PROJECTE EXECUTIU DEL TELÓ TALLAFOCS DEL TEATRE …AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.pm....

AJUNTAMENT D’ARGENTONA

PROJECTE EXECUTIU DEL TELÓ TALLAFOCS

DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA VISAT Nº 2009012990 (30 SETEMBRE 2009)

Plaça Nova, s/n. 08310 Argentona

1.M MEMÒRIA

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS-PRESSUPOST

4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte C/ Urgell núm. 239 2n 6a – 08036 Barcelona

Tel. 934 30 76 71 Fax 934 19 71 E-mail: [email protected]

juny 2009

PROJECTE EXECUTIU TELÓ TALLAFOCS DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DEL DOCUMENT 1.M MEMÒRIA

MD. Memòria descriptiva

MC. Memòria constructiva

CN. Compliment de la normativa

AN. Annexes AN.cq. Control de qualitat

AN.ccte. Pla de control del Codi Tècnic de l’Edificació AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.pm. Manual d’ús i manteniment AN.gr. Estudi gestió de residus

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

Plec de condicions generals i condicions tècniques per unitat d’obra Plec de condicions tècniques particulars

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

0. SITUACIÓ 0.1 PLÀNOL D'EMPLAÇAMENT 1/500 1. PLÀNOLS D'INFORMACIÓ 1.1 PLANTA PRIMERA 1/150 1.2 SECCIÓ LONGITUDINAL 1/150 1.3 SECCIÓ TRANSVERSAL 1/150 2. PLÀNOLS D'ACTUACIÓ 2.1.1 PLANTES I SECCIONS 1/100 2.1.2 PLANTES I SECCIONS 1/100 2.2 DETALLS 1/50 2.3 AMPLIACIÓ XARXA EXTINCIÓ 1/100

1.M MEMÒRIA

PROJECTE EXECUTIU TELÓ TALLAFOCS DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DE LA MEMÒRIA MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 Objecte del document 1.01 Objecte del projecte 1.02 Agents

MD.2 Informació prèvia

MD.3 Descripció del projecte 3.01 Descripció de la solució adoptada 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics 3.03 Definició geomètrica 3.03.1 Relació superfícies d’actuació

MD.4 Prestacions de l’edifici

MD.5 Resum de característiques econòmiques MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.0 Treballs previs

MC.1 Adequació de l’escenari. Teló tallafocs

CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SAUT

AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

AN.gr. ESTUDI GESTIÓ DE RESIDUS

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 OBJECTE DEL DOCUMENT

1.01. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte s'inscriu en necessitat de dotar de l’equipament escenotècnic i adequació de les recomanacions incloses en informe acústic, del teatre municipal d’Argentona, situat a la parcel·la definida per la Plaça Nova, Avinguda Puig i Cadafalch i Mates, Carrer de les Parres i dona mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est, encàrrec de l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA. L’objectiu de la propietat és el de dotar de l’equipament escenotècnic del Teatre, el paquet complert de l’equipament consta de:

• Adequació del projecte construït en funció de les recomanacions incloses en l’informe acústic existent en referència a: - badalots de sortides laterals de sala - doble porta accés escenari - verificació sistema clima sala pendent de la posta en marxa, en funció del resultat es podrà

determinar si cal fer correccions - sostre sala platea

• Definició del projecte escenotècnic amb especial referència a:

- equipament de la platea amb grades retràctils i butaques - construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra - construcció del paviment registrable de part de l’escenari - construcció del pont de llum, sostre acústic i sostre tècnic de la sala - equipament escènic del sostre tècnic - el tancament amb tallallums de les claraboies de la mateixa sala - cortinatges de les galeries laterals de la sala - escenari - equipament de l’escenari amb barres, corrioles, motors de barres i el seu tractament acústic - redefinició de l’ample de l’obertura de la boca de l’escenari, en funció de les necessitats dels

mecanismes del teló talla focs i del teló de boca - teló talla focs i teló de boca - equipament de les galeries de la caixa escènica. - equipament de la cabina de control - equipament elèctric - equipament de so i audiovisual

El present document desenvolupa al projecte executiu del telo tallafoc del Teatre “La Sala” d’Argentona.

1.02 AGENTS

Promotor

Empresa AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF P-0800900-C Representant per JOSEP MASO NOGUERAS NIF 38.763.601-E Adreça Carrer Ramon Par núm. 1 Municipi Argentona Codi Postal 08310

Redactor Arquitecte J. Francesc Guàrdia Riera NIF 37717833-H col·legiat 7812-3 Correu electrònic [email protected] Teléfon 93 430 76 71 Adreça Carrer Urgell núm. 239 Municipi Barcelona Codi Postal 08036

MD.2 INFORMACIÓ PRÈVIA

El Teatre “La Sala d’Argentona” és situat a la Plaça Nova, dins el casc urbà d’Argentona. L’accés principal és per l’esmentada Plaça Nova, i els accessos tècnics es situen lateralment a l’edifici, al Carrer de les Parres. L’edifici té tres de les seves quatre façanes lliures i la quarta és una mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est. Interiorment s’organitza en:

- Planta soterrani -2 (nivell -5.86m): Magatzems i locals d’instal·lacions situats sota el cos de l’escena i els seus annexes i serveis sota una part de la sala polivalent/platea.

- Planta soterrani -1 (nivell -1.96/-2.85m): Sala polivalent/platea, escenari, serveis, camerins i magatzem de l’escenari amb accés des de l’exterior, i a l’esquena de la sala hi ha una bateria de serveis de públic

- Planta baixa (nivell +0.00): Vestíbul d’accés al teatre, connectat amb la sala polivalent a través de llotges laterals a aquesta.

- Planta Primera (nivell +4.06/+5.60): Bar del teatre sobre el vestíbul, i llotges laterals sobre les mateixes de planta baixa. Rera l’escena hi ha els camerins i dutxes d’actors.

- Planta segona (nivell +7.81): Nivell tècnic amb galeries tècniques i cabina de control rera la sala polivalent.

Actualment l’obra civil corresponent al teatre està acabada, el volum de la sala està definit, la caixa escènica amb les galeries i la pinta està construïda. Les instal·lacions nomes estan pendents d’una posada en marxa per tal de verificar el seu correcte funcionament. Actualment l’edifici es troba tancat per manca d’equipament escenotècnic que es desenvoluparà per fases.

1a FASE. EXECUTADA. Nº VISAT 2006030005 (24 de novembre de 2006) • equipament de la platea amb grades retràctils i butaques • construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra • construcció del paviment registrable de part de l’escenari 2a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009012615 (23 de setembre de 2009) • projecte executiu pont de llum

MD.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

3.01 Descripció de la solució adoptada L’objectiu és la instal·lació del teló tallafoc per a sectoritzar l’escenari de la platea, la instal·lació de cortina d’aigua i l’ampliació de la xarxa de ruixadors de l’escena, donant compliment al CTE DB SI i al Reglament de Policia i d'Espectacle. L’àmbit de l’escenari disposa d’unes espatlles molt reduïdes, i la necessitat de deixar-les lliures per a la futura situació del bambalinó i el teló de boca fa que s’hagi optat per a una solució de reduïdes dimensions, sense necessitat de reduir la boca de l’escena per a disposar de contrapesats per a la seva execució. El teló proposat serà de teixit ignífug, d’accionament amb un sol motor, de recollida enrotllable (tipus persiana), guies laterals amb fixació completa de la tela, adequada per resistir fortes pressions, i regleta inferior de tancament amb fixació segura de la tela. 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics a. Normatives de disciplina urbanístiques i ordenances municipals

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

b. CTE. Codi Tècnic de l’Edificació

c. LOE. Llei d’Ordenació de l’Edificació

3.03 Descripció geomètrica

3.03.1 Relació de superfícies d’actuació La superfície d’actuació és de 15,70m². MD.4 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

- El projecte complirà amb el R.D. 314/2006 del Codi Tècnic d’Edificació (BOE 28 de març de 2006), que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis, desenvolupades en els documents bàsics següents:

● CTE DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

COMPLIRÀ, amb la comparimentació del sector d’incendis de la caixa escènica, respecta la sala de espectadors.

● CTE DB SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ No és d’aplicació

● CTE DB HE ESTALVI D’ENERGIA No és d’aplicació

● CTE DB SE SEGURETAT ESTRUCTURAL

No és d’aplicació ● CTE DB SE-AR SEGURETAT ESTRUCTURAL ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ

No és d’aplicació

● CTE DB SE-C SEGURETAT ESTRUCTURAL FONAMENTS No és d’aplicació

● CTE DB HS SALUBRITAT

No és d’aplicació i amb el compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. No és d’aplicació

- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent i en general totes les disposicions d’obligat compliment, especialment aquelles relacionades amb qüestions de seguretat.

MD.5 RESUM DE CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES

0T.01 ACABATS I REVESTIMENTS 999,82 2,32%0T.02 TANCAMENTS PRACTICABLES 37.884,80 87,82%0T.03 INSTAL·LACIONS 2.944,10 6,82%0T.04 ESS 862,80 2,00%0T.05 GESTIÓ DE RESIDUS 448,10 1,04%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 43.139,62 100,00%

Despeses Generals 13,00% 5.608,15 Benefici industrial 6,00% 2.588,38

SUMA DE G.G. y B.I. 8.196,53

subtotal 51.336,15

IVA 16,00% 8.213,78 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 59.549,93 Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :CINQUANTA-NOU MIL CINC-CENTS QUARANTA-NOU EUROS AMB NORANTA-TRES CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 647,09 IVA 16,00% 103,54

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 750,63 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :SET-CENTSCINQUANTA EUROS AMB SEIXANTA-TRES CÈNTIMS

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 60.300,56 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt:SEIXANTA MIL TRES-CENTS EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

Argentona, juny de 2009

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arqte.

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.0 TREBALLS PREVIS

Prèviament a la col·locació de qualsevol element, es replantejarà totes les instal·lacions necessàries, de manera que aquestes mai puguin interferir en un futur a la col·locació dels contrapesats de bambalinó i de teló de boca. Per a poder actuar, es protegirà el paviment de l’escenari i la platea, per a no malmetre’l, i es marcarà la zona del fossar de l’escena, on, en cap cas, es situaran càrregues, ni de bastides o qualsevol element d’elevació necessari, ni d’abastiment de materials. MC.1 ADEQUACIÓ DE L’ESCENARI. TELÓ TALLAFOCS

Es sectoritzarà la platea de l’escenari amb un teló tallafocs. Antecedents: - Els sectors d’incendis es troben sectoritzats amb un RF-120. - Actualment el teatre disposa de cabal suficient per a garantir el funcionament dels ruixadors formant

cortina d’aigua, i es troba la instal.lació preparada per a connectar en la pinta del teler de l’escenari, a la paret del fons.

El teló tallafocs serà model PREFIRE-FIBERSHIELD amb classificació resistència al foc EI -120 de PREFIRE de 15,70 metres d’ample x 8 metres de caiguda, i connexió de quadre de maniobres. El teló automàtic tallafocs és flexible per el segellat d’apertura i espais amb l’objectiu de protecció d’estanquitat al pas del foc i dels fums amb efecte d’aïllament tèrmic de 2 hores (EI-120) amb mulluda per ruixadors, segons assaig d’APPLUS nº 0/8/32309876 d’acord a les Normes UNE EN 1634-1:2000 i UNE EN 1363-1:2000. El teló consisteix en un teixit de fibra de vidre no inflamable model PROTEX 1100 reforçat amb fill d’acer inoxidable i revestit mitjançant poliuretà amb un espessor de 0,54 mm i un pes de 665 gr/m², que es recull en un calaix metàl·lic, en la seva posició de repòs. Per l’augment de la hermeticitat tallafocs i fums, el teló protector està concebut amb guies especials, per assegurar un complet hermetisme – segons certificat de proves UB III/B-01-055MFPA. Al tancament amb el terra està garantitzat a través de la regleta de tancament. Tots els elements metàl.lics aniran acabats lacat negre mate. El teló tallafocs està provat amb un funcionament continu durant 10.000 cicles sense fallides d’acord amb l’exigència de la norma alemanya DIN 41012-18 (assaig nº UB III/B-01-029) apertura per motor i tanca per gravetat “Gravity-fail-safe” amb una velocitat d’aproxidament 0,15 m/s. Les superfícies metàl·liques i la perfileria seran de xapa d’acer galvanitzat. Quadre de control

El quadre de control pel seu accionament d’apertura i tancament. El tancament es produirà sense ajuda elèctrica gràcies al seu propi pes i la reapertura es realitzat amb un motor elèctric a 230 V.

Muntatge La senyal elèctrica de 220 V i senyal del sistema de detecció d’incendis estan situats a prop de l’emplaçament de la barrera tallafoc, es preveu l’instal.lació fins al punt superior d’aquests elements.

S’instal.laran cortines de mullada del telo tallafocs mitjançant ruxiadors i vàlvules de tall amb manòmetre. La presa de la canonada de contra incendis es troba situada a la paret del fons d’escena, per sobre del nivell de la pinta, i està preparada per rebre la connexió, s’instal.larà el conducte sota la coberta, i baixarà per la paret on va situat el teló-cortina, sempre per damunt de la seva projecció, de manera de no entorpir la col.locació futura de contrapesats a les espatlles. El tancament del teló serà automàtic, pero també es podrà activar manualment desde dos punts, un situat dins l’àmbit de l’escenari i l’altre des de l’altra banda, fora de l’espai de l’escenari. Quan es posi en funcionament s’activarà una senyal òptica d’advertència a l’escenari. La cortina d’aigua serà d’activació automàtica, mitjançant detecció, pero també es podrà activar manualment desde dos punts, un situat dins l’àmbit de l’escenari i l’altre des de l’altra banda, fora de l’espai de l’escenari. Per a l’alimentació de la cortina d’aigua del costat del pati de butaques s’ha de perforar el mur, es garantirà el segellat RF del pas d’instal.lacions

El tancament complirà amb les normes de referència UNE-EN 1634-1. “Ensayos de resistencia al fuego de puertas y elementos decerramiento de huecos”, on s’especifica el precediment a seguir pel assaig de resistència al foc de portes; UNE-EN 13501-2. “Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de su comportamiento ante el fuego”; UNE-EN 14600. “Puertas y ventanas practicables con características de resistencia al fuego y /o control de humos”; UNE-EN 1191. “Resistencia a aperturas y cierres repetidos” i UNE-EN 1363-1. “Ensayos de resistencia al fuego. Parte 1: Requisitos generales.” Paral·lelament a l’execució de la cortina d’aigua que banya el teló s’ampliarà la xarxa d’extinció de l’escena, incrementant el nombre de ruixadors per a cobrir les distàncies mínimes exigides per l’UNE 23590/98, d'una separació màxima de 4 metres entre ruixadors i de 2 metres entre ruixador i paret. La instal·lació s’executarà amb tub d’acer negre i els ruixadors seran del mateix tipus que els existents. Argentona, juny de 2009


CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

CN.1 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA I DE LES ORDENANCES MUNICIPALS

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

1. Contractes Contractes de les Administracións públiques

RD legislativo 2/200 16.06 M. Hisenda (BOE 21/06/00). Correcció d’errades BOE 05/07/95

Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques

RD 1098/2001 M. Hisenda (BOE 26/10/01)

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat

D 3854/70 31/12 M. Hisenda (BOE 16/02/71)

Fixació del percentatge de despeses previst en el Reglament general de contractació de l’estat

O 04/07/55 Dep. Sanitat i S. Social (DOGC 20/07/88)

2. Proyectes i direcció d’obres Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Registre de Materials de l’ITEC

O 26/06/96 (DOGC 05/07/96)

3. Amidaments, preus, terminis, revisions i classificació dels contractistes Establiment de les unitats legals de mesura

RD 1317/89 27/810 (BOE: 03/11/89). Modificació OM 15/10/87

Ordre Ministerial de 12 de juny de 1968

OM 12/06/68 (BOE: 25/07/68)

Costos honoraris de les diferents categories laborals

OM 14/03/69 (BOE: 28/03/69). Modificació OM 21/05/79

Formules de revisió de preus

D 3650/70 19.12 (BOE: 29/12/70)

Complement RD 2167/81 (BOE: 24/09/81)

4. Plecs de Prescripcions Tècniques Generals

Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de Junio de 1973

Pliego de Condiciones Generales de la Edificación del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España de 1989

Pliego de Condiciones Generales de ‘ndole Facultativa del Consejo General de Arquitectos de España de 1986

Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de poblaciones

O.15.09.86 BOE 23.09.86

5. Normativa de seguretat i salut Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

Ordenança general de seguretat i higiene en el treball O 09.03.71 M. Treball BOE 16.03.71 Correcció d’errades BOE 06.04.71

Requisits mínims de seguretat i salut als llocs de treball RD 486/97 14.04 BOE 23.04.97

Ordenança de treball per a les indústries de la construcció, del vidre i la ceràmica (cap. XVI) O 28.08.70 M. Treball BOE 5, 7, 8, 9.9.70 Correcció d’errades BOE 17.10.70

Interpretació de diversos articles de l’ordenança BOE 28.11.70 i 05.12.70

Reglament de seguretat i higiene en el treball per a la indústria de la construcció O 20.05.52 M. Treball BOE 15.06.52

Modificació BOE 22.12.53

Prevenció de riscos laborals Llei 31/95 Cap d’Estat BOE 10.11.95

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front al risc elèctric.

RD 614/01 08.06 M. Presidència BOE 21.06.01

Protecció de la seguretat i la salut dels treballadors exposats a riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc de treball

RD 681/03 12.06 M. Presidència BOE 18.06.03

Regulació de les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure RD 212/02 22.02 M. Presidència BOE 01.03.02

Serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’administració de la Generalitat D 312/98 1.12 DOGC 11.12.98

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 20 de abril de 1999, de la Dirección General de Industria y Tecnología"

Res. 28.07.00 M.Ciencia y Tecnologia BOE 08.09.00

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 25 de abril de 1996, por la que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual"

Res. 27.05.02 M.Ciencia y Tecnologia BOE 04.07.02

Ley de prevención de riesgos laborales Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales

Ley 31/1995. 8/11 (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12/12 (BOE: 13/12/2003)

Reglamento de los servicios de prevención

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998. 30 abril (BOE:01/05/98)

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallasde visualización

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentesbiológicos durante el trabajo

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores deequipos de protección individual

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equiposde trabajo

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante eltrabajo

R.D. 1316/1989. 27 octubre (BOE: 02/11/89)

Protección contra riesgo eléctrico

R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01)

Instrucción técnica complementaria mie-apq-006. Almacenamiento de líquidos corrosivos R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

Reglamento de seguridad e higiene del trabajo en la industria de la construcción

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

Reglamento general sobre seguridad e higiene andamios O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

Reglamento de aparatos elevadores para obras

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

Instrucción técnica complementaria mie-aem 2 del reglamento de aparatos de elevación ymanutención referente a grúas-torre desmontables para obras.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

Normas complementarias del reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

6. Requisits bàsic de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

7. Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

8. Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

9. Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) 10. Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

11. Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

12. Medi ambient

Prevenció i control integrats de la contaminació.

Llei 16/02 01.07 Cap d'Estat

BOE 02.07.02

Protecció del medi ambient atmosfèric Llei 38/72 22.12 Cap d'Estat BOE 26.12.72

Desenvolupament de la Llei 38/72 D 833/75 06.02 M. Planif. i Des.

BOE 22.04.75

Correcció d’errades D 833/75 BOE 09.06.75 Modificació D 833/75 D 547/79 20.02 M.

Indústria i Energia BOE 23.03.79

Modificació D 833/75 D 1613/85 01.08 Presid. Govern

BOE 12.09.85

Modificació art. 5 i 6 RD 1613/85 RD 1154/86 11.04 Presid. Govern.

BOE 19.06.86

Aplicació art. 11 Llei 38/72 RD 2512/78 14.10 Presid. Govern.

BOE 28.10.78

Complement i modificació RD 2512/78 RD 2826/79 17.12 Presid. Govern

BOE 20.12.79

Modificació parcial RD 1613/85 RD 1321/92 M. Corts i Secr. Govern

BOE 02.12.92

S'estableixen noves normes sobre la limitació de les emisions a l'atmosfera de determinats agents contaminants

RD 1088/92 11.09 M. Corts i Secr. Govern

BOE 30.09.92

Protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/83 21.11 Presid. Generalitat

DOGC 30.11.83

Desenvolupament Llei 22/83 de Protecció de l'ambient atmosfèric D 322/87 23.09 Dep. Governació

DOGC 25.11.87

Modificació parcial Llei 22/83 (disp. final 5ª.) Llei 7/89 05.06 Dep. Presid. DOGC 09.06.89

Modificació parcial Llei 22/83 (aptat.5 arat.10, art.11,12,13,16,17,18 i art. Nous)

Llei 6/96 18.06 Dep. Presid. DOGC 28.06.96

Avaluació de l’impacte ambiental RD legislatiu 1302/86 28.06 MOPU

BOE 30.06.86

Reglament per a l’execució del RD 1302/86 RD 1131/88 30.09 MOPU BOE 05.10.88 Ordenació, gestió i tributació de l'aigua Llei 6/99 Dep. Presid. DOGC 22.07.99 Avaluació de l’impacte ambiental RD 114/88 07.04 Dep.

Presid. DOGC 03.06.88

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses D 2414/61 30.11 Presid. Govern

BOE 07.12.61

Correcció d’errades D 2414/61 BOE 07.03.62 Instruccions tècniques complementàries ITC per a l’aplicació del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

O 15.03.63 M. Governació BOE 02.04.63

Es regulen les emisions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'us a l'aire lliure

RD 212/02 22.02 M. Presidència

BOE 01.03.2002

Llei de residus Llei 10/98 21.04 BOE 22.04.98 Reglament per a l’execució de la Llei 20/86 RD 833/88 20.07 MOPU BOE 30.07.88 Modificació RD 833/88 RD 952/97 20.06 BOE 05.07.97 "Plan Nacional de Residuos de Construcción y Demolición 2001-2006" Res.14.06.01 M. Medio

Ambiente BOE 12.07.1

Correcció d'errades Res. 14.06.01 BOE 07.08.01 Text refòs de la llei d'aigües RDL 1/01 20.07 M.Medio

Ambiente BOE 24.07.01

Evacuació i tractament d'aigües residuals Llei 5/81 04.06 Dep. Presid. DOGC 10.06.81

Regulació de l'administració hidràulica a Catalunya. Modifica art. 2,3,4,5,12,13 i 15 de la Llei 5/81

Llei 17/87 13.07 Dep. Presid.

DOGC 27.07.87

Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua D 103/00 06.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.03.00

Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea de residus.

O MAM/304/02 08.02 M. Medio Ambiente

BOE 19.02.02

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos (Amiant)

O 07.12.01 M. Presidència BOE 14.12.01

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos.

O 25.10.00 M. Presidència BOE 27.10.00

Programa de gestió intracentre de residus sanitaris O 07.07.93 Dep. Sanitat i S. Social

DOGC 21.07.93

Aprovació del procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció en el Registre de productors de residus industrials de Catalunya

O. MAB/329/2003 Dep. Medi Ambient

DOGC 25.07.03

Regulació de la gestió dels residus Llei 6/93 15.07 Presid. Generalitat

DOGC 28.07.93

Modificació de la Llei 6/1993 Llei 15/03 13.06 Presid. Generalitat

DOGC 01.07.03

Deroga la disposició final 2ª de la llei 6/1993 D 245/93 14.09 Dep. Medi Ambient

DOGC 22.10.93

Fonts de Gestió de Residus LLEI 16/03 Dep. Medi Ambient

DOGC 01.07.03

Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 26.07 Dep. Medi Ambient

DOGC 08.08.94

Modificació art. 5,6,11 del D 201/94 D 161/01 12.06 Dep. Medi Ambient

DOCG 21.06.01

Regulació de les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera

D 323/94 04.11 Dep. Medi Ambient

DOGC 16.12.94

Correcció d'errades D 323/94 DOGC 10.03.95 Incineració de residus RD 653/03 30.05 Dep. Medi

Ambient BOE 14.06.03

Aprovació del Programa General de Residus de Catalunya Resol 16.10.95 DOGC 06.11.95 Catàleg de residus de Catalunya D 34/1996 09.01 Dep. Medi

Ambient DOGC 09.02.96

Modificació art.3,5 i 6 D 34/96 i l'annex 1 D 1/97 D 92/99 06.04 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.04.99

Acreditació de laboratoris per a la determinació de característiques dels residus O 01.06.95 Dep. Medi Ambient

DOGC 30.06.95

Modificació de l'O 01.06.95 O 26.09.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 23.10.00

Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats D 1/97 07.01 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.01.97

Gestió dels residus sanitaris D 27/99 09.02 Dep. Presid. DOGC 16.02.99 Procediment de gestió de residus D 93/99 06.04 Dep. Medi

Ambient DOGC 12.04.99

Deroga la disposició addicional 3ª del D 93/99 D 219/01 01.08 Dep. Medi Ambient

DOGC 07.08.01

Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn Llei 6/01 31.05 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.06.01

Protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/02 28.06 Dep. Presid.

DOGC 11.07.02

Reglament sobre notificació de substàncies noves y classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses

RD 363/1995 10.03 M. Presidència

BOE 05.06.95

Modificació RD 363/1995 RD 99/2003 24.01 M. Presidència

BOE 04.02.03

Modificació Annexos RD 363/1995 Decret 454/2004 del 14 de desembre 2004

O. PRE/2317/2002 16.09 M. Presidència

BOE 24.09.02

CN.2 COMPLIMENT DEL CTE I DECRET D’ECOEFICIÈNCIA 2.01 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE SEGURETAT

2.01.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL

No és d’aplicació.

2.01.2 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI El present projecte aporta a l’edifici la sectorització de l’escenari respecte al pati de butaques, a la boca de la escena, mitjançant un teló EI 60 de material incombustible, el seu temps de tancament no excedeix de 30 segons i podrà suportar una pressió de 0,4 kN/m2 en ambdós sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat. El tancament del teló serà automàtic, però també es podrà activar manualment des de dos punts, un situat dins l’àmbit de l’escenari i l’altre en lloc d’accés segur des de l’altra banda, fora de l’espai de l’escenari. Quan es posi en funcionament s’activarà una senyal òptica d’advertència a l’escenari. Disposarà de cortina d’aigua a ambdós costats, d’activació automàtica, però també es podrà activar manualment des de dos punts, un situat dins l’àmbit de l’escenari i l’altre en lloc d’accés segur des de l’altra banda, fora de l’espai de l’escenari.

2.01.3 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ No és d’aplicació.

2.02 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE HABITABILITAT

2.02.1 SALUBRITAT/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA No és d’aplicació.

2.02.2 PROTECCIÓ ENFRONT AL SOROLL

No és d’aplicació. 2.02.3 ESTALVI ENERGÈTIC/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA

No és d’aplicació. 2.02.4 FITXA D’ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS

EDIFICIS No és d’aplicació.

CN.3 COMPLIMENTS DELS REQUESITS FUNCIONALS 3.01 CRITERIS D’APLICACIÓ DELS DEPARTAMENTS No és d’aplicació. 3.02 CODI ACCESSIBILITAT I SEGURETAT D’UTILITZACIÓ (DB SU) No és d’aplicació. 3.03 ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS, AUDIVISUALS I D’INFORMACIÓ No és d’aplicació. Argentona, juny de 2009


AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

• L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación” (NBE-EA-95). És a dir:

Classe (NBE-EA-95, art. 2.1.1): Sèrie (NBE-EA-95, art. 2.1.6.1): Tipus i ubicació indicats als plànols.

• Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5): • Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art. 2.1.5.2 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer, segons que s’indica a l’article 2.1.5.1

de la NBE-EA-95. Operatius:

• Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons que s’indica a l’article 2.1.6.2 de la NBE-EA-95.

• Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que s’indica a

l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

• Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

• Límit elàstic (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Resistència a tracció (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Allargament fins trencament (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Doblegat sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Resiliència (UNE 7475-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBE-EA-95,

art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE 36317-1/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) • Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) • Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.8)



AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

DOCUMENT 1. CONDICIONS I MESURES PER A L’OBTENCIÓ DE LES QUALITATS DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS

INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL El present escrit té com a finalitat inicial determinar els criteris per desenvolupar el pla de Control dels materials, equips i productes que estableix el CTE . El CTE determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes constructius de l’edificació en general. En determinats casos els DB estableixen les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin en els edificis, sense perjudici del Marcat CE que els hi sigui aplicable d’acord amb les corresponents Directives Europees. Les marques, segells, certificacions de conformitat o d’altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el compliment de les exigències bàsiques del CTE, podran ser reconegudes per l’Administració. També es podran reconèixer les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que tinguin els agents que intervenen en la execució de les obres, les certificacions mediambientals que considerin l’anàlisi del cicle de vida dels productes, altres avaluacions mediambientals d’edificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE. També es consideraran conformes amb el CTE els productes, equips i sistemes innovadors que demostrin el compliment de les exigències bàsiques del CTE. Els articles que marquen les directrius són els següents: Article 6è: “Pla de Control”. Condicions de Projecte” Article 7è: “Condicions en la Execució de les Obres”. Part I del CTE, Annex II: “Documentació del Seguiment de l’Obra” segons el Reial Decret 317/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el “Código Técnico de la Edificación” (CTE). A tal efecte, l’actuació de la Direcció Facultativa s’ajustarà al que es disposa en la relació de disposicions i articles que s’adjunta tot seguit i que conforma el present document. MARCAT I SEGELLS DE QUALITAT DELS PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ VERIFICACIÓ DEL SISTEMA DE “MARCAT CE” La LOE atribueix la responsabilitat sobre la verificació de la recepció en obra dels productes de construcció al Director de la Execució de la Obra que, mitjançant el corresponent procés de Control de recepció, ha de resoldre sobre l’acceptació o rebuig del producte. Aquest procés afecta, també, als fabricants de productes i als constructors (i per tant als Cap d’Obra). Els productes de construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran un marcat CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o d’altres Directives Europees que els siguin d’aplicació. Això significa que l’habitual procés de Control de la recepció de materials s’ha afectat i s’estableixen unes noves regles per les condicions que han de complir els productes de construcció a través del marcat CE. El CTE, en les seves disposicions generals, determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes a emprar en qualsevol edifici. El terme producte de construcció es defineix com a qualsevol producte fabricat per a la seva incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d’edificació i enginyeria civil que tinguin incidència en els següents requisits essencials:

a) Resistència mecànica i estabilitat. b) Seguretat en cas d’incendi. c) Higiene, salut i medi ambient. d) Seguretat d’utilització. e) Protecció en en front del soroll. f) Estalvi d’energia i aïllament tèrmic.

El marcat CE d’un producte de construcció indica:

• Que el producte compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials contingudes en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies DITE (Guies pel Document d’Idoneïtat Tècnica Europea).

• Que se ha complert el sistema d’avaluació de la conformitat establert per la corresponent Decisió de la Comissió Europea (aquests sistemes d’avaluació es classifiquen en els graus 1+, 1, 2+, 2, 3 i 4, i en cada un d’ells s’especifiquen els Controls que s’han de realitzar al producte pel fabricant i/o per un organisme notificat).

El fabricant (o el seu representant autoritzat) serà el responsable de la seva fixació i la Administració competent en matèria d’indústria la qual vigili per la correcta utilització del marcat CE. És obligació del Director d’Execució de l’Obra verificar si els productes que entren en l’obra estan afectats pel compliment del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establertes en el Reial Decret 1630/1992. La verificació del sistema del marcat CE en un producte de construcció es pot resumir en els següents passos:

• Comprovar si el producte ha de tenir el “marcat CE” en funció que s’hagi publicat en el BOE la norma transposició de la norma harmonitzada (UNE-EN) o Guia DITE per ell, que la data d’aplicabilitat hagi entrat en vigor i que el termini de coexistència amb la corresponent norma nacional hagi expirat.

• La existència del marcat CE pròpiament dit. • La existència de la documentació addicional que procedeixi.

1. Comprovació de la obligatorietat del marcat CE Aquesta comprovació es pot realitzar en la pàgina web del “Ministerio de Industria, Turismo i Comercio”, entrant en “Legislación sobre Seguridad Industrial”, a continuació en “Directivas ” i, per últim, en “Productes de construcció” (http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcit/Directivas.asp?Directiva=89/106/CEE) En la taula a la que es fa referència al final de la present nota (i que s’anirà actualitzant en funció de la publicació del BOE) es resumeixen les diferents famílies de productes de construcció, agrupades per capítols, afectades pel sistema de marcat CE, incloent:

• La referència i títol de les normes UNE-EN i Guies DITE. • La data d’aplicació voluntària del marcat CE i inici del termini de coexistència amb la norma nacional

corresponent (FAV). • La data de la fi del termini de coexistència a partir del qual s’ha de retirar la norma nacional corresponent i

exigir el marcat CE al producte (FEM). Durant el termini de coexistència els fabricants poden aplicar segons ells creguin convenient la reglamentació nacional existent o la de la nova redacció sorgida.

• El sistema d’avaluació de la conformitat establert, podent aparèixer varis sistemes per un mateix producte en funció de l’ús a que es destini, havent-se de consultar en aquest cas la norma EN o Guia DITE corresponent (SEC).

• La data de publicació en el “Boletín Oficial del Estado” (BOE).

2. El marcat CE El marcat CE es materialitza mitjançant el símbol “CE” acompanyat d’una informació complementària. El fabricant ha de tenir cura que el marcat CE figuri, per ordre de preferència:

1. En el producte pròpiament dit. 2. En una etiqueta adherida al mateix. 3. En el seu envàs o embalatge. 4. En la documentació comercial que s’adjunta.

Les lletres del símbol CE se realitzaran d’acord amb les especificacions del dibuix adjunt (ha de tenir una dimensió vertical apreciablement igual que no serà inferior a 5 mil·límetres).

El citat article estableix que, a més a més del símbol “CE”, deuen estar situades, en una de les quatre possibles localitzacions, una sèrie d’inscripcions complementàries (el contingut específic de les quals es determina en les normes harmonitzades i Guies DITE per a cada família de productes) entre les que s’inclouen:

• El número d’identificació de l’organisme notificat (quan procedeixi). • El nom comercial o la marca distintiva del fabricant. • L’adreça del fabricant.

• El nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica. • Les dues darreres xifres de l’any en el que s’ha estampat el marcat en el producte. • El número del certificat CE de conformitat (quan procedeix) • El número de la norma harmonitzada (i en cas de veure’s afectada per vàries els números de totes elles). • La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada. • Informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les especificacions

tècniques (que en el cas de productes no tradicionals haurà de buscar-se en el DITE corresponent, per la qual cosa s’ha d’incloure el número de DITE del producte en las inscripcions complementàries)

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per que tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial havent d’incloure, únicament, les característiques ressenyades anteriorment pel símbol.

Dins de les característiques del producte podrem trobar que alguna d’elles presenti les lletres NPD (no performance determined) que signifiquen prestació sense definir o ús final no definit. La opció NPD és una classe que pot ser considerada si al menys un estat membre no te requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no vol facilitar el valor d’aquesta característica. En el cas de producte via DITE és important comprovar, no només la existència del DITE pel producte, sinó el seu termini de validesa i recordar que el marcat CE acredita la presència del DITE i la avaluació de conformitat associada. 3. La documentació addicional A més del marcat CE pròpiament dit, en l’acte de la recepció el producte ha de tenir una documentació addicional presentada, al menys, en una llengua oficial de l’Estat. Quan al producte li siguin aplicables altres directives, la informació que acompanya al marcat CE ha de registrar clarament les directives que li han estat aplicades. Aquesta documentació depèn del sistema d’avaluació de la conformitat assignat al producte i pot consistir en un o varis dels següents tipus d’escrits:

• Declaració CE de conformitat: Document emès pel fabricant, necessari per tots els productes sigui quin sigui el sistema d’avaluació assignat.

• Informe d’assaig inicial del tipus: Document emès per un Laboratori notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 3.

• Certificat de Control de producció en fàbrica: Document emès per un organisme d’inspecció notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 2 i 2+.

• Certificat CE de conformitat: Document emès per un organisme de certificació notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 1 i 1+.

Encara que el procés preveu la retirada de la norma nacional corresponent un cop que s’hagi exhaurit el termini de coexistència, s’ha de tenir en compte que la verificació del marcat CE no eximeix de la comprovació d’aquelles especificacions tècniques que estiguin contemplades en la normativa vigent mentre no es produeixi la seva anul·lació expressa.

PROCEDIMENT PEL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS ALS QUÈ NO ELS HI ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar pel Control de recepció dels materials de construcció als que no els hi és exigible el sistema de marcat CE (tant per no existir encara UNE-EN o Guia DITE per aquest producte com, existint aquestes, per estar dins del termini de coexistència).

En aquest cas, el Control de recepció ha de fer-se d’acord amb l’exposat en l’Article 9 del RD1630/92, podent-se presentar tres casos en funció del país de procedència del producte:

1. Productes nacionals. 2. Productes d’altre estat de la Unió Europea. 3. Productes extracomunitaris.

1. Productes nacionals D’acord amb l’Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

a) La recopilació de les normes tècniques (UNE fonamentalment) que s’estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d’homologació, etc., emeses principalment pels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

b) L’acreditació del seu compliment exigint la documentació que pugui garantir la seva observància. c) Donar l’ordre de realització dels assaigs i proves precises en cas que la documentació aportada no ens hagi

estat facilitada o no existeixi. A més a més, s’han de tenir en compte les especificacions tècniques de caràcter contractual que es defineixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes que provenen d’un país comunitari En aquest cas, l’Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per la Administració de l’Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

• Han superat els assaigs i les inspeccions efectuades d’acord amb els mètodes en vigor a Espanya. • Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents a Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en

l'Estat membre en el que s’hagin fabricat i que hagi estat comunicat per aquest d’acord als procediments establerts en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement de l’Administració de l’Estat es fa a traves de la Direcció General competent mitjançant l’emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s’ha d’acceptar el producte si no compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1. 3. Productes que provenen de un país extracomunitari L’Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se dins el territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposis un altre cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen a continuació els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre al sol·licitar l’acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, la idoneïtat i l’ordre de prelació d’aquests documents estarà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

• Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per l’Empresa Nacional

d’Acreditació (ENAC) que afirma que el producte satisfà una(es) determinada(es) Norma(es) que li són d’aplicació.

- Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s’efectua mitjançant un procés de concessió i altre de seguiment (en els que s’inclouen assaigs del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...)

- Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l’ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

• Document d’Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (pels que no existeix Norma) poden ser acreditats per aquest tipus de document, on la seva concessió es basa en el comportament favorable del producte per la utilització prevista en front als requisits essencials descrivint-se, no només les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació.

- Com en el cas anterior, aquest tipus de document és un bon aval de les característiques tècniques del producte.

- A Espanya, l’únic organisme autoritzat per la concessió de DIT, es el “Instituto de Ciencias de la Construcció Eduardo Torroja” (IETcc) havent-se de, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

• Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)

- Document (que substitueix als antics certificats d’homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de Control, i publicat en el BOE, en el que es

certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents.

- En molts productes afectats per aquests requisits d’homologació, s’ha regulat, mitjançant Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.

• Autoritzacions d’ús dels forjats:

- Són obligatòries pels fabricants que pretenguin industrialitzar forjats unidireccionals de formigó armat o presentat, i biguetes o elements resistents armats o pretensats de formigó, o de ceràmica i formigó que s’utilitzin per la fabricació d’elements resistents per a pisos i cobertes per la edificació.

- Són concedides per la “Dirección General de Arquitectura i Política de Vivienda (DGAPV) del Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial publicada en el BOE.

- El termini de validesa de la autorització d’ús és de cinc anys prorrogables per terminis iguals a sol·licitud del peticionari.

• Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del “Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial, que no suposa, per sí mateix, l’acreditació de les especificacions tècniques exigibles.

- Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la matèria primera de fabricació, els mitjans de fabricació i el Control així com la qualitat estadística de la producció.

- La seva validesa té una vigència d’un any natural, prorrogable per terminis iguals, tantes vegades com ho sol·liciti el peticionari, podent-se cancel·lar el dret de l’ús del Segell INCE quan es comprovi l’incompliment de les condicions que, en el seu cas, van servir per a la seva concessió.

• Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en la estructura de certificació d’AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNE.

- Ambdós distintius es concedeixen per l’organisme competent, òrgan gestor o CTC d’AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics pera la concessió i enretirada).

- Als efectes de Control de recepció d’aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

• Certificats d’assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d’Assaig, en el què es certifica que una mostra determinada d’un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu referent a la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós en front a la seva admissió.

- En primer lloc, cal tenir present l’Article 14.3.b de la LOE, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat amb la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible per que els assaigs i proves que es redactin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats.

- En la resta dels casos, en què la normativa d’aplicació no exigeixi l’acreditació oficial del laboratori, l’acceptació de la capacitat del laboratori resta al judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d’aquests i les seves àrees d’acreditació que elabora i comprova ENAC

- En tot cas, per a procedir a l’acceptació o rebuig del producte, s’haurà de comprovar que les especificacions tècniques detallades en el certificat d’assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s’acredita el seu compliment.

- Per últim, es recomana exigir el lliurament d’un certificat del subministrador assegurant que el material lliurat es correspon amb el del certificat aportat.

• Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d’especificacions tècniques.

- Aquests certificats poden estar acompanyats amb un certificat d’assaig dels descrits en l’apartat anterior; en aquest cas seran valides les citades recomanacions.

- Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la a efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, apareix qualsevol problema.

• Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Existeixen diversos distintius i marques de qualitat voluntaris, promoguts per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l’acreditació de les especificacions tècniques obligatòries.

- Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per la OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per revestiment d’alumini.

- Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEIMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària

• La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d’Assaig acreditats per la Empresa Nacional d’Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es.

• Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixin els citats documents, concedits per l’IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoio.html

• Els segell i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en “Normativa”.

• La relació de productes certificats pels diferents organismes de certificació poden trobar-se en les seves pàgines web www.aenor.es , www.lgai.es, etc.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

1. CIMENTS Instrucció per la recepció de ciments (RC-03) Aprovada pel Reial Decret 1797/2003, de 26 de desembre (BOE 16/01/2004). Deroga la anterior Instrucció RC-97, incorporant la obligació de estar en possessió del marcat «CE» pels ciments comuns i actualitzant la normativa tècnica amb les novetats introduïdes durant el termini de vigència de la mateixa. Fase de recepció de materials de construcció • Articles 8, 9 i 10. Subministrament i emmagatzematge • Article 11. Control de recepció

Ciments comuns Obligatorietat del marcat CE per aquest material (UNE-EN 197-1), aprovada per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Ciments especials Obligatorietat del marcat CE pels ciments especials amb molt baix calor de hidratació (UNE-EN 14216) i ciments d’alt forn de baixa resistència inicial (UNE- EN 197- 4), aprovades per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). Ciments de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE pels ciments de ram de paleta (UNE- EN 413-1, aprovada per Resolució d’1 de Febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

2. GUIXOS I ESCAIOLES Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de construcció (RY-85) Aprovat per Ordre Ministerial de 31 de maig de 1985 (BOE 10/06/1985). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Envàs i identificació • Article 6. Control i recepció

3. RAM DE PALETA

Cales per a la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 459-1), aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Pannells de guix Obligatorietat del marcat CE pels productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01712/2005). • Pannells de guix. UNE-EN 12859. • Adhesius a base de guix per a Pannells de guix. UNE-EN 12860. Kits d’envans interiors (sense capacitat portant) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 003; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Especificacions per a morters de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Morters per a arrebossats i lliscats. UNE-EN 998-1. • Morters per a ram de paleta. UNE-EN 998-2.

4. AILLAMENTS TÈRMICS Productes aïllants tèrmics per a aplicacions en la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003) i modificació per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE19/02/2005). • Productes manufacturats de llana mineral (MW). UNE-EN 13162 • Productes manufacturats de poliestiré expandit (EPS). UNE-EN 13163 • Productes manufacturats de poliestiré extruït (XPS). UNE-EN 13164 • Productes manufacturats de escuma rígida de poliuretà (PUR). UNE-EN 13165 • Productes manufacturats de escuma fenòlica (PF). UNE-EN 13166 • Productes manufacturats de vidre cel·lular (CG). UNE-EN 13167 • Productes manufacturats de llana de fusta (WW). UNE-EN 13168 • Productes manufacturats de perlita expandida (EPB). UNE-EN 13169 • Productes manufacturats de suro expandit (ICB). UNE-EN 13170 • Productes manufacturats de fibra de fusta (WF). UNE-EN 13171 Sistemes i kits compostos per l’aïllament tèrmic exterior amb arrebossat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 004; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Ancoratges de plàstic per a fixació de Sistemes i kits compostos per a el aïllament tèrmic exterior amb arrebossat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , d’acord amb la Guia DITE nº 01; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

5. REVESTIMIENTS

Materials de pedra natural per a ús com paviment Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002). • Rajoles. UNE-EN 1341 • Llambordí. UNE-EN 1342 • Vorades (Bordillos). UNE-EN 1343

Llambordins d’argila cuita Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1344) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Adhesius per a rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12004) aprovada per Resolució de 16 de gener (BOE 06/02/2003). Llambordins de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1338) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Rajoles prefabricades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1339) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Materials per a soleres continues i soleres. Pastes autonivellants Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13813) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003) Sostres penjats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13964) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

Rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14411) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

6. FUSTERIA, MANYERIA I VIDRIERIA Dispositius per a sortides d’emergència Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002). • Dispositius d’emergència accionats per una manilla o un polsador per a sortides de socors. UNE-EN

179 • Dispositius antipànic per a sortides de emergència activats per una barra horitzontal. UNE-EN 1125

Ferramentes per a la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002) i ampliat en Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Dispositius de tanca controlada de portes. UNE-EN 1154. • Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. UNE-EN

1155. • Dispositius de coordinació de portes. UNE-EN 1158. • Frontisses d’un sol eix. UNE-EN 1935. • Panys i pestells. UNE -EN 12209.

Taulers derivats de la fusta per a la seva utilització en la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13986) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Sistemes d’envidrament segellant estructural Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). • Vidre. Guia DITE nº 002-1 • Alumini. Guia DITE nº 002-2 • Perfils amb trencament de pont tèrmic. Guia DITE nº 002-3 Portes industrials, comercials, de garatge i portons Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13241-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Tendals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13561) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Façanes lleugeres Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13830) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

7. INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA I APARELLS SANITARIS

Juntes elastomèriques de canonades emprades en canalitzacions d’aigua i drenatge (de cautxú vulcanitzat, de elastòmers termoplàstics, de materials cel·lulars de cautxú vulcanitzat i de poliuretà vulcanitzat) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 681-1, 2, 3 i 4), aprovada per Resolució de 16 de gener de 2003 (BOE 06/02/2003).

Dispositius antiinundació en edificis Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13564), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Aigüera de cuina Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13310), aprovada per Resolució de 9 de novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).

WC i conjunts de WC amb sifó incorporat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 997), aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

8. INSTAL·LACIONS ELÉCTRIQUES

Columnes i bàculs d’enllumenat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003) i ampliada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Acer. UNE-EN 40- 5. • Alumini. UNE-EN 40-6 • Barreja de polímers compostos reforçats amb fibra. UNE-EN 40-7

9. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Instal·lacions fixes d’extinció d’incendis. Sistemes equipats amb mànegues. Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002). • Boques d’incendi equipades amb manegues semirígides. UNE-EN 671-1 • Boques d’incendi equipades amb manegues planes. UNE-EN 671-2

Sistemes fixes d’extinció d’incendis. Components per a Sistemes d’extinció mitjançant agents gasosos Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliada per Resolució de 28 de Juny de 2004 (BOE16/07/2004) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005(BOE 01/12/2005). • Vàlvules direccionals de alta i baixa pressió i els seus actuadors per a Sistemes de CO2. UNE-EN

12094-5. • Dispositius no elèctrics d’avortament per a Sistemes de CO2. UNE-EN 12094-6 • Difusors per a Sistemes de CO2. UNE-EN 12094-7 • Vàlvules de retenció i vàlvules antiretorn. UNE-EN 12094-13 • Requisits i mètodes d’assaig pel Dispositius manuals d’inici i aturada. UNE-EN-12094-3. • Requisits i mètodes d’assaig per a detectors especials d’incendis. UNEEN-12094-9. • Requisits i mètodes d’assaig per a Dispositius de passatge. UNE-EN-12094- 11. • Requisits i mètodes d’assaig per a Dispositius pneumàtics d’alarma. UNEEN- 12094-12 Sistemes d’extinció d’incendis. Sistemes d’extinció per pols Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12416-1 i 2) aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).

Sistemes fixes de lluita contra incendis. Sistemes de ruixadors i aigua polvoritzada. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliades i modificades per Resolucions del 14 d’abril de 2003(BOE 28/04/2003), 28 de juny de juny de 2004(BOE 16/07/2004) i 19 de febrer de 2005(BOE 19/02/2005). • Ruixados automàtics. UNE-EN 12259-1 • Conjunts de vàlvula d’alarma de canonada mullada i cambres de retard. UNEEN 12259-2 • Conjunt de vàlvula d’alarma de canonada seca. UNE-EN 12259-3 • Alarmes hidropneumàtiques. UNE-EN-12259-4 • Components per a Sistemes de ruixadors i aigua polvoritzada. Detectors de flux d’aigua. UNE-EN-

12259-5

Sistemes de detecció i alarma d’incendis. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), ampliada per Resolució del 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003). • Dispositius d’alarma d’incendis - Dispositius acústics. UNE-EN 54-3. • Equips de Subministrament d’alimentació. UNE-EN 54-4. • Detectors de calor. Detectors puntuals. UNE-EN 54-5. • Detectors de fum. Detectors puntuals que funcionen segons el principi de llum difosa, llum tramesa o

per ionització. UNE-EN-54-7. • Detectors de fum. Detectors lineals que utilitzen un feix òptic de llum. UNEEN-54-12.

ELEMENTS COSTRUCTIUS

1. ESTRUCTURES METÀL.LIQUES Norma Bàsica de l’Edificació (NBE EA-95) «Estructures d’acer en edificació» Aprovada per Reial Decret 1829/1995, de 10 de novembre. (BOE 18/01/1996) Fase de projecte • Article 1.1.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de Recepció de materials de construcció • Article 2.1.4. Perfils i xapes d’acer laminat. Garantia de les característiques • Article 2.1.5. Condicions de Subministrament i Recepció • Article 2.2.4. Subministrament de perfils foradats • Article 2.2.5. Assaigs de Recepció • Article 2.3.4. Subministrament dels perfils i plaques conformades • Article 2.3.5. Assaigs de Recepció • Article 2.4.6. Reblons d’acer. Característiques garantides • Article 2.4.7. Subministrament i Recepció

• Article 2.5.11. Cargols. Característiques garantides • Article 2.5.12. Subministrament i Recepció

Fase d’execució d’elements constructius • Article 1.1.2. Aplicació de la norma a l’execució • Article 5.1. Unions reblonades i cargolades • Article 5.2. Unions soldades • Article 5.3. Execució en taller • Article 5.4. Muntatge en obra • Article 5.5. Toleràncies • Article 5.6 Protecció

* Alternativa: des de el 29 de Març de 2006 fins el 28 de Març de 2007, aplicació voluntària del

“Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SE-A-Seguridad Estructural-Acero” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

2. COMPORTAMENT ENFRONT AL FOC D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS DE

CONSTRUCCIÓ Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Introducció

Fase de Recepció de materials de construcció • Justificació del comportament en front el foc d’elements constructius i els materials (veure REIAL

DECRET 312/2005, de 18 de març, pel que s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc).

REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc.

3. INSTAL·LACIONS 3.1 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Reglament de instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI-93) Aprovat per Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre. (BOE 14/12/1993) Fase de Recepció d’equips i materials • Article 2 • Article 3 • Article 9 Fase de execució de les instal·lacions • Article 10 Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18

3.2 INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) Aprovat per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost. (BOE 18/09/2002) Fase de projecte • ITC-BT-04. Documentació i Posada en servei de les instal·lacions

- Projecte - Memòria Tècnica de Disseny (MTD)

Fase de Recepció de equips i materials • Article 6. Equips i materials • ITC-BT-06. Materials. Xarxes aèries per a distribució en baixa tensió • ITC-BT-07. Cables. Xarxes soterrades per a distribució en baixa tensió

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18. Execució i Posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-04. Documentació i posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-05. Verificacions i inspeccions

3.3 INSTAL·LACIONS DE FONTANERÍA Normes Bàsiques per a les Instal·lacions Interiors de Subministrament d’Aigua Aprovades per Ordre Ministerial de 9 de 12 de 1975. (BOE 13/01/1976) Fase de Recepció d’equips i materials • 6.3 Homologació Fase de Recepció de les instal·lacions • 6.1 Inspeccions • 6.2 Prova de les instal·lacions Fase de projecte • Annex I. Instal·lacions interiors de Subministrament d’aigua, que necessiten projecte específic. Fase de Recepció d’equips i materials • Article 2. Materials emprats en canonades



DOCUMENT 2. LLISTAT MINIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent: 1.- Prescripcions sobre els materials. Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. 2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig. 3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de: El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:

- - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - - Certificat de garantia del fabricant - - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a llistar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR 1. ESTRUCTURES D’ACER

B) L) Control de la qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució estructura aportada.

C) M) Control de qualitat dels materials: - - Certificat de qualitat del material. - - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no

avalades pel certificat de qualitat. - - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut

per materials singulars. D) N) Control de qualitat de la fabricació:

- - Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - - Memòria de fabricació - - Plànols de taller - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat de la fabricació: - - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - - Qualificació del personal

- - Sistema de traçat adient

E) O) Control de qualitat de muntatge: - - Control de qualitat de la documentació de muntatge:

- - Memòria de muntatge - - Plans de muntatge - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat del muntatge 2. TANCAMENTS I PARTICIONS

F) W) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

G) X) Subministra i recepció de productes: - - Es comprovarà la existència de marcat CE.

H) Y) Control d’execució en obra:

- - Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels

possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

3. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

I) II) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el

compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.

J) JJ) Subministrament i recepció de productes:

- - Es comprovarà l’existència de marcat CE.

K) KK) Control d’execució en obra: - - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres,

etc. - - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - - Situació de punts i mecanismes. - - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - - Quadres generals:

- - Aspecte exterior i interior. - - Dimensions. - - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - - Fixació d’elements i connexionat.

- - Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - - Proves de funcionament:

- - Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - - Comprovació d’automàtics. - - Encès de l’enllumenat. - - Circuit de força. - - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

4. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

L) OO)Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.

M) PP) Subministrament i recepció de productes: - - Es comprovarà l’existència de marcat CE.

N) QQ)Control d’execució en obra:

- - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - - Proves de les instal·lacions:

- - Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- - Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- - Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: a) a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes estimades

en funcionament simultani. c) c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva

sortida i en les aixetes. - - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el

funcionament dels desguassos). - - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

5. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

O) UU) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de

manera expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

P) VV) Subministra i recepció de productes: - - Es comprovarà la existència de marcat CE. - - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull en el

“REAL DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.

Q) WW) Control d’execució en obra:

- - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així com la

seva ubicació i muntatge. - - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. - - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers: característiques

i muntatge. - - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers. - - Prova de funcionament dels detectors i de la central. - - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.



AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

INDEX DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT I. MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ 2. CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

2.1. Topografia i entorn 2.2. Característiques de rics 2.3. Promotor 2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT 5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ 6. ACCÉS A L'OBRA 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

8.1. Mesures de protecció individual 8.2. Mesures de protecció col·lectives 8.3. Mesures de protecció a tercers 8.4. Informació 8.5. Formació 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis

9. PLA DE SEGURETAT II. PLEC DE CONDICIONS

1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

10. COORDINADOR DE SEGURETAT

11. AVIS PREVI

12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

13. LLIBRE D’INCIDÈNCIES

I. MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ

L'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució de les obres, les previsions quant a prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com les derivades dels treballs de reparació, conservació i manteniment, en les degudes condicions de seguretat i salut. Servirà per a donar unes directrius a l'empresa constructora per a dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant-ne el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. 2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

2.1. Topografia i entorn El present estudi bàsic de seguretat i salut és la instal·lació del teló tallafoc per a sectoritzar l’escenari de la platea, la instal·lació de cortina d’aigua i l’ampliació de la xarxa de ruixadors de l’escena, donant compliment al CTE DB SI i al Reglament de policia i d'espectacle.

La superfície d’actuació és de 15,70 m².

2.2. Característiques dels riscs

De la tipologia de les tècniques i materials utilitzats a l’obra i sistemes adoptats, es desprèn la possibilitat dels diferents riscs, que es numeren més endavant.

2.3. Propietat La propietat és l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA amb NIF núm. P-0800900-C i representada per el JOSEP MASO NOGUERAS amb NIF 38.763.601-E. .

2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut El present projecte i l'estudi de seguretat i salut ha estat redactat per J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte col·legiat núm. 7812-3, amb N.I.F. 37.717.833-H, amb domicili a Barcelona (08036) al carrer Urgell, núm. 239 2n 6a.

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS

El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de QUARANTA-DOS MIL DOS-CENTS SETANTA-SIS AMB VUITANTA-DOS EUROS (42.276,82 Euros). El pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut Laboral ascendeix a la quantitat de VUIT-CENTS SEIXANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS (862,80 Euros), que representa el 2,00% del Pressupost d’Execució Material de l’Obra. El termini estimat de duració dels treballs d'execució de l'obra és de 15 dies. L'estimació de mà d'obra en punta d'execució és de 3 persones. 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT

En cas d'accident, els primers auxilis es realitzaran en els següents centres:

- CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA Tel. 93 756 10 92/ 11 38

5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ

No està prevista la utilització de materials perillosos o tòxics, ni tampoc elements o peces constructives de perillositat desconeguda en llur posta n'obra ni en el procés constructiu,.

Característiques del procés constructiu El procés constructiu i fases d’anàlisi seran les següents: - Sistema sustentació - Sistema estructura - Sistema envolvent - Sistema compartimentació interior/acabats - Sistema condicionament ambiental instal·lacions (protecció contra incendis i electricitat) - Sistema d’equipaments i d’altres - Treballs previs per a l'adequació de l’obra 6. ACCÉS A LES OBRES

Cada contractista controlarà els accessos a l’obra, de forma que tant sols les persones autoritzades, i amb proteccions personals que són obligatòries, puguin accedir a l’obra. La presència de personal aliè a l’execució de l’obra està penat per l’article 316 i 317 del codi penal. L’article 316 (“Delito doloso”) pot estar penat de sis mesos a tres anys de presó i sanció econòmica des de 216,34 Euros a 300.506,06 Euros. L’article 317 (Delicte per incompliment greu) pot estar penat amb arrest de fi de setmana (de 26 a 52 setmanes) o treballs en benefici de la comunitat i sanció econòmica de 108,18 a 27.045,54 Euros. Són situacions agravants, la negligència, o la imprudència professional. 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS

S'enumeren a continuació els riscos particulars dels diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pels treballs que es realitzin. Mitjans auxiliars i maquinària - Atropellaments, topades amb altres vehicles. - Atrapaments. - Desploms i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caigudes a diferents nivells. - Caiguda de la càrrega transportada - Cops i ensopegades. - Interferència amb instal·lacions (aigua, llum, gas...). - Caiguda de material, rebots. - Generació excessiva de pols. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Soroll. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. Treballs previs - Cops contra objectes i ensopegament. - Caigudes a diferent nivell. - Caigudes d'objectes. - Ferides punxants a peus i mans. - Erosions i contusions per manipulació.

- Atropellaments per maquinària. - Atrapaments per maquinària. - Ferides per màquines talladores. - Sobre esforços per postures incorrectes. Estructures - Projecció de partícules durant els treballs. - Col·lisions i bolcades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Fallides d'encofrats. - Caigudes des de punts alts. - Contactes amb materials agressius. - Esquitxades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols. - Bolcada de piles de materials. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. Ram de paleta - Projecció de partícules durant els treballs. - Contactes amb materials agressius. - Col·lisions i bolcades de piles de material. - Caigudes a diferent nivell. - Caiguda de materials, rebots. - Cops i ensopegades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes, etc...) - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques. Instal·lacions - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes.

8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives front a les individuals. A més s'hauran de mantenir en bon estat de conservació, els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats, segons normativa vigent. 8.1. Mesures de protecció individual

- Utilització de casc homologat (per a totes les persones que participen a l'obra, inclosos visitants). - Utilització de guants d'ús general. - Utilització de guants de goma. - Utilització de guants de soldador. - Utilització de guants dielèctrics. - Utilització de botes d'aigua. - Utilització de botes de seguretat de lona. - Utilització de botes de seguretat de cuir. - Utilització de botes dielèctrics. - Utilització de granotes: es tindran en compte les reposicions al llarg de l'obra, segons conveni col·lectiu

principal. - Utilització de vestits d'aigua. - Utilització d'ulleres contra impactes i antipols. - Utilització d'ulleres per a oxitallada. - Utilització de pantalla de soldador. - Utilització de mascaretes antipols. - Utilització de protectors auditius. - Utilització de polaines de soldador. - Utilització de maneguins de soldador. - Utilització de davantals de soldador. - Utilització de cinturó de seguretat de subjecció. - Utilització de cinturó antivibratori. - Utilització d'armilles reflectants. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge

segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. 8.2. Mesures de protecció col·lectives

- Tanques de limitació i protecció. - Bastides de seguretat. - Senyals de trànsit. - Senyals de seguretat. - Cinta d'abalisament - Topalls de desplaçament de vehicles. - Banderoles de senyalització. - Xarxes horitzontals i verticals. - Suports i ancoratges de xarxes. - Baranes de protecció. - Ancoratges per a tub. - Abalisament lluminós. - Extintors. - Interruptors diferencials. - Preses de terra. - Vàlvules antiretrocés. - Senyals de stop en sortides de vehicles. - Senyals d'us de casc.

8.3. Mesures de protecció a tercers

Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

Es senyalitzaran els accessos naturals a l'obra, i s'hi prohibirà el pas a tota persona que en sigui aliena.

8.4. Informació Tot el personal, a l'inici de l'obra o quan s'hi incorpori rebrà de la seva empresa, la informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les seves tasques.

8.5. Formació

Tot el personal ha de rebre, en ingressar a l'obra, una exposició dels mètodes de treball i els riscos que s'en poguessin derivar, juntament amb les mesures de seguretat que haurà de fer servir.

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut la formació en matèria de seguretat i salut. 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis.

- Farmacioles Es disposarà d'una farmaciola que contingui el material especificat a la Normativa vigent.

- Assistència a accidentats

S'haurà d'informar a l'obra abans del seu inici de l'emplaçament dels diferents centres mèdics (Serveis propis, Mútues Patronals, Mutualitats Laborals, Ambulatoris, etc...) on s'han de traslladar els accidentats per al seu tractament ràpid i efectiu.

És preceptiu disposar a l'obra, i en un lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc..., per tal de garantir un transport ràpid dels possibles accidentats als Centres d'assistència.

- Reconeixement Mèdic

Tot el personal que comenci a treballar a l'obra haurà de passar un reconeixement mèdic previ a la feina, i que es repetirà en el període d'un any.

S'analitzarà l'aigua destinada a consum dels treballadors per garantir la seva potabilitat, si no prové de la xarxa d'abastament de la població.

9. PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre, el contractista elaborarà un pla de seguretat i salut i adaptarà aquest estudi de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra. Argentona, juny de 2009


II. PLEC DE CONDICIONS 1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

És obligatori el compliment de les disposicions contigües a:

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE ANDAMIOS O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat l'accident. A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de l'obra on s'especificarà:

- Nom de l'accidentat, categoria professional, empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l'accident, descripció de l'accident, causes de tipus personal. - Causes del tipus tècnic, mesures preventives per evitar que es repeteixi. - Dates límits de realització de les mesures preventives. Aquest informe passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d'execució el dia següent al de l'accident, com a molt tard. La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe. Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció facultativa. El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les. El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El contractista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de l’eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels resguards de les instal·lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat del personal que intervé a l'obra. En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada les prestacions respectives. El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment correctiu (avaries, i reparacions) de la maquinària d'obra, Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa etc..., usarà per circular per l'obra el casc de seguretat. La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional preventiva. Tota la maquinària elèctrica que s'utilitzi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s’instal·laran les piquetes de terra necessàries. Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre l'electricista de l'obra. Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament. 3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips individuals (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran fixat un període de vida útil. Quan per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament. Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'una peça o d'un equip mai no representarà un risc per sí, mateix. 4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a que estan exposats els treballadors d'aquest sector.

- Casc El cas ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de 14/12/74, BOE núm. 312 de 30/12/74. Les característiques principals són: - Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a 1.000 V. - Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que s'en canviïn les peces interiors en contacte amb el cap.

- Calçat de seguretat

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, Resolució de la DG de Treball de 31/01/80, BOE núm. 12/02/80. Les característiques principals són. - Classe, calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció de planta). - Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les bores han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de 03/12/81, BOE núm. 305 de 22/12/81 classe E.

- Guants

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: - Cotó o punt: feines lleugeres. - Cuir: manipulació en general. - Làtex rugós: manipulació de peces que tallin. - Lona: manipulació de fustes. Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06/05/77, BOE núm. 158 de 04/07/77. Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de 28/07/75, BOE núm. 211 de 02/11/75.

- Cinturons de seguretat

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de cinturons de seguretat homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució de la DG de Treball de 08/06/77, BOE núm. 210 de 02/09/77. Les característiques principals són: - Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els

seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure.

- Protectors auditius Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-2. Resolució de la DG de Treball de 28/01/75 BOE núm. 209 de 01/09/75

- Protectors de la vista Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció anti-impactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14/06/78 BOE nom 196 de 17/08/78 i MT-17, Resolució de la DG de Treball 28/06/78, BOE de 09/09/78.

- Roba de treball

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni provincial. La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar. En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d'humitat similars, se'ls entregarà roba impermeable.

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriuen en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.

- Tanques autònomes de limitació i protecció Tindran com a mínim 100 cm d’alçària i seran construïdes a base de tubs metàl·lics. La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.

- Baranes

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 m. Hauran de tenir la resistència suficient (150 Kg/m) per garantir la retenció de persones o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi entornpeu.

- Cables de subjecció de cinturó de seguretat (ancoratges) Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a que pugin ser sotmesos d'acord amb la seva funció protectora.

- Escales de mà

Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar moviments. Tant la pujada com la baixada per l'escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

- Servei tècnic de seguretat i salut El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.

- Servei mèdic

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vist i plau del servei mèdic. Es interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit.

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat i higiene, i 335, 336 i 337 de l'ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l'estudi de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució 10. COORDINADOR DE SEGURETAT

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que assumeixi les funcions que el RD 1627/1997 defineix. 11. AVIS PREVI

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l'inici de les obres. L'avís previ es redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997 de data 24/10/97. 12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l'inici de l'obra, en que s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi de Seguretat i Salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial Decret 1627/97 amb la finalitat que pugin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent. Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de les obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha de servir de base per elaborar aquest estudi de seguretat i salut requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució de les obres. 13. LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d'incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gràcia 303-311, dins el termini de 24 hores.



AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: TELO TALLAFOCS DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Emplaçament Adreça: Plaça Nova, s/n

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Promotor Nom: AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF: P-0800900-C

Adreça: Carrer Ramon Par núm. 1

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Autor projecte Nom: J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA Núm. col.: 7812-3 L’arquitecte:

Lloc i data: Barcelona a de juny de 2009

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i

estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers

amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència

detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i

de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Teatre Tot l’edifici Usos subsidiaris: Situació: Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques.

Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. • Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la instal·lació.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

Detectors Sobre teló Ruixadors Sobre teló

No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries:

• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats.

En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

AN.gr. ESTUDI GESTIÓ DE RESIDUS

1. Minimització i Prevenció dels Residus (Punt. 2 Art 4 RD 105/2008) 1.1 Accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: En aquest apartat s’incorporen totes les accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: - Optimització de les seccions resistents, cal tendir a reduir el pes de la construcció i, per tant, la

quantitat de material a emprar (elecció i dimensionat de l’estructura, etc.). El teló tallafocs està dimensionat per a la seva justa mesura, pel que fa a estructura auxiliar, guies, etc...

- Detectar aquelles partides d’obra que poden admetre materials reciclats i reutilitzar els residus petris com a granulat (previ matxuqueig). No es preveu l’utilització de materials reciclats, doncs el programa del projecte no ho permet.

- Ús d’elements o materials reutilizats, reciclats i/o amb contingut de material reciclat Es preveu la reutilització de les canonades que es redistribueixen de l’instal.lació de ruixadors.

- Modificació dels sistemes constructius utilitzant sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a obra sense gairebé generar residus (l’ús d’elements prefabricats i modulats evita restes de tall i estalvi en el temps de muntatge). El teló tallafoc es totalment prefabricat a taller i en obra només es munta i segella.

- Adoptar una xarxa modular que redueixi el nombre de residus dels materials més massius. Tanmateix els elements més significatius estiguin modulats d’acord amb aquesta xarxa. El teló es troba dimensionat per al buit existent en obra, i ajustat a les seves dimensions, la prefabricació a taller ja redueix el volum de residus.

- Evitar sempre que sigui possible les solucions constructives adherides, sobre tot quan pot resultar un inconvenient per una posterior valorització (per exemple: optar per solucions d’impermeabilització o d’aïllament tèrmic no adherit; optar per solucions de parquet flotant front l’encolat, evitar aïllament projectat o enguixats sobre materials petris, el primer cas per la dificultat de garantir a llarg termini la separació dels dos materials en el moment de gestionar-los i en el segon, per la impossibilitat de reutilitzar el material petri a causa de l’expansivitat del guix). Al tractar-se d’un tancament tallafocs, s’ha de garantir el segellat al pas del foc, pel que s’utilitzen materials adherits per express complimnt de la llei.

- Preveure el pas d’instal·lacions per cel rasos registrables i envans de cartró guix per evitar la realització de regates durant la fase d’instal·lacions. Les instal.lacions s’executaran vistes.

- Establir toleràncies: Màximes admissibles de la part d’obra realitzada “in situ”. Tant i més important

com més quantitat de prefabricats s’utilitzin. Al tractar-se d’elements prefabricats reduïm al màxim les tolerancies d’execució al afinar les dimensions en taller.

- Limitar l’ús de materials tòxics o potencialment tòxics per evitar la repercussió en el medi i per evitar que una mala gestió pugui contaminar la resta de materials sobrants. Les pintures seran de baix impacte, i els segellants sense CFC.

- Incidir en les empreses del sector per tal incorporin paràmetres ambientals en el disseny i la fabricació de materials i solucions constructives més convencionals. El projecte prioritzaels materials de baix impacte mediambiental i aquelles que gaudeixen de distintius de garantia de qualitat ambiental o ecoetiquetes.

1.2. Recomanacions a tenir en compte pel constructor durant la fase d’execució En aquest apartat s’incorporen totes aquelles accions dirigides a la prevenció i a la minimització de residus que es considerin bàsiques en el moment de realitzar el planejament i l’execució d’una obra de construcció i que són responsabilitat del constructor de dur-les a terme. Tasques d’enderroc: No es preveuen enderrocs. Prevenció en la compra de materials: Es comprarà una quantitat de matèries ajustada al seu ús (no es compraran escreixos). Cal

optimitzar la quantitat de materials, ajustant-los als estrictament necessaris per a l’execució de l’obra, ja que un excés de materials sobrers, a més de ser car, incrementa els residus s’obra.

Es demanarà a les empreses subministradores a que redueixin al màxim la quantitat i volum d’embalatjes, prioritzant aquelles que els minimitzen.

Donar preferència a aquells proveïdors que distribueixen els seus productes informant a l’usuari de les característiques i materials bàsics que el composen, del percentatge de material reciclat que incorporen i oferir garanties, de què el propi fabricant es fa responsable de la gestió dels residus que generen els seus productes a l’obra (pactant prèviament el percentatge i característiques dels residus que acceptarà com a retorn) o, en cas de no ser viable, informant sobre recomanacions per a la gestió més adient dels residus produïts atenent a les seves possibilitats de valorització en funció del principi de jerarquia (1er. reutilitzar, 2on. reciclar, 3er. valorització energètica, 4rt. tipus d’abocador autoritzat).

Es primarà l’adquisició de materials reciclables front a d’altres de mateixes prestacions pero de difícil o imposible reciclat.

Es mantindrà un inventari de productes excedents per la possible utilizació en altres obres. Es realitzarà un pla d’entrega dels materials en que es detalli per a cadascun la quantitat, data

d’arribada a obra, lloc i forma d’emmagatzematge en obra, gestió d’excedents i en el seu cas gestió de residus.

Es prioritzará l’adquisició de productes "a granel" a fi de limitar l’aparició de residus d’envasos en obra. Els recipients/contenidors grans són preferibles als recipients/contenidors petits (millor si estan fabricats amb material reciclat), per exemple l’ús de silos de morter prefabricat en comptes de la realització de morter in situ evita la generació d’una gran quantitat de sacs de ciment o la compra de silicona a granel la generació de un elevat nombre d’envasos (residu especial).

Aquells envasos o suports de materials que puguin ser reutilitzats com els palets, s’evitarà el seu deteriorament i es retornaran al seu proveidor.

S’incluirà en els contractes de subministre una clàusula de penalització als proveidors que generin en obra més residus dels previstos i que es puguin imputar a una mala gestió.

S’intentará adquirir els productes en mòdul dels elements constructius en els que aniran col.locats per a evitar retalls.

Prevenció de posada en obra: S’optimizarà l’utilització de materials en obra evitant la sobredossificació o la execució amb

malgastament de material especialment d’aquells amb major incidència en la generació de residus. S’afavorirà l’utilització de materials prefabricats, doncs optimitzen l’ús de materials i disminueixen la

generació de residus. En la posada en obra de materials s’intentarà realitzar els diversos elementos a mòdul del tamany de

les peces que el composen per evitar malbaratament de material. Es buidaran completament els recipients que continguin els productes abans de la seva neteja o

eliminació, especialment si es tracta de residus perillosos. En la mesura del possible s’afavorirà l’elaboració de productes a taller front als realitzats en la pròpia

obra que habitualment generen major cantitat de residus.

Es primarà l’utilització d’elements desmuntables o reutilitzables front a d’altres de similars prestacions no reutilitzables.

S’esgotarà la vida útil dels mitjans auxiliars propiciant la seva reutilizació en el major nombre d’obres pel que s’extremaran les mesures de manteniment.

Tot el personal involucrat en l’obra disposarà dels coneixements mínims de prevenció de residus i la seva correcta gestió. Abans d’iniciar la fase d’execució cal dur a terme unes jornades informatives dirigides a la sensibilització mediambiental del personal de l’obra i de les subcontractes.

S’inclouirà en els contractes amb subcontrates una clàusula de penalització per la que es desincentivarà la generació de més residus dels previsibles per una mala gestió.

Prevenció en l’emmagatzemament en obra: Es realitzarà un plà d’inspeccions periòdiques de material, productes i residus acopiats o

emmagatzemats per garantir que es mantenen en les degudes condicions.

2. Estimació dels Residus de l’Obra projectada (Punt 1. Art 4 RD105/2008). En aquest apartat es quantifiquen i s’identifiquen les tipologies de Residus (Especials, No Especials i Inerts) i es codifiquen amb ajust a l’Ordre MAM/304/2008 de 8 de febrer. Per a la realització del càlcul estimatiu de generació de residus s’ha emprat els fulls facilitats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

3. Definició dels Escenaris de Gestió de Residus (Punt 3 i 4 Art 4. RD 105/2008) El present apartat es defineix a mode indicatiu, essent el Contractista qui posteriorment el desenvolupi i completi en el corresponent Pla de Gestió de Residus.

3.1. Definició dels Escenaris interns de l’Obra: Amb objecte d’aconseguir una millor gestió dels residus generats en l'obra de manera que es faciliti la seva reutilització, reciclatge o valorització i per assegurar les condicions d'higiene i seguretat que es requereix el article 5.4 del Reial Decret 105/2008 que regula la producció i gestió dels residus de construcció i de demolició es prendran les mesures següents: - Aspectes generals:

• Les zones d'obra destinades a l'emmagatzematge de residus quedaran convenientment senyalitzades i per a cada fracció es disposarà un cartell señalizador que indiqui el tipus de residu que recull (a la pàgina web de l'Agència de Residus de Catalunya es poden descarregar els pictogrames identificadors dels residus).

• Tots els envasos que portin residus han d'estar clarament identificats, indicant en tot moment el nom del residu, codi LER, nom i adreça del posseïdor i el pictograma de perill en el seu cas.

• Els residus perillosos es dipositaran sobre cubetes de retenció apropiats al seu volum, a més han d'estar protegits de la pluja.

• Tots els productes envasats que tinguin caràcter de residu perillós hauran d'estar convenientment identificats especificant en l'etiquetatge el nom del residu, codi LER, nom i adreça del productor i el pictograma normalitzat de perill.

• Les zones d'emmagatzematge per als residus perillosos hauran d'estar suficientment separades de les dels residus no perillosos, evitant d'aquesta manera la contaminació d'aquests últims.

• Els residus es dipositaran en el lloc destinats als mateixos conforme es vagin generant. • Els residus s'emmagatzemaran en contenidors adequats tant en nombre com en volum evitant en tot cas la

sobrecàrrega dels contenidors per sobre de les seves capacitats límit. • Els contenidors situats propers a llocs d'accés públic es protegiran fora dels horaris d'obra amb lones o

similars per evitar abocaments descontrolats per part de tercers que puguin provocar la seva barreja o contaminació.

• Per a aquelles obres en la que per falta d'espai no resulti tècnicament viable efectuar la separació dels residus, aquesta es podrà encomanar a un gestor de residus en una instal lació de residus de construcció i demolició externa a l'obra.

• S'evitarà la contaminació dels residus petris separats amb destinació a valorització amb residus derivats del guix que ho contaminin minvant les seves prestacions.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus petris:

• Es preveu l’utilització de matxucadores mòbils per a l’emmatxucament de les runes, amb la finalitat de fabricar-hi àrids reciclats i reutilitzar-los en el mateix emplaçament (reducció del 66% del volum). És important que a l’organització de l’obra es tingui en compte l’emmagatzematge dels residus i els possibles decalatges que es poden produir entre la generació del residus i la utilització.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus no especials

• En cas de que no sigui viable disposar de diferents contenidors per a la realització de classificació selectiva dels residus no especials (per manca de recicladors que els admetin, etc.), s’hauran de dirigir cap a un centre de transferència i, com a darrera opció, traslladar-los a l’abocador corresponent (de residus no especials).

• En el cas de què s’hagi contemplat la valorització dels residus “no especials”, caldrà vetllar perquè hi hagi tants contenidors com tipus de separació prevista i, en qualsevol dels casos sempre s’haurà de garantir la seva correcta senyalització, de manera que cadascun aculli els residus que li corresponen. No s’ha d’oblidar que la classificació en origen afavoreix una millor gestió i incentiva la reutilització i el reciclatge posterior dels residus.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus metàl·lics (residu no especial)

• Els elements metàl·lics presenten un preu de valorització que fa viable la seva separació selectiva. En aquest camp existeixen una gran quantitat d’empreses que fan viable la seva separació selectiva.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus de fusta (residu no especial: sempre i quan no estigui tractada amb productes tòxics). • Actualment ja existeix un ampli mercat de gestors que accepten fusta originada en les obres de construcció,

per exemple l’originada durant les tasques d’encofrat, de revestiment d’interiors, dels embalatges defectuosos, etc.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus especials: • Aquests materials han de ser portats a centres de tractament específics on posteriorment es valoritzen

(habitualment s’incineren). • És prohibit llençar aquests tipus de residus (dissolvents, pintures, etc.) als desguassos. • Els residus especials s’han d’emmagatzemar junts i han d’estar correctament etiquetats i tapats. • Cal que a l’obra hi hagi un lloc concret per acollir-los, amb el terra impermeabilitzat per protegir les

filtracions al sòl i amb un sostre per protegir-los de la pluja i dels cops (en el moment de la redacció d'aquest document aquest període és de 6 mesos, RD 833/1988, art. 15).

• Tancar els recipients que contenen productes especials evita vessaments i pèrdues per evaporació que poden resultar nocives.

• Identificar el contingut dels contenidors amb etiquetes senyalitzades amb claredat garanteix la gestió correcta dels productes tòxics i evita l’emissió de gasos com a conseqüència d’una possible reacció química provocada per barreges involuntàries.

• És convenient emmagatzemar els bidons en posició vertical per evitar fuites. • Es recomana protegir lateralment els contenidors i els bidons, sobretot en zones de trànsit, per impedir cops

que els puguin bolcar. • Si es produeixen vessaments accidentals, cal gestionar-los amb un gestor autoritzat a tal efecte.

- L’emmagatzematge de productes líquids especials (gasoli, desencofrants, etc.) es farà de manera que, en cas

de vessament, els fluids no afectin el sòl. La manipulació de determinats productes a l’obra pot causar fuites que poden malmetre els sòls. Per això es recomana: • Emmagatzemar-los en condicions idònies, emprant cubetes especials amb un dipòsit de retenció de líquids

i/o realitzant una llosa de formigó estanca amb prou capacitat per retenir, en cas d’abocament, tot el líquid que s’hi emmagatzema.

• Disposar a l’obra de material absorbent per fer front a vessaments (serradures, draps, sepiolita, etc.). • Actuar correctament en cas que es produeixi el contacte d’un producte líquid especial amb el sòl: cobrir-lo

amb material absorbent i tractar el residu resultant com a residu especial. 3.2. Definició dels Escenaris externs de l’Obra: A l’hora de seleccionar els valoritzadors o gestors s’ha de tenir en compte que el menor cost ambiental (i freqüentment el menor cost econòmic) s’aconsegueixen quan: - El gestor o gestors encarregats de valoritzar els residus siguin autoritzats.

- La quantitat de residus sigui mínima.

- La distància al lloc de deposició sigui mínima i la xarxa viària estigui en òptimes condicions.

- Els materials continguts en els residus estiguin aïllats i separats els uns dels altres, atès que així en facilitem el reciclatge o la reutilització (el tipus de gestió depèn de les possibilitats reals de valorització).

Llistat de gestors i valoritzadors S’ha compilat la documentació sobre els gestors i valoritzadors de residus que operen en les proximitats de l’obra:

Per conèixer les característiques (condicions d’admissió, distància, taxes, etc.) dels abocadors, dels recicladors, dels punts verds, dels centres de classificació, etc., i poder definir un escenari extern de gestió, l’equip redactor ha realitzat una tasca de recerca a partir de la informació disponible a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net ) que ha donat com a resultat la informació següent:.

A continuació s’adjunten, com a referència, alguns del valoritzadors i gestors de residus de les comarques del Vallès Oriental i Occidental:

Residus petris:

Codi* Nom Adreça Telèfon Distància

aprox.

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLINARS DEL VALLÈS Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

Gar-1. Ctra.BV-5103 km 6.5. 08450 LLINARS DEL VALLÈS

938792069 19 Km

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CELONI Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

FONT D'EN PEDRO 08470 SANT CELONI

938792069 30 Km

PLANTA DE RECICLATGE DE TERRASSA (CAN GUITARD). Ubicada dins del dipòsit controlat

Carretera de Gràcia a Manresa, km 26.25, pedrera núm. 2.259, "Can Guitart de la Riera". PEDRERA HAYMSA (CAN GUITART) 08221 TERRASSA

934147488 25-30 Km

(*) No s’ha trobat els codis a la pàgina de l’ Agència de Residus de Catalunya

Reciclatge de paper i cartró:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-253.96 FERIMET, S.L. Ctra. Montmeló-Granollers km 4.535 08400 GRANOLLERS

938796211 7-10 Km

E-202.96 FERRALLES BATLLE, S.L. C/ Tetuan 117 08400 GRANOLLERS

938491106 7 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL

POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170 MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

Reciclatge de plàstics: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-80.94 FOREC, S.A. Pol. Ind. Can Coll - nau 3 pol. Ind. Can Coll - nau 3 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439455 < 1 Km

E-601.99 CORTPLAST, S.L. Pol. Ind. Palaudàries - nau 13 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439430 < 1 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de fustes:



938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de metalls:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància E-396.97

PEDRO INGLÉS VIDAL c/ Països Catalans s/n 08186 LLIÇÀ D'AMUNT

935623797 2 KM

E- 767.02 GRUPAL ART, S.L. Pol. Ind. El perdellot c/ perdellot 7 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938437829 < 1 Km


938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Deposició de residus especials: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-01.89 ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA

Can Palà 08719 CASTELLOLÍ

932282215 60-70 Km

Centre de recollida i transferència de residus especials:


E-526.98 TÉCNICAS DE PROTECCIÓN AMBIENTAL, SA (TPA)

POL. IND. PLA SOTA EL MOLÍ AV. PRIMER DE MAIGS/N 08160 MONTMELÓ

935686600 8-10 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

E-298.96 CESPA GESTIÓN Y TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SA

POL. IND. CAN PRAT AV. CAN PRAT S/N 08100 MOLLET DEL VALLÈS

932479100 8-10 Km

4. Pressupost

Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus (Punt 5. Art 4. RD 105/2008)

Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. (Punt6. Art 6. RD 105/2008) Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran

al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus,

aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat.

Per als enderrocs: es realitzaran actuacions prèvies com ara estintolaments, apuntalaments, estructures

auxiliars. Per a les parts o elements perillosos, referits tant a la pròpia obra com als edificis adjacents. Com a norma general, es procurarà actuar retirant els elements contaminants i / o perillosos tan aviat com sigui possible, així com els elements a conservar o valuosos (ceràmics, marbres). Tot seguit s'actuarà desmuntant les parts accessibles de les instal.lacions, fusteria, i altres elements que ho permetin. Finalment, es procedirà enderrocant la resta.

El dipòsit temporal dels enderrocs, es farà en contenidors del tipus descrits en la documentació gràfica amb la

ubicació i condicionat que estableixin les ordenances municipals. Aquest dipòsit en abassegaments, també haurà d'estar en llocs degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus.

El dipòsit temporal per RCDS valoritzables (fustes, plàstics, ferralla ....), que es realitzi en contenidors o en

abassegaments, s'haurà de senyalitzar i segregar de la resta de residus d'una manera adequada. Els contenidors hauran d'estar senyalitzats adequadament, pintats en colors que destaquin la seva visibilitat,

especialment durant la nit, i comptar amb una banda de material reflectant de, almenys, 15 centímetres al llarg de tot el seu perímetre. En els mateixos ha de figurar la següent informació: raó social, CIF, telèfon del titular del contenidor / envàs, i el número d'inscripció en el Registre de Transportistes de Residus, del titular del contenidor. Aquesta informació també ha de quedar reflectida en els sacs industrials o altres elements de contenció, a través d'adhesius, plaques, etc.

El responsable de l'obra a la qual dóna servei el contenidor d'adoptar les mesures necessàries per evitar el

dipòsit de residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts, almenys, fora de l'horari de treball, per evitar el dipòsit de residus aliens a les obres a la que presten servei.

A l'equip d'obra s'hauran d'establir els mitjans humans, tècnics i procediments de separació que es dedicaran a

cada tipus de RCD. S’hauran d'atendre els criteris municipals establerts (ordenances, condicionats de la llicència d'obres),

especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició. En aquest últim cas haurà d'assegurar per part del contractista realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació. I també, considerar les possibilitats reals de fer-la: que l'obra o construcció ho permeti i que es disposi de plantes de reciclatge / gestors adequats. La Direcció d'Obres serà la responsable última de la decisió a prendre i la seva justificació davant les autoritats locals o autonòmiques pertinents.

Caldrà assegurar en la contractació de la gestió dels RCDS, que el destí final (Planta de Reciclatge, Abocador,

Cantera, Incineradora, Centre de Reciclatge de Plàstics / Fusta ...) són centres amb l'autorització autonòmica de la Conselleria de Medi Ambient, així mateix s'haurà de contractar només transportistes o gestors autoritzats per aquesta Conselleria, i inscrits en els registres corresponents. Així mateix es realitzarà un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors de RCDS hauran de portar els vals de cada retirada i lliurament en destinació final. Per a aquells RCDS (terres, petris ...) que siguin reutilitzats en altres obres o projectes de restauració, s'haurà d'aportar evidència documental de la destinació final.

La gestió (tant documental com operativa) dels residus perillosos que es trobin en una obra d'enderroc o es

generin en una obra de nova planta es regirà d'acord amb la legislació nacional vigent, la legislació autonòmica i els requisits de les ordenances locals. Així mateix, els residus de caràcter urbà generats en les obres (restes de

menjars, envasos, llots de fosses sèptiques ...), seran gestionats d'acord amb els preceptes marcats per la legislació i autoritat municipals.

Per al cas dels residus amb amiant, s'han de seguir els passos marcats per l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de

febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Annex II. Llista de Residus. Punto17 06 05 * (6), per considerar aquests residus com a perillosos o com no perillosos. En qualsevol cas, sempre es compliran els preceptes dictats pel Reial Decret 108/1991, d'1 de febrer, sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant. Art 7., Així com la legislació laboral d'aplicació.

Les restes de rentat de canaletes / bótes de formigó, seran tractats com a residus "enderroc". S'evitarà en tot

moment la contaminació amb productes tòxics o perillosos dels plàstics i restes de fusta per a la seva adequada segregació, així com la contaminació dels abassegaments o contenidors de runa amb components perillosos.

Les terres superficials que puguin tenir un ús posterior per a jardineria o recuperació de sòls degradats, serà

retirada i emmagatzemada durant el menor temps possible, en cavallons d'alçada no superior a 2 metres. S'ha d'evitar la humitat excessiva, la manipulació, i la contaminació amb altres materials.



2 PT. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL TELO TALLAFOC DEL TEATRE “LA SALA D’ARGENTONA” Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte.

1

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SISTEMA ESTRUCTURA SISTEMA ENVOLVENT SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA PARTICIONS 1 ENVANS

1.1 Envans prefabricats 1.1.1 Plaques de cartró-guix

SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS SUBSISTEMA SEGURETAT

1 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS SUBSISTEMA CONNEXIONS

1 ELECTRICITAT 1.1 Connexió a xarxa 1.2 Instal·lació comunitaria i interior 1.3 Posta a terra

SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES


2

0. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci


3

constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.


4

1. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SISTEMA ESTRUCTURA SISTEMA ENVOLVENT SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PARTICIONS

1 ENVANS Paret sense missió portant.

1.1 Envans prefabricats 1.1.1 Plaques de cartró-guix Tancament de panells prefabricats de cartró-guix amb ànima cel·lular, amb entramat interior metàl·lic o de fusta, que constitueixen particions interiors. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-DB SE-F, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Fàbrica; CTE-DB SI. Annex F, Fàbrica, Resistència al foc dels elements de totxo ceràmic o silici-calcari i el bloc de formigó; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios. NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. Norma de Construcció Sismoresistent, NCSE-02. BOE. 11/10/02. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O. 18/01/94. Pliego General de Condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción, RL-88. BOE. 3/08/88. Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcció, RY-85. BOE. 10/06/1985 Pliego General de condiciones para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción, RB-90. BOE. 165; 11/07/90. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Plaques o panells prefabricats, entramat interior, pastes i cintes. Característiques tècniques mínimes Plaques o panells prefabricats. Estaran constituïts per: ànima cel·lular de llana de roca o fibra de vidre, dues plaques de cartró-guix encolades a l'ànima cel·lular, de guix de prefabricats (YP), folrades amb cartró. El guix podrà ser hidrofugat (si la partició pertany a un nucli humit) o amb additius que li confereixen duresa, resistència al foc, etc... En les seves cares no s'apreciaran fissures, concavitats, deformacions o asprors i admetran ser tallades amb facilitat. Entramat interior. Format per una sèrie d'elements verticals i horitzontals que podran ser llistons de fusta o perfils d'acer galvanitzat (perfils en O, muntants en C, mestres, angulars, etc...). A més contaran amb una sèrie d'accessoris com encreuament entre perfils, etc... La fixació perfil - perfil o placa – perfil es realitzarà mitjançant cargols d'acer o suports elàstics per a millorar l'aïllament acústic. Pastes. Podran ser per a acabat de la superfície del panell o per al reomplert de juntes entre panells. Cintes. Per a enfortir el tractament de juntes, (paper microperforat), o per a reforçar cantons (cantoneres). Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Plaques de cartró-guix, guixos i escaioles, Perfils d'alumini anoditzat i Perfils de fusta. Execució Condicions prèvies Una vegada replantejades les particions i els marcs de les portes, es col·locaran regles telescòpiques a cantonades, trobades, i al llarg de la partició cada 2-3 m. Tots els elements singulars que puguin afectar a l'execució com, juntes de dilatació, buits, etc... haurien d'estar replantejats. En cas d'entramat interior de fusta, es col·locarà un llata-guia de longitud i ample igual als de l'envà, fixant-lo al sòl mitjançant claus o cargols. Així mateix es col·locaran llistons en el sostre i laterals de l'envà, quedant anivellats i aplomats. En cas d'entramat amb perfilaria metàl·lica, s'interposarà una banda autoexpansiva entre perfils canals i terra. En les unions entre panells es col·locarà cinta perforada sobre el reomplert de les juntes, es rejuntarà amb nova pasta i dues mans de pasta fina, i s'escatarà la superfície. En les unions d'envans amb altres elements, es col·locarà paper microperforat i pasta de juntes. El conjunt de l'entramat ha de ser estable i indeformable. Ha de definir un pla vertical paral·lel al de la divisòria acabada, tot i comptant amb el gruix de les plaques que ha de suportar. Ha de quedar encerclat per perfils fixats amb tacs i visos al terra, sostre i paraments dels quals arrenqui la divisòria. Fases d’execució


5

Replanteig dels perfils. Col·locació, aplomat o anivellat i fixació dels perfils. Els muntants han d'anar encaixats a pressió en el perfil del terra i en el del sostre. Només han de quedar fixats amb visos els muntants dels punts singulars (acords amb altres paraments, buits de pas, etc...). La longitud dels muntants ha de ser 15 mm més curta que l'alçària lliure que han de cobrir. La modulació dels muntants no ha de variar en els buits de pas, i s'ha de mantenir sobre la llinda. Cal preveure el reforç de l'entramat amb elements metàl·lics o bé de fusta, en aquells punts que hagin de suportar elements pesats fixats a la divisòria (radiadors, llibreries, etc...) Per a l'execució de les cantonades i trobades de paraments, els perfils de terra i sostre s'han de tallar perpendicularment a la seva directriu per resoldre la trobada per testa, comptant però, amb els gruixos de les plaques que hagin de passar. Queden expressament prohibides les trobades a biaix d’escaire Toleràncies d'execució. Distància entre les fixacions al parament: + 5 mm; aplomat: ± 5 mm/3 m. En cas d'entramat interior de fusta. Els panells es col·locaran encarrilant-los en el llistó del forjat superior, interposant entre cada dos panells un llistó quadrat. En els buits es col·locarà un pre-cèrcol de llistons quadrats de costat igual a l'ànima de l'envà. Els panells es clavaran als llistons amb claus que travessin la placa sense trencar el cartró exterior. Una vegada muntat l'envà es taparan les juntes amb un material de reomplert, cobrint-se després amb cinta protectora. En cas d'entramat de fusteria metàl·lica. Els muntants es fixaran als canals, en cantons, arrencades d’envans i buits de portes o finestres. En els buits, els muntants delimitaran els cèrcols i es col·locaran canals en les llindes de buits reforçant les unions amb muntants amb plec de 20 cm de longitud. Acabats. L'envà quedarà pla i aplomat, presentant un aspecte net, sense ressalts ni trencaments. Control i acceptació Dues comprovacions per planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Gruixos, Desploms, Unió entre els envans i Planor. Amidament i abonament m² d'envà de panells prefabricats de cartró-guix amb ànima cel·lular, sobre estructura galvanitzada autoportant, llest per a pintar. Fins i tot replanteig, preparació, cort i col·locació de les plaques i estructura suport, anivellació i aplomat, formació de premarcs, execució d'angles i pas d'instal·lacions, acabat de juntes part proporcional de minvaments trencaments i accessoris de fixació i neteja. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat.


6

Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS

SUBSISTEMA SEGURETAT 1 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Conjunt d’elements que composen la instal·lació per a la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, i també la transmissió d’alarma als ocupants de l’edifici. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE DB SI, Seguretat en cas d'incendis. DB SU2, Seguretat enfront al risc d'impacte o enganxada i DB SU4, Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios, RIPCI. RD 1942/93. Designació del laboratori general d'assaigs i investigacions com a organisme de control per la certificació de productes. RD 1942/1993. Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT 2002. RD 842/2002. UNE. UNE 23033-1:1981 Seguridad contra incendios. Señalización. UNE 23034:1988 Seguridad contra incendios. Señalización de seguridad. Vías de evacuación. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Extintors portàtils: Aparell portàtil d’extinció, de pes i dimensions adequades pel seu transport i ús manual. Sistema de columna seca: Instal·lació d’extinció per a ús exclusiu dels bombers formada per: presa d’aigua a façana, columna ascendent d’acer galvanitzat, sortida de planta i clau de seccionament. Sistema de boques d’incendi: Instal·lació d’extinció per a ús exclusiu dels bombers formada per: font de proveïment d’aigua, xarxa de canonades i Boca d’Incendi Equipada. Sistema de detecció i alarma: Instal·lació que fa possible la detecció i posterior transmissió d’un senyal d’alarma a l’edifici. Està formada per: centraleta, detectors i xarxa elèctrica independent. Sistema d’extinció automàtica: Instal·lació que fa possible la detecció i posterior extinció automàtica de l’incendi. Està formada per: presa d’aigua de la xarxa, dipòsit acumulador, grup de pressió, ruixadors, tubs de distribució, columna i vàlvules. Hidrants exteriors: Aparell hidràulic connectat a la xarxa d’abastament d’aigua. Senyalització dels recorreguts d’evacuació: Plaques de senyalització dels diferents components de la instal·lació de protecció i extinció d’incendis. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació i les corresponents a les especificades en les normes UNE corresponent a cada component. Control i acceptació Es realitzarà la comprovació de la documentació de subministrament en tots els casos, comprovant que coincideix allò subministrat a l’obra amb el que hi ha indicat en el projecte tan pel que fa a mides, qualitats i materials. Execució Extintors portàtils: Poden ser de pols seca polivalent o anhídrid carbònic, pintats o cromats. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. S'ha de situar prop dels accessos a la zona protegida i cal que sigui visible i accessible. Alçària sobre el paviment de la part superior de l'extintor: <= 1700 mm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 50 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Sobre paret: el suport ha de quedar fixat sòlidament, pla i aplomat sobre el parament. Dins d'armari i muntat superficialment: l'armari ha de quedar fixat sòlidament, pla, aplomat i anivellat sobre el paviment. Sobre rodes:


7

L'extintor ha d'anar col·locat sobre el seu suport mòbil de forma estable i segura, de tal manera que permeti el seu transport sense perill de despendre's. Sistema de columna seca: Presa d’aigua a façana. Els ràcord seran de 70mm. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Les vàlvules i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. La connexió siamesa, així com la vàlvula d'accionament, han d'anar connectades directament a la canonada de la columna seca. La palanca de la vàlvula de seccionament de les boques tipus IPF-40, ha de quedar inclosa dins de l'armari o nínxol de la connexió siamesa. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Si porta bastiment ha de quedar anivellat, aplomat i enrasat amb la paret, amb les frontisses al costat inferior. Fondària del nínxol: 300 mm. Si està muntat en armari ha de quedar anivellat, aplomat i sòlidament fixat a la paret, amb les frontisses al costat inferior. La porta ha de girar lliurement i el pany ha d'obrir i tancar amb facilitat. Els enllaços ràpids han de quedar tapats amb les tapes corresponents. Alçària entre enllaços ràpids des del paviment: 900 mm. Sortides de planta. Els ràcord seran de 45mm amb tapa. Columna ascendent d’acer galvanitzat DN 80mm. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà dels accessoris corresponents al tipus d'unió amb que s'executi la conducció (accessoris roscats o soldats). Si cal aplicar un element enroscat, no s'ha d'enroscar al tub, s'ha d'utilitzar el corresponent enllaç de con elàstic de compressió. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Distància entre suports: en vertical cada 2 o 6 metres depenent del diàmetre, en horitzontal de 0,8 a 6 metres depenent del diàmetre. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total. Si la unió és roscada, l'estanquitat dels accessoris s'ha d'aconseguir preferentment amb tefló. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Sistema de boques d’incendi: Presa d’aigua. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Les vàlvules i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. La connexió siamesa, així com la vàlvula d'accionament, han d'anar connectades directament a la canonada de la columna seca. La palanca de la vàlvula de seccionament de les boques tipus IPF-40, ha de quedar inclosa dins de l'armari o nínxol de la connexió siamesa. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Si porta bastiment ha de quedar anivellat, aplomat i enrasat amb la paret, amb les frontisses al costat inferior. Fondària del nínxol: 300 mm. Si està muntat en armari ha de quedar anivellat, aplomat i sòlidament fixat a la paret, amb les frontisses al costat inferior. La porta ha de girar lliurement i el pany ha d'obrir i tancar amb facilitat. Els enllaços ràpids han de quedar tapats amb les tapes corresponents. Alçària entre enllaços ràpids des del paviment: 900 mm. Tubs d’acer galvanitzat. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà dels accessoris corresponents al tipus d'unió amb que s'executi la conducció (accessoris roscats o soldats). Si cal aplicar un element enroscat, no s'ha d'enroscar al tub, s'ha d'utilitzar el corresponent enllaç de con elàstic de compressió. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Distància entre suports: en vertical cada 2 o 6 metres depenent del diàmetre, en horitzontal de 0,8 a 6 metres depenent del diàmetre. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total. Si la unió és roscada, l'estanquitat dels accessoris s'ha d'aconseguir preferentment amb tefló. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Boca d’Incendi Equipada. Poden ser del tipus BIE 25 o BIE 45 en funció del diàmetre del ràcord. Boques d'incendi tipus BIE-25 i BIE-45 amb armari, muntades superficialment a la paret. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: fixació de l'armari a la paret, connexió a la xarxa d'alimentació, col·locació de la tapa de l'armari amb la inscripció "Trenqueu-lo en cas d'incendi". La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. La vàlvula i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. La vàlvula s'ha de connectar directament a la xarxa d'alimentació. L'armari ha de quedar anivellat, aplomat i sòlidament fixat a la paret. Els enllaços per a la connexió dels elements han d'estar sòlidament fixats a aquests elements. El vidre de la tapa ha de quedar fixat sòlidament. Alçària del centre de l'armari al paviment: 1500 mm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Les unions roscades han de quedar segellades amb cinta d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Sistema de detecció i alarma: Centraleta. Ha d'estar fixada sòlidament en posició vertical mitjançant tacs i visos. Ha de quedar amb els costats aplomats i anivellats. La porta ha d'obrir i tancar amb facilitat. Ha d'anar connectada a la xarxa d'alimentació i a cada sistema de detecció de la zona. Alçària des del paviment: 1200 mm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat: ± 3 mm. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Les connexions es faran amb els estris adequats. Detectors poden ser: Iònics de fums, tèrmics de fum, termovelocimètrics, detectors de CO. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. La base s'ha de fixar sòlidament a la superfície mitjançant tacs i visos. El cos ha de quedar sòlidament acoblat a la base. Els detectors autònoms de CO: Els senyals lluminosos d'alarma i servei han de quedar encarats al punt d'accés a la zona que han de protegir; han d'anar connectats a la xarxa general d'alimentació elèctrica, a 230 V. Detectors de fums, gas, de CO i tèrmics no autònoms: El senyal lluminós d'alarma ha de quedar encarat al punt d'accés de la zona que ha de protegir; han de quedar connectats pel sistema de dos conductors a la xarxa que els correspon, d'una central de detecció, a 24 V. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Les connexions es faran amb els estris adequats. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.). Xarxa elèctrica: veure capítol corresponent a electricitat. Sistema d’extinció automàtica: Serà l’adequat al tipus de foc previsible i la configuració del sector d’incendi. Caldrà un estudi o projecte específic.


8

Hidrants exteriors: L'eix d'enllaç ràpid ha de quedar vertical i encarat cap amunt. Tot el conjunt ha de quedar fixat sòlidament al fons del pericó, que ha de complir les condicions fixades en el plec de condicions de la seva partida d'obra. La vàlvula de tancament i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. Ha d'anar connectat a la xarxa d'alimentació. Les boques han de quedar tapades amb les tapes corresponents. Senyalització dels recorreguts d’evacuació: L'element de senyalització ha d'estar fixat al suport en la posició indicada a la D.T., amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la D.F. Ha de tenir col·locats i cargolats tots els visos previstos per la seva fixació. La cara exterior de la placa ha d'estar en un pla vertical, amb l'aresta superior horitzontal. El caràcter numèric ha d'estar en un pla vertical i correctament orientat. Toleràncies d'execució: nivell: ± 5 mm, aplomat: ± 1 mm/15 cm. El parament on s'ha de col·locar ha d'estar totalment acabat. No s'han de produir danys a la pintura ni bonys a la planxa durant la col·locació. No s'ha de foradar la placa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Control i acceptació Comprovar característiques dels detectors, polsadors, elements de la instal·lació, mànegues i ruixadors, així com la seva ubicació i muntatge. Instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. Prova hidràulica de mànegues i ruixadors, i prova de funcionament dels detectors i de la central. Verificacions Elements: Tipus, col·locació, fixació i situació. A les Bies i a la columna seca caldrà fer prova d’estanquitat i resistència mecànica abans de la posta en servei. Dades de la central de detecció d’incendis. Tubs: Material, diàmetre i subjecció. Xarxa de canonades d’alimentació als equips de mànega i ruixadors: característiques i muntatge. Amidament i abonament ut els elements. ml els tubs. SUBSISTEMA CONNEXIONS 1 ELECTRICITAT Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE DB HE 5, Contribució fotovoltàica mínima d'energia elèctrica. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT. Instrucciones Técnicas Complementarias. RD 842/2002. Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. D 363/2004, Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges. Instrucció 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. DOGC 30/11/1988. Reglament sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación. RD 3275/82. Normes sobre ventilació y acceso de ciertos centros de transformación. BOE: 26/6/84. Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. D 3151/1968. Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica. RD 1955/2000. S'han de complir les especificacions de la ITC-MIE-BT-019. Instrucciones técnicas complementarias MIE-RAT. BOE.183; 1.08.84. Reglamento de contadores de uso corriente clase 2. RD 875/1984. Exigencias de seguridad de material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados limites de tensión. RD 7/1988. UNE. Totes les UNE corresponents als elements que composen la instal·lació. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Connexió a xarxa Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de l’edifici fins a la caixa general de protecció (CGP). La seva funció és la de connectar-se a la xarxa elèctrica. La xarxa normalment pertany a una companyia que la manté i l’explota i n’assegura un servei regulat i regular. Les dades que cal tenir en compte de la xarxa o companyia per realitzar la connexió són: la potència necessària de l’edifici, la continuïtat del servei i la necessitat o no d’Estació transformadora. Cal conèixer les especificacions de la companyia o Ajuntament per tal de realitzar correctament la connexió. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun dels casos. Components Els components de la connexió a xarxa seran els següents: Escomesa. Connexió des de la xarxa de distribució fins a la caixa general de protecció. Caixa general de protecció. S’allotgen els elements de protecció de les línies generals d’alimentació. Assenyala l’inici de la propietat de les instal·lacions elèctriques dels usuaris. Característiques tècniques mínimes. Escomesa. Passarà per zones de domini públic o creant servitud de pas. Cal consultar amb l’empresa de serveis. Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, s’hauran d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent. Control i acceptació Escomesa: dels tubs i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions.


9

Caixa general de protecció: material i dimensions. Execució La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la direcció facultativa. En general l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. S’ha de treballar sense tensió a la xarxa. Escomesa: Les xarxes soterrades es protegiran de fenòmens de corrosió i esforços mecànics o danys. Les rases han de seguir el traçat correctament alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara sanejament, gas, aigua i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. El suport dels tubs de la instal·lació seran rases amb llit de recolzament, i de profunditat i amplada variable adequades al diàmetre del tub. Aquest suport variarà segons el diàmetre del tub i del tipus de terreny seguint ordres de la DF. El terreny interior de la rasa haurà d’estar net de residus, vegetació i aigua. Caixa General Protecció: Cal fixar-ne la situació de comú acord entre la propietat i la companyia. D’acord amb la demanda la instal·lació constarà d’una única CGP o més. La col·locació serà a la façana exterior dels edificis amb lliure i permanent accés. Si la façana no llinda amb la via pública es col·locarà en el límit entre la propietat pública i privada. Per una escomesa soterrada el nínxol a paret tindrà unes mesures aprox. de 60x30x150cm, separat 30 cm de terra. Si la escomesa és aèria el muntatge serà superficial i la distància de terra serà de 3 a 4 metres. Si hi ha 1 únic usuari o dos usuaris alimentats des d’un mateix punt, no s’admet muntatge superficial, el nínxol a la paret ha de tenir aprox. 55x50x20cm i l’alçada de lectura de l’equip entre 0,70 i 1,80 m. No s’han de transmetre esforços entre el conductor i la caixa. Toleràncies d’instal·lació + - 20mm i aplomat + - 2%. Control i acceptació Escomesa: es controlaran les rases, profunditat, gruix del llit dels tubs, pendents. Tubs i accessoris: Connexions de tubs i caixes, segellat i ancoratges. Característiques de: Caixa transformador i Caixa general de protecció : disposició, col·locació i distàncies. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Quadres generals: Aspecte exterior i interior i dimensions. Connexionat de circuits exteriors a quadres. Verificacions Escomesa: Característiques segons diàmetre i cablejat. Caixa general de protecció: Alçada de col·locació, distàncies altres instal·lacions i connexions. Amidament i abonament ml el tub, inclosa part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat; m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reomplert i el compactat completament acabat. ut de la caixa general de protecció. 1.2 Instal·lació comunitària i interior Conjunt d’elements que composen la instal·lació a partir de la línia general d’alimentació (LGA) fins al punt de connexió a l’interior. La seva funció és la de distribuir l’electricitat des de la caixa general de protecció fins a la connexió interior. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun dels casos. Principalment en allò que disposa el Reglament electrotècnic de Baixa Tensió, i les seves instruccions complementàries, així com les recomanacions de les NTE-IEB,IEP,IPP,IAT,IAA, les de la companyia subministradora, normes particulars, instal·lacions d’enllaç. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de materials, etc. Components Línia general d’alimentació(LGA): Connecta CGP amb la centralització en un sol lloc de comptadors. Poden ser de coure o alumini. Derivació individual (DI): Tram que enllaça el final de línia general d’alimentació i subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. Emplaçament els comptadors: Es poden ubicar en local o armari. S’utilitza per a la col·locació dels comptadors de tots els abonats d’un mateix edifici. Està compost per aquests elements: Interruptor general de maniobra (IGM): És obligat per a més de 2 usuaris. Fusible de seguretat: Element del circuit elèctric que es situa a l’inici de les línies, la missió del qual és protegir-les d’intensitats produïdes per tallacircuits. Comptador: Dispositiu que mesura l’energia elèctrica consumida en kilowatts per hora ó en kilovolt ampers reactius per hora. Derivació individual: Part de la instal·lació d’enllaç que subministra energia a partir del final de la línia general d’alimentació. Quadre interior de la unitat privativa: Conjunt d’aparells que es col·loquen en una instal·lació individual amb l’objectiu de protegir l’usuari de qualsevol anomalia que es pugui produir en la instal·lació. Caixa per a l’interruptor de control de potència: Està ubicat l’interruptor de control de potència i integra tots els dispositius necessaris per assegurar: el comandament, protecció de les sobrecàrregues i tallacircuits. Dispositius generals de comandament i protecció: Interruptor general automàtic (IGA)d’accionament manual. Interruptor diferencial(ID), Interruptors: Omnipolars, Magnetotèrmics, per a cada un dels circuits interiors. Tubs, canals i safates: És el lloc per on passa el cablejat; poden ser de diferents mides i materials. Cable o conductor: El conjunt format per un o diversos fils conductors reunits amb o sense recobriment protector. Caixes de derivació: Caixes especials per a realitzar unions i connexions de conductors a l’interior de tubs protectors. Poden ser amb muntatge encastat o superficial. Mecanismes: Són els elements finals de la instal·lació interior. Poden ser endolls, interruptors i commutats. Aniran encastats o muntats superficialment. Característiques tècniques mínimes. Línia general d’alimentació(LGA): Ha de ser no propagadora d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Cables unipolars aïllats. Derivació individual (DI): Ha de ser no propagador d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.


10

Emplaçament els comptadors: Fàcil i lliure accés. Ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. Caixa per a l’interruptor de control de potència: La intensitat de l’interruptor de control de potència serà en funció del tipus de subministrament i tarifa a aplicar, segons contractació. Dispositius generals de comandament i protecció: Secció mínima dels conductors segons circuit. Cable o conductor: Tensió assignada 0,6/1kV. Control i acceptació Conductors i mecanismes: Identificació, segons especificacions e projecte. Distintiu de qualitat AENOR. Comptadors, equips i quadres: Homologació per part del MICT. Accessoris i material elèctric: Marca AENOR homologada pel Ministeri de Foment. La resta de components de la instal·lació s’hauran d’acceptar en obra conforme a la documentació de projecte, documentació del fabricant, la normativa, especificacions de projecte, i indicacions de la direcció facultativa durant l’execució de les obres. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Línia general d’alimentació(LGA) i Derivació individual (DI): Passarà per espais d’ús comunitari amb conductes aïllats per l’interior, amb tubs encastats, o muntatge superficial. La unió dels tubs serà roscada o embotida. Si la longitud és excessiva es disposaran els registres adequats. Es procedirà a la col·locació dels conductes elèctrics, fent servir passa fils guies impregnades amb substàncies que permetin el lliscament per l’interior. La canalització permetrà l’ampliació de la secció dels conductors fins al 100%. La secció dels cables serà com a mínim de 10mm2 si són de coure o de 16 mm2 si són d’alumini. Emplaçament dels comptadors: Es construiran amb materials no inflamables, no hi travessaran cap conducció ni instal·lació que no siguin elèctriques. Ha de ser de fàcil i lliure accés. Tindrà un ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. El pany serà normalitzat. Per a 16 comptadors es centralitzarà en un armari si n’hi ha més de 16 és centralitzen en un local. En tots els casos: Les portes han d’obrir cap enfora. L’interior s’ha d’enguixar i pintar de color blanc. Es col·locarà una bunera a l’interior connectada a la xarxa de sanejament. Comptadors: S'han d'instal·lar a l'interior del local o a la façana, en lloc accessible fàcilment, a prop de l'entrada i a una alçada de col·locació dels comptadors serà 0,25m des del terra i com a màxim 1,80m alçada de lectura del comptador més alt. Segons el grau d'electrificació s'ha d'instal·lar la protecció contra contactes indirectes (interruptors diferencials) i PIA (Interruptors magnetotèrmics) necessaris. Han d'estar fixats sobre una paret, mai sobre un envà. Sobre les bases s'han de col·locar els fusibles de seguretat. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades per la direcció facultativa. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm i aplomat: ± 2%. Quadre interior de la unitat privativa: Anirà col·locat sobre una paret, mai sobre un envà. Tots els elements que es col·loquin al quadre compliran: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents. Cap part accessible de l'element instal·lat no ha d'estar en tensió, fora dels punts de connexió.Quan es col·loca a pressió ha d'anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l'interior d'una caixa o armari. En aquest cas, l'interruptor s'ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi. Quan es col·loca amb cargols, ha d'estar muntat sobre una placa base aïllant a l'interior d'una caixa també aïllant. En aquest cas l'interruptor s'ha de subjectar pels punts disposats amb aquesta finalitat pel fabricant. Els interruptors han de ser capaços de funcionar correctament en les condicions normals exigides en les normes. Els interruptors que admetin la regulació d'algun paràmetre han d'estar ajustats a les condicions del paràmetre exigides en la DT. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. ICP: Ha d'estar muntat dins d'una caixa precintable. Ha d'estar localitzat el més a prop possible de l'entrada de la derivació individual. PIA: En el cas d’habitatges ha de quedar muntat un interruptor magnetotèrmic per a cada circuit. Tubs : Els canvis de direcció s'han de fer de manera adequada a cada material. Tubs rígids: es faran mitjançant corbes d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les unions són roscades, han d'estar fetes amb maniguets amb rosca. Quan les unions són endollades s'han de fer amb maniguets llisos. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, alineació: ± 2%, <= 20 mm/total. Tubs flexibles: No pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la que s'ha d'efectuar el tractament superficial. Toleràncies d'instal·lació: penetració dels tubs dins les caixes: ± 2 mm. Encastat: el tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm. Sobre sostremort: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. Muntat sobre paviment: El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim. Canals i safates : El muntatge s'ha de fer amb peces de suport, amb un mínim d'un per tram, fixades al sostre o als paraments amb perns d'ancoratge. Les unions dels trams rectes, derivacions, cantonades, etc., de les canals s'han de fer amb peces d'unió fixades amb cargols o reblons. Les unions han d'estar a 1/5 de la distància entre dos recolzaments. Han de tenir continuïtat elèctrica, connectant-les al conductor de terra cada 10 m, com a màxim. Els finals de canalitzacions i els laterals de les caixes de derivació han d'estar coberts sempre amb tapetes de final de tram i laterals de caixa, respectivament. Distància entre les fixacions: <= 2,5 m. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 0,2%, 15 mm/total, desploms: <= 0,2%, 15 mm/total. Cable o conductor: S'han considerat els tipus següents: Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV. Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS). S'han considerat els tipus de col·locació següents: Cables UNE RFV, RV, RZ1K per anar col·locats en tubs. Cables UNE RV, RZ1K per anar muntats superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas, connexió a les caixes i mecanismes, en el seu cas. Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrotllament dels fils. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva instal·lació. RV-K O RZ1-K: El conductor ha de penetrar dins les caixes de


11

derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. No han d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: Cables unipolars: radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable. Cables multiconductors: radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm. Toleràncies d'instal·lació: Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm. RV-K O RZ1-K superficial: la seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm.Distància vertical entre fixacions: <= 150cm. Caixes de derivació: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió de terra. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%. Mecanismes: La posició ha de ser la reflectida a la documentació tècnica o, en el seu defecte, la indicada per la direcció facultativa. Toleràncies d'instal·lació: Posició: ± 20 mm. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectats als borns de la base per pressió de cargols. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: aplomat: ± 2% Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament). Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. Quadres generals: Aspecte exterior, interior i dimensions. Característiques tècniques dels components del quadre: interruptors, automàtics, diferencials, relès, etc.) Fixació d’elements i connexionat. Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. Connexionat de circuits exteriors a quadres. Proves de funcionament: Comprovació de la resistència de la xarxa de terra; Comprovació d’automàtic; Encès de l’enllumenat; Circuit de força; Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida. Verificacions Proves de funcionament de la instal·lació. Potència contractada, tensió a la instal·lació. Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. Amidament i abonament ml conductors, tubs, canals, safates i dispositius generals de comandament i protecció. Per unitat: comptador, quadre, caixes de derivació, mecanismes. 1.3 Posta a terra És la instal·lació de protecció, independent a la xarxa elèctrica, unida directament a terra, que te com a missió evacuar els corrents de defecte o de derivació que es produeixen per a eventual falta d’aïllament. A aquesta presa de terra es connectaran, quan n’hi hagi en projecte, les parts metàl·liques dels dipòsits de gasoil, instal·lacions de calefacció, d’aigua, de gas canalitzat, i antenes de ràdio i televisió. Components Punt de connexió a terra: És un electrode de materials inalterables com: coure, acer galvanitzat o sense galvanitzar amb protecció catòdica o de fosa de ferro. Conductors de posta a terra: Seran de coure rígid nu, acer galvanitzat o un altre metall amb un alt punt de fusió. Línies d’enllaç amb la terra: amb conductor nu soterrat al terreny. Arquetes de connexió. Línia principal de terra i les seves derivacions: el conductor anirà aïllat amb tubs de PVC rígid o flexible. Placa o piqueta de connexió a terra. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Punt de connexió a terra. La platina ha de portar un dispositiu de fixació a la base. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició i quantitat han de ser les fixades per la direcció facultativa i han de constar a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. S’ha de: connectar sobre els conductors de terra; situar en un lloc accessible; permetre mesurar la resistència de la presa de terra corresponent; assegurar la continuïtat elèctrica; ha d’estar situat a prop de la presa de terra. Les instal·lacions que ho necessitin han de disposar d'un nombre suficient de punts de posada a terra, convenientment distribuïts, que estiguin connectats al mateix electrode o conjunt d'electrodes. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. Toleràncies d'execució:- posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2% Placa o piqueta de connexió a terra. Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny. Ha de quedar: fàcilment localitzable per a la realització periòdica de proves d'inspecció i control; unides rígidament, assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de compressió, soldadura d'alt punt de fusió, etc. El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net, sense humitat i fet de tal forma que s'evitin els efectes electroquímics. Han d'estar clavades de tal forma que el punt superior quedi a 50 cm de profunditat. En el cas d'enterrar més d'una placa, la distància entre elles ha de ser com a mínim de 3 m. Ha de tenir incorporat un tub de plàstic de 22 mm de diàmetre, aproximadament, al costat del cable per a la humectació periòdica del pou de terra. Toleràncies d'execució: posició: ± 50 mm Conductor de coure nu.Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode sempre en llocs visitables. El cargol ha de portar un


12

dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi. Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causes electroquímiques. El circuit de terra no serà interromput per a la col·locació de seccionadors, interruptors o fusibles. El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de fer dins d'un tub rígid d'acer galvanitzat. El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles. Col·locat superficialment: El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançant brides en el cas de canals i safates. Distància entre fixacions: <= 75 cm. En malla de connexió a terra: El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terra garbellada i compactada. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm. Control i acceptació Tot el que fa referència a la seva execució en especial comprovació de la resistència de la xarxa de terra. Amidament i abonament ut punt de connexió a terra, arquetes de connexió, placa o piqueta de connexió a terra. ml conductors de posta a terra, línies d’enllaç amb la terra, línia principal de terra SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES Argentona, juny de 2009


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PROJECTE EXECUTIU DEL TELO TALLAFOC DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte.

1

TELOARG B052 GUIXOS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Productes en pols preparats bàsicament amb pedra de guix, i eventualment addicions per a modificar les característiques d'adormiment, resistència, adherència, retenció d'aigua, densitat o altres. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar homologat d'acord amb el RD 1312/1986 o disposar d'una certificació de conformitat a normes segons l'ordre 14-1-1991. En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. S'ha de poder utilitzar directament, pastant-los amb aigua. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. Característiques químiques: +--------------------------------------------------------------------+ ¦ Característiques ¦ TIPUS ¦ ¦ ¦-------------------------------------------¦ ¦ químiques ¦ YG ¦ YF ¦ E-30 ¦ ¦-------------------¦--------¦--------¦---------¦ ¦ Aigua combinada ¦ <= 6% ¦ <= 6% ¦ <= 7% ¦ ¦--------------------------¦-----------¦------------¦---------¦ ¦ Índex de puresa ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ (contingut teòric ¦ >= 75% ¦ >= 80% ¦ >= 90% ¦ ¦ total en sulfat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ de calç i aigua) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------------¦--------¦--------¦---------¦ ¦ Sulfat càlcic ¦ - ¦ - ¦ >= 85% ¦ ¦ semihidratat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------------¦--------¦--------¦---------¦ ¦ pH ¦ >= 6 ¦ >= 6 ¦ >= 6 ¦ +-----------------------------------------------+ Finura de la mòlta: +-------------------------------------------+ ¦ FINURA DE ¦ TIPUS ¦ ¦ ¦---------------------------¦ ¦ LA MÒLTA ¦ YG ¦ YF ¦ E-30 ¦ ¦---------------¦--------¦--------¦---------¦ ¦ Rotació tamís ¦ - ¦ - ¦ <= 0% ¦ ¦ 0,8 UNE 7-050 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦--------¦--------¦---------¦ ¦ Rotació tamís ¦ <= 50% ¦<= 15% ¦= 5% ¦ ¦ 0,2 UNE 7-050 ¦ ¦ ¦ ¦ +-------------------------------------------+ Resistència mecànica a flexotracció: - Guix YG: >= 2,0 N/mm2 - Guix YF: >= 2,5 N/mm2 - Escaiola E-30 o E-30/L: >= 3,0 N/mm2 Temps en passar d'estat líquid a plàstic: - Guix YG, YF, escaiola E-30: <= 8 minuts - Escaiola E-30/L: <= 20 minuts Duració de l'estat plàstic: - Guix YG, YF, escaiola E-30: >= 10 minuts - Escaiola E-30/L: >= 30 minuts Les característiques anteriors s'han de determinar d'acord amb allò que es descriu en la RY-85. ADHESIUS A BASE DE GUIX PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT I TRANSFORMATS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT: Els adhesius a base de guix per a la fixació de les plaques de guix laminat o els transformats de plaques de guix laminat s’han de designar de la següent manera: - Mitjançant l’expressió “adhesivo a base de yeso para transformados de placas de yeso laminado con aislamiento térmico/acústico o placas de yeso laminado” - Referència a la norma EN 14496 Els adhesius a base de guix per a la fixació de les plaques de guix laminat o els transformats de plaques de guix laminat han d’anar marcats de manera clara e indeleble, ja sigui sobre la pròpia placa, o bé sobre l’embalatge, l’albarà o el certificat subministrat amb el producte amb les següents indicacions: - Referència a la norma europea EN 14496 - Nom, marca comercial o altres mitjans d’identificació del fabricant - Data de fabricació i/o data de caducitat - Identificació del producte segons el sistema de designació esmentat anteriorment


2

- Ha de portar, en lloc visible, el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: en sacs, de manera que no s'alterin les seves característiques. Al sac hi ha de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Designació d'acord amb la norma RY-85 - Pes net ADHESIUS A BASE DE GUIX PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT I TRANSFORMATS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT: El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: +-------------------------------------------------------------------------------------------------------+ ¦ Producte ¦ Ús previst ¦ Característiques ¦ Sistema ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Adhesius a ¦ En tots els usos subjectes a espe- ¦ Reacció al foc ¦ 3/4 ¦ ¦base de guix¦ cificacions de reacció al foc ¦-----------------------------------¦ ¦ p/plaques ¦ ¦ Altres ¦ 4 ¦ ¦guix laminat¦---------------------------------------------------------------------------------------¦ ¦i transform.¦ Per a situacions i usos no mencio- ¦ ¦ ¦ ¦plaques guix¦ nats anteriorment ¦ Tots ¦ 4 ¦ ¦ laminat ¦ ¦ ¦ ¦ +------------------------------------------------------------- -----------------------------------------+ El símbol normalitzat del marcatge CE (segons la directiva 93/68/CE) s’ha d’estampar sobre l’embalatge de manera visible (o si no és possible, sobre o la documentació comercial que acompanya al producte) i ha d’anar acompanyat de la següent informació com a mínim: - Nom, logotip o adreça declarada del fabricant - Les dues últimes xifres de l’any de la impressió del marcatge - Referència a la norma europea EN 14496 - Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst - Informació sobre les característiques essencials que han de declarar-se de la següent manera: - Valors declarats, i quan procedeixi, nivell o classe - Resistència a l’esforç tallant - Reacció al foc - Permeabilitat al vapor d’aigua - Resistència a flexió - Altres valors que de`penen del sistema i que ha de declarar el fabricant en la seva documentació sobre l’ús previst - Prestació No determinada (PND) per a aquelles característiques en les que sigui aplicable - Com alternativa la designació normalitzada Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 31 de mayo de 1985 por la que se aprueba el Pliego general de condiciones para la Recepción de Yesos y escayolas en las obras de construcción RY-85. ADHESIUS A BASE DE GUIX PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT I TRANSFORMATS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT: UNE-EN 14496:2006 Adhesivos a base de yeso para transformados de placa de yeso laminado con aislante térmico/acústico y placas de yeso laminado. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.

B0A4 VISOS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tijes cilíndriques o còniques, amb filet de secció triangular que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua. S'han considerat els següents tipus: - Visos galvanitzats - Visos per a fusta o tac de PVC - Visos per a conglomerats de fusta, de llautó - Visos per a plaques de cartró-guix, cadmiats o galvanitzats CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El perfil de la rosca del vis ha d'estar en relació amb el seu diàmetre (UNE 17-008), i la llargària de la rosca, en relació amb la seva llargària (UNE 17-051). La seva superfície ha de ser llisa, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes superficials. Els fils de la rosca no han de tenir defectes de material ni empremtes d'eines. Cementació del vis: > 0,1 mm ACABAT CADMIAT: El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni imperfeccions superficials. ACABAT GALVANITZAT: El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni imperfeccions superficials. Protecció de galvanització: >= 275 g/m2 Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%


3

2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Empaquetats. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0A7 ABRAÇADORES 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Abraçadores de materials diversos per a la subjecció de canonades. S’han contemplat els següents tipus d’abraçadores: - Abraçadores reforçades formades per dues peces semicirculars d’acer galvanitzat unides per un cargol a cada extrem - Abraçadores reforçades formades per dues peces semicirculars d’acer galvanitzat unides per un cargol a cada extrem i revestides amb perfil de cautxú (abraçadores isofòniques) - Abraçadores d’acer inoxidable formades per dues peces semicirculars, amb unió encaixada per forma - Abraçadores de niló (poliamida resident a l’impacte) amb doble tanca superior i base amb forat roscat de M6 CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En les abraçadores partides d’acer galvanitzat, una de les peces semicirculars ha de tenir un pas roscat que permeti la seva unió al vis de fixació. La rosca ha de ser mètrica. L’abraçadora isofònica ha de tindre la part metàl·lica en contacte amb el tub revestida amb un perfil de cautxú. En les abraçadores d’acer inoxidable, el cargol de fixació ha d’estar electrosoldat a una de les parts, mentre que l’altra part encaixarà en la primera desplaçant-se axialment. En les abraçadores de niló amb tanca per la part superior, el sistema de tancament ha de formar part de la pròpia abraçadora. Ha d’anar fixada al parament amb un cargol roscat per ambdós extrems que subjecta a la abraçadora per la seva base, que si és el cas es pot substituir per un cargol amb cap. També s’admet la fixació al parament encaixant la abraçadora en una regleta de suport fixada prèviament. Els cargols no han de tenir imperfeccions (rebaves, emprentes, etc) que impedeixin cargolar els elements. El vis ha d'anar protegit contra la corrosió. El disseny del tac ha de ser l'adient al suport. Els diàmetres del tac i vis han de ser compatibles. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: S'ha de subministrar conjuntament el tac, el vis i l'abraçadora en capses, on ha de figurar les dades següents: - Identificació del fabricant - Diàmetres - Unitats Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0CC PLAQUES DE GUIX LAMINAT 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Plaques de guix amb l'acabat de la cara vista amb cartó. Eventualment amb altres plaques o làmines adherides a la cara interior, o formen un envà de dues cares vistes, amb l'interior reblert amb una retícula de cartó. - Plaques de guix laminat: - Plaques de guix laminat tipus A - Plaques de guix laminat tipus H (plaques amb capacitat d’absorció d’aigua reduïda) - Plaques de guix laminat tipus E (plaques per a exteriors) - Plaques de guix laminat tipus F (plaques amb la cohesió de l’ànima millorada a altes temperatures) - Plaques de guix laminat tipus P (plaques base de guix) - Plaques de guix laminat tipus D (plaques amb densitat controlada) - Plaques de guix laminat tipus R (plaques amb resistència millorada) - Plaques de guix laminat tipus I (plaques amb duresa superficial millorada) - Transformats de placa de guix laminat amb aïllament tèrmic o acústic: - Transformats classe 1 - Transformats classe 2 CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar homologat d'acord amb el RD 1312/1986 o disposar d'una certificació de conformitat a normes segons l'ordre 14-1-1991. Els angles i les arestes vistes han de ser rectes. La superfície ha de ser plana, sense defectes com ara cops, bonys, taques, etc. PLAQUES DE GUIX LAMINAT: Resistència a flexió (expressada com a càrrega de trencament a flexió): - Plaques tipus A, D, E, F, H, I: - Gruix nominal 9,5 mm:


4

- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 160 N - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 400N - Gruix nominal 12,5 mm: - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 210 N - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 550 N - Gruix nominal 15,0 mm: - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 250 N - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 650 N - Altres gruixos (essent t el gruix en mm) - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 16,8 x t (N) - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 43 x t (N) - Plaques tipus R o combinades amb una placa tipus R: - Gruix nominal 12,5 mm: - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 300 N - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 725 N - Gruix nominal 15,0 mm: - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 360 N - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 870 N - Altres gruixos (essent t el gruix en mm) - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 24 x t (N) - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 58 x t (N) - Plaques tipus P: - Gruix nominal 9,5 mm: - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 125 N - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 180 N - Gruix nominal 15,0 mm: - Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 165 N - Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 235 N Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: Característiques essencials per a plaques desniades a rigiditzar estructures de fusta per a murs exteriors i estructures de fusta per a teulades apuntalades: - Resistència a l’esforç tallant (UNE-EN 520) Característiques essencials per a plaques en situacions d’exposició al foc: - Classe A1 a F (UNE-EN 520 o UNE-EN 13501-1) Característiques essencials per a plaques per a control de la difusió de la humitat: - Per a totes les plaques excepte les tipus E (UNE-EN 12524) - Per a plaques tipus E: =< 25 segons UNE-EN ISO 12572 Resistència a flexió: - UNE-EN 520 Resistència tèrmica: - UNE-EN 520 Altres característiques essencials que depenen de les condicions finals d’ús: - Resistència a l’impacte - Aïllament davant del soroll aeri - Absorció acústica Les plaques de guix laminat han de designar-se de la següent manera: - La expressió: “Placa de yeso laminado” - La lletra o combinació de lletres que designa el tipus de placa - Referència a la norma europea EN 520 - Les dimensions de la placa en mm (amplària x llargària x gruix) - El tipus de cantell longitudinal Les plaques han d’anar marcades de manera clara e indeleble, ja sigui sobre la pròpia placa, a l’etiqueta que l’acompanya, a l’embalatge o bé a la documentació comercial que acompanya l’enviament, amb la següent informació com a mínim: - Referència a la norma europea EN 520 - Nom, marca comercial o d’altres o d’altres mitjans d’identificació del fabricant de la placa - Data de fabricació - Identificació de la placa segons el sistema de designació del paràgraf anterior - El símbol normalitzat del marcatge CE Toleràncies: - Amplària: - Plaques tipus P: + 0 mm; - 8 mm - Plaques tipus A, H, D, E, F, I, R, o combinades: + 0 mm; - 6 mm - Llargària: - Plaques tipus P: + 0 mm; - 6 mm - Plaques tipus A, H, D, E, F, I, R, o combinades: + 0 mm; - 5 mm - Gruix: - Plaques tipus P: ± 0,6 mm - Plaques tipus A, H, D, E, F, I, R, o combinades: - Gruix nominal < 18 mm: ± 0,6 mm - Gruix nominal >= 18 mm: ± 0,4 x t (t=gruix en mm; tolerància en mm arrodonida a 0,1 mm) - Rectitud d’arestes: < 2,5 mm/m d’amplària (segons procediment de la norma UNE-EN 520) - Cantells i perfils finals (només per al cantell afinat i el cantell semirodó afinat)


5

- Fondària de l’afinat del cantell: entre 0,6 i 2,5 mm - Amplària de l’afinat del cantell: entre 40 mm i 80 mm - Capacitat d’absorció d’aigua de les plaques tipus H1, H2 i H3: - Capacitat d’absorció d’aigua superficial: =< 180 g/m2 - Capacitat d’absorció d’aigua total: - Plaques tipus H1: =< 5% - Plaques tipus H2: =< 10% - Plaques tipus H3: =< 25% TRANSFORMATS DE PLACA DE GUIX LAMINAT: Tant la placa com l’aïllament han de complir les respectives normes: - Placa de guix laminat: Ha de complir la norma EN 520 - Aïllament d’escuma de poliestirè expandit (EPS): Ha de complir la norma EN 13163 - Aïllament de poliestirè extruït (XPS): Ha de complir la norma EN 13164 - Aïllament de poliuretà rígid (poliisocianat, poliisocianurat) (PUR i PIR): Ha de complir la norma EN 13165 - Aïllament d’escumes fenòliques (PF): Ha de omplir la norma EN 13166 - Aïllament de llana mineral: Ha de complir la norma EN 13162 Resistència a la flexió: - Càrrega mínima de trencament en sentit transversal: 160 N - Càrrega mínima de trencament en sentit longitudinal: 400 N Desenquadrament: - En sentit transversal: -5 mm a + 5 mm - En sentit longitudinal: -5 mm a + 8 mm Planor (del transformat): =< 5 mm Adherència/cohesió del material aïllant: - Transformats de classe 1: > 0,017 MPa - Transformats de classe 2: > 0,003 MPa Toleràncies: - Amplària: + 0 mm; - 4 mm - Llargària: + 0 mm; - 5 mm - Gruix (del transformat): ± 3 mm 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Aparellades, amb les vores precintades, embalades en paquets paletitzats. El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: +-------------------------------------------------------------------------------+ ¦ Producte ¦ Ús previst ¦ Característiques ¦ Sistema ¦ ¦-------------------------------------------------------------------------------¦ ¦ ¦ En tots els usos subjectes a espe- ¦ Reacció al foc ¦ 3/4 ¦ ¦ ¦ cificacions de reació al foc ¦---------------------¦---------¦ ¦ ¦ ¦ Altres ¦ 4 ¦ ¦ Plaques ¦------------------------------------¦---------------------¦---------¦ ¦ de ¦ Per a rigiditzar estructures de ¦ Resistència tallant ¦ 3 ¦ ¦ guix ¦ fusta per a murs amb càrrega de ¦---------------------¦---------¦ ¦ lamina ¦ vent o per a estructures de fusta ¦ Altres ¦ 4 ¦ ¦ ¦ per a teulades ¦ ¦ ¦ ¦ ¦------------------------------------¦---------------------¦---------¦ ¦ ¦ Per a situacions i usos no mencio- ¦ Tots ¦ ¦ ¦ ¦ nats anteriorment ¦ ¦ 4 ¦ +-----------------------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ En tots els usos subjectes a espe- ¦ Reacció al foc ¦ 3 ¦ ¦Transform .¦ cificacions de reació al foc ¦---------------------¦---------¦ ¦de plaques ¦ ¦ Altres ¦ 4 ¦ ¦ de guix ¦------------------------------------¦---------------------¦---------¦ ¦ laminat ¦ Per a situacions i usos no mencio- ¦ Tots ¦ ¦ ¦ ¦ nats anteriorment ¦ ¦ 4 ¦ +-------------------------------------------------------------------------------+ - Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Nom, logotip o adreça declarada del fabricant - Les dues últimes xifres de l’any de la impressió del marcatge - Referència a la norma europea corresponent: - Per a les plaques de guix laminat: la norma EN 520 - Per als transformats de plaques de guix laminat: la norma EN 13950 - Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst - Informació sobre les característiques essencials pertinents indicades a la taula ZA.1 de la norma UNE-EN 520 o UNE-EN 13950 per a les plaques de guix laminat o per als transformats de plaques de guix laminat respectivament Emmagatzematge: En posició horitzontal, elevats del terra sobre travessers separats no més de 40 cm i en llocs protegits de cops i de la interpèrie. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.


6

4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PLAQUES DE GUIX LAMINAT: UNE-EN 520:2005 Placas de yeso laminado. Definiciones. especificaciones y métodos de ensayo. UNE-EN 520:2005 ERRATUM:2006 Placas de yeso laminado. Definiciones. Especificaciones y métodos de ensayo. TRANSFORMATS DE PLACA DE GUIX LAMINAT: UNE-EN 13950:2006 Transformados de placa de yeso laminado con aislamiento térmico acústico. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.

B7J5 SEGELLANTS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials plàstics de diferent composició, sense forma específica que serveixen per a tancar un junt entre materials d'obra per a que en quedi garantida l'estanquitat. S'han considerat els tipus següents: - Massilla de silicona: Màstic monocomponent de cautxú de silicona, d'elasticitat permanent, amb sistema reactiu acètic (àcid), amínic (bàsic) o neutre - Massilla de polisulfurs bicomponent: Màstic elastòmer bicomponent de resines epoxi i cautxú de polisulfurs amb additius i càrregues - Massilla de poliuretà monocomponent o bicomponent: Màstic de poliuretà amb additius i càrregues d'elasticitat permanent - Massilla acrílica: Màstic monocomponent de consistència plàstica de polímers acrílics en dispersió aquosa, amb additius i càrregues - Massilla de butils: Màstic monocomponent tixotròpic de cautxú butil d'elasticitat permanent - Massilla d'oleo-resines: Màstic monocomponent d'òleo-resines amb additius i càrregues de plasticitat permanent - Massilla de cautxú-asfalt: Massilla d'aplicació en fred, a base de betums asfàltics, resines, fibres minerals i elastómers - Massilla asfàltica d'aplicació en calent, a base de betums modificats amb elastòmers i càrregues minerals - Escuma de poliuretà en aerosol: Escuma monocomponent autoexpandible - Massilla per a junt de plaques de cartó-guix CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. Excepte la massilla de cautxú-asfalt, l'asfàltica i la utilitzada per a plaques de cartó-guix, la resta de massilles han de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb pistola. Característiques físiques: +--------------------------------------------------------------------------------------------+ ¦Tipus massilla ¦Densitat ¦Temperatura ¦Deformació ¦Resistència a¦ ¦ ¦ a 20°C ¦d'aplicació ¦màx. a 5°C ¦ temperatura¦ ¦ ¦ (g/cm3) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦----------------¦----------¦----------------------------------------¦-----------¦-------------¦ ¦Silicona neutra ¦1,07-1,15 ¦ -10 - +35°C¦ 20-30% ¦ -45 - +200°C¦ ¦Silicona àcida ¦1,01-1,07 ¦ -10 - +35°C¦ 20-30% ¦ - ¦ ¦ó bàsica ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Polisulfur ¦ >= 1,35 ¦ -10 - +35°C¦ 30% ¦ -30 - +70°C ¦ ¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ 1,2 ¦ 5 - 35°C ¦ 15-25% ¦ -30 - +70°C ¦ ¦monocomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ 1,5-1,7 ¦ 5 - 35°C ¦ 25% ¦ -50 - +80°C ¦ ¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Acrílica ¦ 1,5-1,7 ¦ 5 - 40°C ¦ 10-15% ¦ -15 - +80°C ¦ ¦De butils ¦1,25-1,65 ¦ 15 - 30°C ¦ 10% ¦ -20 - +70°C ¦ ¦D'óleo-resines ¦1,45-1,55 ¦ -10 - +35°C¦ 10% ¦ -15 - +80°C ¦ +------------------------------------------------------------------+ Característiques mecàniques: +----------------------------------------------------------------------------------------+ ¦Tipus massilla ¦Resistència a¦Mòdul d'elasticitat al ¦ Duresa ¦ ¦ ¦ la tracció ¦100% d'allargament ¦Shore A ¦ ¦ ¦ (N/mm2) ¦ (N/mm2) ¦ ¦ ¦-----------------¦----------------------------------¦-----------------------¦---------¦ ¦Silicona neutra ¦ >= 0,7 ¦ 0,2 ¦12° - 20°¦ ¦Silicona àcida ¦ >= 1,6 ¦ 0,5 ¦25° - 30°¦ ¦ó bàsica ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Polisulfur ¦ >= 2,5 ¦ - ¦ 60° ¦ ¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ >= 1,5 ¦ 0,3 ¦30° - 35°¦ ¦monocomponent ¦ ¦ 0,3 - 0,37 N/mm2 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(polimerització ràpida)¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ - ¦ 1,5 ¦ - ¦ ¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Acrílica ¦ - ¦ 0,1 ¦ - ¦ ¦De butils ¦ - ¦ - ¦15° - 20°¦ +-------------------------------------------------------------------------------------+ MASSILLA DE SILICONA: Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una massa consistent i elàstica. Base: Cautxú-silicona Allargament fins al trencament: - Neutra: >= 500%


7

- Àcida o bàsica: >= 400% MASSILLA DE POLISULFURS BICOMPONENT: Un cop mesclats ambdós components a temperatura >= 10°C es transforma en un material elastomèric que vulcanitza sense retraccions, i no li afecta la humitat. La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície. Base: Polisulfurs + reactiu Temperatura òptima de la mescla: 10°C - 20°C MASSILLA DE POLIURETÀ MONOCOMPONENT BICOMPONENT: Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una massa consistent i elàstica. La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície. Base: - Monocomponent: Poliuretà - Bicomponent: Poliuretà + reactiu Temperatura òptima de la mescla: 15°C - 20°C MASSILLA ACRÍLICA: El procés de reticulació comença a evaporar l'aigua de la massa, la qual es converteix en una pasta tixotròpica consistent i amb una certa elasticitat. Base: Polímers acrílics MASSILLA DE BUTILS: Vulcanitza en evaporar-se el dissolvent i entrar en contacte amb l'aire, i es converteix en una pasta tixotròpica elàstica. Base: Cautxú-butil MASSILLA D'OLEO-RESINES: En contacte amb l'aire, forma una pel·lícula superficial protectora i resistent i manté l'interior plàstic. Base: Oleo-resines MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT: Mesclats els components, sense escalfar els materials a una temperatura >= 38°C, ha de donar un producte homogeni amb la consistència adequada per a la seva aplicació per abocament, pressió o extrussió , com a mínim 1 hora després de la seva preparació. Base: Cautxú-asfalt Resistència a la temperatura: 18°C - 100°C MASSILLA ASFÀLTICA: Resiliència a 25°C: 78% ESCUMA DE POLIURETÀ EN AEROSOL: Temps d'assecatge (23°C i 50% HR): 20-25 min Densitat (DIN 53420): Aprox. 20 kg/m3 Temperatura d'aplicació: 5°C - 20°C Resistència a la tracció (DIN 53571) - a 20°C: 15 N/cm2 - a -20°C: 20 N/cm2 Comportament al foc (DIN 4102): Classe B2 Resistència a la temperatura: -40°C - +90°C MASSILLA PER A JUNTS DE PLAQUES DE CARTÓ-GUIX: Ha de tenir la consistència adient per a la seva correcta aplicació. El fabricant ha de subministrar les instruccions necessàries per a la seva aplicació. MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT O ASFÀLTICA: Característiques físiques: +-----------------------------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ ¦ Penetració a ¦Fluència a 60°C ¦Adherència ¦ ¦ Tipus ¦ Densitat ¦25°C,150g i 5s ¦UNE 104-281(6-3)¦5 cicles a -18°C¦ ¦massilla ¦(g/cm3) ¦UNE 104-281(1-4)¦ (mm) ¦UNE 104-281(4-4)¦ ¦ ¦ ¦ (mm) ¦ ¦ ¦ ¦---------¦---------¦----------------¦----------------¦------------------------------------------------------¦ ¦Cautxú ¦1,35-1,5 ¦ <= 23,5 ¦ <= 5 ¦ Ha de complir ¦ ¦asfalt ¦(a 25°C) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Asfàltica ¦ 1,35 ¦ <= 9 ¦ <= 5 ¦ Ha de complir ¦ +----------------------------------------------------------------------------------------------------------+ Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE 104-233. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Subministrament: En envàs hermètic. Ha de portar impreses les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Identificació del producte - Color (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix o escuma de poliuretà) - Instruccions d'ús - Pes net o volum del producte


8

- Data de caducitat (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix) MASSILLA DE SILICONA, DE POLISULFURS, DE POLIURETÀ, ACRÍLICA, DE BUTILS, D'OLEO-RESINES O ASFÀLTICA: Emmagatzematge: El producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament, en posició vertical, en lloc sec i a una temperatura entre 5°C i 35°C. Temps recomanat d'emmagatzematge de sis a dotze mesos. MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT: Emmagatzematge: En el seu envàs tancat hermèticament i protegit de la intempèrie. Temps màxim d'emmagatzematge sis mesos. ESCUMA DE POLIURETÀ: Emmagatzematge: el producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament i a temperatura ambient al voltant dels 20°C. Temps màxim d'emmagatzematge nou mesos. MASSILLA PER A PLAQUES DE CARTÓ-GUIX: Ha de ser subministrat pel mateix fabricant de les plaques que s'utilitzin, a fi d'asegurar-ne la compatibilitat dels materials. Emmagatzematge: En envàs hermètic, protegit de la intempèrie. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B7JZ MATERIALS AUXILIARS PER A JUNTS I SEGELLATS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials amb finalitats diverses per a col·laborar i complementar l'elaboració de junts i segellats. S'han considerat els tipus següents: - Cinta de cautxú cru - Cinta de paper resistent per a junts de plaques de cartó-guix - Cinta reforçada amb dues làmines metàl·liques per a cantonera de plaques de cartó-guix - Emprimació prèvia per a segellats IMPRIMACIÓ PRÈVIA PER A SEGELLATS: No ha de produir defectes o alteracions físiques o químiques en el material segellador. Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fluir i anivellar-se correctament i deixar una capa uniforme després de l'assecatge. CINTA DE CAUTXÚ CRU: Cinta autoadhesiva a base de cautxú no vulcanitzat sense dissolvents, per a junts en sistemes d'impermeabilització amb membranes. CINTES PER A JUNTS DE CARTÓ-GUIX: Amplària: >= 5 cm 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CINTA: Subministrament: En rotlles de diferents mides. Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i de manera que no s'alterin les seves característiques. IMPRIMACIÓ PRÈVIA PER A SEGELLATS: Subministrament: Cada envàs ha de tenir impreses les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Pes net o volum del producte - Data de caducitat - Instruccions d'ús - Limitacions de temperatura - Toxicitat i inflamabilitat Emmagatzematge: El producte s'ha d'emmagatzemar en un envàs tancat hermèticament, en lloc sec. S'ha de protegir de les gelades. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.


9

B83Z MATERIALS AUXILIARS PER A APLACATS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials auxiliars per a aplacats. S'han considerat els elements següents: - Ganxo d'acer inoxidable per a l'ancoratge d'aplacats - Platina per a l'ancoratge autoportant d'aplacats - Perfileria de planxa d'acer galvanitzat de 75 - 85 mm d'amplària - Estructura de suport per a panells compostos d’alumini, feta amb perfils verticals omega d’alumini 50x50 mm amb ales de 30 mm i 1,6 mm de gruix, ancoratges regulables d’alumini, i estructura horitzontal de tubs d’alumini, i fixacions mecàniques per a obra de fàbrica PERFILERIA: Els perfils han de complir les característiques geomètriques, dimensionals i de forma, que els siguin pròpies. No han de tenir marques de plecs, cops ni altres defectes superficials. Han de tenir els forats necessaris per la seva fixació mecànica al parament. El recobriment protector ha de ser homogeni i continu en tota la seva superfície i no ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments. El recobriment protector ha de ser conforme a alguna de les classes següents (segons les normes EN 10326 o EN 10327): - Recobriment protector de zinc: Z275, Z140, Z100 - Recobriment protector de zinc-alumini: ZA130, ZA095 - Recobriment protector d’alumini-zinc: AZ150, AZ100 El fabricant ha d’estabir el gruix nominal, la llargària nominal i l’amplària nominal Els perfils que constitueixen l’estructura de suport de les plaques de guix laminat han de designar-se de la següent manera: - La expressió “perfilería metálica” - Referència a la norma europea EN 14195 - La descripció específica del fabricant - La classe de recobriment de protecció - La lletra prefix del perfil seguida de les dimensions nominals, en mm, en l’ordre següent: - Dimensions de la secció transversal - Gruix - Llargària Els perfils han d’anar marcats de manera clara e indeleble, amb la següent informació com a mínim: - Referència a la norma europea EN 14195 - Nom, marca comercial o altres mitjans d’identificació del fabricant - Identificació de la perfileria segons el sistema de designació esmentat anteriorment - Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol Toleràncies: - Llargària del perfil (L): - L =< 3 000 mm: ± 3 mm - 3 000 < L =< 5 000 mm: ± 4 mm - L >= 5 000 mm: ± 5 mm - Amplària del perfil: ± 0,5 mm - Amplària de l’ala: - Ala compresa entre dos plecs: ± 0,5 mm - Ala compresa entre plec i vora tallada: ± 1,0 mm - Angle format per l’ala i l’anima: ± 2º - Rectitud del perfil: < L/400 (L=llargària nominal) - Torsió: relació h/W < 0,1 (W=amplària nominal; h=distància que es separa d’una superfície plana l’extrem no travat del perfil) Gruix de la planxa: >= 0,6 mm GANXO D'ACER GALVANITZAT: La part posterior del ganxo ha de tenir una forma que garanteixi l'ancoratge. La part davantera ha de garantir la subjecció de les peces de l'aplacat. Diàmetre: >= 0,5 cm Llargària de l'ancoratge o suport de les peces: >= 2 cm PLATINA: La superfície de la platina ha de ser plana i els angles i les arestes han de ser rectes. La part posterior de la platina ha de dur un tall horitzontal amb les dues meitats resultants doblegades en sentit contrari o amb una disposició similar que n'asseguri l'ancoratge. Límit elàstic de l'acer: 420 N/mm2 Llargària: >= 7 cm Gruix: >= 0,3 cm Alçària: >= 2,5 cm Llargària de l'ancoratge o suport de les peces: >= 2 cm ESTRUCTURA DE SUPORT PANNELLS: Es un conjunt de perfils verticals, perfils horitzontals, suports dels perfils i fixacions mecàniques. Els perfils verticals són de tipus omega, d’alumini, de 50x50 mm amb ales de 30 mm i 1,6 mm de gruix. Els suports han de ser peces en forma d’U de planxa d’alumini, amb perforacions per fixar els perfils verticals, i perforacions per a fixar els suports a la obra de fàbrica de l’edifici. Les perforacions han de ser colises, per tal de regular la posició dels perfils i els suports.


10

La estructura horitzontal ha de ser un conjunt de tubs d’alumini, i fixacions mecàniques adaptats al tamany de les safates, per tal de reforçar-les horitzontament. Les fixacions mecàniques han de ser adients al tipus de suport, i a les càrregues previstes a la DT. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PERFILERIA: Subministrament: Embalats de manera que s'asseguri la seva rectitud. El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: +---------------------------------------------------------------------------------+ ¦ Producte ¦ Ús previst ¦ Característiques ¦ Sistema ¦ ¦---------------------------------------------------------¦---------------------¦---------¦ ¦ ¦ En tots els usos subjectes a espe- ¦ Reacció al foc ¦ 3/4 ¦ ¦ ¦ cificacions de reacció al foc ¦--- ------------------¦---------¦ ¦ Perfileria ¦ ¦ Altres ¦ 4 ¦ ¦ metàl.lica ¦-------- ------------------------------------ --¦---------------------¦---------¦ ¦ ¦ Per a situacions i usos no mencio- ¦ Tots ¦ 4 ¦ ¦ ¦ nats anteriorment ¦ ¦ ¦ +-------------------------------------------------------------------------------------------------+ - Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant El símbol normalitzat del marcatge CE (segons la directiva 93/68/CE) s’ha d’estampar sobre la perfileria de manera visible (o si no és possible, sobre l’etiqueta, l’embalatge, o la documentació comercial que acompanya al producte) i ha d’anar acompanyat de la següent informació com a mínim: - Nom, logotip o adreça declarada del fabricant - Les dues últimes xifres de l’any de la impressió del marcatge - Referència a la norma europea EN 14195 - Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst - Informació sobre les característiques essencials que han de declarar-se de la següent manera: - Resistència a flexió, valor declarat - Reacció al foc, Classe - Prestació No determinada (PND) per a aquelles característiques en les que sigui aplicable Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes. GANXO I PLATINA: Subministrament: En caixes. Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT GANXO, PLATINA I PERFILERIA: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. ESTRUCTURA DE SUPORT PANNELLS: m2 de superfície a aplacar d’acord amb la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PERFILERIA: UNE-EN 14195:2005 Perfilería metálica para su uso en sistemas de placas de yeso laminado. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo. UNE-EN 14195:2005/AC:2006 Perfilería metálica para su uso en sistemas de placas de yeso laminado. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.

B89 MATERIALS PER A PINTURES 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintures, pastes i esmalts. S'han considerat els tipus següents: - Pintura a la cola: Pintura a l'aigua formada per un aglomerant a base de coles cel·lulòsiques o anilàcies i pigments resistents als àlcalis - Pintura a la calç: Dissolució en aigua, l'aglutinant i el pigment de la qual és l'hidròxid de calç o la calç apagada - Pintura al ciment: Dissolució en aigua de ciment blanc tractat i pigments resistents a l'alcalinitat - Pintura al làtex: Pintura a base de polímers vinílics en dispersió - Pintura plàstica: Pintura formada per un aglomerant a base d'un polímer sintètic, en dispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i a la intempèrie - Pintura acrílica: Pintura formada per copolímers acrílics amb pigments i càrregues inorgàniques, en una dispersió aquosa. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent - Esmalt gras: Pintura formada per olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i dissolvents - Esmalt sintètic: Pintura formada per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, pigments resistents als àlcalis i a la intempèrie i additius modificadors de la brillantor. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent - Esmalt de poliuretà d'un component: Pintura formada per un aglomerant de resines de poliuretà, soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica i pigments resistents als àlcalis i a la intempèrie, dissolta en dissolvents adequats - Esmalt de poliuretà de dos components: Pintura formada per copolímers de resines de poliuretà fluïdificades i pigmentades. Seca per polimerització mitjançant un catalitzador - Esmalt de poliuretà uretanat: Pintura formada per resines uretanades - Esmalt epoxi: Revestiment de resines epoxi, format per dos components: un enduridor i una resina, que cal barrejar abans de l'aplicació. Seca per reacció química dels dos components


11

- Esmalt en dispersió acrílica: Copolímers acrílics en una emulsió aquosa - Esmalt de clorcautxú: Seca a l'aire per evaporació del dissolvent - Pasta plàstica de picar: Pintura formada per un vehicle a base d'un polímer sintètic, en dispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i la intempèrie PINTURA A LA COLA: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: 2 h - Totalment sec: 4 h Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable. - Adherència (UNE 48-032): <= 2 PINTURA A LA CALÇ: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o procediments neumàtics fins a l'impregnació dels porus de la superfície a tractar. Després d'assecar-se s'han d'aplicar dues capes d'acabat. Un cop seca, ha de ser resistent a la intempèrie, ha d'endurir amb la humitat i el temps i ha de tenir propietats microbicides. PINTURA AL CIMENT: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a l'impregnació de la superfície a tractar. Un cop seca ha de ser resistent a la intempèrie. PINTURA AL LÀTEX: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, ni dipòsits durs - Un cop preparada ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 - Totalment sec: < 2 h Característiques de la pel·lícula seca: - Adherència (UNE 48-032): <= 2 PINTURA PLÀSTICA: Característiques de la pel·lícula líquida: - La pintura continguda al seu envàs original recentment obert, no ha de presentar senyals de putrefacció, pells ni materies extranyes. - Amb l'envàs ple i sotmesa a agitació (UNE_EN 21513 i UNE 48-083) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments - Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres - Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment sec: < 2 h - Pes específic: - Pintura per a interiors: < 16 kN/m3 - Pintura per a exteriors: < 15 kN/m3 - Rendiment: > 6 m2/kg - Relació volum pigments + càrregues/volum pigments, pes càrregues, aglomerat sòlid (PVC): < 80% Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable, i per a exteriors, insaponificable. - Adherència (UNE 48-032): <= 2 - Capacitat de recobriment (UNE 48-259): Relació constant >= 0,98 - Resistència al rentat (DIN 53778): - Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles - Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles - Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir - Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir PINTURA PLÀSTICA PER A EXTERIORS: Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir PINTURA ACRÍLICA: Característiques de la pel·lícula líquida: - Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o procediments pneumàtics - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 4 h


12

- Totalment sec: < 14 h Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Ha de ser resistent a la intempèrie. ESMALT GRAS: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment sec: < 6 h Un cop sec, ha de tenir bona resistència al fregament i al rentat. ESMALT SINTÈTIC: No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22). Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge. - Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 25 micres - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 3 h - Totalment sec: < 8 h - Material volàtil (INTA 16 02 31): >= 70 ± 5% - Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5 - Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4 Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48-032): <= 2 - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys moderats - Esgrogueïment accelerat per colors amb reflectància aparent superior al 80% (INTA 160.603): < 0,12 ESMALT DE POLIURETÀ D'UN COMPONENT: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge. - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 3 h - Totalment sec: < 8 h - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5 - Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4 Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48-032): <= 2 - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys petits - Adherència i resistència a l'impacte: +----------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦A les 24 h¦ Al cap de 7 dies¦ ¦-----------------------------------------¦----------¦-----------------¦ ¦Adherència al quadriculat: ¦ 100% ¦ 100% ¦ ¦Impacte directe o indirecte: ¦ ¦ ¦ ¦Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) ¦ Bé ¦ Ha de complir ¦ +----------------------------------------------------------------------+ - Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats - Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits - Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits - Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent - Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir - Resistència química: - A l'àcid cítric al 10%: 15 dies - A l'acid làctic al 5%: 15 dies - A l'àcid acètic al 5%: 15 dies - A l'oli de cremar: Cap modificació - Al xilol: Cap modificació - Al clorur sòdic al 20%: 15 dies - A l'aigua: 15 dies


13

ESMALT DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS: Cal barrejar els dos components abans de l'aplicació. Característiques de la pel·lícula líquida: - Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge. - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 3 h - Totalment sec: < 8 h Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48-032): <= 2 - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys petits - Ha de tenir bona resistència química als àcids diluïts, als hidrocarburs, les sals i als detergents. ESMALT DE POLIURETÀ URETANAT: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar. Temps d'assecatge a 20°C: 1 - 2 h Ha de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol. ESMALT DE DISPERSIÓ ACRÍLICA: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 20 min - Totalment sec: < 1 h ESMALT DE CLORCAUTXÚ: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o corró. Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 min - Totalment sec: < 2 h Ha de ser resistent a l'aigua dolça i salada, als àcids i als àlcalis. ESMALT EPOXI: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 29): > 30°C Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 min - Totalment sec: < 10 h Ha de tenir bona resistència al desgast. Ha de ser resistent a l'àcid làctic 1%, acètic 10%, clorhídric 20%, cítric 30%, sosa i solucions bàsiques, als hidrocarburs (benzina, querosè) als olis animals i vegetals, a l'aigua, als detergents i a l'alcohol etílic 10%. Resistència mecànica (desprès de 7 dies de polimerització): - Tracció: >= 16 N/mm2 - Compressió: >= 85 N/mm2 Resistència a la temperatura: 80°C PASTA PLÀSTICA DE PICAR: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir una consistència adequada. - Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres - Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment sec: < 2 h - Pes específic: < 17 kN/m3 - Relació: volum del pigment/volum de la resina (PVC): < 80% Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48-032): <= 2 - Resistència al rentat (DIN 53778): - Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles - Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles - Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir - Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir - Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes - Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir - Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir - Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir


14

2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR: Subministrament: En pots o bidons. A cada envàs hi ha d'haver les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Codi d'identificació - Pes net o volum del producte - Data de caducitat - Instruccions d'ús - Dissolvents adequats - Límits de temperatura - Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat - Toxicitat i inflamabilitat - Proporció de la barreja i temps d'utilització, en els productes de dos components - Color i acabat, en la pintura plàstica o al làtex i en l'esmalt sintètic, de poliuretà Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades. PINTURA A LA CALÇ: Subministrament de la calç aèria en terrossos o envasada. La calç hidràulica ha de subministrar-se en pols. A cada envàs hi ha d'haver les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Codi d'identificació - Pes net o volum del producte - Toxicitat i inflamabilitat Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades. PINTURA AL CIMENT: Subministrament: En pols, en envasos adequats. A cada envàs hi ha d'haver les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Codi d'identificació - Pes net o volum del producte - Instruccions d'ús - Temps d'estabilitat de la barreja - Temperatura mínima d'aplicació - Temps d'assecatge - Rendiment teòric en m/l - Color Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B8ZA MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials per a envernissats, emprimacions i tractaments superficials. S'han considerat els tipus següents: - Brea epoxi: Pintura formada per una base de quitrà, resina epoxi i dissolvent i per un catalitzador format per una solució de poliamina, poliamida o d'altres - Emprimació antioxidant: Emprimació sintètica de mini de plom electrolític, modificada eventualment amb oli de llinosa - Emprimació antioxidant grassa: Emprimació de mini de plom electrolític barrejada amb olis i dissolvents - Emprimació antioxidant al clorocautxú, a base de clorocautxú modificat - Emprimació antioxidant al poliuretà: Emprimació de dos components a base de resines de poliuretà soles o modificades - Emprimació de làtex: Emprimació de polímer vinílic en dispersió - Emprimació fosfatant a base de resines viníliques o fenòliques, soles o modificades que catalitzen en ser barrejades amb un activador - Pintura decapant: Producte líquid o semipastós, el component principal del qual és el clorur de metilè amb dissolvents i altres additius - Polímer orgànic o inorgànic: Pintura mineral formada per polímers orgànics o inorgànics, impermeable, de resistència química alta enfront dels àcids orgànics i inorgànics


15

- Protector químic insecticida-fungicida: Producte a base de resines especials i agents fungicides i insecticides per a evitar el to blavós i el podriment - Segelladora: Producte segellant per a fusta, guix i ciment - Solució de silicona - Vernís gras, format d'olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i dissolvents - Vernís sintètic, format per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, i amb additius modificadors de la brillantor - Vernís de poliuretà d'un component, format per un aglomerant de resines de poliuretà, soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica, dissolt en dissolvents adequats - Vernís de poliuretà de dos componentes, format per un aglomerant de resines hidroxilades, soles o modificades, que catalitzen en ser mesclades amb un isocianat - Vernís de poliuretà uretanat, format per resines uretanades - Vernís fenòlic, format per resines fenòliques i olis especials - Vernís d'urea-formol, format per un aglomerant a base de resines d'urea-formol i additius modificants de la lluentor, dissolt en dissolvents adequats VERNÍS: Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme desprès de l'assecatge. VERNÍS GRAS: Ha de ser resistent al fregament i al rentat. VERNÍS SINTÈTIC: No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22). Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): >= 30°C - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5 - Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4 - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 5 h - Totalment sec: < 12 h Característiques de la pel·lícula seca: - Ha de ser de color estable i insaponificable. - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Adherència (UNE 48-032): <= 2 - Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys moderats VERNÍS DE POLIURETÀ: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): >= 30°C - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5 - Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4 - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment sec: < 10 h Característiques de la pel·lícula seca: - Ha de ser de color estable i insaponificable. - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Adherència (UNE 48-032): <= 2 - Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys petits - Adherència i resistència a l'impacte: +----------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦A les 24 h¦ Al cap de 7 dies¦ ¦-----------------------------------------¦----------¦-----------------¦ ¦Adherència al quadriculat: ¦ 100% ¦ 100% ¦ ¦Impacte directe o indirecte: ¦ ¦ ¦ ¦Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) ¦ Bé ¦ Ha de complir ¦ +----------------------------------------------------------------------+ - Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats - Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits - Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits - Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent - Resistència a la calor (UNE 48-033): Fins a 250°C - Resistència química: - A l'àcid cítric al 10%: 15 dies - A l'acid làctic al 5%: 15 dies - A l'àcid acètic al 5%: 15 dies - A l'oli de cremar: Cap modificació - Al xilol: Cap modificació - Al clorur sòdic al 20%: 15 dies - A l'aigua: 15 dies


16

VERNÍS DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS: Temps d'inducció de la mescla: 15 - 30 minuts Vida de la mescla a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 29): 2 - 8 h VERNÍS DE POLIURETÀ URETANAT: Ha de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol. Temps d'assecatge a 20°C: 1 - 2 h VERNÍS FENÒLIC: Temps d'assecatge a 20°C: 6 - 12 h VERNÍS D'UREA-FORMOL: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): >= 30°C - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5 - Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4 - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 min - Totalment sec: < 3 h Característiques de la pel·lícula seca: - Ha de ser de color estable i insaponificable. - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Adherència (UNE 48-032): <= 2 BREA EPOXI: El component base, amb l'envàs ple i acabat d'obrir, no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs (INTA 16 02 26). Relació resina epoxi/quitrà: 40/60 Temperatura d'inflamació del component base (INTA 16 02 44): > 30°C Temps d'assecatge per a repintar (INTA 16 02 29): >= 18 h Gruix de la capa (INTA 16 02 24): >= 100 micres Resistència a la boira salina (INTA 16 06 04): Ha de complir Resistència a la immersió (INTA 16 06 01): Ha de complir IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Pigment: >= 26% de mini de plom electrolític - Puresa del mini de plom electrolític (INTA 16 12 11): >= 99,6% - Finor de la mòlta (INTA 16 02 55): < 50 micres - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 25°C - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): > 3 - Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment seca: < 6 h - Pes específic a 23 ± 2°C, 50 ± 5% HR (INTA 16 42 03): > 18 kN/m3 - Rendiment per a una capa de 30 - 40 micres: > 4 m2/kg Característiques de la pel·lícula seca: - Resistència a la boira marina (INTA 16 01 01, ASTM B.117-73, oxidació marina 8 (0,1%) ASTM D.610-68): >= 150 h - Adherència (UNE 48-032): <= 2 IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT GRASSA: Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 30°C Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment seca: < 18 h Pes específic a 20°C: > 23 kN/m3 Rendiment per una capa de 45 - 50 micres: > 4 m2/kg IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL CLORCAUTXÚ: Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 23°C Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 45 min - Totalment seca: < 4 h Pes específic a 20°C: > 17,3 kN/m3 Rendiment per una capa de 40 - 45 micres: > 4 m2/kg IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL POLIURETÀ: Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola. Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 15 min - Totalment seca: < 2 h Pes específic a 20°C: > 13,5 kN/m3


17

Rendiment per una capa de 40 - 45 micres: > 4 m2/kg IMPRIMACIÓ DE LÀTEX: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs - Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa i ha de fluir bé, i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 min - Totalment seca: < 2 h Característiques de la pel·lícula seca: - Adherència (UNE 48-032): <= 2 IMPRIMACIÓ FOSFATANT: Característiques de la pel·lícula líquida: - La mescla preparada, al cap de 3 minuts d'agitació, no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs - Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa i ha de fluir bé, i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 15 min - Totalment seca: < 1 h Característiques de la pel·lícula seca: - Gruix de la capa: 4 - 10 micres - Adherència (UNE 48-032): <= 2 PINTURA DECAPANT: Ha de ser d'evaporació ràpida. Un cop aplicat ha de desprendre les capes de pintura en pocs minuts. Ha de tenir una consistència per a la seva aplicació amb brotxa o espàtula. POLÍMER ACRÍLIC, ORGÀNIC O INORGÀNIC: Temps d'assecatge: <= 30 min Temps d'assecatge per a repintar: > 8 h Pes específic: 13 kN/m3 PROTECTOR QUÍMIC INSECTICIDA-FUNGICIDA: Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs. Ha de tenir una consistència adequada per a impregnar bé les fibres. Adherència (UNE 48-032): <= 2 SEGELLADORA: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir una dilució adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir i anivellar bé, i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Finor de la mòlta (INTA 16 02 55): < 60 micres - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 30°C - Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: 30 min - 4 h - Totalment seca: < 12 h - Rendiment per a una capa de 60 micres: > 10 m2/kg Característiques de la pel·lícula seca: - Adherència (UNE 48-032): <= 2 SOLUCIÓ DE SILICONA: Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola. Ha de impregnar bé les superfícies poroses sense deixar pel·lícula. Rendiment: > 3 m2/l Temps d'assecatge al tacte a 20°C: < 1 h 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En pots o bidons. A cada envàs hi ha d'haver les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Acabat, en el vernís - Codi d'identificació - Pes net o volum del producte - Data de caducitat - Instruccions d'ús - Dissolvents adequats - Límits de temperatura - Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat - Toxicitat i inflamabilitat - Color, en el vernís de poliuretà de dos components


18

- Temps d'inducció de la mescla i vida de la mescla, en els productes de dos components. - Proporció mescla: Base/activador, en la emprimació fosfatant o Base/catalitzador en la brea epoxi. Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

BF11 TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tubs d'acer negre ST-35 sense soldadura de diàmetre comprès entre 1/8" i 6 CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El tub ha de ser recte. Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància del diàmetre i l'excentricitat dins dels límits de tolerància del gruix de la paret. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. La superfície no ha de tenir incrustacions, esquerdes, ni ratats. Es poden admetre lleugers relleus, depressions o estries pròpies del procés de fabricació, amb una amplària màxima de 0,8 mm. Característiques dimensionals: +--------------------------------------------------------+ ¦ Diàmetre ¦ Diàmetre exterior ¦ Gruix de la paret (mm)¦ ¦ tub ¦ teòric (mm) ¦ (DIN 2440) ¦ ¦ (rosca ¦----------------------------------¦-----------------------¦ ¦UNE 19-009)¦ Valor ¦ Tolerància ¦ Valor ¦ Tolerància ¦ ¦---------------------------¦-------¦------------¦---------¦-------------¦ ¦ 1/8" ¦ 10,2 ¦ ± 0,4 ¦ 2 ¦ -0,25 ¦ ¦ 1/4" ¦ 13,5 ¦ +0,5/-0,3 ¦ 2,3 ¦ -0,30 ¦ ¦ 3/8" ¦ 17,5 ¦ +0,3/-0,5 ¦ 2,3 ¦ -0,30 ¦ ¦ 1/2" ¦ 21,3 ¦ +0,5/-0,3 ¦ 2,6 ¦ -0,30 ¦ ¦ 3/4" ¦ 26,9 ¦ ± 0,4 ¦ 2,6 ¦ -0,30 ¦ ¦ 1" ¦ 33,7 ¦ +0,5/-0,4 ¦ 3,2 ¦ -0,40 ¦ ¦ 1"1/4 ¦ 42,4 ¦ +0,5/-0,4 ¦ 3,2 ¦ -0,40 ¦ ¦ 1"1/2 ¦ 48,3 ¦ +0,5/-0,4 ¦ 3,2 ¦ -0,40 ¦ ¦ 2" ¦ 60,3 ¦ +0,5/-0,6 ¦ 3,6 ¦ -0,50 ¦ ¦ 2"1/2 ¦ 76,1 ¦ +0,5/-0,8 ¦ 3,6 ¦ -0,50 ¦ ¦ 3" ¦ 88,9 ¦ +0,6/-0,9 ¦ 4 ¦ -0,50 ¦ ¦ 4" ¦114,3 ¦ +0,7/-1,2 ¦ 4,5 ¦ -0,60 ¦ ¦ 5" ¦139,7 ¦ +1,1/-1,2 ¦ 5 ¦ -0,60 ¦ ¦ 6" ¦165,1 ¦ +1,4/-1,2 ¦ 5 ¦ -0,60 ¦ +--------------------------------------------------------+ Llargària: 4 - 8 m Qualitat de l'acer (DIN 1629): ST-35 Resistència a tracció de l'acer ST-35 (DIN 1629): 350 - 450 N/mm2 Composició química de l'acer ST-35 (DIN 1629): - Carboni: <= 0,18% - Fòsfor: <= 0,05% - Sofre: <= 0,05% Pressió de treball (UNE 19-002): <= 20 bar Pressió de prova hidràulica (UNE 19-002): >= 32 bar Toleràncies: Llargària: - Per a tubs de llargària <= 6 m: + 10 mm, - 0 mm - Per a tubs de llargària > 6 m: + 15 mm, - 0 mm 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: No hi ha condicions específiques de subministrament. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. Han de quedar protegits de les humitats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *DIN 2440 06.78 Steel tubes; medium-weight suitable for screwing.

BFW ACCESSORIS GENÈRICS DE TUBS PER A GASOS I FLUIDS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conjunt d'accessoris per a tubs i per a recobriments aïllants de tubs (colzes, derivacions, reduccions, etc.), utilitzats en instal·lacions d'edificació i d'urbanització per a la total execució de la conducció o xarxa a la qual pertanyin.


19

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la seva qualitat i les característiques físiques, mecàniques i dimensionals, han de ser compatibles amb les del tub, i no han de fer disminuir les d'aquest en cap de les seves aplicacions. 2 CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3 UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub. 4 NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La mateixa normativa que s’apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin.

BFY ELEMENTS DE MUNTATGE DE TUBS DE GASOS I FLUIDS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conjunt d'elements especials per a l'execució de conduccions. S'han considerat els tipus següents: - Per a tubs (materials per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris) - Per aïllaments tèrmics (material per a la unió i subjecció, cintes adhesives, etc.) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la qualitat, els diàmetres, etc., han de ser els adequats per al tub, i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en cap de les seves aplicacions. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La mateixa normativa que s’apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin.

BG21 TUBS RÍGIDS NO METÀL.LICS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tub rígid no metàl·lic de fins a 160 mm de diàmetre nominal. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: S'ha de poder corbar en calent, sense reducció notable de la seva secció. Han d'estar dissenyats i construïts de manera que les seves característiques en ús normal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn. Ha de suportar bé els ambients corrossius i els contactes amb greixos i olis. L'interior dels tubs ha d'estar exempt de rebaves i altres defectes que pugin fer malbé els conductors o ferir a instal·ladors o usuaris. El diàmetre nominal ha de ser el de l’exterior del tub i s’ha d’expressar en milímetres. El diàmetre interior mínim l’ha de declarar el fabricant. Les dimensions han de cumplir la norma EN-60423. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En feixos de tubs de llargària >= 3 m. Han d'estar marcats amb: - Nom del fabricant - Marca d'identificació dels productes - El marcatge ha de ser llegible - Han de incloure les instruccions de muntatge corresponents Emmagatzematge: En llocs protegits dels impactes i dels raigs solars. Han de situar-se en posició horitzontal. L'alçària d'emmagatzematge no ha de sobrepassar els 1,5 m. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 60423:1996 Tubos de protección de conductores. Diámetros exteriores de los tubos para instalaciones eléctricas y roscas para tubos y accesorios.


20

BG2A CANALS PLÀSTIQUES 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Canal plàstic de PVC rígid amb lateral llis, perforat o ranurat, amb separador o sense. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La canal ha de portar els laterals conformats per que la coberta encaixi a pressió sobre la base. Ha de tenir una superfície llisa i uniforme sense esquerdes ni deformacions. Les unions de dos trams de canalització s'han de fer mitjançant elements especials d'adaptació. Ha de ser resistent a l'acció dels agents químics, atmosferes humides, corrosives o salines. Reacció en front el foc (UNE-EN 13501-1): CL-s3,d0 Resistència a la flama (UNE 60707): Autoextingible Grau de protecció (UNE 20-324): IP-4X5 Temperatura d'estovament Vicat (UNE-EN ISO 306): 81°C/mm, 64°C/ 1/19 mm Temperatura de servei (T): -30°C <= T <= +50°C Potència d'utilització: <= 16 kW 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Empaquetat en caixes, en mòduls de 3 m de llargària. S'admet una tolerància de ± 10 mm. Cada canaló ha de portar marcades, a distàncies < 1 m, de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Tipus de PVC - Referència a les normes Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, dels raigs solars i sense contacte directe amb el terra. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002

BG31 CONDUCTORS DE COURE DE 0,6/1 KV 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal.lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV i de tipus unipolar, bipolar, tripolar, tetrapolar, tripolar amb neutre i pentapolar. S’han considerat els tipus de cables següents: - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV 0,6/1 kV. - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d’halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1–K (AS) 0,6/1 kV. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE 21-011 i UNE 21-022. La coberta no ha de tenir variacions en el gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de ser resistent a l'abrasió. Ha de quedar ajustada i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys a l'aïllament. La forma exterior dels cables multipolars (reunits sota una coberta única) ha de ser raonablement cilíndrica. L’aïllament no ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de quedar ajustat i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al conductor. Els colors vàlids per a l'aïllament són (UNE 21089-1): - Cables unipolars: - Com a conductor de fase: Marró, negre o gris - Com a conductor neutre: Blau - Com a conductor de terra: Llistat de groc i verd - Cables bipolars: Blau i marró - Cables tripolars: - Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i verd - Cables sense conductor de terra: Fase: Negre, marró i gris - Cables tetrapolars: - Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Terra: Llistat de groc i verd - Cables sense conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau - Cables pentapolars: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i verd Gruix de l'aïllant del conductor (UNE HD-603 (1)): +-------------------------------------------------------------------+ ¦Secció (mm2 ¦1,5-16¦25-35¦ 50 ¦70-95¦ 120 ¦ 150 ¦ 185 ¦ 240 ¦ 300 ¦ ¦-------------¦-----------------------------¦-----¦----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦ ¦Gruix (mm) ¦ 0,7 ¦ 0,9 ¦1,0 ¦ 1,1 ¦ 1,2 ¦ 1,4 ¦ 1,6 ¦ 1,7 ¦ 1,8 ¦ +------------ --------------------------------------------------------------------------+ Gruix de la coberta: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-HD 603-1 Temperatura de l'aïllament en servei normal: <= 90°C Temperatura de l'aïllament en curtcircuit (5 s màx): <= 250°C Tensió màxima admissible (c.a.):


21

- Entre conductors aïllats: <= 1 kV - Entre conductors aïllats i terra: <= 0,6 kV Toleràncies: - Gruix de l'aïllament (UNE_HD 603): >= valor especificat – (0,1 mm + 10% del valor especificat) CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV: L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1. La coberta ha de ser de policlorur de vinil (PVC) del tipus DMV-18 segons UNE HD-603-1. Ha de ser de color negre i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la identificació de la secció dels conductors de fase. CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV: L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1. La coberta ha de se d’una mescla de material termoplàstic, sense halògens, del tipus Z1, i ha de complir les especificacions de la norma UNE 21123-4. Ha de ser de color verd i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la identificació de la secció dels conductors de fase. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En bobines. La coberta ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Tipus de conductor - Secció nominal - Les dues últimes xifres de l'any de fabricació. - Distància entre el final d'una marca i el principi de la següent <= 30 cm. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-HD 603-1:2003 Cables de distribución de tensión asignada 0,6/1kV. *UNE 21011-2:1974 Alambres de cobre recocido de sección recta circular. Características *UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables UNE-EN 50334:2001 Marcado por inscripción para la identificación de los conductores aislados de los cables eléctricos. *UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables UNE 21022:1982 Conductores de cables aislados. *UNE 20434:1999 Sistema de designación de los cables. CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV: UNE 21123-2:1999 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV. Parte 2: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de policloruro de vinilo. CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV: UNE 21123-4:2004 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV. Parte 4: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de poliolefina.

BGW2 PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A TUBS I CANALS 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Part proporcional d'accessoris per a tubs, canals o safates, de tipus plàstiques o metàl·liques. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques han de ser adequats per a tubs, canals o safates, i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetre o d'altres dimensions Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt d'accessoris necessaris per al muntatge d'un metre de tub, d'un metre de canal o d'un metre de safata. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

BGW3 PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A CONDUCTORS ELÈCTRICS DE T 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Part proporcional d'accessoris per a conductors de coure, conductors d'alumini tipus VV 0,6/1 Kv, rodons de coure, platines de coure o canalitzacions conductores.


22

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques han de ser adequats per a: conductors de coure, conductors de coure nus, conductors d'alumini, rodons de coure, platines de coure, canalitzacions o conductors de seguretat, i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament. 2. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetre o d'altres dimensions Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt d'accessoris necessaris per al muntatge d'1 m de conductor de coure, d'1 m de conductor de coure nu, d'1 m de conductor d'alumini, d'1 m de rodó de coure, d'1 m de platina de coure, d'1 m de canalització o d'1 m de conductor de seguretat. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. Argentona, juny de 2009


3 EA-PR. ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

AMIDAMENTS Teló tallafocs del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

CAPITOL 0T.01 ACABATS I REVESTIMENTS E652TA11 m2 Formació de calaix a 8 metres d'alçaria de plaques de guix laminat sobre perfileria de planxa d'acer galvanitzat amb perfils entre 75 a 85 mm d'amplària, col.locats cada 40 cm, aplacat amb placa de guix laminat de 13 mm de gruix, fixada mecànicament, inclou pp de retorns, remats laterals, i tots els mateials i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra enllestida. 1 15,70 0,40 6,28 1 15,70 0,20 3,14 2 0,20 0,40 0,16 1 15,70 0,10 1,57 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 11,15 E898TA12 m2 Pintat de parament vertical de guix, a més de 8 metres d'alçaria, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i dues d'acabat 1 15,70 0,40 6,28 1 15,70 0,20 3,14 2 0,20 0,40 0,16 1 15,70 0,10 1,57 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 11,15 CAPITOL 0T.02 TANCAMENTS PRACTICABLES EASBTA01 u Subministre i col.locació de cortina tallafocs flexible tipus STOBICH model PREFIREFI- BERSHIELD o equivalent, per a sectoritzar un buit d'obra de 15'70x8'00m, amb classificació de resistència al foc EI-120 amb regat amb ruixadors, segons Normes UNE EN 1634-1:2000 i UNE EN 1363-1:2000, fabricada en teixit de fibra de vidre no inflamable, tipus PROTEX 1100 o equivalent, reforçada amb fil d'acer inox i revestida mitjançant poliuretà, amb un gruix total de 0'54mm, i un pes de 665gr/m2, per a recollir en calaix metàl.lic en posició de repòs, guies especials per a garantir l'hermeticitat a foc i fum amb certificat de proves i regleta de tancament inferior, provada amb un funcionament continu durant 10.000 cicles sense fallo d'acord amb l'exi- gència de la norma alemana DIN 4102-18. Accionament mitjançant motor i caiguda per gravetat, amb un temps de tancament inferior a 30 segons i deurà soportar una pressió de 0'4KN en ambdós sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat. Inclòs pp de connexionat a sistema contraincendis, per a servei de tancament automàtic, senyalització òptica de funcionament, polsadors d'activació manual a ambdós costats del tancament, lacat de tots els elements metàl.lics amb negre mate, inclòs quadre de control de maniobres així com resta de materials i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra totalment enllestida i en funcionament segons normes UNE-EN 1634-1.; UNE-EN 13501-2; UNE-EN 14600; UNE-EN 1191 i UNE-EN 1363-1, i CTE DB SI, amb certificats de qualitat, manual i instruccions d'ús i manteniment.

1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 EG31TA03 u Embrancament fins a connexió de xarxa elèctrica i xarxa de detecció, des de motor de cortina tallafocs fins a el punt més proper, muntat en safata de PVC i tub de PVC, inclòs cablejat, canals, tubs i tots els accesoris i elements així com mà d'obra necesària per a deixar la partida d'obra totalment enllestida. 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00

AMIDAMENTS Teló tallafocs del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 2

CAPITOL 0T.03 INSTAL.LACIONS EM24TA02 u Formació de dues cortines d'aigua amb ruixadors de finestra oberts, d'una llargaria aproximada de 15'70m, una a cada banda del tancament tallafocs, completament instal.lada, inclou pp de connexió a ramal existent a la pinta de l'escena, tubs i valvuleria, punt de buidat i pintat de tubs d'acer negre amb color vermell, amb cabal garantit, i conducció per l'interior de l'escena i perfo- ració amb taladre a l'altra banda del mur de formigó, inclòs segellat RF de forat passamurs. 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 EM24TA03 u Ampliació de la xarxa d'extinció existent a l'escenari, amb tub d'acer negre pintat de color vermell i ruixadors identics als existents, tot segons plànols de l'instal.lació, inclou tots els materials i mà d'obra necessaris per a deixar l'instal.lació completament acabada i en funcionament. 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 CAPITOL 0T.04 SEGURETAT I SALUT XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut Pressuposts anteriors 1,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 CAPITOL 0T.05 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00

PRESSUPOST Teló tallafocs del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

CAPITOL 0T.01 ACABATS I REVESTIMENTS E652TA11 m2 Formació de calaix a 8 metres d'alçaria de plaques de guix laminat sobre perfileria de planxa d'acer galvanitzat amb perfils entre 75 a 85 mm d'amplària, col.locats cada 40 cm, aplacat amb placa de guix laminat de 13 mm de gruix, fixada mecànicament, inclou pp de retorns, remats laterals, i tots els mateials i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra enllestida. 11,15 54,19 604,22 E898TA12 m2 Pintat de parament vertical de guix, a més de 8 metres d'alçaria, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i dues d'acabat 11,15 35,48 395,60 ________________

TOTAL CAPITOL 0T.01 ACABATS I REVESTIMENTS.................................................................................................... 999,82 CAPITOL 0T.02 TANCAMENTS PRACTICABLES EASBTA01 u Subministre i col.locació de cortina tallafocs flexible tipus STOBICH model PREFIREFI- BERSHIELD o equivalent, per a sectoritzar un buit d'obra de 15'70x8'00m, amb classificació de resistència al foc EI-120 amb regat amb ruixadors, segons Normes UNE EN 1634-1:2000 i UNE EN 1363-1:2000, fabricada en teixit de fibra de vidre no inflamable, tipus PROTEX 1100 o equivalent, reforçada amb fil d'acer inox i revestida mitjançant poliuretà, amb un gruix total de 0'54mm, i un pes de 665gr/m2, per a recollir en calaix metàl.lic en posició de repòs, guies especials per a garantir l'hermeticitat a foc i fum amb certificat de proves i regleta de tancament inferior, provada amb un funcionament continu durant 10.000 cicles sense fallo d'acord amb l'exi- gència de la norma alemana DIN 4102-18. Accionament mitjançant motor i caiguda per gravetat, amb un temps de tancament inferior a 30 segons i deurà soportar una pressió de 0'4KN en ambdós sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat. Inclòs pp de connexionat a sistema contraincendis, per a servei de tancament automàtic, senyalització òptica de funcionament, polsadors d'activació manual a ambdós costats del tancament, lacat de tots els elements metàl.lics amb negre mate, inclòs quadre de control de maniobres així com resta de materials i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra totalment enllestida i en funcionament segons normes UNE-EN 1634-1.; UNE-EN 13501-2; UNE-EN 14600; UNE-EN 1191 i UNE-EN 1363-1, i CTE DB SI, amb certificats de qualitat, manual i instruccions d'ús i manteniment. 1,00 37.400,70 37.400,70 EG31TA03 u Embrancament fins a connexió de xarxa elèctrica i xarxa de detecció, des de motor de cortina tallafocs fins a el punt més proper, muntat en safata de PVC i tub de PVC, inclòs cablejat, canals, tubs i tots els accesoris i elements així com mà d'obra necesària per a deixar la partida d'obra totalment enllestida. 1,00 484,10 484,10 ________________

TOTAL CAPITOL 0T.02 TANCAMENTS PRACTICABLES .............................................................................................. 37.884,80

PRESSUPOST Teló tallafocs del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 2

CAPITOL 0T.03 INSTAL.LACIONS EM24TA02 u Formació de dues cortines d'aigua amb ruixadors de finestra oberts, d'una llargaria aproximada de 15'70m, una a cada banda del tancament tallafocs, completament instal.lada, inclou pp de connexió a ramal existent a la pinta de l'escena, tubs i valvuleria, punt de buidat i pintat de tubs d'acer negre amb color vermell, amb cabal garantit, i conducció per l'interior de l'escena i perfo- ració amb taladre a l'altra banda del mur de formigó, inclòs segellat RF de forat passamurs. 1,00 2.029,11 2.029,11 EM24TA03 u Ampliació de la xarxa d'extinció existent a l'escenari, amb tub d'acer negre pintat de color vermell i ruixadors identics als existents, tot segons plànols de l'instal.lació, inclou tots els materials i mà d'obra necessaris per a deixar l'instal.lació completament acabada i en funcionament. 1,00 914,99 914,99 ________________

TOTAL CAPITOL 0T.03 INSTAL.LACIONS ..................................................................................................................... 2.944,10 CAPITOL 0T.04 SEGURETAT I SALUT XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut 1,00 862,80 862,80 ________________

TOTAL CAPITOL 0T.04 SEGURETAT I SALUT............................................................................................................... 862,80 CAPITOL 0T.05 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus 1,00 448,10 448,10 ________________

TOTAL CAPITOL 1.4 GESTIÓ DE RESIDUS ................................................................................................................... 448,10 TOTAL ............................................................................................................................................................... 43.139,62

RESUM DE PRESSUPOST Teló tallafocs del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera

Pàgina 1

0T.01 ACABATS I REVESTIMENTS 999,82 2,32%0T.02 TANCAMENTS PRACTICABLES 37.884,80 87,82%0T.03 INSTAL·LACIONS 2.944,10 6,82%0T.04 ESS 862,80 2,00%0T.05 GESTIÓ DE RESIDUS 448,10 1,04%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 43.139,62 100,00%

Despeses Generals 13,00% 5.608,15 Benefici industrial 6,00% 2.588,38

SUMA DE G.G. y B.I. 8.196,53

subtotal 51.336,15

IVA 16,00% 8.213,78 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 59.549,93 Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :CINQUANTA-NOU MIL CINC-CENTS QUARANTA-NOU EUROS AMB NORANTA-TRES CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 647,09 IVA 16,00% 103,54

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 750,63 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :SET-CENTSCINQUANTA EUROS AMB SEIXANTA-TRES CÈNTIMS

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 60.300,56 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt:SEIXANTA MIL TRES-CENTS EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS



4 DG. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

PROJECTE EXECUTIU DEL TELÓ TALLAFOCS DEL TEATRE …AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.pm....

Documents

Transcript of PROJECTE EXECUTIU DEL TELÓ TALLAFOCS DEL TEATRE …AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.pm....