PROGRAMACIÓ C. CLÀSSICA 2012-2013 · 4 VI. Programació didàctica de Llatí 2 1. Introducció 2....

1

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA CLÀSSICA

IES SINEU

CURS ACADÈMIC 2012-2013

2

ÍNDEX I. Composició i organització del Departament

II. Programació didàctica de Llatí de 4t d’ESO

1. Introducció

2. Objectius generals d’àrea

3. Continguts

3.1. Continguts conceptuals

3.2. Continguts procedimentals

3.3. Continguts actitudinals

4. Distribució per temps

5. Avaluació. Procediments i criteris

6. Continguts mínims

7. Llibre de text i material complementari

8. Metodologia

9. Altres recursos didàctics

10. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars

III. Programació didàctica de Grec 1

1. Introducció

2. Objectius generals

3. Continguts

3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

3.2. Procediments

3.3. Valors, normes i actituds


5. Avaluació


7. Criteris de qualificació


9. Metodologia

3

10. Altres recursos didàctics


IV. Programació didàctica de Grec 2

1. Introducció


3. Continguts


3.2. Procediments



5. Avaluació



8. Llibres de text

9. Metodologia

10. Recursos didàctics


V. Programació didàctica de Llatí 1

1. Introducció


3. Continguts


3.2. Procediments



5. Avaluació


7. Llibres de text

8. Metodologia



4

VI. Programació didàctica de Llatí 2

1. Introducció


3. Continguts


3.2. Procediments



5. Avaluació



8. Llibres de text

9. Metodologia



VII. Recuperació d’alumnes pendents

VIII. Temes transversals


2. Continguts


2.2. Procediments


3. Criteris d’avaluació

5

I. COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

Igual que en els darrers cursos, el departament de Cultura Clàssica estarà

integrat enguany per dues persones: Joan Llull Vives, professor definitiu al

centre, que en serà el cap; i Joan-Ferran Llorens López, professor de Català

que també és definitiu al centre.

Els grups que estaran a càrrec de Joan Llull Vives seran els que segueixen:

• El grup 1 de Llatí de 4t d’ESO (grup E), 3 hores setmanals

• Un grup de Grec 1 de 1r de Batxillerat (C), 4 hores

• Un grup de Grec 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores

• Un grup de Llatí 1 de 1r de Batxillerat (B-C), 4 hores

• Un grup de Llatí 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores

Joan-Ferran Llorens farà el grup 2 de Llatí de 4t d’ESO (A, B, C i D), també de

tres hores.

II. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE LLATÍ DE 4T D’ESO

1. Introducció

El Llatí de 4t és una matèria relativament recent en el nou currículum de l’ESO.

És una matèria de caire troncal en el darrer curs de l’educació secundària

obligatòria. Igual que aquests anys passats, l’alumnat ha estat distribuït en dos

grups. Avançar un any l’assignatura de Llatí i, sobretot, situar-la a l’etapa de

l’ESO significa tot un repte per al professorat que l’haurà d’impartir. A més, el

fet que hi hagi ni més ni manco que 45 alumnes matriculats i que s’hagin hagut

de fer dos grups requerirà molta coordinació entre els dos professors; per a

això disposarem d’una hora setmanal de coordinació on podrem parlar

d’estratègies metodològiques, seguiment del programa, anàlisi dels resultats,

etc. Tendrem alumnat de la mateixa edat (15-16 anys) que el que cursava

l’antic 2n de BUP, on tothom feia Llatí.

6

L’aprenentatge del llatí pretén posar de manifest l’herència i el llegat

grecoromans que perviuen a la nostra cultura. L’objectiu de l’assignatura se

centrarà sobretot en la interpretació dels textos escrits que ens han arribat

d’aquella època. Volem que els alumnes coneguin aquells fets culturals,

històrics, socials, lingüístics, polítics, artístics, etc. d’inspiració o d’origen

clàssics que identifiquen com a propis o quotidians. Amb el coneixement del

llatí s’ha d’aconseguir que l’alumnat tengui una visió més profunda de les arrels

pròpies.

2. Objectius generals d’àrea

1. Conèixer l’origen comú de la major part de les llengües

indoeuropees

2. Estudiar les etapes d’evolució de la llengua llatina

3. Conèixer l’expansió dels romans per Europa, el nord d’Àfrica i el

Pròxim Orient

4. Reconèixer les principals restes arqueològiques de l’època

romana

5. Despertar una motivació personal en la conservació d’aquesta

herència arquitectònica que ens ha deixat el poble romà

6. Reconèixer l’herència lingüística del llatí en la nostra llengua a

partir dels mots patrimonials i els cultismes

7. Conèixer els principals canvis fonètics que han experimentat els

mots llatins en la seva evolució al català

8. Reconèixer la mitologia clàssica com a font d’inspiració de

manifestacions artístiques de tots els temps

9. Entendre el procés evolutiu del llatí cap a les llengües romàniques

10. Saber quin era l’alfabet llatí, ja que la majoria de llengües de

l’Europa occidental empren aquest alfabet amb alguna variació

11. Conèixer els motius que varen dur els romans a construir una

xarxa viària tan extensa

12. Saber el nom de les principals vies de l’imperi romà

13. Enumerar les fases de construcció d’una via romana

7

14. Reconèixer les principals obres d’enginyeria romana, com ara els

ponts, els aqüeductes o els fars

15. Identificar els topònims catalans de procedència llatina

16. Saber identificar una obra d’art inspirada en alguna de les

històries d’amor estudiades en aquesta unitat

17. Establir un primer contacte de l’alumnat amb l’estructura de la

llengua llatina

18. Saber quines són les funcions sintàctiques que corresponen a

cada cas

19. Identificar mots flexionats que pertanyin a la primera declinació

20. Comprendre el significat de la democràcia antiga i la seva relació

amb la democràcia actual

21. Reconèixer l’herència romana en les pràctiques electorals d’avui

dia

22. Reconèixer el dret romà com a base del món jurídic actual

23. Saber argumentar el significat d’un mot català a partir del que

signifiquen els prefixos, els sufixos o els ètims llatins que el formen

24. Identificar una obra d’art inspirada en el mite de Perseu i

Andròmeda

25. Entendre el concepte de gènere neutre a partir de l’estudi de la

segona declinació

26. Reconèixer els temps verbals del present

27. Analitzar i traduir textos llatins de dificultat elemental

28. Diferenciar els grups socials de l’antiga Roma

29. Conèixer les condicions de vida dels esclaus

30. Reconèixer les diferències entre la vida a les ciutats i la vida al

camp

31. Conèixer alguns mots i expressions catalanes relacionades amb

la mitologia clàssica

32. Saber reconèixer els principals raptes de la mitologia clàssica en

les manifestacions artístiques posteriors

33. Reconèixer els adjectius del primer tipus i les formes verbals del

temps d’imperfet

34. Conèixer les característiques principals de la vida familiar a Roma

8

35. Veure la consideració social que tenia la dona romana i comparar-

la amb la de la dona actual

36. Conèixer quina era la jornada habitual dels membres d’una família

romana

37. Enumerar les tres etapes de l’educació romana

38. Saber quin és l’origen etimològic dels mesos de l’any i dels dies

de la setmana

39. Reconèixer aquelles obres artístiques inspirades en els monstres

de la mitologia clàssica

40. Identificar els morfemes desinencials de la tercera declinació

41. Enumerar les principals festes religioses que feien els romans

42. Saber amb quina finalitat s’organitzaven els espectacles públics a

Roma

43. Reconèixer els principals edificis destinats a espectacles públics

que hi havia a Roma

44. Saber relacionar alguna de les festivitats que feien els romans

amb alguna festa tradicional actual

45. Familiaritzar-se amb alguns ètims científics d’origen grecollatí que

formen part de la nostra llengua

46. Saber reconèixer i comentar una pintura o escultura que estigui

inspirada en algun personatge relacionat amb el món de les profecies i

dels oracles en l’època clàssica

47. Identificar els adjectius qualficatius que segueixen la tercera

declinació

48. Identificar els morfemes verbals del temps de futur

49. Saber quina era l’activitat comercial a Roma

50. Enumerar les semblances i les diferències entre els mercats de

l’època romana i els mercats actuals

51. Saber quina era la unitat monetària de referència en època

romana

52. Saber l’etimologia dels termes mèdics més usuals

53. Reconèixer una pintura o escultura que estigui inspirada en algun

personatge o mite relacionat amb els inferns dels clàssics

9

54. Identificar els morfemes nominals de la quarta i la cinquena

declinacions, tenint en compte la diferenciació de gèneres

55. Incloure mots o sintagmes en un context donat i adequar-los a la

coherència morfosintàctica de l’oració

56. Analitzar i traduir amb coherència textos adaptats on hi hagi

aposicions

57. Saber quines han estat les vies de transmissió de la cultura

clàssica en els nostres dies

58. Valorar la importància de la transmissió de la cultura clàssica com

a font de coneixement de les arrels del món occidental

59. Justificar la forma abreujada d’algunes expressions a partir de la

seva forma en llatí

60. Reconèixer la influència de la mitologia i la cultura clàssiques en

algunes expressions de la llengua catalana

61. Interpretar els mites dels clàssics sobre l’origen del món i de la

humanitat en les manifestacions artístiques posteriors

62. Analitzar correctament tots els mots d’un text

63. Identificar els elements clàssics d’una obra literària actual

64. Valorar positivament el coneixement de la cultura clàssica per tal

com proporciona claus interpretatives per comprendre moltes de les

produccions literàries actuals

65. Utilitzar algunes expressions llatines en el registre estàndard de la

llengua pròpia

66. Respectar el patrimoni artístic inspirat en el món clàssic

3. Continguts

3.1. Continguts conceptuals

1. Part teòrica:

Origen de la llengua llatina (les llengües indoeuropees; la formació de la

llengua llatina; expansió de la llengua llatina; evolució de la llengua llatina; llatí

culte i llatí vulgar). Les llengües romàniques (expansió i diversificació del llatí; la

fragmentació lingüística de l'imperi romà; el naixement de les llengües

10

romàniques; les llengües romàniques a la península Ibèrica; el castellà; el

galaicoportuguès; el català; les llengües romàniques en l'actualitat). El llegat

grecoromà... en la llengua (els llatinismes del registre estàndard del català). Els

noms dels dies de la setmana. El calendari romà. Els sistemes d'escriptura.

Religió i mitologia clàssiques. Societat i política a Roma. Expansió de Roma. La

romanització de les illes Balears.

2. Part pràctica:

a) Introducció a la fonètica i la prosòdia (l'alfabet llatí; les vocals; les

semiconsonants; els diftongs; les consonants; les normes d'accentuació).

Flexió nominal i flexió verbal (el llatí, llengua flexiva; les paraules flexives;

anàlisi d'una paraula flexiva). Els llatinismes del registre culte del català.

b) Característiques de la flexió nominal (els tipus de flexió del nom; l'enunciat

dels substantius; el gènere en els substantius llatins; el nombre en els

substantius llatins). Característiques de la flexió verbal (el verb llatí; les

categories gramaticals del verb; les conjugacions verbals; l'enunciat verbal;

anàlisi d'una forma verbal; les desinències personals). El llegat grecoromà... en

la llengua (els neologismes d'origen llatí (I)).

c) Les declinacions de la flexió temàtica (els substantius de la primera

declinació; els substantius de la segona declinació; models de la primera i de la

segona declinació; els adjectius de la primera i de la segona declinació; els

adjectius de tres terminacions). Les declinacions de la flexió temàtica (els

substantius de la tercera declinació; models de la tercera declinació; la quarta i

la cinquena declinació; models de la quarta i de la cinquena declinació; models

dels adjectius de dues i d'una terminació). El llegat grecoromà... en la llengua

(els neologismes d'origen llatí (II)).

d) Les funcions dels casos (els casos de la declinació; nominatiu; vocatiu;

acusatiu; genitiu; datiu; ablatiu). Elements bàsics de sintaxi oracional (l'oració;

els constituents oracionals; el subjecte; el predicat; els complements; la

concordança). El llegat grecoromà... en la llengua (els neologismes humanístics

d'origen grec).

e) La conjugació en veu activa (temps del tema de present).

3.2. Continguts procedimentals

11

Els procediments que farem servir seran els següents:

1. Continguts lingüístics:

- Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües

romàniques

- Identificació d’etapes i de registres del llatí

- Reconeixement dels pobles de l’Imperi romà i dels pobles perifèrics

- Identificació de les llengües romàniques d’Hispània

- Diferenciació entre paraules cultes i patrimonials

- Identificació de les característiques d’una llengua de flexió per contrast

amb una de no flexiva

- Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i

d’accentuació

- Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals

- Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del

text

- Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua

catalana

- Identificació de les normes de concordança

- Exploració de l’ordre de paraules en llatí

- Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical

- Anàlisi morfosintàctica d’oracions i de textos senzills en prosa

- Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció

- Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines

- Ús raonat d’un vocabulari senzill per tal d’aprofitar tota la informació que

proporciona: forma, significat, construccions, exemples

- Agrupació de paraules per famílies lèxiques o camps semàntics

- Interpretació de locucions i frases fetes

- Ús d’expressions llatines en català

- Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català

- Comentaris etimològics de paraules d’acord amb el seu origen

2. Continguts culturals:

- Maneig de fonts sobre civilització i cultura llatines

- Localització temporal de les etapes de la història de Roma

12

- Indagació dels sistemes polítics de Roma

- Reconeixement dels sistemes polítics en el món actual

- Indagació de l’estructura social, dels sistemes religiosos i dels sistemes

militars a Roma

- Reconeixement dels usos i dels costums romans en la societat actual

3.3. Continguts actitudinals Seran els següents:

1. Curiositat per conèixer els modes de vida dels grecs i dels llatins

2. Interès per la lectura de textos mitològics

3. Valoració de la mitologia com a font de creativitat per a la realització

d’obres artístiques

4. Valoració crítica de creences i de modes de vida de l’antiguitat clàssica

des de la perspectiva sociocultural actual

5. Interès per conèixer i per comentar aspectes extrets de la lectura de

textos clàssics

6. Hàbit de reflexió i emissió de judicis personals sobre aspectes socials

que han perdurat

7. Interès per conèixer l’organització social grecollatina

8. Gust per la lectura de textos clàssics de caràcter sociocultural

9. Consciència de la influència del món clàssic en els sistemes

d’organització social actual

10. Hàbit de reflexió i d’emissió de judicis personals sobre aspectes socials

positius i negatius que han perdurat

11. Interès per conèixer l’origen comú de les llengües romàniques

12. Valoració positiva de la societat plurilingüe actual

13. Actitud favorable envers la diversitat lingüística com a mostra de varietat

i de riquesa culturals

14. Interès per la reflexió sobre l’evolució de les llengües

15. Curiositat per conèixer el significat etimològic de les paraules

16. Sensibilitat i respecte envers les diverses llengües existents

17. Predisposició per conèixer els canvis que experimenten les llengües

13

18. Valoració dels canvis com a producte d’una evolució i d’una millora de la

llengua

19. Estimació per la llengua com a instrument viu i canviant que afavoreix la

comunicació humana

20. Interès per consultar el significat de les paraules al diccionari

21. Reflexió sobre l’evolució de les llengües com un mitjà per adequar-se als

diferents avanços culturals, socials i científics

22. Interès per l’estudi del significat originari de les paraules de la llengua

materna i dels seus possibles canvis semàntics

23. Valoració de l’ús del diccionari com a instrument per ampliar el

vocabulari i millorar-ne la precisió

24. Valoració de l’aportació grecoromana a la nostra cultura actual

25. Actitud favorable envers la diversitat històrica, lingüística i cultural

d’Hispània com una realitat distintiva i enriquidora del patrimoni col·lectiu

26. Predisposició per visitar museus i restes arqueològiques

27. Voluntat d’assistir a espectacles i esdeveniments culturals relacionats

amb la cultura clàssica

28. Sensibilitat estètica davant d’obres artístiques del món clàssic

29. Compromís personal i respecte pel manteniment del llegat clàssic

30. Valoració de l’aportació romana al calendari actual


Disposam de tres hores setmanals per a tractar els continguts especificats més

amunt.

A les “desiderates” per a aquest curs demanàrem que les sessions no es fessin

en dies successius, sinó repartides al llarg de la setmana. Això és important, ja

que permet no només que els alumnes disposin de més temps per fer les

activitats de casa, sinó que no es perdin tantes sessions en cas d’un pont llarg.

Haurem d’adaptar tant els continguts com la quantitat d’aquests a la realitat de

l’aula. Aquesta realitat serà, sens dubte, heterogènia. No ens han informat de

l’existència de cap alumne amb necessitats educatives especials.

El llibre proposat, Llatí 4t ESO, ed. Teide s’estructura en nou unitats,

subdividides en diversos apartats. Som conscients que no podrem tractar tots

14

els continguts que inclou (com per exemple la veu passiva o la flexió

pronominal, aspectes que deixarem per al Batxillerat). I, d'altra banda, trobam

que el llibre inclou pocs continguts culturals. Per això elaborarem un dossier

amb aquests continguts i el passarem a l'alumnat.

5. Avaluació. Procediments i criteris

Avaluarem el procés d’aprenentatge dels alumnes de diverses maneres:

a) Els conceptes, o sigui l’assimilació dels continguts estudiats, constituiran el

50% de la qualificació total.

b) Els procediments, o sigui, la manera de treballar, de cercar informació,

d’emprar els materials, d’optimitzar els recursos, suposaran un 30% de la

qualificació total. Dins aquest apartat s’hi ha de comptar també l’expressió –oral

i escrita- i l’ortografia correctes en la pròpia llengua, la netedat i la correcta

presentació dels treballs, etc.

c) L’interès, l’actitud que demostrin els alumnes per l’assignatura, si fan les

tasques proposades, tant les de classe com les de casa, i l’assistència a

classe, de la qual durem un control diari, suposaran un 20% de la qualificació

final.

Quan considerem que hi ha prou matèria (allò ideal seria després de cada

unitat) es farà un control escrit on es plantejaran una sèrie de qüestions, tant de

caire teòric com pràctic. Calculam que hi haurà un control escrit

aproximadament cada mes, i, per tant, dos o tres per avaluació. Cada control

es dividirà en dues parts, una de continguts lingüístics i una de continguts

culturals, que es podran fer en una sola sessió o en dues. En cas de fer-lo en

dues, procurarem que siguin dies consecutius.

Com acabam de dir, els continguts de l’assignatura inclouen, per una banda,

llengua llatina i, per l’altra, civilització. Els continguts lingüístics (gramàtica,

morfologia, sintaxi, traducció de textos...) tendran un valor aproximat d’un 70%

del total de la qualificació. Els corresponents a llengua s’acumularan al llarg del

curs, en cap cas no s’eliminaran. Per contra, la resta de continguts, els

culturals, valdran l’altre 30%. Aquests darrers, una vegada avaluats, seran

substituïts per uns altres. L'ideal seria que, de les tres sessions setmanals,

dues fossin de llengua i una de civilització. A principi de curs, però, pensam fer

15

un repàs gramatical bàsic en català i emfasitzarem més l’aspecte lingüístic. Els

controls suposaran un 70% del total de la nota final.

A part, també s’hauran de realitzar, individualment o en grup, treballs

d’investigació. D’investigació vol dir que han de ser treballs creatius i no una

simple còpia. S’han de fer preferentment a mà i amb il·lustracions. Cada

avaluació es faran, com a mínim, dos treballs relacionats amb els temes

estudiats. La mitjana aritmètica d’aquests treballs suposarà un 10% de la

qualificació final de l’avaluació. La realització d’aquests treballs serà obligatòria

i, per a cada un que no es presenti (o que es presenti amb deficiències, com

per exemple baixat d’internet i imprès directament), es descomptaran 0,5 punts

de la nota d’avaluació.

L’altre 20% de la qualificació, com hem dit, inclourà l’avaluació de l’actitud, és a

dir l’interès que demostri l’alumne per l’assignatura. El professor qualificarà d’1

a 10 aquest aspecte a partir de les dades que hagi obtingut per observació

directa.

A més a més, farem un seguiment constant del quadern de l’alumne. El

quadern també s’haurà de presentar complet, almanco una vegada per

avaluació. Presentar-lo incomplet, o no presentar-lo, suposarà un 0,5 menys de

la nota d’avaluació. La nota que s’extregui del quadern anirà en l’apartat

d’actituds.

En matèries de llengua, com és lògic, els continguts lingüístics s’han d’anar

acumulant, no poden ser eliminats. Aquesta avaluació contínua en els

continguts –i en les formes- de llengua fa que sempre la darrera prova, sigui la

d’avaluació sigui la del curs, tengui un pes específic major a l’hora de posar la

qualificació final –tant la parcial com la final. Farem la mitjana considerant que

cada examen compta el doble que el precedent. En posarem un exemple: un

alumne o una alumna treu, al llarg d’una avaluació, una nota de 5 en el primer

control, de 7 en el segon i de 8 en el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues

vegades i 8 tres vegades: en total són 43, que dividirem per 6; la mitjana dels

controls (el 70% del total) serà, doncs, de 7,16, a la qual caldrà sumar la dels

treballs (10%) i la de l’actitud (20%). Tot i així, si l’alumne ha deixat de

presentar qualque treball o el quadern, li descomptarem els mitjos punts que

corresponguin.

16

De tota manera, si a la tercera avaluació (parcial) l'alumne treu una qualificació

de menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi

aprovada.

No preveim cap sistema de recuperació específic al llarg del curs, ja que

aprovant un control (i sempre presentant el quadern i els treballs) es pot

recuperar la part anterior.

Si un alumne suspèn a la convocatòria de juny, al setembre s’haurà d’examinar

de tots els continguts del curs. I si al juny no ha presentat el quadern, l’haurà de

presentar obligatòriament al setembre. Si no es presenta a fer l’examen de

setembre suspendrà automàticament l’assignatura (amb qualificació de “No

presentat”). I si no presenta el quadern, només aprovarà si treu una qualificació

de 6,5 o més al control.


Quant als continguts mínims, l’alumne ha d’haver assimilat de manera

elemental els següents continguts:

1. Morfologia nominal en català

2. Sintaxi en català (oracions simples)

3. El món clàssic des del punt de vista geogràfic i històric

4. Morfologia nominal llatina (declinacions de substantius i adjectius)

5. Morfologia verbal llatina (temps verbals estudiats)

6. Visió global de la importància de la cultura clàssica en la cultura

occidental

7. Expressions llatines del català, els conceptes de cultisme i de vulgarisme

8. La vida pública, la privada i l’oci al món grecollatí, i la seva pervivència

en el món actual

9. La romanització d’Europa, d’Hispània i de les Illes Balears

10. Coneixement de la romanització de les illes Balears, especialment de

Mallorca

11. Coneixement de les principals manifestacions artístiques dels romans


17

Per a enguany hem canviat de llibre. Farem servir el que ha editat Teide, Llatí

4t ESO (M. Iriarte). És el que ens ha semblat més adequat als objectius que

ens hem proposat, si bé hi trobam a faltar més continguts culturals.

8. Metodologia

La metodologia ha de ser activa, amb la participació de l’alumnat a les activitats

que es realitzin dins l’aula i fora. A més de transmetre coneixements,

procurarem també donar pautes perquè l’alumnat assimili per ell mateix els

continguts nous.

S’utilitzarà un quadern de classe on caldrà fer totes les activitats, inclosa la

còpia dels enunciats.

Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d’un centre en què

l’ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els

materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua.

9. Altres recursos didàctics Farem servir els següents:

1. Material provinent de la premsa escrita (diaris, revistes...)

2. Textos històrics sobre el món romà

3. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics

4. Mapa històric de Roma

5. Videocassets o discs compactes referents al món clàssic (pel·lícules,

documentals)

6. Material extret d’internet


Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim

intenció de fer activitats extraescolars.

III. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE GREC 1

18

1. Introducció

A través de l’estudi de la llengua grega es pretén mantenir uns valors d’una

cultura notable que ha influït de manera evident en la història d’Occident.

Independentment del valor cultural, hi ha una raó lingüística encara més

poderosa: la possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les

llengües per assolir un coneixement elemental dels elements morfològics,

fonètics i lèxics, la qual cosa hauria de permetre millorar l’aprenentatge i l’ús de

la llengua. Mitjançant l’accés als textos originals, que seran presentats de

manera gradual i adequada, l’alumnat podrà descobrir els múltiples indicis

d’una cultura que encara perdura.

Tot i que es presentin els nuclis perfectament diferenciats, això no vol dir que

s’hagin de desenvolupar separadament, sinó que es considera imprescindible

la interconnexió contínua de tots en una pràctica docent que globalitzi els

diversos sabers i que tengui com a fil conductor la interpretació de textos

ajustats, en la mesura possible, al nivell de coneixements de llengua del

moment i als temes de cultura indicats per a aquest curs.

Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula serveixin de manera

completa de fil conductor, per tal d’explicar els temes culturals que es proposen

serà necessari acudir amb freqüència a lectures complementàries de

traduccions fiables de textos seleccionats convenientment.


L’objectiu primordial és aconseguir que l’alumnat assoleixi un coneixement

elemental de la llengua grega quant als aspectes fonètic i fonològic,

morfosintàctic i lèxic, la qual cosa li permeti d’accedir a textos literaris originals i

millorar l’aprenentatge i l’ús de la seva llengua. L’accés a aquests textos li

permetrà de conèixer directament el pensament dels autors grecs i de

descobrir-ne la vigència en el món actual.

El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat

adquiresqui les capacitats següents:

19

1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de la

llengua grega, i inciar-se en la interpretació i en la traducció de textos

senzills

2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües,

mitjançant la relació de la llengua grega amb la pròpia i el reconeixement

de components significatius d’aquesta herència

3. Analitzar textos diversos, originals i en traducció, a través de la lectura

comprensiva, i distingir els gèneres literaris, les seves característiques

essencials i la seva evolució

4. Ordenar conceptes lingüístics propis de l’alumnat, i establir categories,

jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos

5. Reconèixer alguns elements de l’herència grega que romanen en el món

actual i apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretació

6. Cercar i indagar en documents i fonts d’informació variades, relacionar-

ne elements dispersos i analitzar críticament les seves aportacions

7. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització grega i de

la llengua com a instrument transmissor de cultura

8. Valorar les aportacions de l’esperit clàssic com a element integrador de

diferents corrents de pensament i d’actituds (ètiques i estètiques) que

conformen l’àmbit cultural europeu a què pertany l’alumnat

3. Continguts


a) Origen i evolució del grec i del seu alfabet

1. El grec com a llengua indoeuropea

2. Breu història de la llengua grega: els dialectes antics, el jonicoàtic, la

koiné, el grec modern

3. L’escriptura: origen, tipus i evolució

4. Evolució i pervivència de l’alfabet grec. Pronunciació convencional i

escriptura

20

5. Nocions bàsiques de fonètica i de fonologia. Signes diacrítics: ortografia i

puntuació

6. Transcripció del grec al català mitjançant el llatí. Nocions de

transliteració

b) Morfosintaxi del grec

1. El grec com a llengua flexiva: concepte i valors dels casos. Categories

gramaticals

2. Morfosintaxi nominal: els substantius i els adjectius

3. Morfosintaxi pronominal

4. Graus de l’adjectiu

5. El sistema verbal

6. Present temàtic i atemàtic. El verb ειµί

7. Imperfet, aorist, futur, optatiu, perfet; imperatiu i subjuntiu

8. Formes nominals del verb: infinitius de present, participis

9. Paraules invariables: adverbis, conjuncions, preposicions i partícules

10. Sintaxi oracional: la concordança dins l’oració. Construccions de

l’adjectiu i l’article

11. Subordinació: oracions substantives, adjectives i adverbials

12. Construccions de participi

c) Els textos grecs

1. Introducció a les tècniques de traducció de textos grecs

2. Lectura en traducció d’obres o de passatges de caràcter social, històric,

cultural i mitològic

3. Lectura de textos relacionats amb les Illes Balears

4. Anàlisi morfosintàctica i traducció de textos senzills

5. Comparació sintàctica del text original i de la seva traducció

d) El lèxic grec

1. Tipus de paraules. Significat lèxic i gramatical

2. Aprenentatge de vocabulari grec: camps semàntics i famílies lèxiques

3. Formació de paraules d’etimologia grega al català

4. Formació de paraules: composició i derivació, prefixos, sufixos i imfixos

5. Cultismes d’origen grec. Pervivència del grec en el vocabulari científic i

tècnic

e) La idiosincràsia del poble grec i el seu llegat

21

1. Descripció geogràfica de Grècia. Principals etapes de la història grega.

Presència dels grecs a la Mediterrània occidental

2. Mitologia. Pervivència mitològica en les diverses manifestacions

artístiques de la cultura occidental. Mites grecs relacionats amb el

territori de la Península Ibèrica

3. La polis. Formes de govern: monarquia, oligarquia i democràcia.

Economia i societat

4. La religió grega. Oracles, jocs i festes

5. Vida quotidiana: naixement, educació, matrimoni, mort. La dona grega

6. Breu presentació dels gèneres literaris a Grècia

3.2. Procediments


1. Localització del grec dins la família de les llengües indoeuropees

2. Identificació d’etapes de la llengua grega i del seu alfabet

3. Localització de l’àmbit geogràfic dels diversos dialectes del grec antic

4. Investigació i anàlisi de dades relacionades amb l’alfabet i amb

l’escriptura

5. Comparació entre els alfabets grecs i llurs derivats

6. Lectura en veu alta de textos grecs, aplicant les normes d’accentuació

i de pronunciació

7. Escriptura de paraules i de textos grecs

8. Transcripció de paraules gregues al català


1. Identificació de les característiques d’una llengua flexiva en contrast


2. Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical

3. Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció

del text

4. Comparació de les estructures sintàctiques gregues amb les de la

llengua catalana

5. Reconstrucció de la flexió nominal a partir de l’enunciat

22

6. Transformació morfosintàctica dels termes, dels sintagmes i de les

oracions

7. Identificació de les normes de concordança

8. Reconeixement de l’ordre de paraules en grec

9. Anàlisi d’oracions elementals

c) Els textos grecs

1. Traducció de textos senzills, generalment en prosa àtica de l’època

clàssica

2. Anàlisi morfosintàctica, quan calgui, dels textos proposats

3. Lectura comprensiva de textos grecs

4. Comparació de la societat grega amb l’actual, quant als aspectes

socials, culturals, històrics i mitològics

d) El lèxic grec

1. Elaboració i aprenentatge de llistes de paraules

2. Agrupació de paraules per famílies lèxiques o per camps semàntics

3. Recerca d’arrels catalanes procedents del grec

4. Comentaris etimològics de paraules d’acord amb el seu origen

5. Procediments de derivació etimològica dels cultismes catalans

procedents del grec: identificació d’arrels, prefixos i sufixos


1. Localització en els mapes dels principals indrets de la Grècia clàssica i

de les colònies gregues a la Mediterrània occidental

2. Indagació de la mitologia grega

3. Identificació de personatges mitològics i dels seus fets en les diverses

manifestacions artístiques del món occidental

4. Lectura de textos històrics seleccionats

5. Comparació de la societat atenesa i de l’espartana, com a paradigmes

de les polis gregues, i contrast amb els sistemes polítics actuals

6. Reconeixement dels antics ritus i costums i comparació amb els

actuals

7. Lectura de fragments de diversos generes literaris i anàlisi dels seus

trets més importants

8. Recerca de dades i elaboració d’un treball d’investigació sobre un

tema relacionat amb el llegat dels grecs

23



1. Valoració de l’escriptura com a element fonamental per a la transmissió

del pensament i de la literatura

2. Estimació de les arrels hel·lèniques de la nostra llengua

3. Respecte per les diverses formes de comunicar-se

4. Consciència de la relació entre els pobles, observant el seu origen comú

5. Valoració positiva de la precisió del llenguatge en la comunicació de

missatges


1. Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques gregues amb

les de la llengua catalana

2. Valoració dels trets morfosintàctics nominals i verbals grecs que resten

en les llengües modernes

3. Actitud favorable envers el coneixement de la llengua grega per

millorar la competència en llengua catalana

4. Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi grega per desenvolupar el

raonament científic

5. Acceptació de les llengües clàssiques com a llengües vives, atès que

són en gran mesura l’origen de les llengües modernes

c) Els textos grecs

1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del

contingut d’un text

2. Interès per la lectura dels textos antics

d) El lèxic grec

1. Hàbit d’investigació del significat propi de les paraules

2. Consciència del fet que el grec és la base del lèxic científic i tècnic

3. Cura en l’ús rigorós del lèxic català


1. Valoració de la mitologia com a font de creativitat per a la realització

d’obres artístiques de qualsevol tipus

24

2. Estima per l’herència grega: bressol de les diverses manifestacions

polítiques, socials, artístiques, etc. de la civilització occidental

3. Actitud crítica envers la civilització grega

4. Acceptació de l’origen grec de nombrosos ritus i costums actuals

5. Sensibilitat cap a la situació de la dona a la Grècia antiga i al món

actual

6. Reconeixement de la pervivència de la literatura grega en les diferents

literatures modernes


Disposam de quatre hores setmanals per treballar tots els continguts de la

matèria de Grec 1. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els

continguts culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament

lligats als aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria

sigui cohesionat i interrelacionat.

5. Avaluació

Avaluarem el procés d’aprenentatge dels alumnes de diverses maneres.

Tendrem en compte, per una banda, l’interès, l’actitud que demostrin per

l’assignatura, si fan les tasques que els proposam, tant les que s’han de fer a

classe com les que s’han de fer a casa, i l’assistència a classe; i, per altra

banda, l’expressió –oral i escrita- i l’ortografia correctes en la pròpia llengua

(tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs que hagin elaborat).

Aproximadament cada mes es farà una prova de caire escrit on es plantejaran

una sèrie d’exercicis de llengua i de civilització. La part de llengua valdrà

aproximadament un vuitanta per cent del total de les proves i els continguts

culturals, l’altre vint per cent.

Totes les proves inclouran una part en què s’haurà de fer l’anàlisi

morfosintàctica i la traducció d’una sèrie d’oracions (o d’un text). Llevat del

primer control, en el qual donarem l’enunciat i el significat de tots els mots, als

altres l’alumne haurà de fer servir –exclusivament per a l’anàlisi i la traducció-

un vocabulari de consulta que li deixarem aquell dia.

25

En matèries de llengua com el llatí i el grec, els continguts lingüístics es van

acumulant, no són eliminatoris. Els de civilització i els d’etimologia, en canvi, sí

que ho són: aquells dels quals s’ha fet un examen ja no entren a l’examen

posterior.

Aquesta avaluació contínua en els continguts –i en les formes- de llengua fa

que sempre la darrera prova, sigui la d’avaluació sigui la del curs, tengui un pes

específic major a l’hora de posar la qualificació final –tant la parcial com la final.

Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el

precedent. En posarem un exemple: un alumne o una alumna treu, al llarg

d’una avaluació, una nota de 5 en el primer control, de 7 en el segon i de 8 en

el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades i 8 tres vegades: en total són

43, que dividirem per 6; la mitjana final serà, doncs, de 7,16. Aquesta

qualificació final serà susceptible de modificacions ja que tendrem en compte

com a criteris d’avaluació, a més, la feina diària, a casa i a classe, l’actitud, la

predisposició, l’assistència a classe, etc. Per a la mitjana final de curs també

farem servir aquest procediment a partir de la qualificació de les tres

avaluacions.

De tota manera, si a la tercera avaluació l'alumne treu una qualificació de

menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi

aprovada.

També tendrem en compte si un alumne ha assistit regularment a classe o no.

Durem un control diari de l’assistència i, si es deixa d’assistir injustificadament a

entre un deu i un vint per cent de les sessions, es descomptarà un punt de la

nota final. I si és entre un vint i un trenta per cent, dos punts; i si s’ha deixat

d’assistir a més d’un trenta per cent de les sessions, l’assignatura quedarà

suspesa al juny.

Preveim també un sistema de recuperació en els casos en què quedi suspesa

la matèria després de seguir els procediments detallats. Considerarem conditio

sine qua non, per poder optar a la recuperació, l’assistència regular a classe.

Es farà una prova serà d’unes característiques similars a les normals just abans

de la junta d’avaluació, de manera que calculam que disposarem d’una o dues

sessions prèvies per repassar.

26

Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar dels continguts

lingüístics. Això valdrà deu punts. Si vol, podrà contestar també una pregunta

de civilització que valdrà dos punts més (dotze en total).

Fins aquí l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat. En un procés

d’ensenyament-aprenentatge com el nostre cal que facem, també, una

avaluació -contínua, també- del procés d’ensenyament que aplicam. Ja des del

primer dia ens hem de plantejar si qüestions com el mètode que seguim, els

materials curriculars, els procediments d’avaluació o la metodologia són els

adequats o si s’han de millorar. Els resultats obtinguts per l’alumnat –no només

les qualificacions- poden ser un bon indici per avaluar la nostra tasca com a

docents. Creim que un percentatge del seixanta per cent d’aprovats en una

prova, en una avaluació o al final de curs (sense incloure-hi, lògicament,

l’abandonament de la matèria -vegeu més amunt-) pot ser també un aprovat

per a la nostra tasca. Per contra, un índex inferior d’aprovats ens hauria de fer

plantejar un canvi d’estratègia que no ha de ser abaixar el nivell. Hauríem de

tenir també en compte, en aquest aspecte, l’informe que s’ha fet a final de 4t

d’ESO a cada un dels alumnes: si un no té el perfil idoni per començar un

batxillerat , és lògic que fracassi.

Aspectes com la metodologia, els criteris d’avaluació, els recursos… no són

definitius. Els hem d’adaptar al context de l’aula i del centre, a l’alumnat que

tenguem, a la legislació vigent… Som, això sí, conscients que l’experiència

ajuda molt en la nostra tasca i que tots els professors i professores tenim unes

línies d’actuació establertes.


1) Traducció de textos grecs de dificultat mitjana en els quals apareguin les

qüestions morfosintàctiques següents:

a) morfologia nominal, pronominal i verbal

b) sintaxi oracional (construccions amb infinitiu i participis, oracions de

relatiu)

2) Coneixement d’un vocabulari bàsic grec

3) Nocions bàsiques d’etimologia

4) Coneixement de les principals divinitats grecollatines

27

5) Coneixements bàsics de literatura grega, del món grec i del seu marc

geogràfic


La puntuació de la qualificació es repartirà de la manera que segueix:

• els continguts referents a la llengua i als textos representaran entre un

75 % i un 80 % de la qualificació global

• els continguts referents a la història i a la cultura gregues representaran

l’altre tant per cent de la qualificació global

8. Llibres de text

Enguany hem canviat de llibre de text i farem servir “Grec 1”, de l’editorial

Castellnou (en català).

L’hem canviat perquè creim que el llibre de Castellnou s’adiu més amb el

mètode que seguim per estudiar la morfologia i la sintaxi gregues. Així i tot,

seguirem emprant material d’elaboració pròpia, sobretot en la part de llengua.

En principi no caldrà l’ús de diccionari, sinó que s’emprarà el vocabulari inclòs

al llibre.

9. Metodologia

La metodologia ha de ser activa, creativa, participativa. El professor ha de ser

el moderador que orienta el grup (professor guia del treball i dels

descobriments de l’alumnat).

L’accés als diversos aspectes lingüístics i culturals es farà a partir de situacions

actuals i properes per arribar al descobriment del seus orígens.

Sota l’orientació del professor, l’alumnat ha d’arribar per ell mateix, mitjançant

una tasca personal d’anàlisi i confrontació experimental, a descobrir cadascun

dels aspectes lèxics i dels fenòmens culturals.

28

El professor ha de crear un ambient agradable, de diàleg, amb suggeriments,

aportacions, comentaris diferents...

És necessari veure conjuntament els continguts que afectin un mateix tema:

lingüístics, culturals, mitològics (relat, representació, petja o manifestació...).

Procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llatí i de

grec. Creim que és molt útil fer veure els paral·lelismes i les divergències, tant

en la llengua com en els aspectes culturals, amb l’altra assignatura, que també

impartim.

Començarem les sessions corregint les activitats que s’havien de fer a casa (i

que proposarem gairebé diàriament). Això ens ocuparà, més o menys, una

quarta part de la sessió. Tot seguit farem una explicació teòrica dels continguts

prevists per a aquell dia (tant si són de llengua com si són de cultura), per la

qual cosa necessitarem, calculam, uns vint minuts. La resta de la sessió es

dedicarà a realitzar activitats a fi de fer més entenents els conceptes. El llibre

de text disposa d’un vocabulari adaptat: serà el que utilitzaran els alumnes per

fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem a la seva disposició

per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.

Com és natural, serà un grup heterogeni d’alumnes: uns tendran uns

coneixements previs majors que els altres i els resultats també seran diferents.

Ens han informat que hi ha una alumna amb deficiència auditiva. En tractar-se

d’un curs de batxillerat, no és previst, lògicament, fer adaptacions curriculars

significatives. Tanmateix, seran objecte d’atenció especial aquells que tenguin

majors dificultats per assimilar els continguts (entre els quals segurament hi

haurà l’alumna esmentada més amunt). Farem un seguiment més atent de la

seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els donarem feina extra,

que augmentarà progressivament en dificultat, ja des del primer moment que

detectem que mostren dificultats.

La majoria de sessions es faran a l’aula regular. Tanmateix, en farem algunes a

la biblioteca i a l’aula d’audiovisuals del centre.




29


Farem servir els següents:

1. Textos d’autors grecs adaptats o traduïts

2. Textos d’autors contemporanis sobre temes del món clàssic

3. Tractats de literatura, lingüística i història de l’antiguitat clàssica

4. Mapes històrics de Grècia


6. Diapositives i vídeos referents al món clàssic




IV. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE GREC 2

1. Introducció

A través de l’estudi de la llengua grega es pretén mantenir uns valors d’una













30



Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula servesquin de manera




Naturalment, són aplicables als continguts conceptuals d’aquest segon curs els

continguts procedimentals i actitudinals de llengua, lèxic i cultura que s’han

esmentat per al primer curs.


L’objectiu primordial és aconseguir que l’alumnat aprofundesqui en el

coneixement de la llengua grega quant als aspectes fonetic i fonològic,



permetrà de conèixer directament el pensament dels autors grecs i de


El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat

adquiresqui les capacitats següents:


llengua grega, i aprofundir en la interpretació i en la traducció de textos

senzills

2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües,

mitjançant la relació de la llengua grega amb la pròpia i el reconeixement

de components significatius d’aquesta herència

3. Analitzar textos diversos, originals i en traducció, a través de la lectura

comprensiva, i distingir els gèneres literaris, les seves característiques

essencials i la seva evolució

4. Ordenar conceptes lingüístics propis de l’alumnat, i establir categories,

jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos

5. Reconèixer alguns elements de l’herència grega que romanen en el món

actual i apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretació

31

6. Cercar i indagar en documents i fonts d’informació variades, relacionar-

ne elements dispersos i analitzar críticament les seves aportacions

7. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització grega i de

la llengua com a instrument transmissor de cultura

8. Valorar les aportacions de l’esperit clàssic com a element integrador de

diferents corrents de pensament i d’actituds (ètiques i estètiques) que

conformen l’àmbit cultural europeu a què pertany l’alumnat

3. Continguts


a) La llengua grega

1. Aprofundiment en la interrelació de l’indoeuropeu, el grec i la llengua

materna

2. Els dialectes grecs. Nocions elementals

3. Fonemes en el grec i en les llengües modernes. Les regles fòniques del

grec. La seva aplicació a la lingüística general

4. Revisió i ampliació de coneixements en la transcripció i en la

transliteració, en el pas de paraules gregues a la llengua materna

5. La flexió nominal i la verbal. Les seves particularitats

6. Aprofundiment en l’estudi de les paraules dins l’oració. Comparació amb

les llengües modernes

7. Valors dels temps i dels modes verbals

8. Estudi detallat de la subordinació

b) El lèxic grec i la seva evolució

1. Ampliació del vocabulari mínim adquirit a primer curs

2. Aprofundiment en l’estudi etimològic del lèxic de la llengua materna i

d’altres llengües modernes estudiades per l’alumnat

3. Estudi específic del vocabulari literari, filosòfic, científic i tècnic

c) Grècia i el seu llegat

1. Estudi sistemàtic dels principals gèneres literaris grecs i dels autors que

en són més representatius

2. Els models literaris grecs a les literatures europees. La seva influència

32

3. La mitologia grega. La configuració de les institucions polítiques.

Traspàs al món llatí i influència en cultures posteriors

4. El pensament grec. La seva pervivència a través del temps i la seva

significació actual

5. L’epopeia homèrica. La Ilíada; déus i herois. L’Odissea; el viatge i els

avatars de l’aventura. El reflex de l’epopeia homèrica en la literatura

europea posterior

6. La lírica grega. Gèneres, temes i autors. La influència dels lírics grecs en

la poesia llatina

7. Aproximació al teatre grec (I). Orígens i evolució. Característiques

generals. Festivals dramàtics. Representacions teatrals. Analogies i

diferències amb el teatre contemporani

8. Aproximació al teatre grec (II). La tragèdia grega. Els grans autors:

Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Figures del drama grec al teatre

contemporani

9. Aproximació al teatre grec (III). La comèdia grega. Els grans autors:

Aristòfanes i Menandre. Influències posteriors

10. La historiografia a Grècia. Heròdot, Tucídides, Xenofont i Polibi: la seva

vida, la seva obra i la seva concepció de la història

11. El pensament filosòfic. Filòsofs, pensadors i científics. Presocràtics.

Sòcrates i els sofistes. Plató i Aristòtil. Les escoles postaristotèliques

12. L’aportació de Grècia a la història de la ciència. Gènesi i evolució del

pensament científic. Matemàtiques, geografia i astronomia. La física.

Història natural i biologia. La medicina grega: d’Hipòcrates a Galenos

13. L’oratòria com a gènere literari. Estructura del discurs. Els grans mestres

de l’oratòria grega

14. La novel·la grega. Orígens i influències. Obres i autors. La novel·la

històrica contemporània de tema grec

15. Idees i creences religioses dels grecs. El Panteó hel·lènic. Les religions

mistèriques. L’influx del pensament grec al cristianisme primitiu

16. Els mites grecs: mitologia i mitografia. Nissagues i llegendes. La

interpretació dels mites. Projecció de la mitologia en les manifestacions

culturals de l’actualitat

33

3.2. Procediments

a) La llengua grega

1. Anàlisi comparativa, amb més profunditat, entre els fonemes grecs i els

de les llengües modernes

2. Comprovació de les afinitats de les llengües antigues i de les modernes

a partir de l’indoeuropeu

3. Proves de transcripció i de transliteració del grec a la llengua materna i a

altres llengües modernes, i comprovació dels resultats

4. Observació de determinats fenòmens fonètics del grec i d’altres llengües

a través de la comprovació de la seva lògica interna

5. Comparació dels valors dels temps i dels modes verbals del grec amb

els de la llengua materna

6. Anàlisi més profunda de l’estructura sintàctica del grec i comparació

d’aquesta amb la de les llengües modernes

7. Anàlisi del tractament del participi en les llengües clàssiques i en les

modernes


1. Ampliació del vocabulari bàsic tenint en compte els nous textos que

s’han de traduir i temes de cultura

2. Utilització de paraules conegudes de la pròpia llengua per enriquir el

vocabulari grec

3. Pràctica continuada del tractament etimològic de paraules de la pròpia

llengua partint d’arrels gregues

4. Continuació de la pràctica de l’aprenentatge de paraules gregues i de la

llengua materna a base de la formació de famílies de paraules a partir

d’arrels gregues

5. Descobriment i explicació etimològica de paraules d’origen grec en

textos literaris i filosòfics concrets

6. Utilització de la premsa diària i de revistes amb finalitats especificades al

punt anterior

7. Observació, en paraules concretes de la pròpia llengua o de les llengües

modernes estudiades, de l’evolució per via popular i per via culta

34

8. Diferenciació de la definició real i de l’etimològica en determinats

conceptes


1. Estudi ordenat, raonat i metòdic dels nuclis temàtics indicats

2. Deducció, a partir de textos originals adequats o de textos en traducció,

de les idees bàsiques de cada nucli temàtic

3. Comparació dels diversos gèneres literaris entre ells, i establiment de les

analogies i de les diferències pertinents

4. Relació de personatges i de temes de la literatura grega amb altres

personatges de la literatura universal

5. Assistència a representacions teatrals de teatre clàssic

6. Visionat d’enregistraments d’obres teatrals o de pel·lícules realitzades

sobre temes pertinents a les diverses obres del drama grec

7. Composició d’assajos breus basats en alguns passatges o personatges

de les obres més rellevants de la literatura grega

8. Comentari, des del punt de vista estilístic i literari, dels textos més

representatius dels diversos gèneres literaris


a) La llengua grega

1. Sensibilitat per acceptar la coexistència de diverses llengües

2. Valoració positiva de l’enriquiment cultural que suposa l’existència de

diverses llengües

3. Hàbit de distingir el caràcter flexiu i no flexiu de determinades llengües

tractant de descobrir-ne els avantatges i els inconvenients

4. Curiositat per descobrir les formes de les paraules i de l’estructura

sintàctica del grec comparant-les amb les de les llengües modernes

5. Hàbit de comparar els valors dels temps i dels modes verbals del grec

amb els de les llengües modernes que conegui l’alumnat

6. Interès per comparar els procediments de subordinació en grec amb els

de les llengües modernes conegudes


35

1. Sentiment d’unió amb els pobles que parlen llengües amb un mateix

origen comú

2. Hàbit de percebre la lògica de les lleis fonètiques en les llengües

modernes que s’estudien i en la pròpia

3. Hàbit de deduir regles ortogràfiques de la llengua materna arran de la

transcripció d’arrels gregues

4. Preocupació per aprofundir en el descobriment dels fenòmens lingüístics

5. Consciència de la importància que té el coneixement del grec i el d’altres

llengües per percebre la idiosincràsia dels pobles corresponents

6. Hàbit de veure la llengua com un element diferenciador dels diversos

pobles i com un vehicle d’expressió del pensament d’aquests

7. Costum de descobrir la mitologia i altres camps del saber com una font

d’enriquiment del vocabulari propi


1. Activitat i dinamisme per seguir les explicacions del professorat dins

l’aula

2. Cooperació i col·laboració amb el professorat i amb els companys per

possibilitar el treball en equip

3. Interès i receptivitat davant tots els elements que presenti una matèria

nova per a l’alumnat

4. Afany de superació per vèncer les dificultats que derivin de la

complexitat dels continguts

5. Il·lusió i admiració pels innegables guanys d’una civilització com la

grega, plenament vigents en l’actualitat



matèria. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els continguts

culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament lligats als

aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria sigui

cohesionat i interrelacionat.

5. Avaluació

36



















posterior.













avaluacions.

37



aprovada.






suspesa al juny.







Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar obligatòriament

dels continguts lingüístics. Això valdrà set punts. Per als altres tres punts, els

de civilització, es farà la mitjana de tot el curs. Així i tot, l’alumne tendrà la

possibilitat d’examinar-se de nou de tots els continguts.
















38







1) Traducció amb diccionari de textos grecs de

dificultat mitjana en els quals apareguin les qüestions morfosintàctiques

següents:

i) morfologia nominal, pronominal i verbal en totes les formes

ii) sintaxi oracional (coordinació i subordinació)

2) Coneixement d’un vocabulari bàsic grec

3) Nocions d’etimologia

4) Coneixement de les principals divinitats grecollatines

5) Coneixements mitjans de literatura grega, del món

grec i del seu marc geogràfic







8. Llibres de text

Fins al curs passat no fèiem servir llibre per al Grec de 2n de Batxillerat.

Enguany hem posat el de l’editorial Castellnou: “Grec 2”. També farem servir

material complementari d’altres procedències.

Per a les traduccions, enguany, per primera vegada, farem servir un diccionari

en català: el que ha editat recentment l'editorial Vox (Diccionari Grec-Català).

39

9. Metodologia

























intenció de fer activitats extraescolars. .

40

V. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE LLATÍ 1

1. Introducció

A través de l’estudi de la llengua llatina es pretén mantenir uns valors d’una















Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula servesquin de manera





El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat adquireixi

les capacitats següents:


llengua llatina, iniciant-se en la interpretació i traducció de textos senzills

2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües

i relacionar els components significatius de la llengua llatina (flexió

41

nominal, pronominal i verbal) amb les llengües modernes derivades del

llatí o influïdes per aquest, en especial la llengua de l’alumnat

3. Analitzar textos llatins diversos, originals, adaptats o traduïts, mitjançant

una lectura comprensiva, i distingir les seves característiques essencials

i el gènere literari al qual pertanyen

4. Ordenar els conceptes lingüístics propis i establir relacions entre àmbits

lingüístics diversos que desenvolupen les estructures lògiques de

l’alumnat, per tal de millorar la seva comprensió i expressió oral i escrita

5. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques,

literàries i culturals del poble romà, i assenyalar-ne la repercussió en la

història d’Occident i en especial de les illes Balears

6. Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena,

relacionades amb la cultura clàssica per tal d’extreure’n conclusions

7. Adonar-se que la llengua llatina i la cultura clàssica han perllongat la

seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a

generacions posteriors

8. Valorar el coneixement del món romà com una de les claus per

interpretar els esdeveniments històrics posteriors

9. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com a element

integrador de diferents corrents de pensament i productor de fets bàsics

per a la història d’Occident

10. Desenvolupar el sentiment de pertinença a la unitat política, social i

cultural que és Europa, la base de la qual es troba en el món clàssic,

amb actituds de tolerància i de respecte cap als seus diversos pobles i

cap als d’altres zones del món

3. Continguts


a) L’origen i l’evolució del llatí

1. L’indoeuropeu i el llatí

2. Etapes, àmbit i registres de la llengua llatina

42

3. La fragmentació lingüística dels pobles que formaven part de

l’Imperi romà. La formació de les llengües romàniques

4. L’evolució del llatí en les llengües hispanes i, en especial, en la

llengua catalana

b) Morfosintaxi del llatí

1. Característiques d’una llengua flexiva

2. Nocions bàsiques de fonètica i de prosòdia llatines.

Alfabet, pronunciació i accentuació

3. Morfologia nominal

4. Morfologia nominal: graus de l’adjectiu

5. Morfologia pronominal

6. Morfologia verbal regular (temps simples i temps

compostos)

7. El verb sum

8. Morfologia verbal irregular: compostos de sum

9. Formes nominals del verb: infinitiu i participi

concertat

10. Adverbis, conjuncions i preposicions

11. Sintaxi nominal. La concordança

12. Sintaxi oracional. La concordança dins l’oració.

L’ordre de paraules

13. Sintaxi oracional. Juxtaposició i coordinació.

14. Sintaxi oracional. Oracions de relatiu. Principals

conjuncions de subordinació

c) Els textos llatins

1. Introducció a les tècniques de traducció de frases i de textos llatins

breus. Diferències sintàctiques entre el text llatí i la seva traducció

2. Anàlisi morfosintàctica

3. Lectura i interpretació dels textos traduïts

4. Ús del diccionari

5. Lectura de textos llatins relacionats amb les illes Balears

d) El lèxic del llatí

1. Aprenentatge de vocabulari llatí. Lèxic més habitual, prefixos i sufixos

2. Camps semàntics i famílies lèxiques del llatí

43

3. Locucions i frases fetes del llatí

4. Normes de derivació etimològica del català

e) Política i cultura en el món romà. La seva pervivència a Europa

1. Etapes de la història de Roma. Política a Roma

2. Societat, religió i exèrcit a Roma

3. La vida quotidiana a Roma

4. La romanització. El cas de les illes Balears

3.2. Procediments


1. Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües

romàniques

2. Descripció del mètode comparatiu i diferenciació de famílies de

llengües

3. Identificació d’etapes i de registres del llatí

4. Reconeixement dels pobles de l’Imperi romà i dels pobles perifèrics

5. Identificació de les llengües romàniques d’Hispània

6. Descripció de l’evolució del lèxic aplicant les principals normes de

derivació fonètiques, morfològiques i semàntiques

7. Diferenciació entre paraules cultes i patrimonials


1. Identificació de les característiques d’una llengua de flexió per contrast


2. Maneig de la terminologia bàsica del camp de la fonètica

3. Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i

d’accentuació

4. Observació de les normes bàsiques de prosòdia

5. Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals


oracions

7. Reconstrucció de la flexió nominal i de la verbal a partir de l’enunciat

8. Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del

text

44

9. Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua

catalana


11. Exploració de l’ordre de paraules en llatí


13. Anàlisi morfosintàctica d’oracions i de textos senzills


1. Traducció de frases i de textos llatins senzills, generalment en prosa,

amb anàlisi morfosintàctica

2. Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció

3. Lectura comprensiva de textos llatins

4. Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines

5. Ús raonat d’un vocabulari senzill per tal d’aprofitar tota la informació que


d) El lèxic llatí

1. Elaboració i aprenentatge de llistes de lèxic bàsic

2. Agrupació de paraules per famílies lèxiques o camps semàntics

3. Interpretació de locucions i frases fetes

4. Ús d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua catalana

5. Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català


e) Política i cultura al món romà. La seva pervivència a Europa

1. Maneig de fonts sobre civilització i cultura llatines

2. Localització temporal de les etapes de la història de Roma

3. Indagació dels sistemes polítics de Roma

4. Reconeixement dels sistemes polítics en el món actual

5. Indagació de l’estructura social, dels sistemes religiosos i dels sistemes

militars a Roma

6. Reconeixement dels usos i dels costums romans en la societat actual

7. Recerca dels trets fonamentals de la romanització a les illes Balears



45

1. Valoració de l’herència lingüística llatina i indoeuropea

2. Interès per conèixer l’origen de la nostra llengua

3. Respecte per la convivència entre llengües

4. Valoració de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura

5. Interès per la història de la llengua i de la cultura llatines, pel fet que

proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors


1. Valoració del coneixement de la llengua llatina com a instrument per


2. Rigor científic en l’estudi de la llengua llatina

3. Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi llatina per desenvolupar el


4. Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques llatines amb les

de la llengua catalana




1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut

d’un text i com a eina d’aprofundiment en l’estudi de la llengua pròpia

2. Interès per la lectura de textos antics traduïts


1. Tendència a comparar el lèxic llatí amb el de la llengua catalana

2. Interès per millorar el lèxic propi en català mitjançant l’aprenentatge de

lèxic llatí

3. Cura en l’ús rigorós del lèxic

e) Política i cultura en el món romà. La seva pervivència a Europa

1. Consideració dels valors positius del poble romà (pragmatisme i

eclecticisme)

2. Valoració del nostre passat romà com a clau per entendre fets posteriors

3. Actitud crítica envers la civilització romana

4. Interès per l’estudi de fets històrics


46


matèria de Llatí 1. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els

continguts culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament

lligats als aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria

sigui cohesionat i interrelacionat.

5. Avaluació



















posterior.








47






avaluacions.



aprovada.






suspesa al juny.







Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar dels continguts

lingüístics. Això valdrà deu punts. Si vol, podrà contestar també una pregunta

de civilització que valdrà dos punts més (dotze en total).











48












1. Traducció de textos llatins de dificultat mitjana en els quals apareguin les

qüestions morfosintàctiques i lèxiques següents:

i) morfologia nominal, pronominal i verbal (només regulars)

ii) sintaxi oracional (oració simple, oració passiva, oració de relatiu,

participis)

2. Coneixement d’un vocabulari bàsic llatí

3. Nocions bàsiques d’etimologia

4. Coneixement bàsics del món romà i del seu marc geogràfic

5. Coneixements bàsics d’història de Roma i de cultura







8. Llibres de text

49

S’emprarà LLOPIS, L. i PRATS, C. Llatí-1. Vicens Vives. Barcelona, 1998. Alguns

aspectes del llibre no ens acaben d’agradar i per això farem servir material

complementari d’altres procedències; i, per altra banda, farem una selecció de

determinats continguts, per la qual cosa de vegades no tractarem els continguts

en el mateix ordre que ho fa el llibre.

9. Metodologia
















impartim.








50





En tractar-se d’un curs de batxillerat, no és previst, lògicament, fer adaptacions

curriculars significatives. Tanmateix, seran objecte d’atenció especial aquells

que tenguin majors dificultats per assimilar els continguts. Farem un seguiment

més atent de la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els

donarem feina extra, que augmentarà progressivament en dificultat, ja des del

primer moment que detectem que mostren dificultats.
















VI. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE LLATÍ 2

1. Introducció

51

A través de l’estudi de la llengua llatina es pretén mantenir uns valors d’una















Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula serveixin de manera




Naturalment, són aplicables als continguts conceptuals d’aquest segon curs els

continguts procedimentals i actitudinals de llengua, lèxic i cultura que s’han

esmentat per al primer curs.


L’objectiu primordial és aconseguir que l’alumnat aprofundeixi en el

coneixement de la llengua llatina quant als aspectes fonetic i fonològic,



permetrà de conèixer directament el pensament dels autors llatins i de


El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat adquireixi

les capacitats següents:

52


llengua llatina, aprofundint en la interpretació i traducció de textos

senzills

2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües

i relacionar els components significatius de la llengua llatina (flexió

nominal, pronominal i verbal) amb les llengües modernes derivades del

llatí o influïdes per aquest, en especial la llengua de l’alumnat

3. Analitzar textos llatins diversos, originals, adaptats o traduïts, mitjançant

una lectura comprensiva, i distingir les seves característiques essencials

i el gènere literari al qual pertanyen

4. Ordenar els conceptes lingüístics propis i establir relacions entre àmbits

lingüístics diversos que desenvolupen les estructures lògiques de

l’alumnat, per tal de millorar la seva comprensió i expressió oral i escrita

5. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques,

literàries i culturals del poble romà, i assenyalar-ne la repercussió en la

història d’Occident i en especial de les illes Balears

6. Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena,

relacionades amb la cultura clàssica per tal d’extreure’n conclusions

7. Adonar-se que la llengua llatina i la cultura clàssica han perllongat la

seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a

generacions posteriors

8. Valorar el coneixement del món romà com una de les claus per

interpretar els esdeveniments històrics posteriors

9. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com a element

integrador de diferents corrents de pensament i productor de fets bàsics

per a la història d’Occident

10. Desenvolupar el sentiment de pertinença a la unitat política, social i

cultural que és Europa, la base de la qual es troba en el món clàssic,

amb actituds de tolerància i de respecte cap als seus diversos pobles i

cap als d’altres zones del món

3. Continguts


53


1. L’indoeuropeu i el llatí

2. Etapes, àmbit i registres de la llengua llatina

3. La fragmentació lingüística dels pobles que formaven part de l’Imperi

romà. La formació de les llengües romàniques

4. Aprofundiment en l’evolució del llatí en les llengües hispanes i, en

especial, en la llengua catalana


1. Revisió general dels coneixements de flexió nominal i verbal del curs

anterior i dels components bàsics de la concordança

2. Revisió de la flexió de l’adjectiu. Formació dels adverbis de mode a partir

d’adjectius. Els numerals. Concordança múltiple i especial

3. Aprofundiment en l’estudi de la sintaxi dels casos

4. Revisió de la flexió pronominal i estudi d’altres pronoms

5. Revisió de la flexió verbal regular

6. Els verbs irregulars

7. Estudi de les formes nominals del verb. Sintaxi d’aquestes formes

8. L’oració simple

9. La coordinació

10. La subordinació: oracions substantives, adjectives i adverbials


1. Aprofundiment en les tècniques de traducció de frases i de textos llatins

de dificultat mitjana. Diferències sintàctiques entre el text llatí i la seva

traducció

2. Anàlisi morfosintàctica

3. Lectura i interpretació dels textos traduïts

4. Ús del diccionari

5. Lectura de textos llatins relacionats amb les illes Balears


5. Aprenentatge de vocabulari llatí. Lèxic més habitual, prefixos i sufixos

6. Camps semàntics i famílies lèxiques del llatí

7. Locucions i frases fetes del llatí

8. Normes de derivació etimològica del català

54

e) Literatura i cultura al món romà

1. Característiques de la literatura llatina

2. Els gèneres literaris

3. La transmissió de la literatura llatina

4. Historiografia

5. Epistolografia

6. L’oratòria

7. La faula i la novel·la

8. El drama

9. La lírica

10. L’èpica

11. La sàtira i l’epigrama

12. Literatura filosòfica

13. Literatura científica i tècnica

3.2. Procediments


1. Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües

romàniques

2. Descripció del mètode comparatiu i diferenciació de famílies de llengües

3. Identificació d’etapes i de registres del llatí

4. Reconeixement dels pobles de l’Imperi romà i dels pobles perifèrics

5. Identificació de les llengües romàniques d’Hispània

6. Descripció de l’evolució del lèxic aplicant les principals normes de

derivació fonètiques, morfològiques i semàntiques

7. Diferenciació entre paraules cultes i patrimonials


1. Identificació de les característiques d’una llengua de flexió per contrast


2. Maneig de la terminologia bàsica del camp de la fonètica

3. Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i

d’accentuació

4. Observació de les normes bàsiques de prosòdia

55

5. Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals


oracions

7. Reconstrucció de la flexió nominal i de la verbal a partir de l’enunciat

8. Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del

text

9. Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua

catalana


11. Exploració de l’ordre de paraules en llatí


13. Anàlisi morfosintàctica d’oracions i de textos de dificultat mitjana


1. Traducció de frases i de textos llatins de dificultat mitjana amb anàlisi

morfosintàctica implícita, i explícita quan calgui

2. Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció

3. Lectura comprensiva de textos llatins

4. Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines

5. Ús raonat del diccionari per tal d’aprofitar tota la informació que


d) El lèxic llatí

1. Elaboració i aprenentatge de llistes de lèxic bàsic

2. Agrupació de paraules per famílies lèxiques o camps semàntics

3. Interpretació de locucions i frases fetes

4. Ús d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua catalana

5. Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català



1. Maneig de fonts sobre literatura i cultura llatines

2. Localització temporal de l’evolució dels gèneres literaris

3. Indagació de les característiques dels gèneres literaris

4. Reconeixement de les semblances i de les diferències dels gèneres

literaris llatins respecte dels actuals

5. Indagació de l’estructura social i de la cultura a través de la literatura

56

6. Reconeixement de l’aspecte formal i del contingut que diferencia

cadascun dels gèneres literaris

7. Recerca de connexions entre els gèneres literaris

8. Descobriment de la pervivència de la literatura llatina en expressions

culturals posteriors



1. Valoració de l’herència lingüística llatina i indoeuropea

2. Interès per conèixer l’origen de la nostra llengua

3. Respecte per la convivència entre llengües

4. Valoració de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura

5. Interès per la història de la llengua i de la cultura llatines, pel fet que

proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors


1. Valoració del coneixement de la llengua llatina com a instrument per


2. Rigor científic en l’estudi de la llengua llatina

3. Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi llatina per desenvolupar el


4. Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques llatines amb les

de la llengua catalana




1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut

d’un text i com a eina d’aprofundiment en l’estudi de la llengua pròpia

2. Interès per la lectura de textos antics traduïts


1. Tendència a comparar el lèxic llatí amb el de la llengua catalana

2. Interès per millorar el lèxic propi en català mitjançant l’aprenentatge de

lèxic llatí

3. Cura en l’ús rigorós del lèxic

57


1. Consideració dels valors transmesos per la literatura

2. Valoració de la literatura llatina com a clau per comprendre la literatura

occidental actual

3. Gaudi de l’estudi de la literatura i de la lectura de textos literaris llatins



matèria. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els continguts

culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament lligats als

aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria sigui

cohesionat i interrelacionat.

5. Avaluació


















58


posterior.













avaluacions.



aprovada.






suspesa al juny.







Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar obligatòriament

dels continguts lingüístics. Això valdrà set punts. Per als altres tres punts, els

de civilització, es farà la mitjana de tot el curs. Així i tot, l’alumne tendrà la

possibilitat d’examinar-se de nou de tots els continguts.

59






















1) Traducció de textos llatins de dificultat mitjana en els quals apareguin les

qüestions morfosintàctiques i lèxiques següents:

a) morfologia nominal, pronominal i verbal (paradigmes regulars, irregulars i

formes específiques)

b) sintaxi dels casos

2) Sintaxi oracional (oració simple, coordinació, subordinació)

3) Coneixement d’un vocabulari bàsic llatí

4) Nocions bàsiques d’etimologia

5) Coneixements mitjans de literatura llatina


60






8. Llibres de text

Farem servir el llibre de text “Llatí-2” de l’editorial Vicens Vives, a més de

material en diversos formats i de diverses procedències.

Per a les traduccions s’emprarà el Diccionari Llatí-Català d’Enciclopèdia

Catalana.

9. Metodologia

La metodologia ha de ser activa, creativa, participativa. El professorat ha de ser

el moderador que orienta el grup (professorat guia del treball i dels




Sota l’orientació del professorat, l’alumnat ha d’arribar per ell mateix, mitjançant



El professorat ha de crear un ambient agradable, de diàleg, amb suggeriments,







impartim.

61












En tractar-se d’un curs de batxillerat, no és previst, lògicament, fer adaptacions

curriculars significatives. Tanmateix, seran objecte d’atenció especial aquells

que tenguin majors dificultats per assimilar els continguts. Farem un seguiment

més atent de la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els

donarem feina extra, que augmentarà progressivament en dificultat, ja des del

primer moment que detectem que mostren dificultats.










4. Mapes històrics del món romà




62



VII. RECUPERACIÓ D’ALUMNES PENDENTS Enguany no hi ha cap pendent de Llatí o Grec.

VIII. TEMES TRANSVERSALS


1. Despertar en l’alumnat l’autoconeixement i l’autoestima per fomentar la

consciència crítica, ressaltant l’aspecte essencial del contingut de drets i

deures de la persona en l’estructura social, sense matisacions

discriminatòries a causa del sexe, de la cultura, de l’origen o de la

diferència

2. Valorar la diversitat lingüística i cultural manifestant una actitud tolerant i

respectuosa envers opinions no coincidents

3. Treballar en grup recorrent al diàleg com a via necessària per a la

solució dels problemes humans i socials

4. Apreciar els drets i les llibertats de l’home com a assoliment

irrenunciable i condició necessària per a la solució dels problemes

humans i socials

5. Conèixer el patrimoni cultural i participar en la seva conservació,

reconeixent la importància del passat per no deixar estèril el futur

2. Continguts 2.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Medi ambient i coneixement geogràfic i humà

2. Societats històriques i diversitat cultural

3. Vida moral i reflexió ètica per a la pau i la convivència

63

4. Conflictes polítics i bèl·lics en el món antic i en el món actual

2.2. Procediments

1. Realització de debats, fòrums, negociacions simulades a propòsit dels

problemes socials, polítics, ambientals...

2. Anàlisi comparativa i avaluació crítica dels diversos esdeveniments

històrics que han provocat situacions conflictives

3. Valoracions i solucions de dilemes morals en la societat actual,

contrastant-los amb la societat clàssica


1. Presa de consciència solidària, refús exprés de les injustícies socials.

2. Respecte i valoració crítica de creences, maneres de viure, actituds, etc.

diferents de les nostres.

3. Interès per conèixer altres realitats i cultures per a enriquiment personal.

3. Criteris d’avaluació

1. Elaborar informes i documents per participar en debats sobre qüestions

de problemàtica actual

2. Identificar les circumstàncies polítiques, ideològiques, històriques i

econòmiques actuals i antigues que incideixen en fets d’importància

actual

Sineu, setembre de 2012

El Cap de Departament,

Joan Llull Vives

PROGRAMACIÓ C. CLÀSSICA 2012-2013 · 4 VI. Programació didàctica de Llatí 2 1. Introducció 2....

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ C. CLÀSSICA 2012-2013 · 4 VI. Programació didàctica de Llatí 2 1. Introducció 2....