FESTA MAJOR DE

J U N E D A 1976 DIES, 27, 28, 29, 30 i 31 D'AGOST

Nuestro Saludo

Cabalgando sobre alegrías y expresiones afectuosas, con recuerdos gratos y sublimes y tal vez, porqué no, con más o menos problemas y dificultades, hemos cubierto en esta nuestra andadura un nuevo año. Un ahorque con su vehículo reluciente nos ha conducido nuevamente a otra fiesta para que con ella podamos gozar de las maravillas, presentes y alegrías de~ nuestra FIESTA MAYOR por doquier conocida como de las fiestas más simpáticas, atrayentes y acogedoras.

Si recordar es vivir de nuevo es indudable que nuestra Fiesta Mayor ha de procurar a todos aquellos que con nosotros la vivan y compartan en este año, el momento feliz, el recuerdo chispeante y grato que, tras haber terminado, les devuelva de nuevo la ilusión y ganas de volver a vivir una nueva FIESTA MAYOR DE J UN EDA.

Verdad es que pasaron ya los tiempos en los que la preocupación o la ocupación principal se centraba en llegar a lucir el mejor y el más juvenil vestido, de procurar para todos y cada uno el mejor manjar, la más profusa mesa y de montar la más sonante, relumbrona y costosa representación folklórica, teatral, musical e incluso deportiva. Todo ya en nuestro mundo actual se tiene a mano en cualquier momento. Pero el encuentro, el recuerdo grato entrañablemente vivido junto a los fami­liares, amigos y conocidos, eso no se logra tan fácilmente si no es con el influjo y la desparramante simpatía que a todos proporciona con su virtud característica nuestra FIESTA MAYOR.

Por todo esto precisamente, a todos los que nos visiten, a los que con nosotros quieran compartir las alegrías y delicias de nuestra Fiesta, de todo corazón les abrimos las puertas de par en par y al propio tiem­po que les enviamos nuestro mensaje de agradecimiento, les dispen­samos nuestra más cordial bienvenida y les deseamos una feliz y por muchos años recordada FIESTA MAYOR.- MGF.

La Comisión Local de Festejos

Montserrat Melis Grau Damisella d'honor

M.a Teresa Corretgé Farrán Damisel-la d'honor

Ramona Barrufet Santacana PUBILLA

Preguntamos y amablemente nos contesta

Este es el Alcalde de la Villa D. JUAN CAPDEVILA SEDO

Es casi de ritual ver en las primeras páginas del libreto que contiene

todo cuanto en sí es la Fiesta Mayor la entrevista y posterior saludo

de la primera autoridad local. Es el momento oportuno, tal vez el mejor

y más apropiado momento para que el Alcalde se dirija a sus conveci­

nos informándoles de todo lo que lleva envuelto, entre satisfacciones

y sinsabores el gobierno y la administración de la Villa.

Próximos a gozar de los días festivos y cuando despachaba la firma

en su reluciente despacho de la Alcaldía, hemos decidido formular a D.

Juan Capdevila Sedó, Alcalde de Juneda unas breves preguntas para

que, con su respuesta, sirvan como vehículo informativo y de contacto

con todos los junedenses.

— Sr. Capdevila: Se ha estado hablando estos días del Programa de

Fiestas del año actual ¿Cree Vd. que el mismo contempla y complace el

ansia festiva de nuestros conciudadanos y amigos?

— La Comisión de Fiestas, como todos los años, se desvela por

ofrecer a todos diferentes actos festivos muy de carácter popular. No

obstante y pese a los esfuerzos que se realizan muchas veces deben

limitarse toda vez que los gastos que se originan rebasan cuanto se

tiene designado en presupuesto.

—La nueva Casa Consistorial está al servicio del público. Quiere

decir ello que en la misma se trabaja y se ejercen ya todas las funciones

inherentes a su talante administrativo y de gobierno. No obstante no

tenemos la menor noticia de que haya sido inaugurada oficia/mente. Nos

quiere informar de ello Sr. Alcalde?

— Efectivamente, la nueva Casa ya presta los servicios públicos que

a ella son inherentes. Si oficialmente no se ha dado el hecho inaugural

no ha sido más que debido a estar pendientes de que el Sr. Gobernador

Civil de la Provincia disponga de una fecha para entonces llevar a efecto

la repetida inauguración con carácter oficial.

—¿Los vecinos han sido invitados a visitarla y contemplar con satis­

facción lo que de maravilloso contiene la nueva Casa?

— Me agrada la pregunta y aprovecho la ocasión, brindada por las

páginas del Programa para comunicarme con todos los junedenses, ab­

solutamente todos, para manifestarles que cuando les plazca y en el

momento que quieran pueden visitar las nuevas oficinas y dependencias

municipales en la seguridad de que amablemente serán atendidos y com­

placidos en su visita.

—De la Casa Consistorial vamos a pasar a aquello que mueve todos

los resortes para llegar a conseguir lo que nos es más perentorio; la cues­

tión económica. ¿Nos puede informar Sr. Capdevila de la marcha admi­

nistrativa de nuestro Ayuntamiento?

— Sí, y muy gustoso puedo decir con satisfacción que no tenemos

motivos de queja. La nueva Ley de Régimen Local ha previsto nuevos

ingresos a favor de los Municipios y ello hace que la administración viva

hoy con mayor holgura que en épocas anteriores; no obstante, alguno

de éstos recursos no son muy bien acogidos por los contribuyentes.

—Díganos Sr. Capdevila, si le es posible, algo que tenga re/ación

con el Plan de Ordenación Urbana de la Villa.

—Se puede decir que está en estudio y se realizan los trabajos pre­

cisos para acometer el Plan de Urbanismo que nos es necesario para

solucionar y delimitar las posibles áreas y vias de ensanche de nuestra

población y con ello poder encauzar el crecimiento urbano por vias dig­

nas y siguiendo modernos conceptos urbanísticos.

—La re/ación del Ayuntamiento que Vd. preside con todas las demás

Entidades locales es armoniosa?

— Pues sí; es una cosa que satisface mucho poderlo afirmar hoy en

día y la prueba más fehaciente de ello y de esta compenetración y en-

tronque es el que dentro de la Comisión de Festejos que presido están

representados íntegramente todos los sectores y Entidades de la población.

—Una última pregunta Sr. Capdevila si es que Vd. me la quiere con­

testar. Lleva Vd. ya muchos años al frente del Consistorio Municipal. Se

ha logrado mucho y mucho es también todavía lo que queda por hacer

y conseguir. Está curtido en estas lides. Si llegado el caso de que en las

próximas elecciones municipales le fuese interesada su presentación de can­

didatura para que posteriormente el nuevo Ayuntamiento o mejor dicho, los

Sres. Conceja/es le eligiesen para presidir el nuevo Consistorio, Vd. lo

aceptaría?

— Es duro responder a esta pregunta, difícil de contestar y lo voy

a hacer a mi modo, tal como lo veo y como lo siento. Yo hace muchos

años que estoy al frente del Consistorio y ello, quiérase o no, cansa,

agota y llega el momento en que piensas que ya es cosa de procurar

el relevo dando paso a jóvenes conscientes, abnegados y llenos de bue­

na voluntad, no exentos de estima a Juneda para que se vayan curtiendo

en éstas lides. Mi consejo y mi orientación allí donde estuviese no les

faltaría porque ello sería una de mis mayores satisfacciones.

—De su amabilidad interesamos la información que con nuestra visi­

ta y nuestras preguntas no hayamos interpretado. Tal vez haya quedado

algo que no le hayamos preguntado. ¿Quiere decirnos Vd. algo más Sr.

Capdevila?

— Pues no, nada más puesto que las preguntas han contemplado todo

lo que me interesaba manifestar a nuestros convecinos. Solamente dejar

sentado que mi deseo más ferviente es el de que con mucha salud,

gran alegría y fraternidad podamos vivir estos días de Fiesta Mayor y

gozar de las maravillas que ésta nos depara dando el abrazo y bienveni­

da a todos aquellos que con nosotros quieran celebrarla.

Aquí queda todo cuanto sinceramente nos ha dicho D. Juan Capde­

vila Sedó que a decir verdad ha sido muy explícito y agradable tanto

al formularle nuestras preguntas como él mismo al contestarlas. Le da­

mos las gracias por su atención y delicadeza y le emplazamos para

nuevas entrevistas con el solo objeto de informar a los junedenses.

M. García

Recordant...

JACINT ROSINACH I FIGUERES

Hom sap que el viure actual absorveix h'home fins al punt que les preocupacions quotidianes no el permeten sustreure's deis problemes que li planteja la propia subsistencia. En part és així i les conseqüéncies —perqué no dir també les causes— son ben conegudes. Un món ma-terialitzat a ultranca com el que ens toca viure, si be no ho justifica del tot, volguem-ho o no ens arrossega.

Tanmateix els problemes i les preocupacions no son exclusius d'una época determinada. Jacint Rosinach i Figueres, el coixet de ca l'Anic, amb els seus 49 anys de pelegrinatge per aquest món — h¡ vingué el 1905 i el deixava el 1954—, trobá de tot, potser mes contrarietats que satisfaccions. No obstant aixó, tot ho suporta amb una dignitat resigna­da, exemplar. Extraordinariament huma, podriem dir que fou un deis avancats de la vila en materia social, amb una visió clara deis problemes ¡nherents, la solució deis quals propugnava per les vies pacifiques i constructives. El seu taranná bondades i pacient li valia el respecte i l'admiració de tot el poblé.

Era posseídor d'una fina sensibilitat i l'animava un alt sentit estétic. Aqüestes condicions i una lectura constant i apassionada — passava tan-tes hores com podía a la biblioteca de cal Cepriá —, el menaren peí camí de la literatura, afició que compagina, amb no pocs sacrificis, amb el pes de les- necessitats diáries. La imatge del Cinto, amb l'aixada a l'es-

patlla o un feix de llenya a l'esquena tot arrossegant la cama, deu estar present en la memoria de tots els junedencs que el conegueren.

També sentía un gran enamorament per la Natura, i, a ben segur, quan respirava la flalre de la vegetado ¡ el de la térra, el seu cor sensi­ble i bondadós s'eixamplava, imaginava un món millor i les seves frus-tracions s'esvaíen momentániament. Fruit d'aquesta contemplació devien ser els poemes "Miravall", "Els ametllers florits", "L'euga cega", "El captaire", "La mangueta", i tants i tants d'altres.

Hom parla, també, d'un recull de proses breus —"Caminant"—, i de reculls poétics com "Estampes del cor" i "Fantasies i records". D'una novel-la — "Entremig de roses"—, que les noies de Juneda es passaven de má en má per a delectar-se amb la seva lectura. Obres teatrals: "Qui en té la culpa?", "Mal fill", "Les dues creus", "L'Er-mita de Sant Jordi" i "La caiguda de l ' ideal". Aquesta última obra dramática sembla que resta inacabada. Malauradament, se n'ha perdut el rastre d'aquesta producció i potser el d'altra que ignorem, puix que només existien copies manuscrites o mecanografiades i tot fa suposar que mans egoístes, matusseres o tal volta indiferents, les han fetes fonedisses. Trista realitat que, com oprobi d'un món massa materialit-zat, está en camí de no gloriar-se amb la gloria d'un home exemplar.

Algún dia, amb mes espai, se n'hauria de parlar. Mentrestant, seria bo que els junedencs ens proposessim la recerca, si és que encara hi som a temps, de l'obra humil, pero profundament humana, d'aquest home que, per damunt de tot, va saber viure i morir guardant fidelitat a uns ideáis.

J . Torrent i Gelonch

ACTOS

RELIGIOSOS

Dia 27, viernes

A las 13 horas: Repique general y volteo de campanas anunciando la gran fiesta.

A las 20 horas: Confesiones.

A las 21 horas: Misa Parroquial.

Dia 28, sábado

A las 11 horas: MISA SOLEMNE, cantada por la Coral Junedense y participa­ción de todo el pueblo, con Homilía.

Acto seguido, PROCESIÓN en honor del Santo Patrón con el tradicional recorrido y acompañamiento de la Banda de corne­tas y tambores de Alcarrás.

Dichos actos serán presididos por nuestra M. Iltre. Corporación Municipal y demás autoridades locales.

A las 20'30 horas: Función Parroquial.

A las 21 horas: Misa anticipada.

Día 29, domingo

A las 8, 12 y 20 horas: Misas

A las 19 horas: Plegaria comunitaria.

Día 30, lunes

A las 12 y 21 horas: Misas.

A las 20'30 horas: Santo Rosario.

Día 31, martes

Solemne Misa de "Réquiem" en sufragio de todos los difuntos de la Parroquia con Homilía y responso final.

A las 20'30 horas: Oración de los fieles.

A las 21 horas: Misa vespertina y Canto de la Salve, como final de fiestas, que vuestro Sacerdote os las desea a todos muy felices.

PROGRAMA OFICIAL DELS

ACTES CIVICS

Dia 27, divendres

A les 21 ñores:

RETRETA A carree de la Banda de Cornetes ¡ Timbáis de TORREGROSSA.

A /es 22 ñores:

A la Pista Pare Alegría,

GRAN VETLLADA HOQUEISTA disputant-se el II TROFEU Viola, que constará de:

Un partit de CATEGORÍA INFANTIL.

Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes del C. H. JUNEDA.

Després h¡ haurá un interessant partit de preparació entre els campions mundials de hoquei sobre patins, que estará integrat pels components de la SELECCIÓ NACIONAL ESPANYOLA

Finalitzará la vetllada amb un

LLUIT BALL amenitzat per un.renombrat conjunt.

Día 28, dissabte

A les 9 del matí:

DIANA a carree de la Banda de Cornetes i Timbalers d'ALCARRAS, amb l'acompanyament de les MAJORETTES de la mateixa localitat.

A les 17 ñores:

Al Pare d'Esports Municipal.

U. D. LLEIDA - C. F. JUNEDA' Disputant-se un magnífic trofeu donat per l'Excel-lentissim Ajun-tament. L'honorific xut inicial eJ fará la Pubilla de JUNEDA, acompanyada de les seves Damiselles d'Honor.

A les 19 ñores:

Al pati de les Escoles Nacionals, fundó de

PUTXINEL-LIS amb obsequis pels infants allí presents.

Día 29, diumenge

A les 9 del matí:

Al Pare d'Esports Municipal

CONCURS DE TRETS AL PLAT disputant-se valuosos premis i trofeus.

A les 12 ñores:

A la Pista Pare Alegría,

II CAMPIONAT SARDANISTA DE LA TERRA FERMA amenitzat per la gran Cobla COSTA BRAVA. Es donaran magnífics trofeus que donaran l'Ajuntament i la Germandat Sindical entre d'altres.

A les 17 ñores:

FÚTBOL Al Pare d'Esports Municipal entre

C. F. IGUALADA - C. F. JUNEDA Es disputará un boníc trofeu obsequiat per la Germandat de Llauradors i Ramaders.

A les 19 ñores:

Al patí de les Escoles, nova funció de

PUTXINEL-LIS

Día 30, dilluns A les 9 del matí:

Al Pare d'Esports Municipal, interessants

PARTITS DE TENIS corresponents a les fináis del Vil CAMPIONAT SOCIAL.

Ais guanyadors se'ls hi fará entrega de valiosos trofeus.

A les 17 ñores:

Al Pare d'Esports Municipal

TRADICIONALS COSSOS amb una GIMKHAMA MOTORISTA.

A les 19 ñores:

Nova fundó de

PUTXINEL-LIS al mateix pati de les Escoles.

Día 31, dimarts A les 11'30 ñores:

Al Pare Alegría, interessant matx de

BASKETBALL A les 17 ñores:

CARRERA CICLISTA D'Aficionats i Jovenivols, peí circuit urbá, organitzat per la SOCIETAT CICLISTA ILERDENSE i patrocinada per l'l l lustre Ajuntament de la Vila.

Hi haurá una preliminar per a ¡nfantíls, alevins i cadets.

DADES PER AL CONEIXEMENT

DE L'ARQUEOLOGIA

I L'HISTORIA DE JUNEDA

Donant continuítat al ampli estudi del passat historie de la nostra Vila i les seves rodalies, portat a terme per l'eminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé, del qual l'any passat ja va publicar-se una primera part, enguany de nou volem donar a conéixer un altre fragment que conside-rem del tot ¡nteressant. Les valuoses troballes que s'han fet dins a l'en-torn del nostre terme i que amb tant d'interés és recullen, reconstruei-xen i s'estudien a la Secció Arqueológica de la nostra Casa de Cultura, han sigut un deis puntáis mes importants per poder realitzar aquest treball d'exploració fins ara tant enfosquit del passat prehistóric i historie de Juneda.

H

LA ROMANITZACIÓ

La desfeta definitiva deis llergetes l'any 205 avans de Crist, va esdevin-dre a l'inici d'una forta influencia romana a la comarca, ¡ potser després de la rebel-lió de l'any 195, que fou marcada per una ocupació militar, la ciutat ilergeta ILTRITA, la actual Lleida i de d'altres punts estratégics, especialment aquells .camins que comunicaven la base romana de TÁRRACO i LLEIDA, esdevenint el fet de que, el vell camí intertribal ilergeta, es convertís amb una via romana.

Durant l'época d'AUGUST, de CLAUDI, i probablement en temps de TRAJA, ADRIÁ i també fins l'any 256, época de VALENTE, la via romana en aquest sector, fou objecte de reparacions i d'engrandiment mitjancant unes pedrés d'uns 3'5 m. d'amplada, lo que ha pogut ésser registrat arqueológicament mercés a alguns MILIARIS, que han aparegut en molts llocs entre Tarragona i Osea. Es una pedra d'uns dos metres de longitud que plantada de forma vertical servia per senyalitzar les dis­tancies amb milles, com la que tenim al jardí de l'enfront de la Casa de Cultura, trobada a la partida de la Bassa Nova. Paviments, murs, ponts, com el que hi havia a la sequía deis rentadors vells, destruit durant la passada guerra, l'any 1938; es portaren a terme durant aquest periode i fins i tot fins l'any 97 després de Crist ja en le época de l'emperador NERVA. Ja en l'época romana republicana, va comencar a edificar-se viles rústegues romanes com a capcalera de latifundis, prop de les vies, les quals esdevingueren molt poblades a l'época imperial, ja siguí en la forma de paradors viaris, fortificacions i viles romanes. JUNEDA sens dubte deu el seu origen com a lloc de població humana, a una vila o bé parador roma que degué edificar-se junt a aquesta via. Romanalles

de viles rústegues han sigut descobertes i es marquen arqueológicament a les proximitats del poblé, amb ceramiques "térra sigillata" d'época imperial i fins al baix imperi, és a dir fins el segle IV i V, cronología de la "sigillata clara" ademes de d'altra molt abundosa del segle II fins al V de la nostra era, especialment al pía del TOSSAL DE LES FOR-QUES, que ademes aparegué téseles de pavimentado romboidals de fang cuit. Ademes d'una gran varietat d'ánfores i tota mena de reci-pients. Corona tot aquest recull de interessants troballes, un brocal o coll de pou, de calcan blanc, amb una harmoniosa decoracíó d'ordre jónic, el qual pot admirar-se al jardí que havem esmentat abans.

Fins el nom, és a dir el topónim JUNEDA, es creu que és d'origen Nati i per tant, d'época romana. Seguretat del seu origen i significat no el tenim. Es probable l'antropónim JUNIUS i a una vila rústega que per tal fet va anomenar-se VILLA JUNIANA, aquesta forma juniana, ha pogut donar lloc a Juneda, en el curs d'evolució de quatre segles i mig. Altres han cregut també que ha pogut esdevenir d'un temple dedicat a la deva JUNO, deesa de tipus matriarcal, les festes per la qual es celebraven entre el 5 de febrer (Sta. Águeda) i el 9 del mateix mes (Sta. Apolónia), cuite que se l¡ dedicava per protegir a les dones en la maternitat, el que hauria pogut derivar d'un cuite indígena també de fons matriarcal amb vinculacions a la DEA MATER.

També es recurreix a la possíbilítat de que el topónim de Juneda, esde-víngui del mot llatí JUNCTIO, que vol dir encreuament de camíns, el qual al baix imperi s'anomená JUNCTATA. Degut dones a la posició del poblé, es creu que de Juneda sortís uns camíns secundarís romans. Un vers al sur cap a les Garrigues i un altre cap al nort, per unir a l'altra via romana, que passava per Mollerussa vers a Vilagrassa i a Bar­celona. Al fí ¡ al cap, aquesta és la situació de Juneda ja en la edat mitjana, amb aquest encreuament de camins secundarís amb el principal de Lleida a Tarragona.

D'altres restes de viles romanes han aparegut a tota la valí de la conca del ríuet FEMOSA ¡ a la part est de la població, TOSSAL DEL JOC, on han aparegut gran quantítat de cerámica romana, molinets casolans de granet ¡ de lava volcánica ¡ d'altres materials propís de viles romanes del baix imperi, amb supervivencia paleocristiana i fins i tot visigótica.

La partida que actualment es coneix amb el nom de MANREANA, si­tuada a aquesta valí de la Femosa, el topónim és molt possible que siguí el nom d'una vila del temps del baix imperi, per ésser d'un propie-tari latifundista anomenat MANLIUS, i la seva vila, VILLA MANLIANA o bé MANERIUS, formes que poden ésser l'antecedent de Tactual Man-reana, que d'altres autors estimen en MANRESANA.

Hem de possar punt final per motius d'espai d'aquest programa, espe-rem l'ajuda de Déu per poder donar continuítat en d'altres ocasions a aquest valiós i no menys interessant estudi historie de la nostra JUNEDA.

P. Bellmunt Beá

RECORDANT UN HOMENATGE.. CONSIDERACIONS SOBRE LA VELLESA

No es pot negar que els vells están de moda. Des de fa un temps, s'escriu i es parla d'ells mes que mai. Es un tema que té assegurats un gran nombre de lectors: els que ja son ancians, i tots els aspirants a ser-ho, que son ¡nnúmers. Hem de pensar que, des del nostre naixe-ment, no som mes que uns aprenents de vell.

De fa mig segle, ha canviat la concepció clássica de la vellosa. La imatge encorbada pels anys i aclaparada per la insuficiencia de recur­sos económics, no és ja usual ais nostres dies.

Els avis escoltant els parlaments, acompanyats de tot el poblé.

El progrés ha dut, com una de les seves conseqüéncies, la prolonga­do de la vida humana. La senectut interessa fins al punt que el seu estudi constitueix una veritable ciencia. A la meitat del segle XIX, la durado, de la vida mitjana representaven els trenta vuit anys. Al cap d'un segle sembla que aquesta xifra s'ha duplicat. La ciencia ha pogut

augmentar la vida mitjana deis humans. No és aventurat creure que arribará a dur-nos a la longevitat. Aquest terme pot significar vellesa sense xacres i sense patología adquirida.

En la lluita contra la vellesa i la mort, la Medicina mal no ha tingut millors recursos. Avui és possible, a cadascú de nosaltres, conéixer la seva edat biológica,-la seva edat real; pero moltes vegades no coincideix amb la que figura al Registre Civil.

H¡ ha en la realitat humana, com en tots els éssers i objectes de la Cre^ció, una joventut i una vellesa, una culminado i una decrepitud. Alió que no sembla tan ciar és la classificació. Sobretot quan es tracta de jutjar quan es deixa d'ésser jove, quan es comenca a ésser vell, cir-cumstáncia en la qual no val la data de naixenca i que s'ha de judicar peí grau d'emoció, de gracia i de captació de la realitat.

Actualment Catalunya poseeix homes de gloriosa senectut: Joan Miró, Josep Pía, el nostre Dr. Cornudella, i fins fa poc Pau Casáis, el genial violoncel-lista que, acomplerta la norantena, va rebre Taféete deis seus admiradors d'arreu del món.

Els nostres infants, abillats amb els vestits propis de la comarca Garriguenca, lluíren la festa d'ho-menatge a la vellesa.

La vida és el que fa l'edat, no l'edat el que fa la vida. L'edat és bio­logía i cronología. Pero l'edat és, també, un estat d'esperit. El Dr. Cor-nudella está illusionat amb els seus projectes vers JUNEDA ¡, grácies a ell, tenim la realítat d'un Museu ¡ Casa de. Cultura. Es un jove d'esperit.

Cal que existeixí harmonía ¡ contihuítat entre joves i vells. Els homes madurs, no han de molestarse per l'atreviment deis joves, ¡ aquests, en llur audacia, no han de posar boíres a les ments fatigades peí llarg pere­grinar. La joventut és generosa. Posseeix entusiasme, fe, esperanca i acció. No hi ha dubte que la joventut assegura la persistencia d'una raca. Joves i vells han de conservar llur personalitat. Cada generació té deures a complir. Podem repetir que son bells els crepuscles vespertins i també que son belles les aurores.

La unió de la generació que s'acomiada i la que arriba, és imprescin­dible. No hem d'oblidar que l'etern diáleg entre joves i vells s'escorre, gairebé sempre, amb acritud. Cal comprensió. Una comprensió que ha d'ésser iniciada pels homes madurs, perqué no sigui obstacle a aquells que els van a substituir. Cal assajar de suavitzar la vehemencia; no sem­brar desconfianza a les ments joves. Cada día necessitem menys l'acció i l'energia. La técnica reemplaca, lentament, l'esforc personal. Tan sois la intel-ligéncia és creadora. I ella sí que no envelleix.

Ens acomiadem paulatinament de la vida, del gustos vagabundejar. Cadascú camina cap a la vellesa contant amb la seva herencia. Estem lligats a la térra. L'ambient ens encérela i ens forma. Es l'hora de valorar les coses petites, humus, aparenment insignificants de la vida y com-prendre la posició de l'home damunt la térra.

En la senectut hi ha qui es limita, i també qui es resigna. Se'n diu teñir filosofía del resignar-se.

Ens inclínem per la senectut activa, que s'inventa treballs, que pretén afirmar la seva debilítat en la forca d'una il-lusíó. Hi ha una frase que ho defíneix: «Cal morir jove... com mes tard millor». L'home madur no ha de fugir del lloc lliure i inquiet del raonament: allargar l'agonia positiva en el seu bell sentit antic. A vegades, la llicó de l'experiéncia s'aprofita quan ja no hi ha res a fer.

Admirem el vell noble i impressionant, optimista i enérgic que no dimi-teix de la vida, que busca un paper en la gran comedia humana. Per qué ha d'ésser terrible i trista la vellesa? Si a la vellesa l¡ donem l'amor a quansevol treball, ni és trista ni terrible.

Lliure, deslligat de les coses de la térra, arrugada la seva pell i poc fluida la seva sang, hi ha moltes coses que el vell no pot fer, pero

l'edat li ha ensenyat que cal viure de cara a Déu, exempt d'enveges i de rancors. Ha de teñir una alegría suau, i el mal que li hagin pogut fer, ha de saber perdonar-lo, puix que l'experiéncia li haurá demostrat que el dany retoma sempre devers aquell qui el fa.

Moment en que el Sr. Viola fa entrega d'una placa commemora-tiva al padrí de mes edat de Juneda.

És ciar que el vell no pot ésser jove. Rejovenir seria tan absurd com intentar canviar la marxa d'un astre. Arribar a la vellesa al seu temps, fins i tot allargar-la, ja és un bon afany.

Cal donar sempre una ocupació a les preocupacions, un argument a la soledat. L'home en continua ocupació —segons Mn. Cinto Verda-guer— no té temps de morir-se.

Finalment, un vell és, peí seus anys, un colleccíonador de dolors. Per aíxó ha de meréixer el nostre respecte, amor i venerado, car la so-frenca els duu a comprendre-ho i perdonar-ho tot.

"PATRONAT LOCAL D'HOMENATGE A LA VELLESA'

Aquest programa ha sigut

editat per /'Ajuntament amb

col-laborado de la Comissió

de Festes.

'

Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Mollerusa - 8-76 - D.L.: L-169-76