, com les
polítiques educatives, llavor de futur que tot govern ha de cuidar de forma
especial. Ara fa dos anys, Joventut era una regidoria qüestionada pels seus
principals usuaris, les entitats juvenils, en peu de guerra a causa de
l'organització de les barraques de Fires (un seguit d’actes lúdics i festius que
tradicionalment s’ha assumit des de la regidoria de Joventut, tot i que en
definitiva no deixa de ser una part més de la programació de festes, no
225
exclusivament juvenil, ni a efectes d’organitzadors ni a efectes d’usuaris).
Enguany constatem que aquell malestar i tensió ha esdevingut una taula de
diàleg, col·laboració i treball conjunt entre ajuntament i entitats (juvenils i no
juvenils) organitzadores.
I això per què ha passat? Doncs senzillament perquè es torna a l’origen del
que va ser l’esperit de les barraques, i es dóna veu i part activa a les entitats
que en prenen part, a l’hora de programar i planificar com i de quina manera
seran, i quan duraran ( de nou, passem dels quatre dies als sis de festa!). Les
barraques varen néixer, a proposta del Consell Municipal de Joventut, com
una activitat en què les entitats juvenils es podien donar a conèixer a la ciutat,
trobar nous membres i associats, i recaptar fons econòmics per a dur a terme
la seva activitat durant l’any. Al llarg del temps i a banda de les modificacions
en la composició de les entitats presents a les barraques, es va anar perdent
l’esperit de participació i treball conjunt, per acabar sent una activitat més del
programa de fires, dirigida des de l’Ajuntament.
Arran de les tensions, la regidoria anterior (a la qual cal reconèixer, i
reconeixem, la tasca que ha fet) ha escoltat les propostes de les entitats, i ha
aconseguit crear, a hores d’ara, un espai de col·laboració i participació que
mai s’hauria hagut de perdre. Els ajuntaments treballem amb recursos de tots
i això ens obliga, per pura honestedat i coherència, a treballar de la millor
manera possible. I no hi ha millor manera que treballar per les associacions
amb els associacions, i treballar pels joves tenint els joves en compte. Cal fer-
los participar activament i unir el seu esforç, la seva energia i el seu
voluntarisme, als recursos de tots i a la professionalitat dels tècnics
municipals. I fer així realitat la participació, amb el treball i la confiança mútua,
entre associacions i institucions, entre societat i civil i Ajuntament. Així seran
les barraques enguany i així ha ser de política de Joventut de la nostra ciutat
d’ara en endavant.
La nostra proposta és la següent:
1. Cal ampliar la partida pressupostària de barraques un 50% per tal de
poder-les millorar, ja que durant els últims anys el pressupost s’ha mantingut
però els costos de les infraestructures s’han encarit notablement. Amb
226
l’ampliació de la partida pressupostària es podrien crear també un ventall
d’activitats de tarda/vespre enfocades cap a un públic familiar.
2. El fons econòmic de l’Embarraca’t no sortirà de la regidoria de joventut; es
tractarà com una partida pressupostària independent o si no s’obtindran els
fons de la regidoria de Fires i festes, ja que l’Embarraca’t és el principal
espectacle de la nostra festa major i va destinat a tota la població, no només
als joves.
3. S’han de garantir els recursos i ajudes necessàries des de l’Ajuntament per
tal de que l’Embarraca’t sigui gestionat pel CLJF. El Dinamitzador Juvenil de
Figueres, situat en la mateixa seu que el CLJF (L’Hotel d’entitats) serà la
figura que coordinarà i ajudarà a gestionar l’Embarraca’t al CLJF.
4. En el transcurs d’aquest pròxim mandat s’han de traslladar les barraques a
un emplaçament més proper al centre de la ciutat per tal de facilitar-ne
l’accés a peu i per tal d’integrar-les més a la ciutat.
5. Cal facilitar l’actuació dels grups locals en l’embarraca’t sense obligar-los a
passar pel concurs Joan Traiter (el qual és d’àmbit nacional).
6. Es cedirà el recurs d’una web municipal de l’Embarraca’t al CLJF, amb la
supervisió del dinamitzador juvenil, basada sobretot en la participació del
jovent de Figueres, podent opinar des de la web durant tot l’any.
7. És necessari treballar per ampliar els horaris de l’Embarraca’t, sobretot els
dies de més afluència.
17 LA POLÍTICA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I DE
RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA
17.1 La política lingüística d’Esquerra.
L’objectiu prioritari de la política lingüística per Esquerra és arribar a la
plena normalització de l’ús de la llengua catalana com a primera llengua d’ús
227
en tots els àmbits arreu dels Països Catalans. Tanmateix, tot i que la situació
actual de la llengua encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal tenir
present tot el seguit d’avenços que s’han fet des de la Generalitat de
Catalunya durant els anys 2004-2010. Així, s’han impulsat moltes campanyes
de dinamització i foment de la llengua, i s’han elaborat i difós molts materials i
instruments de suport.
La situació és encara especialment crítica en àmbits com ara l’empresarial, la
justícia, els mitjans de comunicació, els audiovisuals i la indústria cultural, i
alhora és desigual en els diversos territoris de la nació. Des dels ajuntaments
cal impulsar, de manera decidida, el procés de normalització lingüística, tant
en les activitats de l’Ajuntament com en tots els àmbits de la població, tot
aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.
Els objectius fonamentals dels ajuntaments de Catalunya, quant a la política
lingüística, han d’anar dirigits a impulsar i consolidar els avenços assolits pel
Govern. Aplicant-los, i tenint en compte la idiosincràsia i les necessitats
pròpies de cada municipi, ens permetran avançar i enfortir les polítiques que
calen a cada ens local. Per això, els objectius fonamentals són:
Informar i garantir els drets lingüístics de la ciutadania.
Impulsar campanyes de sensibilització amb l’objectiu d’estimular i reforçar
actituds favorables a la llengua.
Fomentar l’ús del català en activitats lúdiques i culturals —cinemes,
concerts, actuacions infantils, biblioteques (clubs de lectura, llibres, diaris i
revistes, videojocs i DVDs, etc.).
Fomentar el coluntariat lingüístic entre parelles d’estudiants, companys/es
de treball, i companys/es d’entitats de persones nouvingudes i entitats
diverses —esportives, culturals, socials...
Fomentar l'acolliment lingüístic: informació sociolingüística, cursos, activitats
i plans d’acolliment.
Donar suport a les empreses i als treballadors i les treballadores que fan
atenció al públic.
Fomentar el compromís i la coresponsabilitat de les empreses, les
organitzacions laborals i els sectors professionals a l’hora d’atendre el públic
en català.
Fomentar les organitzacions empresarials de la responsabilitat social
228
lingüística en el marc de la responsabilitat social empresarial.
Informar i difondre recursos lingüístics materials i de suport institucional.
D’altra banda, al si del mateix Ajuntament, la política lingüística s’ha d’orientar
a la plena normalització de l’ús de la llengua catalana en el seu territori,
començant per les seves dependències, ja que encara que la Llei estableix
que la llengua pròpia de l’Administració municipal catalana és el català,
encara hi ha massa ajuntaments que no la utilitzen de manera habitual i
preferent en tots els seus processos interns —policia, serveis de neteja
urbana, etc. — i externs —relació amb els proveïdors, etc.
Algunes propostes en l’àmbit de la política lingüística
Elaborar un Pla municipal de normalització lingüística (PMNL), adequat a
les necessitats sociolingüístiques de les diferents zones i que estableixi
clarament els objectius prioritaris, les actuacions que cal per assolir-los en els
propers quatre anys i la dotació de recursos necessaris per poder dur-los a
terme. Aquest Pla, aprovat pel ple, s’ha de revisar, avaluar i actualitzar
anualment.
Implicar en l’elaboració i execució del PMNL les entitats culturals i
esportives, les associacions de defensa i promoció de la llengua, els partits
polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i comerciants, les
associacions de veïns i veïnes, els col·lectius d’immigrants i de cultures
foranes, perquè, coordinadament amb l’Ajuntament, i l’Oficina o el servei local
de català en les poblacions on n’hi hagi, actuïn d’impulsors i de supervisors
de la normalització lingüística en el seu àmbit d’actuació.
Exigir el requisit lingüístic en l’accés i en el manteniment en la funció pública
Organitzar totes les qüestions que tenen a veure amb la normalització
lingüística transversalment, de manera que l’òrgan que se n’ocupi pugui
actuar en tots els departaments.
Fomentar l’aprovació de plans de normalització lingüística interns, propis de
l’Ajuntament.
Informar les empreses, en el moment que sol·liciten l’autorització d’obertura
o la notifiquen, de les obligacions lingüístiques que tenen, així com també
dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la
229
legislació vigent com l’ús prioritari del català com a llengua de qualitat i
modernitat.
Verificar-ne, en el moment de la concessió de llicències i permisos, que
realment es compleix la normativa.
Introduir en l’ús informàtic de l'Ajuntament el programari lliure, com a
mesura per fomentar l'ús de la llengua catalana.
Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en l’àmbit
sociocultural, clàusules de normalització lingüística en els convenis amb les
entitats i oferir el suport tècnic necessari per dur a terme les actuacions que
s’hi indiquin.
Difondre, a més de les mesures previstes al PMNL des de les àrees
municipals relacionades amb l’activitat econòmica i de consum, les
subvencions que la Generalitat Valenciana, la de Catalunya i el Govern de les
Illes Balears concedeixen a les actuacions normalitzadores i donar ajuts als
comerços i a les empreses del municipi que avancin en l’ús del català.
Informar que els departaments que atorguen llicències d’obertura de negoci
poden gestionar ajudes i oferir el suport necessari —econòmic o tècnic.
Informar a les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa d’un punt
d’atenció que les pot ajudar a incorporar el català en el seu treball quotidià.
Fomentar el programa “Voluntariat per la Llengua”.
Promoure plans d'entorn municipals per promoure l'ús del català com a
llengua comuna i, per tant, com a eina integradora i de cohesió social de
l'alumnat, els pares i les mares del municipi.
Promoure plans d'acollida municipals que estableixin un protocol per a les
persones estrangeres que arribin al municipi, d’acord amb el Pacte nacional
per a la immigració.
Informar i difondre les activitats, els plans d’acolliment i els materials creats
per la Generalitat de Catalunya, entre la població nouvinguda.
Vetllar per l'ús del català en tots els mitjans de comunicació local, amb la
possibilitat d’utilitzar ocasionalment altres llengües sempre que hi hagi
situacions concretes que ho requereixin necessàriament i sempre després
d’haver-ho valorat prèviament.
Crear campanyes pròpies —o difondre les de la Generalitat de Catalunya—
mitjançant accions publicitàries i accions de divulgació, aprofitant dates
230
assenyalades o actes significatius i multitudinaris, en col·laboració amb el
Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya.
Prioritzar la programació d’espectacles, concerts i activitats culturals en
català i occità, especialment les adreçades als infants.
Vetllar per la qualitat lingüística dels espectacles culturals que s'ofereixen al
municipi, i promoure actes conjuntament amb entitats que treballen per la
llengua i la cultura catalanes i occitanes.
Afavorir la creació i la distribució de literatura en català i en occità,
mitjançant certamens i concursos.
Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa
local, comarcal i nacional en català i occità, així com també el material
audiovisual, la connexió a Internet i altres elements relacionats amb les
tecnologies de la informació i la comunicació.
Afavorir l’intercanvi cultural amb tot l’àmbit dels Països Catalans, com ara
trobades de corals, esbarts, diables, intercanvis d’esplais, agermanaments,
etc., especialment les adreçades als infants.
17.2 Polítiques de normalització lingüística i reconstrucció nacional de
Catalunya.
Aplicar un “Pla de xoc municipal de normalització lingüística”.
La llengua és, avui per avui, un factor de cohesió social de
primera magnitud pel que fa a la incorporació de la nova
immigració en la societat d'acollida. Cal que Figueres reforci
aquesta cohesió, des d'ara mateix, ja que les xifres de nova
immigració és una de les més altes de Catalunya. D'altres
poblacions, com Vic, han iniciat ja aquest camí i caldria
conèixer bé la seva experiència. Podria fer-se en base a un
acord específic (per l'excepcionalitat que suposa Figueres en
el conjunt del país) amb el Consorci de Normalització
Lingüística.
231
Potenciarem el sistema de “parelles lingüístiques” com a recurs
idoni per a facilitar l’aprenentatge del català i la
socialització de les persones nouvingudes.
Ens comprometem a treballar per la normalització lingüística del
català en tots els àmbits de la nostra vida ciutadana.
Des de l’Ajuntament apostarem pel compromís amb la
reconstrucció nacional de Catalunya.
Recolzarem totes les iniciatives que tinguin a veure amb la
nova llei d’ordenació territorial de Catalunya, la
qual ens ha de permetre eliminar l’actual marc
provincial i potenciar el marc comarcal i la capitalitat
de Figueres.
Potenciarem les festes de caràcter nacional: l’onze de
setembre, la diada de St. Jordi, St. Joan (festa
dels Països Catalans), etc. Hem de recuperar el
pes simbòlic del qual gaudien històricament a la
nostra ciutat aquests tipus de celebracions, i que
sense adonar-nos-en, alguns, s’han descafeïnat.
17.3 Recuperació de la memòria ciutadana.
El dia 1 de desembre de l’any passat es va celebrar la presentació, al Saló de
descans del teatre “El Jardí”, del gruixut volum de L'Abans – Figueres, una
història gràfica de la ciutat que aplega prop d'un miler de fotografies. L'acte
havia estat organitzat per l'Ajuntament de la nostra ciutat i els mateixos
editors, ja que des de l'inici del projecte se signà un conveni de col·laboració
entre les dues entitats. Aquest conveni, entre d'altres coses, estableix que el
fons fotogràfic aplegat per a la confecció del llibre (tant les imatges
publicades com les que no), un cop informatitzat, ha de passar a l'arxiu
municipal; cosa que suposa un notable enriquiment del seu fons d'imatges.
232
La resposta de la gent de Figueres davant d'aquesta iniciativa ha estat molt
bona. No tan sols va omplir el Saló de descans el dia de la presentació, sinó
que l'acollida que ha donat al llibre ha estat excel·lent. Els mateixos editors
van dir a l'acte que la xifra de volums venuts a hores d'ara s'acosta als 1.300
exemplars. Aquesta és una prova irrefutable de l'interès que suscita la història
de la nostra ciutat entre els nostres conciutadans. Un interès envers el qual
convé que hi reflexionem un xic, ja que és un element fonamental per al bon
govern de la ciutat. El vicealcalde Francesc Canet, que presentà l'acte, ja va
remarcar-ho en la seva intervenció, quan va dir que sovint ni els mateixos
governants no són prou conscients de la transcendència de les decisions que
prenen. I la història és la qui ens dóna, a governants i a governats, una
perspectiva temporal que (per comparació entre l'abans i l'ara) ens permet
saber, en realitat, cap a on anem com a ciutat.
Però, a part de la comparativa temporal, la història i la memòria ciutadana
juguen una altra funció que no és pas menor: ens cohesionen com a grup. En
una societat que tendeix a la disgregació i al desarrelament, el fet de
compartir una mateixa memòria col·lectiva és un element de cohesió social
no pas menyspreable. Conscients d'això, el grup d'Esquerra sempre hem
procurat i procurarem alimentar aquesta memòria ciutadana amb la nostra
acció de govern. Per això vam vincular la capitalitat de la cultura catalana
amb el record i homenatge a Narcís Monturiol; vam impulsar una retolació
correcta de places i carrers, i hem donat suport a totes aquelles iniciatives
que han anat en aquest sentit. Això sí, procurant sempre vincular aquesta
memòria ciutadana amb la general de Catalunya, que no és sinó la suma de
totes les memòries particulars de ciutats i poblacions que la constitueixen (i
de la seva gent, naturalment).
18 POLÍTICA EXTERIOR DE FIGUERES
18.1 Proposta de perfil de la regidoria de relacions comarcals
233
Tot i que no ens ho hem acabat de creure mai, Figueres és la capital de la
comarca i ha d’exercir com a tal. Hi ha una sèrie de factors que, encara que
sense voler-ho de vegades, ens obliguen: els serveis sanitaris – hospital –,
educatius – gran part dels instituts – i jurídics es troben a casa nostra i són
els habitants dels altres pobles qui s’han de desplaçar fins aquí per a poder
tenir-hi accés.
o Creació d’una marca de ciutat potent. Figueres no ha de girar
només al voltant del Museu Dalí, que també. S’hauria d’aprofitar
l’oportunitat de l’arribada del TAV.
o Creació de la Targeta Futur, per als joves menors de 16 anys de
Figueres i comarca. Aquesta donarà accés a preus reduïts en el
transport urbà, teatre, equipaments esportius municipals i activitats
organitzades per l’Ajuntament de Figueres.
o Mancomunar el transport públic.
o Mancomunar la xarxa d’aigua potable: ETAP i EDAR.
o Fomentar l’accés dels joves de la comarca a l’habitatge i a la
generació de projectes empresarials propis a la ciutat de
Figueres.
o Subvencionar durant els primers 5 anys amb el 50% de l’IBI per
als joves de fins a 35 anys de Figueres i comarca que
constitueixin una hipoteca sobre el seu primer habitatge a
Figueres.
o Establir polítiques i aliances turístiques que reforcin els actius de
Figueres.
234
o Aprofitar la conjuntura de sintonia política per a establir noves
línees de col·laboració amb les comarques del Vallespir, Conflent
i Rosselló.
18.2 Proposta per mancomunar els serveis de transport i crear l’àrea
metropolitana de Figueres
A les comarques gironines, el desenvolupament econòmic i demogràfic dels
anys 60 i principis dels 70 va originar un creixement desordenat de molts
municipis, condicionat tant per l’eufòria d’expansió general com per la manca
de normatives i la permissivitat de moltes corporacions municipals.
L’absència d’una consciència ambiental i de qualitat de vida va permetre que
bona part de l’esmentat desenvolupament s’assolís a costa de l’entorn. La
gestió municipal democràtica nascuda el 1979 es va haver d’orientar a
solucionar bona part dels problemes generats en els decennis anteriors,
especialment amb inversions en infraestructures i espai públic. En aquests
moments, i malgrat que encara manquen per solucionar definitivament alguns
dels problemes generats durant els anys de l’especulació i el creixement
desordenat, s’ha començat a repensar el territori com a instrument de
competitivitat i desenvolupament, a partir de criteris de respecte pel medi
ambient i millora de la qualitat de vida dels seus habitants i usuaris.
El municipi de Figueres no és una excepció davant d’aquesta situació, raó per
la qual Esquerra proposa crear l’Àrea Metropolitana de Figueres i de
mancomunar alguns serveis, entre ells el del transport urbà.
El municipi de Figueres se situa al bell mig de la comarca de l’Alt Empordà i
ocupa una posició central que ha afavorit que la ciutat s’hagi configurat com a
una autèntica capital comarcal. Aquesta posició ha potenciat que sigui ciutat
de pas i d’estada en els desplaçaments de persones i mercaderies entre
l’Estat i la resta d’Europa però també entre el litoral i l’interior. Figueres juga
un paper essencial en les comunicacions amb Europa, no només per ser la
primera ciutat que es troba una vegada superada la frontera amb França,
sinó també per ser lloc de pas d’importants vies de comunicació
235
internacionals com l’autopista AP-7, la carretera nacional II, la línea del TAV,
el ferrocarril convencional, així com d’una important xarxa de carreteres
comarcals. En definitiva, la posició privilegiada que té Figueres, tan des d’un
punt de vista físic com geogràfic, possibilita que tingui un radi d’influència
molt ampli que supera els límits merament comarcals. Aquesta centralitat fa
que exerceixi un paper cabdal en el terreny econòmic, social, cultural, de
serveis i de comunicacions, fet que atorga cohesió i sentit a l’Alt Empordà.
La consolidació de l’Àrea Urbana de Figueres, formada pels municipis
d’Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà, Figueres,
Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia
d’Alguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran, es manifesta
en tendències com la relativa pèrdua de població de Figueres a favor de la
resta de municipis de l’àrea urbana, i en l’increment dels serveis oferts a la
ciutat central de l’Àrea Urbana. Figueres concentra el 63% dels llocs de
treball, el 80% de les places escolars i el 73% del total de la població de
l’Àrea.
La principal conseqüència d’aquesta consolidació ha estat un considerable
augment de la mobilitat a l’Àrea Urbana, bàsicament en transport privat, que
no s’ha correspost amb una millora del transport públic interurbà, tot i la
posada en funcionament de transport públic de Figueres. Des d’un punt de
vista econòmic, aquesta consolidació també es manifesta en la
complementarietat que es dóna entre Figueres i la resta de municipis de
l’Àrea Urbana. Mentre Figueres es referma com el centre proveïdor de
serveis i de mà d’obra, la resta de municipis de l’Àrea Urbana – especialment.
Vilamalla, Avinyonet de Puigventós i Vilafant – atrauen les empreses gràcies
a una major disponibilitat de sòl industrial.
Per tot això proposem:
Crear l’Àrea Metropolitana de Figueres. Dins el marc que estableixi dita
àrea, es mancomunarien diferents serveis, entre ells el de transport
236
urbà. Les línies d’autobús que actualment es limiten a recórrer gran part
del terme municipal, haurien d’ampliar els seus recorreguts permetent
així la seva arribada als pobles membres d’aquesta Mancomunitat –
Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà,
Figueres, Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa
Llogaia d’Alguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran.
Es mantindrien, sempre que fos possible, les freqüències de pas per a
permetre un major nombre d’usuaris i així no augmentar el cost
d’aquest servei actualment ja deficitari.
18.3 Figueres: PORTA CAP A EUROPA
La cooperació transfronterera en el marc de l’Eurodistricte
LA CAMBRA DE COMERÇ DE L’ALT EMPORDÀ: UNA EINA EN TEMPS DE
CRISIS
Des de la secció del “Mirador republicà”, es va fer la proposta de creació
d'una Cambra de Comerç de l'Alt Empordà. Cal dir que la proposta va aixecar
força expectativa, cosa que evidencia que existia un indubtable interès entre
els sectors socials afectats. Penso que avui aquest interès encara es manté,
si no és que ha augmentat, empès per la situació de crisi que actualment s'ha
fet sentir de manera insistent arreu del país. Ja se sap, en moments de crisi,
cal organitzar-se, sumar esforços i, sobretot, fer anar la imaginació. Aquestes
són unes eines imprescindibles per poder fer front als temps difícils.
Les raons aduides aleshores per defensar la proposta, avui són les mateixes,
però ara caldria fer-hi una esmena molt important a la idea que aleshores es
va plantejar. La creació d'una cambra de comerç que s'adigués a les
necessitats actuals no hauria de tenir un marc estrictament comarcal, sinó
237
que hauria d'anar molt més enllà i tenir un inequívoc marc transfronterer.
Hauria d'intentar ajuntar els esforços de la nostra comarca i els de l'altra
costat de la ratlla fronterera, els de les comarques més pròximes de la
Catalunya del Nord. I més ara que la Unió Europea ha tornat a evidenciar el
seu interès per la política transfronterera amb una mesura tan espectacular
com el desmantellament de les garites que materialitzaven la divisió
fronterera.
Els pobles que es troben geogràficament propers (a pocs quilòmetres de
distància), però que pertanyen a estats diferents, coneixen bé els avantatges
que es deriven de la seva situació i ja fa temps que van jugar fort a favor de
polítiques transfrontereres. Figueres, en canvi, tot just ha començat a
descobrir-les i a prendre'n consciència. Necessitem una entitat comuna: un
consorci, una corporació, una cambra...digueu-li com vulgueu. Una entitat
que representi, promogui i defensi el comerç, la indústria, els serveis, el
turisme, el lleure i la cultura dels territoris dels dos costats dels Pirineus. Una
eina per poder treballar de manera efectiva en tots els àmbits proposats. I
Figueres pot ser la mà que esgrimeixi en profit de tots aquesta eina. La nostra
ciutat hauria de liderar la creació d'aquesta entitat que serviria per aprofundir
de manera decisiva i irreversible les relacions transfrontereres i per combatre
una crisi que tampoc no coneix fronteres. Naturalment caldrà comptar amb la
complicitat dels nostres veïns i de tots els sectors implicats de banda i banda
de l'Albera. Creiem sincerament que això és possible d'assolir, que no és cap
idea romàntica, sinó una proposta realista i pragmàtica que ens ha d'afavorir
a tots. Depèn de nosaltres mateixos que una cosa així sigui possible.
18.4 l’Agermanament amb Sant Petersburg
Un agermanament és l’establiment oficial de lligams de cooperació mútua
entre ciutats que tenen alguna característica en comú. És indubtable que, en
el recent agermanament entre Figueres i Saint Petersburg, ha estat el nexe
dalinià el que ha dut a les dues ciutats a formalitzar un vincle d'aquest tipus,
que ja fa molts anys que s'hauria d'haver establert.
238
La recent estada de representants municipals a la ciutat nordamericana de
St. Petersburg (Florida) ha estat la culminació de més de quatre mesos de
reunions amb diferents entitats de la societat civil figuerenca i també
empordanesa: Comerç Figueres, Patronat de turisme, Cuina del vent, Escola
d’hostaleria, Cellers de la D.O. Empordà... Aquestes trobades van servir per
copsar l’energia, les ganes i la il.lusió que tenien tots aquests col.lectius
envers el projecte i així donar ales a la regidoria que assumeixo per dur
endavant l’agermanament. Aquest nou vincle entre les dues ciutats es va
oficialitzar finalment el tretze de gener en el ple de la corporació municipal de
Saint Petersburg, per mitjà de la signatura d'un document per part de
l'alcalde de St. Petersburg, Bill Foster, i del nostre vicealcalde Francesc
Canet. Els eixos que vertebren aquest acord (a més a més dels estudis, la
investigació i la difusió de l’obra daliniana, assumits per la Fundació Gala
Dalí) se centren en intercanvis juvenils de tota mena: acadèmics, d'idiomes,
esportius, d'expressió cultural i artística, etc. Un altre dels punts forts és la
promoció turística de la nostra ciutat a Florida, on podrem fer conèixer els
nostres principals reclams, així com la nostra oferta gastronòmica, la qual ha
d'actuar com a gran embaixada als Estats Units del que allà es coneix com a
“dieta mediterrànea”.
Les trobades realitzades durant aquesta estada a Florida van tenir un resultat
molt fructífer per a la col·laboració futura de les dues ciutats, especialment en
les matèries de promoció turística i comercial, medi ambient, cultura, i
intercanvis d'estudiants. Un relleu especial mereix la reunió amb els
responsable de turisme de l'aglomeració de la Badia de Tampa, que agrupa
21 ciutats de Florida, en la qual es decidí una promoció conjunta de Figueres
i Sant Petersburg, i la realització d'un programa de la televisió de Florida
sobre la nostra ciutat i el món de Salvador Dalí.
Pel que fa a les qüestions mediambientals, una delegació de Florida assistirà
a la Figueres Conference celebrada el 14 d'abril d'enguany per explicar la
seva experiència de les polítiques d'estalvi energètic i d'aposta per les
energies renovables, i per reunir-se amb els responsables del Parc Natural
del Cap de Creus, per tal de veure una col·laboració mútua. Pel que fa a la
239
cultura, l'orquestra simfònica The Florida Orquestra realtizarà un intercanvi
amb L'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Així mateix, hi ha previst realitzar
un intercanvi d'artistes i d'estudiants de diferents nivells educatius. En aquest
darrer sentit cal recordar que la Universitat de Florida del Sud té uns reputats
estudis de ciències marines, que podrien ser una gran oportunitat per als
joves figuerencs interessats en aquesta matèria.
Durant l'estada a St. Petersburg de la delegació figuerenca no va fallar cap de
les entrevistes concertades. D'aquesta manera vam poder explicar algunes
de les nostres experiències (com ara la que fa referència a l'estalvi energètic
ciutadà) i vam establir contacte amb les Cambres de Comerç i amb la
Universitat de St. Petersburg. Un esment especial mereixen la trobada amb el
Comitè de Turisme de la badia de Tampa (que engloba 21 ciutats amb un
total de més de un milió de persones) i amb el Comitè de relacions
internacionals (una institució que es troba a faltar a casa nostra). Vam poder
debatre les diferents problemàtiques que ens afecten i exposar els diferents
punts de vista. Uns i altres coincidirem en què aquest agermanament pot ser
mot profitós per a les dues parts. I nosaltres pensem que pot ser-ho de
manera especial per a Figueres i comarca. Ara la pilota és al nostre teulat.
Hem de jugar amb ganes i amb afany de victòria.
Francesc Canet ha assenyalat que amb aquest viatge s'inaugura de manera
brillant un front que fins ara l'ajuntament figuerenc havia deixat desatès, el de
la realització d'una política exterior que beneficiï i possibiliti el
desenvolupament ciutadà. “En uns moments de crisi, cal precisament anar a
trobar les oportunitats, ja que no baixaran pas del cel; cal moure's i espavilar-
se”, ha assenyalat el vicealcalde.
18.5 El model de cooperació i ajut al desenvolupament d’Esquerra
Durant els darrers anys, el model de desenvolupament predominant ha entrat
en una profunda crisi mundial, i les conseqüències econòmiques, alimentàries
i ambientals han afectat greument a milions de persones. Una situació que ha
empitjorat en la mesura que la crisi financera també ha afectat els
compromisos dels donants tradicionals d'ajuda oficial al desenvolupament,
240
provocant una forta retallada en el finançament del desenvolupament per als
països més empobrits.
I ara, quan internacionalment és més reconegut el paper determinant de la
cooperació pública descentralitzada en el debat sobre l'eficàcia de l'ajuda, és
quan més perilla la pervivència del model català de cooperació municipalista.
Un model que va néixer fa 30 anys i que avui està en crisi, com també ho
està el principal referent de la cooperació internacional municipalista a casa
nostra, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que enguany
celebra els vint-i-cinc anys del seu naixement.
I en aquesta crisi hi tenen molt a veure la manca de resultats tangibles,
l'aparició d'algunes males pràctiques i la poca connexió del teixit solidari
català amb una ciutadania que no percep les polítiques de cooperació com
una prioritat per als municipis en temps de crisi, ja sigui perquè no s'ha
avaluat prou la feina feta i no s'ha rendit comptes davant la ciutadania o
perquè la tasca de sensibilització feta fins ara no ha estat prou eficaç.
Davant d’aquesta situació, han començat a aparèixer certs discursos
populistes que reivindiquen tancar l’aixeta, com si la cooperació fos un
privilegi que només ens podem permetre en èpoques de vaques grasses però
que “ara no toca”, oblidant que la solidaritat no és donar el que ens sobra sinó
compartir el que tenim, i que el compromís solidari és un acte de
responsabilitat i de coherència més que de generositat i prestigi.
Avui, defensar el compromís solidari amb el desenvolupament humà significa
no només no fer marxa enrere en el seu finançament, sinó desplegar una
política pública alineada amb un model de cooperació transformador que, al
Sud, acompanyi processos locals per eradicar la pobresa, lluitar contra les
desigualtats i prevenir les catàstrofes humanitàries i, al Nord, ajudi a construir
una ciutadania crítica solidària i responsable mitjançant l'educació per al
desenvolupament.
Establir criteris ètics, socials i mediambientals en les compres de béns i
serveis municipals i adherir l'Ajuntament a la Xarxa de Compra Pública Ètica.
Dedicar el 0,7% dels tributs municipals a polítiques de cooperació per al
desenvolupament i la solidaritat internacional. Elaborar un Pla director
municipal de cooperació amb la participació dels actors locals de cooperació
al desenvolupament on es fixin els objectius, les prioritats geogràfiques i
241
sectorials, les modalitats d'actuació i l'escenari econòmic per als propers 4
anys.
Impulsar el codesenvolupament per vincular positivament la migració amb el
desenvolupament dels països d’origen de la població nouvinguda, tot
vinculant el teixit associatiu local amb els col·lectius de nous catalans i
catalanes i prioritzant l'actuació de cooperació al desenvolupament municipal
als països d'origen de la població nouvinguda.
Activar mecanismes d'avaluació i seguiment de les actuacions ja realitzades
en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional, per
aprendre i destacar les bones pràctiques que permetin millorar la qualitat de
la nostra actuació en aquest àmbit.
Desplegar campanyes de sensibilització, millorar els mecanismes de
transparència i activar canals per a la rendició de comptes com el millor
mecanisme per enfortir una ciutadania crítica compromesa amb el
desenvolupament, la cultura de la pau i els drets humans i alineada amb les
polítiques de solidaritat internacional.
Comprometre's amb un canvi de model de cooperació al desenvolupament
municipalista que cerqui el valor afegit en l'enfortiment de la governança
democràtica, la sostenibilitat del desenvolupament i l'equitat entre dones i
homes, desplegant polítiques de cooperació directa amb administracions
locals dels països socis del Sud i participant activament en els espais de
coordinació supramunicipal a Catalunya, en especial amb el Fons Català de
Cooperació al Desenvolupament.
18.6 Les polítiques municipals en matèria de cooperació internacional i
ajut al desenvolupament
Assegurar que el paper del “Consell municipal de cooperació” sigui
més vinculant.
Estrènyer relacions i compartir determinats posicionaments amb la
Coordinadora d’ONG de les comarques gironines, donant ple suport a la
cooperació local de les entitats petites, formades bàsicament per voluntaris.
242
Marcar les línies estratègiques de la política municipal en matèria de
Cooperació internacional i ajut al desenvolupament:
Ajuts d’emergència (catàstrofes humanitàries, mediambientals,
sanitàries, etc., causades per guerres i altres tipus de conflictes).
Finançament de projectes de cooperació internacional i
desenvolupament, els quals es caracteritzin per plantejar-se
l’assoliment d’objectius a mig i llarg termini.
Col·laboració en campanyes de sensibilització en matèria de
solidaritat, dins del nostre àmbit local.
Incorporació de criteris ètics en el consum dels
productes que es consumeixen habitualment a
l’ajuntament, i que permeti la compra de productes
de comerç just: cafè, roba, etc. A través d’aquests
tipus d’iniciatives es potenciaran certs valors de
caràcter solidari i es contribuirà, des d’una
administració pública com la nostra, en aconseguir un
desenvolupament humà més sostenible.
Activar polítiques que afavoreixin la conscienciació sobre el valor de la
pau i el codesenvolupament, seguint els criteris de la Llei de Foment de la
Pau, (21/2003, de 4 de juliol) a fi de "promoure la cultura de la pau, el diàleg
intercultural i interreligiós, contribuir a l'erradicació dels conflictes violents i
tractar-ne les causes". (Art. 1.2)
Incloure en els pressupostos municipals les dotacions necessàries per a
l’execució de mesures d’actuació en matèria de cooperació internacional i
desenvolupament segons els següents criteris:
243
Dedicar un 0,7% per a cobrir despeses relacionades amb la
Cooperació al Desenvolupament Sostenible.
Dedicar un 0,3% per a cobrir despeses relacionades amb la
Promoció de la Cultura de Pau.
Promoció entre els ciutadans de Figueres dels productes anomenats
"comerç just", potenciant-ne una jornada festiva, de la mateixa
manera que es fa arreu de Catalunya, organitzant una fira a la
Rambla a finals del mes de maig, amb la participació de les
entitats de la ciutat.
En relació a aquest model de polítiques de cooperació, apostarem i
prioritzarem el codesenvolupament mitjançant la participació de les
persones nouvingudes, organitzades en entitats i en el
desenvolupament dels seus països d'orígen.
INDEX
1. Una prèvia : de l’ètica a la política ……………. p. 1
1.1 El codi ètic d’Esquerra : una eina per a la regeneració
política. ……..p. 1
1.2 Una campanya electoral autofinançada, coherent amb
la nostra manera de fer política. ……..p. 3
1.3 El decàleg d’Esquerra ..........p. 4
2. Una política per a Figueres: fer juntament l’Ajuntament ……….…p. 5
2.1 Governar “amb” la gent per aturar la desafecció política. ...........p. 5
2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà. .........p. 7
2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat. ...........p. 9
2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació
jove dels Països Catalans. ……...p.11
2.5 Un reglament per a la participació ciutadana. ...........p.13
244
2.6 La participació ciutadana com a copció de govern. ...........p.14
2.7 Una nova manera de governar la ciutat: Figueres
desconcentrada en 5 districtes i el consell municipal
de Vilatenim. ………p.15
2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania. ......p. 16
3. Sanejar l’economia municipal .....................p.18
3.1 El problema estructural de l’economia municipal. ..........p. 18
3.2 Pla de sanejament a l’horitzó. ..........p. 19
3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics. ..........p. 21
3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim
rendiment als diners públics. ..........p. 22
4. L’Ajuntament, una eina al servei dels figuerencs: accel·lerar
el procés de modernització de la gestió municipal adaptant,
amb eficiència i eficàcia, els recursos humans i l’estructura
organitzativa de l’Ajuntament a les necessitats de Figueres. ..……p. 23
4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC. ...........p. 23
4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública. ......p. 24
4.3 ECOSERVEIS: Una pedra a la sabata del pressupost
municipal. ………p. 25
5. L’ordenació urbana i territorial de Figueres en clau de
sostenibilitat. .............................. p. 27
5.1 El model urbanístic d’Esquerra ..........p. 27
5.2 Urbanisme participatiu: un nou Pla General per a vertebrar
el procés de transformació urbana amb l’emergència de
les noves centralitats. ..........p. 31
5.3 Un creixement controlat de la ciutat. ..........p. 31
5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions. ….….p. 34
5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social. .........p. 39
5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge. ..........p. 41
5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge. ..........p. 42
245
6. L’ecologia urbana. ...............................p. 52
6.1 La ecologia urbana que defensa Esquerra. ..........p. 52
6.2 Una ciutat ambientalment sostenible. ..........p. 58
6.3 El model d’Esquerra: la mobilitat sostenible. ..........p. 62
6.4 Criteris específics per a la pacificació del trànsit a Figueres. …..p. 66
6.5 El futur de la Rambla. ..........p. 70
6.6 La problemàtica específica de la mobilitat juvenil. ..........p. 71
7. Figueres: Una capital emprenedora. …………………….p. 72
7.1 El desenvolupament local: ampliar la base dels sectors
productius de l’activitat econòmica i enfortir l’oferta urbana
envers l’economia del coneixement. .……..p. 73
7.2 L’economia del coneixement: una prioritat per Figueres. ..........p. 78
7.3 Les TIC a Figueres. ..........p. 81
7.4 Mercat laboral i ocupació en el marc de la nova economia. ..........p. 84
7.5 La inserció laboral del jovent en el context de la crisi econò-
mica. ..........p. 86
7.6 Propostes per a la inserció laboral dels joves figuerencs. ..........p. 89
7.7 Un model comercial urbà, modern i dinàmic. ..........p. 90
7.8 Línies d’actuació per a potencial el comerç figuerenc. ..........p. 94
7.9 El turisme: una línia d’actuació estratègica. ..........p. 96
7.10 Figueres en el mapa nacional de recursos intangibles
de Catalunya. ..........p. 96
8. Figueres: una ciutat on conviure en el marc d’una ciutadania
compartida. ...............................p. 99
8.1 El model de ciutadania d’Esquerra. ..........p. 99
8.2 Una aposta ferma per la cohesió social .........p.101
8.3 Generar espai cívic. ........ p.104
8.4 Un criteri bàsic: drets i deures per a tothom. ........ p.105
8.5 El procés d’integració de la nova immigració. ........ p.106
8.6 La nova ciutadania. ........ p.109
246
8.7 Enfocar el fet migratori com a una oportunitat. ......... p.111
8.8 Pla local de civisme. ........ p.118
9. Figueres: una ciutat que vetlla pel benestar social. ..................... p.119
9.1 El model de benestar d’Esquerra. ........ p.119
9.2 Polítiques d’atenció a les persones. ........ p.121
10. Figueres: una ciutat per a totes les edats i gèneres ……………p. 133
10.1 Polítiques per a la gent gran. …….p. 133
10.2 L’emancipació: polítiques per al jovent. .........p.135
10.3 Polítiques d’igualtat de gènere. .........p.140
10.4 Polítiques per a dones. .........p.143
10.5 Polítiques per a gais i lesbianes, bisexuals i transsexuals. .........p.144
11. Figueres: una ciutat saludable. ……………………p. 148
11.1 El model sanitari d’Esquerra. .........p.148
11.2 Polítiques de salut per als figuerencs i figuerenques. .........p.149
11.3 Les polítiques de salut juvenil. .........p.151
11.4 Polítiques de salut per als joves figuerencs. .........p.153
12. Una ciutat segura. ……………………p. 154
12.1El model de seguretat ciutadana d’Esquerra. .........p.154
12.2 Pla estratègic de la Guàrdia Urbana de Figueres. .........p.158
12.3 Barri de Sant Joan: l’assignatura pendent. .........p.171
13. Figueres: una ciutat on es fa justícia ..............................p.173
13.1 El model de justícia de proximitat que defensa Esquerra. .........p.173
14 Figueres: Una ciutat educadora. ………………….…p.176
14.1 El model educatiu d’Esquerra. .........p.176
14.2 Polítiques de millora educativa. .........p.178
247
14.3 La formació com a motor de l’emancipació juvenil. .........p.197
14.4 Propostes per a desenvolupar la formació dels joves
figuerencs. .........p.199
15. Figueres: Una ciutat esportiva. …………………….p.202
15.1 El model esportiu d’Esquerra. .........p.202
15.2 Polítiques esportives figuerenques. .........p.205
15.3 Del Montessori al... Pavelló esportiu! .........p.210
16. Figueres: Una ciutat cultural ……………………p. 212
16.1 El model cultural d’Esquerra. .........p.212
16.2 A Figueres ens cal un model cultural propi. .........p.216
16.3 Esquerra aposta per la creació d’un Institut de Cultura
per al proper mandat. .........p.216
16.4 Polítiques culturals. .........p.217
16.5 El projecte cultural en l’àmbit juvenil. .........p.222
16.6 Propostes per a què el jovent figuerenc pugui gaudir de la
cultura. .........p.225
16.7 L’Embarraca’t. .........p.227
17. La política de normalització lingüística i de reconstrucció
nacional de Catalunya. ..............................p.229
17.1 La política lingüística d’Esquerra. .........p.229
17.2 Polítiques de normalització lingüística i reconstrucció
nacional de Catalunya. .........p.233
17.3 Recuperació de la memòria ciutadana. .........p.234
18. Política exterior de Figueres. ……………………p. 235
18.1 Proposta de perfil de la regidoria de relacions comarcals. .........p.235
18.2 Proposta per mancomunar els serveis de transport
248
i crear l’àrea metropolitana de Figueres. .........p.236
18.3 Figueres: porta cap a Europa. .........p.238
18.4 l’Agermanament amb Sant Petersburg. ……p. 240
18.5 El model de cooperació i ajut al desenvolupament d’Esquerra. ......p.242
18.6 Les polítiques municipals en matèria de cooperació internacional
i ajut al desenvolupament. .……p.244
249