Programa INTERACTIU Escola d'Esitu

download Programa INTERACTIU Escola d'Esitu

of 38

  • date post

    13-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    235
  • download

    15

Embed Size (px)

description

Programa de l'Escola d'Estiu 2014 de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona, del 30 de juny a l'11 de juliol.

Transcript of Programa INTERACTIU Escola d'Esitu

  • 49a Escola dEstiu Rosa SensatTema General

    del 30 de juny a l11 de juliol de 2014

    La societat canvia. I lescola?

    Institut Joan Bosc. Avinguda dEsplugues, 38-40. Barcelona

    Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyament

    fundaciarturmartorell

  • 2Tema GeneralPresentacions

    Educaci primriaEducaci secundriaCursos comunsPensem, debatem i construm

    suma

    ri Educaci infantilJornada deducaci infantilEscoles dEstiu de Catalunya Escola dIstiu 1914

  • 33

    100 anys dEscola dEstiu: 100 anys de comproms dels mestres amb Catalunya.Ara fa cent anys, el 1914, va tenir lloc la primera Escola dEstiu de Catalunya, que va nixer amb lobjectiu de posar al dia de les darreres novetats pedaggiques els mestres catalans.

    Aquell mateix any, es constitua la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba. Eladi Homs, vocal tcnic i secretari del Consell dInvestigaci Pedaggica, desprs Consell de Pedagogia, fou el fundador i director de la primera Escola dEstiu.

    Per a Eladi Homs, la pea clau de la renovaci pedaggica era la formaci dels mestres.

    Uns mestres que sacostessin a les experincies dels infants, que estiguessin convenuts que noms saprn pensant i no pas que volguessin ensenyar a pensar a partir de pensaments fets.

    Ell deia, i va deixar escrit el 1912, que el mestre a lantiga instrueix, pren els materials del llibre, i amb ells vesteix duna manera ms o menys vistosa la ment del nen, i que, en canvi, la seva aspiraci era el mestre jardiner que veu en el nen una multitud de forces latents, de magnfiques flors i fruits dhumanitat, si es donen a la seva ment les condicions necessries de nutrici i desenvolupament.

    Enguany volem commemorar, amb diverses activitats arreu del territori, aquest centenari dun gran valor histric per a leducaci del nostre pas, per la importncia que al llarg dels anys ha tingut lEscola dEstiu per a la formaci dels nostres mestres, formaci que ha revertit, indiscutiblement, en la millora de la qualitat de lensenyament i laprenentatge dels nostres alumnes.

    La rellevncia de la commemoraci rau en el fet que, en un mn tan canviant com el nostre, lEscola dEstiu es continua adreant, des de les diferents comarques catalanes, als mestres que volen avanar en la seva formaci per tal de millorar la qualitat de la seva feina, desig que comparteixen amb els mestres daquella primera Escola dEstiu del 1914.

    Haver sabut mantenir viva la inquietud pedaggica de moltes generacions de mestres que al llarg de tots aquests anys han acudit a lEscola dEstiu per refrescar el seu saber fer de mestre, posant-se en contacte directe amb les noves idees i maneres densenyar, s un mrit dels collectius de docents que des del Departament dEnsenyament es vol reconixer i agrair.

    I, alhora que els donem les grcies pel seu comproms amb leducaci dels nostres infants i joves, els encoratgem a continuar avanant per aquest cam de renovaci pedaggica que no s altre que el cam de la qualitat de lensenyament.

    Per molts anys!

    Irene Rigau i OliverConsellera dEnsenyament

  • 4Cent i msDurant dcades hem tingut com a referent de lEscola dEstiu la que va organitzar Eladi Homs el 1914, ara fa cent anys, per encrrec de la Mancomunitat de Catalunya.

    Durant un viatge destudi que va realitzar per conixer el treball pedaggic i lescola experimental de John Dewey i que va finanar lAjuntament de Barcelona, Homs va tenir loportunitat de descobrir lactivitat que cada estiu el pedagog nord-americ organitzava a la Universitat de Chicago. Mestres de tot el pas plantaven tendes a la vora del llac Michigan i es formaven durant ms de quinze dies en la nova prctica pedaggica de Dewey.

    Aquesta iniciativa entusiasm el jove Homs. s doncs comprensible que en aquell context social i poltic positiu, se li fes lencrrec dorganitzar aquella primera Escola dEstiu de la Mancomunitat, constituda feia poc.

    El record daquelles escoles destiu de la Mancomunitat, i desprs de la Generalitat, va ser un referent bsic en la represa de la Renovaci Pedaggica a Catalunya; una represa, aix s, en absoluta clandestinitat i organitzada per mestres i per a mestres, que junts es proposaven recuperar lescola que el franquisme havia matat.

    Ara, tant de temps desprs, sabem que des de feia anys mestres gironins, amb tants altres mestres annims de lescola pblica de tot el pas, es trobaven en les Converses pedaggiques, unes trobades volgudament informals entre iguals per compartir descobertes i dubtes, tot construint junts una escola nova.

    s precisament per aquest fet que, com a Associaci de Mestres Rosa Sensat, hem volgut celebrar el centenari de la primera Escola dEstiu de la Mancomunitat editant un petit opuscle que dna a conixer com, des de feia ms de deu anys, mestres pblics de Girona i, amb ells, daltres contrades del pas, organitzaven escoles destiu, sense recursos ni reconeixement, per amb un extraordinari comproms individual i collectiu per renovar lescola.

    Sense saber-ho, les nostres escoles destiu, impulsades a partir del coneixement de lobra de govern de la Mancomunitat per a la millora de leducaci i lescola de Catalunya, sn molt ms properes a les que organitzaven els mestres pblics. Perqu les nostres, com les dells, sn escoles destiu organitzades per mestres per als companys mestres, on es dna una gran importncia al fet de compartir experincies, destar al corrent de les noves idees sobre educaci darreu, i de manera especial dEuropa i Espanya, i establir-hi relacions i intercanvis, i on es parla de pedagogia i de poltica. Perqu, com deia Marta Mata, pedagogia i poltica haurien de ser grans companyes de viatge. De fet, ms que aix: sn de la mateixa famlia de les relacions interpersonals i sassemblen molt.

    Aix, doncs, benvingut aquest centenari, que ens ha ajudat o esperonat a anar ms enll, a poder constatar que fa ms dun segle que els mestres de Catalunya estan compromesos en la lluita de millorar cada dia lescola i no han claudicat mai en la defensa dels nostres ideals.

    Associaci de Mestres Rosa Sensat

  • 5El Tema General de la 49a Escola dEstiu de Rosa Sensat es proposa abordar una temtica complexa, una temtica que volem que ens interpelli, que ens obligui a pensar, per poder anar ms enll, sobre el paper de lescola avui.

    El ttol, La societat canvia. I lescola?, si s que hem estat capaos dencertar-lo, s volgudament provocador: es proposa situar-nos en lara i aqu de la nostra societat, que sabem que canvia de manera vertiginosa. No hi ha dia que des del mn cientfic no es facin noves descobertes, i moltes delles capgiren veritats que es pensaven immutables; no hi ha dia que des del camp tecnolgic no es facin avenos que als nostres ulls semblen fets futuristes; no hi ha dia que no sens digui que el nostre planeta est en perill; no hi ha dia que en el mn no esclatin noves guerres, etc.

    La nostra societat est en un canvi constant destructures familiars, amb conciutadans de mltiples procedncies, cultures, llenges i creences diverses, amb persones acomodades que esdevenen pobres, nuclis familiars pobres que encara ho sn ms; un pas envellit en una Europa vella, amb una joventut ms capa de comprendre els canvis que les generacions ms grans, cosa que desequilibra el pes de la tradici i obliga a construir-ne una altra.

    Aquestes i moltes altres sn les transformacions en qu est immersa la nostra societat. Uns canvis que caldria destriar, perqu no tots sn iguals, tot i que sn simultanis. I tampoc cal pensar que tots sn negatius; al contrari, alguns podrem considerar-los positius. Per deixem-ho en el fet que sn una realitat.

    En aquest punt s on considerem que ens cal situar el debat del Tema General: en aquest context, qu pot o ha de fer lescola? Ha de seguir igual? Qu shauria de plantejar? En quins referents shauria de sustentar? Qu hauria de prioritzar? Qu podr abastar?

    El debat queda obert, durant lEscola dEstiu en podrem parlar, entre nosaltres i amb persones que ens interpellaran sobre alguns dels aspectes que des de Rosa Sensat sha pensat que era rellevant plantejar, potser perqu tenim la certesa que lescola davui, com hem defensat i defensem, ha de viure en la seva realitat social, i la dara porta cada cop ms a viure en aquesta incertesa.

    La nostra Escola dEstiu cada any s diferent, i la denguany es proposa que tothom que vulgui pugui participar en part al Tema General. s amb aquesta voluntat que les conferncies seran en un horari central i obertes. Els inscrits al Tema General podran seguir debatent i treballant per aprofundir cada aspecte i participar en lelaboraci de les conclusions a qu sigui possible arribar.

    Tema General: La societat canvia. I lescola?

    Segueix-nos a:

  • 6Dimarts 1 de juliolInformacin, conocimiento y sabidura en la era digitalngel Prez, pedagog

    Dimecres 2 de juliolLa gesti del canvi: lideratge, rigor acadmic i avaluaci Roser Salavert, experta en gesti educativa

    Dijous 3 de juliolLescola i el nvol: reptes, riscos i reflexions Daniel Cassany, lingista

    Divendres 4 de juliolDocumental

    Dilluns 7 de juliolCervell i sexe: femen i masculNolasc Acarn, neurleg

    Dimarts 8 de juliolDocumental

    Dimecres 9 de juliolCom aprendre a pensar, a comprometres i a actuarAda Colau, activista social

    Dijous 10 de juliolPresentaci de les conclusions realitzades pels participants del curs del Tema General

    Divendres 11 de juliolEls processos de transmissi en una societat de canvis acceleratsLlus Duch, antropleg

    Acte de cloenda

    Tema General: La societat canvia. I lescola?

    Segueix-nos a:

    Programa Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

    49a Escola dEstiu Rosa Sensat

    Les persones que vulguin assistir al debat han dinscriures al curs 1443500970 Grup de debat del Tema General Lhorari del curs complet ser de 12.45 a 13.45 h (confer