Projecte_Educacio_Emocional

Teresa Torv Jordan

Tutor: Dr Manuel lvarez Gnzalez

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

2

ndex

I DISSENY

1-JUSTIFICACI DEL PROJECTE..................................................5

2-ANALISI DEL CONTEXT ............................................................6

2.1.Anlisi del context................................................................6

2.1.1.Context ambiental.....................................................6

2.1.2.Estructura i organitzaci del centre...........................6

2.1.3.Tipus dalumnat..........................................................8

2.1.4. Format del programa.................................................9

3- ANALISI DE NECESSITATS.......................................................10

3.1. Procediments utilitzats................................................11

3.2.Anlisi dels resultats....................................................12

3.3. Prioritzaci de les necessitats......................................20

4- OBJECTIU GENERAL...................................................................21

II PLANIFICACI, DESENVOLUPAMENT I VALORACI

5- FONAMENTACI TERICA.........................................................22

6- OBJECTIUS ESPECIFICS............................................................27

7- CONTINGUTS I COMPETENCIES EMOCIONALS.........................28

8- METODOLOGIA I ACTIVITATS...................................................29

8.1.Activitat 0 : Motivar laprenentatge...............................30

8.1.1. Valoraci de lactivitat......................................31

Bloc 1: CONSCIENCIA EMOCIONAL

8.2..............Activitat 1: Emocions positives i negatives.......33


8.3. Activitat 2: Domino emocional...........................36



3

8.4.Activitat 3: Qu sento quan...?.......................................38


Bloc 2: REGULACI EMOCIONAL

8.5Activitat 4: Aturar-se.......................................................42


8.6.Activitat 5: Relaci entre pensaments i emoci.............46


8.7.Activitat 6: canviant pensaments

fet- emoci pensament.......................................................50

8.7.1. Valoraci de lactivitat.......................................52

Bloc 3: Autoestima

8.8 Activitat 7 : S qui sc i mestimo...................................54

8.8.1. Valoraci de lactivitat.......................................56

8.9 Activitat 8-9: Conixer-se i valorar-se............................58

8.9.1.Valoraci de lactivitat........................................60

Bloc 4: Habilitats socioemocionals

8.10.Activitat 10: LElogi......................................................62

8.10.1. Valoraci de lactivitat....................................63

8.11.Activitat 11: Disculpam...............................................65

8.11.1.Valoraci de lactivitat.....................................67

8.12.Activitat 12: negociem, consensuem

i arribem a acords......................................................69

8.12.1 Valoraci de lactivitat.....................................71

9- TEMPORALITZACI...................................................................72

10- CRITERIS DAVALUACI..........................................................72


4

III ORGANITZACI

11- AGENTS IMPLICATS.................................................................74

12-REQUERIMENST MNIMS..........................................................74

13- ESTRATEGIES DINTERVENCI................................................75

14- ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DEL PROJECTE.......................75

15- CONCLUSIONS PERSONALS.....................................................76

VI BIBLIOGRAFIA I ANNEXOS

16-BIBLIOGRAFIA..........................................................................77

17- ANNEXOS.................................................................................78

Annex 1..........................................................................................79

Annex 2..........................................................................................80

Annex3...........................................................................................97

Annex 4..........................................................................................99

Annex 5..........................................................................................102

Annex 6..........................................................................................106

Annex 7..........................................................................................109

Annex 8..........................................................................................115

Annex 9..........................................................................................116

Annex 10........................................................................................117

Annex 11........................................................................................118

Annex 12........................................................................................119

18- AGRAMENTS...........................................................................121


5

1. Justificaci Aquest programa pretn anar dirigit a aquells i aquelles alumnes de lESO, que per diferncies econmiques i socials esdevenen exclosos de la societat. Les escoles amb aquests tipus dalumnat son el reflex de les desigualtats socials i econmiques existents al mn.

Lexclusi social esdev un risc important dexclusi educativa. Sn situacions que impedeixen que un/a alumne/a pugui seguir el seu procs densenyament-aprenentatge amb normalitat tot i que est escolaritzat i assisteix amb certa freqncia a les classes. Alumnes que provenen dun determinisme sociolgic: famlies desestructurades en un sentit ampli, amb una manca de recursos econmics endmica, amb una forta dependncia dels serveis

socials, en definitiva, procedents dun entorn social marginal i exclusiu que comporta poques perspectives de futur per sortir daquesta situaci dherncia familiar i social que fa que els i les alumnes es vegin abocats a repetir els esquemes conductuals i de valors dels seus avantpassats i progenitors.

Convivint amb aquest alumnat, es troben els alumnes immigrats ( Pakistanesos, rabs, xinesos, indis i romanesos, sud-americans) que a ms a ms de no conixer la llengua, tenen una gran xoc emocional a larribar a un entorn social completament nou i desconegut. Migrar vol dir deixar enrere un model de vida, moltes persones estimades, una llar construda amb esfor, moltes olors familiars, gustos de la terra... tot un mn per una esperana incerta. Oscar Puigardeu Aramendia. Aquesta situaci em permet afirmar que tot fenomen migratori suposa de forma innegable un gran impacte emocional, aquest impacte tindr elements i expressions emocionals, cognitives, conductuals, fsiques i relacionals. Jo em vull centrar en els aspectes emocionals, en el patiment i lesperana que comporta tota immigraci.

A ms a ms cal tenir en compte la gran diversitat que ja existeix entre lalumnat immigrat. bviament no s el mateix procs el que seguir un alumne procedent de Lahore ( Paquistan) que lalumne procedent duna petita aldea que arriba a lescola desprs danys de funcionar com un adult independent que es mou amb total llibertat pels voltants de casa seva i que ara s recls a un pis duna gran ciutat occidental i a la cadira de laula.

Aquest alumnat requereix un esfor per part nostra per tal dimplementar la responsabilitat, lautonomia i les seves habilitats socialitzadores i sobretot incrementar la seva autoestima com a sser hum amb un projecte de futur.

s, per aix que vull implantar un programa dEducaci Emocional, per donar resposta a tot aquest conjunt de necessitats socials que provoca en ells i elles un greu desequilibri emocional.

Pretenc fer un programa emocional, creant fites orientades cap a lestructuraci del futur daquest alumnat, de tal manera que tinguin la possibilitat de ser ms intelligents i molt ms felios.


6

2. Anlisi del context

2.1. Anlisi del context

2.1.1. Context ambiental Aquesta programaci est centrada en varies tipologies dalumnes que conviuen en un mateix espai, un institut deducaci secundria concret, Lestonnac,i un barri Sant Roc (Badalona).

Sant Roc s un barri de la perifria del municipi de Badalona. Segons dades de poblaci de lAjuntament de Badalona registrades al juliol de 2004, la seva poblaci s de 13.752 habitants, dels quals 2.613 sn poblaci immigrada i 5.000 sn habitants autctons dtnia gitana. La situaci econmica i laboral de la majoria de famlies s molt precria i el nombre de persones per habitatge molt alt; aix provoca un amuntegament creixent. Daltra banda, el nivell dinstrucci de la poblaci s molt baix: de la poblaci major de 15 anys un 11,7% no sap llegir ni escriure, un 30% no t estudis i un 30% t la primria incompleta. En quant als ndexs dabsentisme, el 60% de labsentisme de primria de tot Badalona i el 50% de secundria, s a Sant Roc. Gran part de la poblaci infantil est condicionada per la problemtica global de lentorn, que es tradueix en un mitj familiar desestructurat, sociocultural i econmicament desfavorable (progenitors sols, conflictes familiars, atur, problemes relacionals, de salut fsica i mental, alcoholisme, SIDA, etc) i, com a conseqncia, presenten mancances greus, especialment afectives, relacionals i educatives.

2.1.2. Estructura i organitzaci del centre

ESCOLA LESTONNAC BADALONA

Lescola Lestonnac va ser un dels primers equipaments que va tenir el barri. Va comenar a funcionar al 1969/70 com a Escola concertada. Actualment la titularitat est en mans laiques per segueix pertanyent a la Companyia de Maria.

La seva estructura actual s la segent:

Educaci infantil: P3-P4-P5

Educaci Primria: de 1r a 6

Educaci Secundria Obligatria: de 1r a 4t

Els cursos estan duplicats. El total dalumnes a lescola s de 550.


7

Com a serveis dins lescola hi ha :

Dues aules dacollida.

Una Aula Oberta de segon cicle de lESO

Departament de psicopedagogia.

Servei de menjador.

Aula dinformtica

Biblioteca i laboratori

Compta tamb amb lajut de serveis externs que presten un gran servei:

EAP

Serveis Socials.

Tcnica de Salut.

LIC

Collaboraci estreta amb el CSMIJ de la zona.

Lestructura del centre s la segent:

2.1.3. Tipus dalumnat Lescola ha anat canviant en els darrers anys degut al procs migratori. Quan lescola, noms tenia alumnes dtnia gitana, per tal datendre les seves

TITULARITAT

DIRECCI

EQUIP DIRECTIU

COORDINADOR

COORDINADORA

COORDINADORA

6 TUTORES E.I

12 TUTORES PRIM

3 REFOR

3 ESPECIALISTES

8 TUTORS/ES

5 ESPECIALISTES

1 TUTORA A.ACOLL

DEPARTAMENT

PERSONAL DE SERVEIS

PSICOPEDAGOGA


8

necessitats, varem funcionar per projectes ja que no tenem cap alumne que pogus accedir al graduat escolar. A mida que ha anat canviant la poblaci hem hagut doferir una lnea de l ESO on aix fos possible, A, la lnea B hi havia alumnes amb caracterstiques molt concretes que necessitaven una atenci especial. En principi aix va funcionar, per ara amb la massificaci dalumnes, no estem oferint la qualitat densenyament ni atenent a la gran diversitat que tenim a lescola. El grup B sha acabat convertint en un gueto, on van a parar alumnes amb fracs escolar, amb risc dexclusi social, dificultats cognitives, problemes conductuals, dependencies, violncia, dol migratori... tenint molt a veure aquestes dificultats amb un gran descontrol emocional.

La tipologia daquest alumnat s la segent:

Poca consciencia emocional: per tant els costa comunicar-se i posar-se a la pell dels altres.

Poca regulaci emocional, per tant poc autocontrol dels seus impulsos, intolerncia a la frustraci.

Poca autonomia personal, per tant una baixa autoestima, que fa que no tinguin objectius de vida, baixa responsabilitat, incapaos de buscar ajuda.

Poca intelligncia interpersonal, per tant poc domini de les habilitats socials bsiques, cap respecte per un mateix ni per la resta, poca adaptaci a les circumstncies.

Poques habilitats per la vida i el benestar, per tant poca capacitat per a la resoluci de conflictes, per tenir benestar i ser felios.

Centrar el meu programa en el primer cicle,1r A i 2nB, en aquest ltim amb la segent justificaci, si prenem com a punt de partida la concepci radical de la diferncia, entenent que tots som diferents i que tots necessitem atencions educatives diferenciades o, en d'altres paraules, si de veritat ens creiem el concepte educatiu de la inclusi, aleshores, els grups-classe B de la ESO, se'ns conforma com la idealitat del repte docent actual. Es tracta d'un grup divers en totes les seves variables possibles: procedncies, nivells cognitius, ndexs socio-econmics, ritmes, cultures, confessions religioses, etc. amb equilibris emocionals molt diferenciats i amb unes expectatives sobre el fet escolar molts diferents, on el fet migratori representa el seu leitmotiv. Un altra problemtica seria la relaci evident entre resultats acadmics i les baixes expectatives del professorat sobre ells.


9

Etnies escola (2009-2010)

Pakistn29,75%

Rumana3,89%

China5,45%

Ecuador0,47%Marruecos

3,74%Sudan0,16%

Bolivia2,49%

R. Dominicana0,47%

Payos3,27%

Gitanos47,66%

Bangladesh0,62%

Honduras0,47%

Paraguay0,31%

Uruguay0,16%

India1,09%

2.1.4. Format del programa El programa pretn ser un element prioritari dins lacci tutorial de secundaria.

El disseny del programa correr a crrec de lOrientadora i lexecutar el tutor/a de cada classe. Abans diniciar el programa, el departament dorientaci, donar un curs de formaci als professors/es.

Comptem amb lavantatge de que tot el professorat est interessat pel tema, amb una bona actitud per aprendre i una bona predisposici a la participaci.


10

3. Anlisi de necessitats En aquest apartat tractar els procediments utilitzats en lanlisi de necessitats, desprs els resultats obtinguts i segons aquests, quines necessitats es consideren primordials per a treballar amb lalumnat.

Lobjectiu fonamental, es identificar les necessitats que no queden ateses, donant a aquestes una prioritat i analitzar si s necessria o no la intervenci. Una necessitat s una discrepncia entre la situaci actual i la situaci desitjable ( lvarez Gonzlez, 2001).

3.1. Procediments utilitzats a) Aplicaci dels qestionaris QDE-SEC ( Qestionari de Desenvolupament

Emocional per Educaci Secundria) ( Grup de Recerca i Orientaci Psicopedagogia de la UB), s un instrument per a la recollida de dades que permetran detectar necessitats en les diferents dimensions que conformen la competncia emocional. Aquests qestionaris shan passat als cursos de 1r A i 2n B de lESO .

b) -Full dobservaci a les aules, per tenir la percepci del tutor/a dins laula.


11

Pauta dobservaci de competncia emocional

Alumnes Conscincia Emocional Regulaci Emocional Autonomia Emocional Competncia Social Habilitats De

Vida I Benestar

tems

Cons

cien

cia

prp

ies

E.

Don

ar n

om

Com

pren

E.

Del

s de

ms

Ex

pr. E

. re

gula

da

Hab

ilita

ts

afro

ntam

ent

Gen

erar

E.

posi

tives

Reg

ular

im

puls

ivita

t To

ler

ncia

fr

ustr

aci

Reg

ulac

i ir

a

Auto

estim

a

Auto

conf

ian

a

Act.

pos

itiva

Res

pons

abili

tat

Crti

c

Dem

ana

ajut

Efic

cia

E.

Hab

ilita

ts

soci

als

Res

pect

e

Com

unic

aci

Com

part

ir E.

Coop

erac

i

Sol.

conf

licte

s

Neg

ocia

ci

Asse

rtiv

itat

Hab

i. af

ront

amen

t Be

nest

ar

emoc

iona

l

Flui

r


12

3.2. Anlisi dels resultats A continuaci, en la Taula 1, hi figuren el resultats del qestionari realitzat pels alumnes de 1rA . La seva interpretaci ens dona una idea de quines sn les competncies emocionals que lalumnat domina i en quines caldr treballar. Em centrar en la mitjana de grup per a fer la interpretaci, per tant i analitzant aquesta mitjana podem concloure que:

1r A

Lalumnat t fora domini de conscincia emocional ( Mitjana 7,0340) tot i que hi ha fora desnivell entre alumnes de la mateixa classe.

Lalumnat mostra dificultats en la competncia de la regulaci emocional (Mitjana 5,3810) mostrant en aquesta competncia un gran desnivell entre uns alumnes i altres.

Lalumnat mostra un domini bsic en la competncia social (Mitjana 6,0816), tornant-se a donar desigualtats importants.

Lalumnat mostra un domini just en la competncia dAutonomia (Mitjana 5,7823) amb les mateixes desigualtats que en les altres.

Lalumnat mostra una bona competncia en les habilitats de vida i benestar (mitjana 7,1361) amb les mateixes desigualtats que en les altres competncies.

En general podem veure que el grup mostra un domini just (mitjana 6,2579) en quan a les cinc competncies emocionals, per val a dir que aquesta mitjana presenta variables observables on hi ha alumnes que puntuen molt alt i daltres que puntuen molt baix.

La Taula 2 ens mostra la percepci de la tutora com a grup classe i s pot observar que la conscincia i la regulaci emocional, estan a un nivell una mica baix, tot i que hi ha alumnes que dominen fora b aquestes dues competncies. A laula es produeixen per part dalguns alumnes incidents de faltes de respecte cap els companys i companyes i fins i tot amb els professors/es. Alguns alumnes, es deixen portar per la impulsivitat i reaccionen de manera, a vegades, agressiva davant qualsevol problema.

La tutora creu que a part de no tenir conscincia ni regulaci emocional, hi ha un problema greu dautoestima, moltes vegades hi ha problemes per intentar cridar latenci dun altra i no trobar la manera assertiva de fer-ho.

Tamb observa la tutora que hi ha poca motivaci per lestudi, degut a les poques expectatives de futur que tenen alguns/es alumnes.


13

Taula 1 CDE-SEC 1rA

Nom Cognoms Consciencia CDE-SEC Regulaci CDE-SEC

Autonomia CDE-SEC

Comp.Social CDE-SEC

CVida CDE-SEC

Total competncia emocional CDE-SEC

Claudio Jose Martinez Rodriguez 7,71 9,25 6,71 5,00 8,57 7,50

Carmen Amaya Cortes 8,57 8,75 7,14 8,57 7,57 8,14

Saba Syed 6,43 7,00 4,29 7,14 7,14 6,42

Ismael Amaya Moreno 5,43 3,50 5,43 5,00 6,43 5,11

Consuelo Moreno Santiago 8,14 5,00 6,57 5,57 7,14 6,44

Rosario Amaya Amayas 6,14 2,88 7,57 4,43 6,00 5,33

Casta El Maimouni Bay 6,57 3,50 9,29 6,43 4,71 6,03

Gemma Miquel Almirall 7,29 5,50 7,00 5,14 8,43 6,64

Jiale Yang 5,43 5,13 4,14 5,00 6,86 5,31

Liyan Guo 7,14 3,38 3,29 5,14 7,57 5,25

Muneeb Ali I Shah 5,71 3,75 7,86 6,86 8,43 6,44

Miguela Fernandez Carmona 7,14 2,00 4,29 5,29 5,29 4,72

Celeste Do Cauto Gorse 5,71 7,63 6,29 7,43 7,14 6,86

Mariyam Ejaz 8,14 7,75 3,43 5,00 8,57 6,61

Juan Heredia Balcells 7,29 4,38 5,71 4,57 5,43 5,44

Rafaela Fernandez Santiago 8,14 4,88 6,86 6,57 7,29 6,69

David Muhammad 8,71 7,50 7,14 8,71 9,57 8,31

Yafei Lin 5,86 5,75 5,14 5,00 6,43 5,64

Hamza Alisyed 7,86 7,63 5,43 4,57 8,29 6,78


14

Puntuacions mitjanes del grup

N Mnim Mxim Mitjana Desv. tip. CONCINCIA 21 5,43 8,71 7,0340 1,08600 REGULACIN 21 2,00 9,25 5,3810 2,10523 COMPSOCIAL 21 3,29 9,29 6,0816 1,57180 AUTONOMIA 21 4,43 8,71 5,7823 1,30276 COMPVIDA 21 4,71 9,57 7,1361 1,24497 TOTALQDEA 21 4,72 8,31 6,2579 0,97191


15

Taula 2- Pauta dobservaci de competncia emocional

Alumnes Conscincia emocional Regulaci emocional Autonomia

emocional Competncia social Habilitats de

vida i benestar

tems

Cons

cien

cia

prp

ies

E.

Don

ar n

om

Com

pren

e. D

els

dem

s

Expr

. E.

Reg

ulad

a

Hab

ilita

ts

afro

ntam

ent

Gen

erar

E.

Posi

tives

Reg

ular

im

puls

ivita

t

Tole

rnc

ia

frus

trac

i

Reg

ulac

i ir

a Au

toes

tima

Auto

conf

ian

a Ac

t. p

ositi

va

Res

pons

abili

tat

Crti

c D

eman

a aj

ut

Efic

cia

E.

Hab

ilita

ts s

ocia

ls

Res

pect

e Co

mun

icac

i

Com

part

ir E.

Co

oper

aci

Sol.

conf

licte

s

Neg

ocia

ci

Asse

rtiv

itat

Hab

i. Af

ront

amen

t Be

nest

ar

emoc

iona

l

Flui

r

Claudio Jose Martinez Rodriguez B B B B B B B B B R R R R R R R R R R R R R R R R R Carmen Amaya Cortes B B B B B B B R R B B B B B B B B B B B B B B B B B Saba Syed B R B R R R B B R P R R R R R R B B B B B B B B B R Ismael Amaya Moreno R R R P P P P P P P R R R R R R R R R B B R B R B B Consuelo Moreno Santiago B B B P P P P P P P B B B B B B R R R R R R R R R R Amaya Amaya Rosario B B B R R R R R R R B B B B B B R R R R R R R R R B Casta El Maimouni Bay B B B P P P P P P P B B B B B B B B B B B B B R R R Gemma Miquel Almirall B B B B B B B B R R B B B B B B B B B B B B R R R R Jiale Yang R R R P P P P P P P R R R R P R R R R B R B R R R R Liyan Guo B B B B B R B P R R R B R B R R R R R B B R R R R R Muneeb Ali I Shah R R R P P P P P P P R B B B B R B B B B B B B B B B Miguela Fernandez Carmona B B B P P P P P P P P P P P P P R R P R P R P R R R Celeste Do Cauto Gorse R R R P P P P P R B R R R R B R R B R B R B R R R R Mariyam Eja Z B B B B B B B B R R R R R R R R R R R R R R B B B B Juan Heredia Balcells B B B P P P P P P P P P P P P P R P P R P R P R P R Rafaela Fernandez Santiago B B B P P P P P P P R P B B R R P R P R B P R R B R David Muhammad B B B B B B B R R R B B B R B B R B B B B R B B B B Yafei Lin R R R P P P P P P P R P R R R R R R P R B R R B R R Hamza Alisyed B B B B B B B B B R B R R R R B B B B B B B B B B B

B b, R regular, P poc


16

A continuaci, en la Taula 3, hi figuren el resultats del qestionari realitzat pels alumnes de 2nB . La seva interpretaci ens dona una idea de quines sn les competncies emocionals que lalumnat domina i en quines caldr treballar. Em centrar en la mitjana de grup per a fer la interpretaci, per tant i analitzant aquesta mitjana podem concloure que:

Lalumnat t un domini bsic de conscincia emocional (Mitjana 6,8036) tot i que hi ha fora desnivell entre alumnes de la mateixa classe.

Lalumnat mostra dificultats en la competncia de la regulaci emocional (Mitjana 4,6094).

Lalumnat mostra un domini molt bsic en la competncia social (Mitjana 5,2054).

Lalumnat mostra un domini just en la competncia dAutonomia (Mitjana 5,0982) .

Lalumnat mostra un domini molt bsic en les habilitats de vida i benestar (mitjana 5,7589)

En general podem veure que el grup mostra un domini molt just (mitjana 5,4705) en quan a les cinc competncies emocionals.


17

Taula 3 CDE-SEC 2nB

NOMBRE APELLIDOS Consciencia CDE-SEC Regulacin

CDE-SEC Autonomia CDE-SEC

Comp.Social CDE-SEC

CVida CDE-SEC

Total competncia emocional CDE-SEC

Aysha Bashui 7,86 6,13 5,57 4,29 6,86 6,14

Gulab Shakil 9,29 5,50 4,71 5,57 5,86 6,17

Abuzax Fazal 8,29 4,88 3,29 4,14 6,86 5,47

Tomas Santiago 2,43 5,75 7,14 7,14 5,43 5,58

Alfredo Cortes Reyes 7,00 5,25 4,43 4,86 4,29 5,17

Adri Reyes Gimenez 6,43 5,00 5,14 4,57 5,43 5,31

Omar Bassaovo 6,29 5,63 6,86 5,57 4,43 5,75

Manuel Flores Perez 4,57 5,13 5,57 3,86 5,00 4,83

Maria Waris 7,14 3,13 5,71 8,57 8,57 6,53

Aman Leep 6,43 4,25 6,43 4,14 5,43 5,31

Unaih Javed 6,43 1,50 5,86 5,57 4,71 4,72

Rosa Fernandez Fernandez 7,43 3,38 3,00 5,71 4,43 4,75

Araceli Lopez Cortes 5,57 2,75 4,14 2,29 4,43 3,81

Pilar Vargas Manzano 7,43 3,63 3,86 3,86 3,86 4,50

Narcis Gandia Gandia 8,71 6,63 7,43 8,14 8,29 7,81

Sajeel Sajeel Rafiq 7,57 5,25 4,14 3,29 8,29 5,69


18

Puntuacions mitjanes del grup

N Mnim Mxim Mitjana Desv. tip.

CONCINCIA 16 2,43 9,29 6,8036 1,65277

REGULACIN 16 1,50 6,63 4,6094 1,38434

COMPSOCIAL 16 3,00 7,43 5,2054 1,35020

AUTONOMIA 16 2,29 8,57 5,0982 1,70611

COMPVIDA 16 3,86 8,57 5,7589 1,55333

TOTALQDEA 16 3,81 7,81 5,4705 0,93053


19

Taula 4

Pauta dobservaci de competncia emocional

Alumnes Conscincia emocional Regulaci emocional Autonomia emocional Competncia social

Habilitats de vida i benestar

tems

Cons

cien

cia

prp

ies

E.

Don

ar n

om

Com

pren

e. D

els

dem

s

Expr

. E.

Reg

ulad

a

Hab

ilita

ts

afro

ntam

ent

Gen

erar

E.

Posi

tives

Reg

ular

im

puls

ivita

t

Tole

rnc

ia

frus

trac

i

Reg

ulac

i ir

a Au

toes

tima

Auto

conf

ian

a Ac

t. p

ositi

va

Res

pons

abili

tat

Crti

c D

eman

a aj

ut

Efic

cia

E.

Hab

ilita

ts s

ocia

ls

Res

pect

e Co

mun

icac

i

Com

part

ir E.

Co

oper

aci

Sol.

conf

licte

s

Neg

ocia

ci

Aser

tivita

t H

abi.

Afro

ntam

ent

Bene

star

em

ocio

nal

Flui

r

Bashui B B B B B B B R R B R B R R B R R R R R R R R R B B Gulab shakil B B B R R P R P R P R R R R R R R R R P R P R R R R Abuzax fazal B B B R R P R P R P R P R P R P R R P P R R R R R R Tomas santiago P P P R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R Alfredo cortes P P P P P R R R R P P R R P R P R R P R R R R R R R Adri reyes B B B B B B B R R B R B R R B R R R R R R R R R B B Omar bassaovo B B B R R P R P R P R R R R R R R R R P R P R R R R Manuel flores B B B R R P R P R P R P R P R P R R P P R R R R R R Maria waris P P P R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R Aman leep P P P P P R R R R P P R R P R P R R P R R R R R R R Unaih javed B B B B B B B R R B R B R R B R R R R R R R R R B B Rosa fernandez fernandez B B B R R P R P R P R R R R R R R R R P R P R R R R Araceli lopez cortes B B B R R P R P R P R P R P R P R R P P R R R R R R vargas manzano P P P R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R Narcis gandia P P P P P R R R R P P R R P R P R R P R R R R R R R Sajeel sajee B B B B B B B R R B R B R R B R R R R R R R R R B B Bashui B B B R R P R P R P R R R R R R R R R P R P R R R R Gulab shakil B B B R R P R P R P R P R P R P R R P P R R R R R R Abuzax fazal P P P R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R R

B b, R regular, P poc


20

3.3. Prioritzaci de les necessitats Fet lanlisi dels resultats, tant els del CDE-SEC com la visi de les tutores,lalumnat tant de 1r A com de 2n B necessiten desenvolupar diverses competncies, la regulaci emocional, la competncia social i lautonomia. Tot i que, segons els resultats tenen un domini bsic en Consciencia,tamb ser necessari treballar-la, per tal darribar a un millor coneixement de les emocions dels altres i poder millorar aix la competncia Social.

Cal ressenyar que tot i que les necessitats dels dos grups donen com a resultat el treball de les mateixes competncies, en el grup de 2n B shaur de fer un tractament molt ms especfic, ja que els resultats sn ms baixos, les activitats hauran de ser molt ms kinestsiques, amb una temporalitzaci ms llarga i amb un desenvolupament ms senzill i amb una metodologia adaptada a les seves necessitats.

Sha fet lanlisi de necessitats explorant la mitjana dels grups classe, per shaur de fer un tractament especfic per aquells/es alumnes que puntuen molt baix en algunes competncies.

Es far constar aquest tractament especfic en la metodologia de cada activitat.


21

4. Objectiu general Dissenyar un programa dEducaci Emocional per al primer cicle dEducaci Secundria per a possibilitar que els i les alumnes desenvolupin les seves competncies emocionals i aconsegueixin millorar el seu estat dnim, la seva autoestima, les seves relacions amb els altres i ser felios. Aquest objectiu general es pot derivar en altres objectius ms especfics:

a) Conixer i comprendre les prpies emocions i les dels altres.

b) Aprendre a regular les prpies emocions.

c) Potenciar lautoestima.

d) Desenvolupar una major competncia emocional en les relacions socials.

e) Desenvolupar la capacitat per a controlar lestrs, lansietat i els estats depressius.

f) Desenvolupar el sentit de lhumor.

g) Desenvolupar la resistncia a la frustraci.

Els efectes que es pretenen de leducaci emocional seran:

Augment de les habilitats socials i poder tenir relacions intrapersonals i interpersonals ms satisfactries.

Millora dels pensaments positius.

Millora de lautoestima.

Disminuci de lagressivitat.

Millora del rendiment acadmic.

Disminuci de lansietat i de lestrs.


22

II PLANIIFICACI DESENVOLUPAMENT I VALORACI

Planificaci del pla dintervenci En aquest apartat es pretn establir la fonamentaci terica en la qual em basar per desenvolupar el programa i els objectius especfics i continguts que es volen aconseguir en el seu desenvolupament.

5-Fonamentaci terica El concepte deducaci ha anat evolucionant i canviant en la nostra societat al llarg dels anys. Els objectius que el sistema educatiu actual persegueix no sn els mateixos que els que sistemes educatius anteriors havien d acomplir (aprenentatge purament memorstic i acumulatiu). Ara i des de la implantaci de lactualment derogada Llei dOrdenament General del Sistema Educatiu ( L.O.G.S.E, 1990), els educadors tractem daconseguir un desenvolupament integral de lalumnat, potenciant no noms aspectes cognitius i intellectuals de lindividuo, sin tamb altres tan importants com el desenvolupament de la personalitat, les aptituds, els valors, la motivaci i lesfor....( Llei Orgnica dEducaci ,L.O.E. , 2006). Tots aquests aspectes sn els que inclourem en el que Goleman denomina Intelligncia Emocional (1995,1996) i que sn tant importants o ms que la intelligncia racional entesa des del punt de vista del coeficient Intellectual ( C.I.)

Concepte dintelligncia emocional

Goleman (1996), sobre la base d'estudis realitzats pels psiclegs R. Sternberg, P. Salovey,.A. Bandura, M. Seligman i molts altres, defineix la intelligncia emocional com lhabilitat de manejar els sentiments i emocions, discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per dirigir els propis pensaments i accions i per tant poder prendre decisions intelligents (citat per Bisquerra, 2002).

Per a Goleman desenvolupar la intelligncia emocional de lalumnat suposa reforar aspectes tant rellevants com:

a) LAutoconeixement emocional o consciencia de si mateix. s la capacitat de reconixer els propis sentiments, les prpies emocions.

b) LAutocontrol emocional o autoregulaci. Definida como la capacitat de controlar els propis sentiments de forma apropiada.

c) LAutomotivaci o capacitat de determinaci. Consisteix en utilitzar la prpia fora de voluntat i lesfor per a la consecuci dun objectiu que s estima atractiu.

d) La Consciencia Social o empatia. Es la capacitat de reconixer les emocions els sentiments d altres persones.


23

e) Les Habilitats Socials o capacitat de relacionar-se amb altres, i de fer servir els sentiments en les relacions interpersonals.

Teoria de les intelligncies mltiples:

Gardner (1995) va ms enll de la concepci tradicional d'intelligncia, reduda bsicament a resultats lgics i lingstics. i proposa la teoria de les intelligncies mltiples segons la qual es distingeixen set intelligncies: musical, cintico-corporal, lgico-matemtica, lingstica, espacial, interpersonal i intrapersonal.

Totes aquestes capacitats es donarien en major o menor mesura en tots els individus, per pel que fa a leducaci emocional, ens centrarem en les dues darreres:

La intelligncia interpersonal es basa en la capacitat destablir relacions positives amb el altres (consisteix en la capacitat de copsar els estats d'nim, els sentiments i emocions que experimenten els altres, i adequar-hi la nostra resposta)

La intrapersonal es basa en la capacitat de conixer-se a un mateix (l'accs als propis sentiments i emocions, a la capacitat d'autogesti de les prpies emocions i automotivaci) Gardner afirma que les persones que van sobresortir acadmicament, no forosament sn persones felices o satisfetes amb la seva vida, ni aquelles que considerem que triomfen personalment, socialment, econmicament, sn les que de joves van tenir ms xit en els estudis.

Actualment en els instituts es dediquen moltes hores a laprenentatge acadmic, per sovint no es tenen en compte altres tipus dactivitats i habilitats que ens ajuden a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Aix doncs afavorim un desenvolupament parcial de la intelligncia dels nostres alumnes (entenent que ens centrem noms en alguns tipus dintelligncia i lobviem altres igualment importants).

A aix s'hi pot afegir que un dels problemes que ms preocupen el professorat en l'actualitat sn les conductes agressives i els comportament impulsius d'alguns alumnes, que els impedeixen treure profit de les seves capacitats i distorsionen notablement l'ambient del grup. Tamb la manca de motivaci dalguns alumnes per els estudis. Crec que aquestes situacions estan molt relacionades amb mancances en la intelligncia emocional.

Lenfocament de competncia social del professor Manuel Segura i collaboradores.

En aquest treball sexposa de forma clara i seqencial un programa d'entrenament en habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials.

Aquest programa es basa en el desenvolupament de les 5 habilitats cognitives que Spivack i Shure van identificar com a necessries i especfiques per a la


24

resoluci de problemes interpersonals. Es tracta dels pensaments causal, alternatiu, conseqencial, de perspectiva i mitjans-fins.

A partir duna srie dactivitats sexerciten aquests tipus de pensament per possibilitar una millor comprensi de les relacions humanes.

Pel que fa a les habilitats socials proposa un seguit dexemples dhabilitats socials per treballar seguint el mtode estructurat de Goldstein que inclou el modelatge, interpretaci (role-playing), crtica i generalitzaci.

Segura entn que laprenentatge de l'assertivitat i de les habilitats socials s'han de sustentar sobre una base tica. Per aquest propsit sinclou en el treball la discussi de dilemes morals seguint la proposta de. Kolhberg.

Teories de les emocions.

Aporten el marc terico-conceptual que permet fonamentar leducaci emocional sobre uns principis terics. Ens referim a autors com Arnold, Solomon i Corbit, Schachter i Singer, Lazarus...

Sostenen que les cognicions tenen un paper important en la valoraci i interpretaci que es fa de lestmul i intervenen, per tant, en la qualitat de la resposta emocional. Alguns dels enfocs que sostenen sn:

Teoria bifactorial de Schachter i Singer:

Les emocions sorgeixen de la conjunci de dos factors ; lactivaci fisiolgica i latribuci cognitiva. La interpretaci situacional que es dna a un estat dactivaci fisiolgica determina el tipus democi que sentim.

Teoria de la valoraci automtica de Arnold:

La valoraci automtica que fem dels estmuls i com aquests afecten al nostre benestar determinar que experimentem una emoci positiva o b negativa.

Teoria del procs oposat de Solomon i Corbit:

postulen que lhabituaci redueix la intensitat de les emocions

Teoria bio-informacional de Lang:

lemoci pot ser analitzada com un producte del processament de la informaci del cervell. Per tant, la imaginaci o determinades descripcions verbals poden provocar activaci emocional.

Teoria de la valoraci cognitiva de Lazarus:

sost que es donen dos processos de valoraci. En la primria es tenen en compte les conseqncies que es poden derivar de la situaci, en la secundria es fa un anlisi de la capacitat personal per fer front a la situaci.


25

Educaci Emocional

Lactual currculum est orientat a ladquisici de competncies bsiques amb la finalitat de educar persones que tinguin la capacitat de posar en prctica duna manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixin per a la vida real.

Dins les vuit competncies hi ha la relativa al desenvolupament personal i emocional: Competncia dautonomia i iniciativa personal ( decret 143/2007 del 26 de juny) definida com a ladquisici de la conscincia i aplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i portar endavant les accions, daprendre de les errades i dassumir riscos.

s per aix necessari el desenvolupament de les competncies emocionals, la qual cosa ens porta directament a leducaci emocional.

Dins les competncies emocionals podem distingir:

Capacitat dautoreflexi ( intelligncia intrapersonal.

Habilitats de reconixer el que els altres estan sentint ( intelligncia interpersonal).

Competncies emocionals

Dacord amb el marc teric (Bisquerra i Prez, 2007) sentn per competncia emocional el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenmens emocionals. En el concepte de competncia sintegra el saber, saber fer i saber ser.

Sota aquest concepte sestructuren les competncies emocionals en cinc dimensions:

a) Consciencia emocional: Capacitat per prendre conscincia de les prpies emocions i de les emocions dels altres, incloent lhabilitat de captar el clima emocional dun determinat context.

b) Regulaci de les emocions: Capacitat per manejar les emocions de forma apropiada. Suposa prendre consciencia de la relaci entre emoci, cognici i comportament; tenir bones estratgies dafrontament;capacitat per autogenerar-se emocions positives etc.

c) Autonomia Emocional: Aquesta competncia inclou un conjunt de caracterstiques i elements relacionats amb lautogesti personal, entre els quals es troben lautoestima, actitud positiva davant la vida, responsabilitat, capacitat per analitzar crticament les normes socials, capacitat per buscar ajuda i recursos, aix com lautoeficcia emocional.

d) Competncia social/Intelligncia interpersonal: La capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Aix implica dominar les


26

habilitats socials, capacitat per a la comunicaci efectiva, respecte, actituds prosocials, assertivitat, etc.

e) Competncies de Vida i Benestar: Capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables de soluci de problemes personals, familiars, professionals i socials. Tot aix amb vista a potenciar el benestar personal i social.


27

6-Objectius especfics Cadascun dels objectius generals del programa sexplicita a travs de diversos objectius especfics:

1. Objectiu general: Conixer i comprendre les prpies emocions i les dels altres.

Objectius especfics:

Identificar les emocions prpies i la dels altres.

Adquirir vocabulari emocional.

2. Objectiu general: Aprendre a regular les prpies emocions.


Desenvolupar lhabilitat de regular les prpies emocions.

Desenvolupar la tolerncia a la frustraci.

Desenvolupar la capacitat de retardar gratificacions.

Adoptar una actitud positiva davant la vida.

3. Objectiu general: Potenciar lautoestima.


Proporcionar estratgies per al desenvolupament de les competncies bsiques per a lequilibri personal i la potenciaci de lautoestima.

Potenciar la capacitat desfor i motivaci davant el treball.

Desenvolupar lhabilitat dautomotivar-se.

4. Objectiu general: Desenvolupar una major competncia emocional en les relacions socials.


Adquirir lhabilitat de la comprensi emptica en les relacions interpersonals.

Potenciar actituds daspecte i tolerncia.


28

7- Continguts i Competncies emocionals Els continguts del programa deducaci emocional aplicat giren al voltant de quatre dels cinc eixos temtics: conscincia emocional, regulaci emocional, autoestima i habilitats socioemocionals . Cada un dells es presenta per separat, per hem de contemplar la seva concepci holstico-globalitzada; no haurien de ser blocs concebuts com a compartiments estancs (Lpez Cass, 2003). Aquests sn els quatre blocs temtics a treballar, amb els seus respectius continguts:

1- Consciencia emocional:

Comprensi de las causes i conseqncies de les emocions. Reconeixement de les emocions dels altres. Adquisici de vocabulari emocional.

2- Regulaci emocional:

Maneig de les emocions. Tolerncia a la frustraci. Autocontrol de la impulsivitat. Maneig de la ira i del comportament agressiu. Estratgies de regulaci emocional.

3- Autoestima ( Autonomia personal):

Autoconcepte, autoconfiana.

4- Habilitats socio-emocionals.

Habilitats socials bsiques. Comportament passiu i agressiu. Assertivitat. Entrenament assertiu. Negociaci. Soluci de conflictes. Mediaci.


29

8-Metodologia i Activitats Tal i com proposa Carpena (2001) la metodologia que farem servir es fonamenta en diversos enfocaments i models educatius: Lenfocament constructivista del procs densenyament-aprenentatge, la pedagogia sistmica i lorientaci humanista.

L'enfocament constructivista considera l'aprenentatge com un procs individual i social alhora, en el qual l'individu construeix els coneixements en interacci constant amb l'entorn i amb els altres. Aix implica que existeix, en el procs d'aprenentatge, una integraci de les relacions entre el docent, l'alumnat i el contingut a travs de la comunicaci.

Les situacions densenyament-aprenentatge han de ser contextualitzades i tan significatives i funcionals per als alumnes com sigui possible.

Aix doncs, es crearan experincies emocionals a partir dels coneixements previs de lalumnat, dels seus interessos i necessitats personals, generalitzant aquestes experincies a altres contextos

La pedagogia sistmica que tracta de crea les condicions idnies per a que lescola sigui un espai orientat cap a laprenentatge de la vida.

L orientaci humanista t per objectivo la creaci de sers humans millors, s a dir a crear situacions on lalumnat aprengui a pensar i a trobar els seus valors.

El programa tamb contempla el principi datenci a la diversitat, procurant adaptar lajuda pedaggica a les caracterstiques individuals de lalumnat. La individualitzaci, en el sentit destablir una relaci personal i ajustada, s realitzar amb el treball cooperatiu.

Tenint en compte la gran diversitat cultural del centre es tindr en compte

leducaci intercultural entesa des duna perspectiva no culturalista, que defensa que all que fa diferents les persones no s noms la cultura o la religi, sin molts altres factors (psicolgics, ideolgics o de classe social)

Les activitats estan pensades bsicament per experimentar amb les emocions, prendren conscincia i aprendre a expressar-les i regular-les de forma apropiada. Per aix, les sessions es desenvolupen mitjanant estratgies que siguin preferentment interactives, on la dinmica de classe sigui prctica. Es procurar tenir un traductor, en algunes llenges per millorar la comprensi, en cas de no tenir-ne, es far servir la figura del company-tutor.


30

8.1.ACTIVITAT 0: PER MOTIVAR LAPRENENTATGE NOM : Qu anem aprendre? OBJECTIUS CONTINGUT CRITERIS DAVALUACI Donar-li significat, un sentit personal i prctic a lEducaci Emocional Disposar-se a superar les dificultats que representa aprendre

Motivaci per aprendre Inters per millorar com a persona

Tenir ganes de comenar el programa. Mostrar inters per aprendre Mostrar una actitud respectuosa durant lactivitat

ACTIVITATS DAVALUACI INDICADORS DAVALUACI COMPETNCIES BSIQUES

Omplir la fitxa dautoavaluaci Mostra inters pel tema Es mostra respectus/a T ganes daprendre

Aprendre aprendre Autonomia i iniciativa personal

PROCEDIMENTS Descripci Orientacions Visionat dun Power Point E.E. Retornar resultats QDS del grup El QDS individual es retornar amb una tutoria individual. Visionat Power Point 5 competncies i sistema lmbic. Activitat de sntesi: Opini sobre el tema, qu hem aprs? Qu en pensem? Omplir autoavaluaci Sessi de relaxaci ( ser conscients de la respiraci)

Temporalitzaci Recursos Una sessi de 60 minuts

Can i ordinador Qestionari

A lannex consten els materials. Material multimdia al DWD adjunt

Quan lalumnat ha de donar la seva opini s millor seure en rotllana. La relaxaci ser sempre voluntria, guardant el respecte a qui la vol fer. Tota la sessi tindr una organitzaci de gran grup, menys el qestionari que ser individual. Lalumnat nouvingut amb dificultat de comprensi de la llengua, treballar amb un/a company tutor/a.


31

8.1.1.VALORACI DE LACTIVITAT 1rA

Els i les alumnes han mostrat molt dinters pel tema. La sessi ha quedat una mica justa de temps i al final hem hagut danar despresa. La fitxa dautoavaluaci lhan hagut domplir en una altra hora.

Comptem amb lajut dun exalumne paquistans que ha ajudat a la comprensi del grup dalumnes daquest pas.

Els i les alumnes xinesos ha comptat amb lajut dun alumna tutora que domina didioma. Aix passar a totes les sessions.

Hi ha hagut forces intervencions per aclarir conceptes que no havien quedat clars.

He comptat amb lajut de la tutora.

Mitjana de grup

ITEMS DAVALUACI- PUNTUACI

He seguit els passos que marca lactivitat. 7,00

He treballat de manera ordenada i organitzada. 7,00

He aprs 8,00

He mostrat inters 8,00

He complert amb els terminis fixats. 8,00

Nota de lactivitat 7,50

2n B

Aquest/es alumnes han mostrat molta dificultat. He dividit lactivitat en dos dies. ( 120 minuts)

Ha costat molt centrar latenci. Tots i totes volen parlar a lhora, es produeixen conflictes entre ells i elles per aquests motiu

Tot i la dificultat han estat motivats pel tema. Lalumnat nouvingut ha rebut lajut dun alumne tutor per facilitar la comprensi.

Lautoavaluaci lhem hagut de fer en gran grup.


32

Mha requerit un gran esfor que tots i totes participessin i els interesses el que deia el company/a.

Mitjana de grup




He aprs 5,00





33

8.2.BLOC 1 ACTIVITAT 1: EMOCIONS POSITIVES I NEGATIVES BLOG 1 CONSCINCIA Emocional NOM:1- EMOCIONS POSITIVES I NEGATIVES

OBJECTIUS CONTINGUT CRITERIS DAVALUACI

Conixer i comprendre les prpies emocions i les dels altres. Adquirir vocabulari emocional

Reconeixement de les emocions prpies i dels altres. Adquisici de vocabulari emocional Reconeixement de les emocions positives i negatives

Mostrar inters per aprendre Mostrar una actitud respectuosa durant lactivitat Aprendre paraules noves Reconixer emocions Donar validesa a totes les emocions


Omplir la fitxa dautoavaluaci Veure fotografies democions i identificar-les Observaci

T inters pel tema Sap posar nom a les emocions que sent. Sap posar nom a les emocions dels altres Ha augmentat el seu vocabulari emocional.


PROCEDIMENTS Descripci Orientacions

Visionat dun Power emocions positives i negatives. Joc de classificaci de les emocions. Joc emocions entre tots i totes Sessi de relaxaci ( ser conscients de la respiraci) Omplir autoavaluaci


Can i ordinador Qestionari Rotuladors Joc de cartes Plantilla de cares

A lannex consten els materials. Material multimdia al DWD adjunt

En el visionat del power, quan surten les cares, cal preguntar que sent aquesta persona? Per qu creus que sent aix? En el joc de classificar abans de collocar la targeta han de dir que vol dir lemoci que els ha tocat. Tota la sessi tindr una organitzaci de gran grup, menys el qestionari que ser individual.


34


Ha estat una sessi molt productiva, els i les alumnes sho han passat molt b i han quedat amb les ganes de seguir treballant. Hi ha hagut una gran interrelaci entre tots i totes sense discriminaci de ning.

Han estat capaos de posar molts exemples de diferents esdeveniments per a produir-se diferents emocions.

Lalumnat nouvingut ha collaborat en laprenentatge del nom de les diferents emocions treballades en els diferents idiomes existents a laula. Sha produt un gran treball cooperatiu.

Mitjana de grup




He aprs 9,00





35

2n B

Segueix sent molt dificults lescolta activa de tot el grup a lhora. Tot i aix han mostrat inters. Els ha costat el terme democions negatives com a que s bo sentir-les i aprendre que tamb tenen la seva funci.

La relaxaci costa molt. Hi ha hagut dos alumnes que no han volgut participar.

Mitjana de grup




He treballat aprs 5,00





36

8.3.BLOC1:ACTIVITAT 2- Domino Emocional BLOG1: CONSCINCIA EMOCIONAL2- Domino Emocional OBJECTIUS CONTINGUT CRITERIS DAVALUACI

Saber reconixer, identificar i expressar les emocions Saber acceptar el treball en un grup aleatori. Passar-ho b

Reconeixement de les emocions prpies i dels altres. Adquisici de vocabulari emocional Divertiment en grup

Mostrar inters per aprendre Mostrar una actitud respectuosa durant lactivitat Aprendre paraules noves Reconixer emocions Respectar les normes de joc Respectar a tots els membres del grup


Omplir la fitxa dautoavaluaci Acabar el domino Observaci

T inters pel tema Sap posar nom a les emocions que veu Ha augmentat el seu vocabulari emocional. Sha divertit Ha respectat el grup


PROCEDIMENTS Descripci Orientacions

Reps del que hem aprs fins ara Fer grups de 5 grups de 5 amb la tcnica de numerar-se Jugar al domino emocional Sessi de relaxaci Autoavaluaci


2 tipus de dminos

A lannex consten els materials. Material multimdia al DWD adjunt Font de lactivitat: Meritxell Obiols

Normes de joc 1-Reparteix les fitxes entre els quatre jugadors. 2 Construeix el dmino seguint les mateixes instruccions dun dmino convencional fent lligar el nom de lemoci amb lexpressi de la cara. Tamb es pot fer una versi del joc que s una mica ms complicada, obligant que cada persona que juga, abans de tirar la fitxa corresponent, ha dexpressar lemoci fsicament. Tots els grups han de jugar als dos tipus de domino


37


Ha estat una sessi molt divertida. No hi hagut cap problema en lelecci dels grups. El domino de les descripcions ha costat una mica ms que laltre.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nBHa estat una sessi divertida. Hi hagut problemes en les formacions de grup, hem hagut daturar lactivitat per fer una reflexi sobre aquest tema, Com et sentiries si alg no volgus estar amb tu?, ha estat profits. Noms hem pogut jugar al domino de les cares, les descripcions els eren complicades.

Mitjana de grup




He aprs 8,00





38

8.4.BLOC 1. ACTIVITAT 3- Qu sento quan...?


Saber expressar les prpies emocions

Poder prendre conscincia del que sentim.

Reconixer i identificar les emocions dels altres.

Reconeixement de les emocions prpies i dels altres.

Adquisici de vocabulari emocional

Sentir una emoci davant duna situaci.

Fer servir el vocabulari emocional aprs.

Respectar a tots els membres del grup


Omplir una fitxa amb el nom de lemoci viscuda.

Fitxa dautoavaluaci

Sap posar nom a les emocions que veu

Sap fer servir un vocabulari emocional adient.

Ha respectat el grup

Aprendre aprendre

Autonomia i iniciativa personal

PROCEDIMENTS

Descripci Orientacions


39

Es passaran imatges on es vegin diferents situacions quotidianes

Escriure, en una fitxa, com ens sentim en cada situaci. Quina emoci sentirem si estigussim en el lloc del personatge que es veu..

Un cop passades les imatges analitzarem quines sn les emocions que hem sentit i perqu sentim all en aquell moment.

Sessi de relaxaci

Omplir el full dautoavaluaci

Temporalitzaci Recursos

Una sessi de 60 minuts

Power point

Fitxa per escriure les emocions

Llapis

A lannex consten els materials.

Material multimdia al DWD adjunt

Hem dexplicar als alumnes que hem de mirar dintre nostre.

En un mural hi ha dhaver el nom de les emocions treballades perqu les puguin fer servir.

La sessi de relaxaci ser la dinspirar i expirar, tensar i desatansar, acabarem amb un massatge per parelles.


40


Ha estat una sessi en la qual hem pogut aprofundir molt en les emocions de cadasc. Primer parlvem de les emocions del altres per ica en mica han comenat a explicar fets que els han produts emocions quines eren que han fet quan shan sentit aix. Hi hagut un grup que els ha costat ms, exposvem fets i no sabien localitzar lemoci, la tutora ha fet una sessi apart amb aquests alumnes i mica en mica han pogut mirar dins seu i veure com se sentien quan passava.....

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB Amb aquest grup hi ha hagut moltes dificultats, primer per localitzar lemoci de la imatge i desprs per poder trobar una situaci semblant en ells i elles. Hi ha un grup que monopolitza el dileg i la resta no poden participar. Aquest grup no deixa fluir lactivitat. No hem omplert la fitxa. Amb la tutora hem fet grups heterogenis per treballar lactivitat i hem pogut arribar a una conclusi, el sentir certes emocions no vol dir ser un covard.....

Hem quedat amb la tutora que durant aquesta setmana cada dia treballaran aquest tema.

Segueixo constatant que costa molt que escoltin a laltre, que lactivitat sallarga per haver danar aturant contnuament. Creiem que no s una manca dinters pel tema si no ms aviat por a mirar dins seu, por a perdre estatus davant dels altres companys i companyes, al mostrar segons quins sentiments, por a que es descobreixi el seu veritable jo.

Mitjana de grup


41




He aprs 8,00





42

8.5.BLOC 2 ACTIVITAT 4: Aturar-se


Prendre conscincia de les diferents reaccions que ens pot portar una situaci.

Ser conscients de la negativitat que pot portar la ira.

Desenvolupar la capacitat de control de la ira.

Desenvolupar estratgies de regulaci

Aprenentatge de qu s la regulaci emocional

Autocontrol de la impulsivitat.

Maneig de la ira i del comportament agressiu.

Estratgies de regulaci emocional

Aprendre aquest nou concepte

Saber quan i perqu se sent aquesta emoci.

Aprendre diferents tcniques per a regular-la.

Trobar la tcnica que a cadasc va millor

Aprendre a reduir lagressivitat.


Participar de manera activa en la conversa.

Proposar formes diferents de regulaci

Sap que s la regulaci emocional

Sap quan senfada i perqu

Sap fer servir alguna tcnica de regulaci

Aprendre aprendre


Aprendre a ser i a actuar de manera autnoma


43

Observar i comentar el Bover

Confeccionar un semfor personal

Omplir la fitxa dautoavaluaci

Comprn que lagressivitat no porta en lloc.

PROCEDIMENTS


Reps del que varem fer la setmana passada.

Passar el power i a cada diapositiva anar comentant el que ells i elles pensen o senten.

Presentar lactivitat del semfor.

Demanar quines eines tenen ells o elles per regular la ira.

Fer-ne un llistat i fer-ne un mural per a penjar-lo a la classe.

Sessi de relaxaci

Omplir fitxa dautoavaluaci



Can per a passar el power

Paper dembalar

Diferents semfors

Llapis, colors

Musica



En el grup B aquesta sessi s far en dos grups i en dues sessions diferents.

La sessi de relaxaci estar dirigida a trobar diferents tipus de respiraci.

Font de lactivitat: Adaptaci. Educaci socioemocional a primria Tcnica del semfor Anna Carpena


44


Ha estat una sessi molt enriquidora. Els ha costat una mica veure el caire negatiu de la Ira, en principi veien lagressi com a forma reguladora de la seva emoci, ja que per a molts i moltes la venjana s una emoci necessria per apartar la ira. Mica en mica ha anat canviant aquesta percepci, i desprs de practicar diferents tcniques han quedat satisfets de trobar altres formes.

Sha comproms ha practicar-ho al llarg de la setmana.

Ha costat una mica la sessi de relaxaci, per a no trobar els diferents punts a on pot anar laire.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB Tot i separant el grup en dos, hem tingut moltes dificultats, per a presentar el tema. Per a ells la Ira s una manera destar i de tenir un estatus dins el grup, com a ms agressivitat , ms es creuen reconeguts.

Hem fet molta prctica, representant escenes quotidianes i intentant fer servir tcniques per a regular-les. Ha seguit costant molt el control del grup.

Hem quedat amb la tutora que seguir treballant-ho tota la setmana. Ells i elles shan comproms a posar-ho en prctica.

Mitjana de grup




45


He aprs 8,00





46

8.6.BLOC 2 ACTIVITAT 5: Relaci entre pensaments i emoci


Prendre conscincia del pensament intern

Prendre consciencia del tipus democi que apareixen segons el contingut del pensament.

Identificar emocions negatives i com es resolen

Adquisici de consciencia del pensament intern.

Relaci entre la emoci que sentim i el pensament que tenim.

Identificaci democions negatives i regular-les

Ser conscients dels nostres pensaments

Ser conscients de la relaci entre els pensaments i lemoci.

Saber quines emocions tenen els altres i com fan per regular-les


Omplir la fitxa dactivitat individual.

Escoltar als altres i ser capa de respectar opinions i emocions diferents en la mateixa situaci.

Veure un vdeo ( Polseres vermelles TV3)

Fitxa dautoavaluaci

Es dona compte dels seus pensaments interns

Sap relacionar pensaments i emocions.

Sap veure quina emoci tenen les altres persones i com regulen les negatives

Aprendre aprendre


Comunicativa lingstica i audiovisual


47

PROCEDIMENTS


Explicaci dels pensaments interns i la seva relaci amb lemoci.

Proposarem situacions hipottiques i els i les alumnes hauran de dir quines emocions obeeixen a determinats pensaments. Primer ho faran per parelles i desprs ho posarem en com.

Visionat del vdeo

Relaxaci ( De peu)



Fitxa individual

Fitxa dautoavaluaci

Vdeo Polseres Vermelles

Can i ordinador



Al comenar la classe repassarem els conceptes donants en altres sessions.

Per escollir parelles farem servir les cartes amb parells democions. A cada alumne se li dona una carta i haur de buscar la parella per fer el treball.

Font de lactivitat: Adaptaci. Educaci socioemocional a primria Anna Carpena

Un cop visionat el vdeo es far un posada en com.


48


La sessi ha resultat molt interessant, ha sabut relacionar els pensaments amb lemoci molt rpidament, hi ha hagut grups que han escrit pensaments propis i els han relacionat amb emocions. s fa pals lavan daquest grup.

Tots i totes han mostrat el grau de satisfacci que tenen, aquesta setmana ha practicat la regulaci de la Ira i diuen que costa per que els ha funcionat.

El Vdeo els ha agradat i han tret fora suc de la situacions creades. En volen veure ms captols i la tutora sha comproms ha passar-los.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB

El primer entrebanc ha estat la formaci de grups, ens ha costat molt que acceptessin els grups aleatoris. Hem hagut de forar-ho, per sha donat situacions de rebuig fora desagradables.

Un cop superada la situaci han treballat amb molts dificultat, els ha costat molt relacionar el pensament amb lemoci, mica en mica ho han anat fent.

No hem pogut fer el visionat del vdeo. Ho far la tutora al llarg de la setmana.

Alguns del grup estaven satisfets ja que han pogut practicar les tcniques de regulaci de la Ira i els ha anat b.

Mitjana de grup


49




He aprs 8,00





50

8.7.BLOC 2 ACTIVITAT 6: CANVIANT PENSAMENTS FET- EMOCI PENSAMENT


Prendre consciencia del poder de la ment

Prendre conscincia de que un pensament es pot canviar

Prendre consciencia del canvi democi que es produeix si canviem el pensament.

Desenvolupar lhabilitat de regular les prpies emocions.

Desenvolupar la tolerncia a la frustraci.

Adoptar una actitud positiva davant la vida.

Mostrar un adequat nivell de regulaci emocional

Mostrar capacitat per tolerar els nostres fracassos.

Mostrar capacitat per canviar de pensament

Veure el costat positiu del que ens passa


Posar en practica lequaci del mural:

FET------PENSAMENT-------EMOCI

Fer grups heterogenis i omplir la fitxa

Posada en com

Mostra un nivell adequat de regulaci emocional

Comena a tolerar els seus propis fracassos.

Sap fer servir lequaci ( fet - pensament

Aprendre aprendre




51

Relaxaci

Fitxa dautoavaluaci

emoci)

s capa de canviar de pensament.

Mostra capacitat per veure el costat positiu de les coses.

PROCEDIMENTS


Comenar presentant lequaci:

F.......P......E

Practica en com aquesta formula, amb les seves prpies vivncies

Fer la fitxa de canvis de pensament

Posada en com

Relaxaci



Mural

Paper i llapis

Fitxa

Msica



Cal insistir molt en la primera part i fer molta prctica.


52


Ha costat molt en un principi, per quan han comprovat que ho podien fer , els ha agradat molt,han estat participatius i engrescats amb la tasca.

La relaxaci cada cop funciona millor, alguns diuen que ja la practiquen a casa.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB

Ha costat dentendre el concepte per tot i els entrebancs de participaci, soroll, no escoltar.... han aconseguit treuren profit. No hem fet lactivitat per escrit, ha estat tot oral i en gran grup.

La relaxaci segueix costant molt, hi ha alumnes que impedeixen que es realitzi aquesta activitat.

Mitjana de grup




He aprs 8,00



53




54

8.8.BLOC 3 ACTIVITAT 7: S qui sc i mestimo


Proporcionar estratgies per al desenvolupament de les competncies bsiques per a lequilibri personal i la potenciaci de lautoestima.

Prendre consciencia de qui sc

Acceptar-me tal com som

Tenir cura dun mateix

Autoconcepte

Autoconfiana

Mostra un adequat nivell de coneixement del concepte dautoestima Mostrar un adequat nivell de coneixement personal, dautoestima i de gesti emocional en les activitats Quotidianes. Reconixer, acceptar i respectar les caracterstiques prpies.


Definir que s lautoestima

Aportar comentaris sobre la prpia autoestima desprs del visionat del Power

Mostrar actitud de respecte vers les opinions dels altres

Relaxaar-se i sentir a travs dels sentits

Mostra un adequat nivell de coneixement personal i dautoestima -Mostra motivaci per millorar personalment -Reconeix, accepta i respecta les caracterstiques prpies.

Aprendre aprendre




55

Omplir fitxa dautoavaluaci

PROCEDIMENTS


Fer una pluja didees sobre el que creuen que s lautoestima.

Visionar el Power

Comentari de cada diapositiva

Opini personal

Relaxaci: Visionat del vdeo per sentir emocions a travs dels sentits

Omplir la fitxa dautoavaluaci



Can



Cal tenir en compte que en aquesta activitat potser que es presti a tenir molt debat. Cal donar lopci de fer-lo.

Desprs del visionat del vdeo cal deixar una estona de silenci per a poder reflexionar sobre el que sha sentit.


56


Ha estat una activitat molt enriquidora, els ha agradat molt el concepte destimar-se primer a un mateix i tenir una bona imatge. Han parlat molt de com sautocastiguen dient-se frases com: Jo no ho s fer, jo no puc..... i han estat buscant frases per canviar aquests pensaments.

El visionat del vdeo els ha agradat molt han pogut experimentar emocions diverses sobretot amb les imatges, sobre el so els ha costat ms.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB

Ha estat una sessi profitosa, tot i que ha seguit costant que la sessi tingus un bon ritme, segueixen les interrupcions.......

Molts han comenat dient que ells ja sestimaven molt, pe`ro al final de la sessi i desprs dinvestigar molt dins dells han acordat que en realitat no era aix, que moltes vegades les seves conductes eren fruit de molt poca autoestima.

No ha estat possible el visionat del vdeo, no han volgut permetres sentir.


57

Mitjana de grup




He aprs 8,00





58

8.9.BLOC 3 ACTIVITAT 8-9: Conixer-se i valorar-se


Desenvolupar el pensament conseqencial. Aprendre a tenir un pensament autocrtic.

Conixer-se a un mateix i estimar-se com a cam per tenir una vida feli.

Autoconcepte

Autoconfiana

Mostrar un adequat nivell de coneixement del concepte dautoestima Mostrar un adequat nivell de coneixement personal, dautoestima i de gesti emocional en les activitats Quotidianes. Reconixer, acceptar i respectar les caracterstiques prpies.


Visionat dun Power: Conte Autoestima

Accedir a la WebQuest de la Junta dAndalusia.

Resoldre les diferents situacions que se li plantegen a la WebQuest.

Mostra un adequat nivell de coneixement del concepte dautoestima Mostra un adequat nivell de coneixement personal, dautoestima i de gesti emocional en les activitats Quotidianes.

Reconeix, accepta i respecta les caracterstiques prpies.

Resultats de lactivitat prctica de la

Aprendre aprendre




59

WebQuest.

PROCEDIMENTS


Visionat del conte per introduir el tema

Entrar a la WebQuest i seguir el que es proposa.

Lalumne haur danar resolent-les diverses situacions que se li van plantejant a la WebQuest i adoptar diversos rols. Es tracta dun treball individual; encara que no es descarta el treball en equip. Al final, l'alumnat podr demostrar el que ha aprs en una activitat prctica



Aula dinformtica.

Un ordinador per alumne/a

Msica

Aquesta sessi s far a laula dinformtica. Cada alumne/a treballar amb el seu ordinador

El conte de lAutoestima est extret de: www.psicologozaragoza.com www.vidaemocional.com.

Aquesta activitat durar dues sessions.


60


Les dues sessions han donat molt de si. .Shan mostrat curiosos per a descobrir coses sobre si mateixos, la informaci obtinguda els ha servir per a tenir un major autoconeixement. Han mostrat inters i ganes de treballar.

En aquestes dues sessions no estava prevista la relaxaci, pe`ro lhem feta a demanda de lalumnat.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB

Ha estat molt complicat fer les dues sessions, no per falta de ganes sin ple baix nivell daprenentatge daquests alumnes, hem pres la decisi de fer en grup, cadasc amb el seu ordinador i tots a la vegada, deixant un temps pel treball individual. LActivitat sha repartit entre dues setmanes i sha fet una estona cada dia, per evitar el cansament, aquests alumnes tenen molt poc temps de concentraci.

De tota manera shan assolit fora els objectius i a ells /es shan sentit satisfets del que han descobert sobre si mateixos.

Mitjana de grup




61


He aprs 8,00





62

8.10.BLOC 4 ACTIVITAT 10: LELOGI


Aprendre a reconixer i valorar les habilitats i els aspectes positius dun mateix i dels altres.

Habilitats socials bsiques.

Eines de comunicaci.

Gestionar emocions i sentiments Comunicar-se Respectar a un mateix i las altres Saber valorar als altres


Valorar els escrits dels alumnes Sap comunicar

Sap valorar als altres

Aprendre aprendre



PROCEDIMENTS


Fer lactivitat : El que ms magrada de...

Fitxa dautoavaluaci

Relaxaci, iniciant la visualitzaci


Una sessi de 60 Paper i llapis

Cal iniciar la sessi explicant el concepte de lelogi, que ens costa ms rebrel o donar-lo.

Lactivitat El que ms magrada de... est extreta de lAlbert Serrat


63


Sessi satisfactria per a tot lalumnat, han llegit amb ganes el que havien escrit dells els seus companys, molts han volgut portar-ho a casa, altres han volgut penjar-ho al mural per fer-ho pblic i altres sho han reservat.

Hem pogut constatar que hi ha persones a les quals els costa molt de fer elogis, en canvi nhi ha d0altres que no saben que fer quan els reben. De tota manera hem pogut verificar que s molt gratificant tant donar com rebre.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB

Ha estat un sessi amb alts i baixos per prou profitosa, seguim tenint problemes de conductes disruptives que intentem palliar sense treure a ning de classe, per aix fa que shagi dinterrompre a cada moment.

Hem tingut algun problema amb els escrits hi ha hagut alumnes que han escrit coses negatives dels sues companys. Ho hem intentat palliar parlant-ne i hem arribat a la conclusi que ha estat ms un fet de cridar latenci que tenir lnim dofendre.

Mitjana de grup




64


He aprs 7,00





65

8.11.BLOC 4 ACTIVITAT 11: DISCULPAM


Saber disculpar-se en situacions concretes. Evitar situacions denuig entre les persones. - Reconixer situacions on alguna persona sha enfadat o sha pres malament alguna cosa. - Disposar dels recursos necessaris per poder-se disculpar. - Entendre les disculpes com una forma darreglar situacions tenses. - Valorar positivament les disculpes. - Reconixer les causes de lenuig dels altres.

Recursos per disculpar-se. Capacitat per reconixer els sentiments dels altres. Pensament de perspectiva, pensament causal.

Relacions interpersonals.

Aprendre recursos per a disculpar-se Aprendre a reconixer les emocions dels altres Aprendre a pensar en la conseqncia dels nostres actes Aprendre a relacionar-nos millor


Explicar que s disculpar-se.

Explicar que faria ell en aquella situaci

Respectar les opinions dels altres

Sap disculpar-se

Sap quina emoci tenen les persones del nostre voltant

Sap preveure les conseqncies dels nostres actes

Aprendre aprendre



Aquesta activitat est inspirada en La Educacin Social en la escuela,


66

Sap relacionar-se convivncia, violencia y resolucin de conflictos. Manuel Segura

PROCEDIMENTS


Pluja didees sobre el que vol dir disculpar-se.

Tres activitats sobre:

Explicaci de situacions viscudes

Posar-se en lloc de laltre i veure com reaccionaria cadasc.

Conseqncies dels nostres actes

Reflexi final

Fitxa dautoavaluaci

Relaxaci : Visualitzaci


Una sessi de 60 Paper i llapis

Lhabilitat de disculpar-se. Aquesta habilitat es vista per molts adolescents com una manera de rebaixar-se, de deixar-se trepitjar, per no sha de veure daquesta manera sin que cal entendre que s una manera darreglar una situaci que havia sofert algun problema. Disculpar-se s pot entendre com soldar alguna cosa que shavia trencat entre dues persones, engrandir-se. En la primera activitat intentarem sortir de lhabitual Perd Ho sento i intentarem donar altres alternatives.


67


Ha costat molt que trobessin altres maneres de disculpar-se que no fos Perd, per mica en mica entre tots hem trobat que no cal dir una paraula , a vegades un gest o una frase donant explicacions sn suficients.

Hi hagut alguns alumnes que els costa demanar perd, per s ms per vergonya que per a no voler fer-ho.

La sessi ha estat gratificant per a tots

La visualitzaci costa molt, els fa riure o els costa tralladar-se.

Mitjana de grup




He aprs 9,00




2nB

Han mostrat molt inters per aquesta sessi, ja que la gran majoria pensava que demanar perd s de covards, que ho fan quan algun adult els obliga, sobretot a lescola, per que poques vegades els sap greu de veritat.

Hi ha hagut molt debat, i poder amb un treball de ms insistncia arribarem a canviar posicions. La tutora es compromet a seguir-ho treballant.

De tota manera ha estat gratificant la participaci i el debat.


68

Mitjana de grup




He aprs 9,00





69

8.12.BLOC 4 ACTIVITAT 12: NEGOCIEM, CONSENSUEM I ARRIBEM A ACORDS OBJECTIUS CONTINGUT CRITERIS DAVALUACI

Aprendre a negociar, consensuar i arribar a acords en determinades situacions. Respectar la manera de pensar i dactuar dels altres. Ser assertiu a lhora darribar a un consens entre ambdues parts. Reflexionar sobre els conceptes negociar, consensuar i arribar a acords. Respectar i valorar les opinions i els pensaments dels companys. Escoltar les opinions dels altres. Utilitzar el dileg per arribar a acords. Conixer diferents maneres dactuar. Ser capa de resoldre diverses situacions mitjanant el consens.

Coneixement dels termes negociar, consensuar i arribar a acords. Pensament de perspectiva. El dileg.

Lescolta activa.

Saber analitzar situacions determinades. Saber utilitzar el dileg per arribar a acords Conixer diverses maneres dactuar. Ser assertiu Respectar les opinions dels companys/es


Participar en les converses.

Resoldre situacions

Sap analitzar situacions determinades.

Utilitza el dileg per arribar a acords

Aprendre aprendre



70

Posar-se dacord

Representar un rol donat.

Sap posar-se en la pell de laltre

Sap respectar opinions diferents a la seva.


PROCEDIMENTS


Realitzar les activitats de Parlem-ne

Realitzar les activitats de Negociem

Projecte_Educacio_Emocional

Documents

Transcript of Projecte_Educacio_Emocional