PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA · Web view7.5 Activitats de reforç i ampliació. 7.6 Avaluació del...

1

PROGRAMACIÓ MUSICA IES SANT VICENT FERRER

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA MÚSICA

1r,2n,3r,4t ESO i Anàlisi Musical (1r Batxillerat)

IES SANT VICENT FERRER, ALGEMESÍCURS 2017-2018

DEPARTAMENT DE MÚSICAINDEX

1. Contextualització de la programació1.1 Introducció

1


1.2 Professors 1.3 Característiques dels grups i del centre

2. Objectius generals de música a l’ESO3. Competències bàsiques i la seua relació amb els objectius i els criteris

d’avaluació3.1 Competències bàsiques3.2 Temes transversals

4. Objectius i continguts4.1 Blocs de contingut4.2 Objectius i continguts a 1r ESO4.3 Objectius i continguts a 2n ESO4.4 Objectius i continguts a 3r ESO4.5 Objectius i continguts a 4t ESO

5. Unitats Didàctiques. Seqüenciació6. Criteris metodològics7. Avaluació

7.1 Criteris d’avaluació7.2 Instruments d’avaluació7.3 Tipus d’avaluació7.4 Criteris de qualificació7.5 Activitats de reforç i ampliació7.6 Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge

8. Atenció a la diversitat8.1 Alumnes amb N.E.E.8.2 Adaptacions curriculars8.3 Programes de diversificació

9. Foment de la lectura10. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació11. Recursos didàctics i organitzatius12. Programació Anàlisi Musical113. Activitats complementàries14. Decisions del departament

1. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ.1.1 Introducció

La música, com a bé cultural i com a llenguatge i mitjà de comunicació no verbal, constituïx un element amb un valor inqüestionable en la vida de les persones. En l'actualitat, vivim en un contacte permanent amb la música, sens dubte, l'art més poderosament massiu del nostre temps. El desenrotllament tecnològic ha anat modificant considerablement els referents musicals de la societat per la possibilitat d'una escolta simultània de tota la producció musical mundial a través dels discos, la ràdio, la televisió, els jocs electrònics, el cine, la publicitat, Internet, etc. Eixe mateix desenrotllament tecnològic ha obert, al seu torn, noves vies per a la interpretació i la creació musical, tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada a fer música.

1


Des d'esta perspectiva, la matèria de Música per a l'Educació Secundària Obligatòria pretén establir punts de contacte entre el món exterior i la música que es deprén en les aules, establint les vies necessaries per a estimular en l'alumnat el desenrotllament de la percepció, la sensibilitat estètica, l'expressió creativa i la reflexió crítica, arribant a un grau d'autonomia tal que possibilite la participació activa i informada en diferents activitats vinculades amb l'audició, la interpretació i la creació musical.

Al caràcter més global que l'àrea d'Educació artística presenta en l'educació primària, succeïx en esta etapa una aproximació més diferenciada i analítica. Açò es correspon amb les característiques evolutives de l'alumnat, en un moment en què la seua capacitat d'abstracció experimenta un desenrotllament notable. Esta diferenciació no impedix, no obstant, que la matèria se seguisca articulant entorn de dos eixos fonamentals, percepció i expressió, vinculats al seu torn, i de forma directa, amb l'adquisició d'una cultura musical bàsica i necessària per a tots els ciutadans.

La percepció es referix en esta matèria al desenrotllament de capacitats de discriminació auditiva, d'audició activa i de memòria comprensiva de la música, tant durant el desenrotllament d'activitats d'interpretació i creació musical com en l'audició d'obres musicals en viu o gravades.

Per la seua banda, l'expressió al·ludix al desenrotllament de totes aquelles capacitats vinculades amb la interpretació i la creació musical. Des del punt de vista de la interpretació, l'ensenyança i l'aprenentatge de la música se centren en tres àmbits diferenciats però estretament relacionats: l'expressió vocal, l'expressió instrumental i el moviment i la dansa. Per mitjà del desenrotllament d'estes capacitats es tracta de facilitar l'èxit d'un domini bàsic de les tècniques requerides per al cant i la interpretació instrumental, així com els ajustos rítmics i motors implícits en el moviment i la dansa. La creació musical remitent a l'exploració dels elements propis del llenguatge musical i a l'experimentació i combinació dels sons a través de la improvisació, l'elaboració d'arranjaments i la composició individual i col·lectiva.

El tractament dels continguts que integren estos dos eixos ha de fer-se tenint en compte que, en l'actualitat més que en altres èpoques, la música és un dels principals referents d'identificació de la joventut. El fet que l'alumnat la senta com a pròpia constituïx, paradoxalment, un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la en l'aula: avantatge, perquè el valor, així com les expectatives i la motivació respecte a esta matèria són elevades; inconvenient, perquè l'alumnat al fer-la seua, posseïx caires confirmatoris molt arrelats.

La presència de la Música en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria ha de considerar com a punt de referència, el gust i les preferències de l'alumnat però, simultàniament, ha de concebre els continguts i el fenomen musical des d'una perspectiva creativa i reflexiva, intentat aconseguir cotes més elevades de participació en la música com a espectador, intèrpret i creador.

1.2Professors que imparteixen l’assignatura.

Carmen Tasa Gómez (Cap de departament)

1.3Característiques dels grups i del centre

Els grups on s’imparteix l’àrea de música son:

tres grups de 1r d’ESO. (dues hores cadascun) tres grups de 2n d’ESO. (dues hores cadascun) tres grups de 3r d’ESO. (dues hores cadascun)

1


un grup de 4t d’ESO. (tres hores) un grup de 1r Batxillerat (tres hores)

L’IES Sant Vicent Ferrer està situat a la ciutat d’Algemesí, pertanyent a la província de València. El nivell socioeconòmic de la ciutat pot qualificar-se de mitjà.

El centre tracta d’atendre les necessitats educatives de bona part dels joves d’Algemsí els quals oscil.len entre els 12 i els 18 anys. En alguns casos (encara que pocs en ESO) arriba a acollir alumnat de localitats pròximes, així com també en els últims anys s’ha registrat un augment de l’alumnat nouvingut.

D’acord amb aquest increment, en els casos en què hi ha problema amb la llengua, aquest afecta a la integració amb el grup. Aleshores, es replantegen els criteris pedagògics i organitzatius del centre, adaptant-se a les necessitats de tot l’alumnat.

L’IES Sant Vicent Ferrer compta amb un edifici dividit en tres seccions (de les quals dos seccions tenen dos altures i una altra en té tres), i la zona del pati on s’ubica el gimnàs, l’aula de tecnologia i l’aula de música. Així doncs, els alumnes accedeixen a l’aula de música pel pati interior.

D’altra banda, l’aula de música, encara que és xicoteta, es troba ben dotada de recursos. Compta amb un equip de música, CD’s de música, vídeo, televisió, DVD, així com un sintetitzador i un ordinador lliurex, cedit per la conselleria, on hi tenim instalats els programes de música, ja que formem part del programa de musica lliurex de Conselleria. També, pel que fa a la part instrumental de l’aula, tenim instruments de làmines i xicoteta percussió, que permaneixen en un armari o damunt unes taules. A més disposem de pizarra pautada i pizarra blanca. També disposem d’una pantalla de projecció, i un projector, cosa que facilita molt la visualització de videos i partitures. També contem amb una taula de mescles, una grabadora digital i un amplificador, i un armari metàl.lic tancat per guardar els instruments. Durant el curs anterior es va renovar el mobiliari, passant de les cadires de pala a les taules i cadires, cosa que ha millorat la disposició a l’hora d’utilitzar les llàmines. Aquest curs destinarem el nostre pressupost a renovar les baquetes per als instruments Orff que estan molt deteriorades.

Potser, pel que fa a materials, aquest curs s’ha millorat per l’ús de taules individuals, en lloc de cadires amb pala, per posar els instruments de lamines. Tenim alguns instruments que estan deteriorats pel pas del temps (com és el plat suspés i els templeblocks, que estan inutilitzables, i ens faria falta un xarles i un pedal de bombo per poder montar una bateria en condicions). També ens caldria dos micròfons inalàmbrics i uns micròfons d’ambient per al saló d’actes. Cal destacar la reforma del saló d’actes el curs 16-17, cosa que ens ha facilitat molt la tasca a l’hora de fer espectacles al saló d’actes.

L’aula, en un principi, és suficient pel que fa a recursos, però no ho és pel que fa a l’espai, ja que les activitats de pràctica instrumental i de moviment requereixen espais més amples i disposicions d’aula més flexibles.

No podem oblidar que la cura i la responsabilitat del bon estat de l’aula i dels materials ha de ser una finalitat educativa.

1


2. OBJECTIUS GENERALS DE MÚSICA PER A L’ETAPA D’ESO.

L’ensenyament-aprenentatge de la Música en aquesta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per a expressar idees i sentiments; enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectar altres formes diferents d’expressió.

2. Desenrotllar i aplicar diverses habilitats i tècniques que posibiliten la interpretació (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individuals com en grup.

3. Escoltar una àmplia varietat d’obres, de distints estils, gèneres,tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor com a font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se per eixamplar i diversificar les preferències musicals pròpies.

4. Reconéixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, en especial de la Comunitat Valenciana, sent conscient de les seues intencions i funcions, i aplicar-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i valorar-les críticament.

5. Utilitzar i gaudir del moviment i la dansa, com a mitjà de representació d’imatges, sensacions i idees, i apreciar-los com a forma d’expressió individual i col·lectiva; dedicar-hi una atenció especial a les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.

6. Utilitzar de forma autònoma diverses fonts d’informació –mitjans audiovisuals, Internet, textos, partitures i altres recursos gràfics– per a conéixer i gaudir de la música.

7. Conéixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant-ne la contribució a les distintes activitats musicals i a l’aprenentatge autònom de la música.

8. Participar en l’organització i realització d’activitats musicals que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposició per a superar estereotips i prejuís, prenent consciència, com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produïx amb les aportacions dels altres.

9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.

10. Elaborar juís i criteris personals, per mitjà d’una anàlisi crítica dels diferents usos socials de la música, siga quin en siga l’origen, aplicar-los amb autonomia i iniciativa a situacions quotidianes i valorar la contribució que la música pot fer a la vida personal i a la de la comunitat.

11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació acústica i les seues conseqüències.

12. Conéixer les distintes manifestacions musicals a través de la història i la seua significació en l’àmbit artístic i sociocultural.

13. Comprendre i valorar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.

14. Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i contribuir activament a conservar-lo i millorar-lo, entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i els individus, i desenvolupar una actitud d’interés i respecte cap a l’exercici d’este dret.

15. Assolir i consolidar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per al desenvolupament de les activitats musicals.

3. COMPETENCIES BÀSIQUES. RELACIÓ AMB ELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

1


El currículum de l’educació secundària obligatòria s’organitza en matèries, d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Totes elles contribuiran, en virtut de les seues característiques pròpies, al desenrotllament de les competències relacionades amb les habilitats de comunicació lingüístiques, l’educació en valors, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i el coneixement de la realitat de la pròpia comunitat autònoma.

Les connexions interdisciplinaris que la nostra assignatura de música pot realitzar amb altres matèries són diverses . D’esta manera, relacionant els continguts de dos o més assignatures l’aprenentatge pot ser més senzill i entretingut per a l’alumne, que no ha de concentrar-se únicament i exclusivament en una matèria, sinó que pot comparar-la relaxadament amb una altra de la que en eixe moment no està fent classe.

A més, d’esta manera els alumnes també es donaran compte que en la vida moltes coses estan relacionades provenint de distints camps, i que no tot en el món està tan estructurat i dividit en matèries com els estudis. Aprenent a relacionar les assignatures en classe, s’acostumaran a relacionar també tots els camps de la vida amb què es vagen trobant.

Les Unitats Didàctiques d’esta Programació estan íntimament relacionades amb la matèria de Ciències Socials, atés que hi ha una important influència del context historicocultural de l’època en les manifestacions artístiques d’estes. De la mateixa manera, en el desenrotllament d’algunes activitats, hi ha una clara interdisciplinarietat amb les matèries de Llengua (comprensió de textos), Educació Física (expressió corporal i pràctica instrumental) i Educació Plàstica i Visual (habilitats i destreses visuals i manuals). Amb la matèria de Matemàtiques podem relacionar-la al treballar les activitats d’algunes Unitats Didàctiques (per exemple, al treballar amb les sèries dodecafòniques). A més certes activitats estan relacionades amb el departament d’Idiomes ja que al treballar amb la música vocal al llarg de la Història s’utilitzaran textos en diferents idiomes (Anglés, Francés, Italià, Llatí, etc.).

Sempre que es considere oportú, es col·laborarà de manera coordinada amb el Departament d’Orientació tant a l’hora de treballar amb alumnes amb necessitats educatives especials, com amb alumnes que pel seu perfil es considere necessari.

3.1 COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Cadascuna de les àrees contribuïx al desenrotllament de diferents competències i, a la vegada, cadascuna de les competències bàsiques s'aconseguirà com a conseqüència del treball en diverses àrees.

De les huit competències bàsiques (competència en comunicació lingüística, competència matemàtica, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, competència social i ciutadana, competència cultural i artística, competència per a deprendre a deprendre, i autonomia i iniciativa personal) és la referent a la cultura i l'art la que es desenrotlla directament en la nostra matèria, i té especial rellevància en les activitats creatives i imaginatives l'autonomia i iniciativa personal.

Competència cultural i artística

Mitjançant l'aprenentatge de la Música en l'ESO s'incidix de forma molt directa en l'adquisició de la competència cultural i artística. Apreciar el fet musical com a part de la cultura porta implícit disposar d'habilitats perceptives, sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendre, valorar i ser capaç d'emocionar-se i disfrutar la música. La nostra matèria afavorix l'adquisició d'este tipus

1


d'habilitats. Molts dels continguts relacionats amb l'escolta, interpretació, creació i contextos musicals incidixen en l'adquisició de la capacitació cultural i artística.

Per mitjà de l'audició, la interpretació i el coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils, estem desenrotllant en el nostre alumnat una actitud de respecte i apreci a la creativitat implícita en l'expressió d'idees, experiències o sentiments a través de la música. Això implica també posar en joc la iniciativa, la imaginació i la creativitat pròpia, ja que comporta reelaborar idees i sentiments propis i aliens així com habilitats de pensament divergent i convergent. També possibilita oferir elements per a l'elaboració de juís fonamentats en el respecte a les manifestacions musicals distintes, establint connexions amb llenguatges artístics i amb contextos socials i històrics diferents. Ser capaç de comprendre la música enriquix personalment al nostre alumnat i, a més, li capacita cap a una millor valoració d'esta manifestació del ser humà.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb la competència cultural i artística:

Exercitar-se en l'habilitat, actitud i sensibilitat que permeta interpretar i escoltar manifestacions musicals de diferents cultures, èpoques i estils. Prendre consciència de la diversitat cultural i artística nacional i europea.

Comprendre l'evolució del pensament i del gust musical així com de la importància dels factors estètics que influïxen en la vida quotidiana.

Apreciar la creativitat implícita en l'expressió d'idees a través de diferents composicions musicals. Utilitzar la música com a font d'enriquiment i gaudi.

Emprar els nostres recursos per a realitzar creacions pròpies i la realització d'activitats musicals en grup.

Considerar la música com a part del nostre patrimoni cultural: conéixer les principals obres musicals incloent la música popular com a testimoni de la nostra història.

Interés i iniciativa per participar en la vida cultural del nostre centre i el nostre entorn.

Desenrotllar una actitud oberta a la diversitat de l'expressió cultural.

Competència d'autonomia i iniciativa personal

Esta competència fa referència a l'adquisició de la consciència i dels valors i actituds que cadascú tenim. Suposa transformar les idees en accions, és a dir, adquirir la capacitat de planificar i portar a terme projectes. La responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix, l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, la capacitat d'elegir, de calcular i assumir riscos, d'afrontar els problemes i de deprendre dels errors són importants a l'hora de valorar el grau d'adquisició que l'alumnat té d'esta competència.

Tant la interpretació musical com la composició són activitats que, per a obtindre els resultats desitjats, requerixen una planificació prèvia i de presa de decisions personals i en grup. També permeten desenrotllar capacitats com la perseverança, la responsabilitat, l'autocrítica i l'autoestima, ja que moltes de les activitats musicals proposades en l'Aula de Música desenrotllen habilitats socials com l'empatia, que ajuden al nostre alumnat a treballar de forma cooperativa i flexible, amb creativitat, confiança i sentit crític.

1


Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb esta competència d'autonomia i iniciativa personal:

Afrontar problemes que puguen sorgir, buscar solucions creatives i deprendre dels errors comesos en les activitats de treball proposades.

Conéixer-se a si mateix o a si mateixa: les nostres capacitats, debilitats, fortaleses, deprendre a controlar les nostres emocions.

Desenrotllar plans personals, deprendre a adequar els nostres projectes amb les nostres capacitats, deprendre a mantindre la motivació personal, ser autocrític i tindre autoestima.

Organitzar temps i tasques, saber dialogar i negociar, ser flexible i valorar les idees o plantejaments dels altres, treballar cooperativament, tindre confiança en si mateix.

Autoavaluar-se, extraure conclusions, reelaborar els plans inicials, valorar possibilitats de millora, prendre decisions i tindre una actitud positiva al canvi

Clima d'aula, desenrotllament d'habilitats socials, integració de les ferramentes digitals, treball cooperatiu, desenrotllament de la creativitat, intel·ligència emocional, relacions amb el context sociocultural del centre, deprendre a aprendre són elements que haurem de tindre en compte i anar integrant a poc a poc en el desenrotllament dels processos d'ensenyança-aprenentatge en l'aula de Música per a aconseguir una capacitació del nostre alumnat en les competències bàsiques.

De les restants competències destaquem:

Competència en comunicació lingüística

La comunicació és l'habilitat per a expressar i interpretar pensaments, sentiments i fets. Esta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de comprensió i representació de la realitat, d'organització d'idees, emocions i conductes. Són nombroses les activitats que podem proposar en Música perquè l'alumnat deprenga a expressar-se oralment i per escrit. Per exemple, per mitjà de la realització de tasques relacionades amb la comunicació lingüística, l'adquisició i ús adequat d'un vocabulari musical bàsic, valorant l'enriquiment que el llenguatge verbal aporta a la música en l'expressió vocal i el cant, etc. L'audició i l'anàlisi de diferents exemples de música vocal oferixen a l'alumnat la possibilitat de valorar críticament l'equilibri i desequilibri que es produïx entre text i la música en els diferents gèneres i estils musicals. El llenguatge ha de ser instrument bàsic en l'aula de Música perquè es convertix en la base per a deprendre a exposar juís personals, escoltar als altres i dialogar.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb la competència en comunicació lingüística:

Treballar en l'aula de Música aspectes relatius a la fonètica, entonació, accents, pronunciació, etc.

1


A través de l'expressió vocal i el cant la música integra el llenguatge verbal i el musical, per la qual cosa procurarem valorar l'enriquiment que la dita interacció genera.

Incorporar noves expressions i paraules al seu vocabulari per mitjà de l'escolta de cançons, treballs d'investigació i les lectures proposades.

Fomentarem la utilització correcta del vocabulari per a comprendre i saber comunicar qüestions relacionades amb la música. Amb això, l'alumnat podrà expressar i interpretar de forma oral i escrita, pensaments, emocions, vivències i opinions personals.

Llegir i comprendre textos tant en llengua castellana com en altres llengües (descripcions i anàlisis musicals, indicacions d'una partitures, lletres de cançons, etc.)

La música planteja el seu discurs a través de funcions formals semblant a què utilitza la comunicació lingüística: introducció, exposició, desenrotllament, recapitulació i conclusió, per la qual cosa, analitzant determinades composicions musicals podem establir paral·lelisme entre el discurs musical i el discurs lingüístic.

Formular i expressar els propis arguments d'una manera convincent i adequada al context. Usar la comunicació per a resoldre conflictes i realitzar crítiques amb esperit constructiu.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l'habilitat per a interactuar amb el món físic tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l'acció humana. Esta competència capacita a l'alumnat per a desembolicar-se, per exemple, en àmbits de la vida com la salut, el consum i la tecnologia que ens rodeja. Forma part d'esta competència l'adequada percepció de l'espai físic en el que es desenrotlla l'activitat humana, del que el so i la música formen part. Per això, reconéixer i analitzar críticament la presència que determinats sons (naturals o no) tenen en el nostre entorn (paisatge sonor) és fonamental per a ser conscient de la important incidència que té el so en la nostra societat. Identificant i reflexionant sobre l'excés de so, sobre quan i com el so es convertix en soroll, sobre la contaminació sonora i sobre el nivell sonor que vam suportar en determinats llocs d'oci, sobre l'ús de música indiscriminadament són qüestions fonamentals que s'abordaran des de la nostra àrea. També capacitarem al nostre alumnat en esta competència gràcies als continguts referits al coneixement de la veu i del cos humà (oïda, aparell fonador, respiratorio…) com a mitjans d'expressió i en la necessitat de generar en elles i ells hàbits saludables tant físics com mentals. Així mateix, suposa la capacitat de tindre en compte la doble dimensió de la salut (individual i col·lectiva) i mostrar actituds de responsabilitat i respecte cap als altres i cap a un mateix.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:

Realització d'activitats que exploren, descobrisquen i utilitzen correctament les nostres possibilitats expressives. Incorporar l'aplicació de conceptes científics bàsics per a conéixer el cos humà.

Coneixement i interiorización dels elements clau de la qualitat de vida de les persones: bon estat de salut, higiene i nutrició personal. Sensibilitzar-nos amb la necessitat de salut, tant individual com col·lectiva.

Habilitat per a utilitzar instruments musicals: curiositat per comprendre els fonaments científics i tecnològics vinculats a la música.

1


Analitzar els nostres propis hàbits de consum musical i l'ús de la tecnologia en ells.

Argumentar les conseqüències d'un tipus de vida enfront d'un altre en relació amb l'ús responsable dels recursos naturals, l'atenció del medi ambient, els bons hàbits de consum, la protecció de la salut, etc.

Prendre decisions sobre el món físic i sobre la influència de l'activitat humana en el medi ambient.

Conscienciació sobre un dels majors problemes mediambientals, l'anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons.

Valoració del silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.

Pràctica de l'exercici físic, no sols com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental, vocal i de la dansa.

Creació d'activitats en grup per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte natural.

Competència que desenrotlla el tractament de la informació i la competència digital

Esta competència consistix a disposar d'habilitats per a buscar, processar i comunicar informació i deprendre a transformar-la en coneixement. Per a això, l'alumnat necessita adquirir diferents habilitats com, per exemple:

Ser capaç de buscar, seleccionar i tractar la informació autònomament i distintes fonts i utilitzant llenguatges específics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor).

Transformar la informació en coneixement per mitjà de destreses de raonament per a organitzar-la, relacionar-la, sintetitzar-la i integrar-la en els seus propis esquemes de coneixement (aprenentatge significatiu).

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a deprendre.

Fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles.

Des de la nostra matèria contribuim a que l'alumnat adquirisca esta competència de diverses maneres: deprenent l'ús de diferents recursos tecnològics com per exemple, el maneig de distints formats d'àudio, tècniques de tractament i gravació de sons, així com de la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Moltes de les activitats proposades pretenen que l'alumnat busque, obtinga, analitze i comente audicions, vídeos i tot tipus d'informació musical disponibles a través d'Internet. D'esta forma s'incidix a desenrotllar la competència digital.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb el tractament de la informació i la competència digital

1


Comprensió de les principals aplicacions d'un ordinador (processador de text, full de càlcul, base de dades, emmagatzemament i maneig d'informació) per a treballar continguts de la nostra àrea.

Fer ús habitual de noves tecnologies musicals i de les tecnologies de la informació i la comunicació per a informar-se, deprendre i disfrutar de la música, amb consciència crítica i generant hàbits responsables en diferents contextos (educatiu, familiar i d'oci).

Avaluar i seleccionar noves fonts d'informació relacionades amb la música: prendre consciència de les oportunitats que oferix l'ús d'Internet i les noves tecnologies de la comunicació (buscadors, blogs, correu electrònic, fòrums, etc.).

Prendre consciència de la necessitat de respectar principis ètics en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Acostar als alumnes i alumnes al maneig i ús dels mitjos informàtics dels que disposem: per als treballs d'investigació, per a gravar, processar i reproduir les interpretacions i creacions realitzades en classe.

Competència social i ciutadana

Esta competència fa possible comprendre la realitat social en la que vivim. En l'Aula de Música el treball de col.laboració està present en nombroses propostes de treball per mitjà de les que estem integrant coneixements i habilitats que permeten a l'alumnat participar en activitats en grup, elegir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. La música contribuïx a la competència social i ciutadana fomentant la participació en activitats musicals relacionades amb la interpretació i la creació col·lectiva, expressant en elles idees pròpies, valorant les dels altres i coordinant les seues pròpies accions amb les dels altres integrants del grup per a aconseguir un resultat.

Moltes de les activitats realitzades en l'aula de Música incidixen en el coneixement i la utilització de sistemes democràtics, així com utilitzar determinats criteris morals per a prendre decisions. Es pretén amb ells que l'alumnat treballe, col·labore i s'ajude, desenrotlle la capacitat de diàleg i de respecte a l'hora de realitzar d'un projecte musical comú.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb la competència social i ciutadana

Habilitat per a treballar de forma cooperativa i flexible com a part d'un equip. Ser capaç de crear confiança i empatia, deprendre a negociar i tindre bona disposició per a arribar a acords.

Ser conscients de l'existència de diferents perspectives per a analitzar la realitat.

Comprendre la pluralitat d'opinions, ser capaç de posar-se en el lloc de l'altre i comprendre punts de vista diferents al nostre. Valorar la diferència i reconéixer la igualtat de drets entre hòmens i dones.

Deprendre a conviure. Manejar habilitats socials i saber resoldre els conflictes de forma dialogant, constructiva i pacífica.

Comprendre i practicar els valors de les societats democràtiques: democràcia, llibertat, igualtat, solidaritat, coresponsabilitat, participació, etc.

Escoltar distintes composicions inspirades en la convivència i la no violència.

1


Crear debats entorn dels fenòmens socials que envolten a les diferents músiques.

Rebutjar missatges que inciten a la violència, la discriminació o la insolidaritat.

Participar en les activitats respectant les normes de la convivència democràtica.

Valorar de forma crítica dels productes musicals que ixen al mercat.

Conscienciar sobre la importància de circular per la via pública sense auriculars ja que disminuïxen la capacitat auditiva i distrauen l'atenció, sent causa per això d'alguns accidents de circulació.

Competència matemàtica

Consistix en l'habilitat per a utilitzar raonaments matemàtics, produir i interpretar distints tipus d'informació sobre aspectes quantitatius, espacials de la realitat, així com la capacitat d'utilitzar dades i argumentacions matemàtiques. El desenrotllament de la competència matemàtica en l'àrea de Música comporta la integració d'elements i raonaments lògics en les activitats o tasques proposades en l'aula de Música.

A través dels continguts referits als blocs d'escolta i creació, la música incidix en la utilització de modes de pensament lògic i espacial aplicats a la identificació dels elements que intervenen en la construcció d'una obra musical (relacions entre altura de so i la seua freqüència, relacions interválicas, organització de sons a través d'escales diatónicas, modal, tonal, dodecafònica; proporcions rítmiques, patrons de diferent duració sonora, etc.). Amb la pràctica i la interpretació musical es treballen continguts i procediments basats en la representació de les idees i intencions musicals per mitjà de la notació musical (pentagrama, signes, tablaturas, claus, notes i figures, indicacions metronómicas, etc.) amb el que també afavorim que el nostre alumnat adquirisca habilitats relacionades amb la competència matemàtica.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb la competència matemàtica:

Utilitzar els elements matemàtics bàsics en activitats proposades en l'Aula de Música. Es pretén que l'alumnat adquirisca l'habilitat per a pensar de forma lògica utilitzant i aplicant models existents a les tasques proposades.

Posar en pràctica processos de raonament que porten a l'obtenció d'informació.

Seleccionar les tècniques adequades per a calcular, representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible.

Identificar situacions quotidianes en l'Aula de Música que requerisquen l'aplicació d'estratègies de resolució de problemes.

Respecte a la veritat com a base del pensament matemàtic.

Competència per a deprendre a deprendre

Deprendre a deprendre suposa disposar d'habilitats per a iniciar-se en l'aprenentatge i ser capaç de continuar deprenent de manera autònoma d'acord als nostres propis objectius i necessitats. Esta competència té dos dimensions fonamentals:

1


Ser conscients de les nostres capacitats, potencialitats i carències (intel·lectuals, emocionals i físiques). Saber què som capaços de fer per nosaltres mateixos i el que podem fer amb ajuda d'altres persones.

Tindre un sentiment positiu cap a la nostra capacitat de deprendre, que incideix en la motivació, l'autoconfiança i el gust per deprendre.

Portant a terme activitats d'interpretació, tant individuals com en grup, l'alumnat va prenent consciència sobre les seues pròpies capacitats, la utilització de distintes estratègies d'aprenentatge, la gestió i control eficaç dels propis processos d'aprenentatge i el desenrotllament del sentit de responsabilitat. El desenrotllament del sentit de l'orde i de l'anàlisi musical que es treballen en activitats d'audició incidixen en este aspecte, ja que la Música contribuïx a desenrotllar capacitats com l'atenció, la concentració i la memòria.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb esta competència per a deprendre a deprendre:

Habilitat per a concentrar-se durant períodes curts i llargs de temps.

Ser perseverant en l'aprenentatge. Adquirir confiança en si mateix.

Plantejar-se metes a curt, mig i llarg termini.

Administrar l'esforç. Adquirir responsabilitats i compromisos personals.

Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i contextos diversos.

Resoldre problemes, acceptar els nostres errors i deprendre dels altres.

3.2 TEMES TRANSVERSALS.

La música, d’acord amb la seua doble vessant de ciència i art, contribueix al desenvolupament en el plànol cognitiu – organització d’idees dins d’uns paràmetres musicals – a la vegada que ho fa en el plànol emocional i afectiu, com una forma d’expressió personal i d’interrelació amb els altres.

Aleshores, i d’acord amb aquest argument, cal destacar que poseeix un gran potencial en el desenvolupament de l’equilibri personal i la formació d’hàbits d’escolta, tolerància i respecte cap als altres i cap a l’entorn. Aquestes qualitats intrínseques de la pràctica i el coneixement de la música es concreten de la següent manera en els eixos transversals del currículum:

a. EDUCACIÓ MORAL I CÍVICA, I EDUCACIÓ PER A LA PAU: acceptació i reconeixement dels altres a través del foment de les activitats grupals i de millora del coneixement de les altres cultures a través de la música.

b. L’EDUCACIÓ PER A LA SALUT: la pràctica de la música contribueix a establir hàbits d’higiene física i mental, ja que fomenta el desenvolupament personal equilibrat, la creació de noves vies de comunicació i la tendència a perseguir la consecució d’un entorn que contribuisca al benestar. El primer aspecte del que es té cura de manera específica és allò que fa referència a la veu i la correcció postural requerida tant en el cant com en el moviment i la dansa. De manera general, la música contribueix també a l’equilibri personal en la mesura que es fomenta la comunicació i es canalitza el desenvolupament de l’expressivitat, aprofundint en el propi coneixement i en l’acceptació d’un mateix.

1


c. LA IGUALTAT ENTRE AMBDÓS SEXES: en el món musical s’evidencien, de vegades, actituds estereotipades respecte dels rols masculí i femení, originades en la marginació històrica de la dona en els camps que suposen una projecciós social. Els materials treballats en el present curs tracten d’evitar qualsevol tipus de discriminació relacionada amb el sexe, ja siga en l’elecció o atribució d’instruments en l’aula, en la distribució de les tasques d’aula, en les coreografies, en la composició, en la improvisació... A més, a la història de la música també hi ha hagut dones importants com poden ser-ho Alma Mahler, Cosima Liszt i altres, de manera que el fet de destacar aquestes figures eviten que els exemples de grans genis sempre corresponguen amb el sexe masculí.

d. EDUCACIÓ DEL CONSUMIDOR: en el mercat relacionat amb el consum de la música es mou un considerable volum econòmic, sent l’alumnat en aquesta etapa un gran consumidor de productes musicals. Per tant, és important que adquirisca criteris d’opcionalitat i llibertat per elegir allò que li agrada i rebutjar allò que, malgrat no tindre massa qualitat artística, la publicitat ens fa consumir. Els materials presenten un ventall ample d’estils musicals, associats tots ells a activitats que ajuden l’alumnat a descobrir-los, valorar-los i triar aquells que tenen més valor o que més els agraden.

e. EDUCACIÓ AMBIENTAL: és necessari conscienciar l’alumnat front a la presència indiscriminada i abusiva – freqüentment inútil i agressiva- del so de l’entorn, fomentant la formació d’una actitud conscient i crítica. Així mateix, en el treball d’aquest eix transversal podem citar el destacat pedagog canadenc Murray Schafer, d’acord amb el seu concepte de treball i cura de la sonosfera, qüestionant el propi entorn sonor i buscant la qualitat en aquest.

4. OBJECTIUS I CONTINGUTS

4.1 Blocs de contingut

L’ensenyament ha desenvolupat tradicionalment la seua estratègia al voltant de l’adquisició de continguts conceptuals cosa que, en ocasions, ha propiciat la seua assimiliació de manera descontextualitzada, amb caràcter de desvinculació de la realitat, i de manera tancada i poc permeable.

No obstant això, des de la psicologia cognitiva s’admet una estreta relació entre les operacions mentals i els continguts, ja que les destresses cognitives es formen i es desenvolupen sobre continguts concrets que serveixen de punts de referència. De manera general, entenem els continguts com el conjunt d’informació, verbal y no verbal, que es posa en joc en el procés d’ensenyament-aprenentatge, amb l’interacció dels quals es construeix el coneixement.

Per tant, la sel.lecció de continguts està determinada per la necessitat de l’alumnat de disposar d’un bagatge de recursos bàsics per poder expressar-se musicalment, així com per comprendre i analitzar críticament el seu entorn musical.

Els continguts que han de treballar-se en els diversos cursos de l’etapa apareixen agrupats per blocs, cosa que té com a objectiu aportar la informació relativa a allò que s’ha de treballar en cada nivell. El professorat haurà d’elegir i combinar els continguts dels diferents blocs de la manera que considere pertinent, per tal d’abastar els objectius proposats per a cada unitat didàctica. D’aquest fet emergeix la consideració que l’ordre de presentació dels blocs no ha d’interpretar-se com una seqüenciació, sinó com un conjunt del que s’elegirà en cada ocasió allò oportú.

Així mateix, cal tindre en compte que en aquest curs 2017-18, els continguts a treballar es corresponen a tots els cursos amb el Decret de mínims de LOE.

1


En els cursos d’Ensenyament Secundari, en els quals l’educació musical és una matèria obligatòria (1r,2n i 3r d’ESO), els continguts es presenten en els següents blocs:2n ESO

Bloc I. Audició i ComprensióBloc II Interpretació i creacióBloc III Contextos musicals

1r i 3r ESOBloc I Interpretació i creacióBloc II EscoltaBloc III Contextos musicals i culturalsBloc IV Música i tecnologiaBloc V Comú I transversal

D’acord amb el principi d’aconseguir de manera progressiva major autonomia en l’alumnat, partint de rebre els recursos necessaris per arribar a crear la pròpia música. L’alumnat s’iniciarà en el coneixement del sons i les músiques del seu entorn de manera auditiva, cosa que li permetrà recollir informació. Posteriorment, i d’acord amb el bloc II, interactuarà amb el so i la informació sobre els diferents continguts musicals, per arribar finalment a ser capaç de crear, d’acord amb l’orientació del professor i amb el bagatge prèviament aconseguit, les seues pròpies cançons, instrumentacions, danses, recollir informació de manera autònoma...

D’altra banda, les formes de produir so musical i els mitjans emprats queden recollits en l’expressió vocal i el cant, l’expressió instrumental i l’expressió corporal i el moviment, que són els tres eixos o mitjans per produir música.

És evident que aquests eixos han d’introduir-se junt a algunes reflexions al voltant de la consecució de les diferents expressions. Així arribem a la formació de la veu i l’oïda. Els mateixos conceptes s’entenen a l’expressió instrumental i de moviment, cosa que requerirà habilitats notables des del punt de vista de la psicomotricitat. La producció del ritme, de la melodia i de l’harmonia han de ser procediments útils per introduir-se en aquests conceptes, al mateix temps que es procedeix a l’anàlisi dels elements integrants de cadascun d’ells, i els condicionaments que estableixen per a la producció conjunta de la música.

Els blocs proposats generen les eines necessàries per abastar l’estudi del desenvolupament històric, social i formal de la música, cosa que es concentrarà en el treball de la temàtica “ Música i societat”. Així mateix, sembla que portar a terme l’anàlisi de les obres musicals sense poseir els recursos que proporciona el coneixement del llenguatge musical pot generar una visió excessivament superficial respecte d’allò que és la música, amb la qual cosa serà clau el treball a l’aula que fomente actituds de valoració i respecte envers el coneixement del llenguatge musical com una vessant de la música que ens permet aprofundir molt més en ella i, sobretot, d’acord amb la seua qualitat de llenguatge, el fet de permetre la comunicació entre els individus i l’expressió musical d’aquests, bé siga de mitjançant la lectura, bé siga mitjançent l’escriptura musical.

D’altra banda, i pel que fa al 4t curs de l’ESO, on la matèria és optativa l’organització dels continguts es basa en els següents blocs:

Bloc I Audició i comprensióBloc II Interpretació i creacióBloc III Música i tecnologies

D’acord amb aquesta estructuració, també s’està seguint el principi de fomentar poc a poc l’autonomia de l’alumnat, des de rebre la informació musical, fins ser capaç de crear música. Així mateix, s’afegeix un tercer bloc en el qual, d’acord amb els avanços de la nostra

1


societat,inclou les noves tecnologies com una eina clau per al treball a l’aula i el reconeixement de la seua funció pel que fa a la reproducció, creació i difussió musical.

Per tant, l’aula ( d’acord amb els reconeguts pedagogs musicals John Paynter i Murray Schaffer) esdevindrà un laboratori sonor en el qual la música s’escolta, s’interpreta, es reconeix, es crea, es manipula... i les noves tecnologies seran un recurs clau en tot aquest procés, oferint, pel que fa a la vessant informàtica, un programari ric tant en edició com en manipulació del so i enregistrament.

4.2 Objectius i continguts de 1r d’ ESOOBJECTIUSUnitat 1 UN MUNDO LLENO DE SONIDOS” El Sonido- Comprender el significado de sonido.- Conocer el sistema auditivo.- Diferenciar sonido y ruido.- Reconocer las representaciones gráficas del sonido.- Reforzar la práctica con las figuras musicales- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro.

Unidad 2 “UN NOMBRE PARA LOS SONIDOS” La Altura y la Melodía- Reconocer la altura como una cualidad del sonido.- Conocer su representación gráfica en ondas sonoras.- Discriminar auditivamente sonidos a diferentes alturas.- Conocer el nombre de los sonidos.- Distinguir y reconocer diferentes melodías.- Comprender el significado de intervalo.- La melodía a través de la historia.- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro.

Unidad 3 “LA FUERZA DEL SONIDO” La Intensidad- Reconocer la intensidad como una cualidad del sonido.- Conocer su representación gráfica en ondas sonoras.- Discriminar auditivamente sonidos a diferentes intensidades.- Reconocer los signos musicales que representan la intensidad.- Comprender el significado de contaminación acústica.- La intensidad a través de la historia. Componer sencillas canciones.- Iniciación a la improvisación.- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro.

Unidad 4 “EL COLOR DE LA MÚSICA” El Timbre- Reconocer el timbre como una cualidad del sonido.- Discriminar auditivamente el timbre de algunos instrumentos y voces.- Comprender el funcionamiento del aparato fonador.- La orquesta a través de la historia.- Componer sencillas canciones.- Iniciación a la improvisación.- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro

1


Unidad 5 “EL VALOR DE LOS SONIDOS” La Duración- Reconocer la duración como una cualidad del sonido.- Discriminar auditivamente sonidos de diferentes duraciones.- Conocer las figuras musicales.- La notación de los sonidos a través de la historia.- Componer sencillas canciones.- Iniciación a la improvisación.- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro.

Unidad 6 “EL PODER EXPRESIVO DE LA MÚSICA” Cualidades del sonido- Comprender la importancia del empleo de las cualidades del sonido para transmitir

sensaciones en los oyentes.- Reconocer las cualidades del sonido de forma auditiva.- Conocer las indicaciones relativas a las cualidades del sonido en las partituras.- Aprender el concepto de música descriptiva o programática.- Analizar fragmentos musicales y partituras.- Disfrutar del mensaje de la música.- Componer sencillas canciones.- Iniciación a la improvisación.- Seguir una guía de audición con elementos extramusicales.- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro.

Unidad 7 “EL LATIDO DE LA MÚSICA” El Ritmo- Reconocer la pulsación de una canción.- Reconocer el compás de una canción.- Comprender el significado de los indicativos del compás.- Conocer el significado de la línea divisoria.- El ritmo a través de la historia.- Componer sencillas canciones.- Iniciación a la improvisación.- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro.

Unidad 8 “EL TEJIDO MUSICAL” Textura y Armonía- Comprender el significado textura musical.- Reconocer el sentido de las texturas musicales.- Discriminar auditivamente las texturas musicales.- Componer canciones con diferentes texturas.- Crear diferentes acordes.- Clasificar los intervalos- La textura a través de la historia.- Componer sencillas canciones.- Iniciación a la improvisación.- Interpretar canciones con flauta dulce y voz, con soporte sonoro.

Unidad 9 “EL MENSAJE DE LA MÚSICA” La Audición- Comprender la importancia de una escucha activa.- Conocer el proceso de una obra, desde su creación hasta que llega al oyente.- Reconocer las diferentes partes que forman una canción.- La forma musical a través de la historia.- Iniciar al alumno en el análisis musical.- Componer sencillas canciones.

1


- Iniciación a la improvisación.- Interpretar canciones con flauta y voz.

CONTINGUTSBloque 1: Interpretación y Creación

Cuidado y mejora de la técnica vocal para lograr una expresión adecuada. Práctica de la respiración abdominal.

Interpretación vocal, por imitación y mediante partituras, de fórmulas rítmicas basadas en compases simples con diferentes combinaciones de acentuación y de tempo, valorando la importancia de la pulsación precisa en las interpretaciones en grupo.

Interpretación de piezas vocales a 2 y ampliando a 3 voces, cuidando la afinación. Ampliación del repertorio de canciones y piezas vocales, a través de la imitación y de la lectura

de partituras, de músicas del mundo, de estilo antiguo y de música popular moderna, dedicando especial atención al patrimonio y al repertorio tradicional español y de la Comunidad Valenciana.

Improvisación, de forma individual y en grupo, de piezas vocales sobre la escala diatónica, pentatónica y de blues, generando diálogos melódicos y matices dinámicos.

Iniciación a la interpretación e improvisación vocal de propuestas de vanguardia con el apoyo o a través de lenguajes musicales y gestuales.

Iniciación a las técnicas de control de las emociones para mejorar la interpretación ante los compañeros y el público.

Interés y respeto por las aportaciones propias y del grupo. Cuidado y mejora de la técnica instrumental de los instrumentos del aula, electrónicos y el

cuerpo para lograr una expresión adecuada, dedicando especial atención a la correcta posición del cuerpo, de las manos y de los brazos y al cuidado y mantenimiento de los instrumentos.

Utilización del cuerpo como medio de expresión musical mediante el trabajo rítmico y la percusión corporal, explorando sus posibilidades.

Interpretación instrumental y con el cuerpo, por imitación y mediante partituras, de formulas rítmicas basadas en compases simples con diferentes combinaciones de acentuación y tempo, valorando de la importancia de la pulsación precisa en las interpretaciones en grupo.

Interpretación de piezas instrumentales con acompañamientos sencillos, afianzando la técnica en la ejecución.

Ampliación del repertorio de piezas instrumentales, interpretando a través de la imitación y de la lectura de partituras, de músicas del mundo, de estilo antiguo y de música popular moderna, dedicando especial atención al patrimonio y al repertorio tradicional español y de la Comunidad Valenciana.

Improvisación, de forma individual y en grupo, de acompañamientos rítmicos y piezas instrumentales sobre la escala diatónica, pentatónica y de blues, generando diálogos melódicos y matices dinámicos.

Iniciación a la interpretación e improvisación instrumental y corporal de propuestas de vanguardia con el apoyo o a través de lenguajes musicales y gestuales, explorando diversas fuentes y objetos sonoros.

Iniciación a las técnicas de control de las emociones para mejorar la interpretación ante los compañeros y el público.

Interés y respeto por las aportaciones propias y del grupo. Cuidado y mejora de la técnica corporal para lograr una expresión adecuada, para desinhibirse

y superar los obstáculos comunicativos.

1


Afianzamiento de las técnicas básicas de movimiento grupal: figuras de danza en fila y en círculo, desplazamiento por parejas y en pequeños grupos, baile en parejas, coordinación con el grupo, etc.

Interpretación coreográfica y de danzas que contengan formulas rítmicas trabajadas en el nivel y acompañamientos sencillos, valorando la importancia de la pulsación precisa en las interpretaciones en grupo.

Interpretación de danzas y coreografías de distintas culturas y estilos, danzas del mundo, en estilo antiguo, de música popular moderna, dedicando especial atención al patrimonio y al repertorio tradicional español y de la Comunidad Valenciana.

Improvisación de coreografías, de forma individual y en grupo, apreciando la importancia de los elementos de la música trabajados.

Iniciación a la interpretación e improvisación corporal de propuestas de vanguardia con el apoyo o a través de lenguajes gestuales.

Iniciación en la práctica de técnicas de control de emociones para mejorar la interpretación ante los compañeros y el público.

Interés por mejorar las capacidades técnicas, interpretativas y del trabajo cooperativo. Creación de piezas vocales, instrumentales, corporales y coreográficas y de formulas rítmicas,

de forma guiada, utilizando los elementos de la representación gráfica de la música estudiados (compases, signos de intensidad, signos de repetición, etc.), atendiendo a los principios básicos de los procedimientos compositivos.

Creación de prosodias, adaptadas al nivel, partiendo de la melodía, el acompañamiento o el propio texto como medio de expresión musical.

Creación de piezas instrumentales, acompañamientos y efectos, a partir de la escala pentatónica, iniciándose en el mundo de las apps y del software musical para el tratamiento del sonido.

Creación de coreografías para canciones y piezas musicales de diferentes estilos. Iniciación a la creación vocal, corporal e instrumental de propuestas de vanguardia a través de

nuevos lenguajes sonoros y gestuales. Interés y respeto por las creaciones propias y de los demás

Bloque 2: Escucha Identificación visual y auditiva de todos los instrumentos y sus familias, incluidos los

instrumentos característicos de otras culturas, de la música popular moderna, del jazz, del flamenco, del folclore y electrónicos.

Diferenciación entre agrupaciones instrumentales y vocales y los grupos de cámara. Identificación auditiva y clasificación de los diferentes registros de voz humana: soprano,

contralto, tenor, y bajo. Las voces blancas y el coro mixto. Interés por las posibilidades expresivas de la voz y los instrumentos y su evolución a lo largo

de la historia. Identificación auditiva y reconocimiento mediante partituras de los matices dinámicos

uniformes y progresivos: f, mf, mp, p, crescendo y diminuendo (y sus reguladores). Exploración acerca de los parámetros del sonido en diversos entornos, mediante su

descripción verbal Valoración del silencio como elemento indispensable para la interpretación y la audición. El ritmo: la pulsación y el acento. Identificación y seguimiento de la pulsación y el acento en audiciones diversas de piezas con

ritmos binarios y ternarios.

1


Identificación auditiva de esquemas rítmicos que incluyan notas a contratiempo y síncopas, a partir de obras o fragmentos musicales de diversos estilos.

El compás y su representación. Compases binarios y ternarios. La barra de compás y la final. Identificación del compás de amalgama. Reconocimiento auditivo, lectura y representación gráfica de esquemas rítmicos que

combinen las figuras básicas y los silencios, en compases binarios y ternarios. Lectura y reconocimiento auditivo de tempos uniformes y graduales. La melodía: intervalos y escalas. Audición de intervalos mayores, menores y justos a partir de la escala diatónica. Las alteraciones: sostenido, bemol y becuadro. Diferenciación de tono y semitono. Audición de la escala mayor, menor, pentatónica, oriental y de blues, con apoyo de

partituras. La modalidad. Audición de piezas en modo mayor y menor. Audición de melodías de distinta interválica y carácter, y representación plástica de las

sensaciones y emociones generadas. La armonía: función de los acordes y su construcción. Audición y reconocimiento de acordes

mayores y menores. La tonalidad: acorde de tónica y dominante. Identificación auditiva y a través de la lectura

de la cadencia perfecta. Audición de canciones y piezas acompañadas por acordes sencillos. La forma musical. Frase y semifrase musical. La repetición y el contraste como principios

estructurales básicos de la música. Los signos de repetición. La forma estrófica, forma binaria, ternaria y rondó.

Aparato auditivo. Identificación y descripción de las diferentes partes del oído. Descripción de los límites auditivos, umbral del dolor y consecuencias por la exposición

continuada a determinados sonidos o ruidos, a partir de la audición. Reflexión sobre los límites entre “música” y “ruido”, a través de audiciones de diversos

estilos y culturas, incluida la música contemporánea, mostrando apertura. El sonido. Reconocimiento auditivo de los parámetros del sonido referidos a altura,

duración, intensidad y timbre, así como su relación con las ondas sonoras y su representación gráfica.

Exploración de nuevas sonoridades y modos de producción de sonidos, a partir del propio cuerpo y del entorno cotidiano.

Identificación de agresiones acústicas del entorno y contribución activa a su disminución y al bienestar personal y colectivo. Cuidado del ambiente escolar sonoro.

Valoración del silencio como elemento indispensable para el ejercicio de la atención durante la audición musical

Bloque 3: Contextos musicales y culturales Audición y reconocimiento de estilo, época y cultura de distintas obras de músicas del

mundo, del jazz, del flamenco, de estilo contemporáneo y de la música popular moderna a partir del análisis de sus elementos musicales con el apoyo de distintos recursos: musicogramas, partituras, audiciones, videos, textos, relacionando sus elementos técnicos con las características propias del periodo.

Reconocimiento de los compositores más significativos en los diferentes estilos y géneros estudiados.

1


Reconocimiento de las distintas manifestaciones de danza ligadas a los estilos escuchados, estableciendo similitudes.

Distinción de la importancia que aportan la pluralidad de estilos en la música e interés por ampliar la perspectiva y sus preferencias musicales como fuente de enriquecimiento cultural.

Interés por participar en todo tipo de actuaciones musicales en vivo: festivales, conciertos, representaciones escénicas.

Elaboración de trabajos y exposiciones, expresando juicios de valor y opiniones personales, de forma oral y escrita, sobre diversas obras de músicas del mundo, del jazz, del flamenco, de estilo contemporáneo y de la música popular moderna en sus contextos socioculturales, con apoyo de recursos tecnológicos.

Participación en tertulias dialógicas sobre los estilos estudiados, adoptando actitud respetuosa y utilizando un vocabulario adecuado, a partir de diversas fuentes de información.

Elaboración de trabajos a partir de la escucha en diferentes contextos y entornos, mostrando una actitud crítica ante el consumo indiscriminado de música.

Utilización de diversas fuentes de información en el proceso de búsqueda y organización, atendiendo a su fiabilidad.

Diferenciación y valoración, a través de la audición atenta, de las funciones sociales de obras de músicas del mundo, del jazz, del flamenco, de estilo contemporáneo y de la música popular moderna: fiestas, ceremonias, himnos, ritos, baile, audiovisuales, etc.

Diferenciación y valoración de las funciones expresivas y comunicativas, en relación con lenguajes corporales y movimiento.

Identificación y descripción de la relación de la música estudiada con la danza y las artes plásticas, a través de distintos medios escritos y audiovisuales.

Conocimiento y descripción del repertorio tradicional español y de la Comunidad Valenciana, en relación a las funciones sociales de la música, referidos a los estilos trabajados. Interés y respeto por la conservación y transmisión del

patrimonio musical en general y del patrimonio español y de la Comunidad Valenciana en particular.

Interés crítico por la música actual, los musicales, los conciertos en vivo, y las nuevas propuestas musicales, valorando sus elementos creativos e innovadores, para ampliar la perspectiva y sus preferencias musicales.Bloque 4: Musica y tecnologías

Entrenamiento auditivo y edición básica de partituras mediante programas informáticos. Audición de piezas de diferentes culturas, estilos y géneros con el soporte de programas

reproductores de audio. Grabación y edición de audio mediante programas informáticos y aplicaciones para

dispositivos móviles. Principales formatos de audio digital. Iniciación a la grabación y edición de vídeo digital. Creación de acompañamientos sencillos mediante programas informáticos como soporte a

la interpretación musical. Creación de sonorizaciones de textos e imágenes mediante diversos recursos digitales. Iniciación al Podcast: voz, texto y música. Interpretación de piezas de diferentes culturas, estilos y géneros con el apoyo de

aplicaciones informáticas.

1


Normas que regulan la propiedad intelectual así como las del derecho al honor, la intimidad y la imagen.

Interés por el uso, cuidado y mantenimiento de los instrumentos electrónicos, dispositivos móviles y ordenadores.

Bloque 5: Transversal y común

Estrategias de comprensión oral: activación de conocimientos previos, mantenimiento de la atención, selección de la información; memorización y retención de la información.

Tipos de texto: descriptivos, instructivos, argumentativos y de manera especial expositivos. Planificación de textos orales Prosodia. Uso intencional de la entonación y las pausas. Normas gramaticales Propiedades textuales de la situación comunicativa: adecuación, coherencia y cohesión. Respeto en el uso del lenguaje. Situaciones de interacción comunicativa (conversaciones, entrevistas, coloquios, debates, etc.) Estrategias lingüísticas y no lingüísticas: inicio, mantenimiento y conclusión; cooperación,

normas de cortesía, fórmulas de tratamiento, etc. Respeto en el uso del lenguaje. Glosario términos conceptuales del nivel educativo. Estrategias de comprensión lectora: antes, durante y después de la lectura. Tipos de texto habituales en el área. Estrategias de expresión escrita: planificación, escritura, revisión y reescritura. Formatos de presentación Aplicación de las normas ortográficas y gramaticales (signos de puntuación, concordancia entre

los elementos de la oración, uso de conectores oracionales, etc.) Propiedades textuales en situación comunicativa: adecuación, coherencia y cohesión. Respeto en el uso del lenguaje. Estrategias de búsqueda y selección de la información Procedimientos de síntesis de la información Procedimientos de presentación de contenidos Procedimientos de cita y paráfrasis. Bibliografía y webgrafía. Iniciativa e innovación Autoconocimiento. Valoración de fortalezas y debilidades Autorregulación de emociones, control de la ansiedad e incertidumbre y capacidad de

automotivación. Resiliencia, superar obstáculos y fracasos. Perseverancia, flexibilidad. Pensamiento alternativo. Sentido crítico. Pensamiento medios-fin Estrategias de planificación, organización y gestión. Selección de la información técnica y recursos materiales. Estrategias de supervisión y resolución de problemas. Evaluación de procesos y resultados. Valoración del error como oportunidad.

1


Habilidades de comunicación. Entornos laborales, profesiones y estudios vinculados con los conocimientos del área. Autoconocimiento de fortalezas y debilidades. Estudios y profesiones vinculados con los conocimientos del área. Auroconocimiento de aptitudes e intereses. Proceso estructurado de toma de decisiones. Responsabilidad y eficacia en la resolución de tareas. Asunción de distintos roles en equipos de trabajo. Pensamiento de perspectiva Solidaridad, tolerancia, respeto y amabilidad. Técnicas de escucha activa Diálogo igualitario. Conocimiento de estructuras y técnicas de aprendizajes cooperativo. Herramientas digitales de búsqueda y visualización. Búsqueda en blogs, wikis, foros, banco de sonidos, páginas web especializadas, diccionarios y

enciclopedias on-line, bases de datos especializadas, etc. Estrategias de filtrado en la búsqueda de la información. Almacenamiento de la información digital en dispositivos informáticos y servicios de la red. Valoración de los aspectos positivos de las TIC para la búsqueda y contraste de información. Organización de la información siguiendo diferentes criterios. Uso de las herramientas más comunes de las TIC para colaborar y comunicarse con el resto del

grupo con la finalidad de planificar el trabajo, aportar ideas constructivas propias, comprender las ideas ajenas, etc.; compartir información y recursos; y construir un producto o meta colectivo.

Correo electrónico. Módulos cooperativos en entornos personales de aprendizaje. Servicios de la web social como blogs, wikis, foros, etc. Hábitos y conductas en la comunicación y en la protección del propio individuo y de otros de

las malas prácticas como el ciberacoso. Análisis del público destinatario y adaptación de la comunicación en función del mismo. Realización, formateado sencillo e impresión de documentos de texto. Diseño de presentaciones multimedia. Escalado, rotación y recorte de imágenes. Derechos de autor y licencias de publicación.

4.3 Objectius i continguts de 2n d’ ESO.OBJECTIUS

1.Conéixer i diferenciar els diversos gèneres musicals, línies melòdiques, textures, forma musical, instrumentació i matisos que apareixen al llarg d’una obra musical, a través de la seua audició i anàlisi.

2.Comprendre i saber interpretar els diversos elements pràctics que conformen el llenguatge musical: figures de notes i els seus corresponents silencis, el pentagrama i línies addicionals, claus,

1


nom dels sons i la seua col·locació en el pentagrama, pols, compassos binaris, ternaris, quaternaris i d’amalgama, compassos simples i compostos, signes de prolongació, la síncope, la nota a contratemps i grups de valoració especial o irregular.

3.Aprendre i saber aplicar els diversos elements teòrics que conformen el llenguatge musical: indicacions de moviment o tempo, signes de repetició, termes de dinàmica i matisos, alteracions, concepte de to i semitò, escala musical, graus de l’escala, intervals i acords.

4.Diferenciar i classificar els tipus de veu humana i els instruments musicals clàssics, així com a la família organològica a què pertany, i la seua col·locació dins de l’orquestra simfònica.

5.Treballar l’expressió, la lectura i la improvisació musical a través d’exercicis de ritme, veu, flauta i làmines, així com la interpretació tant individual com en grup de composicions musicals.

6.Mantindre respecte i concentració en totes les activitats i valorar el silenci com imprescindible per a la interpretació musical.

7.Treballar les T.I.C. aplicades a la música. Manejar de forma elemental programari musical (secuenciadores, editors de partitures,...).

CONTINGUTS

Bloc 1: Audició i Comprensió Aplicació d’estratègies d’atenció, audició interior, memòria comprensiva i anticipació durant la

pròpia interpretació i creació musical. Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies,

textos, partitures i musicogrames. Elements que intervenen en la construcció d’una obra musical (melodia, ritme, harmonia,

timbre, textura, forma, temps i dinàmica) i identificació d’estos en l’audició i l’anàlisi d’obres musicals.

Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments. Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d’obres vocals i instrumentals de distints estils,

gèneres, tendències i cultures musicals. La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals. Interés per conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies

preferències musicals. El silenci en l’audició. Valoració de l’audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment

intercultural. Interés per desenrotllar hàbits saludables d’escolta i de respecte als altres durant l’escolta.

Figures de notes i els seus corresponents silencis, el pentagrama i línies addicionals, claus, nom dels sons i la seua col·locació en el pentagrama, pols, compassos binaris, ternaris, quaternaris i d’amalgama, compassos simples i compostos, signes de prolongació, la síncope, la nota a contratemps i grups de valoració especial o irregular (el tresillo).

Indicacions de moviment o tempo, signes de repetició, termes de dinàmica i matisos, alteracions, concepte de to i semitò, escala musical, graus de l’escala, intervals i acords.

Classificació i discriminació auditiva-visual dels diferents instruments musicals clàssics, així com a la família organològica a què pertany, i la seua col·locació dins de l’orquestra simfònica.

Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus.

1


Coneixement i discriminació a través de l’audició (o partitura) dels diversos gèneres musicals, línies melòdiques, textures, motiu i tema, forma musical (primària, binària, ternària i rondó), instrumentació i matisos que apareixen al llarg d’una obra musical.

Anàlisi una obra musical (diferents estils) a través de la seua audició, per mitjà de l’ajuda de preguntes guiades.

Escolta d’una obra musical seguint un musicograma.

Valoració de la importància de la pulsació, tempo, instrumentació, dinàmica i matisos, melodia, textura i forma en una obra musical.

Bloc 2: Interpretació i creació La veu i la paraula com La veu i la paraula com a mitjans d’expressió musical: característiques a

mitjans d’expressió musical: característiques i habilitats tècniques i interpretatives. Exploració i descobriment de les possibilitats de la veu com a mitjà d’expressió musical i pràctica

de la relaxació, la respiració, l’articulació,la ressonància i l’entonació. Els instruments i el cos com a mitjans d’expressió musical: característiques i habilitats tècniques

i interpretatives. Interés pel coneixement i l’atenció de la veu, el cos i els instruments. Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives (vocal,

instrumental i corporal) pròpies, i respecte davant d’altres capacitats i formes d’expressió. Interpretació de cançons tradicionals de la Comunitat Valenciana. Interpretació de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. La improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició com a recursos per a la creació

musical. Improvisació vocal i instrumental, individual i en grup, en resposta a distints estímuls musicals i

extramusicals. Sensibilitat estètica cap a noves propostes musicals, a través del reconeixement dels seus

elements creatius i innovadors. Valoració de la lectura i l’escriptura musical i dels distints mitjans de gravació sonora com a

recursos per a l’enregistrament i difusió d’una obra musical.

Elaboració d’escales, intervals, acords i melodies per a aplicar-les a diferents estructures musicals.

Pràctica instrumental amb les alteracions musicals, matisos i canvis dinàmics.

Treball rítmic i de percussió corporal a través d’exercicis variats combinant distintes figures i silencis. Interpretació de les següents fórmules rítmiques: negres, corxeres, síncopes, notes a contratemps, tresillos, signes de prolongació

Compassos de 2/4, ¾, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8 i 12/8: Treballs rítmics amb estos compassos. Compassos d’amalgama

Pràctica vocal: treball de lectura i afinació sobre acompanyaments harmònics.

Estudi de la tècnica per a la interpretació en els instruments de làmines.

Pràctica d’habilitats tècniques per a la interpretació de la flauta.

Interpretació de peces de concert de diferents estils musicals: clàssica, banda sonora, altres cultures no occidentals, folklòriques, estils urbans actuals.

1


Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció al director i als altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt.

Interpretació de danses en distints estils: històriques, altres cultures, folklòriques i moderna.

Improvisació i creació melòdica a partir de: l’escala pentatònica.

Interés pel coneixement i atenció de la veu, el cos i els instruments musicals.

Valoració del so, del silenci i la interpretació grupal com a elements bàsics de la interpretació musical.

Bloc 3: Contextos musicals

Utilització de diverses fonts d’informació per a indagar sobre els diferents estils musicals.

Introducció a la música i les noves tecnologies: Sistemes de gravació de so, la reproducció del so, els instruments i les noves tecnologies: el sintetitzador, la informàtica musical: tipus de programari. El MIDI, els sistemes de compressió d’àudio, Internet i la distribució musical.

Acostament a la música en els Mitjans de comunicació (en la ràdio, en la televisió) i el cine. El videoclip.

Coneixement de la pluralitat d’estils musicals en la societat actual: Pop, Rock, Techno, Heavy, Soul. El pop-rock a Espanya.

4.4 Objectius i continguts de 3r d’ ESO

OBJECTIUSUnidad 1 “EL COMIENZO DE NUESTRA MÚSICA” Edad Media- Situar cronológicamente la Edad Media.- Conocer la situación social del músico en la Edad Media- Extraer las características fundamentales de la música de este periodo- Descubrir sus partituras.- Conocer los instrumentos de la Edad Media.- Comprender el significado la altura como cualidad del sonido.- Interpretar canciones con soporte sonoro.- Interpretar canciones con instrumental Orff.

Unidad 2 “LA POLIFONÍA SE PONE DE MODA” El Renacimiento.- Situar cronológicamente el periodo renacentista.- Conocer la situación social del músico en el Renacimiento- Extraer las características fundamentales de la música de este periodo- Conocer las formas musicales propias de la época.- Conocer los instrumentos renacentistas.- Comprender el significado de los diferentes compases: simples y compuestos.- Practicar con los signos de prolongación- Interpretar canciones con flauta dulce y soporte sonoro.

Unidad 3 “LA MÚSICA COMO UN LUJO” El Barroco

1


- Situar cronológicamente el Barroco musical.- Conocer la situación social del músico esta época- Extraer las características fundamentales de la música barroca- Conocer las formas musicales propias de la época.- Conocer los instrumentos y las agrupaciones instrumentales de la época barroca.- Comprender el significado de intervalo musical.- Practicar con las alteraciones musicales.- Interpretar canciones con soporte sonoro.- Interpretar canciones con instrumental Orff.

Unidad 4 “ORDEN Y CLARIDAD EN LA MÚSICA” El Clasicismo- Situar cronológicamente el Clasicismo musical.- Conocer la situación social del músico esta época- Extraer las características fundamentales de la música clásica- Conocer las formas musicales propias de la época.- Conocer los instrumentos y las agrupaciones instrumentales de la época .- Comprender el significado de los intervalos armónicos y melódicos.- Introducir a los alumnos en el mundo de la armonía.- Interpretar canciones con soporte sonoro.

Unidad 5 “LA MÚSICA COMO EXPRESIÓN DE SENTIMIENTOS” El Romanticismo- Situar cronológicamente el periodo del Romanticismo y del Nacionalismo musical.- Conocer la situación social del músico esta época- Extraer las características fundamentales de la música romántica y nacionalista.- Conocer las formas musicales propias de la época.- Conocer los instrumentos y las agrupaciones instrumentales de estos periodos.- Comprender el significado de los términos de tempo.- Interpretar canciones con soporte sonoro.- Interpretar canciones con instrumental Orff.

Unidad 6 “LA REVOLUCIÓN MUSICAL” La música contemporánea- Conocer los aspectos históricos y socioculturales del Impresionismo.- Conocer las circunstancias de la música y los músicos del Impresionismo.- Conocer los aspectos históricos y socioculturales del siglo XX y XXI.- Conocer las circunstancias de la música y los músicos de la música contemporánea.- Extraer las características fundamentales de la música de estos periodos.- Conocer las principales corrientes musicales de la música contemporánea- Interpretar canciones con soporte sonoro.

CONTINGUTSBloque 1: Interpretación y Creación

1


Cuidado y mejora de la técnica vocal para lograr una expresión adecuada, dedicando especial atención a la articulación.

Interpretación vocal, mediante partituras, de fórmulas rítmicas diversas, incluyendo cambios de compás, sincopas y polirrítmias, buscando una pulsación ajustada en la interpretación.

Interpretación de piezas vocales a 2 y a 3 voces, buscando la precisión en la ejecución. Ampliación del repertorio de canciones y piezas vocales de estilos romántico,

contemporáneo y medieval, de músicas del mundo, de música popular moderna y de Jazz, dedicando especial atención al patrimonio y al repertorio tradicional español y de la Comunidad Valenciana.

Improvisación, de forma individual y en grupo, de piezas vocales sobre la escala diatónica, pentatónica y de blues, utilizando diferentes tonalidades y tipos melódicos.

Interpretación e improvisación vocal de propuestas de vanguardia con el apoyo o a través de lenguajes musicales y gestuales.

Utilización de las técnicas de control de las emociones para mejorar la interpretación ante el público.

Interés y respeto por las aportaciones propias, del grupo y del director. Cuidado y mejora de la técnica instrumental con instrumentos del aula, electrónicos y el

cuerpo para lograr una precisión técnica y expresión adecuada. Utilización del cuerpo como medio de expresión musical mediante el trabajo rítmico y la

percusión corporal. Interpretación instrumental y con el cuerpo, por imitación y mediante partituras, de

fórmulas rítmicas diversas, incluyendo cambios de compás, síncopas y polirrítmias, buscando la corrección en la interpretación.

Interpretación de piezas instrumentales con acompañamientos armónicos mayores, menores y de mayor complejidad, buscando la precisión en la ejecución.

Ampliación del repertorio con la interpretación de piezas instrumentales, de estilo romántico, contemporáneo y medieval, de músicas del mundo, de música popular moderna y de Jazz, dedicando especial atención al patrimonio y al repertorio tradicional español y de la Comunidad Valenciana.

Improvisación, de forma individual y en grupo, de piezas instrumentales sobre la escala diatónica, pentatónica y de blues, utilizando diferentes tonalidades, y tipos melódicos, ampliando efectos y dinámicas.

Interpretación e improvisación instrumental y corporal de propuestas de vanguardia con el apoyo o a través de lenguajes musicales y gestuales, explorando diversas fuentes y objetos sonoros.

Utilización de las técnicas de control de las emociones para mejorar la interpretación ante el público.

Valoración de la actividad instrumental en sus distintas manifestaciones. Utilización de la técnica corporal para lograr una expresión adecuada para adaptar distintos

movimientos corporales a las formas, ritmos y melodías. Evolución de las técnicas de movimiento grupal. afianzando la coordinación como base de la

interpretación coreográfica. Interpretación coreográfica y de danzas que contengan fórmulas rítmicas trabajadas en el

nivel y acompañamientos evolucionados, buscando la precisión técnica en la ejecución.

1


Interpretación de danzas y coreografías de estilos romántico, contemporáneo y medieval, de danzas del mundo, de música popular moderna y de Jazz, dedicando especial atención al patrimonio y al repertorio tradicional español y de la Comunidad Valenciana.

Improvisación de coreografías, de forma individual y en grupo, reconociendo el movimiento como medio para enriquecer la percepción musical.

Interpretación e improvisación instrumental y corporal de propuestas de vanguardia con el apoyo o a través de lenguajes gestuales, explorando como acompañamiento al movimiento diversas fuentes y efectos sonoros.

Utilización y puesta en práctica de técnicas de control de las emociones para mejorar la interpretación ante el público.

Creación de piezas vocales, instrumentales, corporales y coreográficas y de formulas rítmicas, sobre indicaciones dadas, utilizando los elementos de la representación gráfica de la música estudiados (dinámicas, anacrusa, síncopas, etc.), atendiendo a los principios básicos de los procedimientos compositivos.

Creación de prosodias, adaptadas al nivel, partiendo de la melodía, el acompañamiento o el propio texto como medio de expresión musical.

Creación de piezas instrumentales, acompañamientos y efectos, con dispositivos electrónicos, mejorando la técnica de utilización de las apps y del software musical para el tratamiento del sonido.

Creación de coreografías para canciones y piezas musicales de diferentes estilos, de forma individual y en grupo.

Creación con la voz, con el cuerpo y con los instrumentos de propuestas de vanguardia con el apoyo o a través de lenguajes musicales y gestuales, moldeando y configurando su forma, dedicando especial atención a nuevas fuentes sonoras.

Participación en la coordinación de las creaciones vocales, instrumentales, corporales y coreográficas.

Interés, respeto y curiosidad por la diversidad de propuestas, así como por los gustos de los demás.Bloque 2: Escucha

La orquesta sinfónica y principales agrupaciones de cámara. Descripción, reconocimiento visual y auditivo de los instrumentos.

Los registros de voz humana. Identificación auditiva y clasificación de todos los registros de voz, a partir de audiciones y visionado de interpretaciones, por medio de recursos audiovisuales.

Disfrute de las posibilidades expresivas de la voz y los instrumentos, y su evolución a los largo de la historia.

Audición de obras diversas para orquesta, coro y solistas. Identificación auditiva y reconocimiento mediante partituras de los matices dinámicos

uniformes y progresivos: ff, f, mf, mp, mp, p, pp, crescendo y diminuendo (y sus reguladores).

Valoración del silencio como elemento indispensable para la interpretación y la audición. Interés por la contribución de la música a la calidad de la experiencia humana, mostrando

una actitud crítica ante el consumo indiscriminado de esta. El ritmo en la música. Discriminación auditiva, transcripción y análisis de ritmos binarios y ternarios, simples y

complejos, regulares e irregulares.

1


Audición, repetición mediante percusión corporal y transcripción en partitura de de esquemas rítmicos que incluyan notas a contratiempo, síncopas y grupos de valoración especial.

Identificación auditiva y gráfica de los matices de articulación: legato y staccato. La melodía: Audición y reconocimiento de intervalos consonantes y disonantes a partir de la escala

diatónica. Las escalas de Sol M y Fa M Audición y lectura de escalas pentatónicas y cromática. Audición de melodías de distinta interválica y carácter, y expresión verbal de las sensaciones

y emociones generadas. La armonía: los arpegios. Consonancia y disonancia. Audición de acordes aumentados, disminuidos y ampliación a

acordes de 7ª y 9ª. Identificación auditiva, transcripción y análisis en la partitura de la secuencia cadencial: IV, V

y I. Audición y diferenciación de acordes y arpegios mediante la audición de piezas de

diferentes estilos, con apoyo de partituras. La forma musical. Análisis de la sintaxis y diferentes principios de configuración de la forma en obras de

diversos estilos. Elaboración de argumentaciones y opiniones personales, con un lenguaje adecuado, sobre

la contaminación acústica y el uso indiscriminado de la música, de forma oral y escrita, así como con el apoyo de medios audiovisuales y tecnológicos.

Participación en tertulias dialógicas sobre la contaminación acústica, sus causas y soluciones.

Aplicación de estrategias de atención, audición interior, memoria comprensiva y anticipación durante cualquier proceso musical de escucha, interpretación y creación musical.

Investigación e indagación de forma creativa las posibilidades sonoras y musicales de los objetos, la voz y el cuerpo.

Valoración del silencio como elemento indispensable para el ejercicio de la atención durante la audición musical.Bloque 3: Contextos musicales y culturales

Audición y reconocimiento de estilo, época y cultura de distintas obras de la Edad Media y de la Edad Contemporánea (Romanticismo, Nacionalismo, Posromanticismo, Impresionismo y Música Académica del S. XX), a partir de sus elementos musicales con el apoyo de distintos recursos: musicogramas, partituras, audiciones, videos, textos, relacionando sus elementos técnicos con las características propias del periodo.

Relación entre los elementos musicales comunes a los diferentes estilos históricos y modernos.

Reconocimiento de los compositores más significativos en los diferentes estilos y géneros estudiados.

Reconocimiento de las distintas manifestaciones de danza ligadas a los estilos escuchados, estableciendo similitudes.

1


Identificación de elementos formales y compositivos característicos de los estilos trabajados. Reconocimiento y análisis de las formas características de cada periodo, incluida la sinfonía y concierto, a través de la audición, partituras, libreto o programas de conciertos.

Análisis de la relación entre los acontecimientos socioculturales, el desarrollo tecnológico y la música en las épocas estudiadas, a través de propuestas orales y escritas

Participación en la planificación y producción de todo tipo de actuaciones musicales y escénicas en vivo.

Elaboración de proyectos y exposiciones, de forma oral y escrita, sobre diversas obras de la Edad Media y de la Edad Contemporánea (Romanticismo, Nacionalismo, Posromanticismo, Impresionismo y Música Académica del S. XX), en sus contextos socioculturales, utilizando las TIC para su elaboración y difusión. Argumentación y establecimiento de opiniones personales.

Elaboración de críticas fundamentadas, a partir de diferentes recursos: audición de obras, críticas de conciertos, visionado de obras en directo y en soportes audiovisuales.

Participación en tertulias dialógicas adoptando una actitud abierta sobre las propuestas innovadoras más actuales.

Utilización de diversas fuentes de información en el proceso de búsqueda y organización, atendiendo a su fiabilidad.

Diferenciación y valoración, a través de la audición atenta, de las funciones sociales de obras de los estilos y géneros estudiados: fiestas, ceremonias, himnos, ritos, baile, audiovisuales.

Análisis y disfrute de las funciones expresivas y comunicativas, en relación con el lenguaje cinematográfico y publicitario.

Análisis de la música utilizada en diferentes tipos de espectáculos y producciones audiovisuales.

Valoración y elaboración de proyectos, a través de distintos medios escritos y audiovisuales, de la relación de la música estudiada con otras disciplinas: matemáticas, arquitectura, poesía, etc.

El sonido y la música en los medios audiovisuales y las TIC. Elaboración de propuestas para la conservación y transmisión del patrimonio español y de la

Comunidad Valenciana. Valoración del patrimonio musical en general y del patrimonio español y de la Comunidad

Valenciana en particular. Valoración de los recursos tecnológicos como instrumentos para el conocimiento y disfrute

de la música. Interés por conocer las distintas funciones expresivas de la música, disfrutando de ellas

como oyente con capacidad selectiva. Interés por ampliar la perspectiva y sus preferencias musicales de forma crítica y selectiva.

Bloque 4: Musica y tecnologías Entrenamiento auditivo y edición de partituras mediante programas informáticos,

aplicaciones para dispositivos móviles y herramientas web. Audición y análisis de piezas de diferentes culturas y estilos con el soporte de editores de

audio, editores de partituras y secuenciadores. Edición avanzada de audio digital. Conversión en los diferentes formatos, comprimidos y sin

comprimir. Improvisación e interpretación de piezas de diferentes culturas, estilos y géneros con el

apoyo de aplicaciones informáticas y dispositivos electrónicos.

1


Creación de ritmos, melodías y acompañamientos mediante diversos programas informáticos.

Edición de vídeo digital combinando imagen, sonido y voz. Formatos de compresión de vídeo digital.

Creación de pequeñas producciones musicales y audiovisuales mediante diversos recursos digitales.

Utilización de las redes y servicios de audio y vídeo de la web social para compartir creaciones e interpretaciones.

Utilización de las licencias: Copyright vs Copyleft, Creative Commons. Uso, cuidado y mantenimiento de los instrumentos electrónicos, dispositivos móviles y

ordenadores.

Bloque 5: Transversal y común Estrategias de comprensión oral: activación de conocimientos previos, mantenimiento de la

atención, selección de la información; memorización y retención de la información. Tipos de texto: descriptivos, instructivos, argumentativos y de manera especial expositivos. Planificación de textos orales Prosodia. Uso intencional de la entonación y las pausas. Normas gramaticales Propiedades textuales de la situación comunicativa: adecuación, coherencia y cohesión. Respeto en el uso del lenguaje. Situaciones de interacción comunicativa (conversaciones, entrevistas, coloquios, debates,

etc.) Estrategias lingüísticas y no lingüísticas: inicio, mantenimiento y conclusión; cooperación,

normas de cortesía, fórmulas de tratamiento, etc. Respeto en el uso del lenguaje. Glosario términos conceptuales del nivel educativo. Estrategias de comprensión lectora: antes, durante y después de la lectura. Tipos de texto habituales en el área. Estrategias de expresión escrita: planificación, escritura, revisión y reescritura. Formatos de presentación Aplicación de las normas ortográficas y gramaticales (signos de puntuación, concordancia

entre los elementos de la oración, uso de conectores oracionales, etc.) Propiedades textuales en situación comunicativa: adecuación, coherencia y cohesión. Respeto en el uso del lenguaje. Estrategias de búsqueda y selección de la información Procedimientos de síntesis de la información Procedimientos de presentación de contenidos Procedimientos de cita y paráfrasis. Bibliografía y webgrafía. Iniciativa e innovación Autoconocimiento. Valoración de fortalezas y debilidades Autorregulación de emociones, control de la ansiedad e incertidumbre y capacidad de

automotivación. Resiliencia, superar obstáculos y fracasos. Perseverancia, flexibilidad. Pensamiento alternativo.

1


Sentido crítico. Pensamiento medios-fin Estrategias de planificación, organización y gestión. Selección de la información técnica y recursos materiales. Estrategias de supervisión y resolución de problemas. Evaluación de procesos y resultados. Valoración del error como oportunidad. Habilidades de comunicación. Entornos laborales, profesiones y estudios vinculados con los conocimientos del área. Autoconocimiento de fortalezas y debilidades. Estudios y profesiones vinculados con los conocimientos del área. Auroconocimiento de aptitudes e intereses. Proceso estructurado de toma de decisiones. Responsabilidad y eficacia en la resolución de tareas. Asunción de distintos roles en equipos de trabajo. Pensamiento de perspectiva Solidaridad, tolerancia, respeto y amabilidad. Técnicas de escucha activa Diálogo igualitario. Conocimiento de estructuras y técnicas de aprendizajes cooperativo. Herramientas digitales de búsqueda y visualización. Búsqueda en blogs, wikis, foros, banco de sonidos, páginas web especializadas, diccionarios

y enciclopedias on-line, bases de datos especializadas, etc. Estrategias de filtrado en la búsqueda de la información. Almacenamiento de la información digital en dispositivos informáticos y servicios de la red. Valoración de los aspectos positivos de las TIC para la búsqueda y contraste de información. Organización de la información siguiendo diferentes criterios. Uso de las herramientas más comunes de las TIC para colaborar y comunicarse con el resto

del grupo con la finalidad de planificar el trabajo, aportar ideas constructivas propias, comprender las ideas ajenas, etc.; compartir información y recursos; y construir un producto o meta colectivo.

Correo electrónico. Módulos cooperativos en entornos personales de aprendizaje. Servicios de la web social como blogs, wikis, foros, etc. Hábitos y conductas en la comunicación y en la protección del propio individuo y de otros de

las malas prácticas como el ciberacoso. Análisis del público destinatario y adaptación de la comunicación en función del mismo. Realización, formateado sencillo e impresión de documentos de texto. Diseño de presentaciones multimedia. Escalado, rotación y recorte de imágenes. Derechos de autor y licencias de publicación.

4.5 Objectius i continguts de 4t d’ESO

OBJECTIUS

1.Comprendre i analitzar la música tradicional de països d’altres continents i cultures, així com els seus instruments i agrupacions instrumentals més rellevants.

1


2.Conéixer l’evolució, formes musicals, característiques fonamentals, figures més destacades, situació social i instruments més empleats en l’àmbit de la música popular tradicional i urbana: Flamenc, Jazz, Pop-Rock internacional i espanyol.

3.Situar i conéixer les característiques, principals compositors, punt de vista estètic, alguns instruments i diverses fonts sonores de la música concreta, electrònica i electroacústica. Música descriptiva i programàtica.

4.Ser conscient i saber analitzar els diferents mecanismes que intervenen en la música teatral, el cine, la publicitat, així com el consum musical en la societat actual.

5.Escoltar i interpretar peces dels distints estils i tendències musicals vistes, treballant l’expressió, la lectura i la improvisació musical a través d’exercicis de ritme, veu, flauta i làmines, així com la interpretació tant individual com en grup de composicions musicals.

6.Conéixer i ampliar els conceptes teoricopràctics més rellevants de la música que ens ajuden a adquirir les pautes per a escoltar de forma activa. (notes, figures musicals i els seus silencis; claus, línies divisòries; la lligadura, el punt i el calderó; els compassos simples, compostos i amalgama; intervals melòdics i harmònics; les escales; les alteracions musicals).

7.Mantindre respecte i concentració en totes les activitats i valorar el silenci com imprescindible per a la interpretació musical.

8.Treballar les T.I.C. aplicades a la música. Manejar de forma elemental programari musical (secuenciadores, editors de partitures,...).

OBJECTIUS I CONTIGUTS PER UNITATS

Unitat 1: “EL PODER EVOCATIU DE LA MÚSICA:” La Música programàtica”OBJECTIUS

Comprendre el significat de la música descriptiva. Analitzar les sensacions que produïxen de forma sonora les qualitats del so.

Conéixer els aspectes fonamentals d’algunes obres descriptives, a través de guies d’audició..

Conéixer i comprendre l’evolució de la música programàtica.

Comprendre la utilització de les notes musicals, les figures i les claus.

Interpretar cançons amb flauta dolça i suport sonor.

CONTINGUTS

Conceptuals Els efectes musicals de les qualitats del so. Evolució de la música programàtica.

El pentagrama, les figures i les claus..

Procedimentals. Reconeixement auditiu de les qualitats del so, i els seus efectes en l’oient

Audició de música programàtica de distints períodes.

Explicació sobre el concepte de pentagrama, figures i claus.

1


Pràctica instrumental Explicació sobre el concepte de pentagrama, figures i claus.

Pràctica instrumental

Actitudinals. Comprendre la importància d’escoltar música de forma activa. Actitud crítica sobre el missatge sonor de la música.

Apreciar la interpretació en grup.

Unitat 2: “LES NOVES TECNOLOGIES AL SERVICI DE LA MÚSICA”. Música Concreta, electrònica i electroacústica

OBJECTIUS Situar cronològicament l’aparició de la música concreta, electrònica i electroacústica. Conéixer les diverses fonts sonores de sons electrònics.

Comprendre el punt de vista estètic dels compositors d’este estil.

Conéixer els principals compositors d’esta música.

Reconéixer auditivament alguns dels instruments que produïxen sons per mitjà de l’electrònica..


CONTINGUTS

Conceptuals La música concreta. La música electrònica.

La música electroacústica.

Els instruments electrònics.

Els signes de repetició.

Procedimentals Reconéixer per mitjà d’audicions la música concreta, electrònica i electracústica. Realitzar activitats per a comprendre este tipus de música.

Composició de cançons.

Reconéixer visualment i auditivament alguns dels instruments més importants d’esta música.

Realitzar activitats on apareguen els signes de repetició.

Lectura instrumental

Actitudinals. Valorar les diverses formes de produir sons. Respectar les diferents manifestacions musicals.

Valorar la música electrònica, electroacústica i concreta com a patrimoni artístic.

1



Unitat 3: “L’ART DE LA IMPROVISACIÓ”. El JazzOBJECTIUS

Comprendre l’evolució del jazz, des dels seus inicis fins als nostres dies. Conéixer la situació social dels músics en cada dècada.

Extraure les característiques fonamentals dels diferents períodes del Jazz.

Conéixer les formes musicals pròpies de l’època.

Conéixer els instruments empleats en este estil musical.

Comprendre el significat de les alteracions musicals.


CONTINGUTS

Conceptuals L’evolució del Jazz, des dels seus inicis fins als nostres dies. Les característiques de la música del Jazz.

Els instruments més empleats en el jazz.

La lligadura, el punt i el calderó.

Procedimentals Extraure per mitjà d’audicions les característiques fonamentals d’alguns estils del Jazz. Realitzar activitats per a comprendre l’origen i l’evolució del Jazz.

Coneixement dels aspectes més destacats dels músics d’este estil.

Pràctica instrumental de cançons representatives del Jazz

Actitudinals. Valorar les formes de vida i fets succeïts al voltant de la música jazzística. Respectar les diferents manifestacions musicals d’este estil.

Valorar la música de Jazz com a patrimoni artístic.

Valorar de forma crítica l’escolta d’este estil.


Unitat 4: “LA MÚSICA DE LES NOVES GENERACIONS”. Pop i rock InternacionalOBJECTIUS

Situar cronològicament cada uns dels corrents musicals que sorgixen amb el pop i el rock internacional..

Conéixer la situació social, de cada dècada.

1


Extraure les característiques fonamentals d’esta musica, a través d’audicions.

Conéixer els artistes més rellevants d’este estil musical.

Comprendre el concepte de versió..

Conéixer i comprendre el significat dels compassos simples, compostos i d’amalgama.


CONTINGUTS

Conceptuals L’evolució del Pop i el Rock, des dels seus inicis fins als nostres dies. Les característiques de la música Pop i Rock.

Els artistes i moviments més importants del Pop-Rock.

Les versions.

Els compassos simples, compostos i d’amalgama

Procedimentals Extraure per mitjà d’audicions les característiques fonamentals de la música Pop-rock. Realitzar activitats per a comprendre la música Pop-rock.


Audició i pràctica d’una cançó amb diferents versions.

Realitzar activitats on apareguen els compassos simples, compostos i d’amalgama.

Pràctica instrumental de cançons representatives del la música Pop-rock.

Actitudinals. Valorar els diversos fets succeïts al voltant de la música Pop-rock. Respectar les diferents manifestacions musicals de cada dècada.

Valorar la música Pop-rock com a patrimoni artístic.


Unitat 5: “AIRES DE RENOVACIÓ EN LA MÚSICA POPULAR ESPANYOLA” Pop i Rock espanyolOBJECTIUS

Situar cronològicament cada uns dels corrents musicals que sorgixen amb el pop i el rock espanyol.

Conéixer la situació social, de cada dècada a Espanya.

Extraure les característiques fonamentals de la música pop i rock espanyola, a través d’audicions.

Conéixer els artistes més rellevants del Pop-rock espanyol.

Conéixer i comprendre el significat dels signes de prolongació.


1


CONTINGUTS

Conceptuals L’evolució del Pop i el Rock espanyol, des dels seus inicis fins als nostres dies. Les característiques de la música Pop i Rock espanyola.

Els artistes i moviments més importants del Pop-Rock espanyol.

Els signes de prolongació.

Procedimentals Extraure per mitjà d’audicions les característiques fonamentals de la música Pop-rock

espanyola. Realitzar activitats per a comprendre la música Pop-rock espanyola.


Realitzar activitats on apareguen els diferents signes de prolongació

Pràctica instrumental de cançons representatives de la música Pop-rock espanyola.

Actitudinals. Valorar els diversos fets succeïts al voltant de la música Pop-rock a Espanya. Respectar les diferents manifestacions musicals de cada dècada.

Valorar la música Pop-rock com a patrimoni artístic.


Unitat 6: “ELS SONS MÉS EXÒTICS”. Música ètnicaOBJECTIUS

Conéixer i comprendre la música tradicional de països d’altres continents i cultures. Conéixer instruments i agrupacions instrumentals d’altres països i cultures.

Conéixer i comprendre la música del flamenc

Conéixer les figures més destacades del flamenc.

Comprendre el significat de l’escala musical.


CONTINGUTS

Conceptuals La música subsahariana La música àrab.

La música xinesa.

La música índia.

La música en el sud-est asiàtic.

El flamenc.

L’escala musical.

1


Procedimentals Extraure per mitjà d’audicions les característiques fonamentals de la música d’altres

cultures. Extraure per mitjà d’audicions les característiques fonamentals de la música de flamenca.

Realitzar activitats per a comprendre les diverses formes de realitzar música en altres continents i cultures.

Realitzar activitats per a comprendre les diverses formes de realitzar la música flamenca.

Realitzar activitats on es manipule l’escala musical.

Lectura instrumental.

Actitudinals. Valorar i respectar les formes de vida i costums d’altres cultures. Respectar les diferents manifestacions musicals de cada lloc.

Valorar la música d’altres països com a patrimoni cultural.


Unitat 7: “MÚSICA VISUAL” La música en el teatre i el cineOBJECTIUS

Conéixer els aspectes històrics, socioculturals i musicals que sorgixen al voltant del cine. Conéixer les primeres manifestacions musicals amb posada en escena.

Extraure per mitjà d’audicions i projeccions l’ocupació de la música en el cine.

Conéixer l’evolució de la música en el cine.

Realitzar activitats sobre la música del cine i els musicals.


CONTINGUTS

Conceptuals L’òpera. La sarsuela.

El Katakali.

L’òpera xinesa.

La música en el cine.

Els semitons diatònics i cromàtics.

Procedimentals Realització de projeccions, per a analitzar l’ús de la música en diferents imatges. Realitzar activitats per a conéixer l’evolució de la música en el cine.

Extraure a través de l’audició la relació entre música i imatge.

Activitats per a comprendre el semitò diatònic i cromàtic.

Pràctiques instrumentals amb flauta dolça i suport sonor.

1


Actitudinals. Valorar les formes d’emprar la música amb les imatges. Sensibilitat i capacitat d’apreciar la relació de música i imatge..

Valorar la importància de la música en el cine.

Disfrutar de l’anàlisi musical amb projecció d’imatges.

Valoració de l’adquisició d’un repertori instrumental.

Unitat 8: LA MÚSICA AL SERVICI DEL CONSUMISME”. Música i publicitatOBJECTIUS

Comprendre el sentit de la publicitat. Conéixer i comprendre les possibles motivacions d’un consumidor..

Conéixer els diversos grups de consumidors.

Analitzar els mecanismes del llenguatge de la publicitat.

Analitzar els mecanismes de la publicitat i la seua relació amb la música emprada.

Realitzar l’anàlisi d’un anunci publicitari.

Creació d’anuncis publicitaris.

Realitzar activitats amb intervals melòdics.


CONTINGUTS

Conceptuals Evolució de la publicitat. Motivacions del consumidor.

Grups de consumidors.

Classificació dels objectes d’un anunci.

El color en els anuncis publicitaris.

El Màrqueting.

L’ús de la música en la publicitat.

L’interval melòdic.

Procedimentals Projeccions d’anuncis per a la seua anàlisi. Realitzar activitats per a comprendre la música en la publicitat des de diferents aspectes.

Realitzar activitats per a comprendre els intervals.

Lectura instrumental

Actitudinals.

1


Sensibilitat i capacitat de crítica davant dels anuncis publicitaris . Respectar les diferents formes de publicitat.

Valorar la música emprada en els anuncis.

Respecte per les consignes d’interpretació i pel gest del professor o la professora com a requisits necessaris per a una bona interpretació.

Unitat 9: LA MÚSICA COM A PRODUCTE. El consum musical en la societat actualOBJECTIUS

Conéixer i comprendre les estratègies per a convertir la música en un producte. Extraure conclusions sobre la nostra actitud sobre el consum musical.

Conéixer els mitjans que faciliten el consum de la música..

Obtindre informació per a comprendre el problema de la contaminació acústica.

Realitzar activitats amb intervals harmònics.


CONTINGUTS

Conceptuals Estratègies per a convertir la música en un producte. La música com a producte de consum.

Els mitjans audiovisuals.

La contaminació acústica.

Els intervals harmònics.

Procedimentals Realització d’activitats per a conéixer les estratègies emprades que convertixen la música en

un producte. Audició d’obres per a escoltar-les com a bons oients.

Extraure conclusions sobre la música com a producte de consum, a través de la lectura de textos.

Investigar i analitzar els productes musicals que ens rodegen.

Observar i analitzar els efectes nocius que ens produïx la contaminació acústica.

Realitzar activitats amb intervals harmònics.

Actitudinals. Reflexionar sobre la música com a producte.. Valorar l’actitud de bon oient, davant de la publicitat de la música.

Interés per conéixer les estratègies per a convertir la música un producte.

Reflexionar sobre els efectes nocius que produïx la contaminació acústica.

Apreciar i valorar la interpretació en grup.

1


CONTINGUTS PER BLOCS

Bloc 1. Audició i comprensió

La música com un element amb una presència constant en la vida de les persones: l’audició de música en la vida quotidiana, en els espectacles i en els mitjans audiovisuals.

Audició, reconeixement, anàlisi i comparació de músiques de diferents gèneres i estils.

Interés, respecte i curiositat per la diversitat de propostes musicals, així com pels gustos musicals d’altres persones.

Rigor en la utilització d’un vocabulari adequat per a descriure la música.

Ús de distintes fonts d’informació per a obtindre referències sobre músiques de diferents èpoques i cultures, incloses les actuals, i sobre l’oferta de concerts i altres manifestacions musicals en vivo i divulgades a través dels mitjans de comunicació.

La música en els mitjans de comunicació. Factors que influïxen en les preferències i les modes musicals.

L’edició, la comercialització i la difusió de la música. Noves modalitats de distribució de la música i les seues conseqüències per als professionals de la música i la indústria musical.

La crítica com a mitjà d’informació i valoració del fet musical. Anàlisi de crítiques musicals i ús d’un vocabulari apropiat per a l’elaboració de crítiques orals i escrites sobre la música escoltada.

Bloc 2. Interpretació i creació

Pràctica i aplicació d’habilitats tècniques en grau creixent de complexitat i concertació amb les altres parts del conjunt en la interpretació vocal i instrumental i en el moviment i la dansa.

Interpretació de peces vocals i instrumentals apreses d’oïda i per mitjà de la lectura de partitures amb diversos tipus de notació.

Perseverança en la pràctica d’habilitats tècniques que permeten millorar la interpretació individual i en grup i la creació musical.

Utilització de diferents tècniques, recursos i procediments compositius en la improvisació, l’elaboració d’arreglaments i la creació de peces musicals.

Planificació, assaig, interpretació, direcció i avaluació de representacions musicals en l’aula i en altres espais i contextos.

Àmbits professionals de la música. Identificació i descripció de les distintes facetes i especialitats en el treball dels músics.

1


Interés per conéixer les possibilitats que oferix la música en els àmbits personal i professional.

Bloc 3. Música i tecnologies

El paper de les tecnologies en la música. Transformació de valors, hàbits, consum i gust musical com a conseqüència dels avanços tecnològics de les últimes dècades.

Utilització de dispositius electrònics, recursos d’Internet i programari musical de distintes característiques per a l’entrenament auditiu, l’escolta, la interpretació i la creació musical.

Anàlisi de les funcions de la música en distintes produccions audiovisuals: publicitat, televisió, cine, videojocs, etc.

Aplicació de diferents tècniques de gravació, analògica i digital, per a registrar les creacions pròpies, les interpretacions realitzades en el context de l’aula i altres missatges musicals.

Sonorització d’imatges fixes i en moviment per mitjà de la selecció de músiques preexistents o la creació de bandes sonores originals.

Valoració crítica de la utilització dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la creació, la interpretació, el registre i la difusió de produccions sonores i audiovisuals.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. SEQÜENCIACIÓ

A cada curs hi ha 6 o 9 temes, que es repartiran en dos o tres temes per avaluació

Primer d’ESO

1. Un mon ple de sons

2. Un nom per als sons. L’altura i la melodia

3. La força del so. La intensitat

4. El color de la música. El timbre

5. El valor dels sons. La durada

6. El poder expressiu de la música. Qualitats de la música

7. El bàtec de la música. El ritme

8. El teixit musical. Textura i Harmonia

9. El missatge de la música. L’audició

Segon d’ ESO.

Les 9 unitats didàctiques proposades per al present curs no tenen un títol concret però sí que estan agrupades per temàtiques, cosa que no significa que cada temàtica quede estancada en una unitat, sinó que continuament es retroalimenten i es milloren:

1. El caràcter

2. El gènere

3. El moviment

4. El ritme

1


5. Dinàmica i matissos

6. La instrumentació

7. La melodia

8. La textura

9. La forma

Tercer d’ ESO.

Les 6 unitats didàctiques.

1. L’origen de la nostra música (L’Edat Mitjana)

2. La polifonia es posa de moda (El Renaixement)

3. La música com un luxe (El Barroc)

4. L’ordre i la claredat en la música (El Classicisme)

5. La música com a expresió dels sentiments (El Romanticisme)

6. La revolució musical (Música contemporània)

Quart d’ ESO.

Les 9 unitats didàctiques.

1. LA MÚSICA PROGRAMÀTICA: “El poder evocatiu de la Música”

2. LA MÚSICA CONCRETA, ELECTRÒNICA I ELECTROCÚSTICA:“Les noves tecnologies al servei de la Música”

3. EL JAZZ: “L’art de la improvisació”

4. El POP I ROCK INTERNACIONAL “La Música de les noves generacions

5. EL POP I ROCK ESPANYOL “Aires de renovació en la música popular”

6. LA MÚSICA ÈTNICA “Els sons més exòtics”

7. LA MÚSICA EN EL TEATRE I EN EL CINE “Música visual”

8. LA MÚSICA I LA PUBLICITAT “La Música al servei del consumisme”

9. LA MÚSICA COM A PRODUCTE “El consum musical en la societat actual”

6. CRITERIS METODOLÒGICS GENERALS.

La metodologia proposada es fonamenta en la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge, seguint un model de curriculum obert.

Amb els objectius proposats i els blocs de continguts corresponents es desprén una visió ampla de la música, de manera que es combina allò teòric amb allò pràctic, i es propicia un aprenentatge significatiu en tot moment.

1


D’acord amb la presència social que la pràctica musical té al nostre entorn, l’alumnat té la necessitat de produir música, de viure-la activament i de compartir-la amb els altres. El plaer inicial pels sons, els sorolls, el moviment i l’activitat distesa, són condicions prèvies ideals per a l’aprenentatge viu i actiu, permetent a l’alumnat desenvolupar una relació positiva amb la música.

No podem oblidar que en els processos de desenvolupament i aprenentatge són diferents per a cada alumne/a, cosa que obliga al professorat a elaborar activitats que, d’una banda, atenguen a la totalitat del grup i, d’altra banda, puguen recollir les necessitats individuals.

Així mateix, cal destacar que l’aprenentatge de la música necessita un tractament global i cíclic, sent els seus eixos fonamentals l’expressió vocal, l’expressió instrumental, corporal i l’audició. Els procediments seran el punt de partida per a la posterior assimilació de conceptes, tenint en compte que en l’expressió vocal, instrumental i corporal, el procés és tan important com els resultats aconseguits. Així mateix cal posar molt d’èmfasi en la consecució dels continguts actitudinals, sobretot pel que fa a la participació en classe i a l’aportació de noves idees que enriqueixen les propostes inicials.

La situació del grup en què es realitza l’educació musical és un factor didàctic important, que requereix una especial flexibilitat en l’organització d’activitats. Així mateix, el joc estarà present durant tota l’etapa, destacant la seua capacitat de motivació i els valors educatius que aporta, sent el procediment més idoni per desenvolupar les activitats d’expressió relacionades amb el procés creatiu.

En aquest projecte, els objectius, continguts i criteris d’avaluació s’estableixen per a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO, sent una proposta curricular oberta i flexible, i deixant llibertat al professorat perquè adapte, modifique i adeque les propostes al seu alumnat i a l’entorn educatiu.

Utilitzem una metodologia basada en l’aprenentatge significatiu, amb un procés d’ensenyament-aprenentatge desenvolupat de manera cíclica i en espiral, de manera que tot aprenentatge es reprén constantment i es complementa amb noves aportacions, adquirint poc a poc major complexitat i riquesa.

Es rebutja la teorització excessiva, ja que tots els continguts s’exposen de la manera més clara i propera a l’alumnat, així com es dona molta importància al fet de vivenciar els conceptes ( amb la veu, els instruments, el moviment, l’audició...) abans d’arribar a la seua fonamentació teòrica.

El plantejament de la metodologia s’ha fet partint de la diversitat cultural del moment en què ens trobem. Es treballen específicament els temes transversals i l’atenció a la diversitat, de manera que es reforça la validesa de les persones independentment de la seua llengua, ètnia, religió, sexe...

Tanmateix, s’ha tingut en compte el coneixement psicològic de les edats que ens ocupen, tant dels del punt de vista intel.lectual i afectiu, com del musical. Per tant, les capacitats musicals que es potencien i es treballen ( compassos, tonalitats, àmbit vocal, pràctica instrumental, possibilitats de moviment...) sempre estan d’acord amb les capacitats de l’alumnat d’acord amb el seu període de desenvolupament i maduració.

D’altra banda, i d’acord amb la vessant del coneixement sociològic, s’ha adaptat el nivell dels coneixements que marca el currículum de secundària d’acord amb la realitat del nostre centre educatiu, en el qual cada vegada és major la diversitat de nivells existents.

Així mateix, s’intenta afavorir la construcció d’aprenentatges significatius, relacionant tot allò que l’alumnat ja sap amb els nous aprenentatges, de manera que els nous aprenentatges s’integren en la seua estructura cognitiva. La major part dels procediments que es plantegen

1


han d’estar realitzats per l’alumnat per sí mateix, a través de la pràctica i prenent suport en la motivació, tant externa com interna.

Finalment cal destacar que l’enfocament lúdic tracta de desenvolupar un procés d’ensenyament-aprenentatge motivador, divertit i pròxim a l’alumnat, cosa que no significa que desaparesquen els moments de concentració i serietat en l’aprenentatge. És molt important també en aquesta vessant el fet d’afavorir un clima agradable de convivència a l’aula.

La metodologia contindrà diferents sistemes:

1. Per a l’expressió vocal:

Per a la pràctica vocal i llenguatge musical utilitzarem el sistema Kodaly. Part del desenrotllament melodicovocal per a l’educació musical. A més la fononímia o representació manual del so, és un recurs altament eficaç per a l’entonació i el coneixement de la partitura.

També Justine Ward se centra en la formació vocal i el control de la veu per mitjà de variats recursos (fononímia, notació numèrica, “do mòbil”). El seu mètode es basa en el Cant Gregorià, que pot servir com a referència per a l’entonació de distints intervals tonals en la pràctica preliminar de melodies que excedisquen el repertori monòdic.

2. Per a l’expressió instrumental:

Per a la pràctica amb instruments d’aula se seguirà el mètode Orff, implantat en tota Europa pels seus excel·lents resultats, i del qual se n’aniran passant als alumnes fotocòpies de partitures de distints nivells de dificultat (segons el nivell de l’alumne) per a poder treballar amb els instruments corresponents atenent a la diversitat de l’alumnat.

La principal tècnica instrumental durant el curs serà la flauta de bec, per a la qual cosa s’els proporcionarà als alumnes que ho necesiten una taula de digitacions

3. Per a l’expressió corporal:

Per al bloc de música i moviment també s’utilitzarà el sistema Orff junt amb el Dalcroze. Es buscarà que els alumnes aprenguen a seguir diferents ritmes i a controlar el moviment corporal, buscant l’harmonia i coordinació entre coneixement i moviment, com a mitjà per a desenrotllar la percepció, comprensió i expressió musical, que contribuirà al seu equilibri personal.

A més també s’utilitzarà el mètode TaKe-TiNa fundat per Reinhard Flatischler, el qual integra els dos sistemes anteriors a més de treballar la relaxació. Este mètode ho ha introduït a Espanya Javier Romero Taronger.

4. Per a la pràctica de l’audició:

Es tindrà en compte el model d’audició activa proposta per la pedagogia moderna de Jos Wuytack. Es treballarà amb musicogramas i audiogrames melòdics, rítmics i tímbrics. Els alumnes/as aprendran a seguir i elaborar els seus propis audiogrames i instruments com a mitjà per a exterioritzar el seu món sonor.

1


Per al desenrotllament auditiu, és digne de menció EDGAR WILLENS qui introduïx una dimensió psicològica en l’educació musical. Només la música pot musicalizar a l’alumne, sent el mestre un mer guia, un intermediari en el procés de musicalización entre la música i el xiquet: el sentit rítmic és innat en les persones de forma natural, així com les melodies estan gravades en les persones com resultat de la música que escolta des del seu naixement. A este respecte desenrotlla un exhaustiu treball pedagògic reunint col·leccions de materials sonors i experiències de discriminació auditiva per a investigar l’univers sonor. El seu introductor a Espanya va ser Llongeras.

5. Per a invenció i la improvisació:

Prendrem com a referència a Maurice Martenot, el qual vincula els elements musicals als del llenguatge. La seua principal aportació és fer constància de la necessitat d’intercalar moments de relaxació i jocs de silenci en l’exercici de l’activitat musical. Així es proposaran diferents exercicis de relaxació i respiració per a afavorir la concentració: assentar-se o tirar-se, ulls tancats, escoltant els sons de l’ambient, balancejar-se, moure’s com un nino de drap, contrastos entre moviments de tensió i relaxació.

També es tindrà en compte:

1. Es treballaran les audicions per a reconéixer els diferents temes i la forma musical. Poden treballar-se els esquemes rítmics i melòdics segons vagen apareixent en l’obra. S’aprofitaran les audicions per a parlar de la música en el temps, els diferents estils i el compositor i la seua obra. Treballaran amb un model de fitxa d’audició facilitat pel professor i que els servirà per a totes les audicions del curs.

2. Per a l’apartat dels mitjans de difusió (ràdio, televisió,..) i els avanços tecnològics (Tecnologia de la informació i la comunicació TIC) es farà ús de mitjans audiovisuals, informàtics i tecnològics que facilitarà a l’alumnat la percepció de la utilització que es fa de la música en els diferents mitjans, així com la seua importància en l’època actual.

7. AVALUACIÓ.

7.1Criteris d’avaluació.

Són diferents per cadascun dels cursos de l’educació secundària obligatòria.

Criteris d’avaluació 1r ESO

1. Interpretar canciones y piezas vocales de distintos estilos, afianzando la técnica vocal, así como improvisar melodías sencillas disfrutando de las aportaciones individuales y del grupo.

2. Interpretar con los instrumentos y el cuerpo piezas musicales de distintos estilos, afianzando la técnica interpretativa, así como improvisar acompañamientos rítmicos, disfrutando de las aportaciones individuales y del grupo.3. Interpretar danzas de distintas culturas y estilos, afianzando la técnica corporal, así como improvisar coreografías grupales utilizando los elementos musicales del nivel, disfrutando de las propuestas propias y del grupo.4. Crear composiciones vocales, instrumentales y coreográficas utilizando los elementos del lenguaje musical del nivel y presentar sus propuestas con confianza y desinhibición.

1


5. Identificar los distintos timbres, registros y agrupaciones musicales de los estilos estudiados y las diversas gamas, así como su representación gráfica, a través de audiciones diversas, y mantener una actitud de atención durante la escucha.6. Identificar mediante diversos lenguajes los elementos musicales y las formas de organización de obras diversas, a partir de grabaciones e interpretaciones en vivo, con el apoyo de partituras.7. Discriminar las posibilidades del sonido a través de distintos modos de producción, representando los procesos implicados de forma gráfica, e identificar situaciones cotidianas en las que se produce un uso indiscriminado del sonido.8. Analizar las funciones en los estilos y géneros estudiados en relación con la danza y las artes plásticas, a partir de actividades y proyectos, utilizando recursos textuales.9. Aplicar los recursos digitales para la educación auditiva y la creación de acompañamientos y sonorizaciones sencillas, utilizando aplicaciones informáticas de grabación, edición de audio y edición de partituras.10. Interpretar textos orales del nivel educativo procedentes de fuentes diversas utilizando las estrategias de comprensión oral para obtener información y aplicarla en la reflexión sobre el contenido, la ampliación de sus conocimientos y la realización de tareas de aprendizaje.11. Reconocer la terminologíaconceptual de la asignatura y del nivel educativo y utilizarla correctamente en actividades orales y escritas del ámbito personal, académico, social o profesional. 12. Realizar de forma eficaz tareas o proyectos, tener iniciativa para emprender y proponer acciones siendo consciente se sus fortalezas y debilidades, mostrar curiosidad e interés durante su desarrollo y actuar con flexibilidad buscando soluciones alternativas.

15. Crear y editar contenidos digitales como documentos de texto o presentaciones multimedia con sentido estético utilizando aplicaciones informáticas de escritorio para una mejor comprensión de los contenidos trabajados, conociendo cómo aplicar los diferentes tipos licencias.

Criteris d’avaluació 2n ESO

1. Reconéixer els diferents paràmetres del so presents en la interpretació i l’anàlisi d’una estructura musical, i distingir els elements que s’utilitzen en la representació gràfica de la música.2. Percebre i identificar el silenci, entés com a element estructurador del so, i incorporar-lo a l’anàlisi de les produccions musicals, tant les que s’han compost com les que s’han escoltat.3. Reconéixer auditivament i determinar l’època o cultura a què pertanyen distintes obres musicals escoltades prèviament en l’aula, i interessar-se per ampliar les seues preferències4. Diferenciar les sonoritats dels instruments de l’orquestra, així com la forma i els quatre tipus de veus més comunes.5. Comunicar als altres juís personals sobre la música escoltada.6. Participar en la interpretació en grup d’una peça vocal, instrumentalo coreogràfica, adequant la pròpia interpretació a la del conjunti assumint-hi distints rols.

13. Planificar tareas o proyectos, individuales o colectivos, haciendo una previsión de recursos y tiempos ajustada a los objetivos propuestos, adaptarlo a cambios e imprevistos transformando las dificultades en posibilidades, evaluar con ayuda de guías el proceso y el producto final y comunicar de forma personal los resultados obtenidos.14. Participar en equipos de trabajo para conseguir metas comunes asumiendo diversos roles con eficacia y responsabilidad, apoyar a compañeros y compañeras demostrando empatía y reconociendo sus aportaciones y utilizar el diálogo igualitario para resolver conflictos y discrepancias.

1


7. Interpretar cançons tradicionals de la Comunitat Valenciana.8. Interpretar danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.9. Iniciar-se en la utilització d’alguns recursos tecnològics disponibles, de manera que es demostre un coneixement bàsic de les tècniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir música i per a realitzar senzilles produccions audiovisuals.10. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l’aula com a suport a la interpretació i l’audició.11. Assolir les pautes de conducta, els hàbits i la disciplina que permeten un adequat desenrotllament de les activitats musicals.12. Identificar en l’àmbit quotidià situacions en què es produïx un ús indiscriminat del so, analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions.

Criteris d’avaluació 3r d’ESO.

1. Reconéixer auditivament i determinar l’època o cultura a què pertanyen distintes obres musicals escoltades prèviament en l’aula, i interessar-se per ampliar les seues preferències.2. Identificar i descriure, per mitjà de l’ús de distints llenguatges(gràfic, corporal o verbal) alguns elements i algunes formes d’organització i estructuració musical (ritme, melodia, textura, timbre, repetició, imitació i variació) d’una obra musical interpretada en viu o gravada.3. Comunicar als altres juís personals sobre la música escoltada.4. Participar en la interpretació en grup d’una peça vocal, instrumental o coreogràfica, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols.5. Acompanyar melodies aplicant els coneixements bàsics de llenguatge musical adquirits i respectar el marc d’actuació d’esquemes ritmicomelòdics en situacions d’improvisació i interpretació.6. Utilitzar amb autonomia alguns dels recursos tecnològics disponibles, demostrant així un coneixement bàsic de les tècniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir música i per a realitzar senzilles produccions audiovisuals.7. Elaborar un arranjament per a una cançó o una peça instrumental utilitzant apropiadament una sèrie d’elements donats.8. Interpretar un repertori variat de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.9. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l’aula com a suport a les tasques d’interpretació i audició.10. Identificar en l’àmbit quotidià situacions en què es produïx un ús indiscriminat del so, i analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions.11. Caracteritzar la funció dels mitjans de comunicació com a elementsde difusió de la música.Criteris d’avaluació 4t d’ESO.

1. Explicar algunes de les funcions que complix la música en la vida de les persones i en la societat.2. Analitzar diferents peces musicals a partir de l’audició i l’ús de documents impresos com partitures, comentaris o musicogrames, i descriure’n les característiques principals.3. Exposar de forma crítica l’opinió personal respecte a distintes músiques i esdeveniments musicals, argumentant-la en relació a la informació obtinguda en diferents fonts: llibres, publicitat, programes de concerts, crítiques, etcètera.

1


4. Reconéixer i situar en el seu context (històric, filosòfic, artístic) manifestacions musicals de diferents períodes de la història de la música i, en particular, les pròpies de la Comunitat Valenciana.5. Assajar i interpretar, en un grup reduït, una peça vocal o instrumental o una coreografia apreses de memòria a través de l’audició o observació de gravacions d’àudio i vídeo o per mitjà de la lectura de partitures i altres recursos gràfics, fent-hi una especial incidència en el repertori popular de la Comunitat Valenciana.6. Participar activament en algunes de les tasques necessàries per a la celebració d’activitats musicals en el centre: planificació, assaig, interpretació, direcció, etc.7. Explicar els processos bàsics de creació, edició i difusió musical, tenint-hi en compte la intervenció de distints professionals.8. Elaborar un arranjament per a una peça musical a partir de la transformació de distints paràmetres (timbre, nombre de veus, forma, etcètera) en un fitxer MIDI, utilitzant-hi un seqüenciador o un editorde partitures.9. Sonoritzar una seqüència d’imatges fixes o en moviment utilitzant diferents recursos informàtics.10. Saber analitzar la música a fi d’extraure’n les principals característiques formals i estilístiques, i situar-les en el seu context cultural.11. Reconéixer les mostres més importants del patrimoni musical de les diferents comunitats autònomes i en especial el de la Comunitat Valenciana (instruments i agrupacions, repertori de danses i cançons tradicionals).

7.2 Instruments d’avaluació

Els instruments d’avaluació, estaran relacionats directament amb els objectius, continguts i competències bàsiques de cada unitat didàctica, mostrant ací un esquema general vàlid per a la major part de les activitats. Els dits instruments són:

1.Observació directa i intercanvis orals:

Es tracta d’una observació personal de l’alumne per mitjà del treball en grup, la participació, l’interés per fer les coses bé, el respecte cap al professor i els companys/as, etc.

El professor ha de dotar-se d’uns indicadors com per exemple, uns fulls de seguiment.

Les capacitats expressives poden observar-se a través d’activitats on la música funcione en grup. Les capacitats auditives són observables a través de les mateixes activitats d’expressió, en les activitats d’audició a través del grau d’acceptació del silenci com a marc de l’activitat, en l’actitud de predisposició d’escolta, d’atenció, a través de l’ús apropiat de la terminologia musical, etc… És a dir, per mitjà d’escales d’observació que s’utilitzaran per a totes les activitats procedimentals i actitudinals que es realitzen en l’aula, com ara: instrumentacions, cant, moviment, lectures, reconeixements auditius, disposicions i actituds.

2.Produccions dels alumnes:

Els quaderns de classe. Es tracta d’un instrument important d’avaluació, tant per a l’alumne com per al professor, sent útil com a font de dades observables per a avaluar. Fa falta d’orde, presentació, claredat...

La participació dels alumnes en classe, quan és requerida pel professor. Es tindrà en compte si és habitual, esporàdica o nul·la.

1


Els exercicis diaris.

Els treballs: com ara indagacions sobre compositors, obres, estils...

Produccions musicals: gravacions, coreografies, instrumentacions, improvisacions, etc.

3.Proves específiques:

Les proves escrites constaran d’algunes preguntes concretes i/o directes sobre els continguts a avaluar.

Les proves orals es realitzaran a aquells alumnes que no puguen escriure en el moment de realitzar la prova escrita, per qualsevol causa justificada.També es podran realitzar per a tots els alumnes si el professor ho considera pertinent.

Les proves pràctiques: interpretació de partitures musicals per mitjà de l’ús de la veu, la flauta dolça i els instruments de l’aula; anàlisi i comentari d’audicions... es dividiran en individuals i col·lectives; el grup tindrà una nota col·lectiva a què caldrà sumar una nota individual de cada un d’ells…

7.3 Tipus d’avaluació

El professorat realitzarà tres tipus d’avaluació:

Inicial, amb la finalitat de detectar interessos, experiències musicals, aptituds rítmiques, melòdiques i auditives per a l’educació musical, diferències individuals i relacions grupals.

Formativa contínua durant tot el curs. És a dir, s’avaluaran tant els resultats com els processos portats a terme en l’ensenyament-aprenentatge, amb la qual cosa les activitats d’avaluació no seran diferents de les del treball d’aula.

Sumativa a la fi de curs, i que serà el nivell de partida per al curs posterior. Ens informa sobre l’estat d’evolució de les capacitats de l’alumnat en un moment determinat del procés educatiu.

Així mateix, l’autoavaluació, a la fi de cada unitat didàctica, és una eina molt important perquè l’alumnat siga conscient del seu propi progrés.

Es realitzarà constantment, de manera que l’alumnat reflexionarà sobre els resultats i les possibilitats de millora després de cada activitat. En 2n en finalitzar cada unitat es recolliran els aprenentatges en un breu esquema que tot alumne/a haurà d’entregar a la professora, de manera que aquesta puga veure quines han estat les relacions cognitives que ha desenvolupat cada alumne envers els continguts treballats.

7.4 Criteris de qualificació

Juny

Com que l’àrea de Música es desenvolupa bàsicament al voltant de l’adquisició i potenciació de les capacitats expressives i perceptives de l’alumnat, i pràcticament tots els continguts necessiten la seua assimilació i experimentació pràctica, és molt important i necessària l’assistència i la participació activa en les activitats que es desenvolupen en l’aula, així com les que es proposen fora de l’aula relacionades amb l’àrea.

Per portar a terme l’avaluació i la necessària qualificació, cal tindre en compte la triple divisió dels continguts en conceptes, procediments i actituds.

Partint d’aquestes premisses, la qualificació i valoració del nivell de consecució dels objectius i continguts per part de l’alumnat es realitzarà sota els següents criteris:

1


CONTINGUTS: 30%.Dins este apartat s’avaluaran els conceptes mitjançant proves escrites que s’efectuaran de cadascuna de les unitats didàctiques. En cap cas es podrà aprovar una avaluació si en qualsevol de les proves escrites no s’obté un minim de 3

PROCEDIMENTS: 50%.Dins este apartat s’avaluarà el treball fet a classe amb un 20% (mitjançant la supervisió diària de la llibreta, el material...),el quadern amb un 10% (és demanarà el quadern al final de cada avaluació, i hauran d’estar enregistrades tots els activitats realitzades) i les proves instrumentals amb un 20%.

ACTITUD:20%.Dins este apartat és valorarà l’actitud de l’alumne front a les activitats proposades, la cura del material personal i de l’aula, i la seua actitud front al treball i l’àrea en general, a més dels retards i faltes injustificades Així mateix, l’alumnat haurà d’obtindre almenys un 3 en cadascun dels 3 blocs per tal de poder

portar-se a terme la mitjana i superar l’assignatura en el cas corresponent. La qualificació final de juny serà la nota mitjana de les tres avaluacions, tenint sempre en

compte el progrés de l’alumnat des de l’inici del curs fins a l’acabament. D’altra banda, cal aclarir que la no assistència de l’alumnat a alguna de les proves escrites o

pràctiques que es porten a terme en l’aula haurà de ser justificada amb el corresponent part mèdic o amb la visita dels pares. Aleshores, si després d’aquestes justificacions el professor/a ho troba just, pot repetir la prova a l’alumne/a.

Així mateix, com què les qualificacions del butlletí informatiu de notes són sempre nombres enters, l’alumnat veurà reflectida la nota numèrica del nombre enter resultant de la següent aplicació: si els decimals són menors de 0,75 s’aplicarà el nombre inmediatament inferior, i si és superior s’aplicarà el nombre superior.

JuliolL’alumnat que al mes de juny obtinga la qualificació d’insuficient, tindrà a la convocatòria de juliol la possibilitat de recuperar l’assignatura, abans de repetir o passar al curs següent. Encara que l’alumne/a haja aprobat una o dues avaluacions, haurà d’examinar-se de tot el curs. Aquests/es alumnes per realitzar els examens de juliol seguiran els següents criteris:

A- Realització d’una prova teòrica de tota la matèria impartida durant el curs: 50% de la nota.

B- Realització d’una prova pràctica, d’acord amb les pràctiques realitzades durant aquest curs: 30% de la nota.

C- Realització d’un qüestionari: 20% de la nota (la no presentació d’aquest qüestionari implicarà que l’alumne no podrà aprovar l’examen de setembre)

Assignatures pendents de cursos anteriors.

L’alumnat que promocione de curs sense abastar els objectius de l’àrea en el curs anterior, haurà de recuperar-los perquè se’ls puga avaluar del nou curs. Un alumne/a que, per exemple, passe de 2n a 3r amb la música suspesa, haurà de recuperar 2n durant el curs actual, abans de poder aprobar 3r. Mentre no aconseguisca superar els objectius proposats per a 2n, no podrà tindre avaluació positiva a la fi de 3r.

El procés de recuperació de l’alumnat amb la música pendent del curs anterior, serà responsabilitat del professor/a que el tinga en el curs actual i es realitzarà de la següent manera:

1


A- Realització d’una sèrie d’exercicis escrits que hauran d’entregar obligatòriament en una data coneguda per l’alumnat amb suficient antelació ( 20% de la nota).B- Realització d’una prova escrita (60%) i altra pràctica (20%) al principi de la tercera avaluació. Els exercicis escrits hauran d’entregar-se obligatòriament per poder tindre l’oportunitat de realitzar aquesta prova escrita i pràctica.

L’alumnat que cursa la música de 3r, té la possibilitat de recuperar la música de 2n aprobant la 1ª i 2ª avaluació de 3r.

Així mateix, l’alumnat que cursa com optativa la música en 4t, té l’opció de recuperar la música de 3r aprobant la 1ª i 2ª avaluació de 4t.

7.5 Activitats de reforç i ampliació

No tot l’alumnat té les mateixes necessitats educatives, ja que no tothom té les mateixes característiques personals, capacitats, aptituds o estils d’aprenentatge. Aleshores, i d’acord amb aquest fet, és necessari oferir respostes variades en funció de la diversitat de l’alumnat.Tot el professorat està d’acord en el fet que hi ha que donar resposta a aquesta diversitat, cosa que serà un dels reptes prioritaris per al docent en els aquests anys, donada la realitat actual dels centres educatius, en els quals cada vegada existeix major varietat en els nivells curriculars de l’alumnat.Amb la finalitat d’assegurar el dret individual a una educació de qualitat, es desenvoluparan les accions pertinents i s’aportaran els recursos i els suports necessaris per compensar els efectes de situacions de desadvantatge social, de manera que es puguen aconseguir els objectius de l’educació i de formació previstos.Així mateix, s’afavorirà la incorporació al sistema educatiu de l’alumnat nouvingut, especialment d’aquells que estan en edat d’escolarització obligatòria. Per a l’alumnat que desconega la llengua i cultura espanyola, el centre desenvoluparà programes específics d’aprenentatge amb la finalitat de facilitar la seua integració en el nivell corresponent. Aquests programes seran simultanis a l’escolarització de l’alumnat en els grups ordinaris, d’acord amb el seu nivell i la seua evolució en l’aprenentatge.D’altra banda, l’alumnat amb sobredotació intel.lectual serà objecte d’una atenció específica al centre, de manera que es puga donar la resposta educativa més adient a aquest alumnat. Es portaran a terme les mesures necessàries per identificar i avaluar tan prompte com siga possible les seues necessitats, establint el conseqüent protocol d’intervenció educativa.

7.6 Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatgeL’avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria constitueix un procés fonamental en la pràctica educativa, permetent en cada moment recollir la informació i realitzar les valoracions per a l’orientació i presa de decisions respecte del procés d’ensenyament-aprenentatge. La funció de l’avaluació és, d’una banda, la mesura de l’evolució individual i del col.lectiu; però també el diagnòstic dels aspectes que ens han fallat o d’aquells que han estat positius, incidint en aquests últims i canviant tot allò que no ha funcionat prèviament, per tal d’adaptar-nos a les característiques del grup-classe.

8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

8.1 Alumnes amb Necessitats Educatives Especials.

L’alumnat amb necessitats educatives especials que necessite, en un període de la seua escolarització o durant tota aquesta, i en particular en allò que fa referència a l’avaluació, determinats suports i atencions educatives específiques, pel fet de patir discapacitats físiques,

1


psíquiques, sensorials, o per manifestar greus transtorns de la personalitat o de la conducta, tindran una atenció especialitzada, d’acord amb els principis de no discriminació i normalització educativa, i sempre sota la finalitat d’aconseguir la seua integració. D’acord amb aquest fet, se’ls donarà el suport necessari en el moment de la seua escolarització o de la detecció de les seues necessitats.

Vivim en una societat en què la diversitat és major cada vegada, cosa que es tradueix en la presència als centres escolars d’un alumnat cada vegada més heterogeni. Aquest fet ens condueix a un canvi radical, especialment en àrees com Música, ja que per les seues característiques integra i acull a tot l’alumnat. Aleshores, aquest és un motiu per adaptar les activitats al nivell i els interessos de l’alumnat,tractant la diversitat a l’aula, i desenvolupant un seguit d’estratègies relacionades amb la metodologia exposada.

D’acord amb aquest fet proposem: Activitats de treball cooperatiu: en les quals el resultat final depén de la coordinació i

col.laboració grupal, com poden ser-ho les activitats corals i la formació de conjunts instrumentals.

Estratègies sòcio-afectives, que contribueixen al desenvolupament d’actituds positives: valoració del cos, la veu, les possibilitats d’expressió i comunicació. Es valoren els xicotets guanys de cada alumne/a de manera que aquests tinguen la possibilitat de comprovar els seus progressos.

Utilització d’un llenguatge clar i comprensible Disponibilitat d’activitats diversificades, depenent dels interessos de l’alumnat, el contacte

que han tingut amb les activitats musicals i les destresses adquirides. Presentació d’activitats que permeten diferents graus de realització : per a l’alumnat amb

dificultats, tractarem que assimilen les idees fonamentals o els continguts mínims, i si fora necessari es proposaran activitats de reforç. Tanmateix, aquells que sense mass esforç abasten els objectius, dedicaran més temps a aprofundir els coneixements adquirits, eixamplant i investigant allò treballat.

Sel.lecció de diverses tècniques didàctiques en funció de les capacitats de l’alumnat , des dels procediments imitatius fincs a l’accés a una cançó o peça instrumental mitjançant l’aplicació habitual del llenguatge.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge variades , entre les quals el professor/a pot elegir i adaptar les propostes, així com generar agrupaments flexibles.

Diferents formes d’agrupament de l’alumnat , combinant el treball individual amb el treball en xicotets grups heterogenis.

Diversitat de materials didàctics La diversitat d’instruments a l’aula, així com de línies musicals que ofereix el repertori per a

la pràctica instrumental o vocal, faciliten la possibilitat de treballar simultàniament amb tot l’alumnat del grup en diferents graus de dificultat.

D’altra banda, cal destacar que l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials no només suposa l’ajustament curricular per als més desafavorits, sinó també incloure activitats d’ampliació i investigació per a l’alumnat que haja superat els nivells exigits, mitjançant el respecte al ritme d’aprenentatge de cada alumne/a.

No es poden establir amb anterioritat els criteris per avaluar l’alumnat que no es coneix, ja que en aquest cas els criteris d’avaluació i qualificació són diferents dels ordinaris.

De manera que, una vegada conegut aquest tipus d’alumnat s’establiran les pautes a seguir i els criteris a superar, basant-se en el principi didàctic d’adaptar tots els elements del currículum a les necessitats de l’alumne com a individu i del col.lectiu del qual forma part.

1


Finalment, cal destacar que només l’alumnat amb necessitats educatives especials que precisen adaptacions significatives tindran uns criteris d’avaluació específics i, en molts casos, diferents als de la resta del grup.

8.2 Adaptacions curriculars.

Per a alguns alumnes amb NEE serà necessari elaborar adaptacions curriculars en les quals es tinga en compte el nivell de competència de cada alumne/a a partir de la informació proporcionada pel departament d’Orientació.

L’alumnat amb NEE que precise adaptacions curriculars significatives tindrà uns criteris d’avaluació específics que seran inclosos en les adaptacions que se’ls porten a terme, adequant-se a la situació real de cadascú. En primer lloc, s’adaptaran els materials i la metodologia didàctica, i només quan no constituisquen una resposta adequada, es procedirà a modificar el ritme d’introducció de continguts i l’organització i seqüenciació d’aquests. Si amb aquests canvis s’obtenen resultats, s’introduiran els canvis significatius al currículum.

L’adaptació significativa consisteix en l’eliminació dels continguts i objectius no essencials de l’àrea, així com la conseqüent modificació dels criteris d’avaluació. Aquestes adaptacions s’ofereixen a l’alumnat que està en un clar desadvantatge per seguir el procés d’ensenyament-aprenentatge. Les adaptacions les realitzarà el/la professor/a de l’àrea en col.laboració amb el Departament d’orientació. Per a aquests alumnes els criteris d’avaluació seran els mateixos que s’especifiquen per a la resta d’alumnes

L’alumnat que promocione mitjançant l’adaptació curricular significativa, ha de tindre reflectit en el seu llibre d’escolaritat l’assignatura i el tipus d’adaptació.

8.3 Programes de diversificació.

Aquest curs s’ha suprimit el programa de diversificació, així que els alumnes que tenen més dificultad s’avaluen baix els objectius mínims

9. FOMENT DE LA LECTURA

Són nombroses les activitats que podem proposar en Música perquè l'alumnat deprenga a expressar-se oralment i per escrit. Per exemple, per mitjà de la realització de tasques relacionades amb la comunicació lingüística, l'adquisició i ús adequat d'un vocabulari musical bàsic, valorant l'enriquiment que el llenguatge verbal aporta a la música en l'expressió vocal i el cant, etc. L'audició i l'anàlisi de diferents exemples de música vocal oferixen a l'alumnat la possibilitat de valorar críticament l'equilibri i desequilibri que es produïx entre text i la música en els diferents gèneres i estils musicals. El llenguatge ha de ser instrument bàsic en l'aula de Música perquè es convertix en la base per a deprendre a exposar juís personals, escoltar als altres i dialogar.

A més, a l’aula continuament estem llegint textos. Procurem que els alumnes s’interessen per llegir llibres relacionats amb la música, així com biografies de compositors o de grups que els agraden. Per això disposem a l’aula de revistes musicals especialitzades i llibres relacionats amb la matèria.

A través de la lectura dels continguts del curs, incorporaran noves paraules al seu vocabulari. També, mitjançant l’escolta de cançons, analitzaran estructures musicals i la sintaxi de les frases.

1


Als exercicis escrits que es realitzen, es tindrà cura en la redacció i la ortografía dels mateixos, tant als exercicis fets a classe, com als exàmens.

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Disposar d'habilitats per a buscar, processar i comunicar informació i deprendre a transformar-la en coneixement. Per a això, l'alumnat necessita adquirir diferents habilitats com, per exemple:

Ser capaç de buscar, seleccionar i tractar la informació autònomament i distintes fonts i utilitzant llenguatges específics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor).

Transformar la informació en coneixement per mitjà de destreses de raonament per a organitzar-la, relacionar-la, sintetitzar-la i integrar-la en els seus propis esquemes de coneixement (aprenentatge significatiu).

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a deprendre.

Fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles.

Des de la nostra matèria contribuim a que l'alumnat adquirisca esta competència de diverses maneres: deprenent l'ús de diferents recursos tecnològics com per exemple, el maneig de distints formats d'àudio, tècniques de tractament i gravació de sons, així com de la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Moltes de les activitats proposades pretenen que l'alumnat busque, obtinga, analitze i comente audicions, vídeos i tot tipus d'informació musical disponibles a través d'Internet. D'esta forma s'incidix a desenrotllar la competència digital.

Activitats, tasques o propostes de treball vinculades amb el tractament de la informació i la comunicació

Comprensió de les principals aplicacions d'un ordinador (processador de text, full de càlcul, base de dades, emmagatzemament i maneig d'informació) per a treballar continguts de la nostra àrea.

Fer ús habitual de noves tecnologies musicals i de les tecnologies de la informació i la comunicació per a informar-se, deprendre i disfrutar de la música, amb consciència crítica i generant hàbits responsables en diferents contextos (educatiu, familiar i d'oci).

Avaluar i seleccionar noves fonts d'informació relacionades amb la música: prendre consciència de les oportunitats que oferix l'ús d'Internet i les noves tecnologies de la comunicació (buscadors, blogs, correu electrònic, fòrums, etc.).

Prendre consciència de la necessitat de respectar principis ètics en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Acostar als alumnes i alumnes al maneig i ús dels mitjos informàtics dels que disposem: per als treballs d'investigació, per a gravar, processar i reproduir les interpretacions i creacions realitzades en classe.

11. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

Els materials emprats en l’àrea de música durant el curs seran els següents:

1


- Aula aïllada de sorolls, però xicoteta i no insonoritzada- Instruments d’ús escolar ( xicoteta percussió i làmines)- Sintetitzador electrònic- Materials per construir instruments no convencionals.- Atrils plegables- Equip de so d’alta fidelitat, instal.lat a l’aula, televisió, reproductor de vídeo i de DVD,

projector- Materials didàctics variats: vídeos, transparències, Cds de diferents estils musicals, llibres

relacionats amb la matèria...- Pisarra pautada i blanca, pantalla de projecció- Ordinador- Taula de mescles, amplificador i grabadora digital- Llibres de text de l’editorial Marfil per a l’alumnat de 2n i 3r i 4t d’ESO.- Textos i partitures facilitats pel professorat.- Fitxes de suport per al treball a l’aula.- Material: llibre editorial marfil , a més de dos cd’s de playbacks i dvd’s.- Material web (fulles web, youtube...)

12. PROGRAMACIÓ ANÀLISI MUSICAL 1

1. INTRODUCCIÓN

El Análisis Musical permite entender la música en toda su dimensión y poder disfrutarla en profundidad. Su objetivo es comprender por qué una obra musical fue compuesta de una determinada manera y no de otra, qué estaba pensando el compositor para llevarla a cabo y qué forma concreta le dio, teniendo en cuenta las características estilísticas e históricas que le condicionaron.La música, como bien cultural y como lenguaje y medio de comunicación, constituye un elemento con gran valor en la vida de las personas. Como todas las disciplinas artísticas, su estudiofavorece el desarrollo integral de los individuos y mejora las capacidades del estudiante que las cursa, potenciando su creatividad, su capacidad de tomar decisiones de manera global, desarrollando áreas de pensamiento emocional complementando a las puramente racionales, y mejorando la expresión y la comunicación a todos los niveles.Igualmente también contribuye a desarrollar comportamientos favorables a la relación, a la cooperación y a la participación activa, a promover prácticas eficaces para la planificación y la investigación, además del esfuerzo y el rigor en el trabajo, y el aprecio y el respeto por las creaciones artísticas de las diferentes culturas y épocas, motivando a su vez la predisposición a ampliar sus preferencias musicales y poder convertirse en mejor consumidor de música.En concreto, el Análisis Musical favorece el desarrollo de destrezas y capacidades esenciales para la comprensión y el disfrute de la música y del arte en general: mejora el oído interno, la atención, la concentración, la memoria, la curiosidad, el procesamiento cerebral por la capacidad de relacionar lo sensitivo e intuitivo con lo racional y emocional y es fuente de un conocimiento en profundidad de la música, ya que supone un contacto directo con los procesos compositivos y los procesos creativos de los autores.El estudio de Análisis Musical tiene como finalidad que el alumnado aprenda a disfrutar con la música y la analice desde una perspectiva crítica, teniendo en cuenta los procedimientos compositivos y los procesos creativos de los autores, para lo que su contenido debe partir de conocer y reconocer la organización del lenguaje utilizado y las características sonoras, contenido

1


que forma parte de la educación del alumnado desde sus inicios. A través de la escucha y de la interpretación han trabajado los elementos y procedimientos musicales y han aprendido a comprender las estructuras de las obras musicales.En la etapa del Bachillerato, se ha de profundizar en las características de las obras a partir del conocimiento de esos elementos y procedimientos básicos de la música, abordando la comprensión de la música y de la obra en sí: conocer y reconocer la organización del lenguaje utilizado (elementos y procedimientos) y las características sonoras que nos permiten encuadrar esa obra en un contexto histórico (armonía, melodía, ritmo, timbres, textura, forma, etc.).A través de análisis formal se pretende profundizar en las diferentes estructuras de las que han hecho uso los compositores a lo largo de la historia y que en muchos casos han generado las denominadas formas-tipo o formas históricas. Uno de los aspectos analíticos más importantes es, precisamente, la comprensión de los elementos que constituyen la forma musical, su evolución y cómo se ha buscado a lo largo de la historia que la estructura de las obras favorezca la comunicación con el público.La materia de Análisis Musical está dividida en dos cursos. Su enseñanza debe comenzarse teniendo en cuenta el grado de adquisición de competencias que el alumnado ha logrado a lo largo de la Educación Secundaria Obligatoria en la materia de Música. La organización de contenidos de la materia presenta un primer curso, Análisis Musical I, más generalista que permite adquirir una formación básica para conocer el material del que se sirve el compositor para realizar su labor creativa, tanto para entender las estructuras musicales como para dominar los elementos y procedimientos musicales citados anteriormente, aprendiendo a utilizar las herramientas necesarias para comprender la obra musical en profundidad, con independencia de cuál sea su estilo o género. Sin olvidar que en este primer curso se construyen los cimientos para elaborar comentarios críticos partiendo del análisis técnico, para utilizar la terminología específica de forma adecuada y para realizar trabajos de investigación sobre cualquier aspecto que influya en el hecho compositivo.Para lograr la consecución de dichos contenidos, el currículo de Análisis Musical I queda definido en cinco bloques de contenido. El primero recoge las habilidades y destrezas comunes y el segundo es el relativo a las actitudes y valores, ambos muy presentes en esta materia porque, como se desprende de su denominación, Análisis Musical se fundamenta en procedimientos como la audición, el uso de partituras o el análisis de obras musicales. El resto de bloques, tres, cuatro y cinco, se disponen para ordenar los conocimientos que se requieren para analizar una obra musical.

2. TEMPORALIZACIÓN DE LOS CONTENIDOSDistribución temporal ContenidosTRIMESTRE 1 1.-Elementos analíticos I: carácter, género,

movimiento, ritmo y dinámica

2.-Elementos analíticos II: melodía, timbre, textura y armonía

3.-La forma musical

TRIMESTRE 2 4.-Las formas instrumentales: pequeñas formas y música de

cámara

1


5.-Las formas instrumentales: la música sinfónica 6.-6.-6.-

6,-Formas descriptivas y programáticas

TRIMESTRE 3 7.-Las formas vocales

8.-Las formas escénicas

Los CONTENIDOS se distribuyen en cinco bloques con los cuales se relacionarán las unidades propuestas de la siguiente manera:Bloque 1: Audición comprensiva, análisis e interpretación: se trabaja en todas las unidades didácticas.Bloque 2: Actitudes y apreciación musical: Se trabaja en todas las unidades didácticas.Bloque 3: Iniciación a los elementos analíticos: Se centra este bloque en las unidades didácticas del primer trimestre 1 y 2, aunque es la base para el análisis durante todo el resto de unidades.Bloque 4: La forma musical: Este bloque se inicia en la unidad 3 del primer trimestre, pero de igual forma que el anterior, se trabajará en la práctica en el resto de unidades.Bloque 5: Formas históricas: Este bloque, muy extenso, se desarrolla ampliamente en los trimestres segundo y tercero, dentro de las unidades didácticas 4, 5, 6,7 y 8.

3. CRITERIOS DE EVALUACIÓN

1


1


4 INSTRUMENTOS PARA LA EVALUACIÓN

4.1. Estrategias para la Evaluación.Para la evaluación del proceso, se precisa ser crítico y a la vez reflexivo, cuestionando

constantemente lo que se hace, y procurando analizar los principales elementos que pueden distorsionar el proceso educativo; de esta forma podremos identificar los problemas e intentar poner remedio en la medida de nuestras posibilidades.

4.2. Instrumentos para la Evaluación.

Consideramos que para realizar una adecuada intervención educativa, es necesario plantear una evaluación amplia y abierta a la realidad de las tareas de aula y de las características del alumnado, con especial atención al tratamiento de la diversidad.

1


Los instrumentos de evaluación se definen como aquellos documentos o registros utilizados por el profesorado para la observación sistemática y el seguimiento del proceso de aprendizaje del alumnado. De esta forma la evaluación debe apoyarse en la recogida de información. Por ello es necesario que el equipo de profesores determine las características esenciales de los procedimientos de evaluación; entre ellas subrayamos las siguientes:- Ser muy variados, de modo que permitan evaluar los distintos tipos de capacidades y contenidos curriculares y contrastar datos de la evaluación de los mismos aprendizajes obtenidos a través de sus distintos instrumentos.- Poder ser aplicados, algunos de ellos, tanto por el profesor como por los alumnos en situaciones de autoevaluación y de coevaluación.- Dar información concreta de lo que se pretende evaluar, sin introducir variables que distorsionen los datos que se obtengan con su aplicación.- Utilizar distintos códigos (verbales, sean orales o escritos, gráficos, numéricos, audiovisuales, etc.) cuando se trate de pruebas dirigidas al alumnado, de modo que se adecuen a las distintas aptitudes y que el código no mediatice el contenido que se pretende evaluar.- Ser aplicables en situaciones más o menos estructuradas de la actividad escolar.- Permitir evaluar la transferencia de los aprendizajes a contextos distintos de aquellos en los que se han adquirido, comprobando así su funcionalidad y la adquisición de las competencias básicas.

A continuación enumeramos algunos de los procedimientos e instrumentos que se pueden emplear para evaluar el proceso de aprendizaje y su temporalización: Observación sistemática diaria Observación directa del trabajo en el aula. Revisión de los cuadernos de clase. Registro anecdótico personal para cada uno de los alumnos. Analizar las producciones de los alumnos semanal o quincenalmente Cuaderno de clase. Resúmenes. Actividades en clase (audición, interpretación, creación, ejercicios, respuestas a preguntas,

etc.). Producciones musicales y escritas. Realizar pruebas específicas cada dos o tres unidades didácticas.

Objetivas.Abiertas.

Exposición de un tema, en grupo o individualmente. Interpretación individual y en grupo. Análisis de audiciones. Actividades de improvisación y creación, individual y en grupo. Resolución de ejercicios Autoevaluación Coevaluació

1


5. CRITERIOS DE CALIFICACIÓN

El sistema de calificación será amplio, evaluándose de este modo tanto el comportamiento, interés, adaptación y participación en las actividades de clase, como el grado de consecución de los objetivos del área que reflejen las pruebas objetivas y los trabajos que se realicen, siempre en consonancia con los criterios de evaluación y estándares de aprendizaje establecidos para cada curso.

La calificación será positiva cuando de los resultados de la evaluación continua se infiera que el alumno ha alcanzado los contenidos establecidos en la programación del área. Esta calificación será establecida de manera trimestral, según el calendario que establezca el centro. Para la calificación final de todo el curso, no sólo se considerará la nota media de las tres evaluaciones, sino también el progreso a lo largo del curso escolar.Las calificaciones trimestrales serán formuladas mediante una calificación numérica de uno a diez sin emplear decimales. La media de las notas trimestrales se obtendrá de la siguiente manera:

Se calificará fundamentalmente la elaboración personal de los análisis de audiciones propuestos en el curso, a partir de bibliografía e información facilitada por el profesor. Se revisarán cada evaluación y se valorará en ellos la correcta presentación, la adecuación al esquema propuesto, el uso de vocabulario y terminología apropiados, la referencia al contexto histórico-musical, la redacción ordenada y precisa, la ortografía y la localización de todo lo analizado en la partitura aportada. También incluirá este apartado ejercicios, búsqueda de términos y comentarios de texto referentes a las audiciones elaboradas, con exposiciones orales al respecto. Este apartado supondrá un 25% de la nota media de la evaluación, puesto que incluye indicadores de contenidos e indicadores de competencias. Se considera requisito imprescindible la realización de estos trabajos individuales y de las tareas planteadas por el profesor a lo largo y al final del curso. La no ejecución de los mismos en los plazos acordados supondrá la imposibilidad de realizar la nota media con el resto de pruebas objetivas.

Una o dos pruebas escritas, sobre los contenidos de las unidades didácticas trabajadas. La nota media mínima en estas pruebas a partir de la cual se podrá hacer la media con la nota del apartado 1 será de un 4 sobre 10. La prueba constará de: Análisis de una audición redactada con terminología adecuada en la que se

describan los aspectos melódicos, rítmicos, armónicos, de textura, tímbrica, dinámica, agógica y articulación, y localización de los mismos en la partitura. Se valorarán los mismos indicadores reflejados en el apartado 1 anterior.

Contestación de cuestiones cortas o términos musicales sobre los temas incluidos en la evaluación. Se valorará además aquí la capacidad de síntesis y la claridad y propiedad del lenguaje utilizado.

Descripción del contexto histórico-musical de la obra y de la estructura formal de la audición (tanto micro-forma como gran forma), señalándolo todo en la partitura.

1


El hecho de no señalar lo analizado en la partitura supondrá no poder llegar al mínimo para poder realizar la media con el resto de notas.La nota resultante de estas pruebas escritas supondrá el 75% restante de la nota media de la evaluación, ya que de ellas se pueden extraer tanto indicadores de contenidos como de competencias. En la nota media total se valorará la actitud, interés, y comportamiento y podrá matizar la misma, positiva o negativamente.En todos los casos se tendrá que tener al menos la calificación de 5 en cada evaluación para aprobar la asignatura.Si se detectara que el alumno/a ha realizado alguna de las pruebas con “métodos ilícitos, es decir ha copiado, el profesor se reserva el derecho a repetir la misma con otros sistemas, como puede ser una prueba oral.La fecha de los exámenes será siempre pactada con el grupo de alumnos/as con tiempo suficiente, con lo que esa fecha será inamovible. La no asistencia a un examen solo se justificará de manera oficial y cuando no se pueda prever con antelación. Solo en estos casos podrá ser repetido.

Recuperación trimestral

Las actividades de recuperación se asociarán a los contenidos mínimos de cada una de las evaluaciones realizadas a lo largo de todo el proces o pedagógico, y serán dirigidas a aquellos alumnos que hayan obtenido la calificación de insuficiente en la asignatura de tras calificar el proceso sumativo o final de cada evaluación.

Los procedimientos de recuperación serán los siguientes:1.Plan de trabajo individualizado, con actividades de refuerzo para aquellos

aspectos no superados de las Unidades Didácticas. Este plan consistirá en realizar nuevamente los ejercicios o trabajos del apartado 1 no superados o no realizados en la evaluación.

2.Una prueba escrita sobre los contenidos mínimos de cada unidad didáctica, y que se realizará en las primeras semanas de comienzo de trimestre, similar a la de evaluación.

Los criterios de calificación serán los siguientes:

Corrección del plan de trabajo individualizado: 30% Prueba escrita: 70 %

En aquellos casos en los que se califique positivamente estas actividades, se entenderá que dichos alumnos han superado las evaluaciones. Si estos alumnos, aún así, estuvieran suspensos a final de curso, podrían realizar la prueba extraordinaria de fin de curso, si se considerara conveniente.

Prueba extraordinaria de fin de cursoA esta prueba deberán acceder los alumnos que no superen el proceso de evaluación continua y será similar a la prueba de julio.

1


Prueba extraordinaria en el mes de Julio

La prueba extraordinaria en el mes de Julio tendrá que ser realizada por aquellos alumnos que hayan obtenido la calificación de insuficiente una vez concluido el proceso ordinario de evaluación.

Esta prueba será similar a las realizadas durante las evaluaciones.

Se guardarán y se tendrán en cuenta para julio las notas del trabajo individual que haya realizado el alumno, de tal manera que al alumno que tenga este apartado superado en junio se le valorará positivamente dicho trabajo.La recuperación de alumnos con la materia pendiente la realizará el profesor de la misma, mediante el seguimiento de trabajos individualescorrespondientes a los contenidos de la programación propuestos para cada trimestre, así como

la realización de una prueba similar a la mencionada como prueba de Julio.

6.ORIENTACIONES METODOLÓGICAS, DIDÁCTICAS Y ORGANIZATIVAS. Materiales y Recursos.6.1 Orientaciones / Principios metodológicos.

En el proceso de enseñanza-aprendizaje juegan un papel importante tanto los criterios metodológicos, que guían la intervención educativa, como las medidas organizativas y estructurales que permiten la utilización adecuada de los recursos de los que dispone el centro.Las líneas metodológicas que deben orientar la intervención educativa se pueden sintetizar y concretar de la siguiente forma:a) Se partirá del nivel de desarrollo del alumno/a, para construir a partir de ahí, otros aprendizajes que favorezcan y mejoren su rendimiento.b) La metodología se adaptará a las características de cada alumno y alumna, atendiendo a su diversidad, favorecerá la capacidad de los alumnos para aprender por sí mismos y para trabajar en equipo, y atenderá a los diferentes ritmos de aprendizaje.c) La organización docente deberá atender a las necesidades, aptitudes e intereses que demanden los alumnos según se vayan detectando en el proceso de enseñanza-aprendizaje.d) La agrupación de alumnos en el aula podrá ser variable y flexible, en función de las actividades que se vayan a realizar en el aula, sin despreciar por ello el trabajo personal e individualizado.e) Se dará prioridad a la comprensión de los contenidos frente al aprendizaje puramente mecánico o memorístico.f) Se propiciarán las oportunidades para que los alumnos puedan poner en práctica los nuevos conocimientos, de modo que puedan comprobar la utilidad de lo que han aprendido, y sepan aplicarlo en otros contextos a su vida cotidiana.g) La actividad educativa procurará dar una formación personalizada, fomentará la participación de los alumnos, asegurará una efectiva igualdad entre el alumnado, y promoverá la relación con el entorno.h) Se fomentará, de acuerdo con las competencias básicas, la reflexión personal sobre lo realizado y la elaboración de conclusiones con respecto a lo que se ha aprendido; de esta forma, los alumnos analizarán su progreso respecto a sus conocimientos.

1


Podemos establecer una serie de criterios que guíen este análisis: Concordancia entre los objetivos propuestos y aquellos enunciados en el Proyecto Curricular. Coherencia de los contenidos propuestos con los objetivos. Secuenciación progresiva de los contenidos con una adecuada correspondencia al nivel educativo. Adecuación a los criterios de evaluación y al contexto educativo del centro. Variedad de actividades, de diferente tipología, para atender a las diferencias individuales. Claridad en la exposición y riqueza gráfica. Otros recursos que puedan facilitar la actividad educativa (material complementario en distintos soportes: documentos fotocopiables, audiovisuales, CDs con recursos didácticos).

Desde un punto de vista global, la metodología a seguir debe ser participativa, constructiva, cooperativa y socializadora, motivadora, interdisciplinar, que vele por el desarrollo integral del alumnado. Por último, y no menos importante, la metodología debe ser activa, basada principalmente en la idea de que, para una buena formación musical, es esencial partir de la práctica para que los aspectos teóricos queden más interiorizados y propiciar así aprendizajes significativos.La división de los bloques de contenidos propuesta en el currículo no deja de ser una división formal cuyo objetivo es ordenar y estructurar el currículo aunque, por supuesto, no determina la secuenciación de las unidades didácticas. En este sentido, resulta necesario recordar que en el segundo curso dicha secuenciación queda más definida al tratar las épocas de la historia de la música en la mayoría de los bloques. Aun así, la elaboración de las unidades didácticas debe organizarse de tal manera que haya una adecuada y continua interrelación entre contenidos de diversos bloques combinando conocimientos, habilidades y destrezas y cuidando los valores y actitudes.

ORIENTACIONES ESPECÍFICAS PARA LA MATERIAAnte la pregunta de cómo debe ser la metodología para abordar estos cursos de Análisis Musical, primero debemos plantearnos varias preguntas: ¿Cómo percibimos la música? ¿Cómo la procesamos? ¿Cómo intentamos explicarla? A lo largo de la historia las conclusiones obtenidas de los análisis han pasado por diferentes perspectivas. A finales del siglo XVIII se hablaba del carácter o la personalidad de la música; o, más tarde, en el siglo XIX se refería al mundoemocional, del sentimiento o de la intuición narrativa. Con la figura de Eduard Hanslick el análisis se redirigía hacia el formalismo; hasta que, mediado el siglo XX, Igor Stravinsky imposibilitaba a la música para expresar sentimientos, suponiendo una aproximación científica y objetiva al análisis,equiparándolo con el lenguaje científico aplicado por Jan LaRue. Y aunque están surgiendo intentos de humanizar el análisis por parte de algunos analistas como Charles Rosen o Márta Grabócz, esta última defensora de la cultura simbólica de los tópicos, hoy pervive el modelo de la lógica en el mundo académico.Al hablar de la lógica para el análisis musical nos referimos al procesamiento del hemisferio izquierdo del cerebro, cuando la percepción auditiva se ubica en el hemisferio derecho. Por ello, debemos concluir que debería existir una búsqueda por el equilibrio entre la percepción sensitiva e intuitiva y el juicio racional y emocional, en la línea de pensamiento de Ken Robinson. Así podremos acercar el análisis a todo tipo de alumnado; a aquellos que escuchan música para

1


emocionarse o aquellos que lo hacen para sentirse bien, para los que motivan su imaginación o para los que buscan alimentar su curiosidad intelectual para disfrutar más plenamente de la música.Como introducción al primer curso, además de reseñar brevemente los diferentes puntos de vista del análisis musical tratados anteriormente, resulta conveniente realizar una reflexión sobre cómo percibimos y cómo procesamos la música, cómo reacciona el cuerpo humano ante el estímulo sonoro.Tras esto, el alumnado deberá comprender aisladamente cada parámetro musical (rítmico, armónico, melódico, formal, textural, etc.) y a partir de esos análisis parciales tener en cuenta todos los elementos analizables y relacionarlos para entender cómo debe sonar la música y por oyentes; qué dirección toma la música en cada momento; qué tipo de juego establece el compositor con el oyente y cómo debe recrearlo el intérprete.Por otro lado, el análisisformal puede considerarse como el primer acercamiento al Análisis Musical, porque va a proporcionar una idea global de la obra y nos va a permitir situar las características sonoras en el discurso musical.Debido a que la esencia de la música es el sonido, se partirá pues de la dimensión auditiva del análisis, posibilitando el uso de la partitura como guión o soporte de la audición. Es decir, profundizar en la percepción sonora de las obras musicales y observar cómo se refleja en la partitura. Además, la audición es un pilar fundamental en la enseñanza musical pues permite el disfrute de la música, desarrolla las capacidades perceptivas para despertar el interés del alumnado, facilita la asimilación de contenidos y aumenta la capacidad analítica, sobre todo conviviendo en una sociedad en la que prima el poder de lo visual.Los planos de la audición deben potenciarse mutuamente para que los conocimientos técnicos mejoren la percepción y el disfrute, y éstos a su vez mejoren la comprensión y la profundización técnica y analítica. Si a todo esto añadimos la reflexión sobre el hecho compositivo y las impresiones personales del oyente tenemos los ingredientes necesarios para elaborar comentarios sobre el análisis, que deben presentarse bien estructurados y empleando la terminología adecuada y precisa.Otro pilar fundamental de la enseñanza musical es la expresión, tanto vocal, instrumental o corporal, sin olvidar la improvisación y la composición. Para el Análisis Musical la interpretación resulta igualmente enriquecedora como vehículo idóneo para desarrollar la capacidad auditiva y para interiorizar e interconectar más profundamente los contenidos teóricos, del lenguaje musical o de la evolución histórica. Recordemos que debemos trasladar al alumnado la idea de que convendría a cualquier intérprete analizar la obra que va a ejecutar para intentar acercarse más al estilo y al pensamiento del compositor. La expresión musical no solo resulta útil para la enseñanza musical o para el análisis sino también es altamente recomendable para favorecer la autoconfianza, la conciencia de asumir una responsabilidad en un grupo y la superación de inhibiciones expresivas.Por último, se promoverán actividades variadas y se propiciarán las oportunidades para que el alumnado pueda poner en práctica los nuevos conocimientos, de modo que puedan comprobar la utilidad de lo que han aprendido y sepan aplicarlo en otros contextos de su vida cotidiana.La explicación y estudio de los contenidos teóricos, junto con la práctica de la audición y el análisis de partituras constituyen el eje en torno al cual girará todo el proceso de enseñanza-aprendizaje, tal y como requiere la materia de Análisis musical I. Todo ello permitirá al alumno/ a

1


adquirir los elementos im prescindibles para la comprensión y asimilación de la música como arte y como lenguaje.

Para la práctica de la audición:

Se tendrá en cuenta el modelo de audición activa propuesta por la pedagogía moderna de Jos Wuytack. Se trabajará con musicogramas y audiogramas melódicos, rítmicos y tímbricos. Los alumnos/as aprenderán a seguir y elaborar sus propios audiogramas e instrumentos como medio para exteriorizar su mundo sonoro.Para el desarrollo auditivo, es digno de mención Edgard Willens quien introduce una dimensión psicológica en la educación musical. Sólo la música puede musicalizar al alumno, siendo el maestro un mero guía, un intermediario en el proceso de musicalización entre la música y e l niño: el sentido rítmico es innato en las personas de forma natural, así como las melodías están grabadas en las personas como resultado de la música que escucha desde su nacimiento. A este respecto desarrolla un exhaustivo trabajo pedagógico reuniendo colecciones de materiales sonoros y experiencias de discriminación auditiva para investigar el universo sonoro. Su introductor en España fue Llongueras.

6.2 Orientaciones Didácticas. Materiales Curriculares y Recursos Didácticos.Consideraremos materiales y recursos todos aquellos medios que ayudan al profesorado a dar respuesta a los problemas concretos que se le plantean en las diferentes fases de los procesos de planificación, ejecución y evaluación.

Materiales para el aula

- Mobiliario : Estanterías y armarios, sillas, mesas, atriles plegables, pizarra pautada…

- Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC): Video-proyector, ordenador portátil, vy dvd, equipo de música HI-FI…

- Instrumentos musicales : material Orff de láminas y pequeña percusión, flauta, piano eléctrico, guitarra….

Profesor

En este apartado incluimos además de lo anteriormente dicho para el aula:

Bibliografía: teorías de la música, atlas de la música, partituras instrumentales y vocales, libros de texto y todos los libros con contenidos adecuados a la materia.Programas informáticos: Finale, Sibelius, Music time, Cubase.

Revistas digitales como por ejemplo: http://mundoclasico.com

Páginas webs como por ejemplo:

Metodologíashttp://www.marijesusmusica.com

Partituras y musicogramas: http://www.aulodia.com/rincon_didactico.htm.:

Videos de danzas: http://memory.loc.gov/ammem/dihtml/divideos.html

Instrumentos de la Edad Media: http://www.instrumentsmedievaux.org/

http://mundoclasico.com/

http://www.instrumentsmedievaux.org/

http://memory.loc.gov/ammem/dihtml/divideos.html

http://www.aulodia.com/rincon_didactico.htm

1


Sobre la obra de Bach: http://jan.ucc.nau.edu/~tas3/wtc/wtc.html

Videos musicales de todo tipo : http://es.youtube.com/

Medios audiovisuales: cd's necesarios para las audiciones correspondientes, y dvd necesarios para el desarrollo de las unidades didácticas.

Alumno

Todo lo mencionado para el aula tanto en mobiliario, como en TIC, y en bibliografía; a lo cual añadimos:Apuntes de clase, cuaderno de actividades, material fotocopiable, flauta dulce, instrumental Orff, fuentes bibliográficas (biblioteca), cuaderno pautado y material de papelería

6.3 Orientaciones Organizativas.Organización de espacios y tiempos.

Toda intervención educativa ha de tener en cuenta los conocimientos previos de los alumnos y su interés por saber y aprender; solo así, se conseguirán aprendizajes funcionales, gracias a los cuales podrán traducir los contenidos a su propio lenguaje, utilizarlos en otras áreas y aprovechar lo aprendido para seguir aprendiendo: en definitiva, adquirir las competencias básicas necesarias para completar esta etapa.Para desarrollar las competencias básicas, la metodología docente se concretará a través de los distintos tipos de actividades y de las diferentes maneras de presentar los contenidos en cada unidad didáctica. Consideramos estos medios son el mejor elemento para despertar el interés sobre un tema, motivar, contextualizar un contenido y transferir su aprendizaje a otros ámbitos.Lo expresado anteriormente se traducirá en el aula desarrollando las unidades de acuerdo con el siguiente esquema de trabajo:

Introducción a la unidad de trabajo a fin de motivar a los alumnos/as. Exposición por parte del profesor de los contenidos que se van trabajar, con el fin de

proporcionaruna visión global de la unidad que ayude a los alumnos a familiarizarse con el tema a tratar.

Análisis de los conocimientos previos de los alumnos/as. A través de las actividades iniciales y del esquema general de cada unidad, el profesor

realizará una evaluación preliminar d e los conocimientos de partida de los alumnos. De esta forma el alumnado entrará en contacto con el tema y el profesor identificará los conocimientos previos que posee el grupo de alumnos, con lo que podrá introducir las modificaciones necesarias para atender las diferencias y, sobre todo, para prevenirlas.

Exposición de contenidos y desarrollo de la unidad. El profesor desarrollará los contenidos esenciales de la unidad didáctica, manteniendo el

interés y fomentando la participación del alumnado. Cuando lo estime oportuno, y en función de los intereses, demandas, necesidades y expectativas de los alumnos, podrá organizar el tratamiento de determinados contenidos de forma agrupada, o reestructurarlos, de manera que les facilite la realización de aprendizajes significativos.

Trabajo individual de los alumnos/as desarrollando las actividades propuestas.

http://es.youtube.com/

http://jan.ucc.nau.edu/~tas3/wtc/wtc.html

13. ACTIVITATS COMPLEMENTARIES

Les activitats extraescolars del departament de música programades per al curs acadèmic 2016-17 són les següents:

TOT EL CURS Cada dimecres de 14-15h Assaig del cor (Proeso i Cóm sona l’ESO) i del cor/grup

instrumental de professors. Encara està per confirmar l’horari d’assaig. Possiblement serà en hores de pati o de 14 a 15h dimarts i dijous

DESEMBRE Dilluns 22 de Desembre: Concert de Nadal a càrrec dels alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t i del Cor

de professors del centre, al saló d’actes Palau de les Arts: Concert simfònic per a 1r de Batxillerat (Anàlisi Musical). El concert pot ser

el 14 de desembre o el 25 de Maig

FEBRER Día a determinar. Assistència a un Concert didàctic al Palau de la Música dins del cicle

“Creixent amb la Música” i organitzat pel palau de la música de Valencia (3r ESO, 4t i 1r Batxillerat)

Dia a determinar. Assistència a un Concert didàctic a l’Auditori de Torrent per a vore l’espectacle “Mamma Africa” (1r i 2n d’ESO)

MAIG

Assistència a la Trobada de Música “Com sona l’ESO” del 16 al 19 de Maig (de dimecres a

dissabte) (el lloc encara està per determinar). Dirigit a tot l’alumnat amb inquietuds

musicals que vullga assistir

JUNY

Actuació dels alumnes de 4t d’ESO que es graduen, que formaran un cor i així acomiadaran

aquesta etapa educativa.

Totes aquestes activitats es poden anular en qualsevol moment per manca d’alumnat, així com programar alguna altra activitat atenent a les dades en que oferisquen espectacles.

14. DECISIONS DEL DEPARTAMENT.Durant aquest curs poden donar-se situacions més o menys inesperades que ens poden obligar a tractar des del departament de Música diferents temes. Sense pretendre fer un llistat detallat d’aquestes, a continuació s’exposen breument aquells aspectes que considerem necessaris a tractar:

Elaboració de les programacions didàctiques: seran elaborades durant els primers dies del curs.

Revisió de la programació: aquest any la programació ha estat revisada, i completada amb la programació d’Anàlisi Musical I que és la primera vegada que s’oferta al centre, seguint les instruccions de l’ordre 45/2011 de 8 de juny de la Conselleria d’Educació.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA MÚSICA IES SANT VICENT FERRER

Coordinació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge: cada cert temps els membres del departament haurem de posar en comú el tipus d’activitats que estem realitzant en cada moment, la metodologia emprada... La reflexió crítica sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge amb els companys de departament pot ser enriquidora per a tots.

Coordinació d’instal.lacions i material: com que aquest curs, solament hi ha un professor de música, totes les sessions es faran a l’aula de música, però si fora possible, estaria be fer desdobles a 1r i 2n, agrupant-los per nivells, perquè hi ha molta diversitat, ja que agrupem alumnat que ve de diferents escoles, i amb diferent ritme de treball.

Adquisició de material: les peculiaritats de l’àrea de Música per al seu desenvolupament pràctic, fan que tenim que parlar en ocasions de manera molt rigorosa del tipus de materials instrumental i Cd’s que necessitem de manera més imminent, traguent el màxim rendiment del possible pressupost assignat al departament. Aquest curs es pretén renovar el material de maces per a llàmines, ja que es troben en molt mal estat, i es demanarà a Conselleria un lot d’instruments Orff (el que hi ha al centre té uns 20 anys i alguns dels instruments estan pràcticament inutilitzables

Adquisició de material curricular imprès: coordinar des del departament l’adquisició de llibres de lectura.

Revisió de programacions: resulta important que des de tots els membres del departament, i després d’una anàlisi crítica dels resultats obtinguts durant el curs, es proposen a la fi del mateix les modificacions que es consideren oportunes per realitzar en la programació didàctica actual i també en les programacions d’aula.

Programació i elaboració d’activitats extraescolars: durant el curs s’analitzaran les possibilitats reals de fer diferents activitats extraescolars relacionades directament amb l’assignatura de Música i es portaran a terme les gestions pertinents per realitzar-les. Una vegada iniciat el curs, i en el moment oportú, atenent al tipus de proposta, es portaran a terme les accions necessàries per a l’organització d’algunes de les activitats proposades en la programació. A més de les activitats proposades, es podrà analitzar i estudiar des del departament qualsevol altra opció o activitat que puga sorgir i que fora profitosa per a l’alumnat.

Anàlisi dels resultats obtinguts per l’alumnat: a la fi de cada avaluació s’analitzaran els resultats obtinguts pels alumnes de la nostra àrea i , si és necessari, es prendran les mesures pertinents per solucionar els possibles problemes existents en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Informació sobre CCP: durant les reunions de departament es tractaran tots els temes sorgits en la CCP ( siguen de caràcter informatiu o per a consulta i discussió)

Col.laboració amb l’equip directiu: des del departament de música es tractarà de col.laborar amb qualsevol proposta o activitat que, estant relacionada amb la nostra àrea, puga suggerir o proposar l’equip directiu del centre.

Avaluació de la pràctica docent: l’avaluació ha d’orientar-se conjuntament cap a l’alumnat i els docents, tractant d’obtindre una informació completa, per a la qual cosa el professorat ha de constatar quins aspectes afavoreixen l’aprenentatge i en quins altres podrien incorporar-se millores.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA · Web view7.5 Activitats de reforç i ampliació. 7.6 Avaluació del...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA · Web view7.5 Activitats de reforç i ampliació. 7.6 Avaluació del...