2015

Montse Grané

21-6-2015

Berga d’aprop

Berga d’aprop 2015

Pàgina 2

LA CIUTAT DE BERGA

Berga és una ciutat situada al bell mig del Berguedà i capital de comarca, al peu de la Serra de Queralt i

amb un terme municipal d’una extensió de 22,5 km2 i poc més de 16.500 habitants aprox., amb una

altitud de 704 m. sobre el nivell del mar i a 97 km. de Barcelona.

Clima. Pre-pirinenc, plujós i fred a l’hivern i estius no massa calorosos.

Vegetació. Predomina el pi blanc i el pi roig en sectors alts, els roures a les obagues i les alzines al solell.

Economia. Entre els anys 1940-1970 l’activitat econòmica principal era la indústria tèxtil, la mineria i la

construcció, motiu d’un gran augment de la població degut a una forta onada d’immigració.

Actualment, a causa de les fortes crisis que la comarca ha patit els darrers anys, l’activitat econòmica es

centre principalment en el turisme gràcies als punts d’accés de l’Eix del Llobregat i el túnel del Cadí.

Altres activitats són l’agricultura i ramaderia.

Història. L’orígen de Berga ve

possiblement del Castrium

Bergium de la República de Roma.

A l’any 715 va ser envaïda pels

àrabs, al s. X va formar part del

Comtat de la Cerdanya i més tard

del Comtat de Barcelona. Al s. XI

va néixer el nucli urbà al peu del

castell. Al s. XIV es van construir

les muralles per protegir la ciutat.

A l’Edat Mitjana, amb motiu de les

festes del Corpus, es va iniciar la Patum, anomenada “la Bulla”, festa més important de Berga, que l’any

2005 fóu declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat va caure en mans dels francesos, que van destruir gran part de

la vila. Durant la Guerra de Successió (Felip V) també es va veure molt afectada i va perdre gran part del

seu patrimoni. Després dels importants conflictes bèl.lics de les Guerres Carlines, l’any 1877 la vila va

rebre el títol de ciutat.

La ciutat no es va començar a recuperar fins a finals del s. XIX i principis del XX, quan va començar

l’etapa de la industrialització, que amb la forta onada d’immigració va fer créixer d’una manera

espectacular els cens demogràfic, social i econòmic.

Fig 1. Vista general de la ciutat de Berga. Font: Google imatges

Berga d’aprop 2015

Pàgina 3

RUTA PEL CASC ANTIC DE LA CIUTAT

Per conèixer el Patrimoni històric i cultural de Berga podem fer un tomb pel barri antic de la ciutat per

endinsar-nos en diferents èpoques.

ÈPOCA MEDIEVAL

Plaça de St. Pere (Pça. Cremada)

Portal de Sta. Magdalena

Molí de la Sal, la Gratella i el Brillant

Carrer Major

Plaça del Forn

Safareig del carrer Pietat

Safareig i Fonts del Lledó

Trencacames – Muralles

Els Quatre Cantons

ÈPOCA BARROCA

Castell de Berga (St. Ferran)

Església Parroquial de Sta. Eulàlia

ÈPOCA ROMÀNICA

Plaça i Església de St. Joan

Capella de la Pietat

ÈPOCA RENAIXENTISTA

Voltes d’en Claris (La Berruga)

ÈPOCA GÒTICA i NEOGÒTICA

Palau dels Peguera

Convent de St. Francesc

ÈPOCA MODERNISTA

Ajuntament

Mural de la Patum (Antic Hospital)

Casa de Martín

Casino (Teatre Municipal)

Plaça Catalunya

Pavelló d Suècia

Casa Barons i Casa Tomàs Pujol

Fig 2. Convent de St. Francesc. Font: Google imatges

Fig 3. Plaça Catalunya. Font: Google imatges

Fig 4. Plaça i Portal de Sta. Magdalena. Font: Google imatges

Berga d’aprop 2015

Pàgina 4

ESPAIS NATURALS - RUTES TURÍSTIQUES I ENTORNS

Santuari de Queralt

Situat al capdamunt de la Serra de Queralt, a 1.200 m. d’alçada, anomenat també “el balcó de

Catalunya”. La Cova forma part del Santuari i segons la llegenda és on fóu trobada la Mare de Déu i si

vorejem la muntanya trobarem la Font del

Bou i més endavant arribarem al balcó de

Garreta des d’on podrem contemplar la

ciutat de Berga. L’actual església es va

construir al s. XVIII. El temple és d’estil

renaixentista. La imatge de la Mare de

Déu (s. XIV) és d’estil gòtic amb trets

romànics molt marcats, i a la mà

dreta sosté una oreneta, que és el

símbol de Queralt. Just sota el Santuari

es troba l’església de St. Pere de Madrona, que fóu construïda la primera meitat del s. XIII on abans hi

havia l’antic Castell de Madrona.

Pont de Pedret i Església de St. Quirze

Pont gòtic (s. X) que travessa el Llobregat. Consta de 4 arcs de mides desiguals, inicialment en tenia 5. És

el punt d’accés a l’església de St. Quirze (pre-romànica), al terme de Cercs.

L’any 1248 es va fer donació dels seus béns al monestir de St. Pere de la Portella. Fins al final de l’època

medieval (1312) l’església era parroquial. L’any 1959 va ser cedida pel Bisbat de Solsona a l’Ajuntament

de Berga. Entre 1959 i 1964 va ser restaurada. Actualment només té culte el dia de la seva festa anual

(tercer diumenge de setembre) i depèn de l’església parroquial de Berga.

Són d’especial rellevància les pintures murals romàniques, conservades al Museu Nacional d’Art de

Catalunya de Barcelona i al Museu Diocesà de Solsona. La seva riquesa temàtica, junt amb imatges

excepcionals d’alta qualitat artística i iconogràfica d’una gran influència italiana, situen Pedret entre les

obres més importants a Catalunya durant el període romànic.

Fig 6. Pont de Pedret. Font: Google imatges Fig 7. Església de Pedret. Font: Google imatges

Fig 5. Queralt i St. Pere de Madrona. Font: Google imatges

Berga d’aprop 2015

Pàgina 5

Pi de les Tres Branques

Situat a Castellar del Riu i amb 25 m. d’alçada, és un dels símbols més

emblemàtics del catalanisme, i símbol d’unitat dels Països Catalans.

Es té referència del pi des del s. XVIII i està mort des del 1913. El 13 de

maig de 2014 una de les seves branques va ser serrada a causa d’una

bretolada. Les tres branques representen la Santíssima Trinitat i al 1888

Mn. Jacint Verdaguer li va dedicar un poema. El 1987 va ser declarat

arbre monumental per la Generalitat de Catalunya juntament amb el Pi

Jove. Cada tercer diumenge de juliol es celebra un gran aplec tradicional

al Pla de Campllong.

Pedraforca

És una emblemàtica muntanya de Catalunya situada

entre Saldes i Gósol, dins del Parc Natural del Cadí-

Moixeró, i els seus voltants han estat declarats

paratge natural d’interès nacional. Té una forma

molt peculiar formada per dues carenes paral.leles

(els pollegons) unides per un coll (l’enforcadura),

que té una tartera a cada banda. Per la seva

singular forma és una de les més famoses del

territori català i permet contemplar espectaculars

vistes en tots els seus vessants.

Altres llocs d’interès cultural a l’entorn de Berga són: Castell de Blancafort (s.XII), Torre de la Petita

(s.XIX), Torre de les Hores (s.XIX), Santuari de Corbera (s.XIV), St. Martí de Capolat (s.XII), St. Llorenç

prop Bagà (s.IX), St. Vicenç d’Espinalbet (s.XII), St. Vicenç d’Obiols (romànic), Sta. Maria d’Avià (s.X),

St. Bartomeu de la Valldan (s.XIII), Font Negra, entre altres.

Per la privilegiada situació de Berga i el seu entorn, podem seguir també magnífiques rutes (Un tomb

per Berga, la Berga Medieval, la Berga dels Molins i la Berga Carlina) i practicar tota mena d’esports,

com senderisme, rutes en bicicleta i cotxe, escalada, parapent, cavalls, pesca, activitats aquàtiques al

pantà de la Baells i neu als Rasos de Peguera.

Fig 8. Pi de les Tres Branques.

Font: Google imatges

Fig 9. Pedraforca. Font: Google imatges

Berga d’aprop 2015

Pàgina 6

FESTES I TRADICIONS

Fira de Sta. Tecla

Fira ramadera, de maquinària agrícola, productes

del camp i mercat de vehicles d’ocasió. Es celebra

l’últim cap de setmana de setembre.

Festa dels Bolets

Es celebra el concurs de bolets al Pla de Puigventós.

Cal destacar el mercat del bolet, la cuina típica del

bolet, el castell de focs i la crema de la falla. Es

celebra el primer cap de setmana d’octubre.

Fira del 1 de Maig

És la fira més important de l’any pel gran nombre de visitants, extensió i volum econòmic. És una fira

multisectorial en què estan representats gran part dels productors, comerciants i empreses de serveis

de la zona.

Gala de Queralt

Festa de la Mare de Déu de Queralt en que tenen lloc

diferents actes: misses, sardanes, concerts i vetlles. Es celebra

el 8 de setembre.

Festa de St. Marc

Celebració de l’antic vot del poble a Queralt amb coca i xocolata. L’any 1687 Berga va patir una gran

plaga de llagosta i va recórrer a la Mare de Déu de Queralt, baixant-la a la ciutat en processó per

demanar-li protecció. En agraïment el poble va prometre pujar cada any el dia de St. Marc (25 d’abril).

La Patum

És la festa dels berguedans per excel.lència. El protagonista és el poble juntament amb el foc, la música i

els salts o danses. Es combinen els passacarrers amb els salts a la plaça de St. Pere. Les festes comencen

el dimecres i acaben el diumenge la setmana del Corpus.

Els Elois

St. Eloi és el patró dels traginers. Diumenge al matí surten

les cavalleries de la plaça de Sta. Magdalena, aturant-se a

les escales de St. Pere per la seva benedicció. Són

remullats amb aigua a dojo mentre es dirigeixen cap a St.

Francesc, on es celebra l’ofici i es fa un simulacre de boda

típica de l’Alt Berguedà. Es celebra el quart cap de

setmana de juliol.

Fig 10. L’Àliga. Font: Google imatges

Fig 11. Cistell de bolets.

Font: Google imatges

Fig 12. Els Elois. Font: Google imatges

Berga d’aprop 2015

Pàgina 7

PRODUCTES TÍPICS - ON MENJAR – ON DORMIR

La cuina del Berguedà és una magnífica cuina catalana d’interior basada en productes de proximitat,

amb una tradició de segles.

Gràcies als mètodes naturals d’engreix dels nostres ramaders podem assaborir la vedella, el porc, el xai,

el conill i el pollastre, d’una qualitat excel.lent. Cal destacar també els embotits, els formatges, el mató,

la mel, elaborats artesanalment, així com els productes que provenen directament de la terra com

fruites, verdures, hortalisses, la caça, la pesca o els bolets.

Alguns dels plats més típics del Berguedà són:

* Les patates emmascarades * Els pèsols negres * El blat de moro escairat * Els bolets

* L’allioli de codony * Els embotits * Les carns del Berguedà * Els formatges

També podem comprar a les botigues especialitzades, souvenirs i productes de regal típics de Berga i la

Patum, com roba, ceràmica, xocolata, pastissos, melmelades i embotits.

Tots els dissabtes de l’any hi ha el tradicional mercat de productes alimentaris, roba i complements al

Passeig de la Indústria (El Vall).

Aquests són alguns dels llocs on podem gaudir de la cuina típica del Berguedà. El Punt de Llum, Cal

Garretà, Cal Travé, Hostal del Guiu, Els Roures, l’Estany Clar, Restaurant Sala, La Cabana, Mikado, La

Duana, La Fonda (Càmping de Berga), La Lluna, La Roda, La Nota, La Llesca, La Font Negra, entre altres.

Aquests són alguns dels llocs on podem allotjar-nos. l’Alberg de joventut, Hostal del Guiu, Berga Resort,

Hotel Ciutat de Berga, Hotel Estel, Hotel Berga Park, Camping Fontfreda, Els Roures, entre altres. També

podem trobar un ampli ventall d’acollidores cases de Turisme Rural als entorns naturals de la comarca.

SERVEIS ADREÇA TELÈFON

Ajuntament de Berga Plaça de St. Pere, 1 938 214 333

Ambulatori - CAP Carrer Quim Serra, s/n 938 212 744

Hospital St. Bernabé Ctra. De Ribes, s/n 938 243 400

Mossos d’Esquadra Carrer Pla de l’Alemany, s/n 938 211 384

Fig 13. Pèsols negres. Font: Google imatges Fig 14. Blat de moro escairat. Font: Google imatges

imatges

Berga d’aprop 2015

Pàgina 2