PROJECTE : JOC- ESPORT

1. ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL:

- Què és l’animació sociocultural?L’animació sociocultural forma part de la Educació No Formal.Vol dir “ànima”, moviment i dinamisme.Es dóna a qualsevol edat i independentment de qualsevol estatus social, està dirigida a tot tipus de col·lectius per tal de millorar la seva convivència i qualitat de vida.L’animació sociocultural segons la UNESCO és un dret de tota persona, i es crea com teixit social per un “Benestar comunitari”.Un animador sociocultural acompanya i ajuda als individus personalment i també socialment, dóna eines per compaginar diferents àmbits socials: escola, família, comunitat, teixit associatiu, etc.

- Què relació té amb el lleure i el joc?L’animació sociocultural es relaciona amb el lleure en el moment que els individus tenen més temps lliure degut a un canvi socioeconòmic i laboral.Apareixen més espais d’oci relacionats amb el consum i amb l’oferta i la demanda.Així doncs, l’animació sociocultural intervé en un espai dedicat a les pròpies aficions i al creixement personal de les persones com una tria lliure i modificable al pas del temps.Implica diversió, descans, desenvolupament personal i social.I en relació a la diversió ens trobem amb el joc com a eina fonamental d’aquest procés de lleure.El joc és clau per aprendre, per gaudir, per créixer personalment, per relacionar-se amb altres, etc. I l’animador sociocultural utilitza molt sovint el joc dintre de la seva metodologia per assolir tots els objectius plantejats.

- Objectius generals de l’animació sociocultural:1. Desenvolupar personalment al individu i també social o col·lectivament.2. Ajudar a prendre consciència del món que ens envolta i entendre’l per

canviar-lo.3. Generar canvis socials i donar respostes per millorar la qualitat de vida.4. Crear contextos educatius i d’aprenentatge, fomentant la creativitat, els

valors, les normes i les relacions entre les diferents xarxes socials.5. Crear i estructurar una identitat i donar oportunitats a tots els individus d’una

societat.6. Ajudar a autoorganització i acompanyar en aquest procés de canvi. Donar

suport i motivar idees.

PROJECTE : JOC- ESPORT

2. EL LLEURE:

- Què és el lleure?El lleure és un espai dedicat a les pròpies aficions, motivacions o interessos.

És el temps lliure en què es realitza alguna activitat que permet el creixement personal i el creixement en relació amb altres persones.L’activitat de lleure és escollida lliurement i pot ser modificada al pas del temps. Més enllà de passar l’estona, aporta algun guany simbòlic al que la practica.Pot implicar diverses connotacions:- El lleure fomenta que els subjectes estiguin actius i compromesos amb la

realitat.- Porta a terme la transformació d’aquesta realitat.- L’educació del temps de lleure es veu com un medi a construir, quelcom

dinàmic, que implica preses de decisions.- Implica llibertat, no hi ha pressió o coacció.- Suposa posar-se al servei dels altres.- Gràcies al lleure la persona pot créixer plenament de forma optimista.

3. EL JOC:

- A) Què és el joc?El joc és una activitat lliure, està relacionat amb un aprenentatge lúdic, amb l’educació no formal.El joc és una activitat inherent a l’ésser humà, és una eina d’aprenentatge, de diversió, d’imaginació, de socialització, etc.

El joc ha estat present durant tota la història de la humanitat i ho estarà sempre.

El joc és una activitat que sorgeix naturalment en els infants i constitueix una manera peculiar de relacionar-se amb l’entorn. És mitjançant el joc que:

descobreixen les possibilitats

aprenen a conèixer el món que els envolta i interpreten la realitat

assagen conductes socials i assumeixen rols

aprenen regles i regulen el comportament

exterioritzen pensaments

descarreguen impulsos i emocions

satisfan les seves fantasies

- Què entenem per Joc dintre de l’animació sociocultural?El Joc és una eina fonamental dintre del temps de lleure.El joc es ajuda als animador a assolir els nostres objectius:

- desenvolupament personal.- gaudir personal i amb els altres.- fomentar la imaginació i la creativitat.- aprendre nous coneixements o relacionar idees o conceptes.- fomentar la relació social.- inculcar valors i drets humans.- establir normes o formes de funcionament.- motivar, trobar un sentit a la vida.- intercanviar tradicions, cultures o costums.

- El joc i l’esport?També s’empra el terme joc per a referir-se a simulacions de diverses activitats per a entrenament, anàlisi o predicció.

L’esport és un conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què busca la competició amb els altres o amb ell mateix, que necessita unes regles concretes i en què està institucionalitzat.

El joc s’utilitza constantment en l’esport pel desenvolupament físic de les persones, per adquirir aprenentatges, valors, participació, etc.

L’esport té la seva arrel en el joc o activitats de lleure.Històricament l’esport va aparèixer per primer cop 4000 anys abans de Crist a la Xina amb la gimnàstica. Després durant cada època s’ha anant creant, modificant i renovant. Realment, els esports van aparèixer a l’edat Antigua. Més tard, a l’antic Egipte amb la javelina, salt d’altura i lluita. Després, a l’antiga Grècia amb les Olimpíades. A continuació a l’edat Mitjana va haver una evolució ja que la gent va començar a jugar a fer esport al carrer. I és a l’edat contemporània quant va haver una gran evolució tecnològica i social, i així van aparèixer els esports que coneixem a l’actualitat.

El joc ha fet possible la aparició de l’esport, i ha format part d’aquesta evolució històrica.

- Quins tipus jocs hi ha en relació amb l’esport?

Hi ha molts tipus de jocs - esports tenint en compte:- l’espai: terra, aigua, aire...- material: el propi cos (atletisme), la pilota (tennis, futbol, voleibol...), altres

materials (esqui, vela, arc, etc)- número de participants: individuals (salt d’altura), parelles (tenis), grupal

(relleus en natació), d’equip (futbol, basquet...)- segons objectius educatius o d’aprenentatge: exploració del propi cos (control i

consciència corporal, lateralitat), descoberta de l’entorn (organització i estructuració espacial, medi ambient), preesportius – normes i regles, socials – culturals, tradicionals etc.

- segons estructura o metodologia: competitius (d’oposició) i cooperatius (de col·laboració), jocs d’escalfament, tornada a la calma, etc.

Educació física: habilitats motius bàsiques.

Els jocs esportius es poden classificar de la següent manera:- Jocs d’escalfament- Control i consciència corporal- Lateralitat- Organització i estructuració espacial- Habilitats motrius bàsiques- Capacitats condicionals- Jocs multiculturals- Jocs tradicionals- Jocs alternatius- Jocs preesportius- Tornada a la calma-

- Jocs relacionats amb els esport directament:

COLPEJAR LA PILOTA: BASQUET

Material: Una pilota de bàsquet i una pilota petita per infant.

Agrupament: 2 grups.

Desenvolupament:

Dividim la classe en dos grups situats en els extrems del camp. Col·loquem just al centre del camp una pilota de bàsquet. Donem una pilota a cada infant. L’objectiu és que: sense sortir-se de la seva banda del camp, cada equip vagi colpejant la pilota de bàsquet amb les seves pilotes fins fer-la arribar al camp contrari.

No es pot tocar la pilota de bàsquet ni es pot creuar el camp.

L'ARANYA: RUTBÍ.

Organització i estructuració espacial

Material: -

Agrupament: gran grup.

Desenvolupament: Un para i els altres no es poden deixar tocar. Ens situem en un espai limitat en forma de rectangle. En una banda situem els infants que fan de mosquits i just a la meitat, situem a l’aranya (qui para). L’aranya només es pot moure d’un a altre costat de la línia imaginària que divideix l’espai per la meitat. A la senyal, els mosquits hauran d’intentar passar sense ser tocats. Si són tocats es convertiran en aranya. Com a variant, es pot dir que les aranyes han d’anar agafades, per parelles, ulls tapats...

LES 10 PASSADES: VOLEI

Llançaments i recepcions

Material: 1 pilota per grup.

Agrupament: petit grup / gran grup.

Desenvolupament: a). (petit grup) Cada grup haurà d’intentar fer 10 passades amb la pilota sense que aquesta caigui ni sigui agafada (llançament de voley amb la punta dels dits sense possibilitat a agafar-la).

b). (gran grup) Dos equips. Cada equip haurà de passar-se la pilota 10 vegades sense que l’altre la intercepti. En aquest cas, la pilota es pot agafar, però no podem moure’ns mentre tinguem la pilota.

EXPERIMENTEM DIFERENTS MANERES DE LLENÇAR LA PILOTA: HANDBOL, BASQUET, VÒLEI, ETC.

Llançaments i recepcions.

Material: 1 pilota per parella.

Agrupament: Per parelles.

Desenvolupament: Ens col·loquem per parelles. L’objectiu serà passar-nos la pilota de diferents maneres, intentant observar les característiques de cada tipus de llançament.

De baix a dalt. Frontalment (del pit enfora). Des de darrera del cap. Amb una mà.

Recordem que l’EF a primària es basa molt en l’experimentació, per tal, si fem servir diferents tipus, de pilotes (mides, textures, pes) dotarem a l’Infant de més experiències motrius.

FUTBOL XINÈS: HOQUEI.

Material: 1 pilota per grup.

Agrupament: Grups de 6/7

Desenvolupament: Ens col·loquem en rotllana, cames ben obertes i els peus tocant amb els dels companys. L’objectiu és colpejar la pilota amb una mà i fer-la passar entre les cames del company/a. No es poden doblegar les cames, només es pot colpejar amb una mà i l’altra quedarà al darrere.

No es pot llençar al del costat. Si ens marquen tres punts ens retirem. Si ens marquen un punt ens podem del revés, al segon fora. Si passa entre la meva cama i la del company, els dos tenim un punt. Si marquem un punt a algú, guanyem una vida.

PICHI: BEISBOL.

Material: 1 pilota (pal o baté)Agrupament: dos equips de 4/ 5 persones.

Desenvolupament: un equip pica a la pilota amb la mà o amb un pal o baté, has d’intentar llençar la pilota el més lluny possible i donar tota la volta al camp, mentres l’altre equip intenta recuperar la pilota i passar-la a la base on esta el pichi que és qui fa el llançament al qui intenta llençar la pilota lluny.Hi ha bases on han de parar per esperar a donar tota la volta sencera, i així tots els components de l’equip llencen i corren per donar la volta sencera.L’equip canvia de posició quant ja no queden més components per picar a la pilota.Els components s’eliminen si no piquen bé a la pilota desprès de 3 cops, sinó arriba una base abans de que la pilota arribi al “pichi”, si hi ha dos membres del mateix equip a una base o per no acabar de donar la volta sencera al circuit:

PROJECTE : JOC- ESPORT

- B) UN SEGLE DE JOCS ESPORTIUS:

L’esport no ha sigut entès, ni practicat sempre com ara actualment, antiguament l’esport era per un sector molt minoritari i amb moltes limitacions.

L’esport tal com el coneixem avui en dia no es començà a desenvolupar a Catalunya fins a la segona meitat del segle XIX.

La implantació de las pràctiques físiques a la població espanyola durant el primer terç del segle XX es va desenvolupar paral·lelament al grau d’industrialització i modernització cultural de la societat. Va ser a partir de 1910, i sobretot als anys vint, quant l’esport es va popularitzar com a espectacle i en menor mesura com a pràctica.

L’origen de les pràctiques esportives a Catalunya va ser doble. D’una banda trobem aquells esports que sorgiren de l’adaptació als temps moderns d’antigues formes de lleure, com l’esgrima, el tir, l’equitació, la navegació, d’origen militar, molt més lligat a les classes aristocràtiques i burgeses; i el pedestrisme i algunes formes de lluita, d’origen molt més popular.

En l’època dels nostres avis (principi i mitjans de segle) es practicava els esports o jocs al carrer. No hi havia espais habilitats específicament per fer esport per tots els ciutadans. No hi havia gairebé pavellons o gimnasos, és a dir, els espais no eren coberts i amb prou feines ben acondicionats.

Però degut a aquesta mancança i un neguit de la societat per millorar l’esport es van començar a produir petits canvis, però específicament a les ciutats.

“A partir de 1913 es crea una llarga etapa d’efervescència pro olímpica al Principat que esperonava els olimpistes catalans a crear els seus propis organismes i projectes. Amb el naixement de la Mancomunitat de Catalunya, la burgesia del país va trobar un instrument polític que podia desenvolupar projectes culturals i esportius.

Juntament amb la consolidació del moviment associatiu a Catalunya, en aquest període es produeix la transformació definitiva de l’esport com a espectacle de masses. És l’època dels grans estadis. Dos factors fonamenten aquests canvis importants. En

primer lloc els progressos tecnològics (que havien sofert una gran projecció durant la Guerra Mundial). En segon lloc, l’extensió de la premsa de masses i l’aparició de nous mitjans de comunicació com la radiodifusió (la primera emissió pública de l’estat es feu el 14 de novembre de 1924 a l’hotel Colom de Barcelona), el desenvolupament del cinema, la publicitat, etc., que provocà un impuls de l’esport com a espectacle.” (Viquipèdia)

L’esport, com a reflex de la societat de l’època, fou en els seus inicis majoritàriament masculí. La dona s’hi anà introduint poc a poc, molt a poc a poc.Llavors la dona no podia participar gairebé, perquè la seva dedicació era una altre o simplement no està ben vist.Les poques dones que practicaven esport eren considerades revolucionàries i massa lliberals.

“La Guerra Civil i la postguerra significaren una greu aturada per l’esport català. A les conseqüències pròpies de la guerra, instal·lacions esportives malmeses, esportistes i dirigents morts o exiliats, cal afegir les dificultats d’un període de postguerra, on les mancances econòmiques deixaren el món de l’esport en segon pla. Molts clubs o associacions van desaparèixer o van tenir greus dificultats per reprendré el camí. L’esport català, a més, va perdre la seva autonomia i va passar a dependre directament del govern de Madrid.Per acabar-ho d’adobar, molts clubs van haver de canviar de nom, doncs les denominacions catalanes o estrangeres (cal tenir en compte que molts clubs tenien noms anglòfons) foren prohibides, acceptant-se només els noms en espanyol.” (Viquipèdia)

La pràctica de l’esport estava limitada per la manca d’informació, per la manca de temps lliure, per una manca de valors o de consciència, i per una manca de recursos materials – tecnològics i també d’infraestructures.

En aquella època per fer esport no es pagava, estava subvencionat públicament o per centres o clubs privats, és a dir, que els seus usuaris no pagaven una quota com actualment.Els recursos eren precaris, és a dir, el material esportiu que es feia servir era el mínim i no molt avançat tècnicament.Tot i que el Futbol ja era uns dels esports favorits no hi havia tant fanatisme com actualment, i hi havia molts esports practicats també com el basquet, tennis, handbol i voleibol.

Per exemple, a l’inici del BASQUETBOL es jugaven els partits de bàsquet en camps de futbol amb 7 jugadors per banda. A partir de 1927, amb motiu de l’arribada de d’hindú Club de Buenos Aires, que disputà diversos partits a casa nostra contra la Selecció Catalana de bàsquet, es començà a jugar amb equips de 5 jugadors.

Això vol dir que també els esport abans tenien unes determinades normes i amb el pas del temps molts han anat variant i modificant-se o evolucionant.

Història del voleibol:

Tot i que el voleibol entrà a Catalunya com esport de platja a partir de l'any 1920, no és fins el 1949, quan és reconegut a l'estat espanyol com a esport.

L’any 1946, el CD Hispano-Francès començà a practicar aquest esport a Barcelona.[1]

[2] L’any 1950 es disputà a l’Iris Park barceloní un torneig de voleibol que fou guanyat pel propi Hispano-Francès i on també hi prengueren part els següents equips: Col·legi Bonanova, UA Sant Gervasi, CN Manresa, Col·legi Germans Maristes de Sant Joan, FC Barcelona, Frente de Juventudes de Barcelona, PAYT (Policia Armada i Trànsit), Club Premià de Mar i Institut Lluís Vives. (Viquipèdia)

Això demostra que la gran majoria dels practicants d’esports d’aquella època eren de una classe mitjana i alta, acomodada o burguesa.

Amb el temps ja veurem que la realitat canvia i l’esport canvia, perquè tot es modernitza amb la comunicació, amb les altes tecnologies i degut a una societat de consumisme.

- C) JOC I ESPORT A LA NOSTRA INFANTESA. TEMPS DE LLEURE. (anys 80 i 90)

L’esport va desenvolupar-se a meitat i final de segle XX com una activitat saludable, sostenible per uns valors morals i base de l’olimpisme: com per exemple, atletisme, rem, natació o ciclisme.

Per una altre banda, apareix també els esports- espectacles com va ser el cas del futbol i el boxa, que eren multitudinàriament seguits per les classes més populars perquè eren esports de fàcil comprensió en el seu reglament i no necessitaven material i instal·lacions sofisticades com altres esports propis de la classe alta com eren el tennis, els esports de neu o els nàutics.

Es va començar a relacionar l’esport amb els mitjans de formació i educació, i fins i tot com a mètode regenerador i transmissors de valors.

També va aparèixer la part més competitiva d’esport en quant a resultats i també es va tendir cap al professionalisme. Els primers esports en professionalitzar-se van ser el futbol i el boxa.

Cap als anys 80 va sorgir el concepte de l’esport com recurs en el temps de lleure, i van aparèixer llocs i empreses destinades a esport més comercial. Els espais destinats a gaudir de l’esport i millorar la forma física personal. Es van crear els gimnasos o sales de fitness.

“La història de DiR comença l’any 1979 amb el primer centre SPORT MET (ara DiR Maragall). Des d’aquest moment DiR ha crescut arribant als 18 clubs actuals, l’últim Tuset DiR inaugurat el febrer de 2011.”

Els esports van evolucionar degut a la oferta i demanda, al desenvolupament econòmic i social, als avanços tecnològics i socials.

Es va millorar les instal·lacions, els recursos materials i es va ampliar força l’oferta.La dona ja podia practicar l’esport i es va educar en la igualtat d’oportunitats.

Tot i això, els nens d’aquella època estaven molt arrelats als jocs tradicionals, a fer esport al carrer amb els amics i la família. Els nens jugaven i feien esport amb pocs recursos materials i feien servir molt la imaginació per suplir certes limitacions i mancances.

Els nens/es jugaven i feien esport fora de l’horari escolar, es van crear les activitats extraescolars als AMPA de moltes escoles. Inclús, els nens/es podien quedar-se als patis de les seves escoles jugant i fent esport sense cap cost i sense el control constant d’un monitor/a.Els patis estaven oberts als nens i a les famílies.Al carrer es podia jugar sense perill, i hi havia molts espais per jugar a pilota: parcs, places, carrers sense cotxes, zones sense urbanitzar, etc.

Es començaven a practicar més esports; hi havia més varietat (més oferta i més demanda).

Els materials utilitzats encara no eren tant moderns o avançats com actualment. Com per exemple, les pilotes no eren tant lleures o amb materials tant resistents, o la roba no era tant còmode o transpirable com ara.

Cada vegada més practicaven més esport les dones, ja es veia com quelcom normal i fins i tot, important i saludable.

Es van crear noves instal·lacions esportives: pistes poliesportives, pavellons, gimnasos, etc., llavors va aparèixer nous clubs esportius, associacions o entitats per practicar esport amb un cost econòmic (nova figura: el soci o abonat)

Els esports d’equip es van considerant molt interessants per treballar valors i normes, i necessaris per el teixit associatiu del barri o ciutat.

A la Televisió es van retransmetir molts partits: tennis, futbol, basquet, futbol americà, voleibol, handbol, etc. I també la televisió va donar dibuixos pels nens o adolescents sobre esports d’equip: “Oliver i Bengi”- futbol, “Juana i Sergio”-voleibol, “Xin - Xan”- basquet, etc.

- D) JOC I ESPORT ACTUAL.

Hi ha moltes formes actualment de practicar esport que van arrelades també a diferents conceptes i formes d’organització del mateix: esport d’alt rendiment, esport per tots, fitness, esport de temps de lleure, esport terapèutic, esport popular, etc.

Actualment els esports són molt diversos, són molt practicats per tota la societat, són molt difosos pels medis de comunicació (o al menys molt més que abans, tot i que hi ha alguns més acaparadors de notícies)L’esport actualment també és multicultural: assequible per totes les cultures, races, nacionalitats, nivells socials, etc.L’esport actualment és globalitzat: perquè està reconegut i difós mundialment.

En aquestes valoracions influeixen diferents interessos econòmics i polítics així com diferents orientacions en valors i fonaments ètics. Les valoracions, a més a més, canvien durant el transcurs del temps. Per exemple, poc a poc s’oblida el debat sobre la comercialització i la professionalització de l’esport que va sorgir durant els anys 70 i 80 del segle passat. I actualment, es deixa pas al debat de l’esport d’alt rendiment en crisis o perill degut a valors d’igualtat i dignitat humana.

Els esport en l’era actual depenen de la economia del país o mundial (crisis econòmica), de la política (partits polítics al govern) i dels medis de comunicació (difusió que es faci i de quina imatge es dona del producte)

Per la pràctica de l’esport cal pagar actualment, no hi ha res gratuït, tot suposa un cost.Fins i tot, l’esport destinat al lleure es un negoci, tot es comercialitza per treure benefici.

I com l’esport es torna difícil de practicar pel tema econòmic. Hi ha un necessitat per part de la societat i és llavors quant els ajuntaments volen dinamitzar l’esport als seus municipis per crear benestar social.

L’Àrea d’Esports impulsa la cooperació esportiva amb el món local en l’àmbit de les

activitats físico-esportives, mitjançant programes esportius adreçats a reforçar la

integració social i els valors educatius de la ciutadania, -immigrants, discapacitats, edat

escolar, joves adults, tercera edat- col·laborant també en la celebració d’esdeveniments

esportius i en l’adquisició del material necessari.

Objectius concrets:

Assessorament activitats esportives municipals

Suport als municipis per l’organització d’esdeveniments esportius

Trofeus per esdeveniments esportius

Cessió material esportiu i recreatiu de préstec

Suport dinamització programes esportius locals adreçats a diferents col·lectius

L’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona, impulsa la cooperació esportiva amb el

món local en l’àmbit dels equipaments esportius necessaris per la pràctica esportiva de

la ciutadania, tant en instal·lacions convencionals com en espais de pràctica al medi

natural i urbà (millora de barris).

Oferint als ajuntaments suport tècnic per la planificació, disseny i gestió dels

equipaments esportius i suport econòmic per la seva construcció, considerant la seva

viabilitat i sostenibilitat.

Contribuir a la innovació i a la millora de la qualitat dels serveis esportius locals,

afavorint l’intercanvi de coneixements i experiències, actualitzant la formació dels

atletes i tècnics.

Tota aquesta innovació i millora de qualitat dels serveis pot ara veure’s afectada per la CRISIS ECONÒMICA que estem patint aquests últims anys. Hi ha retallades en quant a subvencions o recursos material i econòmics, i també en quant als recursos humans.

Per una altre banda, en el segle XXI hem sofert més canvis, a més a més dels socioeconòmics, com per exemple: els tecnològics.

Els nens/es de la nova societat no juguen al carrer, molts espais s’han eliminat per la pràctica del joc i l’esport. Només es pot jugar en espais limitats i controlats per adults. S’han millorat les infraestructures però en canvi, l’accés a elles no és fàcil ni còmode.

Els nens/es juguen a casa o als centres destinats per aquesta pràctica, tot està molt acotat o privatitzat. La societat està molt marcada per les normes institucionals i per la por. Els medis de comunicació provoquen la preocupació, una alarma social.

Les noves tecnologies s’han imposat a tota reu, i motiva al nen a jugar sol davant l’ordinador, la play o consoles... És premia més el consumisme que la imaginació o creativitat. Els nens volen tenir més jocs o materials innovadors perquè els hi crida molt l’atenció i és més assequible en aquesta societat de consum.

En els esports també s’han imposat les noves tecnologies; tots els recursos materials, tècnics, informàtics, etc, són molt millors en aquesta era de la telecomunicació e informàtica.

Els nens/es ara tenen altres interessos i que a més es veuen impulsats per la televisió o els medis de comunicació.

Hi ha tantes activitats possibles i hi ha tanta oferta que l’esport a vegades queda relegat a un segon pla darrera dels idiomes, les noves tecnologies, etc.

PROJECTE : JOC- ESPORT

4. PROPOSTA D’UNA ACTIVITAT:

1º Fase: Aproximació a la informació.

Destinataris:

Edat infantil i juvenil- entre els 3 als 18 anys.

Lloc: Barri del Carmel i Barri del Coll, districte de Gràcia i districte de Horta-Guinardó. Barcelona.

Tipus d’activitat:

Activitats extraescolars esportives al barri del Coll.

Creació d’un projecte extraescolar esportiu per totes les escoles dels barris del Coll i el Carmel.

Temporització:

Curs escolar 2012- 13.

Inici: gener 2012.

Finalització: Juny 2012.

LLOC:

Escola Virolai. Districte de Horta - Guinardó. Barcelona.

Responsables del projecte:

Direcció de l’Escola Vilorai.

Club Voleibol Vall d´Hebron.

4. PROPOSTA D’UNA ACTIVITAT:

2º Fase: Descripció del projecte:

Necessitats detectades i àmbit d’actuació:

Els barris del Carmel i del Coll estan situats en una zona amb poques infraestructures esportives.

Les escoles d’aquests barris no tenen prou espais habilitats per jugar o gaudir fent esport.

Actualment, les activitats extraescolars que presenten aquestes escoles no són molt esportives. No es practica gaire esport al barri degut a la manca d’instal·lacions o condicionaments.

L’Escola Virolai està ubicada entre aquests dos barris, és un centre concertat. Actualment, s’està construint un pavelló a aquesta escola que estarà acabat aproximadament al 2012.

La direcció de l’escola vol crear un projecte esportiu per el seu centre educatiu i també obert als barris degut a les necessitats que hi ha en aquest col·lectiu.

Objectius del projecte:

- Crear i coordinar un espai on poder practicar amb bones condicions esport extraescolar.

- Millorar les relacions socials i culturals entre barris i districtes.

- Donar ofertes a les escoles del barri per poder gaudir d’un espai habilitat per la pràctica de l’esport.

- Facilitar monitors i entrenadors per realitzar esport.

- Proporcionar eines per desenvolupar educació en valors.

Activitats o desenvolupament del projecte:

Activitat 1:

Inauguració o presentació

Diada d’esport al nou pavelló de l’Escola Virolai.

Preparar activitats esportives durant tot un dia on els nens i pares puguin gaudir del lleure. Activitats per l’escola i també obertes als barris. On els nens/es puguin jugar i canviar de joc o esport lliurement segons els seus interessos.

Duració: un cap de setmana al gener o febrer del 2012.

Activitats o desenvolupament del projecte:

Activitat 2:

Creació d’un programa d’activitats extraescolars per l’Escola Virolai: horaris, activitats segons edats o interessos.

Tipus tallers durant diferents setmanes fins a final de curs, per tal de captar interessos i proposar activitats extraescolars pel següent curs escolar.

Duració: de març fins a juny del 2012.

Activitat 3:

Creació d’un projecte obert a les escoles dels barris en horari electiu per tal de conèixer i gaudir de les activitats esportives propostes per l’Escola Virolai.

- Les escoles properes dels barris poden assistir al pavelló nou de l’escola Virolai per fer les seves classes d’educació física, o realitzar alguna festa o activitat complementària de les escoles o relacionat amb els Ampa’s escolars.

Duració: de abril a juny del 2012.

3º fase: difusió i recursos necessaris per portar a la pràctica:

Difusió:

Creació d’una pàgina web, o blog on poder trobar per internet informació sobre les noves activitats esportives o lúdiques proposades per l’escola.

Confecció de tríptics o díptics informatius per repartir a totes les escoles dels dos barris i també a punts d’interès dels barris com ludoteques, biblioteques, etc.

Posar cartells informatius sobre la primera activitat de Presentació o Inauguració del pavelló esportiu de l’escola a tots dos barris.

Crear un racó informatiu amb un taulell on posar les activitats i tota la informació allà dintre del vestíbul de l’escola Virolai.

Recursos necessaris:

Recursos Humans:

- Coordinador/a del projecte.- Monitors/es i entrenadors/es del projecte.

- Voluntaris: membres d’Ampa’s de les escoles.

- Vedell del pavelló de l’escola i personal de manteniment instal·lació.

- Animador sociocultural.

Recursos Materials:

- Material esportiu infraestructura: pals, porteries, rets, canastes, etc. - Material esportiu – joc: pilotes, conus, aros, anelles, etc.

- Material administratiu: ordinador, llibres, fulls, etc.

Recursos econòmics:

- Aportacions de l’escola Virolai.- Aportacions Ampa’s escoles.

- Subvencions Ajuntament o Districte Horta-Guinardó.

- Autofinançament amb bar al pavelló escola, o sorteig de material esportiu.

Altres recursos:

- Espai per deixar material esportiu.- Sala per posar despatx: atendre usuaris, fer reunions, etc.

4º fase: Avaluació.

Resultats que es pretenen aconseguir:

- Augmentar la pràctica de l’esport en edat escolar.- Augmentar el ventall de activitats esportives als barris.

- Millorar la qualitat de la pràctica d’esport en horari electiu i no electiu.

- Crear un teixit social i associatiu entre les escoles del barri.

- Millorar l’oferta lúdico-social als barris.

Projectejocs – esports

Ana Muñoz Carrasco

Curs: Animació socio-cultural