PROJECTE “NOVES LLAVORS”

AUTORS DEL PROJECTE:

Juanjo Gandía Llorca

Alba Polit Muñoz

2

PROJECTE NOVES LLAVORS

ÍNDEX

1. CONTEXTUALITZACIÓ...................................................................................................... 3

2. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA.............................................................................4

3. EL NOSTRE PROJECTE....................................................................................................... 4

3.1 Explicació general.......................................................................................................................... 4

3.2 Temporalització............................................................................................................................... 5

4. IMPLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA..................................................5

5. OBJECTIUS.................................................................................................................................. 6

5.1 Objectius específics del nostre projecte..............................................................................6

6. COMPETÈNCIES CLAU........................................................................................................ 7

7. CONTINGUTS DE L´ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS......................................9

8. METODOLOGIA..................................................................................................................... 10

9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ EDUCATIVA.................................10

10. AVALUACIÓ.......................................................................................................................... 11

11. DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS....................................................12

11. CONCLUSIÓ.......................................................................................................................... 23

12. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA..................................................................................24

ANNEXOS....................................................................................................................................... 26

1. CONTEXTUALITZACIÓ

3

PROJECTE NOVES LLAVORS

El col·legi APA L'ENCARNACIÓN és un centre concertat. La titularitat d´aquest recau en l'Associació de

pares i mares d'alumnes (A.P.A.) des de fa més de vint-i-cinc anys tot i que en l´any 1889 va ser fundat per les

germanes Carmelitas de la Caritat Vedruna.

El col·legi estava situat en els seus començaments en un edifici del

centre urbà, però des de 1977 es troba situat en l'extraradi de la ciutat

de Villena. Disposa d'unes instal·lacions ben equipades i amb un pati exterior de més de 30000 m2, amb una

fabulosa pinada i gran varietat d'arbres i plantes els quals situa als nostres alumnes en un contacte amb la

naturalesa constant.

Hem sigut sempre pioners en la nostra província quant a projectes relacionats amb el medi ambient i els

animals. Som ecoescuela i participem en nombroses activitats i propostes relacionades amb la naturalesa.

És per açò que fa vint-i-cinc anys vam construir el nostre propi hivernacle i granja i començarem a dur a terme

diverses propostes agrícoles dins de l'aula.

Enguany amb motiu del XXV ANIVERSARI de l'hivernacle i veient l'interès i la necessitat de tractar aquests temes

mediambientals que tant demanda la societat hem decidit fer un nou projecte enfocat en aquesta temàtica.

Per a la realització d'aquest nou Projecte ecte el primer que vam fer va ser crear un grup de treball. Els

professors integrants del grup es van reunir i van asseure les bases del que volien realitzar i de quins

instruments, recursos i mitjans disposaven.

D´altra banda, els objectius i metes que justificarien el nostre Projecte serien els següents:

Aconseguir que el nostre alumnat millore en coneixement del medi ambient, de la pràctica i el contacte

amb la naturalesa.

Promoure un enfocament inclusiu. En aquest tipus de tasques l'alumnat s'integra molt més i se sent unit

al grup, ja que totes les activitats són pràctiques i promouen la participació i el treball en equip. Amb açò,

pretenem que se senten vàlids i útils en el seu procés d'ensenyament i aprenentatge.

Fomentar l'ús de les nostres instal·lacions i recursos dins del projecte educatiu de centre.

4

PROJECTE NOVES LLAVORS

Utilitzar les noves tecnologies relacionades amb el medi ambient a través de projecció de videos,

elaboració de presentacions, creació de murals, creació de videos i la utilització d'aplicacions per a avaluar

els coneixements com són “Kahoot” entre altres.

Millorar en l'ús i domini de la nostra llengua autòctona: el valencià. En una ciutat com Villena que és

castellà-parlant i on la pràctica de la nostra llengua autòctona és quasi nul·la considerem que és

fonamental la necessitat de fer projectes en aquesta llengua.

2. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Vivim en una època de grans canvis climàtics on la presa de consciència dels vertaders problemes que existeixen

i els riscos que assumirem si no prenem les mesures necessàries estan en la boca de tot el món. Telenotícies i

notícies, xarres, missatges polítics, periòdics nacionals i locals s'encarreguen diàriament de transmetre'ns

aquestes urgències.

Però, estem veritablement preparats per a actuar des de la lògica i la sensatesa amb el medi ambient?,

coneixem de primera mà les necessitats de la naturalesa, plantes, arbustos, rius, muntanyes, ecosistemes

propers?

Des del nostre centre pensem que aquest projecte és una manera d'acostar als nostres alumnes cap a aquests

coneixements i sobretot al valor i estima de tot el que ens envolta.

Per aquestes raons, enfoquem aquest projecte en dues vessants fonamentals:

D'una banda el coneixement més teòric de la naturalesa on abordarem temes com les parts de la planta, les

seues cures, les seues necessitats, creació d'un hort, labors en l'hort, sembra, plantacions, etc…

D'altra banda la part més cívica. La relacionada amb la transmissió dels valors adequats perquè els nostres

alumnes es consciencien de la importància d'una bona cura i maneig del medi ambient. En les nostres mansestà

que les futures generacions disposen almenys dels mateixos privilegis relacionats amb la nostra naturalesa

gràcies a la cura dels nostres avantpassats.

5

PROJECTE NOVES LLAVORS

3. EL NOSTRE PROJECTE

3.1 Explicació general

El projecte hort-hivernacle està dividit en cuatre temàtiques:

El nostre hort.

Les plantes de l’hort.

Les necessitats fonamentals de les plantes.

Les feines de l’hort.

Aquestes temàtiques es subdivideixen a la mateixa vegada en les seues sessions corresponents que més tard

analitzarem una per una. Cadascuna d’aquestes sessions es treballada pel professors especialistes de ciències i

responsables del Projecte en companyia dels tutors. El lloc on es realitzarà es molt divers per tant requerirem

dels espais següents: l´hort, hivernacle, pati i la seua pinada, aula d´informàtica i de vegades en la clase

corresponent.

Hem realitzat un dossier de suport per tal de reforçar tot el que anem veient durant les sessions i també amb la

finalitat d'avaluar si estem aconseguint els objectius marcats.

Aquest dossier ho realitzarem algunes vegades abans de finalitzar la sessió de l'hivernacle i en ocasions serà el

propi tutoro tutora el que ho completarà en la seua hora de ciències durant la setmana.

Cal tindre en compte que les activitats están programades en una temporalització que passarem tot seguit a

detallar i que els tutors saben des del començament de curs quan hi seran. Aquesta temporalització és molt

important tindre-la a principi de curs per tal de programar altres activitats com ara excursions, viatges i xarrades

o coloquis i que no coincidisquen en el mateix dia de la setmana.

6

PROJECTE NOVES LLAVORS

3.2 Temporalització

Aquest projecte s´ha realitzar amb tots els cursos d´Educació Primària. Com és un centre de

doble línea estem parlant d´un total de dotze classes.

Per açò, s´han elaborat 14 sessions per curs d´una durada de 45 minuts repartides de la següent manera: cinc

sessions per al primer trimestre, cinc més per al segon i per a acabar, quatre per al tercer trimestre.

Dos professors/es especialitstes són els encarregats de dur-les a terme repartits en sis cursos cadascun.

Les sessions les realitzarem sempre en el nostre cas, dimarts, dijous i divendres pel que els tocarà una sessió

cada 15 dies a cada curs. És convenient que els tutors tinguen des del principi de curs la programació per a

organitzar la seua classe, així com els especialistes hauran d´informar amb temps si han de preparar algún

material o dispositiu digital per a la sessió.

Es convenient deixar el quadern de treball en l´aula perquè qualsevol alumne o alumna no puga pedre-ho o

oblidar-ho a casa.

4. IMPLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

Un dels aspectes que vam tractar d’aconseguir amb aquest projecte va ser la implicació de tots i cadascú del

membres de la comunitat educativa, i veient els resultats que estem obtenint i el desenvolupament del

projecte, pensem que ho estem aconseguint.

Professorat

La nostra intenció des del començament era que els tutors/es s'implicaren en el Projecte. Per aquesta raó,

vam tenir en compte totes les seues idees i aportacions a l'hora de realitzar el treball.

Una vegada realitzat, els vam donar còpia del mateix, així com una seqüenciació i temporalització de les

activitats perquè pogueren organitzar les seues classes i estar preparats amb el material que necessitàvem.

Hem aconseguit un gran suport, tant moral com en la pròpia classe i ens han ajudat en les diferents tasques

com són xarrades, dossier, fotografies, articles, plantar, etc.

7

PROJECTE NOVES LLAVORS

AlumnatUn dels nostres majors objectius era aconseguir que els nostres alumnes gaudiren aprenent i valorant

diferents aspectes relacionats amb la naturalesa i el medi ambient.

D´aquesta manera, hem proposat una sèrie d'activitats amenes i lúdiques que intentaven aconseguir la

iniciativa i la participació fomentant el treball en equip, el respecte als companys així com la creativitat a l’hora

de trovar informació etc.

FamíliesNo podem deixar de costat el paper que forma la família, ja que és el principal agent educatiu dels nostres

alumnes. Per tant, estem tractat de que estiguen el més involucrats possible per mitjà de:

Aportant material de casa com ara fruits secs, tipus de fulles, etc.

Contar anècdotes d´algún familiar que treballe al camps.

Explicar a l´alumnat els sistemes de reg que emplea en el seu camp el iaio.

Portar fotografies antigues de com eren els llauradors (com per exemple iaios dels alumnes) i explicar

quina era la seua feina.

Portar alguna eina d´algún iaio que treballe al camp i que puga explicar-la al centre.

5. OBJECTIUS

5.1 Objectius específics del nostre projecteConèixer els diferents espais de l´hort ide l´hivernacle.

Saber plantar diverses llavors (timó, alfàbega, espígol i romer) en un planter.

Conèixer les característiques d´alguns arbres frutals.

Conèixer les diferents ferraments que utilitzem en el nostre hort-hivernacle i fer ús d´aquestes.

Diferenciar les parts d´una planta: arrel, tija, fulles, flors i fruits i saber posar-ho en pràctica.

Conèixer l´arrel i les seues parts.

Conèixer les funions de l´arrel d´una planta.

Saber identificar una arrel comestible.

8

PROJECTE NOVES LLAVORS

Conèixer la tija i la seua funció.

Saber identificar una tija comestible.

Analitzar el tipus de fulla que hi ha així com determinar la seva forma i color.

Saber diferenciar un fruit sec d´un carnós.

Diferenciar diferents textures i sabors dels diferents fruits que podem trovar al nostre hort.

Adquirir els coneixements i vocabularis en relació amb la cura i manteniment d´una planta: necessitats

bàsiques.

Conèixer la importància de l´aigua en les plantes.

Saber els diferents sistemes de reg agrícoles i el consum d´aigua.

Saber explicar i justificar el cicle de l´aigua.

Conèixer la formació del sòl.

Saber justificar la cohesió del sòl mitjançant un experiment.

Conèixer la granulació dels sòls.

Saber com s´elabora un compost per millorar i enriquir els sòls.

Conèixer les feines ques es fan a l´hort i l´hivernacle per tal d´btindre una bona collita.

Diferenciar els sistemes de sembra que hi ha.

Saber trasplantar una gran varietat de plantes aromàtiques.

Conèixer el procés de germinació.

9

PROJECTE NOVES LLAVORS

6. COMPETÈNCIES CLAUAquestes competències tenen com a objectiu aconseguir que l'alumnat adquirisca, durant la seua educació

obligatòria, la possibilitat de realitzar-se com a persona, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida

adulta de manera satisfactòria i que siga capaç de dur a terme un aprenentatge permanent al llarg de la seua

vida.

Per aquesta raó, vam tenir en compte les següents competències claus segons l´Orden del Ministeri 65/20015:

Comunicació lingüística.

Competència digital.

Aprendre a aprendre.

Competències socials i cíviques.

Sentit d´iniciativa i esperit emprendedor.

Conciència i expressionsculturals.

Competència matemàtica científica i tecnològica.

Cal afegir, que treballar per competències, ajuda a l'alumnat a focalitzar de forma permanent els aprenentatges

que considerem imprescindibles en l'educació de la nostra infància, des d'un plantejament integrador i orientat

cap a l'aplicació dels sabers adquirits:

COMPETÈNCIES

Saber

Saber ferSaber per a actuar

(construir)

10

PROJECTE NOVES LLAVORS

7. CONTINGUTS DE L´ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS

Com s'ha comentat anteriorment, aquest Projecte va destinat a tota l´etapa d'Educació Primària. Per açò, ens

hem basat en el Decret d´Educació Primària per a la selecció dels següents blocs de continguts:

1r CURS- Diferenciació de sers vius i

sers inerts.- Sers vius de l’entorn

natural pròxim.

2n CURS- Característiques dels sers vius, com per exemple l’observaciódel creixement d’una planta.- Parts de les plantes: arrel, tija i fulles.Herbes, arbustos i arbres.

3r CURS- Introducció a la classificació dels sers vius en regnes: animals, plantes, fongs, virus, bacteris.- La ramaderia, estudi i cria d’espècies en l’aula/laboratori/hort.- Ús de material didàctic visual: làmines, gràfics, fotografies, etc.

4t CURS- L’agricultura, estudi i cultiu d’espècies vegetals en

l’aula/laboratori/hort escolar.- El procés de la fotosíntesi.

- Ús de material didàctic visual: làmines, gràfics, fotografies, etc.

5t CURS- Nutrició i reproducció de les plantes.- El medi ambient i la seua conservació en el treball de camp: excursions, visites, eixides per l’entorn, etc.

6t CURS- Ús de programes i aplicacions

informàtiques.

BLOC 3. ELS SERS VIUS

11

PROJECTE NOVES LLAVORS

8. METODOLOGIA

La millor forma de treballar que considerem factible per al desenvolupament d´aquest projecte de l´hort-

hivernacle és un model crític.

Es tracta doncs, d´una metodología oberta i amb una finalitat socioeducativa on es tindrà en compte la presa de

decisions de manera autònoma, ja que l´alumant pot reflexionar sobre totes les activitats desenvolupades en l

´aula i fora d´ella per afavorir la transformació social.

Un dels motius pels quals hem triat aquest tipus de metodología, és per la seua teoría constructivista, atès que l

´aprenentatge es basa en un procés de construcció i de desenvolupament del coneixement.

No obstant açò, es important proporcionar a l´alumnat els espais, materials i activitats que li permetran abordar

i adquirir coneixement, de tal forma que partirem de les estructures de les idees prèvies de cada xiquet/a, de les

seues capacitats i pensament i del seu nivell de desenvolupament intel.lectual. No hem d´oblidar el paper que

representa l´alumnat durant aquest projecte, ja que tractarem que siga el principal agent actiu en l´adquisició

dels coneixements, que vulga exposar les seues idees o crítiques, així com ser escoltat per la resta dels seus

companys/es.

Cal afegir que el/la docent tindrà un rol de mediador que els servirá de guía per facilitar la tasca a realitzar i que l

´alumant puga raonar i obtenir conclusions sobre les possibles preguntes o dubtes comentats a classe.

Es tracta doncs, de conrear constructivament la seua memòria comprensiva, ja que quant més rica siga l

´estructura cognitiva on s´emmagatzema la informació, més fàcil els será realitzar aprenentatges per si sols. És,

en el fons, l´arribar a aconseguir que els alumnes “aprenguen a aprendre” com ens detalla una de les

competències claus al nostre currículum.

12

PROJECTE NOVES LLAVORS

9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ EDUCATIVA

L´objectiu principal d´aquests alumnes amb Necessitats Educatives Especials, es facilitar un recolzament

educatiu i pautes d´intervenció sempre dins d´una perspectiva global que atenga a les seues característiques

personals i socials.

Podem tenir preparades activitats que ens puguen servir en determinats moments i segons les circumstàncies

de l´activitat per tal de reforçar aquests continguts i competències.

No obstant açò, afegir que aquest Projecte es treballa centrant-nos sobretot en aspectes pràctics i visuals, per la

qual cosa només en alumnes molt determinats no serà necessari les adaptacions adients.

10. AVALUACIÓ

A l'hora d'avaluar es valorarà l'aprenentatge que han obtingut mitjançant el seu pensament i la seua implicació

en l'aula i fora d´aquesta durant les sessions com és la zona de l´hivernacle o l´hort, és a dir, el nostre propòsit

és que l'alumnat raone el perquè de cada activitat i obtinga aprenentatge arran de la reflexió pròpia. És per tant,

el tractament d´una avaluación contínua on partim d´allò que sap l´alumne o l´alumna.

Destacar, que s´estan realitzant tres avaluacions distribuides per les corresponents unitats, ja que al finalitzar

cada avaluació es posarà en comú a través d´una reunió conjunta del professorat que ha organitzat aquest

projecte.

Tot i que hem d´avaluar tant a l´alumant com a nosaltres mateixos per millorar els aspectos que s´han treballat,

es farà a través d´una rubrica trimestral. Es tracta doncs, d´un sistema criterial que ens facilitarà la consecució

del objectius i continguts marcats.

Aquest, es podrán veure a l´apartat d´ANNEXOS.

13

PROJECTE NOVES LLAVORS

11. DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS

SESSIÓ 1. VISITEM L´HORT

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLPAR

Conèixer i identificar els diferents espais de l´hort i de l´hivernacle

Tractarem de que l´alumnat es familiaritze amb l´entorn a travésde l´observació directaamb el medi.Respecte per la naturalesa.

Es realitzarà un recorregut amb l´ajuda del professor o de la professora dels diferents espais de l´hort i l´hivernacle amesura que l´alumnat va indagant de cadascuna de les zones que està compost aquest espai.

Aconseguir que l´alumant siga capaç de reflexionarde manera conjunta.Respectar el torn de paraula.Pren com a finalitat situar-se en l´espai que l´envolta.

Ens asseurem en cercle alpati i farem una reflexió de manera conjunta d´allò que hem vist.Realitzarem a mà alçada un dibuix del nostre hort i hivernacle dividint cadascuna de les seccions visitades.

Saber plantar diverses llavors (timó, alfábega, espígol i romer) en un planter.

Posar en pràctica els nostres coneixements.

Per finalitzar, tornarem a l´hort on estarà exposat un planter amb sòl i aigua. L´alumant haurà de pensar primercom podem plantar les llavors i tratactarà de fer-ho ell sol sempre amb la guia del mestre o la mestra del projecte.

ESPAI: Hort- hivernacle i elpati.

MATERIAL I RECURSOS: Dossier de treball, regle illapis.

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES:Comunicació lingüística, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperitemprendedor, competència matemàtica científica i tecnològica.

14

PROJECTE NOVES LLAVORS

SESSIÓ 2. EL NOSTRE ARBRE

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Conèixer les característiques d´alguns arbres fruites.

Desenvolupar en els xiquets i xiquetes un sentiment de cura i respecte per la naturalesa.Fomentar la interacció entre els diferents cursos i edats.Afavorir la capacitat comunicativa.

En aquesta activitat s'assignarà un arbre a cada classe. Hauran de cercar informació sobre les característiques d'aquest arbre, com per exemple en quina estació de l'any s'arrepleguen els seus fruits i el nom d'aquests fruits, el tipus de clima que els afavoreix, etc…Aquesta informació es posarà en comú amb la finalitat d'elaborar-se una fitxa única que serà penjada en l'arbre corresponent.Els cursos 4t, 5t i 6t d'educació primària, acudiran a la resta de les aules per a explicar als més xicotets les característiques del seu arbre.

Treballarem la psicomotricitat fina.Desenvoluparem la competència oral.

Seguidament, ens aseurem per la zona de la pinada del pati fent un cercle per tal de completar la activitat del dossier. Aquesta serà corregida de manera oral.

ESPAI:Pinada del pati, hort-ivernacle.

MATERIAL I RECURSOS:Tisora, dossier, pegament i llapis.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Comunicació lingüística, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciènciaiexpressionsculturals.

15

PROJECTE NOVES LLAVORS

SESSIÓ 3. FERRAMENTES DE L´HORT

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Conèixer lesdiferents ferramentesque utilitzem enelnostre hort-hivernacle i fer ús d´aquestes.

Saber la funció de cada eina mitjançant la manipulació i la observació d´aquestes.Fomentar la participació durant el recorregut del nostre hort.Respectar el tornde paraula durant la realització del circuit en el hivernacle.

Hem preparat un ciruit dins de les instal.lacions de l´hort i hivernacle. Organitzats en grups de 4 o 5 integrants, l´alumnat va recorrent cadascun dels llocs que tenim preparats, a través de l´obervació i la manipulació de cada eina haurà de saber quina és la seua funció.

Treballar la memoria selectiva i visual.Adquisició de nou vocabulari relacionat amb les eines del camp.

A continuació, anirem a l´aula per a realizar l´activitat del dossier, i hauran d´esriureel nom de les eines amb les que hem estat treballant.

Fomentar la creativitat y la psicomotricitat fina.

Fer un dibuix representatiu de els eines que no se situen en la fitxa però si que les hem vist durant el circuit de l´hort.

ESPAI:aula corresponent i hort.

MATERIALS I RECURSOS: eines de l´hort: pala, carreta, mànega, forca, aixada, rastrell, ruixadora.

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES: Comunicació lingüística, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciència iexpressionsculturals.

SESSIÓ 4. PARTS DE LA PLANTA

OBJECTIUSESPECÍFICS OBJECTIUSACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Diferenciar les parts d´una planta: arrel, tija, fulles, flors i fruits.

Obtindre informació d´aquest tema per poder extraure les nostres conclusions.

Visualitzarem un vídeo en la pantalla de la classe per tindre una primera informació de les parts de la planta. Aquesta serà comentada a l´aula per poder extraure les idees més rellevants.

Aprenentatge a través de l´observació directa.

Eixim al pati i ens dirigim a la zona de rosers per a parlar amb els xiquets de les parts de la planta. Hauran de dir-nos que observen a simple vista i quins són les seues característiques. Podem parlar de més parts o menys depenent del curs que estiga realitzant l'activitat.

16

PROJECTE NOVES LLAVORS

Saber representar a mà alçada allò que observen.

Aprofitant que just enfront dels rosers hi ha un graó, els xiquets poden recolzar el seu quadern i realitzar un dibuix del roser indicant les seues parts.

ESPAI: classe, pati i rosers.

MATERIAL I RECURSOS:Ordinador, pantalla digital, llapis i colors, dossier de treball, vídeo digital: https://www.youtube.com/watch?v=mloWjaTWtSo

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES:comunicació lingüística, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, conciència iexpressionsculturals.

SESSIÓ 5. CONEIXEM L´ARREL

OBJECTIUSESPECÍFICS OBJECTIUSACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Conèixer l´arrel i les seues parts.

Respectar les explicacions dels nostres companys i companyes.Rorn de paraula i fomentar la participació així com resoldre dubtes que ens vagen sorgint.

Anem a l´hort i ens col.loquem en semicircle davant del professor/a que estarà preparat amb una aixada en mà. Un alumne/a al atzar desenterrarà una planta i li explicarà a la resta en veu altaquines són les parts de l´arrel que observa. En cas de presentar-se dificultats, el professor o la professor farà preguntes i/o pautes perquè puguen aconseguir les respostes adients.

Saber identificar una arrel comestible.

mostrar interès per a conèixer nous alimentsEs valorarà fonamentalment, la participació per provar diversos aliments.

Ja de tornada a la classe, mostrarem als xiquets/es una sèrie d´arrels que són comestibles perquè valoren que hi ha plantes comestibles tant de l´arrel, com de tiges i fulles. Per aquesta activitat caldrà portar carlotes, naps, nabicol i carabassa. Podran assaborir alguna d´elles!

Conèixer les funcions de l´arrel.

Saber representar una planta que els seues arrels es puguen menjar.

Els xiquets realitzaran una fitxa en el dossier en la qual repassen les parts de la planta, les funcions de l´arrel i finalment elaboraran un dibuix d´una planta que les seues arrels es poden menjar.

ESPAI: hort escolar i aula.

MATERIAL I RECURSOS: Aixada, colors i dossier del projecte.

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES: comunicació lingüística, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor.

17

PROJECTE NOVES LLAVORS

SESSIÓ 6. CONEIXEM LA TIJA

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Conèixer la tija i la seua funció.Saber identificar una tija comestible.

Treballarem a través de la pràctica i el contacte físic de l´entorn.

Ens desplaçarem a l'hort per a observar el tronc i la tija dels nostres arbres i plantes. Deixarem que els toquen perquè vegen la seua textura rugosa o llisa i parlarem sobre les seues funcions dins de la planta.Ja en la classe els presentarem una sèrie de tiges comestibles com l'api, l'all porro, la penca. Igualment els podran provar i valorar des de prop.

Saber representar una planta de la qual mengem les seues tiges.

Finalment realitzaran un dibuix en el seu quadern d'algun d'aquestes tiges comestibles i emplenaran una fitxa tècnica amb la tija escollida.

ESPAI: hort i aula corresponent

MATERIAL I RECURSOS: llapis i colors.

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES:Comunicació lingüística, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor.

SESSIÓ 7. APRENEM LES FULLES

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Analitzar el tipus de fulla que hi ha així com determinar la seva forma i color.

Pren com a finalitat que troven respostes d´allò que veuen i manipules al seu entorn.

Anem pel nostre pati per tal d´arreplegar un mostre de tipus de fulles. Demanem als xiquets i xiquetes que arrepleguen les ue vulguen (especialmente si estan en el sòl. Posteriorment, hauran d´explicar a la clase cadascuna d´elles segons: el seu color, si són allargades o amples, gruixudes o fines, simples o compostes…

Tractarem de que l´alumant identifique les parts de la planta a través de la seua propia experiencia i diseny.

Tot seguit, completarem una fitxa técnica d´aquesta fulla on ens detalla les següents qüestions: color, forma (ovalada, d´agulla...) descripció (simple o composta) i mesura (amplària com de llargària).

ESPAI: Cualsevol zona del centre on pugam trovar fulles i l´aula del curs corresponent.

MATERIAL I RECURSOS: Tisora, caixa, colors un full i presentación power.

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES: Comunicació lingüística, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor.

18

PROJECTE NOVES LLAVORS

SESSIÓ 8. APRENEM EL FRUIT I LA LLAVOR

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLPARSaber diferenciar fruit sec d´un carnós.

Aprenentatge a través de l´observació directa amb el medi.

Primer de tot, farem un breu recorregutpel nostre hort per tal d´observarels diferents arbres que tenim i quin fruit produeïx.

Diferenciar diferents textures i sabors dels diferents fruits que podem trovar al nostre hort.

Desenvolupar el sentit del gust donat que de vegades molts xiquets no volen provar alguns aliments pel seu color, forma o perquè és alguna cosa fora del que solen menjar.

Tot seguit, anirem a l´aula on tindrem unaexposició dels diferents fruitssecs (castanyes, nous, pipes, figues seques, cacauets i pinyons) i carnosos (bresquilla, taronja, poma, cireres, caquis i tomaques).L´alumnat es posarà en dues fileresamb els ulls tancats i deurà saborejaraquests fruits per tal d´endevinar dequin en tracta.Cal tindre en compte els xiquets que pugues ser al.lèrgics!

Es fomentarà la competència comunicativa a partir de l´observacióaixí com respectar el torn de paraula.

A continuació, faren un breu debat de quins haviem vist al nostre hort i quins hem tastat

Pren com a finalitat autocorregir-se a partir del seu aprenentatge.

Per finalitzar aquesta activitat, el professor o la professora exposarà unPower point on trobarem diferents arbres (alguns que ja hem vist a l´escola) i deurem intentar identificar de quin arbre es tracta i quin fuit produeïx per tal de completar la graella del nostre dossier.Tot seguit, l´alumnat es farà una autoavaluació observant les respostes que tindrem al power.

ESPAI: hort i aula corresponent.

MATERIAL I RECURSOS: power point, varietat de fruits secs i carnosos, dossier de treball.

COMPETÈNCIES CLAUTREBALLADES: Comunicació lingüística, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciència i expressionsculturals, competència matemàtica científica i tecnològica.

19

PROJECTE NOVES LLAVORS

SESSIÓ 9. LES NECESSITATS DE LES PLANTES

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Adquirir els coneixements i vocabularis en relació amb la cura i manteniment d´una planta: necessitats bàsiques.

Participació en el aula per aportar idees respecte la visualització d´un vídeo.

Visualitzem un vídeo explicatiu en la pantalla digital de la classe en el qual es mostren les necessitats i condicions necessàries per al benestar i creixement de la planta així com les seues cures. A continuació, farem una reflexió del vist durant el vídeo tractant de traure conclusions sobre les necessitats de les plantes.

Iniciativa a l'hora de participar en activitats grupals.Respecte cap a la naturalesa.

Visita a l'hort i hivernacle per tal de veure les condicions de les plantes tant en l'exterior com a l'interior de l'hivernacle.

Ser capaços de crear un lloc apropiat en la classe perquè una planta cresca amb les condicions adequades.Ser capaç de prendre decisions pròpies.

Anirem a l'aula corresponent i comprovarem que el nostre planter està en un lloc apropiat que reunisca les condicions necessàries vistes anteriorment.A reflexionar, completarem una fitxa del dossier preparada per a aquesta unitat.

ESPAI: hort, hivernacle i aula corresponent

MATERIAL I RECURSOS: llapis, colors, ruixadora, ordinador, projector i pantalla.Vídeo: http://wikisaber.es/Contenidos/LObjects/how_plants_grow/index.html

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES: Comunicació lingüística, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciència i expressions culturals, competència matemàtica científica i tecnològica.

20

PROJECTE NOVES LLAVORS

SESSIÓ 10. L´AIGUA

OBJECTIUSESPECÍFICS OBJECTIUSACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Conèixer la importància del´aigua en les plantes.

Desenvoluparem la nsotra capacitat comunicativa respectat el torn de paraula i les idees exposades pels nostres companys/es.

Abans de començar, l´alumant farà un debat d´allò que necessita una planta per viure.Podem fer diverses preguntes per tal de que l´alumnat arribe a les seues conclusions com ara: per què necessitem aigua, per quina part s´absorveix aigua en una planta, etc.A continuació, anirem a l´hort on vindrà un iaio d´un iaio d´un alumne/a que treballe al´hort i que ens farà una xicoteta mostra de com reguem el nostre hort i ens explicarà una miqueta perquè utilitza aquest sistema. No cal dir, que cualsevol pare o mare del curs que ens toque estarà convidat per vore l´explicació.

Saber els diferents sistemes de reg agrícoles i el consum d´aigua.

Aprenentatge a través de la nostra observació.Fer us de les noves teconologies per investigar allò que volem saber.

Les classes amb major nivel com són 4rt, 5t i 6t buscarà en internet per grups de tres persones a l´aula d´informàtica els sistemes de reg agrícolas que hi ha (per goteig, a manta i a microarpersió). A continuación es farà una xicoteta posada en comú.L´alumant 1r, 2n i 3r, farà un experiment: que consistirà en absorbir sucre en una palleta i observar què ocorre. Seguidament, afegirà aigua al sucre i revolicarà. Ens preguntarem per tant, què ha occorregut amb el sucre i què pasa si tornem a absorvir amb la palleta.Per finalitzar, ens preguntarem quina relació hi ha entre l´experiment i la necessitat de les plantes així com les formes de reg que podem utilitzar.

Saber explicar i justificar el cicle de l´aigua.

Es tractarà de fomentar la creativitat i imaginacióper tal de fer el muralamb els

Per acabar, com que no ens donarà masa temps, començarem a fer un mural del cicle de l´aigua on estarà exposatdiferents materials que deuran utilitzar com ells vulguen per tal d´elaborar-ho com són: cotó, paper pinotxo, cartolines, retoladors…Per als nivells 1r, 2n i 3r les pautes estarán marcades.Com que aquesta activitat és llarga, podrà ser

21

PROJECTE NOVES LLAVORS

diferents materials exposats de forma lliure.

acabada en la próxima sessió o en xicotets ratets lliures.

ESPAI: aula d´informàtica, hort, aula del curs corresponent.

MATERIAL I RECURSOS:mànega, ruixadora, ordinadors, palletes, sucre iel material citat anteriorment per elaborar el mural del cicle de l´aigua.

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES:Comunicació lingüística, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciència iexpressionsculturals.

SESSIÓ 11. EL SÒL

OBJECTIUSESPECÍFICS OBJECTIUSACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPARConèixer la formació del sòl.

Escolar les vivències dels adults que treballen al camps.Respectar el torn de paraula dels nostres companys.

Els iaios o pares/mares que treballen al camp dels alumnes vindran per tal d´explicar com és el seu hort, les seues característiquesi centrant-nos una mica més en el sòl.Seguidament, els cursos 4t, 5t i 6t buscarán a l´aula d´informàtica com es forma el sòl i de què està format. L´alumnat amb nivel més fluix (1r, 2n i 3r) veurà un xicotet vídeo de la terra que será comentat a classe posteriorment.

Saber justificar la cohesió del sòl mitjançant un experiment.

Obtindre respostes a partir de la pròpia observació.Saber representar amb un dibuix allò que hem vist per tal de quel´alumantpuga fer un recordatori.

Tot seguit, farem un experiment, elqual consistirà en agafar dospots proporcionats pel mestre/a i ambuna reixeta d´obertura fixa a la vora del pot posarem aigua i després omplirem un dels pots ric amb materia orgánica i altre pobreamb materia orgànica. Acontinuació, anotarem els resultats alnostre dossier d´activitats.

Conèixer la granulació dels sòls.

Un dia abans de la sessió, haurem demanat als alumnes amb la comanyia des pares i mares que agafen mostres del sòl que poden ser de diferents lloc com els jardins, solars, muntanyes… Amb aquesta activitat introduiremcadascuna de les mostres en un flascó buit (que noocupen molt més de la metitat), acabarem d´emplenar el flascó amb aigua, taparem i agitarem amb força.Ho deixarem reposar una estona a mesura que intentaren endivinar què passarà. Tot seguit, observarem les diferents capes que esformen. A continuació anotarem els resultats al nostre dossier i farem un dibuix representatiu.

ESPAI:aula corresponent MATERIAL I RECURSOS: pots de cristal, reixeta, tipus de

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES:Comunicació lingüística, Competència digital,

22

PROJECTE NOVES LLAVORS

sòls, dossier i colors.https://www.youtube.com/watch?v=PhqmFWrk4HU

aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciència y expressionsculturals, competència matemàtica científica i tecnològica.

SESSIÓ 12. EL COMPOST

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPARSaber com s´elabora un compost per millorar i enriquir els sòls.

Coneixement teòric d´una compostera.

Visitarà la classe un jardiner de l'ajuntament que ens donarà una xarrada sobre la importància de de la qualitat del sòl i formes que existeixen per a enriquir-ho. Serà una xarrada breu d'uns quinze minuts aproximadament.

Sercapaços d´elaborar una compostera correctament.

Realització d'una compostera en l'hivernacle amb els coneixements que ja tenim.

Eixirem a l'hivernacle i intentarem posar en pràctica el que ens han ensenyat realitzant nostra compostera. Com la compostera es va fent per capes de diferents materials, la dividirem per cursos i cada curs aportarà la seua part.

ESPAI: hort, hivernacle i aula corresponent.

MATERIAL I RECURSOS: compostera, forca, pala i mànega.

COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES: Comunicació lingüística, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciència i expressions culturals.

SESSIÓ 13. LES FEINES DE L´HORT

OBJECTIUSESPECÍFICS OBJECTIUS ACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

23

PROJECTE NOVES LLAVORS

Conèixer les feines ques es fan a l´hort i l´hivernacle per tal d´btindre una bona collita.

Aprenentatge a través de la nostraexperiència.

Convidarem al centre a alguns familiars d´alumnes que treballem en el camp.Farem un circuit en el qual els familiars es col·locaran en cadascun dels llocs que hem preparat i on explicaren com les diverses tasques del camp i els nostres alumnes tindran l'oportunitat de veure i realitzar-les(preparació del terreny, plantació, cures de les plantes, prevenció contra plagues i malalties, poda d´arbres i recollida de la collita).

Tractarem de fer un repàs d´allo après.

Per a finalitzar l'activitat tenim preparada una fitxa en la qual numeraren uns dibuixos representatius de les labors de l'hort. Aquesta activitat serà realitzada en el pati.

ESPAI: pati i hort. MATERIAL I RECURSOS: cualsevol material del camp que puguem disposar per a l´explicació.

COMPETÈNCIES CLAUTREBALLADES:Comunicació lingüística, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques i conciència i expressionsculturals.

SESSIÓ 14. LA SEMBRA

OBJECTIUSESPECÍFICS OBJECTIUSACTITUDINALS ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

Diferenciar els sistemes de sembra que hi ha.

Respectar als adults o preguntes dels nostres companys/es.Torn de paraula.Fomentar la participació.

Amb aquesta activitat convidarem al centre a cualsevol familiar dels alumnes que treballe al camp ja siga iaio, pare o mare, oncle…Li facilitarem tot tipus de material que necessite en l´hort per explicar els tipus de sembra que hi ha. A continuació, l´alumnat es posarà en una filera en l´hivernacle i tractarà de fer una pràctica de sembra dels diferents tiusdehi ha.

Saber trasplantar una gran varietat de plantes aromàtiques.

Respectar el mediAmbient i capacitat per a estar pendent deles necessitats d´una planta.

Seguidament, el professor o la professora exposarà en l´hort (a la zona de l´entrada) els planter que realitzarem durant la primera sessió de les llavors aromàtiques i els trasplantarem en un recipient més gran per poder portar-nos una planta a casa.

Conèixer el procés de germinació.

Fer una autoavaluació ireflexió d´allò après.

Per finalitzar, ens posarem en cercle en el pati i mostrarem el seguiment del procés de germinació que hem realitzat durant l´any.L´alumnat haurà d´explicar l´evolució de cadascuna de les plantes aromàtiques així com possibles poblemes que ens han sorgit durant el Projecte.

24

PROJECTE NOVES LLAVORS

Farem una reflexió conjunta d´allò que hem aprés i aspectos a millorar.A més, hem elaborat a l´aplicación de Kahoot unes preguntes generals d´aquest Projecte per tal de que l´alumant faça unrepàs a l´aula i una autoavaluació d´allò que hem après.

ESPAI: Hort del centre, pati i aula corresponent.

MATERIAL I RECURSOS:App Kahoot, recipients per fer el trasplant de lesplantes, sòl i ruixadora.

COMPETÈNCIES CLAUTREBALLADES:Comunicació lingüística, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d´iniciativa i esperit emprendedor, conciència iexpressionsculturals.

11. CONCLUSIÓ

Valorem el nostre Projecte Noves Llavors com un Projecte essencial en qualsevol centre educatiu ja que es

tracta d'una activitat pedagògica molt potent que permet fomentar el treball en equip tant per part de

l'equip docent com de l'alumnat.

És primordial que l'alumnat treballe a partir de la pràctica i que aprenga a respectar el nostre patrimoni

natural ja que cada vegada està sent més abandonat i contaminat.

Som conscients que hi ha centres que no poden disposar d'hort o hivernacle, però sempre podem treballar

a partir de diversos materials adaptats i/o diverses activitats desenvolupades anteriorment o la possibilitat

d'elaborar un xicotet hort que siga per a treballar aquests contingut i competències.

En definitiva, parlem d'un Projecte efectiu i útil que continuem treballant durant aquest curs i que està sent

un èxit..

Per a acabar, exposem a continuació un “arbre d´èxits” que hem aconseguit durant la realització d'aquest

treball. En primer lloc, hem col·locat en les arrels i el tronc aquelles qualitats i valors més forts que teníem

abans de començar el Projecte. Seguidament, en la zona de les fulles destaquem alguns dels objectius

essencials que volíem perseguir durant la realització del mateix.

Ens ha semblat adequat afegir fruits, en aquest cas taronges, ja que és la meta o valors que finalment s'han

reforçat en relació amb les fulles.

Amb aquesta imatge volem transmetre que ja no som un “tronc”, tenim moltes branques per on agafar-

nos, és a dir, hem après una sèrie de coneixements frondosos que ens fan superar-nos cada dia més com a

25

PROJECTE NOVES LLAVORS

docents. Podríem fer una comparació ja que malgrat ser un gran arbre, encara té el instint de seguir

buscant la llum i segueix creixent tant en valors com en actituts.

12. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

Domènech Francesch, Joan. Elogio de la educación. Barcelona. Graó, 2009

Antúnez Marco, Serafín. Del Proyecto Educativo a la Programación de Aula. Barcelona. Graó, 1992

Ander Egg, Ezequiel & Aguilar Idañez, María José. Cómo elaborar un proyecto. Argentina. Lumen, 2003

Santos Guerra, Miguel Ángel. La pedagogía contra Frankenstein y otros textos frente al desaliento

educativo. Barcelona. Graó, 2008.

Tuson Jesús. Patrimoni natual. Barcelona. Empúries, 2004.

Alvarado Oyarce, Otoniel. Gestión de proyectos educativos: lineamientos metodológicos. UNMSM,

Fondo Editorial, 2005

WEBGRAFÍA

RECURSOS PER TAL D´ELABORAR EL PROJECTE NOVES LLAVORS

26

PROJECTE NOVES LLAVORS

Antonio José Moreno (2008): "Diseño de páginas web educativas". Observatorio Tecnológico.

Disponible en:

http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/software/software-educativo/610-diseno-de-

paginas-web-educativas-en-centros-educativos

Juan Martinez (2005): “Manual de l'alumnat: Moodle 1.8.2.". Conselleria de les Illes Balears. Disponible

en:

http://www.doredin.mec.es/documentos/01220092004755.pdf

Junta de Extremadura (2009): "En marcha con las TIC: experiencias con las tecnologías educativas en

Extremadura". Disponible en:

http://www.doredin.mec.es/documentos/00920102006945.pdf

Cabero, J & Llorente, Mª (2005): Las TIC y la Educación Ambiental. Revista Latinoamericana de

Tecnología Educativa Publicación electrónica:

http://www.unex.es/didactica/RELATEC/revistas.htm

RECURSOS EMPLEATS DURANTS LES ACTIVITATS:

https://www.youtube.com/watch?v=mloWjaTWtSo

App: https://kahoot.it/#/

http://wikisaber.es/Contenidos/LObjects/how_plants_grow/index.html

https://www.youtube.com/watch?v=PhqmFWrk4HU

ANNEXOS

RUBRICA TRIMESTRAL PER A L´ALUMNAT

27

PROJECTE NOVES LLAVORS

FLUIX(1)

ACCEPTABLE(2)

PROFESSIONAL(3)

MESTRE/A(4)

PUNTS

COMPETENCIA

COMUNICATIVA

No col.labora,és pasiu i amb tendencia als conflictes.

Li costa treballaren grup. Té poca iniciativa.Vol imposar laseua opinió.

Va aprenent a treballar engrup. Asumeix la seua responsabilitat. Col.labora iescolta als altres.

Molt participatiudurant les sessions.Escolta i ajudaals seus companys/es.

PRESENTACIÓ

DEL TREBALL

Les activitatsque presentaestán brutesi desordenades.

Les activitats quepresentapodrien estánmés ordenades.

Presenta les activitatsnetes iordenades.Bona lletra.

Ha presentat eltreball net iinmillorable: net, dibuixos ben pintats i bona lletra.

CONCEPTES I

CONTINGUTS

Presenta moltes confusions de conceptes treballats.Es pert en les explicacions del mestre/a i de l´alumnat.

El seu vocabulari d´avant les sessions es pobre.Ocasionalment es pert en les explicacions.

Demostra bon coneixement del tema treballat.

Domina la temática del projecte a la perfecció. Pot establir una conversa dels temes treballats.

RUBRICA PER AL/LA DOCENT

1 2 3 4

Assemblea i debats per a la resolución de conflictes

o problemas sorgits.

Adequació als objectius i continguts de l´alumne/a.

Aplicació i compliment de normes.

Coordinació amb el professorat del centre.

Ús de les TIC´S

Estratègies metodològiques adaptades a l´alumant

amb n.e.e

Estratègies per a afavorir la motivació.

Relacions amb l´alumnat.

DOSSIER DE TREBALL