PROJECTE EXECUTIU DE L’ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE …argentona.cat/media/3611.pdf · AN.es....

AJUNTAMENT D’ARGENTONA

PROJECTE EXECUTIU DE L’ADEQUACIÓ ACÚSTICA

DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Plaça Nova, s/n. 08310 Argentona

1.M MEMÒRIA

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS-PRESSUPOST

4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte C/ Urgell núm. 239 2n 6a – 08036 Barcelona

Tel. 934 30 76 71 Fax 934 19 71 E-mail: [email protected]

juny 2009

PROJECTE EXECUTIU ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA

Plaça Nova, s/n. 08310 Argentona

ÍNDEX DEL DOCUMENT 1.M MEMÒRIA

MD. Memòria descriptiva

MC. Memòria constructiva

CN. Compliment de la normativa

AN. Annexes AN.cq. Control de qualitat

AN.ccte. Pla de control del Codi Tècnic de l’Edificació AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.pm. Manual d’ús i manteniment AN.ea. Estudi acústic AN.gr. Estudi gestió de residus

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

Plec de condicions generals i condicions tècniques per unitat d’obra Plec de condicions tècniques particulars

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST 4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

0. SITUACIÓ0.1 PLÀNOL D'EMPLAÇAMENT 1/500

1 SORTIDES LATERALS1.1.1 PLANTA GENERAL 1/1501.1.2 PLANTA COBERTA I ALÇATS 1/501.1.3 TREBALLS PREVIS 1/201.2.1 DETALLS. DETALL PLANTA 1/201.2.2 DETALLS. DETALL ALÇATS 1/201.2.3 DETALLS. DETALL SECCIONS 1/201.2.4 DETALLS. DETALL SECCIO 1/201.3.1 ESPESSEJAMENT. ELEMENT FRONTAL 1/201.3.2 ESPESSEJAMENT. ELEMENTS LATERALS 1/201.3.3 ESPESSEJAMENT. ELEMENT COBERTA 1/20

2. SORTIDA ESCENA2.1 PLANTA I DETALL ALÇAT 1/150

1.M MEMÒRIA

PROJECTE EXECUTIU ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA

Plaça Nova, s/n. 08310 Argentona

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 Objecte del document 1.01 Objecte del projecte 1.02 Agents

MD.2 Informació prèvia

MD.3 Descripció del projecte 3.01 Descripció de la solució adoptada 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics 3.03 Definició geomètrica 3.03.1 Relació superfícies d’actuació

MD.4 Prestacions de l’edifici

MD.5 Resum de característiques econòmiques MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.1 Adequació acústica

AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

AN.ea. ESTUDI ACÚSTIC

AN.gr. ESTUDI GESTIÓ DE RESIDUS

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 OBJECTE DEL DOCUMENT

1.01. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte s'inscriu en necessitat de dotar de l’equipament escenotècnic i adequació de les recomanacions incloses en informe acústic, del teatre municipal d’Argentona, situat a la parcel·la definida per la Plaça Nova, Avinguda Puig i Cadafalch i Mates, Carrer de les Parres i dona mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est, encàrrec de l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA. L’objectiu de la propietat és el de dotar de l’equipament escenotècnic del Teatre, el paquet complert de l’equipament consta de:

• Adequació del projecte construït en funció de les recomanacions incloses en l’informe acústic existent en referència a: - badalots de sortides laterals de sala - doble porta accés escenari - verificació sistema clima sala pendent de la posta en marxa, en funció del resultat es podrà

determinar si cal fer correccions - sostre sala platea

• Definició del projecte escenotècnic amb especial referència a:

- equipament de la platea amb grades retràctils i butaques - construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra - construcció del paviment registrable de part de l’escenari - construcció del pont de llum, sostre acústic i sostre tècnic de la sala - equipament escènic del sostre tècnic - el tancament amb tallallums de les claraboies de la mateixa sala - cortinatges de les galeries laterals de la sala - escenari - equipament de l’escenari amb barres, corrioles, motors de barres i el seu tractament acústic - redefinició de l’ample de l’obertura de la boca de l’escenari, en funció de les necessitats dels

mecanismes del teló talla focs i del teló de boca - teló talla focs i teló de boca - equipament de les galeries de la caixa escènica. - equipament de la cabina de control - equipament elèctric - equipament de so i audiovisual

EL PRESENT DOCUMENT DESENVOLUPA AL PROJECTE EXECUTIU DE L’ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA.

1.02 AGENTS

Promotor

Empresa AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF P-0800900-C Representant per JOSEP MASO NOGUERAS NIF 38.763.601-E Adreça Carrer Ramon Par núm. 1 Municipi Argentona Codi Postal 08310

Redactor Arquitecte J. Francesc Guàrdia Riera NIF 37717833-H col·legiat 7812-3 Correu electrònic [email protected] Teléfon 93 430 76 71 Adreça Carrer Urgell núm. 239 Municipi Barcelona Codi Postal 08036 MD.2 INFORMACIÓ PRÈVIA

El Teatre “La Sala d’Argentona” és situat a la Plaça Nova, dins el casc urbà d’Argentona. L’accés principal és per l’esmentada Plaça Nova, i els accessos tècnics es situen lateralment a l’edifici, al Carrer de les Parres. L’edifici té tres de les seves quatre façanes lliures i la quarta és una mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est. Interiorment s’organitza en:

- Planta soterrani -2 (nivell -5.86 m) Magatzems i locals d’instal·lacions situats sota el cos de l’escena i els seus annexes i serveis sota una part de la sala polivalent/platea.

- Planta soterrani -1 (nivell -1.96/-2.85 m): Sala polivalent/platea, escenari, serveis, camerins i magatzem de l’escenari amb accés des de l’exterior, i a l’esquena de la sala hi ha una bateria de serveis de públic.

- Planta baixa (nivell +0.00) Vestíbul d’accés al teatre, connectat amb la sala polivalent a través de llotges laterals a aquesta.

- Planta Primera (nivell +4.06/+5.60) Bar del teatre sobre el vestíbul, i llotges laterals sobre les mateixes de planta baixa. Rera l’escena hi ha els camerins i dutxes d’actors.

- Planta segona (nivell +7.81) Nivell tècnic amb galeries tècniques i cabina de control rera la sala polivalent.

Actualment l’obra civil corresponent al teatre està acabada, el volum de la sala està definit, la caixa escènica amb les galeries i la pinta està construïda. Les instal·lacions nomes estan pendents d’una posada en marxa per tal de verificar el seu correcte funcionament. Actualment l’edifici es troba tancat per manca d’equipament escenotècnic que es desenvoluparà per fases.

1a FASE. EXECUTADA. Nº VISAT 2006030005 (24 de novembre de 2006) • equipament de la platea amb grades retràctils i butaques • construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra • construcció del paviment registrable de part de l’escenari

2a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009012615 (23 de setembre de 2009) • projecte executiu pont de llum 3a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009012990 (30 de setembre de 2009) • projecte executiu teló tallafocs

MD.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

3.01 Descripció de la solució adoptada El present projecte preveu, unica i exclusivament, solucionar les deficiències esmentades en l’informe acústic redactat per l’HIGINI ARAU, Doctor en física (especialitat acústica), de data 4 de maig de 2006. Nota: L’informe es troba en el document AN. ANNEXES, AN.ac. ESTUDI ACÚSTIC. En aquesta actuació, no es substitueix cap part de la pell de l’edifici, tant sols afegeix més aïllament acústic a les portes de l’edifici existent, a través de feltres acústics executats per la part exterior a la sala principal, i per la part interior a l’escenari. L’actuació es dona lloc en dos àmbits, la porta del fons d’escena i en les dues portes laterals de la platea, doncs les filtracions pel sostre ja queden resoltes amb l’execució d’un fals sostre a la platea. 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics

a. Normatives de disciplina urbanístiques i ordenances municipals • Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

b. CTE. Codi Tècnic de l’Edificació

c. LOE. Llei d’Ordenació de l’Edificació

3.03 Descripció geomètrica

3.03.1 Relació de superfícies d’actuació La superfície d’actuació és de 14,60 m².

Sortida escena 0,50 m² Sortida platea 2 x 7,05 m² 14,10 m² Total superfície 14,60 m²

MD.4 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

- El projecte complirà amb el R.D. 314/2006 del Codi Tècnic d’Edificació (BOE 28 de març de 2006), que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis, desenvolupades en els documents bàsics següents:

● CTE DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI No és d’aplicació

● CTE DB SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

No és d’aplicació

● CTE DB HE ESTALVI D’ENERGIA No és d’aplicació

● CTE DB SE SEGURETAT ESTRUCTURAL No és d’aplicació

● CTE DB SE-AR SEGURETAT ESTRUCTURAL ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ

No és d’aplicació ● CTE DB SE-C SEGURETAT ESTRUCTURAL FONAMENTS

No és d’aplicació

● CTE DB HS SALUBRITAT No és d’aplicació

i amb el compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. No és d’aplicació

- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent i en general totes les disposicions d’obligat compliment, especialment aquelles relacionades amb qüestions de seguretat.

MD.5 RESUM DE CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES

AC.01 BADALOTS LATERALS 25.994,77 70,9%AC.01.01 PREPARACIÓ SUPORT 753,22 2,1%AC.01.02 ESTRUCTURA I TANCAMENTS 24.046,40 65,5%AC.01.03 FUSTERIA I VIDRIERIA 697,57 1,9%AC.01.04 INSTAL.LACIONS 497,58 1,4%

AC.02 TANCAMENT ESCENARI 9.515,95 25,9%AC.03 ESS 730,40 2,0%AC.04 GESTIÓ DE RESIDUS 444,73 1,2%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 36.685,85 100,00%

Despeses Generals 13,00% 4.769,16 Benefici industrial 6,00% 2.201,15 SUMA DE G.G. y B.I. 6.970,31 subtotal 43.656,16 IVA 16,00% 6.984,99

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 50.641,15

Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :CINQUANTA MIL SIS-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 550,29 IVA 16,00% 88,05

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 638,34 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :CINC-CENTS TRENTA-VUIT EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 51.279,48 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt:CINQUANTA-UN MIL DOS-CENTS SETANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS

Argentona, juny de 2009

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arqte.

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.1 ADEQUACIÓ ACÚSTICA

MC.1.1 Porta de l’escenari Segons l'auditoria acústica del teatre, la porta gran que separa el carrer de l'escenari possiblement sigui insuficient per garantir l'aïllament acústic. La solució plantejada a aquest problema és una altra porta, amb un aïllament acústic de 47dB, alineada a la paret que separa les escales que pugen cap al nivell superior de planta baixa i l’escenari. La porta metàl·lica serà d'una fulla acústica de 47dB model Ac47 de TYC TORRES o equivalent d'unes dimensions globals de 2.95x4.04 m, composta de fulla batent de 2.85x3.50 m, amb rodaments de suport i cassoleta de recolzament en posició oberta de fixació, homologada segons norma UNE-EN ISO 140-3 amb atenuació acústica de 47dB, fulla en xapa d'acer d’1,2 mm de gruix i 78 mm de gruix de fulla, amb reblert acústic segons assaig. Marc xapa plegada galvanitzada d’1,5 mm de gruix amb doble goma i perns massissos amb coixinet a boles sense soldadures vistes. Maneta de pressió de tres punts d'ancoratge a fulla activa i passiva per l'interior amb maneta exterior a la fulla activa, amb dos portillons integrats d'unes dimensions de pas de 1200x2020 mm, amb accionament de barra antipànic tipus push i maneta exterior. MC.1.2 Formació de badalots

Segons l'auditoria acústica del teatre, l'aïllament acústic de les portes laterals de la platea molt probablement no és de 45 dB(A), i presenten moltes fuites per sota de la porta i potser també en altres bandes de la mateixa. La solució plantejada a aquest problema és la de construir uns badalots tancats, amb portes de sortida laterals (a escala i a rampa), i front de vidre aïllant Superclimalit. Per a la construcció del badalot s’ha previst un sistema de prefabricació d’elements d’acer, d’ensamblatge “in situ”, amb soldadura i segellats de junts Les tasques a desenvolupar es divideixen en: Preparació de l’entorn per a la rebuda del tancament, amb la formació de tall en paviment per a

col·locació pletina de 180x20 mm d’acer inox i repicat de base a paret per a col·locació perfil UPN 160 i UPN200 d'entrega vertical i de coberta del badalot.

Fabricació en taller de tancament prefabricat de xapa d'acer Inox AISI 304 satinat de 4mm de gruix

per la cara exterior, xapa d'acer Inox AISI 304 perforada de 2 mm de gruix per l'interior, i reblert de llana de roca de 35 kg/m³, formant calaix autoestable, i preparat per ancorar i ensamblar "in situ", format per 4 peces consistents en:

- front amb buit per a finestra de vidre fix, - dos laterals d'idèntiques característiques amb porta acústica amb ferratges i barra antipànic, i - sostre amb canaló de recollida d'aigües

Ensamblatge “in situ” dels elements prefabricats, mitjançats solapaments amb soldadures, i sellat de junts amb goma escuma.

Col·locació d’elements de tancament secundaris, com les portes i els seus remats acústics (gomes a

junts, etc…) i vidre fix aïllant de dos vidres de seguretat incolor, amb classificació de resistència a l'impacte manual nivell A, acústic tipus 3+3BM/12/4+4, col·locat amb llistó de vidre sobre acer inox.

Els perfils d’acer ancorats a la paret, aniran pintats amb pintura epoxi bicomponent. Es preveu la col·locació d’una llumenera d’emergència i plaques de senyalització fotoluminiscents sobre cadascuna de les portes, i una llumenera de florescència lineal per a donar llum a la nova sortida. Argentona, juny de 2009


CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

CN.1 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA I DE LES ORDENANCES MUNICIPALS

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

1. Contractes Contractes de les Administracións públiques

RD legislativo 2/200 16.06 M. Hisenda (BOE 21/06/00). Correcció d’errades BOE 05/07/95

Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques

RD 1098/2001 M. Hisenda (BOE 26/10/01)

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat

D 3854/70 31/12 M. Hisenda (BOE 16/02/71)

Fixació del percentatge de despeses previst en el Reglament general de contractació de l’estat

O 04/07/55 Dep. Sanitat i S. Social (DOGC 20/07/88)

2. Proyectes i direcció d’obres Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Registre de Materials de l’ITEC

O 26/06/96 (DOGC 05/07/96)

3. Amidaments, preus, terminis, revisions i classificació dels contractistes Establiment de les unitats legals de mesura

RD 1317/89 27/810 (BOE: 03/11/89). Modificació OM 15/10/87

Ordre Ministerial de 12 de juny de 1968

OM 12/06/68 (BOE: 25/07/68)

Costos honoraris de les diferents categories laborals

OM 14/03/69 (BOE: 28/03/69). Modificació OM 21/05/79

Formules de revisió de preus

D 3650/70 19.12 (BOE: 29/12/70)

Complement RD 2167/81 (BOE: 24/09/81)

4. Plecs de Prescripcions Tècniques Generals

Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de Junio de 1973

Pliego de Condiciones Generales de la Edificación del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España de 1989

Pliego de Condiciones Generales de ‘ndole Facultativa del Consejo General de Arquitectos de España de 1986

Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de poblaciones

O.15.09.86 BOE 23.09.86

5. Normativa de seguretat i salut Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

Ordenança general de seguretat i higiene en el treball O 09.03.71 M. Treball BOE 16.03.71 Correcció d’errades BOE 06.04.71

Requisits mínims de seguretat i salut als llocs de treball RD 486/97 14.04 BOE 23.04.97

Ordenança de treball per a les indústries de la construcció, del vidre i la ceràmica (cap. XVI) O 28.08.70 M. Treball BOE 5, 7, 8, 9.9.70 Correcció d’errades BOE 17.10.70

Interpretació de diversos articles de l’ordenança BOE 28.11.70 i 05.12.70

Reglament de seguretat i higiene en el treball per a la indústria de la construcció O 20.05.52 M. Treball BOE 15.06.52

Modificació BOE 22.12.53

Prevenció de riscos laborals Llei 31/95 Cap d’Estat BOE 10.11.95

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front al risc elèctric.

RD 614/01 08.06 M. Presidència BOE 21.06.01

Protecció de la seguretat i la salut dels treballadors exposats a riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc de treball

RD 681/03 12.06 M. Presidència BOE 18.06.03

Regulació de les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure RD 212/02 22.02 M. Presidència BOE 01.03.02

Serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’administració de la Generalitat D 312/98 1.12 DOGC 11.12.98

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 20 de abril de 1999, de la Dirección General de Industria y Tecnología"

Res. 28.07.00 M.Ciencia y Tecnologia BOE 08.09.00

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 25 de abril de 1996, por la que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual"

Res. 27.05.02 M.Ciencia y Tecnologia BOE 04.07.02

Ley de prevención de riesgos laborales Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales

Ley 31/1995. 8/11 (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12/12 (BOE: 13/12/2003)

Reglamento de los servicios de prevención

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998. 30 abril (BOE:01/05/98)

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallasde visualización

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentesbiológicos durante el trabajo

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores deequipos de protección individual

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equiposde trabajo

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante eltrabajo

R.D. 1316/1989. 27 octubre (BOE: 02/11/89)

Protección contra riesgo eléctrico

R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01)

Instrucción técnica complementaria mie-apq-006. Almacenamiento de líquidos corrosivos R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

Reglamento de seguridad e higiene del trabajo en la industria de la construcción

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

Reglamento general sobre seguridad e higiene andamios O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

Reglamento de aparatos elevadores para obras

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

Instrucción técnica complementaria mie-aem 2 del reglamento de aparatos de elevación ymanutención referente a grúas-torre desmontables para obras.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

Normas complementarias del reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

6. Requisits bàsic de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

7. Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

8. Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

9. Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) 10. Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

11. Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

12. Medi ambient

Prevenció i control integrats de la contaminació.

Llei 16/02 01.07 Cap d'Estat

BOE 02.07.02

Protecció del medi ambient atmosfèric Llei 38/72 22.12 Cap d'Estat BOE 26.12.72

Desenvolupament de la Llei 38/72 D 833/75 06.02 M. Planif. i Des.

BOE 22.04.75

Correcció d’errades D 833/75 BOE 09.06.75 Modificació D 833/75 D 547/79 20.02 M.

Indústria i Energia BOE 23.03.79

Modificació D 833/75 D 1613/85 01.08 Presid. Govern

BOE 12.09.85

Modificació art. 5 i 6 RD 1613/85 RD 1154/86 11.04 Presid. Govern.

BOE 19.06.86

Aplicació art. 11 Llei 38/72 RD 2512/78 14.10 Presid. Govern.

BOE 28.10.78

Complement i modificació RD 2512/78 RD 2826/79 17.12 Presid. Govern

BOE 20.12.79

Modificació parcial RD 1613/85 RD 1321/92 M. Corts i Secr. Govern

BOE 02.12.92

S'estableixen noves normes sobre la limitació de les emisions a l'atmosfera de determinats agents contaminants

RD 1088/92 11.09 M. Corts i Secr. Govern

BOE 30.09.92

Protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/83 21.11 Presid. Generalitat

DOGC 30.11.83

Desenvolupament Llei 22/83 de Protecció de l'ambient atmosfèric D 322/87 23.09 Dep. Governació

DOGC 25.11.87

Modificació parcial Llei 22/83 (disp. final 5ª.) Llei 7/89 05.06 Dep. Presid. DOGC 09.06.89

Modificació parcial Llei 22/83 (aptat.5 arat.10, art.11,12,13,16,17,18 i art. Nous)

Llei 6/96 18.06 Dep. Presid. DOGC 28.06.96

Avaluació de l’impacte ambiental RD legislatiu 1302/86 28.06 MOPU

BOE 30.06.86

Reglament per a l’execució del RD 1302/86 RD 1131/88 30.09 MOPU BOE 05.10.88 Ordenació, gestió i tributació de l'aigua Llei 6/99 Dep. Presid. DOGC 22.07.99 Avaluació de l’impacte ambiental RD 114/88 07.04 Dep.

Presid. DOGC 03.06.88

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses D 2414/61 30.11 Presid. Govern

BOE 07.12.61

Correcció d’errades D 2414/61 BOE 07.03.62 Instruccions tècniques complementàries ITC per a l’aplicació del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

O 15.03.63 M. Governació BOE 02.04.63

Es regulen les emisions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'us a l'aire lliure

RD 212/02 22.02 M. Presidència

BOE 01.03.2002

Llei de residus Llei 10/98 21.04 BOE 22.04.98 Reglament per a l’execució de la Llei 20/86 RD 833/88 20.07 MOPU BOE 30.07.88 Modificació RD 833/88 RD 952/97 20.06 BOE 05.07.97 "Plan Nacional de Residuos de Construcción y Demolición 2001-2006" Res.14.06.01 M. Medio

Ambiente BOE 12.07.1

Correcció d'errades Res. 14.06.01 BOE 07.08.01 Text refòs de la llei d'aigües RDL 1/01 20.07 M.Medio

Ambiente BOE 24.07.01

Evacuació i tractament d'aigües residuals Llei 5/81 04.06 Dep. Presid. DOGC 10.06.81

Regulació de l'administració hidràulica a Catalunya. Modifica art. 2,3,4,5,12,13 i 15 de la Llei 5/81

Llei 17/87 13.07 Dep. Presid.

DOGC 27.07.87

Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua D 103/00 06.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.03.00

Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea de residus.

O MAM/304/02 08.02 M. Medio Ambiente

BOE 19.02.02

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos (Amiant)

O 07.12.01 M. Presidència BOE 14.12.01

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos.

O 25.10.00 M. Presidència BOE 27.10.00

Programa de gestió intracentre de residus sanitaris O 07.07.93 Dep. Sanitat i S. Social

DOGC 21.07.93

Aprovació del procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció en el Registre de productors de residus industrials de Catalunya

O. MAB/329/2003 Dep. Medi Ambient

DOGC 25.07.03

Regulació de la gestió dels residus Llei 6/93 15.07 Presid. Generalitat

DOGC 28.07.93

Modificació de la Llei 6/1993 Llei 15/03 13.06 Presid. Generalitat

DOGC 01.07.03

Deroga la disposició final 2ª de la llei 6/1993 D 245/93 14.09 Dep. Medi Ambient

DOGC 22.10.93

Fonts de Gestió de Residus LLEI 16/03 Dep. Medi Ambient

DOGC 01.07.03

Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 26.07 Dep. Medi Ambient

DOGC 08.08.94

Modificació art. 5,6,11 del D 201/94 D 161/01 12.06 Dep. Medi Ambient

DOCG 21.06.01

Regulació de les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera

D 323/94 04.11 Dep. Medi Ambient

DOGC 16.12.94

Correcció d'errades D 323/94 DOGC 10.03.95 Incineració de residus RD 653/03 30.05 Dep. Medi

Ambient BOE 14.06.03

Aprovació del Programa General de Residus de Catalunya Resol 16.10.95 DOGC 06.11.95 Catàleg de residus de Catalunya D 34/1996 09.01 Dep. Medi

Ambient DOGC 09.02.96

Modificació art.3,5 i 6 D 34/96 i l'annex 1 D 1/97 D 92/99 06.04 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.04.99

Acreditació de laboratoris per a la determinació de característiques dels residus O 01.06.95 Dep. Medi Ambient

DOGC 30.06.95

Modificació de l'O 01.06.95 O 26.09.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 23.10.00

Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats D 1/97 07.01 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.01.97

Gestió dels residus sanitaris D 27/99 09.02 Dep. Presid. DOGC 16.02.99 Procediment de gestió de residus D 93/99 06.04 Dep. Medi

Ambient DOGC 12.04.99

Deroga la disposició addicional 3ª del D 93/99 D 219/01 01.08 Dep. Medi Ambient

DOGC 07.08.01

Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn Llei 6/01 31.05 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.06.01

Protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/02 28.06 Dep. Presid.

DOGC 11.07.02

Reglament sobre notificació de substàncies noves y classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses

RD 363/1995 10.03 M. Presidència

BOE 05.06.95

Modificació RD 363/1995 RD 99/2003 24.01 M. Presidència

BOE 04.02.03

Modificació Annexos RD 363/1995 Decret 454/2004 del 14 de desembre 2004

O. PRE/2317/2002 16.09 M. Presidència

BOE 24.09.02

CN.2 COMPLIMENT DEL CTE I DECRET D’ECOEFICIÈNCIA 2.01 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE SEGURETAT

2.01.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL

No és d’aplicació.

2.01.2 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI No és d’aplicació.

2.01.3 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ No és d’aplicació.

2.02 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE HABITABILITAT

2.02.1 SALUBRITAT/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA - DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica

El present projecte de reforma del l’edifici del teatre només afecta a tres portes, superficie molt inferior al 25% del tancament de l’edifici, i per tant no és d’aplicació el CTE DB-HE1 segons el capítol 1.1, punt 1 b)

- DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques


- DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació El present projecte de reforma del l’edifici del teatre només afecta a dues luminaries, superficie molt inferior al 25% del total de l’edifici, i per tant no és d’aplicació el CTE DB-HE3 segons el capítol 1.1, punt 1 b)

- DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


- DB HE 5 – Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica No és d’aplicació.

2.02.2 PROTECCIÓ ENFRONT AL SOROLL

No és d’aplicació. 2.02.3 ESTALVI ENERGÈTIC/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA

No és d’aplicació. 2.02.4 FITXA D’ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS

EDIFICIS No és d’aplicació.

CN.3 COMPLIMENTS DELS REQUESITS FUNCIONALS 3.01 CRITERIS D’APLICACIÓ DELS DEPARTAMENTS No és d’aplicació. 3.02 CODI ACCESSIBILITAT I SEGURETAT D’UTILITZACIÓ (DB SU) No és d’aplicació.

3.03 ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS, AUDIVISUALS I D’INFORMACIÓ No és d’aplicació. Argentona, juny de 2009


AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

2. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC

3. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES • L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de

condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación” (NBE-EA-95). És a dir:

Classe (NBE-EA-95, art. 2.1.1): Sèrie (NBE-EA-95, art. 2.1.6.1): Tipus i ubicació indicats als plànols.

• Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5): • Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art. 2.1.5.2 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer, segons que s’indica a l’article 2.1.5.1 de la

NBE-EA-95. Operatius:

• Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons que s’indica a l’article 2.1.6.2 de la NBE-EA-95.

• Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que s’indica a l’article

2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

• Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

• Límit elàstic (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Resistència a tracció (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Allargament fins trencament (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Doblegat sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Resiliència (UNE 7475-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBE-EA-95, art.

2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE 36317-1/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) • Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) • Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.8)

2. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC • El material que s’utilitzarà com a aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79)

Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat ...): Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro ...): Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CT-79, annex 5.2.2): Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1):

• Divisió en unitats d’inspecció (apartat 5.2.3 de l’annex 5 de la NBE-CT-79 o la que defineixi l’aparellador o

arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i toleràncies, segons

que s’indica en l’apartat 5.1.6 de l’annex 5 de la NBE-CT-79. • Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda mitjançant la

comprovació de l’etiquetat, segons que s’indica en l’apartat 5.1.7 de l’annex 5 de la NBE-CT-79. • Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la garantia del

fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s’indica a l’apartat 5.2.2 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.

Operatius:

• Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis:

• Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76) • Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74) • Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE 53312/76) • Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78) • Absorció d’aigua per volum (UNE 53028/55)

3. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC • El material que s’utilitzarà com a aïllament acústic en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Condiciones acústicas en los edificios” (NBE-CA-88). És a dir: (veure annex 4 de la NBE-CA-88)

Tipus de material (mantes, plafons...): Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, suro, ...): Densitat aparent: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CA-88, annex 4.6.2): Altres característiques (NBE-CA-88, annex 4.2.2):

• Divisió en unitats d’inspecció (apartat 4.6.3 de l’annex 4 de la NBE-CA-88 o la que defineixi l’aparellador o

arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i toleràncies, segons

que s’indica en l’apartat 4.4 de l’annex 4 de la NBE-CA-88. • Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda mitjançant la

comprovació de l’etiquetatge, segons que s’indica en l’apartat 4.5 de l’annex 4 de la NBE-CA-88. • Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la garantia del

fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s’indica en l’apartat 4.6.2 de l’annex 4 de la CA-88.

• Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica els resultats dels assaigs d’aïllament

acústic de la solució constructiva, per tal de justificar la fitxa de compliment de la NBE-CA-88 sense necessitat de fer assaigs a l’obra.

• Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han fet tots els assaigs.

Operatius: • Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis:

• Aïllament a soroll aeri (UNE 74040/84) • Aïllament a soroll d’impacte (UNE 74040/84) • Materials absorbents acústics (UNE 74041/80) • Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 85208/81)



AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

DOCUMENT 1. CONDICIONS I MESURES PER A L’OBTENCIÓ DE LES QUALITATS DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS

INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL El present escrit té com a finalitat inicial determinar els criteris per desenvolupar el pla de Control dels materials, equips i productes que estableix el CTE . El CTE determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes constructius de l’edificació en general. En determinats casos els DB estableixen les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin en els edificis, sense perjudici del Marcat CE que els hi sigui aplicable d’acord amb les corresponents Directives Europees. Les marques, segells, certificacions de conformitat o d’altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el compliment de les exigències bàsiques del CTE, podran ser reconegudes per l’Administració. També es podran reconèixer les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que tinguin els agents que intervenen en la execució de les obres, les certificacions mediambientals que considerin l’anàlisi del cicle de vida dels productes, altres avaluacions mediambientals d’edificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE. També es consideraran conformes amb el CTE els productes, equips i sistemes innovadors que demostrin el compliment de les exigències bàsiques del CTE. Els articles que marquen les directrius són els següents: Article 6è: “Pla de Control”. Condicions de Projecte” Article 7è: “Condicions en la Execució de les Obres”. Part I del CTE, Annex II: “Documentació del Seguiment de l’Obra” segons el Reial Decret 317/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el “Código Técnico de la Edificación” (CTE). A tal efecte, l’actuació de la Direcció Facultativa s’ajustarà al que es disposa en la relació de disposicions i articles que s’adjunta tot seguit i que conforma el present document. MARCAT I SEGELLS DE QUALITAT DELS PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ VERIFICACIÓ DEL SISTEMA DE “MARCAT CE” La LOE atribueix la responsabilitat sobre la verificació de la recepció en obra dels productes de construcció al Director de la Execució de la Obra que, mitjançant el corresponent procés de Control de recepció, ha de resoldre sobre l’acceptació o rebuig del producte. Aquest procés afecta, també, als fabricants de productes i als constructors (i per tant als Cap d’Obra). Els productes de construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran un marcat CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o d’altres Directives Europees que els siguin d’aplicació. Això significa que l’habitual procés de Control de la recepció de materials s’ha afectat i s’estableixen unes noves regles per les condicions que han de complir els productes de construcció a través del marcat CE. El CTE, en les seves disposicions generals, determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes a emprar en qualsevol edifici. El terme producte de construcció es defineix com a qualsevol producte fabricat per a la seva incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d’edificació i enginyeria civil que tinguin incidència en els següents requisits essencials:

a) Resistència mecànica i estabilitat. b) Seguretat en cas d’incendi. c) Higiene, salut i medi ambient. d) Seguretat d’utilització. e) Protecció en en front del soroll. f) Estalvi d’energia i aïllament tèrmic.

El marcat CE d’un producte de construcció indica:

• Que el producte compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials contingudes en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies DITE (Guies pel Document d’Idoneïtat Tècnica Europea).

• Que se ha complert el sistema d’avaluació de la conformitat establert per la corresponent Decisió de la Comissió Europea (aquests sistemes d’avaluació es classifiquen en els graus 1+, 1, 2+, 2, 3 i 4, i en cada un d’ells s’especifiquen els Controls que s’han de realitzar al producte pel fabricant i/o per un organisme notificat).

El fabricant (o el seu representant autoritzat) serà el responsable de la seva fixació i la Administració competent en matèria d’indústria la qual vigili per la correcta utilització del marcat CE. És obligació del Director d’Execució de l’Obra verificar si els productes que entren en l’obra estan afectats pel compliment del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establertes en el Reial Decret 1630/1992. La verificació del sistema del marcat CE en un producte de construcció es pot resumir en els següents passos:

• Comprovar si el producte ha de tenir el “marcat CE” en funció que s’hagi publicat en el BOE la norma transposició de la norma harmonitzada (UNE-EN) o Guia DITE per ell, que la data d’aplicabilitat hagi entrat en vigor i que el termini de coexistència amb la corresponent norma nacional hagi expirat.

• La existència del marcat CE pròpiament dit. • La existència de la documentació addicional que procedeixi.

1. Comprovació de la obligatorietat del marcat CE Aquesta comprovació es pot realitzar en la pàgina web del “Ministerio de Industria, Turismo i Comercio”, entrant en “Legislación sobre Seguridad Industrial”, a continuació en “Directivas ” i, per últim, en “Productes de construcció” (http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcit/Directivas.asp?Directiva=89/106/CEE) En la taula a la que es fa referència al final de la present nota (i que s’anirà actualitzant en funció de la publicació del BOE) es resumeixen les diferents famílies de productes de construcció, agrupades per capítols, afectades pel sistema de marcat CE, incloent:

• La referència i títol de les normes UNE-EN i Guies DITE. • La data d’aplicació voluntària del marcat CE i inici del termini de coexistència amb la norma nacional

corresponent (FAV). • La data de la fi del termini de coexistència a partir del qual s’ha de retirar la norma nacional corresponent i

exigir el marcat CE al producte (FEM). Durant el termini de coexistència els fabricants poden aplicar segons ells creguin convenient la reglamentació nacional existent o la de la nova redacció sorgida.

• El sistema d’avaluació de la conformitat establert, podent aparèixer varis sistemes per un mateix producte en funció de l’ús a que es destini, havent-se de consultar en aquest cas la norma EN o Guia DITE corresponent (SEC).

• La data de publicació en el “Boletín Oficial del Estado” (BOE).

2. El marcat CE El marcat CE es materialitza mitjançant el símbol “CE” acompanyat d’una informació complementària. El fabricant ha de tenir cura que el marcat CE figuri, per ordre de preferència:

1. En el producte pròpiament dit. 2. En una etiqueta adherida al mateix. 3. En el seu envàs o embalatge. 4. En la documentació comercial que s’adjunta.

Les lletres del símbol CE se realitzaran d’acord amb les especificacions del dibuix adjunt (ha de tenir una dimensió vertical apreciablement igual que no serà inferior a 5 mil·límetres).

El citat article estableix que, a més a més del símbol “CE”, deuen estar situades, en una de les quatre possibles localitzacions, una sèrie d’inscripcions complementàries (el contingut específic de les quals es determina en les normes harmonitzades i Guies DITE per a cada família de productes) entre les que s’inclouen:

• El número d’identificació de l’organisme notificat (quan procedeixi). • El nom comercial o la marca distintiva del fabricant. • L’adreça del fabricant.

• El nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica. • Les dues darreres xifres de l’any en el que s’ha estampat el marcat en el producte. • El número del certificat CE de conformitat (quan procedeix) • El número de la norma harmonitzada (i en cas de veure’s afectada per vàries els números de totes elles). • La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada. • Informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les especificacions

tècniques (que en el cas de productes no tradicionals haurà de buscar-se en el DITE corresponent, per la qual cosa s’ha d’incloure el número de DITE del producte en las inscripcions complementàries)

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per que tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial havent d’incloure, únicament, les característiques ressenyades anteriorment pel símbol.

Dins de les característiques del producte podrem trobar que alguna d’elles presenti les lletres NPD (no performance determined) que signifiquen prestació sense definir o ús final no definit. La opció NPD és una classe que pot ser considerada si al menys un estat membre no te requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no vol facilitar el valor d’aquesta característica. En el cas de producte via DITE és important comprovar, no només la existència del DITE pel producte, sinó el seu termini de validesa i recordar que el marcat CE acredita la presència del DITE i la avaluació de conformitat associada. 3. La documentació addicional A més del marcat CE pròpiament dit, en l’acte de la recepció el producte ha de tenir una documentació addicional presentada, al menys, en una llengua oficial de l’Estat. Quan al producte li siguin aplicables altres directives, la informació que acompanya al marcat CE ha de registrar clarament les directives que li han estat aplicades. Aquesta documentació depèn del sistema d’avaluació de la conformitat assignat al producte i pot consistir en un o varis dels següents tipus d’escrits:

• Declaració CE de conformitat: Document emès pel fabricant, necessari per tots els productes sigui quin sigui el sistema d’avaluació assignat.

• Informe d’assaig inicial del tipus: Document emès per un Laboratori notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 3.

• Certificat de Control de producció en fàbrica: Document emès per un organisme d’inspecció notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 2 i 2+.

• Certificat CE de conformitat: Document emès per un organisme de certificació notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 1 i 1+.

Encara que el procés preveu la retirada de la norma nacional corresponent un cop que s’hagi exhaurit el termini de coexistència, s’ha de tenir en compte que la verificació del marcat CE no eximeix de la comprovació d’aquelles especificacions tècniques que estiguin contemplades en la normativa vigent mentre no es produeixi la seva anul·lació expressa.

PROCEDIMENT PEL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS ALS QUÈ NO ELS HI ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar pel Control de recepció dels materials de construcció als que no els hi és exigible el sistema de marcat CE (tant per no existir encara UNE-EN o Guia DITE per aquest producte com, existint aquestes, per estar dins del termini de coexistència).

En aquest cas, el Control de recepció ha de fer-se d’acord amb l’exposat en l’Article 9 del RD1630/92, podent-se presentar tres casos en funció del país de procedència del producte:

1. Productes nacionals. 2. Productes d’altre estat de la Unió Europea. 3. Productes extracomunitaris.

1. Productes nacionals D’acord amb l’Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

a) La recopilació de les normes tècniques (UNE fonamentalment) que s’estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d’homologació, etc., emeses principalment pels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

b) L’acreditació del seu compliment exigint la documentació que pugui garantir la seva observància. c) Donar l’ordre de realització dels assaigs i proves precises en cas que la documentació aportada no ens hagi

estat facilitada o no existeixi. A més a més, s’han de tenir en compte les especificacions tècniques de caràcter contractual que es defineixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes que provenen d’un país comunitari En aquest cas, l’Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per la Administració de l’Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

• Han superat els assaigs i les inspeccions efectuades d’acord amb els mètodes en vigor a Espanya. • Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents a Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en

l'Estat membre en el que s’hagin fabricat i que hagi estat comunicat per aquest d’acord als procediments establerts en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement de l’Administració de l’Estat es fa a traves de la Direcció General competent mitjançant l’emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s’ha d’acceptar el producte si no compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1. 3. Productes que provenen de un país extracomunitari L’Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se dins el territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposis un altre cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen a continuació els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre al sol·licitar l’acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, la idoneïtat i l’ordre de prelació d’aquests documents estarà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

• Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per l’Empresa Nacional

d’Acreditació (ENAC) que afirma que el producte satisfà una(es) determinada(es) Norma(es) que li són d’aplicació.

- Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s’efectua mitjançant un procés de concessió i altre de seguiment (en els que s’inclouen assaigs del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...)

- Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l’ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

• Document d’Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (pels que no existeix Norma) poden ser acreditats per aquest tipus de document, on la seva concessió es basa en el comportament favorable del producte per la utilització prevista en front als requisits essencials descrivint-se, no només les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació.

- Com en el cas anterior, aquest tipus de document és un bon aval de les característiques tècniques del producte.

- A Espanya, l’únic organisme autoritzat per la concessió de DIT, es el “Instituto de Ciencias de la Construcció Eduardo Torroja” (IETcc) havent-se de, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

• Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)

- Document (que substitueix als antics certificats d’homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de Control, i publicat en el BOE, en el que es

certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents.

- En molts productes afectats per aquests requisits d’homologació, s’ha regulat, mitjançant Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.

• Autoritzacions d’ús dels forjats:

- Són obligatòries pels fabricants que pretenguin industrialitzar forjats unidireccionals de formigó armat o presentat, i biguetes o elements resistents armats o pretensats de formigó, o de ceràmica i formigó que s’utilitzin per la fabricació d’elements resistents per a pisos i cobertes per la edificació.

- Són concedides per la “Dirección General de Arquitectura i Política de Vivienda (DGAPV) del Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial publicada en el BOE.

- El termini de validesa de la autorització d’ús és de cinc anys prorrogables per terminis iguals a sol·licitud del peticionari.

• Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del “Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial, que no suposa, per sí mateix, l’acreditació de les especificacions tècniques exigibles.

- Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la matèria primera de fabricació, els mitjans de fabricació i el Control així com la qualitat estadística de la producció.

- La seva validesa té una vigència d’un any natural, prorrogable per terminis iguals, tantes vegades com ho sol·liciti el peticionari, podent-se cancel·lar el dret de l’ús del Segell INCE quan es comprovi l’incompliment de les condicions que, en el seu cas, van servir per a la seva concessió.

• Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en la estructura de certificació d’AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNE.

- Ambdós distintius es concedeixen per l’organisme competent, òrgan gestor o CTC d’AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics pera la concessió i enretirada).

- Als efectes de Control de recepció d’aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

• Certificats d’assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d’Assaig, en el què es certifica que una mostra determinada d’un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu referent a la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós en front a la seva admissió.

- En primer lloc, cal tenir present l’Article 14.3.b de la LOE, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat amb la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible per que els assaigs i proves que es redactin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats.

- En la resta dels casos, en què la normativa d’aplicació no exigeixi l’acreditació oficial del laboratori, l’acceptació de la capacitat del laboratori resta al judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d’aquests i les seves àrees d’acreditació que elabora i comprova ENAC

- En tot cas, per a procedir a l’acceptació o rebuig del producte, s’haurà de comprovar que les especificacions tècniques detallades en el certificat d’assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s’acredita el seu compliment.

- Per últim, es recomana exigir el lliurament d’un certificat del subministrador assegurant que el material lliurat es correspon amb el del certificat aportat.

• Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d’especificacions tècniques.

- Aquests certificats poden estar acompanyats amb un certificat d’assaig dels descrits en l’apartat anterior; en aquest cas seran valides les citades recomanacions.

- Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la a efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, apareix qualsevol problema.

• Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Existeixen diversos distintius i marques de qualitat voluntaris, promoguts per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l’acreditació de les especificacions tècniques obligatòries.

- Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per la OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per revestiment d’alumini.

- Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEIMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària

• La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d’Assaig acreditats per la Empresa Nacional d’Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es.

• Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixin els citats documents, concedits per l’IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoio.html

• Els segell i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en “Normativa”.

• La relació de productes certificats pels diferents organismes de certificació poden trobar-se en les seves pàgines web www.aenor.es , www.lgai.es, etc.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

1. CIMENTS Instrucció per la recepció de ciments (RC-03) Aprovada pel Reial Decret 1797/2003, de 26 de desembre (BOE 16/01/2004). Deroga la anterior Instrucció RC-97, incorporant la obligació de estar en possessió del marcat «CE» pels ciments comuns i actualitzant la normativa tècnica amb les novetats introduïdes durant el termini de vigència de la mateixa. Fase de recepció de materials de construcció • Articles 8, 9 i 10. Subministrament i emmagatzematge • Article 11. Control de recepció

Ciments comuns Obligatorietat del marcat CE per aquest material (UNE-EN 197-1), aprovada per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Ciments especials Obligatorietat del marcat CE pels ciments especials amb molt baix calor de hidratació (UNE-EN 14216) i ciments d’alt forn de baixa resistència inicial (UNE- EN 197- 4), aprovades per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). Ciments de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE pels ciments de ram de paleta (UNE- EN 413-1, aprovada per Resolució d’1 de Febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

2. GUIXOS I ESCAIOLES Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de construcció (RY-85) Aprovat per Ordre Ministerial de 31 de maig de 1985 (BOE 10/06/1985). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Envàs i identificació • Article 6. Control i recepció

3. MAONS CERÀMICS

Plec general de condicions per a la recepció de maons ceràmics en les obres de construcció (RL-88) Aprovat per Ordre Ministerial de 27 de juliol de 1988 (BOE 03/08/1988). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Subministrament i identificació • Article 6. Control i recepció • Article 7. Mètodes d’assaig

4. FONAMENTACIÓ I ESTRUCTURES Ancoratges metàl·lics per a formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, aprovats per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002) i Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Guia DITE Nº 001–1 ,2, 3 i 4.

• Ancoratges metàl·lics per a formigó. Ancoratges químics. Guia DITE Nº 001-5.

Recolzaments estructurals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Recolzaments de PTFE cilíndrics i esfèrics. UNE-EN 1337-7. • Recolzaments de rodet. UNE-EN 1337- 4. • Recolzaments oscil·lants. UNE-EN 1337-6.

Àrids per a formigons, morters i lletades Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). • Àrids per a formigó. UNE-EN 12620. • Àrids lleugers per a formigons, morters i lletades. UNE-EN 13055-1. • Àrids per a morters. UNE-EN 13139.

Beines de fleixos d’acer per a tendons de pretensat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , d’acord amb la Guia DITE nº 011; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

5. RAM DE PALETA

Cales per a la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 459-1), aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Pannells de guix Obligatorietat del marcat CE pels productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01712/2005). • Pannells de guix. UNE-EN 12859. • Adhesius a base de guix per a Pannells de guix. UNE-EN 12860. Especificacions d’elements auxiliars per a fàbriques d’obra Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Tirants, fleixos de tensió, abraçadores i escaires. UNE-EN 845-1. • Llindes. UNE-EN 845-2. • Reforç de junt horitzontal de malla d’acer. UNE- EN 845-3.

Especificacions per a morters de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Morters per a arrebossats i lliscats. UNE-EN 998-1. • Morters per a ram de paleta. UNE-EN 998-2.

6. AILLAMENTS TÈRMICS Productes aïllants tèrmics per a aplicacions en la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003) i modificació per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE19/02/2005). • Productes manufacturats de llana mineral (MW). UNE-EN 13162

7. IMPERMEABILITZACIONS Sistemes d’impermeabilització de cobertes aplicats en forma líquida Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 005; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Sistemes d’impermeabilització de cobertes amb membranes flexibles fixades mecànicament Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 006; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

8. REVESTIMIENTS

Materials de pedra natural per a ús com paviment Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002). • Rajoles. UNE-EN 1341 • Llambordí. UNE-EN 1342 • Vorades (Bordillos). UNE-EN 1343

Llambordins de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1338) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Rajoles prefabricades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1339) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Materials per a soleres continues i soleres. Pastes autonivellants Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13813) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003)

9. FUSTERIA, MANYERIA I VIDRIERIA Dispositius per a sortides d’emergència Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002). • Dispositius d’emergència accionats per una manilla o un polsador per a sortides de socors. UNE-EN

179 • Dispositius antipànic per a sortides de emergència activats per una barra horitzontal. UNE-EN 1125

Ferramentes per a la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002) i ampliat en Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Dispositius de tanca controlada de portes. UNE-EN 1154. • Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. UNE-EN

1155. • Dispositius de coordinació de portes. UNE-EN 1158. • Frontisses d’un sol eix. UNE-EN 1935. • Panys i pestells. UNE -EN 12209.

Sistemes d’envidrament segellant estructural Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). • Vidre. Guia DITE nº 002-1 • Alumini. Guia DITE nº 002-2 • Perfils amb trencament de pont tèrmic. Guia DITE nº 002-3 Portes industrials, comercials, de garatge i portons Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13241-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Façanes lleugeres Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13830) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

ELEMENTS COSTRUCTIUS

1. FORMIGÓ ARMAT I PRETENSAT Instrucció de Formigó Estructural (EHE) Aprovada per Reial Decret 2661/1998 d’ 11 de desembre. (BOE 13/01/1998) Fase de projecte • Article 4. Documents del Projecte Fase de Recepció de materials de construcció • Article 1.1. Certificació i distintius • Article 81. Control dels Components del formigó • Article 82. Control de la qualitat del formigó • Article 83. Control de la consistència del formigó • Article 84. Control de la resistència del formigó • Article 85. Control de las especificacions relatives a la durabilitat del formigó • Article 86. Assaigs previs del formigó • Article 87. Assaigs característics del formigó • Article 88. Assaigs de Control del formigó • Article 90. Control de la qualitat de l’acer • Article 91. Control de Dispositius d’ancoratge i entroncament de les armadures posttesades.

• Article 92. Control de las beines i accessoris per a armadures de pretesat • Article 93. Control dels equips de tesat • Article 94. Control dels productes de injecció Fase d’execució d’elements constructius • Article 95. Control de la execució • Article 97. Control del tesat de les armadures actives • Article 98. Control d’execució de la injecció • Article 99. Assaigs d’informació complementària de l’estructura Fase de Recepció d’elements constructius • Article 4.9. Documentació final de l’obra

2. FORJATS UNIDIRECCIONALS DE FORMIGÓ ARMAT O PRETENSAT Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats. (EFHE) Aprovada per Reial Decret 642/2002, de 5 de juliol. (BOE 06/08/2002) Fase de projecte • Article 3.1. Documentació del forjat per a la seva execució Fase de Recepció de materials de construcció • Article 4. Exigències administratives (Autorització d’ús) • Article 34. Control de Recepció dels elements resistents i peces de entrebigat • Article 35. Control del formigó i armadures col·locades en obra Fase d’execució d’elements constructius • CAPÍTOL V. Condicions generales i disposicions constructives dels forjats • CAPÍTOL VI. Execució • Article 36. Control de l’ execució Fase de Recepció d’elements constructius • Article 3.2. Documentació final de l’obra

3. ESTRUCTURES METÀL.LIQUES

Norma Bàsica de l’Edificació (NBE EA-95) «Estructures d’acer en edificació» Aprovada per Reial Decret 1829/1995, de 10 de novembre. (BOE 18/01/1996) Fase de projecte • Article 1.1.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de Recepció de materials de construcció • Article 2.1.4. Perfils i xapes d’acer laminat. Garantia de les característiques • Article 2.1.5. Condicions de Subministrament i Recepció • Article 2.2.4. Subministrament de perfils foradats • Article 2.2.5. Assaigs de Recepció • Article 2.3.4. Subministrament dels perfils i plaques conformades • Article 2.3.5. Assaigs de Recepció • Article 2.4.6. Reblons d’acer. Característiques garantides • Article 2.4.7. Subministrament i Recepció • Article 2.5.11. Cargols. Característiques garantides • Article 2.5.12. Subministrament i Recepció

Fase d’execució d’elements constructius • Article 1.1.2. Aplicació de la norma a l’execució • Article 5.1. Unions reblonades i cargolades • Article 5.2. Unions soldades • Article 5.3. Execució en taller • Article 5.4. Muntatge en obra • Article 5.5. Toleràncies • Article 5.6 Protecció

* Alternativa: des de el 29 de Març de 2006 fins el 28 de Març de 2007, aplicació voluntària del

“Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SE-A-Seguridad Estructural-Acero” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

4. COBERTES AMB MATERIALS BITUMINOSOS Norma Bàsica de la Edificació (NBE QB-90) «Cobertes amb materials bituminosos» Aprovada per Reial Decret 1572/1990, de 30 de novembre. (BOE 07/12/1990) Actualització de l’Apèndix «Normas UNE de referencia» per Ordre de 5 de juliol de 1996. (BOE 25/07/1996) Fase de projecte • Article 1.2.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de Recepció de materials de construcció • Article 1.2.2. Aplicació de la norma als materials impermeabilizants • Article 5.1. Control de Recepció dels productes impermeabilizants Fase d’execució d’elements constructius • Article 1.2.3. Aplicació de la norma a la execució de les obres • Capítol 4. Execució de les cobertes • Article 5.2. Control de la execució Fase de Recepció d’elements constructius • Article 5.2. Control de la execució


“Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB HS-Salubridad” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

5. MURS RESISTENTS DE FÁBRICA DE MAÓ

Norma Bàsica de la Edificació NBE FL-90 «Muros resistentes de fábrica de ladrillo» Aprovada per Reial Decret 1723/1990, de 20 de desembre. (BOE 04/01/1991) Fase de projecte • Article 1.3. Aplicació de la Norma als projectes • Article 1.4. Aplicació de la Norma a les obres • Article 4.1. Dades del projecte Fase de Recepció de materials de construcció • Article 1.2. Aplicació de la Norma als fabricants • Capítol II. Maons • Capítol III. Morters • Article 6.1. Recepció de materials Fase d’execució d’elements constructius • Capítol III. Morters • Article 4.4. Condicions pels enllaços de murs • Article 4.5. Forjats • Article 4.6. Recolzaments • Article 4.7. Estabilitat del conjunt • Article 4.8. Junts de dilatació • Article 4.9. Fonamentació • Article 6.2. Execució de morters • Article 6.3. Execució de murs • Article 6.4. Toleràncies en la execució • Article 6.5. Proteccions durant la execució • Article 6.6. Traves durant la construcció • Article 6.7. Rases


“Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SE-F-Seguridad Estructural-Fábrica” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

6. COMPORTAMENT ENFRONT AL FOC D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS DE

CONSTRUCCIÓ Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Introducció

Fase de Recepció de materials de construcció • Justificació del comportament en front el foc d’elements constructius i els materials (veure REIAL

DECRET 312/2005, de 18 de març, pel que s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc).

REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc.

7. AÏLLAMENT TÈRMIC Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB HE Ahorro de Energía Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Secció HE 1 Limitació de Demanda Energètica. • Apèndix C Normes de referència. Normes de càlcul.

Fase de Recepció de materials de construcció • 4 Productes de construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes de producte.

Fase de execució d’elements constructius • 5 Construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes de assaig.

8. AÏLLAMENT ACÚSTIC

Norma Básica de la Edificación (NBE CA-88) «Condicions acústicas de los edificios» Aprovada per Ordre Ministerial de 29 de setembre de 1988. (BOE 08/10/1988) Fase de projecte • Article 19. Compliment de la Norma en el Projecte Fase de Recepció de materials de construcció • Article 21. Control de la Recepció de materials • Annex 4. Condicions dels materials

- 4.1. Característiques bàsiques exigibles als materials - 4.2. Característiques bàsiques exigibles als materials específicament condicionants acústics - 4.3. Característiques bàsiques exigibles a les solucions constructives - 4.4. Presentació, mesures i toleràncies - 4.5. Garantia de les característiques - 4.6. Control, Recepció i assaigs dels materials - 4.7. Laboratoris d’assaig

Fase de execució d’elements constructius • Article 22. Control de la execució

9. INSTAL·LACIONS 9.1 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Reglament de instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI-93) Aprovat per Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre. (BOE 14/12/1993) Fase de Recepció d’equips i materials • Article 2 • Article 3 • Article 9 Fase de execució de les instal·lacions • Article 10 Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18

9.2 INSTAL·LACIONS TÉRMIQUES

Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) Aprovat per Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol (BOE 05/08/1998), i modificat per Reial Decret 1218/2002, de 22 de novembre. (BOE 03/12/2004) Fase de projecte • Article 5. Projectes d’edificació de nova planta • Article 7. Projecte, execució i Recepció de les instal·lacions • ITE 07 - DOCUMENTACIÓ

- ITE 07.1 INSTAL·LACIONS DE NOVA PLANTA - ITE 07.2 REFORMES - APÉNDIX 07.1 Guia del contingut del projecte

Fase de Recepció d’equips i materials • ITE 04 - EQUIPS I MATERIALS

- ITE 04.1 GENERALITATS - ITE 04.2 CANONADES I ACCESORIS - ITE 04.3 VÁLVULES - ITE 04.4 CONDUCTES I ACCESORIS - ITE 04.5 XEMENEIES I CONDUCTES DE FUMS - ITE 04.6 MATERIALS AÏLLANTS TÈRMICS - ITE 04.7 UNITATS DE TRACTAMENT I UNITATS TERMINALS - ITE 04.8 FILTRES PER A AIRE - ITE 04.9 CALDERES - ITE 04.10 CREMADORS - ITE 04.11 EQUIPS DE PRODUCCIÓ DE FRET - ITE 04.12 APARELLS DE REGULACIÓ I CONTROL - ITE 04.13 EMISORS DE CALOR

Fase de execució de les instal·lacions • Article 7. Projecte, execució i Recepció de les instal·lacions • ITE 05 - MONTATGE

- ITE 05.1 GENERALITATS - ITE 05.2 CANONADES, ACCESORIS I VÁLVULES - ITE 05.3 CONDUCTES I ACCESSORIS

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 7. Projecte, execució i Recepció de les instal·lacions • ITE 06 - PROBES, POSADA EN MARXA I RECEPCIÓ

- ITE 06.1 GENERALITATS - ITE 06.2 NETEJA INTERIOR DE XARXES DE DISTRIBUCIÓ - ITE 06.3 COMPROVACIÓ DE LA EXECUCIÓ - ITE 06.4 PROBES - ITE 06.5 POSADA EN MARXA I RECEPCIÓ - APÉNDIX 06.1 Model del certificat de la instal·lació -

9.3 INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) Aprovat per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost. (BOE 18/09/2002) Fase de projecte • ITC-BT-04. Documentació i Posada en servei de les instal·lacions

- Projecte - Memòria Tècnica de Disseny (MTD)

Fase de Recepció de equips i materials • Article 6. Equips i materials • ITC-BT-06. Materials. Xarxes aèries per a distribució en baixa tensió • ITC-BT-07. Cables. Xarxes soterrades per a distribució en baixa tensió

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18. Execució i Posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-04. Documentació i posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-05. Verificacions i inspeccions

9.4 INSTAL·LACIONS DE GAS

Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials (RIG) Aprovat per Reial Decret 1853/1993, de 22 d’octubre. (BOE 24/11/1993) Fase de projecte • Article 4. Normes. Fase de Recepció d’equips i materials • Article 4. Normes. Fase de execució de les instal·lacions • Article 4. Normes.

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 12. Proves prèvies a la posada en servei de les instal·lacions. • Article 13. Posada en disposició de servei de la instal·lació.

• Article 14. Instal·lació, connexió i Posada en marxa dels aparells a gas. • ITC MI-IRG-09. Proves pel lliurament de la instal·lació receptora • ITC MI-IRG-10. Posada en disposició de servei • ITC MI-IRG-11. Instal·lació, connexió i Posada en marxa de aparells a gas

Instrucció sobre documentació i Posada en servei de les instal·lacions receptores de Gasos Combustibles Aprovada per Ordre Ministerial de 17 de desembre de 1985. (BOE 09/01/1986) Fase de projecte • ANNEX A. Instrucció sobre documentació i posada en servei de les instal·lacions receptores de gasos

combustibles • 2. Instal·lacions de gas que precisen projecte per a la seva execució

Fase de Recepció de les instal·lacions • 3. Posada en servei de les instal·lacions receptores de gas que precisen projecte. • 4. Posada en servei de les instal·lacions de gas que no precisen projecte per la seva execució.

9.5 INSTAL·LACIONS DE FONTANERÍA

Normes Bàsiques per a les Instal·lacions Interiors de Subministrament d’Aigua Aprovades per Ordre Ministerial de 9 de 12 de 1975. (BOE 13/01/1976) Fase de Recepció d’equips i materials • 6.3 Homologació Fase de Recepció de les instal·lacions • 6.1 Inspeccions • 6.2 Prova de les instal·lacions Fase de projecte • Annex I. Instal·lacions interiors de Subministrament d’aigua, que necessiten projecte específic. Fase de Recepció d’equips i materials • Article 2. Materials emprats en canonades

9.6 INSTAL·LACIONS D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIÓ

Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior dels edificis i de la activitat d’instal·lació d’equips i Sistemes de telecomunicacions (RICT). Aprovat per Reial Decret 401/2003, de 4 d’abril. (BOE 14/05/2003) Fase de projecte • Article 8. Projecte tècnic

Fase de Recepció d’equips i materials • Article 10. Equips i materials emprats per a configurar les instal·lacions Fase de execució de les instal·lacions • Article 9. Execució del projecte tècnic Desenvolupament del Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicació en el interior dels edificis i la activitat de instal·lació d’equips i Sistemes de telecomunicacions Aprovat per Ordre CTE/1296/2003, de 14 de maig. (BOE 27/05/2003) Fase de projecte • Article 2. Projecte tècnic • Disposició addicional primera. Coordinació entre la presentació del Projecte Tècnic Arquitectònic i el

d’Infrastructura Comú de Telecomunicacions

Fase de execució de les instal·lacions • Article 3. Execució del projecte tècnic

9.7 INSTAL·LACIÓ D’APARELLS ELEVADORS

Disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors Aprovades per Reial Decret 1314/1997 de 1 d’agost. (BOE 30/09/1997)

Fase de Recepció d’equips i materials • Article 6. marcat «CE» i declaració «CE» de conformitat

Fase de execució de les instal·lacions • Article 6. marcat «CE» i declaració «CE» de conformitat

Fase de Recepció de les instal·lacions • ANNEX VI. Control final

9.8 INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT

Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB HS Salubridad Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Article 3. Condicions de disseny. • Apèndix C Normes de referència.

Fase de Recepció de materials de construcció • Article 6. Productes de construcció • Article 6.2 Normes de referència. Normes de producte.

Fase de execució d’elements constructius • Article 5 Construcció i proves • Apèndix C Normes de referència. Normes de assaig.



DOCUMENT 2. LLISTAT MINIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent: 1.- Prescripcions sobre els materials. Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. 2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig. 3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de: El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:

- - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - - Certificat de garantia del fabricant - - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a llistar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR 1. ESTRUCTURES D’ACER

B) L) Control de la qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució estructura aportada.

C) M) Control de qualitat dels materials: - - Certificat de qualitat del material. - - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no

avalades pel certificat de qualitat. - - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut

per materials singulars. D) N) Control de qualitat de la fabricació:

- - Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - - Memòria de fabricació - - Plànols de taller - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat de la fabricació: - - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - - Qualificació del personal - - Sistema de traçat adient

E) O) Control de qualitat de muntatge: - - Control de qualitat de la documentació de muntatge:

- - Memòria de muntatge - - Plans de muntatge - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat del muntatge 2. TANCAMENTS I PARTICIONS

F) W) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

G) X) Subministra i recepció de productes: - - Es comprovarà la existència de marcat CE.

H) Y) Control d’execució en obra:

- - Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels

possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

3. SISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

I) Z) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

J) AA) Subministrament i recepció de productes: - - Es comprovarà l’existència de marcat CE.

K) BB) Control d’execució en obra:

- - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1 “Protección

frente a la Humedad”. - - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberts.

4. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

L) II) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el

compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.

M) JJ) Subministrament i recepció de productes:

- - Es comprovarà l’existència de marcat CE.

N) KK) Control d’execució en obra: - - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres,

etc. - - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - - Situació de punts i mecanismes. - - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - - Quadres generals:

- - Aspecte exterior i interior. - - Dimensions. - - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - - Fixació d’elements i connexionat.

- - Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - - Proves de funcionament:

- - Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - - Comprovació d’automàtics. - - Encès de l’enllumenat.

- - Circuit de força. - - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.



AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

INDEX DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT I. MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ 2. CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

2.1. Topografia i entorn 2.2. Característiques de rics 2.3. Promotor 2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT 5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ 6. ACCÉS A L'OBRA 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

8.1. Mesures de protecció individual 8.2. Mesures de protecció col·lectives 8.3. Mesures de protecció a tercers 8.4. Informació 8.5. Formació 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis

9. PLA DE SEGURETAT II. PLEC DE CONDICIONS

1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

10. COORDINADOR DE SEGURETAT

11. AVIS PREVI

12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

13. LLIBRE D’INCIDÈNCIES

I. MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ

L'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució de les obres, les previsions quant a prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com les derivades dels treballs de reparació, conservació i manteniment, en les degudes condicions de seguretat i salut. Servirà per a donar unes directrius a l'empresa constructora per a dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant-ne el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. 2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

2.1. Topografia i entorn El present estudi bàsic de seguretat i salut és única i exclusivament, solucionar les deficiències esmentades en l’informe acústic redactat per l’HIGINI ARAU, Doctor en física (especialitat acústica), de data 4 de maig de 2006. L’actuació es dona lloc en dos àmbits, la porta del fons d’escena i en les dues portes laterals de la platea, doncs les filtracions pel sostre ja queden resoltes amb l’execució d’un fals sostre a la platea. La superfície d’actuació és de 14,60 m². 2.2. Característiques dels riscs

De la tipologia de les tècniques i materials utilitzats a l’obra i sistemes adoptats, es desprèn la possibilitat dels diferents riscs, que es numeren més endavant.

2.3. Propietat La propietat és l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA amb NIF núm. P-0800900-C i representada per el JOSEP MASO NOGUERAS amb NIF 38.763.601-E. .

2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut El present projecte i l'estudi de seguretat i salut ha estat redactat per J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte col·legiat núm. 7812-3, amb N.I.F. 37.717.833-H, amb domicili a Barcelona (08036) al carrer Urgell, núm. 239 2n 6a.

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS

El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de TRENTA-CINC MIL NOU-CENS CINQUANTA-CINC EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS (35.955,45 Euros). El pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut Laboral ascendeix a la quantitat de SET-CENTS TRENTA EUROS AMB QUARANTA-CÈNTIMS (730,40 Euros), que representa el 2,00% del Pressupost d’Execució Material de l’Obra. El termini estimat de duració dels treballs d'execució de l'obra és de 15 dies. L'estimació de mà d'obra en punta d'execució és de 3 persones.

4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT

En cas d'accident, els primers auxilis es realitzaran en els següents centres:

- CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA Tel. 93 756 10 92/ 11 38

5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ

No està prevista la utilització de materials perillosos o tòxics, ni tampoc elements o peces constructives de perillositat desconeguda en llur posta n'obra ni en el procés constructiu,.

Característiques del procés constructiu El procés constructiu i fases d’anàlisi seran les següents: - Sistema compartimentació interior/acabats - Sistema condicionament ambiental instal·lacions (protecció contra incendis i electricitat) - Sistema d’equipaments i d’altres - Treballs previs per a l'adequació de l’obra 6. ACCÉS A LES OBRES

Cada contractista controlarà els accessos a l’obra, de forma que tant sols les persones autoritzades, i amb proteccions personals que són obligatòries, puguin accedir a l’obra. La presència de personal aliè a l’execució de l’obra està penat per l’article 316 i 317 del codi penal. L’article 316 (“Delito doloso”) pot estar penat de sis mesos a tres anys de presó i sanció econòmica des de 216,34 Euros a 300.506,06 Euros. L’article 317 (Delicte per incompliment greu) pot estar penat amb arrest de fi de setmana (de 26 a 52 setmanes) o treballs en benefici de la comunitat i sanció econòmica de 108,18 a 27.045,54 Euros. Són situacions agravants, la negligència, o la imprudència professional. 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS

S'enumeren a continuació els riscos particulars dels diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pels treballs que es realitzin. Mitjans auxiliars i maquinària - Atropellaments, topades amb altres vehicles. - Atrapaments. - Desploms i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caigudes a diferents nivells. - Caiguda de la càrrega transportada - Cops i ensopegades. - Interferència amb instal·lacions (aigua, llum, gas...). - Caiguda de material, rebots. - Generació excessiva de pols. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Soroll. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

Treballs previs - Cops contra objectes i ensopegament. - Caigudes a diferent nivell. - Caigudes d'objectes. - Ferides punxants a peus i mans. - Erosions i contusions per manipulació. - Atropellaments per maquinària. - Atrapaments per maquinària. - Ferides per màquines talladores. - Sobre esforços per postures incorrectes. Ram de paleta - Projecció de partícules durant els treballs. - Contactes amb materials agressius. - Col·lisions i bolcades de piles de material. - Caigudes a diferent nivell. - Caiguda de materials, rebots. - Cops i ensopegades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes, etc...) - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques. Instal·lacions - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes. 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives front a les individuals. A més s'hauran de mantenir en bon estat de conservació, els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats, segons normativa vigent. 8.1. Mesures de protecció individual

- Utilització de casc homologat (per a totes les persones que participen a l'obra, inclosos visitants). - Utilització de guants d'ús general. - Utilització de guants de goma.

- Utilització de guants de soldador. - Utilització de guants dielèctrics. - Utilització de botes d'aigua. - Utilització de botes de seguretat de lona. - Utilització de botes de seguretat de cuir. - Utilització de botes dielèctrics. - Utilització de granotes: es tindran en compte les reposicions al llarg de l'obra, segons conveni col·lectiu

principal. - Utilització de vestits d'aigua. - Utilització d'ulleres contra impactes i antipols. - Utilització d'ulleres per a oxitallada. - Utilització de pantalla de soldador. - Utilització de mascaretes antipols. - Utilització de protectors auditius. - Utilització de polaines de soldador. - Utilització de maneguins de soldador. - Utilització de davantals de soldador. - Utilització de cinturó de seguretat de subjecció. - Utilització de cinturó antivibratori. - Utilització d'armilles reflectants. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge

segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. 8.2. Mesures de protecció col·lectives

- Tanques de limitació i protecció. - Bastides de seguretat. - Senyals de trànsit. - Senyals de seguretat. - Cinta d'abalisament - Topalls de desplaçament de vehicles. - Banderoles de senyalització. - Xarxes horitzontals i verticals. - Suports i ancoratges de xarxes. - Baranes de protecció. - Ancoratges per a tub. - Abalisament lluminós. - Extintors. - Interruptors diferencials. - Preses de terra. - Vàlvules antiretrocés. - Senyals de stop en sortides de vehicles. - Senyals d'us de casc.

8.3. Mesures de protecció a tercers

Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. Es senyalitzaran els accessos naturals a l'obra, i s'hi prohibirà el pas a tota persona que en sigui aliena.

8.4. Informació Tot el personal, a l'inici de l'obra o quan s'hi incorpori rebrà de la seva empresa, la informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les seves tasques.

8.5. Formació

Tot el personal ha de rebre, en ingressar a l'obra, una exposició dels mètodes de treball i els riscos que s'en poguessin derivar, juntament amb les mesures de seguretat que haurà de fer servir.

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut la formació en matèria de seguretat i salut. 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis.

- Farmacioles Es disposarà d'una farmaciola que contingui el material especificat a la Normativa vigent.

- Assistència a accidentats

S'haurà d'informar a l'obra abans del seu inici de l'emplaçament dels diferents centres mèdics (Serveis propis, Mútues Patronals, Mutualitats Laborals, Ambulatoris, etc...) on s'han de traslladar els accidentats per al seu tractament ràpid i efectiu.

És preceptiu disposar a l'obra, i en un lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc..., per tal de garantir un transport ràpid dels possibles accidentats als Centres d'assistència.

- Reconeixement Mèdic

Tot el personal que comenci a treballar a l'obra haurà de passar un reconeixement mèdic previ a la feina, i que es repetirà en el període d'un any.

S'analitzarà l'aigua destinada a consum dels treballadors per garantir la seva potabilitat, si no prové de la xarxa d'abastament de la població.

9. PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre, el contractista elaborarà un pla de seguretat i salut i adaptarà aquest estudi de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra. Argentona, juny de 2009


II. PLEC DE CONDICIONS 1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

És obligatori el compliment de les disposicions contigües a:

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE ANDAMIOS O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat l'accident. A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de l'obra on s'especificarà:

- Nom de l'accidentat, categoria professional, empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l'accident, descripció de l'accident, causes de tipus personal. - Causes del tipus tècnic, mesures preventives per evitar que es repeteixi. - Dates límits de realització de les mesures preventives. Aquest informe passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d'execució el dia següent al de l'accident, com a molt tard. La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe. Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció facultativa. El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les. El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El contractista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de l’eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels resguards de les instal·lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat del personal que intervé a l'obra. En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada les prestacions respectives. El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment correctiu (avaries, i reparacions) de la maquinària d'obra, Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa etc..., usarà per circular per l'obra el casc de seguretat. La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional preventiva. Tota la maquinària elèctrica que s'utilitzi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s’instal·laran les piquetes de terra necessàries. Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre l'electricista de l'obra. Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament. 3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips individuals (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran fixat un període de vida útil. Quan per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament. Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'una peça o d'un equip mai no representarà un risc per sí, mateix. 4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a que estan exposats els treballadors d'aquest sector.

- Casc El cas ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de 14/12/74, BOE núm. 312 de 30/12/74. Les característiques principals són: - Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a 1.000 V. - Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que s'en canviïn les peces interiors en contacte amb el cap.

- Calçat de seguretat

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, Resolució de la DG de Treball de 31/01/80, BOE núm. 12/02/80. Les característiques principals són. - Classe, calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció de planta). - Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les bores han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de 03/12/81, BOE núm. 305 de 22/12/81 classe E.

- Guants

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: - Cotó o punt: feines lleugeres. - Cuir: manipulació en general. - Làtex rugós: manipulació de peces que tallin. - Lona: manipulació de fustes. Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06/05/77, BOE núm. 158 de 04/07/77. Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de 28/07/75, BOE núm. 211 de 02/11/75.

- Cinturons de seguretat

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de cinturons de seguretat homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució de la DG de Treball de 08/06/77, BOE núm. 210 de 02/09/77. Les característiques principals són: - Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els

seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure.

- Protectors auditius

Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-2. Resolució de la DG de Treball de 28/01/75 BOE núm. 209 de 01/09/75

- Protectors de la vista Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció anti-impactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14/06/78 BOE nom 196 de 17/08/78 i MT-17, Resolució de la DG de Treball 28/06/78, BOE de 09/09/78.

- Roba de treball

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni provincial. La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar. En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d'humitat similars, se'ls entregarà roba impermeable.

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriuen en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.

- Tanques autònomes de limitació i protecció Tindran com a mínim 100 cm d’alçària i seran construïdes a base de tubs metàl·lics. La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.

- Baranes

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 m. Hauran de tenir la resistència suficient (150 Kg/m) per garantir la retenció de persones o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi entornpeu.

- Cables de subjecció de cinturó de seguretat (ancoratges) Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a que pugin ser sotmesos d'acord amb la seva funció protectora.

- Escales de mà

Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar moviments. Tant la pujada com la baixada per l'escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

- Servei tècnic de seguretat i salut El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.

- Servei mèdic

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vist i plau del servei mèdic. Es interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit.

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat i higiene, i 335, 336 i 337 de l'ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l'estudi de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució 10. COORDINADOR DE SEGURETAT

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que assumeixi les funcions que el RD 1627/1997 defineix. 11. AVIS PREVI

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l'inici de les obres. L'avís previ es redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997 de data 24/10/97. 12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l'inici de l'obra, en que s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi de Seguretat i Salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial Decret 1627/97 amb la finalitat que pugin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent. Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de les obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha de servir de base per elaborar aquest estudi de seguretat i salut requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució de les obres. 13. LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d'incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gràcia 303-311, dins el termini de 24 hores.



AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Emplaçament Adreça: Plaça Nova, s/n

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Promotor Nom: AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF: P-0800900-C

Adreça: Carrer Ramon Par núm. 1

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Autor projecte Nom: J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA Núm. col.: 7812-3 L’arquitecte:

Lloc i data: Barcelona a de juny de 2009

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i

estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers

amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència

detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i

de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Teatre Tot l’edifici Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Estructura

I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m) Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – A1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –

A Zones residencials

A2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

B Zones administratives Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –

C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –


– – 0,8 – (80)

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)


– – 1,6 - (160)

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)

C Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)


– – 3 - (300)

Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) – Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de

l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – G

Cobertes accessibles exclusives per conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o

sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) ......... – 2 – (200)

zones privades 1– (100) – – Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 – (300) – – Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – – Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – – S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura

(recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

Tipus de coberta i ús : Situació:

Plana metàl·lica-accessible per a manteniment Badalots platea

Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de la coberta. • Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes,

entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de les façanes. • Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la

respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: • Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de

les zones d’ús comú. • Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament

perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

• Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

AN.ea. ESTUDI ACÚSTIC

ESTUDI ACÚSTICH.ARAU

Travessera de Dalt 118, 3er1a. Barcelona 08024 Tel 932 845 016 Fax 932850895 .mail: [email protected]

1

PETICIONARI: AJUNTAMENT D’ARGENTONA

AUDITORIA ACUSTICA DEL TEATRE AUDITORI “ LA SALA”

Barcelona 4 de Maig de 2006 Higini arau Doctor en Física Especialitat Acústica



2

INTRODUCCIÓ L’intent d’aquesta auditoria acústica és establir l’estat de l’art de la construcció realitzada fins la data actual per l’Empresa TEYCO. Així tenim que des del punt 1 al 9 hem fet una revisió exhaustiva tant de les parts d’obra, portes i instal·lacions efectuades. A partir del punt 10 fins al final del text fem una exposició de com podríem acabar el teatre – auditori intentant reduir al màxim els costos sense perdre la capacitat de polivalència en el usos de la sala. NOTA: La lletra de la memòria actual és de color negre. Quan vegin una lletra de color blau fa referència al text del projecte acústic del teatre.

1. PORTES EDIFICI PORTES LATERALS EDIFICI Les portes laterals presenten dos tipus de deficiències acústiques: 1. Que l’aïllament acústic de la porta molt probablement no té 45 dB(A), i 2. I te moltes fuites per sota de la porta i potser també en altres bandes de la

mateixa.



3

La solució a aquest problema, apart de perfeccionar el tancament de la porta al màxim que es pugui, consistiria en crear un apantallament de vidre laminat de 5+5 mm davant de la porta, on hi ha la barana de ferro, quelcom més alt que la porta, i que seguis la baixada de l’escala, sense perdre alçada, fins arribar a l’acera. El perfecte fins i tot consistiria crear un sostre entre l’edifici i la pantalla de vidre en voladís des de l’edifici. PORTES CENTRALS Les centrals de l’edifici, que donen al vestíbul del teatre, hi ha una porta, la central, on hi ha uns forats construïts intencionadament per on pot entrar molt soroll. Cal pensar que hi fem, doncs per aquí pot entrar el soroll del carrer perfectament.



4

PORTES ZONA ESCENARI La porta gran que separa el carrer de l’escenari possiblement sigui insuficient i caldrà col·locar una altre porta on hem situat la fletxa en el plànol que mostrem mes abaix.



5



6

La dita porta tindria que tenir un aïllament acústic de 45 dB(A).

En aquestes fotos veiem que la col·locació de la porta possiblement sigui interferida pels conductes que veiem a sobre i a sota d’aquest paràgraf.



7

2. COMPROVACIO PARETS SALA

En relació a les parets d’acabat de la sala, les quals no podem ensenyar fotografies per haver sortit molt fosques, tenim: La secció de paret construïda es correspon a la definida a la concebuda en projecte que seguidament mostrarem, on l’únic canvi efectuat, amb autorització meva per prec de l’Arquitecte Víctor Argentí per motius d’estalvi, fou substituir la fusta contraxapada de 15 mm per una fusta aglomerada del mateix gruix. PARETS DEFINIDES EN PROJECTE:

Zona: Parets laterals, Parets frontals i de fons

La solució construc tiva es mostra en la següent figura.

I el color representatiu serà el verd viu.



8

Tipus constructiu de les parets

Material d’acabat:

Contraxapat de fusta ocume de 15 mm de gruix, amb el xapat de la fusta que es desitgi, col·locat sobre plastazote de 30 mm de espesor alternant les densitats de 24kg/m3 i 45 kg/m3 (LD24 i LD45) de manera uniforme.

Muntatge: L’aplacat de fusta es fixarà a la paret per mitjà d’uns llistons de fusta de 50mm×28mm interdistanciats 500mm. Al ser inferior la dimensió del llistó (28mm) al gruix del plastazote, aquest quedarà a pressió entre la paret i la fusta d’acabat.



9

Parets recinte

Amb color marró caldera es mostra la fusta contraxapada d’ocume de 15 mm fixada, com es descriu en la figura a cartrò guix de 15 + 15 mm + llana de roca de 80 mm i 70 Kg/m3 + Cartró guix de 15 + 15 mm.



10

3. FOSSAT D’ORQUESTRA El fossat d’orquestra te un vidre que des de l’escenari el fossat es veu la llum que pot molestar moltissim.

Aquest vidre no te cap sentit i menys acústic doncs aquesta part, així com totes les altres parets del fossat, com s’explica en el projecte acústic hem de tenir: Totes les parets vistes del fossat seran de contraxapat ocume de 10 mm, xapades de la fusta que es desitgi, muntades sobre llistons de 50 × 50 mm interdistanciats 600 mm. (DIT EN PROJECTE) DEFINICIÓ DE DIMENSIONS I ACABATS DEL FOSSAT D’ORQUESTRA

La fossa d’orquestra, que apareixerà en la configuració d’òpera, ha de mantenir les següents proporcions canòniques: La corbata de l’escenari no podrà sobrepassar més de 2m respecte a la paret del fons de la fossa, l’altura mínima de la fossa serà de 2.5 m, i les seccions de músics poden esglaonar-se, de major altura a menor des de la posició del director fins al fons de la fossa, o bé estar sobre una plataforma plana. El director sobre el seu podi ha de poder observar l’escena.



11

Definició dels materials d’acabat i forma de la fossa d’orquestra

Per altra banda, hi haurà d’haver un separador entre la fossa de músics i l’audiència, que en aquest cas haurà de ser desmuntable, i de 1 m d’altura.

Totes les parets vistes de la fossa seran de contraxapat ocume de 10 mm, xapades de la fusta que es desitgi, muntades sobre llistons de 50 × 50 mm interdistanciats 600 mm.

La plataforma de músics serà de fusta tipus roure de 25 mm de gruix muntada sobre llistons de 50×25 mm interdistanciats 600 mm en ambdues direccions mútuament perpendiculars.



12

4. INSTAL:LACIONS EN EDIFICI ANEXE A L’ESCENARI A continuació veurem un conjunt de fotografies de les instal·lacions on es detecta tota mena qüestions diverses: 1. Entregues de cabines al sol que estan per acabar abans de que TEYCO deixi l’obra. 2. Tuberies enganxades als murs, però que molt probablement no donaran problema al teatre, doncs aquest edifici annex romana separat al del teatre. 3. En canvi també veurem suspensions ben fetes, com de la maquinaria, de tuberies que passen per patis de llum. 4. Veurem els silenciadors perfectament construïts. O sigui que en conclusió crec que aquesta part de l’edifici no ens portarà cap problema acústic que es pugui endegar a través d’aquesta inspecció visual.



13



14



15



16



17



18

5. INSTAL:LACIONS EN LA BANDA COBERTA FINAL DE LA SALA Pel que fa referència a les maquines situades a la coberta superior del fons de la sala, tenim els mateixos defectes i virtuts observades en l’altre zona. Però aquí no queda clar que no es produeixi soroll per via estructural. Però si crec que aquesta no arribarà a la sala gràcies a les parets de pladur que apantallen a les d’obra. Però això ho sabrem quan posem en marxa la maquinaria. Amb relació al soroll transmès vers els conductes crec que no hi haurà problema gràcies als silenciadors que existeixen i que ho controlaran.



19



20



21



22



23

6. FINESTRES FAÇANA En relació a les finestres de fusta que es veuen des del carrer, potser poden presentar algun problema acústic de transmissió de soroll, dependrà de que les portes que existeixen a cada extrem del passadís estiguin o no obertes.



24

7. SOSTRE COS SUPERIOR SALA:

Aquest sostre, des de dins es veu una zona de lluernari i una zona opaca on hi ha un material absorbent i que per damunt hi han les teules i els elements d’obra precisos per suportar- la. El vist es correspon perfectament al descrit en projecte, que a continuació indiquem:

♦ Amb color gris fosc s’indica la cl.locació d’una llana de roca amb vel negre per la cara vista de 60 a 80 mm d’espessor i 40 Kg/m3.

♦ I amb color blau hi haurà un lluernari de vidre laminar silence 6+6 mm.



25

En la part de lluernari comprovaren hi ha unes escletxes de llum, que podrien produir-se fuites de soroll indesitjables, i vàrem quedar amb TEYCO que ho repararien posant-hi Sikaflex o quelcom procediment similar.



26

8. COBERTA EDIFICI No observarem cap problema excepte el dit abans en la zona del lluernari.



27

9. CAFETERIA Comprovat el construït en relació al marcat en el projecte, vàrem observar que la correspondència es satisfactòria.



28



29

10. DEFINICIÓ DEL FALS SOSTRE SALA (NO CONSTRUIT)

Crec fermament que en la nova etapa que volem emprendre podríem optar per fer un

sostre de fusta com el definit en projecte, o un altre que desitgéssim construir, però

sense els absorbents dorsal, com s’especifica en el definit en el projecte, ni que tingui

capacitat giratòria de les lames. Proposo construir un sostre fixa amb només un pont de

llum com tenen la majoria per no dir gaire be tots els teatres d’arreu.

DEFINIT EN PROJECTE: El fals sostre està composat per unes lames de dos metres de

longitud , excepte on és el pont de llum, que tenen un acabat de fusta per una cara, que

s’utilitza en les configuracions de teatre, música simfònica i en congressos, i una part

dorsal que és absorbent, que s’utilitzarà per a les configuracions de cinema i en les de

ball. En aquest darrer cas les lames es col·locaran verticals al sòl, pel que al volum del

recinte s’ampliarà amb el volum superior que existeix per damunt de les lames.

Aquest cos superior del recinte també es tractarà amb material absorbent, com ja

s’indicarà mes endavant.

Anular



30

A continuació definirem els gruixos dels contraxapats de ocume

ZONA 1 Zona: Tram inicial mes proper a l’escenari

Material: Fusta contraxapada d’ocume de 15 mm de gruix amb el xapat de la fusta que es desitgi, o bé envernissat o pintat, amb gran cambra d’aire en el dors.

Muntatge: Aquest fals sostre de fusta es muntarà sobre uns llistons, a definir per l’Arquitectura, interdistanciats 600 mm.

ZONA 2 Zona: Tram intermig



ZONA 3 Zona: Tram final



PROPOSTA: Fals sostre de fusta fix

El sostre de fusta abans dit i mantenint els gruixos indicats per zones seria el fals sostre que proposem., tant per actuacions simfòniques, quan hi hagi la conxa acústica, o be per



31

altres activitats que es desplegaran cortinatges d’altres indrets de la sala, com es veu en la següent figura.

11. CAMBRA ACÚSTICA DEFINIDA EN PROJECTE (NO CONSTRUIDA) Zona: Cambra acústica


Muntatge: Haurà de ser muntable/desmuntable.

Per a ús simfònic es proposa construir la conxa acústica.



32

12. VERSIÓ SALA BALL, CINEMA I MÚSICA AMPLIFICADA DES D’ESCENARI

En cas de ball en la sala es desplegarien el teló de boca i les cortines de les parets.

En cas de cinema i música amplificada hi hauria en la caixa escènica les bambolines, les cametes i cortinatges que defineixen la cambra negre d’actuació, disposada segons sigui l’event a realitzar, (tot això amb el sostre de fusta fixe).

En cas de conferencies no cald ria cap cortina, però sí la cambra negre de dins de la caixa d’actuació.



33

CONCLUSIONS Com hem comprovat, les deficiències detectades en l’edifici, les principals són degudes a les portes que comuniquen al carrer. Per altra banda hi ha deficiències en les instal·lacions que principalment afecten al soroll transmès via estructural, però pot ser no passarà res gràcies a les reflexions que fet en cada punt, però la prova de foc serà quan posem en marxa les instal·lacions. Un altra punt negre és l’esmentat del fossat de l’orquestra.. Per altre hem fet una proposta de crear un fals sostre de fusta fix, sense perdre usos d’utilització de la sala.

Barcelona 4 de Maig de 2006 Higini arau Doctor en Física Especialitat Acústica

AN.gr. ESTUDI GESTIÓ DE RESIDUS

1. Minimització i Prevenció dels Residus (Punt. 2 Art 4 RD 105/2008) 1.1 Accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: En aquest apartat s’incorporen totes les accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte:

- Optimització de les seccions resistents, cal tendir a reduir el pes de la construcció i, per tant, la quantitat de material a emprar (elecció i dimensionat de l’estructura, etc.). L’estructura dels badalots és metàl.lica amb un càlcul acurat de les seccions resistents per a reduir el volum de residus, i a més nès el propi tancament per a reduïr el volum d’obra.

- Detectar aquelles partides d’obra que poden admetre materials reciclats i reutilitzar els residus petris com a granulat (previ matxuqueig). No es preveu l’utilització de materials reciclats.

- Ús d’elements o materials reutilizats, reciclats i/o amb contingut de material reciclat No es preveu l’utilització de materials reciclats.

- Modificació dels sistemes constructius utilitzant sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a obra sense gairebé generar residus (l’ús d’elements prefabricats i modulats evita restes de tall i estalvi en el temps de muntatge). Els badalots es prefabricaran a taller, i es portaran totalment muntats per trams en obra, reduïnt el volum de residus.

- Adoptar una xarxa modular que redueixi el nombre de residus dels materials més massius. Tanmateix els elements més significatius estiguin modulats d’acord amb aquesta xarxa. Els dos badalots són idèntics simètrics.

- Evitar sempre que sigui possible les solucions constructives adherides, sobre tot quan pot resultar un inconvenient per una posterior valorització (per exemple: optar per solucions d’impermeabilització o d’aïllament tèrmic no adherit; optar per solucions de parquet flotant front l’encolat, evitar aïllament projectat o enguixats sobre materials petris, el primer cas per la dificultat de garantir a llarg termini la separació dels dos materials en el moment de gestionar-los i en el segon, per la impossibilitat de reutilitzar el material petri a causa de l’expansivitat del guix). Les fixacions de tots els elements són mecàniques.

- Preveure el pas d’instal·lacions per cel rasos registrables i envans de cartró guix per evitar la realització de regates durant la fase d’instal·lacions. Es preveu instal.lacions en envans de cartró guix.

- Establir toleràncies: Màximes admissibles de la part d’obra realitzada “in situ”. Tant i més important com més quantitat de prefabricats s’utilitzin. Al tractar-se de estructura prefabricada reduïnt al màxim les tolerancies d’execució al afinar les dimensions en taller.

- Limitar l’ús de materials tòxics o potencialment tòxics per evitar la repercussió en el medi i per evitar que una mala gestió pugui contaminar la resta de materials sobrants. Les pintures seran de baix impacte.

- Incidir en les empreses del sector per tal incorporin paràmetres ambientals en el disseny i la fabricació de materials i solucions constructives més convencionals. El projecte prioritza les pintures de baix impacte mediambiental i aquelles que gaudeixen de distintius de garantia de qualitat ambiental o ecoetiquetes.

1.2. Recomanacions a tenir en compte pel constructor durant la fase d’execució En aquest apartat s’incorporen totes aquelles accions dirigides a la prevenció i a la minimització de residus que es considerin bàsiques en el moment de realitzar el planejament i l’execució d’una obra de construcció i que són responsabilitat del constructor de dur-les a terme. Tasques d’enderroc: No es preveuen enderrocs. Prevenció en la compra de materials: Es comprarà una quantitat de matèries ajustada al seu ús (no es compraran escreixos). Cal

optimitzar la quantitat de materials, ajustant-los als estrictament necessaris per a l’execució de l’obra, ja que un excés de materials sobrers, a més de ser car, incrementa els residus s’obra.

Es demanarà a les empreses subministradores a que redueixin al màxim la quantitat i volum d’embalatjes, prioritzant aquelles que els minimitzen.

Donar preferència a aquells proveïdors que distribueixen els seus productes informant a l’usuari de les característiques i materials bàsics que el composen, del percentatge de material reciclat que incorporen i oferir garanties, de què el propi fabricant es fa responsable de la gestió dels residus que generen els seus productes a l’obra (pactant prèviament el percentatge i característiques dels residus que acceptarà com a retorn) o, en cas de no ser viable, informant sobre recomanacions per a la gestió més adient dels residus produïts atenent a les seves possibilitats de valorització en funció del principi de jerarquia (1er. reutilitzar, 2on. reciclar, 3er. valorització energètica, 4rt. tipus d’abocador autoritzat).

Es primarà l’adquisició de materials reciclables front a d’altres de mateixes prestacions pero de difícil o imposible reciclat.

Es mantindrà un inventari de productes excedents per la possible utilizació en altres obres.

Es realitzarà un pla d’entrega dels materials en que es detalli per a cadascun la quantitat, data d’arribada a obra, lloc i forma d’emmagatzematge en obra, gestió d’excedents i en el seu cas gestió de residus.

Es prioritzará l’adquisició de productes "a granel" a fi de limitar l’aparició de residus d’envasos en obra. Els recipients/contenidors grans són preferibles als recipients/contenidors petits (millor si estan fabricats amb material reciclat), per exemple l’ús de silos de morter prefabricat en comptes de la realització de morter in situ evita la generació d’una gran quantitat de sacs de ciment o la compra de silicona a granel la generació de un elevat nombre d’envasos (residu especial).

Aquells envasos o suports de materials que puguin ser reutilitzats com els palets, s’evitarà el seu deteriorament i es retornaran al seu proveidor.

S’incluirà en els contractes de subministre una clàusula de penalització als proveidors que generin en obra més residus dels previstos i que es puguin imputar a una mala gestió.

S’intentará adquirir els productes en mòdul dels elements constructius en els que aniran col.locats per a evitar retalls.

Prevenció de posada en obra: S’optimizarà l’utilització de materials en obra evitant la sobredossificació o la execució amb

malgastament de material especialment d’aquells amb major incidència en la generació de residus.

S’afavorirà l’utilització de materials prefabricats, doncs optimitzen l’ús de materials i disminueixen la generació de residus.

En la posada en obra de materials s’intentarà realitzar els diversos elementos a mòdul del tamany de les peces que el composen per evitar malbaratament de material.

Es buidaran completament els recipients que continguin els productes abans de la seva neteja o eliminació, especialment si es tracta de residus perillosos.

En la mesura del possible s’afavorirà l’elaboració de productes a taller front als realitzats en la pròpia obra que habitualment generen major cantitat de residus.

Es primarà l’utilització d’elements desmuntables o reutilitzables front a d’altres de similars prestacions no reutilitzables.

S’esgotarà la vida útil dels mitjans auxiliars propiciant la seva reutilizació en el major nombre d’obres pel que s’extremaran les mesures de manteniment.

Tot el personal involucrat en l’obra disposarà dels coneixements mínims de prevenció de residus i la seva correcta gestió. Abans d’iniciar la fase d’execució cal dur a terme unes jornades informatives dirigides a la sensibilització mediambiental del personal de l’obra i de les subcontractes.

S’inclouirà en els contractes amb subcontrates una clàusula de penalització per la que es desincentivarà la generació de més residus dels previsibles per una mala gestió.

Prevenció en l’emmagatzemament en obra: Es realitzarà un plà d’inspeccions periòdiques de material, productes i residus acopiats o

emmagatzemats per garantir que es mantenen en les degudes condicions.

2. Estimació dels Residus de l’Obra projectada (Punt 1. Art 4 RD105/2008). En aquest apartat es quantifiquen i s’identifiquen les tipologies de Residus (Especials, No Especials i Inerts) i es codifiquen amb ajust a l’Ordre MAM/304/2008 de 8 de febrer.

Per a la realització del càlcul estimatiu de generació de residus s’ha emprat els fulls facilitats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

3. Definició dels Escenaris de Gestió de Residus (Punt 3 i 4 Art 4. RD 105/2008) El present apartat es defineix a mode indicatiu, essent el Contractista qui posteriorment el desenvolupi i completi en el corresponent Pla de Gestió de Residus.

3.1. Definició dels Escenaris interns de l’Obra: Amb objecte d’aconseguir una millor gestió dels residus generats en l'obra de manera que es faciliti la seva reutilització, reciclatge o valorització i per assegurar les condicions d'higiene i seguretat que es requereix el article 5.4 del Reial Decret 105/2008 que regula la producció i gestió dels residus de construcció i de demolició es prendran les mesures següents:

- Aspectes generals: • A cada fracció es disposarà un cartell señalizador que indiqui el tipus de residu que recull (a la pàgina web

de l'Agència de Residus de Catalunya es poden descarregar els pictogrames identificadors dels residus).

• Tots els envasos que portin residus han d'estar clarament identificats, indicant en tot moment el nom del residu, codi LER, nom i adreça del posseïdor i el pictograma de perill en el seu cas.

• Els residus perillosos es dipositaran sobre cubetes de retenció apropiats al seu volum, a més han d'estar protegits de la pluja.

• Tots els productes envasats que tinguin caràcter de residu perillós hauran d'estar convenientment identificats especificant en l'etiquetatge el nom del residu, codi LER, nom i adreça del productor i el pictograma normalitzat de perill.

• Les zones d'emmagatzematge per als residus perillosos hauran d'estar suficientment separades de les dels residus no perillosos, evitant d'aquesta manera la contaminació d'aquests últims.

• Els residus es dipositaran en el lloc destinats als mateixos conforme es vagin generant.

• Els residus s'emmagatzemaran en contenidors adequats tant en nombre com en volum evitant en tot cas la sobrecàrrega dels contenidors per sobre de les seves capacitats límit.

• Els contenidors situats propers a llocs d'accés públic es protegiran fora dels horaris d'obra amb lones o similars per evitar abocaments descontrolats per part de tercers que puguin provocar la seva barreja o contaminació.

• Per a aquelles obres en la que per falta d'espai no resulti tècnicament viable efectuar la separació dels residus, aquesta es podrà encomanar a un gestor de residus en una instal lació de residus de construcció i demolició externa a l'obra.

• S'evitarà la contaminació dels residus petris separats amb destinació a valorització amb residus derivats del guix que ho contaminin minvant les seves prestacions.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus petris: • Es preveu l’utilització de matxucadores mòbils per a l’emmatxucament de les runes, amb la finalitat de

fabricar-hi àrids reciclats i reutilitzar-los en el mateix emplaçament (reducció del 66% del volum). És important que a l’organització de l’obra es tingui en compte l’emmagatzematge dels residus i els possibles decalatges que es poden produir entre la generació del residus i la utilització.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus no especials

• En cas de que no sigui viable disposar de diferents contenidors per a la realització de classificació selectiva dels residus no especials (per manca de recicladors que els admetin, etc.), s’hauran de dirigir cap a un centre de transferència i, com a darrera opció, traslladar-los a l’abocador corresponent (de residus no especials).

• En el cas de què s’hagi contemplat la valorització dels residus “no especials”, caldrà vetllar perquè hi hagi tants contenidors com tipus de separació prevista i, en qualsevol dels casos sempre s’haurà de garantir la seva correcta senyalització, de manera que cadascun aculli els residus que li corresponen. No s’ha d’oblidar que la classificació en origen afavoreix una millor gestió i incentiva la reutilització i el reciclatge posterior dels residus.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus metàl·lics (residu no especial) • Els elements metàl·lics presenten un preu de valorització que fa viable la seva separació selectiva. En

aquest camp existeixen una gran quantitat d’empreses que fan viable la seva separació selectiva.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus de fusta (residu no especial: sempre i quan no

estigui tractada amb productes tòxics). • Actualment ja existeix un ampli mercat de gestors que accepten fusta originada en les obres de construcció,

per exemple l’originada durant les tasques d’encofrat, de revestiment d’interiors, dels embalatges defectuosos, etc.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus especials: • Aquests materials han de ser portats a centres de tractament específics on posteriorment es valoritzen

(habitualment s’incineren).

• És prohibit llençar aquests tipus de residus (dissolvents, pintures, etc.) als desguassos.

• Els residus especials s’han d’emmagatzemar junts i han d’estar correctament etiquetats i tapats.

• Cal que a l’obra hi hagi un lloc concret per acollir-los, amb el terra impermeabilitzat per protegir les filtracions al sòl i amb un sostre per protegir-los de la pluja i dels cops (en el moment de la redacció d'aquest document aquest període és de 6 mesos, RD 833/1988, art. 15).

• Tancar els recipients que contenen productes especials evita vessaments i pèrdues per evaporació que poden resultar nocives.

• Identificar el contingut dels contenidors amb etiquetes senyalitzades amb claredat garanteix la gestió correcta dels productes tòxics i evita l’emissió de gasos com a conseqüència d’una possible reacció química provocada per barreges involuntàries.

• És convenient emmagatzemar els bidons en posició vertical per evitar fuites.

• Es recomana protegir lateralment els contenidors i els bidons, sobretot en zones de trànsit, per impedir cops que els puguin bolcar.

• Si es produeixen vessaments accidentals, cal gestionar-los amb un gestor autoritzat a tal efecte.

- L’emmagatzematge de productes líquids especials (gasoli, desencofrants, etc.) es farà de manera que, en cas

de vessament, els fluids no afectin el sòl. La manipulació de determinats productes a l’obra pot causar fuites que poden malmetre els sòls. Per això es recomana: • Emmagatzemar-los en condicions idònies, emprant cubetes especials amb un dipòsit de retenció de líquids

i/o realitzant una llosa de formigó estanca amb prou capacitat per retenir, en cas d’abocament, tot el líquid que s’hi emmagatzema.

• Disposar a l’obra de material absorbent per fer front a vessaments (serradures, draps, sepiolita, etc.).

• Actuar correctament en cas que es produeixi el contacte d’un producte líquid especial amb el sòl: cobrir-lo amb material absorbent i tractar el residu resultant com a residu especial.

3.2. Definició dels Escenaris externs de l’Obra: A l’hora de seleccionar els valoritzadors o gestors s’ha de tenir en compte que el menor cost ambiental (i freqüentment el menor cost econòmic) s’aconsegueixen quan: - El gestor o gestors encarregats de valoritzar els residus siguin autoritzats.

- La quantitat de residus sigui mínima.

- La distància al lloc de deposició sigui mínima i la xarxa viària estigui en òptimes condicions.

- Els materials continguts en els residus estiguin aïllats i separats els uns dels altres, atès que així en facilitem el reciclatge o la reutilització (el tipus de gestió depèn de les possibilitats reals de valorització).

Llistat de gestors i valoritzadors S’ha compilat la documentació sobre els gestors i valoritzadors de residus que operen en les proximitats de l’obra:

Per conèixer les característiques (condicions d’admissió, distància, taxes, etc.) dels abocadors, dels recicladors, dels punts verds, dels centres de classificació, etc., i poder definir un escenari extern de gestió, l’equip redactor ha realitzat una tasca de recerca a partir de la informació disponible a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net ) que ha donat com a resultat la informació següent:.

A continuació s’adjunten, com a referència, alguns del valoritzadors i gestors de residus de les comarques del Vallès Oriental i Occidental:

Residus petris:

Codi* Nom Adreça Telèfon Distància

aprox.

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLINARS DEL VALLÈS Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

Gar-1. Ctra.BV-5103 km 6.5. 08450 LLINARS DEL VALLÈS

938792069 19 Km

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CELONI Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

FONT D'EN PEDRO 08470 SANT CELONI

938792069 30 Km

PLANTA DE RECICLATGE DE TERRASSA (CAN GUITARD). Ubicada dins del dipòsit controlat

Carretera de Gràcia a Manresa, km 26.25, pedrera núm. 2.259, "Can Guitart de la Riera". PEDRERA HAYMSA (CAN GUITART) 08221 TERRASSA

934147488 25-30 Km

(*) No s’ha trobat els codis a la pàgina de l’ Agència de Residus de Catalunya

Reciclatge de paper i cartró:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-253.96 FERIMET, S.L. Ctra. Montmeló-Granollers km 4.535 08400 GRANOLLERS

938796211 7-10 Km

E-202.96 FERRALLES BATLLE, S.L. C/ Tetuan 117 08400 GRANOLLERS

938491106 7 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL

POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170 MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

Reciclatge de plàstics: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-80.94 FOREC, S.A. Pol. Ind. Can Coll - nau 3 pol. Ind. Can Coll - nau 3 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439455 < 1 Km

E-601.99 CORTPLAST, S.L. Pol. Ind. Palaudàries - nau 13 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439430 < 1 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de fustes:



938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de metalls:


E-396.97

PEDRO INGLÉS VIDAL c/ Països Catalans s/n 08186 LLIÇÀ D'AMUNT

935623797 2 KM

E- 767.02 GRUPAL ART, S.L. Pol. Ind. El perdellot c/ perdellot 7 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938437829 < 1 Km


938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Deposició de residus especials: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-01.89 ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA

Can Palà 08719 CASTELLOLÍ

932282215 60-70 Km

Centre de recollida i transferència de residus especials: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-526.98 TÉCNICAS DE PROTECCIÓN AMBIENTAL, SA (TPA)

POL. IND. PLA SOTA EL MOLÍ AV. PRIMER DE MAIGS/N 08160 MONTMELÓ

935686600 8-10 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

E-298.96 CESPA GESTIÓN Y TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SA

POL. IND. CAN PRAT AV. CAN PRAT S/N 08100 MOLLET DEL VALLÈS

932479100 8-10 Km

4. Pressupost

Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus (Punt 5. Art 4. RD 105/2008)

Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. (Punt6. Art 6. RD 105/2008) Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra,

s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels

residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat.

Per als enderrocs: es realitzaran actuacions prèvies com ara estintolaments, apuntalaments, estructures

auxiliars. Per a les parts o elements perillosos, referits tant a la pròpia obra com als edificis adjacents. Com a norma general, es procurarà actuar retirant els elements contaminants i / o perillosos tan aviat com sigui possible, així com els elements a conservar o valuosos (ceràmics, marbres). Tot seguit s'actuarà desmuntant les parts accessibles de les instal.lacions, fusteria, i altres elements que ho permetin. Finalment, es procedirà enderrocant la resta.

El dipòsit temporal dels enderrocs, es farà en contenidors del tipus descrits en la documentació gràfica amb

la ubicació i condicionat que estableixin les ordenances municipals. Aquest dipòsit en abassegaments, també haurà d'estar en llocs degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus.

El dipòsit temporal per RCDS valoritzables (fustes, plàstics, ferralla ....), que es realitzi en contenidors o en

abassegaments, s'haurà de senyalitzar i segregar de la resta de residus d'una manera adequada.

Els contenidors hauran d'estar senyalitzats adequadament, pintats en colors que destaquin la seva visibilitat, especialment durant la nit, i comptar amb una banda de material reflectant de, almenys, 15 centímetres al llarg de tot el seu perímetre. En els mateixos ha de figurar la següent informació: raó social, CIF, telèfon del titular del contenidor / envàs, i el número d'inscripció en el Registre de Transportistes de Residus, del titular del contenidor. Aquesta informació també ha de quedar reflectida en els sacs industrials o altres elements de contenció, a través d'adhesius, plaques, etc.

El responsable de l'obra a la qual dóna servei el contenidor d'adoptar les mesures necessàries per evitar el

dipòsit de residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts, almenys, fora de l'horari de treball, per evitar el dipòsit de residus aliens a les obres a la que presten servei.

A l'equip d'obra s'hauran d'establir els mitjans humans, tècnics i procediments de separació que es

dedicaran a cada tipus de RCD.

S’hauran d'atendre els criteris municipals establerts (ordenances, condicionats de la llicència d'obres), especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició. En aquest últim cas haurà d'assegurar per part del contractista realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació. I també, considerar les possibilitats reals de fer-la: que l'obra o construcció ho permeti i que es disposi de plantes de reciclatge / gestors adequats. La Direcció d'Obres serà la responsable última de la decisió a prendre i la seva justificació davant les autoritats locals o autonòmiques pertinents.

Caldrà assegurar en la contractació de la gestió dels RCDS, que el destí final (Planta de Reciclatge,

Abocador, Cantera, Incineradora, Centre de Reciclatge de Plàstics / Fusta ...) són centres amb l'autorització autonòmica de la Conselleria de Medi Ambient, així mateix s'haurà de contractar només transportistes o gestors autoritzats per aquesta Conselleria, i inscrits en els registres corresponents. Així mateix es realitzarà un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors de RCDS hauran de portar els vals de cada retirada i lliurament en destinació final. Per a aquells RCDS (terres, petris ...) que siguin reutilitzats en altres obres o projectes de restauració, s'haurà d'aportar evidència documental de la destinació final.

La gestió (tant documental com operativa) dels residus perillosos que es trobin en una obra d'enderroc o es

generin en una obra de nova planta es regirà d'acord amb la legislació nacional vigent, la legislació autonòmica i els requisits de les ordenances locals. Així mateix, els residus de caràcter urbà generats en les

obres (restes de menjars, envasos, llots de fosses sèptiques ...), seran gestionats d'acord amb els preceptes marcats per la legislació i autoritat municipals.

Per al cas dels residus amb amiant, s'han de seguir els passos marcats per l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de

febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Annex II. Llista de Residus. Punto17 06 05 * (6), per considerar aquests residus com a perillosos o com no perillosos. En qualsevol cas, sempre es compliran els preceptes dictats pel Reial Decret 108/1991, d'1 de febrer, sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant. Art 7., Així com la legislació laboral d'aplicació.

Les restes de rentat de canaletes / bótes de formigó, seran tractats com a residus "enderroc". S'evitarà en

tot moment la contaminació amb productes tòxics o perillosos dels plàstics i restes de fusta per a la seva adequada segregació, així com la contaminació dels abassegaments o contenidors de runa amb components perillosos.

Les terres superficials que puguin tenir un ús posterior per a jardineria o recuperació de sòls degradats,

serà retirada i emmagatzemada durant el menor temps possible, en cavallons d'alçada no superior a 2 metres. S'ha d'evitar la humitat excessiva, la manipulació, i la contaminació amb altres materials.

Argentona, juny de 2009 J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arqte.

2 PT. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE “LA SALA D’ARGENTONA” Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte.

1

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ

SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS

1.1 Arrencada de revestiments SISTEMA ESTRUCTURA

SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D’ACER

SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA COBERTES 1 COBERTES PLANES

SUBSISTEMA FAÇANES 1 TANCAMENTS

1.1 Façanes industrialitzades 1.1.1 Panells lleugers

2 OBERTURES 2.1 Fusteries exteriors

2.1.1 Fusteries metàl·liques 2.2 Envidrament

2.2.1 Vidres plans SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS

SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL 1 IL.LUMINACIÓ

1.1 Interior 1.2 Emergència

SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES


2

0. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs

1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5


3

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.


4

1. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc: Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva construcció. Enderroc per col·lapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per col·lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col·lapse mitjançant la utilització d’explosius, quan l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre procediment de col·lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002 . Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993. Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987. UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra. Components Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d’instal·lacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl·liques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col·locació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàl·lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius. Execució Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instal·lacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anul·lació d'instal·lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits).


5

Anul·lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instal·lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instal·lació de mesures de protecció col·lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la instal·lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instal·lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal·lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició. Fases d’execució Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl·lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o


6

restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal·lació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat. Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant al l’ambient. Control i acceptació A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta. Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró... 1.1 Arrencada de revestiments Arrencada de sostres, revestiments i paviments. Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Abans d’iniciar els treballs es comprovarà que no passen instal·lacions. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de cels rasos i falsos sostres. Els cels rasos i falsos sostres s’enretiraran, en general, de forma prèvia a l’enderroc dels forjats o elements resistents dels quals pengen. En els supòsits que no sigui necessari recuperar cap element d’aquests i quan així s'estableixi a la D.T., es podran enderrocar de forma conjunta amb el forjat superior. Arrencada de revestiments, enrajolats i aplacats. Els revestiments s’enderrocaran junt amb el seu suport, sigui envà o mur, llevat que es pretengui el seu aprofitament o el del suport, en aquest cas, respectivament, s’enderrocaran abans de l’enderroc de l'edifici o abans de l'aplicació d’un nou revestiment al suport. Per al repicat de revestiments i d’aplacats de façanes o paraments exteriors de tancament s'instal·laran bastides homologades segons la legislació vigent, perfectament ancorades i travades a l'edifici; aquestes constituiran la plataforma de treball en tots els treballs exteriors i compliran tota la normativa vigent en matèria d’instal·lació com en totes les mesures de protecció col·lectiva aplicables com són: baranes, marxapeus, escales,... El sentit dels treballs és independent; no obstant, és aconsellable que tots els operaris que participin en ells es trobin en el mateix nivell o, en altre cas, no es trobin en el mateix plànol vertical per tal de no ser afectats pels materials que es desprenguin del suport mentre durin els treballs. Arrencada de paviments interiors, exteriors i soleres. L’enderroc dels revestiments de paviments i d’escales es durà a terme, en general, abans de l'enderroc de l'element resistent que els dóna suport. El tram d'escala entre dos pisos s’enderrocarà abans que el forjat superior on es recolza i s'executarà des d'una bastida que cobreixi el forat de la mateixa. Inicialment es retiraran els esglaons, començant per l'esglaó més alt i desmuntant ordenadament fins a arribar al primer i, seguidament, la volta de maó o element estructural sobre el qual es recolzen. S'inspeccionarà detingudament l'estat dels forjats, o elements estructurals sobre els quals descansen els paviments a enderrocar i quan es detectin desperfectes, biguetes podrides, símptomes de cediments, etc., s’apuntalaran abans del començament dels treballs. L’enderroc conjunt o simultani, en casos excepcionals, de paviment i forjat haurà de comptar amb l'aprovació explícita de la D. F., en aquest cas s’assenyalarà la forma d'executar els treballs. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzada per la D. F. Per a l’enderrocament de soleres o paviments sense compressor s'introduiran tascons, clavats amb la maça, en diferents zones a fi d'esquerdar l'element i trencar la seva resistència. Realitzada aquesta operació, s'avançarà progressivament trencant amb el tascó i la maça. La utilització de màquines en l’enderroc de soleres i paviments de planta baixa o vials queda condicionat a que treballin sempre sobre paviment consistent i tinguin la necessària amplitud de moviment. Les zones pròximes o en contacte amb mitgeres o façanes s’enderrocaran de forma manual o hauran estat objecte del corresponent tall de manera que, quan s'actuï amb elements mecànics, el front de treball de la màquina sigui sempre paral·lel a elles i mai puguin quedar afectades per la força de l'arrencada i del trencament no controlat. SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D’ACER Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica, l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer,


7

mantenint, a més, la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser: pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de l’estructura d’acer. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997. Components Perfils i xapes d’acer laminat en calent Perfils foradats d’acer laminat en calent Perfils i plaques conformats en fred Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència Soldadures Cordons i cables Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Característiques tècniques mínimes Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i 10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3). Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52 kg/mm² . Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes de gran espessor. Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997 Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu emplaçament. Control i acceptació En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-DB SE-A 12.3). Execució Condicions prèvies El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua. Fases d’execució Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C. Els components han d’estar correctament fixats. Les superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures, d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.


8

Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona pasada. Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent, segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid. Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives ±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm. Control i acceptació Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-DB SE-A 12.4). Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5). Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes. Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala. Amidament i abonament kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la D.F. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA COBERTES 1 COBERTES PLANES Parament de cobertura exterior d’un edifici que limita l’ambient exterior amb els espais interiors. La coberta té com a objectiu separar, connectar i filtrar l’interior de l’exterior, satisfent els requisits de seguretat, habitabilitat i funcionalitat, segons CTE DB-HE HE1 Limitació de la demanda energètica, CTE DB-HS HS1 protecció enfront de la humitat CTE DB-HS HS5 evacuació d’aigües. Podem trobar els tipus següents: Coberta transitable no ventilada, pot ser convencional o invertida segons la disposició dels seus components. El pendent estarà comprès entre l’1% i el 15%, segons l’ús al qual estigui destinat, trànsit de vianants o trànsit de vehicles. Coberta ajardinada, coberta que està formada per una capa de terra de plantació i la pròpia vegetació, essent no ventilada. Coberta no transitable no ventilada, pot ser convencional o invertida, segons la disposició dels seus components, amb protecció de grava o de làmina autoprotegida. La pendent estarà comprès entre l’1% i el 5%. Coberta transitable, pot ser ventilada i amb enrajolat fix. El pendent estarà comprès entre l’1% i el 3%, recomanant-se el 3% en cobertes destinades al trànsit de vianants. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. CTE-DB HS, Document Bàsic de Salubritat; CTE-HE1, Demanda energètica; CTE-HS1, Impermeabilitat; CTE-DB SI, Seguretat en cas d’incendi; CTE-DB HR, Protecció al soroll; CTE-DB SE-AE. Resitència la vent, Seguretat Estructural-Accions a l’edificació. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D.21/2006. Condicions acústiques, NBE-CA-88. BOE 8/10/1988. UNE UNE 85.208-81. Permeabilitat a l’aire; UNE 85.212-83. Estanquitat; UNE 85.213-85. Resistència al vent; UNE 12.207:2000. Permeabilitat de l’aire. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.


9

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Sistema de formació de pendents, barrera contra el vapor, capa d’impermeabilització, capa separadora, capa drenant, terra de plantació (coberta ajardinada) i capa de protecció. Característiques tècniques mínimes Sistema de formació de pendents. Podrà realitzar-se amb formigons alleugerits o formigons d’àrids lleugers amb capa de regularització d’gruix 2-3 cm de morter de ciment, amb acabat remolinat; amb argila expandida estabilitzada superficialment amb beurada de ciment; amb morter de ciment. Ha de tenir una cohesió i estabilitat suficients, i una constitució adequada per la fixació de la resta dels components. La superfície serà llisa, uniforme i sense irregularitats que puguin punxonar la làmina impermeabilitzant. A la coberta transitable ventilada, el sistema de formació de pendents podrà realitzar-se a partir d’envans constituïts per peces prefabricades o maons (envanets de sostremort), superposats de plaques ceràmiques encadellades o de maons buits segons CTE-DB HS-1, taula 2.10. Barrera de vapor. El material ha de ser el mateix que el de la capa d’impermeabilització o compatible amb ella. Poden ser de dos tipus: les de baixes prestacions (film de polietilè) i les d’altes prestacions (làmina de oxiasfalt o de betum modificat amb armadura d’alumini, làmina de PVC, làmina de EPDM). Segons CTE-DB HS-1, punt 2.4.3.5. Aïllant tèrmic. Pot ser de llanes minerals com fibra de vidre o llana de roca, poliestirè expandit, poliestirè extruït, poliuretà, perlita de cel·lulosa, suro aglomerat, etc... Ha de tenir una cohesió i una estabilitat suficient per a proporcionar al sistema la solidesa necessària enfront sol·licitacions mecàniques. Estabilitat dimensional, resistència a l’aixafada. S’utilitzaran materials amb una conductivitat tèrmica menor de 0,06W/mk a 10ºC. El seu gruix es determinarà segons les exigències del CTE-DB HE1; DB HS 1, punt 2.4.3.2. Capa de impermeabilització. La impermeabilització pot ser de material bituminós o bituminós modificat; com poli (clorur de vinil) plastificat, etc... No serà necessària en condicions d’ús normal, tret que s’inclogui a la D.T. Si que serà necessària en els casos de risc de condensació alta. Haurà de suportar temperatures extremes, no serà alterable per l’acció de microorganismes i prestarà la resistència al punxonament exigible. No utilitzar en la mateixa làmina materials a base de betums asfàltics i màstics de quitrà modificat. No utilitzar en la mateixa làmina oxiasfalt amb làmines de betum plastòmer (APP) que no siguin específicament compatibles amb elles. Evitar el contacte entre làmines de policlorur de vinil plastificat i betums asfàltics, tret que el PVC sigui especialment formulat per a ser compatible amb l’asfalt. Evitar el contacte entre làmines de policlorur de vinil plastificat amb les escumes rígides de poliestirè o amb les escumes rígides de poliuretà. A la coberta no transitable preferentment s’utilitzaran graves de cantell rodat. El material que forma la capa ha de ser resistent a la intempèrie en funció de les condicions ambientals previstes. La grava pot ser solta o aglomerada amb morter. Es podran utilitzar graves procedents de matxuca . Per a passadissos i zones de treball, lloses mixtes prefabricades compostes per una capa superficial de morter, terratzo, àrid rentat o altres, amb aplanat de poliestirè extrusionat. També pot ser una làmina autoprotegida, amb enrajolat fix o amb enrajolat flotant. Pot realitzar-se amb rajoles autoportants sobre suports telescòpics concebuts i fabricats expressament per a aquesta fi. Els suports disposaran d’una plataforma de suport que reparteixi la càrrega i sobrecàrrega sobre la làmina impermeable sense risc de punxonament. En coberta no transitable, si es tracta d’una capa de grava, aquesta ha d’estar neta i sense substàncies estranyes. La seva grandària ha d’estar compresa entre 16 i 32 mm. Segons CTE-DB HS 1, punt 2.4.3.4. Capa separadora. Podran ser feltres de fibra de vidre o de polièster, o films de polietilè. Productes antiarrels (coberta ajardinada), constituïts per quitrà d’hulla, derivats del quitrà com brea o productes químics antiarrels. Hauria de utilitzar-se quan existeixin incompatibilitats entre l’aïllament i les làmines impermeabilitzants. Quan tingui funció antiadherent i antipunxant podrà ser: geotèxtil de polièster o geotèxtil de polipropilè. Quan es pretenguin les dues funcions (desolidarització i resistència a punxonament) s’utilitzaran feltres antipunxonament no permeables, o bé dues capes superposades, la superior de desolidarització i la inferior d’antipunxonament (feltre de polièster o polipropilè tractat amb impregnació impermeable). segons CTE-DB HS 1, punt 2.4.3.5. Capa drenant. (coberta ajardinada) Grava i sorra de riu. La grava estarà exempta de substàncies estranyes, la sorra de riu serà de granulometria contínua, seca, neta i grandària màxima del gra 5 mm. Terra de plantació (coberta ajardinada). Barreja formada per parts iguals en volum de terra franca de jardí, terra vegetal, sorra de riu, bruc i torba podent addicionar-se per a reduir pes fins a un 10% d’alleugerants: poliestirè expandit en boles o vermiculita. Sistema d’evacuació d’aigües. Pot constar de canalons, albellons, baixants i sobreeixidors. L’albelló o el canaló ha de ser una peça prefabricada, d’un material compatible amb el tipus d’impermeabilització que s’utilitzi i ha de disposar d’una ala de 10 cm d’amplada com a mínim a la vora superior. Han d’estar proveïts d’un element de protecció per a retenir els sòlids que puguin obturar el baixant. Segons CTE-DB HS 5). Control i acceptació Es realitzarà la comprovació de la documentació de subministrament en tots els casos, comprovant que coincideix allò subministrat a l’obra amb allò indicat a la D.T. Es farà la identificació en funció del material del fabricant, tipus, dosificació, densitat, classe de producte, gruix mínim, dimensions i pes mínim. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: sistema de formació de pendents, barrera contra el vapor i capes separadores, capa d’impermeabilització amb làmines o material bituminós, capa de protecció. materials ceràmics. Execució Condicions prèvies Els paraments verticals es trobaran acabats. El forjat garantirà l’estabilitat, amb fletxa mínima, compatibilitat amb els moviments del sistema i compatibilitat química amb els components de la coberta. El suport base ha de ser uniforme, estar net i sense cossos estranys. La làmina impermeable ha d’evitar el contacte de les làmines impermeabilitzants bituminoses, de plàstic o de cautxú, amb petrolis, olis, grasses i dissolvents. Per a la funció de desolidarització s’utilitzaran productes no permeables a l’abeurada de morters i formigons. Se suspendran els treballs quan plogui, nevi o la velocitat del vent sigui superior a 50km/h, en aquest últim cas es


10

retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s. Quan les temperatures siguin inferiors a 5ºC es comprovarà es poden dur a terme els treballs d’acord amb el material a aplicar. Els accessos i obertures que estiguin situats en el parament vertical es realitzaran disposant un desnivell de 2 cm d’altura com a mínim per sobre de la protecció de la coberta, protegit amb un impermeabilitzant que ho cobreixi i ascendeixi pels laterals del buit fins a una altura de 15cm com a mínim per sobre d’aquest desnivell, o disposant-los reculats respecte del parament vertical 1 m com a mínim. Els accessos i les obertures situats en el parament horitzontal de la coberta es realitzaran disposant al voltant del buit un ampit d’una altura per sobre de la protecció de la coberta de 20 cm com a mínim i impermeabilitzat. Les juntes han d’afectar a les diferents capes de la coberta a partir de l’element que serveix de suport resistent. Les vores de les juntes han de ser amb cairell rom, amb un angle de 45º i l’amplària de la junta ha de ser major que 3 cm. La distància entre les juntes ha de ser com a màxim 15 m. Quan la distància entre juntes de dilatació de l’edifici sigui major de 15 m es realitzaran juntes de coberta, l’amplada no haurà de ser inferior a 15 mm i també hauria d’haver-n’hi al voltant dels elements sobresortints. A les juntes s’ha de col·locar un segellant. El segellat ha de quedar enrasat amb la superfície de la capa de protecció de la coberta. Les juntes de dilatació del paviment es segellaran amb un màstic plàstic no contaminant, havent-se realitzat prèviament la neteja dels cantells de les rajoles. Per que l’aigua de les precipitacions no es filtri per la rematada superior de la impermeabilització s’ha de realitzar mitjançant regata de 3x3 cm com a mínim, en la que ha de rebre’s la impermeabilització amb morter en bisell, o mitjançant una reculada amb una profunditat major que 5 cm, i l’altura per sobre de la protecció de la coberta ha de ser major que 20 cm, o mitjançant un perfil metàl·lic inoxidable proveït d’una pestanya, almenys en la seva part superior. Quan es tracti de cobertes transitables, a més de l’esmentat anteriorment, la làmina en el seu lliurament als paraments quedarà protegida de la intempèrie i del trànsit, per un sòcol. En els casos en que la làmina hagi de quedar exposada a la intempèrie serà de làmina autoprotegida o formulada per a la intempèrie. En la trobada de la coberta amb la vora lateral ha de realitzar-se perllongant la impermeabilització 5 cm com a mínim sobre el front del ràfec o el parament o disposant un perfil angular amb l’ala horitzontal, que ha de tenir una amplària major que 10 cm. S’ubicaran com a mínim dues buneres a cobertes, patis oberts,etc... Segons CTE DB-HS5. El nombre de punts de recollida ha de ser suficient per tal que no hi hagin desnivells >150 mm i pendents màxims del 0,5%, i per evitar una sobrecàrrega excessiva de la coberta. Quan per raons de disseny no s’instal·lin punts de recollida s’hauria de preveure algun mètode d’evacuació de les aigües de precipitació, com podrien ser sobreeixidors. Fases d’execució Sistema de formació de pendents. Els baixants es protegiran amb para graves per impedir la seva obstrucció durant l’execució del sistema de pendents. El pendent recomanat és el màxim possible, sempre que quedi garantida la permanència de la capa de grava en el gruix necessari per a la protecció i llast del sistema. El seu gruix estarà comprès entre 2 cm i 30 cm; en cas d’excedir el màxim, es recorrerà a una capa de difusió de vapor o xemeneies de ventilació. La inclinació de la formació de pendents quedarà condicionada, en el cas de cobertes amb paviment flotant i a la capacitat de regulació dels suports de les rajoles (resistència i estabilitat). Es rebaixarà al voltant dels albellons. El sistema de formació de pendents quedarà interromput per les juntes estructurals de l’edifici i per les juntes de dilatació. Abans de rebre la capa d’impermeabilització l’aspecte del suport serà sec i també estarà sec en el seu gruix. Coberta transitable no ventilada. El pendent estarà comprès entre l’1 i el 5% per a vianants i l’1 i el 15% per a vehicles. Coberta ajardinada. El pendent estarà comprès entre l’1 i el 5%. Coberta no transitable. Si la protecció és amb grava el pendent estarà comprès entre l’1 i el 5% i si és amb làmina autoprotegida estarà comprès entre l’1 i el 5%. Coberta transitable ventilada. El gruix del sistema de formació de pendents serà de 2 cm com a mínim. Es rebaixarà al voltant dels albellons. Quedarà interrompuda en les juntes estructurals de l’edifici i en les auxiliars de dilatació. La cambra d’aire haurà de permetre la difusió del vapor d’aigua a través de les obertures disposades a l’exterior, de manera que es garanteixi la ventilació creuada situant les sortides d’aire 30 cm per sobre de les entrades, i es disposen enfrontades. Barrera de vapor. Es col·locarà immediatament damunt del sistema de formació de pendent quan es prevegi que puguin haver-hi condensacions. La barrera de vapor ascendirà pels laterals i s’adherirà mitjançant soldadura a la làmina impermeabilitzant. Quan s’emprin les làmines de baixes prestacions, no serà necessària la soldadura d’encavalcament entre peces ni la soldadura amb la làmina impermeable. Per les làmines d’altes prestacions ha d’estendre’s sota el fons i els laterals de la capa d’aïllament tèrmic. Segons CTE-DB HE1 Limitació de la demanda energètica Capa separadora. Haurà d’intercalar-se una capa separadora per a evitar el risc de punxonament de la làmina impermeable. Serà necessària quan s’empri impermeabilització amb làmines de PVC plastificat sobre panells, com el poliestirè, que provoquin la migració de plastificants del PVC, quan la impermeabilització sigui amb làmines de PVC amb soldadura en fred o de EPDM, sobre panells aïllants sintètics o quan la impermeabilització sigui amb làmines asfàltiques aplicades amb bufador sobre qualsevol panell d’aïllament tèrmic, excepte els classificats com A1 i A2-s1,d0 . Aïllament tèrmic. Ha de col·locar-se de forma contínua i estable. Capa de impermeabilització. Els paraments on ha d’anar col·locada la impermeabilització, han d’adequar-se i preparar-se per a assegurar que resulti correctament adherida i amb junta estanca. Hauran de preparar-se amb esquerdejat, mestrejat o remolinat. La capa d’impermeabilització quedarà desolidaritzada del suport, i de la capa de protecció només en el perímetre i en els punts singulars. Les condicions exigides són: estabilitat dimensional, compatibilitat amb els elements que es col·locaran a sobre, superfície llisa i de formes suaus, pendent adequat i humitat limitada. La impermeabilització ha de col·locar-se en direcció perpendicular a la línia de màxim pendent. Els encavalcaments s’han de realitzar en el mateix sentit que el corrent de l’aigua i no han de quedar alineats amb els de les fileres contigües. S’evitaran bosses d’aire en les làmines adherides. La imprimació ha de ser del mateix material que la làmina impermeabilitzant. Quan la impermeabilització sigui bituminosa, s’emprarà sistema bicapa, alternant les armadures per assegurar l’estabilitat dimensional i la resistència al punxonament. Quan la impermeabilització sigui de material bituminós o bituminós modificat i quan el pendent sigui major del 15%, han d’utilitzar-se sistemes fixats mecànicament. Si el pendent està comprès entre el 5 i el 15%, han d’usar-se sistemes adherits. Producte antiarrels (coberta ajardinada). Es col·locarà fins arribar a la part superior de la capa de terra. Capa drenant (coberta ajardinada). El gruix mínim de la capa de grava serà de 5 cm i servirà de primera base a la capa filtrant. La sorra de riu tindrà un gruix mínim de 3 cm i s’estendrà uniformement sobre la capa de grava. Les conduccions dels recs per


11

aspersió fins als ruixadors es realitzaran per la capa drenant. Les instal·lacions que hagin de discórrer pel terrat han de realitzar-se, preferentment, per les zones perimetrals evitant el seu pas pels vessants. Terra de plantació (coberta ajardinada). Es recomana que la profunditat de terra vegetal estigui compresa entre 20 i 50 cm. Els tipus de plantes que precisin major profunditat han de situar-se en zones de superfície aproximadament igual a l’ocupada per la projecció de la seva copa i pròximes als eixos dels suports de l’estructura. Es triaran preferentment espècies de creixement lent i que la seva altura no excedeixi els 6m. Els camins per als vianants disposats en les superfícies ajardinades poden realitzar-se amb sorra en una profunditat igual a la de la terra vegetal, separant-la d’aquesta per elements com murets de pedra maó o lloses de pissarra. Capa de protecció. Amb protecció de grava. S’extremaran les mesures amb àrids de matxucat per a evitar riscos de punxonament. Els gruixos no podran ser menors de 5 cm i variaran en funció del tipus de coberta i l’altura de l’edifici, sempre tenint en compte que les cantonades aniran més llastrades que les vores i aquestes més que la zona central. Gruix de la capa ± 10 cm. Amb enrajolat fix. S’evitarà la col·locació a testa de les peces i s’establiran les juntes de dilatació necessàries per a prevenir les tensions d’origen tèrmic. Per a la realització de les juntes entre peces s’emprarà material de presa, les peces aniran col·locades sobre solera de 25 mm com a mínim, estesa sobre la capa separadora. Amb enrajolat flotant. Les peces sobre suports en enrajolat flotant han de disposar-se horitzontalment. Les peces o rajoles han de col·locar-se amb junta oberta. Les rajoles permetran, mitjançant una estructura porosa o per col·locació amb junta oberta, el flux d’aigua de pluja cap al pla inclinat de vessament, de manera que no es produeixin entollaments. Amb capa de trànsit. Quan l’aglomerat asfàltic s’aboqui en calent directament sobre la impermeabilització, el gruix mínim ha de ser 8 cm. Quan l’aglomerat asfàltic s’aboqui sobre una capa de morter que hi haurà sobre la impermeabilització, s’ha de col·locar entre aquestes dues capes una capa separadora per evitar-ne l’adherència de 4cm gruix com a màxim i armada de tal manera que s’eviti la seva fissuració. Sistema d’evacuació d’aigües. La trobada entre la làmina impermeabilitzant i el baixant es resoldrà amb una peça especialment dissenyada i fabricada per a aquest ús, i compatible amb el tipus de impermeabilització escollit. Els albellons tindran un dispositiu de retenció dels sòlids amb elements que sobresurtin del nivell de la capa de formació de pendents per tal de minorar el risc d’obturació. Es realitzaran pous de registre per a facilitar la neteja i manteniment dels desguassos L’element que serveix de suport a la impermeabilització ha de rebaixar-se al voltant dels albellons o en tot el perímetre dels canalons. La impermeabilització ha de perllongar-se 10 cm com a mínim per sobre de les ales. La unió de la impermeabilitzant amb l’albelló o el canaló ha de ser estanca. Quan l’albelló es disposi a la part horitzontal de la coberta, ha de situar-se separat com a mínim 50 cm de les trobades amb els paraments verticals o amb qualsevol altre element que sobresurti de la coberta. La vora superior de l’albelló ha de quedar per sota del nivell de vessament de la coberta. Quan l’albelló es disposi en un parament vertical, la seva secció ha de ser rectangular. Quan es disposi un canaló a la part superior ha de quedar per sota del nivell de vessament de la coberta i ha d’estar fixat a l’element que serveix de suport. El suport de la impermeabilització al voltant dels albellons haurà de rebaixar-se, com a mínim, 15 mm per tal d’evitar que els solapaments entre les làmines i la peça especial no remuntin el nivell de vessament de la làmina, fet que provocaria entollaments. Els albellons es situen preferentment centrats entre els vessants o faldons per a evitar pendents excessius. En tot cas, separats almenys 0,5 m dels elements sobresortints i 1 m dels racons o cantons. Control i acceptació Sistema de formació de pendents d’adequació a la D.T. Les juntes de coberta distanciades menys de 15 m. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Impermeabilització, Replanteig (segons el nombre de capes i la forma de col·locació de les làmines), Aïllament tèrmic i Acabats. Amidament i abonament m² totalment acabada, amidada en projecció horitzontal. Incloent sistema de formació de pendents, barrera de vapor, aïllant tèrmic, capes separadores, capes de impermeabilització, capa de protecció i punts singulars (evacuació d’aigües, juntes de dilatació), incloent els encavalcaments, part proporcional de minvaments i neteja final. En coberta ajardinada també s’inclou capa drenant, producte antiarrels, terra de plantaciói vegetació. No inclou sistema de reg. Verificació La prova de servei per a comprovar la seva estanquitat, ha de consistir en una inundació fins a un nivell de 5 cm per sota del punt més alt del lliurament durant 24 hores (quan no sigui possible la inundació, rec continu de la coberta durant 48 hores). Transcorregudes 24 hores de l’assaig d’estanquitat es destaparan els desguassos permetent l’evacuació d’aigües per a comprovar el bon funcionament d’aquests. SUBSISTEMA FAÇANES 1 TANCAMENTS Element construït que tanca o limita un edifici, essent la part opaca de la façana, donant les prestacions de comfort, aïllament i protecció contra la humitat segons CTE DB HE1, Limitació de la demanda energetica, CTE DB HS1 Protecció enfront de la humitat. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’edificació. RD. 314/2006. CTE-DB SI. Seguretat en cas d’incendi; CTE-DB HE1. Limitació de la demanda energètica; CTE-DB SE-AE. Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-DB HS1. Protecció enfront de la humitat, Apartat 2.3. Fachadas; CTE-DB HR. Protecció enfront del soroll. Norma Básica de la Edificación, NBE-CA-88. BOE. 08/10/1988. Condiciones acústicas de los edificios. Ley del ruido, Ley 37/2003. BOE. 18/11/2003. Contaminación acústica. RD. 1513/2005. Normas sobre la utilización de las espumas de urea-formol usadas como aislantes en la edificación. BOE. 13; 11/05/1984. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas.


12

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Façanes industrialitzades 1.1.1 Panells lleugers Tancament opac d’edificis, sense funció estructural, constituït per elements prefabricats lleugers ancorat a l’estructura de l’edifici. Components Panell, sistema de subjecció, juntes i segellant. Característiques tècniques mínimes Panell. El panell es subministrarà amb el seu sistema de subjecció a l'estructura de l'edifici que garantirà, una vegada col·locat el panell, la seva estabilitat així com la seva resistència a les sol·licitacions previstes. El panell podrà ser d'un material homogeni, (plàstic, metàl·lic, etc...), o bé compost de capa exterior de tipus plàstic o metàl·lic (acer, alumini, acer inoxidable, fusta, material sintètic etc...), o capa intermèdia de material aïllant i una làmina interior de material plàstic, metàl·lic, fusta, etc. Els cantells del panell presentaran la forma adequada i se subministrarà amb els elements accessoris necessaris perquè les juntes resultants de la unió entre panells i d'aquests amb els elements de la façana, una vegada segellades i acabades siguin estances a l'aire i a l'aigua i no donin lloc a ponts tèrmics. El material que constitueixi l'aïllament tèrmic podrà ser fibra de vidre, escuma rígida de poliestirè extruïda, escuma de poliuretà, etc... En cas de panells d'acer aquest duran algun tipus de tractament com prelacat, galvanització, etc. En cas de panells d'alumini, el gruix mínim del anoditzat serà de 20 micres en exteriors i 25 micres en ambient marí. En cas d'anar lacats el gruix mínim del lacat serà de 80 micres. Sistema de subjecció. Quan la rigidesa del panell no permeti un sistema de subjecció directe a l'estructura de l'edifici, el sistema inclourà elements auxiliars com corretges en Z o C, perfils intermedis d'acer, etc..., a través dels quals es realitzarà la fixació. S'indicaran les toleràncies que permet el sistema de fixació, l’aplomat entre els elements de fixació i la distància entre plans horitzontals de fixació. Els elements metàl·lics que comprenen el sistema de subjecció quedaran protegits de la corrosió. El sistema de fixació del panell a l'estructura secundària podrà ser vist o ocult mitjançant clips, cargols autorroscants, etc. Juntes. Les juntes entre panells podran ser plenes, mitjançant perfils, etc... Segellant. Podrà ser mitjançant productes pastosos o bé perfils preformats. Control i acceptació Es realtizaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Perfils d'alumini anoditzat, Perfils laminats i xapes, Taulers de fusta o suro i Llana de vidre. Execució Condicions prèvies Es replantejaran els eixos verticals de juntes a cada planta, els eixos horitzontals de juntes i es fixaran els elements de subjecció del panell, als elements previstos ancorats a l'estructura de l'edifici. Fases d’execució Es subjectaran provisionalment els panells, s’alinearan, anivellaran i aplomaran tots els panells d’una mateixa planta. S'amidarà l'ample de la junta en tot el seu perímetre. Se subjectaran definitivament els panells als elements que prèviament s’hauran ancorat a l’estructura de l'edifici. Acabats. El producte de segellat s'aplicarà en tot el perímetre de les juntes per garantir la seva estanquitat i acabat exterior, comprovant abans que aquestes estaran netes de pols, olis o grasses. Control i acceptació Una comprovació cada 100 m² de façana i com a mínim una per planta. Les condicions de no acceptació dels elements seran: quan l’alineació entre els cantells dels panells presenti variacions superiors a 2 mm, tolerància de fabricació; quan l’aplomat entre dos panells presenti variacions superiors a 2 mm, comprovat amb regla d’1 m; quan la subjecció sigui diferent a l’especificada per la D.F.; quan hi hagi elements metàl·lics sense protecció a l’oxidació; quan l’ample de la junta vertical sigui inferior a l’ample mínim; o quan l’ample de la junta horitzontal sigui inferior a l’ample mínim. Verificació Prova de servei. Estanquitat de panys de façana a l'aigua de vessament. Amidament i abonament m² de superfície de tancament executat (panells, juntes i segellat), fins i tot peces especials d'ancoratge a l'estructura auxiliar o de l'edifici, i posterior neteja. 2 OBERTURES Part semitransparent de l’envolvent tèrmica d’un edifici, practicables o no, que dóna prestacions de lluminositat, confort, ventilació i connexió. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-HE1, Demanda energètica; en relació a al transmitància tèrmica (U), i factor solar (Fs) i permeabilitat a l’aire. CTE-HS1, Impermeabilitat, en relació a la trobada de les façanes amb obertures. CTE DB SU seguretat d’utilització. CTE-DB SE-AE, Document Bàsic Seguretat Estructural-Accions a l’Edificació. CTE- DB HR, Protecció enfront del soroll.


13

Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D. 21/2006. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios, NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. UNE. UNE 12.207:2000. Fusteria material, segons UNE 85.218.1985. UNE 85103:1991 Puertas i cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características. UNE 85.222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje, col.locació amb llistó de vidre o amb perfils conformats de neoprè. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 2.1 Fusteries exteriors 2.1.1 Fusteries metàl·liques Finestres, balconeres o portes, fixes o practicables, de perfils d’acer o alumini, amb tots els seus mecanismes, col·locades directament sobre l’obra o bé fixades amb bastiments de base. No comprèn envidrament. Components El bastiment de base podrà ser amb perfils tubulars d’acer galvanitzat conformats en fred o de fusta i travat a l’obra mitjançant ancoratges galvanitzats. Els perfils podran ser d’acer laminats en calent, d’acer conformats en fred o d’acer inoxidable. Els perfils i xapes seran d’alumini amb protecció anòdica o protecció de lacat. Es disposaran ribets quan disposin d’envidrament. També hi haurà els accessoris i ferramentes, els junts perimetrals, etc... Característiques tècniques Compliment de les exigències en relació a la demanda energètica, condicions acústiques, estanquitat, permeabilitat de l’aire i resistència al vent del conjunt de les fusteries i vidre. S’especificarà si la fusteria és amb trencament de pont tèrmic. En el cas d’acer laminat en calent i conformat fred, els perfils aniran protegits amb imprimació anticorrosiva. En cas d’alumini els perfils i xapes tindran una protecció anòdica de gruix variable en funció de les condicions ambientals. El gruix de la paret dels perfils serà com a mínim de 1,5mm. Control i acceptació El subministrador acreditarà la vigència de la certificació de conformitat dels perfils amb els requeriments reglamentaris: Assajos, distintius i marcatges CEE. Els perfils i xapes seran de color uniforme, sense deformacions ni fissures amb eixos rectilinis. Els canals de recollida d’aigua de condensació dels escopidors tindran dimensions adequades, hi haurà un mínim de 3 orificis per cada m de desguàs. Les unions entre perfils es faran per soldadura o amb escaires interiors unides als perfils amb cargols o reblons a pressió. Execució Condicions prèvies L’emmagatzematge es farà en un lloc protegit de la humitat i allunyat de possibles impactes. Es procurarà que no entri en contacte directe amb el ciment o la calç, per mitjà del bastiment de base. Es procurarà la formació de ponts galvànics per a la unió de diversos materials metàl·lics. Fases d’execució Replanteig. Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment. Preveient els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. Subjecció definitiva a la paret o bastiment de base. Amb l’ajut d’elements que garanteixin la protecció contra l’impacte, i d’altres que mantinguin l’escairat fins que quedi ben travat. Segellat. Si convé les juntes se segellaran amb massilles especials. Eliminació dels rigiditzadors. I tapat de forats si és el cas, amb els materials adequats. Col·locació dels mecanismes. Neteja de tots els elements. Toleràncies d'execució. Replanteig: ± 10 mm; Nivell previst: ± 5 mm; Horitzontalitat: ± 1 mm/m; Aplomat: ± 2 mm/m; Pla previst del bastiment respecte de la paret: ± 2 mm; Franquícia entre la fulla i el bastiment: 0,2<0,4cm Control i acceptació Segons el CTE DB SI i CTE DB SU pel que fa a neteja, sentits d’evacuació, senyalització, alçades lliures i superfícies de vidre. S’ha de prevenir la corrosió del acer evitant el contacte directe amb l’alumini de les fusteries segons el CTE DB SE-A punt 3. Ha d'obrir i tancar correctament. El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. El bastiment de base ha d'estar travat a l'obra amb ancoratges galvanitzats. El bastiment propi ha d’estar subjectat al bastiment de base amb visos autoroscants o de rosca mètrica (d’acer inoxidable o cadmiats), separats 60 cm com a màxim, i a menys de 30 cm dels extrems. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els requeriments energètics segons el CTE DB HE i acústics vigents segons NBE-CA-88


14

Verificació Es conservarà la protecció de la fusteria fins al revestiment dels paraments i fins que es col·loqui l’envidrament. Per comprovar l’estanquitat es sotmetrà la fusteria a escurrenties de 8h conjuntament amb el conjunt de la façana. Amidament i abonament m2 de llum d’obra d’element col·locat. Incloent en el preu la part proporcional d’ajuts per la seva col·locació, elements de connexió, tapajunts i ferramentes. No s’inclouen els bastiments de base, les imprimacions i/o pintures, si s’escau, ni tampoc els envidraments. ut els elements singulars, acabats i posats a l’obra segons especificacions de la D.F. 2.2 Envidrament 2.2.1 Vidres plans Vidre estirat a màquina, de cares planes i paral·leles. Fabricat en diversos gruixos, capes i qualitats. Forma part de les obertures dels edificis. Els vidres en funció del seu ús i composició es classifiquen en: Vidre Simple. Envidrament format per una sola fulla de vidre. Vidre Laminat. Envidrament format per una o més llunes unides per làmina butiral, tractades superficialment o no, suspès amb perfil conformat de neoprè a la fusteria aconseguint un conjunt unitari que resti unit en cas de ruptura. Vidre Aïllant o doble. Envidrament format per dos vidres separats per cambra d’aire aconseguint aïllament o control tèrmic, acústic o solar per mitjà del tractament dels vidres. Vidre Trempat. Envidrament format per una lluna o vidre imprès sotmès a un tractament tèrmic de trempat amb més resistència als esforços d’origen mecànic i tèrmic. Vidre resistent al foc. Envidrament format per vidres trempats, laminats amb intercalats intumescents, o bé amb vidres revestits amb capes d’òxids metàl·lics. Components Vidre. En funció del gruix de cadascuna de les fulles, els vidres plans es classifiquen en: vidre prim (1,5 a 1,75mm), vidre semidoble (2 a 2,5mm), vidre doble (3mm), cristallina (4-6mm) i lluna polida ( 4-10mm). En funció dels productes vitris utilitzats el vidre pot ser: Vidre incolor: transparent i de cares completament paral·leles. Vidre de baixa emissió: incolor, tractat superficialment per una cara amb òxids metàl·lics i metalls nobles i aconseguint reduir les pèrdues de calor per radiació. Vidre de color filtrant: acolorit en massa amb òxids metàl·lics, reduint el pas de radiacions infraroges, visibles i ultraviolades. Vidre de color: acolorit en massa mitjançant addició d'òxids metàl·lics estables. Vidre de protecció solar: incolor, de color filtrant, o de color, amb una de les seves cares tractada mitjançant dipòsit de capa de silici elemental, obtenint una alta reflexió de llum visible i infraroja solar. Vidre imprès: translúcid, obtingut per bugada contínua i posterior laminació de la massa de vidre en fusió. Sistema de fixació. Amb massilles, bandes preformades, o perfils de PVC. L’envidrament anirà suportat pels bastiments de la corresponent fusteria de fusta, d’acer, d’alumini, de PVC, o bé fixat directament a l’estructura mitjançant fixacions mecàniques o elàstiques. Característiques tècniques mínimes Vidres. Vidre laminat. Compost per dos o més llunes unides per interposició de làmines de matèria plàstica quedant, en cas de trencament, adherits els trossos de vidre al butiral. El nombre de fulles serà com a mínim: dues en cas de baranes i ampits; tres en cas d’envidrament antirobatori; quatre en cas d’envidrament antibala. Vidres aïllants tèrmics i acústics. Conjunt format per dos o més llunes, separades entre si per cambres d’aire deshidratat. La separació entre llunes està definida per un perfil separador, generalment metàl·lic, en el seu interior s’introdueix el producte dessecant i l’estanquitat està assegurada mitjançant un doble segellat perimetral (vidre amb cambra d’aire). L’aïllament acústic es millora, omplint la cambra amb gasos i utilitzant vidres laminars amb resines. Vidres de control solar. Són vidres que fan treballar la transparència, modificant-la segons el grau de protecció contra la radiació solar directa. Poden ser vidres colorats en massa i/o amb tractaments superficials, que generen unes capes (incolores, colorades i reflectants) en una de les superfícies del vidre. Poden anomenar els següents tipus: vidre reflector, lluna amb una de les seves cares reflectants, obtinguda mitjançant una capa metàl·lica dipositada per piròlisi; vidre filtrant, llunes colorades, mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics estables, no deformen les imatges al seu través. Redueixen el pas de les radiacions infraroges, visibles i ultraviolades . Vidre trempat. Sotmès a un tractament tèrmic de trempat, que li confereix un augment de resistència a esforços d'origen mecànic i tèrmic, pel que és obligada la seva col·locació en claraboies, i en qualsevol element translúcid de coberta. Vidres de seguretat. Vidres que han estat sotmesos a un tractament tèrmic de temprat, augmentant la seva resistència als esforços d’origen mecànic i tèrmic, o poden ser vidres laminars normals o que poden incorporar capes de policarbonat. Es classifiquen en els següents nivells de seguretat: Nivell A-Seguretat física (impactes fortuïts, caiguda persones, etc., Nivell B-Anti-agressió i anti-obatori (impactes intencionats d’objectes contundents), Anti-bala (Impactes de munició d’arma). Vidres resistents al foc. Vidres obtinguts per diferents tractaments i composicions: vidres temprats, vidres laminats amb intercalats intumescents o gels i vidres revestits amb capes d’òxids metàl·lics. Sistema de fixació. Les folgances entre el vidre i el galze s'ompliran mitjançant emmassillat total, bandes preformades, perfils de PVC o EPDM, etc. Les llunes s'encunyaran al bastidor mitjançant perfil continu o tascó de suport, (perimetrals i laterals o separadors), de naturalesa incorruptible, inalterable a temperatures entre –10 ºC i +80 ºC, compatible amb els productes d'estanquitat i el material que estigui constituït el bastidor. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Vidre i Escumes elastomèriques.


15

Execució Condicions prèvies La fusteria haurà de ser muntada i fixada, amb les imprimacions i tractaments que calguin, i amb tots els ferratges muntats. S’ha de col·locar de manera que no quedi sotmès als esforços produïts per contraccions, dilatacions o deformacions del suport. Ha de quedar ben fixat en el seu emplaçament. No ha d'estar en contacte amb d'altres vidres, ni amb formigó o metalls. Tots els materials utilitzats han de ser compatibles entre ells. El conjunt ha de ser totalment estanc. Quan el vidre és reflector, la superfície reflectora ha d'anar col·locada a l'exterior. Si són exteriors, s'han de col·locar sobre tancaments amb orificis de drenatge. Se suspendran els treballs quan la seva col·locació s'efectuï des de l'exterior, la velocitat del vent sigui superior a 50 km / h i la temperatura sigui inferior a 0ºC. Quan estigui format per dues llunes de diferent gruix, la més prima es col·locarà a l'exterior i la més gruixuda a l'interior. Vidre trempat. El vidre ha de portar totes les manufactures necessàries per a la seva posada a l’obra i no s’admet cap manufactura posterior. Les peces metàl·liques de fixació han de portar una làmina de neoprè entre el vidre i el metall. Fases d’execució Fusteria vista. Els bastidors estaran equipats de galzes, col·locant l’envidrament amb les folgances perimetrals i laterals especificades a les normes UNE, que emplenades posteriorment serviran perquè l’envidrament no pateixi en cap punt esforços deguts a les seves pròpies dilatacions o contraccions. El vidre es fixarà al galze mitjançant un ribet, que depenent del tipus de bastidor seran: bastidors de fusta, ribets de fusta o metàl·lics clavats o cargolats al cèrcol; bastidors metàl·lics, ribets de fusta cargolats al cèrcol o metàl·lics cargolats o mitjançant clips; bastidors de PVC, ribets mitjançant clips, metàl·lics o de PVC; bastidors de formigó, ribets cargolats a tacs de fusta prèviament rebuts en el cèrcol o amb la interposició d'un cèrcol auxiliar de fusta o metàl·lic que permeti la reposició o substitució eventual de la fulla de vidre. Les llunes s'encunyaran al bastidor mitjançant perfil continu o tascons de suport (perimetrals i laterals o separadors). Tascons de suport. En bastidors d'eix de rotació vertical, un sol tascó de suport situat al costat més proper al pern en el bastidor a la francesa, i també un sol tascó de suport en l'eix de gir per a bastidor pivotant. En els altres casos sempre de dos en dos se situen a una distància dels cantons del volum igual a L/1. Tascons laterals. Com a mínim dues parelles per cada costat del bastidor, situats en els extrems dels mateixos i a una distància de 1/10 de la seva longitud i pròxims als tascons de suport i perimetrals, però mai coincidint amb ells. Segellat. Per aconseguir l'estanquitat entre les llunes i els seus marcs es segellarà la unió amb massilles elàstiques, bandes preformades autoadhesives o perfils extrusionats elàstics. Toleràncies d’execució. Alçària del galze i franquícia perimetral: Vidres laminars o simples de gruix ≤ 10mm, i alçàries de galzes de 10 a 25mm (toleràncies de ± 1.0 a ± 2,5mm), i franquícies perimetrals de 2 a 6mm, (toleràcies de ± 0.5 a ± 1,0mm); Vidres laminars o simples de gruix ≥ 10mm, i alçàries de galzes de 16 a 25mm (toleràncies de ± 1,5 a ± 2,5mm), franquícies perimetrals de 5 a 6mm (toleràcies de ± 0.5 a ± 1,0mm); Vidres amb cambra d’aire de gruix ≤ 20mm, i alçàries de galzes de 18 a 25mm (toleràncies de ± 1,5 a ± 2,5mm), les franquícies perimetrals de 3 a 5mm (toleràncies ± 0,5mm.); Vidres amb cambra d’aire ≥20mm de gruix, i alçàries de galzes de 20 a 25mm (toleràncies de ± 2,0 a ± 2,5mm), i franquícies perimetrals de 4 a 5mm (toleràncies ± 0,5mm.); En el cas de la col·locació amb perfils conformats de neoprè, la franquícia pot reduir-se fins a 2mm. Amplària del galze i franquícia lateral: Les toleràncies de la franquícia lateral són per als vidres col·locats a l’anglesa o amb llistó; Vidre simple de gruix Amplària del galze i franquícia lateral: Vidre de gruix de 6 a 60mm, franquícia lateral amb tolerància de ± 0,5mm i amplària de galze amb tolerància de ± 1,0 a ± 6,5mm, en funció del seu gruix. Vidres. Els vidres haurien de ser protegits amb les condicions adequades per a evitar deterioracions originades per causes químiques, impressions produïdes per la humitat, ja sigui per caiguda d'aigua sobre els vidres o per condensacions degudes al grau higrotèrmic de l'aire i variacions de temperatura; ,mecàniques, cops, ratlladures de superfície, etc. Envidrament amb vidre laminar i perfil continu. Serà del tipus especificat i no tindrà discontinuïtats. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Envidrament amb vidre doble i perfil continu. Serà del tipus especificat i no tindrà discontinuïtats. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Col·locació del vidre de doble fulla: en cas de fulles amb diferent gruix, la més gruixuda no s'ha col·locat a l'interior. Envidrament amb vidre doble i massilla. Col·locació correcta dels tascons, amb tolerància en la seva posició ± 4 cm. Col·locació de la massilla sense discontinuïtats, esquerdes o falta d'adherència. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Col·locació del vidre de doble fulla: en cas de fulles amb diferent gruix, la més gruixuda no s'ha de col·locar a l'interior. Segellat. Es verificarà que la secció mínima del material de segellat en massilles plàstiques d'enduriment ràpid és de 25 mm2; i en massilles plàstiques d'enduriment lent és de 15 mm2. Control i acceptació Comprovació una cada 50 envidraments, però com a mínim d'un per planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Vidres, Envidrament amb vidre laminar i perfil continu, Envidrament amb vidre doble i perfil continu, Envidrament amb vidre doble i massilla i Segellat. Amidament i abonament m2 amidada la superfície envidriada totalment acabada. Incloent sistema de fixació: emmassillats, bandes preformades, etc..., protecció i neteja final.

En la majoria dels vidres plans cal prendre el múltiple immediatament superior tant en llargària com en amplària de 3cm. SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector.


16

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final.


17

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL 1 IL·LUMINACIÓ Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE-3, Eficiència energètica de les instal·lacions. DB SU-4, Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT 2002. RD 842/2002. Instrucciones Técnicas Complementarias. Instrucción 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Resolució 4/11/1988. Procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic de baixa tensió. D 363/2004. Guia Técnica de aplicación al Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. Procediment administratiu per a l'aplicació del REBT. Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en els les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d'habitatges. Instrucció 9/2004. Les llumeneres que s’utilitzin en enllumenat exterior seran conformes a la norma UNE-EN 60598 i la UNE-EN 60598-2-5 en el cas de projectors d’exterior. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Interior És la que fa referència als espais amb fonts lluminoses artificials, amb aparells d’enllumenat que reparteixen, filtren o transformen la llum emesa per una o més làmpades (d’incandescència o descàrrega) i que inclou tots els dispositius necessaris pel suport, fixació i protecció de les llumeneres. Components Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència i altres equips de descàrrega i inducció. Les llumeneres podran ser: empotrades, adosables, suspeses, amb gelosia, amb difusor continu, estanques, antideflagrants... Accessoris per fluorescència: reactància, condensador i cebadors. Làmpades: s’haurà d’indicar la marca d’origen, la potència en watts (làmpada més equip auxiliar), la tensió en volts i el flux nominal en lúmens i l’índex de rendiment de color. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries per al correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Característiques i situació d’equips d’enllumenat (marca, model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat. Execució Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva col·locació. La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Les zones on el seu ús sigui temporal es col·locaran detectors de presència o temporitzadors. Es col·locaran sistemes d’aprofitament de la llum natural segons les especificacions del CTE. Verificacions La prova de servei per a comprovar el funcionament de l’enllumenat consistirà en l’accionament dels interruptors d’encesa de l’enllumenat amb totes les llumeneres equipades amb les làmpades corresponents. Amidament i abonament ut d’equip de llumenera, inclòs l’equip d’encesa, fixacions, fixació amb regletes i petit material. Es pot incloure la part proporcional de difusors, gelosies o reixes.


18

1.2 Emergència És la que en cas de fallida de l’enllumenat normal, subministra la il·luminació necessària per facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l’edifici, evitar situacions de pànic i permetre la visió de les senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. Components Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència. Làmpades: Poden ser d’incandescència o fluorescència han d’assegurar l’enllumenat d’un local. En cada aparell d’incandescència existiran dues làmpades com a mínim. En el cas de fluorescència el mínim serà una làmpada. Bateria: La bateria d’acumuladors elèctrics o la font central ha d’alimentar les làmpades. Equips de control i unitats de comandament: Són els dispositius de posta en servei, recàrrega i posta en estat de repòs. El dispositiu de posta en estat de repòs pot estar incorporat a l’aparell o situat a distància. En els dos casos, el restabliment de la tensió d’alimentació normal ha de provocar automàticament la posta en alerta o bé posar en funcionament una alarma sonora. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuament amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts. Característiques i situació d’equips d’enllumenat. (marca, model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat. Execució Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva col·locació. La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Verificacions Les llumeneres és situaran 2m per sobre del nivell de terra; com a mínim es disposaran en els següents punts: portes en recorreguts d’evacuació, escales, en qualsevol canvi de nivell, en canvis de direcció i trobades amb passadissos, sobre les senyals de seguretat, als locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis. La instal·lació serà fixa, amb font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallida d’alimentació. Es considera fallida el descens de la tensió d’alimentació per sota del 70% del seu valor nominal. Amidament i abonament ut d’equip d’enllumenat d’emergència, inclòs les llumeneres, làmpades, equips de control i unitats de comandament, la bateria d’acumuladors elèctrics o la font central d’alimentació, fixacions, connexió amb els aïllaments necessaris i petit material. SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES Argentona, juny de 2009


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PROJECTE EXECUTIU ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte.

1

E44 ESTRUCTURES D'ACER 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació d'elements estructurals amb perfils normalitzats d'acer, utilitzats directament o formant peces compostes. S'han considerat els elements següents: - Pilars - Elements d'ancoratge - Bigues - Biguetes - Llindes - Traves - Encavallades - Corretges - Elements auxiliars (elements d'encastament, de recolzament i rigiditzadors) S'han considerat els tipus de perfils següents: - Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular o planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10210-1 - Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10219-1 - Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JRC, segons UNE-EN 10025-2 S'han considerat els acabats superficials següents: - Pintat amb una capa d'emprimació antioxidant - Galvanitzat S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locació amb soldadura - Col·locació amb cargols - Col·locació sobre obres de fàbrica o de formigó, recolzats o encastats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig i marcat dels eixos - Col·locació i fixació provisional de la peça - Aplomat i nivellació definitius - Execució de les unions, en el seu cas - Comprovació final de l'aplomat i dels nivells CONDICIONS GENERALS: Els materials utilitzats han de tenir la qualitat establerta a la DT. No s’han de fer modificacions sense autorització de la DF encara que suposin un increment de les característiques mecàniques. La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades per la DF. La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la DT. Cada component de l’estructura ha de dur una marca d’identificació que ha de ser visible desprès del muntatge. Aquesta marca no ha d’estar feta amb entalladura cisellada. La marca d’identificació ha d’indicar l’orientació de muntatge del component estructural quan aquesta no es dedueixi clarament de la seva forma. Els elements de fixació, i les xapes, plaques petites i accessoris de muntatge han d’anar embalats i identificats adequadament. L'element ha d'estar pintat amb una capa de protecció de pintura antioxidant, excepte si està galvanitzat. Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir. Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en el recobriment del zenc. L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament. No es permet reblir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a disposar cargols provisionals de muntatge. Toleràncies d'execució: - En obres d’edificació: Límits establerts als apartats 11.1 i 11.2 del DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts a l’article 640.12 del PG3 PILARS: Si la base del pilar ha de quedar embeguda dins de formigó no és necessari que es pinti, es suficient que estigui neta de pols, oli, greixos i pellofa de laminació. L’espai entre la placa de recolzament del pilar i els fonaments s’ha de reblir amb beurada de ciment, beurades especials o formigó fi. Abans del rebliment, l’espai situat sota la placa de recolzament d’acer, ha d’estar net de líquids, gel, residus i de qualsevol material contaminant. La quantitat de beurada utilitzada ha de ser suficient per a que aquest espai quedi completament reblert. Segons el gruix a reblir les beurades han de ser dels següents tipus: - Gruixos nominals inferiors a 25 mm: barreja de ciment pòrtland i aigua - Gruixos nominals entre 25 i 50 mm: morter fluït de ciment pòrtland de dosificació no inferior a 1:1 - Gruixos nominals superiors a 50 mm: morter sec de ciment pòrtland de dosificació no inferior a 1:2 o formigó fi Les beurades especials han de ser de baixa retracció i s’han d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant.


2

COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS: S’utilitzaran cargols normalitzats amb característiques mecàniques d’acord amb la UNE-EN ISO 898-1. Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals d’injecció s’han d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els requisits addicionals que els siguin d’aplicació. La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions. El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm. La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s’utilitzin com a calibrats. Després del collat l’espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l’espiga ha d’haver, com a mínim: - En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca - En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes. En els cargols col.locats en posició vertical, la femella ha d’estar situada per sota del cap del cargol. En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar volanderes. Si s’utilitzen han d’anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el xamfrà ha d’estar situat en direcció al cap del cargol. En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d’anar col.locades de la forma següent: - Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella - Cargols 8.8: sota de l’element que gira Toleràncies d'execució: - Franquícia màxima entre superfícies adjacents: - Si s’utilitzen cargols no pretesats: 2 mm - Si s’utilitzen cargols pretesats: 1 mm - Diàmetre dels forats: - En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts als apartats 640.5.1.3 i 640.5.1.4 del PG3 - Posició dels forats: - En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts al apartat 640.5.1.1 del PG3 COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA: El material d’aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment de soldadura. Les característiques mecàniques del material d’aportació han de ser superiors a les del material base. En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del material d’aportació ha de ser equivalent a la del material base. 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El constructor ha d'elaborar els plànols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra. Qualsevol modificació durant els treballs ha d'aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment en els plànols de taller. Els components estructurals s’han de manipular evitant que es produeixin deformacions permanents i procurant que els desperfectes superficials siguin mínims. Han d’anar protegits en els punts de subjecció. Tot subconjunt estructural que durant les operacions de càrrega, transport, emmagatzematge i muntatge experimenti desperfectes, s’ha de reparar fins que sigui conforme. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. Els components de l’estructura s’han d’emmagatzemar apilats sobre el terreny sense estar en contacte amb el terra i de forma que no es produeixi acumulació d’aigua. El muntatge de l’estructura s’ha de fer d’acord amb el programa de muntatge i garantint la seguretat estructural en tot moment. Durant les operacions de muntatge, l’estructura ha de resistir, en condicions de seguretat, les càrregues provisionals de muntatge i els efectes de les càrregues de vent. Les traves i encastaments o subjeccions provisionals s’han de mantenir en la seva posició fins que l’avanç del muntatge permeti que puguin ser retirats de forma segura. Les unions per a peces provisionals necessàries per al muntatge s’han de fer de forma que no debilitin l’estructura ni disminueixin la seva capacitat de servei. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. Els dispositius d’ancoratge provisionals s’han d’assegurar per a evitar que s’afluixin de forma involuntària. Durant el procés de muntatge, el constructor ha de garantir que ninguna part de l’estructura estigui deformada o sobrecarregada permanentment per l’apilament de materials estructurals o per càrregues provisionals de muntatge. Un cop muntada una part de l’estructura, s’ha d’alinear al més aviat possible i immediatament després completar el cargolament. No s’han de fer unions permanents fins que una part suficient de l’estructura no estigui ben alineada, anivellada, aplomada i unida provisionalment de manera que no es produeixin desplaçaments durant el muntatge o l’alineació posterior de la resta de l’estructura. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller. Els desperfectes que les operacions de magatzematge i manipulació ocasionin en l’acabat superficial de l’estructura s’han de reparar amb procediments adequats. Per a la reparació de superfícies galvanitzades s’han d’utilitzar productes de pintura adequats aplicats sobre àrees que agafin, com a mínim, 10 mm de galvanització intacta. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge han de rebre el tractament de protecció després de la inspecció i acceptació de la DF i abans del muntatge. Les estructures amb planxes i peces primes conformades en fred s’executaran considerant els requisits addicionals de la UNE-ENV 1090-2. Les estructures amb acers d’alt límit elàstic s’executaran considerant els requisits addicionals de la UNE-ENV 1090-3. Les estructures amb gelosia de secció foradada s’executaran tenint en compte els requisits addicionals de la UNE-ENV 1090-4.


3

COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS: Els forats per als cargols s’han de fer amb perforadora mecànica. S’admet un altre procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent. Es permet l’execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits establerts a l’apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d’edificació o els establerts a l’apartat 640.5.1.1 del PG3 en obres d’enginyeria civil. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Els forats allargats s’han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o punxonatge de dos forats i posterior oxitall. Després de perforar les peces i abans d’unir-les s’han d’eliminar les rebaves. Els cargols i les femelles no s’han de soldar. S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. Les femelles s’han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després del muntatge. En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s’ha de collar fins arribar al “collat a tocar” sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest procés s’ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari s’han de fer cicles addicionals de collat . Abans de començar el pretesat, els cargols pretesats d’un grup s’han de collar d’acord amb el que s’ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s’han de fer cicles addicionals de collat. S’han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de collats fins al pretesat mínim, s’afluixin. El collat dels cargols pretesats s’ha de fer seguint un dels procediments següents: - Mètode de control del parell torsor - Mètode del gir de femella - Mètode de l’indicador directe de tensió Les superfícies que han de transmetre esforços per fricció s’han de netejar d’olis amb netejadors químics. Després de la preparació i fins l’armat i cargolat s’han de protegir amb cobertes impermeables. La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s’ha de tractar fins que no s’hagi inspeccionat la unió. COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA: Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades són: - Metàl.lic per arc amb elèctrode recobert (per arc manual) - Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa - Per arc submergit amb fil/filferro - Per arc submergit amb rodó/elèctrode nu - Per arc amb gas inert - Per arc amb gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert - Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert - Per arc d’espàrrecs Les soldadures s’han de fer protegides dels efectes directes del vent, de la pluja i de la neu. A l’obra i a disposició del personal encarregat de soldar hi ha d’haver un pla de soldatge, que ha d’incloure, com a mínim, els detalls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, l’ordre a seguir, les especificacions del procés i les mesures per a evitar l’esquinçament laminar. Les soldadures s’han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i qualificats segons la UNE-EN 287-1. La coordinació de les tasques de soldadura s’ha de fer per soldadors qualificats i amb experiència amb el tipus d’operació que supervisen. Abans de començar a soldar s’ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són adequades al procés de soldadura i que estan lliures de fissures. Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de mantenir seques i lliures de condensacions. Els components a soldar han d’estar correctament col.locats i fixos en la seva posició mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals. El muntatge de l’estructura s’ha de fer de manera que les dimensions finals dels components estructurals estiguin dintre de les toleràncies establertes. Els dispositius provisionals utilitzats per al muntatge de l’estructura, s’han de retirar sense fer malbé les peces. Les soldadures provisionals s’han d’executar seguint les especificacions generals. S’han d’eliminar totes les soldadures de punteig que no s’incorporin a les soldadures finals. Quan el tipus de material de l’acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un enduriment de la zona tèrmicament afectada s’ha de considerar la utilització del precalentament. Aquest s’ha d’estendre 75 mm en cada component del metall base. No s’ha d’accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per mitjà d'una picola i d'un raspall. L’execució dels diferents tipus de soldadures s’ha de fer d’acord amb els requisits establerts a l’apartat 10.3.4 del DB-SE A per a obres d’edificació o d’acord amb l’article 640.5.2 del PG3 per a obres d’enginyeria civil. No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a menys de 150 mm de la zona a soldar. Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament l’escòria. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BIGUES, BIGUETES, CORRETGES, ENCAVALLADES, LLINDES, PILARS, TRAVES, ELEMENTS D’ANCORATGE, ELEMENTS AUXILIARS: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls.


4

4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D’EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A *UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación. OBRES D’ENGINYERIA CIVIL: Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

E4R1 ESTRUCTURES D'ACER INOXIDABLE 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt de perfils o peces simples d'acer inoxidable AISI 304 o AISI 316, treballats a taller i col·locats a l'obra amb soldadura o amb fixacions mecàniques. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Subministrament i transport a l'obra de les peces o perfils - Col·locació i muntatge de les peces o perfils CONDICIONS GENERALS: Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. L'element ha de tenir l'acabat superficial indicat a la DT Si té unions soldades han d'estar pulides. Ha d'estar col·locat al lloc i en la posició indicada a la DT. No es permet reomplir amb soldadura els forats dels cargols provisionals de muntatge. Toleràncies d'execució: - Posició: ± 5 mm - Aplomat: ± 3 mm/m - Angles: ± 1° - Horitzontalitat: ± 2 mm/m 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El constructor ha d'elaborar un programa de muntatge que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs en obra. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corretgits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuida pels sistemes de muntatges utilitzats. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de despendre amb bufador, sense afectar a les barres. Es prohibeix despendre-les a cops. Si s'ha d'utilitzar soldadura s'han de fer servir elèctrodes amb revestiment bàsic de qualitat AISI 304 o 316, d'acord amb la qualitat de l'acer de l'estructura. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els plànols i en el Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en que s'ha de fer i els medis de comprovació i mesura. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT kg de pes calculat segons les especificacions de la DT d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent al teòric, cal l'acceptació expresa de la DF Aquests criteris inclouen la pèrdua de material corresponent a retalls. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

E4Z1 ELEMENTS DE RECOLZAMENT 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Recolzament estructural elàstic format mitjançant làmina de neoprè armat o sense armar, col·locat entre dues bases d'anivellament i base d’anivellament de morter de ciment per al suport dels mecanismes de recolzament. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Recolzaments: - Preparació i comprovació de les superfícies de recolzament - Execució de les bases d'anivellament - Col·locació dels aparells de recolzament CONDICIONS GENERALS: La col·locació dels elements ha d'estar d'acord amb les especificacions de la DT. Els elements no han de tenir greixos, olis, benzina, fang o qualsevol material que pugui impedir el bon funcionament del recolzament. Distància entre l'extrem de l'aparell de recolzament i l'extrem de la base d'anivellament: - Si l'alçària de la base és <= 8 cm: >= 5 cm - Si l'alçària de la base és >= 8 cm: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Posició en planta: ± 1 mm - Replanteig de cotes: ± 10 mm RECOLZAMENTS: No ha d'haver degradacions en el material elastomèric. La superfície de recolzament ha d'estar anivellada i aplomada. No hi ha d'haver irregularitats que dificultin el contacte entre els diferents elements.


5

L'aparell s'ha de situar entre dues bases d'anivellament. L'aparell de recolzament ha d'estar uniformement comprimit i no han d'haver espais buits entre ell i les bases d'anivellament. No hi ha d'haver desplaçaments de l'aparell respecte a la seva posició inicial. S'ha d'evitar qualsevol encastament parcial de l'aparell de recolzament en les rases d'anivellament. No hi ha d'haver distorsions excessives de l'aparell respecte a les previstes a la DT. A una mateixa línia de recolzament, els aparells han de presentar escurçaments verticals idèntics sota càrregues verticals idèntiques. Quan la placa porti incorporats perns d'ancoratge les cares superior i inferior de l'aparell han d'estar en contacte amb les bases d'anivellament i els perns d'ancoratge s'han d'encastar dins els elements estructurals que s'han de suportar. Toleràncies d'execució: - Replanteig del eixos: ± 5 mm - Llargària: ± 5% - Amplària: ± 5% - Gruix: ± 1 mm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d'execució. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

E4Z5 JUNTS DE DILATACIÓ O TREBALL AMB PASSADORS LLISCANTS 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Subministrament i col·locació de passadors lliscants amb els seus accessoris per a fer recolzaments de sostres, lloses o bigues de formigó, sobre estructures de formigó (pilars, murs, sostres, etc) en junts de dilatació. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig i col·locació dels ancoratges al primer element (beina i estreps) - Col·locació dels ancoratges al segon element (passador i estreps), una vegada formigonat i desencofrat el primer element CONDICIONS GENERALS: El passador ha ser horitzontal, i perpendicular direcció del junt. Ha d’estar situat als llocs indicats a la DT. Les distàncies mínimes entre la posició dels ancoratges i el cantell del material de base han de ser suficients per a garantir les característiques mecàniques de l’ancoratge, d’acord amb les indicacions del fabricant de l’ancoratge. La separació entre las dues cares dels elements estructurals ha de ser la indicada a la DT. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 5 mm - Posició horitzontal del passador: ± 10 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm/20 cm - Amplada junt: ± 5 mm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S’ha de seguir l’ordre de feines indicat a les instruccions del fabricant del passador. S’han de col·locar tots els elements del sistema. No s’admet la substitució d’elements auxiliars, com ara estreps, plaques de centrat, etc., per elements fets a l’obra, o provenint d’altres sistemes. S’ha de verificar que la beina de la primera part del muntatge està a la posició correcta, i immobilitzada abans d’abocar el formigó. No s’ha d’eliminar la protecció de la beina fins al moment d’introduir el passador. El passador s’ha d’introduir fins al fons de la beina. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'ancoratge definida segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).

E545 COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30% 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de cobertes amb pendent, mitjançant planxes conformades nervades d’acer, col·locades amb fixacions mecàniques, d'una planxa o de dues amb aïllament de fibra de vidre, i separadors amb perfils omega (sandvitx in situ). L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig dels eixos de les pendents. - Col·locació de les planxes metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques. - Execució dels junts entre planxes. - Comprovació de l’estanquitat. - Replanteig dels perfils omega (sandwich in situ) - Fixació dels perfils omega i de l’aïllament de fibra de vidre (sandwich in situ) - Col·locació de les planxes metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques (sandwich in situ) - Execució dels junts entre planxes (sandwich in situ) - Comprovació de l’estanquitat (sandwich in situ) CONDICIONS GENERALS:


6

Els talls de les planxes han de ser rectes, i han d’estar polits. S'han de respectar els junts estructurals. Les peces han de quedar fixades sòlidament al suport. El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc. Les planxes han de quedar alineades longitudinalment en la direcció del pendent. Les peces han de cavalcar entre elles i sobre les peces del faldó. El cavalcament entre les peces ha de ser l’adequat en funció del pendent del suport i les condicions de l’entorn (zona eòlica, tempestes, altitud topogràfica, etc.). La planxa s´ha de fixar amb cargols autorroscants dácer cadmiat o galvanitzat, cargols amb rosca tallant o rematxes dácer cadmiat, dálumini o dácer inoxidable. Les fixacions han d'estar a la zona superior dels nervis, i han de tenir volanderes d'estanqueitat. Cavalcament entre planxes: - Sobre la planxa inferior en el sentit de la pendent: 15 -20 cm - Sobre la planxa lateral: >= un nervi sencer Volada de les planxes: - En la zona del ràfec: >= 5 cm; <= 35 cm - En els laterals: >= 5 cm; <= un nervi Cavalcament entre les peces i els aiguafons: >= 5 cm Separació entre les peces de les dues vessants en l’aiguafons: >= 20 cm Distància entre punts de fixació als punts singulars: - Corretges intermitges i d’aiguafons: <= 333 mm - Corretges de ràfec i carener: <= 250 mm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de coberta feta. S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa d’acer galvanitzat amb el guix, els morters de calç i de ciment portland frescos i amb les fustes dures ( roure, castanyer ,etc.), l’acer no protegit a la corrosió i amb l’aigua que previament ha estat amb contacte amb el coure. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d’acord amb els criteris següents: - Obertures d’1,00 m2, com a màxim: No es dedueixen - Obertures de més d’1,00 m2: Es dedueix el 100% 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

E54Z ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES DE PLANXES METÀL·LIQUES 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de carener amb peces de materials diversos. S'han considerat els tipus següents: - Carener de planxa metàl·lica col·locat amb fixacions mecàniques - Carener de pissarra amb banda de xapa de zinc, col·locat amb fixacions mecàniques L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formació de carener amb planxa col·locada amb fixacions mecàniques: - Replanteig de l'element - Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques - Execució dels junts entre làmines CONDICIONS GENERALS: Les peces han de quedar fixades sòlidament al suport. Les peces han de quedar alineades longitudinalment. CARENER: El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc. Les peces han de cavalcar entre elles i sobre les peces de la vessant. Els cavalcaments entre les peces han de quedar protegits del sentit del vent dominant. Cavalcament sobre les peces del vessant: >= 5 cm Toleràncies d'execució: - Alineacions: ± 5 mm/m, ± 20 mm/total - Cavalcaments: - 0 mm, + 20 mm CARENER DE PLANXA FIXAT MECÀNICAMENT: El carener de planxa de zinc, coure o alumini s'ha de fixar amb claus amb junt de plom, clavats a ambdós costats. El carener de planxa de plom s'ha de col·locar mitjançant claus clavats a la part superior. Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa, en el cas de planxes de coure han de ser claus de coure o visos de bronze o aliatge de coure La subjecció de les planxes he d’estar feta amb grapes d’ancoratge, amb la vora de la planxa doblegada encaixada en les patilles de la grapa. Les grapes han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives que puguin fer malbé el metall. Les grapes d’ancoratge han d’estar fixades als llistons o al tauler de fusta mitjançant fixacions mecàniques.


7

Els claus han de ser de secció circular o quadrada, cap gros, pla i dentats, no es poden utilitzar claus llisos. L’extrem de la patilla de la grapa d’ancoratge, oposat al de l’unió amb la planxa, ha de quedar doblegat i cobrir els caps de les fixacions per tal d’evitar que facin malbé la planxa. Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, per tal de no impedir els moviments de dilatació del metall. La unió de les planxes s’ha de fer, sempre que sigui possible per unió engrapada, per tal de permetre el lliure moviment de les planxes. En la unió longitudinal, el plegat dels extrems ha de quedar en sentit del vent dominant. En la unió amb engrapat senzill, els extrems de dues planxes contigues en la vessant, es pleguen i les dues planxes s’enganxen entre si. Els extrems han de quedar doblegats en angle recte. En la unió amb engrapat pla de doble plec, els extrems de dues planxes contigues en la vessant, es dobleguen en angle recte, l’extrem de la planxa que ha de cobrir el conjunt ha de tenir una alçària superior a l’extrem de la planxa que ha de quedar per sota. Els extrems han de quedar doblegats i engrapats conjuntament. Aquesta unió ha de quedar aplanada en el sentit del recorregut de l’aigua. En la base de la unió ha de quedar una separació de 2-3 mm entre els extrems de la planxa, per tal d’absorbir els moviments. L’extrem inferior de la planxa del carener ha de quedar engrapat amb l’extrem superior de l’última planxa de la vessant. Els junts entre les peces han de quedar doblegats i encaixats. En l'element de planxa de plom, els junts entre les peces s'han de soldar amb estany. Les vores del junt de dilatació s'han de fer doblegades i encaixades. Els junts alçats longitudinals de la vessant de la coberta han de quedar abatuts i aplanats en la zona en contacte amb el carener en una amplària de 25 cm. El tapajunts ha de quedar col·locat sobre el llistó i cavalcar sobre els extrems laterals de la planxa. Els tapajunts han de quedar fixats al llistó amb dos claus amb volandera de plom. Ha de quedar fixat en el cavalcament entre peces. Els trams de tapajunts han de cobrir completament la unió entre dues planxes. Ha de quedar engrapat amb els extrems laterals de dues planxes contigues, juntament amb les grapes d’ancoratge. Disposició de l'element: - Cavalcaments: - Planxa Zinc o coure: >= 5 cm - Planxa plom: >= 2,5 cm - Distància entre punts de fixació: - Planxa Zinc o coure: >= 50 cm - Planxa plom: >= 20 cm Distància entre junts de dilatació: <= 600 cm Separació entre grapes d’ancoratge: <= 30 cm Junts transversals: Longitud de cavalcaments per al plec - Plec planxa superior: >= 80 mm - Plec planxa inferior: >= 45 mm - Plec planxa lateral: >= 35 mm Doblec de l’extrem de la grapa d’ancoratge sobre la xapa: >= 15 mm Cavalcament entre peces del tapajunts: >= 100 mm Longitud dels trams del tapajunts: <= 2 m Separació de les fixacions dels extrems de la planxa: >= 20 mm Separació de les patilles d’ancoratge en els extrems: >= 10 mm Distància entre junts consecutius (planxa de plom): <= 150 cm CARENER DE PISSARRA: Les lloses de pissarra han de quedar fixades als llistons del carener i a la planxa de zinc que ha de passar per sota. La planxa de zinc ha de ser contínua per sota les lloses de pissarra. Les pissarres han de cobrir la xapa completament. Les lloses d’ambdós faldons han de quedar col·locades a tocar. Cavalcament entre planxes: >= 50 mm Volada de la llosa de pissarra respecte de la xapa de zinc: >= 50 mm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. ELEMENT DE PLANXA: S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.). En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CARENER I SUPORT DE CARENER: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.


8

E7C9 AÏLLAMENTS AMB FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació d'aïllament amb plaques i feltres de diferents materials. S'han considerat els materials següents: - Feltres o plaques de llana de vidre o llana de roca. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Amb morter - Amb adhesiu - Fixades mecànicament - Sense adherir L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Aïllament amb plaques, feltres i làmines: - Preparació de l'element (retalls, etc.) - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'element CONDICIONS GENERALS: L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a trencajunt. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Junts entre plaques o feltres: <= 2 mm Distància entre punts de fixació: <= 70 cm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h. El suport ha de ser net. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessàries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin. Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. PLAQUES COL·LOCADES AMB ADHESIU, OXIASFALT, EMULSIÓ BITUMINOSA O PASTA DE GUIX: El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a buits, d'acord amb els criteris següents: - Obertures d'1 m2 com a màxim: No es dedueixen - Obertures de més d'1 m2: Es dedueixen el 100% 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

EAT PORTES ACÚSTIQUES 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Porta metàl.lica col.locada, amb tots els mecanismes per a un funcionament correcte d'obertura i tancament, amb els tapajunts col·locats o trapa metàl.lica practicable, col.locada. S'han considerat els tipus següents: - Porta acústica amb reblert de material aïllant i fonoabsorbent, col·locada sobre obra. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts - Muntatge de les fulles mòbils - Eliminació dels rigiditzadors - Col·locació dels mecanismes i els tapajunts - Neteja de tots els elements CONDICIONS GENERALS: Ha d'obrir i tancar correctament. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. Distància entre ancoratges galvanitzats: <= 60 cm Distància d'ancoratges galvanitzats als extrems: <= 30 cm Franquícia entre la fulla i el bastiment: <= 0,2 cm PORTA METÀL·LICA: El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos.


9

Els ribets i els junts de materials tous han de ser nets i han de quedar lliures. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els valors d'aillament tèrmic i acústic previstos. La porta, un cop incorporada a l’obra, ha de complir els requisits de resistència mecànica, seguretat d’ús i higiene i salut establerts a la norma UNE 85103. El bastiment ha d'estar travat a la paret per mitjà d'ancoratges galvanitzats. Franquícia entre la fulla i el paviment: >= 0,2 cm, <= 0,4 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Nivell previst: ± 5 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Aplomat: ± 2 mm/m 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Per a la col·locació del bastiment s'han de preveure els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. S'ha de col·locar amb l'ajut d'elements que garanteixin la protecció del bastiment contra els impactes durant tot el procés constructiu i d'altres que mantinguin l'escairat fins que quedi ben travat a l'obra. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat amidada segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *UNE 85103:1991 EX Puertas y cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características.

EB92 SENYALITZACIÓ 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Plaques de senyalització interior d'edificis i caràcters numèrics per a identificació postal o altres usos, col·locats en la seva posició definitiva amb el sistema de fixació previst. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Amb fixacions mecàniques - Amb adhesiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Fixació de l'element - Neteja CONDICIONS GENERALS: L'element de senyalització ha d'estar fixat al suport a la posició indicada a la DT, amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF. Ha de tenir col·locats i cargolats tots els visos previstos per la seva fixació. La cara exterior de la placa ha d'estar en un pla vertical, amb l'aresta superior horitzontal. El caràcter numèric ha d'estar en un pla vertical i correctament orientat. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 5 mm - Aplomat: ± 1 mm/15 cm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El parament on s'ha de col·locar ha d'estar totalment acabat. PLACA DE SENYALITZACIÓ FIXADA MECÀNICAMENT: No s'han de produir danys a la pintura ni bonys a la planxa durant la col·locació. No s'ha de foradar la placa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. CARÀCTER NUMÈRIC COL·LOCAT AMB ADHESIU: El parament on s'ha de col·locar ha d'estar net de pols i la seva superfície ha de ser llisa. L'adhesiu utilitzat ha de ser compatible amb els materials del suport i del caràcter. No s'ha de tacar el parament de suport amb adhesiu, ni ha de regalimar per sota del caràcter. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PLACA O CARÀCTER NUMÈRIC: Unitat de quantitat col·locada segons les especificacions de la DT. VINIL AUTOADHESIU: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

EC1G VIDRES AÏLLANTS DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Envidrat amb vidre, allotjat en galzes sobre fusta, acer, alumini o PVC o entregat directament sobre buit d’obra, o millora acústica de balconera substituint els vidres antics per vidre laminat. S'han considerat els tipus següents: - Vidre aïllant o resistent al foc


10

S'han considerat les formes de col·locació següents: - Col·locació amb llistó de vidre - Col·locació amb perfils conformats de neoprè L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació amb llistó de vidre: - Neteja dels perfils de suport - Aplicació d'una primera capa de màstic en el perímetre - Col·locació de les falques de recolzament - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment - Aplicació d'un cordó de màstic omplint l'espai entre el vidre i el galze - Col·locació del llistó perimetral - Allisat del màstic i neteja final Col·locació amb perfils conformats de neoprè: - Neteja dels perfils de suport - Col·locació del perfil conformat en el perímetre de la fulla de vidre - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar col·locat de manera que no quedi sotmès als esforços produïts per contraccions, dilatacions o deformacions del suport. Ha de quedar ben fixat en el seu emplaçament. No ha d'estar en contacte amb d'altres vidres, ni amb formigó o metalls. Tots els materials utilitzats han de ser compatibles entre ells. El conjunt ha de ser totalment estanc. Quan el vidre és reflector, la superfície reflectora ha d'anar col·locada a l'exterior. Si són exteriors, s'han de col·locar sobre tancaments amb orificis de drenatge. Els vidres laminars de seguretat o antibala han d'estar col·locats de manera que la cara exposada a les agressions coincideixi amb la indicada com a tal pel fabricant. Fletxa del tancament: <= 1/300 l Alçària del galze i franquícia perimetral: - Vidre amb cambra d’aire: +--------------------------------------------------------------+ ¦ Gruix vidre ¦Semiperímetre ¦ Alçària ¦Franquícia ¦ ¦2 llunes + cambra d'aire¦ vidre ¦ galze ¦perimetral ¦ ¦ (mm) ¦ (m) ¦ (mm) ¦ (mm) ± 0,5 ¦ ¦------------------------¦--------------¦---------¦------------¦ ¦ ¦ <= 0,8 ¦ 18 ± 1,5¦ 3 ¦ ¦ <= 20 ¦ 0,8 - 3 ¦ 18 ± 1,5¦ 3 ¦ ¦ ¦ 3 - 5 ¦ 20 ± 2,0¦ 4 ¦ ¦ ¦ 5 - 7 ¦ 25 ± 2,5¦ 5 ¦ ¦------------------------¦--------------¦---------¦------------¦ ¦ ¦ <= 0,8 ¦ 20 ± 2,0¦ 4 ¦ ¦ > 20 ¦ 0,8 - 3 ¦ 20 ± 2,0¦ 4 ¦ ¦ ¦ 3 - 5 ¦ 22 ± 2,0¦ 5 ¦ ¦ ¦ 5 - 7 ¦ 25 ± 2,5¦ 5 ¦ +--------------------------------------------------------------+ Franquícia lateral i amplària del galze: +-------------------------------------------------------------------+ ¦Semiperímetre ¦Franquícia ¦ Amplària galze ¦ ¦ vidre ¦ lateral ¦Gruix vidre + (2 x Franquícia lateral) ¦ ¦ (m) ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦--------------¦-----------¦----------------------------------------¦ ¦ <= 4 ¦ 3 ¦ Gruix vidre + 6 ¦ ¦ > 4 ¦ 5 ¦ Gruix vidre + 10 ¦ +-------------------------------------------------------------------+ En el cas de la col·locació amb perfils conformats de neoprè, la franquícia pot reduir-se fins a 2 mm. Toleràncies d'execució: - Franquícia lateral i amplària del galze: - Vidre amb cambra d’aire: +---------------------------------------------------------------+ ¦ Gruix vidre ¦Semiperímetre ¦Franquícia ¦Amplària ¦ ¦2 llunes + cambra d'aire ¦ vidre ¦ lateral ¦ galze ¦ ¦ (mm) ¦ (m) ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦-------------------------¦--------------¦-----------¦----------¦ ¦ 14 - 18 ¦ ¦ ¦ ± 2,0 ¦ ¦ 19 - 23 ¦ ¦ ¦ ± 2,5 ¦ ¦ 24 - 28 ¦ ¦ ¦ ± 3,0 ¦ ¦ 30 - 32 ¦ ¦ ¦ ± 3,5 ¦ ¦ 34 - 38 ¦ <= 4 ¦ ± 0,5 ¦ ± 4,0 ¦ ¦ 40 - 42 ¦ ¦ ¦ ± 4,5 ¦ ¦ 46 ¦ ¦ ¦ ± 5,0 ¦ ¦ 57 ¦ ¦ ¦ ± 6,0 ¦ ¦ 59 - 63 ¦ ¦ ¦ ± 6,5 ¦ ¦ 73 ¦ ¦ ¦ ± 7,5 ¦ ¦ 75 ¦ ¦ ¦ ± 8,0 ¦ ¦ 79 ¦ ¦ ¦ ± 8,5 ¦ ¦-------------------------¦--------------¦-----------¦----------¦


11

¦ 14 ¦ ¦ ¦ ± 2,0 ¦ ¦ 16 - 19 ¦ ¦ ¦ ± 2,5 ¦ ¦ 20 - 24 ¦ ¦ ¦ ± 3,0 ¦ ¦ 25 - 28 ¦ ¦ ¦ ± 3,5 ¦ ¦ 30 - 34 ¦ > 4 ¦ ± 0,5 ¦ ± 4,0 ¦ ¦ 38 ¦ ¦ ¦ ± 4,5 ¦ ¦ 40 - 42 ¦ ¦ ¦ ± 5,0 ¦ ¦ 46 ¦ ¦ ¦ ± 5,5 ¦ ¦ 57 - 59 ¦ ¦ ¦ ± 6,5 ¦ ¦ 63 ¦ ¦ ¦ ± 7,0 ¦ ¦ 73 ¦ ¦ ¦ ± 8,0 ¦ ¦ 75 - 79 ¦ ¦ ¦ ± 8,5 ¦ +---------------------------------------------------------------+ VIDRE TREMPAT: El vidre ha de portar totes les manufactures necessàries per a la seva posada a l'obra i no s'admet cap manufactura posterior. Les peces metàl·liques de fixació han de portar una làmina de neoprè entre el vidre i el metall. COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE: Ha de recolzar sobre falques de materials elastòmers o de fusta tractada, col·locades als extrems de la fusteria i a una distància d'1/10 de la seva llargària. La llargària de les falques s'ha de determinar d'acord amb el tipus de material i la superfície del vidre. El gruix de les falques ha d'estar en relació amb la franquícia lateral i perimetral. S'ha de fer un segellat continu que garanteixi l'estanquitat a l'aigua i al pas de l'aire. Amplària de les falques: - Vidre aïllant: Gruix vidre (2 llunes+cambra d’aire)+ 3 mm Toleràncies d'execució: - Amplària de les falques (vidre aïllant): +------------------------------------+ ¦ Gruix vidre ¦Amplària ¦ ¦2 llunes + cambra d'aire ¦ falques ¦ ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦-----------------------------------¦------------¦ ¦ 14 - 16 ¦ ± 1,5 ¦ ¦ 17 - 21 ¦ ± 2,0 ¦ ¦ 22 - 26 ¦ ± 2,5 ¦ ¦ 27 - 31 ¦ ± 3,0 ¦ ¦ 32 - 34 ¦ ± 3,5 ¦ ¦ 38 - 40 ¦ ± 4,0 ¦ ¦ 42 - 46 ¦ ± 4,5 ¦ ¦ 57 - 59 ¦ ± 6,0 ¦ ¦ 63 ¦ ± 6,5 ¦ ¦ 73 - 75 ¦ ± 7,5 ¦ ¦ 79 ¦ ± 8,0 ¦ +----------------------------------------------+ COL·LOCACIÓ AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ: El perfil conformat de neoprè ha de tenir una pressió constant en tota la seva llargària. 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han de suspendre els treballs de col·locació quan la velocitat del vent superi els 50 km/h i la temperatura sigui inferior a 0°C. La posada a l'obra no ha d'alterar les característiques de l'element. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ENVIDRAT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. S’han de considerar les respectives dimensions segons els criteris següents, cal prendre el múltiple immediat superior en cas que la dimensió no ho sigui: VIDRE AÏLLANT, DE PROTECCIÓ AL FOC, LAMINAR DE SEGURETAT O ANTIBALA: - Llargària i amplària: Múltiples de 3 cm - Unitats amb superfície < 0,25 m2: 0,25 m2 per unitat 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE O AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ: *UNE 85222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje.

EH1 LLUMS DECORATIUS MUNTATS SUPERFICIALMENT 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Llums decoratius muntats superficialment al sostre o encastats en el cel ras. S’han considerat lluminàries amb els tipus d’equips següents: - Llum decoratiu de forma rectangular amb tubs fluorescents, amb xassís de planxa d'acer esmaltat o d’alumini anoditzat, amb

òptica i amb difusor o sense. - Llum decoratiu amb difusor o sense i amb reflector o sense, amb làmpada fluorescent, amb cos d'alumini que recobreix la part

no lluminosa. - Llum decoratiu de forma rectangular amb xassís de xapa d'acer esmaltat, o d'alumini anoditzat, per a línia contínua, amb

difusor o sense, per a tubs fluorescents. - Llum decoratiu del tipus downlight, per a làmpades d’incandescència o fluorescents amb equip o sense L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:


12

- Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge, fixació i anivellament - Connexionat i col·locació de les làmpades - Comprovació del funcionament - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc. CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Ha de quedar fixat sòlidament al suport, amb el sistema de fixació disposat pel fabricant. Ha d'estar connectada a la xarxa d'alimentació elèctrica i a la línia de terra. No s’han de transmetre esforços entre els elements de la instal·lació elèctrica (tubs i cables) i la lluminària. La làmpada ha de quedar allotjada al portalàmpades i fent contacte amb aquest. Els cables han d’entrar al cos de la lluminària pels punts previstos pel fabricant. Toleràncies d'execució: - Posició: ± 20 mm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La instal·lació elèctrica s'ha de fer sense tensió a la línia. La col·locació i connexionat de la lluminària s'han de fer seguint les instruccions del fabricant. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les especificades al projecte. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Cal comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la de l’equip de la lluminària. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, cables, etc. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. La instal·lació inclou el subministrament i col·locació de la làmpada. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 60598-1:1992 Luminarias. Reglas generales y generalidades sobre los ensayos. UNE-EN 60598-2-19:1993 Luminarias. Parte 2: Reglas particulares. Sección 19: Luminarias con circulación de aire (reglas de seguridad)(versión oficial EN 60598-2-19). UNE-EN 60968:1993 Lámparas con balasto propio para servicios generales de iluminación. Requisitos de seguridad. (Versión oficial EN 60968:1990)

EH61 LLUMS D'EMERGÈNCIA 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Llum d'emergència i senyalització amb làmpada d'incandescència, de 120 fins a 175 lúmens, o de fluorescència de 175 fins a 300 lúmens, de dues hores d'autonomia, muntat superficialment. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Muntades superficialment al sostre - Muntades superficialment a la paret L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Muntatge, fixació i anivellament - Connexionat i col·locació de les làmpades CONDICIONS GENERALS: Ha de quedar fixada sòlidament al sostre o a la paret amb visos. S'ha de connectar a la xarxa d'enllumenat general de corrent altern del local i a la línia de connexió a terra. Ha de quedar anivellada en la posició fixada al projecte. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm Toleràncies per a muntatge superficial a la paret: - Aplomat: ± 2 mm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. La instal·lació inclou la làmpada, el cablejat interior i l'equip complert d'encesa en el seu cas. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE 20062:1993 Aparatos autónomos para el alumbrado de emergencia con lámparas de incandescencia. Prescripciones de funcionamiento. UNE 20392:1993 Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento. UNE 72550:1985 Alumbrado de emergencia. Clasificación y definiciones. UNE 72551:1985 Alumbrado (de emergencia) de evacuación. Actuación. UNE 72552:1985 Alumbrado (de emergencia) de seguridad. Actuación.


13

UNE 72553:1985 Alumbrado (de emergencia) de continuidad. Actuación. EY03 FORMACIÓ DE PASSOS D'INSTAL.LACIONS 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Obertura d'un forat que travessi la paret, per a fer un pas de conductes o aparells d'instal·lacions. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig i marcat dels forats - Obertura dels forats - Verificació de la posició dels elements que travessin la paret CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar fet al lloc indicat a la DT, amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF. L’element que travessa la paret ha de quedar col·locat a la posició correcta en condicions de ser utilitzat, de rebre els mecanismes que li pertoquin (si és el cas), etc. El forat al voltant de l'element ha d'estar completament reblert, i enrasat amb el parament de la paret. Separació als brancals: >= 20 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s’ha de fer cap forat fins passades 24h que la paret s’hagi acabat. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de pas realment executat segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0A5 CARGOLS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tijes cilíndriques o còniques, amb filet de secció triangular que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua. S'han considerat els següents tipus: - Cargols autoroscants amb volandera - Cargols taptite d'acer inoxidable CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El perfil de la rosca del vis ha d'estar en relació amb el seu diàmetre (UNE 17-008), i la llargària de la rosca, en relació amb la seva llargària (UNE 17-051). La forma del perfil de la rosca ha de permetre que el cargol faci l'efecte d'una broca, fent a la vegada el forat i la rosca. La seva superfície ha de ser llisa, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes superficials. Els fils de la rosca no han de tenir defectes de material ni empremtes d'eines. ACABAT CADMIAT: El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni imperfeccions superficials. ACABAT GALVANITZAT: El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni imperfeccions superficials. Protecció de galvanització: >= 275 g/m2 Puresa del zinc, en pes: >= 98,5% 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Empaquetats. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0A6 TACS I VISOS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conjunt d'una peça per a encastar (tac) i un cargol o un vis. El sistema de subjecció del tac pot ser per adherència química o per expansió produida per la deformació de la peça en ser comprimida pel cargol. S'han considerat els següents tipus: - Tac d'expansió de niló i vis d'acer - Tac d'expansió d'acer, amb vis, volandera i femella del mateix material - Fixació mecànica formada per una base metàl·lica cargolada, vis d'acer, beina de PVC, volanderes d'estanquitat i tap de cautxú - Tac químic format per una ampolla amb resina, cargol, volandera i femella CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El disseny del tac ha de ser l'adient al suport i als esforços que ha de suportar.


14

Els cargols no han de tenir imperfeccions (rebaves, emprentes, etc) que impedeixin cargolar els elements. El vis ha d'anar protegit contra la corrosió. Els diàmetres del tac i vis han de ser compatibles. El perfil de la femella ha de ser segons el seu diàmetre (UNE 17-008). Cementació del vis: > 0,1 mm TAC QUÍMIC: L'ampolla ha de ser de vidre i estanca. Ha de contenir un adhesiu de dos components: una resina de reacció i un enduridor d'aplicació en fred. El cargol ha de ser d'acer zincat. Ha de dur una marca per tal de conèixer la seva profunditat d'ús. El cap de l'extrem lliure ha de ser compatible amb l'adaptador de la perforadora. Diàmetre de l'ampolla: 14 mm Temps d'enduriment segons temperatura ambient: > 20°C: 10 min 10°C - 20°C : 20 min 0°C - 10°C: 1 h - 5°C - 0°C: 5 h VOLANDERES: Diàmetre interior de la volandera: - Diàmetre del cargol 10 mm: 11 mm - Diàmetre del cargol 11 mm: 13 mm 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: S'ha de subministrar conjuntament amb totes les peces necessàries per a la seva correcta col·locació en capses, on han de figurar: - Identificació del fabricant - Diàmetres - Llargàries - Unitats - Instruccions d'ús Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0CH PLANXES D'ACER 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Planxa d'acer, plana o conformada, obtinguda a partir d'una banda d'acer de qualitat industrial, galvanitzada en continu, amb un recobriment mínim Z 275, segons UNE 36-130, i amb acabat prelacat a les dues cares, si es el cas. S'han considerat els següents tipus de planxa: - Planxa nervada d'acer galvanitzat - Planxa nervada d'acer prelacat - Planxa gofrada d'acer galvanitzat, plegada per a fer esglaons - Planxa grecada d'acer galvanitzat - Planxa grecada d'acer prelacat CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química de l'acer, que ha de complir les determinacions de la norma UNE-EN 10025-2. Ha de tenir el moment d'inèrcia, el moment resistent, gruix i tipus de nervat o grecat indicats a la DT, i si alguna dada no està indicada, el valor haurà de ser suficient per a resistir sense superar les deformacions màximes admissibles, els esforços als que es veurà sotmesa. No ha de tenir defectes superficials, com és ara cops, bonys, ratlles o defectes de l'acabat superficial. El color ha de ser uniforme, i si l'acabat és plastificat o prelacat, ha de coincidir amb l'indicat a la DT o el triat per la DF. Si la planxa és gofrada, la forma i dimensions del grabat ha de ser l'indicat a la DT. Tipus d'acer: S235JR Toleràncies: - Amplària de muntatge - Amplària nominal =< 700 mm: + 4 mm, - 0 mm - Amplària nominal > 700 mm: + 5 mm, - 0 mm - Llargària de la planxa: + 3%, - 0% - Gruix de la planxa: - Gruix nominal =< 0,8 mm: ± 0,10 mm - Gruix nominal > 0,8 mm: ± 0,15 mm - Mòdul resistent i moment d'inèrcia: + 5%, - 0% 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Embalades en paquets protegits amb fusta, de manera que no s'alterin les seves característiques. Les planxes s'han de subministrar tallades a mida, del taller, diferenciades per tipus de perfil i acabats. Emmagatzematge: als seus embalatges, col·locats lleugerament inclinats per que permetin evacuar l'aigua, en llocs protegits d'impactes.


15

3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro.

B44Z PLANXES I PERFILS D'ACER 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Perfils d'acer per a usos estructurals, formats per peça simple o composta i tallats a mida o treballats a taller. S'han considerat els tipus següents: - Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular o planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10210-1 - Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10219-1 - Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JRC, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils d’acer laminat en calent, en planxa, d’acer amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica S355J0WP o S355J2WP, segons PNE-EN 10025-5 S'han considerat els tipus d'unió següents: - Amb soldadura - Amb cargols S’han considerat els acabats de protecció següents (no aplicable als perfils d’acer amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica): - Una capa d'emprimació antioxidant - Galvanitzat CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització. PERFILS D’ACER LAMINAT EN CALENT: El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils, seccions i planxes, compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents: - Perfils d’acer laminat en calent: UNE-EN 10025-1 i UNE-EN 10025-2 - Perfils d’acer laminat en calent amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica: UNE-EN 10025-1 i PNE-EN 10025-5 Cada producte ha d’anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació: - El tipus, la qualitat i, si és aplicable, la condició de subministrament mitjançant la seva designació abreujada - Un número que identifiqui la colada (aplicable únicament en el cas d’inspecció per colades) i, si és aplicable, la mostra - El nom del fabricant o la seva marca comercial - La marca de l’organisme de control extern (quan sigui aplicable) - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol La marca ha d’estar situada en una posició propera a un dels extrems de cada producte o en la secció transversal de tall. Quan els productes es subministren en paquets el marcatge s’ha de fer amb una etiqueta adherida al paquet o sobre el primer producte del mateix. Les dimensions i les toleràncies dimensionals i de forma han de ser les indicades a les següents normes: - Perfil IPN: UNE-EN 10024 - Perfil IPE, HEA, HEB i HEM: UNE-EN 10034 - Perfil UPN: UNE-EN 10279 - Perfil L i LD: UNE-EN 10056-1 i UNE-EN 10056-2 - Perfil T: UNE-EN 10055 - Rodó: UNE-EN 10060 - Quadrat: UNE-EN10059 - Rectangular: UNE-EN 10058 - Planxa: EN 10029 o UNE-EN 10051 PERFILS FORADATS: El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents: - Perfils foradats d’acer laminat en calent: UNE-EN 10210-1 - Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-1 Cada perfil foradat ha d’anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació: - La designació abreujada - El nom o les sigles (marca de fàbrica) del fabricant - En el cas d’inspecció i assaigs específics, un número d’identificació, per exemple el número de comanda, que permeti relacionar el producte o la unitat de subministrament i el document corresponent (únicament aplicable als perfils foradats conformats en fred) Quan els productes es subministren en paquets el marcatge es pot fer amb una etiqueta adherida al paquet. Les toleràncies dimensionals han de complir les especificacions de les següents normes: - Perfils foradats d’acer laminat en calent: UNE-EN 10210-2 - Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-2 PERFILS CONFORMATS EN FRED:


16

El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils i seccions, compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament del producte de partida. Han d’anar marcats individualment o sobre el paquet amb una marca clara i indeleble que contingui la següent informació: - Dimensions del perfil o número del plànol de diseny - Tipus i qualitat de l’acer - Referència que indiqui que els perfils s’han fabricat i assajat segons UNE-EN 10162; si es requereix, el marcatge CE - Nom o logotipus del fabricant - Codi de producció - Identificació del laboratori d’assaigs extern (quan sigui aplicable) - Codi de barres, segons ENV 606, quan la informació mínima anterior es faciliti amb un text clar Les toleràncies dimensionals i de la secció transversal han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 10162. PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB SOLDADURA: El material d’aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment de soldadura. Les característiques mecàniques del material d’aportació han de ser superiors a les del material base. En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del material d’aportació ha de ser equivalent a la del material base. Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades són: - Metàl.lic per arc amb elèctrode recobert (per arc manual) - Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa - Per arc submergit amb fil/filferro - Per arc submergit amb rodó/elèctrode nu - Per arc amb gas inert - Per arc amb gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert - Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert - Per arc d’espàrrecs Les soldadures s’han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i qualificats segons la UNE-EN 287-1. Abans de començar a soldar s’ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són adequades al procés de soldadura i que estan lliures de fissures. Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de mantenir seques i lliures de condensacions. S’ha d’evitar la projecció d’espurnes erràtiques de l’arc. Si es produeix s’ha de sanejar la superfície d’acer. S’ha d’evitar la projecció de soldadura. Si es produeix s’ha d’eliminar. Els components a soldar han d’estar correctament col.locats i fixos en la seva posició mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals. L’armat dels components estructurals s’ha de fer de manera que les dimensions finals estiguin dintre de les toleràncies establertes. Les soldadures provisionals s’han d’executar seguint les especificacions generals. S’han d’eliminar totes les soldadures de punteig que no s’incorporin a les soldadures finals. Quan el tipus de material de l’acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un enduriment de la zona tèrmicament afectada s’ha de considerar la utilització del precalentament. Aquest s’ha d’estendre 75 mm en cada component del metall base. No s’ha d’accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Els defectes de soldadura no s’han de tapar amb soldadures posteriors. S’han d’eliminar de cada passada abans de fer la següent. Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per mitjà d'una picola i d'un raspall. L’execució dels diferents tipus de soldadures s’ha de fer d’acord amb els requisits establerts a l’apartat 10.3.4 del DB-SE A per a obres d’edificació o d’acord amb l’article 640.5.2 del PG3 per a obres d’enginyeria civil. S'ha de reduir al mínim el nombre de soldadures a efectuar a l'obra. Les operacions de tall s’han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S’admet l’oxitall manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar. S’accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si s’eliminin les restes d’escòria. Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les característiques del material no queden per sota dels valors especificats. Per al conformat en calent s’han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El doblat o conformat no s’ha de fer durant l’interval de calor blau (250ºC a 380ºC). El conformat en fred s’ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del producte. No s’admeten les martellades. Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm. Toleràncies de fabricació: - En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 de DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts a l’article 640.12 del PG3 PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB CARGOLS: S’utilitzaran cargols normalitzats amb característiques mecàniques d’acord amb la UNE-EN ISO 898-1. Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals d’injecció s’han d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els requisits addicionals que els siguin d’aplicació. La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions. El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm. La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s’utilitzin com a calibrats. Després del collat l’espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l’espiga ha d’haver, com a mínim: - En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca


17

- En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes. En els cargols col.locats en posició vertical, la femella ha d’estar situada per sota del cap del cargol. En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar volanderes. Si s’utilitzen han d’anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el xamfrà ha d’estar situat en direcció al cap del cargol. En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d’anar col.locades de la forma següent: - Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella - Cargols 8.8: sota de l’element que gira Els forats per als cargols s’han de fer amb perforadora mecànica. S’admet un altre procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent. Es permet l’execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits establerts a l’apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d’edificació o els establerts a l’apartat 640.5.1.1 del PG3 en obres d’enginyeria civil. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Els forats allargats s’han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o punxonatge de dos forats i posterior oxitall. Després de perforar les peces i abans d’unir-les s’han d’eliminar les rebaves. Els cargols i les femelles no s’han de soldar. S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. Les femelles s’han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després del muntatge. En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s’ha de collar fins arribar al “collat a tocar” sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest procés s’ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari s’han de fer cicles addicionals de collat . Abans de començar el pretesat, els cargols pretesats d’un grup s’han de collar d’acord amb el que s’ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s’han de fer cicles addicionals de collat. S’han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de collats fins al pretesat mínim, s’afluixin. El collat dels cargols pretesats s’ha de fer seguint un dels procediments següents: - Mètode de control del parell torsor - Mètode del gir de femella - Mètode de l’indicador directe de tensió Les operacions de tall s’han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S’admet l’oxitall manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar. S’accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si s’eliminin les restes d’escòria. Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les característiques del material no queden per sota dels valors especificats. Per al conformat en calent s’han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El doblat o conformat no s’ha de fer durant l’interval de calor blau (250ºC a 380ºC). El conformat en fred s’ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del producte. No s’admeten les martellades. Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm. Toleràncies de fabricació: - En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 de DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts als apartat 640.5 i 640.12 del PG3 PERFILS PROTEGITS AMB EMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT: La capa d'emprimació antioxidant ha de cobrir de manera uniforme totes les superfícies de la peça. No ha de tenir fissures, bosses ni altres desperfectes. Abans d’aplicar la capa d’emprimació les superfícies a pintar han d’estar preparades adequadament d’acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3. Prèviament al pintat s’ha de comprovar que les superfícies compleixen els requisits donats pel fabricant per al producte a aplicar. La pintura d’emprimació s’ha d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant. No s’utilitzarà si ha superat el temps de vida útil o el temps d’enduriment després de l’obertura del recipient. Si s’aplica més d’una capa s’ha d’utilitzar per a cadascuna un color diferent. Després de l’aplicació de la pintura les superfícies s’han de protegir de l’acumulació d’aigua durant un cert temps. No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a menys de 150 mm de la zona a soldar. Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament l’escòria. La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s’ha de tractar fins que no s’hagi inspeccionat la unió. PERFILS GALVANITZATS: El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. La galvanització s’ha de fer d’acord amb les normes UNE-EN ISO 1460 o UNE-EN ISO 1461, segons correspongui. S’han de segellar totes les soldadures abans de fer un decapat previ a la galvanització. Si el component prefabricat té espais tancats s’han de disposar forats de ventilació o purga. Abans de pintar-les, les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura anticorrosiva amb diluent àcid o amb raig escombrador. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos. Emmagatzematge: Seguint les instruccions del fabricant. En llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegits de la intempèrie, de manera que no s'alterin les seves condicions. No s’han d’utilitzar si s’ha superat la vida útil en magatzem especificada pel fabricant. PERFILS D’ACER LAMINAT EN CALENT: El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:


18

- Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de producció en fàbrica emès per l’organisme d’inspecció El símbol normalitzat CE (d’acord amb la directiva 93/68/CEE) s'ha de col.locar sobre el producte acompanyat per: - El número d’identificació de l’organisme de certificació - El nom o marca comercial i adreça declarada del fabricant - Les dues ultimes xifres de l’any d’impressió del marcat - El número del certificat de conformitat CE o del certificat de producció en fàbrica (si és procedent) - Referència a la norma EN 10025-1 - Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst - Informació de les característiques essencials indicades de la següent forma: - Designació del producte d’acord amb la norma corresponent de toleràncies dimensionals, segons el capítol 2 de la norma EN 10025-1 - Designació del producte d’acord amb l’apartat 4.2 de les normes EN 10025-2 a EN 10025-6 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT kg de pes necessari subministrat a l'obra, calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: UNE-EN 10025-1:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 1: Condiciones técnicas generales de suministro. UNE-EN 10025-2:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 2: Condiciones técnicas de suministro de los aceros estructurales no aleados. UNE-EN 10210-1:1994 Perfiles huecos para construcción, acabados en caliente, de acero no aleado de grano fino. Parte I: condiciones técnicas de suministro. UNE-EN 10219-1:1998 Perfiles huecos para construcción conformados en frío de acero no aleado y de grano fino.Parte 1:Condiciones técnicas de suministro. UNE-EN 10162:2005 Perfiles de acero conformados en frío. Condiciones técnicas de suministro. Tolerancias dimensionales y de la sección transversal. OBRES D’EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A *UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación. OBRES D’ENGINYERIA CIVIL: *Orden FOM/475/2002 de 13 de febrero, por la que se actualizan determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes relativos a Hormigones y Acero.

B4R1 MATERIALS PER A ESTRUCTURES D'ACER INOXIDABLE 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Perfils laminats tipus "L CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química del perfil. Els perfils no han de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització. Composició química de l'acer: +-------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ AISI 304 ¦ AISI 316 ¦ ¦ ¦-------------------- ---¦----------------------------¦ ¦ C ¦ <= 0,08% ¦ <= 0,08% ¦ ¦ Mn ¦ <= 2,00% ¦ <= 2,00% ¦ ¦ Si ¦ <= 1,00% ¦ <= 1,00% ¦ ¦ Cr ¦ 18,00% - 20,00% ¦ 16,00% - 18,00% ¦ ¦ Ni ¦ 8,00% - 10,50% ¦ 10,00% - 14,00% ¦ ¦ Mo ¦ - ¦ 2,00% - 2,50% ¦ +--------------------------------------------------------------------+ Resistència a la tracció: >= 600 N/mm2 Els perfils han de tenir la forma i dimensions indicades a la DT. Toleràncies: - Gruix: >= 2,5% - Llargària: 0,1% - Alineació d'arestes: 0,2% - Torsió: ± 1°/m - Angles: ± 1° 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribi a l'obra en les condicions exigides i amb l'escairat previst. Emmagatzematge: Sense contacte directe amb el terra, classificats per tipus i dimensions. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE 36016-1:1989 Aceros inoxidables. Parte I: Condiciones técnicas de suministro de barras, alambrón y piezas forjadas


19

UNE 36016-2:1989 Aceros inoxidables. Parte 2: Condiciones técnicas de suministro de productos planos para usos generales B4Z5 PASSADORS LLISCANTS PER A JUNTS DE DILATACIÓ O TREBALL 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aparell format per un passador lliscant i els capçals per a encastar a l’estructura a cada extrem del mateix. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d’estar format per un passador, d’acer inoxidable o acer galvanitzat, un terminal per a encastar al formigó per al extrem fix del passador, i un terminal que permeti el moviment del passador en el sentit que determini la DT. El conjunt de peces de l’aparell ha de formar part d’un sistema homologat. En cap cas es poden barrejar peces de fabricants diferents, o de sistemes diferents d’un mateix fabricant. El fabricant ha de garantir les característiques tècniques del sistema i ha de subministrar les indicacions per al muntatge correcte de cada una de les parts, així com els reforços estructurals que calgui afegir en la zona de muntatge dels terminals. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Empaquetats en caixes, que han de contenir l’aparell complet, les instruccions de muntatge i les característiques tècniques de l’aparell (càrregues admissibles i tipus de moviment). Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja i les humitats. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).

B5ZC MATERIALS PER A ESQUENES D'ASE I CANVIS DE PENDENT 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça de planxa metal·lica plegada per a resolució dels punts d’inflexió i encontre amb altres elements, del vessant de la coberta (aiguafons, canals interiors, esquena d’ase, etc.). S'han considerat els tipus de planxa següents: - Planxa de zinc - Planxa de coure - Planxa d'acer galvanitzat ELEMENTS DE PLANXA: La superfície ha de ser llisa i plana. Les arestes han de ser rectes i escairades. La planxa de zinc o coure ha de tenir una fractura brillant. El gruix de la planxa ha de ser constant. No ha de tenir cops, senyals de corrosió, doblecs ni altres deformacions o defectes superficials. Toleràncies: - Desenvolupament: ± 3 mm PEÇA DE PLANXA DE ZINC: Contingut de zinc (UNE 37-301): 99,95% Llargària: 200 - 300 cm Toleràncies: - Impureses (UNE 37-301): Ha de complir - Gruix: ± 0,03 mm - Llargària: ± 5 mm PEÇA DE PLANXA D'ACER GALVANITZAT: El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu en tota la superfície. No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. Contingut de zinc (UNE 36-130): 98,5% Toleràncies: - Gruix: ± 0,1 mm - Llargària nominal: + 3%, - 0% 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PECES DE CERÀMICA O DE PLANXA DE ZINC O COURE No hi ha normativa de compliment obligatori. XAPA D'ACER GALVANITZAT: *UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero.


20

B5ZE MATERIALS PER A RÀFECS I VORES LLIURES 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elements especials per a formar els ràfecs o vores lliures de les cobertes. S'han considerat els elements següents: - Peça per a vora lliure i abocador a la canal de planxa metàl·lica amb làmina adherida de PVC - Ràfec o vora lliure de planxa obtingut per un procés de laminació - Peça de morter de ciment, obtinguda per l'adormiment i l'enduriment d'un morter acolorit en massa S'han considerat els tipus de planxa següents: - Planxa de zinc - Planxa de coure - Planxa d'acer galvanitzat ELEMENTS DE PLANXA: La superfície ha de ser llisa i plana. Les arestes han de ser rectes i escairades. La planxa de zinc o coure ha de tenir una fractura brillant. El gruix de la planxa ha de ser constant. No ha de tenir cops, senyals de corrosió, doblecs ni altres deformacions o defectes superficials. Toleràncies: - Desenvolupament: ± 3 mm PEÇA DE PLANXA DE ZINC: Contingut de zinc (UNE 37-301): 99,95% Llargària: 200 - 300 cm Toleràncies: - Impureses (UNE 37-301): Ha de complir - Gruix: ± 0,03 mm - Llargària: ± 5 mm PEÇA DE PLANXA D'ACER GALVANITZAT: El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu en tota la superfície. No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. Contingut de zinc (UNE 36-130): 98,5% Toleràncies: - Gruix: ± 0,1 mm - Llargària nominal: + 3%, - 0% PEÇA DE PLANXA METÀL·LICA AMB LÀMINA ADHERIDA DE PVC: La planxa metàl·lica ha de portar un tractament de galvanització i posterior lacat al forn. No s'ha de posar en contacte amb materials bituminosos, olis, greixos, productes que continguin dissolvents o altres materials que provoquin la migració dels plastificants de PVC. La làmina de PVC ha de ser soldable amb els procediments habituals: aire calent, alta freqüència, dissolvents i altres. Gruix: - Planxa metàl·lica: >= 0,50 mm - Làmina de PVC: >= 0,85 mm PEÇA DE MORTER DE CIMENT: No ha de tenir fissures, deformacions o altres defectes visibles que impedeixin el muntatge o perjudiquin la estanquitat. Ha de tenir la superfície llisa i uniforme. Excepte la peça de color envellit, la resta ha de tenir un color uniforme a tota la superfície. Ha de portar dos forats fets o insinuats. Resistència a flexió transversal: +-----------------------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ Teules amb acoblament ¦Teules sense ¦ ¦ ¦ ¦ acoblament ¦ ¦ ¦---------------------------------------- --------¦--------------------¦ ¦ ¦ Perfilades ¦ Planes ¦ ¦ ¦-------------------------------------¦---------------------------¦--¦--------------¦ ¦ Altura ¦ d > 20 ¦20 >= d >= 5 ¦ d < 5 ¦ ¦ ¦ d'ona (mm) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦------------------¦-------------¦-------------¦-------------¦--------------¦ ¦ Amplària ¦>= 300 ¦<= 200¦>= 300¦<= 200¦>= 300¦<= 200¦ - ¦ ¦ efectiva (mm) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦--------------¦ ¦ Resistència ¦ 2000 ¦ 1400 ¦ 1400 ¦ 1000 ¦ 1200 ¦ 800 ¦ 550 ¦ ¦ a flexió (N) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +------------------------------------------------------------------------+ Gelabilitat (25 cicles): Ha de cumplir Permeabilitat: Ha de complir Envelliment accelerat (MELC 12.94): Ha de complir Diàmetre dels forats per a clavar-les: >= 0,3 cm Separació dels forats al cantell: >= 2,5 cm Gruix: >= 8 mm Toleràncies: - Llargària nominal: ± 4 mm


21

- Gruix: ± 1 mm - Amplària efectiva: - Teula amb ensamblatge: ± 5 mm - Teula sense ensamblatge: ± 3 mm - Planor: <= 3 mm o 1/100 de l'amplària efectiva de la teula Les dades anteriors s'han de verificar segons la EN 490 1995. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE ELEMENTS DE PLANXA: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. PECES DE MORTER DE CIMENT: Subministrament: Empaquetades sobre palets. Emmagatzematge: En piles de dos palets, com a màxim, situats verticalment amb les filades separades per fustes, si estan soltes, i sempre de manera que no es trenquin ni s'escantonin. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PECES DE CERÀMICA O DE PLANXA DE ZINC O COURE No hi ha normativa de compliment obligatori. XAPA D'ACER GALVANITZAT: *UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero. PECES DE MORTER DE CIMENT: *UNE-EN 490:1995 Tejas y accesorios de hormigón. Especificaciones de producto (versión oficial EN 490:1994)

B7C9 FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elements més o menys rígids elaborats amb llana mineral obtinguda per fusió de roca, escòria o vidre, amb o sense revestiment, en forma de feltres, mantes, pannells o planxes. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. En les plaques, les cares han de ser planes i paral·leles i els angles rectes. Ha de tenir una resistència a la tracció paral·lela a les cares (UNE-EN 1608) suficient per a suportar el doble del pes de l’element considerat en la seva dimensió total. Resistència tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): >= 0.025 m2K/W Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): <= 0.060 W/mK Les característiques de l’element han de complir les especificacions de la UNE-EN 13162. Sobre la mateixa planxa, sobre l’etiqueta o sobre l’embalatge, han de figurar de forma clara i ben visible, les dades següents: - Identificació del producte - Identificació del fabricant - Data de fabricació - Identificació del torn i del lloc de fabricació - Classificació segons la reacció al foc (determinada segons UNE-EN 13501-1) - Resistència tèrmica (determinada segons UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939) - Conductivitat tèrmica (determinada segons UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939) - Gruix nominal (determinat segons UNE-EN 823) - Codi de designació segons el capítol 6 de la UNE-EN 13162 - Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol - Llargària i amplària nominals - Tipus de revestiment, en el seu cas Toleràncies: - Llargària nominal: ± 2% - Amplària nominal: ± 1.5% Les toleràncies del gruix han de complir l’especificat en la UNE-EN 13162. PLANXES O PANNELLS: - Escairat (UNE-EN 824): ± 5 mm/m - Planor (UNE-EN 825): ± 6 mm FELTRE O PLACA AMB REVESTIMENT D'ALUMINI: Permeabilitat al vapor d'aigua: - Feltre amb paper kraft d'alumini: <= 0,4 g cm/cm2 dia mm hg - Placa: Nul·la


22

2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Embalat en rotlles en el cas de feltres o mantes o planxes primes i embalat en paquets, en el cas d’elements més rígids com pannells o planxes. Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d’un espai habitable, el fabricant ha de declarar el valor del factor de resistència a la difusió del vapor d’aigua (assajat segons UNE-EN 12086). El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: Productes destinats a usos no subjectes a reglamentació sobre reacció al foc: - Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori

notificat - Productes per a usos subjectes a reglamentació sobre reacció al foc, que en el seu procès de producció s’ha aplicat una millora

en la classificació de reacció al foc, classificats en classes A1, A2, B i C: - Sistema 1: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE del producte - Productes per a usos subjectes a reglamentació sobre reacció al foc, que en el seu procès de producció no s’ha aplicat cap

millora en la classificació de reacció al foc, classificats en classes A1, A2, B i C i productes classificats en classes D i E: - Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori

notificat - Productes per a usos subjectes a reglamentació sobre reacció al foc, que no necessiten realitzar l’assaig de reacció al foc,

classificats en classes de A1 a E i productes classificats en classe F: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant - El fabricant ha de facilitar, si se li demana, el certificat de conformitat dels valors declarats evaluats segons la UNE-EN 13172. - Emmagatzematge: Apilats horitzontalment sobre superfícies planes i netes, protegits de les pluges i les humitats. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 13162:2002 Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la edificación. Productos industriales de lana mineral (MW). Especificación.

B7Z1 MATERIALS ESPECIALS PER A MEMBRANES 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials amb finalitats diverses per a col·laborar i complementar l'execució d'una impermeabilització realitzada amb membrana. S'han considerat els tipus següents: - Llistó de fusta de pi de secció triangular de 50x50 mm - Platina d'acer galvanitzat d'1 mm de gruix per a fixació de làmines impermeabilitzants. - Paper kraft perforat - Làmina de neoprè de 2 a 20 mm de gruix LLISTÓ DE FUSTA DE PI: Ha de provenir de troncs sans de fibres rectes. No han de tenir signes de putrefacció, ni corcs, ni fongs ni nusos morts o estelles. Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per l'assecatge que no afectin a les característiques de la fusta. Contingut d'humitat: Aprox. 12% Diàmetre dels nusos vius: <= 1,5 cm Distància entre nusos de diàmetre màxim: >= 50 cm Toleràncies: - Fletxes: ± 5 mm/m, <= 10 mm total - Dimensions de la secció: ± 2,5 mm PAPER KRAFT PERFORAT: Paper format de pastes químiques de fustes resinones crues al sulfat. Ha de portar perforacions uniformement distribuides. Gramatge (UNE 57-014): 75 g/m2 Contingut d'humitat (UNE 57-005): >= 6,5% Índex de porositat (UNE 57-029): >= 3 Absorció d'aigua (UNE 57-027): <= 35 g/m2 Resistència a l'esqueixament (UNE 57-033): >= 110 Toleràncies: - Gramatge: ± 4% - Contingut d'humitat: ± 1% - Resistència a l'esqueixament: - 15% PLATINA D'ACER GALVANITZAT PER A FIXACIÓ DE MEMBRANES: Ha de portar un forat per a poder fixar la membrana mitjançant un cargol. El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. Protecció de galvanitzat (Sendzimir): >= 275 g/m2 Puresa del zinc (% en pes): >= 98,5% LÀMINA DE NEOPRÈ: Làmina elastomèrica de cautxú amb addició de clor. Resistència a la tracció: 10 - 16 N/mm2 Resistència a l'esquerdament: 6 - 7 N/mm2 Duresa (unitats Shore A): 65° - 70° Deformació romanent per tracció: <= 20%


23

Densitat: >= 1300 kg/m3 Reacció al foc: Autoextinguible 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE LLISTÓ DE FUSTA DE PI: Subministrament: Empaquetats. Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra. Les platines han de estar protegides de la intempèrie. PAPER KRAFT: Subministrament: En rotlles. Emmagatzematge: de manera que no s'alterin les seves condicions. PLATINA D'ACER GALVANITZAT PER A FIXACIÓ DE MEMBRANES: Subministrament: En caixes. Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra. Les platines han de estar protegides de la intempèrie. LÀMINA DE NEOPRÈ: Subministrament: En plaques. Emmagatzematge: Protegida de la brutícia i de les temperatures superiors a 40°C. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

BATA PORTES ACÚSTIQUES DE FULLES BATENTS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conjunt complet de porta acústica de fulles batents, formada per una o varies fulles, bastiment, accessoris per a l’enllaç i rotació de la fulla, així com la ferramenta d’apertura i tancament. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de tenir un aspecte uniforme i no ha de tenir defectes superficials, com és ara cops, bonys, ratlles o defectes de l’acabat superficial. El color ha de ser uniforme, i si l'acabat és plastificat o prelacat, ha de coincidir amb l'indicat a la DT o el triat per la DF. En les portes amb espiell, aquest ha d'incloure un element vidrat transparent, col·locat a l'alçada de la vista, que ha de complir les condicions exigides a la resta de la fulla. No s’han d’utilitzar vidres que no siguin armats. La qualitat de la manyeria col·locada no ha de ser inferior a la qualitat inicial de la porta. S'ha de garantir un bon ajustament en les cares de contacte entre la fulla i el bastiment. El conjunt de porta i mecanismes ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF. L’estructura de la fulla ha de ser suficientment sòlida per a suportar el seu propi pes i ha de tenir un grau de rigidesa suficient per tal de garantir el bon funcionament dels elements de suspensió i guiatge de la rotació i el bon encaix amb el bastiment. Tots els accessoris, així com la ferramenta i elements de fixació, han de ser compatibles amb el suport sobre el que s’han d’instal·lar i amb una protecció a la corrosió equivalent a la de les parts de la porta sobre la que s’han de col·locar. Totes les peces exposades a la intempèrie han d’estar protegides contra la corrosió. Components: +--------------------------------------------------------------------------------------------+ ¦ Aïllament ¦Característiques dels components ¦ ¦ porta ¦ ¦ ¦---------------¦------------------------------------------------------------------------------¦ ¦ 47 dBA ¦Fulles de doble xapa d’acer de gruix = 1,5 mm cada una, ¦ ¦ ¦amb reblert de material fonoabsorbent ¦ ¦ ¦Bastiment en forma de L amb una cara inclinada, ¦ ¦ ¦de xapa d’acer de gruix = 1,5 mm, amb reforç de tub ¦ ¦ ¦rectangular de 90x40x1,5 mm reblert amb el mateix ¦ ¦ ¦material fonoabsorbent que la fulla ¦ ¦ ¦Tanca de pressió per falca ¦ ¦---------------¦------------------------------------------------------------------------------¦ ¦ 43 dBA ¦Fulles de doble xapa d’acer de gruix = 1,2 mm cada una, ¦ ¦ ¦amb reblert de material fonoabsorbent ¦ ¦ ¦Bastiment de xapa d’acer de gruix = 1,2 mm ¦ ¦ ¦Tanca de pressió per lleva i galze perimetral de junt ¦ ¦ ¦de neoprè ¦ ¦------------- -¦----------------------------------------------------------------------------- -¦ ¦ 41 dBA ¦Fulles de doble xapa d’acer de gruix = 1,2 mm cada una, ¦ ¦ ¦amb reblert de material fonoabsorbent ¦ ¦ ¦Bastiment de xapa d’acer de gruix = 1,2 mm ¦ ¦ ¦Tanca de pressió per lleva i galze perimetral de junt ¦ ¦ ¦de neoprè ¦ +---------------------------------------------------------------------------------------------+


24

Dimensions: - Gruix: - Porta aïllament 47 dBA: 98 mm - Porta aïllament 43 dBA: 80 mm - Porta aïllament 41 dBA: 66 mm Porta d’una fulla. Ample de la fulla: <= 120 cm Portes de dues fulles. Ample de la fulla: >= 60 cm Nombre d'elements d'ancoratge del bastiment: - Porta d'una fulla: >= 7 - Porta de dues fulles: >= 8 Toleràncies: - Dimensions: ± 1 mm - Gruix de la fulla: ± 0,5 mm - Rectitud d'arestes: ± 1 mm/m - Planor: ± 1 mm/m - Torsió dels perfils: ± 1°/m 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: amb els elements que calguin per a assegurar el seu escairat i la seva planor. Ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom i direcció del fabricant - Data de fabricació - Designació de la porta d’acord amb la UNE 85-103 Emmagatzematge: Protegit de les pluges, els focus d'humitat i les zones on pugui rebre impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *UNE 85103:1991 EX Puertas y cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características.

BB9 SENYALITZACIÓ INTERIOR 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elements de senyalització per a interiors d'edificis i per a identificació postal o altres usos. S'han considerat els elements següents: - Placa de senyalització - Caràcter numèric CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La superfície ha de ser pulida i neta i no hi han d'haver danys a l'acabat. No ha de tenir senyals de cops, bonys o plecs. Els colors han de tenir la tonalitat expresada al projecte. Les plaques de planxa han de tenir els vèrtex arrodonits. S'ha d'utilitzar simbologia normalitzada. Ha de tenir orificis per a la seva fixació. Toleràncies: - Superfície (planor): ± 1 mm PLACA DE SENYALITZACIÓ: Placa de forma rectangular amb informació gravada a la seva superfície. La informació expressada a la senyal ha de ser la que consti en el projecte o en el seu defecte la que indiqui la DF. La informació ha de ser clara i precisa. CARÀCTER NUMÈRIC: Símbol indicador en forma de guarisme. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes. Emmagatzematge: En el seu embalatge, protegit contra impactes. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

BC1G VIDRES AÏLLANTS DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Vidre aïllant format per dos vidres laminars de seguretat que formen cambra estanca d'aire deshidratat, separades mitjançant un intercalador metàl·lic amb producte dessecant a l'interior, amb segellat perimetral de butil i cautxú de polisulfur.


25

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El vidre laminar ha d'estar homologat d'acord amb la "ORDEN de 13 de marzo de 1986" com a resistent a l'impacte manual amb el nivell indicat. Les llunes que formen el vidre no han de tenir defectes superficials (de planimetria a les llunes no trempades, de paral·lelisme en les seves cares, d'ondulacions, d'incrustacions, ratlles, esquerdes, etc.). No ha de tenir defectes en la massa detectables a simple vista (d'homogeneïtat, de vitrificació, de recuita, inclusions gasoses, etc.). El vidre laminar acabat no ha de tenir bosses ni taques produïdes per l'adherència deficient de les parts components. El vidre aïllant acabat no ha de tenir cap defecte que pugui afectar l'aïllament. Coeficient de transmissió tèrmica: - Cambra d’aire de gruix 6 mm: <= 3,37 (W/m2 K) - Cambra d’aire de gruix 8 mm: <= 3,26 (W/m2 K) - Cambra d’aire de gruix 12 mm: <= 3,02 (W/m2 K) Duresa al ratllat (Mohs): >= 6,5 Toleràncies: - Gruix de la cambra d'aire: - Gruix cambra 4-6 mm: ± 0,2 mm - Gruix cambra 8 mm: ± 0,3 mm - Gruix cambra 12 mm: ± 0,4 mm - Dimensions: - Costat <= 3 m: ± 2 mm - Costat > 3 m: ± 3 mm - Gruix: - Llunes de gruix <= 5 mm: ± 1 mm - Llunes de gruix > 5 mm: ± 1,5 mm 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques. Emmagatzematge: Protegit contra les accions mecàniques (cops, ratllades, sol directe, etc.) i contra les accions químiques (impressions i alteracions d'adherència entre els components del vidre de seguretat, produïdes per la humitat). S'ha de guardar en estibes de 25 cm de gruix com a màxim i amb un pendent del 6% respecte de la vertical. Ha de quedar separat de les altres estibes mitjançant intercaladors i recolzat sobre travessers de fusta o d'un material protector. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície necessària subministrada a l'obra, amidada segons les especificacions de la DT. S'han de considerar les respectives dimensions d'acord amb els criteris següents: - Llargària i amplària: Múltiples de 3 cm - Per a unitats amb superfície < 0,25 m2: 0,25 m2/unitat Cal prendre el múltiple immediat superior en el cas que la dimensió no ho sigui. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 13 de marzo de 1986 por la que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones técnicas de los tipos de blindajes transparentes o translúcidos para su homologación por el Ministerio de Industria y Energía.

BH13 LLUMS DECORATIUS MUNTATS SUPERFICIALMENT PER A LÍNIA CONTÍNUA 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Llum decoratiu de forma rectangular, amb xassís de xapa d'acer esmaltat o amb xassís d'alumini anoditzat, per a linia continua, sense difusor, per a un tub fluorescent de 36 o 58 W o per a dos tubs fluorescents de 36 W, A.F. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'incorporar un equip elèctric complert: portalàmpades, reactàncies, condensadors correctors per a A.F. i regletes de connexió. El xassís ha de portar orificis per a permetre la fixació directa al sostre, a la paret, o bé per anar suspés d'un carril portant o pendular. Els borns de connexió han d'estar marcats o numerats. Ha de portar un born marcat de forma indeleble amb el símbol "Terra” Tots els materials aïllants protectors contra xocs elèctrics i que mantenen les parts actives a la posició prevista, han de ser autoextingibles. Els balasts han de ser resistents a la humitat, la calor i la corrosió. En condicions de fallada, no han d'emetre flames ni gasos inflamables. Els encebadors han de ser resistents a la humitat i als xocs elèctrics, a la calor i al foc. Han de complir les condicions de rigidesa elèctrica, torsió i resistència mecànica. La potència màxima del balast ha de ser igual o inferior a la potència màxima d’entrada dels circuits balast-làmpada, especificada en els annexes III i IV del Real Decreto 838/2002, en funció de la seva categoria. Ha de portar el marcatge CE, col.locat de forma visible i indeleble, de conformitat amb el que disposa el Real Decreto 838/2002. Tensió nominal d'alimentació: 230 V Freqüència: 50 Hz Grau mínim de protecció (UNE 20324): IP-20X Aïllament (REBT): Classe I Sobre la lluminària, i de manera clara i indeleble, hi ha d’haver marcada la següent informació: Marques que s'han de veure durant la substitució de les làmpades i ser visibles des de l'exterior de la lluminària o darrera de la tapa que s'hagi de treure al substituir les làmpades i amb les làmpades tretes: - Potència assignada o indicació del tipus de làmpades que admet la lluminària Marques que s'han d'observar durant la instal·lació de la lluminària i han de ser visibles des de l'exterior d'aquesta, o darrera d'una coberta o part que s'hagi de treure per la seva instal·lació: - Marca d'origen (marca registrada, marca del fabricant o del nom del venedor responsable) - Tensió o tensions assignades en volts


26

- Número de model del fabricant o referència del tipus - Marcat del borns Marques que s'han de veure després de la instal·lació de la lluminària i han de ser visibles des de l'exterior, tant quant la lluminària està muntada o instal·lada amb les làmpades en posició com en l'ús normal: - Temperatura ambient assignada màxima - Xifres del codi del grau de protecció IP - Distància mínima als objectes il·luminats 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes. Cada llum ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Tensió nominal d'alimentació - Grau de protecció - Número de model o referència tipus - Potència nominal Els fluorescents han d'anar marcats segons la UNE_EN 60-968: - Marca d'origen - Tensió nominal - Potència nominal - Freqüència nominal Els cebadors han d'anar marcats segons l'UNE_EN 60-155: - Nom del fabricant - Referència En les luminàries amb equip auxiliar, el subministrador ha de disposar del certificat que declari la potència total del conjunt (làmpada-equip auxiliar). Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 Real Decreto 838/2002, de 2 de agosto, por el que se establecen los requisitos de eficiencia energética de los balastos de lámparas fluorescentes. UNE-EN 60598-1:1992 Luminarias. Reglas generales y generalidades sobre los ensayos. UNE-EN 60598-2-1:1993 Luminarias. Parte 2: Reglas particulares. Sección 1: Luminarias fijas de uso general (versión oficial EN 60598-2-1: 1989). UNE-EN 60968:1993 Lámparas con balasto propio para servicios generales de iluminación. Requisitos de seguridad. (Versión oficial EN 60968:1990) UNE-EN 60155:1996 Arrancadores de encendido para lámparas fluorescentes (cebadores). UNE-EN 60928:1997 Aparatos auxiliares para lámparas. Balastos electrónicos alimentados en corriente alterna para lámparas fluorescentes tubulares. Prescripciones generales de seguridad.

BH61 LLUMS D'EMERGÈNCIA 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Llums d'emergència i senyalització adossables amb làmpades incorporades, de dues hores d'autonomia, com a màxim. S'han de considerar els tipus de làmpades següents: - Incandescència - Fluorescència CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'incorporar acumuladors de Ni-Cd estancs, dispositius elèctrics de càrrega i maniobra, limitador de descàrrega, portalàmpades i regleta de connexions. El xassís ha de portar orificis per a la fixació mitjançant visos, i forats o semiencunyats per a les entrades de conductors elèctrics. Tots els materials aïllants protectors contra xocs elèctrics i que mantenen les parts actives a la posició prevista, han de ser autoextingibles. No han de tenir un escalfament perillós per al medi circumdant. Ha d'incorporar un dispositiu de desconnexió preparat per a comandament a distància. Els balasts han de ser resistents a la humitat, la calor i la corrosió. En condicions de fallada, no han d'emetre flames ni gasos inflamables. Els encebadors han de ser resistents a la humitat i als xocs elèctrics, a la calor i al foc. Han de complir les condicions de rigidesa elèctrica, torsió i resistència mecànica. Les bateries han d'anar protegides contra descàrregues excessives. Han de poguer funcionar a una temperatura màxima de 70°C durant 1 h. Potència nominal: +--------------------------------------------------------------------------+ ¦Tipus ¦ Incandescència ¦Fluorescència ¦ ¦----------------------------------¦--------------------¦-------------------¦ ¦Flux (lumens) ¦ de 120 a 175 ¦ de 175 a 300 ¦ ¦Potència (W) ¦ <= 12 ¦ <= 8 ¦ +-------------------------------------------------------------------------+ Tensió nominal d'alimentació: 230 V Freqüència: 50 Hz Superfície il·luminada (m2):


27

+--------------------------------------------------------------------------+ ¦Tipus ¦Incandescència ¦Fluorescència ¦ ¦-----------------------------¦---------------------------¦-----------------¦ ¦Flux (lúmens) ¦ de 120 a 175 ¦ de 175 a 300 ¦ ¦S (m2) ¦ >= 28 ¦ >= 60 ¦ +-------------------------------------------------------------------------+ Autonomia (després de 24 h de càrrega a la tensió nominal d'alimentació), (UNE 20062): >= 1 h Grau mínim de protecció de l'envoltant (UNE 20324): IP-223 Aïllament (REBT): Classe II A 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes. Cada llum ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Tensió nominal d'alimentació - Grau de protecció - Número de model o referència tipus - Potència nominal - Duració funcionament Els fluorescents han d'anar marcats segons la UNE_EN 60-968: - Marca d'origen - Tensió nominal - Potència nominal - Freqüència nominal Els cebadors han d'anar marcats segons l'UNE_EN 60-155: - Nom del fabricant - Referència Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE 72550:1985 Alumbrado de emergencia. Clasificación y definiciones. UNE 20062:1993 Aparatos autónomos para el alumbrado de emergencia con lámparas de incandescencia. Prescripciones de funcionamiento. UNE 72551:1985 Alumbrado (de emergencia) de evacuación. Actuación. UNE 72552:1985 Alumbrado (de emergencia) de seguridad. Actuación. UNE 72553:1985 Alumbrado (de emergencia) de continuidad. Actuación. UNE-EN 60968:1993 Lámparas con balasto propio para servicios generales de iluminación. Requisitos de seguridad. (Versión oficial EN 60968:1990) UNE-EN 60155:1996 Arrancadores de encendido para lámparas fluorescentes (cebadores). UNE-EN 60928:1997 Aparatos auxiliares para lámparas. Balastos electrónicos alimentados en corriente alterna para lámparas fluorescentes tubulares. Prescripciones generales de seguridad. UNE-EN 60924:1994 Balastos electrónicos alimentados en corriente continua para lámparas fluorescentes tubulares. Prescripciones generales y de seguridad (versión oficial EN 60925: 1991). UNE 20062:1993 Aparatos autónomos para el alumbrado de emergencia con lámparas de incandescencia. Prescripciones de funcionamiento. UNE 20392:1993 Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento. FLUORESCÈNCIA: UNE 20392:1993 Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento.

BHU8 LÀMPADES FLUORESCENTS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Làmpades fluorescents estàndard. Es consideren els següents tipus de làmpades fluorescents: - Làmpades estàndard de llum blanca càlida (TL-D /33) - Làmpades estàndard de llum blanca freda (TL-D /54) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Les làmpades han d’estar formades per un tub que conté el gas ionitzat, i un casquet metàl·lic normalitzat per al connexionat i la subjecció de la làmpada a cadascun dels extrems del tub. Ha de tenir un aspecte exterior uniforme i sense defectes. Queda expressament prohibit l’ús de làmpades amb l’ampolla o casquet defectuosos. Característiques dimensionals i funcionals: +---------------------------------------------------------------------------------+ ¦Potència (W) ¦ 18 ¦ 36 ¦ 58 ¦ ¦-----------------------------------------------------------------------------------¦ ¦Diàmetre màxim de l’ampolla (mm) ¦ 26 ¦ 26 ¦ 26 ¦ ¦-----------------------------------------------------------------------------------¦ ¦Llargària màxima amb casquet inclòs (mm)¦ 604 ¦ 1214¦ 1514¦


28

¦------------------------------------------------------------------------------------¦ ¦Llargària sense considerar les patilles ¦ ¦ ¦ ¦ ¦de contacte dels portalàmpades (mm) ¦ 595 ¦ 1205¦ 1506¦ ¦-------------------------------------------------------------------------------¦ ¦Posició de funcionament ¦Univ.¦ ¦Univ.¦ +------------------------------------------------------------------------------+ Característiques fotomètriques: +-----------------------------------------------------------------------------+ ¦Potència (W) ¦ 18 ¦ 36 ¦ 58 ¦ ¦------------------------------------------------------------------------------¦ ¦Flux lluminós (lm) ¦ 1150¦ 2850¦ 4600¦ ¦------------------------------------------------------------------------------¦ ¦Rendiment lluminós (lm/W) ¦ 64 ¦ 79 ¦ 79 ¦ +----------------------------------------------------------------------------+ Grau de reproducció cromàtica de les làmpades estàndard: - Llum blanca càlida (TL-D /33): Ra 63 - Llum blanca freda (TL-D /54): Ra 72 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Cada làmpada ha d’anar en la seva capsa. A l'embalatge hi han de figurar les dades següents: - Nom del fabricant - Potència nominal - Tensió de la xarxa a la que va destinada la làmpada - Tipus de làmpada Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002

BHW PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A INSTAL.LACIONS D'ENLLUMEN 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Part proporcional d'accessoris per a muntar lluminàries, carrils de suport per a llums, projectors o elements de control, regulació o encesa d’instal·lacions d’il·luminació. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la qualitat, les dimensions, etc. han de ser adequats per a les lluminàries, i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en cap de les seves aplicacions. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Dimensions en cm Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt d'accessoris necessaris per instal·lar un llum. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. Argentona, juny de 2009


3 EA-PR. ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

AMIDAMENTS Adequació acústica del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

CAPITOL E219XN06 Formació de tall en paviment i repicat de base a paret per a col SUBCAPITOL AC.01.01 PREPARACIO SUPORT E219XN06 u Formació de tall en paviment per a col.locació pletina 30mm i repicat de base a paret per a col.locació perfil UPN 160 i UPN200 d'entrega badalot, inclòs pp de remat de paleteria i pintura per a deixar totes les entregues acabades i preparades per rebre elements prefabricats, inclou qualsevol material o mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra totalment enllestida. 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 SUBCAPITOL AC.01.02 ESTRUCTURA I TANCAMENTS E44ZXN99 u Subministre i col.locació de tancament prefabricat de xapa d'acer Inox AISI 304 satinat de 4mm de gruix per la cara exterior, xapa d'acer Inox AISI 304 perforada de 2mm de gruix per l'interior, i reblert de llana de roca de 70kg/m3, formant calaix autoestable, i preparat per ancorar i ensamblar "in situ", format per 4 peces consistents en: front amb buit per a finestra de vidre fix, dos laterals d'dèntiques característiques amb porta acústica amb ferratges i barra antipànic, i sostre amb canaló de recollida d'aigües, inclou sellat de junts amb goma escuma, formació d'ancoratges a paviment i paret del teatre, remats d'entregues, pintat d'elements d'acer amb pintura epoxi bicomponent, i tots els materials i ma d'obra necessaris per a deixar el badalot totalment tancat, aïllat i impermebilitzat de l'exterior, preparació per a rebre marc de finestra fixe, entregues de xapa entre junts de paviments, pp d'ajuts de ram de paleta, tot segons detalls de projecte. puig cadafalch 1 1,00 les parres 1 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2,00 SUBCAPITOL AC.01.03 FUSTERIA I VIDRIERIA EB1BXN09 m Arrencada de barana metàl.lica de 90 a 110 cm d'alçària, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor, amb colocació de muntant i acabat del tall lateral segons detall de projecte, inclou mitjans auxiliars, materials i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'o- bra totalment acabada. puig cadafalch 1 4,00 4,00 les parres 1 4,00 4,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 8,00 EC1GXO01 m2 Vidre aillant de dos vidres de seguretat incolor, amb classificació de resistència a l'impacte manual nivell A, acústic tipus 3+3BM/12/4+4, col.locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini puig cadafalch 1 1,60 1,60 2,56 les parres 1 1,60 1,60 2,56 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 5,12 SUBCAPITOL AC.01.04 INSTAL.LACIONS KH612225 u Llumenera d'emergència i senyalització amb làmpada incandescència de 120 fins a 175 lú- mens, de 2 h d'autonomia, com a màxim, muntada superficialment a la paret, completament instalada, conectada a circuït i en funcionament, 2,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2,00

AMIDAMENTS Adequació acústica del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 2

EH13XM83 u Llumenera decorativa per a muntar superficialment amb òptica d'alumini acabat especular i difusor de lamel.les d'alumini acabat especular, tipus OD-2973 d'Odel.lux o equivalent, nombre de tubs fluorescents 2x54 W T5 amb una temperatura de color de 3000 ó 4000 K i un grau de rendiment de color Ra=85, de forma rectangular, amb xassís de planxa d'acer galvanitzat en calent pintat negre, grau de protecció IP 207, amb balast electrònic, muntada suspesa del sostre, completament muntada i en funcionament.

2,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2,00 EB927FF1 u Placa de senyalització interior de planxa d'acer llisa, amb pictograma, de 15x15 cm, amb suport, fixada mecànicament 4,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 4,00 CAPITOL AC.02 TANCAMENT ESCENARI EATAAQ01 u Subministre i col.locació de porta metàl.lica de d'una fulla acústica de 47dB model Ac47 de TYC TORRES o equivalent d'unes dimensions globals de 2.95x4.04m, composta de fulla batent de 2.85x3.50m, amb rodaments de suport i cassoleta de recolzament en posició oberta de fixació, homologada segons norma UNE-EN ISO 140-3 amb atenuació acústica de 47dB, fulla en xapa d'acer de 1,2mm de gruix i 78mm de gruix de fulla, amb reblert acústic segons assaig. marc xapa plegada galvanitzada de 1'5mm de gruix amb doble goma i perns massissos amb coixinet a boles sense soldadures vistes. Maneta de pressió de tres punts d'ancoratge a fulla activa i passiva per l'interior amb maneta exterior a la fulla activa, amb dos portillons integrats d'unes dimensions de pas de 1200x2020mm, amb accionament de barra antipànic tipus push i maneta exterior, inclòs pp d'ajudes per a deixar la porta totalment instal.lada, provada i en funcionament.

1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 CAPITOL AC.03 SEGURETAT I SALUT XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00

CAPITOL AC.04 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

PRESSUPOST Adequació acústica del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera

CODI DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

CAPITOL AC.01 BADALOTS LATERALS SUBCAPITOL AC.01.01 PREPARACIO SUPORT E219XN06 u Formació de tall en paviment per a col.locació pletina 30mm i repicat de base a paret per a col.locació perfil UPN 160 i UPN200 d'entrega badalot, inclòs pp de remat de paleteria i pintura per a deixar totes les entregues acabades i preparades per rebre elements prefabricats, inclou qualsevol material o mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra totalment enllestida. 1,00 753,22 753,22 ________________

TOTAL SUBCAPITOL AC.01.01 PREPARACIO SUPORT ............................................................................................... 753,22 SUBCAPITOL AC.01.02 ESTRUCTURA I TANCAMENTS E44ZXN99 u Subministre i col.locació de tancament prefabricat de xapa d'acer Inox AISI 304 satinat de 4mm de gruix per la cara exterior, xapa d'acer Inox AISI 304 perforada de 2mm de gruix per l'interior, i reblert de llana de roca de 70kg/m3, formant calaix autoestable, i preparat per ancorar i ensamblar "in situ", format per 4 peces consistents en: front amb buit per a finestra de vidre fix, dos laterals d'dèntiques característiques amb porta acústica amb ferratges i barra antipànic, i sostre amb canaló de recollida d'aigües, inclou sellat de junts amb goma escuma, formació d'ancoratges a paviment i paret del teatre, remats d'entregues, pintat d'elements d'acer amb pintura epoxi bicomponent, i tots els materials i ma d'obra necessaris per a deixar el badalot totalment tancat, aïllat i impermebilitzat de l'exterior, preparació per a rebre marc de finestra fixe, entregues de xapa entre junts de paviments, pp d'ajuts de ram de paleta, tot segons detalls de projecte. 2,00 12.023,20 24.046,40 ________________

TOTAL SUBCAPITOL AC.01.02 ESTRUCTURA I TANCAMENTS..................................................................................... 24.046,40 SUBCAPITOL AC.01.03 FUSTERIA I VIDRIERIA EB1BXN09 m Arrencada de barana metàl.lica de 90 a 110 cm d'alçària, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor, amb colocació de muntant i acabat del tall lateral segons detall de projecte, inclou mitjans auxiliars, materials i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'o- bra totalment acabada. 8,00 12,63 101,04 EC1GXO01 m2 Vidre aillant de dos vidres de seguretat incolor, amb classificació de resistència a l'impacte manual nivell A, acústic tipus 3+3BM/12/4+4, col.locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini 5,12 116,51 596,53 ________________

TOTAL SUBCAPITOL AC.01.03 FUSTERIA I VIDRIERIA ............................................................................................... 697,57



____________________________________________________________________________________________ Pàgina 2

SUBCAPITOL AC.01.04 INSTAL.LACIONS KH612225 u Llumenera d'emergència i senyalització amb làmpada incandescència de 120 fins a 175 lú- mens, de 2 h d'autonomia, com a màxim, muntada superficialment a la paret, completament instalada, conectada a circuït i en funcionament, 2,00 52,31 104,62 EH13XM83 u Llumenera decorativa per a muntar superficialment amb òptica d'alumini acabat especular i difusor de lamel.les d'alumini acabat especular, tipus OD-2973 d'Odel.lux o equivalent, nombre de tubs fluorescents 2x54 W T5 amb una temperatura de color de 3000 ó 4000 K i un grau de rendiment de color Ra=85, de forma rectangular, amb xassís de planxa d'acer galvanitzat en calent pintat negre, grau de protecció IP 207, amb balast electrònic, muntada suspesa del sostre, completament muntada i en funcionament. 2,00 153,80 307,60 EB927FF1 u Placa de senyalització interior de planxa d'acer llisa, amb pictograma, de 15x15 cm, amb suport, fixada mecànicament 4,00 21,34 85,36 ________________

TOTAL SUBCAPITOL AC.01.04 INSTAL.LACIONS ............................................................................................... 497,58 ____________ TOTAL CAPITOL AC.01 BADALOTS LATERALS .......................................................................................................... 25.994,77 CAPITOL AC.02 TANCAMENT ESCENARI EATAAQ01 u Subministre i col.locació de porta metàl.lica de d'una fulla acústica de 47dB model Ac47 de TYC TORRES o equivalent d'unes dimensions globals de 2.95x4.04m, composta de fulla batent de 2.85x3.50m, amb rodaments de suport i cassoleta de recolzament en posició oberta de fixació, homologada segons norma UNE-EN ISO 140-3 amb atenuació acústica de 47dB, fulla en xapa d'acer de 1,2mm de gruix i 78mm de gruix de fulla, amb reblert acústic segons assaig. marc xapa plegada galvanitzada de 1'5mm de gruix amb doble goma i perns massissos amb coixinet a boles sense soldadures vistes. Maneta de pressió de tres punts d'ancoratge a fulla activa i passiva per l'interior amb maneta exterior a la fulla activa, amb dos portillons integrats d'unes dimensions de pas de 1200x2020mm, amb accionament de barra antipànic tipus push i maneta exterior, inclòs pp d'ajudes per a deixar la porta totalment instal.lada, provada i en funcionament. 1,00 9.515,95 9.515,95 ________________

TOTAL CAPITOL AC.02 TANCAMENT ESCENARI......................................................................................................... 9.515,95 CAPITOL AC.03 SEGURETAT I SALUT XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut 1,00 730,40 730,40 ________________

TOTAL CAPITOL AC.03 SEGURETAT I SALUT.............................................................................................................. 730,40



____________________________________________________________________________________________ Pàgina 3

CAPITOL AC.04 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus 1,00 444,73 444,73 ________________

TOTAL CAPITOL AC.04 GESTIÓ DE RESIDUS .............................................................................................................. 1.018,68 ____________ TOTAL ............................................................................................................................................................... 36.685,85

RESUM DE PRESSUPOST Adequació acústica del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera

Pàgina 1

AC.01 BADALOTS LATERALS 25.994,77 70,9%AC.01.01 PREPARACIÓ SUPORT 753,22 2,1%AC.01.02 ESTRUCTURA I TANCAMENTS 24.046,40 65,5%AC.01.03 FUSTERIA I VIDRIERIA 697,57 1,9%AC.01.04 INSTAL.LACIONS 497,58 1,4%

AC.02 TANCAMENT ESCENARI 9.515,95 25,9%AC.03 ESS 730,40 2,0%AC.04 GESTIÓ DE RESIDUS 444,73 1,2%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 36.685,85 100,00%

Despeses Generals 13,00% 4.769,16 Benefici industrial 6,00% 2.201,15 SUMA DE G.G. y B.I. 6.970,31 subtotal 43.656,16 IVA 16,00% 6.984,99

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 50.641,15

Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :CINQUANTA MIL SIS-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 550,29 IVA 16,00% 88,05

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 638,34 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :CINC-CENTS TRENTA-VUIT EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 51.279,48 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt:CINQUANTA-UN MIL DOS-CENTS SETANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS



4 DG. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

PROJECTE EXECUTIU DE L’ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE …argentona.cat/media/3611.pdf · AN.es....

Documents

Transcript of PROJECTE EXECUTIU DE L’ADEQUACIÓ ACÚSTICA DEL TEATRE …argentona.cat/media/3611.pdf · AN.es....