PROJECTE DE DIRECCIÓ PER A L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY … · Projecte de direcció Magí...

PROJECTE DE DIRECCIÓ PER A

L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY I ART

LLOTJA DE BARCELONA

PERÍODE 2015 ‐ 2019

MAGÍ FRANQUESA I ALBAREDA

ÍNDEX:

1. JUSTIFICACIÓ / MOTIVACIÓ PERSONAL I MARC LEGAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1

2. CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL, SOCIAL I DIAGNOSI ACTUALITZADA DEL CENTRE . . . . . . . . .3

2.1. Context històric, cultural i social de Llotja (veure annex 1)

2.2 Diagnosi de centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

2.2.1 Relació amb l’ entorn. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

2.2.2 Oferta educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

a. Estudis Superiors de Grau en Disseny en les quatre modalitats: Gràfic, de Producte, d’ Interiors i de Moda.

b. Cicles Formatius de Grau Superior d’ Arts Plàstiques i Disseny.

c. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’ Arts Plàstiques.

d. Monogràfics. Workshops 7. Llotja Oberta. Conferències i Seminaris. Llotja 240.

2.2.3 Estructura organitzativa i funcional del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

a. Aspectes generals.

b. Normativa Interna (PEC, NOFC, PGA, Memòria anual ).

c. Espais docents, infraestructures, recursos materials i equipaments.

d. Òrgans de gestió i plantilla docent.

e. Característiques, perfil i singularitats de l’ alumnat.

f. Pràctiques empresa ( FCT). Erasmus. Mobilitats. Inserció professional.

g. Inspecció Educativa.

3. OBJECTIUS A ASSOLIR EN L’ÀMBIT PEDAGÒGIC,ORGANITZATIU I DE GESTIÓ . . . . . . . . . . . . 16

OE1. OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora dels resultats educatius. ESTRATÈGIES.

OE2. OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora de la cohesió social. ESTRATÈGIES.

OE3. OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Actualització dels documents normatius.

ESTRATÈGIES.

OE4. OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Millora de la comunicació a tots els nivells.

ESTRATÈGIES.

OE5. OBJECTIU ESTRATÈGIC DE GESTIÓ DELS RECURSOS: Optimització i anàlisi dels

ingressos i les despeses. ESTRATÈGIES

4. ACTUACIONS PREVISTES I CONCRECIONS ORGANITZATIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

AC1. 1 Revisió del model pedagògic del Centre.

AC1.2 Millora i potenciació de la cultura d’ avaluació per a la millora de la qualitat.

AC1.3 Ampliació i millora de les TIC a les aules, els equipaments als tallers i altres serveis.

AC1.4 Estudi del nivell i causes d’ absentisme, abandonament dels estudis i d’ inserció

laboral.

AC2.1 Potenciar el clima d’ aprenentatge i treball basat en el respecte i bona convivència.

AC2.2 Facilitar protocols i procediments en la mediació i resolució de conflictes.

AC2.3 Millorar i afavorir els mecanismes de participació de l’ alumnat.

AC2.4 Vetllar pel bon ús de les instal∙lacions, materials i recursos de l’ Escola.

AC2.5 Organitzar esdeveniments col∙lectius de caràcter lúdic, cultural i social.

AC3.1 Elaborar el projecte educatiu de centre ( PEC)

AC3.2 Revisar i adequar les NOFC a la realitat actual del centre.

AC3.3 Vetllar pel compliment de la normativa de salut i riscos laborals.

AC4.1 Elaborar i implementar un pla de comunicació de Centre.

AC4.2 Revisar els criteris de promoció externa, cultural i de comunicació amb les

empreses i institucions.

AC5.1 Realitzar un estudi seriós de les disponibilitats pressupostàries del Centre.

AC5.2 Estudiar noves fórmules d’ ingressos dins del marc d’ autonomia del Centre.

5. INDICADORS PER A L’ AVALUACIÓ DE L’EXERCICI DE LA DIRECCIÓ I MECANISMES DE

RETIMENT DE COMPTES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

5.1 Avaluació Indicadors de progrés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

5.2 Mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació . . . . . . . . . 29

Bibliografia, documentació externa i fotografia testimoni. (veure annex 8).

Annexos

Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda

1

1. JUSTIFICACIÓ/ MOTIVACIÓ PERSONAL I MARC LEGAL.

Fa ja uns quants mesos que vaig decidir optar a la direcció del Centre en el supòsit que es convoqués

el concurs per a aquest càrrec. A l’ hora de focalitzar‐me en una decisió tan il∙lusionant, però també de

tanta responsabilitat i dedicació com aquesta, sempre hi ha més d’un motiu i més d’una raó. Fa gairebé

25 anys vaig tenir l’oportunitat d’integrar‐me a l’equip docent de l’ Escola Llotja com a professor interí

i en aquells moments el nostre centre estava en un període de transformació important tant en

l’aspecte normatiu com en el pedagògic. Han passat molts anys i òbviament han canviat moltes coses

en la nostra tasca educativa: noves tecnologies, nous plans d’estudi i currículums, a més de

transformacions rellevants en l’àmbit professional, laboral, social i cultural. Des de la meva mirada, la

Llotja ha de seguir sent un referent en les arts i el disseny amb tot el que comporta d’història i tradició,

però també ha de tenir visió de futur i saber projectar‐se, donant resposta a totes les demandes i

necessitats educatives i professionals actuals com a centre modern i actualitzat dotat

d’infraestructures, recursos humans i protocols d’actuació / organització àgils i adaptats a tota la

comunitat educativa.

Crec que puc aportar capacitat de gestió, dedicació, diàleg, consens, experiència, entusiasme i

motivació, a més d’uns bons coneixements de la complexitat i diversitat de la nostra Escola, sumat a

la molta estima per no dir “amor” que em genera.

Tot això, no seria suficient si no comptés amb un equip cohesionat i ben coordinat que sense pressa,

però sense pauses faci possible l’assoliment de les fites i objectius proposats en aquest projecte.

També estic segur de la complicitat de tot el claustre de professorat i de tot el personal que té tasques

importants a Llotja com el personal d’administració i serveis, personal subaltern, manteniment i neteja.

Sense ells, el dia a dia seria difícil i la seva feina, de vegades oblidada, és bàsica.

Estic convençut també de poder treballar per aconseguir que l’alumnat tan heterogeni que es forma i

estudia al nostre Centre, s’impliqui en la participació. Per a mi, el “sentit de pertinença” és el motor


2

per caminar i si, des de la meva direcció sabem delegar, motivar, liderar de manera compartida a tota

la comunitat educativa , els èxits de tots estaran assegurats.

Sóc conscient de les meves fortaleses i també de les meves debilitats, atès que la meva formació de

base no és artística. Un equip directiu sòlid, motivat i coneixedor del Centre i amb l’empenta de tota

la comunitat educativa, sumarà de ben segur junt amb la meva creença en l’ eficàcia d’un bon

lideratge compartit i distribuït.

Tot i que compto i he parlat amb moltes persones per formar equip, de moment prefereixo no citar‐

les en aquest projecte, ja que penso que són valides en qualsevol direcció i moment per la bona marxa

del Centre.

Com ja és conegut el marc legal aplicable més important, sense disposicions complementàries i

d’inferior rang, és el següent:

Llei 7/2007, de 12 d’ abril, de l’ Estatut Bàsic de l’ Empleat Públic. (EBEP).

Llei Orgànica 2/2006, d’Educació de 3 de maig. (LOE).

Llei Orgànica 8/2013, de millora de la qualitat educativa de 9 de desembre. (LOMCE). Aquesta

llei no deroga totalment la LOE i resta encara en fase de desenvolupament i aplicació.

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’ Educació. (LEC).

Decret 102/2010, de 3 d’ agost, d’ Autonomia de Centres Educatius.

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la Direcció dels Centres Educatius Públics i del Personal

Directiu Professional Docent modificat parcialment pel DECRET 29/2015, de 3 de març.

Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la

provisió dels llocs de treball docent.

Resolució ENS/ 397/ 2015, de 6 de març, per la qual es convoca concurs de mèrits per

seleccionar director o directora de centres educatius del Departament d’ Ensenyament.

Projecte Educatiu (PEC) de l’ Escola Llotja de Barcelona ( provisional de l’ any 2012).

L’article 25.1 del Decret 115/2010, de la direcció dels centres públics fa referència al projecte

de direcció i en detalla els continguts:

El projecte de direcció ha de preveure: ACTUACIONS d’aplicació del projecte educatiu,

CONCRECIONS organitzatives i INDICADORS explícits per a l’avaluació del mandat”.


3

Serà el desenvolupament d’aquests aspectes els que aniré concretant en el meu projecte

per l’ aplicació a la nostra escola.

2. CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL I SOCIAL I DIAGNOSI ACTUALITZADA DEL CENTRE.

2.1. Context històric, cultural i social de Llotja ( veure annex 1 ).

2.2. Diagnosi de centre.

2.2.1 Relació amb l’entorn.

L’ escola Llotja, com totes les escoles Superiors de Disseny i Art de titularitat pública del Departament

d’ Ensenyament, depèn de la Direcció General d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats.

En l’ àmbit de Barcelona, el Centre depèn del Consorci, que és on s’ executen les directrius del

Departament pel que fa a centres docents de titularitat pública, es realitza la gestió del personal docent

i s’exerceixen les funcions d’ Inspecció educativa.

El disseny té una gran incidència en el paisatge d’una ciutat contemporània. El mobiliari urbà, els

edificis, la senyalització, la il∙luminació... Tots els aspectes del paisatge urbà que funcionen i perduren

impliquen necessàriament un disseny acurat que tingui en compte aquesta doble vessant d’utilitat i

bellesa. És aquest un dels principals ingredients que fan d’una ciutat un lloc agradable, on es viu a gust

i on els visitants s’hi poden trobar bé. Una ciutat amb qualitat de vida. És per aquest motiu que

Barcelona compta amb un nombre considerable de centres de formació d’art i disseny, i un dels més

emblemàtics dins de l’oferta pública és l’Escola Llotja.

El nostre Centre està vinculat amb ELIA (Lliga Europea d’Instituts d’Arts), l’ ACESEA (Asociación

Española de Centros Superiores de Enseñanzas Artísticas), la CEA (Confederación Española de Artes

Plásticas y Diseño), la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, el FAD (Foment de les

Arts Decoratives de Barcelona), entre d’altres. A més pertany al grup d’escoles associades a l’OAPEE,

amb la carta Erasmus per mobilitat Internacional. Finalment, hi ha establerts diversos convenis de


4

col∙laboració amb l’AAVC, Vitra, La Rectoria, BCD, CCAM, Artesania de Catalunya, diversos Col∙legis

Professionals, Sala d’Art Jove, Tecla Sala, Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida,

Institucions, Ajuntaments i més de 370 empreses vinculades amb les pràctiques i la formació a centres

de treball (FCT), tant a Catalunya com a la resta de l’ Estat espanyol i l’estranger.

2.2.2 Oferta educativa.

Al Centre s’hi imparteixen coneixements, formació i tallers monogràfics relacionats amb tot el ventall

de possibilitats que existeix en el camp del disseny i l’ art. La nostra oferta educativa està articulada

sobre tres àmbits conceptuals: arts aplicades, arts visuals i disseny en tres espais curriculars:

a. Estudis Superiors de Grau en Disseny en les quatre modalitats: Gràfic, de Producte, d’Interiors

i de Moda.

La Llotja forma part de l’ESDAP ( Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques) que fou creada

el juliol de 2010 per la Generalitat de Catalunya per impartir aquests estudis dins del marc

Europeu d’Educació Superior. Les Direccions de les set escoles d’Art i Superiors de Disseny

constitueixen el “Consell de direcció” de l’ ESDAP.

La durada d’aquests estudis és de quatre anys. Tot just el passat curs 2013/14 va finalitzar la

primera promoció. A dia d’avui l’ ESDAP està en fase de reestructuració.

El perfil del dissenyador que formen els estudis de grau en disseny és el d’un professional que

concep, planifica i dirigeix el procés del disseny, interpreta el context d’actuació i assumeix

responsabilitats creatives i de gestió.

Aquests estudis contemplen una important formació bàsica i un foment del diàleg

multidisciplinari.


5

b. Cicles Formatius de Grau Superior d’ Arts Plàstiques i Disseny:

El present Curs 14/15 s’imparteixen 17 Cicles Formatius de Grau Superior. D’ entre els quals 5

estan ja vinculats al desplegament de la normativa LOE. Aquests cicles tenen per objectiu

capacitar els alumnes per a l’exercici d’una activitat professional determinada que permeti

efectuar treballs artístics‐tècnics amb responsabilitat de projecció, coordinació i realització i,

així mateix, desenvolupar amb autonomia la gestió tècnica assumint, si s’escau, la gestió

d’organització i la de recursos humans.

L’esforç que comporta aquesta oferta és considerable. Els projectes finals estan integrats al

segon curs on es dediquen moltes més hores de pràctiques FCT als cicles LOE. Hi ha molts

professors que estan a més d’una especialitat i en horaris de matí/ tarda i a les dues seus. Per

als propers cursos tenim la previsió de nous cicles segons necessitats i possibilitats. Preveiem,

doncs, que tots aquests canvis impliquin un treball important de planificació, programació, i

d’adaptació d’espais i horaris.

(Veure annex 7).

c. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’ Arts Plàstiques:

A dia d’avui hi ha 5 cicles de Grau Mitjà com a oferta educativa a Llotja. El perfil de l’alumnat

d’aquests estudis fa que encara sigui necessari posar més atenció a les tutories, les absències,

les situacions familiars i personals, les eines pedagògiques i d’inserció / itinerari / orientació

professional. Molts dels estudiants són menors d’edat.

Els cicles de formació específica de Grau Mitjà tenen per objectiu capacitar els alumnes per a

l’exercici d’una activitat artística determinada, mitjançant l’adquisició i domini de les tècniques

artístiques i del coneixement dels materials i eines necessàries per tal d’executar els treballs

propis del seu ofici.

Aquests cicles de Grau Mitjà s’imparteixen a la seu de Sant Andreu.


6

Monogràfics. Workshops / Llotja Oberta. Conferències i Seminaris. Llotja 240.

Els espais Monogràfics estan adreçats a totes les persones que no poden assistir als cursos

reglats, però que volen formar‐se en les diferents disciplines artístiques com ara ceràmica,

enquadernació, fosa artística, motlles i nous materials aplicats a l’escultura, entre d’altres.

També s’enfoquen cap a tots els alumnes de l’escola i de fora, als professionals de l’educació de

l’art i de diferents camps tècnics que vulguin incrementar la seva formació en cursos

especialitzats i complementaris de l’oferta educativa oficial.

Llotja Oberta també està adreçada als mateixos perfils que els monogràfics. Workshops

d’escenografia i vestuari d’espectacle. Tècniques d’impressió per a l’art i el disseny. Edició

d’ebooks, eines d’edició Web, artteràpia i processos creatius, animació experimental 3D, art i

disseny experimental són alguns dels cursos oferts dins del curs lectiu (primavera), com també

els intensius a l’estiu amb professionals especialitzats.

Cada any s’organitzen diverses conferències i seminaris, presentacions de treballs i exposicions.

Hi han assistit reconeguts professionals del món de l’art i el disseny. També s’organitza una lliçó

inaugural a l’ inici de curs ( octubre / novembre).

A la dècada dels 90 es duia a terme a mitjans de febrer una setmana cultural amb assistència

irregular als actes i activitats que es programaven. De moment descartaria tornar a implementar

aquesta proposta, ja que els cursos acadèmics ja són molt ajustats quant a currículums.

LLOTJA 240. La celebració del 240è aniversari de Llotja aquest any 2015 comporta moltes

activitats i actes institucionals i acadèmics que jo respecto, però com a membre del Consell

Escolar del Centre, hi he mantingut les meves discrepàncies en la forma i continguts dels

projectes. Penso sincerament que cal prioritzar esforços i recursos de manera interna i la

projecció externa del centre ha de ser proporcional a les seves necessitats operatives del dia a

dia i no a l’inrevés.


7

2.2.3. Estructura organitzativa i funcional del centre.

a. Aspectes generals.

Podem dir que la varietat d’ ensenyaments i l’ oferta educativa que s’ofereix a la Llotja va més enllà de

l’ àmbit de Barcelona i rodalia; això fa que la provinença de l’alumnat no depengui de l’entorn

immediat del centre, sinó de tot el territori nacional i fins i tot d’ altres països.

El centre està dividit en dues seus diferents: Llotja Central al carrer Ciutat de Balaguer, 17 i Llotja Sant

Andreu al carrer Pare Manyanet, 40. Cadascuna amb una oferta educativa bastant diferenciada i amb

logístiques diverses, la qual cosa propicia l’ aparició de mètodes d’ organització complexos a més d’una

accentuada manca de cohesió i comunicació interna. A la seu central s’hi troba la Secretaria i podem

dir que hi ha tota la part administrativa, a més de tots els estudis superiors en horari de matins. A Sant

Andreu hi ha el gruix d’oferta de tallers de cicles formatius de grau (Mitjà i Superior) principalment en

horari de tarda. ( Penso que caldrà redefinir aquestes franges horàries en un futur proper).

b. Normativa Interna ( PEC, NOFC, PGA, Memòria anual).

Al capítol 1 (arts. 4 a 13) del Decret 102/2010, d’autonomia de centres educatius , es parla del Projecte

Educatiu i de la seva importància, atès que recull la identitat del centre, n’explica els objectius,

n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumne assoleixi les competències bàsiques i

el màxim aprofitament educatiu. Art 4.1.

A l’article 5.3 de l’esmentat Decret, es detalla que les NOFC (Normes Organització i Funcionament de

Centre) han de ser COHERENTS amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre

determini en el seu projecte educatiu.

Finalment, l’article 24.1 del Decret 155/2010, de la direcció de centres educatius públics fa referència

que el PEC és la MÀXIMA EXPRESSIÓ de l’autonomia del centre i l’element vertebrador de la seva


8

activitat. També remarca que el projecte de direcció ORDENA el desplegament i l’aplicació del projecte

educatiu per al període de mandat de la direcció de centre.

El mateix article, en l’ apartat 2 fa esment al fet que el projecte de direcció es CONCRETA, cada curs,

mitjançant les programacions generals anuals (PGA) i les posteriors memòries anuals en finalitzar el

curs.

A l’Escola Llotja s’han fet esforços sense èxit per adaptar el Centre a aquesta normativa. El nostre

projecte educatiu és inexistent ( hi ha un esborrany de 12 pàgines). Aquest dèficit s’ hauria de corregir

i serà l’ elaboració i l’aprovació del PEC el que donarà força a la clara identitat del nostre Centre i servirà

de referent per a tota la normativa organitzativa interna (NOFC), que no tenim recollida o està

desfasada, i també permetrà que, gràcies al PEC, es puguin obrir clarament les vies de promoció

externa del centre que fins a dia d’avui han estat efectistes, però no coordinades i dirigides per

objectius concrets i consensuats. Penso que l’adequació de la normativa interna del Centre a la realitat

donarà un fort impuls a l’autonomia i diferenciació de Llotja com a escola històrica, moderna i de

pedagogia exemplar (veure annex 2).

c. Espais docents, infraestructures, recursos materials i equipaments.

Hi ha l’opinió bastant consensuada que seria positiu per Llotja el fet de disposar d’una sola seu, on s’hi

desenvolupés tota la seva oferta educativa. Penso i per tant ho comparteixo amb el projecte o

esborrany de PEC que hi ha elaborat, que seria desitjable aquest escenari ja que representaria,

respecte de la situació actual, una millora en la gestió i coordinació de les diferents àrees de centre i

afavoriria encara més el coneixement dels diferents àmbits i la interrelació entre el nostre alumnat, i

donaria més sentit encara a la nostra oferta multidisciplinària.

Els recursos pedagògics, tecnològics i audiovisuals, mobiliari, estat de les aules ... És molt obsolet i

desfasat, principalment a la seu central de Ciutat de Balaguer. Es fa molt necessari un servei de


9

manteniment eficient que vetlli pel perfecte estat dels equipaments, així com el control i reparació, si

s’ escau, d’ aparells de tot tipus (radiadors, calefacció, finestres, cadires, projectors...).

Equipaments actuals:

Seus: Llotja Central ( C/ Ciutat de Balaguer,17 ‐ 08022 Barcelona).

Llotja Sant Andreu ( C/Pare Manyanet, 40 ‐ 08027 Barcelona).

Dotació:

Aules de teòriques. Aules de dibuix al natural. Aules – taller, dotades amb equipament professional

per especialitats. Aules d’informàtica. Aules polivalents ( tissuteca, aula taller general). Aules laboratori

fotogràfic. Aules plató.

Espais no docents: tipologies i usos.

— Biblioteca / sala de lectura ( Ciutat de Balaguer i Sant Andreu):

Hi acull més de 13.000 volums entre llibres, revistes, catàlegs i d’altres documents, als quals

poden tenir accés l’alumnat de l’escola i el professorat amb el corresponent servei de préstec.

El seu funcionament és millorable i hi ha manca de personal a més d’ un protocol clar de criteris

d’adquisició tant bibliogràfic com audiovisual.

— Sala de professors: Ciutat de Balaguer i Sant Andreu.

— Sala d’actes : Ciutat de Balaguer i Sant Andreu.

— Espais expositius:

1. Ciutat de Balaguer: Espai Blanc 60 m2.

2. Sant Andreu: La Nau U 300 m2 i, Espai Sabater Pi de l’especialitat d’il∙lustració.

— Secretaria: oficines i personal a Ciutat de Balaguer.

— Despatxos de direcció i coordinació de pràctiques més reunions ( C. Balaguer i St. Andreu).

— Espai per a alumnes i descansos a ambdues seus.

— Arxius: administratiu, històric i patrimonial.

— Hi ha dos magatzems de material divers.


10

d. Òrgans de gestió i plantilla docent.

El present curs 2014/15, el Centre compta amb una plantilla de 101 professors, dels quals uns 60 són

funcionaris amb destinació definitiva al centre o en comissió de serveis, 8 són funcionaris pendents de

destinació definitiva i la resta són interins.

A l’ Escola hi conviuen professionals del cos de professors d’ arts plàstiques i disseny i d’ altres que

són mestres de taller del mateix cos. (veure annex 7 ).

Les ràtios professorat/ alumnat que marca el departament d’ ensenyament són 1/30 en matèries

considerades teòriques i 1/15 en tallers.

El recent decret 39/2014, de procediments per definir perfils i provisió de llocs de treballs docents

desplega els articles 123 a 126 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i estableix tres sistemes

diferents d’accés de professorat : El concurs general, el concurs específic per a llocs específics, i el

sistema extraordinari de provisió especial per accedir als llocs de responsabilitat especial ,que donin

suport a la direcció del centre per al desenvolupament del projecte educatiu. Això serà, segons el meu

parer, molt eficaç al nostre centre per a concretar perfils docents molt especialitzats i també per a

definir el nostre PEC i avançar en la seva implementació. Per descomptat que els arguments i

motivacions per aquestes entrades de professors han de ser transparents i públics per evitar

“amiguismes” i arbitrarietats.

Equip Directiu.

El nostre Centre, donada la seva complexitat i l’ àmplia oferta educativa, requereix d’un equip directiu

integrat per:

Director/a. Sotsdirector/a. Caps d’estudis ( 2, un per cada seu) , a Sant Andreu serà Director/a

Delegat/da. Administrador/a. Secretari/a.


11

Consell de Direcció.

Segons l’Article 37 del Decret 102/2010 d’autonomia de centres, el director/a pot constituir un Consell

de Direcció per aprofundir la pràctica del lideratge distribuït i en aplicació del projecte educatiu.

A Llotja hi ha des de fa quatre cursos (2010‐11) un Consell format per:

— Coordinador/a de biblioteques/ sales de lectura.

— Coordinador/a de promoció cultural.

— Coordinador/a del PEC.

— Coordinador/a de nous currículums.

— Coordinador/a de mobilitat Internacional.

Al meu parer el seu funcionament ha estat irregular. Ha estat coordinat per la sotsdirecció de l’escola

i en algunes àrees ha estat profitós, com en la mobilitat internacional, i en altres no s’ha avançat ,(Pec

i nous currículums per exemple) a pesar de la bona voluntat de tots els membres. La poca reducció

horària per la seva tasca pot haver estat una de les dificultats més clares. Intentaré potenciar i

MODIFICAR aquest Consell de Direcció si la meva candidatura acaba essent considerada.(Annex 4).

Càrrecs de coordinació (unipersonals).

L’article 40 del Decret d’autonomia detalla els criteris de la coordinació docent.

És bàsic en una escola de les nostres característiques comptar amb una coordinació docent en els

àmbits pedagògics, organitzatius i de gestió. L’eficiència i eficàcia dels objectius pedagògics, per a mi

són imprescindibles i passen per una bona tasca de coordinació docent. Disposant de dues seus i de

tants nivells educatius i horaris de matins i tardes aquesta necessitat encara és més evident.

A Llotja hi ha contemplats:

— Coordinadors i tutors dels respectius departaments dels ensenyaments de CFA i Graus.

— Coordinador/a de Riscos Laborals (tasca que caldrà potenciar i millorar en un futur).


12

— Coordinador/a de Mitjans Informàtics i Audiovisuals ( Imprescindible la seva potenciació i funcions

en un centre com el nostre).

— Coordinadors/es de FCT, un per Graus i un per Cicles. Aquests tenen sota la seva responsabilitat els

diferents tutors de pràctiques FCT.

Consell Escolar.

És l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Art 148.1 de la LEC.

Serà importantíssim potenciar al nostre Centre la seva funció principalment en la participació dels

alumnes, l’ aprovació del PEC i les NOFC, participar en les anàlisis i avaluacions del funcionament del

Centre i el funcionament eficaç de les seves comissions i en especial l’ econòmica.

Secretaria del centre.

Les tasques de secretaria i del personal administratiu són al meu parer fonamentals en la bona marxa

de l’ Escola. La complexitat, els diversos nivells educatius, fan del secretari/a un referent de gestió.

Penso enfortir aquesta responsabilitat i donar a aquest càrrec, les majors eines i mitjans materials i

personals possibles.

L’article 33.2 del Decret d’autonomia de centres ens diu que correspon al secretari/a les funcions que

li delegui la direcció d’ entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’Educació i totes les altres que li

encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos

materials i de la conservació i manteniment de les instal∙lacions, d’acord amb el que prevegi el projecte

de direcció i s’incorpori a les NOFC.

Claustre de professors:

El claustre del professorat és l’òrgan de participació dels docents en el control i la gestió de l’ordenació

de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del Centre. És integrat per tot el

professorat i el presideix el director/ a del Centre. Art 146.1 de la LEC.


13

El nostre claustre està format per més de 100 professors/es. Es fa difícil el debat pedagògic i de gestió.

Tot i aquesta dificultat operativa i a causa dels canvis i renovació de docents en els darrers temps,

s’observa un increment de la participació i estic segur que es podrà potenciar en un futur aquesta

tendència.

Tutories:

L’article 38 del Decret d’autonomia concreta la importància que tenen les tutories esdevenint un

element essencial en la tasca educativa dels centres. S’ha millorat i avançat molt en aquest sentit a

Llotja. Existeix un pla d’acció de tutoria (PAT) que es revisarà, adaptarà i formarà part integrada de les

NOFC.

e. Característiques, perfil i singularitats de l’alumnat.

L’alumnat que arriba a Llotja és molt heterogeni i divers i sovint té poc coneixement previ de l’ oferta

educativa i els nivells que s’ imparteixen. Com ja he esmentat, la procedència és molt variada. N’hi ha

amb formació bàsica de batxillerat (requisit obligatori en el cas dels CFA de Grau Superior i els Graus

en Disseny) i també comptem amb un alt percentatge d’alumnes amb formació prèvia d’FP, així com

amb estudis universitaris, especialment de Belles Arts.

El present curs 14/15 tenim matriculats més de 100 alumnes de fora de les fronteres de l’Estat

espanyol.

Cal remarcar, com a aspecte favorable, la motivació i l’ actitud positiva de la majoria d’ alumnes vers

els seus estudis. Quasi mai s’han observat problemes de disciplina, ordre i alteracions greus de la bona

marxa de les activitats acadèmiques. Aquesta predisposició fa que la relació professor/ alumne sigui

cordial i amb sinèrgies de col∙laboració. Destacaria també la presència de persones de mitjana edat i

fins i tot de més grans en alguns tallers i cicles.

Com a fet significatiu cal citar que hi ha alumnat que retorna o continua al centre per fer una segona

especialitat, ja sigui un nou cicle formatiu o bé, els estudis superiors de grau en disseny.


14

Podem dir, doncs, que l’ alumnat del Centre és creatiu, motivat, amb diferents nivells de

coneixements i procedències i que per pagar‐se els estudis molts d’ ells han de treballar a jornada

parcial o caps de setmana, fet que comporta aspectes positius ( més recursos personals i administració

del temps) i menys favorables ( absentisme, problemes econòmics a l’ hora d’ adquirir material escolar

i no tenir cobertes necessitats bàsiques com l’ habitatge).

Segons dades de la Secretaria del Centre el nombre d’ alumnes matriculats aquest curs és d’ 1.400 en

formació reglada i uns 70 en monogràfics.

f. Pràctiques empresa (FCT). Erasmus. Mobilitats. Inserció professional.

Serà molt recomanable fer un ampli estudi per constatar el grau d’ inserció professional dels alumnes

en les diverses especialitats.

Es detecta una millora considerable en l’ aprofitament i consolidació de les pràctiques escola empresa

(FCT), tant en el nombre com en la notorietat i importància de les empreses contactades i amb conveni

vigent. Malgrat les dificultats inicials, el programa QBID ha permès agilitzar i centralitzar tota la logística

i coordinació d’aquesta tasca. Es necessiten encara més hores de dedicació per part dels tutors, ja que

la durada de les pràctiques, tant en els Graus com en els Cicles LOE és molt més àmplia i el

seguiment/avaluació més detallats. Recordem que aquestes pràctiques formen part del programa

curricular d’aquests ensenyaments.

Tenim prop de 400 empreses contactades i més de 60 a l’estranger.

En un futur caldrà estudiar la possibilitat d’implementació de la formació dual de manera experimental

en algun cicle.

La mobilitat internacional és una part fonamental dins el programa d’una escola superior com la Llotja

i té com a objectiu compartir les idees i el coneixement directe per l’alumne de maneres de fer i de

pensar de la societat dels diferents països que configuren Europa i la resta del món.


15

Al nostre Centre disposem de la carta Erasmus i altres programes de mobilitat i certament s’ha fet un

salt qualitatiu i quantitatiu en aquest tema. L’escola realitza intercanvis amb d’altres centres educatius

i professionals. Cada any participem en concursos nacionals i internacionals.

La col∙laboració amb els “partners” es realitza amb programes específics però també amb convenis de

projectes concertats. Llotja ha treballat amb escoles de Finlàndia, Japó, Canadà, França, Itàlia,

Alemanya, Dinamarca, Argentina i Mèxic.

També contemplem mobilitats de professorat.

L’Escola ha estat present en espais institucionals i privats com el Mercat d’Idees, Futur excel∙lent: en

fires com “The Brandery”, 080 Barcelona, Saló del Còmic, Arts Libris, Ikas Art, Cerco, BDW, Off

Barcelona, entre d’altres.

Penso que serà molt necessari reforçar, en la mesura que sigui possible, el nivell d’idiomes dels nostres

alumnes i també del professorat. Tanmateix sé que s’estan gestionant amb l’administració local cursos

de castellà i també de català per als alumnes que vénen al nostre Centre d’altres països.

g. Inspecció Educativa.

Les funcions i atribucions de la Inspecció estan regulades en el Capítol VII articles 177/179 de la LEC.

Sense cap dubte el binomi Inspecció – Equip directiu és importantíssim. I ho és de manera bidireccional

ja que, per una banda , cal garantir la legitimitat i la legalitat de les activitats i decisions del Centre dins

de la seva autonomia. Per l’altra banda, la Direcció ha de saber transmetre a les autoritats educatives

les necessitats del Centre i les raonables peticions i informacions.

Un clima de confiança, de diàleg i de responsabilitat davant la Inspecció educativa serà per a mi un

punt de suport en la bona marxa del dia a dia en la gestió d’una escola tan peculiar, complexa i

diferenciada com la nostra.


16

Cal recordar que el director/a és per normativa el representat de l’Administració davant del Centre i

també el representant del Centre davant de l’Administració. Aquesta “paradoxa”, que de vegades fa

que sorgeixin conflictes i malentesos, ha de minimitzar‐se amb el suport, assessorament, supervisió,

avaluació i control per part de la Inspecció educativa vinculada a Llotja.

3. OBJECTIUS A ASSOLIR EN L’ÀMBIT PEDAGÒGIC , ORGANITZATIU I DE GESTIÓ.

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) en el seu Títol VII, Capítol I article 90 diu textualment:

Apartat 1: Els centres públics disposen d’autonomia en els àmbits pedagògics, organitzatiu i de gestió

de recursos humans i materials.

Apartat 2: En exercici de l’autonomia de centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar

objectius addicionals i definir les estratègies per assolir‐los, organitzar el centre, determinar els

recursos que necessita i definir els procediments per aplicar el projecte educatiu.

Apartat 3: L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel∙lència de l’activitat

educativa.

Seguint aquestes directrius normatives i en el marc d’aquesta autonomia, proposo 5 objectius/

estratègics en les àrees: pedagògica, organitzativa i de gestió dels recursos, amb les corresponents

actuacions i concrecions que desenvoluparé en el punt 4 del projecte.

OE1 ‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora dels resultats educatius / ESTRATÈGIES:

1.1. Revisió del model pedagògic del Centre.

1.2. Millora i potenciació de la cultura d’avaluació per a la millora de la qualitat.

1.3. Ampliació i millora de les TIC a les aules i equipaments als tallers i altres serveis.

1.4. Estudi de causes i nivell d’absentisme, abandonament estudis i d’inserció laboral en l’alumnat.


17

OE2 ‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora de la cohesió social / ESTRATÈGIES:

2.1. Potenciar el clima d’aprenentatge i treball basat en el respecte i la bona convivència.

2.2. Facilitar protocols i procediments en la mediació i resolució de conflictes.

2.3. Millorar i afavorir les possibilitats de participació dels alumnes i reforçar els seus mecanismes.

2.4. Vetllar per la millora i el bon ús de les instal∙lacions, el material i els recursos de l’Escola.

2.5. Organitzar esdeveniments col∙lectius de caire lúdic, cultural i social.

OE3‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Actualització dels documents normatius/ ESTRATÈGIES:

3.1. Elaborar el projecte educatiu de centre (PEC).

3.2. Revisar i adequar les NOFC a la realitat actual del Centre.

3.3. Vetllar pel compliment de la normativa de salut i riscos laborals.

OE4‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Millora de la comunicació a tots nivells/ ESTRATÈGIES:

4.1. Elaboració d’un pla de comunicació de centre.

4.2. Revisar els criteris de promoció cultural i comunicació amb institucions i empreses.

OE5‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC DE GESTIÓ DELS RECURSOS: Optimització i anàlisi dels ingressos i

les despeses / ESTRATÈGIES:

5.1. Realitzar un estudi seriós de les disponibilitats pressupostàries del Centre.

5.2. Estudiar noves fórmules d’ingressos dins del marc d’autonomia del Centre.

4. ACTUACIONS PREVISTES I CONCRECIONS ORGANITZATIVES:

Per a cadascun dels objectius i les seves estratègies enumero les accions i actuacions que he previst.

El període temporal va de setembre de 2015 a agost de 2019. Atès que estem immersos en molts


18

canvis normatius i estructurals, no puc preveure’n encara quina serà l’ evolució (implantació dels cicles

LOE, definició dels Estudis Superiors de Disseny i la Direcció de l’ ESDAP, manteniment de la plantilla...).

Plantejo 94 actuacions i concrecions per als propers 4 anys. N’hi ha de més genèriques i que responen

a intencions i d’altres són molt més concretes i aplicables des del primer any de mandat. (veure també

annexos 3 i 4 ).

AC1.1. Revisió del model pedagògic del Centre.

1. Incentivar un ampli debat intern sobre el model d’escola que volem i que doni resposta als canvis

constants en la concepció i l’ensenyament del disseny i l’art, en el marc de la societat del Segle

XXI.

2. Implicar el claustre de professors en els debats pedagògics tot establint propostes concretes de

debat i la posterior aplicació dels acords que s’adoptin al respecte (servirà per incloure ’ls al

PEC).

3. Creació del coordinador/a pedagògic de Cicles Formatius a més dels Graus/ ESDAP que ja

existeix.

4. Potenciar les mirades pedagògiques amb altres escoles i institucions (conferències, jornades,

tallers).

5. Incrementar i estimular les reunions de coordinació amb la Direcció del Centre per conèixer els

acords i problemes existents a les aules i tallers de les especialitats que s’imparteixen.

6. Estimular la creació d’un Consell de Direcció amb àrees de treball i responsabilitats ben

definides.

7. Reforçar les accions destinades a augmentar la matrícula al nostre Centre ( jornada de portes

obertes, visites a centres on s’imparteixi batxillerat artístic, fires i Saló de l’Ensenyament).


19

8. Promoure les reunions de coordinació en horaris fixos i de manera regular. Vetllar pel

compliment d’ aquestes. A tall d’ exemple, els dijous de 13 a 15 hores.

9. Impulsar les jornades de portes obertes amb més activitats de participació de tots els

estaments.

10. Fomentar i potenciar les competències comunicatives.

11. Continuar dins de les disponibilitats i dotacions de plantilla amb la implantació de mòduls

dels cicles i graus en anglès.

12. Establir la figura del director/a delegat per a la Seu de Sant Andreu.

13. Gestionar i dirigir el Centre amb els principis del lideratge distribuït, la delegació, els projectes i

les propostes transversals. El treball en equip serà un referent en la filosofia i valors del Centre.

14. Continuar amb l’estudi i la viabilitat de la implantació de Màsters segons normativa.

AC1.2. Millora i potenciació de la cultura d’avaluació per la millora de la qualitat.

15. Obrir un debat al Centre per la implementació d’un PQMC a partir del curs 19/20.

16. Reforçar els criteris d’ acollida a professors interins i substituts en el moment d’incorporar‐se a

la Llotja.

17. Establir criteris interns d’avaluació de la tasca del professorat a més dels que normativament es

realitzen.

18. Conèixer i aplicar de manera general els criteris d’avaluació dels alumnes.

19. Lluitar i defensar davant qui sigui responsable, el manteniment de la plantilla docent que

estigui avaluada positivament i demostri compromís i dedicació al projecte de centre amb

especial sensibilitat pel professor interí.


20

20. Aplicar el Decret 39/2014, de 25 de març, de provisió i perfil de llocs de treball, sobretot en

la recerca d’una bona qualitat (professorat especialista, llocs de perfil especial).

21. Realitzar una distribució justificada i motivada de les hores de reducció lectiva que disposa el

Centre per als diferents càrrecs i òrgans, a fi que hi hagi un aprofitament real de les funcions

assignades.

22. Estudiar la possible ampliació a horari de tarda de matèries optatives de tercer i quart curs

dels Estudis Superiors de Disseny.

AC1.3 Ampliació i millora de les TIC a les aules, els equipaments als tallers i altres serveis.

23. Adequar les aules a les necessitats tecnològiques / informàtiques/ audiovisuals actuals (wifi,

projectors, fotografia) segons possibilitats pressupostàries.

24. Elaborar un pla de manteniment de tots els sistemes informàtics i la seva reparació i substitució

si fos necessària.

25. Potenciar les funcions del Coordinador d’Informàtica del Centre amb protocols clars d’actuació

i de respecte per part de tothom envers a les seves decisions i actuacions.

26. Incrementar dins de les possibilitats de pressupost, els criteris d’adquisició de material per les

biblioteques de les dues seus ( llibres i audiovisual). Possibilitar les donacions i cessions de

material per part de persones o institucions públiques o privades.

27. Estudiar les possibilitats de convenis de col∙laboració amb estudiants de Biblioteconomia per

fer les pràctiques a les nostres biblioteques. Possibilitats d’acords amb altres xarxes de

biblioteques, principalment les universitàries, a fi que puguin ser utilitzades pels nostres

alumnes.


21

28. Treballar per aconseguir que les biblioteques d’ambdues seus siguin espais reals d’estudi i de

consulta, amb un horari més extens.

AC1.4 Estudi del nivell i causes d’absentisme, abandonament dels estudis i d’inserció laboral.

29. Realitzar una enquesta interna per detectar els indicadors i els nivells d’inserció dels alumnes

que finalitzen els seus estudis tant de Grau com de Cicles (entrevistes, qüestionaris).(Annex 5)

30. Nomenar dos responsables o coordinadors de pràctiques FCT. Un per Sant Andreu i un per Ciutat

de Balaguer.

31. Reforçar el paper dels tutors d’ FCT i de pràctiques a l’empresa.

32. Convocar una jornada “Llotja/Empresa” on estiguin convidades al Centre totes les empreses,

tallers, estudis, que col∙laboren amb nosaltres ( mes de gener de cada curs).

AC2.1 Potenciar el clima d’aprenentatge i treball basat en el respecte i bona convivència.

33. Ampliar l’ oferta interna per a la realització de cursos de formació del professorat.

34. Gestionar amb el Departament la realització de més cursos i activitats formatives per al

professorat en el mateix Centre: propietat intel∙lectual, moodle, coaching per a docents...

35. Revisar i estar al dia de tota l’ oferta formativa del Departament i d’ altres organismes i

institucions.

36. Reforç d’ idiomes pels alumnes que ho desitgin (preferentment per als que són d’ altres

nacionalitats i tenen dificultats d’ integració).

37. Potenciar la compra de material bibliogràfic i/ o audiovisual (biblioteca) en diferents idiomes.

Anàlisi i millora de l’organització per a l’ atenció a la diversitat:


22

38. Incrementar els professionals de reforç en aquest àmbit (alumnes amb disminucions

auditives, cadires de rodes ...).

39. Aplicació de diferents pràctiques metodològiques a l’ aula per atendre la diversitat.

40. Reforçar la figura dels coordinadors i vetllar perquè en totes les reunions, a l’ hora de fer una

acta, s’hi mencionin els acords adoptats per a la seva posterior posada en marxa.

41. Xerrada, conferència o seminari d’ algun expert/ en aquests temes.

42. Reforçar i dedicar especial atenció a les importants tasques i funcions que realitza el personal

subaltern, de manteniment i administratiu.

AC2.2 Facilitar protocols i procediments en la mediació i resolució de conflictes.

43. Treballar per poder establir horaris racionals pel professorat que imparteix docència a ambdues

seus.

44. Defensar i reclamar la creació d’equips o persones d’assessorament i orientació psicopedagògica

a les escoles de disseny i art, principalment enfocats a les qüestions particulars dels graus

mitjans.

45. Possibilitat de creació d’una comissió de mediació de conflictes.

46. Vetllar dins de les possibilitats del Centre per a l’efectiva conciliació de la vida laboral i familiar

segons normativa al respecte.

47. Informar i orientar el professorat dels seus drets i obligacions professionals.

AC2.3 Millorar i afavorir els mecanismes de participació de l’alumnat.

48. Dotar els alumnes d’espais dignes de descans, reunions i estudi a les dues seus.

49. Potenciar la participació de l’alumnat, tant a nivell reglamentari (representants al Consell


23

Escolar, tutories i delegats de curs) com incentivar la creació d’associacions d’alumnes i antics

alumnes.

50. Realitzar actuacions per estimular el sentit de “pertinença” a Llotja per part dels alumnes.

AC2.4 Vetllar pel bon ús de les instal∙lacions , materials i recursos de l’Escola.

51. Millorar i vetllar pel bon ús de l’accés a l’aparcament i entrada de vehicles a la seu de Sant

Andreu.

52. Establir protocols d’ amonestacions i sancions al personal de qualsevol estament de la comunitat

educativa que faci un mal ús de les instal∙lacions, materials i altres recursos.

53. Dotar de responsabilitats, però també d’atribucions, per detectar anomalies en l’ activitat de les

persones de manteniment i neteja del centre.

54. Realitzar accions informatives respecte aquestes qüestions al llarg del curs.

55. Dotar a la Secretaria del Centre dels recursos necessaris per a la seva important tasca.

AC2.5 Organitzar esdeveniments col∙lectius de caràcter lúdic, cultural i social.

56. Crear propostes per a la celebració d’ actes lúdics, festius i culturals en jornades assenyalades:

Sant Jordi, Castanyada, Nadal, Carnestoltes ...

57. Aconseguir dotar de “valor” el carnet de la Llotja amb descomptes i promocions a botigues,

espais d’art, cines i teatres, a més d’altres esdeveniments culturals, socials i d’oci dins de l’entorn

social del disseny i l’art.

58. Donar suport des de la Direcció a qualsevol iniciativa que representi afavorir la comunicació

informal i la cohesió. Sopars, sortides, assistència a actes culturals...

59. Aprofitar l’experiència d’antics alumnes i professors del centre per fer activitats, xerrades ...


24

AC3.1 Elaborar el projecte educatiu de centre (PEC).

60. Introduir i /o revisar tots aquells aspectes en què sigui necessària una actualització i /o la pròpia

revisió.

61. Creació de comissions participatives per a l’ elaboració/ revisió del PEC.

62. Implicar i motivar els professors d’Orientació Industrial i Legislació per a l’ elaboració/ revisió del

PEC.

63. Promoure el coneixement per tota la comunitat educativa del PEC.

AC3.2 Revisar i adequar les NOFC a la realitat actual del centre.

64. Aplicar, revisar i actualitzar el pla d’acció de tutories (PAT).

65. Elaborar, revisar, actualitzar i aplicar el reglament de règim intern de centre (RRI) dins les NOFC.

66. Actualitzar i donar a conèixer la normativa relacionada amb la propietat intel∙lectual i drets

d’autoria. Igualment amb la Llei Orgànica de protecció de dades personals.

67. Publicació del PEC, les NOFC i el projecte de direcció al “moodle” del centre perquè tota la

comunitat educativa en tingui coneixement.

AC3.3 Vetllar pel compliment de la normativa de salut i riscos laborals.

68. Establir i fer que es compleixin les mesures en matèria de salut i riscos laborals.

69. Realitzar un estudi general dels àmbits de senyalització, ventilació, accessibilitat, rampes

d’entrada, ergonomia, fugues energètiques, goteres.

70. Realitzar un estudi de les condicions i revisions de l’ascensor de Ciutat de Balaguer.

71. Contemplar o exigir a qui sigui competent segons normativa, la construcció d’una rampa d’accés

per a persones amb discapacitats a la planta d’entrada de la seu de Ciutat de Balaguer.


25

72. Continuar amb la detecció de problemes acústics principalment a la Seu de Sant Andreu.

73. Millora de les condicions d’higiene, utilització i condicions dels banys públics a la seu central.

74. Protegir i vetllar per les condicions de treball de tota la comunitat educativa i en especial el

personal administratiu, subaltern i de manteniment.

AC4.1 Elaborar i implementar un pla de comunicació de centre.

75. Actualització de dades personals i correus electrònics de tot el professorat del Centre.

76. Crear sistemes duals de comunicació. Implementar que la mateixa informació o comunicació

sigui enviada per dos canals per evitar al∙legacions de desconeixement d’ informació tramesa.

77. Augmentar els canals d’ informació als alumnes amb més continuïtat i coherència. Beques,

matrícules, borses de treball.

78. Crear la figura del responsable o Cap de Comunicació del Centre. Estarà integrat al Consell de

Direcció i supervisarà / elaborarà els protocols d’informació i comunicació tant interna com

externa.

79. Incentivar la utilització de la xarxa “moodle” del Centre. Actualització de la pàgina web.

80. Potenciar la comunicació permanent entre les dues seus (Llotja central / Llotja St. Andreu).

81. Contemplar la possibilitat que els alumnes de la Seu de Sant Andreu puguin realitzar gestions i

tràmits administratius sense desplaçar‐se a la Central.

82. Informar el Claustre de professors i el Consell Escolar amb més regularitat i detall.

AC4.2 Revisar els criteris de promoció externa, cultural i de comunicació amb les empreses i

institucions.

83. Possibilitar i facilitar que els nostres alumnes puguin exposar els seus projectes finals a les

sales i espais que tenim per a tal fi a l’Escola. L’ús d’aquestes sales serà preferent per a ells.


26

84. Valorar la possibilitat de creació d’un museu permanent de Llotja pel curs 19/20.

85. Incrementar, si s’escau, la fluïdesa de diàleg i la col∙laboració amb l’ESDAP, el Departament

d’Ensenyament a tots el seus nivells, la resta d’escoles de disseny i art de Catalunya i d’altres

territoris i estats.

86. Establir criteris de col∙laboració amb les associacions, col∙legis professionals, gremis i entitats

que tinguin vinculació amb les especialitats que s’imparteixen a Llotja ( il∙lustradors,

ceramistes, interioristes...).

87. Proposta de creació d’una publicació / revista de centre d’àmbit semestral per al Curs 18/19.

AC5.1 Realitzar un estudi seriós de les disponibilitats pressupostàries del Centre.

88. Estudi econòmic amb la convocatòria del Consell Escolar i la Comissió Econòmica de l’estat

actual dels comptes, a fi de fer la previsió de despeses immediates i poder planificar‐les.

89. Revisar si s’escau la previsió de despeses per a l’exercici 2015, per si es considera necessària

alguna modificació per poder començar a aplicar el projecte de direcció que es presenta.

90. Modificar el pressupost assignat a les activitats de promoció cultural externa de Llotja a fi

d’ajustar / equilibrar les activitats, conferències i xerrades per tal de prioritzar‐ne l’ aspecte

qualitatiu enfront del quantitatiu.

AC5.2 Estudiar noves fórmules d’ingressos dins del marc d’autonomia del Centre.

91. Valorar i estudiar la possibilitat de patrocini de les sales d’exposicions del Centre.

92. Fer un ampli estudi i revisió, si s’escau, dels costos dels contractes amb empreses de serveis

i pressupostos del personal de neteja i manteniment vinculats al Centre.

93. Revisar els acords de les màquines de “vending” d’ambdues seus i la seva gestió.


27

94. Estudiar fórmules “imaginatives” per poder generar ingressos amb l’aprofitament de les

instal∙lacions del Centre.

5. INDICADORS PER A L’ AVALUACIÓ DE L’ EXERCICI DE LA DIRECCIÓ I MECANISMES DE RETIMENT

DE COMPTES:

5.1 Avaluació Indicadors de progrés.

“NOMÉS POT MILLORAR ALLÒ QUE ES POT MESURAR”.

Els indicadors són dades elaborades que ens donen informació sobre una activitat concreta.

Referent a l’avaluació, faig menció dels articles 57 i 59 del decret 102/2010 d’autonomia de centres

on es mencionen aspectes tan interessants com:

“L’avaluació dels centres relacionen els resultats educatius amb els processos

d’ensenyament/aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de

progrés del projecte educatiu”, 57.1.

“L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna (autoavaluació) i externa i afecta

els àmbits pedagògic, de gestió i organització d’acord amb les especificitats de cada centre”, 57.2.

“Els indicadors de progrés que s’utilitzen en l’avaluació i fan referència a RESULTATS, PROCESSOS,

RECURSOS i condicions D’EQUITAT, i en tot cas s’han d’establir de manera contextualitzada en cada

centre”, 59.1.

A Llotja, el seguiment de la inserció laboral i el seu èxit professional, a més de l’ estudi de la taxa

d’abandonament i absentisme, junt amb la mesura del grau de satisfacció i qualitat del nostre

alumnat i professorat, han de ser els principals indicadors.

Sincerament, tinc clar que no serà fàcil generalitzar la cultura d’avaluació a tota l’Escola, tot i que als

estudis de Grau ja s’ha començat a desenvolupar de fa temps. S’hi observen unes resistències que


28

vénen de lluny i que seria molt llarg enumerar‐les. Serà objectiu de l’ equip directiu potenciar i

estimular aquesta cultura amb persuasió, pedagogia i amb tot el suport.

Plantejaré l’ avaluació a partir d’ un sistema d’ indicadors. Aquests indicadors estan lligats a les

diferents activitats i concrecions que he proposat.

Els tipus d’ indicadors poden ser, per exemple:

El grau d’ aplicació de l’ activitat: mesura el grau d’ implantació i desplegament sistemàtic

d’una actuació.

La qualitat d’ execució: es tracta de mesurar com s’ha fet el desplegament de l’ actuació. Es

poden tenir en compte el termini d’ execució, la utilització dels recursos previstos, l’adequació

metodològica i el nivell de compliment de les persones implicades.

El grau d’ impacte: es tractaria de poder mesurar en quina mesura una actuació és útil per

aconseguir un objectiu.

De cada indicador farem una previsió del resultat que es vol aconseguir i una implementació

temporal dins el període de mandat ( quatre anys del 2015 al 2019). La comparança del resultat

obtingut amb la previsió feta en el període corresponent, ens dóna el grau d’ assoliment de

l’actuació i, per tant, de l’ estratègia i del objectiu al qual va lligat. També permet la seva

correcció o replantejament en cas que els resultats estiguin molt per sota dels esperats.

Considero que serien uns resultats satisfactoris si superen en més d’ un 70% la majoria dels

indicadors.

No detallaré els instruments concrets d’ avaluació de cada activitat, malgrat tot, sí que

n’especifico les eines principals de mesura:

1. Enquestes o qüestionaris específics.

2. Resultats de les proves o avaluacions ( per exemple, qualificacions de l’alumnat).


29

3. Informes de les tutories o dels coordinadors.

4. Memòria anual (MA) que és l’eina per valorar i contrastar els avenços i les mancances amb

relació a les previsions. Està relacionada amb la programació general anual d’inici de cada curs

(PGU).

5. Informes de la Coordinació Informàtica.

6. Fons d’ avaluació externes (inserció laboral, institucions i organismes públics i privats...).

7. Entrevistes personals i observació sistemàtica dels canvis previstos ( obres, instal∙lacions,

conferències ...).

8. Consell de Direcció, Consell Escolar, Claustre de Professors (les seves actes, per exemple)

9. Secretaria del Centre i Comissió Econòmica ( matrícules, despeses, ingressos ).

Les actuacions temporals les concretaré per períodes TRIMESTRALS, SEMESTRALS O ANUALS i, com ja

he comentat, desglossats en el termini de QUATRE anys de mandat (veure annex).

5.2 Mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació.

Els mecanismes de la rendició de comptes ens permeten justificar els objectius i resultats que

responen a les necessitats i interessos del centre. La rendició de comptes ens permet:

Tenir en compte les opinions dels diferents grups que participen en les activitats del Centre.

Actuar amb transparència, a partir de la informació rellevant que ens permet establir

valoracions de les actuacions que es realitzen al centre.

Avaluar de forma precisa els resultats obtinguts i incorporar‐los a la presa de decisions.

Garantir les actuacions, els procediments i la relació amb els alumnes i l’ entorn educatiu a partir

del control extern i la gestió d’ incidències.

Els grups d’ interès als quals cal retre comptes i els documents on queda constància a la nostra Escola

són:

A. Administració educativa: memòria anual del Centre, rendició de comptes econòmics, i d’altres

i variades informacions requerides per l’ Administració educativa.


30

B. Consell Escolar: actes de les reunions del Consell Escolar.

C. Claustre de professors: actes de les seves reunions.

D. Inspecció Educativa: qualsevol informació o dades requerides per la Inspecció.

E. Famílies: Butlletins de notes, comunicacions dels tutors, circulars informatives, informacions

d’ assistència i puntualitat ( bàsicament en els GRAUS MITJANS de la nostra oferta educativa ).

F. Organismes, institucions, empreses d’ àmbit local, autonòmic, nacional o internacional.

Cal que es tinguin clars els protocols d’ actuació i d’ atenció a les queixes i reclamacions que

s’estableixen en la normativa d’ inici de curs i d’ altres documents. És necessari establir mètodes de

recollida de suggeriments. Per finalitzar s’han de valorar les respostes i avaluar‐ne la utilitat, tant per

a qui ha fet la demanda com per al mateix Centre.

Cal un seguiment i un reconeixement des de la Direcció de tota la feina, tasques i projectes que es

duen a terme en el nostre centre Llotja, tant per part del professorat com de tota la comunitat

educativa ( alumnat, personal d’administració i serveis ... ).

Per tal de vertebrar la participació del professorat en la presa de decisions penso que seria molt

oportuna la creació d’ un CONSELL DE DIRECCIÓ que estaria format per membres del claustre i

persones de l’equip directiu (veure annex 4 )

Com diu F. Javier Murillo Torrecilla ( 2004 )

“ Hem de centrar el lideratge com un resultat de l’ acció concertada d’ un col∙lectiu de persones que

estan treballant dins d’ un patró de relacions d’ obertura i confiança; en cada moment la persona

que té major coneixement porta la iniciativa davant les altres. Així, les fronteres entre líders i

seguidors desapareixen, en la mesura que TOTHOM fa els dos rols”.

“LLOTJA ÉS UNA ESCOLA DE REFERÈNCIA QUE COMBINA TRADICIÓ I MODERNITAT, UN CENTRE DE

TOTS I PER A TOTHOM”

PROJECTE DE DIRECCIÓ PER A L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY … · Projecte de direcció Magí...

Documents

Transcript of PROJECTE DE DIRECCIÓ PER A L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY … · Projecte de direcció Magí...