Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016
-
Upload
projectejoanfuster -
Category
Documents
-
view
241 -
download
11
description
Transcript of Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016
1
PROJECTE DE DIRECCIÓ
IES JOAN FUSTER
Sueca (Ribera Baixa)
Xavier Tarrasó
Juan Armenteros
Enrique Francisco
Javier Herrera
Guadalupe Nogueroles
Lluís Quiles
2016
Projecte de direcció
IES Joan Fuster de Sueca
2
ÍNDEX
Pàg. 03 Introducció
Pàg. 04 A) Descripció i anàlisi de les característiques més rellevants del centre.
Pàg. 07 - Aspectes positius i negatius en l'organització i funcionament del
centre.
Pàg. 10 B) Objectius bàsics que es pretenen aconseguir amb l’exercici de la
funció directiva.
Pàg. 12 C) Línies d’actuació i plans concrets que permeten la consecució dels
objectius.
Pàg. 12 - Estratègies bàsiques sobre l'organització del centre.
Pàg. 13 - Plantejaments pedagògics i propostes de millora en relació amb
els processos d’ensenyança i l’aprenentatge dels alumnes.
Pàg. 20 - Propostes sobre mitjans materials, ús dels espais i renovació
tecnològica.
Pàg. 23 - Criteris en relació amb les activitats complementàries i
extraescolars.
Pàg. 24 D) Composició de l'equip directiu.
Pàg. 26 E) Procediment d'avaluació de la gestió directiva i del mateix projecte.
Pàg. 28 F) Qualsevol altre aspecte que l’aspirant considere rellevants.
3
INTRODUCCIÓ
El nostre centre té una llarga història darrere: l'any 1996 es fusionaren els antics instituts
de Formació Professional Ribera Baixa i de Batxillerat Joan Fuster, que ja tenien la seua
pròpia història, i es va crear l'actual IES Joan Fuster de Sueca. La unificació dels dos centres
va ser tot un repte per al nou claustre, equips educatius i equip de direcció, ja que calgué
afrontar una transformació profunda de la vida del que fins aleshores eren dos centres. Amb
molt d'esforç reeixírem i poguérem fer front al nou repte: la reforma arquitectònica de totes
les instal·lacions que va donar lloc a l'actual forma del nostre institut. Les obres van durar
cinc anys i vam haver d'esforçar-nos per conviure i ensenyar entre obres i barracons. També
reeixírem.
La construcció de l'actual de l'IES Joan Fuster, inaugurat en abril de 2006, va suposar la
integració física dels dos antics edificis, que s'han conservat amb una profunda remodelació, i
va proporcionar instal·lacions adients per a un centre que acull, any rere any, un gran nombre
d'alumnes. Cal agrair als successius equips directius, encapçalats pels nostres actuals Director
Vicent Baggetto i Vicedirector Miquel Furió, l'esforç, dedicació i savoir faire amb que
pilotaren totes aquestes transformacions.
És, doncs, una història que estén les seues arrels des de finals dels anys seixanta del
segle XX fins ara, mitjan de la segona dècada del segle XXI. Són molts anys: milers
d'alumnes i centenars de professors han viscut part de les seues vides en aquestos espais.
Molts antics alumnes són ara mares i pares d'alumnes actuals i alguns són també professors
ara del centre.
Continuar tota aquesta història i seguir el seu impuls és la principal meta del nostre
projecte de direcció. Una tasca exigent que sols funcionarà si som capaços d'aportar el millor
que hi ha en tots nosaltres. Només així, brollarà tot el potencial de la nostra comunitat
educativa.
Ara, quan es compleixen els primers deu anys del nou centre i quasi mig segle de la
creació dels centres originaris, volem encetar una nova etapa en una aposta clara per la
renovació i la participació que ens faça mereixedors d'inscriure'ns amb dignitat en aquesta
història.
4
A) Descripció i anàlisi de les característiques més rellevants del centre
El Joan Fuster és un Institut d'Educació Secundària valencià de la localitat de Sueca,
capital de la comarca de la Ribera Baixa. La ciutat de Sueca està enclavada al sud del llac de
l'Albufera, envoltada de camps d'horta i arrossars i delimitada pel curs del riu Xúquer. Bona
part del seu terme municipal integra el Parc Natural de l'Albufera. Actualment compta amb
una població de 28.626 habitants i les activitats productives es reparteixen entre l'agricultura
(al voltant del 40%) i la indústria, el sector serveis i la construcció (a parts quasi iguals, fins
quasi el 60%).
La ciutat de Sueca exerceix de facto de centre de referència de les poblacions que
l'envolten. A més dels serveis turístics que ofereixen alguns dels nuclis poblacionals que
integren el municipi (Mareny de Barraquetes i el Perelló), també aporta serveis de tipus
administratiu, associatiu, econòmic i educatiu als pobles de les rodalies (Sollana, Riola,
Fortaleny, Llaurí, Polinyà, Corbera, Albalat). Aquesta característica de la ciutat es reprodueix
en el nostre centre escolar, doncs, des de fa molts anys, ateny les necessitats educatives
d'alumnes que procedeixen de tots aquestos llocs i inclús de més enllà (Cullera, Silla,
Catarroja, Gandia, etc.).
El nom del nostre institut rendeix homenatge al gran escriptor i pensador Joan Fuster i
Ortells (1922-1992), fill preclar de la vila de Sueca, pioner en la defensa del valencià des dels
temps de la post-guerra civil, impulsor del pensament crític. Tota una inspiració que hem de
continuar entre tots.
La llengua pròpia del centre és el valencià, a més del castellà que, com a llengües
oficials, són utilitzades amb normalitat. La tasca que s'ha fet en el nostre centre des de fa
dècades per la normalització del valencià ha estat importantíssima i ha de continuar. Som en
aquest aspecte un centre de referència.
L'institut compta amb una ampla oferta educativa:
• ESO: 15 grups: 4 de 1r, 4 de 2n, 3 de 3r i 4 de 4rt;
• BATXILLERAT: 9 grups: en el primer curs 5 grups amb les modalitats
de Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts escèniques, música i
dansa, Arts plàstiques, disseny i imatge de la LOE; en el segon curs 4 grups amb les
modalitats d'Arts, Ciències i Humanitats i Ciències Socials de la LOMQE.
• CICLES FORMATIUS: 18 Grups amb cicles de les famílies
d'Administració i Gestió (especialitats de Serveis Administratius, Gestió
Administrativa, Administració i finances, Assistència a la Direcció), d'Instal·lació i
Manteniment (especialitats de Manteniment Electromecànic i de Mecatrònica
5
Industrial) i de Transport i Manteniment de Vehicles (especialitats d'Electromecànica
de Vehicles i Manteniment de Vehicles) segons l'establert a la LOE.
L'institut Joan Fuster té adscrits a efectes d'escolarització els col·legis públics de Sueca
(Carrasquer, Cervantes, El Perelló, Marenys de Barraquetes), Riola (Miguel Hernández),
Llaurí (Ribera Baixa) i la Secció de Secundària de l'IES Joan Fuster a Sollana. A efectes
administratius per a Batxillerat té adscrit el centre privat d'Infantil, Primària i Secundària
L'Encarnació de Sueca. A efectes administratius per a Cicles formatius té adscrita la Secció
de Secundària de l'IES Joan Fuster a Sollana. A efectes de la Prova d'Accés a la Universitat
està adscrit a la Universitat de València (Estudi General). A efectes administratius per a
expedició de certificats d'idiomes té adscrits els centres privats de Sueca: Escola Jardi Ateneo
Sueco del Socorro, Luis Vives, Maria Auxiliadora, Nuestra Señora de Fátima, Unión
Cristiana i L'Encarnació.
Les instal·lacions escolars de què disposa l'institut formen un complex educatiu de
grans dimensions que és el resultat de la unió del cos central dels antics instituts de Formació
Professional i Batxillerat. La planta de l'edifici principal és en forma de “L”. Tota la façana
de l'edifici dóna al carrer que l'envolta i deixa en la part interior el patí i les pistes esportives,
el trinquet i el Gimàs delimiten el patí i les pistes per la part est i sud respectivament.
L'antic edifici del Ribera Baixa, ja remodelat, està destinat a la funció de serveis: en la
planta baixa estan la Consergeria i Reprografia, Secretaria, Cafeteria, Serveis i magatzem; en
la primera planta està la Biblioteca, la Sala de Professors (que anomenarem gran) , el despatx
de Direcció, una aula de Cicle Formatiu, els Departaments de Matemàtiques, Valencià,
Castellà, Anglés, Geografia i Història, Filosofia, Grec i Llatí i Orientació, dos despatxos usats
per l'Ampa i com a aula de desdoblament. El segon pis està desocupat i per utilitzar.
En l'alçada del primer pis una mena de pont o passarel·la uneix aquesta part de l'edifici
amb el del seu germà, l''antic Joan Fuster. Baix queda el gran vestíbul que ocupa l'espai que
separava els antics edificis, que és la gran zona d'entrada i dóna també accés al patí i les pistes.
Aquest altre edifici conté els aularis i les aules específiques en una disposició arquitectònica
que ha suposat el principal efecte de la remodelació: tres ales d'aularis que naixen en
perpendicular de l'edifici central. La planta baixa conté la Sala d'Usos múltiples, les aules
específiques de Música, Tecnologia, Tallers de Cicles Formatius i una altra entrada a l'edifici
per la part oest .
A les ales de la primera i segona planta estan les aules grup i en el corredor central aules
específiques d'Informàtica, Arts Plàstiques, Biologia i Física i Química. Al començament de la
segona ala, en el primer pis, punt de gravetat de l'edifici, està situada la Sala de Professors
(menuda). Tota l'ala tercera, i la més gran, conté les aules i els despatxos dels departaments de
Cicles Formatius (Administració i Gestió, Instal·lació i Manteniment i Transport i
Manteniment de Vehicles).
El patí és ample i queda delimitat en l'espai comprés entre la “L” de l'edifici principal
que hem descrit i l'altra “L” que el tanca, formada pel Gimnàs, la part de darrere del Centre
6
d'Educació Especial Miquel Burguera i el nostre Trinquet. El patí té dues grans zones sense
solució de continuïtat: la que queda entre el gimnàs i les ales dels aularis i la de les pistes
poliesportives que arriben fins el Trinquet. Hi ha arbres distribuïts en la primera zona, però
encara no són molt grans, i en l'altra zona hi ha arbres en tota la façana sud de l'antic Ribera
Baixa.
Entre el Trinquet i el començament de l'edifici principal queda un espai que correspon al
lloc que ocupava l'antic aparcament del Ribera Baixa, que ara és un zona asfaltada, quasi com
quan feia aqueixa funció i sense altre ús actual que el de permetre l'accés de vehicles de
subministrament per a la Cantina. Al costat d'aquest tros i en la vora de l'edifici principal hi ha
una zona delimitada amb tanques de filferro, amb prou vegetació que ja dóna al carrer de
davant i que és el patí de l'habitatge de la Conserge. Entre aqueix espai i la pista esportiva més
pròxima hi ha un espai d'uns 160 metres quadrats dels restos del jardí amb plantes
aromàtiques que els professors ara jubilats, Frederic Arlandis i Alfons Lledó, crearen fa uns
anys i que ara està prou abandonat. Aquestes poques zones verdes són l'únic estímul per
alleugerir l'estructura arquitectònica de formigó armat, taulell rogenc i metall i vidre en forma
d'hivernacle en alguns punts (vestíbul, cafeteria i les parts de la façana de la cara sud de l'antic
Joan Fuster que queden entre les ales ja descrites).
Una tanca perimetral de taulell en la base i filferro galvanitzat a sobre traça els límits del
nostre recinte escolar. En la part de la façana que dóna al carrer Camí dels dos pontets es
delimita entre la tanca exterior i l'edifici la Zona d'Aparcament i també està en aqueix lloc la
principal porta d'entrada, tot just enfront de la qual està el vestíbul. Ací coincideixen en
entrades i eixides cotxes i vianants. Cal estudiar com evitar aqueixa confluència perillosa,
també de vegades es fa embut per l'stop que hi ha a pocs metres d'aquesta eixida que és la que
més s'usa.
El personal administratiu de Secretaria està format per quatre persones, el personal
subaltern està format per cinc persones, l'equip de treballadores de la neteja de la plantilla es
completa amb les treballadores de l'empresa contractada a tal efecte. La Cantina disposa del
personal propi i atén a tota la comunitat des d'abans de les 8 fins que tanca l'institut al final de
la vesprada. En els moments d'hora punta, primers deu minuts de l'esbarjo, la barra del bar es
veu col·lapsada per moments, malgrat els esforços i bona organització prèvia dels seus
treballadors, donada l'enorme assistència d'alumnes i professors. Amb tanta gent, la superfície
de vidre que forma tota la paret lateral de la cantina multiplica el soroll, de vegades fins límits
difícils de suportar.
Són unes instal·lacions modernes i en bon estat en general. Són suficients però podrien
ser millorades en alguns aspectes, per exemple per oferir més possibilitats en l'organització
d'actes amb molta participació. Especialment es troba a faltar un Saló d'Actes, doncs, l'actual
7
Sala d'Usos múltiples es queda curta i té característiques poc adients per representacions
teatrals o audicions, malgrat les millores que s'han fet en els tres darrers anys (entaulat,
millora de l'equip de so). Qüestió de difícil solució en l'actualitat, ja que la despesa que
significaria la seua construcció en algun dels espais encara lliures requeriria un finançament
específic important. Seria sens dubte una qüestió, en tot cas, per no oblidar. Tampoc cal
oblidar l'espai ara no utilitzat i poc habilitat que és la segona planta de l'antic Ribera Baixa, un
gran espai diàfan, amb molta llum natural i amb moltes possibilitats.
Segons la PGA, el curs actual ha començat amb un total de 1183 alumnes. Cursen ESO
440 alumnes, Batxillerat 303 alumnes i Cicles Formatius 440. Sols hem pogut conéixer la
distribució d'homes i dones en Cicles Formatius (334 homes, 106 dones), però no en la resta.
Tampoc hem conegut la proporció d'alumnes immigrants. El torn de matí és el que arreplega
la major part de l'alumnat (983) que estudien ESO, Batxillerat o Cicles Formatius; el de la
vesprada el segueixen sols alumnes de Cicles Formatius ( 200 ).
La major part de l'alumnat es concentra, com ja hem dit, en el torn de matí, un 84%, la
qual cosa fa que els problemes de mobilitat, soroll, neteja i ordre en general s'accentuen.
L'edifici té un plantejament funcionalista, dissenyat per fer possible un grau d'ocupació molt
elevat. Les grans dimensions de l'espai construït i la gran quantitat d'usuaris genera una
ambient de massificació pels corredors dels aularis i en els esbarjos en les zones
d'entrada/eixida, en les confluències de cada ala del primer pis amb les escales que abaixen de
la planta segona vestíbul, Cantina i serveis. L'estudi de tota la problemàtica que suposa l'ús
dels espais i instal·lacions en el nostre institut hauria d’encetar-se per afavorir una disminució
de les molèsties que tot això provoca. En aquesta mateixa direcció pensem que cal humanitzar
l'estètica i organització de molts espais. La decoració del vestíbul, la creació d'aules-matèria
amb la seua decoració específica, la renovació de l'espai de la Sala de professors (menuda) per
a que siga ja “la” Sala de professors, les intervencions pictòriques al pati, a les seues
columnes i parets més poc agraïdes com les realitzades fa anys, pot afavorir un ambient
menys fred i asèptic, amb la qual cosa afavoriríem la convivència.
L'única dada que hem conegut sobre l'índex socio-econòmic i cultural (ISEC) de
l’alumnat de l’IES Joan Fuster, expressada per mitjà dels qüestionaris de context en les
proves diagnòstiques de 2n d'ESO en 2013, se situa en el 3 sobre 5 en escala ascendent,
mentre que en 2012 va ser de 4.
Aspectes positius i negatius en l'organització i el funcionament del centre
Per tal de fer l'anàlisi de quins són els aspectes més destacats que funcionen de forma
positiva en el centre, així com aquells elements negatius que caldria corregir, hem optat per
utilitzar el model DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) que és un bon
mètode d'avaluació per iniciar la planificació estratègica del centre. Des d'aquest model,
obtenim un quadre de doble entrada del centre on es reflecteix, per un costat els factors interns
(fortaleses i debilitats) i per l'altre els factors externs (oportunitats i amenaces).
8
DAFO DE L'IES JOAN FUSTER
(dades recollides pels aspirants a conformar el nou Equip Directiu)
Positius Negatius
Fortaleses Debilitats
Les persones que conformem la comunitat
educativa.
Escàs nivell de treball en equip pel professorat.
No es fomenta la pressa de decisions i
estratègies en comú.
Alumnat positiu.
Escassa participació de l'alumnat. No hi ha
canals per expressar les seues inquietuds i
creativitat.
El Claustre, els Departaments didàctics i les
comissions del Consell escolar.
Escassa informació i falta de fluïdesa en la
transmissió.
La convivència en el centre.
Poc debat i poques Iniciatives de millora
sotmeses a Claustre, COCOPE i Consell
Escolar.
Instal·lacions modernes i , globalment, ben
equipades. Pati, biblioteca, aules específiques,
tallers, trinquet , aula d'usos múltiples.
Poca actualització dels documents de
referència de l'institut: PEC, RRI, Pla i normes
de Convivència, Pla d'acció tutorial, Pla
d'Evacuació.
Oferta ampla d'estudis de Secundària
Obligatòria i post Obligatòria (tot el ventall de
modalitats de Batxillerat i interessants
modalitats de Cicles Formatius).
Informació d'incidències del alumnes als pares
i mares. Orientació i informació sobre les
dificultats i problemes en l'educació dels fills.
La col·laboració de l'AMPA i les famílies
implicades en el centre.
Millorable coordinació i impuls a l'acció de la
tutoria d'alumnes.
Normalització de l'ús del valencià . Plantejament disciplinari d'intervenció, amb
poques estratègies de prevenció.
La inquietud formativa del professorat.
Criteris d'organització dels grups i les
matèries, especialment en els primers cursos
d'ESO.
Premis a la creació literària (Castellà i
Valencià)
Renovació tecnològica i adaptació a l'era
digital. Ús d'Internet a l'aula.
Activitats d'exposició de les creacions
artístiques del nostre alumnat (actuació
musical a final de curs, exposició de pintures
dels alumnes).
Pàgina web (actualització, modul accés pel
professorat, eina de participació de tota la
comunitat).
Oferta variada d'activitats extraescolars Inseguretat de l'accés i l'eixida de les persones
per l'entrada principal.
Ubicació als afores del poble, molt aprop dels
camps d'horta, en un entorn de poca pressió
urbanística.
Els alumnes majors de 16 anys i menors de 18
no poden eixir de l'institut, ni en l'esbarjo.
Accessibilitat des dels nuclis urbans pròxims. Nombre molt gran d'usuaris en el torn de matí.
9
Positius Negatius
Fortaleses Debilitats
Higiene, preus i servei de la Cantina.
Neteja de les zones comuns (pati, vestíbul,
exterior de la Cantina i de la Biblioteca) en
acabar l'esbarjo i d'algunes aules-grup.
Coordinació amb els centres adscrits. Programa
de transició de Primària a Secundària
Serveis de WC per a l'alumnat en la planta
baixa i segon pis
Xarxa d'empreses col·laboradores en les
pràctiques de Cicles Formatius.
Activitats extraescolars en els primers nivells
d'ESO
Bona relació amb l'Ajuntament de Sueca i les
principals entitats del municipi.
Falta de programa d'acollida per a l'alumnat
nou que no coneix cap dels idiomes oficials.
Programa de Diversificació Curricular.
Falta rapidesa i qualitat en la informació per
part d'alguns col·legis sobre els alumnes que
es matriculen per primera vegada en 1r ESO
en el nostre centre.
Contracte Programa. Absentisme escolar.
Pràctiques del Màster de Professor de
Secundària. Ús del mòbil
Oportunitats Amenaces
La diversitat de l'alumnat. Alta ratio d'alumnes per grup i càrrega horària
del professorat.
El potencial educatiu de la ciutat, l'entorn i la
comarca. Excessives tasques administratives.
Recursos educatius i formatius. Valors d'una societat canviant i actituds
parentals en certes situacions.
Coordinació entre centres educatius. Ús social de la llengua pròpia.
Assessorament d'Inspecció educativa. Canvis legislatius i falta de model educatiu
consensuat.
Associacions, conservatori, esports, centres
culturals.
L'excés de continguts dels currículums
afavoreix la metodologia tradicional i
dificulta la renovació pedagògica.
Enriquiment cultural i noves actituds de respecte
i comprensió front a la diferència. Excessiva oferta concertada.
La marca del nostre institut, amb moltes dècades
d'història. Reducció de la natalitat.
10
B) Objectius bàsics que es pretenen aconseguir amb l'exercici de la funció
directiva
Hem considerat interessant, per a una posterior avaluació dels mateixos, agrupar els objectius
per àmbits, destacant en cada àmbit aquells que considerem prioritaris.
Alumnat
Objectiu 1: Aconseguir, amb les interaccions dins de l'institut, un desenvolupament integral de
l'alumnat.
Objectiu 2: Aprofitar la diversitat i la diferència dins l'aula per enriquir els processos
d'ensenyança i aprenentatge.
Objectiu 3: Promoure la participació i implicació de l'alumnat com a part fonamental de la
comunitat educativa.
Professorat
Objectiu 4: Vetllar constantment per la cohesió, participació i motivació del Claustre de
Professors.
Objectiu 5: Afavorir el treball en equip i la coordinació d'iniciatives per fer front als reptes de la
tasca educativa.
Objectiu 6: La formació permanent dels docents com a eina de millora personal i educativa.
Comunitat Educativa
Objectiu 7: Afavorir la participació de tots els membres de la Comunitat Educativa en el procés
d’ensenyança i aprenentatge.
11
Objectiu 8: Garantir la correcta convivència dins del centre.
Objectiu 9: Estimular la formació de les famílies sobre temes educatius i proporcionar-los
estratègies educatives per educar els seus fills i filles.
Línia pedagògica
Objectiu 10: Millorar l'ús dels recursos materials i humans en la tasca educativa a l'aula.
Objectiu 11: Aplicació de mètodes d'innovació educativa dins les aules.
Objectiu 12: Impulsar l'acció tutorial
Objectiu 13: Adoptar mesures eficients de coordinació metodològica i docent.
Objectiu 14:: Formar els docents sobre el concepte de Comunitats d'Aprenentatge per poder
aplicar-lo posteriorment a les aules.
Instal·lacions, entorn i context educatiu
Objectiu 15: Organitzar amb eficiència i optimització els diferents espais i temps escolars.
Objectiu 16: Augmentar i millorar els mecanismes d'informació i comunicació entre tots els
membres de la Comunitat Educativa.
Objectiu 17: Coordinar amb institucions i entitats les diferents actuacions no docents que es
realitzen en el centre.
12
C) Línies d'actuació i plans concrets que permeten la consecució dels
objectius
ESTRATÈGIES BÀSIQUES SOBRE L'ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
La primera línia a seguir afecta al marc normatiu intern del centre que està prou desfasat
en alguns dels seus documents (PEC) i altres cal revisar-los i adequar-los millor als problemes
i necessitats actuals. Aquestos documents contenen els objectius i estratègies principals de
l'institut, que han d'estar en consonància amb la realitat.
PROPOSTA DE
MILLORA ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ
Proposta 1:
Actualització del
Projecte Educatiu
de Centre
Revisió i adaptació a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,
canvis socials i tecnològics).
Participació de tota la Comunitat Educativa.
Òrgans de coordinació, representació i govern.
Un any per encetar el procés i arreplegar les propostes. Segon any
sotmetre la proposta del nou PEC a la valoració dels òrgans de decisió
i formulació de les esmenes definitives.
Indicador d'avaluació: Aprovació pel Consell Escolar
Proposta 2:
Revisió de les
Normes de
Convivència
Revisió i adaptació a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,
canvis socials i tecnològics).
Participació de tota la Comunitat Educativa.
Òrgans de coordinació i de govern
Fer ús de l'eina SOPRODIS per orientar-se en aquest procés i dotar-se
de protocols d'actuació i descriptors de situació.
Un any per encetar el procés i arreplegar les propostes. Segon any
sotmetre la proposta del nou PEC a la valoració dels òrgans de decisió
i formulació de les esmenes definitives.
Indicador d'avaluació: Aprovació pel Consell Escolar
13
PLANTEJAMENTS PEDAGÒGICS I PROPOSTES DE MILLORA EN
RELACIÓ AMB ELS PROCESSOS D'ENSENYANÇA I L’APRENENTATGE DELS
ALUMNES
Primerament, considerem molt important que el Claustre siga sabedor de la importància
de les propostes d’un aprenentatge innovador, això és, el professorat ha de conéixer quins són
els avantatges i ha d’estar convençut en tot moment de la línia pedagògica que es va a seguir.
Per tant, hem d’escoltar i donar suport a totes aquelles propostes que seguisquen aquesta línia.
Aquestes propostes han d’anar encaminades a una visió plural del procés educatiu,
basada en els valors del diàleg i del pensament crític, en la cultura de la transformació i la
cooperació docent i comunitària.
Per aconseguir açò, partim de diferents plantejaments; el tradicional, el de projectes i el
de l’aprenentatge cooperatiu. Aquest últim, per exemple, ens sembla idoni i una bona
alternativa per proveir dels ingredients necessaris la nostra tasca i avançar cap a la
transformació esmentada.
Volem fer partícips a les famílies en algunes activitats d’aprenentatge doncs entenem la
seua implicació en la vida del centre com una interacció natural.
Som conscients, però, que la implementació d’aquestos nous mètodes pedagògics no
són sempre fàcils d’engegar, però hem d’oferir al nostre professorat una proposta que siga
captivadora i que il·lusione. Cal donar informació perquè el professorat conega bé aquestos
plantejaments innovadors, planificar cursos de formació, etc. També considerem que s’ha de
treballar primerament en fase experimental, treballant les primeres experiències en grups de
professors implicats i en grups d’alumnes adequats, per traslladar després aquestes
experiències educatives a la resta de la comunitat educativa.
En conclusió, convertir la cultura de la queixa en la cultura de l’acció i la transformació.
Recuperar, des de tots els àmbits, la capacitat d’actuar.
Aquest equip directiu està fortament convençut que cal propiciar les condicions
essencials per a la implementació del currículum, transformar la pràctica docent, l’assoliment
de l’aprenentatge i la millora de la qualitat educativa.
També, en què hem de centrar l’atenció en els estudiants i en els seus processos
d’aprenentatge i per potenciar-ho ens és necessària la planificació.
Serà primordial, generar ambients d’aprenentatge, treballar en col·laboració, donar-li
importància al desenvolupament de les competències de l’alumnat, aconseguir estàndards
curriculars i tindre aprenentatges establerts.
14
El centre haurà de proveir els materials educatius necessaris per afavorir aquest
aprenentatge.
Per altra banda, hem d’afavorir la inclusió, atendre la diversitat i incorporar temes de
rellevància social. Els serveis de l’Ajuntament han de col·laborar per a que aquesta tasca tinga
millors resultats.
Per acabar aquesta introducció a les nostres propostes, cal configurar un pacte entre
l’alumnat, el docent i la família. Cal confiar en la tutoria i en l’equip orientador del centre.
PROPOSTA DE
MILLORA ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ
Proposta 3
Protocol de
detecció precoç i
transversal de
l'assetjament
Atenció especial als grups de menors de 16 anys per part de la
Direcció d'Estudis, tutors i equips educatius.
Crear un ambient de confiança en la relació amb els alumnes que faça
possible conéixer problemes d'aquesta gravetat.
Sensibilització dels alumnes amb treballs de dinàmica de grups per a
l'empatia.
Eina TIC Mybulling a disposició de tots i totes els/les alumnes (per
detectar casos d'assetjament).
Revisar el protocol per al tractament de cassos d'assetjament. Fer ús
de l'eina SOPRODIS que ofereix una bona guia d'orientacions i
possibilitats d'actuació.
Indicador d'avaluació: Mitjançant enquestes als alumnes i professors. Valoració del
conjunt del curs per la Direcció en la COCOPE, Claustre i Consell escolar.
Proposta 4
Revisió del Pla
d'Acció Tutorial
Revisió i adaptació a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,
canvis socials i tecnològics) del Pla d'Acció tutorial
Tutors, Departament d'Orientació, COCOPE i Direcció d'estudis.
El primer any es faran les propostes de modificació que seran
sotmeses a l'aprovació dels òrgans de decisió a finals de curs.
Indicador d'avaluació: Aprovació de la memòria anual sobre l'acció
tutorial per la COCOPE.
Proposta 5
Potenciar la relació
de les famílies amb
el centre
Ús de l'eina Remind per millorar la rapidesa i fluïdesa de la
informació entre els tutors i els pares i mares dels alumnes.
Realització d'una activitat d'acollida i presentació al començament de
curs dirigida a pares i mares d'alumnes de primera incorporació al
centre, especialment els de 1r d'ESO.
Fomentar la participació de pares i mares en activitats del centre
(Setmana cultural, revista del centre, participació puntual en sessions
de tutoria amb els alumnes, etc.).
15
Promoure la creació d'una Escola de pares i mares amb la
col·laboració del Departament d'Orientació, Ampa i Ajuntament de
Sueca
Indicador d'avaluació: Valoració pels tutors, AMPA i Departament d'Orientació.
Proposta 6
Millorar l'atenció i
les estratègies de
tractament de les
conductes
disruptives a l'aula
Fer ús de l'eina SOPRONIS per dissenyar estratègies d'actuació
apropiades a cada cas.
Revisar la classificació de les faltes de disciplina de l'SGD.
Revisar el funcionament del procediment d'expulsió de l'aula.
Creació d'un Aula de Convivència..
Indicadors d'avaluació: Dades estadístiques sobre indisciplina a l'aula.
Proposta 7
Protocol d'acollida
a l'alumnat
nouvingut
Període d'adaptació per als alumnes nouvinguts, especialment els que
desconeixen l'idioma.
Classes específiques per ensenyar-los l'idioma.
Sol·licitar professorat per atendre'ls.
Tutela a càrrec d'alumnes majors o en condicions d'ajudar.
Indicadors d'avaluació: Els alumnes objecte del protocol, els professors encarregats i els
alumnes ajudants expressaran mitjançant un qüestionari la seua valoració.
Direcció d'Estudis farà un informe i el traslladarà a la COCOPE.
Proposta 8
Dinamització de
les tutories
Ús de l'aplicació Remind per facilitar una bona i ràpida comunicació
als pares i mares de les incidències que afecten als seus fills.
Establir un calendari d'activitats per a les tutories de cada nivell.
En els grups d'ESO els alumnes i els tutors disposaran de mitjans
específics de dinamització:
- Hort escolar (1r ESO).
- Jocs d'estratègia: escacs, dames i altres. (1r i 2n ESO).
- Creació artística: realització de vídeos, participació en la revista
escolar i en la setmana cultural. (Tots els nivells)
Fomentar la participació dels alumnes en la tutoria per avaluar del
procés d'ensenyament, identificar problemes de relació entre els
membres del grup i amb els professors..
Participació en les sessions d'avaluació de l'alumnat de cada grup.
Aquesta participació es limitarà a la part de la sessió dedicada al
conjunt del grup.
En els grups de primer ESO hi haurà un cotutor/a.
Col·laboració dels departaments de Biologia, Tecnologia, Arts
Plàstiques i Matemàtiques.
Col·laboradors externs per ajudar en l'hort escolar: pares/mares, grups
de suport a l'agricultura ecològica. Material bàsic per al treball de
l'hort (ferramentes, planters, productes no tòxics i ecològics pels
16
tractaments, magatzem).
Col·laboració externa: Associació d'Escacs de Sueca i Federació
d'Escacs de la Comunitat Valenciana. Taulers i fitxes d'escacs i dames
es guardaran a l'armari de la tutoria.
Les despeses es carregaran al pressupost general del centre.
Una vegada preparat l'espai de l'hort, els grups de primer d'ESO faran
algunes sessions de tutoria a l'hort. Cada tutoria es desdoblarà en dos
grups: un va a l'hort amb el/la tutor/a o co-tutor/a, l'altre es queda
jugant jocs d'estratègia .
Es convocaran i publicitaran els premis pel millor hort, el torneig
d'escacs i el concurs de vídeo i/o creació artística..
Les àrees de Ciències Naturals, Tecnologia, Arts Plàstiques i
Matemàtiques inclouran en les seues programacions les activitats
relacionades amb aquestes activitats que estimen oportunes..
Indicador d'avaluació: Valoració mitjançant enquesta de tots els que hi participen.
Valoració per la COCOPE.
Proposta 9
Impulsar la creació
d'una revista del
centre elaborada
pels alumnes
No és necessari que siga de paper, potser també virtual, aprofitant l'ús
de la tecnologia digital.
Participació i elaboració pels alumnes amb l'assessorament que
necessiten.
Un grup de professors com a suport per facilitar la coordinació i
planificació.
Instrument d'avaluació: Enquesta online als lectors mitjançant qüestionari Web
Proposta 10
Institucionalitzar
una Setmana
Cultural
Plantejar la Setmana cultural com una setmana de projectes.
Els alumnes i les seues creacions i produccions seran els principals
protagonistes, però també els pares i mares, professors i resta del
personal del centre.
Impulsar l’elaboració de projectes des de les tutories amb
participació cooperativa.
Implicació del Consell de delegats/des.
Coordinació per la subdirecció del centre.
Instrument d'avaluació: Valoració pels alumnes a les seues tutories, per la COCOPE,
Claustre i Consell escolar a les seues reunions.
17
Proposta 11
Revisió dels criteris
d'organització i
agrupament dels
alumnes.
Agrupar els alumnes de forma heterogènia i equilibrada per no
acumular en un sol grup alumnes amb problemes acadèmics i/o de
comportament. Especialment en els grups d'ESO.
Fer les connexions horàries perquè siga possible aquest criteri.
Desdoblament de totes les matèries de 1r ESO.
Cuidar la configuració dels grups de primer idioma (Francés) evitant
la confluència d'alumnes avançats i principiants en el mateix grup.
Arreplegar al llarg del curs i especialment al final les indicacions de
les juntes d'avaluació i dels professors tutors per a la distribució dels
alumnes actuals en el curs següent.
En l'avaluació 0 – que es farà el més aviat possible des del
començament del curs- es revisarà la llista d'alumnes de cada grup i
es proposaran els canvis oportuns per afavorir una major integració
de l'alumnat.
Indicador d'avaluació: Valoració dels resultats acadèmics per grups i nivells per
detectar desequilibris en la formació de grups i conéixer els encerts i errors.
Proposta 12
Activar el paper de
l'alumnat
Participació a les avaluacions.
Reunions regulars del Consell de Delegats/des. Participació en la
revisió del PEC i de les Normes de Convivència del Centre.
Reunions de la Direcció amb els representats de l'alumnat.
Participació activa a la Setmana cultural. Preparació d'activitats i
exposició de les seues obres i productes.
Participació a la Revista escolar.
Col·laboració activa en la detecció de situacions d'assetjament.
Participació i formació en el Programa de Mediació. Participació en
la tutela d'alumnes nouvinguts o necessitats d'orientació.
Indicador d'avaluació: Valoració pel Consell de Delegats/des, Claustre i òrgans
de coordinació i decisió.
Proposta 13
Permetre l'eixida
del centre als
alumnes del torn
L'alumnat major de 16 anys podrà eixir del centre durant el temps
d'esbarjo. A tal efecte el seu carnet escolar serà de color verd.
Els Departaments didàctics disposaran les mesures que estimen
oportunes sobre les conseqüències acadèmiques de les faltes
d'assistència reiterades.
18
de matí majors
de 16 anys
La Direcció d'estudis proposarà un calendari específic d'exàmens
en cada avaluació de 2n de Batxillerar per a les matèries que així
ho sol·liciten. Es valorarà introduir aquest sistema en 1r de
Batxillerat.
La Direcció farà un estudi sobre l'absentisme escolar en els grups
d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i compararà dades i
resultats amb els obtinguts en anys anteriors. En cap cas es
computaran com a faltes d'assistència no justificades les absències
de l'institut per motius de vaga convocada en temps i forma.
Instrument d'valuació: Valoració pels alumnes, Claustre, COCOPE i Direcció del Centre
en les actes de les reunions corresponents.
Proposta 14
Coordinació del
treball en equip
Realització de reunions de coordinació d'equip educatiu de grup, de
nivell, d'etapa o de cicle per tractar assumptes comuns i portar les
seues propostes a la COCOPE. Connexions horàries adients per fer-
lo possible sense sobrecarregar l'horari del professorat.
Coordinació dels tutors per nivells en reunions periòdiques amb el
Departament d'Orientació i la Direcció d'Estudis per identificat
problemes i acordar línies d'actuació. Connexions horàries per fer-ho
possible. Assessorament de la Direcció d'Estudis per dur endavant la
proposta de dinamització de les tutories.
Millorar les formes de comunicació. Informació més visible de les
activitats diàries que puguen afectar a altres professors o grups.
Comunicació de reunions i documentació per correu electrònic. Ús
de l'aplicació Telegram per coordinar grups de treball i transmetre la
informació. Aquesta aplicació és gratuïta i pot utilitzar-se en mòbils,
tabletes o Pcs.
Indicador d'avaluació: Les actes de les reunions dels diferents òrgans i agents del procés.
Proposta 15
Canviar el model
d'aules-grup pel
d'aules-matèria
Estudi de viabilitat: Conéixer les necessitats d'aula matèria de cada
departament. Inventari d’aules. Anàlisi dels horaris.
Fer simulacions d'horaris grup, aula-matèria i professorat i valorar
els pros i contres dels resultats obtinguts en comparació amb el
sistema actual. Valorar els efectes sobre la mobilitat al centre.
Informar alumnes i pares del canvi i de les millores que ha de
comportar.
Revisar l’estat de les taquilles dels alumnes.
Assignació provisional d’aules. Revisió d’horaris.
Assignació definitiva de les aules.
Cada departament s'encarregarà de l'organització de les seues aules
matèria i establirà els mitjans que es requereixen per dur a terme la
transformació.
La Direcció del centre aportarà el seu ajut als departaments i posarà a
la seua disposició el personal de serveis necessari.
La Comissió de Coordinació Pedagògica tindrà un paper fonamental
en la direcció i valoració de tot el procés de creació de les aules
19
matèria.
S'assignaran al pressupost general del centre les despeses produïdes.
El primer any ha de ser d'estudi de la situació, coneixement de les
necessitats i de les possibilitats de canvi. Si fóra viable, el primer any
es podria decidir fer una aula matèria per a cada departament de les
matèries comuns.
El segon any es procediria a la generalització en Batxillerat i ESO.
Indicador d'avaluació:
S’enquestarà alumnes, professors i personal de serveis sobre el grau de satisfacció i les
millores o problemes observats. Es demanarà l'opinió i participació dels equips educatius
d'ESO i Batxillerat, així com de les coordinacions d'ESO i Batxillerat.
L'equip directiu farà un seguiment dels canvis i valorarà en tot moment les conseqüències
organitzatives en la vida del centre.
La COCOPE reunirà les diverses valoracions i farà un informe que serà comunicat al
Claustre i al Consell Escolar.
Proposta 16
Adquirir
equipament
didàctic per a
Cicles Formatius
Modernització dels tallers de Formació Professional.
Pressupostar i fer un pla de despeses a llarg termini donada la
importància de la inversió.
Revisar a l' inici de curs i en funció de situacions imprevistes.
Indicador d'avaluació: Actes dels departaments didàctics afectats. Informe del Director
d'estudis de CF.
Proposta 17
Introduir el llibre
digital en substitució
del llibre tradicional
Aprofitar els avantatges de la tecnologia digital pe millorar les
condicions d'ensenyament.
Establir un pla d'introducció de tabletes o miniordinadors personals
per al treball dels alumnes, començant pels nivells inferiors d'ESO.
Inclourà una valoració econòmica i tècnica de la seua viabilitat.
Els Departaments didàctics elaboraran un estudi dels materials
didàctics disponibles en les seues matèries en format digital.
La COCOPE, el Departament d'Orientació i la Direcció del centre
proposaran el pla d'incorporació d'aquesta tecnologia.
Indicadors d'avaluació: Acta de les reunions de COCOPE, enquesta als alumnes
i els pares i mares.
20
Proposta 18
Pla de normalització
lingüística del
valencià
Donar suport a les iniciatives de la Comunitat escolar en defensa de
la llengua pròpia.
Donar suport a les iniciatives en aquest sentit de tots els membres
de la Comunitat educativa, especialment, les activitats del
Departament de Valencià.
Fomentar la participació dels membres de la Comunitat educativa
en les Trobades d'Escola Valenciana.
Indicador d'avaluació: Índex d'ús de la llengua en els diferents àmbits (acadèmic,
administratiu, comunicació entre professors i alumnes).
PROPOSTES SOBRE MITJANS MATERIALS, ÚS D'ESPAIS I RENOVACIÓ
TECNOLÒGICA
Proposta 19
Servei de Reprografia
informatitzat i
automatitzat.
Amb un ordinador potent i compatible amb les fotocopiadores.
Enviament per adreça electrònica dels treballs d'impressió amb un
dia d'antelació.
Elaborar pressupost i adquirir els mitjans per activar el servei
El Secretari informarà sobre les possibilitats
Indicador d'avaluació: Grau d'utilització del servei pels possibles usuaris.
Proposta 20
Ampliar i millorar les
TIC
Reunir la Comissió d'Informàtica que s'ocuparà de tots els aspectes
relacionats amb les noves tecnologies, el seu funcionament i
aplicació com a eina didàctica.
Comunicació dels equips de treball i disponibilitat de la informació
mitjançant xarxes externes i internes.
Sol·licitar la dotació d'equipament informàtic modern i adequat per
a les noves necessitats educatives.
Millora i manteniment de la pàgina Web de l'institut.
Incorporar de forma progressiva l'entorn moodle en el procés
21
d'ensenyança i aprenentatge.
Augment de l'ús d'internet en l'aula i de diversos programes
informàtics imprescindibles.
Indicador d'avaluació: Grau de satisfacció dels usuaris expressat en qüestionari. Valoració
feta per la Comissió d'Informàtica.
Proposta 21
Transformació de la
Sala de Professors
(menuda)
Guanyar espai per a la Sala de professors (menuda) amb l'aula
contigua, llevar el mur de separació i habilitar el nou espai.
Crear un ambient acollidor, amb una adequada disposició del
mobiliari (armaris departaments, taules, ordinador, perxes,
fotocopiadora, garrafes d'aigua i màquina de café).
Incorporar un tauler digital. Posar un parell de sofàs.
Posar en aquesta sala els casellers dels professors (que estan en
l'altra sala).
Millorar la il·luminació de la Sala per a poder fer feines de lectura i
correcció de treballs en condicions.
Indicador d'avaluació. Grau de satisfacció dels usuaris expressat en qüestionari a l'efecte.
Proposta 22
Transformació de la
Sala de Professors
(gran)
Aprofitar aquest espai ara poc utilitzat subdividint-lo en dos espais
mitjançant una paret, d'obra o mòbil. Un espai podria servir d'aula,
que substituiria l'eliminada en la proposta anterior; l'altre espai
podria ser adequat per instal·lar l'Aula de Convivència o com a sala
d'estudi annexa a la Biblioteca (on els alumnes podrien parlar).
Demanar pressupost de la despesa i, si s'escau, aprovar-la.
Indicador d'avaluació: Grau d'utilització de les instal·lacions.
Proposta 23
Habilitar i dotar
d'utilitat didàctica la
cambra del 2n pis.
L'actual Sala d'Usos Múltiples està prou sobrecarregada. Aquest
espai amplíssim i infrautilitzat es pot convertir en sala d'usos
diversos.
Oferir-lo als diferents membres de la comunitat educativa.
Equipament mínim: ordinador, projector, pantalla i àudio.
Pressupostar neteja, habilitació i dotació mínima.
Indicador d'avaluació: Informe del secretari sobre tot el procés.
Proposta 24
Creació d'un grup de
treball per impulsar
l'educació ambiental i
per a la salut
Estudiar la situació del reciclatge en el nostre centre, en totes les
seues instal·lacions, i fer propostes de millora.
Estudiar les possibilitats d'estalvi energètic d'il·luminació i
calefacció al centre.
Estudiar el nivell de contaminació acústica de les zones comuns
més utilitzades i plantejar mesures de millora.
Estudiar els hàbits d'alimentació dels alumnes durant els esbarjos i
22
temps d'esplai i proposar-ne mesures per aconseguir una
alimentació més saludable.
Podrà participar qualsevol membre de la comunitat educativa.
Indicadors d'avaluació: Valoració per l'alumnat, claustre, Direcció i Consell escolar.
Proposta 25
Revisió del Pla
d'evacuació del
centre
Revisar l'actual Pla i contemplar les necessitats possibles, no sols
foc, també ferits, per exemple.
Estudiar la situació dels espais específics: gimnàs, tallers, trinquet,
etc.
Fer simulacre en condicions reals per conèixer la seua eficàcia.
Indicadors d'avaluació: Valoració per l'equip directiu, Claustre i Consell escolar
Proposta 26
Creació d'una Borsa
de Treball
Actualitzar el llistat d'empreses de FCT.
Fer una Borsa de Treball.
Publicitar la Borsa entre les empreses i institucions.
Indicadors d'avaluació: Nombre de persones inscrites i contractades.
Proposta 27
Ordenar l'ús dels
accessos de vianants i
vehicles al centre
Buscar solució per evitar la concurrència de cotxes i vianants per
l'entrada principal.
Delimitar la zona d'aparcament i instal·lar una porta automàtica en
algun dels accessos.
Posar un vídeo porter.
Indicadors d'avaluació: Valoració per la Direcció.
Proposta 28
Habilitar els lavabos i
WC d'alumnes
actualment utilitzats
com a magatzems
En la planta baixa i el segon pis hi ha serveis per alumnes tancats i
inhabilitats com a tal des de fa anys, cal posar-los en funcionament
i alleugerir així els altres serveis.
Demanar als alumnes la col·laboració activa perquè denuncien
qualsevol mal ús d'aquestes instal·lacions.
Sol·licitar del personal de neteja la seua opinió i les propostes sobre
l'ús que es fa d'aquestos espais.
Indicador d'avaluació: El Secretari informarà en Claustre sobre les deficiències i problemes
produïts en l'ús d'aquestes instal·lacions.
Proposta 29
Millorar la decoració
i estètica dels espais
Sol·licitar dels membres de la Comunitat educativa idees i
propostes per fer més habitable i agradable el nostre centre.
Decorar amb plantes part de la zona del vestíbul. Introduir les
plantes ornamentals en altres espais del centre (aules-matèria i
23
comuns específiques, Sala de professors, Aula de convivència, etc.).
El Departament d'Arts promourà activitats entre l'alumnat perquè
participen en aquesta proposta.
Indicador d'avaluació: Grau de satisfacció manifestat pel diferents usuaris en una enquesta.
Proposta 30
Reivindicar el nostre
centre, la seua història
i les seues activitats
actuals
Difondre entre els membres de la Comunitat educativa la nostra
història com a centre.
Promoure la participació d'antics alumnes i professors en la vida
actual del centre (Web, Revista escolar, Setmana cultural).
Difusió de les activitats i dels programes formatius fent ús de
qualsevol eina de comunicació, especialment les xarxes socials.
Indicador d'avaluació: Participació d'ex-alumnes i ex-professors en les activitats del centre,
ressò als mitjans de comunicació i xarxes socials.
CRITERIS EN RELACIÓ AMB LES ACTIVITATS
COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Les activitats complementàries i extraescolars suposen un complement molt important a
les tasques diàries realitzades a l'aula. La importància de coordinar aquest tipus d'activitats és
totalment necessària entre els diferents equips que les programen. Aquesta coordinació ens
donarà la coherència pedagògica que necessita el centre a l'hora de planificar a llarg termini la
seua oferta educativa completa.
És per això, que considerem important agafar com a propis els següents criteris en relació
a aquest tipus d'activitats.
– Establir la relació d'activitats complementàries i extraescolars que, com a mínim,
hauria de realitzar l'alumnat del centre durant el seu pas per ESO, Batxillerat i Cicles
Formatius. Aprovar aquesta relació per la COCOPE i el Claustre de Professors.
– Programar per nivells, cicles i etapes les diferents activitats proposades en la relació
anterior.
– Garantir la realització, en cada nivell i en iguals condicions, de les mateixes activitats
complementàries programades.
– Establir per nivells o etapes els períodes de cada avaluació en què no es podran
realitzar activitats extraescolar per interferir amb la realització d'exàmens.
– Estipular dins de les Programacions Didàctiques d'Aula com van a preparar-se
didàcticament les activitats programades.
– Mantenir una continuïtat en la realització de les activitats estipulades en la relació de
mínims amb un compromís de l'equip docent per dur-les endavant.
– Coordinar amb l'AMPA l'oferta d'activitats extraescolars oferides fora de l'horari lectiu.
– Garantir un mínim de qualitat i participació en aquest tipus d'activitats.
– Donar suport als equips esportius del centre-
24
D) Composició de l'equip directiu
Director: Xavier Tarrasó Cruz
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València.
Pertany al Cos de Professors de Secundària des de l'any 1994.
Ha estat destinat en diferents IES de la Comunitat Valenciana (Castelló de la Plana,
Alcalà de Xivert, Alberic, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Catarroja). Va estar
destinat a l'institut de Sueca entre els anys 94 i 99, on finalment ha tornat a ser destinat
des de 2012. Ha sigut Cap de Departament d'Economia al llarg de 12 cursos i Cap de
la Família Administrativa en 4 cursos. Membre actual del consell escolar de l'IES Joan
Fuster.
Membre de l’Associació de Professors d’Administratiu, Comerç i Economia del País
Valencià APACE (actual President), Subdirector del Cor de l’IES Berenguer Dalmau
(5 cursos), membre de la Junta Directiva de l’AMPA Tirant Lo Blanc des de fa 3
cursos, en qualitat de pare (actual President).
Corrector PAU especialista economia: 5 convocatòries.
Secretari: Enrique Francisco Botella
Mestre de Taller de l'Escola de Mestria Industrial. És professor funcionari del Cos de
Professors Tècnics de Formació Professional des de l'any 1988.
Vicedirector en l'IES Enric Valor de Silla (3 cursos), Cap d'Estudis en l'Institut de F.P.
Ribera Baixa de Sueca (1 curs) .
Ha realitzat cursos de formació relacionats amb la gestió dels recursos humans i cursos
de màrqueting i gestió empresarial. Es tutor de FCT (pràctiques), càrrec que ha exercit
20 anys. Coordinador de les pràctiques de la nova Formació Professional Dual en la
Família Administrativa del IES Joan Fuster, Sueca.
Membre del tribunal d’oposició de Processos de Gestió Administrativa (3
convocatòries).
25
Direcció d'Estudis: Javier Herrera Corduente
Llicenciat en Filosofia per la Universitat de València. Funcionari del Cos de Professors
de Secundària des de l'any 1990.
Coordinador d'ESO (2 cursos) i Director d'Estudis a l'IES La Sénia de Paiporta (curs
1993/94). Destinat a l'IES Joan Fuster des del curs 1994/95. Cap de Departament de
Filosofia (6 cursos). Ha participat en les Comissions de Claustre i Biblioteca de l'IES i
ha participat en cursos de formació de renovació pedagògica (Didàctica de la Filosofia,
Dinamització de la Biblioteca escolar, Brain Gym, etc.)
Durant 2 cursos ha sigut tutor de pràctiques del Curs d’aptitud pedagògica CAP. Ha
sigut dues vegades tribunal d’oposicions de Secundària, per a l’assignatura de filosofia.
Vicedirector: Juan Armenteros Garrido
Llicenciat en Filosofia per la Universitat de València l’any 1985. Funcionari del Cos
de Professors de Secundària des de l’any 1988. Professor de l’IES Joan Fuster de
Sueca des de 1990, dels quals, 12, ha sigut cap del departament de filosofia.
Ha cursat un curs de Formació de directors de 50 hores.
Participant com a autor en el Projecte d’investigació i innovació educativa: ¿Qué
debemos hacer?. Ha participat en el grup d’Innovació educativa en Filosofia, seminari
José Gaos. Ha sigut membre del Grup d’innovació i investigació educativa Yanda. Ha
participat com a alumne en els Cursos d’innovació i investigació pedagògica de la
filosofia dels professors francesos Nicole Grataloup i Frederic Cossuta.
Ha participat com a professor en el curs sobre Nietzsche, la genealogia de la moral (a
Torrent i a Godella) i en el curs sobre L’escepticisme de Joan Fuster, realitzat a la
Biblioteca Suecana.
Ha cursat un curs de Postgrau de propostes per a l’actualització didàctica de la
filosofia. Ha participat en el Grup de treball Resolució de Conflictes en Secundària.
Durant 4 cursos ha sigut tutor de pràctiques del Curs d’aptitud pedagògica CAP.
Ha sigut tribunal d’oposicions de Secundària, per a l’assignatura de filosofia. Ha sigut
dos vegades tribunal dels premis extraordinaris de Batxillerat de la Comunitat
Valenciana. En aquestos darrers anys s’ha format en TICS, participant en diversos
cursos. Actualment és membre del Grup d’investigació i innovació pedagògica
Descobrim Junts, de la Ribera.
Ha participat com a coautor en el llibre de text Textos de filosofía para la prueba de
acceso a la Universidad, de l’editorial Anaya Educación.
26
Direcció d’estudis: Guadalupe Nogueroles García
Professora Superior de Música en l’especialitat de Flauta Travessera pel Conservatori
Superior de Música de València. Forma part del cos de Professors de Secundària des
de l’any 1991.
Experiència docent a l’I.B. Sant Vicent Ferrer d’Algemesí i a l’I:B: Juan de Garay de
València. Destinada a l’ IES Joan Fuster de Sueca des del curs 93/94 on ha sigut Cap
de Departament des d’aleshores. També ha format part del Consell Escolar en aquest
centre. Ha participat en l’organització de la Setmana del Llibre així com en diverses
activitats extraescolars i d’animació lectora.
Ha realitzat diversos cursos de Pedagogia musical, Anàlisi Musical, Música al
Batxillerat, Direcció Coral, Resolució de conflictes i Intel·ligència emocional, entre
altres.
Ha sigut tutora de pràctiques del Practicum per a l’obtenció del títol de Máster que
habilita per a l’exercici de les professions de Professor d’educació Secundària,
Batxillerat, formació professional i ensenyances d’idiomes.
Ha format part de tribunal d’oposicions a Professor de Secundària en l’especialitat de
música a l’any 1999 i també ha sigut tribunal dels Premis Extraordinaris de
Batxillerat.
E) Procediment d'avaluació de la gestió directiva i del mateix projecte
El treball en equip i la participació dels membres de la Comunitat educativa és un dels
aspectes fonamentals del nostre projecte. La coordinació horitzontal i vertical serveix per
executar els objectius i estratègies del PEC, així com la seua concreció en les activitats
corresponents. La gestió directiva ha de ser avaluada al llarg de tots els processos de treball,
especialment en els òrgans de coordinació didàctica, Claustre i Consell escolar.
Considerem, doncs, que la manera de conéixer els resultats de les mesures proposades i
la consecució dels objectius plantejats és fer partícips tots els integrants de la comunitat
educativa, que són, a més, aquells que aplicaran el projecte.
El Consell Escolar i el Claustre, juntament amb la COCOPE, seran els òrgans idonis per
avaluar l’assoliment dels objectius plantejats en aquest projecte. El processament d’aquesta
informació farà que l’equip directiu faça una valoració de la seua feina i introduïsca les
modificacions oportunes.
27
La retroacció d’aquesta informació també es farà de forma directa mitjançant el contacte
personal, telefònic, fent ús de les xarxes socials, etc. D’aquesta manera la informació arribarà
al professorat, a les mares i pares i a l’alumnat de forma ràpida.
La coordinació de la tasca docent es vehicula mitjançant els diversos òrgans de
coordinació del professorat: Reunions de Tutors, Equips Educatius de nivell, Coordinadors
d'etapa, Caps de Departaments (COCOPE) , Claustre i Consell escolar:
Reunions de Tutors i Equips de nivell i Departaments: Es reuniran periòdicament
per fer el seguiment de l'alumnat i aplicar les mesures necessàries sobre
l'avaluació, el seguiment de les normes, el funcionament dels grups, la
convivència, les activitats programades i les eixides del centre
Coordinació Direcció d'estudis/Coordinadors d'etapa: El nostre institut posseeix un
coordinador en cada nivell per coordinar la tasca de cada equip de nivell d'ESO i
altres dos coordinadors per a Batxillerat i Cicles Formatius. Es reuniran
periòdicament per avaluar els problemes i les necessitats de cada etapa.
Caps de Departament/COCOPE: Aquesta coordinació esdevé la Comissió de
Coordinació Pedagògica. Periodicitat i eficàcia de les reunions per poder
organitzar adequadament les propostes de millora que aquesta candidatura vol dur
a terme en la coordinació pedagògica i la renovació de metodologies educatives al
centre. Especial atenció al seguiment del nou alumnat de 1r ESO i a la seua
diversitat. Participació activa en l'elaboració de les diverses propostes de
documents dins de l'àmbit d'ensenyança i aprenentatge.
Les propostes seran analitzades posteriorment per passar finalment a la COCOPE,
Claustre i Consell Escolar.
L’assignació d’una franja horària de 12-14h els dimecres permetria celebrar aquestes
reunions amb temps suficient i assistència del professorat implicat.
Pel que fa a la coordinació externa s'ha d'aprofundir especialment amb els centres de
primària. També és necessari establir un programa d'atenció a l'alumnat en col·laboració amb
els serveis d'educació de l'Ajuntament, que no siga només un pla d'absentisme.
28
F) Qualsevol altre aspecte que l’aspirant considere rellevants
Aquest projecte és un document obert que, a banda de totes les propostes que formula
l'Equip Directiu aspirant, recull també les aportacions realitzades pels nostres companys i
companyes de Claustre, les recollides amb entrevistes amb alumnes, pares i mares, membres
del Consell escolar i personal d'administració i serveis.
Malgrat que a l'hora de la presentació del Projecte, aquestes propostes estan en procés
de recollida, la Comissió de Selecció i la resta de la Comunitat educativa les podrà conéixer
de primera mà al llarg del procés.
29