Arjona, T. (2013) 10 Recomendaciones para el uso de redes sociales por instituciones de gobierno . AIG.Retrieved from: http://blog.innovacion.gob.pa/10-recomendaciones-para-el-uso-de-redes-sociales-por-instituciones-de-gobierno-931.htm#sthash.ODOLA4OQ.dpuf

TEMA 2: LES XARXES SOCIALS

Grup 1:Lucía Almirón Alcobre

Magdalena Avivar CerezoFina Jiménez MartínezAina Mascaró Sancho

Laura Serrano Camacho

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 1

ÍNDEX:Pàgina

Introducció i justificació .........................................................................3

1. Concepte...........................................................................................41.1 Que són les xarxes socials?.........................................................................41.2 Característiques de les xarxes socials...........................................................4

2. Funcions de les xarxes socials .......................................................5 2.1 Serveis de les xarxes socials........................................................................6 2.2 Àmbits de les xarxes socials.........................................................................6

3. Classificació de les xarxes socials ..................................................73.1 Classificació de Pablo Burgueño..................................................................73.2 Classificació del Ministeri d'Educació..........................................................103.2.1 Per temàtica ..................................................................................103.2.2 Per activitat ...................................................................................11 3.2.3 Per continguts ...............................................................................123.3 Altres classificacions..................................................................................12

4. Destinataris de les xarxes socials .................................................14

5. Accessibilitat de les xarxes socials ...............................................15

6. Avantatges i inconvenients de les xarxes socials .......................16

7. Esquestes i estadístiques ..............................................................21

8. Conclusions ....................................................................................50

9. Bibliografia ....................................................................................51

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 2

INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ

El nostre treball de recerca està enfocat en les Xarxes Socials. Com a futursdocents, pares i propis usuaris, hem triat aquest tema per conscienciar a la gent,ja que actualment forma part de la nostra vida diària, tant socialment comprofessionalment. A més, als darrers anys hi ha hagut una evolució tecnològica que s'ha inserit dinsl'àmbit educatiu i això fa que l'ensenyament juntament amb les TIC sigui un procésprimordial dins les aules, per enriquir i donar qualitat a l'educació. Amb aquesta investigació, el que volem aconseguir és donar a conèixer una visiódiferent i correcta del concepte de Xarxa Social, ja que aquest és molt extens. Nonomés es centra en les més conegudes per la societat (Facebook, Twitter,Tuenti,...), sinó que s’estableixen diferents classificacions.Hem invertit molt de temps en la seva elaboració (quasi quatre mesos), implicant-nos d’una manera total. I es que no es un tema per prendre a la lleugera, sinó quehem de tenir consciència del que plasmem i volem transmetre; a més de mostrarrespecte i un sentiment de responsabilitat. És per això que hem seleccionat (o aixòcreiem nosaltres) amb cura i criteri els aspectes que hem trobat més interessants iútils per als lectors i en general, als destinataris als quals va dirigit el nostreprojecte, a tots els usuaris familiaritzats o no amb el món de les tecnologies iespecificament amb el de les Xarxes Socials.

Això es veu reflectit a tot el projecte, però sobretot al l'apartat de les enquestes iconclusions. Varem voler anar més enllà d’una simple recerca d’Internet i llibres detext, dins el nostre treball voliem mostrar una aportació més personal i creativa.Varem prendre la iniciativa de sortir al carrer per fer visible la opinió de la gent;visitat una escola, per saber quina concepció tenen els professors i els alumnessobre aquest recurs; i també als comerços, per comprovar si les empren perpublicitar-se, o amb gent que anava simplement de passeig pels amples carrers dePalma. I essent més ambicioses, ens arriscarem a emprar recursos sense conèixermolt bé el seu funcionament (respecte a les enquestes via Survey Monkey o deXarxes conegudes com Ovo) i desconeixent si els resultats obtinguts tindrien unacorrecta cabuda dins d’aquest treball. Considerem que ha estat una tasca molt laboriosa però també necessària, si volíemdonar un enfocament diferent i sobretot de realitat a la nostra recerca. El resultatcreiem que ha sigut molt positiu, encara que com tot, es poden millorar moltescoses.

Marzo, A. (2013) Borrar un perfil de las redes sociales. Equipo Marzo. Retrieved from:http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes-sociales

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 3

1. CONCEPTE XARXES SOCIALS

1.1.Que són les xarxes socials?L'aparició de la web 2.0 ha ajudat a amplificar la interacció entre les persones ambuna plataforma, que permet la relació entre usuaris.

Castañeda, l'any 2010, va definir “les xarxes socials com una eina telemàtica decomunicació que tenen com a base la web. S'organitza al voltant de perfilspersonals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectarseqüencialment als propietaris de dits perfils”.

Les xarxes socials són xarxes online que proporcionen formes d’interacció social,definides com a intercanvi dinàmic entre persones i institucions polítiques encotextos de complexitat. Es tracta d'un sistema obert i en construcció permanentque involucra a conjunts que s'identifiquen a les mateixes necessitats iproblemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos.

Per tant, les xarxes socials són una forma de interacció social on les persones escomuniquen, integren una comunitat i cooperen, a través de nodes, on representencada individu, que estan connectats en línia per poder facilitar la comunicació.Aquestes permeten construir un perfil públic en un sistema, gestionar una llistad'altres usuaris amb els quals comparteixen un vincle, i, veure i crear els seusvincles i els realitzats per altres en el sistema.

1.2. Característiques de les xarxes socialsLes característiques principals de les xarxes socials són:

• Participatius i efectius: en aquest sentit les xarxes socials permeten que elsusuaris poden emprar-les en qualsevol moment i en qualsevol lloc ambdiferents dispositius, com per exemple: telèfons mòbils, tablets, ordinadorsportàtils, cibercafes...

• Inestabilitat i dissolució constant: aquesta característica ens mostra el grandescontrol en la creació constant d'usuaris nous, és a dir, que pots crearcomptes sense massa requisits i donar-les de baixa amb molta facilitat,sense cap tipus de compromís amb elles.

• Conjunt de persones amb iguals necessitats, interessos, curiositats, etc:permeten que diferents tipus de persones amb interessos semblants puguinestar en contacte amb les xarxes socials, d'aquesta manera podeninteractuar i compartir inquietuds i opinions entre els diferents usuaris.

• Organitzats per potenciar recursos: les xarxes socials ens faciliten molteseines i recursos que són molt útils per emprar-les a qualsevol àmbit, ja siguia l'àmbit educatiu, laboral, afectiu, social, empresarial,etc.

• Amb identitat --> perfil: permet que cada usuari es pugui crear un compte aqualsevol xarxa social amb un perfil determinat, el qual pot ser real o fictici.Aquest perfil mostra els seus interessos, opinions, recursos, informaciópersonal,...

• Regulats per normes de conducta: totes aquelles xarxes socials on es podencompartir o publicar videos i fotos, estan en continua revisió, tant per partdels creadors de la Web com pels usuaris, donant lloc a poder modificar,denunciar, eliminar i/o bloquetjar allò que s'ha compartit al perfil.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 4

Martínez, A. (2012) Análisis Top redes sociales nacionales e internacionales. Escuela de organizaciónindustrial. Retrieved from: http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-top-redes-sociales-nacionales-einternacionales/

2. FUNCIONS DE LES XARXES SOCIALS

Tal i com defineixen Ramos i Pedraza (2013) a la guia de maneig de xarxes del'Organització dels EEUU, les funcions de les xarxes socials a internet les podemresumir en les 3Cs:

• Funció de Comunicació, perquè ens ajuden a posar en comú coneixements,ja que permeten un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions.Existeix la possibilitat d'interactuar amb gent diversa, encara que no laconeguem. Per altra banda, el grau de difusió és molt alt per la sevarapidesa i pel gran nombre de persones a les que afecta.

• Funció a la Comunitat, perquè ens ajuden a trobar i integrar comunitats, jaque la gent que comparteix coneixements perquè s'identifiquen amb lesmateixes necessitats o problemes s'organitzen per potenciar els seusrecursos. A més, amb la força del grup, generen canvis que d'altra manerapodrien ser difícils d'aconseguir.

• Funció de Cooperació, perquè ens ajuden a realitzar coses junts, Ja quepermet compartir els nostres interessos, preocupacions o necessitats.D'aquesta manera, trenca l'aïllament entre les persones i institucions. Així,donen a l'anonimat popularitat, al discriminat integració, al diferent igualtat.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 5

Lozaro, J. (2011) La Web 2.0 y tipos de redes sociales. Nanfor Ibérica. Retrieved from:http://www.microsoft.com/business/es-es/Content/Paginas/article.aspx?cbcid=503

2.1.Serveis de les xarxes socials

Per a poder desenvolupar aquestes funcions s'empren els servicis que posseeixenles xarxes, aquests són:

• Compartir contingut com fotografies, vídeos, pàgines web, textos, música onotícies.

• Enviar missatges privats a d'altres usuaris• Participar en jocs socials que ofereix el servici• Comentar el contingut compartit per altres usuaris• Publicar events per anunciar esdeveniments a la seva xarxa de contactes• Parlar en temps real amb un o més usuaris mitjançant xat o sistemes de

conversió grupal• Crear grups exclusius per a determinats contactes• Publicar comentaris en el perfil o espai personal d'altres usuaris

En l'àmbit social, la majoria de persones coneixen o relacionen les xarxes socialsnomés amb aquelles xarxes en les quals serveixen per compartir, publicar fotos odivertir-se, com facebook, twitter, etc. Amb aquesta investigació, hem trobat queno només existeixen aquests tipus de xarxes, sinó que també hi ha d'altres que sónimportants per a la vida quotidiana.

2.2. Àmbits de les xarxes socials

Per altra banda, aquestes funcions de les xarxes socials es poden aplicar a diferentsàmbits, segons el servei que es faci d'elles.

• Negocis. Aquesta capacitat de connexió de les xarxes socials a baix cost ésmolt positiva per als emprenedors i les petites empreses que busquenampliar la seva base de contacte. Així mateix, solen actuar com una eina degestió de les relacions amb els clients per a empreses que venen productes iservicis. Les empreses també poden utilitzar les xarxes socials de lapublicitat en forma d'anuncis publicitaris i de textos. Com per exemple:Nubalia, Life!, Biznik, Blellow, Care2, E.Factor, Ecademy, ...

Donat que les empreses operen a nivell mundial, les xarxes socials poden fer quesigui més fàcil mantenir el contacte amb persones de tot el món.

• Laboral. Molts d'usuaris han trobat millors llocs de treball a partir de lesxarxes socials. Com per exemple: LinkedIn, Viadeo, Xing, Skype,Reworklution,...

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 6

En elles els usuaris detallen en els perfils la seva ocupació, les empreses en les quehan treballat o el currículum acadèmic.

• Medicinal. Les xarxes socials estan començant a ser adoptades pelsprofessionals de la salut com un mitjà per a la gestió de coneixementsinstitucionals, difondre els coneixements i per a posar de relleu els metges iles institucions. Com per exemple: Medting, El médico interactivo, ...

Altre aspecte és l'aparició de grups, en les xarxes socials, de patologies pocfreqüents. El seu objectiu es posar en contacte a persones de distints àmbitsgeogràfics per poder ajudar-se i donar-se recolzament.

• Educatiu. Les xarxes socials educatives són grups de persones relacionades iconnectades per l’interès comú en l'educació. L'alta interrelació entrepersones, coneixement i eines que proporcionen desenvolupen espaiscomuns per a pares, alumnes i professors on la implicació dels agentseducacionals donen lloc a una enriquidora col·laboració. Les xarxes socialseducatives es converteixen en entorns de participació i descobriment,faciliten el consens, creen noves dinàmiques de treball fora i dins de l'aula, ipermeten el ràpid fluxe d'informació, desenvolupant així la socialització delconeixement. Com per exemple: blogger, edmodo, google acadèmic,redalumnos, educanetwork, dipo, edu2.0, skypeintheclassroom...

3. CLASSIFICACIÓ DE XARXES SOCIALS

3.1 Classificació de Pablo Burgueño.Segons Pablo Burgueño (2009), podem classificar les Xarxes Socials de duesformes: analògiques i digitals.

-Les primeres, són aquelles relacions socials que es desenvolupen en el medifísic i proper, és a dir, sense recórrer a cap aparell digital. Podria ser unaconversa entre els amics a un bar, entre la família a casa dels avis o al'escola amb els companys de classe.

Castaneda, O. (2013) Cómo conseguir conversaciones efectivas en las redes sociales.Asktutorial. Retrieved from: http://asktutorial.com/como-conseguir-conversaciones- efectivas-en-redes-sociales/

-Les segones, en canvi, corresponen a les relacions socials que són possiblesmitjançant la intervenció de qualsevol aparell tecnològic per interactuar ambuna o un grup de persones. La presència no és important, simplement laadquisició d'un aparell informàtic (mòbil, Tablet, ordinador) que permetiaquesta comunicació és suficient. Després sols és necessari descarregar-seles aplicacions que ja tots coneixem: Facebook, Ovo, Skype, Twitter, entremolts altres.

Burgueño també fa una distinció entre verticals i horitzontals

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 7

Burgueño (2009) distingueix les xarxes socials:

Les verticals no estan dirigides a cap usuari específic, sinó a un públic en general isense uns interessos definits o concrets. L'entrada i la participació són lliures isense cap fi definit. Exemples: Facebook, Twitter, Google +, etc.

Les horitzontals, es dirigeixen a uns usuaris definits i comparteixen uns interessoscomuns. Es distingeixen diversos grups: Professionals (dedicades a les relacionsprofessionals: Viadeo i Linked In), d'Oci (dirigida a usuaris interessats en temesd'esport, cine, música, etc: Minube, Dogster, etc) i mixtes (que abarquen àmbitstant professionals com personals: Yuuglo, Unience, etc).

També fa una altra classificació, igual d'important que les anteriors però que ladiferencia d'una manera més concreta:

• La seva relació

– Xarxes humanes: fomenten les relacions entre les persones, en acord alsseus gustos, interessos i activitats en general,és a dir, permet als usuariscompartir o publicar tot allò que estigui relacionats amb ells, ja sigui lesseves ideologies, fotos, videos en els quals apareguin, etc. Per exemple:Tuenti

Montes, C. (2012) Tuenti lanza Tuenti ADS. Notas de una Gafapasta. Retrieved from:http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es/

– Xarxes Socials de Continguts: els perfils es creen a partir de la informaciótrobada en el mateix ordinador. Per tant, les relacions que s'estableixen esdonen segons els arxius als quals tinguin accés la resta d'usuaris. Unexemple seria Flikr, en el qual es puja fotografies i vídeos per compartir-los.

Medina, G. (2013) Si piensas usar tu Flickr para guardar tus fotos, piénsalo. Gabuntu. Retrieved from:http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usar-flickr-para-guardar-tus- fotos-piensalo/

– Xarxes Socials d' Objectes: uneixen marques, automòvils i llocs, per a queels usuaris coneguin i comparteixin les seves opinions d'aquelles coses queells mateixos hagin adquirit . Per exemple: Respectance.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 8

Beuker, I. (2007) Interview With EmoSocial Network Respectance. Viralblog. Retrieved from:http://www.viralblog.com/social-media/interview-with-emosocial-network-respectance/

• La seva localització:

– Xarxes Socials Sedentàries: es refereix a aquelles xarxes que es modifiquend'acord als continguts publicats, les relacions, els events, etc. L'exemple quetenim més a mà i que està adquirint molta popularitat és el Blogger.

Soler, S. (2013) Plataforma blogger para crear un website gratis. Websitegratis. Retrieved from:

http://www.websitegratis.org/plataforma-blogger-para-crear-un-website-gratis/

– Xarxes Socials Nòmades: les seves característiques són molt similars a lesxarxes sedentàries, amb la diferència que se li afegeix l'element de la zonageogràfica. Un exemple seria skout.

Mlot, S (2012) Rape Allegations Prompt Skout App to Suspend Teen Community. Pcmag. Retrievedfrom: http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp

• La seva plataforma:

– Xarxa Social MMORPG i Metaversos: la base és Client-Servidor i permet quemolts jugadors puguin introduir-se en un joc virtual on podran compartir amb els altres moltes experiències dins d’aquell món imaginari. Un exemple és Gladiatus.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 9

Shared “Macetes de gladiatus” (2013). Retrieved from:http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/

– Xarxa Social Web: la base és la mateixa estructura típica d'una web i es centra en trobar gent per a poder relacionar-se, compartir idees, explorar els interessos dels altres, etc. Un exemple seria el My Space.

Carpintero, I. (2011) Sólo MySpace y Bebo protegen a los menores. Ojo Internet. Retrieved from:http://www.ojointernet.com/sobre/myspace/

3.2.Classificació del Ministeri d'Educació

Tal i com indica el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Espanya (2013), classifica les xarxes socials:

3.2.1.Per temàtica• Professionals: Relacionades amb els negocis i activitats comercials. La seua

activitat permet compartir experiències i relacionar grups, empreses iusuaris interessats en la col·laboració laboral. Per exemple: Xing, Linkein iViadeo.

• Identitat cultural: Molts grups creen les seues pròpies xarxes que fanreferència als seus orígens, ja que amb la globalització hi ha unapreocupació per mantenir la identitat. Per exemple: Asianave i Spaniards.

• Aficions: Estan dirigides als amants d'alguna activitat d'oci i temps lliure.Aquestes són molt diverses. Per exemple: Bloose i Raverly.

• Moviments Socials: Es desenvolupen al voltant d'una preocupació social. Perexemple: Care2 i SocialVibe.

• Viatges: Connecten viatgers que comparteixen les seues experiències per totel món. Aquestes xarxes han guanyat terreny a les tradicionals guies deviatges. Per exemple: Exploroo, Minube, Wayn i Trau Buddy.

• Altres temàtiques: Trobem, per exemple, xarxes socials especialitzades enl'aprenentatge d'idiomes (Busuu), plataformes per a talents artístics(Taltopia), de compres (Shoomo)...

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 10

3.2.2.Per activitat

• Microblogging: Ofereixen un servici d'enviament i publicació de missatgesbreus de text. També permeten seguir a d'altres usuaris, encara que això noestableix necessàriament una relació recíproca. Com per exemple: Twitter,Muugoo, Plurk, Indenti.ca, Tumblr, Wooxie i Metaki.

• Jocs: En aquestes plataformes es reuneixen usuaris per jugar i relacionar-seamb altres persones mitjançant els servicis que ofereixen. Com perexemple: Friendster, Foursquare, Second Life, Haboo, Wipley, Nosplay iWorld of Warcraft.

• Geolocalització: Aquestes xarxes mostren el posicionament amb el que esdefineix la localització d'un objecte, ja siga una persona, un monument o unrestaurant. Com per exemple: Foursquare, Metaki, Ipoki i Panoramio.

• Marcadors Socials: L'activitat principal es emmagatzemar i classificarenllaços per a ser compartits amb altres i, així mateix, conèixer les seuesllistes de recursos. Aquests serveis ofereixen la possibilitat de comentar ivotar els continguts dels membres, enviar missatges i crear grups. Com perexemple: Delicious, Digg i Diigo.

• Compartir objectes: Els membres d'aquestes xarxes comparteixendiversos continguts com vídeos, fotografies, o notícies, i mitjançant estacol·laboració s'estableixen les relacions que tampoc tenen que ser mútues deforma obligatòria. Com per exemple: Flickr, Fotolog, Slideshare i Scribd.

Pereira, A. (2012) Claves para aumentar la productividad en las redes sociales. El diario fénix. Retrievedfrom: http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-la-productividad-en-las-redes-sociales

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 11

3.2.3.Per continguts

Les xarxes socials ens permeten publicar i/o compartir allò que volem expressar a través de:

• Imatges: Ofereixen la possibilitat d'emmagatzemar, ordenar, buscar icompartir fotografies. Per exemple: Pinterest i Panoramio.

• Àudios: Especialitzades en escoltar, classificar i compartir música, permetencrear llistes de contactes i conèixer, en temps real, les preferències musicalsd'altres membres. Per exemple: Last.fm i Blip.fm.

• Vídeos: Ofereixen llistes d'amics per a la participació col·lectiva de vídeosmitjançant els recursos dels usuaris, i els gustos dels mateixos. Perexemple: Vimeo, Youtube i Dailymotion.

• Documents: Podem trobar, publicar i compartir els textos definits per les nostres preferències d'una manera fàcil i accessible. Per exemple: Scribd.

• Presentacions: Permeten la possibilitat de classificar i compartir les seves presentacions professionals, personals o acadèmiques. Per exemple: Slideshare i Slideboom.

• Notícies: Es poden veure en un únic lloc la informació que més li interessa alusuari, i mitjançant la xarxa relacionar-se establint fils de conversació amb altres membres. Per exemple: Menéame i Aupatu.

• Lectura: Comparteixen opinions de llibres o lectures i poden classificar lesseves preferències literàries i crear una biblioteca virtual de referències. Perexemple: Anobii, Librarything i Entrelectores.

3.3. Altres classificacions

Wikipedia (2013) classifica les xarxes socials:

Les verticals per tipus d'usuaris van dirigits a uns usuaris específics, amb un interèsen concret, com Linkedin, MyCatSpace. A més, també distingeix un altre tipus devertical: Verticals per tipus d'activitats, que són les que cerquen promoure unaactivitat per particular com per exemple informatives, de presentacions o decomunicació, com per exemple YouTube, Micrbloggin, Twitter, Slideshare, Wikipedia,Skype...

Les horitzontals cerquen la interrelació entre les persones en general, com perexemple xarxes socials d’amistat com Facebook, tuenti, Google, Bebbo.

Couts, A. (2011) Study: Gmail users younger, better-educated than AOL, Yahoo! Users. Digital trends.Retrieved from: http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-younger-better-educated-than-aol-yahoo-users/

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 12

Shared “Dogster” (2013) by Crunchbase Company. Retrieved from:http://www.crunchbase.com/company/dogster

López, J. (2013) Internacionalización. Principales Redes Sociales: Viadeo. La Gran Manzana, CreativeBrands. Retrieved from: http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redes-sociales-viadeo-infografia/

Shared “Ennovate” (2013) Cómo encontrar trabajo gracias a LinkedIn. Redes sociales, tutoriales.Retrieved from: http://www.ennovate.es/como-encontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/

També trobam una classificació de les xarxes socials segons Ciudadano digital(2011), que es poden distingir les següents:

• “Generals/personals”: són aquelles en les que es comparteix i s'intercanviainformació de tipus personal o general i no tenen classificació de lainformació, com per exemple Facebbok, Twitter, Tuenti, etc.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 13

• “Professionals”: són les xarxes socials dirigides a un públic concret i, lainformació que s'intercanvia es de tipus laboral. El seu objectiu es tenircontactes laboralment, recomanacions, etc, com per exemple Linked In,Viadeo, etc.

• “D'oci”: són aquelles que promouen un intercanvi d'informació relacionatamb el oci, música, jocs, viatges, etc, com per exemple Last.FM, Wipley,Minube, Dogster i Moterus.

• “Continguts”: en aquesta tipologia s'agrupen membres segons el contingutque comparteixen, com per exemple fotografies, jocs, vídeos, etc. Qualqueexemple són: Scribd, Flickr, Bebo, Friendster, Dipity, FileRide,etc.

• “Geogràfiques”: es produeix la connexió segons la localització de cadascú,com per exemple: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle,etc.

4. DESTINATARIS

Per poder explicar cap a qui van dirigides les xarxes socials, hem de començar ambuna definició: “Les xarxes socials són estructures socials compostes per grups depersones, les quals estan connectades per un o diversos tipus de relacions, talscom a amistat, parentiu, interessos comuns o que comparteixen coneixements.”

Per tant les xarxes socials estan dirigides a tot tipus d'usuari, en aquest projecteens anem a centrar a les xarxes socials en internet, les quals tenen un tipusd'usuari definit en funció de la temàtica de la xarxa social.

Per arribar a aquesta conclusió hem de tenir en compte un estudi realitzat perJavier Celaya (2009) en el qual estan reflectits les dades actuals dels usuaris de laxarxa:

“Fa una dècada, els usuaris de la Xarxa amb prou feines arribaven al 1% de la població espanyola. A mitjan 2008 ja superem la mítica xifra dels 20 milions d'internautes. Segons les dades de l'informe de AIMC (febrer, 2008), la meitat d'ellsté entre 25 i 44 anys. La Xarxa segueix sent un lloc on predomina el gènere masculí, amb un 58% d'usuaris homes enfront d'un 42% de dones. El 45,7% pertany a la classe mitjana, mentre que un 21,5% a la denominada classe mitjana alta, i un 16,1% a la classe alta. En els últims mesos, la Web social s'ha convertit en el principal canal d'informació i comunicació entre molts ciutadans.”L'estudi Wave 3.0 d'Universal McCann (març, 2008) demostra que els espanyols som uns dels internautes més actius en la web social:• Un 78% dels usuaris d'Internet a Espanya llegeix blogs • Un 64% forma part d'alguna xarxa social • Un 44,6% puja o descarrega fotografies de la Xarxa • Un 86% puja o veu vídeos • Un 51% escolta podcasts

Aquest estudi reflexa el canvi de la societat davant les xarxes socials i la rapidesaamb que la societat s’ha adaptat.

Aprofitem les dades d'un altre estudi realitzat per la 10ª edició de l'Enquesta Anuala Usuaris d'Internet (2008), que realitza l'Associació per a la Recerca dels Mitjansde comunicació (AIMC), la majoria dels enquestats declara utilitzar la Xarxa perllegir notícies d'actualitat, pujar fotos i vídeos, així com per descarregar-se música ipel·lícules.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 14

Totes aquestes dades ens porten al fet que les xarxes socials permeten als usuarisexpressar-se lliurement sense intermediaris, convertint-se en el mitjà habitual percompartir opinions i recerca de informació. A poc a poc, els nous canals digitalss'estan convertint de forma imparable en un dels principals canals d'informacióenfront dels mitjans tradicionals.

González, R. (2012) 4 formas de usar las redes sociales para hacer crecer tu negocio. Pyme Marketing. http://pyme-marketing.com/usar-las-redes-sociales-para-hacer-crecer-tu-negocio/

5. ACCESSIBILITAT DE LES XARXES SOCIALS

Per a l'estudi d'aquest punt s'han de tenir en compte els problemes d'accés quepoden tenir les persones amb necessitats especials per gaudir de les xarxes socials.A continuació deixam un document ón queda reflectida la baixa accessibilitat.

Tal i com defineix l'ONCE (2011) a l'estudi d'Accessibilitat de les xarxes socials:

Les xarxes socials tenen un nivell d'accessibilitat “baix” ha assegurat BlancaAlcanda, directora general de Technosite. Les 8 plataformes més esteses aEspanya: Facebook, Tuenti, MySpace, Xing, LinkedIn, Twitter, Flickr i Windows LiveSpaces, han estat avaluades segons el grau d'accessibilitat a partir d'una novametodologia elaborada per Technosite, que inclou l'anàlisi del compliment de dotzeaspectes o criteris d'accessibilitat.

Des del punt de vista de l'anàlisi de requeriments tècnics, el nivell d'accessibilitat és“molt deficient”, mentre que segons l'experiència dels usuaris amb discapacitat elnivell és “deficient”. LinkedIn és la plataforma que ha mostrat un nivelld'accessibilitat tècnica més alt, amb tres estels sobre cinc, equivalent a un nivelld'accessibilitat “moderat”.

Li segueixen Flickr i Xing, amb dos estels en l'apartat d'anàlisi tècnica, la qual cosasuposa un nivell d'accessibilitat “deficient”. En la resta de plataformes l'anàlisitècnica ofereix una qualificació d'accessibilitat “molt deficient” o de “inaccessibilitattotal”. Així, les que presenten majors barreres d'accessibilitat des del punt de vistatècnic són Tuenti i MySpace.

A més de l'anàlisi tècnica, l'informe ha recollit l'experiència dels usuaris ambdiscapacitat. De la seva valoració es recull que la que presenta un nivelld'accessibilitat major és Flickr (valorada amb tres estels sobre cinc), seguida perXing, Twitter, Facebook i LinkedIn, amb dos.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 15

Per contra, les pitjors en accessibilitat en opinió dels usuaris són MySpace, WindowsLive Spaces i Tuenti, que obtenen un estel, la qual cosa suposa una accessibilitat“molt deficient”.

L'Observatori d'Accessibilitat ha elaborat una sèrie de recomanacions. Entre ellesassenyala la necessitat de desenvolupar una codificació correcta capaç de serinterpretada de forma adequada pels dispositius de navegació dels usuaris ambdiscapacitat; realitzar un desenvolupament accessible dels formularis; aplicaralternatives de text a les imatges; donar importància a la utilització correcta delsencapçalats, o tenir en compte el contrast entre el contingut i el fons.

Es tracta, conclou el document, d'aplicar els requisits d'accessibilitat en tots elscontinguts.

López, D. (2013) ¿Son accesibles las Redes Sociales? Yo también comunico. Retrieved from:http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/son-accesibles-las-redes-sociales/

6. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES XARXES SOCIALS

Avantatges:

Les xarxes socials han canviat els hàbits a la societat tothom pot produir els seuscontinguts i han passat a formar part de la nostra vida diària, amb elles ensrelacionam i interactuam amb la resta de persones ja sigui amb intercanvid’informació com musica, vídeos... Hem de tenir en compte que tenir una sèrie deinconvenients però també hi ha algunes avantatges de utilitzar-les.

Entre les seves avantatges podem destacar:

Poder trobar-se amb coneguts i persones que es pot haver perdut elcontacte.

Compartir moments amb els nostres amics i família maldament no estiguinal nostre mateix lloc.

Es poden fer noves amistats, parelles... i poder compartir els mateixosinteressos.

Es pot contactar amb persones sense importar la distancia, es fan amics dequalsevol part del mon sense haver-hi fronteres.

Estar actualitzats de informació sobre els temes que ens interessen, acudir oparticipar en actes o events amb altres persones.

També existeix, a part del perfil personal, el perfil professional. Algunes avantatgespoden ser:

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 16

Són molt útils per a la recerca de personal, ja que pots accedir moltfàcilment a la seva informació.

Permeteixen realitzar foros i conferencies online, sense haver de reunir-sepersonalment.

Amb les xarxes socials es mes fàcil fer màrqueting i ha generat una majorinteractivitat amb els seus consumidors, a més de ser molt més econòmic.

En l’àmbit professional es poden facilitar i millorar les relacions comercials.

El consumidor por conèixer les característiques dels seus productes, a mésde promocions, noticies de la empresa, descomptes, nous productes...

L’empresa pot saber que es el que més l’interessa al client i així poderutilitzar aquesta informació per a futures ventes d’una manera estratègica.

Tal i com defineix Educaweb (2011) a la seva pàgina Web, les avantatges i elsinconvenients de les xarxes socials a l’ambit educatiu són:

• Ajuden a complementar el treball dels alumnes a l'aula

• Proporcionen major comunicació i interacció entre els pares, els alumnes, els

professors, etc.

• Algunes d'elles, com el Blog, pot ser una bona eina per a l'aula, tant per a la

comunicació, com per tenir una plataforma online on poder trobar la

informació necessària, etc.

• Hi ha molts recursos per trobar informació fiable, així com podrem trobar

diferents recursos per a qualsevol altre ús (i no només per trobar

informació), com a elements de presentacions multimèdia, etc.

• Ajuda a adquirir un nivell de maduració elevat.

• Hi ha dos punts de vista sobre les Xarxes Socials: un és que distreuen,

l'altre que poden afavorir la interacció dins de l'àmbit educatiu.

• Les possibilitats que ofereixen les xarxes socials com a model bidireccional

de comunicación generen multitud de perspectives.

• Les xarxes socials són l'element clau per afavorir el paper actiu de l'alumnat.

• Les xarxes socials fan de l'aula un ambient més actiu, participador, obert, un

espai més flexible, real i interactiu perquè l'alumne aprengui millor. I és molt

important la seva utilització, ja que afavoreixen la comunicació, i l'educació

s'ha de basar en això.

• L'ús d'aquestes pot afavorir la relació entre l'alumne i el professor, així com

amb les famílias dels alumnes. es tracta d'aprofitar els vincles que genera

l'ús de xarxes socials per enfortir la interacció entre les institucions

educatives i la resta d'agents socials.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 17

Inconvenients:

Les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats, es per això que hi podemtrobar moltes de positives, però hem d'anar alerta amb altres que poden comportarvarios riscos.Un mal ús de la xarxa pot generar conseqüències bastant desagradables. Els riscossón bidireccionals.A més, la majoria, van dirigits als menors d'edat que són els més febles. Per tant,s'han de ficar en pràctica tots els recursos necessaris per lluitar en contra dels malsusos.

Tal i com defineix Educaweb (2011) a la seva pàgina Web, les avantatges i elsinconvenients de les xarxes socials a l’ambit educatiu són:

• La curta edat dels usuaris.

• El desviament en l'atenció dels nens, la qual cosa produeix un mal ús,habitualment, d'elles.

• Sorgeixen problemes de discriminacions, de ciberbulliyng, grooming,sexting, usurpació d'identitats, l'addicció a les Xarxes Socials, etc.

• Els nens accedeixen a internet, cada vegada més, a edats mésprimerenques.

• Falsificació de la identitat dels nens: per registrar-se, necessiten tenir unaedat mínima que no tenen. I és massa fàcil saltar-se aquestes restriccions.S'inscriuen en pàgines que no són del seu accés.

• Els perfils són públics i això pot afectar als nens de manera personal.

• Només el 18’8% dels pares dels nens saben que els seus fills estanconnectats a Internet i a les Xarxes Socials.

• Hi ha dos punts de vista sobre les Xarxes Socials: un és que distreuen,l'altre que poden afavorir la interacció dins de l'àmbit educatiu.

• No sembla que les Xarxes Socials esten canviant i millorant la manerad'aprendre i ensenyar als alumnes, a causa del seu mal ús.

• Se'ls ha d'ensenyar a fer un ús responsable, ja que sinó pot perjudicar-lostant en l'àmbit educatiu com en l'àmbit personal. Sobretot quan es refereixa la identitat personal digital. Això pot portar-los a confusions i conflictes.

Trobem organitzacions que defensen aquesta causa com Chaval.es, Seguridad Web2.0, Agencia Española de Protección de Datos, Fundació Alia2, Protegelos, PantallasAmigas, Padres 2.0 i Cobertura Protegemenores.També és important fomentar un ús responsable als nins des de les aules.

• Pèrdua de la privacitatTota la informació que pugem a una xarxa social, be siga dades personals, fotos, vídeos o arxius passen a formar part de la xarxa i es perd el control de la seva difusió. Per tant, qualsevol persona desconeguda o perillosa pot tenir accés a informació personal i utilitzar-la per robar, espiar, manipular informació,...

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 18

Prevenció:• Les contrasenyes han de ser d'ús personal i no s'han de facilitar a ningú.• Hem de tenir molt clar amb qui compartim informació privada com nombres

de telèfon, adreces, correu electrònic, comptes bancaris...• S'ha de prestar especial atenció quan agreguem com a amics a persones

que no coneixem però que tenen una fotografia de perfil molt atractiva per aser veritat.

• S'ha de cuidar la informació que es comparteix en conversacions en líniaamb contactes que no es coneixen

• S'ha de fer la configuració de privacitat necessària per a que la informacióque es publiqui sigui visible només per a les persones en les que realmentconfiem.

• Es interessant cercar el nostre nom periòdicament a internet per dur uncontrol de què la nostra informació no ha sigut manipulada.

• CyberbullingEl ciberbulliyng es produeix quan un menor acosa psicològicament ambamenaces, humiliacions, insults... a un altre menor mitjançant internet,telèfons mòbils, consoles de jocs o d'altres tecnologies telemàtiques. A més,la gent acosadora ho fa des de l'anonimat. Quan una de les persones o lesdues són adultes parlem de ciberacós.

Shared “ciberbullying” (2013) Campaña para desalentar el acoso psicológico entre menores haciendo maluso de las tecnologías cibernéticas o medios telemáticos. Retrieved from:http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-y-habichuelas/que-es-el-ciberbullying/

Prevenció:• No obrir documents de persones que no coneixem• No respondre e-mails que demanen les nostres dades• Ignorar les provocacions que ens podem trobar en la xarxa.• Si l'acós arriba a realitzar-se, guardar les proves• Utilitzar la netiqueta, aquesta fa referència al conjunt de normes de

comportament general per tenir una bona conducta en les xarxes socials i enel món virtual.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 19

• GroomingEl grooming, són aquelles accions i conductes d'un adult amb l'objectiu deguanyar-se l'amistat d'un menor per a obtindre fotos o vídeos pornogràficsi/o abusar sexualment d'ell. El grooming té quatre etapes: la primera etapaconsisteix amb l'enllaç d'amistat amb el menor, fingint que l'adult és un nin;la segona etapa fa referència a l'obtenció d'informació clau de la víctima; latercera etapa intenta, mitjançant la seducció, aconseguir fotos o vídeospornogràfics davant d'una webcam; la quarta etapa és el ciberacós on l'adultextorsiona a la víctima amb l'objectiu d'obtindre material pornografic o uncontacte per a realitzar un abús sexual.

Shared “ciberbullying” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from: http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/ciberbullying-net.shtm

Prevenció:

• Ubicació de l'ordinador en un lloc de trànsit on es puguin veure les activitatsque realitza el menor, evitar col·locar-lo a les habitacions dels nins

• No instal·lar webcam, o si s'instal·la fer-ho amb una contrasenya• No utilitzar links que especifiquen l'edat• Enfortir l'ordenador amb un software que s'actualitzi constantment

• Sexting

El sexting consisteix a enviar continguts de tipus sexual (principalmentfotografies o vídeos) produïts generalment pel propi emissor, a altrespersones, per mitjà de telefons mòbils.

Altre variant és el sexcasting que es dóna quan hi ha una gravació de contingutssexuals a través de la webcam i posterior difusió. Aquest mal ús de la xarxa afectasobretot als adolescents, ja que en aquestes edats es produeixen unes necessitatsd'autoafirmació en aquest grup.

Prevenció:

• No produir fotografies eròtiques, perquè si s'envien es perd el control d'onpodran acabar

• No col·laborar amb l'expansió d'una foto o vídeo pornogràfic

• No sol·licitar a ningú aquest tipus de fotos o vídeos

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 20

Shared “sexting” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from: http://www.sexting.es/

7. ENQUESTES I ESTADÍSTIQUES

Les següents enquestes realitzades (mitjançant el Survey Monkey), tenen com aobjectiu l’extracció de dades dels nostres usuaris respecte a les Xarxes Socials.Hem volgut fer dos models diferents, per enfocar-la a dos grups ben diferenciats:“Xarxes Socials II”, dirigida als adolescents amb edats compreses entre els 13 i18 anys, i “Xarxes Socials”, dirigida als usuaris de +18. Aquesta distinció ens hasemblat oportuna fer-la perquè considerem que no resultaria tant enriquidor ofructífer, ja que són grups amb característiques i interessos diferents.Per a facilitar l’accés i que fos més àgil la seva divulgació, vàrem decidir enviar-lesper correu electrònic.El criteri que hem tingut en compte és molt senzill. Barregem preguntes on s’had’elegir una o més opcions i altres d’emplenar.

El tipus de gràfica que s'ha emprat per a la realització d'aquestes enquestes és debarres, les quals cada resposta és una barra amb un color diferent. A més, es potobservar el percentatge exacte.

En el primer questionari, el qual correspon a l'etapa d'adolescència (13-17), s'hanentrevistat a un total de 10 persones; i en el segon questionari, el qual correspon al'etapa jove/adulta (+18), s'han entrevistat a un total de 13 persones.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 21

ENQUESTA SOBRE LES XARXES SOCIALS (Dels 12 als 18 anys)

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 22

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 23

GRÀFICS DELS RESULTATSEn aquesta pregunta hem obtingut un 100% en el resultat. Tots els nostres enquestats han respost que disposen d’un ordinador a casa seva. A més, la majoriael fa servir a la seva habitació i de forma més minoritària, en qualsevol altra banda.En el que tots coincideixen és en que no es troben baix la supervisió de cap adult.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 24

A la següent pregunta demanem que assenyalin per a què fan servir l’ordinador.Observem que totes les opcions han sigut elegides, encara que unes predominendamunt les altres. Per a navegar per Webs, xatejar i descarregar/veure/escoltar tot tipus d’arxius multimèdia, lideren aquesta escala amb un100%; seguida de la recerca d’informació i elaboració de treballs educatius,amb un 70% i, per una minoria del 30% respecte a la lectura de llibresinteractius. Com afegit, un usuari ha senyalat que el fa servir per compondremúsica.

Les respostes que hem obtingut respecte a aquesta pregunta, estan moltrelacionades entre sí, és a dir, tots els usuaris pensen que es tracta d’una web, einao comunitat virtual, en conclusió, d’un espai, en el qual la gent comparteix tot tipusde informació (fotografies, música, opinions personals, etc), ja siguin amics odesconeguts.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 25

Les més emprades són el Facebook, i el Twitter, seguides del Tuenti. Aquestes amés, resulten ser les més conegudes.

A la següent gràfica observem com el pes recau sobre les opcions dels amics. Un100% a seleccionat la opció Per estar en contacte amb els amics, seguida de un90%, que l’empra per contactar o Mantenir el contacte amb aquelles amistatsque no veu habitualment. Un 40% el fa servir per Festejar a la xarxa i sols un10% per a Conèixer gent nova.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 26

No és cap sorpresa el que es veu representat a la gràfica. Un 90% es fica a lesXarxes Socials Tots els dies durant més d’una hora. Això ens fa sospitar sobrela importància que tenen en la nostra societat. Només el 10% fan un ús setmanal.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 27

Podem observar que els enquestats pugen fotografies a les Xarxes i quepredominen amb un 70% les pujades Sense tenir en compte qui apareix enaquestes. Les opcions restants representen un 10%. Però el que ens cridal’atenció, és el fet que quasi mai es consulta amb el contacte si li sembla bé omalament realitzar aquesta pujada. Una mesura que hi apareix i que un usuarirecurreix, és a la denúncia.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 28

A través del plantejament d’aquesta pregunta, extreïm una dada important.Aquesta es reflecteix en el 50% amb la opció Qualcuna vegada he acceptat apersones que no coneixia. Una acció que pot originar diferents conflictes quehem esmentat al nostre treball i que tornarem a fer hincapeu a la conclusió. Ambun 40% li segueix Sols accepte amics als quals conec en persona. Cap ni unha agregat mai a cap amic d’un amic seu sense conèixer-lo.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 29

Pareix mentida però el gràfic reflexa que quasi mai s’han trobat humiliats per lesXarxes. Sols un 10% admet que quasi mai, mentre que un 90% assegura que mais’ha donat aquesta situació. Podem extreure una conclusió a partir d’aquestapregunta, que més endavant reflectirem.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 30

Aquesta pregunta és molt interessant. Podem veure realment la consciència quetenen els nostres adolescents respecte als perills que conlleven les Xarxes Socials.Sols un 1% assegura que presenta Molts perills, un altre 1% afirma que nopresenten Cap i un 80% més de la majoria, pensa que Potser qualcun. És una dadaa tenir en compte.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 31

CONCLUSIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS AL QUESTIONARI

Després d’haver analitzat els resultats de l’enquesta, passem a exposar les ideesmés importants a manera de conclusió. Hem de tenir en compte que hem presentat el qüestionari a déu individus,compresos entre els 12 i 17 anys. Per tant, quan parlem ens referirem sempre aaquest conjunt, mai a la resta d’usuaris.

Queda reflectit que a l’actualitat la majoria d’adolescents posseeix d’un ordinadorper a fer un ús personal. Com ja ens imaginàvem, la majoria té aquest aparellinformàtic a la seva habitació, sense un adult que pugui supervisar les activitatsque duu a terme.Això pot donar lloc a la problemàtica de l’assetjament. El jove pot caure en mansd’una persona que cerqui guanyar-se la seva amistat (mitjançant les XarxesSocials) i aprofitar-se d’ell. Per aquesta raó hem afegit aquesta pregunta a la llista,per observar i comprovar quina és la vertadera realitat.Per una altra banda, hem pogut corroborar que cada vegada hi ha nous usuaris deles Xarxes Socials, predominant l’ús del Facebook, Twitter i Tuenti. No és capsorpresa per a nosaltres, ja que precisament són espais en els quals es poden pujarfotografies, vídeos, comentar i establir comunicació amb els contactes o amics (laqual cosa els hi agrada molt). Poden estar connectats cada dia i durant més d’unahora! És una dada que ens espanta. Clar que no tot són inconvenients, però un delsque trobem és la pèrdua de privadesa, que ja hem tractat al nostre projecte.Hem de tenir en compte que aquesta pujada de fotos es realitza en gran mesurasense tenir el consentiment dels que hi apareixen. Potser no és una cosa quepreocupi a la joventut, ja que confien en la denúncia d’allò que no els hi agrada pera borrar-lo de la Xarxa. El que no saben és que aquesta informació no s’eliminacompletament, bé sols coneixem el cas del Tuenti.Respecte a si han estat objecte d’humiliació, hem observat que no massa. Però aixòens porta a pensar que en cas de haver-lo estat, tampoc no ho dirien. També depèndel que ells considerin assetjament o humiliació. Nosaltres ho entenem des de rebreinsults fins a la pujada d’imatges que ridiculitzin la seva persona.Per últim, una dada que volíem ressaltar, és que quasi ningú creu que presentinmolts perills. Això ens duu a pensar que no estan ben conscienciats dels perills i deles conseqüències. Sincerament, cal fer una reflexió i plantejar-se una sèrie decoses. En aquest punt, nosaltres com futures docents, tenim la responsabilitat deconscienciar els nostres alumnes i de promoure el bon ús de les Xarxes Socials.Però no ens hem d’oblidar que com pròpies usuàries, també es una feina que hemde realitzar de manera individual, ja que és la primera passa per a que tots acabemfent-ne un ús correcte.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 32

ENQUESTA SOBRE LES XARXESSOCIALS

(+ 18 anys)

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 33

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 34

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 35

GRÀFICS I ANÀLISI DELS RESULTATS

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 36

En aquesta pregunta el que ens hem trobat és que tots els que han contestat tenenordinador a casa, i la majoria ho utilitza per, sobretot, fer treballs de classe i visitarwebs de propi interés. També s'ha observat, que per el que menys s'utilitza és perllegir llibres interactius o per jugar degut a que hi ha una població escassa que s'hidediqui.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 37

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 38

En aquesta pregunta, el 100% de la població coneix que són les xarxes socials.Hem vist que la majoria relaciona el concepte de les xarxes amb Facebook, Tuenti iTwitter, que són les que més s'utilitzen avui en dia. També s'ha observat que lesque menys es coneixen són Yahoo i Orkut.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 39

En aquesta pregunta es pot observar que quasi tots els enquestats tenen una contaa alguna xarxa social, i que tan sols un 15% no en te a ninguna. També es veu que,com a la pregunta anterior, les més conegudes i utilitzades són Facebook , Twiter iTuenti, i la que menys és Instagram i Edmodo.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 40

Aquí, podem veure que el 92% de la gent utilitza les xarxes socials de formapersonal, al contrari que la resta del percentatge que ho utilitza de maneraprofessional. S'ha de observar que la persona que ha fet el comentari utilitza lesxarxes socials tant de manera professional com personal ja que te líders de grupsde la seva professió i a més comparteix aficions amb els seus amics.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 41

Aquesta pregunta reflecteix que la majoria de les persones enquestades utilitza lesxarxes socials per parlar o mostrar informació a tots i per publicar fotos icomentaris d'altres usuaris amb quasi un 31%, en canvi per el que menyss'utilitzen són per a informació familiar i personal i també per comentar sobre altrespersones.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 42

Aqui podem observar una resposta esperada, ja que les xarxes socials formen part,de cada vegada més, de la nostra vida diària. Veim que la freqüència en la qual lagent enquestada utilitza les xarxes socials és diariament, amb un 92% junt amb el8% que ho sol fer de vegades.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 43

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 44

A la pregunta de si són importants o no les xarxes socials per els usuarisenquestats, podem veure que a la majoria, amb un 42%, li es indiferent i amb un8% podem observar que és res important a la seva vida diària. A les respostes esveu com les persones ho utilitzen sobretot per estar en contacte amb els seusamics i alguns per tema professional.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 45

Aquesta pregunta ens aclara que la majoria de la gent pensa que les xarxes socialsafecten a es relacions de persona a persona, i hi ha molt poca gent que pensi elcontrari. Les respostes escrites més freqüents són que es poden malinterpretar lesconversacions i també que amb això es poden estar perdent el contacte cara a caraja que no és tan personal, perque es perden molt les expressions, es a dir, lacomunicació no verbal.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 46

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 47

A la pregunta de quina quantitat d'amics te, la que més abunda es la de entre 200 i500 i la de més de 500 amb un 33% de les persones, i la que menys percentatgeés la de entre 50 i 150 amics amb un 0%, es a dir, tothom te més de 150 amics. Elque també podem veure es que a la majoria de respostes escrites, la gent coneixals seus amics que estan agregats a la xarxa social, llevat de alguns que hancontestat que no les coneixen o que coneixen a qüasi tots.

En aquesta darrera pregunta podem observar que el 100% de les persones noestarien disposats a pagar per poder utilitzar les xarxes socials.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 48

CONCLUSIÓ FINAL ENQUESTES:Amb aquesta enquesta per a majors de 18 anys, podem observar que la majoria dejoves i adults tenen un ordinador a casa i la majoria els utilitza per treballs o visitarpagines webs, encara que hi hagi un percentatge menor, també per crear-se uncompte o perfil a les xarxes socials. El 100% de les persones que han realitzataquesta enquesta coneixen que són les xarxes socials, però les relaciona ambaquell concepte de xarxa com és Facebook, Tuenti, Twitter, etc. Per tant, podem dirque la majoria utilitza les xarxes socials de mode personal, és a dir, compartintfotos, videos, etc, i, una minoria, les utilitza professionalment. El fet de que guanyiel mode d'utilitzar-les de mode personal, vol dir que no són conscients de quetambé existeixen aquelles xarxes que s'empleen per al tema laboral.Existeix un 92%, és a dir casi un 100%, que utilitzen aquestes xarxes diariament, iaixò pot implicar o donar lloc a una infoxicació o crear una addicció, ja queconstantment estan pendents d'aquestes. Així i tot davant aquestes dades i delque es veu que están les xarxes socials a la nostra vida diària, el 100% delsenquestats diu que no pagaría per fer-ne ús d’aquestes.

Amb aquesta enquesta per a majors de 18 anys, podem observar que la majoria dejoves i adults tenen un ordinador a casa i la majoria els utilitza per treballs o visitarpagines webs d’interés, el que menys fan amb l’ordinador es jugar o treballar iencara que hi hagi un percentatge menor, també ho fan per crear-se un compte operfil a les xarxes socials.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 49

8. CONCLUSIONS

D'aquest treball podem treure unes quantes conclusions:

– Hi ha molts tipus de xarxes socials i és un tema de molta actualitat, per tantno ens ha costat molt treure informació per aquest projecte.

– Les persones enquestades s'han mostrat molt receptives alhora de explicar-nos les seves experiències.

– Aquest terme ha anat evolucionant amb el temps, pasant de ser una eina deinteracció i comunicació entre les persones en un espai determinat, s'ha convertit en una eina emprada per diferents tipus d'usuaris (personals, professionals, educatius, ...) a diferents espais, gràcies als avanços de les noves tecnologies.

– En quant als avantatges i inconvenients, podem destacar que les xarxes socials en ajuden molt en diferents aspectes però hem d'anar alerta amb els perills dels que encara no som conscients. Els més destacables són els perillscap als menors, que molts d'ells no estan supervisats per cap adult responsable quan fan ús d'elles.

– Remarcar la importància de les escoles amb les xarxes socials, per educar, prevenir i conscienciar, de les avantatges i perills que tenen.

– El punt feble que hem trobat realitzant aquest treball és la baixa accessibilitat d'aquestes xarxes per a les persones amb qualcuna discapacitat.

– Hem volgut reforçar el treball amb uns videos i esquestes a diferents usuaris, per tal de conèixer les seves opinions respecte a les xarxes socials.

– La concepció que tenen les persones respecte a les xarxes socials es errònia,ja que mitjançant les entrevistes i enquestes pasades a diferents usuaris, es refereixen a aquest terme només com un espai de comunicació via internet.

– Gràcies a aquest treball d'investigació, hem tocat de primera mà moltes xarxes socials que desconeixiem. Ens han aportat molta informació tant per poder fer el treball correctament com per a nostra vida quotidiana. Com per expemple, alhora de realitzar les enquestes hem fet servir el programa “SurveyMonkey”, del qual no estavem assabentades i ens ha facilitat molt la feina.

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 50

9. BIBLIOGRAFIA

➢ Escandell, L. (2013-2014) Apunts

➢ Arjona, T. (2013) 10 Recomendaciones para el uso de redes sociales por instituciones de gobierno . AIG. Retrieved from: http://blog.innovacion.gob.pa/10-recomendaciones-para-el-uso-de-redes-sociales-por-instituciones-de-gobierno-931.htm#sthash.ODOLA4OQ.dpuf

➢ Beuker, I. (2007) Interview With EmoSocial Network Respectance. Viralblog. Retrieved from: http://www.viralblog.com/social-media/interview-with-emosocial-network-respectance/

➢ Burgueño, P. (2009) Clasificación de redes sociales. Blog de derecho. Retrieved from: http://www.pabloburgueno.com/2009/03/clasificacion-de-redes-sociales/

➢ Carpintero, I. (2011) Sólo MySpace y Bebo protegen a los menores. Ojo Internet. Retrieved from: http://www.ojointernet.com/sobre/myspace/

➢ Castaneda, O. (2013) Cómo conseguir conversaciones efectivas en las redes sociales. Asktutorial. Retrieved from: http://asktutorial.com/como-conseguir-conversaciones-efectivas-en-redes-sociales/

➢ Celaya, J. (2009).La empresa en la Web 2.0: el impacto de las redes socialesy las nuevas formas de comunicación online en la estrategia empresarial. Algunos datos sobre la dimensión de la web social (pp.35-36) España. Ediciones Gestión 2000.

➢ Couts, A. (2011) Study: Gmail users younger, better-educated than AOL, Yahoo! Users. Digital trends. Retrieved from: http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-younger-better-educated-than-aol-yahoo-users/

➢ Escandell, L. (2013-2014) TIC Aplicades a l'educació primària. Apunts.

➢ González, R. (2012) 4 formas de usar las redes sociales para hacer crecer tunegocio. Pyme Marketing. http://pyme-marketing.com/usar-las-redes-sociales-para-hacer-crecer-tu-negocio/

➢ López, D. (2013) ¿Son accesibles las Redes Sociales? Yo también comunico. Retrieved from: http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/son-accesibles-las-redes-sociales/

➢ López, J. (2013) Internacionalización. Principales Redes Sociales: Viadeo. La Gran Manzana, Creative Brands. Retrieved from: http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redes-sociales-viadeo-infografia/

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 51

➢ López, J.A. (2013) Entre probetas: Enfermedades raras en facebook. RTVE.es. España. Retrieved from:http://www.rtve.es/noticias/redes-sociales/

➢ Lozaro, J. (2011) La Web 2.0 y tipos de redes sociales. Nanfor Ibérica. Retrieved from: http://www.microsoft.com/business/es-es/Content/Paginas/article.aspx?cbcid=503

➢ Martínez, A. (2012) Análisis Top redes sociales nacionales e internacionales. Escuela de organización industrial. Retrieved from: http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-top-redes-sociales-nacionales-einternacionales/

➢ Martínez, F. (2013) Las redes sociales: una aproximación conceptual y una reflexión teórica sobre los posibles usos y gratificaciones de este fenómeno digital de masas. Teccom Studies. España. Retrieved from: http://www.teccomstudies.com/numeros/revista-1/136-las-redes-sociales-una-aproximacion-conceptual-y-una-reflexion-teorica-sobre-los-posibles-usos-y-gratificaciones-de-este-fenomeno-digital-de-masas?start=6

➢ Martínez, G. (2012) Todo nuestro conocimiento nos viene de las sensaciones. Retrieved from: http://psicologiavivirmejor.blogspot.com.es/2012/07/redes-sociales-sus-ventajas

➢ Marzo, A. (2013) Borrar un perfil de las redes sociales. Equipo Marzo. Retrieved from: http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes-sociales

➢ Medina, G. (2013) Si piensas usar tu Flickr para guardar tus fotos, piénsalo. Gabuntu. Retrieved from: http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usar-flickr-para-guardar-tus-fotos-piensalo/

➢ Mestres, L (2011) Redes sociales y educación: hacia la innovación didáctica. Educaweb. Retrieved from: http://www.educaweb.com/noticia/2011/01/31/redes-sociales-educacion-innovacion-didactica-4583/

➢ Mlot, S (2012) Rape Allegations Prompt Skout App to Suspend Teen Community. Pcmag. Retrieved from: http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp

➢ Montes, C. (2012) Tuenti lanza Tuenti ADS. Notas de una Gafapasta. Retrieved from: http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es

➢ Pereira, A. (2012) Claves para aumentar la productividad en las redes sociales. El diario fénix. Retrieved from: http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-la-productividad-en-las-redes-sociales

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 52

➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales?start=3

➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales? start=4

➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales? start=5

➢ Ramos, C., Pedraza, D. (2009) Guía de manejo de redes sociales de internet.Organización de los Estados Americanos. Estados Unidos. Retrieved from:http://portal.oas.org/LinkClick.aspx?fileticket=RHIdC3cS3Qw%3D&tabid=1483

➢ Shared “ciberbullying” (2013) Campaña para desalentar el acoso psicológico entre menores haciendo mal uso de las tecnologías cibernéticas o medios telemáticos. Retrieved from: http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-y-habichuelas/que-es-el-ciberbullying/

➢ Shared “ciberbullying” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from: http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/ciberbullying-net.shtm

➢ Shared “Ciudadano Digital” (2011) Tipos de redes sociales. Retrieved from: http://www.cyldigital.es/articulo/tipos-de-redes-sociales

➢ Shared “Dogster” (2013) by Crunchbase Company. Retrieved from: http://www.crunchbase.com/company/dogster

➢ Shared “Ennovate” (2013) Cómo encontrar trabajo gracias a LinkedIn. Redessociales, tutoriales. Retrieved from: http://www.ennovate.es/como-encontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/

➢ Shared “Macetes de gladiatus” (2013). Retrieved from: http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/

➢ Shared “sexting” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from: http://www.sexting.es/

➢ Soler, S. (2013) Plataforma blogger para crear un website gratis. Websitegratis. Retrieved from: http://www.websitegratis.org/plataforma-blogger-para-crear-un-website-gratis

PROJECTE TIC: LES XARXES SOCIALS (GRUP 4) 53