.*• / - f t ^ *fc

íjñfcf* ;»

FESTA KflAJÓR DE

J | | ¡y p 1*5 A 1 Q 7 8

DIES 26, 27, 28 i 29 D'AGOST

Salutació

Estem ja de nou amb Pestes...

Les nostres tradicionals Pestes amb el seu profund arrelamept popular, acollidor i atraiept, van marcant, any darrera l'altre, fets transcendentals que, poc a poc, van formant un so/c en la vida de tots e/s que formem part d'aquesta alegre i populosa poblado.

L'Ajuntament de la Vi/a, junt amb la Comissió Local de Pestes, han preparat un programa festiu que va orientat principalment a complaure els anhels de festa i diversió de tots els que aquests dies vulguin compartir amb nosa/tres les delicies de la FESTA MAJOR...

Que el nostre esperit de generositat es manifesti en la bona acollida que prodiguem a tots aquells que ens visitin aquests dies, deixant constancia ferma de que, tal com ens ño han reconegut els demés, la nostra Festa Major és de les mes complertes, alegres i populars de la regió.

Que l'amistat, el bon fer, l'alegria i el bon comportament, siguin punts que marquin el nostre nivell de poblado adelantada, oberta a totes les gents de bona voluntat.

Amb tot aquest bagatge, no hi ha dubte que proporcionarem benestar i alegría a tots els que al nostre costat visquin els dies de la FESTA MAJOR DE J UN EDA.

A tots, sincerament, us desitgem que passeu uns dies de Festa molt fe/icos.

LA COMISSIÓ LOCAL DE PESTES

GENERALITAT DE CATALUNYA

E l , C O N S E L L E R D'ACRICULTURA, RAMAURRIA I P E S C A

En el moment de que tots vosaltres, poblé de Juneda, us prepareu per a celebrar la vostra Festa Major, tinc el goig d' adrecjar-vos la meva salutació.

Aquest vostre poblé, crüilla de comarques 1 simból de canvi : Garrigues-Segria, conrreu ascentral de seca amb tendencia al regadiu intensiu, ens dona testimoni, juntament amb totes aqüestes vil.les i pobles que integran la vostra Terra Ferma, del esforc de superado que es capac. de realitzar la vostra pagesia vers una agricultura del demá.

Avui que a casa nostra, Catalunya, anem aconseguin poc a poc que ens sigui. reconeguda tota la nostra personalitat com a poblé, necessitem ais qui ens ha estat encomanant el conduir a bon port aquesta tasca, de pobles, que com vosaltres sapiguen millorar amb esforc un passat dur com la térra de seca per a transformar-lo en una nova i pregona realitat, en térra de regadiu intensiu assaonada per aigües conduides al voler de l'home.

Jo que he viscut i visco en la meva propia persona tot lo que es la vida d'un poblé en que l'activitat fonamental es 1'agricultura, voldría esperonar-vos encara mes, puig que sé que teniu capacitat de fer-ho, vers la recerca de noves formules de tipus comunitari en la realització de les vostres tasques agrícoles i comerciáis. Sapigueu que el futur d'aqüestes activitats necessita de vostra part una for-ta dossi d'imaginado. Sapigeu que podeu comptar per a aquesta tas­ca amb la Generalitat de Catalunya, amb el nostre President que tan-tes proves ha donat de preocupado preferent peí camp, amb el seu Consell Executiu i amb la meva modesta persona com a titular del De-partament.

I be, la Festa es al comencar. La vida d'un poblé tambe es demos-tra en la seva capacitat de saber fer Festa, en el mes ampie sentit de la paraula. Per tant, no mes em resta unir-me a aquesta vostra Fes­ta Major be i desitjant-vos, poblé de Juneda, que aquesta us sigui motiu d'unió i joia plena.

vVvtAT • ,.

# ; ~

/,

Joser/ Roig i Magrinyá.

CONVERSANT

AMB EL BATLLE

En Joan Capdevila ¡ Sedó es troba al seu despatx de l'Alcaldia quan l'hem visitat per tal de que, davant la proximitat de la Festa Major, ens parli ¡ informi d'aquelles coses que a la nostra població puguin representar un punt d'interés pels veíns, ávids de conéixer noticies que facin referencia a la panorámica municipal.

Sense massa preámbuls ni necessitat d'insisténcies, el Batlle de la Vila ha accedit gustos a informar i també a ésser preguntat.

I així, per aquest ordre i de manera espontánia, el Sr. Capdevila Sedó informa ais junedencs sobre el

PLA DE NORMES SUBSIDIÁRIES I D'URBANISME

Manifesta que estant ja quasi ultimáis els detalls per la confecció deis plánols, amb assenyalament de les corresponents zones en l'ordre espor-tiu, escolar, futur eixample, polígon industrial, espais verds, etc. Aquest pía ha estat estudiat i calculat pensant amb un probable creixement de la població dins un plac de 20 anys. Es confia en que aquests plánols podran ésser exposats al públic a fináis d'aquest mes d'Agost amb la finalitat de que tots els véins puguin examinar-los durant un plac de trenta dies i, en tot cas, puguin formular quantes alegacions i impugnacions estimin convenients, ja siguí per considerar que lesionen interessos particulars o bé de la comunitat. L'Arquitecte que realitza els treballs d'aquest PLA és En Miquel Ángel Soriano Montagut, profes-sional molt preparat per totes les qüestions que afecten a urbanisme.

Després d'aquest detallat informe, el Sr. Capdevila segueix informant i es centra en la

CONSTRUCCIÓ DEL NOU EDIFICI ESCOLAR

Manifesta que a principis de l'any actual, la Delegado Provincial d'Edu-cacíó i Ciencia enviá un escrit a l'Ajuntament de la Vila oferint la pos-siblitat de construir a Juneda un edifici de nova planta destinat a la

segona etapa d'E.G.B., amb un pressupost de VUIT MILIONS DE PES-SETES a carree del Ministeri d'Educació i Ciencia. L'Ajuntament, per contra, tenia d'oferir un terreny amb bones condicions de situado i de salubritat dins un plac brevíssim, amb una superficie mínima de 2.500 a 3.000 metres quadrats i amb possibilitats d'ampliació per quan fos possible la construcció deis corresponents edificis per la 1? Etapa, párvuls i altres servéis complementaris. Al no disposar l'Ajuntament de terrenys de propietat aptes per aquesta finalitat, s'acordá la compra d'un solar situat entre els camins de Borges i de la Máquina, amb el previ informe del personal técnic ¡ administratiu de la Delegació Provincial d'Educació i Ciencia, que van considerar que el terreny esmentat reunia unes óptimes condicions per l'ús a que anava destinat. Actualment i per part del personal técnic de la sosdita Delegació, s'está treballant en la confecció deis projectes peí futur edifici, confiant que dins un plac molt breu pugui ja subastar-se l'obra.

Continuant el Sr. Capdevila el seu informe, centra ara aquest en la

IMPUGNACIÓ AL PRESSUPOST EXTRAORDINARI

Manifesta que ha estat presentat a les oficines de l'Ajuntament un escrit, firmat sois per 26 ve'íns de la població, impugnant el Pressupost Extraor-dinari confeccionat per realitzar el pagament deis terrenys adquirits per l'ubicació de la zona escolar. Puc manifestar —diu— que aquesta im­pugnado careix de base legal per recolzar-la, a la vegada que els seus firmants no poden atribuir-se una representació deis "ve'íns" de la Vila, com equivocadament els han atorgat els diferents mitjans ¡nformatius en els que ha estat publicada aquesta impugnació. Així dones, és d'es-perar que no constituirá cap impediment perqué l'Ajuntament pugui tirar endavant amb els seus plans per dotar a la Vila d'un nou i modern edifici escolar.

Vol manifestar alguna cosa mes, Sr. Capdevila, que pugui ésser d'interés peí véínat? Bé, poca cosa queda ja per dir després d'haver informat ámpliament de tot el que podia teñir mes interés pels nostres ve'íns. Així ¡ tot, si que vull manifestar que és molt possible que aquesta sigui la meva última intervenció en les pagines d'aquest Programa en la rneva condició de Batlle de la Vila; i ho dic perqué cree i confio que molt aviat serán convocades les eleccions municipals i, com a resultat, la tranferéncía del carree a una altra persona. I sobre aquest punt vull expressar el meu pensar en quan fa referencia a les ELECCIONS MUNI­CIPALS i manifestar que Juneda necessita d'homes que sentin i visquin els ínteressos de la Comunitat. Sois així i deixant apart altres postures, Juneda podrá continuar la seva marxa ascendent i gaudir de la tranqui-litat que fins ara ha tingut i disfrutat i que pot palpar-se diáriament amb el nostre continu caminar i avencar.

ACTES RELIGIOSOS

Día 25, divendres

Al migdia:

Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa.

A les 8 de la tarda:

Confessions.

A les 21 ñores:

Missa Parroquial.

Día 26, dissabte

A les 12 ñores:

MISSA SOLEMNE, cantada per la Coral Junedenca i participa­do de tot el poblé amb HOMILÍA a carree de l'll-lustre Dr. Eloi Reñé i Oró, Canonge de la Seu de Lleida i fill de la nostra vila.

A les 20'30:

Fundó Parroquial.

A les 21 ñores:

Missa anticipada valedora per al precepte dominical.

Día 27, diumenge

MISSES:

A les 8, 12 i 19 ñores.

A les 6 de la tarda:

Pregária Comunitaria.

Día 28, dilluns

A les 12 del migdia i 9 de la tarda:

Celebració de l'Eucaristia.

A les 20'30:

Sant Rosan.

Dia 29, dimarts

A les 12 ñores:

FUNERAL en sufragi de tots els difunts de la Parroquia.

A les 20'30:

Rosari i Cant de la Salve Mariana.

A les 21 ñores:

Missa vespertina.

Que la joia i la pau emplenin els vostres cors i les vostres llars en aquests jorns festius i sempre. Us ho desitja, tot invitant-vos ais pre-cedents actes, el vostre sacerdot.

Mn. Gabriel Queralt.

RECORDANT A EN JOAQUIM VIOLA SAURET I

NA MONTSERRAT TARRAGONA

Un acte ja tradicional de la nostra Festa Major tindrá lloc la vigilia de la mateixa. Desenes i desenes de nens i nenes donaran color i alegría a una jornada que, any darrera any, ha vingut meravellant a propis i es-tranys, i d'una manera especial ais pares i familiars d'aquests "petits" que, dansant sobre els patins, dibuixen figures que, per la seva bel/esa, en mo/ts casos humitegen els ulls d'aquells que amb el máxim interés segueixen les seves evolucions...

r

Abans de ¡'exhibido ja s'haurá jugat un extraordinari partit de Hockey sobre patins. Dos equips saltaran a la pista del Pare Alegria i dins de les seves formacions, amb tota seguretat, s'hi trobaran les millors figures del Hockey sobre patins...

Tot aixó és possible que siguí una realitat en la pista i en els espais destináis ais assistents al festival. És possible tot aixó, pero mirant al palco presidencial hi notarem una abséncia important. En Joaquim Viola Sauret i Na Montserrat Tarragona no hi serán i no estaran presents al moment de ¡'entrega del TROFEU que ells van instituir i que d'uns anys cap aquí s'ha vingut jugant...

Pero en la memoria de tots indubtablement permaneixerá el record im­borrable del matrimoni VIOLA-TARRAGONA que tant i tant varen donar al Hockey sobre patins local, apart de la quantiosa dedicado i ajuda apor-tades per promocionar una faceta esportiva de nostra Vi/a, per la que tant varen fer En Joaquim Viola Sauret i Na Montserrat Tarragona...

I notaran també la seva abséncia els actes oficiáis de nostra Festa Major, i no perqué ells hi assistíssin amb el carácter jurídic i polític que

podien ostentar. Estaran absents d'aquests actes els amics de molts junedencs, aquells ais que el bon conse/l i l'ajuda mai els va faltar.

I els trobará a faltar. Juneda, perqué a través del Mas Pinell s'aconse-guiren objectius i ajudes impbrtantíssimes peí seu desenvolupament...

I es jugará el partit de fútbol de la Festa Major i notarem també l'ab-séncia d'aquell que, animant ais jugadors locáis com un mes, feia entrega del trofeu en litigi a l'equip guanyador...

I el C. F. Juneda notará també aquesta abséncia perqué a continuado d'aquest partit, al iniciarse la temporada futbolística, comencaven les visites al Más Pinell, sempre amb sol-licitud d'ajuda que no es quedava mai en paraules, sino amb fets positius i eficacos.

Notaran /'abséncia del matrimoni Viola la immensa majoria deis june­dencs que aquests dies rememoraran records entorn a la persona que amb el seu aire senzill i alegre donava una nota especial a aquests jorns de la Festa Major.

Será digne fer menció també de la seva ferma convicció de matrimoni católic i practicant i de la seva presencia molts diumenges i dies festius al Temple Parroquial participant en la Celebrado Eucarística com qualse-vol altre feligrés.

Es de destacar entre aquests records una faceta de la vida ciutadana en la que amb molta freqüéncia es trobaven immersos en Joaquim Viola i Na Montserrat Tarragona. La seva arribada a Juneda anava acom-panyada d'un cúmul de satisfaccions, de salutacions afectuoses per tots, sense distinció de classes socials, com a prova manifesta de la seva amabilitat i simpatía característiques. Moltes llars junedenques recorden afectuoses visites del matrimoni, sense teñir en compte per a res qual-sevol condició privilegiada que, dins de /'área social en que es desenvo-lupaven, podien ostentar aquells que eren visitáis.

En fi, per a tots será inoblidable la figura d'En Joaquim Viola i Na Montserrat Tarragona...

Pero precisament, com deiem al principi, per tractarse d'actes públics i tradicionals, en els que no hi havia fa/tat mai la seva presencia, será precís recordar la nit inoblidable del Pare Alegría la vigilia de la Festa Major, la seva presencia ais actes oficiáis, la tarda de fútbol al Pare Municipal d'Esports i també el cúmul d'ajudes de tota mena que Juneda havia rebut d'En Joaquim Viola Sauret. Aquest i la seva esposa Mont­serrat, serán els absents mes recordáis durant aquests dies de la nostra Festa Major.

PROGRAMA OFICIAL DELS

ACTES C Í V I C S

DÍA 20, DIUMENGE A les 9 hores:

A la Placa d'Espanya:

II Torneig de Petanca Interprovincial de la Vila de Juneda.

Hi participaran 64 tripletes.

DÍA 24, DUOUS

A les 22 i mitja:

Al local de la Cooperativa del Camp.

Selecte Concert de Guitarra peí QUARTET TARRAGO.

Preus populars.

DÍA 25, DIVENDRES

A les 22 hores:

A la Pista Pare Alegría.

GRAN VETLLADA HOQUEISTA.

Disputant-se uns trofeus donats per rExcellentíssim Ajuntament i Cambra Agraria.

C. H. VENDRELL - C. H. JUNEDA.

Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes del C. H. JUNEDA.

DÍA 26, DISSABTI A partir de les 10 ñores:

II CONCURS DE BALCONS FLORITS.

El Jurat passará a veure els balcons i finestres del nostre poblé per a poder atorgar els premis merescuts.

A /es 12 i mitja i al Pare Alegría:

Recital de dansa Catalana per l'ESBART de RUBÍ.

Entrada Gratuita.

A les 17 ñores:

Al Pare d'Esports Municipal.

FÚTBOL

U. D. BALAGUER - C. F. JUNEDA

Disputant-se un magnífic trofeu donat per l'Excel-lentíssim Ajun-tament. L'honorífic xut inicial el fará la Pubilla de Juneda, acompanyada de les seves Damiselles d'Honor.

A les 7 ñores:

A la Placa de l'Església.

Divertida Vetllada Infantil per a tots els nens i nenes de Juneda, peí GRUP D'ESPLAI.

DÍA 27, DiUMENGE

A les 12 ñores:

IV CAMPIONAT SARDAIMISTA DE LA TERRA FERMA.

Al Pare Alegría.

Amenitzat per la renombrada Cobla MARINA.

Seguidament entrega de trofeus cedits per l'Ajuntament, Cambra Agraria i d'Altres entitats i cases de comerc.

A les 17 ñores:

FÚTBOL

Al Pare d'Esports Municipal.

C. F. TÁRREGA - C. F. JUNEDA.

Es disputará un trofeu gentilment obsequiat per la CAMBRA AGRARIA.

A les 19 ñores:

A la Placa de l'Església.

Vetllada infantil a carree del GRUP D'ESPLAI.

DÍA 28, DILLUNS

A les 9 ñores:

Al Camp d'Esports Municipal.

IX CAMPIONAT SOCIAL DE TENNIS.

Organitzat peí Club de Tennis JUNEDA.

Partits corresponents a les fináis d'lnfantils, Mixtes, Dobles i Seniors.

A les 17 ñores:

Al Camp Municipal d'Esports.

FÚTBOL

Interessant partit de Fútbol, entre CASATS i SOLTERS de JU­NEDA, a benefici d'APROMI.

Colaborem-hi tots.

A les 19 ñores:

A la Placa de l'Església.

Gran Vetllada Infantil peí divertit grup "POTS-TEATRE".

DÍA 29, DIMARTS

A les 17 ñores:

GRAN CURSA CICLISTA.

Peí tradicional circuit urbá, amb participado de principiants, infantils i alevins.

CASA DE CULTURA - JUNEDA 2? EXPOSICIÓ DE FILATÉLICA I NUMISMÁTICA.

Es podrá visitar durant els dies 26, 27, 28 i 29 d'Agost de 1.978 de 12 a 2.

Organitza la Secció Filatélica de la Casa de Cultura de Junéda.

NOTES:

— Tal com s'anuncia en programes apart, el primer dia de la Festa Major passará el jurat a veure els balcons i finestres de la nostra Vila per atorgar els premis merescuts a qui millor els hagi adomat. Ho fará a partir de les 10 del matí. L'entrega de Trofeus es fará el dia del Concurs de Sardanes a la Pista.

— Ens plau també fer-vos saber que, per millor lluíment de les nostres Festes i per a mes comoditat deis transeünts, quedará tallada la cir-culació rodada per tot el carrer de La Font, des de la Creu fins a la Travessia de Prat de la Riba, els dies de la Festa Major des de les dotze del migdia fins a les deu de la nit. Es prega a mes, que en tot aquest trajéete i durant les hores assenyalades no h¡ hagi cap vehicle aparcat.

ADA PA Uñí QFf*l F

$. • JUKrHIX:L - iiu'aciM dé-~Firro~ carril

JUNEDA: Estació del Ferro-carril

PINZELLADES O HISTORIA JUNEDENCA: ¡.'ARRIBADA DEL FERROCARRIL

D'ací a pocs dies es complirá un segle just d'un aconteixement molt important per a la historia de Juneda: /'arribada a la nostra poblado del ferrocarril. Bé mereix la pena /'evocado d'un fet de tanta transcendencia.

Des que el 1848 s'havia inaugurat el primer ferrocarril a Catalunya entre Barcelona i Mataró, una mena de febre de pro gres envaia els ambients inversors i enginyerils del país: hom cercava afanyosament al mapa noves pob/acions per a unir, nous trajectes que comuniquessin comar­ques abans aillades o escurcessin camins ja existents. Fem-nos idea de

I'activitat d'aquella época recordant que, amb els migrats recursos téc-nics d'alesnores, en mig segle es van construir a Espanya deu mil quiló-metres de via férrial Els diaris de la segona meitat del segle XIX van plens de referencies sobre el tema, indicadores de la passió i /'interés que despertava: tan aviat l'Ajuntament de Barcelona s'oposava a la vía pe; carrer d'Aragó, que llavors hom volia fer a nivell de superficie, com un audac grup iniciava un ambiciós projecte per a unir Tortosa directa-ment amb Lleida passant per Mora d'Ebre i Aspa, fracassant-hi pero: podem imaginar-nos les conseqüéncies de tot tipus que aquesta línia bagues dut per la comarca de les Garrigues.

Aquesta febre, en tot comparable a la que avui se sent per les autopis-ies o els aparcaments, porta a un emprenedor home d'afers, el Sr. Parellada, a sol-licitar la concessió, l'any 1850, d'una línia entre Reus i Tarragona, que amb l'ajut de capital francés fou enllestida l'any 1856. Eren només quinze quilómetres de via, pero la llavor restava Heneada.

L 'éxit de l'explotació de la línia, no gens estrany considerant la categoría i activitat de les ciutats unides, anima la formado de noves empreses que, conjuntant-se, perseguien finalment /'arribada d'aquest ferrocarril a Lleida. Així la "Societat del F. C. de Montblanch a Reus" conclogué el 1863 el seu tram, continuat a trossos per la "Compañía del F. C. de Lérida a Reus y Tarragona", que successivament ana arribant a TEspluga (1865), Vimbodí 11865), Vinaixa (1872) i Les Borges (1874).

Mentrestant, pero, les dificultáis havien anat augmentat paorosament. Les inversions resultaven ésser molt superiors a les xifres previstes, els treballs, lents, i les dificultats amb els propietaris de les terres, per la qúestió de les expropiacions, es tornaren gairebé insollubles tan promp-te com la línia baixá de les a/tures garriguenques a les fértils terres baixes de Pía d'Urgell, regades ja aleshores peí Canal. A tot aixó calía afegir-hi el període revolucionan i guerrer 1868-76, que amb el seu segui-ci d'inseguretat havia afegit nous problemes a la Companyia.

Amb tot aixó, no estranyara gens que el tram Les Borges - Juneda fos conflictiu i prob/emátic, car ca/gueren quatre anys llargs per enllestir-lo malgrat la seva curta longitud, cinc quilómetres escassos. Comparem-lo, per exemple, amb el tram Vinaixa - Les Borges, que amb setze quilóme­tres havia necessitat menys de dos anys per a la seva construcció. La Companyia empantanada en negociacions i processos sens fi amb els propietaris de les terres, va haver de sol-licitar prórroga per a les obres,

/ aixó, en un temps —com avui— en qué aqüestes qüestions es politit-zaven immediatament, ocasiona un sens fi de polémiques apassionades.

A tot aixó s'afegia una dificu/tat técnica considerable: el pas sobre la Femosa, l'únic ñu vertaderament important de la comarca. Amb el fi de guanyar temps i a/hora posar en explotado un nou tram, la Com-panyia es decidí per insta/lar a Juneda una estado provisional abans del riu, que faria servei durant vuit mesos, fins a la inaugurado de /'actual.

I així, en un avanc purament simbólic (tres dies) respecte a la data programada a la prórroga, el 16 de Setembre de 1878 /'Empresa Cons­tructora féu entrega a la Societat Concessionária del tros de línia. Els diaris de /'época recullen abundosa informado sobre l'esdeveniment, i per ells ens enterem de l'assisténcia a l'acte, entre a/tres personalitats, del Director Gerent de la Companyia Concessionária, Sr. Ricard Bartolo­mé i Santamaría, de l'Enginyer de Camins Cap deis Ferrocarríls de l'Est, Sr. José Benito, el Governador Civil de Lleida, Sr. Geroni Rius i Salva, i els Ajuntaments de Les Borges i Juneda. Consignem, a tall d'anéc-dota, que no pogué ésser-hi present el Governador Civil de Tarragona, perqué justament aquell mateix dia se celebra ven a aqueixa poblado els funerals de I'avia del rei Alfons XIII, María Cristina de Borbó, moría a Franca encara no feia un mes.

L'obra fou inaugurada a Juneda solemnement a les dotze del migdia, i totes les personalitats es traslladaren després a Les Borges a fer-hi un ápat on no mancaren els discursos entusiastes del progrés, mo/t al gust de /'época, tots rematáis peí desig que la línia arribes com mes aviat millor a Lleida, objectiu ja aleshores convertit en obsessió per a la Companyia.

Per fi, el dia 19 s'obrí el tram al púb/ic. Podem imaginar l'emoció d'a-quells avantpassats nostres que per primera vegada cobríren la distancia que els separava de Les Borges en ¡'increíble temps de deu minuts. Arríbaríen a intuir el seguit de canvis que el ferrocarril introduiría a la vida de la comarca? Tot i comprendre la magnitud de l'avanc técnic, no sembla massa dar que tothom vegés vertaderament útil el tren, car a/guns pobles havien refusat el seu pas. No ens ha d'estranyar aixó, quan avui veiem com el mateix passa amb l'obra del nostre segle, les autopistes, que es veuen sabotejades i rebutjades en /loes on hauríen d'estar esperades amb candeletes.

L'eix lineal imposat peí ferrocarril articula una nova dinámica de comuni-cacions, i immediatament acresqué la importancia de Juneda, convertida

en punt de reunió deis viatgers de Torregrossa, Puiggrós, Castelldans, l'Albagés i, de moment, Puigvert i Artesa. Pero, de fet, la venadera incidencia del ferrocarril en la vida del poblé no es produí fins a l'any següent amb la conexió amb Lleida, ciutat d'una atracció infinitament major per a nosaltres que Reus o Tarragona, i que permetia, a mes, empalmar la línia Alsasua - Saragossa - Lleida - Barcelona, propietat llavors de la "Compañía del F. C. del Norte".

Sens dubte en la construcció d'aquest darrer tram les dificultats degue-ren minvar forca, o la Companyia n'havia aprés en aquells anys, car els dinou quilómetres que encara ens separaven de la ciutat del Segre foren coberts no mes en vuit mesos. Les polémíques impregnades de passió política no mancaren durant aquest lapse, pero finalment el 19 de Maig es va fer /'entrega de /'obra a la Companyia, després d'exhaus-tíves comprovacions en l'ú/tim tram, la mes important de les quals va ser la del "Pont de Ferro" sobre la Femosa, elegant estructura d'acer reblonat, molt en l'estil del moment, i que va lliurar serve/ fins fa ben pocs anys. El día 26, amb l'assisténcia del Director General d'Obres Publiques, Marqués de Covadonga, s'inaugurá oficialment a Lleida la línia.

No acabaren ací els problemes de la potra "Compañía del F. C. de Lérida a Reus y Tarragona", car els fruits obtinguts en /'explotado no correspongueren pas a les illusions amb qué havia emprés /'obra. Els resultáis foren des del primer día deficitaris i les accions es van depre­ciar forca. L'ocasió fou aprofitada per la poderosa "Compañía del Norte", que malgrat la resistencia posada per la petita Companyia, acaba absorbent-la tota/ment l'any 1884. La resta és ja coneguda: al seu torn, la nova propietaria fou incorporada el 1941 a la Renfe, actual explotadora de totes les línies espanyoles de vía ampia.

El proper 19 de Setembre fara un segle que els junedencs quedaren incorporáis a aquest món veloc i en continua comunicado que per tot arreu ens volta avui, sense que puguem saber cap a on ens dura. Per a bé o per a mal, el procés está iniciat i cal seguir-lo. Pero bé podem dedicar un record a aquesta data, i a/hora fer palesa la nostra gratitud ais qui, amb llurs recursos o llur treball, van fer possible aquest acon-teixement tan decissiu per a la nostra historia. Seria possible, ais dies de l'acompliment del centenar/', avocar-lo d'a/guna manera col-lectiva? Els junedencs teñen la parau/a.

JOSEP ALBAIGES i OLIVART

DADES I APUñ/TS DEL PASSAT HISTORIO

DE JUN EDA

Donada la bona acollida que han dispensat els vila-

tans i forasters a aquests apunts histories de Juneda,

que han pogut confeccionarse mercés a les infor-

macions faci/itades per membres bons coneixedors

del passat prehistóric i historie de Juneda i els grans

coneixements del renombrat historiador lleidatá D.

Rodrigo Pita i Mercé.

IV - INVASIÚ MUSULMANA \

L'any 713 arribaren al nostre país els musulmans. Apoderant-se fácil-

ment de Lleida, feren camí vers Tarragona, passant per Juneda, aprofi-

tant l'antiga via romana. Tarragona fou presa per assalt i amb molta

facilitat s'apoderen de tot el país, continuant cap a Franca, fins que

foren deturats a la ciutat de Poitiers l'any 732.

A les mijanies del segle VIII les revoltes i guerres civils entre musulmans

assolen el país, fugint els habitants cap a les valls pirinenques per

cercar-hi refugi. Tota la segona meitat d'aquest segle VIII, resta el país

despoblat i empobrit, esdevenint una forma de vida tant miseriosa per

ais pocs habitants que hi resten, com la de la prehistoria. Aquesta

situado encara s'empitjora vers l'any 800, quan expedicions de franes,

que lluiten contra els musulmans, encenen Lleida i assolen el país que

és transformat en un camp de ruñes, estat que perdura fins l'any 870,

amb l'aspecte mes miseriós i desértic.

Fins que al segle X?, en que és afiancat el poder del Ca/ifat de Córdova,

experimenta una curve ascendent, tant en l'aspecte social com en l'eco-

nómic i cultural, el qual té una continuitat fins al segle XI. La poblado

de les nostres ierres estava formada de poblats mossárabs, poblado

autóctona cristiana i poblado de "muladies", és a dir: antics cristians

d'origen hispánic, de religió musulmana.

El destricte o AMAL de Lleida queda organitzat com a zona militar. Son acondicionades les antigües vies romanes. El tram de Lleida a Tar­ragona és organitzat com a defensa de I'AMAL de Lleida i no mes fins a Vinaixa o Vimbodí.

Tot el camp de Tarragona és una especie de térra de ningú. Entre e/s

moros de Lleida i de Tortosa, per una part, i e/s cristians del Comte

de Barcelona per l'altra, son e/s que perfilen la situado del nostre país

durant e/s seg/es X i XI. A les zones de Borges i Juneda surgeixen

poblats i castells musulmans, molts deis quals perdurarien com a nuclis

de poblado fins després de la reconquesta del país l'any 1.149.

CASTELLS I POBLATS MUSULMANS A la comarca propera a Juneda, existien a /'época arab, és a dir, entre

l'any 900 i el 1. 750, una serie de poblats baix l'autoritat musulmana,

e/s quals foren ocupats després a /'época medieval cristiana cristiana en

bona part, restant d'altres abandonáis. Podem nomenar e/s següents:

T0RREGR0SA. Vi/a romana fortificada, d'época tardana. Després pob/at

visigótic i fortalesa arab durant el segle XI. A la primera meitat del segle

XII, a causa de les guerres entre cristians i almorávits resta despoblada-

Probable que existís allí un BORCH o torre fortificada, que no es repo­

bla fins després de l'any 1.150.

MARGALEF. Procedeix segurament aquest topónim de l'árab MANZIL-

GALIB, que indica una mena de parador d'aquesta época arab. Un

general del temps de ALHAKAN II i de HlSAN II, porta també aquest

cognom. Adjunt a aquest lloc sorgeix un pob/at de mossárabs i mu/a-

dies que subsisteix fins a l'edat mitja. Perteneix després al Cerveró de

Lleida i les pestes del segle XIV i les guerres del XV el despoblen, con-

vertint-se en un lloc ruinos.

AVIN PELEC. Poblat del segle XII proper a Margalef, que .fou també

senyoriu deis Cerveró i deis Mansuar. Ais segles X i XI era un poblat

de mossárabs de la Familia deis IBN PELAGIUM o ABEN PELAI, filis

d'un mossárab anomenat PELAI o bé PELAIO.

WEINFERRI o AWIN-FERRI. Un a/tre poblat mossárab del segle XI, al

terme de Juneda, colindant amb el terme de Puig-vert, junt a l'antiga

via romana. Deu el seu nom a un mossárab nomenat FERRUS o FERRI,

nom arabitzat de IBN - FERRI "FUI de Ferrús". Hi ha restes d'una fortifi­

cado árab, com ho prova la cerámica vidriada que allí s'hi trova.

Sembla que fins l'any 1.550 hi havia una mesquita, que mes tard fou

convertida en ermita dedicada a Sant Jordi.

OROMI. Poblat que existeix encara l'any 1.150 entre Juneda i Artesa.

Es creu que durant /'época árab aquest lloc tenia un a/tre nom, ja que

la forma OROMI és el nou nom cristiá, format pe/s cognoms cata/ans

ORO-MIR.

COGULLADA. Poblat que només subsisteix fins el segle XII, ja que al

segle XIV resta totalment despoblat, segurament per causa de les pestes.

CASTELLDANS. Sobre l'antic "CASTELLUM" de /'época romana hi fou

emplacada una fortalesa árab. Aquesta fou cedida vers l'any 1.120 peí

Wa/i de Lleida ABIFILEL, al Comte de Barcelona Ramón Berenguer III,

encara que de nou passá al domini árab, fins l'any 1.149, data que posa

fi a la reconquesta de Lleida.

MELÓNS. Castell musulmá i fortalesa medieval cristiana després, amb

el seu poblat adjunt.

MATXERRI. Poblat árab de certa importancia. El cognom ALMAGERRI,

era freqüent amb els moriscs del país. Despoblat a la segona meitat

del segle XII i repoblat després per cristians finalitzada la reconquesta

vers l'any 1.150. L/avors fou també posessió del Cerveró de Lleida.

PERE BELLMUNT

Estiu de 1.978

CONCERT MEMORABLE

En el pórtic de la Festa Major de l'any passat, la nostra vila visque un gran esdeveniment artístic: l'actuació del guitarrista Jaume Torrent i Rius a l'església parroquial, amb un concert de música clásica.

El temple s'omplí de junedencs i de forans, atrets per la personalitat del concertista, tant vinculat a la nostra població, que ens el conside-rem nostre, i peí que tenia d'inédit a Juneda un acte d'aquesta índole.

L'expectació queda plenament satisfeta; si les noticies que teniem par-laven deis éxits del Jaume, peí nostre pais i per l'estranger, en aquesta ocasió poguerem constatar de prop les excepcionals condicions artísti-ques que l'auriolen, posades de manifest per una técnica singular i depurada i per l'exquisida sensibilitat que demostré tot al llarg del con­cert, integrat per obres de G. Sanz, J . S. Bach, F. Sor, G. Tarrago i H. Villa-Lobos.

Des de l'inici de! concert fins que finalitzá, la comunicado establerta entre l'artista i el públic fou total, i queda demostrat com el poblé és sensible a les manifestacions artístiques d'alt nivell.

En acabar, i prévies unes paraules d'Antoni Mateus, el batlle Sr. Joan Capdevila feu entrega a Jaume Torrent d'una placa en nom de tota la vila.

PINZELLADES D'UN REPÓRTER A DISTANCIA «D'una Festa Major a l'altra»

UNA PROVA DE SENSIBILITAT Aquest és el titol d'un article que vam llegir la Festa Major passada. Bella descripció. Ressó d'una problemática punyent: la rehabilitado déte subnormals. "El primer pas ja és donat", diu l'articulista. Fa temps d'aixó. Mentrestant, la sensibilitat d'uns junedencs ha dut a terme una tasca meritoria en aquest sentit. Amb voluntat. I d'altres coses, és ciar. No sé si tots els vilatans n'estan enteráis.

GRUP D'ESPLAI Un rétol. I darrera el rétol? Un bon esplet d'infants. I uns joves abnegáis.

ENSENYAMENT Durant el Curs 77-78, s'han impartit unes classes que tendeixen a l'estu-di i coneixement de la vila (el nucli urbá i el terme) en llurs perspectives de passat i de present. De seguir per aquest camí, a ben segur que el futur ho agrairá. Parallelament (aixó ja ve de mes lluny) la formado estética a través de l'art també hi té un lloc. I el cátala. Sé que no és necessari recordar que és la nostra llengua.

OBRA IGNORADA Jo en diría obra rediviva. La historia junedenca de cada dia espurneja mes. I qué millor, que ser-ne un deis que bufa el foc? Et vaig a recor­dar, amb un llenguatge ben nostre, una cosa que tu ja saps, amic Pere: que l'important és solear dret. I profund. Aixó tu ho fas. De poc en poc, enriqueixes el nostre patrimoni cultural.

EL PORTAL DEL MARCA Un página de la nostra historia. Mirem i conservem el passat collectiu.

EL POU DEL GEL Un altre testimoni del nostre passat que cal rehabilitar i conservar. Aixi ho han entes uns junedencs conscients. Enhorabona.

LA BOTERA Heus ací un carrer humil, pero amb personalitat propia que li ve de lluny. Llástima que una esllavissada amenacadora el pugui convertir en el carrer del mal record.

ROTULACIÓ DELS CARRERS En el programa de la Festa Major darrera, unes declaracions del Sr. Capdevila feien referencia a un acord del Consistori respecte d'aquesta

qüestió. No som deis qu¡ agrada fer trencadissa; pero si que som parti-daris de conservar el nom de cada cosa. Perqué no posem mans a l'obra?

ANÉCDOTA INTRANSCENDENT D U N A TERTULIA Un l¡ diu a l'Altre: ara podem parlar de tot, sense reserves. L'Altre li diu a Un: si sempre ho haviem fet... Un li respon: sí, pero ara ho fem democráticament. Democráticament que vol dir, entre altres coses, cívicament, honestament, responsablement, per tal que els pobles avan-cin sense entrebancs. O amb el propósit de vence'ls.

LA CASA CONSISTORIAL INTEGRAMENT AL SERVEI DEL POBLÉ Així es diu en el Programa de Festes de l'any passat. La Casa i els homes, entenem.

ENQUESTA En vam llegir una formulada per uns junedencs tot pensant en les elec-cions municipals democrátiques. Creiem que és bo somoure la conscién-cia del poblé. I escoltar-la a la mesura que ho reclamin els interessos comunitaris.

L'11 DE SETEMBRE Senyeres al vent. Paraules foses que es tornen clam. Desvetllament de les consciéncies. La térra es ¡inmutable. I el seu esperit. Mantenim-lo despert.

DOS CENTENARIS Enguany fa cent anys que s'inaugurá l'estació del tren a Juneda. Hom diu que un vell de cal Pere "l 'Animer", quan va incorporar­se al servei militar, amb destí a Madrid, va anar a agafar el tren a Lleida. En llicenciar-se ja va efectuar el viatge fins a la nostra vila. També en­guany s'ha celebrat, en finalitzar el Curs Escolar, el primer Centenari de Tambada de les Germanes de l'Ordre de Dominiques de l'Anunciata i la fundado, per mossén Rosinach, del Collegi Sant Josep, l'any anterior.

UN (DE CENTENARI) QUE PASSÁ DE LLARG Va complir-se, el 25 de febrer del 1.977, el primer centenari del naixe-ment de Pere Bellmunt i Urgell, el Pere de cal "Gatxes". Un personatge faceciós que llimava amb ironía bonhomiosa tots els cantells discordants, quan no els ridiculitzava intencionadament.

COMISSIÓ DE FESTES De cada any, la Festa Major agafa aires mes populars, en un tot harmo­nio i d'alliconament cívic. Que continuí el tó, per a fer poblé amb l'anhel de superado. I de participado.

EL TINTER Encara hi queda tinta, pero el paper s'acaba. Fem un prec a les Festes d'enguany: Que ens donin alegría i temps per a pensar.

J . RAMAS

Aquest programa ha sigut

editat per l'Ajuntament amb

col-laboració de la Comissió

de Pestes.

Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Mollerusa - 8-78