6e Festa Internet a Valls

Que és un Hack Lab?

Hacklab = hacker + laboratori. Espai físic on es reuneix un grup de gent per

investigar, debatre i difondre temes

relacionats amb Internet, les noves

tecnologies i els drets civils en aquests

àmbits.

En un hacklab utilitza un aprenentatge

cooperatiu i utilitzant programari lliure

PROGRAMARI LLIURE● Dues línies, dos maneres d'entendre-ho.● Definició.● Filosofia.● Orígens del programari lliure.● Què podem fer?● Programari lliure vs. Programari privatiu.● Raons per usar programari lliure.● Frases cèlebres per acabar.

Cultura lliureD'on prové aquest concepte?

De l'aparició de les llicències de programari lliure.

Amb la creació del copyleft

Llicències de programari lliure● Garanteixen als programes informàtics 4 llibertats bàsiques:

1) La llibertat d'utilitzar el programa, amb qualsevol propòsit.

2) La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar- lo, adaptant-lo a les teves necessitats.

3) La llibertat de distribuir còpies del programa.4) La llibertat de millorar el programa i fer públiques

aquestes millores.● Referents com FSF (Free Software Foundation) o OSI (Open

Source Initiative)

CopyLeft● Copyleft és una forma de llicència i pot ser usat per modificar

els drets d'autor d'obres i treballs.● Sota aquest tipus de llicències poden protegir-se:

– Programes informàtics, – Art i música,– Cultura i ciència, i– Qualsevol tipus de producció creativa.

● Es una alternativa a les restriccions que imposen les normes dels drets d'autor.

● Efecte víric: qualsevol treball derivat d'un treball amb copyleft, ha d'alliberar-se amb una llicència igual o compatible.

Tipus de llicències lliures per programari

● [GPL][GPL] Llicència pública general de GNU (FSF):– Molt utilitzada.– Garanteix els drets d'autor, però permet la redistribuició i

modificació.– Manté l'efecte víric.

● [AGPL][AGPL] Llicència publica general d'Affero:– Derivada de la GPL, però específica per programari de

servidors de xarxa.● [BSD][BSD] Llicència lliure, pròpia dels sistemes BSD.● [MPL][MPL] Llicència lliure, sota la qual es troba Firefox.

Tipus de llicències lliures per programari

● [OpenSource] Llicències englobades dins Open Source Initiative (OSI):

– Basades en 10 premisses sobre el programari.– Garantitza la lliure distribució.– Codi font accessible.– Permet la creació d'obres derivades.

● El programari de codi obert (OpenSource) i el programari lliure són filosòficament diferents:

– La FSF, planteja plantejar l'assumpte en termes ètics.– OSI dona més rellevància als beneficis pràctics de compartir

codi, buscant l'interès de la indústria de programari.

Tipus de llicències lliures per obres creatives

● Open Communication LicenseOpen Communication License: Per a publicacions.

● GNU Free Documentation LicenseGNU Free Documentation License: Per a documentació de programari.

● Creative Commons (CC)Creative Commons (CC):

– Inspirades en la llicència GPL (General Public License) de la FSF.– No son llicències de programari.– Idea principal: crear un model legal per facilitar la distribució i l'ús de

continguts de tot tipus. – Molta música, art, literatura, audiovisuals i altres continguts estan sota

aquest tipus de llicències.● ColorIURISColorIURIS: sistema alternatiu de gestió i cessió de drets d'autor.

● Aire IncondicionalAire Incondicional: llicència lliure molt fàcil d'entendre i aplicable a continguts varis.

Programari

Codi font =

Recepta de cuina

Programa =

Resultat de la recepta (un pastís, un plat, ...)

Patents de programari● Programari privat:

– Codi font: ● Tancat sota clau, només accessible per l'empresa

propietària.– Programa:

● Es venen còpies del programa sota llicència propietària.

● No està permesa la redistribució d'aquesta còpia.● No està permès l'estudi i l'adequació del codi.● No s'en pot fer formació i difusió (sense permís

oficial)● Propici a ser piratejat.

Programari lliure● Programari lliure:

– Codi font: ● Disponible (obligatori!): ja sigui adjuntat amb el

programa o accessible des de la xarxa o altres mètodes.

– Programa:● Es posa el programa a disposició del públic, a través

de la xarxa, o inclòs en el propi sistema operatiu.● Està permesa la redistribució del programa.● Està permesa la venta del programa.● Està permès l'estudi i l'adequació del codi.● No té motius per ser piratejat.

Models de negociFree Software ≠ Software Gratis

● Els models de negoci sobre el programari lliure recauen en l'oferta de serveis addicionals com:

– Personalització i/o instal·lació del mateix.– Suport tècnic.– Formació i desenvolupaments a mida.– Donacions i patrocinis.

● En contraposició als models de negoci basats en llicències de programari privat.

Dues línies, dues maneres d'entendre linux.

Controvèrsia pel nom GNU/LINUX

+

+ =

=

Linus Torvalds = Linux

Richard Stallman = GNU

+

● "Programari Lliure" (Free software) és un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en "free" com a lliure, "discurs lliure" (free speech) i no com a gratuït (free beer).

● El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.

● No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

● De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució.

● Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa.

● Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant).

● En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure.

● L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

Definició

Filosofia● Es basa en quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:

– La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).

– La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició prèvia per a això.

– La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).

– La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.

Mapa Conceptual

mapa conceptual del software libre image/svg+xml mapa conceptual del software libre 2010-01-04 René Mérou Software libre mapa conceptual didactica visual Contiene un montón de iconos de los que yo solo soy creador de uno que viene de una fotografía a un elefante de PHP que le regalé a mi hijo. El panda amanda para el Windows Maker es una versión que me envió la propia autora con permiso para publicarlo con esta licencia libre. Los demás los he ido encontrando, todos ellos con licencia libre, en la red.

Para cualquier duda consultarme por email al ochominutosdearco@gmail.com

Orígens del programari Lliure● Entre anys 60 i 70 del segle XX => programari considerat com un afegit que els venedors dels grans ordinadors de

l'època aportaven als seus clients perquè aquests poguéssin usar-los.

● Programadors i desenvolupadors de programari compartien lliurement els seus programes entre ells.

● A finals 70, => companyies van iniciar l'hàbit d'imposar restriccions als usuaris, amb l'ús d'acords de llicència.

● Cap al 1971, les persones que feien ús d'ella, en àmbits universitaris i empresarials, creaven i compartien el programari sense cap tipus de restriccions.

● Als anys 80 la situació va començar a canviar. Els ordinadors més modernes començaven a utilitzar sistemes operatius privatius, que impedien realitzar modificacions a aquest programari.

● Entre les empreses de programari s’aniria estenent un model de codi tancat, en virtut del qual el programari es venia sense codi font i, cada cop més, les llibertats dels usuaris anaven minvant.

● El 1984, Stallman crea la Free Software Foundation amb l’objectiu de crear el sistema operatiu lliure inspirat en Unix, GNU (significa GNU no és UNIX), i la potenciació del programari lliure.

● L’any 1991, un estudiant de 21 anys, Linus Torvalds va publicar a la xarxa el seu propi nucli de sistema operatiu, inspirat en UNIX que més endavant s’anomenaria Linux. Centenars de programadors van començar a treballar en la millora d’aquest nucli que era justament el “cor” que li faltava al sistema GNU que Stallman estava dissenyant i es van preocupar per integrar al seu voltant tot el programari de GNU ja desenvolupat i molts altres programes lliures.

● Linux s’ha convertit en el vaixell insígnia del moviment del programari lliure, atès que és un sistema operatiu completament lliure que inclou tota mena d’eines per a servidors i usuaris finals

Que podem fer?● Amb el programari lliure podem fer el què vulguem:

– Fer negoci amb ell, per exemple, instal·lant-ho i cobrant per fer-ho

– Fent còpies i venent-les, sempre i quan algú les vulgui pagar ja que estan lliures a la xarxa.

– L'únic que no podem fer és modificar-ho, cobrar-ho a algú, i no transmetre públicament el codi font de la teva modificació.

Programari lliurevs.

Programari PrivatiuAspecte GNU/Linux WindowsFilosofia El sistema és lliure, qualsevol el pot usar, modificar i

distribuir.El sistema pertany a microsoft, única companyia que el pot modificar.

Preu Gratuït, podem tenir tantes llicències com desitgem Segons les versions, centenars d'euros cada llicència

Desenvolupament Milers de voluntaris a tot el món, qualsevol pot participar, pertany a la comunitat

El desenvolupa Microsoft, que ven algunes dades tècniques rellevants i n'amaga d'altres.

Codi font Obert a tothom Secret empresarial

Estabilitat Molt estable, és difícil que es quedi penjat. Els servidors que el fan servir poden funcionar

Poc estable, és molt comú veure's obligat a reiniciar el sistema, els servidors no aguanten més enlla d'un parell de setmanes sense reiniciar.

Seguretat Extremadament segur, té diversos nivells de protecció, no existeixen virus en l'entorn Linux.

Molt poc segur, existeixen milers de viurs que ataquen sistemes windows.

Facilitat d'ús Actualment és molt fàcil acostumar-s'hi, doncs el podem adaptar a les nostres necessitats.

Quan funciona és molt senzill de fer servir

Disponibilitat de programes.

Existeixen programes per quasi tot el que necessitem, i en trobem gran varietat i gratuits i gestionats per un centre de programari.

Igual que linux però la majoria són de pagament, i amb instal·lacions individuals.

Preu N'existeixen de pagament, però la majoria són gratuïts. La majoria són de pagament.

Comunicació amb altres S.O.

Llegeix i escriu en tot tipus de sistemes i treballa en tot tipus de xarxes.

Només llegeix i escriu els seus propis sistemes d'arxius i té incompatibilitats de dades entre algunes versions.

Raons per usar programari lliure● 1. És gratuït. Per a tots i per a totes, per a qualsevol ús: privat, públic o comercial.

● 2. El codi font és públic. Pots modificar-lo lliurement (si ets programador i saps com fer-ho, evidentment) i adaptar-lo a les teves necessitats. Però no cal patir, la versió estàndard funciona de meravella.

● 3. No depèn d'un proveïdor en particular.

● 4. No et quedes endarrerit amb els canvis de versió, ni has de comprar noves actualitzacions.

● 5. Programes, manuals i diccionaris (correctors ortogràfics) es tradueixen a molts idiomes: castellà, català, basc i gallec per exemple.

● 6. Per tant, pots tenir correctors en diferents llengües (anglés, francés, italià, alemany, etc.)

● 7. Hi ha fòrums on els usuaris diuen les seves opinions i el que es podria millorar. Allí pots consultar els teus dubtes, sempre hi ha algú que et dona una solució.

● 8. És segur i fiable (no apareix cap pantalla blava d'error del sistema). Pot aparèixer un Kernel Panic!!

● 9. Els arxius ocupen menys memòria que el mateix document en altres programes.

● 10. No et quedaràs aïllat en el teu treball, encara que els altres utilitzen altres programaris.

● 11. Pots obrir tots els arxius de Microsoft Office o d'altres aplicacions, veure el seu contingut, modificar-lo si cal i tornar a guardar-lo en el

● mateix format, o en format lliure (conveni OpenDocument).

● 12. Pots exportar tots els teus documents a format PDF (i tanmateix protegir-los contra còpia) o altres formats: HTML, Microsoft

● Office, etc.

● 13. Les actualitzacions es produeixen cada pocs mesos, i es poden baixar per internet (sense

● cap cost addicional).

● 14. La major part del programari lliure pot treballar en diferents sistemes operatius: GNU/Linux (Debian, Ubuntu, Fedora,

● RedHat, Lliurex i un llarg etcètera), Windows, Mac OSX, Solaris i altres.

● 15. Si saps utilitzar un programa propietari, és segur que ja saps utilitzar el seu equivalent

● en programari lliure. En tres o quatre dies et fas amb ell, ... i alguns funcionen millor.

Frases Celebres● LINUS TORVALDS: (Pare del sistema operatiu Linux)

– Realment, no m'estic preocupant de destruir Microsoft. Això serà justament un efecte colateral (en una entrevista al New York Times)

– El programari lliure és com el sexe, és millor quan és gratis (en resposta a algú preocupat pel futur de Linux)

– La intel.ligència és l'habilitat d'evitar fer el treball, aconseguint la feina feta. (Font desconeguda)

– La filosofia de Linux és 'Somriu davant el perill'. Oops. Equivocat. 'Fes-ho tu mateix'. Si, això és.

● RICHARD STALLMAN: (Creador de la biblia del software lliure i de la FSF i fundador del sistema operatiu GNU)

– L'èxit és la meta? Penso que no. L'objectiu és aconseguir, defensar i mantenir la nostra llibertat.

– Posar patents a llicències sobre el programari és com posar patents sobre les receptes culinàries. Ningú podria menjar a menys que pagués per la llicència de la recepta.

– Ensenyar als nens l'ús de programari lliure a les escoles, formarà individus amb sentit de llibertat.

Controvèrsia pel nom GNU/LINUX

Programari lliure

P r o g r a m a r i d e p r o p ie t a r i

Programari de propietari

● Basades en Copy Right● El codi d’aquest es tancat ( no es pot

modificar el programa)● Desarrollat per empreses● Les distribució es sota claus d’accés i de

difícil distribució gratuïta.

Programari lliure

● Basat en llicències lliures● El codi d’aquest es obert ( es pot modificar,

distribuir i copiar el programa)● Desarrollat per una comunitat de voluntaris i

la distribució es en molts casos gratuïta

Alternatives

● Office● Internet Explorer● MSN● Nero● Kazaa● Corel Draw● Photoshop● AutoCAD

• O p e n O ff ic e

• M o z i l la F ir e f o x

• A m s n , G a im

• B lu e M ir r o r C D -D V D

• E m u le , A r e s

• O p e n D r a w , In d e s c a p e

• G im p

• F r e e C A D

Quin S.O. utilitzen programari lliure?

Tots el Sistemes Operatius tenen programes lliures, però es possible que el canvi de S.O. el programa varïi.

Podem trobar les alternatives en la següent pàgina web

http://www.freealts.com/

Distribucions de GNU/LinuxUna distribució és un conjunt format per:

● El sistema operatiu.

● Una sèrie de programes, alguns preinstal·lats i d'altres preparats per instal·lar.

● Eines per instal·lar i configurar el sistema.

Tipus de distribucions (I)● D'ús general

● Debian● Ubuntu● Linux Mint● openSUSE

● Temàtiques● Sabayon Linux Gaming: Per jugar, inclou molts jocs.● Edubuntu: Orientada a l'educació.● Mythbuntu: Centre multimèdia.● ArtistX: Moltes eines per vídeos, musica, arts

gràfiques, etc.● SystemRescueCD: Per recuperar dades.

Tipus de distribucions (II)● Per ordinadors obsolets

● Puppy Linux● Damm Small Linux● Elive● Deli Linux

● Per consoles● Yellow Dog: Per la Playstation 3.● GeeXboX: Per la Wii.● Dslinux: Per la Nintendo DS.

A favor / En contra (I)● Debian

● A favor: Estabilitat, molts programes disponibles, rapidesa de funcionament, molta documentació.

● En contra: Versions antigues de programari, poques eines de configuració, per usuaris experimentats.

● Ubuntu● A favor: Fàcil d'utilitzar, gran comunitat

d'usuaris, molta documentació, amb molts programes disponibles i actualitzats.

● En contra: Noves versions massa sovint.

A favor / En contra (II)● OpenSUSE

● A favor: Actualitzat, de fàcil us, bon aspecte i disseny de la interfície d'usuari, estable.

● En contra: Falta de rapidesa i rendiment.

● Fedora● A favor: Àmpliament usat, bon suport,

innovació, escriptori ben dissenyat, eines de configuració

● En contra: No tan estable com Debian, ni tan senzill o actualitzat com OpenSUSE o Ubuntu.

Estadístiques (I)

1 Ubuntu2 Fedora3 Linux Mint4 openSUSE5 Mandriva6 Debian7 PCLinuxOS8 Sabayon9 Arch10 Puppy

Les 10 distribucions més utilitzades durantels últims 12 mesos (font: distrowatch.com)

Estadístiques (II)

Debian 23.000Ubuntu 23.000Linux Mint 20.000Gentoo 12.000Sabayon Linux 12.000Fedora 8.000PCLinuxOS 5.025Knoppix 3.600Puppy 300

Número de paquets disponibles en algunes distribucions (font: distrowatch.com)

Casos d'Exit del Programari Lliure.●Compliment GNU/GPL (obtenció codi font).●Sobirania de Programari (sense dependre d'empreses forànies).●TCP/IP integrat.●Entorn Multiescriptori.●Nucli (Kernel) personalitzable i a mida.●Ús com a Terminal.●Extensíssima documentació.●Certificacions i Cursos a Mida.●Compromís amb la filosofia (graus).

Bluetooth SIGVHS vs BETA

Institut Enginyers Electricistes i Electrònics

Web ServidorServidor Mail(llistes distribució)

Squid Proxy

Gestor Documental Asterisk

Detecció Intrusions. Domini Microsoft

Consola Remota (X)

Ofimàtica

Microsoft Windows Integration AntiVirus Edició Gràfica

Escriptoris Gràfics

Linux Apache Mysql PHPNokia Qt MultiPlataforma

linuxjuegos.com

Virtualització Encriptació

AiroPeek, Kismet, Aircrack

EinesTIC (OpenBravo POS) Amarok Kaffeine

Chrome, Firefox, Opera

Eines Auditoria Seguretat Informàtica (Hacking/Cracking)

Dispositius Linux

“In a world without walls and fences, who needs Windows and Gates”

Ús de Linux a l'estat (1,66%)Dades recollides entre el 8 de desembre i el 10 de gener:

font: http://gs.statcounter.com/

Creixement de l'ús de GNU/Linux

GNU/Linux guanya en el món dels servidors Apache

GNU/Linux

http://hacklabvalls.org